guia pràctica per a projectes cofinançats pel feder ... · els programes en els quals intervé i...

Guia pràctica per a projectes cofinançatspel Feder Catalunya2007 - 2013

Feder Catalunya2007-2013Eix 1

Guia pràctica per a projectes cofinançats pel Feder Catalunya 2007-2013

© Diputació de Barcelona

Àrea de Desenvolupament Econòmic

Abril 2009

Direcció i coordinació: Servei de Teixit Productiu

Amb la col·laboració de: RED2RED CONSULTORES, SL

GUIA PRÀCTICA PER A PROJECTES COFINANÇATS PEL FEDER 2007-2013 1

Índex de continguts

1. PRESENTACIÓ ........................................................................................................... 3 2. CONTINGUTS DE LA GUIA ........................................................................................... 4 3. EL FEDER COM A INSTRUMENT DE LA POLÍTICA DE COHESIÓ EUROPEA..................... 5

3.1 POLÍTICA DE COHESIÓ EUROPEA................................................................... 5 3.2 POLÍTICA DE COHESIÓ EN EL NOU PERÍODE DE PROGRAMACIÓ 2007-2013..... 8

3.2.1 Nova normativa i enfocament més estratègic ................................ 8 3.2.2 Objectius de la política de cohesió 2007-2013............................. 11 3.2.3 Instruments financers de la política de cohesió 2007-2013 ......... 15 3.2.4 Gestió dels programes operatius ................................................. 16

Autoritat de Gestió ........................................................................ 17 Autoritat de Certificació ................................................................. 17 Autoritat d’auditoria ....................................................................... 18 Organisme Intermedi..................................................................... 18 Beneficiari...................................................................................... 18 Comitè de Seguiment.................................................................... 19

4. L’APLICACIÓ DEL FEDER A ESPANYA I A CATALUNYA ............................................. 20 4.1 APLICACIÓ DE LA POLÍTICA DE COHESIÓ A ESPANYA: L’MENR I EL PNR....... 20 4.2 PROGRAMES OPERATIUS DEL FEDER........................................................ 25 4.3 APLICACIÓ DEL FEDER A CATALUNYA ....................................................... 26

5. EL PROGRAMA OPERATIU FEDER DE CATALUNYA 2007-2013................................ 27 5.1 OBJECTIUS DEL PROGRAMA....................................................................... 27 5.2 PRIORITATS I ACTUACIONS ......................................................................... 29 5.3 PRESSUPOST DEL PROGRAMA ................................................................... 30

6. LA GESTIÓ DEL TRAM LOCAL DE L’EIX 1 DEL PO FEDER DE CATALUNYA................. 34 6.1 AGENTS INVOLUCRATS EN LA GESTIÓ ......................................................... 34 6.2 PROJECTES SUSCEPTIBLES DE COFINANÇAMENT ........................................ 37 6.3 FASES DE LES QUALS ES COMPOSA UN PROJECTE....................................... 39

1) Convocatòria .................................................................... 39 2) Anàlisi de sol·licituds i selecció d’operacions ................... 40 3) Resolució de la convocatòria ........................................... 41 4) Pla de formació................................................................. 42 5) Execució i seguiment de les operacions .......................... 43 6) Justificació de les despeses............................................. 44 7) Activitats de verificació ..................................................... 45 8) Pagament del cofinançament........................................... 46

6.4 FINANÇAMENT DELS AJUTS......................................................................... 47 6.5 NORMATIVA D’APLICACIÓ ........................................................................... 48

7. LA PRÀCTICA DE LA GESTIÓ DE PROJECTES FEDER PELS ENS LOCALS ................... 51 7.1 CONSIDERACIONS GENERALS..................................................................... 52

7.1.1 Accions i despeses subvencionables........................................... 52 7.1.2 Obligacions de les parts ............................................................... 53 7.1.3 Observança de la normativa comunitària..................................... 56

Contractació pública...................................................................... 56 Informació i publicitat .................................................................... 57 Principis transversals .................................................................... 59

7.2 EXECUCIÓ I SEGUIMENT DELS PROJECTES .................................................. 59 7.2.1 Seguiment físic............................................................................. 59 7.2.2 Seguiment financer ...................................................................... 60

Pista d’auditoria............................................................................. 61 Subvencionabilitat de la despesa ................................................. 61 Suports de la justificació ............................................................... 65 Projectes generadors d’ingressos................................................. 68 Modificacions del projecte aprovat................................................ 69

7.3 ACTIVITATS DE VERIFICACIÓ....................................................................... 70 8. ........................................................................... 72 CONCLUSIONS I RECOMANACIONS


Índex de taules

Taula 1. Delimitació dels objectius i els programes operatius 2007-2013.................... 14 Taula 2. Classificació per objectius de les regions espanyoles en el període 2007-

2013. ...................................................................................................................... 15 Taula 3: Pla Financer del Programa Operatiu del FEDER 2007-2013 de Catalunya....33 Índex de gràfics

Gràfic 1. PIB per càpita (UPA) en estats membres i extrems regionals (2004). ............. 7 Gràfic 2. Distribució dels trams del Programa Operatiu FEDER 2007-2013 de

Catalunya................................................................................................................ 30 Gràfic 3. Distribució del pressupost del Programa per eixos estratègics. ..................... 32 Índex de figures

Figura 1. Principals actors d’un programa operatiu....................................................... 20 Figura 2. Eixos prioritaris del FEDER, l’FSE i el Fons de Cohesió a Espanya. ............ 21 Figura 3. L’aplicació de la política de la cohesió: articulació estratègica. ..................... 23 Figura 4. Agents implicats en la gestió del tram local de l’Eix 1 del Programa Operatiu

del FEDER de Catalunya 2007-2013 en els projectes executats a la província de Barcelona................................................................................................................ 36

Figura 5. Fases d’un projecte en el marc de la convocatòria........................................ 39 Figura 6. Esquema general de la fase de convocatòria. ............................................... 40 Figura 7. Esquema general de la fase de selecció d’operacions. ................................. 41 Figura 8. Esquema general de la fase de resolució de la convocatòria........................ 42 Figura 9. Esquema general de la fase d’execució i seguiment de les operacions........ 44 Figura 10. Esquema general de la fase de justificació de les despeses....................... 44 Figura 11. Esquema general de la fase de verificació. ................................................. 45 Figura 12. Esquema general de la fase de pagament del cofinançament. ................... 47


1. PRESENTACIÓ

La Diputació de Barcelona ha subscrit un conveni amb la Generalitat de Catalunya

(en concret, amb la Direcció General d’Administració Local del Departament de

Governació i Administracions Públiques) amb la finalitat de gestionar conjuntament

una convocatòria d’ajuts a entitats locals per al desenvolupament de projectes en

matèria d’innovació, desenvolupament tecnològic i economia de coneixement.

Aquesta convocatòria, llançada per la Direcció General d’Administració Local, la

secretaria tècnica de la qual assumirà la Diputació de Barcelona en relació amb els

projectes que es duen a terme en la província, s’emmarca en l’Eix Prioritari 11 del

Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de

Catalunya 2007-2013.

El cofinançament comunitari d’aquests projectes s’articula a través del Fons Europeu

de Desenvolupament Regional (FEDER), cosa que implica atendre en el seu

desenvolupament les disposicions normatives que regulen l’aplicació d’aquest fons a

Espanya. En aquest sentit, i amb l’objectiu de garantir que tots els agents implicats

en la gestió i/o execució dels projectes cofinançats a l’empara de la convocatòria

compleixen adequadament les seves comeses en el marc del Programa Operatiu, la

Diputació de Barcelona vol disposar d’una guia pràctica que orienti els ens locals en

la gestió dels seus projectes FEDER en el nou període de programació dels Fons

Estructurals 2007-2013.

En conseqüència, la finalitat d’aquesta guia és dotar la Diputació de Barcelona d’un

document de caràcter didàctic i de lectura fàcil, el qual descrigui els aspectes més rellevants de la gestió de projectes cofinançats pel FEDER en el període 2007-2013 amb l’objectiu d ‘orientar els ens i els consorcis locals en l’execució dels seus

projectes.

Per tant, el document va adreçat als ajuntaments, ens locals, consorcis de

caràcter local, etc. (d’ara endavant, els ens locals), els projectes dels quals

1 Economia del coneixement i innovació i desenvolupament industrial.

GUIA PRÀCTICA PER A PROJECTES COFINANÇATS PEL FEDER 2007-2013

4

s’aprovin en el marc de la convocatòria, amb l’objectiu d’enunciar-los les

especificitats que el cofinançament del FEDER inclou en l’execució, el seguiment, el

control, la informació i la publicitat dels projectes, així com orientar-los en l’exercici de

les responsabilitats i tasques de la seva competència en aquests àmbits.

2. CONTINGUTS DE LA GUIA

Aquesta guia pretén ser un document que, amb un enfocament didàctic, doni

resposta als principals interrogants que giren al voltant de la gestió del FEDER en el

nou període de programació 2007-2013.

Amb aquesta finalitat, la guia la composen els apartats següents:

• El FEDER com a instrument de la política de cohesió 2007-2013

En aquest apartat es definirà què és la política de cohesió europea, els seus

objectius per al període 2007-2013, els instruments financers sota els quals s’articula

i el paper del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i de les seves

polítiques dins d’aquest marc.

• L’aplicació del FEDER a Espanya i a Catalunya

L’objectiu d’aquest apartat és descriure els mecanismes d’aplicació de la política

europea de cohesió a Espanya, les prioritats estratègiques del FEDER a Espanya,

els programes en els quals intervé i la seva aplicació a Catalunya.

• El Programa Operatiu (PO) FEDER de Catalunya 2007-2013

En aquest apartat s’estudiaran els objectius perseguits per aquest PO, les seves

actuacions previstes,el seu pressupost, els organismes encarregats de la seva gestió

i el paper que hi tenen els ens locals.


5

• La gestió del tram local de l’Eix 1 del PO FEDER de Catalunya

En aquest apartat s’abordaran els principals aspectes relatius a la convocatòria

d’ajudes congestionada per la Diputació de Barcelona i la Direcció General

d’Administració Local: agents involucrats en la gestió de projectes en els quals

l’Administració local és l’organisme executor, característiques dels projectes inclosos

en la convocatòria objecte d’atenció, projectes que són susceptibles de rebre

finançament, fases que composen el cicle de vida d’un projecte, normativa bàsica

que resulta d’aplicació i principals normes financeres.

• La pràctica de la gestió de projectes FEDER pels ens locals

En aquest capítol es repassaran les obligacions que la normativa comunitària imposa

als òrgans implicats en la gestió i l’execució dels projectes en matèria de gestió,

verificació, seguiment, avaluació i informació i publicitat, entre altres aspectes. Al llarg

del capítol es proporcionaran, fonamentalment, als ens locals, indicacions i

recomanacions sobre la manera com abordar el compliment de les funcions que se’ls

han encomanat..

La guia finalitza amb un apartat de conclusions i recomanacions, en el qual

s’aprofundeix en les dificultats que podria comportar la gestió dels projectes

confinançats, proporcionant als ens locals determinades pautes d’actuació per evitar

problemes en el moment de la justificació (tècnica i econòmica) dels projectes.

3. EL FEDER COM A INSTRUMENT DE LA POLÍTICA DE COHESIÓ EUROPEA

3.1 Política de cohesió europea

L’establiment de la política de cohesió designa la posada en marxa d’un marc polític

de solidaritat a escala europea que es tradueix en centenars de milers de projectes

que es beneficien a tot Europa de l’ajut dels dos fons estructurals, a saber, el Fons

Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el Fons Social Europeo (FSE),

així com de l’ajut del Fons de Cohesió.


6

La cohesió econòmica i social figura en el mateix Tractat de Constitució de la CE, en

concret en l’article 158, en el qual es disposa que “la Comunitat es proposarà

promoure un desenvolupament amistós i que, amb aquesta finalitat, desenvoluparà i

prosseguirà la seva acció encaminada a reforçar la seva cohesió econòmica i social”.

Per la seva part, l’Acta Única Europea de 1986 es proposa “reduir les diferències

entre les diferents regions i el retard de les regions menys afavorides”.

El nou projecte de Tractat de la Unió Europea (Tractat de Maastricht) de 1992, li

afegeix una tercera vessant quan parla de “política de cohesió econòmica, social i

territorial”. Això significa que la política de cohesió també ha de perseguir un

desenvolupament territorial més equilibrat i sostenible.

El component territorial constitueix un element transversal i fonamental, el qual ha

d’afectar la política de cohesió en la seva totalitat, per tal de configurar comunitats

sostenibles, desenvolupades equilibradament i que aprofitin plenament totes les

seves capacitats.

La presa en consideració de la dimensió territorial reconeix un paper central als

agents locals en la consecució dels objectius de creixement i ocupació, atès que les

zones urbanes es revelen cada cop més com a motors del desenvolupament

econòmic i elements decisius del canvi, la innovació i la capacitat emprenedora.

La política de cohesió europea s’orienta al compliment de tres finalitats:

• La supressió de les disparitats econòmiques i socials

En l’actualitat, la Unió Europea té 27 estats membres que constitueixen una

comunitat i un mercat interior al voltant de 500 milions de ciutadans. No obstant això,

les disparitats econòmiques i socials que es detecten entre aquests estats i les seves

268 regions són rellevants, amb la qual cosa aproximadament una de cada quatre

regions té un Producte Interior Brut per habitant per sota de la mitjana de la Unió

Europea dels 27.


7

Gràfic 1. PIB per càpita (UPA) en estats membres i extrems regionals (2004).

Font: Eurostat.

• El desenvolupament de mecanismes de solidaritat i competitivitat

De manera específica, la política regional europea aporta a les actuacions sobre

el terreny un "valor afegit". La política ajuda a finançar projectes concrets a favor

de les regions, les ciutats i els seus ciutadans. La idea consisteix a crear regions

capaces d’exercir plenament el seu paper a favor d’un creixement i competitivitat

més grans i intercanviar al mateix temps idees i "bones pràctiques".

• Respondre als grans reptes del segle XXI

La política de cohesió constitueix una resposta que permet abordar els grans

reptes d’aquest segle, avançant cap a una Europa dinàmica, capaç d’encapçalar

la ciència i la tecnologia a escala mundial, solidària amb les persones en risc

d’exclusió, una Europa justa en la qual tots tinguin igualtat d’accés a l’ocupació i a

l’educació, una Europa neta i verda que cuidi del seu propi medi ambient i que

també ajudi a fer front als reptes mundials i una Europa dels valors compartits i

respectats.


8

3.2 POLÍTICA DE COHESIÓ EN EL NOU PERÍODE DE PROGRAMACIÓ 2007-2013

3.2.1 Nova normativa i enfocament més estratègic

En el nou període de programació de la política de cohesió 2007-2013, els

reglaments que regulen els fons introdueixen canvis en relació amb el període

anterior 2000-2006. Entre aquests canvis convé destacar els següents:

• La política de cohesió incorpora un enfocament més estratègic, orientant-se

clarament al compliment dels objectius de l’Agenda Renovada de Lisboa2, i

l‘Agenda de Göteborg, el qual va donar lloc a l’Estratègia de Desenvolupament

Sostenible, amb especial atenció a la participació regional i local.

La orientació de la política de cohesió d’acord amb els objectius de l’Agenda

Renovada de Lisboa implica adoptar en la gestió del fons els principis de

caràcter general següents:

o La política de cohesió s’ha de centrar en el coneixement, la investigació i la innovació i el desenvolupament del capital humà, uns àmbits que

absorbiran una proporció més gran de fons.

o Els estats membres i les regions han de perseguir el desenvolupament sostenible i estimular les sinèrgies entre les dimensions econòmica, social i

mediambiental, destacant el paper del medi ambient en el creixement, la

competitivitat i l’ocupació.

o Els estats membres i les regions han de fomentar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, no només en la preparació i execució de programes i

projectes (mitjançant accions específiques encaminades a promoure la

igualtat i a lluitar contra la discriminació i tenint en compte la manera com la

2 Comunicació al Consell Europeu de Primavera: “Treballant junts pel creixement i l’ocupació – rellançament de l’Estratègia de Lisboa”, COM (2005) 24, de 2.2.2005.


9

gestió dels fons pot afectar homes i dones), sinó també en el seu seguiment i

avaluació.

o Addicionalment, s’han d’adoptar mesures per evitar la discriminació per raó

de sexe, raça o origen ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o

orientació sexual al llarg de l’execució dels fons. D’altra banda,

l’accessibilitat de les persones amb discapacitat és un criteri que cal tenir

en compte en les operacions cofinançades pels fons.

Així mateix, a nivell comunitari, el Consell ha establert unes directrius estratègiques en matèria de cohesió econòmica, social i territorial, en les

quals es defineix un marc indicatiu per a la intervenció dels fons (FEDER, FSE i

Fons de Cohesió) en el període 2007-2013, tenint en compte la resta de

polítiques comunitàries.

Aquestes directrius estratègiques comunitàries en matèria de cohesió 2007-20133

es basen en les directrius Integrades per al creixement i ocupació de l’Estratègia

Renovada de Lisboa i aconsellen canalitzar els recursos de la política de cohesió

cap a les prioritats següents:

o Directriu 1: Millorar l’atractiu dels estats membres, les regions i les ciutats (fer d’Europa i les seves regions un lloc més atractiu per invertir i

treballar), mitjançant la millora de les infraestructures de transport, la

preservació del seu potencial mediambiental, la utilització intensiva de fonts

d’energia tradicionals i l’ampliació i elevació de la qualitat dels serveis als

ciutadans i les empreses.

o Directriu 2: Promoure la innovació, la iniciativa empresarial i el creixement de l’economia del coneixement, afavorint els esforços en

investigació i desenvolupament tecnològic, la utilització generalitzada de les

tecnologies de la informació i les comunicacions i la promoció de l’esperit

empresarial.

3 Decisió del Consell de 6 d’octubre de 2006 relativa a les Directrius Estratègiques Comunitàries en matèria de cohesió (DOUE 21.10.2006).


10

o Directriu 3: Crear més i millors llocs de treball, augmentant la capacitat

d’atracció i manteniment de persones en el mercat laboral, modernitzant els

sistemes de protecció social, incrementant l’adaptabilitat dels treballadors i les

empreses, flexibilitzant el mercat laboral i elevant la inversió en capital humà

per millor l’educació i les qualificacions.

Per a cadascuna d’aquestes grans prioritats de la política de cohesió, la Comissió

proposa unes directrius especifiques o “per a l’acció”, que posteriorment s’han

d’interpretar en clau regional, aplicant aquelles que siguin més oportunes. És a

dir, les directrius permeten tancar el cercle que relaciona els objectius de les

Estratègies de Lisboa i Göteborg (creixement i ocupació juntament amb

desenvolupament sostenible) amb l’aplicació dels fons a través dels programes

operatius.

• Les actuacions estructurals es concentren en les regions més desfavorides, al

mateix temps que anticipen l’evolució de la resta de la Unió. En efecte, més del

80 % d’aquests fons durant aquest període 2007-2013 anirà a les 84 regions més

pobres, localitzades en 17 estats membres.

• La política de cohesió s’articula a través de mecanismes més simples i

eficients:

o El nombre d’instruments financers de la cohesió es redueix de sis a tres: Fons

Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), Fons Social Europeu

(FSE) i Fons de Cohesió.

o Se simplifica el procés de programació: desapareixen els marcs comunitaris

de suport i els documents únics de programació, a banda dels complements

de programa del període anterior. Ara, el document estratègic fonamental a

nivell nacional és el Marc Estratègic Nacional de Referència (MENR).

o Els programes operatius es financen amb un únic fons (programes monofons)

excepte els programes d’infraestructures en els quals poden intervenir


11

conjuntament el FEDER i el Fons de Cohesió, de manera que desapareixen

els programes operatius integrats.

o Els percentatges màxims de cofinançament (és a dir, la part que es finança

amb recursos europeus) varien.

o Els pagaments o reemborsaments s’efectuen en relació amb les prioritats

(eixos) dels programes operatius4, i ja no amb les mesures.

o Les normes de subvencionabilitat5 ja no són comunitàries, sinó nacionals, tot

i que aquestes normes es basen en un conjunt de directrius generals

establertes per la Comissió.

3.2.2 Objectius de la política de cohesió 2007-2013

En aquest nou període s’ha proposat un marc simplificat per a la política de cohesió

basat en tres prioritats (que substitueixen els objectius del període de programació

anterior 2000-2006), per tal de garantir l’aplicació adequada de les Agendes de

Lisboa i Göteborg, però tenint en compte les circumstàncies específiques de les

regions.

• L'objectiu convergència constitueix la prioritats dels fons, finançant les regions

menys desenvolupades:

o De les quals el PIB per càpita mesurat en paritat de poder adquisitiu no

supera el 75% de la mesura de la UE-25 (regions convergència pures).

o I a les regions de les quals el PIB per càpita es troba per sobre del límit

anterior, però que acusen l’efecte estadístic ocasionat per la reducció de la

mesura comunitària arran de l’ampliació de la Unió (regions phasing-out).

4 Tal com més tard s’explicarà, en aquest període 2007-2013 els Programes Operatius s’organitzen entorn d’una sèrie d’eixos, els quals constitueixen el reflex operatiu de les prioritats de despesa. Aquests eixos, al seu torn, els integren categories de despesa. En el període de programació anterior 2000-2006 les categories de despesa eren assimilables a les mesures. 5 Més endavant s’ explicarà que les normes de subvencionabilitat defineixen les condicions necessàries per tal que una despesa es pugui cofinançar a través de finançament comunitari.


12

Aquestes regions phasing-out es beneficiaran, per aquesta raó, d’una ajut

transitori important, de manera que puguin completar el seu procés de

convergència, el qual no tindrà a partir de 2013.

Les prioritats que cal finançar dins de l’objectiu convergència tenen a veure amb

la creació de condicions més favorables per al creixement i l’ocupació, l’augment

de la inversió en capital físic i humà i la millora de la seva qualitat, el

desenvolupament de la innovació i la societat del coneixement, l’adaptabilitat als

canvis econòmics i socials, la protecció i millora del medi ambient i l’eficiència

administrativa.

Per al cas específic del Fons de Cohesió, però a nivell estatal, Espanya gaudirà

d’un període transitori de sortida d’aquest fons, com a reconeixement de l’efecte

estadístic a nivell nacional. A Espanya no le correspondria rebre Fons de

Cohesió, ja que la seva renda nacional bruta per càpita ja supera el 90% de la

mitjana comunitària, no obstant això, a causa de la pèrdua important de recursos

que l’Estat ha d’afrontar, es va negociar i es va aprovar una disminució gradual

del Fons de Cohesió per a Espanya durant els propers 7 anys (2007-2013).

Aquest Fons de Cohesió està destinat a finançar infraestructures de transport i

projectes de medi ambient i energies renovables.

• L’objectiu competitivitat regional i ocupació es refereix al territori de la UE no

inclòs en l’ objectiu convergència. És a dir, subvenciona les regions europees

més desenvolupades:

o De les quals el PIB per càpita supera el 75% de la mitjana comunitària

(regions competitivitat pures).

o Donant un tractament especial a les regions objectiu 1 de l’anterior període de

programació 2000-2006, que no compleixen els criteris de subvencionabilitat

de l’objectiu convergència (regions phasing-in).

Aquestes regions phasing-in, tot i que surten de l’objectiu 1 pel seu mateix

desenvolupament., tenen un PIB per càpita que supera tant el 75% de la mitjana


13

de la UE-25 com el 75% de la mitjana de la UE-15- i es beneficien d’un ajut

transitori fins a 2013 destinat a consolidar i reforçar el seu creixement . Les seves

prioritats per finançar coincideixen amb les de l’objectiu de convergència.

Les prioritats de les regions competitivitat “pures” que cal finançar difereixen de

les assignades a les regions convergència i phasing-in i se centren a incrementar

la competitivitat i l’atractiu de les regions, així com el seu nivell d’ocupació,

mitjançant la previsió dels canvis econòmics i socials, l’augment i la millora de la

qualitat del capital humà, la innovació, la difusió de la societat del coneixement, el

foment de l’esperit empresarial, la protecció i la millora del medi ambient,

l’accessibilitat, l’adaptabilitat dels treballadors i les empreses i el

desenvolupament de mercats laborals no excloents.

• L’ objectiu de cooperació territorial europea afecta totes les regions de la Unió

a través de diferents programes, segons estiguin situades al llarg de les fronteres

terrestres o marítimes, o pertanyin a les zones de cooperació transnacional

definides en el context de les intervencions a favor d’un desenvolupament

territorial integrat i de suport a la cooperació interregional i intercanvi

d’experiències.

Aquest objectiu persegueix intensificar la cooperació transfronterera a través

d’iniciatives locals i regionals conjuntes, enfortir la cooperació transnacional

mitjançant actuacions destinades a aconseguir un desenvolupament territorial

integrat i lligat a les prioritats de la Unió i fomentar la cooperació interregional i

l’intercanvi d’experiències en el nivell territorial adequat.


14

Taula 1. Delimitació dels objectius i els programes operatius 2007-2013.

Programes Subvencionalitat Prioritats

Regions amb un PIB/hab <75% de la mitjana UE–25 Programes

regionals i nacionals FEDER

i FSE

Regions efecte estadístic (phasing out): Regions amb un PIB/hab. <75% de la mitjana UE–15 i >75% de la mitjana

UE–25

- Innovació -Medi ambient i prevenció de riscos naturals -Accessibilitat (transport i energia) -Infraestructures - Recursos humans -Capacitat administrativa

OBJE

CTIU

CON

VERG

ENCI

A in

clòs

el Pr

ogra

ma E

spec

ial p

er a

Regi

ons

Ultra

perif

èriq

ues)

Fons de Cohesió Estats membres amb una

RNB/hab. <90% de la mitjana UE -25

- Transport (RTE) - Transport sostenible - Medi ambient - Energies renovables

Regions no incloses en l’objectiu convergència

- Innovació - Medi ambient i prevenció de riscos naturals - Accessibilitat (transport i energia) -Estratègia Europea d’Educació

OBJE

CTIU

COM

PETI

TIVI

TAT

REGI

ONAL

I OC

UPAC

IÓ Programes

regionals i nacionals FEDER

i FSE Regions efecte creixement

(phasing -in): Regions objectiu 1 entre 2000-2006 no cobertes per l’objectiu convergència

- Innovació - Medi ambient i prevenció de riscos naturals - Accessibilitat (transport i energia) -Infraestrucutres - Recursos naturals -Capacitat administrativa

OBJE

CTIU

COO

PERA

CIÓ

TERR

ITOR

IAL

EURO

PEA

Programes i xarxes

transfrontereres i transnacional

(FEDER)

Regions NUTS3 situades al llarg de les fronteres terrestres i marítimes i zones de cooperació

transnacional

- Innovació - Medi ambient i prevenció de riscos naturals -Accessibilitat (transport i energia) - Cultura i educació

Font: Elaboració pròpia.


15

Taula 2. Classificació per objectius de les regions espanyoles en el període

2007-2013.

Regions convergència

Regions competitivitat regional i ocupació

Regions convergència pures

Andalucía Castella-la Manxa Extremadura Galícia

Regions competitivitat pures

Aragó Balears Cantabria Catalunya Madrid Navarra País Basc La Rioja

Regions phasing-out

Astúries Ceuta Melilla Múrcia

Regions phasing-in

Canàries Castella i Lleó Comunitat Valenciana


3.2.3 Instruments financers de la política de cohesió 2007-2013

Tal com s’ha comentat anteriorment, la política de cohesió en el present període

2007-2013 s’articula entorn de tres instruments financers que atenen prioritats

programàtiques diferents:

• El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)6 finançarà

programes que tinguin com a objecte reduir les disparitats en el desenvolupament

de les regions, a través de l’ajustament estructural econòmic, la reconversió de

regions industrials en declivi i de les regions retardades, i el foment de la

cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Les actuacions que cal

finançar inclouen la investigació, la innovació, la protecció mediambiental i la

prevenció de riscos naturals i les infraestructures en les regions menys

desenvolupades.

6 Reglament (CE) 1080/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, relatiu al Fons Europeu de Desenvolupament Regional.


16

• El Fons Social Europeu (FSE)7 finançarà programes que tinguin com a objecte

el reforçament de la cohesió econòmica i social, millorant l’ocupació, les

oportunitats de treball i la productivitat i promovent la inclusió social. Les

actuacions que cal finançar seran les nece ssàries per millorar la capacitat

d’adaptació dels treballadors, les empreses i els empresaris al canvi econòmic;

facilitar l’accés a l’ocupació i la inserció duradora en el mercat de treball de les

persones inactives i de les que busquen feina, potenciar la inclusió social de les

persones desfavorides, lluitant contra totes les formes de discriminació, i

promoure partenariats i xarxes d’interessats a favor de les reformes en matèria

d’ocupació i d’inclusió en el mercat laboral.

• El Fons de Cohesió8 finançarà intervencions en l’àmbit de les xarxes

transeuropees de transport i del medi ambient. A diferencia del període anterior,

en el qual finançava projectes individuals, en el nou període s’articularà, en el cas

concret d’Espanya, a través d’un programa operatiu específic les actuacions del

qual seran complementàries a les desenvolupades pel programa del FEDER. De

fet, el Programa Operatiu FEDER-Fons de Cohesió és l’únic programa que no té

caràcter monofons, sinó que, acollint-se a l’excepció que preveu la reglamentació,

té la participació de dos fons.

3.2.4 Gestió dels programes operatius

D’acord amb la normativa comunitària, la gestió dels programes operatius ha de

comptar necessàriament amb tres organismes diferenciats: una autoritat de gestió,

una autoritat de certificació i una autoritat d’auditoria. A més, es podran designar

un o diversos organismes Intermedis per dur a terme les tasques assignades a

cadascuna d’aquestes autoritats. Per la seva part, aquests organismes també poden

comptar amb beneficiaris per tal d’iniciar i/o executar les operacions.

7 Reglament (CE) 1081/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, relatiu al Fons Social Europeu. 8 Reglament (CE) 1084/2006 del Consell, d’11 de juliol de 2006, pel qual es crea el Fons de Cohesió.


17

AUTORITAT DE GESTIÓ

L’autoritat de gestió constitueix l’autoritat pública nacional, regional o local o un

organisme públic o privat designat per l’Estat membre per a la gestió i execució del

programa operatiu. Dins d’aquesta missió, s’ocuparà de garantir que la selecció de

les operacions s’ajusti als criteris establerts pel PO; comprovarà que s’han dut a

terme les accions cofinançades, garantirà que les dades comptables s’hagin registrat

amb un sistema de comptabilitat separat; garantirà que les avaluacions previstes es

duguin a terme de conformitat amb la normativa; establirà procediments que

assegurin la disponibilitat de la documentació per a les auditories; s’assegurarà que

l’autoritat de certificació disposi de la documentació necessària per al

desenvolupament de les seves funcions; orientarà el Comitè de Seguiment9;

elaborarà i remetrà a la Comissió els informes d’execució anuals i final; garantirà el

compliment de la normativa en matèria d’informació i publicitat, i facilitarà informació

a la Comissió per a l’avaluació dels grans projectes10 .

AUTORITAT DE CERTIFICACIÓ

Per la seva part, l’autoritat de certificació constitueix l’autoritat o organisme públic,

nacional, regional o local designat per l’Estat membre que s’encarregarà d’elaborar i

remetre a la Comissió les certificacions de les declaracions de despeses i sol·licituds

de pagament; certificarà que les declaracions de despeses siguin exactes i que la

despesa declarada s’hagin realitzat de conformitat amb la normativa vigent. Vetllarà

per tal que l’autoritat de gestió hagi estat convenientment informada sobre els

procediments i verificacions duts a terme, prendrà nota dels resultats de les

auditories dutes a terme; i mantindrà registres comptables en suport electrònic un

compte dels imports recuperables i dels imports retirats per cancel·lació d’operacions.

9 El Comitè de Seguiment, tal com s’explicarà en la pàgina següent, és l’òrgan encarregat d’assegurar la qualitat i l’eficàcia d’execució de les intervencions cofinançades en un programa operatiu. 10 De conformitat amb el que s’estableix en el Reglament General de Fons Estructurals, es consideren grans projectes aquells la despesa subvencionable dels quals superi els 25 milions d’euros si el projecte és d’àmbit mediambiental, o els 50 milions d’euros per a projectes d’infraestructures de transport.


18

AUTORITAT D’AUDITORIA

L’autoritat d’auditoria s’haurà d’assegurar que es realitzen les auditories destinades a

comprovar el funcionament eficaç dels sistemes de gestió i control dels programes

operatius; garantirà que les auditories es realitzin sobre una mostra apropiada; i

presentarà a la Comissió una estratègia adequada per garantir que els principals

organismes siguin auditats i que les auditories es distribueixin de forma

proporcionada al llarg del període de programació.

A més, caldrà presentar a la Comissió un informe anual de control que reculli els

resultats de les auditories realitzades; emetrà un dictamen basat en els controls i

auditories que s’hagin realitzat sota la seva responsabilitat, i presentarà una

declaració de tancament parcial que analitzi la legalitat de les despeses.

ORGANISME INTERMEDI

Per organisme intermedi entenem tot organisme o servei de caràcter públic o privat

que actuï sota la responsabilitat d’una autoritat de gestió o de certificació o que

executi competències en nom d’aquesta autoritat en relació amb els beneficiaris que

executen les operacions11.

Al seu torn, l’organisme Intermedi pot confiar determinades competències de gestió

sobre altres organismes, designats beneficiaris en la normativa comunitària, però

habitualment anomenats òrgans gestors.

BENEFICIARI

El beneficiari és qualsevol operador, organisme o empresa, de caràcter públic o

privat, responsable d’iniciar o d‘ iniciar i executar les operacions. En l’àmbit dels

règims d’ajut al qual es refereix l’article 87 del Tractat de la CE12, s’entendrà com

11 Convé, en aquest sentit, definir una operació com tot projecte o grup de projectes seleccionats per l’autoritat de gestió d’un programa operatiu o sota la seva responsabilitat, de conformitat amb els criteris establerts pel Comitè de Seguiment, executat per un o diversos beneficiaris i que permeti assolir els objectius de l’eix prioritari al qual es refereixin. 12 Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea (en la versió atorgada pel Tractat de Maastricht de 7 de febrer de 1992 i el Tractat d’Amsterdam de 2 d ‘octubre de 1997) i modificat pel Tractat de Niça, signat el 26 de febrer de 2001 (Llei orgànica 3/2001, de 6 de novembre, per la qual s’autoritza la ratificació per part d’Espanya del Tractat de Niça dia 26 de febrer de 2001. modificat per acta de 23 de setembre de 2003 (do núm., l 236).


19

beneficiari tota empresa pública o privada que dugui a terme un projecte particular i

rebi ajuda pública.

Quan els beneficiaris executen de forma directa les operacions, és habitual referir-

s’hi com a òrgans executors.

COMITÈ DE SEGUIMENT

El Comitè de Seguiment és l’organisme encarregat d’assegurar l’eficàcia i la qualitat

de l’execució del programa operatiu. Per a això, durà a terme les actuacions

següents:

• Estudiar i aprovar els criteris de selecció de les operacions objecte de

cofinançament.

• Analitzar periòdicament els progressos realitzats en la consecució dels objectius

específics del programa operatiu.

• Examinar els resultats de l’execució del programa.

• Estudiar i aprovar els informes d’execució anual i final previstos en la normativa

comunitària.

• Se li comunicarà l’informe de control anual, o la part de l’informe que es refereixi

al programa operatiu.

• Proposar a l’autoritat de gestió qualsevol revisió o examen del programa operatiu

que permeti aconseguir els objectius del Fons.

• Estudiar i aprovar qualsevol proposta de modificació del contingut de la decisió de

la Comissió sobre la contribució del Fons.


20

Figura 1. Principals actors d’un programa operatiu.

Autoritat de Gestió Gestiona i exerceix el

control tècnic

Autoritat de Certificació Certifica, rep els fons

I realitza el seguiment financer

Autoritat d’Auditoria Coordina les tasques de

control i verifica el compliment normatiu

Comitè de Seguim

ent Present en tot el procés d’aplicació dels fons, comprovant-ne l’eficàcia

i el desenvolupament correcte

Organismes intermedis Es corresponsabilitzen de la gestió en el seu àmbit i

i mitjancen entre els beneficiaris i les autoritats

Beneficiaris Executen les operacions i reben els fons

Font: Elaboració de pròpia.

4. L’APLICACIÓ DEL FEDER A ESPANYA I A CATALUNYA

4.1 Aplicació de la política de cohesió a Espanya: l’MENR i el PNR

El Marc Estratègic Nacional de Referència (MENR) constitueix l’instrument

d’aplicació de la política de cohesió a Espanya. Es tracta d’un document de caràcter

estratègic que estableix les prioritats dels fons estructurals i del Fons de Cohesió a

Espanya en el període de programació 2007-2013 i defineix la contribució de la

política regional espanyola al compliment dels objectius de l’Estratègia de Lisboa.

Es pot afirmar que l’MENR tradueix les directrius estratègiques comunitàries de la

política de cohesió al context específic de les regions espanyoles, marcant les

prioritats d’actuació no només del Fons de Cohesió, sinó també de l’FSE i el FEDER per al període 2007-2013 en cadascun dels objectius regionals.

D’aquesta manera, l’MENR defineix quatre grans objectius finals, que responen

directament als establerts en aquestes directrius, als quals s’ha afegit un de més

relacionat amb la millora de la capacitat institucional:

• Convertir Espanya en un lloc atractiu per invertir i treballar.

• Millorar els coneixements i la innovació a favor del creixement.

• Més i millors llocs de treball.


21

• Millorar la capacitat institucional.

Aquests grans objectius s’implementen a través de 27 eixos prioritaris establerts

per al FEDER, l’Ase i el Fons de Cohesió:

• 7 eixos FEDER per a les regions convergència, phasing-out i phasing-in.

• 5 eixos FEDER per a les regions competitivitat regional i ocupació.

• 2 eixos FEDER més per a les regions ultraperifèriques (Canàries).

• 5 eixos FEDER per a l’objectiu de cooperació territorial europea.

• 5 eixos FSE, comuns per a totes les regions.

• 4 eixos per al Fons de Cohesió.

Figura 2. Eixos prioritaris del FEDER, l’FSE i el Fons de Cohesió a Espanya.

FONS SOCIAL EUROPEU(FSE)

EIX 1. Foment de l’esperit empresarial i millorade l’adaptabilitat dels treballadors

EIX 2. Foment de l’ocupabilitat, la inclusiósocial i la igualtat entre homes i dones

EIX 3. Augment i millora del capital humà

EIX 4. Promoció de la cooperació transnacionali interregional

EIX 5. Assistència tècnica

REGIONS CONVERGÈNCIA, PHASING-OUT I PHASING-IN

EIX 1. Desenvolupament de l’Economia del Coneixement (R+D+i, Educació, Societatde la Informació i TIC)

EIX 2. Desenvolupament i innovació empresarial

EIX 3. Medi ambient, entorn natural, recursos hídrics i prevenció de riscos

EIX 4. Transport i energia

EIX 5. Desenvolupament sostenible local i urbà

REGIONS COMPETITIVITAT “PURES”

EIX 1. Innovació i desenvolupament empresarial, i Economia del Coneixement

EIX 2. Medi ambient i prevenció de riscos

EIX 3. Accessibilitat a xarxes i serveis detransport

EIX 4. Desenvolupament sostenible local i urbà


EIX 6. Inversió en infraestructures socials

EIX 7. Assistència tècnica i reforç de la capacitat institucional

FONS EUROPEU DE DESENVOLUPAMENT (FEDER)

REGIONS ULTRAPERIFÈRIQUES(FONS RUP: CANÀRIES)

EIX 8. Despeses d’inversió

EIX 9. Despeses de funcionament

EIX Transinsular d’Infraestructuresper al transport canari

PROGRAMES DECOOPERACIÓ TERRITORIAL EUROPEA

EIX 1. Foment de la competitivitat i de lapromoció de l’ocupació

EIX 3. Accessibilitat i ordenació del territori

EIX 2. Medi ambient, patrimoni i prevencióde riscos

EIX 4. Integració socioeconòmica i institucional


FONS DE COHESIÓ

EIX 1. Xarxes Transeuropees de Transport(RTE-T Fons de Cohesió)

EIX 2. Medi ambient i desenvolupament sostenible

EIX 3. Xarxes Transeuropees de Transport FEDER (RTE-T FEDER)


Font: Marc Estratègic Nacional de Referència.


22

L’MENR es vincu es (PNR), en el

sentit que tots dos s’han creat per donar cobertura als requeriments de l’Agenda de

Lisboa. No obstant això, mentre que l’MENR defineix l’articulació de la política de

Estratègia de Lisboa:

• Eix 2. Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport (PEIT) i Programa AGUA.

• Eix 3. Augment i millora del capital humà. Eix 4. Estratègia d’ R+D+i (INGENIO

es i competitivitat.

• Eix 7. Pla de Foment Empresarial

Aquests 7 eixos no fan altra cosa que definir els instruments que permetran assolir

• Assolir una taxa d’ocupació del 66%

La Figura 3 mostra de forma esquemàtica les principals directrius a través de les

europea, així como la relació jeràrquica que

existeix entre elles.

la directament al Programa Nacional de Reform

cohesió a Espanya, el PNR és l’expressió i l’instrument de l’aplicació de l’Estratègia

de Lisboa en la política econòmica del nostre país.

El PNR es compon de 7 eixos fonamentals, que responen a les 24 directrius

integrades per al creixement i l’Ocupació de la nova

• Eix 1. Reforçament de l’estabilitat macroeconòmica i pressupostària

2010)

• Eix 5. Més competència, millor regulació i eficiència de les administracions

públiqu

• Eix 6. Mercat de treball i diàleg social

les dues grans metes estratègiques que el PNR fixa per a Espanya:

• Assolir el 2010 la plena convergència amb la UE-25 en renda per càpita

quals es canalitza la política de cohesió


23

Figura 3. L’aplicació de la política de la cohesió: articulació estratègica.

Directrius integrades per al creixement i l’ocupació

Orientacions estratègiques

comunitàries per a la cohesió

Programa Nacional de Reformes

Política de cohesió

Marc Estratègic Nacional de Referència

Comissió / Consell

Estats membres

Consell Europeu


De manera coherent amb el diagnòstic que ofereix l’economia espanyola, la

Comissió Europea, a través de la Direcció General de Política Regional, ha subratllat

la necessitat que Espanya abandoni gradualment el finançament, a través del

FEDER, d’infraestructures físiques i els ajuts directes a les empreses, a favor de la

consolidació dels factors de desenvolupament relacionats amb els objectius de

Lisboa, particularment amb aquells relacionats amb la innovació, la integració de les

tecnologies de la informació i les comunicacions i el desenvolupament del capital

humà.

Sobre aquesta base, la Comissió va definir les prioritats estratègiques que havien

de regir la programació i l’aplicació dels fons per a 2007–2013 a Espanya. D’elles, les

directament relacionades amb el FEDER són les que s’exposen a continuació:

• Investigació, desenvolupament tecnològic i innovació. Espanya ha de

reforçar el pes de la inversió en R+D sobre el PIB i reduir el desfasament existent

respecte a la mitjana comunitària pel que fa a innovació i productivitat. Per tal que

això pugui ser realitat, convé impulsar la inversió privada en R+D+i, tant en els

sectors de base tecnològica com en els tradicionals.

• Societat de la Informació. La promoció de les tecnologies de la informació i les

telecomunicacions en las empreses constitueix una prioritat en totes las regions


24

espanyoles, a l’igual que el desenvolupament de continguts i aptituds en matèria

de tecnologies de la informació necessàries i la implantació de les

infraestructures TIC als llocs on actualment no arriben. Aquestes són les

condicions necessàries per poder avançar amb pas ferm cap a l’economia del

coneixement.

• Transport sostenible. És prioritari contribuir a completar les xarxes europees

amb els trams encara pendents, reequilibrar el model radial de la xarxa viària,

propiciar el canvi cap a models de transport urbà i interurbà més sostenibles,

millorar la intermodalitat i interoperabilitat, prosseguir les inversions en

connexions de ferrocarril d’alta velocitat, crear les condicions per al

desenvolupament de les autopistes del mar i el transport marítim de curta

distància i integrar la planificació del transport a escala regional i nacional.

• Energies renovables, eficiència energètica i RTE13 -Energia. Per tal de

complir els compromisos sobre els objectius de Kyoto, millorar la seguretat del

subministrament i reduir l’ús intensiu dels recursos energètics tradicionals, cal

donar suport als projectes de millora de l’eficiència energètica, difondre models

de desenvolupament de baixa intensitat energètica i desenvolupar tecnologies

renovables i alternatives.

• Medi ambient i desenvolupament sostenible. Els aspectes mediambientals

s’han d’integrar en tots els programes operatius i percebre’s com un actiu per al

desenvolupament regional i un incentiu per a la competitivitat i l’ocupació.

S’actualitzaran els sistemes de gestió mediambiental i s’integraran aquests

aspectes en l’educació i en la formació.

• Desenvolupament urbà sostenible. La integració de la dimensió urbana en la

programació s’ha de reflectir en l’enquadrament de projectes amb un enfocament

urbà multisectorial integral i de projectes temàtics individuals i específics.

13 RTE: xarxes transeuropees


25

4.2 PROGRAMES OPERATIUS DEL FEDER

La programació estructural d’Espanya en el nou període s’articula a través de

programes operatius regionals i pluriregionals monofons. Els programes operatius

són documents de programació aprovats per la Comissió Europea per tal de

desenvolupar i concretar una estratègia de desenvolupament que cal cofinançar amb

els fons europeus, integrats per un conjunt coherent d’eixos prioritaris compostos per

actuacions plurianuals.

En l’àmbit particular del FEDER, la programació espanyola s’organitza de la manera

següent:

• 19 programes operatius regionals FEDER. Cada comunitat i ciutat autònoma

disposa d’un programa.

• 3 programes operatius pluriregionals FEDER:

o PO d’Investigació, Desenvolupament i Innovació per al benefici de les empreses (Fons Tecnològic). Concentrant-se en les regions objectiu

convergència, aquest programa té com a finalitat contribuir a la vertebració

harmoniosa del Sistema Espanyol de Ciència- Tecnologia-Empresa (SCTE)

en tot el territori, de manera que no quedi circumscrita a les comunitats

autònomes més desenvolupades. El programa se centra en el foment de nous

comportaments innovadors en els sectors que en menor mesura acudeixen

en l’actualitat a les fons de finançament existents.

o PO d’Economia basada en el Coneixement. L’objectiu últim d’aquest

programa, enfocat a les regions convergència, phasing-in i phasing-out, és

incrementar el nivell d’utilització de les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC) i la investigació. Es tracta de promoure la innovació

mitjançant productes, processos i serveis nous o millorats, que puguin

suportar la competència internacional i augmentar la capacitat de les regions

incloses en el programa, en especial de les del objectiu convergència, per

generar i absorbir noves tecnologies.


26

o PO d’Assistència Tècnica (compartit amb el Fons de Cohesió). Aquest

programa s’aplica en tot el territori nacional, tenint com a finalitat primordial

garantir les condicions necessàries per al llançament del Marc Estratègic

Nacional de Referència (MENR) i dels programes operatius FEDER integrats

en ell. La seva existència es justifica per la necessitat de recollir una

multiplicitat d’actuacions que permetin un suport tècnic i administratiu a les

autoritats de gestió, certificació i auditoria en el desenvolupament de les

seves funcions respectives.

• Programa Operatiu del Fons de Cohesió – FEDER. El Fons de Cohesió, per la seva part, s’articula en un únic programa operatiu d’àmbit nacional, en el qual també participa el FEDER. Aquest programa va adreçat a les regions convergència, phasing-out i phasing-in i se centra en la millora de l’eficiència i la qualitat dels transports, de manera que cobreixin les necessitats de

mobilitat i mercaderies; l’equitat en l’accés als transports; la sostenibilitat

mediambiental del sistema; el desenvolupament econòmic i la competitivitat en

matèria de transports.

Aquest programa va acompanyat d’un Programa d’Assistència Tècnica Cohesió –

FEDER, tal com hem indicat en l’enumeració dels programes pluriregionals del

FEDER.

La dotació pressupostària de tots aquests programes en el període 2007-2013 puja a

35.217 milions d‘euros, dels quals prop d’un 67,1% procedeixen del FEDER.

4.3 APLICACIÓ DEL FEDER A CATALUNYA

Com a regió “competitivitat regional i ocupació” les intervencions del FEDER a

Catalunya es canalitzen fonamentalment a través del Programa Operatiu Regional FEDER de Catalunya 2007-2013. Aquest Programa Operatiu recull les prioritats

relacionades amb els objectius fixats segons els eixos prioritaris de desenvolupament

de la regió, obtinguts a partir d’un ampli diagnòstic de diferents àmbits de referència

(econòmic, empresarial, de capacitat empresarial, social, demogràfic o

mediambiental), i culminats en una matriu que expressa les principals febleses,

amenaces, fortaleses i oportunitats (matriu DAFO). Aquestes prioritats, que també

estan en sintonia amb les directrius estratègiques en matèria de cohesió econòmica,


27

social i territorial, s’articulen entorn de categories de despesa, les quals es fan

operatives a través de projectes. Aquests són els que, en darrera instància, són

objecte de cofinançament per part de la Unió Europea a través del FEDER.

Addicionalment a aquest programa operatiu regional, Catalunya també es beneficia,

en condició de regió “competitivitat regional i ocupació”, del Programa Plurirregional de R+D+i per al Benefici de les Empreses, i del Programa Operatiu Pluriregional d’Assistència Tècnica.

5. EL PROGRAMA OPERATIU FEDER DE CATALUNYA 2007-2013

5.1 Objectius del Programa

Els objectius del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013 s’emmarquen

dins de la seva categorització com a regió “competitivitat regional i ocupació”, la qual

cosa el duu a focalitzar les seves actuacions en les àrees d’innovació i economia del

coneixement, ocupació, capital humà, iniciativa empresarial i suport a les petites i

mitjanes empreses (PIME).

Els recursos comunitaris FEDER a Catalunya s’orienten cap a les tres grans prioritats previstes per les directrius estratègiques comunitàries

• Millorar el poder d’atracció dels estats membres, de les regions i ciutats millorant l’accessibilitat, garantint una qualitat i un nivell de serveis adequats i preservant-ne el potencial mediambiental.

• Fomentar la innovació, l’esperit empresarial i el creixement de l’economia del

coneixement afavorint la investigació i la innovació, incloent.-hi les noves

tecnologies de la informació i la comunicació.

• Crear més llocs de treball i de millor qualitat atraient un major nombre de

persones al mercat laboral o cap a la creació d’empreses, millorant la capacitat

d’adaptació dels treballadors i les empreses, i augmentant la inversió en capital

humà.


28

Catalunya ha establert per a aquest nou període de programació quatre objectius finals, inspirats no només en els objectius europeus, sinó també en les prioritats

estratègiques de la comunitat autònoma:

• Renovar les bases de la competitivitat de l’economia catalana. Amb aquesta

finalitat, s’implanten actuacions orientades a donar suport a la iniciativa

empresarial, impulsar la inversió en R+D i la utilització de les necessitats i

tendències, fomentar mesures de suport a les PIME, així com impulsar ajuts

també a les PIME per al foment de la utilització de productes i processos de

producció que respectin el medi ambient.

Finalment, també es proposa impulsar mesures per fomentar actuacions

relacionades amb la societat de la informació tant per a les empreses com per als

ciutadans.

• Afavorir la sostenibilitat del desenvolupament per assolir un creixement

respectuós amb el medi ambient i la biodiversitat. Això inclou fomentar la

utilització de fons d’energia renovables i l’estalvi energètic, i una atenció especial

a la prevenció dels incendis laborals, així com al desenvolupament d’actuacions

per a la prevenció d’inundacions, dins de la política de gestió de riscos naturals.

Igualment, es pretén potenciar la preservació de la biodiversitat existent en el

territori català mitjançant la consolidació d’actuacions dins de la Xarxa Natura

2000.

• Millorar l’accessibilitat i la connectivitat de les xarxes i serveis de transport i

comunicacions catalanes, atesa l’afectació evident que les deficiències en les

infraestructures de transport tenen sobre el creixement econòmic i el

desenvolupament de la comunitat autònoma.

• Impulsar el desenvolupament local i urbà, a causa de la necessitat de

gestionar la distribució de la població tant en zones urbanes com en zones rurals i

aïllades.


29

5.2 PRIORITATS I ACTUACIONS

Els objectius del Programa tenen el seu reflex estratègic entorn de cinc eixos o prioritats d’actuació.

• Eix 1: Economia del coneixement, innovació i desenvolupament empresarial. La primera prioritat dóna suport a l’evolució de Catalunya cap a una

societat del coneixement. Les actuacions més rellevants per fer-ho possible

consisteixen en la creació de noves infraestructures científiques i tecnològiques,

la promoció de l’IDT i de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

En aquest àmbit també es para atenció a la transferència de tecnologies i la

millora de les xarxes de cooperació entre empreses, universitats, centres

d’ensenyament postsecundari, autoritats regionals, centres d’investigació i pols

científics i tecnològics. Els àmbits preferencials són els associats a alguns sectors

d’avantguarda, com la genòmica i la proteòmica, la bioenginyeria, les

nanotecnologies i la fotònica, a més de la paleontologia i la paleoecologia.

És dins d’aquest eix on s’emmarca la convocatòria d’ajuts gestionada per la

Diputació de Barcelona, tal com s’ha explicat en la introducció.

• Eix 2: Medi ambient i prevenció de riscos. La segona prioritat para especial

atenció a la prevenció dels incendis forestals i la protecció de la biodiversitat del

territori, especialment a la zona dels Pirineus.

• Eix 3: Recursos energètics i accés als serveis de transport. El tercer àmbit

preveu actuacions centrades en la promoció de l’estalvi energètic i de les

energies renovables. Addicionalment, per fer front a la demanda creixent de

serveis de transport d’una població molt concentrada en l’àrea de Barcelona, es

planteja la construcció d‘una estació de ferrocarril intermodal a l’aeroport de

Barcelona, així com l’ampliació de les autopistes, amb la reserva d’un carril per al

transport públic.

• Eix 4: Desenvolupament sostenible local i urbà. El quart eix dóna prioritat als

projectes integrats de desenvolupament local i urbà, concebuts després d’una

reflexió prèvia sobre el futur del territori i els seus components econòmic, social,


30

mediambiental o cultural. Al mateix temps, també es faran publiques dues

convocatòries de propostes per finançar projectes en els àmbits del turisme i la

cultura, que resulten estratègics en l’economia catalana (en conjunt, proporcionen

uns 200.000 llocs de treball).

• Eix 5: Assistència tècnica i reforçament de la capacitat institucional. Finalment, la cinquena prioritat suposa la prestació d’assistència tècnica per a les

activitats de gestió, seguiment, avaluació, control, animació, informació i

comunicació del Programa i de les operacions realitzades.

5.3 PRESSUPOST DEL PROGRAMA

El pressupost del Programa Operatiu FEDER 2007-2013 de Catalunya puja a una

xifra propera a 1.400 milions d‘euros, tots ells procedents del finançament públic.

D’aquesta xifra, el 48,6% (és a dir, una mica més de 679 milions d’euros) el

constitueix l’ajut comunitari del FEDER, mentre que les diferents administracions

públiques nacionals aporten el 51,4% restant. D’aquest percentatge, el 18,3% del

finançament procedeix de l’Administració central, un 54,2% de la Generalitat de

Catalunya i un 27,3% de l’Administració local. En concret, el finançament per part de

l‘Administració local assoleix una xifra propera als 200 milions d’euros.

Gràfic 2. Distribució dels trams del Programa Operatiu FEDER 2007-2013 de

Catalunya.

Comunitari48,57%Local

14,07%

Regional27,92%

Nacional9,44%

Font: Programa Operatiu FEDER 2007-2013 de Catalunya.


31

Si es compara aquesta fotografia amb la corresponent al període de programació

anterior 2000-2006, s’observen algunes diferències. Tal com s’ha exposat

anteriorment, en el període 2000-2006 no existien programes operatius monofons; en

el cas de Catalunya la referència programàtica del FEDER (perquè també existia un

PO Objectiu 3 íntegrament finançat amb el FSE) era el Document Únic de

Programació (DOCUP) d’Objectiu 2, integrat per FEDER i per FSE i orientat a la

reconversió econòmica i social de les zones amb deficiències estructurals. A més,

existien dos règims d’ajut: l’anomenat ajut permanent i l’ajut transitori, corresponent a

zones no elegibles en aquest període 2000-2006, però que ho eren en el període

anterior: 1994-1999.

El cost total del DOCUP 2000-2006 de Catalunya, que integra els dos règims d’ajut,

va superar els 2.652 milions d’euros, dels quals l’ajut comunitari va suposar prop de

1.236 milions. L’Administració local va participar amb un finançament proper als 245

milions d’euros (que inclouen tant l’ajut permanent com el transitori, corresponents

tant a FEDER com a FSE). En termes percentuals, aquesta aportació suposa una

mica menys del 20% del total de l’ajut comunitari. D’això se’n desprèn que el període

de programació actual ha atorgat un protagonisme més gran a l‘Administració local

en el seu paper com a organisme cofinançador de projectes europeus.

Tal com es pot observar en el gràfic 4, la gran majoria del pressupost comunitari en

el període 2007-2013 (en concret, un 53,11%), es destina a actuacions focalitzades

en el desenvolupament de l’economia del coneixement, la innovació i el

desenvolupament empresarial (ix 1), el mateix per al qual las entitats de Catalunya

gestionen els projectes en matèria d’innovació, desenvolupament tecnològic i

economia de coneixement. A continuació, les següents en importància són les

actuacions vinculades al desenvolupament sostenible i urbà (Eix 2), si bé estan molt

allunyades de les primeres (20,9% del total). La concentració de fons en l’Eix 1 està

en consonància amb la nova direcció de la política de cohesió comunitària consistent

a vincular-la en major mesura amb els objectius estratègics de la Unió Europea i, en

concret, amb l’Agenda Renovada de Lisboa.


32

Gràfic 3. Distribució del pressupost del Programa per eixos estratègics.

Eix 153,11%

Eix 28,36%

Eix 34,94%

Eix 420,90%

Eix 50,86%

Font: Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013.

La contribució comunitària del PO FEDER de Catalunya suposa al voltant de

l’11,98% del finançament de la Unió Europea als PO FEDER de les regions

“competitivitat i ocupació”, i prop d’un 2,95% del total dels recursos FEDER que des

de Brussel·les s’han posat a disposició de les comunitats i ciutats autònomes

espanyoles.

En la taula següent, es mostra el pla financer detallat per anys i per agents

participants en la gestió del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013.


Taula 3: Pla Financer del Programa Operatiu del FEDER 2007-2013 de Catalunya

Participació pública Nacional Any Cost Total Total Ajut

comunitària Total Central Regional Local Altres Privada

2007 188.078.901 188.078.901 91.343.603 96.735.298 17.760.975 52.516.910 26.457.413 0 0 2008 191.840.479 191.840.479 93.170.475 98.670.004 18.116.195 53.567.248 26.986.561 0 0 2009 195.677.288 195.677.288 95.033.884 100.643.404 18.478.518 54.638.594 27.526.292 0 0 2010 199.590.834 199.590.834 96.934.562 102.656.272 18.848.089 55.731.366 28.076.817 0 0 2011 203.582.649 203.582.649 98.873.253 104.709.396 19.225.050 56.845.993 28.638.353 0 0 2012 207.654.303 207.654.303 100.850.718 106.803.585 19.609.553 57.982.911 29.211.121 0 0 2013 211.807.391 211.807.391 102.867.733 108.939.658 20.001.744 59.142.572 29.795.342 0 0

Total

1.398.231.845 1.398.231.845 679.074.228 719.157.617 132.040.124 390.425.594 196.691.899 0 0

Font: Programa Operatiu del FEDER 2007-2013 de Catalunya.


6. LA GESTIÓ DEL TRAM LOCAL DE L’EIX 1 DEL PO FEDER DE CATALUNYA

En aquest epígraf es duu a terme una revisió dels aspectes més rellevants de la gestió

dels projectes FEDER executats a l’empara de la convocatòria cogestionada per la

Diputació de Barcelona i la Direcció General d’Administració Local (DGAL)14. Això

implica, en primer lloc, definir tots els agents involucrats en la gestió, per després

descriure els projectes que són susceptibles de finançament i les seves

característiques, les fases que composen el cicle de vida d’un projecte, les principals

normes financeres i la normativa d’aplicació.

En definitiva, s’ofereix una panoràmica general de l’articulació d’aquests ajuts, per

passar en el capítol 2 a donar pautes especifiques d’actuació als ens i consorcis locals,

per tal que la gestió dels projectes es desenvolupi de forma adequada i eficaç.

6.1 AGENTS INVOLUCRATS EN LA GESTIÓ

En l’àmbit dels ajuts que han motivat l’elaboració d’aquesta guia, els agents

participants són els següents

• L’Autoritat de Gestió del PO FEDER de Catalunya a la qual es vincula aquesta

convocatòria d’ajuts és, com en la resta dels programes operatius del FEDER

d’aplicació a Espanya, la Subdirecció General d’Administració del FEDER de la

Direcció General de Fons Comunitaris (DGFC) del Ministeri d’Economia i Hisenda

(MEH).

• L’Autoritat de Certificació del Programa Operatiu FEDER de Catalunya, com de

la resta de programes operatius regionals d’aquest Fons a Espanya, és la

Subdirecció General de Certificació i Pagaments de la Direcció General de Fons

Comunitaris (DGFC) del Ministeri d’Economia i Hisenda (MEH).

• L’Autoritat d’Auditoria és, en el cas que ens ocupa, la Intervenció General de

l’Administració de l’ Estat (IGAE), depenent del Ministeri d’Economia i Hisenda. No

obstant això, la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, de mutu acord

amb la IGAE, exercirà en el Programa Operatiu algunes coses, com ara dur a

14 Les bases reguladores d’aquests ajuts preveuen que durant el període 2007-2013 hi hagi, com a mínim, dues convocatòries. La primera d’aquestes es referirà al quinquenni 2007-2011.


terme auditories sobre els sistemes de control y gestió de les operacions en el

marc de l’estratègia d’auditoria.

• L’Organisme Intermedi és la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció

General d’Anàlisi i Política Econòmica (DGAPE) del Departament d’Economia i

Finances, encarregada d’executar la major part de les comeses assignades en la

normativa comunitària a l’autoritat de gestió.

Aquesta Direcció, com a organisme intermedi del PO, ha formalitzat un acord escrit

mitjançant protocol de col·laboració per regular l’aplicació de la subvenció FEDER

en el tram local, designant la Direcció General d’Administració Local (DGAL) del

Departament de Governació i Administracions Públiques com a Organisme

Intermedi responsable de la gestió integral i coordinació dels projectes locals

executats a l’empara del Programa.

• Al seu torn, la DGAL ha signat un protocol de funcionament amb la Diputació de

Barcelona per a la codecisió i cogestió de l’Eix 1 del Programa Operatiu FEDER de

Catalunya 2007-2013, en virtut del qual la Diputació de Barcelona ha d’exercir una

part de les competències de gestió sobre els projectes que s’executin en la

província. En conseqüència, la Diputació de Barcelona és Beneficiària o Òrgan Gestor del PO FEDER de Catalunya.

En l’àmbit particular dels projectes objecte de la convocatòria cogestionada per la

DGAL i la Diputació de Barcelona, i en virtut del Conveni de Col·laboració entre la

Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, s’han habilitat dos òrgans per

a la selecció de les operacions objecte de cofinançament, així com per al seu

seguiment posterior:

o El Comitè de Selecció Territorial, encarregat de la selecció de les operacions

objecte de cofinançament i integrat per representants de la Diputació de

Barcelona15, la Direcció General d’Administració Local (DGAL), la Direcció

General d’Anàlisi i Política Econòmica (DGAPE)16, i la Direcció dels Serveis

Territorials de Governació i Administracions Públiques a Barcelona de la

Generalitat de Catalunya.

15 Coordinació de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic; Gerència de Serveis de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic; i Direcció de Serveis de Relacions Internacionals. 16 Subdirecció General de Programació.


o La Comissió Tècnica, òrgan paritari format per dos representants de la

Generalitat de Catalunya i dos de la Diputació de Barcelona, amb funcions de

gestió i proposta.

• Finalment, els ens locals i consorcis de caràcter local (d’ara endavant, els ens locals) que executen els projectes objecte de la convocatòria són els Beneficiaris o Òrgans Executors de les operacions cofinançades. Els ens locals seran, amb caràcter general, els executors de cadascuna de les operacions, tret dels casos en què, en virtut de la seva facultat d’autoorganització i en el marc dels acords corresponents, decideixin que les operacions s’executin per part d’altres ens públics. En aquest cas, hauran de comunicar aquest extrem en el moment de presentar la sol·licitud17 i formalitzar un conveni amb aquests ens en el qual es recullin les obligacions de les dues parts. A més, aquests altres ens hauran d’executar la totalitat de les operacions amb mitjans propis o mitjançant subcontractació, sense delegar, en cap cas, l’execució a un tercer ens.

Figura 4. Agents implicats en la gestió del tram local de l’Eix 1 del Programa

Operatiu del FEDER de Catalunya 2007-2013 en els projectes executats a la

província de Barcelona.

Autoritat de Gestió Subdirecció General d’

Administració del FEDER (MEH)

Autoritat de Certificació Subdirecció General de Certificació

i Pagaments (MEH)

Autoritat d’Auditoria Intervenció General de

l’Administració de l ‘Estat (IGAE)

Beneficiaris Ents locals i consorcis de caràcter

local de Catalunya

Autoritat d’Auditoria Intervenció General de la

Generalitat de Catalunya (IGGC)

Organisme Intermedi Direcció General d’Anàlisi Política

Econòmica (DGAPE)

Coordinador de projectes locals Direcció General d’Administració

Local (DGAL)

Òrgan gestor del tram local de l’Eix 1

Diputació de Barcelona

Comitè de Selecció Territorial i

Direcció General del Tresor i Política Financera

Comissió Europea


17 Podran ser beneficiaris de les operacions els ens locals de l’àmbit territorial de la Diputació de Barcelona definits en els articles 1 i 2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i els consorcis de caràcter local d’aquest mateix àmbit territorial previstos en els articles 269 i següents de la disposició esmentada, i en els articles 312 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’ obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya. A aquests efectes, són ents locales: els consells comarcals, les mancomunitats, els ajuntaments, els consorcis locals, les entitats municipals descentralitzades i les entitats metropolitanes.


6.2 PROJECTES SUSCEPTIBLES DE COFINANÇAMENT

A l’empara de la convocatòria, els ens locals implementaran projectes en les

categories de despesa següents previstes en l’Eix 1 del Programa Operatiu FEDER

Regional de Catalunya 2007-2013:

• 1.3. Transferència de tecnologia i millora de les xarxes de cooperació entre

petites i mitjanes empreses (PIME), entre aquestes i altres empreses i universitats,

centres d’ensenyament postsecundari de tot tipus, autoritats regionals, centres

d’investigació i enclavaments científics i tecnològics, (parcs científics o tecnològics,

tecnòpolis, etc.). Suport a la transferència de tecnologia i a la millora de xarxes de

cooperació.

• 1.7. Inversió en empreses directament relacionades amb la investigació i la innovació. Suport a activitats emprenedores.

• 1.8. Altres inversions en empreses. Impuls del creixement empresarial

d’empreses locals amb projecció global.

• 1.13. Serveis i aplicacions per al ciutadà. Impuls de l’administració electrònica

com a eix de l’atenció ciutadana.

Dins d’aquestes categories, es prioritzarà la subvenció de les operacions següents:

• Actuacions de suport al creixement empresarial d’empreses locals amb

projecció global:

o Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió de vivers,

centres i hotels d’empreses.

o Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió de clubs de

persones emprenedores.

o Disseny, programació i gestió de plataformes digitals per a la prestació

de serveis empresarials en línia.

o Disseny, construcció, remodelació, promoció i/o gestió d’infraestructures

lligades al coneixement i la innovació, així com adquisició, promoció i

gestió d’equipaments lligats a aquestes infraestructures.


• Actuacions a nivell local encaminades a millorar les condicions dels polígons

d’activitat econòmica:

o Millora i adequació dels espais dels polígons d’activitat econòmica

(asfaltat de carrers, accessos, aparcaments, etc.), així com de les

infraestructures bàsiques (aigua, electricitat, clavegueram, enllumenat,

etc.) i avançades (amplada de banda, wi-fi, etc.) vinculades a aquests

espais.

o Elaboració d’estudis de mobilitat interna, així com disseny i execució de

projectes de millora de la mobilitat i de la senyalització vertical i

horitzontal coherents amb aquests estudis els quals poden incloure la

creació d’una imatge corporativa en els polígons.

o Disseny, construcció, promoció i/o gestió de centres de serveis de

proximitat per a les empreses ubicades en els polígons (espais físics

localitzats en els polígons en els quals es concentren serveis i

equipaments per facilitar l’activitat ordinària, l’impuls de la competitivitat

de les empreses i la prestació de serveis per al seu personal), així com

adquisició dels equipaments de titularitat local necessaris per a la

prestació adequada dels serveis esmentats.

o Disseny, programació i/o gestió de plataformes digitals per a la difusió i

promoció externa dels polígons d’activitat econòmica i per a la prestació

de serveis empresarials per a les empreses ubicades en aquests

polígons.

• Actuacions a nivell local encaminades al foment de la societat del coneixement:

o Interconnexió telemàtica de banda ampla entre les diferents

dependències municipals mitjançant fibra òptica, xarxa sens fils o altres

sistemes.

o Instal·lacions d’àrees bifi/wi-max municipals per oferir serveis d’accés

sense fils.

o Infraestructures tecnològiques necessàries per al foment de

l’administració electrònica, adquisició i manteniment dels diferents

servidors, elements de xarxa i infraestructura associada.


6.3 FASES DE LES QUALS ES COMPOSA UN PROJECTE

El mètode de gestió escollit per la DGAL i la Diputació de Barcelona per cogestionar

els projectes locals cofinançats pel FEDER en l’Eix 1 del Programa Operatiu, al qual

es refereix aquesta guia, s’instrumenta a través d’un programa d’ajuts adreçats a ens

locals.

Abans d’abordar aquest epígraf, convé definir el concepte d’ajut. Ajut és tota

disposició gratuïta de fons públics realitzada a favor de persones o entitats públiques o

privades, per fomentar una activitat d’utilitat o d’interès social o per promoure la

consecució d’una finalitat pública. Els ajuts poden adoptar diferents formes, com ara

subvencions, com és el cas, préstecs o garanties.

En la gestió dels projectes d’aquest programa, es poden distingir 8 fases,

esquematitzades en la Figura 5, que, tot i que es poden solapar en el temps en algun

cas, tenen un cert caràcter cronològic.

Figura 5. Fases d’un projecte en el marc de la convocatòria.

FASE 1Convocatòria

FASE 2Selecció

d’operacions

FASE 3Resolució de la

convocatòria

FASE 4Pla de Formació

FASE 5Execució i

seguiment de les operacions

FASE 6Justificació de les despeses

FASE 7Activitats de verificació

FASE 8Pagament del cofinançament


1) CONVOCATÒRIA

La proposta d’ordre de convocatòria la realitza la Comissió Tècnica i la valida el

Comitè de Selecció Territorial (d’ara endavant, el Comitè). En aquesta proposta,

s’estableixen, entre altres aspectes, els criteris de selecció d’operacions, la data d’inici


del programa, l’import de la convocatòria i la documentació que han de presentar les

entitats sol·licitants.

A través de la convocatòria (i de les seves bases reguladores) es faran publiques les

passes que ha de seguir un beneficiari potencial per presentar una sol·licitud de

finançament, així com els criteris de selecció que s’aplicaran18.

Per la seva banda, la Diputació de Barcelona, té com a funció principal en aquesta

fase respondre a les consultes i els dubtes dels ens locals relatives a la convocatòria,

oferint-los suport tècnic i administratiu en la preparació de les seves candidatures.

Figura 6. Esquema general de la fase de convocatòria.

Comissió Tècnica

•Redacta l’ordre•Proposa l’import i els criteris de selecció.

Comitè SeleccióTerritorial

•Valida l’ordre•Estableix data d’inici de la convocatòria, l'import i els criteris de selecciód’operacions.

DGAL

•Dicta l’ordre•Ordena la publicació en el DOGC i BOPB (en coordinació amb la Diputació).


•Atén i respon les consultes dels sol·licitants potencials


2) ANÀLISI DE SOL·LICITUDS I SELECCIÓ D’OPERACIONS

Rebudes les sol·licituds a través de l’extranet de les administracions catalanes

(EaCat), la Diputació de Barcelona verifica el compliment dels requisits imposats als

ens locals i la presentació per part d’aquests ens de tota la documentació sol·licitada,

garanteix que la selecció dels projectes es realitza de conformitat als criteris aprovats i

completa els expedients a mesura que va arribant la informació requerida.

18 De conformitat amb l’art.5 del Reglament (CE) núm. 1828/2006.


La Diputació també s’encarrega de proposar a la Comissió Tècnica modificacions dels

projectes pel que fa a la seva denominació, garantint que el títol i la descripció de les

operacions s’adeqüen al seu contingut, així com que la seva adscripció a les

categories de despesa del Programa Operatiu és correcta. En qualsevol cas, la

Diputació respectarà el seu objecte i contingut.

Per la seva banda, la Comissió Tècnica procedeix a valorar les sol·licituds presentades

i la DGAL s’ocupa de sol·licitar la informació necessària per verificar que no existeix

duplicitat de fons en els projectes presentats ni incompatibilitats derivades de la

percepció d’altres fons comunitaris19, així com de resoldre les modificacions

proposades per la Diputació.

Figura 7. Esquema general de la fase de selecció d’operacions.


•Verifica els compliments dels requisitis•Revisa memòries tècniques i proposa modificacions•Notifica faltes, esmenes, etc. I completa expedients.•Prepara una primera llista provisional de projectes seleccionats, subvencionables i desestimats

Comissió Tècnica

•Valorar les sol·licituds presentades•Estudia la proposta de modificacions.•Efectua una proposta de la resolució a la DGAL

DGAL

•Resol les modificacions•Sol·licita informació per valorar la duplicitat de fons, incompatibilitats, etc.


3) RESOLUCIÓ DE LA CONVOCATÒRIA

En aquesta fase el Comitè aprova les operacions seleccionades, mentre que la DGAL i

la Diputació de Barcelona elaboren i dicten les resolucions d’ajuts del FEDER i dels

19 Les bases reguladores de la convocatòria estableixen les incompatibilitats següents:

- Els ajuts són incompatibles amb els de qualsevol altre fons comunitari, amb l’única excepció de l’art.34 del Reglament (CE) Núm. 1083/2006.

- No es podrà donar el supòsit de doble finançament de les despeses imputades al projecte amb altres ajuts procedents de règims comunitaris o nacionals que reben finançament comunitària.

- No es podran rebre ajuts operatius cofinançats pel FEDER diferents del PO de Catalunya 2007-2013. - No podran ser beneficiaris de la convocatòria ni l’Ajuntament de Barcelona ni les entitats vinculades o que en

depenen, de conformitat amb la Base 11 de l’Ordre GAP 472/2008, de 6 de novembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per seleccionar un projecte dels ens locals amb una població de dret de més de 200.000 habitants, i es convoca el termini de presentació de sol·licituds per al període 2007-2013, i amb la Resolució GAP/4034/2008, de 23 de desembre, a favor de l’Ajuntament de Barcelona.


ajuts complementaris, respectivament, i comuniquen als beneficiaris les dues

resolucions.

La publicació de les resolucions s’efectua tant en el Butlletí Oficial de la Generalitat de

Catalunya (DOGC) com en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). El

termini màxim per resoldre i notificar la resolució és de sis mesos a comptar des de la

data de finalització del termini de presentació de les sol·licituds.

Figura 8. Esquema general de la fase de resolució de la convocatòria.

• Proposa a la DGAL les operacions seleccionades, subvencionables i desestimades.

• Aprova les operacions i proposa una resolució

DGAL + Diputació de Barcelona

• Elaboren i dicten resolucions d’ajuts FEDER i d’ajuts complementaris i ordenen la seva publicació en DOGC o BOPB

• Comuniquen la resolució als


• Prepara les llistes definitives de les operacions.

• Carrega les operacions en SIFECAT

DGAL

• Informa de la resolució a la Comissió de Govern Local

• Informa públicament de les llistes definitives (a través de MUNICAT)


4) PLA DE FORMACIÓ

La Diputació de Barcelona i la DGAL col·laboraran en la realització d’un Pla de

Formació específic adreçat als ens locals i els consorcis de caràcter local que

finalment rebin cofinançament del FEDER per a l’execució dels seus projectes

(beneficiaris). Les activitats formatives seran de dos tipus:

• Generalistes, sobre gestió tècnica i administrativa dels projectes.


• Especialitzades, segons el tipus de projecte subvencionat (vivers, centres

d’empreses, polígons d’activitat econòmica, plataformes digitals, etc.).

A més, durant el desenvolupament dels projectes es duran a terme accions

d’intercanvi de coneixements entre tots els beneficiaris amb l’objecte de maximitzar

l’impacte conjunt de les operacions aprovades a la província de Barcelona. D’aquestes

jornades tècniques, se’n podria derivar l’elaboració de manuals de gestió i guies de

bones pràctiques.

5) EXECUCIÓ I SEGUIMENT DE LES OPERACIONS

En aquesta fase, mentre els beneficiaris (ens locals i consorcis de caràcter local) duen

a terme les operacions objecte de cofinançament, la Diputació de Barcelona assumeix

determinades tasques a fi d’assegurar que aquests executen conforme a la normativa.

Correspon a la Diputació de Barcelona, entre altres tasques, assegurar-se que els

beneficiaris i altres organismes participants en l’execució de les operacions mantenen

un sistema de comptabilitat separat en l’execució de les operacions objecte de

cofinançament o, almenys, una codificació comptable adequada, realitzar el seguiment

de l’execució dels projectes i posar a disposició de la Direcció General d’Administració

Local les dades necessàries per a l’avaluació i el seguiment de les subvencions i per a

l’elaboració dels informes preceptius de seguiment, etc.

En l’exercici d’aquestes funcions, s’abocarà informació relacionada amb la gestió, el

seguiment i, posteriorment, el control i les certificacions en les aplicacions

informàtiques FEDER 2007 i SIFECAT (Sistema d’Informació dels Fons Estructurals

de Catalunya).

Per a l’execució adequada de les operacions, els beneficiaris disposen de

documentació útil per a tramitar els projectes en l’extranet de les administracions

catalanes (EaCat), a banda del suport i l’assessorament continus per part de la

Diputació de Barcelona.

Finalment, convé esmentar que els ens locals, durant l’execució dels projectes, tenen

la possibiitat d’efectuar determinades modificacions sobre el projecte aprovat, prèvia

aprovació de la Diputació de Barcelona i la DGAL, a qui haurà de sol·licitar-les per

escrit (vegeu epígraf 7.2.2).


Figura 9. Esquema general de la fase d’execució i seguiment de les operacions.

Beneficiaris

• Executen les operacions


• Realitza els seguiments dels projectes

• Proporciona a DGAL les dades i la documentació necessàries per al seguiment del PO

• Realitza visites als projectes


6) JUSTIFICACIÓ DE LES DESPESES

Els beneficiaris (ens locals) remetran a la Diputació de Barcelona, amb periodicitat

semestral, la documentació justificativa de l’execució tècnica i econòmica dels

projectes. Per a això, utilitzaran l’extranet de les administracions catalanes, és a dir,

l’aplicació informàtica EaCat.

Els terminis previstos per a la realització d’aquestes justificacions els marcarà la

Diputació de Barcelona, la qual, a més, donarà suport als beneficiaris en aquest

procés, atenent-ne les consultes i resolent-ne els dubtes que els puguin plantejar.

Figura 10. Esquema general de la fase de justificació de les despeses.

Beneficiaris

• Justifiquen les despeses del projecte (semestralment) a través de la plataforma eaCAT.

• Informen de l’estat de la contractació, les despeses de personal i


• Informa dels terminis de justificació

• Resol dubtes dels beneficiaris en relació amb la justificació de l’execució dels projectes



7) ACTIVITATS DE VERIFICACIÓ

La verificació administrativa i sobre el terreny de les operacions cofinançades és una

tasca compartida entre la Diputació de Barcelona i la DGAL. Aquesta última

s’encarrega d’elaborar el pla de control i comunicar l’inici de les verificacions, així com

de donar el vist-i-plau de l’activitat de control exercida per la Diputació. Per la seva

banda, la Diputació s’encarrega de l’aplicació del pla de control de la realització de les

visites in situ als projectes (verificacions sobre el terreny) durant la seva execució i de

la validació de tota la documentació administrativa presentada pels beneficiaris en el

moment de la justificació.

De la tasca de verificació material i/o documental de l’execució dels projectes

realitzada per la Diputació resulten el registre de las verificacions efectuades, les llistes

de comprovació de les contractacions i l’informe d’incidències detectades al llarg de tot

el procés de control.

Aquesta fase acaba amb el vist-i-plau de la DGAL a les activitats de verificació

realitzades, juntament amb la tramitació de les incidències trobades.

Figura 11. Esquema general de la fase de verificació.

DGAL

• Elabora el pla

de control. • Comunica

l’inici de les verificacions (de forma conjunta amb la Diputació)


• Realitza la validació administrativa dels expedients.

• Elabora un registre de les verificacions.

• Complimenta un chek-list de control de la contractació.

• Elabora i envia

DGAL

• Dóna el vist-i-plau als formularis de verificació.

• Tramita les incidències detectades


En darrer lloc, convé esmentar que la Intervenció General de la Generalitat de

Catalunya (IGGC), per delegació de la IGAE en qualitat d’autoritat d’auditoria del


programa operatiu, podrà realitzar tots els controls que cregui pertinents en relació

amb les operacions objecte de cofinançament, durant i amb posterioritat a l’execució

dels projectes. Igualment, la resta d’organismes competents en matèria de control del

PO (Comissió Europea, Tribunal de Comptes, OLAF, Ministeri d’Economia i Hisenda,

etc.) també podran efectuar les verificacions de la seva competència durant i després

de l’execució de les operacions.

Els informes de control als quals donen lloc les activitats de verificació esmentades,

siguin del nivell que siguin, es remetran a la Diputació de Barcelona i a la DGAL per a

la seva revisió, les quals les traslladaran a la Direcció General d’Anàlisi i Política

Econòmica (DGAPE), en qualitat d’organisme intermedi del PO, per al seu

coneixement.

8) PAGAMENT DEL COFINANÇAMENT

Una vegada s’hagin verificat administrativament i sobre el terreny, l’execució tècnica i

econòmica dels projectes, es produirà el pagament de la part cofinançada:

• La Diputació de Barcelona i la DGAL validaran la certificació de despesa

corresponent.

• La Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica (DGAPE), com a Organisme

Intermedi del Programa Operatiu, remetrà a la seva autoritat de certificació

(Subdirecció General de Certificació i Pagaments del Ministeri d’Economia i

Hisenda) la certificació de despeses i sol·licitud de pagament corresponents, la

qual l’enviarà a la Comissió Europea.

• La Diputació de Barcelona abonarà al beneficiari l’ajut complementari corresponent

(el 25% de la despesa correctament executada, pagada i correctament justificada).

• Finalment, la Comissió Europea efectuarà els pagaments corresponents en el

termini màxim de dos mesos a partir de la data en la qual la sol·licitud de pagament

admissible quedi registrada davant d’aquest òrgan.


Figura 12. Esquema general de la fase de pagament del cofinançament.

DGAL + Diputació de Barcelona

•Valida la certificació de despeses presentada pels ents locals.

DGAPE

•Remet al Ministeri les certificacions de despesa i les sol·licituds de pagament.


•Efectua el pagament corresponent a l’ajut complementari.

Comissió Europea

•Efectua el pagament del cofinançament del FEDER.

Autoritat de certificació

•Remet a la Comissió les certificacions de despesa i les sol·licituds de pagament.


6.4 FINANÇAMENT DELS AJUTS

En el període de programació 2007-2013 s’ha procedit a canviar els límits màxims de

cofinançament dels Fons Estructurals. Així, per a l’objectiu “competitivitat regional i

ocupació” a Espanya (que és l’àmbit al qual se subscriuen els ajuts als quals es

refereix aquesta guia) i en l’àmbit del FEDER, les operacions es podran cofinançar fins al 50% per aquest Fons.

En l’àmbit particular dels ajuts cogestionats per la Diputació de Barcelona i la DGAL, i

pel que fa a la convocatòria quinquenal 2007-2011, la subvenció mínima que s’ha

d’atorgar per projecte serà de 100.000 euros, ja que la despesa subvencionable

mínima s’ha establert en 200.000 euros20.

La Diputació de Barcelona atorgarà, a més, un ajut complementari corresponent al 25% de la despesa subvencionable assignada a l’operació. Aquesta aportació es

fixarà una vegada resolta la convocatòria mitjançant resolució de la Diputació de

Barcelona i afectarà totes les operacions de l’Eix 1 de l’àmbit territorial de la Diputació

que siguin seleccionades per ser objecte de cofinançament per part del FEDER. Així

mateix, estarà sotmesa a les condicions de justificació del FEDER.

20 L’import global d’aquesta convocatòria 2007-2011 ascendeix a 7.500.000 euros.


La part no cofinançada pel FEDER i l’ajut complementari (és a dir, el 25% del cost del

projecte) l’hauran d’aportar els beneficiaris (ens locals), independentment d’on

provingui originàriament.

6.5 NORMATIVA D’APLICACIÓ

Les principals normes que regulen l’aplicació del FEDER són de tres tipus: normativa

comunitària, nacional i autonòmica.

En relació amb la normativa comunitària, a més de la Decisió de la Comissió

Europea, de 7 de desembre, per la qual s’aprova el Programa Operatiu del FEDER de

Catalunya 2007-2013, els principals desenvolupaments normatius de referència són

els següents

• Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell (Reglament General), d’11 de juliol

de 2006, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu

de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió, i es

deroga el Reglament (CE) núm. 1260/1999.

Aquest Reglament defineix:

o El marc en el qual s’inscriu la política de cohesió (incloses les directrius

estratègiques comunitàries per a la cohesió, el creixement i l’ocupació);

o Els objectius als quals han de contribuir els fons estructurals i de cohesió (d’ara

endavant, els anomenats “els fons”);

o Els criteris per tal que els estats membres i les regions puguin rebre

subvencions dels fons;

o Els recursos financers disponibles i els criteris que en regeixen l’assignació, així

com els principis i les normes aplicables en matèria de cooperació,

programació, avaluació, gestió, seguiment i control, partint del principi de

responsabilitat compartida entre els estats membres i la Comissió.

• Correcció d’errors del Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, d’11 de juliol

de 2006, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu

de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió (Diari

Oficial de la Unió Europea L 210 de 31 de juliol de 2006).


• Reglament (CE) núm. 1989/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, que

modifica l’annex III del Reglament (CE) núm. 1083/2006 pel qual s’estableixen les

disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al

Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió.

• Correcció d’errors del Reglament (CE) núm. 1989/2006 del Consell, de 21 de

desembre de 2006, que modifica l’annex III del Reglament (CE) núm. 1083/2006,

pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu de

Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió (Diari

Oficial de la Unió Europea L 411 de 30 de desembre de 2006).

• Reglament (CE) núm. 1341/2008 del Consell, de 18 de desembre, pel qual es

modifica el Reglament (CE) núm. 1083/2006, relatiu al Fons Europeu de

Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió, pel que

respecta a determinats projectes generadors d’ingressos.

• Reglament (CE) núm. 1080/2006 del Parlament Europeu i del Consell (Reglament del FEDER), de 5 de juliol de 2006, relatiu al Fons Europeu de Desenvolupament

Regional, i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1783/1999, en el qual

s’estableixen i defineixen les tasques i el grau d’intervenció del FEDER.

• Reglament (CE) núm. 1828/2006 de la Comissió (Reglament d’Aplicació), de 8

de desembre de 2006, pel qual es fixen normes de desenvolupament per al

Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, pel qual s’estableixen les

disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al

Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió, i el Reglament (CE) núm. 1080/2006

del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al Fons Europeu de Desenvolupament

Regional.

Aquest Reglament estableix les mesures d’informació i comunicació destinades a

informar els agents interessats i els ciutadans de la UE. Addicionalment, determina

les responsabilitats i les funcions de cadascun dels agents interessats, en

particular:

o Les normes que permeten als estats membres presentar a la Comissió

informació sobre l’ús dels fons i sobre la seva contribució al llarg de la vida d’un

programa;


o Les normes que permeten a la Comissió informar la resta d’institucions

europees i els ciutadans de la UE sobre l’ús dels fons;

o Les obligacions que han de satisfer les autoritats de gestió amb relació als

beneficiaris durant la selecció o aprovació de les operacions que es finançaran;

o Les obligacions de les autoritats de control en relació amb els aspectes que

han d’abastar les verificacions de les despeses declarades pels beneficiaris.

Això inclou les verificacions administratives de les sol·licituds de

reemborsament i les verificacions sobre el terreny de les operacions;

o Les disposicions relatives a les dades personals i a l’intercanvi electrònic de

dades.

• Correcció d’errors del Reglament (CE) núm. 1828/2006 de la Comissió, de 8 de

desembre de 2006, que fixa normes de desenvolupament per al Reglament (CE)

núm. 1083/2006 del Consell, pel qual s’estableixen les disposicions generals

relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i

al Fons de Cohesió, i el Reglament (CE) núm. 1080/2006 del Parlament Europeu i

del Consell, relatiu al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Diari Oficial de

la Unió Europea L 371 de 27 de desembre de 2006).

Pel que fa a la normativa nacional, els desenvolupaments principals són:

• Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.

• Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la

Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

• Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General

de la Llei de Contractes de las Administracions Públiques.

• Circular núm. 1/2007 de la Direcció General de Fons Comunitaris sobre Certificació

de Despeses derivades de modificacions de contractes, del FEDER i del Fons de

Cohesió.

• Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

• Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.


• Ordre EHA/524/2008, de 26 de febrer, per la qual s’aproven les normes sobre les

despeses subvencionables dels programes operatius del Fons Europeu de

Desenvolupament Regional i del Fons de Cohesió.

Quant a la normativa autonòmica, amb caràcter general cada òrgan executor haurà

de respectar en l’execució dels seus projectes la normativa autonòmica que li sigui

aplicable. A aquest respecte, resulten especialment rellevants:

• El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

municipal i de règim local de Catalunya.

• El Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual se s’aprova el Reglament d’obres,

activitats i serveis dels ens locals de Catalunya.

Pel que fa a la normativa local, cal estar al que s’estableix a:

• Ordenança General de Subvencions de la Diputació de Barcelona, vigent a partir

del 16 de gener de 2009.

Així mateix, seran aplicables les circulars, orientacions i altres actes normatius que, en

l’exercici de les seves funcions, poden dictar les autoritats designades en el Programa Operatiu.

7. LA PRÀCTICA DE LA GESTIÓ DE PROJECTES FEDER PELS ENS LOCALS

Aquest capítol recull, a tall de guia pràctica d’execució dels projectes cofinançats pel

FEDER en el tram local de l’Eix 1 del PO regional de Catalunya 2007-2013, un conjunt

de normes, instruccions i recomanacions que permeten als ens locals responsables

d’aquestes tasques desenvolupar-les de forma eficaç.

El capítol no pretén ser una revisió exhaustiva de tots els elements que serà necessari

tenir en compte per a la gestió i execució adequada dels projectes, però sí actuar com

a guia bàsica que faciliti principis orientadors i ordinadors de suport a la tasca de

gestionar un FEDER. En aquest sentit, es recullen consideracions relatives a tot el

conjunt de normes que són aplicables per a qualsevol intervenció cofinançada pel

FEDER.


7.1 CONSIDERACIONS GENERALS

7.1.1 Accions i despeses subvencionables

La tipologia d’accions elegibles ve determinada per l’origen del finançament (fons

FEDER), així com pel cos normatiu de referència (reglaments comunitaris dels Fons

Estructurals i del FEDER, normativa espanyola aplicable, bases reguladores de la

convocatòria, ordre de convocatòria, etc.).

Des d’aquest punt de vista, les operacions susceptibles d’ajut han de complir els

requisits següents:

• No haver-se iniciat abans de l’1 de gener de 2007.

• No haver conclòs abans de la data a partir de la qual es considerin

subvencionables, que és el darrer dia de presentació de sol·licituds.

• Trobar-se tota la despesa executada i pagada en el termini marcat en l’odre de

convocatòria21.

• Adequar-se als objectius i les categories establertes en l’Eix 1 del Programa

Operatiu i als documents que el desenvolupin.

• Correspondre’s amb activitats elegibles en el marc de la convocatòria i incloses en

la memòria del projecte aprovat.

• Haver-se contret en el territori elegible (àmbit territorial de la Diputació de

Barcelona).

• Ser verificables, és a dir, que existeixi constància documental de la seva realització

i pagament.

• Adoptar les modalitats d‘inversió, estudis, treballs tècnics, projectes o actuacions

de demostració i/o difusió. Totes les inversions s’han de poder lliurar a l’ús públic,

totalment, una vegada executat el projecte objecte de cofinançament.

21 En la convocatòria quinquennal 2007-2011, a 31 de desembre de 2011.


• L’operació cofinançada no podrà patir, abans de transcórrer cinc anys des de la

seva finalització, cap modificació de la qual se’n derivi un canvi en la naturalesa de

la propietat.

Convé destacar, a més, que les accions elegibles són específiques per a cadascun

dels projectes de la convocatòria, ja que corresponen a les establertes en la memòria del projecte presentada a cofinançament i/o en el document d’aprovació de la

candidatura. Això no significa una rigidesa absoluta; en la mesura en què pot ser

necessària l’adaptació d’algunes activitats al llarg del seu desenvolupament, si bé les

modificacions que es produeixin no podran desvirtuar la naturalesa del projecte

aprovat ni afectar els criteris utilitzats per a la seva valoració (vegeu epígraf 7.2.2).

7.1.2 Obligacions de les parts

Els projectes cofinançats pel FEDER a l’empara de la convocatòria els gestionen i

executen diversos agents, cadascun dels quals té un seguit d’obligacions, que s’han

establert i fixat a través de diversos documents:

• La Decisió de la Comissió Europea, de 7de desembre de 2007, per la qual

s’adopta el Programa Operatiu d’Intervenció comunitària del FEDER en el marc de

l’objectiu “competitivitat regional i ocupació” de Catalunya.

• Conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de

Barcelona, de 10 de juliol de 2008, per a la cogestió i codecisió de l’Eix 1 del

Programa Operatiu.

• Protocol de funcionament entre el Departament de Governació i Administracions

Públiques i la Diputació de Barcelona per a la cogestió i codecisió de l’Eix 1 del

Programa Operatiu FEDER 2007-2013 de Catalunya.

• Bases reguladores per a la selecció d’operacions dels ens locals susceptibles de

cofinançament pel FEDER per al període 2007-2013.

• Ordres de convocatòria per les quals s’obre el termini de presentació de sol·licituds

per a l’àmbit territorial de la Diputació de Barcelona.

D’acord amb el que s’especifica en aquests documents, cada òrgan implicat en la

gestió del Programa Operatiu assumeix un seguit de funcions i responsabilitats en


cada fase de gestió dels projectes, els quals s’han esquematitzat en l’epígraf 6.3

(vegeu Figura 6, Figura 7, Figura 8, Figura 9, Figura 10, Figura 11 i Figura 12).

Així, la DGAPE, com a Organisme Intermedi del Programa Operatiu, assumeix com a

principals responsabilitats les següents:

• Coordinar les intervencions comunitàries a Catalunya.

• Remetre a l’autoritat de certificació les certificacions de despesa i les sol·licituds de

pagament.

Per la seva part, la DGAL, en qualitat de coordinador dels projectes del tram local del

Programa, assumeix en el marc de la convocatòria objecte d’anàlisi, entre altres

funcions, les següents:

• Coordinar els projectes locals susceptibles de rebre fons europeus.

• Dictar i resoldre la convocatòria d’ajuts per a l’execució de projectes pels ens locals

en l’Eix 1.

• Elaborar el Pla de Control de les operacions aprovades.

• Donar el seu vist-i-plau a l’informe d’incidències elaborat per la Diputació de

Barcelona i tramitar les incidències detectades.

La Diputació de Barcelona, ostenta com a principals competències les següents:

• Atendre i respondre les consultes dels beneficiaris potencials dels ajuts FEDER en

la preparació i disseny dels projectes.

• Realitzar la recepció i revisió de les sol·licituds presentades, verificar el compliment

dels requisits imposats en la convocatòria i tramitar les esmenes corresponents.

• Resoldre la concessió d’ajuts complementaris als projectes aprovats.

• Prestar suport tècnic i financer als ens locals en l’execució dels projectes.

• Realitzar el seguiment tècnic i financer dels projectes cofinançats.

• Visitar els projectes in situ, verificant-ne l’execució correcta sobre el terreny.


• Remetre a la DGAL la documentació i les dades necessàries per al seguiment i

l’avaluació del Programa Operatiu.

• Atendre els dubtes dels beneficiaris en relació amb la justificació dels projectes.

• Validar administrativament tota la documentació presentada per les entitats i

consorcis locals per justificar l’execució tècnica i financera dels projectes.

• Complimentar les llistes de comprovació relatives a les contractacions.

• Emetre un informe d’incidències en relació amb els controls efectuats.

• Efectuar el pagament de l’ajut complementari corresponent als projectes

correctament executats i justificats.

Finalment, les responsabilitats més rellevants dels ens locals en l’àmbit de la gestió

són les següents

• Dur a terme les operacions previstes en el projectes que han estat objecte de

cofinançament.

• Comunicar a la DGAL la modificació de qualsevol circumstància relativa a les

operacions.

• Informar de l’avenç del projecte (estat de la contractació, despeses de personal,

indicadors operatius, etc.) semestralment, juntament amb la justificació del

projecte, així com en qualsevol moment en què la Diputació de Barcelona o la

DGAL sol·licitin informació al respecte.

• Facilitar a la Diputació de Barcelona i a la DGAL la informació que se’ls demani en

relació amb el desenvolupament i execució de les operacions cofinançades.

• Complir amb la normativa comunitària, nacional i regional d’aplicació (informació i

publicitat, contractació, Llei de Subvencions, etc.), així com amb les obligacions

establertes en l’Ordre.

• Justificar degudament totes les despeses del projecte a través de la plataforma

EaCat.


• Conservar tota la documentació justificativa relacionada amb les despeses i les

auditories corresponents per mantenir una pista d’auditoria adequada durant un

termini de tres anys a partir del tancament total o parcial del Programa Operatiu.

• Assegurar-se que tota aquesta documentació estigui disponible per ser

inspeccionada per les persones i els organismes competents en la matèria

(personal autoritzat per l’autoritat de gestió, de certificació o d’auditoria,

l’organisme intermedi, la Comissió Europea, el Tribunal de Comptes, l’ OLAF, etc.),

tal com es disposa reglamentàriament.

7.1.3 Observança de la normativa comunitària

A continuació, s’aborden un conjunt de normes tranversals que cal respectar en

qualsevol actuació cofinançada amb fons estructurals, normes de contractació pública,

requeriments d’informació i publicitat, i respecte als principis transversals dels fons.

CONTRACTACIÓ PÚBLICA

Amb caràcter previ a l’exposició dels requeriment que s’imposen als ens i consorcis

locals en aquesta matèria, convé esmentar que aquests han de participar activament

en l’execució del projecte, la qual cosa significa que només podran contractar aquelles

activitats que no puguin realitzar per ells mateixos o la realització de les quals per

tercers pugui resultar més transparent o econòmica.

En el cas de recórrer a contractació externa, és necessari tenir en compte i respectar

la política i directives comunitàries en matèria d’adjudicació de contractes, transposada

a la legislació espanyola a través de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes

del Sector Públic22.

Convé esmentar, finalment, que existeixen lleugeres discrepàncies entre la legislació

espanyola i la comunitària, i que no s’admeten a cofinançament per part del FEDER

els contractes modificats23.

La documentació corresponent als processos de contractació l’haurà de conservar

l’ens local per tal de facilitar els processos d’auditoria i control.

22 En el cas que el procediment de contractació hagi tingut lloc amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei (maig de 2008), s’hauria d’haver aplicat el Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. 23 Circular núm. 1/2007 de la Direcció General de Fons Comunitaris sobre Certificació de Despeses derivades de modificacions de contractes, del FEDER i del Fons de Cohesió.


INFORMACIÓ I PUBLICITAT

Els projectes cofinançats pels fons estructurals han d’incloure necessàriament

mesures de difusió de les seves actuacions i resultats l’objectiu central de les quals ha

de ser permetre una major visibilitat i transparència de les actuacions finançades per la

Unió Europea, així com ressaltar els beneficis de l’ajut comunitari.

L’experiència acumulada en períodes de programació anteriors posa de manifest el

nivell insuficient d’informació dels ciutadans de la Unió Europea pel que fa al paper

que exerceix la Comunitat en els programes de finançament destinats a reforçar la

competitivitat econòmica, crear llocs de treball i enfortir la cohesió interna.

Per aquest motiu, la normativa comunitària en aquest període 2007-2013 ha endurit

els requisits d’informació i publicitat dels programes operatius, especialment pel que fa

a la comunicació de la contribució dels fons comunitaris als projectes, la informació als

possibles beneficiaris i el seguiment i avaluació de les mesures de comunicació dutes

a terme.

El PO FEDER de Catalunya 2007-2013 disposa d’un Pla de Comunicació que té com

a objectiu global la divulgació de la política regional europea a Catalunya. En aquest

sentit, pretén contribuir a la conscienciació de l’opinió pública catalana sobre la

importància de les actuacions realitzades en el marc del PO FEDER per al nou període

de programació, al mateix temps que maximitza l’efectivitat en la seva implementació i

garanteix la transparència del cofinançament comunitari.

En l’àmbit particular d’aquesta convocatòria, correspon al Comitè de Selecció Territorial validar el Pla de Comunicació proposat per la Comissió Tècnica i vetllar

pel seu compliment. Per la seva part, a la Diputació de Barcelona li correspon

assessorar i atendre les consultes dels ens i consorcis locals sobre les mesures

d’informació i publicitat que han de posar en marxa en el si dels seus projectes.

En aquest sentit, els beneficiaris (ens locals i consorcis de caràcter local) han

d’implementar, necessàriament, les mesures d’informació i publicitat següents, per

tal d’informar al públic de l’ajut obtingut del FEDER24:

• Indicar la participació de la Unió Europea, a través del FEDER, en tot el material

que generi l’execució del projecte.

24 De conformitat amb l’art.8 del Reglament (CE) núm. 1828/2006.


• Informar totes les parts que intervinguin en el projecte (entitats

subcontractades, destinataris últims de l’ajut, etc.) de la seva participació en un

projecte cofinançat per la UE.

• Durant l’execució de l’operació, el beneficiari col·locarà un cartell en l’enclavament

de les operacions quan aquestes compleixin les condicions següents:

o La contribució pública total de l’operació superi els 500.000 euros.

o L’operació consisteixi en el finançament d’una infraestructura o en treballs de

construcció.

El cartell haurà de complir les característiques tècniques que s’esmenten a

continuació, havent d’ocupar les informacions a les quals aquests es refereixen,

com a mínim, el 25% del cartell.

• Tan aviat com hagi estat conclosa l’operació, el beneficiari col·locarà una placa explicativa permanent, visible i de grans dimensions, en un termini màxim de sis

mesos a partir de la conclusió d’una operació sempre que aquesta compleixi les

condicions següents:

o La contribució pública total de l’operació superi els 500.000 euros.

o L’operació consisteixi a comprar un objecte físic, en el finançament d’una

infraestructura o en feines de construcció.

En la placa caldrà indicar el tipus i el nom de l’operació, a banda de la informació a

la qual es refereixen las característiques tècniques que s’esmenten a continuació,

havent d’ocupar aquesta informació almenys el 25% de la placa.

Totes les mesures d’informació i publicitat s’hauran d’ajustar a les característiques tècniques següents25:

• Incloure l’emblema de la Unió Europea i la referència “Unió Europea”;

• Fer referència expressa al fons cofinançador: “Fons Europeu de

Desenvolupament Regional”;

25 De conformitat amb l’art.9 del Reglament (CE) núm 1828/2006.


• Esmentar el lema escollit per l‘autoritat de gestió del FEDER per ressaltar el valor

afegit comunitari: “Una manera de fer Europa”.

En els articles promocionals de petites dimensions únicament caldrà incloure

l’emblema de la UE i la referència “Unió Europea”, sense ser estrictament necessari

que apareguin la referència al FEDER i el lema.

PRINCIPIS TRANSVERSALS

Els beneficiaris tenen l’obligació de respectar, al llarg de tota la vida del projecte, els

principis transversals d’actuació dels Fons Estructurals.

Ens referim a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i a la compatibilitat de

les operacions amb el desenvolupament sostenible i el respecte mediambiental, aspectes pels quals els ens locals hauran de vetllar al llarg de tota la vida del projecte,

en el seu disseny, en la seva execució i en el seu seguiment.

7.2 EXECUCIÓ I SEGUIMENT DELS PROJECTES

L’execució del projecte comprèn la materialització de totes les actuacions aprovades.

Des del punt de vista de la gestió, l’execució de les operacions està indissolublement

unida al seguiment, tant tècnic com financer, per la qual cosa en aquest epígraf es

recullen tots dos aspectes de manera conjunta.

Paral·lelament al desenvolupament de les intervencions, s’anirà generant un sistema

d‘informació periòdica sobre el qual descansarà el seguiment i que detallarà aspectes

com ara el ritme d’execució de les operacions dutes a terme, els valors dels indicadors

de realització i resultats que s’hauran definit prèviament per a cada projecte, etc.

7.2.1 Seguiment físic

El seguiment físic consisteix bàsicament en la utilització d’indicadors quantitatius i

qualitatius per contrastar els mesuraments que es puguin fer amb caràcter periòdic

amb les estimacions de partida i així detectar les desviacions que es produeixin i poder

introduir les mesures correctores pertinents.

El seguiment físic d’un projecte ha de servir per verificar que les operacions que

s’estan duent a terme són les programades, que el ritme d’execució s’adapta al previst


i que els resultats intermedis que mostren els indicadors permeten preveure que

s’assoliran els seus valors objectiu.

En el cas que es detectin desviacions, caldrà analitzar-ne les causes per tal de poder

identificar les mesures més oportunes per corregir-les. Si, després de l’anàlisi,

s’arribés a la conclusió que les desviacions són insalvables i/o que poden suposar

modificacions en el disseny inicial del projecte, en la data de finalització o en altres

elements clau, caldrà comunicar aquesta circumstància a la DGAL i a la Diputació.

Els ens locals, com a beneficiaris de las operacions cofinançades, estan subjectes a

un seguit d’obligacions en l’àmbit del seguiment i l’avaluació que se sintetitzen en:

• La recopilació i presentació a la Diputació de Barcelona, juntament amb la

justificació de les despeses, dels indicadors de realització i resultats relatius a les

accions de projecte.

• La conservació de tota la documentació necessària per tal que els avaluadors

puguin construir els indicadors d’avaluació.

• L‘elaboració i presentació a la Diputació de Barcelona dels informes d’execució i

seguiment dels projectes que li fossin sol·licitats per aquesta entitat en qualsevol

moment.

7.2.2 Seguiment financer

S’entén per seguiment financer el conjunt d’activitats que hauran de realitzar els

diferents agents implicats en la gestió per tal de garantir:

• El manteniment de la pista d’auditoria.

• La subvencionabilitat de les despeses en les quals s’incorri.

• La coherència entre l’execució financera i el grau d’avançament de les activitats

incloses en el projecte.

El principal responsable del compliment d’aquests aspectes és el beneficiari, que

haurà de disposar d’un bon sistema de seguiment financer que li permeti disposar de

la informació adequada per a la certificació de les despeses i, en última instància, el

reemborsament del cofinançament del FEDER i de l’ajut complementari de la Diputació

de Barcelona que li correspongui.


A continuació, es descriu breument en què consisteixen cadascun d’aquests tres

aspectes: què s’entén per pista d’auditoria, quines despeses són subvencionables i

quin sistema de justificació cal utilitzar per a cadascun d’ells.

PISTA D’AUDITORIA

Garantir la pista d’auditoria exigeix disposar de la informació necessària per satisfer les

demandes de informació que pugui efectuar l’autoritat de gestió, o qualsevol altre

organisme competent, en relació amb el compliment de la normativa d’aplicació.

Per a això, els òrgans executors (ens locals) hauran de disposar d’un sistema de comptabilitat diferenciat o, almenys, una codificació comptable clara de totes las

transaccions realitzades en el marc del projecte.

A més, només es podran justificar aquelles despeses de les quals es disposi de

factures originals o documents comptables de valor probatori equivalent.

Aquesta documentació s’haurà de conservar durant tres anys a partir del tancament

del Programa Operatiu del FEDER 2007-2013 de Catalunya o, en el seu cas, durant

tres anys a partir del tancament de l’Eix 1 del Programa esmentat, havent d’estar a

disposició dels organismes d’auditoria i control regionals, nacionals i comunitaris.

SUBVENCIONABILITAT DE LA DESPESA

En aquest període de programació 2007-2013 les normes de subvencionabilitat són de

caràcter nacional, si bé la normativa comunitària imposa algunes normes bàsiques. En

concret, aquestes normes es troben regulades en l’ORDRE EHA/524/2008, de 26 de

febrer, del Ministeri d‘Economia i Hisenda, per la qual s’aproven les normes sobre les

despeses subvencionables dels programes operatius del Fons Europeu de

Desenvolupament Regional i del Fons de Cohesió.

A aquesta norma remeten les bases reguladores de la convocatòria, que

consideren despesa subvencionable qualsevol despesa corrent o d’inversió que no

estigui expressament exclosa per la normativa reguladora de conformitat amb el que

disposa l’Ordre esmentada EHA/527/2008.

• Com a norma general, la despesa ha de correspondre sense cap mena de dubte a l’operació cofinançada, sense més limitacions que les derivades de la normativa

comunitària i de la legislació nacional i autonòmica aplicables.


• Els terrenys i béns immobles seran subvencionables sempre que existeixi una

relació directa entre la compra i els objectius de l’operació. En qualsevol cas, la

subvencionabilitat s’acull a un seguit de condicions:

o No serà subvencionable l’adquisició de terrenys per un import superior al 10%

de la despesa total subvencionable de l’operació considerada26.

o Les adquisicions de béns immobles s’hauran d’utilitzar per a les finalitats i

durant el període que es prevegi expressament la seva inclusió en l’acte de

selecció de l’operació cofinançada.

o L’import subvencionable no podrà superar el valor de mercat dels terrenys i

dels béns immobles, cosa que caldrà acreditar mitjançant certificat de taxador

independent degudament acreditat i inscrit en el registre oficial corresponent27.

o No seran subvencionables les adquisicions de terrenys o béns immobles que

pertanyin o hagin pertangut durant el període d’elegibilitat a l’ens local executor

o a un altre organisme o entitat directa o indirectament vinculat o relacionat

amb ell.

• Els béns d’equip de segona mà també són subvencionables, sempre que:

o Consti declaració del venedor sobre l’origen dels béns i sobre el fet que

aquests béns no hagin estat objecte de cap subvenció nacional o

comunitària.

o El seu preu estigui per sota del de mercat i sigui inferior al cost dels

béns nous similars. Aquest extrem s’haurà d’acreditar mitjançant

certificació de taxador independent.

• Els costos de depreciació dels béns inventariables són subvencionables

sempre que l’adquisició dels béns amortitzats no l’hagi cofinançat cap fons

comunitari, ni hagi estat objecte de qualsevol altra subvenció, que l’amortització es

calculi amb criteris de conformitat amb la normativa comptable i que el cost es

refereixi exclusivament al període d’elegibilitat de l’operació.

26 Respecte a operacions cofinançades pel FEDER, en casos excepcionals degudament justificats, l’Autoritat de Gestió podrà permetre un percentatge més gran per a les operacions relatives a la conservació del medi ambient. 27 Aquest certificat no caldrà en el cas d’adquisicions mitjançant expropiació forçosa, sempre que se segueixi el procediment establert en la seva normativa específica per a la fixació del preu.


• Les despeses generals28 són subvencionables, sempre que es basin en costos

reals imputables a l’execució de l’operació d’acord amb els principis i normes de

comptabilitat generalment acceptats, o bé en costos mitjos reals imputables a

operacions del mateix tipus.

En aquest últim cas, les quantitats a tant alçat basades en els costos mitjos no

podran superar el 25% dels costos directes de l’operació i el càlcul de les

quantitats a tant alçat s’haurà de documentar de forma adequada sobre la base

d’un informe tècnic motivat abans de la primera certificació de despeses29.

• Es poden imputar despeses de personal relatives a la preparació i execució d’una

operació quan l’autoritat pública que sigui beneficiària estigui executant una

operació per compte propi sense recórrer a prestadors de serveis externs.

En aquest cas, caldrà certificar aquestes despeses sobre la base de documentació

de valor acreditatiu suficient que permeti la identificació de les despeses realment

pagades per l’ens en concepte de l’operació.

Aquestes despeses, no obstant, seran subvencionables sempre que siguin

addicionals i estiguin relacionades amb les despeses real i directament abonades

amb càrrec a l’operació cofinançada (tant sigui en fase de preparació com

d’execució de l’operació).

El terme “addicionalitat” genera diferents interpretacions. En aquest sentit, no es

pot assegurar que les despeses de personal siguin subvencionables d’acord com

s’ha vingut fent fins ara.

• Seran subvencionables les despeses de viatges, sempre que existeixi una relació

demostrable entre el seu objectiu i destinació, per exemple, i els objectius i

activitats del projecte. Un cop complert aquest requisit previ, s’admetran les

despeses de desplaçament, allotjament i manutenció, tant si han adquirit la forma

de despesa efectivament realitzada (bitllet d’avió o tren, factura d’hotel o

restaurant), com si s’han produït en forma de dietes.

28 Com a despeses generals, cal entendre les despeses corrents associades a l’execució del projecte i que no són especifiques de cap actuació concreta d’aquest. Dins de les despeses generals s’inclouen material d’oficina, telèfon, calefacció, aigua, electricitat, fotocòpies, etc. 29 Aquest informe s’haurà de revisar almenys anualment.


concurrència.

Finalment, convé esmentar que no són subvencionables les despeses següents:

speses financeres, tret de les bonificacions

d’interessos recollits en règims d’ajut.

• Les despeses d’habitatge.

• Les despeses de desmantellament de centrals nuclears.

estan suportats de forma real i

efectiva pels beneficiaris, seran subvencionables.

• Els impostos personals o sobre la renda.

• Les contribucions en espècie.

sancions administratives i penals, així com les despeses

de procediments judicials.

En tots dos casos s’aconsella una moderació de la despesa, així com l’establiment

de límits per a cadascun d’ells, de manera que es pugui demostrar que s’han

escollit tarifes econòmiques de transport, que els allotjaments són de categoria

mitjana o que les dietes han pres com a referència els límits establerts per a

l’Administració local.

• Els costos dels serveis relatius a la preparació i execució d‘una operació

prestats pel beneficiari, quan estigui executant l’operació per compte propi sense

recórrer a cap prestador de serveis externs, si bé aquests costos hauran de ser

addicionals i estar relacionats amb les despeses reals i directament abonats amb

càrrec a l’operació cofinançada.

• Les prestacions de serveis o subcontractacions seran subvencionables sempre

que l’externalització suposi una major transparència o eficàcia en l’execució de

l’operació. En qualsevol cas, caldrà respectar la normativa aplicable en matèria de

contractació pública30 i els principis de transparència, publicitat i lliure

• Els interessos deutors i la resta de de

• L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) recuperable i l’Impost General Indirecte Canari

(IGIC) recuperable, així com els impostos de naturalesa similar que siguin

recuperables. En cas contrari, si aquests impostos

• Els interessos, recàrrecs i

30 Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.


• Les despeses de garanties bancàries o d’un altre tipus, tret per a beneficiaris del

cost de l’aval recollides en règims d’ajut.

• En l’adquisició de béns i serveis mitjançant contractes públics, els descomptes

efectuats, els pagaments efectuats pel contractista a l’administració que suposin

ingressos o descomptes que es derivin a l’execució del contracte; i els pagaments

efectuats pel beneficiari que es derivin de modificacions de contractes públics

mentre que no s’admeti la seva subvencionalitat per part de la Direcció General de

Fons Comunitaris.

SUPORTS DE LA JUSTIFICACIÓ

A continuació, es resumeixen, per a cadascuna de les tipologies de despesa

susceptibles d’optar a cofinançament per part del FEDER, els diferents suports que es

poden utilitzar per a la seva certificació.

Tipus de despesa Suport

Terrenys i béns immobles

En el cas d’adquisicions, lloguers, renting o leasing:

Contracte signat i la factura pagada.

Certificat de taxador independent que acrediti que

el valor d’adquisició no supera el valor de mercat.

En el cas d’amortitzacions, documents que permetin

verificar la imputació (com ara factures amb la data de

compra i plans d’amortització).



Béns d’equip de segona mà

En el cas d’adquisicions, lloguers, renting o leasing:

Contracte signat i la factura pagada.

Certificat de taxador independent que acrediti que

el valor d’adquisició no supera el valor de mercat.

Declaració del venedor sobre l’origen dels béns i

sobre el fet que aquests béns no han estat objecte

de cap subvenció nacional o comunitària.




Costos de depreciació de béns inventariables




Despeses generals S’ha de disposar d’un sistema de càlcul prèviament definit,

el qual permeti imputar les despeses de forma raonada en

les diferents certificacions que s’elaborin. La comunicació

d’aquest sistema s’ha de realitzar juntament amb la primera

certificació de despeses.

En el cas d’imputació a tant alçat, un informe tècnic motivat

del percentatge de cofinançament.

Despeses de personal Nòmines i documents justificatius de les càrregues socials.

Documents justificatius del pagament de les nòmines i les

càrregues socials.

En el seu cas, certificació de l’autoritat competent en la qual

quedi constància de l’assignació de la persona a les

tasques del projecte. Aquesta última certificació s’haurà

d’haver emès amb antelació a l’execució de les tasques a

les quals es faci esment.



Despeses de viatges Documents demostratius d’aquestes despeses (bitllets,

factures,…).

En el cas de les dietes, document d’ingrés o pagament a la

persona que viatja.

De forma general, cal guardar, juntament amb els

justificants de les despeses de viatge, la documentació

demostrativa de l’activitat realitzada durant el mateix.

Costos de serveis de preparació i execució del projecte

S’ha de disposar d’un sistema de càlcul prèviament definit,

el qual permeti imputar les despeses de forma raonada en

les diferents certificacions que s’elaborin. La comunicació

d’aquest sistema s’ha de realitzar juntament amb la primera

certificació de despeses.

En el cas d’imputació a tant alçat, informe tècnic motivat del

percentatge de cofinançament..

Factura/es i documentació acreditativa del seu pagament.

Prestacions de serveis o subcontractacions

Expedien de contractació o una altra documentació que

hagi servit de base per prendre la decisió d’adjudicació:

plec de clàusules administratives i plec de prescripcions

tècniques, informes i actes de la mesa de contractació,

documents acreditatius de la publicitat en els diaris oficials,

resolució de l’adjudicació, etc.

Contracte en el qual apareguin les condicions.

Factura/es pagada/es conforme al sistema de pagaments

acordat.

Document comptable que doni fe del pagament de la/es

factura/es.

És de vital importància que, a més dels documents de despesa, s’aportin els

documents justificatius del pagament efectiu de les despeses presentades a

cofinançament (extractes bancaris, etc.), ja que únicament es pot certificar a la


Comissió despeses efectivament pagades. A més, aquests pagaments s’han d’haver

produït dins del període d’elegibilitat31.

A banda dels suports justificatius de la despesa i el pagament, en el moment de la

justificació s’haurà de presentar qualsevol altra documentació de naturalesa tècnica o econòmica que contribueixi a justificar l’execució del projecte. En particular,

caldrà aportar, si no s’ha fet en el moment de la sol·licitud:

• Certificat d’afecció “Xarxa Natura 2000”.

• En el seu cas, documentació acreditativa del conveni subscrit entre el beneficiari i

l’ens executor, així com de la condició d’ens públic d’aquest últim.

Finalment, els beneficiaris han d’aportar en el moment de la justificació:

• Indicadors de realització física i financera associats a les operacions que es

pretenen certificar.

• Llistes de comprovació signades, en relació amb els controls previs realitzats pel

beneficiari i associats a les operacions la despesa de les quals es pretén

cofinançar.

PROJECTES GENERADORS D’INGRESSOS

S’entenen per ingressos totes les rendes rebudes pel beneficiari del projecte com a

conseqüència de l’execució de les seves tasques. O, el que és el mateix, qualsevol

retribució monetària que tingui lloc en concepte de vendes, lloguers, serveis, taxes

d’inscripció, etc.32

Els ingressos suposen una disminució dels costos del projecte i, per tant, comporten

una minoració del cofinançament del FEDER. Així, en el cas d’existir ingressos durant

l’execució del projecte, aquests s’hauran de restar a les despeses subvencionables de

forma prèvia al càlcul del cofinançament FEDER corresponent33.

31 De conformitat amb l’ art.56 del Reglament (CE) núm 1083/2006. 32 Segons l’art.55 del Reglament (CE) núm.1083/2006, s’entén per projecte generador d’ingressos qualsevol operació que inclogui una inversió en infraestructura la utilització de la qual està subjecta al pagament directe d’una taxa per part dels usuaris o qualsevol operació que inclogui la venda o l’arrendament de terrenys o immobles o qualsevol subministrament de serveis prestats a títol onerós. 33 Quan no tots els costos d’inversió es puguin acollir al cofinançament, els ingressos nets s’assignaran a prorrata a les parts subvencionables i no subvencionables dels costos d’inversió.


Si aquesta detracció no s’hagués realitzat en el pressupost inicial -bé per omissió, bé

perquè en aquest moment els ingressos no estiguessin prevists- el beneficiari haurà de

modificar el quadre financer del projecte, informant d’aquesta situació a la DGAL.

Els ingressos que cal tenir en compte a aquests efectes són exclusivament aquells que

es rebin durant el període d’execució aprovat per al projecte, és a dir, durant el període

en el qual s’estarà rebent ajuda FEDER.

Quan no es pugui realitzar amb antelació, de forma objectiva, una estimació dels

ingressos, aquells que es generin dins dels cinc anys següents a la conclusió de

l’operació s’hauran de deduir de la despesa declarada a la Comissió.

Tal i com es fa constar al Reglament (CE) nº 1341/2008 del Consell, de 18 de

desembre, en els projectes el cost total dels quals no superi un milió d’euros, no

seran aplicables aquestes normes. És a dir, els ingressos no suposaran una minoració

del cofinançament del FEDER34.

MODIFICACIONS DEL PROJECTE APROVAT

El contingut del projecte, la seva distribució financera o el calendari de

desenvolupament de les operacions s’haurà de respectar de forma íntegra. No obstant

això, hi ha la possibilitat que calgui adaptar alguns dels seus extrems per tal d’ajustar-

se a condicions que es puguin canviar de forma imprevista, a circumstàncies

sobrevingudes, etc. En aquest cas, hi haurà cert marge de maniobra per adaptar les

actuacions.

Amb caràcter general, qualsevol modificació que suposa una variació dels elements

del projecte exigirà que la DGAL es torni a pronunciar sobre la seva idoneïtat i, en

conseqüència, requerirà una nova aprovació.

Les variacions substancials del projecte les ha d’aprovar la DGAL, per la qual cosa

s’han de comunicar abans de la seva aplicació efectiva. Els beneficiaris realitzaran una

sol·licitud de modificació per escrit a la DGAL, la qual resoldrà la modificació i en

comunicarà l’aprovació o desestimació a l’ens local, després que aquesta hagi estat

analitzada per la Diputació de Barcelona i elevada a la Comissió Tècnica i al Comitè

de Selecció Territorial. En el cas de variacions no substancials (com, per exemple, un

34 De conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1341/2008, del Consell, de 18 de desembre de 2008, pel qual es modifica el Reglament (CE) núm. 1083/2006, relatiu al FEDER, a l’FSE i al Fons de Cohesió, pel que fa a determinats projectes generadors d’ingressos.


petit canvi en un indicador concret), serà suficient comunicar la seva variació, tot

argumentant-la, en el informe semestral que els ens locals presenten conjuntament a

la justificació de despeses.

7.3 ACTIVITATS DE VERIFICACIÓ

Els projectes que duen a terme els ens i consorcis locals se sotmetran a actuacions

de control en algun moment del seu desenvolupament. Aquests hauran de col·laborar amb aquests controls, facilitant tota la informació que se’ls requereixi.

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona35, d’acord amb el Pla de Control elaborat

per la DGAL, realitzarà comprovacions de caràcter documental i físic que es

distingeixen del control que exerceix l’autoritat d’auditoria del Programa Operatiu i

també del mateix control financer que sobre les despeses cofinançades pel FEDER

exercirà la IGAE a través de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de

Catalunya. La seva finalitat consisteix bàsicament a comprovar:

• El lliurament efectiu dels béns o la prestació dels serveis.

• La despesa realment declarada pels beneficiaris en relació amb les operacions

objecte de cofinançament.

• L’observació de les normes comunitàries i estatals en relació amb la despesa

declarada pels beneficiaris per a les operacions objecte de cofinançament.

Aquests extrems els comprovarà la Diputació de Barcelona a través de dos tipus

bàsics de verificacions amb anterioritat a la remissió a la Comissió de les certificacions

de despeses i sol·licituds de reemborsament36:

• Verificacions administratives de totes les sol·licituds de reemborsament dels

beneficiaris. Aquesta validació administrativa consistirà a comprovar la informació

continguda en les llistes de comprovació remeses pels beneficiaris:

o Comprovació de forma: adequació als models preestablerts, signatura

del responsable, etc.

35 De conformitat amb l’art.13 del Reglament (CE) núm 1828/2006. 36 De conformitat amb l’art.13 del Reglament (CE) núm 1828/2006.


o Comprovació de contingut: exactitud de la certificació conforme a la

documentació rebuda, subvencionabilitat de les despeses, respecte de

la normativa comunitària, etc.

• Verificacions sobre el terreny d’operacions concretes. Quan les verificacions

sobre el terreny d’operacions concretes d’un programa operatiu es realitzin per

mostreig, s’han de conservar registres en els quals es descrigui i justifiqui el

mètode de mostreig i s’identifiquin les operacions o transaccions seleccionades per

ser verificades.

L’abast de les verificacions sobre el terreny és la comprovació de la naturalesa de

l’entitat, l’aplicació de les normes que regulen el procediment administratiu, la

suficiència de la pista d’auditoria, els sistemes comptables, els sistemes

informàtics, el tractament de l’IVA, la supervisió i control de la facturació, els

pagaments i la seva correcta comptabilització, l’observança de les normes de

subvencionabilitat, l’aplicació de les normes de publicitat i la correcta aplicació de

les polítiques comunitàries.

De forma prèvia a la visita es podrà requerir al beneficiari l’enviament de

documentació per agilitar els treballs in situ.

Aquesta informació quedarà recollida en las llistes de comprovació corresponents

les quals, en tot cas, contindran aquells verificants exigits per la Direcció General

de Fons Comunitaris. Aquesta informació es podrà completar amb informació

gràfica o fotogràfica.

El resultat d’aquestes comprovacions in situ es plasmarà en una acta d’inspecció,

la qual reflectirà:

o La data en la qual es va realitzar la visita o les visites, en el cas que es

consideri necessària més d’una.

o La descripció del treball realitzat en cadascuna de les visites a l’entitat

(check-list). A aquests efectes, a les entitats se’ls exigeix la recopilació

de tota la documentació i que aquesta estigui a disposició dels tècnics

quan realitzin les visites.

o Els resultats i conclusions de les revisions efectuades.


o Les instruccions que s’han donat a les entitats per corregir les possibles

incidències trobades.

A aquests controls de primer nivell realitzats per la Diputació de Barcelona, s’afegeixen

un altre tipus de controls dels fons comunitaris, realitzats per les institucions comunitàries (OLAF37, Tribunal de Comptes38, Comissió Europea, etc.) i per les

autoritats del Programa Operatiu (autoritats de gestió i auditoria), que es podrien

donar al llarg del període d’execució dels projectes o després de finalitzar-los.

8. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

Una actuació responsable dels ens locals, com a beneficiaris dels projectes

emparats en la convocatòria a la qual s’ha donat cobertura en aquesta guia, resulta

imprescindible per dur a bon terme la seva execució i gestió.

Per tal que això sigui així, és imprescindible articular un esquema d’interlocució fluid

entre els diferents agents que intervenen, d’una manera o altra, en la gestió dels

projectes, especialment entre els ens locals, com a beneficiaris, i la Diputació de

Barcelona, com a òrgan gestor encarregat d’acompanyar-los en l’execució i justificació

de les operacions.

Les obligacions generals dels ens locals comprenen la seva responsabilitat jurídica i

financera de l’execució dels projectes davant de la Diputació de Barcelona, la seva

direcció, administració, secretaria i coordinació, la seva execució i cofinançament (en

la part que els correspon), així com la informació periòdica sobre l’execució i

justificació tècnica i econòmica. Aquestes obligacions tenen tanta envergadura que

afrontar-les en solitari podria comportar minoracions econòmiques del cofinançament

aprovat .

Des d’aquest punt de vista, el suport tècnic i administratiu que la Diputació de

Barcelona oferirà als ens locals abans, durant i després de l’execució dels projectes,

es converteix en una poderosa garantia de bona gestió. No obstant això, per tal que

37 L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) té com a objectiu reforçar l’abast i eficacia de la lluita contra el frau i altres comportament il·legals que van en detriment dels interessos comunitaris, per a la qual cosa duu a terme un conjunt de controls i comprovacions tant externs (en els estats membres i en alguns tercers paísos amb els quals la Comunitat va celebrar acords de cooperació) com interns (dins de les institucions, òrgans i organismes instituïts pels Tractats o sobre la seva base). 38 El Tribunal de Comptes examina els comptes de la totalitat dels ingressos i les despeses de la Unió Europea i dels seus organismes des de la perspectiva de la seva legalitat i regularitat. El control es realitza: sobre la base de la documentació comptable i, en el cas que sigui necessari, en las dependències corresponents de la resta d’institucions de la Comunitat, en les dependències que qualsevol òrgan que gestioni ingressos o despeses en nom de la Comunitat; en els estats membres, incloses les dependències de qualsevol persona física o jurídica que percebi fons del pressupost comunitari.


aquest sistema permanent de tutoria, assessorament, informació, acompanyament i

consulta durant la vida del projecte assoleixi els objectius amb què ha estat concebut,

resulta vital que hi col·laborin els ens locals, que hauran d’acudir-hi tota els cops que

calgui, plantejant qualsevol tipus de dubtes que els sorgeixi en el desenvolupament del

projecte i assegurant-se, de forma prèvia a la justificació de la despesa realitzada, que

aquest compleix tots els requeriments derivats de la normativa d’aplicació.

Aquesta guia cons constitueix el primer pas fet per la Diputació de Barcelona en

aquest camí i pretén posar les bases d’una bona gestió. S’hi recullen pautes generals

per complir, amb èxit, les obligacions que els ens locals tenen atribuïdes en els

diferents àmbits relacionats amb el desenvolupament del projecte (gestió, seguiment,

control, informació i publicitat, subcontractació, principis transversals, etc.).

De tot el que s’ha assenyalat en la guia, convé ressaltar alguns aspectes que, per la

seva rellevància, haurien de ser objecte d’especial atenció per part dels ens locals:

• En primer lloc, és molt important que, abans de la posada en marxa del projecte

aprovat, es tingui un ampli coneixement general dels requisits els quals han de

complir les operacions per poder finalment rebre el cofinançament del FEDER. La

posada en marxa precipitada de les accions podria derivar en l’incompliment de

determinats requeriments normatius, els quals poguessin no haver-se pres en

consideració i que podrien generar que el percentatge de cofinançament procedent

del FEDER i de la Diputació no es pugui aplicar sobre el cost total en el qual s’hagi

incorregut.

• A més, es recomana als beneficiaris establir procediments de gestió que

garanteixin que, al llarg de l’execució, es tinguin en compte tots els elements

necessaris per al compliment de les seves funcions (que es compleixen els

requisits d’informació i publicitat, que es recopila tota la documentació necessària

per tal de justificar, etc.).

• En qualsevol cas, seria aconsellable sol·licitar l’opinió de la Diputació de Barcelona en tots els casos en què fos necessari, aclarint els aspectes que

generin dubtes, sobretot aquells sobre els quals les bases reguladores, l’ordre de

convocatòria o aquesta guia no es pronunciïn específicament.


• Els ens locals, finalment, haurien de centrar la seva atenció en els quatre elements següents, considerats clau per a una bona gestió basada en

l’experiència acumulada en l’aplicació de FEDER en el període anterior 2000-2006:

o Respecte de les normes de contractació pública. El compliment dels

procediments establerts en la Llei 30/2007 de Contractes del Sector

Públic és estrictament necessari per tal que les despeses puguin optar

a cofinançament. En aquest sentit, convé destacar que, a pesar que

siguin conformes a la llei esmentada, la normativa comunitària impedeix

el cofinançament per part del FEDER dels contractes modificats39.

o Publicitat de la intervenció. No s’ha d’oblidar la menció al

cofinançament per part de la Unió Europea del projecte, en tota la

documentació i els materials generats en el desenvolupament de les

operacions. S’ha de publicitar de forma suficient la participació financera

del FEDER en les operacions, així com s’ha de respectar les

característiques tècniques de les mesures publicitàries assenyalades en

l’epígraf 7.2.2.

o Subvencionabilitat de la despesa. És imprescindible que es coneguin

i comprenguin totes les normes de subvencionalitat de la despesa, de

manera que se sigui conscient de les despeses del projecte que, per la

seva naturalesa, no es podran certificar a la Comissió. Juntament amb

això, caldrà tenir present en tot moment la documentació relativa a les

despeses efectuades que cal recopilar i conservar.

o Pista d’auditoria. Aquest és un element bàsic que s’ha de garantir si

no es vol córrer el risc d’assumir minoracions econòmiques importants.

Caldrà fer un esforç notable perquè totes les despeses associades al

projecte tinguin un reflex comptable individualitzat, es disposi de tota la

documentació justificativa d’aquestes despeses, i del seu pagament, i,

en definitiva, per tal que qualsevol organisme de control pugui verificar

documentalment de forma inequívoca l’import total certificar. En aquest

sentit, tota la informació relativa al projecte ha d’estar convenientment

39 Circular núm. 1/2007 de la Direcció General de Fons Comunitaris sobre Certificació de Despeses derivades de modificacions de contractes, del FEDER i del Fons de Cohesió.


documentada, de manera que el sistema d’informació sigui immune a

les rotacions de personal que puguin existir en l’ens local.

A més, les característiques particulars de la convocatòria aconsellen prestar prou

atenció a un cinquè element, que resulta vital per executar correctament els projectes.

En no existir bestretes financeres que facilitin la posada en marxa de les accions, els

beneficiaris han de realitzar una previsió de tresoreria correcta, per tal que no es

produeixin retards en l’execució del projecte a causa de problemes de liquiditat de

l’ens local.

Parant prou atenció a aquests cinc punts, els ens locals aconseguiran atendre de

forma adequada els requisits normatius i, per tant, percebre el cofinançament aprovat.

Al seu torn, la seva bona gestió repercutirà en el bon desenvolupament per part de la

Diputació de Barcelona i de la DGAL de les seves competències en matèria de gestió,

seguiment i control, ja que tindran satisfetes totes les necessitats d’informació que

requereixen per complir els seus compromís amb l’ organisme intermedi, les autoritats

del programa operatiu i, en última instància, amb les institucions comunitàries.