PUBLICITAT

ECODISSENY

ALIMENTACIÓ

ENERGIES

HABITATGE

OCI

PRODUCTES TÈXTILS

MOBILITAT

NTIC

ESTILS DE VIDA

TURISME

AIGUA

Paquet de recursos per a unConsum i una Producció Sostenibles

PNUMADepartament de Tecnologia,

Indústria i Economia15 rue de Milan

75441 Paris CEDEX 09, FrançaTelèfon: 33 1 44 37 14 50

Fax: 33 1 44 37 14 74Correu electrònic: unep.tie@unep.fr

Lloc web: www.unep.fr

DTI-0531-PA

Programa de les Nacions Unides

per al Medi Ambient

Primera edició: novembre de 2004

Copyright © 2004, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient

ISBN: 92-807-2446-0

Està permesa la reproducció total o parcial de la present publicació en qualsevol format per a fins educacionals o sense ànim de lucre, sempre que es faci esment de la font d'origen. El PNUMA sol·licitarà una còpia de qualsevol document que tingui com a font la present publicació.

Queda prohibida la revenda o qualsevol ús comercial que pugui fer-se de la present publicació sense el consentiment per escrit del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

Els termes utilitzats i la presentació del material inclòs en la present publicació no representen l'opinió del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient en relació amb la condició legal d'un país, un territori, una ciutat o la seva administració, ni tampoc la situació de les seves fronteres o límits.

Les opinions expressades no es corresponen necessàriament amb la política oficial o les decisions del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Cap referència expressa a marques o metodologies comercials no es considerarà una recomanació expressa del PNUMA. El PNUMA no es fa responsable del contingut de cap de les pàgines web citades en la present publicació ni de cap de les xifres expressades. Els enllaços poden canviar, i aleshores podrà visitar-se la pàgina des de la pàgina principal del lloc.

Imprès 100% amb paper reciclat i sense clor.

L'objectiu del Programa de les Nacions Unides (PNUMA) per al Medi Ambient és guiar i promoure activitats en benefici de la protecció mediambiental tot inspirant, informant i permetent a les nacions i els pobles millorar la seva qualitat de vida sense comprometre la de les generacions futures.

El Departament de Tecnologia, Indústria i Economia fomenta el desenvolupament i l'adopció de polítiques, estratègies i pràctiques que siguin més netes i segures, i que utilitzin de manera eficient els recursos naturals. Promou una gestió ecològicament sostenible dels productes químics per tal de reduir la contaminació i els riscos per a la humanitat, fomenta la incorporació de les despeses mediambientals i facilita la implementació de convenis i acords internacionals.

La seva estratègia és influir en la presa de decisions mitjançant la creació de partenariats amb altres organitzacions internacionals, governs nacionals, autoritats locals, negocis i indústria i organitzacions no governamentals. Facilita la l'intercanvi de coneixements a través de xarxes de prenedors de decisions.

Aquesta publicació ha rebut el recolzament econòmic del Ministeri Francès d'Ecologia i Desenvolupament Sostenible.

La present versió catalana del Kit ha estat preparada pel Centre d'Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN), el qual forma part del Pla d'Acció Mediterrani del PNUMA, i té com a missió promoure mecanismes pel consum i la producció sostenibles als països mediterranis (www.cprac.org).

EL PNUMAi el seu Departament de Tecnologia, Indústria i Economia

IMPACTES > 23Hores

a la setmana: la mitjana de temps que

els joves americans passen davant de la televisió. Gairebé el

mateix temps que passen a l'escola

Enormes tanques publicitàries, anuncis de televisió, prospectes, revistes... no hi ha manera d'escapar de la publicitat a mesura que aquesta es va estenent arreu del planeta. La publicitat genera una il·lusió d'abundància material, inicia tendències, sembra les llavors de nous desitjos i propaga la idea que comprar és sinònim de felicitat. Aquest sector en expansió genera uns ingressos anuals equivalents a una vegada i mitja el pressupost nacional de França. Alguns països inverteixen gairebé tant en publicitat com en educació. Com a intermediària entre els fabricants i els consumidors, la publicitat juga un paper importantíssim a l'hora de mantenir el públic informat i condicionar les decisions de les persones. Tot i que va haver-hi un temps en què la seva única funció era fer que la gent comprés més, avui dia la publicitat ha de respondre a noves demandes: les dels consumidors, que cerquen una major transcendència, transparència i ètica; les de les ONG i els governs, que pressionen als publicistes perquè informin, alertin i fomentin una actitud responsable davant les qüestions que amenacen el nostre planeta; i ! nalment, les demandes de la Comissió de les Nacions Unides per un Desenvolupament Sostenible, que l'any 1997 va demanar el compromís de la indústria de la publicitat per ajudar a promoure unes pautes de consum noves i, sobretot, sostenibles.

> 3/4de la població

mundial té a casa com a mínim un

aparell de televisió

INFORMES SOBRE MEDI AMBIENT

Sota la pressió de grups ecologistes i associa-cions de consumidors, les empreses han d'ésser conscients del paper que juguen dins una comunitat més genèrica i actuar com a ciuta-dans modèlics. Han desenvolupat noves eines per informar al públic dels seus valors socials i mediambientals. En alguns països, encapçalats per Holanda, Noruega, Dinamarca i França, això és ! ns i tot una obligació legal. En l'actualitat, en publicar els informes financers, uns quants m i l e r s d ' e m p r e s e s inclouen també infor-mació sobre desenvo-lupament sostenible, m e n t r e q u e l ' a n y 1997 només hi havia una dotzena d'em-preses que ho feien.www.globalreporting.orgwww.sustainreports.org

Fomentar un consum excessiuTant a les nacions desenvolupades industrialitzades com als països en vies de desenvolupament, més d'una quarta part de la població ha adoptat un estil de vida que gira al voltant del consum. En un entorn en què la població està im-mersa en una constant recerca de nous productes, sota la in" uència de la publicitat i la distribució, les despeses del consum privat s'han multiplicat per quatre des de 1960. A aquest ritme, ben aviat el planeta ja no podrà seguir oferint-nos les matèries primeres necessàries per satisfer la demanda de béns i serveis, o no podrà absorbir els residus que aquests produeixen. www.world-watch.org/press/news/2004/01/08

Una cultura globalEn els països en vies de desenvolupament, l'arribada en massa de les campanyes de publicitat de les multinacionals ten-deix a augmentar la sensació de frustració entre els més desfavorits. També incita a les poblacions locals a anhelar l'estil de vida occidental i deixar de banda les tradicions locals en bene! ci de les noves pautes de consum.

Contaminació visualDes de Barcelona ! ns a Tòquio o Dakar, la mateixa imatge dóna sem-

pre la benvinguda als viatgers que arriben a una nova ciutat: centenars de tanques publicitàries, en ocasions amb

imatges impactants, des! guren el paisatge. Men-trestant, la presència de cartells lluminosos que

consumeixen grans quantitats d'energia i de publicitat mòbil al carrer és cada vegada més normal. http://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=13067&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

Malbaratament de paperProspectes, catàlegs i altres tipus de propaganda

són algunes de les eines utilitzades per la indústria de la publicitat per arribar als consumidors. En l'ac-

tualitat són tan nombrosos com per generar problemes de gestió forestal, de tinta, de reciclatge de paper i de tractament

de residus. www.worldwatch.org/pubs/goodstu# /paperwww.iied.org/smg/puhs/rethink7.html

ALGUNES EMPRESES OPTEN PER

INTRODUIR POLÍTIQUES DE "GREENWASHING" EN LA SEVA PUBLICITAT

PER TAL DE SEMBLAR MÉS COMPROMESES AMB EL MEDI AMBIENT DEL QUE REALMENT SÓN. LES ONG I LES ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS

DENUNCIEN AQUESTA PRÀCTICA HABITUAL AMB L’OBJECTIU D'OBLIGAR A LES EMPRESES

A REPLANTEJAR LES SEVES ESTRATÈGIES PUBLICITÀRIES SI VOLEN MANTENIR LA

SEVA CREDIBILITAT.

PUBLICITAT I COMUNICACIÓeines per fomentar un millor consum

L'any 2002 la despesa publicitària a nivell mundial va arribar ! ns als 446.000 milions de dòlars, unes 9 vegades més que l'any 1950.

>

AL LLARG DE LA SEVA

VIDA, UN INFANT NASCUT EN UN PAÍS DESENVOLUPAT CONSUMIRÀ EL MATEIX QUE

30-50 NENS NASCUTS EN PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT.

Els joves són el sector de la població més in" uenciat per la pu-blicitat. Hedonistes i idealistes al mateix temps, tant volen roba de marca com reclamen un planeta sostenible. No obstant això, es mostren cada vegada més audaços davant les tècniques pu-blicitàries i saben com desxifrar-ne els missatges.

>

ALGUNS PRODUCTES

CONTAMINANTS ASSOCIEN EL SEU NOM AMB IMATGES DE

LA NATURA AMB L'OBJECTIU DE TRANSMETRE UNA IMATGE DE PURESA

I RESPECTE PEL MEDI AMBIENT QUE NOMÉS EXISTEIX SOBRE EL

PAPER O LA PANTALLA.

ELS ANTIPUBLICITAT

I ELS ANTICONSUM SÓN CADA VEGADA MÉS

NOMBROSOS I GAUDEIXEN DE MÉS RECOLZAMENT.

> Publicitat en exteriors: els primers passos cap a la norma

El mes de setembre de 2006, l'alcalde de Sao Paulo va aprovar la llei anomenada Ciu-tat Neta, que prohibia la publicitat exterior o la publicitat de qualsevol tipus als laterals dels autobusos i taxis. La llei regulava també les dimensions dels cartells de les botigues. Es van retirar 15.000 cartells publicitaris i la reacció popular va ser d'acceptació general. Segons l’opinió de diversos experts en co-municació brasilers, la prohibició va repor-tar bene! cis. En realitat, s'obliga a les agèn-cies a ser més creatives i buscar estratègies a l’hora de desenvolupar les seves campanyes de publicitat en exteriors que no interfe-reixin tant en l'estructura física de la ciutat.

www.worldwatch.org/node/5338

PEL BON CAMÍ POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA

Individus > APRENDRE A DESXIFRAR ELS MISSATGES DE LA PUBLICITAT I A JUTJAR-NE EL CONTINGUT > REBUTJAR LA PUBLICITAT NO DESITJADA > LIMITAR EL TEMPS QUE ES PASSA DAVANT DEL TELEVISOR > PRESSIONAR PERQUÈ ES RETIRIN LES TANQUES PUBLICITÀRIES IL·LEGALS > DEMANAR A LES EMPRESES ELS SEUS INFORMES SOBRE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE > INFORMAR DE LA PUBLICITAT ENGANYOSA A LES AUTORITATS REGULADORES

Empreses > FACILITAR INFORMACIÓ TRANSPARENT SOBRE LES ACTIVITATS CONCRETES DE L'EMPRESA EN

BENEFICI D'UN DESENVOLUPAMENT RESPONSABLE I SOSTENIBLE > GARANTIR QUE LES CAMPANYES PUBLICITÀRIES RESPECTEN LES DIRECTRIUS DEL SECTOR > PROHIBIR ELS

MISSATGES DE PUBLICITAT ENGANYOSA DELIBERADA (“GREENWASHING”) I ALTRES MISSATGES QUE FOMENTEN EL CONSUM DESMESURAT > EVITAR LA CREACIÓ

SENS FI D'ETIQUETES AUTOPROCLAMADES QUE NOMÉS SERVEIXEN PER CONFONDRE AL CONSUMIDOR > LIMITAR L'ÚS DE PUBLICITAT IMPRESA I

MANTENIR ACTUALITZADES LES LLISTES DE CORREU > ESTABLIR LES BASES PER AL RECOLZAMENT DE PROJECTES MEDIAMBIENTALS I HUMANITARIS I DESENVOLUPAR UN COMERÇ DE TIPUS SOCIAL

Autoritats locals > IMPLEMENTAR I PROMOURE PROJECTES RESPONSABLES TANT A NIVELL MEDIAMBIENTAL COM A NIVELL SOCIAL > CONSCIENCIAR A LA POBLACIÓ A TRAVÉS DE LA DIFUSIÓ DE MISSATGES I LA MOBILITZACIÓ

DE CANALS D'INFORMACIÓ MUNICIPAL (RECICLATGE, COMERÇ JUST, TREBALL EN GRUPS DE VOLUNTARIAT LOCALS, ETC.) > GARANTIR QUE LA

PUBLICITAT A CIUTATS I POBLES NO SOBREPASSA ELS LÍMITS DE LA DECÈNCIA I QUE EL CONTINGUT RESPECTA LES DIRECTRIUS DELS ORGANISMES REGULADORS

> PREVENIR EL CREIXEMENT PUBLICITARI (TANQUES I CARTELLS LLUMINOSOS)

COM IMPLEMENTAR UNA ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ RESPONSABLE> ÉSSER CREÏBLES, TRANSPARENTS I HONESTOS > DONAR INFORMACIÓ SIMPLE I BASADA EN FETS > ÉSSER REALISTES I DESCRIURE ELS PROBLEMES > GARANTIR L'ESTRETA COL·LABORACIÓ ENTRE ELS DEPARTAMENTS COMERCIAL, DE COMUNICACIÓ I DE MEDI AMBIENT > ATRAURE L'ATENCIÓ DEL PÚBLIC AMB HISTÒRIES D'ÈXIT I PROSPERITAT SENSE TENIR POR D'ESMENTAR TAMBÉ ELS ERRORS > ANIMAR A TOTA LA PLANTILLA PERQUÈ S'IMPLIQUI EN LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

PER SABER-NE MÉS

Els mitjans de comunicació en la societat de la informació, Comissió Europea:http://europa.eu.int/comm/internal_market/media/index_en.htmJoventut i mitjans de comunicació, xarxa de conscienciació:www.media-awareness.caNormatives de publicitat al Canadà:www.adstandards.comCodi de publicitat mediambiental de la Cambra Internacional de Comerç:www.iccwbo.org/home/statements_rules/rules/2001/code_of_environmental_advertising.aspAliança Europea per al compliment de les normatives sobre publicitat: www.easa-alliance.orgCentre per un nou somni americà:www.newdream.orgPublicitat responsable i menors: www.responsible-advertising.orgLa veu global dels consumidors: www.consumersinternational.org

AL PNUMA> el Fòrum de la publicitat i la comunicació sobre sostenibilitatEn resposta als obstacles i reptes que ha d'afrontar el sector de la publicitat, l'any 1999 el PNUMA va crear el Fòrum de la Publicitat i la Comunicació, l'objectiu del qual és conscienciar a publicistes, agències de publicitat i mitjans de comunicació sobre les qüestions de desenvolupament sostenible, i fer que proposin fórmules alternatives de comunicació que re" ecteixin millor les expectatives canviants dels consumidors.

www.unep.fr/pc/sustain/advertising/advertising.htm

> RSE i una comuniació responsable

Des de la dècada dels noranta, el ren-diment d'una em-presa ja no es jutja només en base als aspectes econòmics, sinó també en funció del seu impacte so-cial i mediambiental. El món empresarial ha entès aquest canvi d'actitud i

cada vegada més centra el missatge en la responsabilitat social de l'empresa (RSE). The Body Shop, Patagonia i Ben & Jerry’s foren pioners a l'hora d'informar als clients del valor ecològic dels seus productes i condicions laborals, i també en recolzar projectes mediambientals i de desenvolu-pament. Avui dia són cada vegada més les empreses que situen el desenvolupament sostenible al centre de les seves campanyes.

http://europa.eu.int/comm/employment_social/soc-dial/csr/csr2002_en.pdf

> Els organitzadors d'esdeveniments tam- bé tenen cura del medi ambient

Els organitzadors d'esdeveniments també estan començant a incorporar el desenvo-lupament sostenible a les seves ac-tivitats. El món esportiu a nivell internacional fa poc que s'ha incorporat a aquest movi-ment: l'any 1999 el Co-mitè Olímpic Interna-cional (COI) va adoptar l'Agenda 21 del movi-ment olímpic, que va ser redactada per la Comissió Esportiva i de Medi Ambient del COI. En adoptar aques-ta declaració, els Jocs Olímpics es comprometen no només a minimitzar l'im-pacte en el medi ambient, sinó també a ajudar a millorar-lo per tal de deixar un llegat ecològic positiu. Poste-riorment altres organitzacions van seguir el seu exemple.www.olympic.org/uk/organisation/com-missions/environment/index_uk.asp

LASOSTENIBILITAT

VEN?Tot i que avui dia es reconeix en les

activitats en bene! ci del desenvolupament sostenible com una part del rendiment global

d'una empresa, el món empresarial encara conserva alguns pel que fa a la seva repercussió sobre les ventes. Algunes empreses han demostrat que es poden obtenir certs bene! cis posicionant-se en aquest sentit. D'altres, en canvi, encara es mostren descon! ades i no tenen pressa per promoure les seves accions en bene! ci del desenvolupament sostenible o del

comerç ètic. D'aquesta manera eviten exposar-se a les crítiques de les ONG i els mitjans de

comunicació en cas que la resta de les seves activitats no re" ecteixi

aquests valors.

L'any 2004, el Palais des Festivals de Cannes va acollir l'exposició ACT Responsible, que tractava el

tema de “com la publicitat pot ajudar a canviar el món” fomentant un comportament responsable. Això

és prova de la creixent conscienciació dins la indústria de la publicitat del paper que pot jugar.

www.act-responsible.org/public

>

ECODISSENYproducció sense destrucció

IMPACTES

Durant diverses dècades, la societat del consum ha fet de la rendibilitat el seu credo, produint i consumint cada vegada més i sempre al preu més baix possible. Aquesta tendència es tradueix en una sobreexplotació dels recursos naturals, la intensi! cació de la contaminació de l'aire i l'aigua, la desaparició d'espècies vegetals i animals, i la proliferació de residus. Trencar aquesta cadena vol dir actuar de manera urgent per a “produir més amb menys.” En altres paraules, satisfer la de-manda global de béns i serveis alhora que es redueixen els residus i s'evita l'excés i la contaminació. Poc a poc les empreses han adoptat aquest enfocament i van incorporant el desenvolupament sostenible a les seves estratègies. Però el problema s'ha convertit també en una qüestió política. L'any 2000 a Malmö (Suècia), els governs mundials es van pronunciar en favor del consum i la producció sostenibles "per millorar els productes i serveis ! nals alhora que es redueixen els impactes en el medi ambient i en la salut." En resum, anunciar l'arribada de l'era de l'ecodisseny.

ECODISSENY

L'ecodisseny, un concepte internacional que va desenvolupar el Consell Empresarial Mundial de Desenvolupament Sostenible (WBCSD, per les seves sigles en anglès) a la Cimera de Rio, és la culminació d'un enfocament integral, conscient i pro-actiu. Consisteix en dissenyar un producte o servei de manera que es minimitzin els impactes d'aquest en el medi ambient. L'eco-disseny s'aplica a totes les fases del cicle vital dels productes: extracció de matèries primeres, producció, embalatge, distribució, ús, recupe-ració, reciclatge, incineració, etc.www.wbcsd.chwww.ecodesign.at/information/einfuehrung/index.en.htmlhttp://europa.eu.int/comm/enterprise/eco_designwww.uneptie.fr/pc/sustain/design/design.htm

Tots els béns consumibles, ! ns i tot els "ecològics", tenen un im-pacte negatiu en el medi ambient. Es fabriquen utilitzant mate-rials, energia i aigua. Posteriorment s’han d'envasar i transportar al lloc d'ús, ! ns a acabar com a residus. L'eco-disseny és un mitjà per a minimitzar aquests impactes al llarg del cicle vital d'un pro-ducte obtenint el mateix nivell d'e! ciència i utilitat.www.howproductsimpact.net

ALGUNS EXEMPLES DE COM L'ECODISSENY POT MINIMITZAR ELS

IMPACTES1ª fase: matèries primeres. Fabricar un producte vol dir ex-plotar primer les matèries primeres. En extreure i pro-cessar aquests components es consumeixen recur-sos naturals, s'utilitza energia i es genera contaminació.

Solucions: reduir les quantitats, escollir els materials més adequats, transformar els residus en matèries primeres, preferir els materials renovables i els productes que utilitzen un sol tipus de material.

2ª fase: producció. Per a la fabricació es tendeixen a consumir grans quantitats d'energia a causa de la complexitat dels proces-sos implicats.Solucions: optimitzar els processos de producció, muntar els pro-ductes de manera que sigui fàcil separar-ne els components per a reparar-los o reciclar-los.3ª fase: embalatge. En l'actualitat les ampolles, caixes, llaunes i altres tipus d'embalatge, representen un percentatge de més de

la meitat dels residus domèstics als països desenvolupats.Solucions: concentrar els productes, reduir la quantitat i el volum dels embalatges per tal d'estalviar en totes les fases de la cadena, des de la fabricació ! ns a l'abocament de residus.4ª fase: transport. La producció deslocalitzada, la reducció de cos-tos i els mercats lliures impliquen que els productes s'hagin de desplaçar milers de kilòmetres abans de fer-los servir.Solucions: escollir les plantes de fabricació en funció de la desti-nació ! nal del producte, utilitzar el transport mixt i els combusti-bles alternatius, optimitzar els carregaments.5ª fase: ús. Utilitzar productes, fer funcionar els aparells i man-tenir-los actius, requereix una major o menor quantitat d'ener-gia, aigua, etc. Generalment els productes es dissenyen per ser substituïts al cap de poc temps, i actualment són cada vegada més fràgils i difícils de reparar, la qual cosa no fa sinó fomentar un consum desmesurat i generar residus.Solucions: dissenyar productes funcionals, que estalviïn ener-gia o que siguin autònoms, i que siguin duradors, segurs i fà-cils de mantenir o reparar.6ª fase: abocament i reciclatge. Els productes vells o en mal estat poden ésser més o menys fàcils de reciclar. Els múltiples components, aliatges i altres combinacions de materials amb què es fabriquen, fan que el desmuntatge i el processament siguin procediments complexos i costosos.Solucions: desenvolupar productes i components reutilitzables o reciclables.

EL CICLE VITAL D'UN PRODUCTE

L'Anàlisi del Cicle Vital (LCA, per les seves sigles en anglès) és una eina analítica que serveix per avaluar els conceptes d'eco-disseny. Analitza les entrades (mate-rials, recursos i energies, per exemple) i sortides (emissions a l'aire i a l'aigua, residus, etc.) en cadascuna de les fases del cicle vital d'un producte per poste-riorment quantificar els seus impactes mediambientals. Aquest sistema s'ha estandarditzat mitjançant les sèries ISO 14040.www.iso-14001.org.ukwww.eiolca.netwww.unep.fr/pc/pc/tools/lca.htmwww.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=33020

> Cada any es generen

560 kg per càpita

de residus sòlids als països industrialitzats:

3 vegades més que l'any 1984

EN POCS ANYS, EL GOVERN I LA INDÚSTRIA HAN RECONSIDERAT LA SEVA POSTURA RESPECTE DELS

PROBLEMES MEDIAMBIENTALS. SEMBLA QUE S'HA DEIXAT ENRERE LA IDEA DE "REPARAR

ABANS QUE PREVENIR" I ACTUALMENT ES TENEN EN COMPTE ELS RISCOS EN LA SEVA FASE INICIAL.

EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE S'ESTÀ CONVERTINT EN PART INTEGRAL DE LES

ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT DE LES EMPRESES.

Amb el transcurs dels anys, les ampolles dipòsit han anat de-sapareixent ! ns a ser substituïdes per envasos no retornables. Aquests, però, s'han de recollir i reciclar, la qual cosa implica la necessitat de transformació de matèries primes. En alguns països, encapçalats per Alemanya, s'estan tornant a recuperar les ampol-les dipòsit en la majoria dels punts de venta.

>

PEL BON CAMÍ

POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA Individus > ESCOLLIR PRODUCTES CONCENTRATS O RECARREGABLES, I PRODUCTES QUE ES VENGUIN AMB RECANVIS ECOLÒGICS O QUE UTILITZIN LA MENOR QUANTITAT D'EMBALATGE POSSIBLE, I A PODER SER QUE ESTIGUI FET DE MATERIALS RECICLABLES > EVITAR LA COMPRA DE DOSIS SIMPLES > PREFERIR ELS PRODUCTES DURADORS ABANS QUE NO PAS ELS D'UN SOL ÚS: PENSAR EN REUTILITZAR, REPARAR, RECICLAR! > DEMANAR ALS FABRICANTS LA QUANTITAT D'AIGUA, ENERGIA I PRODUCTES QUE NECESSITEN ELS APARELLS PER FUNCIONAR O PER FACILITAR-NE EL SERVEI. PREGUNTAR TAMBÉ PER L'ORIGEN, LES PROPIETATS I EL TIPUS DE MATÈRIES PRIMERES UTILITZADES > ABANS DE COMPRAR UN PRODUCTE O UN APARELL, COMPROVAR SI ÉS POSSIBLE SOL·LICITAR-NE EL SERVEI O EL LLOGUER

Empreses

> A L'HORA DE DESENVOLUPAR ELS PRODUCTES, UTILITZAR EINES D'ECO-DISSENY SEMPRE QUE SIGUI POSSIBLE, PER TAL DE FACILITAR EL CONTACTE ENTRE ELS DISSENYADORS I ELS ENGINYERS O EL GESTORS DE PRODUCCIÓ > FACILITAR EL MÀXIM D'INFORMACIÓ SOBRE EL PRODUCTE I SOL·LICITAR LA CERTIFICACIÓ DELS ORGANISMES INDEPENDENTS > SOL·LICITAR LA CERTIFICACIÓ ISO 14001 > OPTIMITZAR ELS COSTOS DE L'AIGUA I L'ENERGIA, DE LA CONSTRUCCIÓ I DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS > PREGUNTAR ALS PROVEÏDORS ELS SEUS MÈTODES DE FABRICACIÓ, D'ON OBTENEN LES MATÈRIES PRIMERES, ETC. > PROPOSAR UNA GAMMA DE SERVEIS A BANDA DELS BÉNS I APARELLS DESTINATS A LA VENDA > INSPIRAR-SE EN LES BONES PRÀCTIQUES DEL SECTOR

Autoritats locals

> DESENVOLUPAR UNA ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA (PISCINES, HABITATGE, ETC.) > AVALUAR ELS COSTOS DE DIVERSOS PROJECTES AL LLARG DE TOT EL SEU CICLE VITAL > PREFERIR ELS MATERIALS RECICLATS PER AL MOBILIARI URBÀ I OPTIMITZAR LA IL·LUMINACIÓ EXTERIOR > AMPLIAR LES INSTAL·LACIONS PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS I FOMENTAR-NE L'ÚS > FACILITAR UN SERVEI DE RECOLLIDA D'ARTICLES VOLUMINOSOS; FACILITAR LA RECOL·LECCIÓ I EL RECICLATGE D'OBJECTES > ESCOLLIR ELS VEHICLES MENYS CONTAMINANTS PER A LES FLOTES OFICIALS

PER SABER-NE MÉS

Ecocycle Canada, gestió ambiental del cicle vital:www.ec.gc.ca/ecocycleInformació sobre productes i empreses: www.responsibleshopper.orgSocietat de Toxicologia i Química Mediambiental: www.setac.orgCentre per al disseny sostenible: www.cfsd.org.ukTNO, Organització per a la recerca cientí! ca aplicada:www.tno.nl/homepage.htmlGuia d'ecoetiquetes: www.eco-labels.orgPortal per una producció més neta: www.cleanerproduction.comSocietat de Recursos d'Ecodisseny: www.vcn.bc.ca/edrsO2 Xarxa de disseny sostenible: http://o2-usa.org/bayarea/links3.htmlAgència de Protecció Ambiental dels Estats Units, Anàlisi del Cicle Vital: www.epa.gov/nrmrl/lcaccess/Institut per a la pràctica-disseny d'eginyeria: www.ecodesign.at/information/anwendung/index.en.htmlLa Fundació EcoDesign, Sidney, Austràlia: www.changedesign.orgInstitut per al reciclatge d'envasos: www.container-recycling.org

AL PNUMA> cicle vital i partenariat internacionalEl PNUMA ha creat la iniciativa Life Cycle per a desenvolupar i disseminar les eines pràctiques per a l'avaluació de les oportunitats, riscos i disjuntives que s'associen a productes i serveis durant el transcurs de tot el seu cicle vital. L'objectiu és fundar una xarxa d'empreses que esdevingui una plataforma per a l'intercanvi d'experiències i millors pràctiques en aquest àmbit. www.unep.fr/sustain/lcinitiative

COMPTE AMB L'EFECTE REBOT!De vegades el progrés mediambiental por desencadenar un “efecte rebot” que faci fracassar les expectatives inicials. El desenvolupament de processos industrials més ecològics, per exemple, pot resultar en un augment del consum de béns i serveis. En realitat, el descens dels preus, possible gràcies a la millora dels processos, genera ingressos addicionals que poden invertir-se en més productes i serveis.

LES DIVERSES ESTRATÈGIES DE L'ECODISSENY· L'enfocament centrat en el producte té com a objectiu fer més econòmics, més e! cients i menys perjudicials per al medi ambient els béns i serveis existents, així com millorar el servei postvenda i la recol·lecció i processament dels productes vells.

· L'enfocament centrat en els resultats busca els mateixos objectius però des d'un angle diferent. Per exemple, no vendre el producte pròpiament dit sinó el seu ús (lloguer).

· L'enfocament centrat en les necessitats estudia les necessitats i expectatives que ha de complir un producte o servei, i a continuació cerca la millor manera de satisfer-los utilit-zant un producte, un servei o ambdues coses.

> Sistemes de servei de productes

Una nova barreja de productes i serveis s'es-tà fent cada vegada més popular: en comptes de produir béns per a vendre'ls, una empresa que adopta el principi

dels sistemes de serveis de productes (PSS, per les seves sigles en anglès) adapta la seva oferta a les necessitats del client. El resultat són solucions més personalitzades, basades en el concepte de compartir el producte. Juntament amb l'activitat tradicional de venta de productes, una empresa pot deci-dir desenvolupar un negoci de lloguer, o de venta de serveis. Com que satisfan les ne-cessitats dels clients alhora que optimitzen l'ús del producte, en general els sistemes de servei de productes redueixen els impactes mediambientals. www.unep.fr/pc/sustain/design/pss.htm

> Emissió zero

La Fundació ZERI (Iniciativa de Recerca per a la Reducció de les Emissions a Zero) és una xarxa formada per universitaris, empresaris i educadors, l'objectiu de la qual és satisfer les necessitats humanes reutilitzant els resi-dus vells sense crear-ne de nous (ni líquids, ni sòlids ni gasosos). Entre els projectes s'in-clou el fet de cultivar fongs en els residus del cafè o en els cereals utilitzats en l'elabo-ració de la cervesa per fer pinso per a ani-mals, i convertir una fàbrica de ciment en la major planta de producció de tota Europa. www.zeri.org

> Materials ecològics

En l’actualitat estan sorgint nous mate-rials que utilitzen fonts naturals reno-vables. La majoria són d'origen vegetal i la seva composició fa que siguin biodegra-dables i que puguin

incinerar-se de manera segura. Per exem-ple, el plàstic fet a partir de patata, blat de moro, blat, o midó de sègol,com a alterna-tiva als productes tradicionals derivats del petroli, ajuden a evitar l'esgotament dels re-cursos no renovables alhora que estimulen a l'agricultura en tant que ofereixen noves sortides. Això no obstant, aquests materials s'han de sotmetre a una anàlisi quantitativa exhaustiva (aigua, energia, components, recol·lecció a la ! de la vida útil, etc.) depe-nent de l'ús que se'ls vulgui donar, per tal de garantir que són realment bene! ciosos per al medi ambient.

ENERGIES estalvis per al planeta

> 442reactors nuclears

actius produeixen el 17% de

l'electricitat de tot el món

És difícil alimentar-se, no passar fred, viatjar, construir o produir sense energia. Font de tota innovació i progrés, l'energia és una de les claus del nostre desenvolupament. El consum energètic, que s'ha multiplicat per trenta en només un segle, reflecteix la vitalitat de l'economia d'un país i és un dels indicadors més fiables de creixement. Als països en vies de desenvolupament, la sanitat i el desenvolupament social i econòmic són difícils d'imaginar en llocs on la feina s'atura en pondre's el sol. Aquesta és la realitat quotidiana d'una de cada tres persones a tot el món, a causa del desigual repartiment dels recursos. Una quarta part de la població mundial consumeix tres quartes parts de l'energia produïda. Els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) segueixen representant gairebé el 80% de l'energia utilitzada arreu del món. Aquests recursos limitats són també responsables de les recents marees negres, els problemes de desforestació i erosió del sòl i, el més important, la contaminació ambiental. A escala mundial, els combustibles fòssils generen gairebé un 60% de les emissions de diòxid de carboni, el més estès dels gasos d'efecte hivernacle. Tant científics com ecologistes han advertit en repetides ocasions als prenedors de decisions en matèria política i econòmica del problema que suposa l’escalfament global. Se'ls va escoltar per primera vegada l'any 1992, a la Cimera sobre la Terra que va celebrar-se a Rio, i la seva opinió va ésser ratificada formalment l'any 1997 pel Protocol de Kyoto amb l'objectiu que es reduïssin les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Des d'aleshores s'han pres diverses iniciatives per a desenvolupar energies sostenibles utilitzant com a font el sol, el vent, l'aigua, la biomassa o el gas. Aquest és sens dubte el camí a seguir.

> 1/4de l'energia de tot

el món s'utilitza per al transport

CARBÓEl carbó va ésser una de les forces motrius de la revolució industrial als països desenvolupats. En l'actualitat és l'energia que genera dues cinquenes parts de l'electricitat de tot el món. Tot i que el carbó segueix essent la font de gairebé una quarta part de l'energia de tot el planeta, a la majoria dels països del nord, el seu ús s'està reduint cada vegada més. Especialment contaminant, el carbó tot sol és el responsable de la meitat de les emis-sions de C02 del sector de l'electricitat. Per la mateixa quantitat d'energia produïda, genera un 70% més de diòxid de carboni que no pas el gas natural. www.fao.org/docrep/x5328e/x5328e00.htmwww.cordis.lu/ecsc-coalwww.worldcoal.org/

CONSUM ENERGÈTICCada persona consumeix de mitjana l’equiva-lent a 1,5 tones de combustible cada any. Hi ha, però, diferències signi!catives entre les diverses regions.Amèrica l'equivalent a 8 tones

de combustible / anyEuropa l'equivalent a 4 tones

de combustible / anyJapó l'equivalent a 3 tones

de combustible / anyÍndia l'equivalent a 0.4 tones

de combustible / any

ÚS DE L'ENERGIA A NIVELL MUNDIAL

> Els cultius intensius i la

producció vegetal mitjançant l'ús

de les tècniques agrícoles modernes

requereixen de

6 a 10 vegades més

energia que no pas els mètodes de

cultiu sostenibles

Font: Earthtrends 2001 – Institut de Recursos Mundials

Les emissions de diòxid de carboni (CO2) de la combustió de fòssils han augmentat més del doble en quaranta anys. Els països desenvolupats són els responsables de la major part d'aquesta contaminació. Estats Units, el principal consumidor d'energia, allibera el 22,5% de les emissions totals de diòxid de carboni a l'aire. Aquest percentatge equival al total d’emissions generades pels 78 països més pobres (incloent l'Índia i la Xina).

DISTRIBUCIÓ DE LES EMISSIONS DE CO2 A NIVELL MUNDIAL

Emissions de carboni(1999)

No Font: Ús d'energia a nivell mundial 2004, Agència Internacional d'Energia

AL PNUMA> SEFI: Iniciativa per al Finançament de l'Energia SostenibleL'any 2003, el PNUMA va crear la iniciativa SEFI per animar a les institucions ! nanceres a invertir en projectes d'energia sostenible. Aquest partenariat amb les institucions ! nanceres ofereix oportunitats per les inversions conjuntes a ! de reduir costos i riscos ! nancers i apro! tar les eines, xarxes i recolzaments disponibles. www.se! .unep.org www.unep.fr/energy

PER SABER-NE MÉS

Enllaços útils de la Comissió Europea relacionats: http://europa.eu.int/comm/energy/home/link/index_en.htmGrup Internacional d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC): www.ipcc.chXarxa Europea d'Actuació per al Clima: www.climnet.orgActivitats del PNUMA sobre energia sostenible: www.unep.org/themes/energyPNUD energia per al desenvolupament sostenible: www.undp.org/energyMapa de l’escalfament global: www.climatehotmap.orgFederació Europea d'Agències Regionals d'Energia i Medi Ambient: www.fedarene.orgAssociació d'autoritats locals europees que promouen polítiques locals d'energia sostenible: www.energie-cites.org/index.php/lang/enConsell Europeu d'Energia Renovable: www.erec-renewables.orgFederació Europea d'Energia Renovable: www.eref-europe.orgAssociació Canadenca per les Energies Renovables: www.renewables.caEnergy star: www.energystar.govFundació Light up the world: www.lightuptheworld.orgE! ciència energètica: www.saveenergy.co.uk

ENERGIA EÒLICABasada en el mateix principi que un molí de vent, les hèlices giratòries accionen un rotor connectat a un generador que converteix l'energia mecànica en elèctrica. Tant el vent terrestre

(en camps, granges, parcs i parcs eòlics) com l'ultramarí, tenen el potencial per a generar energia.

www.ewea.org

ENERGIA HIDRÀULICAAquesta forma d'energia es genera gràcies al moviment de

la precipitació o el " ux de l'aigua que sovint, abans d'ésser explotada, s'ha de concentrar. Això es pot aconseguir apro! tant

les cascades naturals o construint una presa que permeti obtenir un " ux d'aigua amb l'altura su! cient com per poder instal·lar-hi una planta d'energia hidràulica. L'aigua es canalitza cap a una turbina que acciona un generador elèctric.www.wvic.com/hydro-works.htm http://hydroelectric.com

ENERGIA SOLARL'energia solar arriba a l'atmosfera en forma de rajos electromagnètics que produeixen llum i calor. Les cèl·lules fotovoltaiques converteixen aquesta energia directament en electricitat. www.ises.org

ENERGIA DE LA BIOMASSAConsisteix en la transformació de matèria orgànica renovable (vegetal o animal) en energia. L'energia de la biomassa proporciona noves sortides a l'agricultura i és un mitjà per a reciclar els residus. Existeixen diversos processos per a generar calor, electricitat o combustible, cadascun dels quals requereix un intermediari de conversió diferent, com la combustió, la piròlisi o la gasi! cació. www.eubionet.net/www.eere.energy.gov/biomasshttp://bioenergy.ornl.gov

ENERGIA GEOTÈRMICAAquesta forma d'energia es produeix recuperant la calor de les fonts subterrànies. Hi ha dues tècniques per a produir energia. En sistemes de baixes temperatures, s'injecta aigua freda en les profunditats del subsòl (entre 500 i 1.500 metres) i es recupera un cop s'ha escalfat. En els sistemes de temperatures elevades es recull gran quantitat d'aigua calenta a la sortida de les zones volcàniques i es transforma en electricitat. http://geothermal.marin.org/pwrheat.html

ENERGIES RENOVABLES, SOLUCIONS LOCALS

Les energies renovables respectuoses amb el medi ambient, derivades del vent, l'aigua, el sol i la terra, no generen contaminació atmosfèrica ni residus duradors. Fins i tot poden utilitzar-se com a complement de l'energia convencional, sempre que s'utilitzin de manera raonable d'acord amb les característiques de cada regió.

CONVENIS I PROTOCOL

Després de repetides advertències per part de la comunitat cientí! ca, els governs nacionals han

anat prenent consciència de les greus conseqüències del canvi climàtic. L'any 1992 a Rio, 153 nacions van adoptar,

com a mesura cautelar, el Conveni Marc sobre Canvi Climàtic. Aquest text va marcar l'inici d'un moviment internacional

l'objectiu del qual era coordinar les accions per a "anticipar, prevenir o minimitzar les causes del canvi climàtic i mitigar-ne els efectes negatius". L'any 1997 a Kyoto, els signants, que es reuneixen regularment, van proposar un protocol d'aplicació del conveni. El Protocol de Kyoto ! xa uns objectius quantitatius per la reducció dels gasos d'efecte hivernacle per part dels països industrialitzats (un 8% menys a tota la Unió Europea l'any 2010 en comparació

amb les emissions de 1990). A banda de que alguns països encara han de rati! car-lo, en cas de complir-se, el

Protocol de Kyoto afectaria únicament a un terç de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle.http://unfccc.int

Com que les plantes fan servir la fotosíntesi per a emma-gatzemar el carboni, els boscos es consideren "pous de car-boni". Els oceans també absorbeixen carboni arreu de la su-perfície. Tot i això, conjuntament aquests "pous" absorbeixen només 3 de les 7 gigatones de C02 que poden atribuir-se di-rectament a les activitats humanes.

>

> 50 %l'increment de les

emissions de gasos d'efecte hivernacle

durant un segle

ESGOTAMENT DE LES RESERVES

Des de les dues crisis del petroli els anys 1973 i 1979, els governs han obert els ulls davant la necessitat de diversi!car les fonts d'energia. En l'actualitat les fonts no renovables (petroli, gas, carbó i urani) representen pràcticament el 90% del consum energètic. En base als índexs actuals d'ús i les reserves conegudes, l'Agència Inter-nacional de l'Energia (IEA, per les seves sigles en anglès) preveu que el subministrament de petroli a nivell mundial s'haurà esgotat comple-tament en 60 anys, i el carbó en 200 anys. www.iea.org

IMPACTESGasos d'efecte hivernacle i canvi climàticLes activitats humanes han contribuït en gran mesura a l'incre-ment dels gasos d'efecte hivernacle (GHG, per les seves sigles en anglès). A una concentració estable, aquests gasos sostenen la vida al planeta regulant la temperatura de la Terra. Avui dia, però, produïm tant de carboni com la biosfera pot reciclar. El transport per carretera és un dels sectors que consumeix més energia. Es cremen combustibles fòssils que alliberen 6.000 milions de tones de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera cada any. Com a conseqüència d'això, la temperatura de la Terra està augmentant. Un fenomen sense prece-dents és que la temperatura de la superfície de la Terra, que no havia variat en més de 4°C en 400.000 anys, en va augmentar 0,74 durant el segle passat. Segons dades del Grup Internacional d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), encara pot augmentar entre 1,1 i 5,6°C abans de l'any 2100. A tot el món el clima s'ha trastor-nat, les estacions han perdut la sincronia i l'equilibri natural està en perill. Els deserts són cada vegada més extensos, els glaciars s'encongeixen, el nivell del mar puja, els cicles i territoris de les plantes i animals s'ha alterat. Mentrestant, està augmentant la intensitat i la freqüència dels fenòmens climàtics extrems (tem-pestes, inundacions, sequeres).www.greenfacts.org/en/climate-change-ar4/index.htmwww.eia.doe.gov/oiaf/1605/ggccebro/chapter1.htmlwww.icbe.com/emissions/calculate.aspwww.ec.gc.ca/climate/overview-e.html

Contaminació de l'ambientCom que no tenen accés a l'energia moderna, les zones en vies de desenvolupament sovint fan servir els recursos locals. Es fa servir la fusta, el carbó i el fems per a escalfar les cases i cuinar. La recol·lecció d'aquests recursos suposa una inversió de temps, és un procediment molest i destructiu, i la seva combustió és espe-cialment perillosa i contaminant. Els fums tòxics que s'alliberen

per la combinació de biomasses, carbó i plàstic causen la mort a dos milions de persones cada any.

www.who.int/docstore/peh/Vegetation_!res/ vegetation_!res.htm

Pluja àcidaCada dia s'alliberen a l'atmosfera dues tones de subs-

tàncies contaminants. Els fums d'escapament dels vehicles i la indústria són les dues principals fonts de

contaminació. Aquest còctel químic que conté substàncies perilloses com l'òxid de nitrogen (NOX) i el diòxid de sulfur (SO2), és transportat a milers de quilòmetres a través dels núvols abans de tornar-lo arreu del planeta en forma de pluja àcida. Aquest fenomen va danyar greument els boscos europeus durant la dè-cada dels vuitanta. Malgrat els actuals intents d’eradicar-lo, es creu que a Polònia 3 de cada 5 arbres han resultat afectats per l'impacte combinat de la pluja àcida i la sequera. www.ec.gc.ca/acidrainwww.policyalmanac.org/environment/archive/acid_rain.shtml

Alteració de paisatges i ecosistemesLes preses proporcionen energia hidroelèctrica a baix cost. Re-presenten el 19% del total de la producció mundial d'electricitat, i proporcionen grans quantitats d'aigua per al rec de conreus. Malgrat això, aquestes infraestructures poden modi!car substan-cialment el paisatge, obligant a desplaçar-se a milers de perso-nes, malmetent els boscos i els hàbitats naturals i impactant en la diversitat de les espècies aquàtiques. Obstacles insuperables per als animals aquàtics, les preses interfereixen també en la migració de peixos durant la reproducció, i redueixen les oportunitats de pesca. Durant els darrers anys s'han instal·lat a les preses disposi-tius de tipus elevador per a permetre que els peixos pugin i baixin lliurement per les aigües i es reprodueixin. A la Xina, la presa dels Tres Congostos ha engolit 13 ciutats i 116 pobles rurals, despla-çant a 724.000 habitants, la majoria a noves ciutats. www.dams.org

LES EMISSIONS DE

DIÒXID DE CARBONI DELS COMBUSTIBLES FÒSSILS HAN

AUGMENTAT EN MÉS DEL DOBLE DES DE 1965.

La desgasi!cació i les operacions de debalastatge per mar són les causes de la contaminació mari-na per hidrocarburs. El dany que provoquen equival a diverses marees negres cada any. El naufragi de vaixells petrolers també és responsable en menor mesura de la contaminació de les aigües mundials. L'Atlantic Empress va establir un rècord negatiu en vessar l'any 1979 unes 280.000 tones de cru a la costa brasilera. Més recentment, l'Erika i el Prestige van abocar 20.000 i 30.000 tones de petroli a les costes franceses i espanyoles respectivament.

>

El canvi climàtic es fa evi-dent a les zones polars en forma d'encongiment dels glaciars i desgel (la reducció dels casquets glacials). L'any 2002 un iceberg que mesurava 3.250 km2 (una vegada i mitja les dimensions de Luxemburg) es va desenganxar de la penín-sula Antàrtica.

>

Insigni!cants pel que fa a dimensions, les piles contenen metalls pesats altament tòxics que s'in!ltren en la cadena alimentària i contaminen la terra i l'aigua durant dècades. La fa-bricació i el reciclatge de piles requereix més energia de la que generen quan s'utilitzen.

>

SEGONS DADES

DEL CONSELL MUNDIAL DE L'ENERGIA, EL 2005 EL CONSUM

ENERGÈTIC S'HAURÀ MULTIPLICAT PER DOS O MÉS SI SEGUEIX EL RITME DE

CREIXENTS NECESSITATS DE LA POBLACIÓ MUNDIAL. DURANT EL MATEIX

PERÍODE, LES RESERVES DE PETROLI PRÀCTICAMENT S'HAURAN

EXHAURIT.

L'AIRE CONDICIONAT,

QUE CONSUMEIX GRANS QUANTITATS D'ENERGIA, REFRIGERA

ELS INTERIORS PERÒ ESCALFA L'ATMOSFERA I CONTRIBUEIX A AUGMENTAR ELS NIVELLS

DE GASOS D'EFECTE HIVERNACLE.

PEL BON CAMÍ> Finançament de projectes d'energia

renovableNomés les fonts renovables (energia solar, hidràulica, eòlica, de la biomassa i geotèr-mica) poden satisfer les necessitats energè-tiques de la població mundial sense posar en perill els recursos naturals. Amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el PNUMA i el Banc Mundial, el Mecanisme Mundial per al Medi Ambient (GEF) recolza i !nança projectes relacionats amb aquestes energies no contaminants. A l'Ín-dia, el GEF va ajudar a !nançar la producció de 41 mega volts gràcies a la instal·lació de turbi-nes eòliques i 45 MW a partir de petites plantes hidroelèctriques. A la Xina, el Perú i Ghana, ha contri-buït al desplegament generalitzat de l'energia solar. En cada projecte, el GEF treballa en cooperació amb els proveïdors d'energia a través d'un pla de compensa-ció per realitzar la transició de les energies convencionals a les energies renovables.www.gefweb.orgwww.agores.orghttp://europa.eu.int/comm/energy/res/in-dex_en.htmwww.green-e.org

> Ciutadans actius

La major part de la inversió en energies re-novables es fa per motius comercials. Això no obstant, en diversos països del nord d'Europa (encapçalats per Dinamarca i Ale-manya), alguns projectes han estat !nançats per iniciatives d'associacions de ciutadans. L'any 2002, a Dinamarca el 15% del consum d'energia eòlica complia amb els plans lo-cals. Al mateix temps uns 340.000 ciutadans

alemanys van invertit prop de 12.000 milions d'euros en projectes al-

ternatius. Entre ells s'incloïa el fons d'inversió en energia de la biomassa. Destinat en la seva totalitat a la produc-ció de biogàs, aquest fons

fa possible la realització d'in-versions ecològiques.

www.cler.org/predac/wp1www.renewables2004.de/pdf/tbp/

TBP05-!nancing.pdf

> Nous combustibles

Cada dia 11.000 cotxes nous circulen per les carreteres xineses. L’any 2003, gairebé 41 milions de vehicles van sortir de les cadenes de producció d’arreu del món: cinc vegades més que l'any 1950. El dièsel, la gasolina i la gasolina súper segueixen essent els combustibles més utilitzats i són en gran mesura els respon-sables de la contaminació atmosfèrica. Això no obstant, a tot el món s'estan desenvolu-pant noves alternatives a les fonts d'energia tradicionals. Poc a poc es van trobant les pri-meres aplicacions per als biocombustibes, que estan fets d'èster, etanol, o oli vegetal (colza, gira-sol, copra, palmera, soia, caca-huet), principalment en el sector públic. A més a més, els fabricants d'automòbils eu-ropeus s'han compromès a reduir les emis-sions de CO2 dels nous cotxes en un promig de 140 g/km l'any 2007 (la qual cosa repre-senta 30 g menys que avui dia).www.nps.gov/renew/transportation.htm

L'energia de la biomassa, o la transformació de matèria orgànica en energia, proporciona noves sortides a l'agricul-tura alhora que transforma els residus en combustible per al sector del transport.

>

> Il·luminació de baix consum

Les bombetes de baix consum, també ano-menades bombetes d'estalvi energètic, són una mica més cares però fan servir el 80% menys d'electricitat que una bombeta de !lament convencional i de 25 a 50 vegades menys que un llum halogen. Són especial-ment recomanables per a habitacions on el llum roman encès durant molta estona (dormitori, menjador, cuina) i duren de 6 a 8 vegades més que una bombeta tradicional.www.homeenergy.org/consumerinfo/ lighting

LA TURBINA EÒLICA

MÉS ALTA DEL MÓN ESTÀ INSTAL·LADA A 180

METRES. VA ÉSSER CONSTRUÏDA L'ANY 2004 A EMDEM

(ALEMANYA).

Les cuines solars, l'ús de les quals s'està estenent cada ve-gada més als països en vies de desenvolupament, utilitzen els rajos solars per cuinar. Es tracta d'un sistema econòmic que funciona tant de forn com de planxa de cuina.www.solarcooking.org

>

Integrant-se de manera discreta a les teulades, les plaques solars ofereixen gran quantitat d'avantatges. www.ata.org.au> POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA

La indústria no és l'únic contaminant. El transport, l'habitatge i les o!cines també generen el seu percentatge de gasos d'efecte hivernacle. L'aire condicionat, l'abús de la calefacció i els aparells consumidors d'energia en són els principals culpables.

Individus

> AÏLLAR ELS EDIFICIS (VEGI'S L'APARTAT "HABITATGE") > INSTAL·LAR TERMÒSTATS EFICIENTS I APROPIATS > EVITAR ENCENDRE SISTEMÀTICAMENT L'AIRE CONDICIONAT > QUAN SIGUI POSSIBLE,

UTILITZAR ENERGIES RENOVABLES > APAGAR ELS LLUMS QUAN NO SIGUI NECESSARI > SUBSTITUIR LES BOMBETES DE FILAMENT O LES HALÒGENES PER BOMBETES DE BAIX CONSUM EN LES HABITACIONS PRINCIPALS > NO DEIXAR ELS APARELLS EN STANDBY > EQUIPAR ALGUNS APARELLS AMB TEMPORITZADOR > ADAPTAR EL VOLTATGE DE LES LÀMPADES A LES NECESSITATS REALS > UTILITZAR EL TRANSPORT ALTERNATIU (VEGI'S L'APARTAT "MOBILITAT") > ESCOLLIR ELECTRODOMÈSTICS DE BAIX CONSUM, MANTENIR-LOS EN BON ESTAT I UTILITZAR-LOS AMB CRITERI

Empreses

> OPTIMITZAR L'ÚS DE LA CALEFACCIÓ I LA IL·LUMINACIÓ A LES OFICINES > PREFERIR LA LLUM NATURAL, LES BOMBETES DE BAIX CONSUM I ELS INTERRUPTORS AUTOMÀTICS > ANIMAR ALS TREBALLADORS A BUSCAR NOVES FÓRMULES PER A REDUIR ELS COSTOS ENERGÈTICS > ESTABLIR

UN PLA DE TRANSPORT PER ALS TREBALLADORS (VEGI'S L'APARTAT "MOBILITAT")

AUTORITATS LOCALS

> FOMENTAR L'ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA: AÏLLAMENT, ADMINISTRACIÓ DE L'ENERGIA, (VEGI'S L'APARTAT "HABITATGE") > OPTIMITZAR LA IL·LUMINACIÓ EXTERIOR > OPTIMITZAR ELS VEHICLES OFICIALS > PROPOSAR L'ÚS DE

CALEFACTORS COL·LECTIUS QUE FUNCIONIN AMB ENERGIES RENOVABLES > CONCEDIR PRIMES ALS PROJECTES INDIVIDUALS

I COL·LECTIUS QUE PROMOGUIN L'ÚS D'ENERGIES RENOVABLES > RECICLAR ELS RESIDUS PER A PRODUIR ENERGIA

CANALITZAR LA LLUM

Canalitzar la llum des de la seva font natural tamisar-la dins d'un edifici nou o vell és una manera ben senzilla d'estalviar energia. Aquest sistema, que està compost per una cúpula al terrat d'un edifici i un "embut òptic" format per microprismes, concentra la llum sense importar l'angle del raig. A continuació aquesta llum es canalitza per una canonada d'alu-mini de fins a 20 metres de longitud. Fins el 80% d'aquesta llum s'allibera a qualsevol habitació a través d'un difusor òptic i en qualsevol moment del dia o la nit. www.solarspot.it

CREAT L'ANY 1988 PER LA

ORGANITZACIÓ METEOROLÒGICA MUNDIAL I EL PNUMA, EL GRUP

INTERNACIONAL D'EXPERTS EN CANVI CLIMÀTIC (IPCC, PER LES SEVES SIGLES EN ANGLÈS) S'ENCARREGA D'AVALUAR LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA, TÈCNICA I SOCIOECONÒMICA RELLEVANT PER ALS

RISCOS DE CANVI CLIMÀTIC CAUSATS PER LES ACTIVITATS HUMANES.

WWW.IPCC.CH

PROP D'UN MILIÓ DE

LLARS A TOT EL MÓN FUNCIONEN AMB ENERGIA SOLAR

ALIMENTACIÓalimentar el món sense esgotar els recursos

del planetaL'alimentació s'ha convertit en un problema a escala global. Mentre els índexs d'obesitat segueixen creixent (+200% al Regne Unit, +70% als Estats Units, +16% a França), el 13% de la població mundial està desnodrida. Entre aquests dos extrems hi trobem una producció cada cop més industrialitzada, estratègies de comercialització supeditades al mercat, i països en vies de desenvolupament assolats per la fam, on els agricultors produeixen més per a l'exportació que no pas per a les seves pròpies necessitats. L'any 2050 hi haurà 3 bilions de boques més per alimentar. D'acord amb els objectius de Nacions Unides, el primer pas ha de ser reduir a la meitat el nombre de persones desnodrides. Aquest objectiu podria assolir-se si els recursos, que ja són su!cients com per alimentar a tota la població mundial, es compartissin de manera més equitativa. Contràriament a aquestes necessitats d'expansió, l'agricultura, la producció ramadera i la pesca evolucionen cap a metodologies més intensives. Una conseqüència d'aquesta carrera cap a la productivitat és la sobreexplotació dels recursos naturals. La ciència i la indústria treballen per a desenvolupar noves tècniques i incrementar la producció i el rendiment. Els fertilitzants, els pesticides i la manipulació genètica s'estan convertint en eines quotidianes d'una nova forma d'agricultura. El negoci de l'agroalimentació, una verdadera indústria que produeix, processa i comercialitza el 70% dels productes alimentaris, té gran part de responsabilitat en la contaminació mediambiental. Malgrat això, durant els darrers anys, i paral·lelament a aquesta lògica industrial, estan sorgint noves iniciatives per a una agricultura més ecològica i un consum més equitatiu.

Com que requereix processos cada vegada més complexos, la indústria agroalimentària exerceix una forta pressió sobre els recursos de la terra. L'ús de substàncies químiques, el desenvolupament de processos de conservació i les múltiples fases involucrades en el processament d'aliments afecta seriosament al medi ambient.

OMG: PRECAUCIÓ

La recerca iniciada a la dècada dels quaranta ha portat a la creació d'espècies modificades genèticament, que són més resistents a plagues i malalties. Entre aquestes espècies hi trobem el blat de moro, la soia i el tomàquet. En l'actualitat, els organismes modi!cats genèticament (llavors esterilitzades) fan augmentar el problema de la pol·linització creuada amb les plantes silvestres, la qual cosa por ésser perjudicial per la biodiver-sitat.

> DE 4 A 6 KG

de pesca silvestre són necessaris per a

produir 1 kg d'aliment per a

peixos de criança

> 12 tipus de conreus,

principalment el blat, l'arròs, el blat de moro i la

patata, serveixen per alimentar

el 80% de la població mundial

> 1,5milions de litres

d'aigua són necessaris per a produir 300.000

litres de soda

Als països industrialitzats, gairebé tres quartes parts dels resi-dus dels contenidors són embalatges de menjar.

>

DIFICULTATS PER ALS AGRICULTORS AFRICANS

És al continent africà on els agricultors han d'afrontar les majors dificultats. Allí la terra es fa servir per a cultivar conreus destinats a l'ex-portació, la qual cosa estimula el creixement econòmic però sovint en detriment de la població local. Totes les mesures es prenen amb vistes a mantenir la productivitat. Això no obstant, l'em-pobriment del sòl, els problemes amb el submi-nistrament d'aigua, l'expansió del VIH i les repe-tides inundacions a causa del canvi climàtic han debilitat encara més l'activitat econòmica del continent.

Empobriment del sòlContaminacióDanys a espècies alienes a l'objectiu

PROCESSAMENT EMBALATGE DISTRIBUCIÓ CONSUM

Sòl

Aigua

Pesticides,

Herbicides

Fertilitzants

Energia

Llavors

Pinso, Terres de pastura

Aigua, Antibiòtics,

Energia

Aigua

Detergents,

Desinfectants

Energia

Paper,

Cartró

Plàstic

Vidre

Metalls

Energia

Combustibes per al transport

Aire condicionat als magatzems

Emissionsde gasos d'efecte hivernacleProblemes amb la gestiódels adobs

E"uents, Residus alimentaris Residus sòlids

Emissionsde gasos d'efecte hivernacleEmissions d'altres tipus de transport

Residus sòlids

FRANÇA, ELS ESTATS UNITS

I EL JAPÓ FAN SERVIR MÉS PESTICIDES QUE

QUALSEVOL ALTRE PAÍS.

DEL CAMP A LA FORQUILLA: ELS IMPACTES DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA EN EL MEDI AMBIENT

Energia

PRODUCCIÓ DELS CONREUS

PRODUCCIÓ RAMADERA/

PESQUERA

AL PNUMA> lloc web per al desenvolupament sostenibleEl PNUMA ha creat una pàgina web on es recullen els principals problemes i aspectes clau en relació amb la indústria de l'agroalimentació. Es tracta d'una plataforma per al debat, la formació i l'intercanvi d'experiències, l'objectiu de la qual és ajudar a les empreses i organismes a implementar programes agrícoles sostenibles que re" ecteixin els principis establerts a Rio.www.agrifood-forum.net

PER SABER-NE MÉS

Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, Departament d'Agricultura:www.fao.org/agNous agricultors:www.new-agri.co.ukCentre Agrícola Internacional:www.iac.wur.nlInstitut de Recerca en Política Alimentària:www.ifpri.orgIniciativa LEAD (Ramaderia, Medi Ambient i Desenvolupament):www.virtualcentre.org/en/main.aspAgricultura i Agroalimentació a Canadà:www.agr.gc.caLa FAO i l'agricultura orgànica:www.fao.org/organicagAquastat, sistema d'informació de la FAO sobre aigua i agricultura:www.fao.org/nr/water/aquastat/main/index.stmXarxa de desenvolupament rural i seguretat alimentària: www.rdfs.netRecerca i educació en agricultura sostenible:www.sare.org/index.htmPartenariat Global per la Diversitat dels Conreus: http://www.croptrust.org/mainAliança per una millor alimentació i agricultura: www.sustainweb.org

> El sistema waru-waruAl districte de Puno, al nord del Perú (entre 3.800 i 5.000 metres per damunt del nivell del mar), a causa de les freqüents sequeres, inundacions i gelades, els funcionaris de desenvolupament i els agricultors han re-cuperat un sistema d'agricultura indígena

de més de 3.000 anys d'antiguitat, que, després d'haver estat abandonat en

temps dels Inques, fou redescobert per un grup d’arqueòlegs. El sis-tema, conegut com waru-waru, fa servir plataformes de terreny elevades separades per canals de rec per recol·lectar i conservar l'aigua, extreure'n la sal i crear un microclima temperat i bene! ciós

per als conreus. En l'actualitat, els agricultors han convertit més

de 7.000 hectàrees en waru-waru on cultiven patates, quinoa i civada.

La mitjana de producció de patata per hectàrea és de 10 tones, i els ingressos per càpita han crescut en més del doble. El waru-waru és un exemple d'allò que la FAO anomena Sistemes Agrícoles Engi-nyosos Heretables d'Importància Global (GIAHS, per les seves sigles en anglès), que "aporten valor afegit als processos ecolò-gics naturals, en comptes de combatre’ls". Actualment, en col·laboració amb diversos socis, la FAO té com a objectiu promoure el reconeixement internacional, la conserva-ció i la gestió sostenible dels GIAHS.www.fao.org/ag/magazine/0211sp1.htm

> A favor de l'agricultura sostenible

Les principals ! rmes de la indústria agroa-limentària, entre les quals destaquen Danone, Nestlé, Unilever, Findus, Kraft i McDonald’s, han creat una plataforma de recolzament per la promoció d'una agri-cultura sostenible a nivell mundial, que compta amb la col·laboració dels diversos socis de la cadena alimentària. La Plata-forma per a la Iniciativa d'una Agricultura Sostenible (Plataforma SAI, amb seu a Ginebra) de! neix l'agricultura sostenible com una manera “productiva, competi-tiva i e! cient de produir productes agrí-coles alhora que es protegeix i es millora l'entorn natural i les condicions socioe-conòmiques de les comunitats rurals.”

www.saiplatform.org

> Codex Alimentarius

La Comissió Codex Alimentarius és una or-ganització bipartida de la FAO i la Organit-zació Mundial de la Salut (OMS), la vocació de la qual és satisfer les necessitats alimen-tàries de la població mundial. El seu objec-tiu és protegir la salut dels consumidors i promoure pràctiques justes en el comerç internacional de productes alimentaris. La comissió es remet a les avaluacions cientí-! ques per a de! nir les normatives de segu-retat i qualitat dels productes alimentaris. Aquestes normes guarden relació amb temes d'higiene alimentària, nutrició i eti-quetatge dels productes, així com també amb els aspectes relacionats amb la qua-litat. Codex aglutina 169 Estats membre.

www.codexalimentarius.net

COMERÇ JUST

La història del comerç just va començar al Regne Unit i Holanda durant la dècada

dels seixanta, impulsat les organitzacions no governamentals. Avui dia aquest sistema equitatiu s'ha

estès arreu dels països occidentals, i ja no està motivat per l'obtenció del màxim bene! ci, sinó pel respecte dels

drets humans, el medi ambient i la qualitat dels productes. Els preus es ! xen de manera que tant els productors com les cooperatives puguin satisfer les seves necessitats bàsiques (assistència sanitària, educació i habitatge) i invertir en el futur de la comunitat. El comerç just elimina els intermediaris. En contrapartida, el productor es compromet a subministrar un producte de qualitat, a respectar les normatives de la

Organització Internacional del Treball, i a invertir part dels seus ingressos en projectes de desenvolupament.

El comerç just té la vocació de convertir-se en una alternativa al comerç internacional i restablir

l'equilibri entre el nord i el sud.www.eftafairtrade.org

www.fairtrade.net

> 1/4del menjar es

llença sense haver-se consumit

L'ALTRA CARA DE LA GLOBALITZACIÓ

Madagascar és potser el major productor de vainilla de tot el món i un dels principals expor-tadors de gambes, clavell d'espècia i cafè, però segueix essent un dels països africans més pobres: els agricultors del país produeixen prin-cipalment per a l'exportació.

AGRICULTURA IDÈNTICA

Les noves tecnologies agrícoles, els OMG i el comerç global tendeixen a ocupar el lloc de les tradicions agrícoles locals. A Mèxic, per exemple, els Maies solien cultivar el blat de moro amb les mongetes, com a mètode per a controlar els paràsits i optimitzar la collita. Actualment els Estats Units exporten els seus mètodes de producció en substitució de les pràctiques ances-trals que són tant naturals com cultural.

IMPACTESEmpobriment de la biodiversitatSegons dades de Birdlife International, 1 de 8 espècies d'aus a tot el món està en perill d'extinció com a conseqüència de l'expansió agrícola descontrolada i la desforestació. L'increment de les terres de conreu en detriment de prats, boscos i bardisses ha reduït dràsticament la biodiversitat. Alhora, la creixent uniformitat dels productes està erosionant els recursos genètics: segons l’Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), de les aproximadament 6.300 races d'animals domèstics, actualment 1.350 estan en perill d'extinció, i cada setmana en desapareixen dues.www.fao.org/biodiversity/index.asp?lang=enwww1.oecd.org/agr/biodiversity/index.htmwww.biodiv.org/programmes/areas/agrowww.ers.usda.gov/publications/agoutlook/dec1996/ao236e.pdfwww.unep-wcmc.org www.agr.gc.ca/policy/environment/biodiv_e.phtml

Cada vegada menys terra fèrtilLa degradació del sòl provoca una reducció substancial de la capacitat de producció de la terra. A causa de la mala gestió o de la sobreexplotació, gairebé el 40% de la terra de conreu es troba actualment en estat de fertilitat reduïda. Com a resultat, cada any s'abandonen de 5 a 6 milions d'hectàrees de terra de conreu a tot el món. La sobreproducció, una gestió inadequada del sòl i de l'aigua, la desforestació, l'absència de rotació dels conreus, l'excessiva recurrència als fertilitzants i altres productes químics, així com l'ús de maquinària agrícola no adequada, són algunes de les causes

principals d'aquest descens qualitatiu.www.ecaf.orgwww.fao.org/docrep/W2598E/w2598e06.htmwww.ars.usda.gov/research/programs.htm

Aigua contaminadaL'agricultura és el principal consumidor d'aigua a tot el món: utilitza

tres quartes parts dels recursos del planeta. En la cursa per augmentar la producció, la utilització de productes

químics s'ha convertit en la norma. Entre 1972 i 1988, l'ús de fertilitzants va augmentar amb un promig anual del 3,5% a tot el món. Cada any, més de 4 milions de tones de productes químics entren en contacte amb la natura. Mentre que en alguns països se'n regula

l'aplicació, en d'altres l'ús segueix essent descontrolat. L'any 1995 es van detectar 16.500 tones de pesticides

no recomanats o prohibits a 49 països africans i de l’Orient Mitjà. En queda rastre al sòl, els conreus veïns i, la majoria de

vegades, en aigües subterrànies i masses aquàtiques. Un exemple de l'impacte que això suposa és la concentració de nitrats que porta a l'eutro!tzació (la proliferació d'algues que as!xia les espècies aquàtiques), un problema que afecta també a països de l’hemisferi nord com França, Holanda i els Estats Units.www.fao.org/docrep/003/t00800e/t0800e0a.htmwww.un.org/documents/ecosoc/cn17/2000/ecn172000-7add3.htm

Aliments tòxicsLa contaminació procedent de l'activitat agrícola i l'ús de diversos pesticides tenen repercussions en la salut, incloent intoxicacions agudes i efectes crònics, càncer i malalties causades per la transmissió d'agents patògens en els adobs a través de l'aigua. Els aliments que mengem també poden suposar un risc per la salut, sobretot si contenen certes quantitats de metalls pesats o altres que siguin perjudicials per a l'organisme, com per exemple el plom. Les hortalisses són més propenses a contenir elevades concentracions de productes químics (els nitrats, per exemple).www.epa.gov/superfund/health/contaminants/lead/health.htmwww.who.int/ipcs/enhttp://vm.cfsan.fda.gov/~lrd/pestadd.htmlwww.hc-sc.gc.ca/food-aliment/e_index.html

> CADA any el planeta

perd l'equivalent en terra fèrtil

a la superfície d'Irlanda

> DE 25 A 35 KG

de cereals són necessaris per

produir 1 kg de carn vermella

L'agricultura, la pesca i la ramaderia representen un segment de mercat enorme en termes econòmics i d'ocupació.

>

JA SIGUI A CAUSA DEL PROCESSAMENT O BÉ PEL

TRANSPORT DELS ALIMENTS, EL NEGOCI DE L'AGROALIMENTACIÓ

CONSUMEIX FINS A UN 15% DE TOTA L'ENERGIA PRODUÏDA ALS PAÏSOS

INDUSTRIALITZATS.

IMPORTADA PER TRANSPORT AERI,

UNA MADUIXA COMPRADA A EUROPA EL MES DE MARÇ

CONSUMEIX FINS A 24 VEGADES MÉS QUE UNA MADUIXA

CULTIVADA A NIVELL LOCAL I COMPRADA EL MES DE

JUNY.

PEL BON CAMÍArreu del món, estan sorgint noves alternatives a l'agricultura industrial: l'agricultura orgànica, els convenis internacionals, les estructures locals que aglutinen el món rural i el món urbà, i la recuperació de tècniques ancestrals són algunes de les iniciatives més destacades en aquest àmbit.

ELS DIFERENTS TIPUS D'AGRICULTURA

L'agricultura pren diverses formes arreu del món, i cada mètode té els seus propis resultats i característiques típiques. Per exemple, l'agricultura intensiva produeix un elevat rendiment i consumeix grans quantitats de fertilitzants i pesticides; el cultiu orgànic prohibeix l'ús de productes químics; l'agricultura biodinàmica treballa amb l'energia dels elements naturals, mentre que els cultius hidropònics substitueixen el sòl per aigua com a mitjà de creixement.

SEGELLS DE QUALITAT

La majoria de països han desenvolupat els seus propis segells com a garantia de qualitat en el sector de l'alimentació, la validesa dels quals s'avalua a través de normatives, especi!cacions i declaracions.

POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA Individus

> PREFERIR ELS CIRCUITS DE DISTRIBUCIÓ MÉS CURTS I ELS COMERCIANTS LOCALS ABANS QUE ELS SUPERMERCATS > RECOLZAR LES INICIATIVES DE COMERÇ JUST > COMPRAR ELS PRODUCTES DE TEMPORADA > ESCOLLIR ELS PRODUCTES AMB MENYS EMBALATGE > NO COMPRAR MÉS DEL NECESSARI > EXAMINAR LES ETIQUETES I COMPROVAR L'ORIGEN DEL PRODUCTE > DEMANAR MÉS

INFORMACIÓ AL BOTIGUER > DUR UNA DIETA SANA I EQUILIBRADA

Empreses del sector

> ANALITZAR EL CICLE VITAL DELS PRODUCTES (VEGI'S L'APARTAT "ECODISSENY") > EN CADA UNA DE LES FASES, CREAR UN CODI DE BONA CONDUCTA PER TAL DE REDUIR EL CONSUM D'AIGUA, ENERGIA I PRODUCTES QUÍMICS, I REDUIR TAMBÉ EL TRANSPORT I L'EMBALATGE > PUBLICAR INFORMES MEDIAMBIENTALS PER TAL

DE COMPROMETRE'S PÚBLICAMENT I INFORMAR DE LES MILLORES DEL RENDIMENT MEDIAMBIENTAL

Autoritats locals i/o empreses locals

> PROPOSAR LA INCORPORACIÓ DE MAJOR QUANTITAT D'ALIMENTS ORGÀNICS EN MENJADORS I RESTAURANTS > FACILITAR INFORMACIÓ SOBRE L'ORIGEN DELS PRODUCTES > OBRIR CONCESSIONS > DESENVOLUPAR ACTIVITATS QUE FACIN REFLEXIONAR ALS NENS SOBRE L'AGRICULTURA, LA PESCA I LA PRODUCCIÓ RAMADERA > RESERVAR ESPAIS PER A ZONES VERDES EN PARCS I JARDINS > AJUDAR ALS AGRICULTORS A DIVERSIFICAR LES SEVES ACTIVITATS (BED & BREAKFAST, VACANCES RURALS) > INFORMAR DE LES QUALITATS NUTRICIONALS DELS MENÚS

> El Conveni de Rotterdam

El PNUMA i la FAO han unit esforços per a posar fre a l'ús de productes agroquímics. Aquesta cooperació va portar a l'adopció, l'any 1998, del Conveni de Rotterdam sobre el comerç d'aquestes substàncies perilloses, que poden suposar un impacte molt seriós per la salut i el medi ambient. A partir d'aleshores, qualsevol país que vulgui importar aquests productes químics ha de presentar primer el consentiment per escrit perquè puguin traspassar les fronteres. L'objectiu del conveni, que actualment inclou 27 pesticides, és protegir els països que no disposen del coneixement i l'equipament necessari per gestionar de manera segura aquestes substàncies.www.fao.org/ag/magazine/0205sp2.htm

> Agricultura orgànica

L'agricultura orgànica és un mitjà de producció que respecta l'equilibri ecològic i l'autonomia dels agricultors. Les seves principals característiques són l'absència de productes químics sintètics, el reciclatge de substàncies orgàniques, la rotació dels conreus i el control biològic de plagues i malalties. Per a la producció ramadera, més extensiva que no pas intensiva, es fan servir tractaments veterinaris alternatius i es respecta el benestar dels animals. Actualment ja s'ha implantat l'agricultura orgànica en un centenar de països, on els conreus cobreixen gairebé 24 milions d'hectàrees. Els tres països amb els índexs més elevats d'agricultura orgànica són Austràlia, que compta amb 10 milions d’hectàrees, seguida d'Argentina (amb 3 milions) i Itàlia (amb 1,2 milions).www.ofrf.org/index.htmlhttp://europa.eu.int/comm/agriculture/qual/organic/index_en.htm www.epa.gov/agriculture/torg.html

> Agricultura comunitària

Les associacions de consumidors, les orga-nitzacions agrícoles, els grups ecologistes i els representants electes treballen conjun-tament per fomentar l'ús de productes de qualitat i el desenvolupament d'una agricultura respectuosa amb el medi am-bient. En nou de cada deu casos, aquestes estructures promouen una producció or-gànica moderada que implica a una gran varietat d'espècies. Aquests esquemes so-vint inclouen projectes d'assistència a les persones amb di!cultats per a facilitar-ne la integració a la comunitat. Una iniciativa digna de menció convida als consumidors a formalitzar les comandes abans d'iniciar la producció; gràcies a aquest sistema, els agricultors ja no produeixen excedent de demanda.www.nal.usda.gov/afsic/csawww.biodynamics.com/csa.html

Belle des Brunetières, Markichta Gehesia, Noir de Tartarie quant a cireres; Esperanza, Frida i Haida quant a gerds: aquests són només uns exemples de la gran quantitat de varietats de fruita. N'hi ha poques de conegudes, i més poques encara que tinguin sortida al mercat. I tot i així la seva diversitat i condició de rústiques fa que s'adaptin a diverses condicions físiques i climàtiques i que siguin resistents a les malalties.

A ! d'evitar l'expansió de pesticides i insecticides, el control de plagues biològic integrat introdueix espècies animals o vegetals per a prevenir invasions de paràsits. Les marietes es mengen les cotxinilles, els eriçons es mengen les erugues, els llimacs i els ratolins, i les caputxines atreuen el pugó mantenint-lo allunyat de les altres plantes.

>

>

HABITATGEun sostre per al món

IMPACTES

> podria estalviar-se ente un

25 i un 60%

d'energia i un 50% d'aigua simplement

respectant les normatives de qualitat

mediambiental en el sector de la

construcció

Per a alguns, una llar és una làmina de planxa ondulada damunt de blocs de rajols vells; per a d'altres, és la planta 25 d'una moderna torre. L'habitatge pren formes ben diverses arreu del món, des d´una simple cabana !ns a una segona residència de luxe. Aquest sector utilitza el 40% del total de recursos del planeta (materials i energia) per a la construcció i el funcionament dels edi!cis. També produeix un 40% de les emissions de diòxid de carboni. I malgrat això, cada persona ha de tenir accés a un habitatge digne i als serveis sanitaris... un context on les prioritats són paradoxals. La principal preocupació als països en vies de desenvolupament és que la població tingui accés a l'habitatge. Als països desenvolupats, l’èmfasi es posa en les construccions ecològiques fetes de materials e!cients, orgànics i locals, que facin servir tècniques respectuoses amb el medi ambient i que tinguin en compte factors com el consum energètic, l'impacte en el paisatge i el context cultural. És possible que aquests dos enfocaments entrin en con"icte en els propers anys.

> calen 1,7

tonesde mineral de

ferro i entre 450 i 650 kg de coc per

a produir 1 tona d'acer fos

HABITATGE PER A TOTHOM

Entre l'actualitat i 2025 s'espera que la població mundial creixi en un terç. Com a conseqüència d'això hi haurà 2.000 milions de persones més que necessitaran una llar, un lloc de treball i infraestructures disponibles. Construir i mantenir aquestes edi!cacions implicarà un consum de materials, però també d'aigua i d'energia. A més a més, la tendència és que la gent compri habitatges cada vegada més grans i amplis, a més d'un augment del nombre de segones residències equipades en excés.

Materials contaminantsEl ciment, un material bàsic de construcció utilitzat en dues terceres parts dels habitatges, és especialment contaminant. Un cop extreta, la barreja de pedra calcària i argila s'ha d'escalfar per damunt dels 1.500°C i posteriorment moldre's. Aquestes dues operacions reque-reixen grans quantitats d'energia: es necessiten 100 kg de carbó per a produir una tona de clínquer (el ciment abans de moldre). Mentre que la majoria de les vegades per a aquestes ope-

racions s'utilitzen combus-tibles fòssils, aquests es van substituint cada ve-gada més per combus-tibles alternatius, com per exemple pneumà-tics vells, oli de motor i farina animal.www.pwgsc.gc.ca/real-property/text/pubs_ercr/toc-e.html

Construccions a curt terminiFa uns quaranta anys, es va obligar a

ENERGIA MALBARATADA

Un habitatge mal dissenyat, o construït en base a unes característiques tècniques inadequades pot suposar una despesa enorme tant per als habitants com per al medi ambient. Una casa mal orientada, construïda amb materials poc adequats, o amb obertures o equipament mal escollit, serà incòmoda i !ns i tot pot suposar un risc per la salut. A més a més, la despesa energètica serà elevada. Així mateix, un mal aïllament, la manca de protecció solar o una ventilació inadequada tindran com a resultat pèrdues de calor durant l'hivern i temperatures elevades a l'estiu.www.eere.energy.gov/buildings/info/homes/index.html

3/4 DEL CONSUM

ENERGÈTIC TOTAL ES DESTINA A ESCALFAR L'AIGUA I LES

HABITACIONS. UN BON AÏLLAMENT (TEULADA, PARETS, PORTES I

FINESTRES) PERMETRÀ UN ESTALVI CONSIDERABLE.

molts països del nord a implementar grans projectes d'obres per fa-cilitar habitatge a la població. Es va fomentar l'ús de materials barats i procediments d'obra minimalistes com a mesura per a satisfer la creixent demanda. Pobrament dissenyats, amb un aïllament tèrmic i acústic inadequat i construïts per durar no més de trenta anys, ara

toca substituir-los. El mateix fenomen s'està donant també als països en vies de desenvolupament, on la població

està creixent a un ritme desenfrenat.www.epa.gov/epaoswer/hazwaste/sqg/c&d-rpt.pdf

Aire contaminat als interiorsDe mitjana, cada persona passa més del 80% de la seva vida en zones interiors. El plom, l'asbest i els

components orgànics volàtils (COV) de la pintura, les canonades i els materials aïllants són els causants

d'un gran nombre de malalties. Les intoxicacions per plom, el càncer i les al·lèrgies respiratòries són de les més

comunes.www.who.int/indoorairwww.epa.gov/iaq http://pubs.wri.org/pubs_content_text.cfm?ContentID=1182

Les superfícies impermeables que envolten les cases (estruc-tures, garatges, patis i carreteres) eviten que l'aigua de la pluja penetri al sòl. El resultat d'això és una major incidència d'inun-dacions i de residus líquids en les reserves d'aigües subterrànies que cada vegada són més escasses.

>

>Calen entre 100 i 300 tones de grava i sorra per construir una casa.

ES CONSIDERA

QUE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ ÉS EL QUE

PROPORCIONA UNA MAJOR QUANTITAT DE LLOCS DE

TREBALL A TOT EL MÓN.

>Habitat II: una llar digna per a tothom

Actualment, més de 600 milions de perso-nes als països en vies de desenvolupament viuen en condicions sanitàries precàries i en un entorn urbà inadequat. Com a mínim una tercera part de la població urbana s'allotja en habitatges inadequats. A ! de posar remei a aquesta situació, Nacions Unides va organit-zar dues conferències sobre assentaments humans, per alertar a la comunitat interna-cional de l'existència d'aquests problemes. La segona d'aquestes conferències, Habitat II, va acabar amb el compromís per part dels governs de respectar el dret dels ciutadans a un habitatge digne. Tenint present aquest objectiu, van recomanar la creació de tots els partenariats necessaris, tant públics com privats, i el reforçament del paper de la dona en el desenvolupament dels assentaments humans. www.un.org/Conferences/habitat

PEL BON CAMÍ POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA

Individus > ESCOLLIR LA DIRECCIÓ EN QUÈ S'HAN D'ORIENTAR LES CASES; AÏLLAR-LES CORRECTAMENT; CONTROLAR LA VENTILACIÓ I EL CONSUM ENERGÈTIC > RESPECTAR ELS ESTILS ARQUITECTÒNICS LOCALS > PLANTAR PLANTES A LES PARETS DELS HABITATGES QUE SERVEIXIN DE PROTECCIÓ I N'EMBELLEIXIN LA FISONOMIA > OPTAR PER ARQUITECTURES SOSTENIBLES O CONSTRUCCIONS BIOCLIMÀTIQUES: TOT I QUE LA COMPRA RESULTA MÉS CARA, VIURE-HI ÉS MÉS BARAT > PREFERIR ELS COMPTADORS INDIVIDUALS EN BLOCS D'EDIFICIS (CALEFACCIÓ, AIGUA, ETC.) > NETEJAR I REPARAR L'HABITATGE UTILITZANT PRODUCTES RESPECTUOSOS AMB EL MEDI AMBIENT (VEGIS' L'APARTAT “OCI”) > PREFERIR ELS MATERIALS NATURALS ABANS QUE ELS FABRICATS PER L'HOME

Empreses > RESPECTAR LES NORMATIVES DE LES "PLANTES DE CONSTRUCCIÓ ECOLÒGICA" > AVALUAR PERIÒDICAMENT EL COST DEL CICLE VITAL DE LES DIVERSES CONSTRUCCIONS I CONSTRUIR CONFORME

A LES NORMATIVES MEDIAMBIENTALS > RENOVAR LES ESTRUCTURES EXISTENTS; ESTAR ALERTA ALS RISCOS PER LA HIGIENE I LA SANITAT (ELIMINACIÓ DE L'ASBEST,

VENTILACIÓ, ETC.) > INSTAL·LAR UNA XARXA I L'EQUIPAMENT ADEQUAT PER AL SUBMINISTRAMENT D'AIGUA I ELECTRICITAT; INFORMAR A

LA PLANTILLA DE COM ESTALVIAR ENERGIA I AIGUA

Autoritats locals > CONSTRUIR HABITATGES I INFRAESTRUCTURES

DE LLARGA DURADA > RENOVAR I REHABILITAR ELS EDIFICIS QUAN L'ANÀLISI MEDIAMBIENTAL

D'AQUESTES OPERACIONS HO PERMETI > INSTAL·LAR UN SISTEMA DE CALEFACCIÓ URBANA > PLANIFICAR L'EXPLOTACIÓ DEL TERRENY D'ACORD AMB ELS IMPERATIUS GEOLÒGICS I DEL PAISATGE > PREFERIR LA DENSIFICACIÓ URBANA ABANS QUE RACIONALITZAR L'ACCÉS A INFRAESTRUCTURES I SERVEIS LOCALS COM EL TRANSPORT I LES ESCOLES > PRESERVAR LES ZONES VERDES: DEIXAR ESPAI PER JARDINS COMUNITARIS I ZONES PER ALS VIANANTS > FOMENTAR L'ACCÉS A LES FONTS LOCALS

D'ENERGIA I AIGUA > FOMENTAR EL RESPECTE DELS CIUTADANS PELS ESTILS ARQUITECTÒNICS,

ELS CARRILS BICI, LES PISTES DE PATINATGE I LES ZONES URBANES, INCORPORANT-LES ALS PLANS DE

MOBILITAT URBANA

PER SABER-NE MÉSSistema d'informació per a una construcció

sostenible: www.sbis.infoConsell dels Estats Units per la construcció

ecològica: www.usgbc.orgXarxa per un hàbitat econòmic i ecològic:

www.ecosur.org/eng/index.phpProblemes energètics i de medi ambient en el Sector de la Construcció: www.iisbe.orgPortal per al disseny mediambiental i la construcció ecològica:www.yourhomeplanet.comEcoconstrucció: http://greenhomebuilding.comPrograma de les Nacions Unides pels Assentaments Humans: www.unhabitat.orgIniciativa Internacional per a un entorn sostenible:http://greenbuilding.caCentre de Recursos Energètics i de Construcció Ecològica: www.environmentalhouse.orgArquitectura, construcció i cultura sostenibles: www.sustainableabc.comXarxa Global Ecovillage: http://gen.ecovillage.org

AL PNUMA> HàbitatEl PNUMA ha desenvolupat una bateria de recursos per ajudar les autoritats locals i els prenedors de decisions a avaluar les característiques dels edi! cis i fomentar l'ecoconstrucció. L’objectiu és desenvolupar la construcció sostenible com a mitjà per a la reducció dels riscos per la salut dels habitants, alhora que es contribueix a la seva comoditat, així com a minimitzar les despeses addicionals associades a aquesta forma de construcció cada vegada més emergent. S'han estudiat els impactes del disseny, els materials i les tècniques. En ser, en primer lloc, i sobretot, una plataforma per a l'intercanvi d'experiències, aquesta xarxa fa possible l'aplicació a nivell local de sistemes i tecnologies d'alt rendiment que respectin tant la salut humana com el medi ambient.www.unep.or.jp/ietc/sbc/index.asp

Els aïllants domèstics més comuns, com per exemple la llana de vidre, la llana mineral i l'espuma, es fabriquen a la indústria. Tot i això, l'agricultura és la font de diversos materials d'origen vegetal o animal (el cànem, la ! bra de coco, el lli, el feltre i la llana) que són igual d'e! cients i molt menys contaminants.

>

> Fer servir els recursos locals

Als països en vies de desenvolupament es fan servir tot tipus de materials disponibles (fusta, pedra, terra, bambú, calç i residus, en-tre altres) per a construir els habitatges. Fins el segle passat, aquesta era una pràctica molt estesa també als països desenvolupats. Així, les tècniques i materials locals han ajudat a edificar construccions vernaculars d'acord amb el context espaial i temporal, i segons imposaven les necessitats i els coneixements tècnics. Aquest enfocament intuïtiu amplia el concepte d'una herència mundial. També pot servir de base per a una construcció sos-tenible, ja que incorpora molts criteris que respecten tant l'ésser humà com el medi am-bient.www.international.icomos.org/e_sumary.htm

> Equilibri tèrmic

La gestió de l'energia domèstica té a veure amb l’elecció del tipus d'equipament i d'aïlla-ment, però també amb l'orientació i l'estruc-turació dels espais. La correcta orientació de portes i finestres, se-

gons defensa l'arquitectura bioclimà-tica, garanteix una millor adminis-tració de la calor i la llum. Una bona cobertura d'arbres o plantes en! ladisses com a aïllament exterior és un complement idoni.www.ornl.gov/sci/roofs+walls/facts/index.htmlwww.livingroofs.org

NORMATIVES DE CONSTRUCCIÓ MEDIAMBIENTAL

Molts països han implementat mètodes d'avaluació mediambiental per a orientar els processos

de construcció. El Consell Internacional per la Recerca i la Innovació en l'Edi! cació i la Construcció (CIB, per les seves sigles

en anglès) ha analitzat l'aplicació pràctica de diversos d'aquests mètodes. En general, valoren cadascuna de les fases dels cicles vitals

dels edi! cis, des de la fase de construcció (la selecció de materials, la organització de la planta, etc.) ! ns a l'administració de l'energia, l'aigua, els residus o l'activitat, sense oblidar la comoditat tèrmica, acústica i visual. La certi! cació Haute Qualité Environnementale (HQE), un concepte francès creat fa una dècada, es concedeix a projectes arquitectònics que limiten l'impacte d'una construcció alhora que proporcionen un interior sanejat, confortable i ben aïllat. La normativa ISO s'aplica a una gran varietat de materials de construcció per a sistemes i acabats d'estructures i

interiors, igual que la certi! cació Qualité Sécurité Environnement (QSE). Al Canadà, el mètode Green Globes ofereix la possibilitat

de realitzar auditories mediambientals en línia pels processos de construcció i d'administració.

www.cibworld.nl www.greenglobes.com

www.assohqe.org

IMPACTES

Per a algunes persones, clavar un clau, arreglar un tauló o pintar una paret són activitats d'oci per quan tenen uns moments lliures. Per a altres, fer servir el martell i la serra són obligacions diàries que han de complir si volen mantenir una llar i poder viure dignament. Els del primer grup compren els seus propis subministres de bricolatge; els del segon, els recullen del carrer o fan servir allò que la natura els facilita. Pel que fa a la jardineria, la desigualtat és la mateixa: cavar, plantar i regar pot ser un agradable passatemps o un mitjà per alimentar a la família. Als països desenvolupats, les arts i o!cis són l’última moda i la jardineria s'ha convertit en una activitat física popular i reconfortant. Malgrat això, el bricolatge i la jardineria recreatius causen problemes des d'un punt de vista mediambiental, com per exemple malbaratament, contaminació de l'aigua, sobreexplotació dels boscos i tractament i abocament de residus. Durant els darrers anys, els productes ecològics, les bones pràctiques i els materials naturals han fet possible que els jardiners de cap de setmana i els amants del bricolatge puguin gaudir dels seus passatemps preferits alhora que tenen cura del medi ambient.

> 1/4de la

contaminació de les aigües de superfície

i subterrànies prové de la

jardineria amateur

Riscos sanitarisMolts productes amb base de dissolvent, com pintures, esmalts i adhesius alliberen els anomenats components orgànics volàtils (COV). Alguns materials usats en la construcció, la decoració i la fa-bricació de mobles també alliberen COV. Aquests materials s'usen també per a netejar brotxes i rodets. Mentre que els productes que els contenen desprenen fortes olors, els COV per si sols solen ser inodors. Les seves emissions tòxiques, en canvi, perduren durant mesos o !ns i tot anys. Els COV representen un important risc per a la salut i causen irritacions, al·lèrgies, asma, danys neurològics i !ns i tot càncer, igual que succeeix amb certs productes de jardineria.www.epa.gov/iaq/voc.htmlwww.ace.mmu.ac.uk/eae/Air_Quality/Older/VOCs.html

Desforestació tropicalUtilitzats tant en terres de parquet com en la construcció o la fa-bricació de mobles, materials com la teca, la caoba i el pal de rosa són cada vegada més freqüents als magatzems de bricolatge. Per a l'obtenció d'aquestes fustes tropicals barates s'està duent a terme una tala descontrolada. Subjecte als imperatius de la producció in-dustrial, que sovint no respecten la riquesa natural dels boscos ni la legislació, la seva existència està minvant a un ritme alarmant. Cada any desapareixen 14,2 milions d'hectàrees de bosc tropical (l'equi-valent a la superfície forestal de tota França) la qual cosa deixa la població indígena sense fauna autòctona i sense recursos naturals. www.fao.org/DOCREP/ARTICLE/WFC/XII/MS12A-E.htm

Contaminació aquàticaLa gent sol utilitzar fertilitzants, pesticides i herbicides al seus jar-dins o horts. A partir de les !ltracions i els residus líquids, els fosfats i nitrats dels conreus i la jardineria domèstica es concentren en mas-ses d'aigua, creant les condicions propícies per a l'eutro!tzació. La conseqüent proliferació d'algues as!xia l'entorn i priva d'oxigen a la resta d'espècies.www.eoearth.org/article/Eutrophicationwww.techno-preneur.net/ScienceTechMag/june-07/Eutrophica-tion.pdf

Espècies homogèniesAls països occidentals, els jardins privats sovint estan delimitats per bardisses. Malgrat les múltiples possibilitats existents, predo-mina una dotzena d'espècies, escollides perquè ofereixen privacitat, protecció contra el vent, requereixen escassa cura i atencions, i romanen verdes tot l'any. Aquestes plantacions uniformes poden deixar el sòl sense nu-trients i pertorbar la fauna local. Aquesta falta de diversitat es re"ecteix en el mateix jardí, on solem trobar també poca varietat de "ors, arbres i arbus-tos que creixen uns al costat dels altres. Aquesta es-tandardització és fruit de la feina de dissenyadors del paisatge i vivers, que ofereixen massa poques espècies locals. En el seu lloc, solen vendre plantes exòtiques invaso-res que sovint no són adequades per al clima, de la mateixa manera que la gespa no és adequada per a zones càlides i seques.

“Perillós”, “corrosiu”, “irritant” i “in"amable” són adjectius que descriuen a la majoria de productes de bricolatge. Prendre pre-caucions a l'hora d'utilitzar-los ajudarà a prevenir intoxicacions i accidents tant als usuaris com als nens.

>

> El 50%

de l'explotació dels boscos tropicals

són il·legals

La importació de plantes exòtiques pot alterar l'ecosistema local a causa de la introducció d'insectes invasors.

>

OCI : BRICOLATGE, JARDINERIAel plaer de crear i conservar

PESTICIDES

Els productes que contenen biocides destrueixen les males herbes, els paràsits i les plagues per deixar-nos un jardí impecable. Però alguns d'ells també maten a ocells, eriçons, abelles, marietes, papallones i altres espècies alienes a l'objectiu, mentre que els insectes no desitjats s'estan tornant cada vegada més resistents als pesti-cides.www.#dp.ca/hww2.asp?cid=4&id=230

LES FOGUERES, UNA MANERA POPULAR

D'ELIMINAR ELS RESIDUS, LES HERBES I DEIXALLES DEL

JARDÍ, CONTRIBUEIXEN A LA CONTAMINACIÓ

AMBIENTAL.

ELS NENS EXPOSATS

A PESTICIDES SÓN 6 VEGADES MÉS PROPENSOS

A CONTRAURE LEUCÈMIA.

> Horts familiars

A prop de promocions d'habitatges o als afores de les ciutats es solen trobar parcel·les de terreny desenvolupades per associacions, projectes d'habitatge social o autoritats locals, o bé horts i jardins comunitaris per a l'ús i gaudi dels residents. En la majoria d'aquestes parcel·les es cultiven sobretot hortalisses. Avui dia, els polítics urbans són conscients del paper que juguen els horts a l’hora de reforçar el teixit social a tots els nivells. En la majoria dels casos els ocupants d'aquests jardins són famílies nombroses o bé la gent més pobre. Així es renova l’esperit de la comunitat i del veïnat, es creen zones verdes enmig de la ciutat i s'eliminen les tensions socials. www.mindspring.com ~communitygardenswww.cityfarmer.org/erin.htmlwww.farmgarden.org.uk/ari/

PEL BON CAMÍ ALGUNES ETIQUETESEcoetiqueta europea

Creada l'any 1993 pels ministres de medi ambient dels països de la Unió Europea, l’ecoetiqueta europea, simbolitzada per una " or, es concedeix als productes que no perjudiquen al medi ambient durant el seu cicle vital, des de l'extracció de les matèries primeres ! ns a l'eliminació de residus. Es pot trobar en molts béns consumibles com el paper, els productes tèxtils, els detergents

o les pintures, arreu de la Unió Europea. http://europa.eu.int/comm/environment/ecolabel/pdf/infokit/diy_en.pdfAlgunes ecoetiquetes nacionals certi! quen a productes que tenen un impacte reduït en el medi ambient durant el seu cicle vital, i l'efectivitat dels quals és com a mínim equivalent a la de productes similars. Alguns exemples són:> Der Blaue Engel, creada l'any 1977 pel Ministeri Federal d'Interior i el Ministeri de Medi Ambient d'Alemanya: www.blauer-engel.de> NF-Environnement, l'ecoetiqueta francesa creada l'any 1991 i concedida per la organització nacional per a l’estandardització: www.afnor.fr> Environmental Choice, introduïda pel govern de Nova Zelanda l'any 1990: www.enviro-choice.org.nz> El programa tailandès per a la concessió d'etiquetes ecològiques, creat l'any 1994 per l'Institut Tailandès de Medi Ambient juntament amb el Ministeri d'Indústria: www.tei.or.th/bep/

POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA Jardineria > SUBSTITUIR ELS PRODUCTES QUÍMICS PER ALTERNATIVES NATURALS > PREFERIR ELS COMPOSTATGES CASOLANS (VEGIN-SE LES PÀGINES WEB DEDICADES A AQUEST TEMA) > COMPRAR A MINORISTES ESPECIALITZATS DE CONFIANÇA > PREFERIR ELS PRODUCTES CERTIFICATS QUE SIGUIN COMPATIBLES AMB LA JARDINERIA ORGÀNICA > LLEGIR LES ETIQUETES AMB DETENIMENT I SEGUIR-NE LES RECOMANACIONS (DOSI PER METRE QUADRAT DE JARDÍ, INSTRUCCIONS D'ÚS, ETC.) > REGAR DE MANERA EFICIENT I ECONÒMICA TENINT EN COMPTE EL TEMPS QUE FA: ESTALVIAR AIGUA I A L'ESTIU DEIXAR REFREDAR-SE EL JARDÍ ABANS DE REGAR (NO REGAR MAI A PLE SOL) > ESCOLLIR ESPÈCIES LOCALS DIVERSES TANT PEL JARDÍ COM PER LES BARDISSES > COL·LOCAR NIUS ALS ARBRES

Bricolatge > COMPRAR PRODUCTES CERTIFICATS ECOLÒGICAMENT > UTILITZAR PINTURES DE BASE AQUOSA > NO ABOCAR MAI ELS RESIDUS DE PRODUCTES ALS DESAIGÜES: PORTAR-LOS ALS PUNTS DE RECOL·LECCIÓ JUNTAMENT AMB ELS ENVASOS BUITS > EVITAR ELS TERRES SINTÈTICS I ELS MATERIALS AÏLLANTS > PREFERIR LES FIBRES NATURALS COM EL SISAL, LA FIBRA DE COCO I EL CÀNEM > COMPROVAR L'ORIGEN DE LA FUSTA I ESCOLLIR ESPÈCIES LOCALS > RECICLAR I REPARAR > DONAR NOUS USOS ALS MOBLES DE SEGONA MÀ

Empreses i autoritats locals > RESERVAR TERRENYS PER A JARDINS COMUNITARIS > ESCOLLIR AMB COMPTE ELS PRODUCTES I CONTROLAR-NE LA QUANTITAT > PLANTAR ESPÈCIES AUTÒCTONES QUE SIGUIN ADEQUADES PEL CLIMA > INSTAL·LAR UN SISTEMA DE REC ADEQUAT

PER SABER-NE MÉSConsells de jardineria orgànica:www.basic-info-4-organic-fertilizers.com/gardeningtips.htmlwww.organicgarden.org.uk www.cityfarmer.orgwww.goforgreen.ca/gardening/Factsheets/Fact2.htmwww.epa.gov/owm/water-e$ ciency/! nal_! nal.pdfIdees de bricolatge: www.diynetwork.com/

AL PNUMA> el PNUMA i el conveni de BaselL'any 1989 la Comunitat Internacional va adoptar el Conveni de Basel, que posteriorment va ésser rati! cat per 145 Estats membre de les Nacions Unides i la Unió Europea. L'objectiu d'aquest acord a nivell mundial és solucionar el problema de l'abocament de residus de substàncies perilloses. Concretament, té com a objectiu regular el " ux de gairebé 4 milions de tones de residus tòxics que traspassen cada any les fronteres internacionals, i entre els quals s'inclouen els pesticides. La Secretaria del Conveni, gestionada pel PNUMA, s'encarrega d'implementar el conveni i els acords presos en el marc d'aquest. Algunes de les seves principals accions són fomentar l'ús de productes menys tòxics i promocionar alternatives sostenibles, recolzar els projectes per a l'eliminació de partides de pesticides i dur a terme campanyes d'informació.www.basel.int

CAVAR MÉS = REGAR MENYS

EL FET DE CAVAR AMB L'AIXADA PERMET QUE L'AIGUA PENETRI MÉS FÀCILMENT AL SÒL I ES

MANTINGUIN ELS NIVELLS D'HUMITAT SUBTERRÀNIA.

> L'etiqueta FSC (Consell d'Administració Forestal)

Ecològica i natural, la fusta és un material es-sencial per a la construcció i el mobiliari dels habitatges. Això no obstant, la fusta només és renovable en els casos en què es duu a terme una gestió responsable dels boscos

que preservi la biodiversitat ecolò-gica i la capacitat del bosc per

autoregenerar-se. A ! d'evitar l'esgotament dels recursos, la certi! cació FSC garanteix una gestió forestal econòmi-cament viable que respecti

el medi ambient i els drets de la població local. A tot el

món, gairebé 40 milions d'hec-tàrees en uns seixanta països han

obtingut la certi! cació. Per exemple, tots els boscos públics britànics estan certi! cats per l' FSC. L'etiqueta FSC es pot trobar en diver-sos productes, incloent els mo-bles, el paper i el carbó vegetal.www.fsc.org

> El reciclatge als països en vies de desen-volupament

A l'Àfrica, com en tots els països en vies de desenvolupament, no hi ha límits per la creativitat a l'hora de recol·lectar i reutilit-zar els materials. Un gran nombre d'objec-tes decoratius i pràctics (cotxes de joguina, maletins, cendrers) i de mobiliari (taules, tamborets, prestatges per a col·locar CDs) es fabriquen a partir de bidons, llaunes de beguda i aerosols. Igual d'enginyoses són les catifes fetes de bosses de plàstic i les cadires fetes de barrils. Com que cada vegada més gent dels països del nord s'ha interessat per aquestes creacions, la fabricació artesanal a partir de materials reciclats s'està convertint en un negoci en tota regla.www-sul.stanford.edu/depts/ssrg/africa/art.html

ESTILS DE VIDAviure el moment pensant en el demà

IMPACTES

> FARIEN FALTA 4

planetes com el nostre si tothom

consumís com els americans

> A Europa es genera cada any un

10%més de residus

Els estudis demogrà! cs recents preveuen que la població mundial creixerà un 50% entre l'actualitat i 2050, la qual cosa vol dir que hi haurà 9.000 milions de persones vivint al nostre planeta. Els recursos de la Terra no podran seguir aquest ritme. Sembla que les diferències existents entre els països del benestar i els més necessitats seguiran augmentant. Avui dia, cada vegada més gent està immersa en un interminable cicle de comprar i llençar, fent del consum un mitjà per a l'autorealització. La societat tendeix a jutjar l'èxit de les persones en base les possessions de cadascú, la qual cosa genera un context en què els conceptes de compartir i d'igualtat semblen vegada més oblidats. La necessitat de gastar motiva a molta gent, tant al nord com al sud. L'expansió d'aquest estil de vida anima a les empreses a desenvolupar mitjans de producció cada vegada més competitius que no fan sinó augmentar el ritme d'explotació dels recursos naturals del planeta: menys biodiversitat, contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl, etc. Alhora, està naixent una nova classe d'ecociutadans, cada cop més conscients que les persones poden col·laborar individualment per canviar el futur, adaptant els estils de vida, els hàbits alimentaris o els mitjans de transport. La nostra elecció de compra és també un mitjà per a expressar-nos i recolzar certs projectes de solidaritat envers els altres. Aquesta és l'actitud que fomenten les organitzacions no governamentals.

> 1.200milions de

persones no tenen accés a aigua potable

EMPREMTA ECOLÒGICA: MESURAR L'IMPACTE SOBRE ELS RECURSOS DEL PLANETA

Els recursos del planeta no són in! nitament reno-vables. La emprempta ecològica és un dels nous indicadors per a avaluar l'impacte del nostre estil de vida en aquests recursos. Converteix els pro-ductes i serveis que fem servir en hectàrees glo-bals i mesura la pressió que exercim sobre la natu-ra per a satisfer la nostra demanda de producció, consum, allotjament, abocament de residus, etc.

Calculeu la vostra empremta ecològica a: www.earthday.net/footprint/index.asp

Gasos d'efecte hivernacleEn l'economia global actual, les empreses deslocalitzen la producció, importen matèries primeres i exporten els productes finals. Els béns consumibles bàsics travessen les fronteres nacionals, creuen els oceans i recorren milers de kilòmetres abans d'acabar a les prestatgeries dels supermercats. Ja sigui en vaixell, en avió o en camió, el transport d'aquests productes consumeix gran quantitat d'energia i fa augmentar el problema dels gasos d'efecte hivernacle que són responsables del canvi climàtic. www.physicalgeography.net/fundamentals/7h.html

Muntanyes de residusA mesura que creix el consum dels béns d'un sol ús, les porcions sobreembolcallats i els productes sobreembolcallats, també ho fa la quantitat de residus que aquests generen. Als països desenvolupats, cada persona genera un promig d'1 kg de deixalles cada dia. Als Estats Units, cada any es llancen a les escombraries 39.000 milions de ganivets i forquilles i 29.000 milions de plats, la meitat dels quals són de plàstic. L'Índia produeix 4,5 milions de tones de residus de plàstic cada any.

Això és una catàstrofe, ja que el polietilè, un dels components de les bosses de plàstic, tarda més de 100 anys a descompondre's. www.epa.gov/epaoswer/osw http://europa.eu.int/comm/environment/waste/index.htm http://europa.eu.int/comm/environment/waste/packaging_

index.htm

Aparells resistents i reciclablesEquips de música, de vídeo, aparells de cuina... les nostres llars estan plenes d'articles electrònics, dissenyats per ser canviats cada pocs anys per estar en harmonia amb les noves tecnologies. Aquests

generen grans quantitats de residus contaminants en diverses formes. La diversitat dels materials i la presència

de metalls pesats fa que resulti difícil reciclar-los. Fabricar aquests aparells cada vegada més so! sticats requereix també grans quantitats de matèries primeres, energia i aigua (300.000 litres d'aigua per fabricar una pantalla d'ordinador). La solució: escollir models que siguin resistents i de qualitat, que s'adaptin als nous usos i que puguin reparar-se.www.europarl.eu.int/workingpapers/envi/pdf/brief3en_en.pdf

EL 20% DE LA

POBLACIÓ MUNDIAL CONSUMEIX EL 80%

DELS RECURSOS NATURALS.

La sobreproducció, per una banda, i la pobresa i la superpo-

blació per l'altra, causen la destrucció dels recursos naturals. Cada

minut desapareixen 30 hectàrees de bosc a tot el món, a causa de

l'activitat industrial del nord, i l’acumulació de fusta i aliments al

sud: l'equivalent a 42 camps de futbol.

>

EMPREMPTA ECOLÒGICA A TOT EL MÓN

(HECTÀREES GLOBALS PER PERSONA L'ANY 2006)

PEL BON CAMÍ posar en pràctica les idees(vegi'n-se també els altres apartats)

Algunes maneres de reduir la nostra petjada ecològica:

> ABANS DE COMPRAR, PREGUNTAR-SE SEMPRE SI REALMENT ÉS NECESSARI I ON I QUAN ES VA FABRICAR EL PRODUCTE EN QÜESTIÓ > PREFERIR ELS PRODUCTES QUE NO SIGUIN D'UN SOL ÚS, RESISTENTS, DE FÀCIL MANTENIMENT I QUE PUGUIN REPARAR-SE, AIXÍ COM PRODUCTES FETS A PARTIR DE MATERIALS RECICLABLES > A LES CIUTATS, DESPLAÇAR-SE CAMINANT O EN TRANSPORT PÚBLIC > NO MALBARATAR L'AIGUA > NO GASTAR ENERGIA SENSE SENTIT: NO DEIXAR ELS LLUMS ENCESOS, ELS APARELLS EN STANBY, ETC > ESCOLLIR PRODUCTES ECOLÒGICS AMB POLÍTIQUES SOCIALS I MEDIAMBIENTALS ACCEPTABLES > ESCOLLIR PRODUCTES DISSENYATS ECOLÒGICAMENT QUE CONSUMEIXIN MENYS ENERGIA.

PER SABER-NE MÉS Informes del PNUMA sobre desenvolupament humà:

www.undp.org/dpa/publications/hdro/98.htm

Servei de Recerca sobre Inversió Ètica:www.eiris.org

Pràctiques de negoci mediambientals:www.greenbiz.comPla de Consum Sotenible del PNUMA:www.unep.fr/pc/sustain

Idees per a un estil de vida ecològic:www.worldwatch.org

www.ec.gc.ca/eco/main_e.htmwww.eartheasy.com

www.ergo-living.comwww.envirolink.org

Xarxa d'educació mediambiental:www.eelink.net

Institut Internacional per al Desenvolupament Sosteniblewww.iisd.caMesures de prevenció de la comunicació:www.greenpro! t.netAnàlisi Crítica del Parlament Europeu sobre la petjada ecològica:www.europarl.europa.eu/stoa/publications/studies/20000903_en.pdfRecursos per ajudar a les organitzacions a reduir la seva petjada ecològica:www.bestfootforward.comXarxa per la Petjada Ecològica:www.footprintnetwork.org

AL PNUMA> JOVENTUT PEL CANVI

Formar els ecociutadans del futurEl PNUMA i la UNESCO han desenvolupat una eina de formació per a capacitar a la joventut perquè puguin escollir opcions sostenibles en les seves vides quotidianes. A través d'informació pràctica i un enfocament dinàmic i informatiu, l'eina destaca la interrelació entre les eleccions de l'estil i la qualitat de vida, la utilització de recursos, la producció de residus, les condicions laborals, etc. També mostra com un consum responsable pot in" uir en els mètodes de producció de les empreses. www.youthxchange.net

CONSUMSOSTENIBLE:

VOTAR AMB LA CARTERA

En la majoria de països rics, el consum responsable sol ser sinònim de consumir

menys. Als països més pobres, en canvi, el que vol dir és consumir productes de millor qualitat. L'objectiu és viure una vida millor i tractar de trobar un equilibri entre els nostres desitjos com a consumidors i la nostra responsabilitat com a ciutadans. Això vol

dir escollir un estil de vida que perjudiqui menys el medi ambient i respecti el

dret de les persones a viure i treballar amb dignitat.

El reciclatge del plàstic, el principal component

del qual són els derivats del petroli, permet estalviar

entre un 70 i un 80% del seu pes en cru.

>

> Compra ecològicaA tot el món, cada vegada més empreses, universitats i autoritats públiques instauren polítiques de contaminació responsables. Cada vegada més organitzacions opten per les bombetes de baix consum, l'energia solar, l'energia eòlica i els productes orgà-nics per substituir els subministraments més convencionals que consumeixen grans quantitats d'aigua, energia i recursos de transport. Als països occidentals, exis-teixen xarxes que comencen a fomentar el canvi de mentalitat. Unes cinquanta auto-ritats locals s'han incorporat a la Xarxa per la Compra Ecològica del Consell Interna-cional per les Iniciatives Mediambientals, que coordina les iniciatives de contrac-tació sostenible a nivell local. Més de 275 universitats han signat la Declaració de Talloires, l'acció de la qual, programada en deu punts, fomenta l'adopció de polítiques i pràctiques mediambientals fermes.www.icsc.ca www.unchs.org/programmes/sustainablecitieswww.iclei.orgwww.ulsf.org/programs_talloires.htmlwww.worldwatch.org/press/news/2003/07/25/

> Un banc basat en el microcrèditDurant els darrers anys, el microcrèdit s'ha convertit en una exitosa innovació que ha permès a les persones més pobres iniciar projectes de negocis propis i generar els seus propis ingressos. El Banc Grameen, una entitat de microfinançament i banc comunitari creat a mitjans dels anys setanta pel Professor Muhammad Yunus, va capgirar les pràctiques bancàries conven-cionals eliminant la necessitat d'avals. Des dels seus inicis, el valor total dels préstecs concedits puja ! ns a 5,72 bilions de dòlars americans. A data de setembre de 2007, compta amb 7,31 milions de prestataris, el 97 per cent dels quals són dones. Així, el banc s'ha convertit en un emblema del capitalisme social. www.grameen-info.org/bank/index.html

> Gestió de la cadena de subministramentLes empreses implementen eines i mètodes per a subministrar als seus clients els productes adequats en les quanti-tats correctes, en el moment i lloc idonis. Aquest procés, conegut com a "gestió de la cadena de subministrament", es duu a terme en totes les fases de producció i distribució per a ajudar a reduir el temps d'emmagatzemament i els terminis d'entrega, i evitar així el consum innecessari d'energia i l'excés de residus. www.supply-chain.org

www.iclei.orgwww.ulsf.org/programs_talloires.htmlwww.worldwatch.org/press/news/2003/07/25/

MOBILITATel món a quatre passes

IMPACTES> 1

de cada 3 viatges en cotxe a les ciu-tats es fa per des-

plaçar-se menys de 8 km

Com a símbol de poder i independència, el transport juga un paper fonamental en la nostra societat. Fa possible el moviment de persones i coses, i fomenta l'expansió del comerç, l'ocupació, l'educació i l'oci. No obstant això, els països del nord i del sud no han experimentat el mateix nivell de desenvolupament del transport, que és un indicador de sanejament econòmic. Tot i que circulen uns 700 milions de vehicles per les carreteres de tot el món (deu vegades més que a l'any 1950), el 80% de la població mundial no té accés a vehicles a motor. Els seus únics mitjans de transport són els cavalls, les bicicletes, els carruatges o les seves pròpies cames... En altres parts del món, els cotxes són la forma més popular de transport motoritzat (53%), davant dels autocars (29%), els trens (9%) i els avions (9%). Com a símbol de progrés, els vehicles a motor també generen contaminació. L'energia que utilitzen (principalment procedent del petroli) representa més d'una quarta part de la demanda mundial. Contribueixen al canvi climàtic, a la contaminació ambiental i a l'esgotament dels recursos naturals. També espatllen el paisatge i generen un tipus de contaminació acústica que pot arribar a fer insuportable la vida de les poblacions locals. Durant els darrers anys, la indústria i els governs han anat adoptant noves pautes de conducta per a promoure l'ús d'un transport "més ecològic" per part de tots.

> +9% anual:

l'augment del trà!c aeri des de 1960

CREIXEMENT DESCONTROLAT DEL NOMBRE DE VEHICLES

Als països desenvolupats la gent canvia de cotxe massa sovint. És possible que els nous models siguin menys contaminants, però el problema de com eliminar-ne els residus segueix latent. Una directriu Europea ha fixat l'objectiu d'augmentar entre el 70 i el 85% la reutilització i la recuperació dels vehicles fora de circulació. http://europa.eu.int/comm/environment/waste/elv_index.htm

Contaminació ambiental i sanitat

Autobusos, autocars, camions, motocicletes, trens i avions: totes aquestes diferents formes de transport motoritzat representen la meitat de la contaminació ambiental de tot el món. En les zones edificades dels països desenvolupats, el percentatge pot arribar !ns el 80%, la qual cosa s'empitjora amb l'increment del problema dels embussos de trànsit (un 60% més en deu anys). Els vehicles a motor emeten grans quantitats de monòxid de carboni, hidrocarburs, òxid de nitrogen i partícules fines: la quantitat depèn del tipus de combustible utilitzat. Arreu del món, les ciutats estan cobertes per un as!xiant tel de contaminació mentre que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que aquestes emissions causen la mort a 500.000 persones cada any, a banda de les malalties respiratòries

que provoquen. Un de cada set nens pateix asma... i la proporció continua augmentant.http://europa.eu.int/scadplus/leg/en/s15004.htm www.envirohealthaction.org/pollution http://airnet.iras.uu.nl

Una taca en el paisatge

Les carreteres i les vies ferroviàries alteren la !sonomia del paisatge; també trenquen l’harmonia dels hàbitats naturals, la qual

cosa vol dir que pot ser que els animals quedin separats de la resta de membres de la seva espècie i del seu

entorn vital.

Augment dels accidents a les carreteres

1,2 milions de persones moren cada any a les carreteres d'arreu del món, i 50 milions més

resulten ferits. Als països desenvolupats, a mesura que augmenta el nombre de vehicles i la mitjana de

velocitat, els accidents s'han anat convertint en la principal causa de mortalitat juvenil. L'OMS ha alertat que si continua la tendència actual, l'any 2020 el nombre de morts i incapacitats a causa d'accidents de carretera haurà augmentat en un 60%. La pitjor part se l'emportaran els països en vies de desenvolupament, on un percentatge cada vegada més elevat de població utilitza el transport motoritzat en una zona que no disposa de la protecció necessària, ni voreres, ni passos de vianants.http://www.who.int/world-health-day/2004/infomaterials/en/brochure_jan04_en.pdf

1 LITRE D'OLI DE MOTOR

POT IMPEDIR L'OXIGENACIÓ DE LA FLORA I LA FAUNA EN MÉS DE 10.000 METRES QUADRATS

D'AIGUA, LA SUPERFÍCIE D'UN CAMP DE FUTBOL.

Als països en vies de desenvolupament poques persones tenen accés als serveis de transport més modestos. Enlloc d'això, han d'anar caminant o bé apilonar-se en petits camions que són especialment contaminants. Els cotxes i autocars de segona mà, sovint enviats des de països occidentals, no solen estar en bon estat i sovint els conductors no tenen l'experiència necessària per a conduir.

>

Turismes

Vehicles comercialsMatriculacions a països que no formen part de l'OECDMatriculacions a països que sí formen part de l'OECDTotal de matriculacions

NOMBRE DE MATRICULACIONS DE VEHICLES A TOT EL MÓN DE 1960 A 2030 (SEGONS PREVISIONS)

Mat

ricul

acio

ns d

e co

txes

(mili

ons)

> Compartir el cotxeEl cotxe és un mitjà fantàstic per la mobili-tat personal. Malgrat això, també té un gran nombre d'implicacions negatives que es fan més evidents als centres de les nostres ciu-tats. En molts països, les iniciatives per a com-partir el cotxe han demostrat que és possible satisfer la neces-sitat d'un cotxe sense for-çosament tenir-ne un. El principi bàsic és el de llogar un cotxe però per períodes de temps molt curts (de vegades només un parell d'ho-res). Aquests cotxes de lloguer són propietat d'un grup de persones, o d'una em-presa o una organització sense ànim de lucre. El fet de compartir un cotxe permet estalviar diners i contamina menys, a banda d'ajudar a resoldre els problemes de manca d'aparca-ment (els cotxes solen passar molt més temps aparcats que no pas en circulació) i també fo-menta les relacions entre les persones. Un ve-hicle compartit substitueix a sis cotxes, amb la qual cosa es redueixen considerablement els embussos i els problemes de trànsit a les zones urbanitzades. En una línia similar, el car-pooling i els taxibusos (sempre que funcionin correctament) ofereixen alternatives vàlides a la propietat individual.www.carsharing.nethttp://eartheasy.com/live_car_sharing.htm

PEL BON CAMÍ POSAR LES IDEES EN PRÀCTICAINDIVIDUS > ESCOLLIR ELS MITJANS DE TRANSPORT MÉS EFICIENTS I ECOLÒGICS PER A CADA VIATGE. PER EXEMPLE, RECÓRRER A PEU O EN BICICLETA LES DISTÀNCIES CURTES > AGAFAR EL TREN PER VIATJAR ENTRE CIUTATS > APROFITAR ELS SERVEIS DE CAR-POOLING I DE COTXE COMPARTIT > ABANS DE COMPRAR UN COTXE NOU, INFORMAR-SE DE QUIN N’ÉS EL CONSUM DE COMBUSTIBLE, LES EMISSIONS DE CO2 I SI FA SERVIR MOTORS NETS, COM ARA EL MOTOR ELÈCTRIC, EL MOTOR HÍBRID O LPG > AUTODIAGNOSTICAR EL VEHICLE PROPI > PASSAR LES CORRESPONENTS REVISIONS I CONDUIR DE MANERA UNIFORME (LA CONDUCCIÓ UNIFORME REDUEIX EL CONSUM EN UN VINT-I-CINC PER CENT)Empreses > FACILITAR QUE ELS TREBALLADORS ARRIBIN A LA FEINA AMB TRANSPORT PÚBLIC. PER EXEMPLE, POSAR A LA SEVA DISPOSICIÓ UN SERVEI DE RECOLLIDA ENTRE L'EMPRESA I L'ESTACIÓ DE TREN MÉS PROPERA > PREFERIR ELS “COTXES NETS” COM A VEHICLES OFICIALS DE L'EMPRESA I PASSAR LES CORRESPONENTS REVISIONS > ESTABLIR PLANS DE TRANSPORT RACIONALITZATS PER ALS TREBALLADORS QUE VAN A LA FEINA O PELS VIATGES DE NEGOCIS; PREFERIR EL TREN PER LES

DISTÀNCIES CURTES O MITGES DISTÀNCIES > ESTABLIR PARTENARIATS AMB LES AUTORITATS LOCALS, AMB INCENTIUS DE FINANÇAMENT PER PROMOURE EL TRANSPORT PÚBLIC

Autoritats locals > PROPOSAR UN TRANSPORT PÚBLIC DE QUALITAT QUE S'ADAPTI A LES

DIVERSES NECESSITATS DE LA POBLACIÓ. PER EXEMPLE, ESTABLIR UNA ESTRUCTURA PER A COMPARTIR COTXES, FOMENTAR ELS CICLO-

TAXIS I ELS TAXIBUSOS > MILLORAR ELS SERVEIS EXISTENTS (PUNTUALITAT, INFORMACIÓ AL CLIENT...) > FOMENTAR EL

TRANSPORT ECOLÒGIC: TRAMVIES I AUTOBUSOS ELÈCTRICS > REDUIR EL TRÀNSIT AL CENTRE DE LES CIUTATS I DESENVOLUPAR SERVEIS D'APARCAMENT D'ENLLAÇ > FACILITAR LA CREACIÓ D’INFRAESTRUCTURES SUBMINISTRANT COMBUSTIBLES ALTERNATIUS > FOMENTAR EL TRANSPORT ALTERNATIU AMB CARRILS BICI, PISTES DE PATINATGE I ZONES PEATONALS COM A

PART DELS PLANS DE MOBILITAT URBANA

PER SABER-NE MÉSUn llistat complet de les vies ferroviàries, de tramvia i

de metro de tot el món: www.lrta.org/world/worldind.html

Associació Internacional de transport públic: www.uitp.com

Federació europea de ciclistes: www.ecf.comAssociació de ciutats europees interessades en els vehicles elèctrics: http://citelec.vub.ac.be/enCentre d'Informació sobre Combustibles Alternatius: www.eere.energy.gov/afdc/Associació canadenca de combustibles renovables:www.greenfuels.orgInsitut del transport i les polítiques de desenvolupament:www.itdp.orgCiutats europees per a una nova cultura de la mobilitat:www.eurocities.org/main.phpXarxa nord-americana de cotxes compartits:www.carsharing.net

AL PNUMA> conduir de manera més ecològicaEl PNUMA, en col·laboració amb socis de la indústria automotriu, ha iniciat una campanya per a fomentar una conducció més ecològica, amb vídeos i còmics per potenciar un canvi d'actitud. La temàtica inclou el fet d'escollir el mitjà de transport adequat, comprovar la pressió dels pneumàtics, canviar-los i revisar els estils de conducció. Seguint aquest consells s'hauria de reduir el nombre d'accidents, la tensió de les rodes i el consum de combustible en un 25%. www.greener-driving.net

NOUS MOTORS

Com a part de l'estratègia global de protecció mediambiental, durant diversos

anys els fabricants de cotxes han treballat en diferents tipus de motors poc contaminants. En

l'actualitat podem trobar vehicles elèctrics, híbrids (gasolina i electricitat), de dièsel directe d'alta pressió

(HDi), de gasolina d’injecció directa, o que funcionin amb cèl·lula de combustible (també coneguda com a cèl·lula d'hidrogen). Aquesta darrera solució sembla especialment prometedora, ja que no emet ni diòxid de carboni ni gasos contaminants. El motor elèctric funciona amb hidrogen, i només expulsa vapor d'aigua. Ara per ara la investigació

s'ha de centrar en buscar solucions per a resoldre les di! cultats que implica l'emmagatzemament i la

producció d'aquests gasos.Lectura recomanada: Selecció natural del PNUMA:

combustibles alternatius i tecnologies vehiculars.

Els fabricants de cotxes europeus s'han compromès a reduir les emissions de diòxid de carboni de 170 a 140 g/km.

>

HI HA

2 TIPUS DE COMBUSTIBLES A BASE DE GAS: L'LPG, UNA

MESCLA DE PETROLI I GAS NATURAL EL COMPONENT PRINCIPAL DEL

QUAL ÉS EL PROPÀ, I L'NGV, O GAS NATURAL PER A

VEHICLES.

> Transport internacional a EuropaCreada a partir del Tractat de Maastricht, la Xarxa Transeuropea serveix per a intercon-nectar millor les xarxes de transport euro-pees, tot fomentant el transport intermodal (carreteres, vies ferroviàries, aeroports). Les directrius ajuden a estructurar les estratègies

nacionals i desenvolupar el transport a escala europea. La interconnexió de

tren d'alta velocitat Lió-Torí-Trieste és un dels projectes prioritaris.http://europa.eu.int/comm/transport/intermodality/index_en.htm

> BiocombustiblesA Mali, una cooperativa local produeix Diester a partir d'oli de pinyó de l'Índia (un conreu local) que posterior-ment s'utilitza com a combustible per a tractors. En d'altres zones, els motors diè-sel funcionen amb olis de colza, gira-sol, soia i cacahuet. Als Estats Units, els conductors poden omplir els dipòsits amb una mescla d'etanol de blat de moro (un 1% del consum total de combustible). Al Brasil, gràcies a un pla finançat pel govern, la major part de vehicles funcionen amb etanol, en aquest cas elaborat a partir de canya de sucre fermentada. En l'actuali-tat els combustibles vege-tals són una alternativa via-ble al petroli.www.greenfuels.org/etha-nol.php

IMPACTES

Hi va haver un temps en què les notícies viatjaven en poni exprés i en coloms missatgers. Després es va inventar el telègraf, la bicicleta, el tren, el vaixell i l'avió. Avui dia, les cartes s'envien per correu electrònic, a través de xarxes de !bra òptica i línies de telèfon, una transformació que ha canviat el món. Les noves tecnologies de la informació i les comunicacions (NTIC), que s'han estès ràpidament durant la darrera dècada, estan revolucionant tant les relacions laborals com les personals. D'un extrem a l'altre del planeta, s'estableixen contactes, circulen les notícies, es comparteix el coneixement. Les dades i estudis en línia proporcionen un ràpid accés a la informació, sempre que es disposi de l'equipament adequat. Gràcies a aquestes tecnologies, les persones poden treballar conjuntament i compartir experiències de camp, informar-se les unes a les altres dels recursos existents, mantenir el contacte, accelerar els tràmits administratius i vendre productes arreu del món. Especialment igualitàries, les NTIC són la solució meravellosa per a les empreses que volen treballar en cooperació, així com per als ciutadans que desitgen intercanviar informació i coneixements. El control i el traspàs d'aptituds són claus per a la implementació d'aquestes eines de desenvolupament sostenible.

> 600

milions de persones arreu del món tenen

accés a Internet

Augment del consum d'energiaSense ordinadors no hi ha connexions. I tot i així, en cadascuna de les fases de la seva fabricació (extracció, processament, destrucció o reciclatge de materials) els ordinadors contaminen y consumeixen energia. També requereixen quantitats considerables d'electricitat per poder funcionar durant períodes de temps prolongats: alguns ordinadors mai no es desconnecten. Cada any, els ordinadors de tot el món fan servir tanta electricitat com un país de les dimensions de Brasil. Cada vegada més, els fabricants implanten solucions per a reduir el consum energètic dels seus productes, tant durant la fase de producció com durant l'ús.www.worldwatch.org/pubs/paper/115

Residus electrònicsLa recerca d'equipament més ràpid i és potent implica que els ordinadors s'hagin de substituir cada vegada amb més freqüència. La complexitat de les peces, que ha de satisfer les necessitats d'una major funcionalitat i so!sticació, fa difícil fabricar aquests dispositius i gestionar-ne els residus electrònics. Els monitors contenen metalls pesats (plom i cadmi), els díodes contenen substàncies tòxiques (arsènic i òxid de zinc), i les plaques de circuits contenen mercuri. Les carcasses dels monitors vells fetes de plàstic sense identi!car alliberen

dioxines quan s'incineren de manera inadequada. La temptació envers els pocs grams d'or que conté un ordinador també ha estat la causa de la destrucció de nombrosos ordinadors personals (PC) quan encara funcionaven. Silicon Valley, el bressol de la indústria de

la informàtica, alberga la major concentració de plantes de recol·lecció de residus de substàncies perilloses de tots els

Estats Units. www.ewaste.chwww.epa.gov/epaoswer/osw/elec_fs.pdf

Dependència psicològicaSectors cada vegada més amplis de gent jove

s'enganxen a xats, fòrums i jocs que poden trobar a la xarxa. Portat a l'excés, Internet pot ser autènticament

addictiu. Milers d'internautes han desenvolupat també una passió pel comerç diari. La ciberaddicció ha evolucionat

!ns a convertir-se en una patologia dels temps moderns: els addictes a Internet passen nit i dia davant de l'ordinador vivint la vida a través de situacions virtuals que ells mateixos inventen. També poden mostrar signes de comportament compulsiu i aïllar-se de la resta. Les consultes psiquiàtriques estan cada vegada més repletes de pacients que pateixen addicció als jocs d'ordinador i a Internet.

> x2el nombre de connexions a

internet es dobla cada 5 mesos

Paraules com "ciberfeina", "ciberciència", "cibergovern" i !ns i tot "ciberecologia" s'han incorporat al nostre llenguatge quotidià. De!nida a la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, la cieberecologia fa referència a les NTIC sobre desenvolupament sostenible. www.itu.int/wsis/index.html

>

TICS: TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LES COMUNICACIONS

avenços en desenvolupament sostenible

> La quantitat de residus

electrònics generats a Europa

augmenta cada diaentre un

3 i un 5% Treballar davant d'un ordinador implica estar mirant a un punt

!x. El síndrome de l'ull sec, cansament ocular, fatiga i mal de cap són algunes de les queixes més comunes.

>

ORDINADORS: REUTILITZACIÓ, RECICLATGE I ECODISSENY

Que els ordinadors vells passin a mans d'altres usuaris o d'organitzacions sense ànim de lucre sembla una bona solució, tot i que s'ha de tenir en compte que suposa un elevat cost de restau-ració. El reciclatge dels articles electrònics i els ordinadors, que segueix essent una difícil tasca, és obligatori a Europa des del mes d'agost de 2005, per la l'entrada en vigor de la directriu sobre residus d'equipament electrònic (WEEE, per les seves sigles en anglès). En l'actualitat s'estan duent a terme diverses inspeccions sobre el cicle vital d'aquests productes amb l'objectiu de mini-mitzar l'impacte mediambiental d'un ordinador.www.europarl.eu.int/workingpapers/envi/pdf/brief3en_en.pdf

> S'han venut més de

1.000milións

d'ordinadors a tot el món des de

1975

ALS ESTATS UNITS,

PER ARRIBAR ALS 50 MILIONS D'USUARIS LA RÀDIO

VA TARDAR 38 ANYS I LA TELEVISIÓ 13, MENTRE QUE

INTERNET N'HA TARDAT NOMÉS 4

PEL BON CAMÍ POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA

Individus > COMPARTIR LES IDEES I EXPERIÈNCIES EN FÒRUMS, O SUBSCRIURE'S A UNA XARXA > REBRE FORMACIÓ SOBRE NOVES TÈCNIQUES > TROBAR A LA XARXA LA INFORMACIÓ PRÀCTICA, CULTURAL I DE PARTICIPACIÓ > NO ROMANDRE CONNECTAT DURANT HORES; UTILITZAR ALTRES MITJANS DE COMUNICACIÓ > NO DEIXAR ELS ORDINADORS EN MODE STANDBY > ESCOLLIR MODELS RESISTENTS QUE EVOLUCIONIN AMB LES NECESSITATS I MANTENIR-LOS EN BON ESTAT > TORNAR ELS ARTICLES ELECTRÒNICS VELLS AL MAGATZEM I ALS PUNTS DE RECOL·LECCIÓ DE RESIDUS > NO LLENÇAR ELS ORDINADORS QUE ENCARA FUNCIONIN; MILLOR REGALAR-LOS

Empreses

> CREAR UNA XARXA INTERNA AMB UN BUTLLETÍ DE NOTÍCIES, UN TAULELL DE SUGGERIMENTS I PETITS ANUNCIS > PASSAR ELS RECORDATORIS I ELS BUTLLETINS DE NOTÍCIES PER CORREU ELECTRÒNIC > PRENDRE PART EN INTERCANVIS INTERNACIONALS PER COMPARTIR ELS CONEIXEMENTS TÈCNICS I LES EXPERIÈNCIES > INSTAL·LAR UNA XARXA QUE PERMETI DESCONNECTAR COMPLETAMENT

L'EQUIPAMENT > SUBSCRIURE CONTRACTES DE MANTENIMENT PER ALS ORDINADORS DE L'EMPRESA > EN SUBSTITUIR ELS ORDINADORS, REGALAR ELS VELLS ALS

TREBALLADORS O DONAR-LOS A ORGANITZACIONS SENSE ÀNIM DE LUCRE

Autoritats locals

> CREAR UNA PÀGINA WEB A PARTIR DE LA QUAL ELS RESIDENTS TINGUIN ACCÉS A LA INFORMACIÓ, SERVEIS, PETITS ANUNCIS, XARXES LOCALS, GUIES DE TELEVISIÓ I GUIES ESPECIALITZADES > FACILITAR INTERNET GRATUÏT A ESCOLES I BIBLIOTEQUES > TREBALLAR AMB ORGANITZACIONS SOLIDÀRIES PER A RECUPERAR ELS ORDINADORS VELLS EN BON ESTAT DELS PUNTS

DE RECOL·LECCIÓ > DONAR AQUESTS EQUIPS A ESCOLES I O R G A N I T Z A C I O N S

BENÈFIQUES > FACI-LITAR UN SERVEI DE

RECOLLIDA A CASA > DESENVOLUPAR PROJECTES D'E-

LEARNING

PER SABER-NE MÉS

Consell Internacional d'Iniciatives Mediambientals a nivell Local : www.iclei.orgXarxa Escolar Europea: www.eun.orgPortal per a una producció més neta: www.cleanerproduction.comXarxa Global de Medi Ambient i Tecnologia: www.gnet.orgContribució de les NTIC al desenvolupament sostenible: www.tic21.comCentre Nacional de Formació i Informació dels Estats Units: www.ntic-us.orgCoalició de Tòxics de Silicon Valley: www.svtc.orgGuia de residus electrònics: www.ewaste.chIniciativa per al reciclatge electrònic: www.nrc-recycle.orgUnió Internacional de Telecomunicacions: www.itu.int

AL PNUMA> GESI: iniciativa global sobre sostenibilitat electrònicaL'any 2001, un gran nombre d'empreses dedicades a la tecnologia de la informació i les comunicacions es van associar per llançar la Iniciativa Global sobre sostenibilitat electrònica (GeSI, per les seves sigles en anglès) amb el suport del PNUMA. El seu objectiu és doble: informar i formar a les empreses dedicades a les NTIC sobre els nous productes i serveis amb què millorar el rendiment mediambiental, i fomentar les NTIC que ajudaran al desenvolupament sostenible. www.gesi.org

>Agendes 21 locals a la xarxa

Les principals ciutats europees han adop-tat les seves pròpies Agendes 21, que són programes a llarg termini basats en els principis acordats a Rio. La seva de!nició i aplicació implica la participació activa de tots els agents locals. Com a tal, les NTIC poden facilitar la consulta i ajudar a rees-tructurar les iniciatives. Des del mes d'oc-tubre de 2003, el Comitè 21 ha proposat un portal per a totes les Agendes 21 locals d'Europa i la Conca Mediterrània. www.agenda21.org

>Reciclatge d'ordinadors al Japó

Des que el mes d'octubre de 2003 el Japó va introduir la seva llei per la promoció d'una utilització efectiva dels recursos, s'han anat recollint i reciclant els ordinadors domèstics. Aquesta operació està organitzada per l'Associació Japonesa d'Electrònica i de les Indústries de la Tecnologia de la Informació (JEITA, per les seves sigles en anglès) amb el recolzament de 36 fabricants d'ordinadors. Un logotip a l'ordinador indica que l'aparell serà recollit i reciclat de manera gratuïta a través de la xarxa nacional de correus. El pla es fa extensiu a la recollida i reciclatge d'ordinadors d'oficina, per als quals es cobra una quota. www.japanfs.org

> Les NTIC i els països en vies de desenvo-lupament

Les NTIC són una valuosa eina per al desenvolupament local, l'educació i la interconnexió de les persones als països en vies de desenvolupament. També són un mitjà per a l'emancipació i l'expressió de les dones. Existeixen diverses iniciatives per a la implantació de les NTIC a les regions més remotes. La Fundació Swaminathan, amb el recolzament de les agències d'ajuda internacional, han connectat a internet una dotzena de pobles del sud de l'Índia. Ofertes de treball, petits anuncis, publicitat i informació local es difonen a través de la xarxa, amb contribucions actives dels ciutadans.

www.apcafricawomen.org/full.rtfwww.unfpa.org/icpd/10/icpd_fgc.htmwww.mssrf.org

> Xarxes globals

Un gran nombre de xarxes fan servir internet no només com a mitjà per a la connexió entre els diferents socis implicats en el desenvolupament sostenible, sinó també per a intercanviar bones pràctiques, difondre coneixements, mobilitzar els ciutadans, reaccionar davant d'esdeveniments i proposar solucions. www.sustainablealternatives.net

Valenciennes, a França, ha creat el seu canal de televisió propi a internet, al qual poden accedir tots els veïns. Des d'allí poden suggerir temes de debat i dialogar amb els representants electes o altres personalitats locals. www.valenciennes.fr

>

LA XARXA SEMÀNTICA

Els principis del desenvolupament sostenible engloben diversos dominis, i

recollir totes les tendències entre tota la informació en línia sobre

desenvolupament sostenible no és una tasca senzilla. El projecte Xarxa Semàntica organitza la informació i proposa solucions de classi!cació.

www.mondeca.com/faqs.htm

L’ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS

UNIDES VA DECLARAR EL PERÍODE QUE VA DE 2005 A 2014 COM "LA DÈCADA DE L'EDUCACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE LES NACIONS UNIDES".

LES NTIC ES TROBEN ENTRE LES EINES QUE DESENVOLUPARÀ AQUESTA INICIATIVA.http://portal.unesco.org/education/

en/ev.php-URL_ID=27234&URL_DO=DO_TOPIC&URL_

SECTION=201.html

PRODUCTES TÈXTILSun tipus de moda que no esgoti els recursos

IMPACTES

> 60 milions de

tones de !bra vesteixen a 3 bilions de

persones

Diverses vegades a l'any a les capitals mundials de la moda, esveltes models vestides amb enlluernadores peces de roba es passegen cofoies per les passarel·les per presentar les pròximes tendències. Cada any, un grapat de dissenyadors marquen les línies a seguir, determinant el que es portarà i el que no. Posteriorment, les cadenes de magatzems i minoristes n'adapten les idees per a l'home i la dona del carrer. La moda alimenta una indústria emergent i fa que el sector tèxtil i del vestuari sigui la segona activitat econòmica més important a tot el món pel que fa a intensitat de mercat (aproximadament 400 bilions de dòlars l'any 2001). Això no obstant, la dura competència obliga a baixar els preus mentre les condicions laborals, en la major part dels casos als països en vies de desenvolupament, no són ni de bon tros les més idònies. El medi ambient també ha de pagar un elevat preu. Per millorar les condicions dels treballadors i frenar la contaminació, els productors, fabricants i distribuïdors de la indústria tèxtil comencen a impulsar les primeres iniciatives construïdes en base al desenvolupament sostenible. Qui sap, potser la nova tendència serà l'ecologia!

> Amb

27ampolles de

plàstic reciclat es pot fer un jersei

de llana

100% COTÓ, 100% CONTAMINACIÓ

Què pot semblar més natural que una samar-reta de cotó? Però la realitat és ben diferent… En primer lloc, el cotó s'ha de cultivar, cosa que implica l'ús de grans quantitats de fertilitzants químics i pesticides que contaminen i fan minvar els recursos de la Terra. Malgrat la mecanització dels conreus, la indústria del cotó segueix depe-nent en gran mesura de la mà d'obra barata. Posteriorment, la buata s'ha de tenyir, la qual cosa vol dir que es fan servir productes químics i metalls pesats que tenen efectes molt perjudi-cials per al medi ambient. Finalment les tires de cotó s'han d'unir a les fàbriques per cosir-les i fer-ne samarretes. Des de les emissions d'aigües residuals fins a la contaminació ambiental i el consum energètic, la indústria tèxtil té un fort impacte en el medi ambient.www.tve.org/ho/doc.cfm?aid=393&lang= English

Fibres sintètiques difícils de reciclarLa indústria tèxtil treballa principalment amb !bres naturals (com la llana, la seda, el lli, el cotó, el cànem) i !bres fabricades per l'ho-me, les més comunes de les quals són les !bres sintètiques (nylon, acrílic) que es fabriquen a partir de productes petroquímics. La major part de les peces de roba dels nostres armaris conté polièster, elastà, o licra. Aques-tes !bres barates i fàcils de tractar s'estan convertint en la solució miraculosa de la indústria tèxtil. Això no obstant, la seva fabricació genera contaminació i són difícils de reciclar (el nylon tarda entre 30 i 40 anys a des-compondre’s).

Contaminació aquàtica i emissions volàtilsLa indústria tèxtil i del vestir és un sector divers, tant com els materials que utilitza i les tècniques que fa servir. En cadascuna de les sis fases normalment requerides per fabricar una peça, els impactes negatius en el medi ambient són tan nombrosos com variats. Els processos de !lat i teixit i la fabricació industrial mermen la qualitat de l'aire. El tintat i la impressió consumeixen enormes quantitats d'aigua i de produc-tes químics, i alliberen un gran nombre d'agents volàtils a l'atmosfera que són especialment perjudicials per la salut. www.p2pays.org/ref/02/01099.htmwww.c2p2online.com/main.php3?heading=163&section=155

Explotació infantilSegons dades de la Organització Mundial del Treball, en l'actualitat hi

ha uns 218 milions de nens i nenes (de 5 a 14 anys) que trebal-len a tot el món. La zona d'Àsia-Pací!c és on es concentren

els índexs més elevats d'explotació infantil, seguida de l'Àfrica subsahariana, Amèrica Llatina i el Carib. En el sector tèxtil, els nens representen una mà d'obra ba-rata per a recollir el cotó, teixir manualment, etc. Grà-cies als escàndols fets públics per les ONG i la pressió

exercida pels consumidors, les multinacionals poc a poc van introduint clàusules socials als seus acords de sub-

contractació. L’Organització Europea del Sector de la Moda i el Tèxtil (Euratex) i la Federació Europea de Sindicats de la Moda i el

Cuir (ETUF:TCL) també han desenvolupat un codi de bona conducta per la professió. www.ilo.org/ilolex/english/subjectE.htm

EL COTÓ ASSECA EL MAR D'ARAL

Fins els anys seixanta, en els 66.000 metres quadrats de superfície del Mar d'Aral, es pescaven anualment unes 40.000 tones de peix, mentre que la superfície de pantans i zones humides arribava !ns a les 550.000 hectàrees. Tot això va canviar quan l'antiga Unió Soviètica va declarar l'Àsia Central una zona dedicada a la producció de cotó. El drenatge a escala mundial produït pel rec, els pesticides i els fertilitzants ben aviat es va endur la millor part d'aquesta regió interior. En l'actualitat, el 95% dels pantans i zones humides han cedit terreny als deserts, i més de 50 llacs que cobrien una superfície de 60.000 hectàrees, s'han assecat. Ocupant avui dia la meitat de la superfície original, el Mar d'Aral simbolitza l'im-pacte ambiental de la producció intensiva de cotó.www.fao.org/ag/magazine/9809/spot2.htm

Una samarreta té un i m p a c t e e n e l m e d i ambient en cadascuna de les fases del seu cicle vital: consum d'aigua i energia, contaminació de l'aire i de l'aigua, pesticides, tints químics, detergents i residus.

Els tallers d'explotació són fàbriques en

què el personal treballa en condicions indi-

gnes: sous baixos, horaris llargs, riscos per la

salut i per la seguretat, incompliment dels

drets bàsics dels treballadors.

>

EL CICLE VITAL D'UNA SAMARRETA

TOT I QUE EL COTÓ REPRESENTA

MENYS DEL 3% DE LA TERRA CULTIVADA, CONSUMEIX

GAIREBÉ LA QUARTA PART D'INSECTICIDES I EL 10%

D'HERBICIDES.

REUTILITZACIÓ

ÚSbugada

detergentsaigua

RECICLATGE MATERIES PRIMERES fertilit-zants

energiaaigua

PROCESSA-MENT

energiasabons

tints

FABRICACIÓenergiaresidus

EMBALATGEpaperplàsticresidus

TRANSPORTenergia

contami-nació

ABOCAMENT

> Roba neta

La campanya internacional de Roba Neta insta a les marques de roba i els distribuïdors a prendre mesures concretes i efectives per a millorar les condicions laborals precàries que segueixen havent-hi en els processos fabricació de roba i calçat. Des que va iniciar-se, i gràcies a l'interès actiu del públic, la ini-ciativa ha aconseguit que moltes empreses s'impliquin en la causa. www.cleanclothes.ch

> Les principals marques s'ecologitzen

Des de fa uns quants anys, tant als països desenvolupats com als països en vies de desenvolupament s'han creat partenariats al voltant del comerç just en el sector tèx-til. Les botigues també s'han implicat amb el desenvolupament sostenible. Algunes fan servir cotó orgànic o cànem, mentre que d'altres fan servir !bres que no contin-guin metalls pesats o que garanteixin unes condicions laborables acceptables. Alguns dels exemples més destacats són Agnès B, Katherine Hamnett, Timberland i H&M.

PEL BON CAMÍ

POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA Individus

> PREGUNTAR ALS FABRICANTS SOBRE LES MATÈRIES PRIMERES I LES CONDICIONS DE FABRICACIÓ > PREFERIR ELS MATERIALS I PRODUCTES ORIGINARIS DEL PAÍS DE COMPRA > NO COMPRAR PECES DE ROBA D'EMPRESES QUE TREBALLEN EN CONDICIONS LABORALS PRECÀRIES > DONAR LES PECES DE ROBA QUE NO ES FACIN SERVIR > PERSONALITZAR L'ESTIL > RENTAR AMB CURA (ESCOLLIR ELS DETERGENTS QUE CONTAMININ MENYS I UTILITZAR-LOS EN PETITES QUANTITATS)I TENIR CURA DE LA ROBA (PER EXEMPLE, ENCERAR EL CUIR).

Empreses i organitzacions

> SUBMINISTRAR ROBA I UNIFORMES DE TREBALL RESPECTUOSOS AMB EL MEDI AMBIENT I "ÈTICAMENT CORRECTES" > FOMENTAR EL COMERÇ DE "ROBA ECOLÒGICA" (A TRAVÉS DE SUBVENCIONS I ASSISTÈNCIA) > ORGANITZAR ESDEVENIMENTS (DESFILADES DE MODA, DEBATS, CAMPANYES DE NADAL) PER A PROMOURE ELS TEIXITS ECOLÒGICS > PREFERIR LES INICIATIVES SOLIDÀRIES I ELS OBSEQUIS CORPORATIUS CERTIFICATS ECOLÒGICAMENT > UTILITZAR PAPER RECICLABLE PROVINENT DE DETERMINATS PRODUCTES

PER SABER-NE MÉS

Vestir èticament:Producció tèxtil responsable a nivell mundial (EE.UU):www.wrapapparel.orgAssociació per una ocupació justa (EE.UU):www.fairlabor.orgDes!lada de moda ètica:www.ethicalfashionshow.com/Criteris de les ecoetiquetes europees per als productes tèxtils:http://europa.eu.int/comm/environment/ecolabel/pdf/infokit/new_2002/fact_textiles_2002_en.pdfEcoetiqueta per al calçat:http://europa.eu.int/comm/environment/ecolabel/pdf/infokit/new_2002/fact_shoes_2002_en.pdfVídeo online: El naixement de la moda ecológica:www.tvlink.org/vnr.cfm?vidID=65Informació sobre medi ambient, productes tèxtils, cuir i calçat:www.unctad.org/en/docs//ditcted3_en.pdfProjecte de cotó sostenible:www.sustainablecotton.orgCerti!cació de producció de cotó orgànic:www.skal.comPeces de cotó orgànic:www.organiccottondirectory.netMarques de roba respectuoses amb el medi ambient:www.americanapparel.netwww.patagonia.comImpactes mediambientals d'uns texans: www.ademe.fr/internet/eco-jean/EPD_en_jeans_V2.pdf

AL PNUMA> "COMPRAR PER UN MÓN MILLOR"

L'any 2003 el PNUMA va crear una iniciativa l'objectiu de la qual era instar als professionals de la moda, de la comunicació i al sector minorista a reunir experiències per a trobar nous productes “ètics i ecològics”. www.unep.fr/media/review/vol26no1/UNEP0103.PDF

EL CÀNEM, L'ELECCIÓ NATURAL

Arriben bones notícies per als agricultors: el cànem s'està tornant a posar de moda. En realitat, el cànem creix sense fertilitzants, requereix unes atencions mínimes, no consumeix nutrients del sòl i és fàcil de cultivar. Per aquest motiu la majoria dels productes a base de cànem han estat declarats orgànics.

> Els teixits ecològics són l'ultima moda

Algunes empreses han desenvolupat nous teixits ecològics a partir de soia, caseïna làc-tica, bambú, etc. L'Ingeo, una !bra sintètica natural feta a partir de la destil·lació del su-cre que contenen les plantes de midó com el blat de moro, ha debutat en el sector de la moda de la mà del dissenyador italià Diesel, i properament ho farà amb Versace Sport. Altres marques fabriquen roba amb mate-rials naturals o reciclats. A la Xina, Bambro Textiles treballa amb !bra de bambú teixida a partir de bambú conreat a la província de Yunnan, i proposa una gamma de roba blanca domèstica feta amb aquest material 100% natural i biodegradable. Patagonia fabrica des de fa uns quants anys jerseis de llana a partir d'ampolles de plàstic reciclades. www.fostplus.be/tpl/page.cfm?pagId=26&Lg=EN

TURISMEsostenibilitat del destí

IMPACTES

Els turistes admiren meravellats les piràmides d'Egipte o el Taj Mahal. Viatgen per plaer, per descobrir nous horitzons, relaxar-se, fer negocis o visitar amics i familiars. Més nombrosos que mai (846 milions l'any 2006), els turistes mantenen la principal activitat econòmica del món i un sector en expansió: la Organització Mundial del Turisme (OMT) preveu que l'any 2020 hi haurà 1,6 bilions de turistes. Aquest !ux de persones comença a afectar seriosament al medi ambient. La contaminació de l'aire, la terra i l'aigua i la sobreexplotació de recursos són alguns dels temes recurrents. Els problemes socials també comencen a multiplicar-se, i de vegades les poblacions locals es converteixen en víctimes dels turistes que cerquen exotisme. I malgrat això, el turisme, que facilita llocs de treball a 250 milions de persones a tot el món, pot ésser també una de les forces motrius per al desenvolupament, contribuint a la millora de les condicions de vida de les poblacions dels països de destí i a la conservació de l'entorn natural. Durant els darrers anys, conscients que la protecció de la natura por in!uir en la popularitat dels destins, les governs, els professionals i les organitzacions dedicades al turisme han iniciat les primeres accions cap a una direcció sostenible.

> el 60%del trànsit

internacional està originat pel turisme

TURISME SOSTENIBLE

El turisme sostenible és una forma de creixe-ment de la indústria del turisme que preserva els recursos locals, millora les condicions de vida i respecta la integritat cultural del país. S’adiu a totes les formes de turisme, activitats i empreses. Un exemple de turisme sostenible digne d'es-ment és l'ecoturisme. Basat en el descobriment de la natura i de l'estil de vida del país de destí, contribueix directament a la conservació de la natura. www.gdrc.org/uem/eco-tour/eco-tour.html

Amenaces per als recursos naturals i la biodiversitatEl fet que milers de turismes recorrin els mateixos camins, admirin els fons marins i visitin els mateixos indrets ha de suposar per força un impacte sobre els recursos naturals. Avui dia el principal problema és l'aigua. A instal·lacions com camps de golf i piscines, es bombegen a diari milers de litres d'aigua del que ja són reserves escasses en molts països. Esculls de corall, boscos tropicals i altres fràgils ecosistemes són també víctimes de l'expansió del turisme. Segons dades d'Ocean Planet, 90 dels 109 països amb esculls de corall informen que les seves reserves han estat danyades per l'impacte dels vaixells, els sistemes de rec i el comerç de corall. Aquesta pressió cada vegada més gran suposa una amenaça constant i diària per a la biodiversitat. http://www.cbd.int/default.shtml

Contaminació de l'aire, la terra i el marEl nombre cada vegada major de gent que es desplaça fa augmen-tar la contaminació aèria, sobretot a través de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'any 2003, els aeroports van registrar l'a!uència d'1,6 bilions de passatgers, dos terços dels quals estaven de vacances. La contaminació aquàtica és un problema per diverses destinacions turístiques que encara han d'implementar tècniques de tractament d'irrigació. Finalment, l'abocament de muntanyes de residus cada vegada més grans també sol ser un problema, sobretot per als pai-satges naturals.http://europa.eu.int/comm/transport/air/environment/index_en.htm

Pèrdua d'identitatEl turisme en massa pot suposar un impacte sobre els costums lo-cals. Sota la pressió dels visitants, els rius, els festivals tradicionals i les cerimònies religioses van perdent el sentit per quedar relegades a meres atraccions turístiques. En aquesta mateixa línia, la necessitat per part de molts estiuejants a sentir-se en un ambient familiar pot animar a les poblacions locals a proposar serveis híbrids que s'allu-nyen força de la tradició. http://portal.unesco.org/culture/en/ev.php-URL_ID=11408&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

Repercussions socials alarmants De vegades el desenvolupament del turisme pot comportar un augment de la criminalitat i dels índexs de prostitució entre dones i menors. A més a més, l’Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que entre el 10 i el 15% de la gent que treballa a la indústria del turisme són nens. www.ecpat.org

Bene"cis econòmics que repercuteixen a les poblacions localsLes enormes quantitats de diners que mou el turisme no sempre repercuteixen a les butxaques de les poblacions locals. Un estudi dut a terme per Sustainable Living ha indicat que a Tailàndia, el 70% dels ingressos generats pel turisme van a parar a fora del país. Aquesta xifra arriba "ns el 40% a l’Índia i el 80% a la zona del Carib. www.oecd.org/document/2/0,2340,en_2649_34389_1826114_1_1_1_1,00.html

TURISME ARREU DEL MÓN

Amb el 57,8% del turisme mundial l'any 2003, Europa destaca clarament com el principal destí turístic, seguida d'Àsia i de la zona del Pacífic. www.unwto.org/index.php

> L'11%del producte interior

brut mundial prové del turisme

Gairebé tres quartes parts de la costa mediterrània entre Espa-

nya i Sicília han quedat espatllades per complexes turístics.

>

ELS CREUERS PEL CARIB DEIXEN MÉS DE 70.000 TONES DE RESIDUS CADA

ANY.

A!uència de turistes internacionals per cada regió del món (% de segment de mercat). OMT – Gener de 2004

Els articles de regal fets a

partir d'espècies protegides

amenacen la biodiversitat.

>

>

TRES QUARTES PARTS

DELS ESCULLS DE CORALL DE TOT EL MÓN ESTAN EN PERILL D'EXTINCIÓ

PER CULPA DE LA DECOLORACIÓ

PEL BON CAMÍ POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA Individus

> ESCOLLIR LES INSTAL·LACIONS I SERVEIS EN BASE AL SEU IMPACTE EN EL MEDI AMBIENT, LA POBLACIÓ I L'ECONOMIA (AGÈNCIES TURÍSTIQUES I HOTELS CERTIFICATS, ESTRUCTURES QUE CONTRIBUEIXIN A LA CONSERVACIÓ DE LA ZONA, ETC.) > INTERESSAR-SE PELS COSTUMS LOCALS ABANS DE VIATJAR, I RESPECTAR-LOS > ABOCAR ELS RESIDUS EN PUNTS DE RECICLATGE SEGURS I UTILITZAR PILES RECARREGABLES > UTILITZAR L'AIGUA I L'ELECTRICITAT AMB MODERACIÓ > PREFERIR ELS PRODUCTES I LES COMPANYIES LOCALS (GUIES, ARTICLES DE REGAL FABRICATS ARTESANALMENT, ETC.) > NO COMPRAR ARTICLES DE REGAL FETS A PARTIR D'ESPÈCIES PROTEGIDES

Empreses

> RESPECTAR LES NORMES DE TURISME SOSTENIBLE A L'HORA D'ORGANITZAR UN VIATGE D'EMPRESA > PROPOSAR SÈRIES D'ACTIVITATS PER ALS TREBALLADORS I LES SEVES FAMÍLIES > PERMETRE QUE ELS TREBALLADORS PRENGUIN PART EN PROJECTES D'ECOTURISME ORGANITZATS PER LES ONG.

Autoritats locals

> FOMENTAR EL DESENVOLUPAMENT D'UN TURISME SOSTENIBLE FORMANT ALS PROFESSIONALS I IMPLEMENTANT LES AGENDES 21 O LES POLÍTIQUES ADEQUADES > FOMENTAR LA CREACIÓ D’INFRAESTRUCTURES PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE MITJANÇANT SUBVENCIONS I ASSISTÈNCIA TÈCNICA > MODULAR L'ACCÉS ALS PUNTS TURÍSTICS (BUSOS, CARRILS BICI) I MILLORAR LES INSTAL·LACIONS PER AL TRANSPORT NO MOTORITZAT > PROGRAMAR PLANS D'AGERMANAMENT DE POBLES I INTERCANVIS ENTRE ESCOLES I INSTITUTS CULTURALS

PER SABER-NE MÉS

Turisme ètic i sostenible:Tourism Concern: www.tourismconcern.org.ukDeclaració del Quebec sobre ecoturisme:www.world-tourism.org/sustainable/IYE/quebec/anglais/index_a.html

Organitzacions i xarxes:Iniciativa per a un Informe Global: www.globalreporting.orgCoalició per a una economia responsable amb el medi ambient:www.ceres.orgCentre per al Turisme i el Transport sostenibles de la Universitat de Formació Professional de Breda (NHTV):www.cstt.nl/index.php?contentid=1&lang=1Portal d'informació sobre turisme sostenible:http://destinet.ewindows.eu.orgXarxa Internacional d'Informació sobre Esculls de Corall (ICRIN): www.coralreef.orgFundació per a l'Educació Mediambiental: www.fee-international.org

AL PNUMA> Promoure un turisme sostenibleLes activitats de formació i de conscienciació per a turistes i professionals del turisme es troben entre els objectius prioritaris del PNUMA en l'àmbit del turisme. Les directrius, (bones pràctiques en la gestió de l'aigua i els residus, consum energètic a hotels, iniciatives de voluntariat com les ecoetiquetes, etc.), les conferències i els grups de treball són algunes de les activitats principals per establir les bases d'un desenvolupament sostenible. www.unep.fr/pc/tourism

> Turisme compartir al Nepal

La regió d'Anapurna, al Nepal, ha avançat moltíssim. Des del primer viatger solitari l'any 1957, en l'actualitat la regió acull cada any el 60% dels visitants del país. El destí turístic més popular del Nepal s'ha conver-tit en víctima del seu propi èxit. Així, l'any 1986 es va crear el Projecte per la Conser-vació de la Regió d'Annapurna (ACAP, per les seves sigles en anglès), que fou el pri-mer projecte d'aquestes característiques al Nepal, durant l'època del Fideïcomís per a la Conservació de la Natura del Rei Mahendra. Els plans de conservació i com-partiment de recursos i les iniciatives per al desenvolupament bene" cien tant a les po-blacions locals com als viatgers. Les aporta-cions dels visitants es destinen sempre als plans de conservació de la zona. D'aquesta manera es garanteix que les poblacions locals, que s’impliquen activament en el projecte de conservació, es bene" ciaran directament de l'impacte econòmic del tu-risme a Annapurna. www.gonomad.com/helps/0010/clay_annapurna.html

> Hissar la bandera blava a les costes europees

Entre les diverses ecoetiquetes del turisme, el pla de banderes blaves, creat l'any 1985 per la Federació per a l'Educació Mediam-biental, ha aconseguit despertar l'interès per la conservació de la línia de costa. Cada any, es concedeixen Banderes Blaves a ciutats i marines pels seus excel·lents re-sultats quant a gestió mediambiental. Els sol·licitants d'aquesta ecoetiqueta s'ava-luen en base a diversos criteris: la qualitat de l'aigua, l'educació i la informació sobre medi ambient, la gestió mediambiental, la seguretat i els serveis. Actualment hi ha unes 29.000 platges i marines amb bandera blava a 24 països, i el pla s'ha ampliat a fora d'Europa incloent a països de l'Àfrica i de la zona del Pací" c. Els criteris s'adapten en cada cas a les condicions mediambientals. www.blue! ag.org

> Iniciativa de les agències de viatges per un turisme sostenible

Com a intermediaris entre els turistes i els seus destins, les agències de viatge juguen un paper fonamental en la indústria del turisme. En facilitar l'accés als serveis i ofe-rir paquets turístics que ho inclouen tot, in! ueixen en el tipus de vacances que la gent escull. Havent descobert que la sos-tenibilitat és essencial per al seu futur, una vintena d'agències de viatges van unir for-ces l'any 2007 per a crear la iniciativa de les Agències de Viatges per al Desenvolupa-ment del Turisme Sostenible (TOI, per les seves sigles en anglès). Creada amb el re-colzament del PNUMA, la UNESCO i la OMT, aquesta iniciativa té com a objectiu ajudar als seus membres a desenvolupar mètodes que respectin el medi ambient i les pobla-cions autòctones, i identi" car i disseminar les millors pràctiques que siguin compati-bles amb un turisme sostenible. Des de la certi" cació mediambiental " ns als plans de recolzament a les tradicions locals, totes les iniciatives són benvingudes. www.toinitiative.org

AIGUAutilitzar amb precaució

Vista des de milers de kilòmetres, la Terra és blava. Amb tres quartes parts de la superfície recobertes d'aigua, sembla impossible que ningú pugui morir de set. I en canvi, l'aigua és un recurs escàs i desigualment repartit. L'aigua salada de mars i oceans representa el 97,5% del total de reserves del planeta. Pel que fa a l'aigua dolça, la major part està congelada en glaceres i neu perenne, la qual cosa en di!culta l'explotació. Això fa que el percentatge de llacs, rius, aigües subterrànies i núvols sigui només del 0,01% respecte del total. Sense aigua no pot haver-hi activitat humana; l'aigua s'utilitza en l'agricultura (70%), la indústria (22%, incloent l'aigua utilitzada per a generar hidroelectricitat i energia nuclear) i el consum domèstic (8%). Deu països, encapçalats pel Canadà i Brasil, es reparteixen dues terceres parts de les reserves d'aigua dolça, mentre que uns altres trenta, la majoria d'ells països africans, han d'afrontar freqüents mancances. I quan no hi ha mancances d'aigua, sovint la que hi ha disponible està contaminada per l'agricultura intensiva, els residus industrials, els detergents domèstics, etc. Tots aquests factors afecten la seva qualitat. Com a resultat, l'aigua contaminada causa milions de morts cada any. Als països en vies de desenvolupament, el 80% de les malalties i morts estan relacionades amb l'aigua. Més d'1.200 milions de persones encara no tenen accés a aigua portable, i 2.400 milions viuen sense les condicions sanitàries adequades. Gairebé sempre, aquestes són les poblacions més pobres. A l’Assemblea del Mil·lenni celebrada l'any 2000, els governs es van !xar un termini de quinze anys per reduir a la meitat la proporció de la població mundial que no té accés a aigua potable segura. El concepte "aigua per a tots" es situa avui dia entre les principals prioritats de la comunitat internacional.

CANVI CLIMÀTIC

En constant creixement a nivell mundial, el transit per carreteres i la producció de béns i serveis alliberen cada any més de 30.000 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. El corresponent increment de les temperatures trastorna el clima i fa augmentar la freqüència de les catàstrofes naturals. A l'he-misferi nord, les precipitacions són cada vegada més violentes i irregulars, mentre que les zones equatorials pateixen tifons, tornados i altres fenòmens extrems. Durant els darrers cinquanta anys, el nombre de catàstrofes hidrometeoro-lògiques (causades per l'aigua i les condicions meteorològiques) ha augmentat considera-blement. Marees i inundacions han alterat l'estructura dels "uxos d'aigua, transformat els paisatges i causat la mort a milers de persones.

Altres canvis s'estan produint de manera més lenta, però amb efectes no menys devas-tadors. El desgel accelerat està fent que augmenti el nivell del mar. En algunes regions, la desforestació i el dèficit d'aigua de pluja causen que el desert envaeixi regions ja de per si prou àrides. Exposades únicament a precipitacions poc freqüents i impredicti-bles, no pot haver-hi cap forma de vida en aquestes zones. El canvi climàtic, per tant, és responsable d'un 20% de les mancances de recursos d'aigua, que no paren de minvar.

www.uicn.org/places/medoffice/CDCambio_climatico/index_en.htmlwww.ec.gc.ca/water/en/info/pubs/FS/e_FSA9.htm

> CALEN 1,500 LITRES d'aigua per cultivar 1 kg

de blat, i 30.000 litres per fabricar una pantalla

de televisió

> 6 Litresper minut, o la mitjana

d'aigua que emana d'una aixeta

EL 20% DE LES

10.000 ESPÈCIES DE PEIXOS D'AIGUA DOLÇA DE

TOT EL MÓN ESTAN EN PERILL D'EXTINCIÓ.

EN LES ZONES ÀRIDES, EL FET DE CULTIVAR

FRUITES I HORTALISSES PER A L'EXPORTACIÓ CAUSA ESTRALLS

A LES MINSES RESERVES D'AIGÜES SUBTERRÀNIES

LOCALS.

El drenatge fa que els fertilitzants de nitrogen de les terres de conreu vagin a parar a llacs i rius. Els fosfats i nitrats estimulen el creixement d'algues, i aquestes, que utilitzen tot l'oxigen disponible, as!xien ràpidament els peixos i les altres espècies aquàtiques. Aquest fenomen es coneix com eutro!tzació.

>

Una gotera pot malbara-tar dotzenes de litres d'aigua cada dia.

>

Font: GEO-3, UNEP

AL PNUMA> Atles dels acords internacionals sobre reserves d'aigua dolçaCoincidint amb l'Any Internacional de l'Aigua Dolça, el 2003 el PNUMA va iniciar un programa exhaustiu d'informació que consistia en una campanya de comunicació, una pàgina web i un llistat complet de la documentació de les Nacions Unides sobre els recursos d'aigua dolça. El PNUMA també va publicar l'Atles dels Acords Internacionals sobre reserves d'Aigua Dolça. En aquest atles es detallen tots els recursos aquàtics transfronterers recollits per acords entre els diversos països per a una millor gestió " uvial. També aconsella com gestionar millor la resta de recursos. Al Japó, el PNUMA ha creat també el Centre Internacional de Tecnologia Mediambiental. Actualment el centre està en fase de recopilació d'una base de dades de recomanacions, tecnologies i polítiques per a l'estalvi d'aigua. La informació es recull arreu del món, des de les nacions industrialitzades ! ns als països en vies de desenvolupament, sense oblidar els petits estats insulars.www.earthprint.com/cgi-bin/ncommerce3/ProductDisplay?prrfnbr=232250&prmenbr=27973> INFORME SOBRE ELS RECURSOS D'AIGUA DOLÇA: www.unep.org/vitalwater

PER SABER-NE MÉS

Programa d'Assessorament Mundial en matèria d'Aigua:www.unesco.org/water/wwap/facts_! gures/index.shtml Portal de l'Aigua de la Unesco: www.un.org/issues/m-water.html Sistema Munial de Vigilància del Medi Ambient del PNUMA: www.gemswater.org O! cina Internacional de l'Aigua:www.oieau.fr/anglais/index.htmXarxa de negocis de l'aigua: www.waternunc.comDepartament de Tecnologia, Indústria i Economia del PNUMA, Divisió de Producció i Consum: www.unep.fr/pc/home.htm Informació sobre els recursos mundials d'aigua dolça: www.worldwater.orgConsorci d'aigües a la xarxa: www.waterweb.orgPrograma d'Assessorament Mundial en matèria d'Aigua: www.unesco.org/water/wwapHiperenllaços en hidrologia per a Europa i el món: www.nwl.ac.uk/ih/devel/wmoPrograma d'Aigua i Sanejament: www.wsp.org Consell Mundial de l'Aigua: www.worldwatercouncil.orgPartenariat Mundial de l'Aigua: www.gwpforum.orgCentre Internacional de l'Aigua i el Sanejament: www.irc.nl Centre d'Ecologia i Hidrologia: www.nwl.ac.uk/ihSocietat Europea de Dessalinització: www.edsoc.comGlobal Water: www.globalwater.orgAcadèmia Internacional de l'Aigua: www.thewateracademy.orgXarxa Internacional de l'Aigua, el Medi Ambient i la Sanitat: www.inweh.unu.edu/inwehMillorar l'abastament d'aigua: http://globalcrisis.info/wateravailability.html

> Estalviar aigua a casa

En un país desenvolupat, una persona fa servir ! ns a 425 litres d'aigua cada dia, mentre que la simple instal·lació de l'equi-

pament adequat reduiria sensi-blement el consum domèstic

d'aigua i també la factura. Un airejador, que regula

el flux d'aigua d'una aixeta o d’una dutxa, és garantia d'estalvis considerables. Al la-vabo, una cisterna de doble cadena ajudarà també a li-

mitar el consum (una cisterna convencional

desaigua una mitjana de 13 litres cada vegada). Les

persones podem col·laborar amb l'impacte que suposaria la

instal·lació d'aparells d'aquest tipus simplement canviant les nostres costums: preferir les dutxes més que no pas els ba-nys, rentar els plats en una palangana, om-plir la pica en afaitar-nos, localitzar i reparar les ! ltracions... Totes aquestes són maneres senzilles d'estalviar aigua a casa. http://eartheasy.com/live_water_saving.htmwww.ca.uky.edu/enri/consrv.htm

> Rec per gota a gota

Malgrat consumir el 70% de les reserves d'aigua dolça del planeta, de vegades l'agricultura encara fa servir sistemes de rec poc e! cients. La tecnologia del rec per gota a gota, que distribueix l'aigua a través de conductes subterranis, és tant e! cient com econòmicament rendible. L'aigua va penetrant poc a poc al sòl mantenint la hu-mitat al voltant de les arrels de la planta. Amb aquest sistema es redueixen consi-derablement les pèrdues d'aigua, sobretot per evaporació. A l’Índia, Israel, Jordània, Espanya i Califòrnia, el rec per gota a gota ha reduït la quantitat d'aigua utilitzada en-tre un 30 i un 70%, mentre que les collites han augmentat entre un 20 i un 90%.www.cropinfo.net/drip.htm www.fao.org/docrep/S8684E/s8684e00.htm#Contents

> Recollir els núvols

A la dècada dels noranta es van construir enormes condensadors de boira a diverses localitats del Iemen, Guatemala, Xile, Nepal i Haití. Erigides dos metres per damunt de la superfície terrestre i sostingudes per un pal de fusta a cada extrem, aquestes xarxes de polipropilè capturen les gotes d'aigua, Per la in" uència de la força de la gravetat, les gotes suspeses travessen la xarxa ! ns a caure per un ori! ci. Aleshores, l'aigua recollida és transportada per canonades ! ns a una cisterna d'emmagatzemament, preparada per a l'ús. Al desert més àrid del món sencer (el desert d'Atacama, a Xile) els recol·lectors de boira abasteixen les pobla-cions locals amb 40 litres d'aigua per dia i per persona.www.fogquest.org

Hi ha moltes maneres de recol·lectar i utilitzar l'aigua, com per exemple, per a regar les plantes, rentar un cotxe o desaiguar els sanitaris.

>

VISIÓ 21En el Segon Fòrum Mundial

de l'Aigua celebrat a l’Haia l'any 2000, el Consell de Col·laboració per a

l'Abastament d'Aigua i el Sanejament (WSSCC, per les seves sigles en anglès) va presentar els

objectius per al programa Vision 21 amb l’objectiu de facilitar un millor accés a l'aigua a tot el món.· Per al 2015, reduir a la meitat el nombre de persones sense accés a instal·lacions de sanejament o sense accés a la quantitat adequada d'aigua segura i assequible.

· Per al 2025, assolir l'accés universal als serveis d'higiene, sanitat i abastament d'aigua.

www.wsscc.org/load.cfm?edit_id=45

IMPACTESL'agricultura: el principal consumidor d'aiguaTres quartes parts de les reserves d'aigua dolça de llacs, rius i fonts subterrànies s'utilitzen en l'agricultura. El desenvolupament de les tècniques de rec ha fet augmentar considerablement la quantitat de terres de conreu a tot el món. Avui dia es reguen més de 270 milions d'hectàrees, en comparació amb els menys de 200 milions de fa trenta anys. Durant el mateix període, el consum d'aigua ha augmentat en 1.000 km3. Actualment el 40% dels conreus mundials fan servir algun tipus de tècnica de rec, tot i que no sempre la més e!cient. Sovint menys d'un terç o la meitat de l'aigua arriba realment a la planta. Per tant, el rec pot implicar un malbaratament desmesurat d'aigua i debilitar els recursos d'aigües subterrànies locals.

Deteriorament de la qualitat de l'aiguaEn aquelles zones on la disponibilitat de l'aigua és elevada, sovint aquesta està contaminada. Entre els "culpables" hi trobem les aigües residuals no tractades, els e"uents químics de les fàbriques i els productes fitosanitaris. Una altra proporció significativa de contaminació aquàtica és el resultat dels residus líquids, en arrossegar la pluja els fertilitzants químics i els pesticides dels conreus, i també el drenatge urbà. El Conveni Mundial sobre l'Aigua ha fet saltar l'alarma: "més de la meitat dels principals rius del món perden cabal i estan cada vegada més contaminats, amb la qual cosa es degraden i s'intoxiquen els ecosistemes veïns i es veu amenaçada la salut i la supervivència de la gent que en depèn." www.worldwatercommission.orgwww.fao.org/docrep/W2598E/w2598e07.htmwww.ec.gc.ca/water/en/manage/poll/e_poll.htm

Desviament dels cursos de l'aiguaLa construcció de preses i canals per a la conducció de l'aigua s'ha convertit en una pràctica comuna com a mitjà per a optimitzar els recursos d'aigua, racionalitzar el desenvolupament del sòl i subministrar la quantitat d'aigua su!cient per al rec, la producció hidroelèctrica i les aplicacions domèstiques. Dels 227 rius més importants del món, un 60% han patit desviacions del cabal. Mentre que la multiplicació d'aquestes estructures ha tingut com a resultat un augment de les terres de conreu i la producció d'electricitat, els pantans també han obligat a desplaçar-se entre 40 i 80 milions de persones, han alterat els ecosistemes d’aigua dolça i pertorbat les espècies que hi habiten. Els llits de rius, que temps enrere eren considerats zones no desenvolupables per actuar com a reguladors del nivell de l'aigua, en l'actualitat també

s'edi!quen. Aquest canvi de plans ha provocat un augment del nombre de les anomenades catàstrofes "naturals".www.maf.govt.nz/mafnet/rural-nz/sustainable-resource-use/land-management/erosion-risks/erowater.htm

Malalties relacionades amb l'aiguaMentre que una persona pot sobreviure diverses setmanes sense menjar, ningú pot passar més de quatre dies sense beure. Cada any, més de 5 milions de persones moren per malalties relacionades amb l'aigua. Es calcula que uns 6.000 nens moren cada dia per culpa d'un abastiment d'aigua insegur i per qüestions de sanitat i higiene. Entre les malalties més comunes relacionades amb l'aigua, la malària segueix essent devastadora. Hi ha uns 100 milions de casos de malària arreu del món, que causen entre 1 i 2 milions de morts cada any. A això poden afegir-s'hi els gairebé 4 bilions de casos de diarrea a tot el món, que causen la mort a 2,2 milions de persones.www.who.int/water_sanitation_health/diseases/en

Tones de plàstic per envasar aiguaLes ventes d'aigua envasada no deixen de créixer. Amb fama de pura, rica en sals minerals i excel·lent per la salut, l'aigua mineral està desbancant a l'aigua de l'aixeta. Malgrat això, d'acord amb les informacions de l’Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), la major part de les aigües municipals són tan bones com les aigües envasades. A més a més, l'aigua de l'aixeta contamina menys: cada any es produeixen 1,5 milions de tones de plàstic només per fabricar ampolles d'aigua. Aquestes ampolles també generen residus, i a més a més, l'aigua envasada que s'exporta s'ha de transportar, la qual cosa contribueix a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

E"uents industrialsLa indústria segueix consumint considerablement menys que no pas l'agricultura. El principal problema està relacionat amb els e"uents. La major part de l'aigua utilitzada per la indústria es destina a la neteja o la refrigeració. Per aquest motiu, el 80% resulta contaminada pels productes o residus que són part del procés de fabricació i s'aboquen, sovint sense cap mena de control, a la natura. D'aquesta manera es deixa que productes químics com àcids i dissolvents contaminin les aigües subterrànies i de superfície.www.who.int/water_sanitation_health/industrypollution/en/index1.html

Les dones solen ser les encarregades d'anar a buscar aigua. A l'Àfrica solen caminar una mitjana de sis kilòmetres !ns al pou més proper. I mentre les nenes fan cua per omplir els cubells, no són a l'escola. Per tant, l'accés a l'aigua i als serveis sanitaris és un dret fonamental perquè tant els nens com les nenes tinguin accés per igual a l'educació.

>

LES ZONES HUMIDES EN PERILL D'EXTINCIÓ

Durant els darrers anys les metodologies agrí-coles i urbanístiques han suposat un gran impacte en les zones humides (pantans i aigua-molls). Durant el transcurs del s. XX, el 50% pràcticament han desaparegut. I tot i així, aquestes infravalorades zones juguen un paper importantíssim a l'hora de regular els ecosistemes. En modular de manera natural el nivell del mar, filtrar l'aigua estan-cada i "retenir" el carboni, ajuden a limitar les inundacions i la contaminació causades pels residus líquids. Des de 1971, el Conveni Ramsar sobre Zones Humides vetlla per la conservació i l'ús intel·ligent de les zones humides i els seus recursos.www.ramsar.org> X7

Durant el s. XX, la demanda d'aigua

s'ha multiplicat per 7

> 300con"ictes relacionats amb l'aigua han estat

identi!cats per per les

Nacions Unides

> 82.000km2: les dimensions

del llac més gran del món, el Lake Superior

d'Estats Units

CONSUM D'AIGUA DIARI:

AMÈRICA = 425 L EUROPA = 200 L PALESTINA = 70 L

HAITÍ = 40 L

CADA DIA S'ABOQUEN 2

MILIONS DE TONES DE RESIDUS A LLACS, RIUS I

RIBERES.

ES PREVEU QUE PER

SATISFER LES NECESSITATS DE LA POBLACIÓ MUNDIAL,

L'ANY 2020 EL CONSUM D'AIGUA AUGMENTARÀ EN UN 40% I

S'HAURÀ D'UTILITZAR UN 17% MÉS D'AIGUA PER ALS

CONREUS.

Es podria pensar que l'aigua de pluja s'afegeix a les reserves d'aigua. En realitat, la quantitat d'aigua de la Terra és sempre la mateixa, ja que va circulant en un cicle constant: només can-vien les fases.

>

PEL BON CAMÍImplementar noves tècniques de conreu, evitar les !ltracions, gastar menys i adaptar les actituds a la geogra!a de cada zona... existeixen in!nites possibilitats a tot el món per estalviar aigua alhora que es satisfan les demandes de la població.

HIDROPONIA

El principi bàsic de la hidroponia és cultivar les plantes només amb aigua, sense necessitat de terra. No és una tècnica nova: les comunitats del Perú ja la coneixien i a l'Índia es cultivaven plantes a les superfícies de llacs munta-nyosos. Es tracta, igual que l'aquaponia, que combina la hidroponia amb l'aqüi-cultura, d'una alternativa vàlida a les tècniques de conreu tradicionals.

www.carbon.orgwww.rlc.fao.org/prior/segalim/prodalim/prodveg/hydroponic.htm

POSAR LES IDEES EN PRÀCTICA Individus

> REDUIR EL CONSUM D'AIGUA EN ORIGEN > DUTXAR-SE ENLLOC DE BANYAR-SE > LOCALITZAR LES FILTRACIONS I REPARAR-LES DE SEGUIDA > NO RENTAR-SE LES DENTS, RENTAR ELS PLATS, ETC., AMB L'AIXETA OBERTA > EQUIPAR LES CISTERNES I SANITARIS AMB DISPOSITIUS DE FLUX REDUÏT > UTILITZAR PRODUCTES DOMÈSTICS NATURALS ENLLOC DE PRODUCTES QUÍMICS O PERILLOSOS > NO ABOCAR ELS PRODUCTES TÒXICS A DESGUASSOS; PORTAR ELS RESIDUS DE PINTURA, ESMALTS, DISSOLVENTS, ETC. A PUNTS DE RECOL·LECCIÓ AUTORITZATS > UTILITZAR MENYS QUANTITAT DE DETERGENTS > RESPECTAR LES NORMATIVES A L'HORA D'INSTAL·LAR CANONADES DE REC O FOSSES SÈPTIQUES > RECOLLIR L'AIGUA DE LA PLUJA I UTILITZAR-LA PER REGAR EL JARDÍ I SI ÉS POSSIBLE PER NETEJAR > PREFERIR LES VARIETATS DE PLANTES LOCALS I/O AQUELLES QUE REQUEREIXIN MENOR QUANTITAT D'AIGUA > SUBSTITUIR ELS PRODUCTES PER LA CURA DE LES PLANTES PER PRODUCTES BIODEGRADABLES O ALTRES MÈTODES NATURALS (VEGI'S L'APARTAT "OCI") > UTILITZAR L'AIGUA AMB PRECAUCIÓ QUAN ES VISITIN PAÏSOS TROPICALS (VEGI'S L'APARTAT "TURISME")

Empreses

> IMPLEMENTAR UN PLA MEDIAMBIENTAL PER REDUIR EL CONSUM D'AIGUA I MARCAR OBJECTIUS PER LA PLANTILLA > TRACTAR L'AIGUA ABANS D'ABOCAR-LA, EQUIPAR LES PLANTES AMB SISTEMES DE DEPURACIÓ NATURALS, PREFERIR LES VARIETATS DE PLANTES LOCALS O LES QUE NECESSITIN MENYS AIGUA PER LES ZONES VERDES I EVITAR PLANTAR GESPA EN ZONES ON NO PLOU GAIRE > INDÚSTRIA: UTILITZAR L'AIGUA EN CIRCUIT TANCAT O SUBSTITUIR-NE L'ÚS PER SISTEMES D'AIRE COMPRIMIT, ESCOLLIR ELS PRODUCTES MENYS CONTAMINANTS I CONTROLAR-NE L'ÚS > AGRICULTURA: UTILITZAR EL REC PER GOTA A GOTA I LES TÈCNIQUES DE CONREU DE FEIXES; CULTIVAR LES VARIETATS LOCALS, VARIETATS QUE NECESSITIN MENYS AIGUA I FRUITES I HORTALISSES DE TEMPORADA; EVITAR L'ÚS DE FERTILITZANTS QUÍMICS

Autoritats locals

> INFORMAR ELS RESIDENTS LOCALS, TANT ADULTS COM NENS, DELS MÈTODES POSSIBLES PER ESTALVIAR AIGUA > CONSTRUIR UNA PLANTA PER AL TRACTAMENT D'AIGÜES RESIDUALS O CONNECTAR AMB EL SISTEMA DE DEPURACIÓ EXISTENT > CONTROLAR LA INFRAESTRUCTURA HIDRÀULICA > EQUIPAR LES ZONES MUNICIPALS PERQUÈ UTILITZIN MENYS AIGUA > ANIMAR ELS AGRICULTORS A CONTROLAR EL SEU CONSUM D'AIGUA I EFLUENTS; RECORDAR ALS CONSERGES QUE COMPROVIN QUE NO HI HA FILTRACIONS ALS EDIFICIS > ESTABLIR DIES "DE L'ESTALVI D'AIGUA" > NETEJAR ELS DESGUASSOS I COL·LOCAR SISTEMES DE FILTRACIÓ NATURALS > CONSERVAR ELS BANCS DE RIU AMB MÈTODES NATURALS I PROTEGIR ELS ECOSISTEMES (PANTANS, LLACS, RIUS) > PREFERIR LES VARIETATS DE PLANTES LOCALS PER A PARCS I JARDINS > RECOLLIR L'AIGUA DE PLUJA

>Fer arribar l'aigua als suburbis de Teguci-galpa

A Hondures, un creixement sense prece-dents dels índex de població va fer que el nombre d'habitants de la capital augmen-tés !ns als 850.000, més de la meitat dels quals viuen als afores de la ciutat. Gràcies al partenariat entre el Fons de les Nacions Unides per la Infància (UNICEF), l'autoritat nacional en matèria d'aigua i rec i el govern local, es va implantar un programa per a l'abastiment d'aigua a aquestes comuni-tats. Durant un període de deu anys, el projecte ha abastit d'aigua potable segura a 150.000 persones en aquests districtes periurbans, amb la col·laboració de tots els socis. La comunitat local subministra la mà d'obra i els materials per a la construcció, paga el cost de l'aigua i recupera la totali-tat de la inversió mitjançant el cobrament d'impostos. També és responsable del manteniment bàsic de les instal·lacions. L'autoritat en matèria d'aigua i l’UNICEF faciliten assistència tècnica i recolzament !nancer.www.unicef.org/wes

> WASH

Fa una dècada, gairebé 12 milions de sud-africans no tenien accés a aigua potable. Sobretot les poblacions de les zones ru-rals, havien de caminar diversos kilòmetres cada dia per anar a buscar aigua a un riu, rierol o pou. L'any 1994, el nou govern de Sud-àfrica va iniciar un important programa d'abastiment d'aigua. Juntament amb les mesures adoptades per portar aigua als pobles, es va llançar una exhaustiva campanya d'informació per prevenir les epidèmies. La cam-panya Aigua, Sanitat i Hi-giene per a tots, o WASH, com se la coneix per les seves sigles en anglès, té com a objec-tiu conscienciar a la població, in"uir en les actituds i fer de la sanitat, la higiene i l'accés segur a l'aigua potable les principals prioritats de l'agenda política. Els resultats de la campanya, que va implementar-se a tot el país, van ser tan encoratjadors que l'any 2002, la Cimera de Johannesburg va decidir estendre’n l'abast a tota la comuni-tat internacional.www.wsscc.org

>Xarxa internacional de centres de pro-ducció neta

El PNUMA i l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (UNIDO) han creat una xarxa internacio-nal de 24 centres de producció neta en països en vies de desenvolupament, amb l'objectiu de fer més nets els processos industrials i reduir el consum d'aigua i la contaminació. Cada centre proporciona els recursos, els coneixements tècnics i la formació necessària, i també assessora so-bre com trobar les millors solucions per a la conservació de l'aigua. A Corea, les inno-vadores tècniques de tintura del cotó per-meten estalviar de 8 a 10 tones d'aigua per cada tona de cotó produïda. A Costa Rica s'han trobat 47 solucions potencials per a reduir el consum d'aigua a la indústria agroalimentària. A Uganda s'han revisat

els mètodes de conservació del peix, assolint una reducció

del 30% en la quantitat d'aigua utilitzada.

www.unep.fr/pc/cp

KIRIBATI, NAURU I SAINT

LUCIA, TOTES ELLES ILLES DE LAS BAHAMES I EL CARIB, HAN

DESENVOLUPAT SISTEMES DOBLES PER A L'ABASTIMENT D'AIGUA. UN CONDUCTE

TRANSPORTA L'AIGUA PER AL CONSUM MENTRE L'ALTRE ABASTEIX D'AIGUA LES

CISTERNES DELS SANITARIS.

Les aigües residuals poden !ltrar-se mitjançant l'ús de di-versos processos naturals, amb plantes com el bambú i el jacint aquàtic.

>