història 2a prova

7/23/2019 Histria 2a Prova

1/39

Histria 2a prova. Temes 4 i 5 del campus.

Tema 4

2.2 Les pautes del creixement agrari.

El paper de lagricultura en el creixement econmic modern: Si la industriacreix, tenim un increment de la poblaci urbana, i per tant el sector agrariha de produir ms aliments, shan de crear uns excedents que fns aleshoresno es produen.

ot i linici del cr!ixement de la industria, lagricultura segueix sent el sectorpredominant.

"#ns de capital: Sn necessaris per la producci daltres bens, per e$empleeines o maquinaria. "#ns de consum: Es consumeixen, per exemple roba oaliments.

%es &ones rurals sn un mercat per la industria. %a industria necessita treballi capital, lagricultura pot proporcionar aquest treball en 'orma de m(dobra. %agricultura moderna substituir( aquest treball que passa alindustria per capital, si sintrodueixen no)es tecnologies, 'a 'alta men*s m(dobra.

%a banca sencarrega de la trans'er!ncia de capital de lagricultura a laindustria.

+erque la industria es desen)olupi es necessari importar di)erses coses commateries primeres, capital, energia, etc.

+er 'er 'ront al saldo negatiu que soposen aquestes importacions en labalana comercial, lagricultura necessita prendre un paper exportador,'acilita lentrada de di)ises que despr!s podr(n ser utilit&ades en laindustria. Es per aix que si lagricultura dun pa-s no pot proporcionarsufcients aliments per la poblaci, el capial dispponible per la industria esreduieix.

En el seguent gr(fc podem )eure el creixement de la producci agrariaespan*ola.


2/39

Entre el /00 i el 100 la taxa de creixement anual de la poblaci: 0,22, i lataxa de creixement anual de producte agrari: 0,32. Es )a poder e)itar latrampa malthusiana. 4ugment del producte agrari per habitant entre /00 i100: noms un 1,35. Es per aix que podem )eure que si el total de laproducci agraria si augmenta durant el segle 60,2 milions dhect(reesconrreades el /00 i /,/ el ///7, s en gran part causat per laument depoblaci i laugment de terres conrreables. 4 Espan*a predominalagricultura basada en el model extensiu, el qual es caracterit&a per nomaximit&ar la producti)itat mit$anant lus de tecnologies i inno)acions. 8nade les raons per la que no cal in)ertir es degut al tancament del mercatespan*ol exterior, no calia millorar $a que els cereals exterior no entra)en alpa-s.

9urant el segle ; es produeixen certs can)is en lagricultura: 4ugment deterra conrreable, p!rdua dimport(ncia del cereal, i introducci de nous

conrreus els quals sn ms rendibles com per exemple els citrics. 4laugmentar la quantitat de terres conrreades, la ramaderia pateix una 'ortabaixada causada per la reducci dels camps per pasturar.

En el seg


3/39

>om hem )ist anteriorment, Espan*a no redueix la poblaci agraria duranteel segle ;, cosa que si passa al resta dEuropa.


4/39

Espan*a esta)a atrassada durant el /10 tant en producti)itat pertraballador com en producti)itat per hect(rea. EE88 substiueix treball percapital, i tot tenir una producti)itat per hect(rea reduda, te unaproducti)itat per treballador molt alta. 4ix sho pot permetre degut a lagran quantitat de terren* conrreable de la que disposa el pa-s.

+erque espan*a te un rendiment tant baix?

+rimer, tenim el 'et de que espan*a queda 'ora de les dues primeresre)olucions agricola, cosa que explica la baixa producci per hect(rea.4hora Espan*a s un pais on el treball s molt barat, pel que es pre'ereixutilit&ar treball abans din)ertir capital en tecnologia i inno)aci.

4questa taula ens permet )eure com a Espan*a no surt a compte in)ertir encapital degut a lo barata que s la m( dobra. 4 EE88 en can)i, escompletament al re)!s. En part sexplcia pel 'et de que laliment pel caballera molt ms barat als EE88 degut a que al ultilit&ar inno)acions com lamaquinaria o el 'ertilit&ant, la collita era ms barata.


5/39

9urant el segle ; sinicia una migraci en cadena cap a 4m!rica del Sud.4questa migraci s causada per la 'alta de 'eina a Espan*a i es 'a possiblegr(cies a la reducci del cost del transport.

Construcci del "errorcarril

4bans del 'errocarril, Espan*a tenia importants difcultats en l(mbit deltransprot. Espan*a era un pa-s sense rius na)egables ni canals. %unic medide transport barat era el cabotatge, que consistia en transportar pel marmit$anant )aixells. Era un transport limitat que impedia arribar a linterior.+er arribar dins del pa-s, era necessari transportar mit$anant carros omules, cosa que 'eia que el preu del transport escales considerablement.

9espr!s de que a la primera meitat del segle ; simplentessin restriccionsen les importacions daliments, la demanda dun transport efca augmenta,tot i que la o'erta daquest transport no apareix.

4 la segona del segle es decideix comenar la construcci del 'errocarril

mit$anant la llei del @@, que dota)a de la gesti i la in)ersi al sector pri)at,mentres que la regulaci de lacti)itat 'erro)iaria 'ormaria part del estat.%Estat ha)ia de donar una concessi per permetre la contrucci duna linia.En un principi hi ha grans difcultats per trobar capital per fnanar elpro$ecte degut a la manca de capital dins del pais i degut a lo poc rentableque era pel capital extranger.

As tard, amb una no)a llei el /22, el 'errocarril passa)a a ocupar una partesencial en la modernit&aci de leconomia espan*ola. %a llei 'acilita)a la'ormaci de societats anonimes 'erro)iaries i proporciona)a certes a$udesque a'a)orien la construcci del 'errocarril com per exemple la eliminaci

daran&els per productes necessaris per la construcci, suport estatalfnancer, sub)encions, etc. El 'errocarril )a ser construit per 'ons pri)ats.

9urant els seg


6/39

ot i aix, el'errocarril )a ser benefcios per leconomia espan*ola, $a que tanca el colldampolla de lo'erta de transport, al ser signifcati)ament ms barat quealtres transports com els carros o mules.

#ntegraci del mercat espan$ol.

El 'errocarril $uga un paper molt important en redur el preu dels transports,cosa que permet linici de lintegraci del mercat espan*ol.

+er saber el ni)ell dintegraci, es mira el preu a di'ernts parts del pa-s.


7/39

En aquest gr(fc podem )eure com la di'er!ncia del preu del blat entre#arcelona i Calladolid es )a reduint a mesura que passen els an*s, el mercatest( cada )egada ms integrat.

+unts carcteristics del gr(fc:

/30: +reus pu$en. 9egut al 'errocarril la demanda augmenta, i degut alsrendiments decreixents el preu augmenta.

//0: +reus baixen. >risi agr(ria 'a que les importacions siguin ms barates.

/10: +reus comenen a pu$ar degut als aran&els.

%a di'er!ncia entre #arcelona i Calladolid )a reduintBse $a que el transportentre la &ona productora i la consumidora es )a abaratint.

4 partir dels inicis del segle el preu es casi igual, pel que podem dir queel mercat passa a estar integrat.


8/39

4l nord ms ramadaria. 4 linterior dEspan*a degut a la baixa 'ertilitat de la

terra, sha de con'ormar amb el conrreu de cereals. 4ndalusia i la &onamediterr(nia )euen oportunitats dobtenir ms benefcis i rendimentsconrreant conrreus di'erents als cereals com la )in*a, loli)era o els c-trics.

Tema 5


9/39

2.% &anca i industria

%a banca i el mercat de capitals /23B1D

El sistema fnancer cumpleix dues 'uncions b(siques en una economiamoderna: mediaci entre estal)i i in)ersi i pro)isi de mit$ans de

pagament.%a 'unci dels bancs s intermediar entre els o'erents desta)i i elsdemandants de cr!dit. %altre 'unci s la creaci de mit$ans de pagament.

Els comerciants utilit&aben el cr!dit comercial.

uan es paga amb e'ectes o lletres cobro 'ent un descompte. Ex: 4cceptouna lletra de 200 donantBli un )alor de @12, el descompte s 2.

;ntermediaci dels comerciants. El comerciant no intermedia amb elsestal)is dels altre, utilit&a el seu.

4pareix el crdit usurari, que cobra interessos.Fins ara teniem el cr!dit in'ormal, que no era donat pels intermediaris. +erexemple demanar un pr!stec a un amic o 'amiliar. 4 )egades es demana)engaranties, com per exemple: si no tornes les di)ises en x an*s la terracomprada passa a ser me)a. Es 'eia )ia notari.


10/39

El /2@ teniem noms 2 bancs, D dels quals eren demissi.

El /23 sapro)a la primera llei bancaria que promou la creaci de bancs ientitats fnanceres, sinicia la modernit&aci del sistema bancari. Gi podr(ha)er un banc demissi a cada plaa fnancera. 4quests bancs demissipodien emetre bitllets fns el triple de les se)es reser)es, els bitllets no erende curs 'oros. El #anc dEspan*a es el que pot emetre ms bitllets $a quelEstat ha posat les reser)es. As tard sacaba donant pre'er!ncia al bancdEspan*a per crear sucursals fns que se li acaba donant el monopolidemissi.

4 part de la llei demissi, tamb en tenim una per les societats de cr!dittamb apro)ada el /23. %a creaci de bancs es necessaria per la 'a 'alta decapital per construir el 'errocarril.

En les societats de cr!dit trobem una 'orta pres!ncia extrangera, sobretot'rancesa com la Sociedad EspaHola mercantil e industrial o el >rdito

mobiliario espaHol.%expansi del sector arriba al punt mIxim el /32, on comena a caurequan les compan*ies 'erro)iarries no poden a'rontar els seus deutes, i elsbancs que han comprat les obligaciones emesses per aquestes compan*ieses troben en la ruina. +assa el mateix amb el deute pJblic, la guerra a KordB('roca i lad)entura a m!xic amb 'rana difculta el pagament daquestdeute. 4 ms, el /33 te lloc una crisi fnancera internacional. ot aixpro)oca que moltes societats de cr!dit 'agin 'allida.

%a banca demissi tamb es )eu a'ectada, $a que la crisi 'a que la gentretiri els dipsits. Els que sobre)iuen deixen de ser bancs demissi $a que

lEstat dona el monopoli de la emissi al banc dEspan*a el /L@ a can)i detenir un prestamista incondicional.

4 partir daquest moment els bancs pre'ereixen in)ertir en deute pJblicdegut a la se)a alta rentabilitat, cosa que pro)oca grans difcultats alhoradobtenir cr!dit pri)at.


11/39

2.% 'ndarreriment industrial

Mndex de la producci industrial 613NO007

Fins el /10 Espan*a te un creixement industrial mediocre i petit. Ko esredueixen les distancies amb el sector agrari. 9el /10 al 1D@ hi ha certcreixement pero a ritme molt lent.


12/39

9el /20 al 1D, mentre que paissos com aleman*a tenen un creixementalt i r(pid, Espan*a no. Frana pateix una reducci degut a la p!rduadalsassia i lorena en la guerra 'rancoBprussiana.

El problema de la industria espan*ola s que no es competiti)a.

+PQ#%EAES 9QFEP4

. El carb. %a a re)oluci industrial es basa al )oltant daquestcombustible, necessari per lindustria siderurgica, pels transports, etc.

El carb dEspan*a es esc(s, difcil dextreure i de baixa qualitat. Fa 'altaimportarBlo cosa que 'a que sigui ms car i que hi hagi un sobrecostenergetic.


13/39

+reu FQ#: +reu quan est( a a dalt del )aixell, no sha transportat encara.

Koli: +reu del transport 6Fleti7

Rbarat d4nglaterra a #ilbao que de gi$n a a bilbao. +? Els )aixells que

)enen danglaterra aproften lanada i la tornada, els )aixells de gi$on tornenbuits. #ilbao o'ereix mineral, 'erro. Si ana)a a cadi& passa per andalusia quetenen o'erta per exemple de coure a huel)a, 'erro a granada, etc. Si ana)a abarcelona podia carregar a andalusia a la tornada.

El carb per un espan*ol, acaba)a sortint molt ms car que per un britInic,cosa que pro)oca)a una important p!rdua de competi)itat.

4ltre problema: >rodingout: Expulsi de capital, el capital no )a a laindustria, $a que a altres llocs s ms rendible, com per exemple en lacompra de deute pJblic o de terres. Ko hi ha crodingout en el cas de laindustria, $a que mai manca capital, pero le'ecte negatiu que te aix es que

com que el capital era molt rentable in)ertit en deute pJblic, el crdit es )aencarir degut als alts interessos que paga)a lEstat.

4ltre problema: Enderrariment teconlogic. ot i que simprota certatecnologia durant el segle ;, el 'et de que el treball sigui tan barat aEspan*a 'a que hi hagui poc incentiu per in)ertir en teconologia. reball Tcapital.

ualitat del treball: la poca 'ormaci de la poblaci s tamb un problema.Els empresaris espan*ols tenen men*s qualitat que els brit(nics. +? Aercatms petit i protegit 'a que el ni)ell dinno)aci sigui ms baix. En un mercatno protegit si no sinno)a pots ser expulsat del mercat '(cilment si )e un

empresari dun altre pa-s amb m!todes ms inno)adors.


14/39

+PQ#%EAES EK %4 9EA4K94

El mercat de lindustria depen de la demanda. +oblaci espan*ola no tepoder adquisitiu cosa que pro)oca que industries com el teixit no tinguimercat interior.

#ens de capital demandats per les industries son baixos, $a que el modelextensiu utilit&at a espan*a no requereix bens de capital sino de treball. Enla industria la demanda es petita degut al poc consum, cosa que pro)ocauna poca necessitat de producci, i poca demanda de maquin(ria.

En el sector ser)eis 6'errocarrils7 tot )enia de 'ora.

Espan*a no pot buscar mercats extrangers pq era poc competiti)a.

4bund(ncia treball R mercat protegit O Ko necessitat de baixar costos.

)5*+,--+,%

;ndustria alimentaria es la industria lider. 4 Espan*a trobem una industriatradicional i no moderna. 4 partir del segle es comena a modernit&ar. %aindustria metalurgica es la que experimenta un creixement ms important,seguida de la t!xtil.

+ la industria t!xtil es localit&a a >atalun*a?

Fins aleshores els teixits )enien daltres paisos com l;nia, per amb lesaplicacions de les restriccions sobre les importacions, Espan*a es )euobligada a crear una industria textil propia. >atalun*a te una capacitatexportadora important exportant aiguardent i )ins. Uracies a aix te di)isessufcients per importar. 4questa capacitat exportadora saconsegueixgracies als can)is agraris, a lespecialit&aci del comer.

El mercat catal( est( ms integrat, tamb t ms empresaris. El sistemadherencia catala tamb! a'a)oria que hi haguessin mes empresris, $a que laherencia era pel primogenit, els altres flls no tenien terra i in)ertien enmontar una empresa. %a rabassa morta tamb a$uda $a que el camperol tecerta terra propia, reb benefcis directament, ha apres a gestionar el negociagrari.

>atalun*a comena el desen)olupament industrial manu'racturer. 4ixaporta certs a)antatges com lexistencia de xarxes comercials $a 'etes. 4lcomenar abans acumula mes capital i per tant ms capacitat per in)ertir.Finalment tamb la 'amiliarit&aci amb els procesos produeix una m( dobra'ormada i uns emrpresaris amb ms experiencia. Vs per aix que es difcilpel resta dEspan*a iniciar el proc!s, no s '(cil competir amb lesmanu'ractures catalanes.


15/39

4l arribar la m(quina de )apor, ma$or creixement en la industria textil. EscomenI a substituir el treball per maquinaria. Ur(cies a la mecanit&aci dela producci els preus baixen. Els a)antateges anteriors 'an que no nomsdomini la industria cotonera, sino tambe les altres industries textils.Finalment, la)antatge tamb es trasllada a les altres manu'ractures.

;ndustria siderurgica: Situada principalment al pa-s #asc. e un problema 6enlo'erta7 en el combustible degut a la 'alta de carb de bona qualitat. %aindustria siderurgica normalment es situa a prop dels $aciments de carbper redur cotos, es per aix que en un principi es situa a 4sturies. As tard,a fnals del segle 1 es desplaa a #iscaia.

Els problemes en la demanda sn: Els camperols no utilit&en eines de 'erro,agricultura atrassada. El 'errocarril tamb demana molt, pero quan es )aconstruir la industria no esta)a desen)olupada i com que )an ser in)ersionsextrangeres es )a permetre importar els materials sense aran&els. Finalmentla industria del textil demana 'erro i acer per les maquines, pero les importa

$a que no tenen aran&els.

>onclusio: +eoblema o'erta: carb molt car, producte fnal no tantcompetitiu. +oca demanda.

El 'et de que la industria siderurgica passi d4stutries a #iscaia es deu al'erro de gran qualitat que es troba al pais basc. 4nglaterra portI carb debona qualitat quan )e a buscar aquest 'erro.

As enda)ant apareix una no)a tecnica que 'a desapareixer la necessitatdun 'erro dalta qualita, cosa que 'a que el pais basc eprdi la)antatge quetenia. %a producci basca passa a superar la demanda, cosa que pro)oca

una baixada de preus i la 'ormaci dun gran cartel per e)itar la 'allida deles empreses. 4 dinals del segle 1 6/17 saconsegueix lintroducci dunnou aran&el $a que les empreses siderurgiques, textils i agraries necesita)enel mercat interior.

El comer exterior en el segle ; 6/20B/107

En la llana hi ha una gran caiguda $a que paissos com 4rgentina o 4ustr(liaels hi prenen el mercat. En loli doli)a es guan*a competiti)itat. %ana)egaci a )apor i les cambres 'rigorifques 'an que es puguin exportar'ruites com les taronges. amb suro.

El )i es on hi ha un gran creixement degut a la flloxera que destrueix molta

)in*a a Frana, que es )eu obligada a importar )i. %alt preu que assoleix el)i 'a que molta gent decideixi 'er cr!ixer )in*a. 4quest )i el bare$en amb )iseu i el )enen com a Franes. 4ls 10 a'ecta a Espan*a i mai sarriba arecuperar.

amb pu$a molt lexportaci de metalls degut a que les concessionscomenen a ser a llarg termini cosa que atrau in)ersions. 4quest can)i enles concessions es degut a la 'alta de diners dGisenda. 4mb la re)oluci delGisenda es )olia 'er )eure als extrangers que dona)en cr!dit, que Espan*aera capa de generar ingressos i captar capitals. %es grans in)ersions sn engran pat extragneres.

4quests sectors 'an alhore que es desen)olupin altres industries comexplosius o 'usta per les botes.


16/39

Els 'errocarils i el carb 'an pu$ar tamb molt les importacions.

Espan*a te una balana defcitaria. %a destinaci dels diners de lesexprotaions depenen de lorigen de l0empresa. En molts sectors de la

mineria predominen les empreses extrangeres, per tant els benefcis no esquda)en a la regi. 8n cop saca)a)a lexplotaci no hi ha)ia diners perin)ertir a altres sectors. +er exemple per al pais basc les mines erenprincipalment de propietat del pais, cosa que )a 'er que es pogues in)ertiren la siderurgia.

En els L0B/0 la balana millora degut a acostarBse al grau dobertura depaissos com Frana o 4leman*a. Samplia el mercat, ms in)ersi. Elbenefci de lexplotaci gener a estal)i. En lagricultura es troben mercatsper productes com loli)a, )in*a, citrics, etc. +eoductes ms rentables, msdiners per hectaria, es poden correar msterres.

%es in)ersions extrangeres sn generalment bones. Sn bones quan el paisno te les condicions, tecnologia, capacitat industrial,etc per explotar elsector. 4 ms sels imposen di)erses coses com impostos, minims decontractaci dEspan*ols, etc. 4ix no passa a Espan*a cosa que pro)ocauna poca retenci de benefcis.

La depressi agrria "unicular

+roblema dabast internacional. +assa entre els an*s L0 i 10. Entren nouspaissos al mercat agrari 6SudB4m!rica, 4ustr(lia, Ko)a Welanda, Pussia...7.

Aolta ms o'erta. 4gricultura daquests paissos molt ms efcient, costos deproducci ms baixos. %a re)oluci dels transports permet portar a Europaaquest nou producte agrari. Els consumidros surten guan*an amb labaixada dels preus pero els productors )euen com les se)es terres deixende ser rentables

4 Espan*a )a comportar que el blat exterior 'os ms barat. Els aran&elsha)ien esta baixats. 4lhora aquest periode es el m(xim en explotaci de )i,la qual sen'onsa a partir dels 10 $a que la flloxera a'ecta a Espan*a.

amb aprareixen altres tipus doli que 'an perdre mercat al oli doli)aespan*ol. 4caba sent un mercat etnic nomes utilit&an en lalimentaci i $a noen la industria. El )i tamb es un mercat !tnic i degut a la aparici de nousproductors per no de consumidors la demanda baixa


17/39

4l gran agricultor la crisi a'ecta men*s $a que pot baixar costos deixant deproduir en la part de la terrra poc rendible. Es poden a$ustar millor sensenecessita dinno)ar 6a aquesta epoca ningu inno)a en no)es tecnologies7Els petits agricultors no poden reduir m( dobra $a que sn ells mateixos elsque treballen la terra.

%a crisi agraria produeix un gran augment en lemigraci.

ot i aix- a Espan*a lemigraci es menor a la resta deuropa $a que els preusagricoles es recuperen a)iat amb el 'ort aran&el proteccionsita del /1. Kohi ha 'actos expulsi. ot i aix- ms enda)ant si apareixen 'actors datraccicom per exemple salaris ms alts a 4m!rica.

F4%4 >Q+;4P >%4SSES 9E% ND, N@ A4PX, / 4#P;% ; +P;AEP4 +4P D 4#P;%

""" 9el resum

>risi agr(ria

4 fnals de la d!cada dels /L0 es produeix una gran depressi agr(ria a

Europa. 4questa crisi es deguda al 'et de que els a)enos en el sactor delstransports )an permetre als productes agr(ris de paissos com 8S4, >anad(,4rgentina o 4ustralia arribar al continent europeu. 4quests paissos contabenamb grans extensions agricoles i ramaderes on els costos de producci erenmolt ms baixos que aqu-. %arribada de productes dultramar )an crear unexc!s do'erta que )a acabar amb una caiguda dels preus. Ca a'ectarprincipalment al cereal, tot i que els altres sectors tamb es )an )eurea'ectats.

4 Espan*a )a comenar a ha)er un consum de cereals extrangers sobretot ales &ones litorals, $a que arriba)en amb un preu menor. 4ix )a pro)ocar una

'orta crisi al camp espan*ol. 8na bona part de les explotacions de cerealsespan*oles no esta)en en condicions daugmentar lefci!ncia producti)a oreduir els costos de producci, per tant, la caiguda dels preus 6delsingressos7 porta)a al tancament de les explotacions, al en'onsament de larenta de la terra i a la disminuci de la demanda de treball al camp.

%a crisis YtrigueraZ d!cada del //0 )a con)iure amb una expansiY)iti)in-colaZ. 9es de la d!cada precedent, les )in*es 'ranceses patien laplaga de la fl[loxera, procedent d4m!rica, que )a pro)ocar que shaguessinde replantar les parres amb parres inmunes amb la interrupci de laproducci que aix pro)oca)a. Frana )a ha)er dimportar daltres pasosper no perdre els seus mercats de )i, cosa que Espan*a )a aproftar percomenar a plantar ms i ms )in*a, guan*ant durant uns an*s unsbenefcis molt ele)ats. +er a fnals del decenni 6/107 la situaci )a can)iar


18/39

quan les )in*es 'ranceses )an tornar a ni)ells de producci normals mentreles espan*oles esta)en atacades per la fl[loxera. 4ix- que quan el sector)it-cola )a entrar en crisis, ms la dels cereals es )a donar una situaci moltdepressi)a.

Histria %a prova. Temes / i ) del campus.

%.. 'l viratge nacionalista

+etita introducci:

/31B/10: Gi ha un proteccionisme selectiu.

/1: Uir proteccionista, la economia espan*ola aga'a un sentitnacionalista. Sadopta un proteccionisme integral, el qual es demanat perels productors de blat, de textils cotoners i de siderurgia, els quals )euencom el seu producte no es competitiu amb el que )e de lextranger.

En lagricultura:B +rimera etapa //0B10: Sortida de la crisi agr(ria.

Factors que a$uden a combatre la crisi: Sincenti)a la ramaderia. 4ugmentde la renda degut a la industrialit&aci, que permet ms consum deproductes remaders 6llet, carn, etc7. Aolts paissos europeus utilit&en laramaderia per sortir de la crisi.

%a segona cosa que es 'a per ser competitiu s augmentar la producti)itatdel treball. Sin)erteix en maquinaria, tecnologia. El treball es subsituit percapital.

Aoldels agraris


19/39

BE84: 4ugmenta molt la quantitat de terres conrrebles 61057. El rendimentper hect(rea baixa $a que al augmentar la superfcie utilit&ada es passa autilit&ar molta terra de men*s qualitat. ot i aix- la producti)itat segueix sentalta i fns i tot arriba a pu$ar gr(cies a lus de maquinaria.

BPegne 8nit: #aixa la producci, $a que pre'ereixen dedicarBse a altes sectors6industria i ser)eis7.

B9inamarca: Sin)erteix en ramaderia. Urans parts dels conrreus sn per'erratge.

BEspan*a: 4qu- no sin)erteix en capital. Es segueix utilit&ant el modelextensiu, que consisteix en utilit&ar molta terra i molt treball en comptes detecnologia. %a superfcie culti)ada augmenta. El rendiment augmentagr(cies als can)is de producte, lespecialit&aci i laugment de terresconrreables 6no augmentant el treball7. El blat espan*ol no es competitiu enel mercat, cosa que explica la 'orta pressi que )an exercir els productorsper que sadoptessin politiques proteccionistes. El blat no era comptitiu

degut als alts costos de producci al pa-s que 'eien que el preu fnal 'osnotablmente ms el)at que el daltres paissos.

ot aix 'eia que 'os difcil in)ertir en la ramaderia. 4 ms, la baixaurbanitaci espan*ola comporta)a una baixa demanda de productesramaders. +ocs incentius per passar dagricultura a ramaderia.

%es mesures proteccionsites 'eien que pagesos no tinguessin incentius peraugmentar la producti)itat, $a que permetien produir a costos alts. Kosin)erteix en capital degut a que la terra i el treball sn barats. Ko in)ertiren capital comporta que els costos siguin alts. Espan*a surt de la crisiagr(ria gr(cies al proteccionisme.


20/39

B Segona etapa 10B 1D0: Es comena a in)ertir en capital.

9el 10 al 1D0 la quanitat de treballadors en el sector agrari causignifcati)ament, mentre que la producci augmenta, per tant laproducti)itat pu$a. 4ix es degut a la trans'er!ncia dactius del sector agraria altres sectors com la industria, construcci i en men*s quantitats elsser)eis. %a baixada dactius es deguda a les migracions internes que tenenlloc durant aquest periode. 4questes migracions es )euen moti)ades pelsalts salaris de les ciutats que cada cop tenen una industria mesdesen)olupada. 4l traslladarBse tanta poblaci a les ciutats i baixar elsactius al camp, la m( dobra al camp passa a encarirBse, 'ent que passi asortir a compte in)ertir en capital.

Saconsegueix una important milora de rendiment. 4questa millora esprodueix sobretot a les &ones del mediterrani on se'ectua una

especialit&aci del conrreu, i sin)erteix en capital, i tot i ser la terra de malaqualitat sutilit&en adobs i el regadiu. amb tenen un rendiment alt les


21/39

terres del cant(bric\atl(ntic degut a la millor qualitat de la terra i a les demadrid degut a la ciutat.

4l Kord, la producti)itat per treballador s ms alta, igual que els sous.9omina la petita i mit$ana propietat.

4l Sud en can)i, la producti)itat i els salaris sn menors. 9ominen elslati'undis. Gi ha molta gent sense terra i per tant molt atur estructural. 4lKord s ms difcil contractar degut a que les terres sn petites propietats.El salari pu$a i es decideix substituir treball per capital. +er poder 'er aix esdesen)olupen les cooperati)es.

ot i la millora experimentada a Espan*a, es segueix estant molt enrrere enel marc internacional.


22/39

>al indicar que a part del proteccionisme, lEstat iner) en el mercat permantenir els preus del mercat alts. 6+er raons pol-tiques7.


23/39

Els inicis de la Segona Pe)oluci ;ndustrial

>om podem )eure hi ha una reducci del sector primari que contrasta amblaugment del secundari. %a producci industrial creix molt. ot i aix-lagricultura segeuix predominant.


24/39


25/39

En el gr(fc podem )eure com a mesura que la producci industrial )acreixent, tamb ho 'an els bens din)ersi. %a industria de bns din)ersi aEspan*a est( 'ormada per la siderurgia 6trans'ormaci7, la industriamec(nica, de material 'erro)iari, barcos, cotxes i tractors.

4lgo de mIquines de carb o )apor a elctricitat. ElectroBmec(niques. ]?

>reixement industrial i can)i estructural

Uran creixement industrial dels 1N0 als 1D0. %a depressi dels D0 'a queel creixement saturi. %a indJstria qu-mica i metal[lurgica guan*en pesmentre que la alimearia la t!xtil baixen.

%a indJstria del calat de pell passa a ser competiti)a internacionalment,sobretot a 4lacant i a les ;lles #alears, podent arribar a exportar.

8na altra industria competiti)a internacionalment es leditorial, amb un granmercat a SudB4m!rica.

4l perdre >uba la industria del sucre creix, amb la producci de remolatxa.4questa industria te uns alts benefcis al principi, cosa que atrau gransin)ersions fns arribar un moment en el que es produeix una sobreproduccide sure. Els preus baixen fns a un punt on el go)ern es )eu obligat ainter)enir. Aoltes empreses acaben 'usionantBse amb la Sociedad Ueneral4&ucarera.

4ugmenta la demanda de 'erro i acer pel desen)olupament de la industriamecanica, la na)al, la de la construcci i per laugment de les obres

pJbliques.%a industria mec(ncia creix $a que lelectrifcaci 'acilita la mecanit&aci demoltes acti)itats.

%electricitat es genera amb energia hidr(ulica, cosa que requereix gransin)ersions en centrals a llocs com els +irineus, cosa que requereix una 'altade transports.

%electricitat es una industria oglioplica que requereix m(quines moltgrans. amb existeix una important demanda de motors el!ctrics.

En la construcci es crea la demanda per un nou material, el 'ormig.

4 Espan*a tamb es produeix una important re)oluci en el sector delstransports. Sen'oca en la 'abricaci de cotxes de luxe, '(bricatsprincipalment per una compan*ia que sacaba internacionalit&ant:lGispanoBSuissa.

>an)is en lo'erta

B Electrifcaci: %a clau de la mecanit&aci i dels can)is de la localit&aci.4mb el )apor, la industria ha)ia destar a prop del mar 6carb7 o dels rius siel )apor ana)a per )-a hidr(ulica. 4questes barreres es )euen anul[ladesamb lelectrifcaci, que a ms s ms barata.


26/39

B 4mb la segona re)oluci industrial, apareixen no)es indJstries 6qu-mica,automobils, etc7

>an)is en la demanda

B Entre el 1@ i 1/ es produeix la ^ Uuerra Aundial, guerra on participen

els passos ms desen)olupats, als que Espan*a compra)a bns de capital.9urant aquests an*s no es pot in)ertir en tecnologia $a que els pro)eidorsno estan disponibles. uan la guerra acaba hi ha una in)ersi reprimida quese'ectua 6es compra de cop tot el que no sha)ia pogut comprar7.

B En el sector agrari, entre el 10 i el 1D0 lagricultura es mecanti&a,comenant a in)ertir en capital 6m(quines, adobs, etc_7

B El proteccionisme es re'oraB %a demanda de producres industrials pu$a $aque els productes exteriors sn ms cars. ;ndustrialit&aci sustituti)adimportacions. Es substitueix importacions per producci nacional.

B 4 partir del 1/ a Espan*a hi ha una important millora del salari real,cosa que comporta un augment en la demanda de bens de comsum.

B amb a partir dels an*s N0 es produeix un gran creixement delurbanit&aci, per tant la no)a demanda de cases 'a creixer el sector de laconstrucci. amb 'an 'alta materials de construcci.

B Finalment, en l!poca dels an*s N0 hi ha una 'orta in)ersi de lEstat enobres pJbliques, carreteres, 'errocarril que selectrifca, i de la pri)ada comlelectifcaci

.


27/39

%o'erta monetaria augmenta molt del 1D al 1D2.

>auses: B 9iposits a la )ista en banca pri)ada. %a banca pri)ada creix molt.

NB %a pignoraci del deute: Els bancs compren deute a lEstat i el posen enel #anc dEspan*a com a garantia del cr!dit que demanen. El 'et de que elsbancs puguin obtenir diner barat al banc dEspan*a a$uda a lexpansi que

tenen.%es caixes destal)i creixen degut a laugment dels salaris reals, $a que elsobrers comenen a generar estal)i que els depositen en aquestes caixes.

%a banca pri)ada creix $a que es creen nous bancs amb models moltdi'erents als del passat. Sinspiren en la banca mixta alemana 6bancscomercials que donen credit a curt termini i que alhora son bancs din)ersi,a llarg termini7

>om )eurem ms enda)ant molt capital torna de l4m!rica llatina percauses fscals, monetaries, etc. 4quests bancs $a passen a operar a tot el

pa-s.%.2 Les con0utures de l1economia espan$ola ),-+,%5

+rimera etapa /10B1D

Uir proteccionista el /1 que apu$a considerablement els aran&els.

%a depreciaci de la peseta comporta un augment de les exportacions i unareducci de les importacions, cosa que 'a que actui com un elementproteccionista.

Espan*a perd competi)itat en lexprotaci de productes agraris. %a fl[loxera

comena a a'ectar al nostre pa-s, i a ms Frana al estar recuperada i al


28/39

ha)erBse comenat a produir )i a nous paissos es produeix a Espan*a unasobreproducci de )i.

%explotaci doli tamb perd competiti)itat $a que apareixen no)es 'ormesdobenirBlo i altres paissos tamb sinicien en la se)a comercialit&aci.

amb sarriba al sostre de la producci minera.El proteccionisme 'a baixar les importacions.

%a resta deconomies es )an obrint.

>aiguda de lin)ersi extrangera: Sacaben les in)ersions relacionades ambel 'errocarril 6xarxa desen)olupada7 i amb les mines, $a que es trobenexplotades $a.

%industria electroBmec(nica, qu-mica i sobretot la electricitat soposen no)esoportunitats din)ersi. El tram)ia tamb capta capitals.

%es in)ersions nacionals pu$en, $a que es )euen moti)ades per laugment de

la massa monetaria que es produeix degut als mo)iments de 'actors que esprodueixen. ornen capitals a Espan*a:

B 9epreciaci de la peseta: >om ms es tardi a in)ertir men*s )alor tindr( eldiner que es t.

B Es repatrien molts capitals, part dells moti)ats per laministia adoptadaper als desertors despr!s de la guerra de >uba.

B El go)ern passa a pagar el deute amb pesetes. Fins aleshores sha)ia estatpagant amb la di)isa del lloc on esta)a el que poseia el deute. 4ix 'a que lamassa monetaria augmenti i que la gent torni.


29/39

B +er Jltim el boom migratori. Els emigrants en)ien diners des de 'ora a les'amilies espan*oles.

Segona etapa 1@B11: Segona gerra mundial.

Espan*a es mant com a pa-s neutral degut a la se)a 'alta de capacitat tanteconomica com militar. >erts sectors surten per$udicats per la guerra comper exemple les taron$es que passen a ser bens de luxe. Els paissos enguerra intenten desen)oulpar lautosufciencia alimentaria per no dependrede paisos extrangers. %a mineria tamb es )eu e'ectada.

+er, no totes les exportacions cauen. +er primer cop les exportacionsindustrials es disparen 6teixits, metalls, armaments, qu-mics, etc7. ambsobren nous mercats: els paissos en guerra deixen de produir certsproductes i per tant molts paissos es troben sense pro)eidor cosa queaprofta espan*a per entrar al mercat. 9urant uns an*s Espan*a passa a ser

una exportadora de manu'ractures i aconsegueix mantenir una balanacomercial positi)a.

%es importacions baixen degut a linterrupci de la producci de bens decapital per part dels paissos en guerra.

%a producti)itat per treballador augmenta gr(cies a laugment de preus.

%es importacions de carb al pa-s desapareixen cosa que pro)oca elresurgiment del carb asturi(. Aolts )aixells sen'onsen durant la guerracosa que 'a que la construcci na)al espan*ola augmenti.

Vs una mala !poca per a SudB4m!rica i els emigrants espan*ols, $a que elspaissos en guerra no compren productes.


30/39

4mb la guerra sobre per primer cop la migraci europea. Es comena aemigrar a Frana $a que els homes )an a la guerra i 'a 'alta treball que nopodia ser substituit per les dones 6mines, treball ms '-sic, etc7 com es 'eia alindustria.

#alana de trans'er!ncies positi)a per les remeses que en)ien elsemigrants.

#alana de capitals men*s negati)a $a que no hi ha di)ises per in)ertir alextranger. Aolts in)ersors espan*ols compren a extrangers in)ersionsextrangeres a Espan*a. Els extrangers necesiten repatriar els diners als seuspaissos destruits.

#alana de compte corrent positi)a.

>onclussi: Espan*a capta moltes di)ises, que in)erteixen en or, passant aser un dels paissos amb ms reser)es del metall precis.

;n=aci: +u$ada dels preus despr!s de la primera guerra mundial. Uran partde la culpa s del carb que pu$a molt de preu. +er la causa principal eslentrada de no)es di)ises que sn con)ertides en pesetes.

%a pignoraci del deute s in=acionaria $a que crea la necesitat de ms

o'erta de diners.9olent pel treballador $a que els salaris reals baixen durant la ^ guerramundial 6in=aci pu$a ms que el salari nominal7.


31/39

El descontentament entre els treballadors 'a que lafliaci sindical esdispari. 4caben ha)ent millores tant de salaris com de condicions 6de 0h a/h diaries7 al fnal de la guerra 6117.

ercera etapa: El per-ode dentreguerres 1N0B1D2

%a podem di)icir en dues parts. %a decada de 1N0, on trobem la dictadurade +rimo de Pi)era i la depressi del 1DB1D2, periode on trobem la ;;repJblica.


32/39

Pespecte el comer exterior tenim dues etapes di'erenciades despr!s de laguerra. +rimer podem )eure com durant la primera part dels an*s N0 esmolt difcil comerciar, pero a mesura que la decada )a passant lesexportacions es recuperen i es produeix una tornada a la normalitat

comercial dabans de la guerra.%es importacions si que realit&en una 'orta pu$ada, que sexplica per lademanda continguda que )a ha)er durant la guerra.

1NN: 4ran&el >amb al carb 'a baixar les importacions. Espan*a te un delsaran&els ms ele)ats dEuropa.

%es importacions eren inel(stiques al preu 6R preu O demanda7 perel(stiques a la renda 6R renda R demanda7. 4ix s degut al 'et de queEspan*a importa bens insusituibles. En cambi les exportacions Espan*oles sison el(stiques al preu 6R preu ` demanda7

9egut a la depressi iniciada pel crac de la borsa de no)a *or lesimportacions i exportacions cauen.

%a depressi dels EE88 sesten al mon per dues )ies:

B Financera: Els bancs americans estan en problemes i per tant exigeixen elretorn de cr!dits a lextranger, no donant aix- ms cr!dits ni refnanarlos.9urant els an*s N0, aquests bancs americans han deixat molts diners aEuropa.

B >omer: El comer exterior mundial es )eu a'ectat. >om que a Espan*a elcomer exterior era ms petit degut al infm grau dobertura de leconomia,

aquest aspecte a'ecta men*s. En lexplotaci de minerals per exemple baixa


33/39

la demanda i els preus, i en el dels aliments pu$en les barreresproteccionistes en els altres paissos.


34/39

+re'er!ncia imperial `T Uran #retan*a i les colonies priorit&en el comerentre elles.

Els paissos apliquen contingents, com per exemple permetre importar fns ax l-mit. Es posa)a un limit en la quantitat que podia entrar al pais $a sigui entones, unitats monetares, etc.

9egut a la crisi molts emigrants tornen.

Factors prociclics 6a$uden a la depressi7:

B Petirada de capitals extrangers.

B Peducci de les in)ersions

Factors antiBciclics 6contrarresten la depressi7:

B Salari real a Espan*a millora. Es anticicil $a que potencia la demandainterna.

B 9espesa pJblica

%a depressi dels an*s D0 no )a determinar la problemitat economica de laN^ republica. Els problemes economics de la N^ repJblica eren degut a altres'actors.


35/39

9espres de la ^ guerra mundial hi ha un gran defcit pressupostari $a queels ingressos baixen i les despeses pu$en degut a lin=aci, tot s ms car.

9urant els primers an*s de la decada dels N0, el defcit fscal es )a reduir, es)an pu$ar els impostos i ingresos. 4mb +rimo de ri)era petit augmentdingressos i impostos.

%Estat passa ser ms inter)encionista. Gi ha una necesitat de pro)eir de

certs bens publics que el mercat no produeix com educaci oin'rastructures. Estat pressionat a inter)enir en el mercat de:

B #ns de ser)eis: Urups que demana)en a lestat que inter)enis.

B 9e 'actors: amb pressions per de car(cter ms social i amplies.>on=icti)itat social.

%estat tamb inter) per les necessitats fscals que te. 4'egeix nousmonopolis com el petroli o els tele'ons. 4rrenda aquests monopolis, no elsadministra.

>om hem dit lEstat inter) a part de per raons fscals pq li demanen. +erexemple els productors de sucre demanen la inter)enci $a que hi ha


36/39

sobreproducci. ;nter) al mercat pq els preus no baixin, 'renant lacompet!nica per exemple impedint el desen)olupament tecnologic. Pegulala manera en la que els excedents surten al mercat.

En el blat, lEstat compra el blat directament als pagesos a bon preu idespres el treu al mercat.

amb inter) en els 'errocarrils $a que les empreses del 'errocarril es trobenen una crisi causada per la in=aci. Aentre que es costos es disparen, elspreus de les tari'es, que sn controlats per lEstat, es mantenen per e)itar eldecontentament social. +er tant les empreses no tenen benefcis i noe'ectuen no)es in)ersions. 4 ms les concessions de les )ies sestanacabant pel que no samortir&arien les in)ersions. +er aix, es crealEstatuto 'erro)iario que es un consorci estatBcompan*ies de 'errocarrils.%Estat posa els diners i les compan*ies ladministren.

En el mercat de 'actors inter) en el mercat de treball regulant les

condicions de treball. +rimer el 100 es regula el treball in'antil i el 'emen-.El 10@ es regula la 'esti)itat del 9iumenge que passa a ser obligatoria. El11 la $ornada laboral passa de 0h a /h diaries.

4l camp, la llei de contractes pel camp 6N^ republica7 obliga a donarcontractes als pagesos. amb sestableixen uns $urats mixts per resoldrecon=ictes. 4quests $urats eren presidits per lalcalde, que al ser escollit perla ma$oria 6el poble, els treballadors7 quasi sempre acababa donant la ra alpag!s.

Finalment sestableix una setmana de )acances pagades.

"""?? %lei del 1N BBT #anc dEspan*a passa a ser el banc dels bancs.

1N1B1DD BBT El go)ern regula les caixes, que sesta)en expandint perlaumgent del salari real.

Seguint amb les inter)encions de lEstat en el mercat de 'actors:

;nter)enci de lEstat en les assegurances socials. 4questes assegurancesno exisien. Es produeix una creaci de mutues per sectors da)an lobligacide lEstat.

10/ BBT Es crea l;nstituto Kacional de +re)isin. Vs un sistema pelstreballadors que )ulguin obtenir una pensi. Si )olen participar sels obliga aanar dipositant diners.

11 BBT %Estat passa a 'er aquestes pensions obligatories. %Estat segueix

sense posar els diners.


37/39

1N/ BBT 4ssegurana obligatoria de maternitat. Es possa en marxa el 1D6N^ repJblica7

Aen*s en les pensions dels 'uncionaris, lEstat no inter) economicament enres.

4 partir del 100 creix la despesa en educaci 6101 es crea el ministeri7. Esredueix lanal'abetisme. amb a$uda el 'et de que els flls $a no esnecessitin per treballar quan encara sn nens.

9urant la N^ repJblica lEstat inter) en la propietat de la terra, sobretaot ala mitat sud dEspan*a, on hi ha motla pobresa i gent sense terra. Esdecideix repartir la terra Y%a tierra para quien la traba$aZ. Sindemint&a alspropietaris. Els pagesos no tenen capital per treballar la terra pel que escreen cooperati)es. 4l substituir treball per capital tot i pu$ar laproducti)itat, latur pu$a. %es expropiacions generen molts con=ictes itensions.

;n)ersions pJbliques.

9urant lepoca de primo de ri)era sin)erteix molt en obres pJbliques,sobretot en carreteres i en)assaments. Es creen institucions per adminsitrarlaigua del pais. Es 'a mit$anant les conquies naturals.

%a despesa en de'ensa pu$a degut a la necessitat re re'er la marinadestrossada a les guerres de cuba i flipines. amb pu$a per la guerra delAarroc, la qual es molt desit$ada pels militars tant per pu$ar rangs com percrear places. %a repJblcia redueix aquesta in)ersi.

El deute pJblic millora molt en general.


38/39

+odem )eure com durant la !poca de primo de ri)era la in)ersi pJblicapu$a molt. amb )eiem com la in)ersi publica i pri)ada aga'en so)intcamins in)ersos, si una pu$a laltra baixa i a lin)ersa.


39/39

+odem )eure com durant la primera part del segle leconomia espan*olaes )a distanciant lentament de la europea. 4ix es degut a la nomodernit&aci de lagricultura i al lent creixement de lindustria. amb perlo poc educada que esta)a la poblaci

4l acabar la guerra mundial, la cosa millora i leconomia espan*ola es )aacostant a les altres. 4ix es degut a que la guerra mundial a'ecta a lesaltres economies que es )euen a'ectades per la guerra. amb pq espan*aes modernit&a molt en els an*s N0. amb milloren els salaris reals i per tantmillora la demanda interna. Espan*a )a men*s malament que la resta i pertant sacosta.

història 2a prova

Documents