guia poetes
TRANSCRIPT
Poetes d’ahir i d’avui
POESIASONA
Poetes d’ahir i d’avui
“Què és la poesia?” Verdaguer (1896), Aires del Montseny, 1901
La poesia és un aucell del cel que fa sovint volades a la terra per vessar una gota de consol en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.
Los fa record del paradís perdut on jugava l’amor amb la ignocència, i els ne fa somiar un de millor en lo verger florit de les estrelles.
Ella és lo rossinyol d'aquells jardins, són llur murmuri bla ses canticeles que hi transporten al pobre desterrat dant-li per ales místiques les seves.
No es deixa engabiar en los palaus, no es deixa esbalair per la riquesa; en la masia, amb los senzills del cor, ses ales d'or i sa cançó desplega.
Mes per sentir-l'hi modular a pler la pobra humanitat està distreta; qui està distret amb lo borboll mundà ¿com sentirà la refilada angèlica?
L'aucell del paradís no es fa oir, no, de qui escolta la veu de la sirena: lo cel que es mira en la fontana humil no s'emmiralla en la riuada tèrbola.
De poetes cabdals prou n'hi ha haguts, cap d'ells la dolça melodia ha apresa; qui n'arribés a aprendre un refilet aquell ne fóra l'àliga superba.
Mes l'aucellet refila tot volant, calàndria de l'empírea primavera, allí dalt entre els núvols de l'orient llança un raig d'harmonies i s'encela.
Jo l’he sentida un bell matí de maig. Lo bell matí del maig de ma infantesa. Jo l’he sentida la gentil cançó, per ço m’és enyorívola la terra.
La comarca d’Osona és un territori molt productiu literàriament parlant, que ha vist néixer i que acull una gran diversitat d’escriptors, poetes i literats, on han sorgit un gran nombre de manifestacions literàries com, per exemple, revistes de poesia, diaris, tertúlies o editorials. És per aquest motiu que les biblioteques de la comarca hem escollit un gènere literari, la poesia, per fer una guia temàtica que abasti el conjunt de la comarca i que pretén ser una petita mostra dels poetes que hi ha i que hi ha hagut a la nostra comarca. D’aquesta voluntat neix un recull que vol donar a conèixer l’obra publicada de més d’un centenar de poetes nascuts o vinculats a la comarca d’Osona. Els poetes compresos en aquesta guia es presenten ordenats alfabèticament per ordre del seu primer cognom i assignats a un municipi. Els criteris per determinar la població a què pertany cada poeta es basen en el lloc de naixement, residència, i altres vinculacions personals dels poetes ressenyats. En els casos d’escriptors que estan relacionats amb vàries localitats, el criteri que ha prevalgut, en la majoria d’aquests casos, a l’hora de relacionar-lo amb un o altre municipi ha estat el de la seva vinculació al municipi. És per aquest motiu que la guia inclou, a l’apartat de l’índex, una llista completa que posa en relació municipis i autors. La guia conté una entrada de cada autor amb nom, cognoms, dates i llocs de naixement, defunció... També inclou les obres publicades per l’autor que estan disponibles a les biblioteques de la comarca. En alguns casos, s’acompanya de fotografies, dades biogràfiques, reculls de poemes, etc... Pel que fa a l’obra dels autors, únicament s’ha fet referència als llibres publicats de poesia, així com altres llibres relacionats amb la biografia de l’autor i alguns articles de revistes que parlen sobre l’escriptor/a. Al final del document podeu consultar les fonts i altres enllaços d’interès. Per tal de donar-hi valor afegit, hem cregut oportú acompanyar el document amb poesia musicada, que inclou algunes adaptacions musicals que s’han difós de les obres dels nostres autors. Amb el desig que aquesta guia serveixi per difondre l’obra dels poetes de la nostra comarca, les biblioteques d’Osona us presenten la primera d’una sèrie de guies temàtiques que ens ha de portar a donar a conèixer el nostre patrimoni (literari, cultural, artístic, gastronòmic, turístic...).
RELACIÓ DE MUNICIPIS I AUTORS: ALPENS Iborra i Plans, Roser BALENYÀ Bosch i Jover, Miquel Mas i Bigas, Josep M. Planesas i Marsal, Pere EL BRULL Llorens i Baulenas, Montserrat Consulteu també: Canadell i Vilalta, Albert (Tona) CALLDETENES Parareda i Xandri, Simeó CENTELLES Barnils i Giol, Pere Bellavista i Bou, Oleguer Camprubí i Masferrer, Pere Cañizares i Jiménez, Moisés Coll i Cruells, Andreu Druguet i Sallent, Joan Grau i Boix, Laura Llavina i Soler, Montserrat Pascual i Campillo, Miquel Rabot i Canals, Glòria Sala i Morell, Jordi Consulteu també: Checa i Falgà, Josep (St. Quirze de Besora) Consulteu també: Mas i Bigas, Josep M. (Balenyà)
Consulteu també: Pagès i Puig, Josep (Tona) Consulteu també: Vidal i Pietx, Ramon (Vic)
L’ESQUIROL Casedesús i Calvó, Josep (K-100) Rosanes-Creus, Pep FOLGUEROLES Dodas i Noguer, Anna Verdaguer i Santaló, Jacint
GURB Aguilar i Pujol, Anna Morera i Rosiñol, Carme LLUÇÀ Ambrós i Besa, Vicenç MALLA Solà i Sàez, Irene
MANLLEU Alcàntara i Ribolleda, Cecília Aumatell i Molas, Jesús Boixés i Sabatés, Joaquim Caballeria i Arnaus, Jordi Camacho i Molina, Tomàs Casals i Parladé, Emili Castell i Masallera, Joan Contijoch i Pratdesaba, Josefa Farrés i Puntí, Ramon Grau i Jofre, Josep Güell i Costa, Pere Güell i Soler, Joan Bta. Mas i Serra, Elias Oliva i Ostos, Sergi Pla i Rovira, Ramon Pou i Solà, Lluís Pous i Argila, Antoni Puig i Mayolas, Eudald Rovira i Tort, Joan M. Puntí i Collell Joan Quintana i Panedas, Armand Rovira i Tort, Joan M. Sala i Codony, Jacint Senyé i Ramisa, Anna Serra i Berenguer, Manuel Vilà i Dalmau, Manuel
Consulteu també: Castells i Casas, Joan (Torelló) Consulteu també: Iborra i Plans, Roser (Alpens) Consulteu també: Llorens i Baulenas, Montserrat (El Brull) Consulteu també: Rosanes-Creus, Pep (L’Esquirol)
LES MASIES DE RODA Arimany i Coma, Miquel Camp-Sangles i Morer, Josep LES MASIES DE VOLTREGÀ (VINYOLES) Criballés i Faja, Josep Roca i Lloret, Pere MONTESQUIU Molina i Moreno, José Antonio
Consulteu també: Portús i Cruells, Maria (St. Quirze de Besora) Consulteu també: Sellas i Puig, Margarida (St. Quirze de Besora)
MUNTANYOLA Farràs i Tort, Joan OLOST Jové i Raubert, Robert Ribera i Icart, Teresa
ORISTÀ Riera i Canal, Josep
PRATS DE LLUÇANÈS Castells i Casadesús, Isidre RODA DE TER Baucells i Prat, Josep Busquests i Molas, Esteve Clarà i Roca, Josep Martí i Pol, Miquel Ramisa i Ayats, Guillem Salés i Sanjaume, Jaume
Consulteu també: Rosanes-Creus, Pep (L’Esquirol) RUPIT I PRUIT Banús i Blanch, Miquel Payàn i Verdaguer, Josep SANT BARTOMEU DEL GRAU
Consulteu: Pujol i Molist, Xevi (Vic)
SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ Anglada i Rodellas, Jaume Generoso i Miralpeix, Bruna Giralt i Arnella, Salvador Salvans i Ferrer, Gabriel
SANT JULIÀ DE VILATORTA Boixeda i González, Ramon Mas i Baucells, Ramon SANT PERE DE TORELLÓ Cubí i Quadrada, Dolors
Consulteu també: Font i Castany, Maria (Torelló)
SANT QUIRZE DE BESORA
Besora i Mascarella, Max Carles i Ribas, Joan Casas i Mata, Cristina Castromil i Pérez, Manel Checa i Falgà, Josep Codina i Roma, Ferran Portús i Cruells, Maria Sellas i Puig, Margarida
SANT VICENÇ DE TORELLÓ Minoves i Romagosa, Ramon TARADELL Bigas i Brugalla, Roser Camprodon i Safont, Francesc Codina i Costa, Rosa Molas i Pujol, Montserrat Ors i Sellabona, Josep
Peraire i Alcubierre, Josefina Pladevall i Arumí, Antoni Pujol i Boix, M. Carme
Consulteu també: Vilà i Dalmau, Manuel (Manlleu) TAVÈRNOLES
Consulteu: Quintana i Panedas, Armand (Manlleu) Consulteu: Cabot i Vila, Pilar (Vic)
TONA Canadell i Vilalta, Albert Codina i Arumí, Josep Colom i Grau, Joan Lleopart i Costa, Amadeu Pagès i Puig, Josep
Consulteu també: Planesas i Marsal, Pere (Balenyà)
TORELLÓ Castells i Casas, Joan Crosas i Escudero, Joan Dorca i Dorca, Jordi Ferrer i Moreno, Josep Manuel Font i Castany, Maria Nuri i Casals, Joan Serrallonga i Morer, Segimon Ramos i Vidal, Celia Solà i Moreta, Fortià Trias i Serra, Ramon
VIC
Albó i Corrons, Núria Anglada i d’Abadal, M. Àngels Bofill i Bosch, Fide Buxaderas i Arnau, Jordi Cabot i Vila, Pilar Callís i Collell, Marià Caralt i Sagalés, Montse Carrera i Busquets, Anton Codina i Valls, Francesc Collell i Bancells, Jaume Duran i España, Joan D’Espona i de Nuix, Antoni Febrer, Andreu Febrer Armenteres, Francesc X. Ferrer Moreno, Josep Manuel Font i Espina, Josep Manuel Garriga i Boixader, Ramon Genís i Aguilar, Martí Junyent i Rafart, Josep Junyent i Subirà, Eduard Marín i Numany, Jaume Medina i Casanovas, Jaume Orriols, Nan Puig i Font, Pere
Pujol i Molist, Xevi Roca i Casals, Joan Salarich i Torrents, Miquel dels S. Segura i Lamich, Joaquim Serra i Campdelacreu, Josep Serradell, Bernat Solà i Sala, Lluís Sunyol i Costa, Víctor Sunyol i Genís, Joan Vidal i Pietx, Ramon
Consulteu també: Alcántara i Ribolleda, Cecília (Manlleu) Consulteu també: Ferrer i Moreno, Josep Manuel (Torelló) Consulteu també: Planesas i Marsal, Pere (Balenyà) Consulteu també: Rosanes-Creus, Pep (L’Esquirol)
VILANOVA DE SAU Consulteu: Bofill i Bosch, Fidel (Vic) Consulteu: Orriols, Nan (Vic)
ALPENS
ROSER IBORRA I PLANS
ALPENS, 1952
Roser Iborra, alpensina de naixement, ha conreat les més variades vessants
literàries: contes per a adults, narracions infantils, prosa poètica, articles
periodístics... La seva obra, distingida amb diversos premis, ha vist la llum en
forma de llibre i, sobretot, en la revista Cavall Fort, on publica des dels 16 anys.
Lluint, ardents, els arbres
Iborra, Roser
[Vic : Emboscall], 1999
P 833 Mor
BALENYÀ
JOSEP M. MAS I BIGAS HOSTALETS DE BALENYÀ, 1950
Per felicitar... (2 v.)
Bosch i Jover, Miquel
Vich : Sala, 1954-1956
P 833 Bos
Centelles : visió poètica
Bosch i Jover, Miquel
Centelles : Ajuntament de
Centelles, 1970
P 833 Bos
Miquel Bosch i Jover : poeta d'ahir,
d'avui i de sempre
Bosch i Jover, Miquel
Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970
P 833 Bos
Com el foc
Mas i Bigas, Josep M.
Centelles : [l'autor], 1993
P 833 Mas
Recull d'ofrenes en ocasió de
l'homenatge al mestre Miquel
Bosch i Jover : 1900-1960
Vich : Tip. Balmesiana, 1961
082 Rec
Miquel Bosch i Jover : una
veu que torna
Puig i Font, Pere
Revista Vic. Vic : 1995, p. 15-19
Des de l’any 1993 l’Ajuntament de Balenyà
convoca els Premis Literaris Bosch i Jover, amb la
intenció de donar més relleu a la figura del poeta
i escriptor.
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MIQUEL BOSCH I JOVER
CALDERS, 1900 – 1960
Va néixer a Calders el 29 de juny de 1900, d'on el seu pare era metge. Als sis
anys va arribar a Artés juntament amb la seva mare, vídua, i la seva germana.
Ja de molt jove, en Miquel Bosch, despuntà pel seu talent privilegiat i
especialment per les seves infatigables inquietuds literàries. Dirigí la Revista
Jorba des de l'any 1934 fins al 1936, a part de participar amb altra premsa
manresana. També col·laborà amb la revista Ausa des dels seus inicis. La seva
vocació de mestre el portà a exercir la carrera, primer a Torà de Tost i més tard
a Hostalets de Balenyà, on treballà intensivament durant 25 anys, fins a la seva
mort a Calders el dia 17 de novembre de 1960.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
PERE PLANESAS I MARSAL
HOSTALETS DE BALENYÀ, 1932
Espais
Planesas i Marsal, Pere
Girona : Papers on
Demand, 2010
P 833 Pla
Aromes de tardor
Planesas i Marsal, Pere
Vic : [l'autor], 2012
P 833 Pla
La Vella que fila
Planesas i Marsal, Pere
Vic : Emboscall, 2003
P 833 Pla
Arrels i quimeres
Planesas i Marsal, Pere
Vic : Emboscall, 2004
P 833 Pla
Flors i amors
Planesas i Marsal, Pere
Vic : [l'autor], 2010
P 833 Pla
Boirines
Planesas i Marsal, Pere
Vic : Emboscall, 2008
P 833 Pla
MONTSERRAT LLORENS I BAULENAS
EL BRULL, 1956
Va néixer a El Brull l’any 1956. Va estudiar Magisteri a la Universitat de Barcelona. L’any 1978 va anar a
viure a Manlleu. Des d’aleshores, treballa a l’Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, a Vic i a Manlleu. Actualment
n’és la directora del centre de Manlleu. L'any 1987 va guanyar els premis de poesia Miquel Martí i Pol de
Roda de Ter i el Jacint Verdaguer de Calldetenes. Un any després, va obtenir l’Abraxas de Calella, el Josep
Munteis d’Olot i el Goleta i Bergantí del Masnou. L’any 1993 va guanyar el Premi de Narrativa de
Calldetenes.
Finestra
Llorens i Baulenas, Montserrat
Girona : [s.n.], 2011 P 833 Llo
Paisatges íntims
Llorens i Baulenas, Montserrat
Vic : Emboscall, 2001 P 833 Llo
Dones : secrets, estones, mentides
Llorens i Baulenas, Montserrat
Vic : Emboscall, 1999 P 833 Llo
Dietari ; Lletra per a tu ; Urgent
Llorens i Baulenas, Montserrat
Barcelona : Columna, 1993 P 833 Llo
Bressol d'amor i d'angoixa
Llorens i Baulenas, Montserrat
Sabadell : Ausa, DL 1989 P 833 Llo
També sóc vida
Llorens i Baulenas, Montserrat
Olot : Ajuntament d'Olot, 1989 P 833 Llo
CALLDETENES SIMEÓ PARAREDA I XANDRI CALLDETENES, 1983
Edelton
Parareda, Simeó
Madrid : Vitruvio, 2013 P 833 Par
En el miratge
impossible dels somnis,
guardes solatges
de tarda, i la fonda
lassitud dels teus braços.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
EL BRULL
Alaví
Parareda, Simeó
Madrid : Vitruvio, 2013 P 833 Par
Des de l’any 1979 l’Ajuntament de Calldetenes convoca els
Premis Literaris de Calldetenes, que inclou els premis Jacint
Verdaguer de poesia, Armand Quintana de novela, Lluís Solà
i Sala de teatre, i els premis per a Estudiants dels Països
Catalans, i per a Estudiants de Calldetenes
CENTELLES
PERE BARNILS I GIOL
CENTELLES, 1882 – BARCELONA, 1933
Filòleg i foneticista. Estudia filologia romànica a la Universitat de Halle, on seguí els cursos de Schäell i Suchier,
i a París, on s'especialitzà en fonètica experimental. Dedicat a la investigació del català i als estudis de
dialectologia, publicà la seva tesi doctoral El dialecte d'Alacant (1913). Durant sis anys s'encarregà d'aplegar
materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou director del laboratori de fonètica de Barcelona,
on va aplicar per primera vegada els mètodes de Rousselot, sota la direcció del qual publicà un volum d'Estudis Fonètics, que constituí un dels números del Butlletí de Dialectologia Catalana. Col·laborà en la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans i fou director tècnic de l'Escola Municipal de Sordmuts. Dirigí les revistes
Estudis Fonètics, La Paraula i El Parlar i publicà nombrosos estudis de fonètica i de dialectologia, l'obra Els defectes del parlar (1930) i el recull de poemes Les creus de Centelles (1913).
. Pere Barnils : l'home,
el lingüista i el mestre :
1882-1933
Julià i Muné, Joan
Barcelona : Abadia de
Montserrat, 2000
92(Bar) Jul
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
OLEGUER BELLAVISTA I BOU
SABADELL, 1928 – CENTELLES, 2005
Murmuris d’estels : recull de poemes 1980-1996
Bellavista i Bou, Oleguer
Barcelona : Mediterrània, 1997
P 833 Bel
El Ble que fumeja
Bellavista i Bou, Oleguer
Barcelona : Claret, 1998
92 (Bel) Bel
Senderons vers la utopia : segona part
d'El Ble que fumeja
Bellavista i Bou, Oleguer
Barcelona : Claret, 1999
92 (Bel) Bel
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Capellà durant 28 anys, especialitzat en moviments catòlics obrers. Fundador i director durant 14 anys de la revista
Correspondència. Va treballar en diverses organitzacions catòliques dirigides a la promoció i defensa dels drets
humans.
Va destacar en la seva lluita en defensa dels treballadors en el temps del franquisme a la parròquia de Sant Jaume de
l’Almeda, Cornellà de Llobregat. L’Oleguer no tan sols va ser un defensor incansable dels drets humans i de les llibertats
sindicals, democràtiques i nacionals de Catalunya, sinó que també ha deixat un legat de 8 llibres (alguns prohibits per
la censura franquista), nombrosos articles, biografies obreres, conferències...
Va formar part activa del Centre d’Estudis Centellencs, va fundar i dirigir l’Arxiu Històric Municipal de Centelles.
PERE CAMPRUBÍ I MASFERRER CENTELLES, 1927
Petjades d'en Pere Moliner
Camprubí i Masferrer, Pere
Centelles : [s.n.], 1996 (Centelles : Impremta Moderna)
P 833 Cam
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MOISÉS CAÑIZARES I JIMÉNEZ CENTELLES, 1969
ANDREU COLL I CRUELLS
CENTELLES, 1926
Tal com raja : somnis, poesia
Coll i Cruells, Andreu
[Centelles : l'autor],1995
P 833 Col
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOAN DRUGUET I SALLENT
CENTELLES, 1977
Joan Druguet i Sallent és el contrabaix de la Cobla Sant Jordi i
compositor de sardanes. Anteriorment havia tocat a la cobla
Lluïsos de Taradell, a la Jovenívola de Sabadell i a La Principal
del Llobregat. També forma part de l'orquestra del Conservatori
de Badalona. És membre del grup de música tradicional
Bitayna, de Vic. La seva sardana Bombolles d'amistat (2005)
va ser finalista del Premi Sardana de l'Any.
.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Des de l'infern
Druguet Sallent, Joan
Vic : Emboscall, 2000 P 833 Dru
LAURA GRAU I BOIX
CENTELLES, 1951 - 2010
Les meves llunes
Grau, Laura
Centelles : [s.n.], DL 1993
P 833 Gra
Esgranar el silenci
Grau, Laura
Vic : Emboscall, 2000
P 833 Gra
L'Olor
Grau, Laura
Vic : Emboscall, 2003
P 833 Gra
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MONTSERRAT LLAVINA I SOLER
CENTELLES, 1951
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La primavera
Llavina i Soler, Montserrat
[Centelles : l'autora], 1998
P 833 Lla
La tardor
Llavina i Soler, Montserrat
[Centelles : l'autora], 1998
P 833 Lla
L’hivern
Llavina i Soler, Montserrat
[Centelles : l'autora], 1998
P 833 Lla
L’estiu
Llavina i Soler, Montserrat
[Centelles : l'autora], 1998
P 833 Lla
Els Murs
Llavina i Soler, Montserrat
[Centelles : l'autora], 1998
P 833 Lla
Retalls de lluna
Llavina i Soler, Montserrat
[Centelles : l'autora], 1998
P 833 Lla
Centelles un poble
genuí
Llavina i Soler, Montserrat
[Centelles : l'autora], 1992
P 833 Lla
Crepuscle : poemes i
pintures
Llavina i Soler, Montserrat
Centelles : El Portal, 2005
P 833 Lla
En el sagrado océano
del olvido
Cañizares, Moisés
Barcelona : Parnass, 2004
P 834 Can
MIQUEL PASCUAL I CAMPILLO
SEGURA DE LA SIERRA (JAÉN), 1953
Miquel Pascual Campillo va néixer el 26 d’abril de 1953 a Segura de la Sierra (Jaén) i es traslladà a Centelles el 1963. Va
estudiar al seminari de Vic fins als 17 anys. Als 13 anys va guanyar el primer premi de poesia juvenil de Badalona amb un
poema català El meu poble.
Des de 1976 fins a 1982 actuà com a intèrpret de les seves cançons a Osona. Va publicar el llibre Miguel/Miquel (1981)
on hi ha una sèrie de poemes en castellà i en català, els quals fan referència a la seva circumstància particular. A mitjans
dels anys vuitanta deixà el conreu de la creació literària, que ha reprès l’any 1998, i des d’aleshores ha obtingut una
quinzena de premis, tant en poesia com en prosa. El 2002 ha publicat tres llibres: el poemari Barceloda, l’irònic i
humorístic Diccionari Filosòfic Filològic, i Cansongs, on es recullen les lletres de les seves cançons.
. Mots enreixats
Mentre planyo, ai, la manca
d’un xic més d’inspiració
per rimar quatre paraules
i acabar una cançó,
m’entretinc buscant els mots
que cada dia s’amaguen
rere llurs definicions;
en blanques cel·les quadrades
escric molt a poc a poc
cada lletra endevinada.
Les Mitges de la lluna
Pascual, Miquel
Vic : Emboscall, 2006
P 833 Pas
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Miguel, Miquel i companyia
Pascual, Miquel
Vic : Emboscall, 2003
P 833 Pas
GLÒRIA RABOT I CANALS
CENTELLES, 1949
Glòria Rabot va néixer a Centelles el 9 de febrer de
1949. Uns anys després de casar-se va marxar del
poble i actualment viu a Santa Eulàlia de Ronçana.
Des de l’any 2007 participa a les trobades de Brots
de Poesia de Tona i a les del grup Raïm de Poesia
d’Artés, també col·labora al programa de Ràdio
Pista de Balenyà amb el grup Quicarell Poètic.
Sentiments : sentir és un esclat de vida
Rabot i Canals, Glòria
Centelles : El Portal, 2008
P 833 Rab
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JORDI SALA I MORELL CENTELLES, 1951
Jordi Sala va donar amb En un girar d’ulls una mostra de la
seva poesia escrita al llarg de trenta anys; es tractava, doncs,
d’un llibre divers en el fons i en la forma, però on els poemes
tenien el denominador comú de circumscriure’s a allò
esencial. Defugint l’ornamentació gratuïta tant com la
discursivitat prosaica, amb Amants d’encesa tenebra realitza
un llibre centrat en el tema de l’amor, amb un fons vivencial ben cosit amb un entrellat de refèrencies procedents dels
clàssics grecs i bíblics, que reelabora tenint molt present,
alhora, el mestratge de la tradició poética anglosaxona.
En un girar d'ulls
Sala Morell, Jordi
Vic : Emboscall, 2000
P 833 Sal
Amants d'encesa tenebra
Sala Morell, Jordi
Vic : Emboscall, 2003
P 833 Sal
L’ESQUIROL JOSEP CASADESÚS I CALVÓ (K-100) L’ESQUIROL, 1959
Va participar en moltes iniciatives literàries
submergides a finals dels setanta i principis
dels vuitanta. Molt implicat en les activitats
culturals del seu poble, el 1998 va publicar
tres títols: la plaquette de poemes Enrocs, el
llibre de poesia per a nens Vine lluna (amb
il·lustracions de Rosa Crehuet), i Carretera
del desig, volum que resumeix la seva
trajectòria poètica dels vuitanta i noranta.
L’any 1999 va guanyar el Premi Pere Calders
per l’obra Namastei Baba, relat d’un viatge a
l’índia. Amb La corda va guanyar el premi
Ramon Juncosa de narracions curtes
d’Òmnium Cultural Catalunya Nord 2003.
Tel·lúrica fada
Casadesús, josep
Vic : Emboscall, 2005
P 833 Cas
Enrocs
Casadesús, josep
Vic : Emboscall, 1999
P 833 Cas
Carretera del desig
Casadesús, josep
Vic : Emboscall, 1998
P 833 Cas
Vine lluna
Casadesús, josep
Vic : Emboscall, 1998
IP 833 Cas
PEP ROSANES-CREUS
MANLLEU, 1957
L'Illa del tresor
Rosanes-Creus, Pep
Barcelona : Viena, 2008
P 833 Ros
La Rosa
Rosanes-Creus, Pep
Vic : Emboscall, 2004
P 833 Ros
Voltor
Rosanes-Creus, Pep
Barcelona : Proa, 2000
P 833 Ros
El Cos del temps
Rosanes-Creus, Pep
Vic : Emboscall, 1999
P 833 Ros
No he fet res : el temps
del cos
Rosanes-Creus, Pep
Vic : Emboscall, 1998
P 833 Ros
Set
Rosanes-Creus, Pep
[Vic : Emboscall], 1998
P 833 Ros
Vuit poemes
Rosanes-Creus, Pep
[Barcelona : Cafè Central],
1997
P 833 Ros
El Gos i l'ombra de l'alzina
Rosanes-Creus, Pep
Barcelona : Quaderns Crema, 1995
P 833 Ros
La Venjança de l'eunuc
Rosanes-Creus, Pep
Barcelona : Edicions 62, 1993
P 833 Ros
On la nit era negra
Güell Costa, Pere
Rosanes-Creus, Pep
Torelló : Intograf, 1993
P 833 Gue
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Pep Rosanes neix a Manlleu, vila on passa els primers anys. Encara nen, els
seus pares es traslladen a Roda de Ter. El 1975 coincideix amb Pere Güell en
els estudis de COU; amb ell, amb Josep Manel Ferrer Moreno i amb Ramon
Pujol, fan la revista Silenci (1976). El 1977 comença els estudis universitaris:
resideix a Barcelona des d'aleshores fins a finals dels anys vuitanta, quan
estableix la seva residència a l'Esquirol. A partir dels anys 80 va treballar com a
professor de secundària en diversos instituts, primer de l'àrea metropolitana de
Barcelona, posteriorment d'Osona.
ANNA DODAS I NOGUER
FOLGUEROLES , 1963 - MONTPELLER, 1986
Paisatge amb hivern
Dodas i Noguer, Anna
Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1986
P 833 Dod
El Volcà
Dodas i Noguer, Anna
Barcelona : Edicions 62, 1991
P 833 Dod
Consulta a quines
biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Anna Dodas va néixer a la mateixa casa on havia nascut, accidentalment, Jacint Verdaguer. És la més petita de sis
germans d'una família de picapedrers i mestres. El 1980 comença la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de
Barcelona on es llicencia amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va al Conservatori
Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic.
Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment també acompanya el grup
de Camerata de Cançó Tradicional. La música i la literatura són dues constants essencials de la seva vida.
Des de ben petita participa en concursos literaris de la seva comarca, i guanya diversos premis. La seva narrativa conté
elements màgics i surrealistes que l'acosten a la literatura avantguardista.
Amb un poemari escrit a Folgueroles entre el gener i l'agost de 1985, Paisatge amb hivern, aconsegueix el premi
Amadeu Oller de poesia l'any 1986 que Edicions El Mall publica amb algunes composicions musicals de Josep
Baucells. El mes d'agost d'aquest mateix any, amb una amiga, realitza un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i són
assassinades prop de Montpeller. Abans havia deixat acabat i a punt de publicar la seva segona obra poètica El volcà
editada pòstumament el 1991 amb una reedició de Paisatge amb hivern i diversos esbossos i poemes esparsos. La
imatge del volcà li serveix per unir els temes de la mort i l'amor en uns versos deutors, en part, de l'obra de Foix.
A la seva memòria, l’Ateneu de Folgueroles convoca, des de 1993, un premi literari destinat a distingir la millor òpera prima publicada en llengua catalana durant els dos anys anteriors d’un autor o autora que no tingui més de 30 anys.
NO ÉS AIGUA, NO No és aigua no, que és foc
i el mantell argentat és de porpra
no són brises suaus, són remolins
uns llavis vermells de dents
esmolades
fileres de dents dures i blanques
un sexe ardent on tot si fon
flor de cactus
flor de carn
caòtics plenilunis estivals
repic incontrolat de campanes,
insectes
agulles roents
això és i no allò altre:
una fosca madura i la terra negra
no hi ha estels en la nit, hi ha
rabents cometes.
FOLGUEROLES
JACINT VERDAGUER I SANTALÓ
FOLGUEROLES, 1848 – VALLVIDRERA, 1902
Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. Els seus
pares, de condició modesta però amb un cert nivell cultural, van tenir vuit fills. El
pare era mestre de cases i pagès. Des de la infància, el nen va ser orientat,
especialment per una mare profundament religiosa, cap als estudis eclesiàstics. Als
deu anys va entrar al seminari.
Va viure amb la família fins als disset anys, en què va traslladar la residència a Can
Tona. Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària i comença a compondre
els primers versos. Les classes de retòrica i poètica que rebia al seminari el van
posar en contacte amb la literatura culta, sobretot amb els clàssics grecollatins,
amb els grans escriptors europeus i amb els castellans del Barroc. Més tard, va
entrar en contacte amb els romàntics. Paral·lelament, l’ambient en què vivia el
familiaritza a fons amb les riques formes de la literatura popular.
En aquests anys escriu sobretot poesia amatòria, però també composicions religioses i
satíriques. Comença ben aviat algunes obres de més envergadura, de caràcter èpic,
com ara Dos màrtirs de ma pàtria (publicat a Vic el 1865) o Colom, poema inacabat
del qual va néixer L’Atlàntida. Els 1865 i 1866 obté diversos premis en els Jocs Florals
de Barcelona, cosa que va refermar la seva vocació literària i el va posar en contacte
amb les personalitats més rellevants del moviment de la Renaixença (Marià Aguiló,
Milà i Fontanals, Llorens i Barba...), que el van orientar i esperonar. El 1867, amb uns
joves amics lletraferits, funda l’Esbart de Vic, grup que fa reunions literàries, a la
manera dels felibres provençals, en una font - anomenada poèticament del Desmai, per l’arbre que hi havia- prop de Can Tona, on residia Verdaguer. El 24 de setembre de
1870 va ser ordenat sacerdot i uns mesos més tard destinat com a vicari a la petita
parròquia de Vinyoles d’Orís. Dedicat de ple a les activitats sacerdotals, va dedicar-se
també a la literatura en una triple direcció: poesia devota de caire popular, poesia
mística i continuació del poema èpic atlàntic que havia començat uns anys abans.
Aviat se li manifesta una estranya malaltia que li produïa unes fortíssimes cefalàlgies i
que l’obliga el 1873 a deixar el servei parroquial tot cercant remei per als seus mals.
Part de 1873 i el 1874 els passa a Barcelona consultant metges i vivint de manera
molt precària. Gràcies als seus amics aconsegueix la feina de capellà de vaixell de la
Companyia Transatlàntica. S’embarca a finals de 1874 i durant dos anys realitza nou viatges de la península a Cuba i Puerto Rico. En aquest període recobra la salut, acaba
pràcticament L’Atlàntida i entra en contacte amb la família López, propietària de la
Companyia Transatlàntica i la primera fortuna d’Espanya en aquell moment. Protegit
per Antonio López, primer marquès de Comillas, esdevé el seu capellà familiar. Així
Verdaguer aconsegueix d’establir-se a Barcelona i de solucionar la seva situació com a
eclesiàstic i com a escriptor. El 1877 L’Atlàntida és premiada als Jocs Florals de
Barcelona i obté un ampli ressò nacional i internacional.
Gràcies al mecenatge dels marquesos de Comillas pot dedicar-se plenament a la tasca
literària. A més, realitza, normalment acompanyant els seus protectors, viatges per la
península, pel centre i nord d’Europa, per la costa del Magrib, per les Balears, per Itàlia
i per Terra Santa. El període de 1877 a 1889 és el més productiu de la seva carrera:
Idil·lis i cants místics (1879), Llegenda de Montserrat (1880), Canigó (1885), Pàtria
(1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889), etc. Verdaguer, que ha assolit un
enorme prestigi, participa ara en nombroses empreses religioses, patriòtiques i
literàries.
Cap a 1886, arran d’un viatge a Palestina, Verdaguer va començar a sofrir una crisi interior que es va manifestar en un canvi de
vida que el va portar a mig abandonar l’activitat literària i a dedicar-se a la recerca d’un camí de santificació. Intensifica l’oració, el
dejuni, la confessió i l’almoina. Va posar-se en contacte amb una mena de secta que afirmava que rebia revelacions sobrenaturals
i que practicava els exorcismes sense autorització eclesiàstica. Verdaguer va quedar completament seduït per aquest grup i va
adoptar una sèrie d’actituds que va provocar el disgust del seu mecenes, Claudi López, segon marquès de Comillas. L’any 1893 el
bisbe Morgades de Vic, de qui depenia jurídicament Verdaguer, el va instal·lar al santuari de La Gleva, a vuit quilòmetres de la
capital vigatana. Aquí reprèn en part les activitats literàries.
El bisbe i el marquès intenten, per via de l’ofec econòmic, que Verdaguer canviï d’actitud, però aquest, després de dos anys de
desterrament a La Gleva, desobeeix el seu superior i s’instal·la a Barcelona, a casa de Deseada Martínez, vídua Duran, una filla de
la qual, Empar, tenia revelacions. Aquesta família, a qui el poeta havia protegit uns anys abans, va augmentar encara els seus
problemes. La reacció del bisbe Morgades va ser contundent: la suspensió a divinis i, doncs, la prohibició de celebrar missa.
La resposta de Verdaguer va consistir en la publicació a la premsa ho va haver de fer en la d’esquerres i anticatalanista- de dues
sèries d’articles, Un sacerdot calumniat (1895) i Un sacerdot perseguit (1897), aplegats després amb el títol En defensa pròpia, en
què conta la seva versió dels fets, denuncia la persecució de què era objecte i dóna el nom d’aquells a qui en considerava
culpables: el bisbe Morgades, el marquès de Comillas, el canonge Jaume Collell -fins aleshores el seu amic més íntim-, els jesuïtes
i alguns dels seus familiars, en especial el polític Narcís Verdaguer i Callís. L’escàndol que es va desfermar era molt considerable i
va obtenir un gran ressò nacional i internacional. L’opinió pública es va dividir en dos bàndols: els partidaris del poeta i els seus
detractors. Va ser tractat públicament de boig -i la seva integritat moral, a causa de la seva convivència amb la família Duran,
posada en qüestió. La majoria dels seus amics sacerdots i bona part del catalanisme literari el van abandonar: Verdaguer va
quedar reduït a la misèria econòmica i va ser marginat de la vida literària, social i eclesiàstica. Prematurament envellit a causa de les penalitats passades i amb la salut molt malmesa, el mes de març de 1902 va caure molt
malalt, sembla que de tuberculosi, i va ser traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny. Encara les darreres
setmanes de vida les va haver de passar angoixat per les intrigues dels grups que l’envoltaven a l’espera de ser-ne els hereus
materials i espirituals. Va rebre sepultura al cementiri de Montjuïc, després d’un enterrament al qual van assistir unes tres-centes
mil persones -el més multitudinari que mai hi ha hagut a Barcelona-, que reconeixien així el seu paper de poeta nacional i la seva
immensa popularitat.
[L’OBRA DE JACINT VERDAGUER CONSTA D’UN GRAN LLEGAT
LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL
D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES]
Paisatges escrits a la
Plana de Vic: Verdaguer i
Martí i Pol
Vic : Eumo : Consell Comarcal
d'Osona, 2008
DVD 91(46.71Os) Pai
Selected poems of Jacint
Verdaguer : a bilingual edition
Verdaguer, Jacint
Chicago : University of Chicago
Press, 2007
P 833 Ver
Els Bordons de
l'arpa : antología ; tria,
notes i presentació per
Isidor Cònsul
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Proa, 2002
P 833 Ver
Els Millors poemes
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Proa [etc.], 1998
P 833 Ver
Verdaguer, un geni poètic : catàleg
de l'exposició commemorativa del
centenari de la mort de Jacint
Verdaguer : 1902-2002
Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2002
833.3(Ver) Ver
Antologia / Jacint
Verdaguer ; edició a
cura de Joan Vilamala
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Barcanova, 2003
P 833 Ver
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Gaudí i Verdaguer : tradició i
modernitat a la Barcelona del
canvi de segle, 1878-1912
Barcelona : Museu d'Història de la
Ciutat. Institut de Cultura, 2002
72(Gau) Gau
Antologia
poètica /Jacint
Verdaguer ; tria i
pròleg de Carles
Riba
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Edicions
62, 2001
P 833 Ver
Els Ulls de Verdaguer :
Museu Nacional d'Art de
Catalunya, : [catàleg de
l'exposició] / [director:
Víctor Batallé]
Verdaguer, Jacint
[Barcelona] : Generalitat de
Catalunya. Museu Nacional
d'Art de Catalunya, 2002
P 833.3(Ver) Ull
Obres completes
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Biblioteca
Perenne, 1949
P 833 Ver
Les Ascensions de Verdaguer al
Pirineu : guia d'itineraris per
resseguir les ascensions que Mossen
Cinto va realitzar als cims del Pirineu Gasull i Roig, Bernat
Valls : Cossetània, 2008 796.51(46Pir) Gas
Jacint Verdaguer
Palol, Miquel de
Barcelona : Omega,
cop. 2002
833(Ver) Pal
Mirau mon cor / música a
l'obra poètica de Verdaguer
Barcelona : Moraleda, DL 2003
CD 091.7MIR
Petita història de
Jacint Verdaguer
Rosés i Pou, Carme
Barcelona :
Mediterrània, 2002
IP(Ver) Ros
Tant de gust de
conèixer-lo,
senyor Verdaguer
Bernal, M. Carme
[Barcelona]:
Abadia de Montserrat, 2011
ILF Ber
Barcelona : textos per a un
llibre / Jacint Verdaguer ; a
cura de Francesc Codina i Valls
Verdaguer, Jacint
Vic : Eumo : Societat Verdaguer,
2006
P 833 Ver
La Biblioteca Joan Triadú de Vic acull el Fons especial Jacint Verdaguer, que està format per obres de Jacint Verdaguer i per documents sobre el poeta de Folgueroles. La Biblioteca de Catalunya, per la seva part, ofereix una col·lecció especial verdagueriana, la qual es va formar amb l'adquisició de la biblioteca del poeta al 1908, amb prop de quatre mil volums. S'hi han afegit edicions de les seves obres i bibliografia de Verdaguer. També disposa del fons de manuscrits, que inclou obra literària, correspondència i documentació i estudis sobre l’escriptor. L'epistolari ofereix cartes escrites (ordenades per destinataris), cartes rebudes (ordenades per autors) i inclou també correspondència entre tercers. Per últim, també es poden consultar altres documents, com per exemple adaptacions musicals, autògrafs, manuscrits musicals i edicions impreses amb textos de Verdaguer.
La Fundació Jacint Verdaguer va posar en marxa el 2013 Verdaguer Edicions, l’editorial que preserva i edita l’obra del poeta Jacint Verdaguer .
L’EMIGRANT
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai, mes ai ! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans: adéu-siau, mon pare,
no us veure més!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, lo vent que me'n desterra
que em fa sofrir!
estic malalt, mes ai! tornau-me a terra,
que hi vull morir!
CAMINANT
Mig segle fa que pel món vaig, camina que camina, per escabrós viarany vora el gran riu de la vida. Veig anar i veig venir les ones rodoladisses: les que vénen duen flors i alguna fulla marcida, mes les ones que se’n van totes s’enduen ruïnes. De les que em vénen damunt quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu d’una riba a l’altra riba; fa cara de segador la barquera que la guia. Qui es deixa embarcar, mai més torna a sa terra nadiua, i es desperta a l’altre món quan ha feta una dormida. Barquereta del bon Déu, no em faces la cara trista: si tanmateix vens per mi, embarca’m tot de seguida; lo desterro se’m fa llarg, cuita a dur-me a l’altra riba, que mos ullets tenen son i el caminar m’afadiga.
GURB ANNA AGUILAR I PUJOL
GURB, 1975
CARME MORERA I RUSIÑOL
GURB, 1947 - 2006
La llei del pèndol Aguilar Pujol, Anna
[Vic]: Emboscall, 1999
P 833 Agu
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
EL VIOLÍ
Puc sentir els grinyols d’un violí
que s’escampen per la memòria.
Estan plorant per tu,
ploren la teva absència nua i transparent.
Cada nota que deixen anar les cordes
remou les llàgrimes que fermo amb sanglots.
Sentir les belles melodies
és enyorar-te amb desfici i passió.
El vell violí avui em parla a cau d’orella
perquè el teu record baixi orelles endins
i el teu nom s’agafi al meu pensament.
Només hi falta el pes de la pena.
Quantes vegades no s’haurà tibat aquest violí
i cansat d’esperar mans lúcides que l’acariciïn
ensabona ànimes de poetes fins fer-los rebentar.
Només és feliç quan veu que els poemes ploren.
El músic no creu sempre en allò que toca,
Però si els compassos s’endevinen,
Cal seguir-los el ritme. Encara que faci mal als amants.
Quan l’arpa hi acompanyi, ja serà un altre dia.
No em cansaria mai d’abraçar-te amb la mirada
perquè em regales petons del passat
que guarden intacte el gust de la intenció.
El violí em coneix i em descobreix el dolor.
Ai dels joves que l’escolten amb deliri!
D’aquí a dos dies no se sentiran el cor sota la pell.
Anna Aguilar i Pujol és llicenciada en
Periodisme per la Universitat
Autònoma de Barcelona. Va treballar
al periòdic El 9 Nou (edició d’Osona i
el Ripollès) des del 1994 fins al
2001. Des de llavors és redactora de
la revista Presència. Ha publicat dos
llibres de poesia, La llei del pèndol (1999) i Des de l’escon (2002) a l’editorial Emboscall. És coautora del
reportatge Història d’un soldat, premi
Tasis-Torrent de premsa local i
comarcal 2003.
Des de la finestra : mirades en deu temps : mirada
Morera, Carme Ripoll : Maideu, 2009
P 833 Mor
De desembre a desembre ... àngels
Morera, Carme Vic : Emboscall, 2006
P 833 Mor
Díptic marí Morera, Carme
Vic : Emboscall, 2004
P 833 Mor
Sal Morera, Carme Vic : Emboscall, 2001
P 833 Mor
Haikus entre les branques Morera, Carme
Vic : Emboscall, 2000 P 833 Mor
Els Ulls et bressen dintre
Morera, Carme [Vic : Emboscall], 1999
P 833 Mor
Si guaito cap a mar... Morera, Carme
Vic : Emboscall, 1998 2 v.
P 833 Mor
Des de l’escon Aguilar Pujol, Anna
[Vic]: Emboscall, 2002
P 833 Agu
Es va donar a conèixer amb una
breu mostra de poemes recollits
sota el títol Si guaito cap a mar
(1998), on es revelava com una
poeta d’aquella estirp que veu el
món com un mirall on es reflecteix
l’ànima. Si bé parla sovint d’estats
emocionals, ho fa amb imatges,
procedents de l’àmbit natural (del
mar, en els poemes d’aquest petit
recull), d’una força visual
impactant. Construeix, amb
pinzellades de gran intensitat
expressiva, petits quadres on el que
compta, més que la perfecció del
detall, és l’adequació del conjunt a
la seva peculiar manera d’entendre
el món i a si mateixa. Posteriorment
ha publicat, en aquesta mateixa
línia, els reculls Haikus entre les
branques (2000) i Sal (2001).
Des de l’any 1988, l'Ajuntament
de Gurb convoca els Premis
Literaris de Gurb, que inclou
el premi Carme Morera i Rusiñol
als millors poemes escrits.
Partença
Un aire fresc alentia la ingravidesa
fugaç d’aquell moment. La pluja es confonia
amb la boira blanenca i pastosa, estripada
i quasi tangible. La figura distant
de les alzines m’empenyia a descobrir
la profunditat flonja i esfilagarsada
d’un laberint absorbent. Falcat amb la seva
pròpia ombra, el pou completava la subtil
imatge del misteri nu. La passionera,
ufanosa, regalimava la sang vítria
del matí. La vitalitat d’un dramatisme
impenetrable em traspassava pell i carn.
Tot era nou. Tot estava per denudar.
Calia fer el primer pas. Al meu davant,
zigzaguejava persistent, fantasmagòrica
i abassegadora
la ruta de l’avenir.
LLUÇÀ
MALLA
VICENÇ AMBRÓS I BESA BERGA, 1982
Del Lluçanès, del pas
del temps i personals
Ambrós i Besa, Vicenç
Solsona : Lafrau, 2003
P 833 Amb
Foc entre dos blaus
Ambrós i Besa, Vicenç
Badalona : Omicron, 2006
P 833 Amb
IRENE SOLÀ I SÀEZ MALLA, 1990
Bèstia
Solà i Sàez, Irene
Cabrera de Mar : Galerada, 2012
P 833 Sol
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat Irene Solà, estudiant de Belles Arts i
guanyadora del 48è Premi de Poesia
Amadeu Oller per a poetes inèdits –menors
de trenta anys– amb l’obra Bèstia, que
publica l’editorial Galerada. El premi és un
dels més antics que ininterrompudament
s’atorguen en llengua catalana. Premiada en diversos certàmens des del 2004, entre
els quals destaquen la publicació del conte
L’Ahir es diu Júlia, i l’endemà també, en el
recull Aprenents i altres contes, accèssit al
XXVI Premi Antoni Bofarull de narrativa i en
el 21è Premi Miquel Martí i Pol. És
cofundadora del fanzine de creació
contemporània Vols russos, i participa en
diversos projectes col·lectius.
Sra. Darling
Hi havia un búfal blanc immens
i tu l'assenyalaves i cridaves com un indi,
i jo vaig dir que era una pedra blanca grossa.
Érem a Camprodon i
ja ens hi podríem haver quedat.
A Vic dels búfals en fem sabates
i jaquetes,
i dels indis, fuet.
MANLLEU
Jesús Aumatell ha sigut l’editor d’Emboscall des de 1998 fins a
2011. Durant aquest període i sota aquest segell ha editat
artesanalment centenars d’obres literàries, amb tiratges reduïts i
difusió limitada.
JESÚS AUMATELL I MOLAS
MANLLEU, 1963
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La Literatura a Osona entre
1952 i 2002
Aumatell, Jesús
Ausa Vic : Patronat d'Estudis
Ausonencs, (2002), p. 185-208
Andador
Aumatell, Jesús
Barcelona : Cafè Central, 1999
P 833 Aum
El Riu
Aumatell, Jesús
Vic : Emboscall, 1998
P 833 Aum
“Per descansar-ne, donem els records
a les formes retòriques”
Presència de la narrativa a
la revista "Inquietud"
Aumatell, Jesús
Ausa Vic : Patronat d'Estudis Ausonencs, (2000), p. 271-281
JOAQUIM BOIXÉS I SABATÉS
MANLLEU, 1926 – RIPOLL, 1996
Va ser estudiós de la vila de Ripoll (el Ripollès) i del seu monestir
i autor de poemes i obres de teatre. Va guanyar en quatre
ocasions el Jocs Florals, quan aquests es celebraven en l'exili:
Viola d'Or a Caracas (Veneçuela, 1953), a Sao Paulo (Brasil,
1954) i París (França, 1959), Mendoza (Argentina, 1958). Arran
d'aquests guardons va ser nomenat Mestre en Gai Saber.
Va morir a Ripoll, on havia viscut des de la infància, el 1996.
Del meu Ripoll : recull
de poemes dispersos
Boixés i Sabatés, Joaquim
Ripoll : Maideu, 1996
P 833 Boi
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JORDI CABALLERIA I ARNAUS
MANLLEU, 1959
«els indicis de l’amor són un somni persistent i una
por infinita»
CECÍLIA ALCÀNTARA I RIBOLLEDA
BERGA, 1960
Putxinel·li
Alcàntara, Cecília
Vic : Emboscall, 2003
P 833 Alc
Instants amics
Alcàntara, Cecília
Vic : Emboscall, 2002
92(Alc) Alc
Vida
Alcàntara, Cecília
Vic : Emboscall, 2001 P 833 Alc
TOMÀS CAMACHO I MOLINA PONFERRADA (LLEÓ), 1960
L’any 1968 es va traslladar amb la seva família a Manlleu; posteriorment va
estudiar a Tarragona i s’establí definitivament a Alcanar. Però sempre s’ha
mantingut vinculat amb Osona, on encara viu part de la seva família.
Ha escrit part de la seva obra poètica en castellà Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas, publicat el 1995, però també s’ha destacat com a poeta
en llengua catalana amb els volums Tons i temps (1999) i Àngels a terra (2001).
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Ikebanes d'aire
Camacho, Tomàs
[Vic] : Emboscall, 2001 P 833 Cam
Poema para inundar de agua un
pasadizo de fantasmas
Camacho, Tomàs
Torredonjimeno : Ayuntamiento de
Torredonjimeno, 1995
P 834 Cam
K & O : poemes kaoistes
Camacho, Tomàs
Navarrés : [l'autor], 2003 P 833 Cam
Tons i temps
Camacho, Tomàs
[Vic] : Emboscall, 1999
P 833 Cam
EMILI CASALS I PARLADÉ MANLLEU, 1969
De formació autodidacta, va fer palesa
la seva afició a la poesia quan tenia,
aproximadament, 25 anys. Per aquesta
època, concretament l’any 1995, era
membre del consell de redacció de la
revista local Roda de Ter.
Com a poeta, ha guanyat i quedat
finalista de diversos premis literaris.
També ha participat en alguns actes
poètics, com ara l’exposició Els Poetes d’Osona, avui que es va organitzar a la
biblioteca Joan Triadú de Vic la
primavera del 2000 commemorant
l’any Miquel Martí i Pol.
Consulta a quines
biblioteques d’Osona
estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Pel maig
cada dia un raig :
tardes de pluja
Casals, Emili
Vic : Emboscall,
1998
P 833 Cas
JOAN CASTELL I MASALLERA
MANLLEU, 1910 - 1991
Va ser un dels fundadors del periòdic Manlleu i va
col·laborar en vàries revistes locals. També va destacar
com a poeta. Per signar els seus articles utilitzava el
pseudònim de Castestel. L’any 1932 va publicar Poemes i cançons. Després del conflicte, s’alineà decididament
amb el bàndol vencedor, i tot i que pràcticament deixà
d’escriure poesia, fou un col·laborador constant en les
publicacions locals. En aquest sentit, fou un dels
membres del grup que publicava les Pàgines amicals, on
publicà els poemes que escriví durant la Guerra, els
quals constitueixen una de les poques mostres de poesia
en català de tendència falangista escrita a Osona.
Poemes i cançons
Castell Masallera, Joan
Manlleu : Barcelona : Tip.
Manlleuenca, 1931
P 833 Cas
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOSEFA CONTIJOCH I PRATDESABA MANLLEU, 1940
Ganiveta : antologia poètica 1964-2011
Contijoch, Josefa
Barcelona : Lleonard Muntaner, 2012
P 833 Con
Congesta
Contijoch, Josefa
Barcelona : Edicions 62, 2007
P 833 Con
Les Lentes il·lusions
Contijoch, Josefa
Barcelona : Empúries, 2001
P 833 Con
Ales intactes
Contijoch, Josefa
Barcelona : Columna, 1996
P 833 Con
Quadern de vacances : (una lectura
"d'El Segon Sexe")
Contijoch, Josefa
[S.l.] : [L'Autora], 1981
P 833 Con
Aquello que he visto
Contijoch, Josefa
Madrid : Alorca, 1965
P 834 Con
De la soledad primera
Contijoch, Josefa
Barcelona : Trimer, 1964
P 834 Con
Tombstone Blues
Contijoch, Josefa
[S.l.] : [L'Autora], 1967
P 833 Con
Josefa Contijoch és una escriptora catalana que va néixer a Manlleu el 20 de gener de 1940. Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudià comerç i
idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudià filologia a
la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per
iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè
d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del
col·lectiu QUARK POESIA de la UAB.
Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà,
serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de
poesia de CC.OO. el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador
Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000)
i Congesta (2007). També conrea la narrativa. Així ha escrit novel·les
com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i
narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb
llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.
Ales intactes
The white sails still fly seaward,
Seaward flying,
Unbroken wings.
(T.S. Eliot)
Pot no tenir res a veure el projecte
que fas de tu mateix i el tu mateix
que trobes cap d'uns anys. Començaràs
a comprovar: realitat i desig
són enemics. Es porten la contrària.
Què hi fa allò que volies de tu?
No compta ja el que t'imaginaves.
Compta només el resultat final:
qui ets, què fas i la fràgil volada
d'unes ales intactes.
RAMON FARRÉS I PUNTÍ
MANLLEU, 1962
És llicenciat en filologia clàssica i
doctor en traducció. Ha treballat de
corrector-redactor al Parlament de
Catalunya, de corresponsal del diari
Avui a Berlín i de traductor-redactor al
canal de televisió Deutsche Welle TV.
Des del 1995 dóna classes de
traducció de l’alemany a la Universitat
Autònoma de Barcelona. Ha estat
membre dels consells de redacció de
les revistes Clot (Vic) i Tranvía (Berlín), i
ho és encara de Quaderns: revista de
traducció (Bellaterra). Ha traduït Jules
Verne, Dino Buzzati, Thomas Bernhard,
Werner Schwab i Bertolt Brecht, entre
altres. Té publicats varis llibres de
poemes i de narracions, a banda d’una
gran quantitat de textos esparsos en
revistes com Reduccions, Revista de
Catalunya, el Pou de Lletres, Els
Marges o Alga.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Endreça
Farrés, Ramon
[Vic : Emboscall], 1999
P 833 Far
El Present constant
Farrés, Ramon
Palma : Muntaner, 2009
P 833 Far
Trenta-set poemes
en forma de finestra
Farrés, Ramon
Vic : Eumo, 1997
P 833 Far
Antoni Pous : l'obra essencial
Farrés, Ramon
Vic : Eumo, 2005
92(Pou) Far
El Present constant
Farrés, Ramon
Palma : Muntaner, 2009
P 833 Far
Sobre poesia i sobre la meva
poesia
Farrés, Ramon
Marges. Barcelona : Curial. Núm. 85
(primavera 2008), p. 7-16P
JOSEP GRAU I JOFRE
MANLLEU, 1927 - 2005
Va néixer el 1927 a Manlleu i va estudiar al
Seminari de Vic. L’any 1951 va col·laborar en
una antologia poètica, prolongada per Carles
Riba, juntament amb l’anomenat Grup de Vic.
Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de
Manlleu. Ha col·laborat a les publicacions
Inquietud, Cop d’ull, Clot, Manlleu-
publicació, Reduccions i Quatre estacions a
l’Empordà. És premi de novel·la i poesia de
Calldetenes, any 1985. Va exercir de
professor al col·legi del Sagrat Cor de Torelló.
Virídia
Grau i Jofre, Josep
Barcelona : Edicions 62, 2002
P 833 Gra
El Llac
Grau i Jofre, Josep
Barcelona : Edicions 62, 1989
P 833 Gra
El Desert constant
Grau i Jofre, Josep
Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1978
P 833 Gra
Josep Grau i Jofre : poeta
de la terra
Grau i Company, Laia
[Manlleu : s.n., 2010]
92(Gra) Gra
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
PERE GÜELL I COSTA
MANLLEU, 1955
JOAN BAPTISTA GÜELL I SOLER
MANLLEU, 1863 – NAVÀS, 1910
Joan Bta. Güell i Soler : un poeta de la
Renaixença a Manlleu
Güell i Soler, Joan Bta.
Barcelona : Columna, 1993
P 833 Gue
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Va estudiar al Seminari de Vic. Va publicar poesies en diverses publicacions, com El Ter (I’època) i va ser autor de diverses obres de
teatre. També va ser director, durant uns anys, del Quadre Escènic de Manlleu.
Entre d'altres guardons, va guanyar els Jocs Florals de Manlleu (1980 i 1902), els de Ripoll (1903) i el premi extraordinari de
Mataró (1907). Va ser membre del Centre Català de Manlleu, de l'Associació Catalanista Rafael de Casanova i de la Junta dels
Bons Manlleuencs.
Va morir, el 1910, a Navàs (el Bages), població on vivia des de 1902.
On la nit era negra
Güell Costa
Pere Rosanes-Creus
Pep Torelló : Intograf, 1993
P 833 Gue
Va estar especialment actiu en els anys setanta, quan col·laborà en diverses publicacions de l’època,
com Silenci i La meva dona dorm amb el gat de l’avi. En col·laboració amb Pep Rosanes publicà el llibre
de poesia On la nit era negra (1993).
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
RATLLES CURTES
Al senyor A.T.G.
Molt estimat senyor meu:
que el guardi per sempre Déu dels republicans partits i d’altres raves fregits,
que fan “ditxosa” l’Espanya, puix que amb ells llur fam enganya nodrint-se de llibertat com qualsevol esguerrat. 1
Molt m’agrada senyor meu la proposta que ara ens feu de declarar forta guerra a tot lo mal de la terra
desemmascarant alhora a aqueixa taifa traïdora, que porta careta doble
per engatussar al poble.
Jo sols vinc a encoratjar-vos i el desig manifestar-vos
de que el nostre estimat Diari siga lo millor breviari per la gent d’aquesta terra, tant del pla om de la serra,
que sent amor de debò per la santa Tradició. Guerra, doncs, a aqueixa gent
tan superba i displicent escòria dels vells partits que ens han deixat atordits, i, si hem de parlar en plata,
molt més pobres que una rata; que quan jo vaig de tercera2 ell ne viatgen de primera, i mengen tots vis à vis,
jo, a cal Beco, i ells al Suís.
Guerra, doncs, amb rodolins, que també són bons balins,
per a treure la migranya a n’aquesta pobra Espanya. Si per cas aixís ho feu, al costat sempre em tindreu
amb totes mes energies, que –fill meu!- no són follies. Si per sort una vegada
vos puc dar una abraçada, les costelles, pel davant, com macarrons cruixiran. Vaja, “buenas”!, o bé “a Déu!”,
de mi sempre disposeu! Navàs, abril de 1904 1
Llibertat de captar. (N. De l’A.) 2
Perquè no hi ha quarta (N. De l’A.)
ELIAS MAS I SERRA
MANLLEU, 1945
Itinerari
Mas Serra, Elías
Barcelona :
La Busca, 2010
P 833 Mas
El Jardí i les hores
Mas Serra, Elías
[S.l.] : Témenos, 2009
P 833 Mas
Poema
urbano
Mas Serra, Elías
Aiguafreda : Víctor Pozanco,
2006
P 834 Mas
Samos
Mas Serra, Elías
Sabadell : Ausa, DL 1991
P 833 Mas
Trilogia Àtica
Mas Serra, Elías
Barcelona : La Busca, 2007
P 833 Mas
Puerta de carros:
esbozo para una liturgia
Mas Serra, Elías
[Bilbao : Lankopi], 2011
P 834 Mas
És crític literari, periodista, poeta, arquitecte i Diplomat en Polítiques Públiques Europees. Ha publicat
llibres d’assaig sobre arquitectura i llibres de poesia, tan en castellà com en català, amb els quals ha
guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen, el Miquel Martí i Pol, el Josep Munteis (Ciutat
d’Olot) i el Jacint Verdaguer (Calldetenes). Tots tres reculls de poemes premiats estan aplegats al seu
últim llibre Trilogia Àtica. També ha practicat la poesia visual amb la qual ha participat en diverses
exposicions. Fa molts anys que viu a Euskadi.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
SERGI OLIVA I OSTOS MANLLEU, 1982
La Tau
Aumatell, Jesús
Vic : Emboscall, 2000
P 833 Aum
Inficcions
Aumatell, Jesús
Vic : Emboscall, 2000
P 833 Inf
Qui sap en quin viatge farà estada
la seva mà!
Qui sap si els condonyers o les pruneres
senten
el seu alè fet aura
i si es passeja pel corriol estret,
si lliga, encara, amb cintes d’or
les mates al canyís entreteixint
les fruites ignorades i les fulles
i el temps de l’abundor...
I, encara, anguniosa, reposa
la tímida mirada
sobre els nostres avalots
i els esverats afanys,
i fa veure que mira a les muntanyes:
horitzó de blavoses
solituds,
més enllà de les hores encalmades.
Tendra i cruel
Oliva, Sergi
Madrid : Bubok, 2010
P 833 Oli
Les Paraules del
silenci
Oliva, Sergi
Vic : Emboscall, 2007
P 833 Oli
El Beso desnudo
de tu mirada
Oliva, Sergi
Vic : Emboscall, 2003
P 834 Oli
El Recoveco
Oliva, Sergi
Vic : [s.n.], 2003
P 834 Oli
RAMON PLA I ROVIRA MANLLEU, 1887 – CABRERA DE MAR, 1973
Ramon Pla i Rovira va néixer a Manlleu l'abril de 1887. Els seus pares treballaven al tèxtil i per raons
de feina varen traslladar-se a Ripoll. De Ripoll a Teià i de Teià a Cabrera de Mar on passà gran part de
la seva vida. Ramon Pla morí a Cabrils el novembre de 1973.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
L'Avi Pla : antologia poètica
Pla i Rovira, Ramon
[Cabrera de Mar] : L'Ajuntament,
2006
P 833 Pla
Llicenciat en Filologia Hispànica per la
Universitat de Barcelona. Va formar part de
la revista cultural Eixavuiro.
Ha escrit articles d’opinió en diferents diaris, i a Internet ha publicat Faules d’humana fauna, a Barcelona Review. És
promotor del recital poètic Vers Manlleu
que se celebra per la Setmana PIC.
Tendra i cruel
Oliva, Sergi
Madrid : Bubok, 2010
P 833 Oli
LLUÍS POU I SOLÀ
MANLLEU, 1901 - 1975
Va néixer al carrer de Sant Martí de
Manlleu el 1901. Professionalment, es
va especialitzar com a filador en el ram
del tèxtil. L'any 1924 fou empresonat
pel règim de Primo de Rivera acusat de
participar en els fets de Prat de Molló.
Quan en sortí l'any següent, encara
pendent de condemna, fugí a la
Cerdanya, on féu de pastor, i, poc
després, s'exilià a França. El 1930 fou
indultat i tornà a Manlleu, on començà a
participar en diverses publicacions com
Manlleu, El Record, La Nostra Dansa i,
posteriorment, a Comarca.
Aires dels cims
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Tip.
Manlleuense, 1933
P 833 Pou
Antologia poètica
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Comissió
d'Ensenyament i Cultura
de l'Ajuntament de
Manlleu, 1985
P 833 Pou
Aplec de caramelles
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Gràf. Manlleu,
1954
P 833 Pou
Aplec de caramelles
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Tip.
Manlleuenca, 1933
P 833 Pou
Esparses de la meva
arpa
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Graf. Manlleu,
1970
P 833 Pou
Records de Manlleu
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Tip.
Manlleuenca, 1935
P 833 Pou
Jo temo haver-me mutilat volent ultrapassar amb una exigència precoç el propi signe de la joventut com tu me’l mostres; per això, potser, ara parlo més per orgull que per necessitat; per la íntima ambigüitat en el poema dels camins exclosos es nota; neixia, però no puc amb la llum, sempre sóc un vençut.
ANTONI POUS I ARGILA MANLLEU, 1932 – BARCELONA, 1976
Va néixer, el 1932, a Manlleu. Va cursar estudis d'humanitats al Seminari
Menor de la Gleva i estudis de filologia i teologia al Seminari de Vic.
Paral·lelament, estudiava llengua i literatura catalanes. Va ser membre de
l'anomenat Grup de poetes de Vic. L'any 1956 va celebrar, a Manlleu, la
festa de poesia anomenada Missa Nova. Entre 1956 i 1958 va fer estada a
Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). Els dos anys següents els va passar a Roma
(Itàlia), estudiant teologia a la Universitat Gregoriana. De 1960 a 1963 va
viure a Igualada (l'Anoia) on va fundar el grup Lacetània, la revista Textos,
Literatura i Societat i la col·lecció Quaderns de Lacetània. Després, va anar a
Alemanya a estudiar filosofia, literatura i lingüística a la Universitat de
Tubinga, on va donar classes de llengua i literatura catalanes i hi va
organitzar els Jocs Florals de 1970. Entre 1971 i 1976 va viure a Suïssa, on
va ocupar un lectorat a la Universitat de Zuric. Va traduir Benjamin, Hegel i
Paul Celan, entre d'altres autors. Va morir, el 1976, a Barcelona.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
"L'Obra essencial" d'Antoni Pous vista
per Ramon Farrés
Formosa, Feliu
Serra d’or. Núm. 558 (juny 2006), p. 36-38
Antoni Pous : l'obra esencial
Farrés, Ramon
Vic : Eumo, 2005
92(Pou) Far
Antologia de la poesia igualadina :
amb un prefaci
Pous, Antoni
Igualada : Bas, 1963
P 833 Ant
Un cap al tard
Cap al tard; era a l'hora de la posta
quan mirava les roses del ponent,
esfullant-se silents damunt la brosta
que tinc en els racons del pensament.
Llavors una infinita melangia
m'ha palpat l'epidermis i la sang,
i he trobat a la boca saboria
de fang
Llavors m'he vist malalt perquè era un home,
i m'he vist home per l'estar malalt;
llavors cap rosa no tenia aroma,
sols una mica de flairor banal.
I m'anava migrant, patint martiri
dintre del vent de la caducitat,
que m'alenava des del cementiri
amb la flairesa de l'eternitat.
Et vaig conèixer perquè ja et sabia. T’havia des de sempre dut pels meus camins que em feies, rosa del meu dia, t’has mirat sempre en mi i ens hem fet lleus. Totes les primeveres eren teves i et coronaren de tirabuixons: vida de pètals, vori, i les treves de fruita amorosint-se en cels pregons. Et refàs lluny de mi, avui. I et mires arborescent de flams quan em consums creant-te a l’ombra de les teves llums asserenades -verge secreta que de tu fugires.
Els boscos muts en boira irrevocable naixent en llunyanies infinites de passes i la finitud de la mirada. Els faigs desesperats de vent s’aturmenten i canten. Nosaltres per l’estranya via erràvem amb el pit contra tot. En la certesa perduts. La boira, el vent, la pluja i nosaltres. He vingut fins a tu per trobar-me, Hiperió. Vivent a l’esperit de l’ombra no m’he avesat a la nit, ni de des flors he volgut enflorar-me; ton silenci de llum he reverit des del tedi constret que, equívoc, arma.
Quadern de notes. [1] Totes les coses no són res i jo un inútil plor damunt les coses. Jo sóc l’elegia de les coses. I visc sol. Sol! Compadiu-me vosaltres, estimeu-me! [11] A més, tot el que es pot dir del sentiment de la mort en els petes, és la poesia llur. No sabria com fer-ho per a parlar de la mort, si fos tal mort el que puny els esperits. La mort és clara. Recordaria les insistents, però en la seva imperiosa reialesa se’ns emmenen cap al centre, per un camí que s’inicia morint en nosaltres per a néixer en els altres, i ésser, en retorn, més nosaltres.
EUDALD PUIG I MAYOLAS
MANLLEU, 1948 – TERRASSA, 2013
Va néixer a Manlleu el 1948 i, pocs anys després, va anar a viure a Terrassa (Vallès Occidental).
Va fer crítica literària en diverses revistes i diaris (Tarotdequinze, Serra d’Or, Tele/Exprés, Diario de
Terrassa...) i va exercir com a professor d'institut.
Va donat conferències sobre Marcel Proust, poesia, mètrica i literatura en general.
Com a literat va rebre l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes en la seva primera edició. L'any
1979 va guanyar el Premi Miquel de Palol de poesia, a Girona. L’any 2002 va guanyar el XXXVII Premi
Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot (Haikus on-line) juntament amb dos autors més.
Diferents publicacions han destacat la importància de la seva obra, i els seus poemes han estat
recitats en diferents mitjans de comunicació i en diverses representacions teatrals.
Va morir el 22 d'abril de 2013 , a l'edat de 64 anys a Terrassa, ciutat on havia passat la major part
de la seva vida.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La Vida entredita
Puig, Eudald
Barcelona : Proa, 2006
P 833 Pui
A l'ombra dels lotus
Puig, Eudald
Capilla, Josep Maria
Roca, M. Rosa
Barcelona : Viena, 2003
P 833 Cap
Poemes per a Clara
Puig, Eudald
Barcelona : Edicions 62 [etc.],
1998
P 833 Pui
Una Visió de la poesia :
Setena trobada de poesia
Puig, Eudald
Terrassa : Associació de Poetes
Terrassencs, 1989
P 833 Pui
Parc de gessamins
Puig, Eudald
Barcelona : Empúries, 1987
P 833 Pui
La Vinya cremada
Puig, Eudald
Barcelona : Edicions 62, 1986
P 833 Pui
Malgrat tot, no m’haig pas de penedir
d’aquesta llum de tarda que daura el verd
de pins i alzines i amoroseix els cremadells;
el sol florit m’ortigava la pell en ple migdia
i ara criden falciots sobre un cel molt alt;
Un cel espès aombra la ciutat.
Gira una grua, ronca un helicòpter.
Però hi ha una cosa més certa dintre meu:
que sempre viuré a la casa del turó com un hoste fantasmal,
assolellat o a l’ombra d’una alzina.
Miraré com esclaten els borrons de primavera
i com canta la deu dins el fullatge,
oloraré l’aigua clara entre els cavallons
o veuré caure la neu a l’hivern;
de nit, caminaré per les estances
i no despertaré a ningú.
Quan senti que algú parla amb la seva càlida veu,
jo em quedaré ben mut. Ningú no em veurà.
JOAN PUNTÍ I COLLELL
MANLLEU, 1886 – BARCELONA, 1962
Joan Puntí i Collell fou un eclesiàstic i escriptor. Va fer classes de català al Col·legi del
Carme de Manlleu i va fer d'organista a l'Església de Santa Maria. Escriví rondalles,
obres festives, moralitzants i d'apostolat. Va ser redactor i director de la revista El
Record, col·laborador del Manlleu (Primera època), capellà de l'Orfeó Català i creador
del butlletí de la Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. Fou també un dels
col·laboradors del Foment de Pietat Catalana. Va participar diverses vegades als Jocs
Florals de Barcelona. El 1918 va guanyar la Viola d'or i d'argent, i el 1929 el primer
accèssit.
La Mainada felicita : versos
infantils per a festes onomàstiques
i altres diades i avinenteses
Puntí i Collell, Joan
Barcelona : Balmes, 1955
P 833 Pun
Roses i noses
Puntí i Collell, Joan
Barcelona : Balmes, 1953
P 833 Pun
Faules i moralitats
Puntí i Collell, Joan
Barcelona : Foment de
Pietat : Balmes, 1951
IP 833 Pun
El Vers onomàstic : conjunt de
petits presents literàrio-piadosos
fets a unes noies ...
Puntí i Collell, Joan
Barcelona : Balmes, 1949
P 833 Pun
Comanda
Puntí i Collell, Joan
Barcelona : Foment de Pietat, 1923
P 833 Pun
Cofret de versos : de l'indret
pairal : de la pietat humil : de
oració : de l'anar a la catedral :
d'arreu-arreu
Puntí i Collell, Joan
Barcelona : Imp. de F. Giró, 1920
P 833 Pun
Cofret de versos
Puntí i Collell, Joan
Barcelona : Imp. Mestre
Altés, 1918
P 833 Pun
Tribut a Joan Puntí i Collell : fill
il·lustre de Manlleu
Prat i Roca, Josep
Manlleu : [s.n.], 1979
92(Pun) Pra
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Armand Quintana i Panedas, novel·lista, articulista, conferenciant i professor de
llengua i literatura catalanes. Com a militant de la resistència cultural durant el
franquisme destacà en l'organització en la clandestinitat de cursos de català durant
els anys 50. En la mateixa línia, fou membre fundador de Cavall Fort i de la delegació
d'Òmnium Cultural a Osona, de la qual en va ser president de 1976 a 1980. També va
ser redactor de la revista Inquietud Artística i de la premsa catalana, estant vinculat
tanmateix a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al Patronat d'Estudis
Osonencs i a l'Ateneu Barcelonès. Pel que fa a la seva activitat política fou, com a
independent, regidor de cultura a l'Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987 en
el govern municipal encapçalat per l'alcalde Ramon Montanyà. Poc després va
ingressar a ERC, partit al qual va pertànyer fins la seva mort el 2005.
ARMAND QUINTANA I PANEDAS MANLLEU, 1921 – TAVÈRNOLES, 2005
Recital d'homenatge
Armand Quintana i Josep Grau : Vic,
tardor de 2005, Manlleu, hivern de 2006
[Vic] : Ajuntament de Vic ; [Manlleu] :
Ajuntament de Manlleu, 2005
P 833 Rec
LA IMMINÈNCIA
La imminència del bes
clou els teus ulls
i et transfigura.
Quina imatge mental
se't fa present
que t'il·lumina el rostre?
Quina imatge mental
en l'instant precursor
del contacte dels llavis?
Després vindrà el desfici.
Consulta a quines
biblioteques d’Osona
estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
http://www.armandquintana.cat/
JOAN MARIA ROVIRA I TORT
MANLLEU, 1909 - 1982
DIA 25
Els pelegrins no escatimen i les carteres s’aprimen.
El meu cor pels màrtirs frissa
i a Sant Calixte dic missa.
I a la catacumba ardent
de Cecília el cos morent.
El silenci ens acompanya
fent-nos una emoció estranya.
I anem a la recepció que que ens fa el senyor Embaixador.
Seguim tota l’embaixada
que és de tapiços forrada.
Els saló dels Cardenals
en veureu molts pocs d’iguals.
La Senyora que ens acompanya i no se’ns fa gens estranya.
Un record més ja tenim per contar, mentre vivim.
I tothom surt satisfet
de la visita que hem fet.
Uns se’n van al Vaticà
a veure el Museu que hi ha.
Però necessites vuit dies per veure ses Galeries.
Són molts dels que hi han anat
que un llibre se n’han comprat.
I així podran sapiguer
tot lo que el Museu conté.
Si a la cúpula vols pujar veuràs tot el Vaticà.
A la cúpula pugem i el paisatge contemplem.
Tres cents esglaons hi ha
que fan bufà a la gent gran.
Els jardins del Vaticà
també es poden contemplar.
Després de pujar i baixar dóna gust el descansar.
I ho fem entrant al tresor
d’objectes de plata i or.
Dels papes no has vist la llista?
senyal que ets molt curt de vista.
No t’han picat amb la canya?
Si que és cosa ben estranya.
Tothom allà agenollat s’arrepenteix del pecat.
Cop de canya ben donat;
molta indulgència has guanyat.
Mes era tanta la impressió
que els feia riure el bastó.
Tornem ara al Vaticà per veure al Museu que hi ha.
Tres cents lires de pet,
de la butxaca fan nèt.
Que no us sàpiguen pas greu
per lo que allà dins veureu.
Però això sí: molt caminar
ulls oberts i poc garlar.
I veureu moltes figures amb tapissos i pintures.
També escultures veureu
que en eix món no tenen preu.
Pro per fer-te’n ben capaç
compra un llibre i ho
entendràs.
Impossible hagis paït
tot lo que has vist i llegit.
La cartera has remirat? Perquè veig que s’ha aprimat.
Mira que és just i precís
fer compres de compromís.
No fassis pas descontents
els amics i els teus parents.
Doncs no quedem malament i a tots portaré un present.
Serà un retrat del Sant Pare del Papa que tenim ara.
Auca d'un pelegrí a
Roma i Lourdes
Rovira Tort, Joan Mª
Manlleu : Gràfiques
Manlleu, 1959
P 833 Rov
Va ser un dels fundadors del periòdic
Manlleu (1ª època) i va col·laborar,
entre d'altres publicacions, a les
revistes locals El Record, Nostra Dansa, Comarca i Manlleu Publicació.
També va destacar com a poeta. Per
signar els seus articles utilitzava el
pseudònim de Castestel. L’any 1932
va publicar Poemes i cançons.
Després del conflicte, s’alineà
decididament amb el bàndol
vencedor, i tot i que pràcticament
deixà d’escriure poesia, fou un
col·laborador constant en les
publicacions locals. En aquest sentit,
fou un dels membres del grup que
publicava les Pàgines amicals, on
publicà els poemes que escriví durant
la Guerra, els quals constitueixen una
de les poques mostres de poesia en
català de tendència falangista escrita
a Osona.
JACINT SALA I CODONY MANLLEU, 1945
És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va
ser membre del cercle literari Cau Faluga i ha treballat com a
mestre de català. En gairebé tres dècades, té més de vint
poemaris publicats, i també ha fet traduccions i ha col·laborat
en fragments i parts de llibres d'altres autors.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La Visita
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Viena, 2012
P 833 Sal
Calabruixa & farigola
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Témenos, 2012
P 833 Sal
Amb un cordill de cànem
Sala i Codony, Jacint
Benicarló : Onada, 2012
P 833 Sal
HomesQue
Sala i Codony, Jacint
Lleida : Pagès, 2012
P 833 Sal
Llum, encara
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Témenos, 2010
P 833 Sal
Marlí
Sala i Codony, Jacint
València : Tres i quatre, 2010
P 833 Sal
Manicomi
Sala i Codony, Jacint
Les Franqueses del Vallès :
Emboscall, 2009
P 833 Sal
Set cioranes per a
desengreixar
Sala i Codony, Jacint
Girona : [s.n.], 2008
P 833 Sal
Morir a Guadalest
Sala i Codony, Jacint
[Andorra la Vella : s.n.], DL 1996
P 833 Sal
Extrema soledat, extrema
gosadia
Sala i Codony, Jacint
Mislata : Centre Cultural, 1996
P 833 Sal
6
No haver-te tornat boig et feia ràbia; i saps que l’habitud ha anat inflant un univers d’esquella amb parsimònia, (cabrums i beladors que els angelets serraren!) : dalt de tot, inexhaurible, el talismà del temps diu decasíl·labs i afanya els núvols aspres, on subtil s’hi amaga aquesta esquira del ramat veí. I existiràs, arbrant-te en l’únic desig de tu mateix. I et serà lícit triar constel·lacions, i menar amb tota la gosadia clara l’embranzida que dóna ser l’orat. Mira’t les mans. Et creixen nous haikús entre el silenci dels dits que no es resignen. T’encetava la carn de ròssec dur: tenacitat de serra que no oblida. Mira com encara és tan possible l’oronella damunt la glorieta dels lilàs. Tu ets qui viu aquí. Diràs: “Estimo Aquest ble de follor que em defineix. Em cal tornar-me boig per no tornar-me versaire indolent: serra que serra la llesca ineficaç dels mots estèrils”.
3
T’has empassat les dents i aquest instat llevant contra el silenci: escapoleix-te i allera’t, doncs, d’un cop. Massa esperaves l’inici en un acord, i el pentagrama no és ni si el demanes. Ets tu el qui desvetlla l’amulet, i el pensa, i troba que és l’eina escaient per al prodigi. Utòpic, serrador: el cant no és sinó l’esgarrapada i la ferida (abella de Castàlia, tangible arcàngel de Duino, de Bierville) d’haver triat quin dels alès podries encara desitjar. Bé pots entendre que en cap guaret no hi fruiten els miracles. Aferma un peu. Després, mira’t i apunta: (no deixis mai cap estri per senyar-te; tampoc no t’ensalivis) i vés fent. T’hi trobarà la nit, t’hi trobarà, de ben segur, la mort. (Si ho saps, de què aquests escarafalls?) Fins que t’adonis que l’amulet no és. Xerraquejant-lo n’has fet un talismà. L’himne és a punt.
Filferros de llum
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Columna, 1994
P 833 Sal
Vent de marbre ; Dies
de Vyšehrad
Sala i Codony, Jacint
Sabadell : Ausa, DL 1991
P 833 Sal
Quadern de Magranes
Sala i Codony, Jacint
Palma de Mallorca : Moll, 1991
P 833 Sal
[Poemes] Sala i Codony, Jacint
Mataró : Traç, [1990]
P 833 Sal
Les Ombres, Laocoont,
les ombres!
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Columna, 1989
[Andorra la Vella : s.n.], DL
1996
P 833 Sal
Si vols, Virginia,
aquesta nit escoltarem
Beethoven
Sala i Codony, Jacint
Barcelona : Edicions 62, 1989
P 833 Sal
Orbs d'alimares
Sala i Codony, Jacint
Sant Boi de Llobregat :
Edicions del Mall, 1985
P 833 Sal
El Xerrac i la subtilesa
Sala i Codony, Jacint
Palma de Mallorca : Moll, 1985
P 833 Sal
Cants de cada vegada
Sala i Codony, Jacint
València : Edicions de la
Federació d'Entitats Culturals,
DL 1985
P 833 Sal
Adagio per a un
centaure
Sala i Codony, Jacint
Calldetenes : l'Ajuntament :
Eumo, 1985
P 833 Sal
Memòria de Castàlia
Sala i Codony, Jacint
Olot : Aubert, 1985
P 833 Sal
Salms de l'ambigüitat
Sala i Codony, Jacint
Olot : Aubert, impressor, 1983
P 833 Sal
T’has punxat amb la rosa i t’has perdut, navegant de mil inquietdus, fins atènyer aquest port on és difícil la mort. I t’escrius l’epitafi i et capbusses en el mar de parpelles d’una rosa, dins els somnis volubles de ningú. Dels versos de la tomba, me n’arriba un laberint de marbre i el desig d’un vast itinerari interior que em porta fins aquí, fins a la teva manera de tornar. ¿Som, en el somni, res, si et requerim?
ANNA SENYÉ I RAMISA
MANLLEU, 1881 – BARCELONA, 1956
(Re)descobrir Anna Senyé
Ramisa : dona, poeta i manlleuenca
Pou Jutglar, Esther
[Manlleu : l'autora, 2009]
833.3(Sen) Pou
Remolinada : versos
Anna Senyé d'Aymà
Barcelona : Políglota, 1922
P 833 Sen
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Va néixer a Castellfollit de Riubregós
(L’Anoia) l’any 1915.
Als 20 anys va anar a viure a Mollerussa (el
Pla d’Urgell), on va fer de professor de
pàrvuls i on va col·laborar en el periòdic del
grup de joves de la parròquia.
L’any 1947 es va traslladar a Manlleu.
Aleshores va fer un curs per correspondència
de guionista literari cinematogràfic del qual
van sorgir diversos guions i sinopsis. Ha
utilitzat el pseudònim Manel Seiguer.
Catalunya riu :
faules i epigrames
moderns per a riure,
distreure i pensar
Serra Berenguer, Manuel
Manlleu : Gràfiques
Manlleu, 1988 P 833 Ser
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
EL RELLOTGE DE PLATÍ
A un rellotge de platí
i una polsera barata,
en Jep escull (quina llauna!)
no pas el rellotge fi.
Que a vegades el destí
Ofereix el bo i dolent…
I el va orgull, indolent,
Escolleix ço més mesquí!
MANUEL VILÀ I DALMAU
MANLLEU, 1887 –1954
Va néixer a Manlleu tot i que als pocs anys es traslladà
a Taradell. Va estudiar als Germans Maristes de Vic.
Acabats els estudis, va anar a viure a Barcelona i, als 21 anys, es traslladà a Tossa de Mar (la Selva), on va
perdre el contacte amb els cercles literaris que
freqüentava a la ciutat comtal. L'any 1921, però, va
retornar a Barcelona.
Les seves poesies van ser publicades a la Gazeta
Vigatana i en un dels volums de la Biblioteca d'Autors
Vigatans -prologat per Apel·les Mestres.
Va ser membre fundador de la societat literària
L'Esperança i membre de la Societat de Geografia
Comarcal de Barcelona.
Va tornar a Manlleu, 30 anys després de ser-ne fora, i hi
va morir el 2 d'octubre de 1954.
Poesies : poesies
Vilà, Manuel
Barcelona : Ilustració
Catalana, 1910
833.0 Lec
Quan l'amor dictava :
poesies
Vilà, Manuel
Tortosa : Imp. Heraldo de
Tortosa, 1929
P 833 Vil
MANUEL SERRA I BERENGUER CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS (L'ANOIA), 1915
MASIES DE RODA
MIQUEL ARIMANY I COMA
BARCELONA, 1920 - 1996
Miquel Arimany fou un dels escriptors més destacats
del nostre panorama literari del segle XX. Poeta,
narrador, assagista, dramaturg, traductor, gramàtic i
lexicògraf fou un dels impulsors de la llengua catalana
durant els temps més foscos. Com a editor, donà veu a
multitud d’escriptors publicant-los obra i al llarg de
quaranta anys (del 1952 al 1992) dirigí la
revista literària El Pont. L’any 1960 va crear, amb la
voluntat d’anar redreçant l’ús públic del català,
obstaculitzat sistemàticament per la censura, el Bloc
Maragall que encara avui arriba a milers de llars del
país. Miquel Arimany també fou l’autor d’un diccionari
de la llengua i d’obres gramaticals.
La seva vinculació a les Masies de Roda vingué per les
seves estades estiuenques al mas Pla de Roda, on
reposen les seves cendres, així com a través de les
seves freqüents visites a Roda de Ter.
.
Miquel Arimany i Enric
Morera
Arimany, Miquel
Barcelona : Sala d'Art Taller de
Picasso, 1983 P 833 Ari
L'Ombra del vent
Arimany, Miquel
Barcelona : Miquel Arimany, 1987
P 833 Ari
Versions de poesia
Arimany, Miquel
Barcelona : Arimany, 1986
P 833 Ari
Poesia : 1938-83
Arimany, Miquel
Barcelona : Arimany, 1985
P 833 Ari
De foc i d'aire
Arimany, Miquel
Barcelona : Rafael Dalmau, 1982
P 833 Ari
Paisatges de Catalunya
Arimany, Miquel
Barcelona : Miquel Arimany, 1978
P 833 Ari
Cançons per a no cantar
Arimany, Miquel
Barcelona : Arimany, 1977
P 833 Ari
Petit poema de Catalunya
Arimany, Miquel
Barcelona : Arimany, 1977
P 833 Ari
Petit poema de Catalunya
Arimany, Miquel
Barcelona : Arimany, 1977
P 833 Ari
D'aire i de foc
Arimany, Miquel
Barcelona : Sagitari, 1959
P 833 Ari
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Poesias
Camp-Sangles, Josep
Vich : Anglada, 1881 P 833 Cam
L’Ajuntament de les Masies de
Roda convoca des de l’any 2010
el Premi Literari Miquel Arimany.
JOSEP CAMP-SANGLES I MORER
MASIES DE RODA, 1857 – VIC, 1879
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MASIES DE VOLTREGÀ
PERE ROCA I LLORET
MASIES DE VOLTREGÀ, 1963 - 1986
Rotacions
Roca Lloret, Pere
Tarragona : Tertulia de
Poesía Medina 15, 2001
P 833 Roc
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Natural de les Masies de Voltregà, comarca d’Osona, on va transcórrer la seva infantesa i
primera joventut, es va traslladar a Tarragona on va cursar estudis, primer a l’antiga
Universitat Laboral, i després a l’Escola de Magisteri. Posteriorment obtingué la
llicenciatura en Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i treballà com a professor
de llengua i literatura francesa i castellana a diversos indrets, entre ells l’Institut Abat Oliba
de Ripoll, i com a traductor per a l’editorial Eumo de Vic. Va col·laborar en obres de teatre,
programes de ràdio i recitals de poesia. També va ser membre d’UR, grup dedicat a la
interpretació de la poesia fonètica.
JOSEP CRIBALLÉS I FAJA
MASIES DE VOLTREGÀ, 1933
Orís, poble i castell : recull de poemes
1989-1995
Criballés i Faja, Josep
Orís : [s.n.] 1996 (Torelló : Sellarès)
P 833 Cri
Els déus s’han mort ... de riure al sentir a un d’ells dir que ell era l’únic déu
NIETZSCHE
d’omega).
La cambra nua fuig per la finestra oberta a l'infinit, de la nit màgica penetra un clar de lluna i estiu, melodia de fons
d'un mirall on oneja aigua blava a la cambra nua.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Orís rebrota : recull de
poemes 1990-2007
Criballés i Faja, Josep
Orís : [s.n.], 2007
P 833 Cri
MONTESQUIU JOSÉ ANTONIO MOLINA I MORENO MOTRIL (GRANADA), 1949
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Divagaciones : poemas
y narraciones
Molina Moreno, José Antonio
Vic : Emboscall, 2001
P 834 Mol
MUNTANYOLA
JOAN FARRÀS I TORT
MUNTANYOLA, 1926
Rector de Castellbell i Sant Cristòfol (Bages) des del 22 de desembre de 1958.
Estudià al seminari de Vic. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de
Barcelona. Ha exercit de professor de llengua i literatura en el Col·legi Lliure-Adoptat
de Cardona i en els instituts d’ensenyament secundari Guillem de Berguedà , de
Berga, i Pius Font i Quer, de Manresa. Pluja d'estels ; Poemes i cançons
Farràs i Tort, Joan
Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2008
P 833 Far
Poemes a tres veus
Farràs i Tort Ramon, Josep i Joan
Barcelona : Claret, cop. 1996
P 833 Far
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
OLOST ROBERT JOVÉ I RAUBERT
OLOST, 1964 TERESA RIBERA I ICART
OLOST, 1952
Treballa de bibliotecari. Ha publicat
el recull Gelada negra (2000),
Espases rovellades (Premi Jacint
Verdaguer 2001) i Cançó de bressol del líquid amniòtic (2001).
Coneixedor i admirador tant del món
del cinema, com de la poesia i de la
cultura underground americana, la
seva obra combina hàbilment
aquests referents amb l’experiència
pròpia, amb la realitat quotidiana, i
amb els fets que han quedat per
sempre a la memòria.
Així, realitat i ficció es barregen i
donen l’autèntica dimensió d’una
imaginació que tendeix de forma
natural al mite.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Gelada negra
Jové i Raubert, Robert
[Vic] : Emboscall,
2000
P 833 Jov
Cançó de bressol
del líquid amniòtic :
poema
Jové i Raubert, Robert
Vic : Emboscall, 2001
P 833 Jov
Espases
rovellades
Jové i Raubert, Robert
Tarragona : El Mèdol
2002
P 833 Jov
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Així com Penèlope
Ribera i Icart, Teresa
Prats de Lluçanès : Cal
Siller, 2006
P 833 Rib
ORISTÀ JOSEP RIERA I CANAL
ORISTÀ, 1950
A plena pell
Riera, Josep
Barcelona : Columna, 1989
P 833 Rie
Amb les mans de fang
Riera, Josep
Sabadell : Ausa, DL 1993
P 833 Rie
Com aigua a tesa
Riera, Josep
[Badalona] : Òmicron, 2010
P 833 Rie
Del joc al seny
Riera, Josep
Barcelona : Columna, 1991
P 833 Rie
La Lletra menuda
Riera, Josep
Vic : Emboscall, 2004
P 833 Rie
Temps de vidre / antologia
poètica de Josep Riera ; amb música
de Jordi Lara
Riera, Josep
Barcelona : TRAM, DL 2000
CD 6.RIE 12
Pell i paraula
V.I.C.U.S.
Girona : Quimera, 2009
Sobre textos de Josep Riera
CD 091.7VIC
Pell de serp
Riera, Josep
Vic : Emboscall, 2008
P 833 Rie
La millor companyia
Riera, Josep
Barcelona : Viena, 2002
P 833 Rie
La Pell de l'altra
Riera, Josep
[Vic] : Emboscall, 2000
P 833 Rie
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
El Preu del blat
Riera, Josep
Prats de Lluçanès : Cal Siller, 2011
P 833 Rie
Reraguarda
Riera, Josep
Barcelona : Columna, 1989
P 833 Rie
Temps de vidre
Riera, Josep
Barcelona : Columna, 1998
P 833 Rie
Pagès de professió, la seva formació, autodidacta,
l’ha portat tant a escriure prosa com poesia, tot i
que el seu èxit en aquest darrer gènere l’han portat
a concentrar-hi més esforços. Membre del grup de
teatre Ridorta d’Oristà, els seus poemes han donat
lloc a un muntatge teatral en el qual han participat
tots els grups del Lluçanès.
PRATS DE LLUÇANÈS ISIDRE CASTELLS I CASADESÚS
PRATS DE LLUÇANÈS, 1889 – ORISTÀ, 1936
Perfums i clarors
Castells i Casadesús, Isidre
Vich : Gazeta de Vich, 1934
P 833 Cas
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Mn. Isidre Castells va néixer el 1889 a cal
Bagues, al carrer de Vic de Prats de
Lluçanès, on actualment encara hi ha una
placa que ho recorda. El 1904 se’n va
anar a estudiar al seminari de Vic i
després de ser ordenat sacerdot va
passar per diferents parròquies fins que
el 1929 retornà a Prats.
Fou assassinat el 1936 poc després
d’haver començat la guerra civil.
Retorn a la pàtria
Aquella pau dolça del poble que estimo
oh com la retrobo dins l'aspre camí
dels dies que passen i que ara ja oviro
com posen al viure el dol d'una fi.
les serres grogueigen del sol que declina
i un fons de tristesa s'amaga en les valls;
perquè no m'arriben d'allà a la masia les dolces tonades i el càntic dels galls?
Si tant em somreien els jorns d'infantesa
saltant a gambades afraus i camins com és que ara sento mirant la carena l'agror i dolcesa que em punyen a dins?
Oh pàtria estimada, que tens a tothora un riure placèvol i un cor bondadós,
i saps de la vida l'amor i la joia
i ets sempre festosa d'un cel tant blavós!
Tu vols l'acollida donar a n'el hoste que es posa en tos braços joliu com infant, i acobles alegra els fills a tes vores
car vius de les mares l'amor bategant.
Jo sempre en ma vida t'he vist enardida,
en hores festives i en temps de condol, si mai la penúria ton cor esllanguia
un raig d'esperança t'ha dut el consol.
Per xò en el retorn a ta falda amorosa
jo prec que m'acullis tot fent el camí
que m'obre un esquinç de ferida i em dóna
LA LLAURADA
Mentres al peu del camp remuga la parella el bon pagès reposa del fatigós treball, el sol que ja decanta fereix de ple la rella, i els ulls li pampelluguen de la vivor del tall. Tot s’omple de baf que deixa la solcada, ara les mans són brunes del pa que haurà llescat, i com un fil de llum raja la mel daurada que torna groc son rostre del tot auriolat. La terra ja llaurada voldria fecondar i espera vivament la joia del sembrar perquè de nou esclati el fruit d’una altra anyada; mira el pagès extàtic els solcs indefinits; després vora del marge els bous són desjunyits i regna sobre el camp la pau de la vesprada.
RODA DE TER
JOSEP BAUCELLS I PRAT
RODA DE TER, 1862 – GRANOLLERS, 1926
Obtingué anomenada amb els
poemes Brots (1888) i amb els seus
articles patriòtics radicals, publicats
en català a El Obrero. Mancat de
salut, tornà a Roda de Ter, on es
dedicà a l’ensenyament. Escriví
també el drama sobre Bac de
Roda L’hereu de la forca (1919), el
llibre de poemes La barca d’or
(publicat el 1928), etc.
La Barca d'or : deixa poètica
Baucells Prat, Josep
Vic : Tip. Franciscana, 1928
P 833 Bau
Brots : poesías
Baucells Prat, Josep
Barcelona : La Academia, 1888
P 833 Bau
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
ESTEVE BUSQUETS I MOLAS
RODA DE TER, 1908– BARCELONA, 1991
Fou un periodista i escriptor català. Començà als diaris
d'orientació catòlica i vinculats a la Federació de Joves
Cristians El Matí, La Nau, Flama i director de L'Avant i del
diari Catalònia, a Tarragona el 1935.
Després de la guerra civil espanyola dirigí Tú, òrgan de les
HOAC, a Madrid. Posteriorment, va inaugurar la columna
diària Bon dia a El Correo Catalán, primer esforç fet des del
1939 de catalanització d'una secció periodística a un diari
Barcelona. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Oasi : poesies
Busquets i Molas, Esteve
Ripoll : Scriptorium, 1930
P 833 Bus
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOSEP CLARÀ I ROCA
RODA DE TER, 1905 – BARCELONA, 1989
Vinculat al Centre Catòlic, va ser un
dels principals animadors de la vida
cultural rodenca anterior a la Guerra
Civil. Igualment, tingué un paper
crucial en la represa posterior,
contribuint a la creació de tertúlies (la
Penya Verdaguer) i esdeveniments
literaris (els Jocs Florals de Roda de
Ter de 1947).
En Bach de Roda : lema:
esca, flama i caliu : poema en VI
cants i una entença
Clarà i Roca, Josep
Roda de Ter : [s.n., 200-?]
P 833 Cla
Pètals d'una
sola flor : sonets
Clarà i Roca, Josep
[S.l. : l'autor, 1980]
P 833 Cla
Premi Jaume Salés i
Sanjaume RODA DE TER
MIQUEL MARTÍ I POL
RODA DE TER, 1929 – VIC, 2003
Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a
treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys,
fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un
pensionista de gran invalidesa. Abans, als dinou anys, havia patit una greu tuberculosi
pulmonar. Casat dues vegades, té dos fills del primer matrimoni.
Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia. Té però, editats un volum de
narracions, dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta
Joan Vinyoli. Actualment la seva Obra Poètica és en curs d’edició a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX d’edicions 62. En volums personals o en antologies, la seva poesia
ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià,
flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema
encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto.
Ha traduït una vintena de llibres, principalment del francès, amb esporàdiques incursions
a l’espanyol i l’italià. Alguns dels autors els llibres dels quals ha traduït són: Neruda,
Saint-Exupéry, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, Gianni Rodari, etc... Entre d’altres, ha obtingut el Premi Óssa Menor, el Fastenrath, el Premio de la Crítica, el
Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (en traducció primer i en poesia després), el
Nosside internacional a la Vall d’Aosta, etc... El 1991 se li va atorgar el Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes.
Té la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 1992 per part del
Ministeri de Cultura de l’estat espanyol. També el Premi Nacional de Literatura (1998) i la
Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
L’ 11 de novembre de 2013 es complien deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Diferents entitats, mitjans i col·lectius de tot Catalunya van
commemorar, durant el 2013, el desè aniversari de l’escriptor organitzant i impulsant tota mena d’iniciatives per tal de recordar-lo.
L’Ajuntament de Roda de Ter convoca els Premis Literaris de Poesia ‘Miquel Martí i Pol’ com a reconeixement i homenatge al poeta. El lliurament dels
Premis Literaris és un dels actes centrals de les Jornades Miquel Martí i Pol. Aquestes Jornades s’organitzen en homenatge a la figura del Martí i Pol i
tenen com a eix vertebrador el Premi de Poesia que porta el seu nom. Era l’any 1985 quan es va convocar per primera vegada aquest guardó i,
d’aleshores ençà, han estat molts els poetes dels Països Catalans que han participat en el certamen, poetes del Principat, de les Illes o del País Valencià
que han trobat en aquest guardó un impuls i un estímul per a la seva obra.
[L’OBRA DE MIQUEL MARTÍ I POL CONSTA D’UN GRAN LLEGAT
LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL
D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES]
Estimat Miquel
Llach, Lluís
Barcelona : Empúries, 2013
92(Mar) Lla
La nit : onze
haikús
Martí i Pol, Miquel
Barcelona :
Perspectiva
Editorial Cultural,
cop. 2002
P 833 Mar
Creix el silenci
Sans, Montserrat
(Fotògrafa)
[Barcelona] :
Perspectiva, 2004
P 833 San
Sol de palla trenada :
antologia poètica, 1951-2003
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Edicions 62, 2007
P 833 Mar
Tot és possible :
paraules per a l'esperança
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Ara Llibres, 2013
P 833 Mar
Tribut
de sorra i fulles a
Miquel Martí i Pol
Martí i Pol, Miquel
Barcelona :
Mediterrània, 2011
P 833 Mar
Miquel Martí i Pol : el
compromís amb la vida
Barcelona : Fundació
Videoteca dels Països
Catalans, DL 2003
DVD 833.3(Mar) Miq
Miquel Martí i Pol recitat
per Ramon Martí i Pol
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Mediterrània, 2013
P 833 Mar
Amb els ulls oberts
Martí i Pol, Miquel
[Barcelona] : 2003 MDS
Books/Mediasat, 2003
P 833 Mar
Degustació poètica : Terra ; Tendresa ;
Autoretrat
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Barcanova, 1995
P 833 Mar
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Veu incessant : poemes
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Edicions 62, 2013
P 833 Mar
Pensaments ;
Miquel Martí i Pol
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Pòrtic,
2007
P 833 Mar
Lectura poètica
de Miquel Martí i Pol
des del Ladakh
Zanskar, el Tibet indi
Martí i Pol, Miquel
Girona : Fundació Valvi :
Aura Comunicació, 2006
P 833 Mar
Petita història
de Miquel Martí i Pol
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Mediterrània, 2003
I 92(Mar) Fer
Bon profit! ; Per molts anys
Martí i Pol, Miquel
Barcelona : Barcanova, 2006
IP 833 Mar
La Biblioteca Bac de Roda acull el Centre d’Interès Miquel Martí i Pol amb
documentació recopilada sobre la figura del poeta i el complet Fons Miquel
Martí i Pol, cedit per ell mateix, que aglutina 7644 registres de llibres i uns 1000
exemplars de revistes, així com els documents de l'arxiu personal format per 49
caixes i un total de 110 d'obres d'art, algunes de les quals estan exposades de
forma permanent a la biblioteca.
El 2013 es va posar en marxa una pàgina web dedicada al poeta:
www.miquelmartiipol.cat
Quasi homenatge
Envelliran els llibres i potser
no els llegirà ningú, però la carn
no serà pas menys trista. Desaprendre
tan de futur és una tasca dura
i també ho és assajar de fer un nus
amb la corda del temps per recordar
que encara no has viscut i ja s'apropa,
furtiu i descaradament solemne,
el desenllaç. Toca el mar amb els ulls
cansats de no mirar i esborra els signes
de qualsevol complaença; que sigui
tot tan dur i tremolés que ja no puguis
recular més sense negar-te. Ara
potser ja res no compta, només l'arbre
que preserva l'espai de les ventades
contradient el ritme de les coses,
o la sageta que desfà camí
i és un repte de llum que t'assenyala
i esperes amb temor i amb alegria.
Envelliran llibres i molt més
hauràs envellit tu quan, mig escèptic,
mig resigant, recullis el farcell
d'enganys i desenganys i, altiu, contemplis
la immensitat amb la mirada neta
de turpituds i angoixes, tal vegada
estrafent sense ganes aquell gest
de revolta que ben pocs han comprès
però t'ha acompanyat tota la vida.
Petita faula de mi mateix 1 Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set vint-i-cinc i m’afaito lentament perquè em vagui de reprendre, una a una, les paraules i omplir-me’n les mans. Són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries. 2 Jo, per exemple, esmorzo discretament i em rento polidament la boca, i tot té un aire plàcid mentre em vesteixo, i penso que el món és una cambra petita, amb quatre mobles per tota companyia. Però la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries. 3 Jo, per exemple, dintre de poc ja farà vint- i-tres anys que treballo vuit hores cada dia, i he viscut sempre al poble i he engendrat fills, i estimo les coses i el silenci i encara em vaga als vespres tot sol al fons de casa d’escriure algun poema. Però la gent creix massa de pressa- ja ho he dit- i llegeix poc i pensa molt menys i tothom perd el temps en ximpleries.
RECONDUIM LA VIDA
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim. nosaltres.
COM UN OCELL A LES MANS Com un ocell a les mans d'un infant, tan insegura com un ocell de niu a les mans d'un infant, la meva veu a les vostres mans. Insistiu a voler posseir la bellesa i heu perdut el tacte de les coses delicades. Les vostres mans són dures com un rostoll i teniu dits desiguals i gruixuts; debades l'aigua de la meva veu hi cau com una pluja. Transmesa constantment, tothora renovada, la bellesa és el vostre patrimoni, però vosaltres estimeu absurdament el risc o la peresa, trista i rutinària, d'una llar de cartó. Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules: fugiu del cristianisme de les coses, paganitzeu de nou tots els afectes, car per assolir la bellesa us heu de despullar de prejudicis i viure amb els ulls ben oberts i amb els sentits tensos com un crit. Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus i les vostres mans seran de vent i de llum.
VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS Ai, quin pes tan feixuc als muscles em fa sentir aquesta gent que treballa només per assolir un futur sòlid i estable i que envelleix, neguitejada i recelosa, davant la persistent maldat dels homes. Aquesta gent loquaç i adelerada que, sense esforç aparent, separa el bé del mal i amb un índex feixuc i reptador aplica càstigs i anatemes. Aquesta gent tenaç, que fa negocis, i que els defensa amb urc i, a poc a poc, esdevé lletja i agressiva i trista. Ai, quin pes tan feixuc, quin mal gust a la boca. * No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l'amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d'estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l'amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l'amor sense haver d'estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa...
TEMPS D’INTERLUNI
El silenci també és un atzucac
i també es diu amb silenci.
Potser
cap gest no és tan clar i tan transparent
com tu pensaves, i ara sents l'ofec
de tants gestos sobrers.
Potser el costum
t'ha convertit en aquest personatge
hieràtic i solemne que malviu
entre la por terrible a veure's nu
i el terrible desig de despullar-se.
EL POBLE El poble és un vell tossut, és una noia que no té promès, és un petit comerciant en descrèdit, és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. El poble és una xafogosa tarda d’estiu, és un parapet damunt la sorra, és la pluja fina de novembre. El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, és el petit desfici del diumenge a la tarda, és la família com a base de la societat futura, és el conjunt d’habitants, etc., etc. El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot: el principi i la fi, l’amor i l’odi, la veu i el silenci, la vida i la mort.
TEMPESTA
Puc sobreviure amb poca cosa, i ara,
quan preveig que l’oratge portarà
perfums tal volta torbadors, m’aclofo
per oferir un xic més de resistència.
Del desamor que em ronda, algú, llunyà
com l’ull remot del temps, se n’aprofita
per inventar-se un amor fet a mida.
És bo complaure, i és cansat. Tants límits
per transgredir agosten les paraules.
Trec el cap al carrer i ningú m’hi espera.
Ara passa més gent pel pont i em sembla
que tots estan molt més atrafegats
que anys endarrera. Fa molt temps que trona
pel cantó de ponent, però el gran xàfec
no arriba mai. Tancaré amb pany i clau
el calaix dels projectes. Tant se val
que em comparteixi amb mi mateix per si
no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.
JAUME SALÉS I SANJAUME
RODA DE TER, 1932 - 2010
Escriptor i historiador. Destacà tant per les seves importants aportacions en el camp de la història local, com per la seva
producció literària que abarca pràcticament tots els gèneres.
Va ser membre de la Penya Verdaguer, al costat de Josep Puigdollers i Josep Clarà i d'escriptors reconeguts com Miquel
Martí i Pol i Emili Teixidor.Reconegut activista cultural tant a nivell local, com comarcal. Fundà i fou membre de diferents
entitats rodenques com Tertúlia i Nova Tertúlia, juntament amb Miquel Vilar i Blanch i Anton Vilaseca. Va desenvolupar, així
mateix, una important tasca com a impulsor de publicacions locals. Durant anys va col·laborar com a redactor i articulista
de la revista Roda de Ter, de la que també fou director. A més a més va fundar la revista humorística El Mussol i el periòdic
local El 13.
Una de les seves obres més reconegudes i que adquirí una gran popularitat als anys vuitanta, fou l'obra en vers, l'Encís del
Pessebre, també coneguda com els Pastorets de Roda.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
El Baró de Savassona
Salés i Sanjaume, Jaume
Roda de Ter : Jaume Salés i
Malian, 2009
P 833 Sal
GUILLEM RAMISA I AYATS
RODA DE TER, 1985
El Món
ample
Ramia Ayats,
Guillem
[Barcelona :
l'autor], 2013
P 833 Ram
Els Llavis muts
Ramia Ayats, Guillem
[Barcelona : L'autor], 2010
P 833 Ram
Jo no en tinc la culpa
Ramia Ayats, Guillem
[Barcelona : l'autor], 2009
P 833 Ram
Un polsim de merda
Ramia Ayats, Guillem
Rodríguez Mercader, Gerard
[Barcelona : els autors], 2008
P 833 Rod
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
El Premi Jaume Salés i Sanjaume de teatre és un guardó literari de dramatúrgia en llengua catalana creat l'any 2012 per l'Ajuntament de Roda de
Ter (Osona). Duu per nom l'escriptor local Jaume Salés i Sanjaume com a mostra d'homenatge i reconeixement. El guardó forma part dels Premis
Literaris de Roda de Ter i s'atorga biennalment dins de les Jornades Miquel Martí i Pol que se celebren el cap de setmana després de l'11 de
novembre, data de la mort de l'escriptor.
RUPIT-PRUIT MIQUEL BANÚS I BLANCH
RUPIT-PRUIT, 1939
Consulta a quines
biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Dins la pau del Collsacabra :
recull de poemes
Banús i Blanch, Miquel Vic : Emboscall, 2004
P 833 Ban
Caminant pel Collsacabra :
recull de poesies
Banús i Blanch, Miquel Vic : Emboscall, 2004 P 833 Ban
JOSEP PAYÀN I VERDAGUER
RUPIT-PRUIT
El Meu Rupit : recull de poesies
Payàn i Verdaguer, Josep Vic : Emboscall, 2004 P 833 Pay
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ JAUME ANGLADA I RODELLAS
SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ,
A tot vent : poemes
d'abans d'ahir
Anglada i Rodellas, Jaume
Sant Hipòlit de Voltregà :
Ajuntament de Sant Hipòlit
de Voltregà, 1991
P 833 Ang
BRUNA GENEROSO I M IRALPEIX
BARCELONA, 1986
Va néixer a Barcelona l’any 1986.
Actualment viu a Sant Hipòlit de
Voltregà. És llicenciada en
Traducció i Interpretació i té un
Màster en Creació Literària per la
Universitat Pompeu Fabra. Ha
guanyat diversos premis literaris i té
escrits inclosos en cinc volums
col·lectius.
On has deixat la veu?
Generoso i Miralpeix, Bruna
Barcelona : Viena, 2011
P 833 Bru
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Tu!
Tu, presoner que atalaiaves
la partida d’un vaixell,
jo prou sé el que pensaves,
…ta imaginació era un ocell!
Tu, captiu que en hores blanes,
ajaçat vora la mar,
mires lluny i no t’aplanes,
… tens algú a qui estimar!
Tu, reclòs que en les nits llargues,
desvetllat no saps dormir.
Hores que et semblen amargues,
… ja s’acaba el teu sofrir!
No ets ni reclòs, ni captiu
i menys un tristoi presoner.
Somnies a bastir ton niu,
… i la teva vida refer!
SALVADOR GIRALT I ARNELLA
BARCELONA, 1954
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Orgia numeral i altres
monòlegs
Giralt, Salvador
Tordera : Emboscall, 2011
P 833 Gir
Vint-i-dos poemes
Giralt, Salvador
Vic : Emboscall, 2005
P 833 Gir
Resideix a Sant Hipòlit, on es va traslladar a finals dels anys vuitanta. En unes
referències autobiogràfiques explica que les ganes d’escriure li van venir, ja
complerts els trenta anys, una temporada que vivia a Banyoles, i conclou que
la influència de l’estany hi devia ser decisiva. Per a qui coneix els llibres de
poesia (Miratges, Elionor, Àvia Rosa) i narrativa (Ludus puerorum) que Giralt
ha anat publicant al llarg dels anys noranta en editorials artesanals, això li
permet entendre per què la seva obra es manifesta, des dels seus inicis, com
una proposta molt personal, allunyada de tendències dictades per gurús i
capelletes, i manté el lúcid compromís d’ajustar les formes expressives a la
comunicació literària d’un ric bagatge humà adquirit al llarg d’anys de viure
amb afany d’autenticitat.
.
Àvia Rosa
Giralt, Salvador
Vic : Emboscall, 1998
P 833 Gir
Miratges
Giralt, Salvador
Vic : Emboscall, 1998
P 833 Gir
Romanço de l'Ambròs i del
seu tros
Giralt, Salvador
Vic : Emboscall, 2008
P 833 Gir
Romanço d'en Valentí
que era un nas d'allò més fi
Giralt, Salvador
Vic : Emboscall, 2001
P 833 Gir
http://www.salvadorgiralt.cat/
GABRIEL SALVANS I FERRER
SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, 1951
Sonets :
100 sonets
sol solet
Salvans, Gabriel
Sant Hipòlit de Voltregà :
Gatedicions, 2013
P 833 Sal
Carallot : seixanta dies
de poesia
Salvans, Gabriel
Sant Hipòlit de Voltregà :
Gatedicions, 2011
P 833 Sal
Vol de poesia : recull de
poemes d'autors vinculats a Sant
Hipòlit
Salvans, Gabriel
Sant Hipòlit de Voltregà : Ajuntament
de Sant Hipòlit de Voltregà, 2008
P 833 Vol
ST. JULIÀ DE VILATORTA
RAMON BOIXEDA I GONZÁLEZ
SANT JULIÀ DE VILATORTA, 1981
És fill de Sant Julià de
Vilatorta. Després de
viure uns anys a Girona
es va traslladar a
Barcelona.
De formació Arquitecte
Tècnic i llicenciat en
Teoria de la Literatura i
Literatura Comparada,
també exerceix de
cronista cultural en
diferents mitjans de
premsa en català.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La Pell fina
Boixeda, Ramon
Barcelona : Viena, 2013
P 833 Boi
ST. PERE DE TORELLÓ DOLORS CUBÍ I QUADRADA
SANT PERE DE TORELLÓ, 1973
Les Coses petites
Cubí, Dolors
Vic : Emboscall, 2000
P 833 Cub
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
RAMON MAS I BAUCELLS
SANT JULIÀ DE VILATORTA, 1982
La mort de la paraula
Mas i Baucells, Ramon
Vic : Emboscall, 2008
P 833 Mas *No disponible
No temo res, no espero res,
sóc lliure! EPITAFI DE LA TOMBA DE
NIKOS KAZANTZAKIS, A L’ILLA DE CRETA
Del blau i el blanc n’hem fet bandera entre les roques: que ens respectin els pirates les despulles dessota la pinassa! Al cel de Juny crema l’oli de les llànties. Pous secs. Grumolls de sal gruixuda regalimen de les branques. Espessor flonja i transparent I violins que van trencar les cordes. Balla amb desfici entre les oliveres quan respiris el rovell del port llunyà! El repòs, saps que el trobaràs a l’illa. La pols del drac ferit d’entre els dits et llepa l’aigua. Sense esperar. Sense témer. Aspira la immensitat del blau que avui et fa home lliure.
ST. QUIRZE DE BESORA Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MAX BESORA I MASCARELLA BARCELONA, 1980
L'Espectre electromagnètic
Besora, Max
Lleida : Pagès, 2009
P 833 Bes
JOAN CARLES I RIBAS LA FARGA DE BABIÈ, 1931
Visions poètiques
d'en Joan Carles i Ribas
Carles i Ribas, Joan
[S.l. : l'autor], 2011
P 833 Car
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
CRISTINA CASAS I MATA SANT QUIRZE DE BESORA, 1971
Va néixer a Sant Quirze de
Besora, població on resideix. És
llicenciada en Psicologia per la
UAB i treballa com a psicòloga en
una Fundació que atén persones
amb discapacitats.
Ha publicat llibres de relats i de
poesia i ha estat guardonada amb
diversos premis.
Al mig de les coses
Casas i Mata, Cristina
Lleida : Pagès, 2013
P 833 Cas
Úter
Casas i Mata, Cristina
Barcelona : Viena, 2012
P 833 Cas
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
MANEL CASTROMIL I PÉREZ EL FIGARÓ, 1971
El Llanto del erial
Castromil Pérez, Manuel
Barcelona : Parnass, 2001
P 834 Cas
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOSEP CHECA I FALGÀ
CALDES DE MONTBUI, 1962
Comparteix l’ofici de poeta amb els seus lligams amb el
món rural i la natura. Ha participat en recitals i ha estat
conferenciant en centres culturals com ara l’Ateneu
Barcelonès, el Pen Club Internacional, l’Ateneu
Terrassenc o la biblioteca Joan Triadú de Vic.
Ha donat xerrades i fet presentacions dels seus llibres a
un grapat de pobles del nostre país. Diverses companyies
teatrals han dramatitzat part de la seva obra.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Els Arbres que no conec
Checa, Josep
Manresa : Abadia, 2013
P 833 Che
Carrer Malats
Checa, Josep
Manresa : Abadia, 2012
P 833 Che
30 orquídies
Checa, Josep
Barcelona : Abadia de Montserrat,
2009
P 833 Che
Què vols que et porti?
Checa, Josep
Barcelona : La Busca, 2007
P 833 Che
La Temerària estratègia del
funàmbul cec
Checa, Josep
Barcelona : La Busca, 2005
P 833 Che
Tots els teus noms
Checa, Josep
Vic : Emboscall, 2004
P 833 Che
El Temps i les paraules
Checa, Josep
[Vic] : Emboscall, 2003
P 833 Che
EXTINCIÓ
…amb una vaga complicitat:
Jorge Luis Borges
Joan Margarit Hermann Hesse
Cap mot no els motiva, ni cap gest, ni cap paisatge. De vegades les respostes
als seus misteris són insondables, tenebroses. Sigui com sigui, els diners sempre hi tenen molt a veure, i el poder també.
Una seqüència infinita. Una infinita crueltat. Dones de gebre vessen llàgrimes eixutes sobre flors de plàstic –aquet és tot el seu plany,
amb audiovisuals els festius, a ponent de taula- Els fascina la grafia de les morts: la dòcil mort, el miserere d’enyor per un pam de cel
de l’ocell amb els ulls burxats i el pres sense esperança. El noble espasme i el vòmit de sang del brau i el rebel traït...
Aquests són els motius del llop ? més que llop, boc o bou mans; animal de granja servil i estúpid.
De l’original, estepari o no, extingit per desdesig i embalsamat, només en queden les engrunes
d’un àpat d’àcars.
MARIA PORTÚS I CRUELLS ST QUIRZE DE BESORA, 1919 – MONTESQUIU, 2006
MARGARIDA SELLAS I PUIG ST QUIRZE DE BESORA, 1908 – MONTESQUIU, 1992
Poemari il·lustrat de
na Maria Portús Cruells
Portús Cruells, Maria
Montesquiu : Ajuntament de
Montesquiu, 2007
P 833 Poe
Margarida Sellas : actriu,
poetessa i pintora autodidacta
Sellas, Margarita
Montesquiu : Ajuntament de
Montesquiu, 2007
P 833 Sel
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
FERRAN CODINA I ROMA
ST QUIRZE DE BESORA, 1917 – VIC, 2005
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Caminant
damunt el temps :
poesies
Codina i Roma, Ferran
Manlleu: l'autor, 1990
P 833 Cod
Del pensament i
del cor : poesies
Codina i Roma, Ferran
Manlleu : l'autor, 1981
P 833 Cod
Flors i espines
Codina i Roma, Ferran
Manlleu : l'autor, 1985
P 833 Cod
ST. VICENÇ DE TORELLÓ
RAMON M INOVES I ROMAGOSA L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, 1950
Va néixer en una família de pagesos al mas “Cal Draga” de l’Hospitalet, abans
de la transformació vertiginosa de la ciutat que havia d’arribar. Va emigrar de
l’Hospitalet el 1962 però continuant tenint-t’hi una forta relació fins el 1973.
Va marxar de Barcelona cap a Mallorca, primer, i després cap al Solsonès,
una altra vegada a Barcelona i finalment ha viscut en terres lluçaneses i
osonenques des de 1977 on ha fet de mestre rural i de professor d’institut de
llengua catalana i literatura. És llicenciat en Ciències de la Informació.
Els Camins de la nit
Minoves, Ramon
Barcelona : Columna, 1997
P 833 Min
Roderes
Minoves, Ramon
Barcelona : Columna, 1995
P 833 Min
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
TARADELL ROSER BIGAS I BRUGALLA
TARADELL, 1928
Roser Bigas i Brugalla va estudiar fins
als 14 anys a l'escola de les
Dominiques de Taradell, on va tenir dos
grans professors, sor Rosa Sitjà i
mossèn Ramon Vidal, que li
transmeteren les ganes de llegir i
aprendre. Va treballar al sector tèxtil,
es va casar i té dues filles i tres néts.
Actualment està jubilada, però sovint
col·labora amb algunes entitats de
Taradell escrivint els seus versos.
Versos senzills : recull de poesia
Brugalla Bigas, Roser
Taradell : [l'autora], 2011
P 833 Big
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
FRANCESC CAMPRODON I SAFONT
TARADELL, 1816 – L’HAVANA (CUBA), 1870
Poeta i autor dramàtic. Estudià lleis però es dedicà a la literatura. Les seves
obres s’estrenaren a Madrid. Fou diputat pels districtes de Gràcia, Vic i
Santa Coloma de Farners, i administrador reial de les rendes de Cuba. Actuà
en conferències i les seves poesies foren llegides en diferents sessions.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Francesc Camprodon i Safont :
autor de Marina, l'òpera de Lloret
Ruscalleda i Gallart, Sebastià [Lloret de Mar] : Club Marina, 2009
92(Cam) Rus
¡Flor de un día! : drama en un
prologo y tres actos : en verso
Camprodon i Lafont, Francesc Madrid : Imprenta La Propaganda, 1898
T834 Cam
ROSA CODINA I COSTA
TARADELL, 1949
En el mar del pensament
Codina Costa, Rosa
Barcelona : Columna, 1995
P 833 Cod
Destí d'amor
Codina Costa, Rosa
Barcelona : Comte d'Aure, 2003
P 833 Cod
Sensacions. Paraules i poemes
Codina Costa, Rosa
Barcelona : Viena, 1997
P 833 Cod
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Rosa Codina, comercial i administrativa, ha participat en activitats socials i culturals del seu entorn més proper. Rosa
Codina s’autodefinex com una dona treballadora, esposa i mare de família, que creu en la vida, en la poesia i amb tot allò
que, mitjançant ella, es transmet. Per això n’escriu i ens lliura als seus poemes.
Llibertat! terra i pàtria
Codina, Rosa
Barcelona : Viena, 2012
P 833 Cod
MONTSERRAT MOLAS I PUJOL TARADELL, 1925-1997
La Montserrat neix a Taradell el 29 d’octubre de 1925. Hi passa tota la seva infantesa. Una
imatge li quedarà especialment gravada d’aquests anys: el Montseny. Diferents poesies hi fan
al·lusió: “em porta remembrança d’aquell Montseny on hi vaig passar la infància ben a prop
seu...”, o, encara: “Muntanya d’ametistes, Montseny preuat, records de ma infantesa, oh
temps passat!”.
Anys més tard, amb els fills ja aposentats, la Montserrat voldrà tornar a Taradell. Amb l’Esteve
hi llogaran la seva “casa de vacances” on passaran regularment els finals de setmana. Per altra
banda es faran càrrec de la concessió dels avantpassats en el cementiri del poble.
Finalment, la Montserrat podrà acomplir el seu somni: “que les meves despulles, un cop ja
pols, poguessin quedar sempre al teu envolt...” Serà enterrada a Taradell el 5 d’abril de 1997.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Poètica
Molas Pujol, Montserrat
[Aiguafreda : Esteve
Muntada], 1998
P 833 Mol
I he llegit el teu nom, allà imprès,
en un senzill record, humil com tu mateix. I he pensat que els teus noms
prou que t’esqueien: Salvador, i revifador de la nostra llengua; Espriu (o esperit), tot tu ho eres;
Castelló, un castell o fortalesa. Tot això ho fores tu per Catalunya. Un esperit salvador de la cultura.
(23 de febrer de 1985)
A SALVADOR ESPRIU
Tu, que vas cantar la mort més que l’amor; tu, que vares viure pensant
sempre en morir, avui, en el teu enterrament quan abandonàvem el teu cos mort,
t’he sentit viu en el nostre entorn. El teu esperit tot ho omplia,
JOSEP ORS I SELLABONA
TARADELL, 1958
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Només són
fragments
Ors, Josep
Vic : Emboscall, 2000
P 833 Ors
Interiors : poesia
Peraire Alcubierre, Josefina
Barcelona : Comte d'Aure, 2003 P 833 Per
Pell de temps : poesia
Peraire Alcubierre, Josefina
Barcelona : Comte d'Aure, 2005
P 833 Per
Nasqué a Barcelona, on resideix. És Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de
Barcelona. Actualment, es dedica a la ceràmica i a l’escultura, ha participat en
nombroses exposicions individuals i col·lectives. Es confessa també, amant de la música
i la paraula, des de sempre.
Forma part del Grup Literari Poesia Viva, i és membre actiu del Seminari d’Investigació
Poètica de Barcelona, fundat i dirigit per l’escriptor i professor de Preceptiva Poètica,
Josep Colet i Giralt.
Ha guanyat diversos premis literaris.
EL ROSTRE
Haikus
Modela, el mestre, el rostre que el captiva. Batega el marbre!
L’ideal guia el cisell de l’artista que vol palpar-lo...
Llavis de gebre fonent-se en la quimera
que els torna flama...
AMB ARMES DE PAU Salvàvem els mots de la nostre llengua
el meu poble i jo. ( Salvador Espriu)
No vull escriure d’odis ni venjançes ni de passats sagnants ni d’enemics. Això, ja em viu a dins...
Vull escriure un somni compartit on cada idea, cada lluita independent, sigui una arma de pau per enlairar la llengua, que va cantar-nos al bressol.
La llengua que ha trenat la maravella d’un Llull i un Verdaguer, per dir-ne dos, i aquell ventall immens que trena noms de seny i saviesa
que ens ha fet créixer. Quina minsa cultura la d’aquells que no entenen que cada patrimoni fa un TOT UNIVERSAL que ens fa més rics.
Si amb la política, seguint les passes democràtiques, un poble no assoleix el seu cimal,
sols beslluma la porta de sortida que ens obre l’esperit.
Ets, CATALUNYA
la viva arrel remota que en mi s’aferra, i amb l’eina de la parla, el meu present afirmo!
JOSEFINA PERAIRE I ALCUBIERRE BARCELONA, 1947
A l'ombra dels bambús :
haikais i tankas
Peraire Alcubierre, Josefina
[Granollers] : Granollers, 2001
P 833 Per
Consulta a quines
biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Enfilo llunes : poesia
Peraire Alcubierre, Josefina
Barcelona : Comte d'Aure, 2011
P 833 Per
ANTONI PLADEVALL I ARUMÍ
TARADELL, 1961
És un escriptor i professor català. Doctor en filologia clàssica i professor de llatí i grec. Es va
presentar com a escriptor amb el poemari Les noies de l'hoste, inclòs en el llibre
col·lectiu 6 poetes 83. Escriu en diferents publicacions periòdiques, entre les que
destaca Ausa, el butlletí del Patronat d'Estudis Osonencs, de la qual fou director entre
1990 i 1994.
Com a escriptor ha publicat l'assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), les
proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001) i Massey Ferguson 35 (2003). Ara bé, l'èxit de crítica i públic li va arribar amb la novel·la Terres de lloguer , premi Pin i Soler de Tarragona 2005. També ha guanyat el premi Joaquim Amat-
Piniella del 2007 amb Terres de Lloguer i el premi Carlemany de novel·la del 2008 amb La
papallona negra.
6 poetes 83
Barcelona : Associació de Joves Escriptors :
Edicions del Mall, 1983
P 833 6poe
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
M. Carme Pujol va néixer a Taradell l’any
1930 i estudià el Batxillerat al col·legi de
l’Infant Jesús (Dames Negres) de
Barcelona. Arran del seu matrimoni es
traslladà a una masia dels afores de Bellvís
(Pla d’Urgell).
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Cercant la pau
Pujol i Boix, M. Carme [s.l : s.n], 1987
P 833 Puj
M. CARME PUJOL I BOIX
TARADELL, 1930
CAMINES...
Camines...
cercant ni tu saps què, que el teu cor ompli
i sadolli el desig del teu voler.
Camines...
i el neguit et devora i res no t’omple;
no sents més que buidor dins del teu ser.
I en la teva follia cerques, orba,
el doll que posi fi a la teva set.
Atura’t!
i deixa la fal·làcia mentidera
que vols que dugui la teva ànsia a port;
no miris ni endavant ni endarrera,
perquè tens més a prop la teva sort.
Trepitja fermament l’eixuta terra,
amb els ulls ben oberts, contempla el cel,
i l’aire pur que et dóna com a ofrena,
a ple pulmó respira sens recel.
Atura’t!, no busquis més a fora
la pau que neguiteja el teu anhel,
que sols seràs feliç si aquesta joia,
aprens a conrear-la dintre teu.
TONA
ALBERT CANADELL I VILALTA
TONA, 1963
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Del Zenit
Canadell, Albert
Vic : Emboscall, 2002
P 833 Can
Romer
Canadell, Albert
[Vic : Emboscall], 1999
P 833 Can
Josep Codina i Arumí va néixer el 12 de gener del 1920, al poble de Tona. De
jovenet es va inclinar a llegir coses modestes del seu abast social. Ja d’adult,
entre els anys 1940 al 1955, va formar part d’un grup de teatre d’aficionats,
el recolzament del poble envers els quals era massiu. Per aquestes
circumstàncies es va aficionar a llegir dramaturgs clàssics i poetes dels
quals els seus preferits són Verdaguer, Pitarra, Rusiñol, Apel·les Mestres i,
molt especialment, Àngel Guimerà, entre d’altres.
Poemes : Tona I
Codina i Arumí, Josep
[S.l. : s.n.], 1993
P 833 Cod
Poemes : Tona I
Codina i Arumí, Josep
[S.l. : s.n.], 1994
P 833 Cod
JOSEP CODINA I ARUMÍ
TONA, 1920
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Va néixer a Tona el 1963. Acabats els estudis de Batxillerat Superior, el 1980, s’inicia com a artesà, fabricant i venent jocs de llautó.
L’any 1997, treballa per una empresa de joieria ubicada a Tona, i des del 2000 treballa l’argent per compte propi. No obstant això ha
col·laborat amb vàries empreses del ram en tasques de repassats i modelatge.
La seva vessant d'artesà la compagina amb l'escriptura. La seva narrativa, editada en bona part per Emboscall, amb títols com La tribu, Diari d'un il·luminat, Els Camins del Mandala, Dos contes de circ i Òpal de foc, s'inspira en les múltiples situacions viscudes que
portà l'autor a diversos continents, i hi immortalitza persones i situacions reals amb pinzellades de màgia. Albert Canadell ha conreat
narrativa però també poesia, la publicació recull antològic Del Zenit, i el llibre de poemes Romer en són una mostra.
AMADEU LLEOPART I COSTA
TONA, 1963
Consulta a quines
biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Captiu
Lleopart i Costa, Amadeu
Vic : Emboscall, 2002
P 833 Lle
Fent les paus amb mi
mateix
Lleopart i Costa, Amadeu
Vic : Emboscall, 1998
P 833 Lle
Estudiants de Vic, 1951
Lleopart i Costa, Amadeu
Vic : Publicacions del Patronat
d'Estudis Osonencs, 2002
P 833 Est
Lleopart escriu narrativa, poesia, articles d’opinió i, també, textos
teatrals. Ha estat guardonat en diverses ocasions; en prosa, per
exemple, als Premis Literaris de Calldetenes (1993 i 1996), al
Premi Rovira Redorta – Ajuntament de Manlleu (1995) o al Premi
Vila de Puigcerdà (2000); en poesia, als Premis Literaris de
Calldetenes (1996) o al Certamen Literari de Castellitx (1997). Té
publicats alguns llibres de narrativa (El Paulet, facècies i
amargors, edició a càrrec de l’autor, Tona 1997; Passeig pel
mirall, Emboscall Editorial, Vic 1999), de poesia (Captiu,
Emboscall Editorial, Vic 2002) i de teatre (El vol inútil d’Ícar,
Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d’Osona, Vic 2000).
Estrofes de passió : al bosc :
agost del 1936-maig del 1937 ;
Sant Amand : poemes
Colom i Grau, Joan
Tona : Llegat Colom-Viñeta, 2007
P 833 Col
Pelegrí de la muntanya :
vida i poesia de mossèn
Joan Colom i Grau (1905-
1991)
Lleopart i Costa, Amadeu
Tona : Ajuntament de Tona, 2005
92(Co)Llel
Pom de flors a la Mare de
Déu de Puiglagulla en els dos-
cents anys del santuari : 1775-
1975
Colom i Grau, Joan
[Barcelona : CopiArt], DL 1976
P 833 Col
Gleves d'or : en el
cinquentenari de la coronació
de la Mare de Déu de la Gleva
(1923-1973)
Colom i Grau, Joan
Sant Hipòlit de Voltregà : Planàs,
1974
P 833 Col
Sant Amand : poemes
Colom i Grau, Joan
Barcelona : [s.n.], 1963
P 833 Col
JOAN COLOM I GRAU
SANTPEDOR, 1905 – ST. FRUITÓS DE BAGES, 1991
Mn. Colom va néixer en una masia de la vila de
Santpedor el 8 de gener de 1905. Als dotze anys, i
havent-se-li ja manifestat la inclinació per la vida
sacerdotal, va anar a estudiar al Seminari de Vic
(1916-1929). I fou aquí on, pels voltants de l'any
1920, se li va desvetllar l'afecció per la poesia i, en
especial, l'admiració i l'estima per Mn. Cinto
Verdaguer.
Els seus anys de mestratge a Vic (1929-1940) Mn.
Colom va ocupar el carrec de prefecte del collegi de
Sant Josep- i va dedicar-se a la direcció del seminari
del Santuari Maria de la Gleva (1940- 1952).
La línia poetica de Mn. Colom, que queda definida i
afermada en aquests anys de dedicació eclesiastica a
Vic, a la Gleva i, posteriorment, a Ripoll (1952-1955),
va donar els fruits més assaonats en la seva estada a
la parroquia de Tona (1955-1983).
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOSEP PAGÈS I PUIG
CENTELLES, 1942
Camí poètic
Pagès i Puig, Josep
[Tona] : [l'autor], 2012
P 833 Pag
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Josep pagès i puig nasqué a Centelles el 3 de febrer de 1942. L’any
1950, per motius de feina, la família passa a viure a Tona. La seva
afició per la poesia, que, com ell diu, li ha arribat tardana, l’ha
portat a participar en diversos actes i trobades de poesia, on llegint
i escoltant ha anat millorant el bagatge poètic.
Juntament amb el seu amic Miquel Comas i el senyor rector Mn.
Pere Devesa, el mes de juliol de l’any 1998 organitza la primera
trobada anual de poetes al Jardí Verdaguerià de la parròquia de
Tona. Quatre anys més tard, i a causa del cessament de l’activitat del Quicarell Poètic de Centelles, en Miquel i en Josep, amb el
recolzament de diversos membres del Quicarell, funden a Tona el
grup Brots de Poesia: cada tercer diumenge de mes organitzen una
trobada de poesia amb un notable èxit de participació.
TORELLÓ
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOAN CASTELLS I CASAS
MANLLEU, 1902 – TORELLÓ, 2000
Va néixer a Manlleu l’any 1902, i, a l’edat de vuit anys, va anar a viure a Torelló.
Va fer Peritatge Mercantil a Barcelona i un curs a l’Escola de Funcionaris
d’Administració Local que no va acabar a causa del tancament del centre per
part del general Primo de Rivera.
Durant 42 anys va ocupar el càrrec de secretari de l’Ajuntament de Torelló, del
qual es va jubilar l’any 1972.
Va col·laborar en diverses revistes i periòdics manlleuencs com Manlleu, II época
i El Record.
Calaix d'Arquimesa :
poemes
Castells i Casas, Joan
Torelló : l'autor, 1975
P 833 Cas
Pomell de flors a
Santa Maria de
Castells i Casas, Joan
Torelló : l'autor, 1974
P 833 Cas
Rocaprevera : poemet
Castells i Casas, Joan
Vic : Gassó, 1948
P 833 Cas
Tardorenques
Castells i Casas, Joan
Barcelona : Claret, 1992
P 833 Cas
Espurnes i postals
Castells i Casas, Joan
Torelló : l'autor, 1991
P 833 Cas
JOAN CROSAS I ESCUDERO
TORELLÓ, 1982
Veus, la llum s'apaga
Crosas Escudero, Joan
Vic : Emboscall, 2005
P 833 Cro
Quan el dia i la nit
tenen nom
Crosas Escudero, Joan
Vic : Emboscall, 2003
P 833 Cro
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Erra.de.
Crosas Escudero, Joan
[s.l. : l'autor], 2010
P 833 Cro
Absort : absent en la
multitud
Crosas Escudero, Joan
Vic : Emboscall, 2009
P 833 Cro
Cantiret de
cristall
Castells i Casas, Joan
Torelló : l'autor, 1990
P 833 Cas
Pels camins de la
pietat humil
Castells i Casas, Joan
Torelló : l'autor, 1989
P 833 Cas
Simfonia
espiritual : poemes
Castells i Casas, Joan
Torelló : l'autor 1976
(Imp. Marquet)
P 833 Cas
JORDI DORCA I DORCA
L’HOSPITALET, 1962
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
En la pols de l’aire
Dorca, Jordi
Alzira : Germania, 2014
P 833 Dor
JOSEP MANUEL FERRER I MORENO
VIC, 1956
Poemes i cançons per
a nens i nenes de totes les
edats
Ferrer Moreno, Josep Manel
Vic : Emboscall, 1998
IP 833 Fer
Jordi Dorca és lingüista i es dedica, del 1999 ençà, a la recerca dialectal en
terres del Principat. Ha publicat, fins ara, tres llibres monogràfics –el darrer
sobre Collsacabra, del 2008- i alguns articles sobre geovariació lingüística.
Col·labora en la revista Llengua Nacional i gestiona, a més, un blog
personal on escriu apunts sobre els resultats de les seves enquestes i on ,
de tant en tant, publica algun poema seu.
Set
Rosanes-Creus, Pep Ferrer
Moreno, Josep Manuel
[Vic : Emboscall], 1998
P 833 Ros
JOAN NURI I CASALS
TORELLÓ, 1909 – RUBÍ, 1984
El 1935 va publicar el poemari Del cor i del seny (l’únic que publicaria en vida, també és el primer llibre publicat a Torelló).
D’idees republicanes, després de la Guerra va patir catorze anys de reclusió en vint-i-una presons diferents. Tornà després a la
comarca per instal·lar-se amb la seva família a Vic. Marginat, trobà un cert recer en la colla d’en Manel dels Ous i d’en
Garolera, que li estrenaren algunes comèdies en vers. Va enllestir diversos reculls poètics que han restat inèdits. El 1958 es
traslladà a Barcelona, on treballà a l’editorial Labor fins a la jubilació. El 1960 es casà amb una altra poetessa, Eulàlia
Colomer, amb qui s’instal·là a Rubí.
Del cor i del seny :
poesies
Nuri i Casals, Joan
Torello : Soler, 1935
P 833 Nur
L’amor espera Deixeu-me sadollar en eixa copa que són els llavis fins que vos teniu. Deixeu que copsi el bes d’aquesta boca que encén en el meu cor un foc tan viu,
que apar que dins el pit tingui una brasa i tinc els llavis secs i enfebrosits. El dolor del meu cor em fibla massa, no voldreu posar fi en els meus neguits? Potser vos no creureu que ma paraula sigui un reflex del cor i el pensament. Potser us pensareu que és una faula
l’amor que viu en mi dant-me turment. Ja ho sé que el vostre cor és una llosa que tanca els sentiments, i els sap callar, ja ho sé que tot amor us hi fa nosa i trossejeu el cor que hi vol entrar. Prô si teniu els ulls plens de bellesa i els llavis tan vermells –color de sang-
si tempta els meus sentits la jovenesa del rostre que teniu tan pur i blanc, no desprecieu l’amor que a vostra porta espera adelerat que vos obriu. Penseu que com les flors pot caure morta la bellesa radiant que ara teniu! Octubre de 1930
MARIA FONT I CASTANY
SANT PERE DE TORELLÓ, 1928
Enderrocs
Font, Maria
Vic : Emboscall, 2000
P 833 Fon
Sota el fumeral
Font, Maria
Vic : Emboscall, 2005
P 833 Fon
Nits
Font, Maria
Vic : Emboscall, 2002
P 833 Fon
La mort al camp i
altres poemes
Font, Maria
Torelló : [l'autora], 1981
P 833 Fon
Desarrelats
Font, Maria
Vic : Emboscall, 2006
P 833 Fon
Adéus definitius
Font, Maria
Vic : Emboscall, 1999
P 833 Fon
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Tardoral Igual que fulles mortes les il·lusions malmeses cauen de branca en branca del cor i el pensament. I al fer-se fonedisses per un mal vent empeses recordem que la vida, és el goig d’un moment. Ens plau viure entre somnis acaronant follies, despreciant les tristeses que ens fan el cor poruc, i ens oblidem del temps que va contant els dies i ens diu que mai no para fent-nos el cor feixuc. Com Icars orgullosos, emprenem la volada amb les ales de cera de nostres il·lusions, que es fondran ans no arribin a besar l’estelada per caure sense forces al mar de les passions. Perquè cerquem la glòria i ens tempta la riquesa si el temps inexorable va fent el seu camí, i ens va prenent les forces, ferint-nos amb cruesa, quan arriba a la fita que ens va marcar el destí? Cada any cauen les fulles dels arbres, i es renoven quan vé la primavera amb son màgic perfum. Les il·lusions perdudes ja mai més es retroben perquè devenen cendra i el destí les consum. Els roures centenaris que aixequen les brancades desafiant tempestes, mirant de cara al cel, també veuran un dia ses branques esquinçades i el seu cos fent engrunes per un destí cruel. Més si tot és un somni i és tan breu nostra vida I tot ço que batega un jorn té d’acabar, Ans que el meu pobre cor sigui una flor marcida Que cau i devé cendra, també vull somiar! Octubre de 1934
SEGIMON SERRALLONGA I MORER
TORELLÓ, 1930 - 2002
[Poemes]
Serrallonga, Segimon
Mataró : Traç, [1991]
P 833 Ser
Poesia antiga
Serrallonga, Segimon
[Barcelona : Curial, 1981]
P 833 Ser
Tornem-hi :
no ho direm tot
Serrallonga, Segimon
[S.l. : s.n., 1980]
P 833 Ser
Poemes : 1950-1975
Serrallonga, Segimon
Barcelona : Crítica, [1979]
P 833 Ser
Eixarms
Serrallonga, Segimon
Barcelona : Lumen, 1974
P 833 Ser
Miscel·lània Segimon
Serrallonga
Vic : Universitat de Vic :
Eumogràfic : Eumo Editorial, 2001
04 Mis
Homenatge
a Segimon Serrallonga : Torelló, 25
d'octubre de 2001
Torelló : Ajuntament de Torelló,
Regidoria de Cultura, 2001
082 Hom
Ira d'amor : poesia 1968-1975
Serrallonga, Segimon
Barcelona : Edicions 62, 2013
P 833 Ser
Sempre voldré voler : antologia
(poesia, prosa, assaig, entrevistes)
Serrallonga, Segimon
Castelló : Ellago, 2007
N 833 Ser
Va cursar estudis al Seminari de Vic, i després a la Universitat de Lovaina, a Bèlgica, on es
llicencià en filologia clàssica, i més tard a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ho féu
en filologia catalana.
Juntament amb Antoni Pous, fou un dels membres destacats de l’anomenat grup de Vic, el
qual mantingué una estreta relació amb Carles Riba. Entre 1964 i 1967 va dirigir la revista
Inquietud, i el 1977 fou un dels fundadors, juntament amb Miquel Martí i Pol, Ricard
Torrents, Lluís Solà i Jordi Sarraté, de la revista de poesia Reduccions. Patriota i home d’esquerres, el 1968 es va afiliar al PSUC i va participar activament en
l’Assemblea de Catalunya i el Congrés de Cultura Catalana. El 8 de desembre de 1974 fou
un dels 67 detinguts arran la reunió de la permanent de l’Assemblea de Catalunya
celebrada en el Col·legi de les Escolàpies de Sabadell. Durant molts anys va exercir la
docència al batxillerat. De l’any 1991 al 2000 va ser el director de la Biblioteca de la UVic.
Segimon Serrallonga entre la vida i la poesia :
notes de dietari, 5 d'abril-12 de maig de 2002
Torrents, Ricard
Serra d'or. Núm. 511/512 (jul.-ago. 2002), p. 48-51
La Lliure aventura poètica de Segimon Serrallonga
Codina i Valls, Francesc
Serra d'or. Núm. 515 (nov. 2002), p. 52-55
Segimon Serrallonga : poesia secreta
Sardà, Zeneida
Serra d'or. Núm. 494 (febr. 2001), p. 24-31
Segimon Serrallonga, setanta anys
Cònsul, Isidor
Serra d'or. Núm. 495 (març 2001), p. 45-46
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
TOTES LES VEUS CRIDAVEN VIAFORS! Es rigueren d’En J. V. Foix, rialles grasses, sense estremiment de flors al campanar, sense diable ver al tombant de la plaça. Duty and dereliction guide thee back to solitude! D’en Riba, home de plors en ira,
que estima els déus que creixen quan acreixen, en Riba sense bous, amb grecs que esbotzen Caps de Creus, balconada d’albes, sense rossinyols que float and run like an embodied joy whose race is just begun. D’ells i dels Verdaguers que floriren diran: The time is past! Every voice cries “Away!” És fàcil de parlar, sentir-se és impossible:
Totes les veus cridaven viafors! i no ho sabien.
FRONTERA
No solament a ciutat,
sinó aquí, on davallen
vessants rocosos
i més avall fressegen
els boscos amb vent no tant lliure,
veuràs el destí d’aquest poble.
Aquí el sol crema més alt,
i la força de la terra, nua,
suporta el pensament.
Aquí l’esperit tremola
com l’herbei,
però com el núvol ocupa
plujós el país.
Rere calitges
i pujols i fronts de muntanya
s’alça la ciutat milionària,
homes i dones, amor,
en odi, ermats
els drets a la vida,
no solament a l’esperit,
sinó també a la vida.
CELIA RAMOS I VIDAL
MOLEZUELAS DE LA CARBALEDA (ZAMORA), 1948
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Si me dices amor
Ramos, Celia
Barcelona : Debarris, DL 2010
P 834 Ram
Fieramente hombre
Ramos, Celia
Barcelona : La mano en el cajón,
DL 2005
P 834 Ram
Pájaro – sol
Ramos, Celia
Barcelona : La mano en el cajón,
DL 2001
P 834 Ram
FORTIÀ SOLÀ I MORETA
TORELLÓ, 1876 – BARCELONA, 1948
Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de
teologia a Tarragona, amb la llicenciatura (1903). Destinat de vicari a Navarcles (1905),
inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a
beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort..
Aplec de versos
Solà i Moreta, Fortià
Barcelona : [s.n.], 1950
P 833 Sol
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
RAMON TRIAS I SERRA
TORELLÓ, 1974
Sal, vent i escata
Trias, Ramon
[S.l.] : Tast del buit, 1990
P 833 Tri
Brut d'amor
Trias, Ramon
[S.l.] : [s.n.], 1999
P 833 Tri
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
VIC
NÚRIA ALBÓ I CORRONS
LA GARRIGA, 1930
M'ho ha dit el vent
Albó, Núria
Barcelona : Columna, 2001
(Premi de Poesia Guillem Viladot)
IP 833 Alb
Díptic
Albó, Núria
Vic : [Tip. Balmesiana], 1972
P 833 Alb
La Mà pel front
Albó, Núria
Barcelona : Vila Imp., 1962
P 833 Alb
El 1948 inicià els estudis de Filosofia i
Lletres a la Universitat de Barcelona, on
es llicencia en Pedagogia. Exercí de
professora fins el 1979, quan encapçalà
la candidatura d'esquerres de la Garriga i
fou elegida alcaldessa d'aquesta
població vallesana. Col·laborà a diverses
revistes com ara Inquietud i el 9 Nou de
Vic.
Com a escriptora, s'inicià en el certamen
de Cantonigròs, on rebé el premi de
narració pel conte Perquè veuran Déu.
Posteriorment, el 1961, publicà el llibre
de poesies La mà pel front, premi Cant
espiritual de Cantonigròs. El 1972
aparegué Díptic, poemari en coŀlaboració
amb Maria Àngels Anglada.
MARIA ÀNGELS ANGLADA I D’ABADAL
VIC, 1930 – FIGUERES, 1999
La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món
hel·lenístic. I bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix
interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.
La seva trajectòria com a escriptora no començaria fins l'any 1972, amb la publicació dels seus primers poemes, juntament
amb una altra poeta, Núria Albó, amb el llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com a crítica
literària, traductora i assagista en llibres col·lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974. També
va col·laborar en publicacions de l'època com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, entre altres.
El 1978 és un any important per a l'escriptora, ja que amb la seva primera novel·la, Les Closes, va guanyar el premi Josep
Pla. Aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. A partir d'aquest moment es va començar a
construir una sòlida trajectòria literària .
Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de
sortir a la llum. Per aquest motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva
obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta.
Després de viure més de trenta anys a Figueres, el 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla
predilecta.
Va morir a Figueres el 23 d’abril de 1999.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
El vol i l’arabesc de l’arietta guardem per l’alta nit. La seda fosca amagarà les ferides suaus, profundes, de la seva resplendor.
Consulta a quines
biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Àlbum Maria Àngels Anglada
[Barcelona] : Centre Català del PEN Club, 1998
833.3(Ang) Alb
Els Xiprers tentaculars : el paisatge en
l'obra de Maria Àngels Anglada
Rafart, Susanna Bellcaire d'Empordà : Vitel·la, 2012
833.3(Ang) Raf
El Poder del record : l'obra narrativa
de M. Àngels Anglada : guia de lectura
Ayensa, Eusebi
Barcelona : Edicions 62 [etc.], 2009
833.3(Ang) Aye
Incitació a la lectura : articles de
crítica literària
Anglada, Maria Àngels
Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008
833.3 Ang
Paisatge amb poetes
Anglada, Maria Àngels
Barcelona : Destino, 1988
837.35”19” Ang
Poesia completa. Poesia I
Anglada, Maria Àngels
Barcelona : Vitel·la, 2009
P 833 Ang
Columnes d'hores
Anglada, Maria Àngels
Barcelona : Columna, 1990
P 833 Ang
Kiparissia
Anglada, Maria Àngels
Barcelona : La Magrana, 1980
P 833 Ang
Arietta
Anglada, Maria Àngels
Barcelona : Columna, 1996
P 833 Ang
[Poemes]
Anglada, Maria Àngels
Mataró : Traç, 1988
P 833 Ang
Díptic
Anglada, Maria Àngels
Vic : [Tip. Balmesiana], 1972
P 833 Alb
Paradís amb poetes
Anglada, Maria Àngels
Barcelona : Destino, 1993
88.35 Ang
M.Àngels Anglada : entorn i
projecció
Albó, Núria
Vic : Ajuntament de Vic, 2009
833(Ang) Alb
Maria Àngels Anglada
Uccella, Francesca R
Vic : Ajuntament de Vic, 2009
91(46.71Vic) Ucc
Maria Àngels Anglada
Abello, Montserrat
Bellcaire d'Empordà : Vitel·la, 2009
833(Ang) Abe
M. Àngels Anglada : passió
per la memòria
Foguet i Boreu, Francesc
Barcelona : Pòrtic, 2003
92(Ang) Fog
M. Àngels Anglada i d'Abadal
: sessió en memòria
Barcelona : Institut d'Estudis
Catalans. Secció filològica, 1999
833.3(Ang) Man
M. Àngels Anglada i la música
Miró, Maria Mercè
Revista Vic. Vic : 2009, p. 4-8
Aproximació a l'obra de Maria
Àngels Anglada : notes per a una
lectura
Miró, Maria Mercè
Ausa Vic : Patronat d'Estudis
Ausonencs (2000), p. 237-246
La Poètica de Maria
Àngels Anglada
Guasch, Roser
Serra d'or. Montserrat : Núm. 485
(maig 2000), p. 36-39
A Maria Àngels Anglada, poeta
i novel·lista
Miró, Maria Mercè
Revista Vic. Vic : 1999, p. 22-25
NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES
No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.
Tàntal
Potser li mancava una humil saviesa.
No volia esperar-se.
Les fruites sucoses, les belles magranes
s’allunyaven, tímides, tremoloses
d’unes mans massa àvides, com urpes o becs.
Mai no va alçar-les ben a poc a poc,
amb gest d’acaronar la pell tibant.
Així ens fuig la bellesa, de vegades,
i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis,
fins que aprenem passes lleus i una tendra
tenacitat als dits i a les paraules.
Fugissera llavors, còmplice a contracor,
molt clara entre les ombres
brilla i llisca
la font.
A hores d'ara
Bofill, Fidel
Lleida : Virgili i Pagès, 1988
P 833 Bof * a Terrassa i Vilanova i la Geltrú. No hi
ha exemplars a Osona.
Fidel Bofill
Carrera, Anton
Barcelona : Àmbit, DL 1984
75(Bof) Car
Fidel Bofill
Bofill, Fidel
Bilbao : La Gran Enciclopedia
Vasca, DL 1980
75(Bof) Bof
L'Osona : de Fidel Bofill
Bofill, Fidel
Barcelona : General Gràfic, 1979
75(Bof) Bof
FIDEL BOFILL I BOSCH
VIC, 1934 – VILANOVA DE SAU, 2013
JORDI BUXADERAS I ARNAU
VIC, 1975
Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà
l’estil dels pintors postmodernistes catalans. Instal·lat a Barcelona, on freqüentà el
Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí
sobretot en la seva obra de ceràmica. Exposà regularment a l’estranger, i visquè durant
una desena d’anys a Creta. i en retornar (2008) s’establí a Vilanova de Sau. Afectat
d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions,
continuà treballant.
Com a escriptor, col·laborà en les revistes Ritmo i Aria Jazz de Madrid, els butlletins de
les Joventuts Musicals, la revista Oriflama –com a director artístic–, els periòdics
Ausona i El 9 Nou de Vic i Le Courier des Galeries de París, entre d’altres, i la revista
Llengua Nacional de Barcelona. Autor de diversos llibres de prosa i poesia ( A hores d’ara , Sota l’ombra de l’olivera , El mercat del ram , Blau sobre blau , Sau, la vall vermella , Nit d’amor i altres contes , Proses gregues , Quatre rèquiems , etc), fou
guardonat amb diversos premis literaris.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
VELES I VENTS
Sóc trist navegant perdut
sobre un mar que ens amaga
enmig de veles i vents
gestes de glòries passades
de quan els peixos portaven
bandera amb quatre barres.
Solco onades sense rumb,
la meva sang és salada,
tinc la pell feta de trossos
de cel i de lluna clara
i debades cerco aquells
lladregots de mala mare
que una nit mentre dormia
robaren la meva pàtria.
He perdut la meva vida
en un mas sense esperança
dalt d’un erm i tou pujol
tot ple d’ombres i frissança
on no hi toca mai el sol.
Quan mori, tinc nova estança
on esventar-hi les cendres
ran de la ratlla de França
mentre bufi el mestral
i volant sense recança
recobrar la llibertat.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Emocions pures i cegues : recull
de microrelats i fragments poètics
Buxaderas Arnau, Jordi
Barcelona : Color Marfil, 2010
P 833 Bux
Natura desintegrada :
recull de poemes i contes
Buxaderas Arnau, Jordi
Barcelona : Color Marfil, 2009
P 833 Bux
Fugint de la foscor : recull
de poemes
Buxaderas Arnau, Jordi
Barcelona : Color Marfil, 2007
P 833 Bux
PILAR CABOT I VILA
VIC, 1940
Té estudis de Filosofia i Lletres i de Música.
Va començar a donar a conèixer la seva obra
a partir d'integrar-se al grup CLOT, un grup
que va fundar la revista del mateix nom. Pilar
Cabot va formar part del consell de redacció.
Hi va publicar poesia, contes i també crítica
literària i comentaris de llibres.
Oberta l'any 1965, la seva llibreria -CLAM-
dedicada plenament al llibre i al disc en
català va ser un referent clau del món
cultural i polític de la ciutat de Vic i d'Osona
durant l'època de la dictadura i la transició;
un centre molt viu de difusió de la literatura
catalana.
La majoria d'escriptors catalans, de polítics,
contraris a la dictadura van passar per la
llibreria. De manera espontània es van
organitzar tertúlies, avui dia mítiques, on es
parlava de tot i amb fonament. S'hi van fer
concerts, com les sessions de jazz
organitzades per Armand Quintana, i els
principals cantautors van passar pel lloc.
També es van dur a terme un munt de
presentacions de llibres. Miquel Martí i Pol
hi presentà sempre els seus llibres.
Molt interessada per la música, Pilar Cabot
toca el piano, compon i ha musicat poemes
seus. Va formar part de la primera junta de
Joventuts Musicals de Vic i ha cantat a la
Coral Canigó de Vic. És membre de l'AELC i
del Pen Club. Ha escrit pregons, fa recitals
de poesia i és jurat de nombrosos premis
literaris.
La seva vena musical també ha trobat
sortida, musicant els seus poemes o
col·laborant amb altres poetes i músics.
Els rossinyols insomnes Si fos només el temps el que ens despulla El gest i la mirada... però són les pors, la solitud, les absències, el dol i les gràvides ombres que ens comminen desitjos i esperances. Si fos només el temps el que ens despulla... Si fóssim com un arbre a la tardor...
Consulta a quines biblioteques d’Osona
estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La Remor d'un molt
antic silenci
Cabot, Pilar
[S.l.] : Témenos, 2011
P 833 Cab
Els Rossinyols
insomnes
Cabot, Pilar
Lleida : Pagès, 2008
P 833 Cab
Àncores o ales?
Cabot, Pilar
[Vic : Impr. Daví], 2004
P 833 Cab
Els Versos obstinats
Cabot, Pilar
Barcelona : Comte d'Aure,
2003
P 833 Cab
Vol ballar un tango
amb mi, senyor Vivaldi?
Cabot, Pilar
[Vic] : Emboscall, 2000
P 833 Cab
La Gelada barana del
pont
Cabot, Pilar
Girona : [s.n.], 1999
P 833 Cab
Setge
Cabot, Pilar
Vic : Emboscall, 1998
2 volums
P 833 Cab
Ombres de mots i de
silencis
Cabot, Pilar
[Barcelona] : Generalitat de
Catalunya. Departament de la
Presidència. Institut Català de
la Dona, 1991
P 833 Cab
Balcó de guaita
Cabot, Pilar
Sabadell : Ausa, DL 1989
P 833 Cab
Avui estimo Baudelaire
Cabot, Pilar
Barcelona : Columna, 1988
P 833 Cab
O no
Cabot, Pilar
Barcelona : Témenos, 2011
P 833 Cab
Del meu país : cantata per a
corals infantils
Cabot, Pilar
Vic : Ajuntament de Vic : Biblioteca
Joan Triadú, 2006
784 Cab
Amb veu d'amic
Cabot, Pilar
Barcelona :
TRAM/GMI, D.L. 1999
(Poemes al fullet)
CD 6.CAB 12
La Gelada barana
del pont
Cabot, Pilar
Girona : [s.n.], 1999
P 833 Cab
MARIÀ CALLÍS I COLLELL
VIC, 1855 - 1911
Esplays
Callís i Collell, Marià
Vich : Imp. Portavella, 1912
P 833 Cal
Mestre d’obres i agrimensor nascut a
Vic l’any 1855 i mort el 1911. Destacà
com a autor teatral i cultivà la poesia,
especialment la satírica. Actuà com a
conferenciant.
MONTSE CARALT I SAGALÉS
VIC, 1986
De l'ànima : proses
poemàtiques
Caralt, Montse
Barcelona : Comte d'Aure, 2012
P 833 Car
És llicenciada en Història de l’Art i té un
Màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni.
Actualment compagina el doctorat amb
assignatures del Grau de Llengua i
literatura catalanes a la UOC. Ha treballat
a la Fundació Jacint Verdaguer de
Folgueroles com a guia literària i organitza,
junt amb Amics de Verdaguer, els
esdeveniments poètics Vespres a l’eixida a
l’estiu, i Flors del Desviari durant la
Quinzena Literària Verdaguer.
Recentment ha entrat com a secretària de
la revista Reduccions. De l’ànima és el seu
primer recull poètic publicat.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
ANTON CARRERA I BUSQUETS
VIC, 1943
Poeta i rapsode. Llicenciat en
filologia catalana, la seva vocació
literària i el seu contacte amb
cantants el dugueren a emprendre
una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs
Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i
Piràmide (1974). La seva poesia
primera, Poemes (1970) i Tribu (1973), té un caire popular i una clara
intenció lírica i social, que esdevé
més analítica i rigorosa formalment
en Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979) i Nívia (1981). Durant la dècada dels
vuitanta, la seva poesia guanyà
plasticitat en els llibres Colors-allaus de llum (1985), Tamariu (1986)
i Cementiri de déus (1987), en
col·laboració amb el pintor Fidel
Bofill. També publicà els
poemaris Tremp d'or (1991), En llista d'espera (1998), l'estudi sobre
poesia Teoria de l'acoblament aplicada a setze poemes catalans (1994) i una Antologia poètica de Jacint Verdaguer (2002).
Enlloc
Carrera, Anton
[Barcelona] : Témenos, 2012
P 833 Car
Em sé deutor de tu
Carrera, Anton
Barcelona : Saragossa, 2011
P 833 Car
Enraonar
Carrera, Anton
Girona : Ajuntament de Girona, 2000
P 833 Car
En llista d'espera
Carrera, Anton
Barcelona : Parsifal, 1998
P 833 Car
Recer
Carrera, Anton
Estany : l'autor, 1993
P 833 Car
Tremp d'or
Carrera, Anton
Barcelona : Edicions 62, 1991
P 833 Car
Allaus de llum = Snowfalls of
light : fragments
Carrera, Anton
Terrassa : Mirall de glaç, 1986
(Text en català i en anglès)
P 833 Car
Nívia
Carrera, Anton
Andorra la Vella : Serra Airosa, 1981
P 833 Car
Les Gestes essencials
Carrera, Anton
Barcelona : Lumen, 1979
P 833 Car
Volum inevitable
Carrera, Anton
Barcelona : Vosgos, 1975
P 833 Car
Tribu
Carrera, Anton
Barcelona : [l'autor?] 1973 (Gràf.
Diamant)
P 833 Car
Ex-vots : poemes
Carrera, Anton
Barcelona : [s.n.], 1971
P 833 Car
Poemes
Carrera, Anton
Barcelona : [s.n.], 1970
P 833 Car
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
FRANCESC CODINA I VALLS
GRANOLLERS, 1954
És professor de filologia catalana a la Universitat de Vic,
membre del consell de redacció de la revista de poesia
Reduccions i autor de diversos estudis sobre literatura.
Cops de cap a
la lluna
Codina i Valls,
Francesc
Barcelona : Imp.
Barcelonesa, 1974
P 833 Cod
JAUME COLLELL I BANCELLS
VIC, 1846 - 1932
Estudià al seminari de Vic i en fou nomenat canonge el
1880. El 1871 fou proclamat mestre en gai saber. Gran
propagador dels Jocs Florals, presidí els de Barcelona
(1887, 1908, 1925). Ja abans d'ésser ordenat prevere
(1873), milità en el moviment catalanista. Publicà
Catalanisme: lo que és i lo que deuria ésser (1879), i
col·laborà en la majoria dels periòdics catòlics i
conservadors de Catalunya, essent un periodista polèmic.
Fundà i dirigí el setmanari vigatà La Veu del Montserrat
(1878-1902), portaveu del catolicisme moderat català, i fou
un dels convocants de l'Assemblea de Manresa de 1892
per la qual es fundà la Unió Catalanista. S'oposà fortament
a les Normes ortogràfiques (1913) de l'Institut d'Estudis
Catalans i fou un membre destacat de l'Acadèmia de la
Llengua Catalana. Fundà la Revista Catalana (1889); dirigí
la Gazeta Montanyesa del 1905 al 1914 i en fundà la
continuació, la Gazeta de Vich (1914). Publicà diversos
llibres de records, i les lletres rebudes de Torras i Bages
(1926) i Verdaguer (1929).
RISC COMPROMÈS
Ho espero tot,i tot és poc tant lluny que no ho retinc a prop amb el desig. Ho espero tot i no endevino rutes Entre els carrers del nostre laberint, ni en puc sortir si no trenco les tanques amb el puny clos i la mirada encesa. I espero poc, i poc és tant lluny que si no ho vull no puc estimar res! Sense combat no espero res i moro de no xuclar la sang del risc i moro de no xuclar la sang del risc que m’alça contra la mort.
Ho espero tot del risc
Consulta a quines
biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
El canonge Jaume Collell,
El Periodista, El Catalanista
Anglada i Vilardebó, Joan
Vic : Patronat d'Estudis
Osonencs, 1983
92(Col) Ang
Carteig histórich :
correspondencia epistolar de
Mossen Jacinto Verdaguer a
Mossen Jaume Collellqui la
publica ab un prólech y
anotacions
Verdaguer, Jacint
Vic : Patronat d'Estudis
Osonencs, 1983
92(Ver) Ver
El Canónigo
Jaime Collell y Bancells :
1846-1932 : esbozo
biográfico
Junyent, Eduard
Vich : Tip. Balmesiana, 1946
92(Col) Jun
Dulcis amicitia :
correspondencia del Dr.
Josep Torras y Bages a
Mossen Jaume Collell, qui
publica eix epistolari ab
prefaci y notes aclaratories
Torras i Bages, Josep
Vich : Gazeta de Vich, 1926
92(Ver) Ver
Jaume Collell.
Miscel·lània d'homenatge.
1866-1926
Barcelona : Altés, 1927
082 Jau
Sembrant arreu : recull
de peces oratories
pronunciades en festes y
actes solemnes de Catalunya
Collell i Bancells, Jaume
Vich : Tip. Balmesiana, 1927
04 Col
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Poesias
de Jaume Collell
Collell i Bancells, Jaume
Barcelona : Estampa de
Celestí Verdaguer, 1869
P 833 Col
Faules i símils
Collell i Bancells, Jaume
Barcelona : Foment de
Pietat, 1934
P 833 Col
Les Tres flors del
mestratge en Gay
Saber
Collell i Bancells, Jaume
Vich : Tipografia
Balmesiana, 1921
P 833 Col
Sant Felip Neri :
triptich en vers
Collell i Bancells, Jaume
Barcelona : Tip. "La
Academia", 1919
P 833 Col
Poesies
Collell i Bancells, Jaume
Barcelona : Ilustració
Catalana, [1913?]
833.0 Lec
Floralia : versos
Collell i Bancells, Jaume
Barcelona : [J. Thomas y
Cª], 1894", 1919
P 833 Col
Faules i simils que
per ensenyar de
minyons y esbarjo de la
gent madura ha estat
escrit
Collell i Bancells, Jaume
Vich : Estampa de Ramon
Anglada, 1881P 833 Col
Redall : nou aplech
de vers
Collell i Bancells, Jaume
Vic : Gazeta de Vich, 1915
P 833 Col
La Llum
ineficaç
Codina, Francesc
Barcelona : Cafè
Central ; [Vic] :
Eumo, 2000
P 833 Cod
Sagramental (fragment) Mes, no esmentem fets innobles ni parlem ja de greus torts, gemegà es propi de pobles decadents o casi morts. No captem el dret de viure dret que no es compra ni es ven; poble que mereix ser lliure, si no li donen, s'ho pren. Front altiu i parla franca i amb lo cor esperançat, conquistarem lo que ens manca guardant bé el que ens ha quedat. Germans! nostre crit retrunya ben alt, i a la llum del sol: Visca lliure Catalunya dintre el reialme espanyol!
JOAN DURAN I ESPAÑA
VIC, 1856
ANTONI D’ESPONA I DE NUIX
VIC, 1849 - 1917
Flors de joventut :
recull de poesies
Duran España, Joan
Vich : Tip. Balmesiana, 1927
P 833 Dur
In Memoriam : oracions
compostes en vers per D.
Antoni d'Espona
Espona i de Nuix, Antoni
Vic : Tipografia Balmesiana, 1918
P 833 Esp
Poesíes
Espona i de Nuix, Antoni
Vich : Gazeta Montanyesa, 1908
P 833 Esp
Formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic
(1871), i fou un dels fundadors de la Societat
Arqueològica Vigatana (1882) i del Museu Arqueològic de Vic (1889), del qual fou el primer
conservador. El 1909 actuà com a mantenidor dels
jocs florals de Barcelona, i publicà un recull de
poesies el 1912. Traduí en vers català i conservant
les tercines originals la Divina Comèdia , de Dant, i
també Os Lusiadas , de Camões, i Jerusalem alliberada , de Tasso, que no han estat publicades.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
ANDREU FEBRER
VIC, 1375 - 1440
Poeta de finals del segle XIV i principis
del XV que destaca per la seva poesia
desvinculada totalment de la que es
feia en aquella època. Al contrari que
els seus coetanis com Pròxiga, que
seguien la línia de Bernat de
Veutadorn, Febrer es decanta per la
seva antítesi: Arnaut Daniel i Raimbaut
d’Aurenga, autors que elaboraven una
poesia difícil que capgirava el món vist
fins ara; creaven una atmosfera
fantasmagòrica mitjançant mots inoïts
i aspres. En la seva poesia també s’hi
detecta Dante, però no el Dante de
Beatriu, sinó aquell que utilitza un
llenguatge dur per escriure les Rime petrose. Andreu Febrer, seguint
aquesta línia, doncs, s’allunya de tot
allò establert i omple la seva lírica
d’imatges esfereïdores però alhora
punyents, que fan donar la volta a tot
allò que s’escrivia fins aleshores.
Poesies
Febrer, Andreu
Barcelona :
Barcino, 1983
P 833 Feb
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
¡Ai, cos avar, gasiu, ric de pietat,
liberal i franc, complit de tot honor,
el millor del món! Si no us he donat cap motiu,
ai las!, perquè voleu acabar així la meva vida?
Trist, anguniós, ple de desànim,
amorós feix de tota greu tristesa,
ja que no sóc vostre, de qui seré?
¡Mort, vine aviat i acaba la meva aspra ventura!
Ay!, cors avar, scas, richs de mercè, / larges e franchs, de tot’onor complida/ lo
mils del món; si no us hay fayt per què, / las!, com voletz axí fenir ma vida? / Trist,
anguxós, desamat, plen d’esmay, / Amorós bast de tota grieu tristura, / pus qu’yeu
no suy vostre, de qui seray? / Mort, vina tost, fenex m’aspra ventura!
FRANCESC X. DE FEBRER I ARMENTERES
VIC, 1375 - 1440
Llicenciat en Dret a Barcelona, exercí com a
fiscal municipal i com a jutge de primera
instància. Membre de l’Esbart de Vic,
col·laborà activament amb el Círcol Literari,
molt especialment en les activitats de caire
musical i en totes les relacionades amb la
creació del Museu, al qual donà la seva
important col·lecció de monedes antigues.
Fou secretari del mateix Círcol i morí quan
n’havia estat nomenat president, sense
temps de prendre possessió del càrrec,
abans havia estat membre de la Societat
Arqueològica i del Museu Arqueològic;
havia col·laborat com a articulista a La Veu del Montserrat i La Plana de Vich, i havia
estat tinent d’alcalde de la ciutat.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Llegats
literaris
Febrer, Francesc
Vich : R. Anglada i
Pujals, 1893
P 833 Feb
JOSEP M. FONT I ESPINA
VIC, 1930 Uvi
Font-Espina, J.
Madrid : Ayuso, 1986
P 834 Fon
Ausencia de él
Font-Espina, J.
Madrid : Ayuso, DL 1985
P 834 Fon
Guía de consolación
Font-Espina, J.
[Huelva] : Instituto de Estudios
Onubenses. Diputación de
Huelva, 1983
P 834 Fon
Historia de amor
Font-Espina, J.
Vic : Sala, 1948
P 834 Fon
Christum Ferens
Font-Espina, J.
Vich : [Imp. Anglada], 1943
P 834 Fon
Poemas : (2007-2011)
Font-Espina, J.
Rute (Córdoba) : Ánfora Nova, 2011
P 834 Fon
Oficio de difunto : crónicas
del otro lado
Font-Espina, J.
Rute (Córdoba) : Ánfora Nova, 2001
P 834 Fon
Églogas y cartas de otoño y
sexo : de senectudes y
concupiscencias
Font-Espina, J.
Córdoba : Diputación de Córdoba,
2000
P 834 Fon
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
El poeta i cineasta José María Font-Espina neix a Vic el 1930. Destacà de jove en els
concorreguts Certamens Literaris, que els alumnes de les escoles de Sant Miquel i Pare
Coll de Vic, celebraven en ocasió de la festa anual de sant Tomàs.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Periodista titulat per l’Escola Oficial
de Periodisme de Madrid. Dirigirà durant dos anys el setmanari Ausona i l’emissora
Ràdio Vic, simultanejant la seva tasca periodística amb la poesia.
Radicat definitivament a Madrid, passa a formar part de Televisió Espanyola, en
qualitat de realitzador, especialitzant-se en temes culturals. Alterna la televisió amb el
cinema (guió i direcció). Escriu i dirigeix set pel·lícules. Té publicats tretze poemaris.
De senectudes y
concupiscencias : églogas
temporales
Font-Espina, J.
Madrid : Endymion, 1998
P 834 Fon
Días y sitios de guardar
Font-Espina, J.
Córdoba : Ánfora Nova, 1995
P 834 Fon
Besamanos de otoño en el
jardín
Font-Espina, J.
Madrid : Endymión, DL 1989
P 834 Fon
Anuncios por palabras
Font-Espina, J.
Madrid : Orígenes, 1988
P 834 Fon
RAMON GARRIGA I BOIXADER
VIC, 1876 – SAMALÚS (VALLÈS ORIENTAL), 1968
Llorer sobre cendres
Garriga i Boixader, Ramon
Santa Maria de Barberà : Palau
Codonyers, 1960
P 833 Gar
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
A la Mare de Déu del Far
Garriga i Boixader, Ramon
[Barcelona?] : [s. n.], 1956 (Institut
Gràfic Oliva de de Vilanova)
P 833 Gar
JOSEP JUNYENT I RAFART
VIC, 1930 - 1993
MARTÍ GENÍS I AGUILAR
VIC, 1847 - 1932
EDUARD JUNYENT I SUBIRÀ
VIC, 1901 – 1978
Doctor en farmàcia (1874), residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor
d'història natural i fisiologia a l'institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume
Collell, participà en la fundació de l'Esbart de Vic (1867); col·laborà a La
Renaixença, La Ilustració Catalana, La Veu de Catalunya, La Veu de Montserrat i
la Gazeta Vigatana. Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on
obtingué la flor natural amb Criat major (1878) i la viola amb Penediment (1892);
en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva obra poètica,
emmarcada tota dins un romanticisme moderat, fou recollida només en part en
un volum de Lectura Popular, a l'antologia La garba muntanyesa (1879) i al
volum Guspires de ma llar (1919). Com a prosista, el 1874 publicà la novel·la
Julita, la seva obra més reeixida, la qual seguiren Sota un tarot (1876), La Mercè
de Bellamata (1878, 1969), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882),
Passavents (1887), L'espalmada (1890), La reineta del Cadí (1892), etc. Les
seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d'intenció moralitzadora,
tingueren una gran popularitat a la fi del s XIX.
Verger Carmelità : a la mare
Joaquima de Vedruna y de Mas en el
centenari de la Fundació del seu
Institut Carmelità de Vich
Genís i Aguilar, Martí
Vich : Seráfica, [s.a.]
P 833 Gen
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Estampes de l'Esbart
Genís i Aguilar, Martí
Vich : Gazeta de Vich, 1933
P 833 Gen
En somnis : epitalami a en
Joan Blancafort y Carbonell y na
Maria de Roselló y Donato en la
diada de son casament
Genís i Aguilar, Martí
Vich : Imp. de Ramon Anglada y
Pujals, 1932
P 833 Gen Romeria poètica a la Font del Desmai : en
homenatge al Doctor Martí Genís : 14 juliol de 1929
Manresa : [s.n.], 1930 (Impremta de Sant Josep)
082 Rom
Guspires de ma llar
Genís i Aguilar, Martí
Vich : Tipografia Balmesiana, 1919
P 833 Gen
Poesies
Genís i Aguilar, Martí
Barcelona : Ilustració
Catalana, [1916?]
833.0 Lec
La Espalmada
Genís i Aguilar, Martí
Barcelona : Ilustració Catalana,
[1914?]
833.0 Lec El Dr. Dn. Martín Genis y Aguilar
1847-1932 : esbozo biográfico
Salarich i Torrents, Miquel S.
[Vich : Imp. Portavella], 1948
92(Gen) Sal
Herbari i lepidopterologia
Junyent i Rafart, Josep
Barcelona : Angle, 2004
P 833 Jun
Obra lírica
Junyent i Rafart, Josep
Barcelona : Columna, 1995
P 833 Jun
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Poesia : recull de poesies i
cantates (1922-1926) : La crema
de la Catedral (1936)
Junyent, Eduard
Vic : Arxiu i Biblioteca Episcopal, 2002
P 833 Jun
Jaume Marín i Mumany va néixer a Vic el 1949. El 1970
s’inicià com a cantant en català, participant en
nombrosos recitals de la nova cançó al costat de Dolors
Laffitte, Mª del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Joan Isaac...
Autor de lletra i música, de seguida passà a cantar
composicions d’autors francesos i cançons
tradicionals.
El 1978 participà en la fundació del grup Poesia viva de
la cova del Drac (Barcelona), que significà la seva
introducció pública en el món de la poesia. Grapats
d’arena, el seu primer llibre, s’originà en una
col·laboració amb tres artistes plàstics barcelonins:
Robert Albert, Jordi Aliguer i Lluís Capçada. La seva
activitat poètica ha continuat a través de nombrosos
recitals, i la seva producció ha merescut diversos
premis: en els Jocs Florals del Rosselló, el premi Hilari
d’Arenys de Barcelona, etc.
JAUME MEDINA I CASANOVAS
VIC, 1949
Jaume Medina i Casanovas va néixer a Vic el 1949. Llicenciat en Filologia
Clàssica, actualment és professor de Filologia Llatina a la Universitat
Autònoma de Barcelona. Els seus treballs de recerca s’han orientat
bàsicament a l’estudi sobre el llegat greco-llatí. També té una obra de
creació poètica personal prou extensa i una llarga activitat d’estudi de
l’obra de Carles Riba.
I Diré de l’ombra L’ombra fugaç, la nua claror dels signes calcada al reportatge de la meva mirada. Hi ha les paraules i el gel carmí d’uns llavis, els cossos joves, un sol que va a la posta quan neix l’escull d’uns versos. Hi ha l’abraçada, la llibertat perduda, la sang que crema, les veus clamant justícia, l’inútil pas dels dies. Hi ha estels novíssims dins un cel de ruïna; hi ha la mirada,
la gran claror nocturna, l’espill dels vells enigmes. La nit recorre les cambres de l’aurora. Per plenilunis d’un corriol d’insomni fan via les imatges. Com la hivernada jo m’he mudat de gebre.
Ombres, espurnes, camins del mar, digueu-me: ¿hi ha glaç a la meva ànima? La terra sempre retorna als seus orígens, fruita, com una secreta primavera dins una antiga pàtria. Fidel imatge
del viu mirall de l’aigua d’on vaig alçar-me, tornava als meus orígens pel freu de les paraules. Viva memòria (silenci, enuig, frisança), sóc una lluita. Dintre l’aurora cremo
Les solituds perdudes.
Tristes contrades de les imatges, ¿quantes mirades calen perquè la llum esclati al cos de les paraules?
A cops de tendresa
Marín, Jaume
[S.l.] : Edimestre, 1992
P 833 Mar
Com un fil prim
Marín, Jaume
Roda de Ter : Kados
Press, 2002
P 833 Mar
Grapats d'arena
Marín, Jaume
[Barcelona?] : Edimestre,
DL 1992
P 833 Mar
Quan el silenci et
guany
Marín, Jaume
L'Hospitalet de Llobregat :
Amurea, 1987
P 833 Mar
Raons del cor
Marín, Jaume
Roda de Ter : Kados
Press, 1999
P 833 Mar
Recital
Marín, Jaume
[Vic : Imp. Daví, 1982]
P 833 Mar
Somriures infinits
Marín, Jaume
Maçaners : Abadia, 2006
P 833 Mar
D'ara i de sempre
Medina, Jaume
Barcelona : Proa, 2000
P 833 Med
Dura llavor secreta
Medina, Jaume
Barcelona : Proa, 1990
P 833 Med
Encalçar el vent
Medina, Jaume
Barcelona : Curial, 1976
P 833 Med
[Poemes]
Medina, Jaume
Mataró : Traç, [1989]
P 833 Med
L'Art de la paraula :
tractat de retòrica i
poètica
Medina, Jaume
Barcelona : Proa, 2000
80.8 Med
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JAUME MARÍN I NUMANY
VIC, 1949
NAN ORRIOLS
VIC, 1945
PILAR PRATDESABA DE SURROCA
VIC, 1886 -1971
Germana de l’astrònom Josep Pratdesaba, que l’inicià en els secrets de la
seva ciència, era també amiga d’Antonia Bardolet, una altra poetessa
afeccionada a l’astronomia
Pilar Pratdesaba inclogué aquest tema en la seva obra poètica: i així trobem
que, al costat d’una poesia intimista i casolana, donà a la llum poemes de
caire sideral, on els protagonistes són planetes i estrelles: així s’esdevé, per
exemple, en els vuit primers poemes del seu primer llibre, dedicats als vuit
planetes majors.
Dispersa en nombrosos periòdics vigatans, la seva producció fou aplegada
a la col·lecció Aures de la Plana en els volums Records de joventut i
Romeria als santuaris de la Verge.
Estudià llengües estrangeres, arribant a ser una bona especialista en
esperanto.
Certeses i somnis
Orriols, Nan
Barcelona : Viena, 2011
P 833 Orr
Romería als santuaris de la Verge
Pratdesaba de Surroca, Pilar
Vich : Tip. Balmesiana, 1954
P 833 Pra
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
PERE PUIG I FONT
VIC, 1940
Pere Puig i Font va néixer a Vic el
1940. Exerceix la seva feina de
funcionari municipal a la capital
de la Plana. Als tretze anys va
començar una producció poètica
intensa, publicant el seu primer
llibre el 1971. Els seus poemes
es caracteritzen per un aspecte
multifacètic, la claredat dels
versos i la recerca constant de la
precisió despullada de noses; hi
reivindica l’arrelament a la terra i
la delicadesa de l’expressió.
També ha escrit teatre i narració
històrica, i ha col·laborat a les
revistes Ausa, Vic i d’altres
publicacions.
Estrany vigorós
Puig i Font, Pere
Sabadell : Ausa, 2002
P 833 Pui
Mesura natural : homes
en la rasa
Puig i Font, Pere
Mallorca : [s.n.], 1977 (Imp.
SS. Cors)
P 833 Pui
Pols i alenada
Puig i Font, Pere
Vic : [s.n.], 1971 (Imp. Planàs)
P 833 Pui
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Joan Roca i Casals
treballa com a professor
de llengua i literatura
catalanes des del 1978
a l'Escola Vedruna de
Tona. Per la novel·la
Aquell capvespre va rebre el Premi de
Novel·la Ciutat de
Mollerussa, i pel text
dramàtic Penombres el
Premi de Teatre Inicia't
de Badalona.
JOAN ROCA I CASALS
VIC, 1955
Concert per a ploma
i veus trencades
Roca Casals, Joan
Urús : Setzevents, 2009
P 833 Roc
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
XEVI PUJOL I MOLIST
VIC, 1984 Fred de pomes dolces
Pujol, Xevi
Barcelona : Viena, 2011
P 833 Puj
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Mar cendrosa
Pujol, Xevi
Juneda : Fonoll, 2009
P 833 Puj
El Satèl·lit d'una
engruna
Pujol, Xevi
Vic : Emboscall, 2008
P 833 Puj
MIQUEL DELS SANTS SALARICH I TORRENTS
VIC, 1904 - 1996
Comença a fer les primeres lletres al Col·legi de
Sant Felip i cursa el batxillerat al Col·legi de
Sant Miquel entre els anys 1914 i 1920.
Estudia la carrera de Medicina a la Universitat
de Barcelona amb l’obtenció del grau de
llicenciat l’any 1928. Entra a formar part del
Servei de Tocologia de l’Institut de Santa
Madrona on hi roman tota la seva vida. És
nomenat professor de classes pràctiques d’Histològia i Anatomia Patològica de la facultat
de Medicina. Publica diferents treballs, alguns
en col·laboració amb el seu mestre Santiago
Dexeus i Font. Metge tocòleg de l’Hospital de la
Santa Creu de Vic, també, manté tota la seva
vida activitat professional amb assistència als
centres de Barcelona i de Vic als que pertany.
Destaca per la seva activitat cultural i literària:
fundador del Patronat d’Estudis Ausonencs i
cap de la secció de literatura (1952-1967),
president (1967-1982) i president d’Honor
(1982-1996). Bibliotecari de l’Ateneu
barcelonès (1968-1975). Obté diferents premis
als Jocs Florals de la Plaça de la Llana, de
Blanes, d’Argentona i als de l’Àngel Custodi.
Vocal de la junta de l’Associació de Bibliòfils i
de la Junta del Museu Episcopal de Vic. Autor de
diferents obres de poesia i de temes històrics,
especialment, en allò que fa referència a la
Renaixença vigatana. Dins la seva abundosa
bibliografia, podem comptar més de dues-
centes setanta publicacions.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La Pau del somni
Salarich i Torrents, Miquel S.
Vic: Patronat d'Estudis
Ausonencs, 1985
P 833 Sal
Poemes de tarda
Salarich i Torrents, Miquel S.
Barcelona : [s.n.], 1964P
833 Sal
Poemes de tarda
Salarich i Torrents, Miquel S.
Barcelona : [s.n.], 1964
P 833 Sal
Secrets
Salarich i Torrents, Miquel S.
[S.l.] : [Imp. C.N. Gisbert],
1969
P 833 Sal
JOAQUIM SEGURA I LAMICH
STA. COLOMA, 1902 – VIC, 1993 JOSEP SERRA I CAMPEDELACREU
VIC, 1848 - 1901
Gotims : poesies
Segura i Lamich, Joaquim
Vic : Sala, 1950
P 833 Seg
Vida amorosa : poemes
Segura i Lamich, Joaquim
Barcelona : l'autor, 1973
P 833 Seg
Poesies
Serra i Campdelacreu, Josep
Barcelona : Ilustració
Catalana, [1915?]
833.0 Lec
BERNAT SERRADELL
VIC, 1375? - 1445
Bernat Serradell, vigatà, degué néixer entre els anys 1371 i 1380, i morí entorn del 1445. Probablement de família originària
de Besora, pertanyia a una societat urbana i benestant, d’origen menestral, enriquida, familiaritzada amb el document escrit i
afeccionada als llibres. Corder d’ofici, el trobem ficat en diversos afers d’inversions a Vic, a Folgueroles, a Tavèrnoles i a Roda.
L’única obra que es conserva de Serradell és un Testament en codolades: els seus 1473 versos es poden dividir en dues parts:
la primera, de to humorístic i despreocupat, ens mostra el mateix Serradell emmalaltit, que fa testament mentre un framenor
persegueix la seva dona; la segona, de to seriós, ens descriu la seva mort i el seu viatge a l’altre món.
El llibre El Testament de Bernat Serradell va ser escrit entre 1422 i 1424 i en ell es poden trobar influències de Francesc
Eiximenis, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi....i el també vigatà Andreu Febrer. Sobre l'obra, un especialista
com Martí de Riquer ha escrit que: "Des del punt de vista exclusivament literari, el Testament d'en Serradell és escrit amb
encert, tant pel que fa als seus episodis plaents o satírics com a les parts fervoroses i greus... L'obra és graciosa i irònica amb
diàlegs vius i molt reals. El que més colpeix és l'absoluta identificació entre el narrador, que parla en primera persona, i l'autor
de l'obra, cosa no gens freqüent i que no es dóna, per exemple, a l'Espill de Jaume Roig.
Testament
Serradell, Bermat
Barcelona : Laertes, 1995
P 833 Ser
Poeta i historiador. Nascut a Vic el 1848
i mort el 1901. Arxiver municipal,
descobridor del temple romà de Vic i
col·laborador en les publicacions de
l’època.
Molt actiu en el Círcol. El seu retrat
figura en la Galeria de Vigatans
Il·lustres.
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Testament
Serradell, Bermat
Barcelona : Barcino, 1971
P 833 Ser
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
LLUÍS SOLÀ I SALA
VIC, 1940
La Paraula i el món :
assaigs sobre poesia
Solà, Lluís
Barcelona : L'Avenç, 2013
833.35 Sol
Al llindar de l'ara :
obra poètica III : obra
poètica inèdita
Solà, Lluís
Palma de Mallorca : Moll,
2010
P 833 Sol
Entre bellesa i dolor :
obra poètica inèdita Solà, Lluís
Barcelona : Edicions 62, cop.
2010
P 833 Sol
L'Arbre constant :
obra poètica II
Barcelona : Edicions 62, cop.
2010
Solà, Lluís
Barcelona : Proa, 2003
P 833 Sol
De veu en veu : obra
poètica I : 1960-1999 Solà, Lluís
Barcelona : Proa, 2001
P 833 Sol
L'Herba dels ulls Solà, Lluís
Vic [etc.] : Eumo [etc.],
1993
P 833 Sol
Laves, escumes Solà, Lluís
Barcelona : Lumen, 1975
P 833 Sol
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
És poeta i dramaturg. Fa estudis de Filosofia i Lletres i d'Art dramàtic i des de molt jove
s'interessa per la poesia. En el camp editorial, Solà va col·laborar a la revista Inquietud i, anys
més tard, és un dels impulsors de la revista de poesia Reduccions, de la qual és director.
A més de la poesia, Lluís Solà ha viscut també el món del teatre, com a autor i director, amb
obres estrenades
Ha estat director i fundador del Centre Dramàtic d'Osona, més tard adscrit a l'Institut del Teatre.
També destaca la seva activitat com a traductor, amb versions de Kafka, Dürrenmatt, Handke, en
teatre, i de Rilke, Rimbaud, Pound o Pessoa, entre d'altres, en poesia. Com a crític, ha estudiat
l'obra de Vinyoli, Beckett o Miquel Martí i Pol.
Així mateix, Lluís Solà ha mantingut una destacada activitat cívica, de la qual s'ha de recordar la
feina que va dur a terme per a introduir l’assignatura de llengua catalana a les escoles, dins la
comarca d'Osona.
Fou un dels primers col·laboradors de
la revista Clot, la qual va dirigir en la
seva última etapa (1982-1985). Des
dels seus inicis, planteja la seva obra
en termes d’experimentació radical en
els límits del llenguatge i de la
comunicació. És normal, doncs, que
una proposta d’aquest tipus s’hagi
difós preferentment en edicions
irregulars: és el cas de títols com Ni amb ara prou (1984), Dos discursos (1989), Descripció de cec (1990), A la ratlla del sol (1991) o Els gossos de Tamdaght (2002). Però la seva
proposta no ha passat desapercebuda, de manera que alguns dels seus llibres
han estat publicats i distribuïts d’una
manera més efectiva: és el cas
d’Articles, pròlegs, discursos i altres escrits (I) (1994), Moment (1982-1986) (1995), Quadern de port (1999)
i Quadern de bosc (1999). En conjunt,
la seva obra ha estat reconeguda per la
crítica com una de les més innovadores
dins el panorama de les lletres
catalanes actuals.
VÍCTOR SUNYOL I COSTA
VIC, 1955
de pas
cap a
on
mai
potser
No on : rèquiem ;
Salmòdia
Sunyol, Víctor
Barcelona [etc.] : Cafè
Central [etc.], 2008
P 833 Sun
Com si Girona : (31
dies)
Sunyol, Víctor
Vic : Cafè Central [etc.],
2005
P 833 Sun
Des d'ara
Sunyol, Víctor
Barcelona : Proa, 2005
P 833 Sun
Barcelona : 60 poemes
des de la ciutat
Sunyol, Víctor
Vic : Eumo, 2004
P 833 Sun
A la ratlla del sol.
Primera part
Sunyol, Víctor
Vic : Emboscall, 1999
P 833 Sun
Esculls al dic sec de la
memòria
Sunyol, Víctor
València : Alfons el
Magnànim, 1991
P 833 Sun
Els Gossos de
Tamdaght : quatre hores
d'haikús
Sunyol, Víctor
Vic : Emboscall, 2002
P 833 Sun
Lowely pore : mostrari
Sunyol, Víctor
Vic : Emboscall, 2001
P 833 Sun
Histèria de morts
Sunyol, Víctor
[Vic? : s.n.], 1976
P 833 Sun
Moment : 1982-1986
Sunyol, Víctor
Lleida : Pagès, 1995
P 833 Sun
Ni amb ara prou
Sunyol, Víctor
L Sabadell : Les Edicions dels
dies, 1984
P 833 Sun
Quadern de bosc
Sunyol, Víctor
València : Climent, 1999
P 833 Sun
Stabat
Sunyol, Víctor
Barcelona : Proa, 2003
P 833 Sun
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
JOAN SUNYOL I GENÍS
BADALONA, 1922 – VIC, 2014
Joan Sunyol i Genís neix a Badalona l'any
1922, nét d'Esteve Sunyol, enginyer, crític
musical i periodista, per línia paterna. Per línia
materna, és net del novel·lista i poeta vigatà
Martí Genís Aguilar. La seva família passava
els estius a Vic, concretament a Cantarell;
l'any 1939 la família es mig exilia a Mallorca,
període que serà molt profitós per Sunyol
quant a lectura i escriptura.
Al 1946 retorna al Vic on reprèn el contacte
amb la vida cultural de la ciutat i comença fer
conferències musicals a l'Orfeó Vigatà i a
l'Agrupació d'Artistes. Des de 1947 Sunyol
inaugura una intensa activitat de conferències
sobre música, literatura o pintura. A
l'Agrupació d'Artistes pren contacte amb els pintors del grup Els 8.
La producció literària de Joan Sunyol, tot i la
quantitat de conferències que donava, passa
per col·laboracions a publicacions i programes
locals i escrits de diversa índole, però la
producció més important és la que va conrear
en el camp de la poesia.
Del nostre entorn :
amb passió i esperança
Sunyol i Genís, Joan
[S.l. : l'autor], DL 1979
(Vic : Imp. Mater)
P 833 Sun
Jocs
Sunyol i Genís, Joan
Vic : Ajuntament de Vic,
[1992?]
P 833 Sun
Llum endins
Sunyol i Genís, Joan
Barcelona : [s.n.], 1947
P 833 Sun
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
RAMON VIDAL I P IETX
VIC, 1921 - 2003
Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
La Veu de Déu...! (poema) :
a la rica memòria de mossèn
Eusebi Miralpeix, prevere
Vidal i Pietx, Ramon
Centelles : Impremta Moderna,
1998
P 833 Vid
Jesús de Natzaret: el Crist
Vidal i Pietx, Ramon
Barcelona : Claret, 1993
P 833 Vid
Poemes d'hospital
Vidal i Pietx, Ramon
Centelles : [s.n.], 1990 (Centelles :
Impremta Moderna)
P 833 Vid
Matines de la Mare de Déu
dels Cims
Vidal i Pietx, Ramon
Centelles : Impremta Moderna,
1988
P 833 Vid
Nadal a Sant Francesc s'hi
moria : poema
Vidal i Pietx, Ramon
Centelles : [s.n.] 1986 (Imp.
Moderna)
P 833 Vid
Del meu breviari de
muntanya "Matines de Nadal" :
poema
Vidal i Pietx, Ramon
Centelles : Imp. Moderna, DL 1986
P 833 Vid
La Muntanya perdurable
Vidal i Pietx, Ramon
[S.l. : s.n.], 1950
P 833 Vid
Messa novella
Vidal i Pietx, Ramon
[Vic : Tip. Balmesiana], 1947
P 833 Vid
Aquest material s’ha elaborat consultant diferents fonts d’informació: llibres, revistes, pàgines webs, blocs dels autors, etc...
Els llibres consultats són els que apareixen al llarg del document, i que pertanyen als autors ressenyats.
A continuació, presentem un llistat de recursos electrònics que s’han consultat i que poden resultar d’interès:
RECURSOS ELECTRÒNICS
Portals webs � Aladi [en línia]: Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals < http://aladi.diba.cat/> � endrets [en línia]: Geografia Literària dels Països Catalans. < http://www.endrets.cat/ > � Reduccions [en línia]: Revista de poesia. < http://www.raco.cat/index.php/Reduccions > � AELC [en línia]: Associació d’escriptors en llengua catalana. < http://www.escriptors.cat/ > � Música de poetes [en línia]: espai virtual per a la música i la literatura. < http://www.musicadepoetes.cat/> � Bloc d’art d’aquí Osona [en línia] < http://art.aquiosona.com/literatura/> � El taller de poesia [en línia]: tota l’actualitat sobre els títols que es publiquen a
la col·lecció Emboscall. < http://www.musicadepoetes.cat/> � Espais escrits [en línia]: xarxa de patrimoni literari català. < http://www.espaisescrits.cat/ > � Núvol [en línia]: el digital de cultura. < http://www.nuvol.com/> � Sonograma [en línia]: magazine. < http://www.sonograma.org/> � Ruta literària manlleuenca [en línia]. < http://rutaliterariamanlleu.blogspot.com.es/ > � Poesia clàssica i contemporània [en línia]. < http://www.poesia.cat/tus_poemas/visualizador_poetas.php> � Emboscall [en línia]: pàgina web. < http://www.emboscall.com/>
� Emboscall [en línia]: bloc. < http://emboscall.blogspot.com.es/> � Fundació Jacint Verdaguer [en línia] < http://www.verdaguer.cat/ > � Miquel Martí i Pol [en línia] < http://www.miquelmartiipol.cat/>
Articles i documents
� Aumatell, Jesús. " La literatura a Osona entre 1952 i 2002” [en línia]. Ausa. Vic,
Volum XX, núm. 148-149 (2002), p. 185-208. < http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16443/16284> � "Lletres de dona. Poetes catalanes - Biblioteca de Manlleu” [en línia]. Recull de
biografies i bibliografies de dones poetes. < www.bibliotecamanlleu.cat/pdf/Expo%20Poetes%20catalanes.pdf > � “Diccionari d’artistes vigatans: (1750-1950) [en línia]. Col·lecció Recerca / 5.
Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants < http://issuu.com/llibressantmiquel/docs/diccionari_d_artistes_vigatans>