Nº 113 (segona època)

abril 2012

Institut ÈGARA

iesegara_periodisme@ yahoo.es Preu: 1 €

Hem est renat el tercer t rimest re i estem a p unt d e començar les vacances d e setmana santa. Tenim les notes: alerta! Estem ent rant a la recta final. L’esport ext raescolar d e L’Ègara t riomfant: finalistes d e la NIT d e L’ESPORT. Enhorabona! L’intercanvi amb Suècia, un èxit. Els amants d e les matemàtiques han fet les p roves Cangu r. Es van plantant arb res al pati, apad rinats per les t u tories,...

Els colors de la tardor

Presentació 3 Informació general 4-5 Opinió 6-8 Informació esportiva 9 Enquestes 10-13 Entrevista 14-15 Reportatge 16-18 Casa de cites 19 Què tenen en comú? 20 In fraganti 21 Qui és qui? 22 Alumne del mes 23 Pompeu Cabra 24 Por la boca muere el pez 24 Passatemps 25 Cinema, literatura,... 26 Viatjar 27 Crèdits 28

2

Índex

Conxa Grau Coordinadora de la revista

Què passa?

Ens convé descansar uns quants dies per agafar embranzida cap a la recta final que sempre suposa el tercer trimestre. Cal fer la pausa ne-cessària per tornar a agafar l’alè i continuar el camí amb il·lusió i àn-sies d’arribar a final de curs amb la feina ben feta. N’estarem orgullo-sos. Fent repàs del 2n trimestre trobaríem moltes hores de reunió, molts projectes, molts exàmens, molts arbres plantats al patí i molta dedi-cació de la majoria d’alumnes i de professors, però crec que mereixen una menció especial a la primera pàgina de la nostra revista tots els amants de l’esport de l’Ègara que han fet possible la nostra nominació a la NIT DE L’ESPORT de Terrassa. No van guanyar, però el premi s’ha quedat al barri, a l’escola Josep Ventalló. Enhorabona a tots i gràcies per potenciar l’esport des de les pistes del nostre institut. Gràcies també a l’hospitalitat i a la generositat que han mostrat les famílies del barri que han acollit els estudiants suecs de l’intercanvi cultural amb la ciutat de Örebro (Suècia) De tot plegat, tots en sortim enfortits humanament. No ens deixem vèncer pel desànim, busquem la ruta i els companys i fem camí.

Descans i retorn

3

Presentació

Activitats que s’han dut a terme en aquest primer trimestre de l’any 2012 Gener 2012 16 gener: 3r ESO xerrada educació viària 18 gener: els alumnes de 2n batxillerat de química visiten la UAB 19 i 31 gener: 4t ESO xerrada sobre el gène-re. Com ens té lligat el gènere? 20,26 i 27 gener: 3r ESO visita al mNACTEC 25 gener: tutories acompanyament de 4t (professors-tutors) 30 gener: tut. acompanyament (alumnes) 4t ESO 30 gener: 3r ESO xerrada institut Guttman 25 gener tarda: xerrada AMPA a 2/4 de 7 de la tarda (18,30h) Febrer 2012 6 febrer: 4t ESO Tria el teu camí 8 febrer: visita UAB pels de 2n de batxillerat 15 i 16 febrer: proves C Bàsiques 4t ESO 22 febrer: 1r trobada esportiva korfball 16 i 17 febrer: esquí alpí 1r batxillerat 21, 22 i 23 febrer: ciutadania de 3r ESO 23 febrer: taller esports adaptats Març 2012 1 març: 1r de batxillerat TNC 5 març: 4t ESO visita a la colònia Vidal 9-15 març: 2n batxillerat, intercanvi cultural a Suècia. 12 març: 1r ESO i 3r ESO “va de cine” al Pa-lau de la Música 15 març: proves CANGUR (3r,4t i batxillerat) 20 març: 4t Teatre 27 març: 3r ESO plantada de cítrics Incendi a la Serra de Galliners El passat dia 23 de febrer es va produir un incendi forestal a la Serra de Galliners, vora del nostre institut Ègara. L’incendi, de petites dimensions, es va originar sobre les 12 hores del matí en horari escolar. Algunes persones temien per la seguretat de les més de 400

persones que hi havia llavors al cen-

tre, per la qual cosa es va informar ràpida-ment als serveis dels Mossos d’Esquadra i els bombers, que van sufocar les flames en mitja hora. Gràcies a aquesta acció, el personal de l’institut no va haver d’abandonar el centre i les classes es van reprendre amb normalitat.

Ylenia, Ruben, Rodrigo y Hongda

L’esquiada de Batxillerat Entre el 16 i 17 de febrer, alguns alumnes de batxillerat van anar dos dies a La Molina a fer un curs d’esquí o Snowboard per els més ex-perts. Al principi vam començar a la pista verda, la més senzilla, fins que els cinc que formàvem el grup vam aprendre abans de dinar a baixar correctament i vam poder baixar la pista bla-va, una vermella i fins i tot vam creuar una negra. Cada color era un nivell. Mentre esqui-àvem anàvem gaudint del paisatge tan mera-vellós. El segon dia vam baixar la pista blava conjuntament amb ells durant un tram. L’hotel era a la muntanya, prop de les pistes,

però no hi havia mes edificis per el voltant. Les habitaci-ons eren grans, amb dutxa i banyera, sense oblidar el spa en el que ens vam ba-nyar un par d’hores per rela-xar-nos i per gaudir de l’aigua com si fos estiu.

Rubén Parejo

4

Què passa a l’institut?

ELS TREBALLS DE RECERCA El divendres dia 10 de Febrer els alumnes de 2n de batxillerat van exposar els seus treballs de recerca a l'institut. Aquest any hi havia molts treballs. Aquí us mostrem els seus títols i algunes de les imatges, com a mostra de la jornada. Eugenio Gutiérrez i Roser Rosa: La mitolo-gia grega al cinema. Fàtima Aatar: Què hi ha sota el vel? La situa-ció de la dona al món islàmic. Alba Romero i Laura Resa: El Dr. Gibert i l'Home d'Orce. Belinda Pajuelo: Com esmorzen els alumnes de l'institut. Montse Roca, Saray Ambrosio i Judith Àvi-la: Tot un món per descobrir: Sinestèsia. Andrea Piqueras, Amanda Barrero i Patri-cia Calderón: El bullying. Alex Cirera, Dani de Miguel i Sergi Subiela: Un viatge en el temps: L'imperi Romà. Josué Zaballos: Cinema clàssic americà. Nicole Rullo: Cèl·lules meristemàtiques. Tamara García i Andrea Jiménez: Com és la inserció laboral de les persones amb sín-drome de Down?. Yaiza Ruiz: La dona a la guerra civil. Alex Orives, Angel Ejarque i Jeffrey Bola-ños: Els clípers. Sergi Fornés i Daniel Almansa: La bellesa d'un nombre diví. Estudi matemàtic del nom-bre auri. Marc Rodon, Pablo Guil, Adrián Quevedo i David Fernández: Un futur proper: Els Nano-tubs de carboni. Mohamed Semlali: Art i arquitectura aràbiga o islàmica.

Miquel García: L'adopció internacional. Quin és el grau d'integració social i escolar dels in-fants adoptats? Sílvia i Alba

Què passa a l’institut?

5

Hace unos días le pedí a Conxa que me dejara un "huequecito" en la revista para hablaros de temas de salud; y aquí estoy! La mayoría de vosotros no me conocéis. Sólo algunos profes se acordarán de mí. Pues bien, me presento. Soy Almudena Álvarez. Estudié en el Egara entre 1995 y 1999; pertenezco a la última generación del BUP y COU. Uffff!!! Actualmente soy médico especialista en Medicina Familiar y Comunitaria. Nuestra especialidad se compone, por una parte, del seguimiento individual de los pacientes en el CAP, y por otra, de la promoción de la salud en la comunidad (es decir, el conjunto de una población definida). Por ejemplo, las campañas que se hacen sobre la práctica de ejercicio físico, o sobre el tabaquismo, o sobre salud sexual… todo eso es Medicina Comunitaria. Y la difusión de esta información hacia vosotros también lo es! Uno de los grandes temas sanitarios más tratados es el del sobrepeso y la obesidad. Según la OMS, más de mil millones de personas adultas tienen sobrepeso y, de ellas, 300 millones son obesas. Por lo tanto, se puede afirmar que estas patologías son ya una epidemia a nivel mundial. En ambas existe un componente genético que cabe considerar pero los expertos aseguran de que se trata de un 30-40% del total, y que lo más influye son los factores ambientales (sedentarismo y hábitos alimentarios poco saludables). Todos sabéis que la obesidad disminuye la calidad de vida y la duración de ésta, por predisponer a un gran número de enfermedades (diabetes, hipertensión arterial, cardiopatía isquémica, ictus, artrosis, alteraciones digestivas, respiratorias, etc). Si tuviera que hablaros de la prevención y el tratamiento del sobrepeso y la obesidad

necesitaría muuuuuchas más páginas y...no es cuestión de abusar, ni de daros la brasa! Me voy a centrar en contaros cuales son las bases de la dieta proteinada (DP), uno de los tratamientos para combatir las patologías mencionadas. La DP se considera una VLCD (Very-low calory diet), dado que suprime los hidratos de carbono y las grasas, y así la cantidad de calorías ingerida es muy baja. A su vez, se mantienen estables los requerimientos diarios de proteínas (a diferencia de las dietas “hiperproteicas”, en las que se aumentan estas cantidades), necesarias para el mantenimiento de la masa muscular. Esta desproporción facilita que el organismo, para obtener energía, utilice sus reservas de grasas, y así perder peso. Los ácidos grasos son transformados en cuerpos cetónicos y eliminados por la orina. A esta reacción se le denomina “cetosis”, y es necesaria para una pérdida rápida de peso, además de tener efecto saciante (no se pasa hambre) y psicoestimulante (mantiene un buen estado de ánimo y motivación).. En todo este proceso se pierden minerales por la orina, por lo que es imprescindible la suplementación de los mismos (y de vitaminas) para mantener el equilibrio del organismo. Tras una 1ª fase de cetosis se realiza una fase de reeeducación alimentaria, donde se van incorporando poco a poco los alimentos y “se enseña a comer bien”, para que los resultados de pérdida de peso se mantengan a lo largo del tiempo. Estas son las bases de varias dietas o “métodos”, aunque existen importantes diferencias entre unos y otros. El Método Dukan (MDK), desarrollado por el Sr Pierre Dukan es un ejemplo de dieta sin control médico y empleado de forma

6

OPINIÓ LA DIETA PROTEINADA por Almudena Álvarez

Ex-periodista de Què passa? i actual metgessa especialista en medicina familiar

general a través de los libros e internet. Ha habido una gran repercusión mediática y, de hecho, sus libros ocupan actualmente los primeros puestos en el rango de ventas de “no ficción”. Pero también es un dato importante que la comunidad científica no la aconseje, es más, todo lo contrario, considerándola fraudulenta y potencialmente peligrosa. Las razones de esta postura contraria al MDK son éstas: Ausencia de fundamento científico. No

existe ningún estudio que apoye su eficacia y su seguridad. Las palabras del autor o los testimonios de las personas que han realizado el método no tienen validez desde el punto de vista de evidencia científica.

Promete resultados rápidos (casi milagrosos), prohibe el consumo de un alimento o grupo de alimentos y aconseja producto dietéticos a los que atribuye propiedades extraordinarias (la empresa que comercializa el famoso Salvado de Avena, que se aconseja “de por vida” en el MDK, está aumentando su productividad y su cuenta corriente como nunca).

Contiene afirmaciones que contradicen a colectivos sanitarios de reputación reconocida.

Extraído del artículo: “Dieta” o “método” Dukan. Postura del Grupo de Revisión, Estudio y Posicionamiento de la Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas (GREP-AED-N). Marzo de 2011 Lo que se comenta entre el colectivo médico, sobretodo los que nos hemos formado específicamente en DP, es lo siguiente: ¿Es seguro un método que generaliza en

vez de individualizar? La respuesta es NO. Los tratamientos dietéticos han de ser pensados y diseñados en función de las características personales del individuo (edad, enfermedades, tratamiento farmacológico, estilo de vida, factores laborales...). Todos nosotros somos diferentes y vivimos en distintas circunstancias, por lo tanto no puede servirnos a todos lo mismo. ¿Es seguro no suplementar con minerales y vitaminas? La respuesta también es NO. En el MDK no se administran suplementos de sodio, potasio, magnesio...por lo que puede existir un déficit importante y con ello graves consecuencias para la salud. Al no existir ningún control médico clínico ni

analítico, se corre el riesgo de que la sobrecarga proteica afecte el funcionamiento hepático y/o renal, entre otros efectos secundarios que solemos ver con frecuencia en la consulta. La conclusión principal de

todo esto es la de “más vale prevenir que curar”, y para prevenir el sobrepeso y la obesidad, está más que demostrado que lo que funciona es la combinación entre dieta equilibrada baja en grasas y el ejercicio moderado (unos 4-5 días a la semana). Sin más misterio. Y si hay que “tratar”, que sea el profesional quien lo haga. Dejémonos aconsejar y no nos fiemos de “milagros”, que nos jugamos la SALUD y es lo más preciado que tenemos! Espero haberos aclarado alguna duda. Y me ofrezco a hablaros de algún otro tema que os interese.

Saludos!!

7

OPINIÓ LA DIETA PROTEINADA por Almudena Álvarez

Ex-periodista de Què passa? i actual metgessa especialista en medicina familiar

Encara queda gent sense Facebook, Tuenti, Twitter..? A l'any 2008, es va crear una xarxa social anomenada Facebook. De mica en mica s'ha anat integrant a la nostre societat, fins arribar a ser una xarxa molt important tant a nivell social com a nivell comercial. Pel que fa al nivell social s'ha convertit com un diari del dia a dia ja que hi ha gent que en el seu Facebook explica tot el que li passa durant tot el dia o si ha tingut algun problema. Però Facebook té dues cares: la bona i la dolenta. La bona és que pots conèixer a molta gent, relacionar-te amb la teva família o amics que estan lluny, compartir idees amb els teus contactes... I la dolenta és que es creen molts malentesos, quan s'escriu alguna cosa i la gent es pot sentir al·ludida, motiu pel qual es poden crear diversos problemes; passa el mateix amb els comentaris de fotos que poden ser ofensius.. El comerç l'utilitza com a xarxa de publicitat per als seus clients i per aconseguir-ne de nous. Expliquen com funciona l'empresa, on està situada i al mur s'hi poden escriure diverses opinions dels clients o altres persones que visiten la pàgina. Si ens hi fixem bé quasi sempre que anuncien l'empresa es diu la típica frase: “Busca’ns al Facebook!” Hem arribat a un punt en el que la gent no pot viure sense Facebook, vivim en una societat en que la publicitat i el comerç formen part del nostre dia a dia i és inevitable veure aquesta xarxa social en qualsevol lloc, encara que no la utilitzem. També amb les noves tecnologies han desenvolupat nous mòbils i smartphones amb aquesta aplicació on en qualsevol lloc on hi hagi cobertura ens hi podem connectar i estar enganxats. Creiem que alguns dels suspensos escolars poden estar causats degut a l'addicció a Facebook. La majoria d'alumnes quan arriben a casa a la tarda

prefereixen posar-se al Facebook en comptes de començar a estudiar amb la idea d'estar només una estona però acaba resultant ser tota una tarda sencera connectats i, com a conseqüència, alguns d'aquests alumnes comencen a estudiar o a fer els deures per la nit, cosa que fa que al dia següent no tinguin la capacitat d'estar amb la total atenció i motivació que cal per tenir un rendiment escolar adequat. Com si no n’hi hagués prou amb això, ara als instituts s'han incorporat ordinadors en algunes classes com a substituts dels llibres de text, per tant els alumnes tenen a l’abast més distraccions, això no vol dir que tots es distreguin, no volem generalitzar, ja que hi ha molts alumnes que a les classes estan pel que han d'estar i no perden el temps. A les classes que no hi ha ordinadors hi ha una altra cosa, els telèfons mòbils amb accés a internet ja que es pot descarregar gratuïtament, això fa que molts alumnes puguin estar connectats sense la necessitat de ser a casa o a classe amb l'ordinador. Cada vegada hi ha usuaris més petits amb una xarxa social pròpia, hi ha nens de 8 anys que ja tenen Facebook per exemple, això pot provocar a la llarga problemes de concentració a la hora d'estudiar, fer els deures, o altres perills com ara mantenir converses i acceptar sol·licituds de gent desconeguda que poden tenir males intencions sobre aquests menors els quals són tan innocents que no tenen la capacitat de veure la realitat i poden ser enganyats fàcilment. Per acabar, la pregunta seria: Facebook perdurarà amb la mateixa potència durant molts anys? O tan sols es una xarxa passatgera? No ho sabem però de moment és una de les xarxes socials més potents al costat de Tuenti, una altre xarxa social bastant potent, però no tant utilitzada a Catalunya.

Imma, Judith i Jenny

8

Opinió Facebook a la nostra societat

Aquest segon trimestre hem patit fred, molt fred, neu, i finalment ha arribat la calor, molta calor, però això no ens ha fet aturar i hem continuat amb totes les activitats esportives programades. L’esquiada de batxillerat finalment es va poder portar a terme, desprès d’alguns entrebancs i baixes d’última hora, però els que hi van anar van gaudir de la sortida, sobretot de l’spa..., i van tornar fets uns cracks amb els esquís o la taula. L’esport extraescolar va pujant com l’escuma i cada vegada tenim més jovent que practica esport a l’institut, i fins i tot algun pare que s’anima a venir els divendres a fer el partidet de les set amb alguns alumnes i el professor Juan Antonio Alamillo, que és l’impulsor d’aquesta activitat que hem batejat com Futbol sala de lleure, oberta a tothom que vulgui venir a fer una mica d’esport i passar una bona estona. Participació dels alumnes de 1r ESO a la Jornada de Korfball El dimecres 22 de febrer els alumnes de primer d’ESO van participar en la jornada de Korfball al Pavelló Municipal de Can Jofresa dins del Pla de promoció esportiva que organitza el Consell Esportiu de Terrassa. Els alumnes de primer d’ESO van ser dirigits pels alumnes dinamitzadors de quart i batxillerat i van jugar partits contra equips d’altres instituts de Terrassa. Els nostres alumnes no van tenir molta sort en els resultats dels diferents partits, però van poder viure els valors d’un esport mixte i van demostrar tenir una gran esportivitat. 2ª Trobada de Futbol Femení El passat dissabte 18 de febrer el Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa va organitzar conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa, l’Associació de clubs de futbol de Terrassa i comarca i la Federació Catalana de futbol la 2ª Trobada de futbol femení adreçada a nenes d’entre 8 i 14 anys. Aquesta 2ª edició es va realitzar a l’Estadi Olímpic Municipal de Terrassa i va arreplegar més de 200 nenes de 26 centres

educatius de primària i secundària, entre elles alumnes de l’Institut Ègara. Lligues de pati Aquest trimestre ha estat ple d’activitats esportives a l’hora del pati dinamitzades pels alumnes de tercer d’ESO, tot i que degut al fred i a la neu, s’han hagut d’anar ajornant. Hem pogut veure partits de bàsquet 3x3, tennis taula, escacs i com no, futbol sala. També s’ha encetat un joc anomenat Xutball organitzat pel Districte Jove com activitat mixte, a veure si engresquem a les noies a participar-hi. Associació Esportiva Escolar Institut Ègara Aquest curs els nostres equips de futbol sala i bàsquet estan demostrant la qualitat esportiva que tenim al nostre institut. Els dos equips de futbol sala, tant el cadet com l’infantil, i l’equip de bàsquet cadet s’han classificat per jugar a la 1ªDivisió dels Jocs Esportius Escolars de Terrassa. Degut al gran èxit que té el futbol sala al nostre institut s’ha hagut de crear un altre equip de futbol sala infantil B. En el bàsquet també s’està forjant una bona pedrera de jugadors en mans de l’entrenadora Carla García (alumna de 1r de Batxillerat), que dirigeix l’equip infantil mixte. Cal destacar també, la participació dels jugadors de Tennis Taula on aquest curs tenim representació en les categories infantil (Mario López), cadet (Víctor Cabestany, Pau Garcia, Alexis Fernández i Adrian Dueñas) i juvenil (Juanjo Astudillo). Els podeu seguir en la web del consell esportiu de Terrassa www.ceterrassa.com Si vols més informació sobre les activitats d’educació física i/o les activitats extraescolars visita el blog http://educaciofisicaegara.wordpress.com o accedeix-hi des de la pàgina web de l’Institut.

Montse Carvajal

9

Fem esp rt a l’institut

Hem realitzat una enquesta als alumnes de 4t d’ESO i de 1r de batxillerat perquè ens inte-ressava saber si en el nostre institut hi ha més lectors del que creiem. Si la població enques-tada ha estat de 4t d’ESO i de 1r de batxillerat és perquè ens ha semblat que després d’aproximadament quatre cursos al centre aquests alumnes tindrien prou experiència per contestar les nostres preguntes i donar valide-sa a les conclusions del treball. Hem dividit les enquestes en nois i noies per-què hem vist que la diferència és bastant no-table, ja que entre els nois hi ha un 32% que no es consideren lectors mentre que entre les noies només hi ha un 25% que no es conside-ren lectores. Tot i que no que es considerin lectors o lectores diuen que llegeixen sempre els llibres obligatoris de l’institut. Entre els nois que es consideren lectors un 48% diuen que apart dels llibres de l’institut, llegeixen pel seu compte. Pel que fa a les no-ies que es consideren lectores un 75% llegei-xen pel seu compte. Tant els nois com les noies coincideixen en que el millor lloc per llegir és la seva habita-ció. Sobre si llegir ajuda a evadir-se dels pro-blemes, la majoria dels nois diuen que no i una mica més de la meitat de les noies diuen que sí. Vam fer una llista de llibres obligatoris de ca-talà i castellà per fer una mena de ranking dels llibres que han agradat més. Aquests són els més votats (de més a menys puntuació).

1. Marina de Carlos Ruiz Zafón (49 vots) 2. Manolito Gafotas de Elvira Lindo(46 vots) 3. Rebeldes de Susan E. Hinton (45 vots) 4. El noi amb el pijama de ratlles de

John Boyne (32 vots) 5. Las brujas de Roald Dahl (30 vots) 6. Pobre Manolito de Elvira Lindo (27 vots) 7. Adreça desconeguda de Kressman Taylor (17 vots) 8. El curso en que me enamoré de ti de Blanca Álvarez (15 vots) 9.La visita del inspector de J. B. Pri-estley (13 vots) 10.Las metamorfosis de Ovidio de L. Gillot (13 vots) 11. Frena, Càndida, frena de Maite Car-ranza (9 vots) 12. El retrato de Dorian Gray de Oscar Wilde (6 vots)

Enquesta

10

Les lectures preferides de l’alumnat de l’Ègara

Vam preguntar també si hi havia algun llibre que els haguessin fet llegir a l’institut però que no estigués a la nostra llista, i els llibres més esmentats han estat: Blau turquesa, El noi de la moto, Radiografia de la noia amb tatuatge, La ley de la calle, El Principe de la niebla. Ens interessava saber gràcies a qui, els alum-nes havien descobert el seu llibre favorit, i un 29% de les noies ho va fer a l’institut, un 61% de les noies ho van fer gràcies a famili-ars i amics i un 10% diu que no li ha agradat mai cap llibre. D’altra banda, els nois, el van descobrir gràcies a l’institut en un 47%, un 45% gràcies a familiars i amics i un 8% diu que mai li ha agradat cap llibre.

La conclusió que hem tret d’aquest treball és que els llibres obligatoris de l’institut són ben acceptats pels alumnes perquè hem compro-vat que la majoria dels llibres els han agradat i han estat una motivació per després llegir pel seu compte.

Alba Campillo Silvia Borrego

11

Enquesta Les lectures preferides de l’alumnat de l’Ègara

Hem enquestat a dos grups d’alumnes de 1r d’ESO i 1r de BATX sobre què pensen en ge-neral de l’institut. L’objectiu d’aquesta en-questa és saber si l’alumnat creu que l’edifici de l’Ègara està en bon estat, si el centre està en condicions d’estudiar (aules, gimnàs, etc.) i què pensen i opinen sobre el professorat que treballa a l’Ègara. La nostra idea és esbrinar l’opinió dels alumnes, i per veure el contrast en els resultats els hem fet l’enquesta als més petits i als més grans.

Creus que l’Institut Ègara està ben ubi-cat? ESO BATX -Si, està al costat del bosc i té bona vista 54% 32% -És igual, aquest centre es va construir per al servei del barri 44% 49% -No, perquè està massa lluny del centre de Terrassa 2% 19%

És correcte la neteja de l’Institut? -Si, és correcte 28,2% 20,4% -És acceptable 59% 62% -No, està brut 12,8% 17,6%

Creus que és important que hi hagi un bar a l’institut? -Si, perquè puc comprar menjar i beguda 82% 80,5% -M’és igual, no el faig servir 12,8% 16,8% -No ho veig necessari en un centre d’educació 5,2% 3,7%

ESO BATX Està ben equipat el gimnàs? -Si, disposa del material necessari per fer la majoria d’esports 79,4% 36,6% -No, no el veig prou equipat per practicar qualsevol esport 5,4% 53,3% -Li falta molt material 5,2% 6,6% Està en bon estat el material de les au-les? (mobiliari, ordinador, canó...) -Si, està perfecte 33,3% 6,6% -És acceptable 56,4% 80% -No, de cap manera 10,3% 6,6% És compleix la normativa de l’Institut? -Sí, en general si algú incompleix alguna norma ho paga 56,4% 13,3% -Segons quina norma, les més senzilles no es fan complir (menjar a classe, sortir pel finestral, ...) 33,3% 63,3% -No es compleix gairebé cap norma 10,3% 6,6%

Veus bé la nova norma que obliga a en-trar a la biblioteca per la porta del jardí? -Sí, em puc airejar i menjar l’esmorzar 28,2% 15,5% -No m’importa, és una norma 23,1% 9% -No ho veig pràctic 48,7% 75,5%

Enquesta Posa-li nota a l’institut

12

Creus que l’institut té bons professors? -Estic còmode amb la majoria 25,7% 23,3% -En general estic còmode, però amb alguns no 66,6% 63,4% -No estic còmode amb la majoria 7,7% 13,3%

Conclusions de l’enquesta Hem comparat els resultats de les enquestes realitzades a alumnes de 1r d’ESO i 1r Batxi-llerat per si hi havia contrast en els resultats. A partir d’aquests resultats hem arribat a unes conclusions: Una mica més de la meitat dels nens i nenes de 1r d’ESO opinen que la ubicació del centre és correcte i que la neteja de l’institut és ac-ceptable, mentre que a 1r de BATX opinen que els és igual la ubicació del centre i que la neteja de l’edifici també és acceptable. Ambdós cursos estan d’acord en que la pre-sència del bar a l’institut és còmode i útil. Mentre que els alumnes de 1r d’ESO diuen que el gimnàs disposa del material necessari

per fer qualsevol esport, els alumnes de 1r de BATX diuen que el gimnàs disposa de la majo-ria de material per fer el mínim d’esports bà-sics. De la mateixa forma, els petits diuen que

el mobiliari de les aules està en bon estat, a diferencia dels grans que creuen que el mobi-liari de les aules és acceptable. Generalment, els alumnes de 1r d’ESO diuen que la normativa de l’institut es compleix i que no els sembla pràctica la norma d’entrar a la biblioteca per la porta del jardí. Tanmateix, a 1r de BATX tampoc veuen pràctica aquesta norma i creuen que no es fan complir les nor-mes més bàsiques. Per finalitzar, la majoria d’alumnes d’ambdós cursos estan còmodes en general amb els professors del centre.

Ylenia Castro, Rodrigo Velasco,

Rubén Parejo i Hongda Zhu

13

Enquesta Posa-li nota a l’institut

Hem decidit fer-li una entrevista al Joan Carles ja que és un professor agradable i que té molts temes de conversa; amb aquesta entrevista el que volem és saber una mica més sobre ell perquè és una persona molt activa a la que li agraden moltíssimes coses molt diferents. VIDA PROFESSIONAL Què va a ser el que et va motivar a estudiar literatura? Doncs a mi sempre m'ha agradat que m'expliquin històries, però històries xules i no sabia si estudiar història o literatura i des de petit m'agradava llegir les petites històries que hi havia als llibres de l'escola, també m'agradaven molt els còmics. T'hauria agradat haver estudiat una altra cosa a més de la literatura? Sí, em passaria tota la vida estudiant, fent carreres diferents, idiomes per exemple, de fet n’he estudiat i segueixo estudiant idiomes, també vaig estudiar interpretació teatral... Jo faria una carrera cada tres anys. Quin gènere literari et resulta més fàcil d'escriure? Per què? D'escriure no n'hi ha cap que sigui fàcil, he escrit poesia, he escrit teatre, he escrit narrativa, la més fàcil en tot cas seria narrativa, però no és que sigui fàcil. A mi el gènere tant me fa, a vegades em ve de gust fer narrativa, a vegades poesia... Has donat classe a algún altre institut? Quines diferències hi ha entre ells? Doncs sí que he donat classe a altres instituts, que són uns quants, però n'hi ha poques de diferències entre els instituts almenys en els que jo he estat, tots són d'un mateix perfil més o menys de persones d'un barri treballador més aviat castellanoparlant, bàsicament en tots els que he estat han estat així, per tant hi havia poques diferències. El que sempre m'ha fet molta gràcia és que independentment de a quin institut estava, he sentit d'alguns alumnes queixar-se del seu institut com si fos diferent de tots els altres, tothom es queixa de que el seu és el pitjor.

VIDA PERSONAL Sabem que t'agrada la fotografia perquè hem visitat el teu blog. Per què t'agrada comentar les fotografies dels altres fotògrafs? Doncs jo aquest projecte el vaig començar perquè vaig llegir el llibre d'un fotògraf que m'agradava i explicava una bona manera d'aprendre fotografia i a mi m'agrada veure fotografies dels altres i comentar-les. M'agrada molt comentar fotografies perquè forçant-me a fer això he aprés molt, o sigui jo veig una foto que m'agrada i jo sé que m'agrada però no he pensat per què i si m'esforço arribo a saber el perquè, i aquest treball que jo faig, que ningú em demana que ho faci, m'ensenya, perquè és molt fàcil que m'agradi allò, però no és tan fàcil saber el perquè. Aquesta manera de forçar-se t'ensenya a ordenar les teves idees o sigui que ho faig per aprendre, ho faig de manera egoista. A més, he conegut fotògrafs, potser no en persona, però si a través de Facebook, a través de correu, fotògrafs que jo admiro de totes bandes del món, conec a gent de la Índia o d'Estats Units i gràcies a fer el bloc com que els hi he demanat permís per utilitzar les seves fotos, he pogut parlar amb ells. Que t'agrada més escriure llibres o fer classe? Depèn del dia, si hi ha una classe en que la gent està receptiva i participa és una experiència que es pot comparar a poquíssimes coses bones, i escriure un llibre és molt costós, és a dir, no estàs disfrutant excessivament quan escrius, sinó quan llegeixes el llibre, per tant jo crec que prefereixo fer una classe, però una classe bona. Què et va impulsar a fer classes? O és que amb la teva carrera només es poden donar classes? És una bona pregunta, i la resposta no sé si serà tan bona. Jo sé que hi ha gent que fa classes perquè és la única sortida que té la seva carrera i en el meu cas jo vaig buscar una carrera que em permetés fer classes, és a dir, tinc claríssim que encara que hi ha dies que me’n vaig a casa penedit d'haver triat aquesta carrera, jo la vaig triar perquè volia no només llegir sinó també

14

Joan Carles Otero: “Una mena de monstre lector”

ensenyar literatura. La meva carrera també m'obliga a ensenyar llengua que m'ha acabat agradant, no tant, i prefereixo la literatura, però sí, perquè sabia que havia d'ensenyar i és el que jo volia. Quin tipus de lectura t'agrada més llegir? M'agrada la novel·la, sobretot, però també teatre, sobretot el teatre de Shakespeare, que ara estic acabant, i tota aquella lectura que m'obri una mica la ment, que m'ensenyi coses. Quan viatjo a algun lloc també m'agrada, abans i després d'anar-hi, llegir coses sobre aquell lloc.

Tens més “hobbies” apart de la lectura i la fotografia? Si, jo diria que sóc la persona d'Espanya que té més hobbies, jo penso que el dia només té 24 hores i s'han d'aprofitar, a part d'escriure i llegir m'agrada molt la cuina, m'agrada la música, m'agrada tocar la guitarra, m'agrada escoltar música, m'agrada viatjar, m'agrada veure exposicions, anar al teatre, anar a un bon restaurant, jo crec que la vida està plena de coses, al país que vivim tenim molta sort, encara que actualment la situació no està bé per la crisi i per tant no podem fer moltes coses. Quan eres petit ja t'agradava llegir?

Si, jo era una mena de monstre lector perquè vaig aprendre molt aviat a llegir, segons la meva mare quan tenia quatre anys ja llegia i m'agradava sobretot llegir còmics. Per a mi és com una mena de droga llegir, és a dir, el que a una persona drogoaddicta li proporciona la droga, a mi m'ho dona la lectura; l'única cosa que no té efectes secundaris dolents. Jo no puc marxar uns dies de vacances sense un llibre, em costaria molt i tinc coses a fer però sempre he de tenir algun llibre, és més, llegeixo dos o tres llibres a la vegada i els vaig canviant depèn del que em vingui de gust llegir aquell dia, per a mi és el que més s'assemblaria a una addicció a la droga ''no me voy a quitar nunca de la lectura''. Has pensat escriure algun altre llibre? Sí, el que passa és que potser no tinc tanta necessitat de fer-ho, de fet encara que no publiqui sí que escric. Fa una temporada que estic molt aficionat a escriure en blogs, per tant la meva escriptura no és en llibres sinó en blogs però me la prenc igual de seriosament o més fins i tot, perquè si passen molts dies i no escric res ens els blogs, perquè en porto uns quants a la vegada, sembla que em falti alguna cosa, al de fotografia, al de cuina, on hi escric receptes, i en tinc un altre que li tinc molt de carinyo on hi poso experiències, coses que em passen, coses que faig,.. que valen molt la pena, m'agrada perquè hi escric moltes coses en aquest blog i això vol dir que faig moltes coses que valen la pena, fer un viatge, fer fotos una tarda, anar a un bon restaurant, anar al camp, trobar-me una persona interessant, etc Estem molt agraïdes per la col·laboració de Joan Carles a la revista “Què passa?” ha estat una entrevista molt productiva sobre un professor estimat per molts alumnes de l'institut. També ha estat molt amable al rebre'ns i ens ho em passat molt bé, hem disfrutat fent aquesta entrevista, ens hem divertit molt.

Judith Carballo, Jennifer Duque, Imma Martínez

15

Joan Carles Otero: “Una mena de monstre lector”

Adoptar un nen o una nena: aquest és un tema que s’han qüestionat, en un moment o altre, moltes famílies. Per algunes persones es tracta d’un acte de solidaritat tot ampliant una família que ja tenen; per d’altres, és l’oportunitat de cuidar, educar i estimar un fill o uns fills no biològics. ADOPTAR és un acte de generositat i responsabilitat. Algunes famílies, tot i tenir fills biològics, adopten un nen/a per tal d'oferir-los un ambient familiar. Adoptar és l'acte jurídic pel qual una família s'uneix a una criatura amb la intenció de crear un vincle semblant al d’una família amb fills biològics. Per adoptar una criatura s’han de fer un seguit de tràmits, entre ells i molt important, cal passar per una entrevista personal per tal de saber si els adults adoptants compleixen els requisits. ACOLLIR. Els nens acollits són infants que necessiten un lloc per viure amb una família per tal de garantir el seu normal desenvolupament, a la vegada que poden mantenir relació amb els seus pares biològics. Hi ha dos tipus d’acollida: La simple: Es tracta de nens que tenen probabilitats de tornar amb els seus pares. És una acollida temporal, no més de dos anys. La composta: No se sap quan els nens tornaran amb els pares biològics, però és important que mantinguin vinculació emocional amb la seva família. Si el nen arriba a la majoria d'edat pot escollir quedar-se amb la família d'acollida o la família biològica. Països que més adopten i més donen en adopció Espanya és el país que més nens adopta del món. En els últims cinc anys s'han produït al nostre país 23.000 adopcions. Les raons

d'aquest elevat número és que a Espanya hi ha un sistema d'adopció "clar, rigorós i garantista" perquè s'ha assolit un nivell de desenvolupament econòmic i de benestar que permet a les famílies ampliar el nombre de fills. En els últims exercicis, es registren a Espanya entre 4.500 i 5.000 adopcions internacionals, amb Catalunya, Andalusia, Madrid i Astúries com a comunitats autònomes en què més sol·licituds es presenten i es concedeixen.

Dades obtinudes del treball ''Creative Commons licenses on Flickr: many more images, slightly more freedom. Del 2009'' Els països que més criatures donen en adopció són Xina, Federació Russa i Colòmbia, però Etiòpia està en vies de convertir-se en el segon. L’Anna, l’Elena i la Loan: tres nenes adoptadas Hem pogut entrevistar a tres famílies properes a nosaltres que han adoptat una nena. La primera entrevista és a la família de Miquel García, alumne de 1r de batxillerat, que va ampliar la família amb l’adopció de l’Anna. La segona entrevista és a l’àvia de Dani González, alumne de 1r de batxillerat també,

16

Página 1 Reportatge Adoptar: un acte solidari

que va adoptar l’Elena. I La tercera és l’entrevista amb una família -amiga de la Conxa Grau, la nostra professora de Periodisme- que va adoptar la Loan. Entrevista a Miquel Garcia i a la seva mare. Com va néixer la idea d'adoptar o acollir un nen o nena? - Va néixer arran de voler tenir un altre fill, encara que ja en teníem dos de biològics. Quan temps fa des de l'adopció? - Ara fa quatre anys que vam adoptar l’Anna. La parella que tenies en aquell moment, hi estava totalment d'acord? - Si, tant la meva parella com jo teníem clar que volíem adoptar una criatura. Com va ser acceptat el fet en el teu entorn familiar més directe? - Molt bé també, tots hi estàvem d’acord. Haig de dir, però, que el meu fill més gran, al començament no hi veia cap necessitat de fer l’adopció. Avui dia n’està encantat. Les persones del teu entorn (no els familiars més directes) van acceptar el fet amb naturalitat? - Si, tot i que també estaven sorpresos, perquè consideraven que era una manera de complicar-se la vida. A l'hora d'adoptar, vas triar la nacionalitat i el sexe o com va anar l'elecció? - Vam preguntar a les psicòlogues que ens van impartir els curs d’idoneïtat quin era el país on els nens i nenes arribaven amb més estabilitat emocional. Ens van recomanar l’adopció al Nepal o a l’Índia. El sexe no es pot triar. Podries fer una valoració general del

canvi que ha suposat aquesta adopció en la teva vida? - El fet d’adoptar un infant evidentment ha suposat un canvi en la nostra vida familiar. Crec que ja des del començament, quan vam conèixer la criatura, ja vam veure que s’integraria força bé, perquè es veia una nena molt espavilada i emocionalment estable. Entrevista a l'àvia de Dani Gonzàlez, que va adoptar l’Elena, nascuda a Ucraïna. Com va néixer la idea d'adoptar o acollir un nen o nena? - A través d'un grup de gent que es va començar a solidaritzar amb els nens dels orfenats ucraïnesos de Nikopol. Quan temps fa des de l'adopció? - Des de l'estiu del 2000 venia durant 3 mesos fins que va complir la majoria d'edat i es va poder quedar. La parella que tenies en aquell moment, hi estava totalment d'acord? - Ell estava totalment a favor i em recolzava en tot. Com va ser acceptat el fet en el teu entorn familiar més directe? - Al principi una mica xocant, però després se la va acceptar com una més. Les persones del teu entorn (no els familiars més directes) van acceptar el fet amb naturalitat? - La gent de l'entorn mostrava una doble cara, quan parlen amb tu et diuen que has actuat bé, però per darrera ets criticada. A l'hora d'adoptar, vas triar la nacionalitat i el sexe o com va anar l'elecció? - En aquest cas jo tenia com a preferència una

Reportatge Página 2

17

Adoptar: un acte solidari

nena, perquè ja tinc una filla i m’agradava molt la relació amb ella. Pel que fa a la nacionalitat venia donada per l’associació dels nens ucraïnesos. Podries fer una valoració general del canvi que ha suposat aquesta adopció en la teva vida? - Aquesta adopció ha estat molt positiva perquè l’Elena ha acabat sent considerada com una filla més per tots els membres de la família, no només per mi, i em sento molt bé d'haver-li pogut donar un futur millor que no l’hagués tingut i és una cosa que em reconforta. Entrevista a la mare adoptiva de la Loan, nascuda a Vietnam. Com va néixer la idea d'adoptar o acollir un nen o nena? -Vam començar a plantejar-nos la idea d'adoptar un nen quan va acabar la guerra de Bòsnia, quan vam adonar-nos dels desastres que aquesta deixà. Davant qualsevol desastre natural, conflicte... no es pot adoptar fins passat un any per si apareixen familiars pròxims. La idea ens va quedar latent fins que vam anar de vacances a Vietnam i la idea va acabar de coallar. Vietnam va ser "un amor a primera vista", l'ambient, la gent i sobretot els nens que no demanàvem res material sinó atenció i afecte. Quan temps fa des de l'adopció? - Ara fa 15 anys, gairebé 16 La parella que tenies en aquell moment, hi estava totalment d'acord? - La idea va ser totalment unànime entre tota la família, el marit i els meus dos fills. Com va ser acceptat el fet en el teu entorn familiar més directe?

- Perfecte. Les persones del teu entorn (no els familiars més directes) van acceptar el fet amb naturalitat? - A tothom li va encantar la idea. A l'hora d'adoptar, vas triar la nacionalitat i el sexe o com va anar l'elecció? - Si, vam poder triar sexe i nacionalitat. Vam triar sexe femení perquè creiem que a Orient cal adoptar nenes per la situació que viuen. Podries fer una valoració general del canvi que ha suposat aquesta adopció en la teva vida? - No hi ha cap diferència entre adoptar un fill i tenir-lo. Creus que és feliç la teva filla adoptada? - N'estic absolutament segura.

Gràcies a tots els qui han fet possible aquest reportatge.

Àlex Campos, Ivan García y Dani González

18

Página 3 Reportatge Adoptar: un acte solidari

19

Casa d e cites

Las citas han sido seleccionadas por: Ylenia Castro y Jénnifer Duque

Un hombre que no se alimenta de sus sueños, envejece pronto. - William Shakespeare, escritor Sólo triunfa en el mundo quien se levanta y busca a las circunstancias y las crea si no las encuentra. - George Bernard Shaw, escritor Hay que tener cuidado al elegir a los enemigos porque uno termina pare-ciéndose a ellos. - Jorge Luis Borges, escritor Recuerdo incluso lo que no quiero. Olvidar no puedo lo que quiero - Marco Tulio Cicerón, historiador y pensador

El que quiera tener razón y habla solo, de seguro logrará su objetivo. - Johann Wolfgang Goethe, escritor La psiquiatría es el único negocio en el que el cliente nunca tiene la razón - Scott Kent ¿Qué cosa más grande hay, que tener a alguien con quien te atrevas a hablar como contigo mismo? -Marco Tulio Cicerón, historiador y pensador Alcancé la paz con la soledad de aliada, porque antes que sentir dolor mejor no sentir nada. - Nach, cantante de rap Vivir despacio es lo mismo que morir deprisa - El Chojin, cantante de rap Los sabios son sabios, porque cuando un sabio habló, permanecieron escu-chando - El Chojin, cantante de rap Si no recuerdas la más ligera locura en que el amor te hizo caer, no has amado. - W.Shakespeare, escritor Estamos dispuestos a creer cualquier cosa menos la verdad . La sombra del viento, Carlos Ruiz Zafón, escritor Cuando muera, puede que todo lo que es mío sea tuyo, menos mis sueños. - La sombra del viento, Carlos Ruiz Zafón, escritor Conserva tus sueños, nunca sabes cuando te harán falta - La sombra del viento, Carlos Ruiz Zafón, escritor Es extraño que la vida y el amor sigan siempre hacia delante - Stephenie Meyer, La huésped

Què tenen en comú?

20

Quin és el motiu que uneix aquests alumnes en una foto?

1. T@ts els alumnes són familiars. 2. T@ts porten arracades. 3. T@ts els alumnes cursen francès. 4. T@ts tenen al mateix professor de matemàtiques. 5. T@ts tenen els ulls marrons. 6. T@ts porten aparells d'ortodòncia. 7. T@ts van en xandall. 8. T@ts tenen una Blackberry. 9. T@ts han nascut el mateix mes. 10. T@ts son del mateix barri.

Alba + Silvia

Han llegado al Egara los nuevos reporteros de in fraganti, no te vamos a dejar en paz ni un segundo. ¡Cuidado! Estamos por todas partes.

Esta sección muestra deslices de profes y alumnos. Nuestro tema de hoy es: “Estamos hablando del tema”.

(Por cierto, esta página está diseñada en clave de humor, que cada cual haga la lectura pertinente).

Nota: La Redacción de Què passa?) Agradecemos la colaboración desinteresada de nuestros/as modelos fotográficos.

in fraganti

21

¿Podéis callaros que estáis molestando?

Pero si están hablado del tema

Pues el otro día fui con él y me lo pasé muy bien,

Pues el otro día vino mi suegra y vaya vaya!

Venga, profe, que se va a acabar la clase y no has... Necesitarán hablar del tema

Silvia+ Alba+ Equip Redacció

Qui és qui?

22

Aquests nens i nenes, que eren tan bufons i tan bufones de pe-titets, ara mateix són els nostres professors i professores.

Sabríeu esbrinar en qui s’han convertit aquests bebit@s encantad@rs?

Pista 1. Tots i totes són nous d’aquest curs. Pista 2. Dues de les criaturetes comparteixen un departament i altres dues comparteixen un altre departament.

?????

Alumne del mes

Desde hace unos años, salió a la venta un nuevo móvil: la BlackBerry, un aparato que ha enganchado miles de dedos en sus pequeñas teclas. Los propietarios de estos aparatos adquieren una habilidad extraordinaria en sus dedos, tecleando a velocidades inhumanas. Aunque a simple vista veamos unas pequeñas máquinas con bastante utilidad, hay un sec-tor de la sociedad que les tiene la guerra declarada, los profesores. La segunda misión de un profesor (la primera es dar clase) es detectar BB. Son máquinas adictivas que hacen que los alumnos no estén atentos a las explicaciones del profesor. Los maestros tienen técnicas para que su clase no sea interrumpida, como por ejemplo retirar-las al principio de clase y ponerlas todas juntas encima de la mesa, formando una fila lar-guísima de máquinas que decoran el escritorio del profesor. Hay mucha gente que piensa que las BB no son unas máquinas tan influyentes en la socie-dad, pero intenta responder a esta pregunta: ¿Cómo de influyente tiene que ser un aparato electrónico para que tenga una página en la revista Què passa?

Silvia + Alba

Tipus d’alumne/a: “Síndrome BlackBerry”

23

Dibuix: Alba Campillo

Manufacturar: Pagar las facturas mensuales a mano Azur: Dícese der coló der mar según los cordobeses Atajo: conjunto de ajos liados que indican el camino más corto Enchufar: Dícese de aquella persona que se une a un grupo no siendo deseada su presencia Lacado: hombre o novio cubierto de laca cuando su novia o madre se peina el moño Chupatintas: niño adicto a beberse la tinta de las impresoras, como un vampiro Damajuana: la típica vecina pesada del quinto que insiste en ser amable Androide: persona que se ha dado al sistema operativo de móviles de Android Macarrónico: lengua que hablan los macarrones cuando se encuentran en la olla. Machihembrar: se dice del macho que intenta conquistar a su hembra. Bla-bla-blá o blablablá: dícese del idioma hablado en blablalandia. Bolsista: persona actual que se dedica a almacenar las bolsas de plástico, debido a que estas escasean. Culatazo: dícese del paso de baile en que ambos bailarines se golpean con el culo.

Ylenia Castro, Rodrigo Velasco y Hongda Zhu

Dr. POMPEU CABRA El Dr. Pompeu Cabra –antic col.laborador de la revista Què passa?– torna aquest curs per facilitar-nos en primícia les seves troballes lèxiques. Compartirà amb nosaltres, també, les recerques que li facin arribar els seus col.legues de la iReal Academia Española (iRAE). Moltes gràcies a tots i totes.

24

Joan Carles -¿Cómo no va a salir en los Simpsons? ¡Seguro que salimos nosotros y ni nos enteramos. -En Los Simpsons sale todo, puedo perder los calcetines que aparecen en Los Simpsons. -Dime como se llama el árbol que da peras, no me voy a reír, te lo aseguro. (Alumno) “¿Perero?” (profe) No me río porque me estoy aguantando -Yo me siento, cojo mi agua, me bebo mi agua y cobro igual. -Esta historia tiene sexo, violencia, sangre… ¿Qué más queréis? -Yo siempre he pensado que dios era Google, ahora me habéis demostrado que Los Simp-

sons son vuestros dioses… ¡Me habéis quitado la ilusión!

Anna Carrasco -Me gusta más que escribáis en el vaho de la ventana, es más poético… -¿Podemos guardar todo lo que no sea académico? Esto no es un bar de copas, si no me he

equivocado.

“POR LA BOCA MUERE EL PEZ”

Ylenia Castro, Rubén Parejo, Rodrigo Velasco y Hongda Zhu

Frases textuales de profes, fuera de contexto

25

SOPA DE LLETRES. Busca el nom de 10 matèries que fem a l’institut

Dani, Ivan i Àlex

G I M N A S I A A Ñ

A M M C O N G Ñ Ñ N

M A P A N G L E S A

U N A S T A R N T T

S P U T O E R E S U

I A E E A C S P L R

C R E L I G I O N A

A L P L S E X A Z L

C A T A L A X Y L S

P M P L A S T I C A

Les 7 diferències Sudoku

CINEMA, LITERATURA, ART,

The host–La huésped, Stephenie Meyer El planeta Tierra ha sido invadido por unas criatu-ras que toman el control de las mentes de los humanos; se hospedan en su interior dejando a los humanos intactos. La mayor parte de la huma-nidad ya ha sucumbido, excepto algunos grupos de gente que fueron astutos y pudieron sobrevivir escondidos bajo tierra. Wanderer es el “alma” in-vasora del cuerpo de Melanie Stryder, que ha sido capturada tras arriesgarse en un encuentro falso con su prima Sharon. Su hermano Jamie junto con Jared encuentran lo que los tres estaban buscan-do: el escondite subterráneo y gigantesco del tío de Melanie, el tío Jeb. Wanderer ya había estado en otros planetas distintos, pero la Tierra era nue-va para ella: por eso se enfrenta al gran desafío que representa el hecho de vivir en el interior de un ser humano, las emociones, los recuerdos… y la tozudez del cuerpo de su víctima, Melanie, que se niega a abandonarlo. Melanie llena los pensa-mientos de Wanderer con sus recuerdos, su amor por su hermano, el amor que siente hacia Jared, la vida… Hasta que Wanderer se enamora de un hombre que nunca ha conocido y se encariña de un chico que jamás ha visto. Ambas, aliadas, se enfrentan en la búsqueda de aquellos a los que aman, el poder vencer a la buscadora de Wande-rer y encontrar la solución para hacer que Melanie vuelva a la vida. Titanic (1997) – James Cameron Titanic volverá a los cines quince años después, pero ahora en 3D. 18 millones de dólares y 60 se-manas de trabajo están detrás de esta nueva Tita-nic en 3D, que estará en los carteleras el próximo 6 de abril, solo cuatro días antes de que se cum-plan 100 años desde que el trasatlántico iniciara la trágica travesía que se narra en la película (10 de abril de 1912). Los fans que no quieran verla en 3D no tendrán que perderse el restreno ya que Paramount también ofrecerá una copia remasteri-zada digitalmente de la película en 2D. Jack, un joven artista dibujante callejero gana en una partida de cartas un pasaje para América, en el Titanic, el trasatlántico más grande y seguro jamás construido. A bordo, conoce a Rose, una joven de una buena familia venida a menos que

va a contraer un matrimonio de conve-

niencia con Cal, un millonario engreído a quien sólo interesa el prestigioso apellido de su prometi-da y el dinero. Jack y Rose se enamoran, pero Cal y la madre de Rose ponen todo tipo de trabas a su relación. Inesperadamente, un inmenso iceberg pone en peligro la vida de todos los pasajeros y no hay suficientes botes salvavidas para todo el barco.

Ylenia Castro

La mujer de negro Una de las peliculas más promocionadas de este 2012 es La mujer de negro, una película de terror protagonizada por Daniel Radcliffe, mundialmente conocido por dar vida al personaje de Harry Potter en sus anteriores películas. La película nos explica la historia de Arthur Kipps (Daniel Radcliffe), un joven abogado cuya empre-sa le hace vender la casa de un cliente que ha fa-llecido. Los vecinos muestran terror al hablar so-bre la casa o al acercarse a ella, además, niegan haber visto una mujer vestida de negro, a la cual nadie ha sobrevivido para explicar su existencia. Se considera una película de terror de la vieja es-cuela porque no se basa en mostrar sangre y es-cenas gore, esta película juega con el suspense, el terror psicológico. Los que la han visto afirman que el terror sigue después de ver la película, y que cuesta conciliar el sueño. Sin duda una gran apuesta que iba haciendo falta, ya que últimamente todas las películas de terror se basaban en mostrar solo escenas sangrientas, dejando de lado el auténtico terror que solo es capaz de provocar una buena historia en la que no necesariamente todo es sangre.

Rubén Parejo 26

TEATRE,...

Viatjar

27

La Provença és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província reial francesa, situada al sud-est de França, dins Occitània. La llengua pròpia de la Provença és la llengua d'Oc i el francès . La Provença és una regió amb un clima privilegiat, benefici-at per la influència de la Mediterrània, amb estius calorosos i secs. Els hiverns són durs prop de la costa, generalment hu-mits a l'est i més estables al nord . La vegetació és de tipus mediterrani i la sequera d'estiu fa d'aquesta zona un lloc vulnerable als incendis. La Provença és la ciutat dels antics cavallers a Europa, on també molts poemes d’aquests cavallers tenen el seu ori-gen. Si viatgem a la Provença trobarem les lavandes. A cada es-tació, les lavandes mostren diferents panoràmiques, per exemple, a l’estiu les lavandes estan florides i mostren un color púrpura intens. La vida a la Provença és molt tranquil.la i agradable, és un lloc per relaxar-se. La Provença, també, és un lloc on es recullen moltes olives, això fa que la salsa de l’oliva formi part de la cuina quotidiana. Els hotels de Provença tenen un tret molt especial, a quasi totes les habitacions dels hotels s’hi pot veure un lloc on hi ha lavandes i oliveres . Es recomana visitar el Luberon, el lloc de la Provença on po-deu trobar les lavandes més famoses, conegudes con la vall més preciosa de França.

per Hongda Zhu

Silvia Borrego Alba Campillo Àlex Campos Judith Carballo Ylenia Castro Jénnifer Duque

Ivan García Daniel González Imma Martínez Rubén Lupiáñez Rodrigo Velasco Hongda Zhu

Equi

p de

red

acci

ó Què passa?

institut Ègara Nº 113

Fotografia portada: Anna Carrasco - Coordinació: Conxa Grau