HISTÒRIA DE L’ART

Laocoont i els seus fills

Mariona Sisquella2n BATX A

ÍNDEX

1. Documentació general o catalogació:1.1 Fitxa tècnica1.2 Biografia de l’autor / context

2. Anàlisi formal:2.1 Primera aproximació o descripció de l’obra2.2 Composició 2.3 Ritme2.4 Temps2.5 Estil

3. Interpretació:3.1 Contingut i significat 3.2 Funció3.3 Altres explicacions

4. Conclusió

5. Fonts documentals (Bibliografia i Webgrafia)

1. Documentació general o catalogada1.1 Fitxa tècnica- Títol: Laocoont i els seus fills.- Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.- Cronologia: segle III-II a.C.- Tipologia: escultura exempta.- Material: 2,42 m (alt).- Estil: hel·lenístic grec.

- Tema: mitològic.- Localització: Musei Vaticani.

1.2 Biografia del autor / context(323-31 aC) L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística . En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en els models clàssics , que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa . Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.  El Laocoont pertany a una de les escoles hel·lenístiques, la de Rodes , entre els anys 50 aC i el 50 dC, a la que també corresponen altres obres com la Victòria de Samotràcia i el desaparegut Colós de Rodes . En aquesta escola va predominar la monumentalitat , el patetisme , la tendència a composar grups piramidals i la importància dels valors tàctils . Agesandre i fills Agesandre, Apolidor i Atenodor, escultors de l’escola de Rodes, sembla que pare i fills respectivament, tenen els seus noms gravats en un grup escultòric semblant al del Laocoont. No obstant, se’n tenen molt poques notícies d’ells, ni tan sols és segura l’època en que varen viure. El que sembla clar és que són anteriors o del segle I a C, ja que Plini el Vell parla del Laocoont (segle I). 

2. Anàlisi formal 2.1 Primera aproximació o descripció de l’obraLaocoont era un sacerdot troià de Posidó que es va oposar a la introducció del cavall de fusta dins de les muralles de la ciutat de Tròia. La deessa Atena, protectora dels grecs, (o Apol·lo, en funció de la versió) va enviar dues serps gegantines que van atacar Laocoont i els seus dos fills. Només un dels fills va aconseguir salvar-se, mentre que el pare i els fills van morir ofegats. Així, el grup escultòric representa la lluita de Laocoont i els seus fills contra les serps. Laocoont i els seus fills és una composició d’un gran dramatisme que mostra un els episodis en què els déus de l’Olimp es van mostrar més malvats i desconsiderats amb els humans. L’objectiu de l’autor va ser plasmar l’expressivitat per sobre del tema tractat o de qualsevol judici sobre la conducta dels déus.

2.2 Composició

La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos.Pel que fa al moviment, podem dir que és una escultura molt dinàmica. Ho veiem per les dues serps, que forment línies ondulades i per l'acció que es representa. Els personatges estan lluitant amb les serps, per tant, estan en moviment, immediatament després de la imatge representada es trobaran en una altra posició.Els cossos dels fills són anatòmic ament iguals que el del pare però a escala més petita, la qual cosa no s'acosta gaire a la realitat.

Els cossos estan contorsionats. Tota la musculatura de les figures es troba en tensió i les cares mostren molta expressivitat. Sobretot en la cara del pare, veiem com la serenitat en l'expressió de les escultures clàssiques s'ha perdut, ja que mostra una expressió de patiment (phatos), com si estigués a punt de deixar anar un crit. És una escultura que ens transmet violència, tensió i patiment.

La composició és geomètrica. És un grup escultòric representat de manera frontal i format per tres figures, una gegantina, la figura principal del sacerdot, masculina i nua amb un cos d’ancià, que lluita desesperadament per descargolar-se de dues serps terribles, que tenallen els cossos de dos joves, nus també, els seus dos fills que, col·locats al seu costat, sembla que no tinguin prou força per escapar-se’n. Tant a l’original com a les còpies, les tres figures van nues. De fet, el nu té unes profundes arrels en l’art del poble grec, que es poden rastrejar fins al costum dels atletes, iniciat en l’època arcaica.El grup escultòric està emmarcat dins d’una piràmide o triangle, que dibuixen els tres caps dels personatges, el de Laocoont coincideix amb el vèrtex superior, i la composició forma una diagonal, que creua tot el grup, i baixa des de la part superior esquerra, és a dir, des del braç dret de Laocoont passant per la seva cama esquerra. La figura central descansa juntament amb la de l’esquerra (fill petit) damunt una peanya, mentre que la de la dreta (fill major) es recolza sobre una base diferent, la qual cosa suposa una ampliació del suport i una tasca a partir de blocs separats.La figura del vell destaca per la seva anatomia i pel seu rostre angoixat. El vell és el personatge més treballat.

 Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. El dolor de Laocoont no és tan sols físic, sinó també psicològic en veure patir els seus fills. Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica. Estan representats amb diartrosis, tant individual com de grup, ja que cadascun dels fills s’inclina de forma oposada. Estructura piramidal Sols pot ser contemplat frontalment

2.3 Ritme Està en moviment i expressa el dinamisme i dramatisme de la situació. . Tota la musculatura de les figures es troba en tensió i les cares mostren molta expressivitat.

2.4 Temps Segle III-II a.C. El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat l’any 1507 entre les restes de la Domus Àurea a Roma. En funció de diversos estudis s’ha considerat que la còpia romana en marbre pertany al segle I d.C.

2.5 Estil L’obra pertany a l’estil grec del període hel·lenístic (segles III aC –I aC).  - Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. - Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments). - Més moviment i dinamisme. - Importància al grups escultòrics.

- Influència de cultures asiàtiques. Grandiositat. - Temes anecdòtics (Nen de l’espina). - Busquen provocar sensacions immediates. - Els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre problemes tècnics.- Els artistes es recreaven, també, donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.- Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de persones concretes... L’escultura hel·lenística deu molt a l’escultura clàssica i el Laocoont és un dels millors exemples del període hel·lenístic i, també, l’escultura més significativa de l’escola de Rodes. La influència dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara.

3. Interpretació3.1 Contingut i significatAquesta escultura representa l’angoixa de Laocoont, sacerdot del temple d’ Apol·lo a Troia que, segons el mite grec i el relat posterior del poeta romà Virgili a l’Eneida, durant el setge a Troia, va advertir els seus conciutadans, sense èxit, que no deixessin passar al famós cavall de fusta a Troia, ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada, ja que era una trampa disposada pels grecs aqueus. Així relata Virgili a la seva obra l’Eneida com va advertir Laocoont als ciutadans de Troia: <<Necis, no us fieu dels grecs ni tan sols quan us portin regals!>> Virgilio, Eneida

En llançar un broc amb foc contra el cavall, els déus (Atena o Apol·lo, segons interpretacions) el van castigar enviant-li les dues serps del mar perquè els matessin a ell i als seus fills. El troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la deessa Atena i que si no l’acceptaven Troia seria destruïda. VVeeuurree aa ppaarrttiirr 22hh 1100mmLes versions sobre la mort de Laocoont són nombroses i es discuteix si el grup escultòric està basat en el relat de Virgili, on moren Laocoont i els seus dos fills, o en una versió anterior d'un poema troià, on moren Laocoont i tan sols un dels fills. Per això, alguns autors creuen que aquesta còpia és l’adaptació en marbre d’un original de bronze del començament del segle II aC. A l’original només n’hi haurien dues figures, Laocoont i el seu segon fill, segons el relat mitològic grec més antic, i, després s’afegiria el fill major per fer coincidir l’escena amb la narració de l’Eneida que, també, explica que Atena (partidària de la victòria grega), va enviar les serps per convèncer els troians de la veritat de la història de Sinó. Bust de Virgili.

La composició és d’un gran dramatisme i mostra un dels episodis en què els déus es van mostrar més desconsiderats i malvats amb els humans, però l’objectiu de l’escultor és plasmar l’expressivitat per sobre de qualsevol valor de judici sobre la conducta dels déus.Una altra versió explica que va ser un càstig d'Apol·lo perquè Laocoont s'havia casat amb Antíop davant l'estàtua del déu, cosa que constituïa un sacrilegi, i ho havia fet en contra de les ordres del déu.És pot considerar la mort de Laocoont i els seus fills com a símbol de la decadència de l’estirp troiana en el moment del final de la civilització grega, substituïda per la romana. Virgili entronca la fundació de Roma amb la destrucció de Troia (el príncep Enees, fundador de Roma, havia fugit de Troia amb el seu pare Anquises).

No és sap si va ser encarregada per l’Estat per exposar-la a un lloc públic, o comanada per un particular. La còpia romana estava pensada per a decorar cases importants, en aquest cas, la Domus Aurea de Neró.

3.2 Funció Sembla, per tant, que l’obra de l’escola de Rodes ja estava destinada a Roma, pensada per a decorar cases importants, en aquest cas,el palau de l’emperador. L’atribució i la datació, després de la troballa al segle XVI, no es van produir fins al 1957 quan un grup d’estudiosos varen poder atribuir l’autoria d’aquesta obra als escultors esmentats de l’escola de Rodes (Agesandre i els seus fills) gràcies al descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments de l’Odissea d’Homer en una cova que havia estat la sala de banquets d’estiu de l’emperador Tiberi a Sperlonga, prop de Nàpols. Els noms d’aquests tres escultors estaven gravats en un dels grups, l’estil del qual és molt semblant al del Laocoont. A partir de dades fidedignes, aquestes còpies romanes en marbre trobades a Sperlonga s’han datat al segle I dC, que és també la data atribuïda al Laocoont de manera unànime pels arqueòlegs. Actualment el grup escultòric es troba al Musei Vaticani a Roma.

4. Conclusió Després de haver realitzat aquets treball, he arribat a la conclusió de que més que una obra artística és una obra simbòlica. Aquesta obra és una escultura que expressa molta força i sentiment, ja que Laocoont té un gran sentiment de culpabilitat. Gràcies a l’estil (hel·lenístic) la escultura ens pot transmetre de forma molt directa el que sentien aquells personatges en aquella època. Aquesta escultura conté una tècnica molt desenvolupada on es mostren molt els detalls. La il·luminació d’aquesta és frontal ja que esta realitzada de manera que s’observi frontalment. També conté elements simbòlics d’aquella època. La composició esta molt ben realitxzada i el propósit é molt clar.

5. Bibliografia i Webgrafia http://lauraavellaneda4ta.blogspot.com.es/2013/09/laocoont-i-els-seus-fills.html http://www.xtec.cat/~jarrimad/grecia/laocoont.html http://historiadelartfedacamilcar.blogspot.com.es/2014_10_01_archive.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Laocoont_i_els_seus_fills