guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua...

26
Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua que fomentin l’autonomia en l’aprenentatge Grup 1 del GRAAL Marta Estella Rosa Maria Fernández Montserrat Gimeno Oriol Portell Anna Serra Enric Serra [Versió: gener de 2006]

Upload: others

Post on 10-Apr-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua que fomentin l’autonomia en l’aprenentatge Grup 1 del GRAAL Marta Estella Rosa Maria Fernández Montserrat Gimeno Oriol Portell Anna Serra Enric Serra [Versió: gener de 2006]

Page 2: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Introducció La guia s’adreça a aquelles persones que han de crear un material per a l’aprenentatge/ensenyament de llengües i volen tenir una cura especial a incloure-hi el foment de l’autonomia de l’aprenent, i té com a finalitat fer reflexionar sobre els aspectes que cal tenir en compte i la manera com tractar-los. En certa manera, podríem dir que la mateixa guia és una material d’autoaprenentatge, en la mesura que no dóna receptes ni marca pautes sobre el que s’ha de fer o no s’ha de fer, sinó que és el mateix lector qui ha de prendre les decisions que consideri més oportunes a partir de la reflexió que se li proposa. S’estructura a partir de cinc fases que recullen el procés de creació d’un material: anàlisi, disseny, producció, distribució i avaluació. Les fases es presenten seguint un ordre seqüencial, si bé cal tenir en compte que sovint se solapen les unes amb les altres i que hi ha aspectes que pot convenir incloure en diversos moments del procés; així, per exemple, tot i que l’avaluació, com a avaluació global del material, se situa en últim terme, pot ser convenient fer proves pilot o avaluacions d’aspectes concrets en etapes anteriors. Així mateix, la guia s’estructura també en tres nivells d’aprofundiment, amb la finalitat que pugui respondre a les necessitats derivades de la creació de materials de complexitat molt diversa, des d’una fitxa en paper per a treballar una qüestió gramatical molt específica, fins a una unitat didàctica en un entorn virtual d’aprenentatge. Cada usuari pot decidir quin nivell s’adequa més a les seves necessitats, com també pot decidir si necessita nivells d’aprofundiment diferents per a fases o aspectes diferents, amb el benentès que els tres nivells no són independents, sinó que el segon pressuposa conèixer el primer, i el tercer, conèixer el primer i el segon.

Page 3: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

[Fase 1] Anàlisi

Definició Justificació de la necessitat de crear el material.

1r nivell de concreció 2n nivell de concreció 3r nivell de concreció

Els usuaris necessiten aquest material? El material es crea a instàncies d'un usuari per respondre a una seva necessitat?

En aquest cas, s'ha pensat com es dissenya el material perquè tingui cabuda al centre?

El material pot ajudar a descobrir necessitats de llengua o de comunicació de les quals els usuaris del centre siguin poc conscients?

Necessitats dels usuaris

Els aprenents han participat en la detecció de necessitats?

Com hi han participat? Quins recursos han tingut per a fer-ho? Falten materials d'activitats? Falten materials de referència? Falten materials de suport? Falten materials d'aprendre a aprendre?

Al centre hi ha una manca de materials d'una determinada tipologia que aconselli crear-ne?

Falten materials d'alguna línia, model, concepció diferent?

Al centre hi ha una necessitat de renovar o actualitzar algun material determinat (per obsolet, per poc rigorós, per poc adequat, etc.)?

Necessitats del centre

S'opta per fer el material de cap i de nou, o per una adaptació de l'existent que es consideri aprofitable?

S'ha plantejat una adaptació del material adequada (al suport, a les noves necessitats, als drets d'autor del material preexistent, etc.)?

Page 4: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Hi ha una opció estratègica del centre que faci necessària la creació d'un determinat material?

Hi ha la possibilitat d'algun ajut o subvenció concrets per a l'elaboració?

Hi ha algun motiu extern que faci pensar en la necessitat que el centre creï un determinat material? La creació és oportuna per causa d'un

esdeveniment, fet social determinat o pretext.

Com afectarà l'existència del material el desenvolupament de la formació no basada en l'autoaprenentatge? El material serà complementari a la formació ja existent? El material serà una alternativa a la formació ja existent? El material s'integrarà en la formació ja existent?

És oportuna la creació d'un material si el centre ja ofereix una formació equivalent amb altres materials o seguint altres modalitats formatives que no es basen, per exemple, en l'autoaprenentatge?

S'han tingut en compte els diversos agents (professors, formadors del centre) implicats?

Existeixen materials com els que es volen crear, o amb prestacions semblants (al mercat, en altres institucions) que puguin estalviar-ne la creació?

S'han fet cerques o consultes (experts, Internet, responsables d'autoaprenentatge) per conèixer l'existència d'aquests materials?

Prioritat

Hi ha unes línies d'actuació preferent del centre respecte a les necessitats de formació que s'han d'atendre abans?

Es té un pressupost per a crear el material? Hi ha possibilitat d'obtenir altres recursos o ajuts per a finançar l'elaboració del material?

Viabilitat

La institució s'ha compromès o implicat (econòmicament, tecnològicament) en la creació del material?

Page 5: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Hi ha un estudi/pla fet sobre les necessitats reals de formació dels usuaris que atén o vol atendre el centre? S’ha fet una anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del centre en relació amb la creació de nous materials? S’ha fet una anàlisi de costos? (costos de desenvolupament, costos de distribució, costos d’ús directes [hores d’assessor/formador]), costos indirectes (espai, llum, neteja...). L’ús d’aquest material redueix o incrementa els costos de l’aprenentatge? Tenim les bases per a la gestió eficaç d'un projecte?

Fonamentació La fase d'anàlisi es fonamenta en impressions o en l'aplicació d'uns instruments rigorosos?

Els aprenents han participat en la detecció de necessitats? Com ho han fet (grup de discussió, qüestionari, entrevista, full de suggeriments...)?

Page 6: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

[Fase 2] Disseny Definició Aspectes relacionats amb la planificació de totes les qüestions que estableixen com ha de ser el material.

1r nivell de concreció 2n nivell de concreció 3r nivell de concreció Els aprenents del material estan ben definits? El perfil de l’aprenent és explícit per a l’aprenent?

En aquest cas, quins factors es consideren: edat, nivell de llengua, aprenents generalistes o amb necessitats específiques...?

Els assessors i els centres en què es pot utilitzar estan ben definits?

El material s'adequa a persones amb diversos graus d'autonomia com a aprenents de llengües?

Com es concreta aquesta adequació?

El material s'adequa a les necessitats lingüístiques o comunicatives dels aprenents?

Els materials tenen en compte tipologies d'aprenents com reflexius vs. impulsius? Els materials tenen en compte tipologies d'aprenents com analítics vs. globals? Els materials tenen en compte tipologies d'aprenents com extravertits vs. introvertits? Els materials tenen en compte els diversos tipus d'intel·ligències (Gardner): espacial, musical, cinèsica, interpersonal, intrapersonal, lingüística, logicomatemàtica? Els materials tenen en compte els diversos tipus de percepció dels aprenents: alumnes visuals, auditius, tàctils, cinèsics?

Els materials tenen en compte diversos estils d'aprenentatge?

Els materials tenen en compte altres estils (Knowles): concret, analític, comunicatiu, basat en l'autoritat?

Adequació als destinataris

Els materials tenen en compte altres factors Tenen en compte l'aptitud de l'aprenent?

Page 7: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Tenen en compte els interessos dels aprenents, les diferències culturals, les diferències socials, d'edat? Tenen en compte altres factors personals diferencials com la variable afectiva (sentiments, vivències, emocions, com l'actitud, l'estat d'ànim, la motivació, l'empatia, l'autoimatge, l'ansietat)?

personals que condicionen l'aprenentatge?

Tenen en compte altres factors com la variable cognitiva (intel·ligència, memòria o processos mentals com l'anàlisi, la síntesi, la inducció o la deducció)? Són explícites i clares per a l’aprenent? Què pot escollir l’aprenent? El nivell de dificultat? El nombre de textos i les tasques que ha de treballar, el tipus de tasques, els contingut dels textos, etc.

L’aprenent pot triar entre diverses metodologies i tècniques per a l’aprenentatge?

L'aprenent té instruments de diagnòstic per saber quin nivell / quines habilitats / quines activitats li convenen?

És un material creat a instànces d’un aprenent per respondre a la seva manera autònoma d’aprendre?

En aquest cas, com es dissenya perquè tingui cabuda al centre? El material pressuposa un aprenent actiu, parteix

d’una pedagogia centrada en l’aprenent? En aquest cas, quins marges de presa de decisions preveu?

El material s’adequa a persones amb diversos graus d’autonomia com a aprenent de llengües?

Com es produeix aquesta adequació?

Els objectius són explícits per a l’aprenent i per a l’assessor? Els objectius són realistes i clars?

Objectius El material conté uns objectius (generals, específics)? Quins són?

Els objectius són sobre conceptes, procediments, valors i actituds? En quin suport es presentarà el material (paper; vídeo; suport digital...)?

Es coneixen les característiques dels materials en cada suport i el valor pedagògic que aporten? Es pot determinar que són els adequats? Se'n pot justificar la selecció?

Suport, mitjans, formats

Quins mitjans farà servir el material? (text, àudio, video, web)?

Es coneixen les característiques dels materials en cada mitjà, i el valor pedagògic que aporten? Es pot determinar que són els adequats? Se'n pot justificar la selecció?

Page 8: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Quins formats s'utilitzen dels diversos mitjans? Es coneixen les característiques dels formats? Es pot determinar que són els adequats? Se'n pot justificar la selecció?

Alguna de les decisions sobre suport, mitjans i formats pot constituir una barrera per a l'usuari?

En quina mesura el material presenta de manera clara els continguts i les activitats, els objectius d’aprenentatge, etc.?

El material té indicacions que orientin l'aprenent sobre el temps que pot implicar resoldre l'activitat o les activitats que es proposen?

S'ha tingut en compte que hi ha diversos ritmes d'aprenentatge que i les indicacions, per no generar frustració, han de preveure uns marges de flexibilitat?

El material té un bon nivell d'usabilitat, independentment del suport en què es presenti?

Aspectes funcionals, estètics i tècnics

El material és adequat pel que fa als aspectes tècnics?

En el cas de materials per a ordinador: quins requisits de compatibilitat compleixen? (sistema operatiu, navegadors, Consorci W3, accessibilitat per a persones amb discapacitat visual; programari lliure...)? Es coneixen les característiques dels entorns virtuals d'aprenentatge?

Adequació a l'entorn El disseny s’adequa a l’entorn (presencial/virtual) en què s’usarà el material?

El material és adequat al context d'intervenció? (p. ex., universitats amb el nou espai europeu d’educació superior). El material és divers pel que fa a les àrees temàtiques que tracta (per exemple, textos de les diverses disciplines d'una universitat)? Els exemples o els textos corresponen a diverses àrees temàtiques?

Adequació a estàndards de contingut i pedagogia

El material s'ajusta als estàndards més generals relacionats amb els continguts i la pedagogia en l'ensenyament-aprenentatge i avaluació de llengües amb un criteri de foment de l'autonomia?

S'ajusta als estàndards establerts per a l'ensenyament-aprenentatge i avaluació de llengües del Marc comú de referència? S'ajusta als nivells de llengua establerts per les institucions? A bones pràctiques reconegudes pels professionals?

Page 9: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

S'ajusta als estàndards pedagògics? Opta per algun enfocament/línia pedagògics determinat (socioconstructivisme...)? S’adequa als aprenents? Promou un aprenentatge significatiu? Ofereix models a imitar? Planteja un aprenentatge per tasques? Pressuposa un aprenent actiu, parteix d'una pedagogia centrada en l'aprenent? Quins marges de presa de decisions preveu? Fomenta la presa de decisions? S'ajusta a als estàndards relacionats amb l'autoaprenentatge?

El material es planteja com a innovador en aquests àmbits? En què es concreta aquesta innovació? El material s'enfoca a la llengua general? El material s'enfoca a llenguatges amb finalitats específiques? El material s'enfoca a habilitats lingüístiques o comunicatives concretes? El material s'adreça a l'aprenentatge d'una llengua com a llengua estrangera o com a llengua primera?

El material deixa de treballar algun aspecte perquè els mitjans escollits no ho permeten fàcilment (per exemple, producció de textos informàticament)?

A quin tipus de llengua s'enfoca el material?

El material permet treballar la llengua oral? Per què no? És una limitació del material? No pertoca al tipus de material dissenyat?

El material s'orienta a la dimensió discursiva i textual? Defuig un plantejament gramaticalista?

Continguts lingüístics

A quin model de llengua s'enfoca el material?

S'organitza partint d'un concepte global de la llengua, tenint en compte tots els nivells ling.: el discursiu/textual, el morfosintàctic, el semàntic, el pragmàtic, etc.?

Page 10: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Es tracta d'un material senzill (una fitxa) o d'un material que integra activitats didàctiques, materials de referència, material de suport i reflexió a l'entorn de les estratègies d'aprenentatge, o algun d'aquests tipus de materials alhora? Com es fa aquesta integració? Té un plantejament modular, que permeti una utilització polivalent?

Tipus de producte De quina mena de producte es tracta? Quina complexitat té?

El material s'adreça a preparar un examen concret? Està actualitzat? Té un solucionari? Conté una remissió a les explicacions oportunes sobre les característiques de les àrees de l'examen? Conté indicacions sobre què es valora i com s'avalua l'examen? I sobre el sistema de puntuació?

És un material de referència (amb aspectes teòrics bàsics per a la resolució d'activitats que es troben en altres materials)

Explica aspectes teòrics? Amb quin enfocament? Per a quins usos? S'hi accedeix amb coherència (de terminologia emprada, de nivell de dificultat)? És clar des de quins altres materials s'hi accedirà? Conté referències bibliogràfiques complementàries per a l'aprenent?

És un material amb activitats didàctiques per a l'aprenentatge de la llengua, que l'aprenent ha de resoldre?

Quina mena d'activitats planteja? De quina tipologia (omplir buits, resposta múltiple, resposta oberta...)? Són adequats a l'autoaprenentatge? De quin nivell de llengua són? De quin aspecte de la llengua? De diversos alhora? Hi ha activitats alternatives de la mateixa dificultat? Es preveuen activitats de diversos nivells de dificultat?

Tipus de material

És un material que fa reflexionar l'autoaprenent sobre el seu aprenentatge (és un material d'aprendre a aprendre, o estratègic), un material autonomitzador?

És un material que promou el treball de les estratègies cognitives, és a dir de les activitats i processos mentals que es fan servir conscientment o no i que serveixen per comprendre el llenguatge, assimilar-lo i emmagatzemar-lo a la memòria per a posteriors utilitzacions (ex. comparació estructura de la L2 i la que equival a la llengua pròpia; subratllar els passatges principals d'un text, elaborar un esquema del que s'ha après...)?

Page 11: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

És un material que promou el treball de les estratègies metacognitives, és a dir dels recursos de què se serveix l'aprenent per planificar, controlar i avaluar (regular) el desenvolupament del seu aprenentatge (exemples: reconèixer l'objectiu d'una activitat, autoavaluació d'una activitat ja feta, cerca d'ocasions de pràctica per consolidar els aprenentatges)? És un material que promou el treball de les estratègies socioafectives, és a dir de les decisions dels aprenents i les formes de comportament que adopten amb la finalitat de reforçar la influència favorable de dels factors socials i personals en l'aprenentatge (exemples: fer activitats de diversa mena per superar inhibicions i bloqueigs en l'ús de la nova llengua; cooperar amb altres aprenents o parlants nadius en pràctiques d'aprenentatge; desenvolupar actituds positives cap a les convencions socials entre la cultura pròpia i la de la nova llengua...). Les estratègies autonomitzadores es relacionen amb una de les quatre habilitats (comprensió lectora, comprensió oral, expressió escrita, expressió oral)? Amb una subhabilitat? Són estratègies d'abast més general?

Page 12: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

En quina mena d'instruments o activitats es concreta la reflexió autonomitzadora? Es tracta de qüestionaris (que conviden a la reflexió o al diàleg)? Es tracta d'assaigs reflexius? D'activitats de lectura d'experiències alienes d'aprenentatge (biografies d'aprenentatge, per exemple)? Es tracta d'elaboració de dossiers d'aprenentatge? Alguns d'aquests instruments s'han fet amb col·laboració dels aprenents? Les activitats autonomitzadores s'adrecen a reforçar la coneixença de la identitat de la persona com a autoaprenent (té per objectiu fer emergir, per exemple, l'autobiografia lingüística, o l'autobiografia relacionada amb la manera personal d'aprendre, per a la presa de consciència personal d'aquests aspectes)? Les activitats autonomitzadores s'adrecen a fer detectar les necessitats de l'aprenent? L'han d'ajudar a establir-se els objectius d'aprenentatge i, si cal, a revisar-los? L'han d'ajudar a planificar-se o organitzar-se l'aprenentatge o fer-ne el seguiment? L'han d'ajudar a avaluar-se? Es tracta de proves d'autoavaluació? Les activitats s'adrecen a ajudar l'aprenent a conèixer millor el seu estil d'aprenentatge? S'adrecen a fer que l'aprenent conegui les "regles del joc" compartides amb els altres agents de la formació (formador, altres aprenents) per al desenvolupament adequat del seu procés d'autoaprenentatge (informació completa sobre les característiques de les seqüències didàctiques que realitza, informació adequada per a la realització de l'avaluació; informació sobre el nivell de competència que correspon a les diverses habilitats lingüístiques, etc.)?

Page 13: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Es considera adequat que la reflexió autonomitzadora aparegui en un material independent, en uns instruments desvinculats de les activitats sobre llengua, o es considera, precisament, que és bo que aparegui integrada en els altres materials de llengua? Com s'ha de produir la integració, si pertoca? Quin grau d'explicitud han de tenir aquestes activitats? S'ha previst quan s'han de fer servir aquestes activitats o instruments? S'ha pensat com fer que el material contingui la reflexió autonomitzadora necessària, i que no en contingui d'excessiva? S'ha pensat com fer que l'aprenent tingui accés només a la reflexió autonomitzadora pertinent a les seves necessitats d'aprenentatge?

L’aprenent pot escollir entre diverses activitats? Pot escollir el grau de dificultat? Pot escollir fer noves tasques amb les mateixes estratègies o canviar d’estratègies per a treballar un mateix contingut? Quins recursos té per a fer-ho?

És un material de suport? És un material didàctic complementari (vídeos, pel·lícules, audicions, cançons, textos literaris...). És clar de quin altre material és complementari i a quins interessos d'aprenentatge dels aprenents pot correspondre?

S'ha fet una previsió del temps de vida dels materials en relació amb les diverses opcions preses (tecnològiques, per exemple)?

Validesa

Caldrà actualitzar els continguts? Els continguts es faran obsolets? Amb quina periodicitat? S’han previst els mitjans per a fer-ho?

Forma d'utilització Calen uns requisits determinats o coneixements previs per utilitzar aquest material?

Page 14: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

El material ha de ser utilitzat individualment i en grup?

Té en compte les dues possibilitats? És adequat encara que no existeixi un grup de persones per utilitzar-lo? Estableix clarament com es constitueix un possible grup de treball? Preveu les modalitats de comunicació amb què el grup ha d'interactuar? Hi ha activits que fomentin l’aprenentatge cooperatiu? Es preveu la revisió entre companys?

El material s'insereix en un cos més ampli de materials per a l'autoaprenentatge?

En respecta les línies generals de tota mena (de contingut, de disseny gràfic, d'iconografia, de nivells de contingut, etc.)? El material forma part d'una seqüència didàctica més àmplia? S'hi insereix amb plena coherència? Convida a pensar, per coherència, en el replantejament d'algun altre material existent al centre (per incoherència, coexistència d'enfocaments contradictoris o poc consistents, plantejament d'un nou sistema de classificació, etc.)? Com es preveu superar aquest aspecte?

El material és polivalent? S'adequa, per exemple, a una necessitat o un nivell de llengua concrets, però és vàlid per a necessitats o nivells diferents?

El material pot servir a persones que tenen necessitats més específiques que aquelles per a les quals ha estat concebut? Conté indicacions per a aquest ús més específic?

El material es concep per a un autoaprenentatge lliure, mixt o complementari a una formació presencial?

El material s'ha de fer servir totalment o es pot utilitzar parcialment amb significació?

Les indicacions sobre com utilitzar el material són clares per a l’aprenent?

Els requeriments tècnics són explícits i entenedors per a l’aprenent (per exemple, requeriments de sistema operatiu i programes en el cas de material per a ordinador)?

Hi ha indicacions sobre com resoldre possibles problemes tècnics (per exemple, amb els formats de so)?

Page 15: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

És clar per a l'usuari fins a quin punt pot recórrer al formador en l'ús del material i en quines condicions? (què en pot esperar?)

L'ús del material preveu la intervenció del formador per a l'administració, el seguiment, la correcció, les consultes puntuals, l'avaluació, el consell, la resolució d'activitats obertes? Calen uns materials complementaris per a l’assessor/formador?

Té clau de resposta? Es tracta de respostes matisades? Conté una retroalimentació consistent o basada en respostes de sí/no?

Rol del formador i retroalimentació

El material permet obtenir només respostes tancades? Es basa absolutament en l'autocorrecció?

La retroalimentació s'aprofita per a reforçar aspectes estratègics o reflexius?

En el cas dels materials en suport digital, l’aprenent pot veure les activitats ja realitzades?

En aquest cas, quina informació té disponible: relació d’activitats, avaluació de les acivitats fetes, temps per a fer-les, etc.?

Preveuen una avaluació diagnòstica, formativa, final, sistemàtica, global, integradora, individualitzada? Tenen en compte els coneixements previs dels aprenents?

Sistema d'avaluació Els materials preveuen els aspectes relacionats amb l'avaluació dels aprenentatges? Dissenyen una avaluació adequada?

Preveuen l'existència d'autoavaluació i heteroavaluació?

La informació que obté l’aprenent és global o detallada?Si és detallada, és activitat per activitat, per habilitats, per àrees de continguts...?

Page 16: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Es preveu autoavaluació per a exercicis oberts? Si n’hi ha, com es fa: mitjançant models, indicacions per a l’autoreflexió, facilitnat-li mitjans perquè trobi la resposta per si mateix?

L’aprenent pot decidir en quin moment pot fer l’avaluació? Pot escollir entre diferents tipus d’avalació: per qüestions lingüístiques concretes, per habilitats, pel conjunt del material...?

L’aprenent té recursos per a avaluar si va aconseguint els objectius d’aprenentatge proposats? Té recursos per a introduir canvis en la planificació inicial si veu que necesita/vol introduir nous objectius?

L’aprenent té feedback sobre les respostes incorrectes? I sobre les correctes?

Llengua utilitzada Quina llengua es fa servir al material? La llengua de les instruccions és adequada? La terminologia emprada és la que pot conèixer l'usuari objectiu?

Eines o recursos per al disseny

Quina bibliografia, documentació, recursos es tenen en compte per a un disseny òptim del material?

Es tenen en compte materials similars existents en altres llengües, per exemple?

Page 17: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

[Fase 3] Producció Definició Aspectes relacionats amb el procés de creació del material.

1r nivell de concreció 2n nivell de concreció 3r nivell de concreció

Organismes implicats El material és una iniciativa d'un sol centre, o bé la producció i/o l'explotació es poden compartir entre dos o més centres (de la mateixa organització, o no) amb necessitats semblants?

Es té en compte en la producció el parer d'elaboradors, assessors o formadors que hagin experimentat en la producció de materials semblants?

Assessorament

Hi ha alguna entitat que vetlli per l'autoaprenentatge o el promogui que pugui assessorar, orientar, aconsellar, coordinar en la producció del material?

Sistema de treball Se segueix un model de gestió de projectes en la producció del material (seguint diverses etapes que van des de la planificació fins a l'avaluació del material)?

Temporalització Se segueix una temporalització detallada de la producció del material (terminis de lliurament de feines, reunions de seguiment del treball, coordinació entre professionals, previsió de l'acabament del material, l'avaluació i l'inici d'utilització)?

Document de guiatge Hi ha algun document de guiatge que expliqui el

Page 18: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

disseny del material i el procés de creació, que pugui ser útil als diversos professionals que hi intervenen?

Circuit de tasques S'ha establert un circuit de producció? Hi ha un ordre cronològic d'execució de tasques que sigui imprescindible respectar perquè puguin intervenir a temps els diversos professionals?

S'ha pensat quina o quines són les persones indicades per a l'elaboració del material?

Es compta amb un expert en continguts? Es compta amb un expert en disseny gràfic? Es compta amb un informàtic? Es compta amb un pedagog? Es compta amb un expert en els mitjans que es fan servir? Es compta amb personal per a la implementació?

S'ha pensat en un equip interdisciplinari d'experts en diferents camps?

Com es resol la manca de personal especialitzat en algun dels àmbits imprescindibles del treball?

Ha de fer el material, necessàriament, un assessor del centre?

S'han valorat els avantatges i inconvenients d'aquest fet?

S'ha pensat en la possibilitat de fer consultes puntuals a experts en determinades àrees?

Professionals implicats

S'ha pensat, si pertoca, en un procediment idoni de selecció de totes les persones que participaran en l'elaboració del material?

Autoria i originalitat És un material creat íntegrament per l'autor i que no utilitza cap element extern a ell o bé és un material que integra elements externs d'altres autors (ex.: fitxa que incorpora textos o activitats

Es coneixen els criteris per a la utilització de textos o materials d'altres persones (en els diversos mitjans), a fi de no vulnerar les lleis de propietat intel·lectual?

Page 19: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Quins drets té l'autor sobre el material creat? Hi ha algun document de cessió de drets d'utilització al centre?

d'altres persones) per al treball lingüístic?

Si hi ha continguts que afecten qüestions de copyright, s’ha tingut en compte aquest fet? Es té clar com resoldre-ho?

És un material que recolza bàsicament en un altre material extern (una sèrie de televisió, una pel·lícula....)?

L'aprenent disposa d'aquests altres materials?

El material conté els crèdits o les referències adequats (nom de l'autor, nom o logo de les institucions que l'han finançat o subvencionat, de qui l'ha coordinat, referències a materials d'altres autors utilitzats...)?

S’ha pensat a fer un material d’ús lliure o d’ús amb baix nivell de restricció, o és d’ús privatiu?

En el primer cas, s’ha utilitzat alguna llicència, com Creative Commons, GNU, etc.?

Se sap gestionar un pressupost?

Quines modalitats de retribució són possibles? Quina és més convenient per al col·laborador i/o per al centre? Se'n coneixen els procediments administratius? Es paga per feina feta?

Gestió econòmica

Es tenen establerts els criteris i els canals administratius per a la retribució de la feina? El col·laborador està assabentat de les

condicions de pagament?

Page 20: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Es coneix el preu/hora dels diversos professionals? Es tenen referències d'institucions (col·legis de llicenciats, altres) sobre els honoraris?

Es coneix el preu per "unitat" de material (fitxa, il·lustració, fitxer de so...)

Es coneixen els honoraris adequats, actualitzats, per al pagament de les persones que elaboren el material?

Es tenen referències del cost d'altres materials produïts pel centre o altres centres?

S'ha calculat què poden representar els ingressos per utilització a càrrec dels autoaprenents?

S'ha pensat en l'amortització de la inversió feta en el material?

S'ha calculat què pot representar una possible venda del material a altres centres? Es disposa de la bibliografia oportuna? Es disposa del programari informàtic?

Eines i equipament Es tenen a l'abast les eines adequades per a la creació del material, tant si el material es crea al centre com si el creen particularment els professionals implicats?

Es tenen llicències d'ús del programari?

Page 21: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

[Fase 4] Distribució Definició: Aspectes relacionats amb la utilització del material.

1r nivell de concreció 2n nivell de concreció 3r nivell de concreció Hi ha un pla per a l'ús del material, per evitar-ne el desconeixement i la infrautilització? S'ha pensat en una propaganda en paper, web o altres mitjans? S'ha pensat a donar a conèixer el material, dins i fora de la institució? S'ha pensat a fer sessions informatives vora les persones que poden divulgar l'existència del material?

Difusió S'ha pensat en la difusió de l'existència del material?

S'ha pensat que la creació del material és una experiència que es pot divulgar i compartir? Que es pot donar a conèixer en alguna jornada o sessió amb professionals?

El material serà d'accés lliure o gratuït? Indistintament per a tots els usuaris?

Aspectes econòmics

Les tarifes d'utilització cobreixen el cost del formador? Cobreixen una part de la creació del material?

Hi ha servei de préstec? Entorn de consulta El material es pot consultar fora de l'espai / context en què es troba? Es pot fotocopiar al centre?

Page 22: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Porta les indicacions pertinents perquè l'usuari el pugui fer servir sense problema fora del centre (requeriments informàtics, per exemple, en el cas d'un CD o un web)?

La informació sobre el material: per a l’aprenent, per a centres d’autoaprenentatge és prou clara i completa (a qui s’adreça, objectius, requisits, condicions d’ús, serveis oferts, durada, tipus d’avaluació, etc.)?

Quins passos cal fer per tenir accés al material (inscripció, alta en un espai virtual, atorgament de contrasenyes, consulta a l'assessor, etc.)

El material és fàcilment accessible a l'usuari?

Hi ha una demo?

L'ús del material pressuposa que l'aprenent coneix l'entorn (físic/virtual) i sap què hi pot trobar i com fer-ho servir (aparell per a enregistrar producció oral, per exemple)?

L'ús del material requereix un taller o una sessió d'iniciació a l'ús de l'entorn?

L'entorn (presencial o virtual) en què s'utilitza el material té les condicions adequades perquè es produeixi la comunicació prevista? Hi ha els espais adequats (espais físics adients, bústies de correu electrònic, espais de fòrum, de notícies, d'agenda, de xat)?

Hi ha establerts i accessibles els protocols per a la comunicació en l'entorn (temps d'assessoria presencial; normes per a intervenir en un fòrum, etc.).

Mitjans per a la consulta L'espai d'aprenentatge té els aparells / la infraestructura adequats per a la consulta del material (ordinador, aparell de reproducció de so, magnetòfons, DVD, espais adients per a la

Page 23: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

consulta i disponibles...) Constància de l'ús Es preveu tenir constància de l'ús que es fa

d'aquests materials (comptador al web, per exemple, si escau)? Es podrà detectar si alguna part no s'utilitza o s'utilitza menys a fi de replantejar-la?

Page 24: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

[Fase 5] Avaluació Definició Aspectes relacionats amb el control de la qualitat del material.

1r nivell de concreció 2n nivell de concreció 3r nivell de concreció

S'han previst diverses fases d'avaluació? Hi ha un calendari d’avaluació?

Temporalització

S'ha previst pilotar el material quan n'hi hagi una unitat significativa, o un cop estigui enllestit?

Es compta amb experts en els continguts? Es compta amb dissenyadors gràfics? Es compta amb informàtics? Es compta amb pedagogs? Es compta amb experts en autoaprenentatge? Es compta amb experts en els mitjans?

Avaluadors S'ha previst la intervenció de diversos professionals en l'avaluació? Qui hi intervé?

Es compta amb aprenents?

Qui els farà? Qui els administrarà?

Intruments d'avaluació S'han previst els instruments per a les diverses fases d'avaluació del material

Amb quin pressupost? Tipus d'avaluació És una avaluació quantitativa (ítems d’un

qüestionari), qualitativa (entrevista, p. ex.) o mixta?

Page 25: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen

Com s’analitzaran les dades (variables, tractament estadístic, etc.)?

S'ha previst que s'avaluïn indicadors de mena diversa en les diverses etapes de l'avaluació del material (aspectes funcionals, gràfics, de docència, d'aprenentatge, estètics, tècnics). S'ha previst com fer la selecció dels indicadors rellevants a cada fase?

Indicadors

Quins són els elements rellevants que es volen avaluar, intrínsecs al material (usabilitat, per ex.) i indirectes (impacte a l’hora de superar un examen, per ex.)?

S'han previst els canals de recollida i implementació de les esmenes fruit de l'avaluació?

Millora S'ha previst com s'han d'incorporar els elements de millora?

El pressupost preveia aquesta tasca?

Page 26: Guia per a l’elaboració de materials didàctics de llengua ...blogs.uab.cat/estrategiesaprenentatgellengues/files/2009/02/guia... · S’estructura a partir de cinc fases que recullen