guia docent · p resolució d'exercicis i problemes mitjà (màx. 50) 2 p seminaris/tallers...

1/37

Guia Docent

Titulació d’Arquitectura (Pla 2010)

Curs 2010-2011

(revisió juliol 2010)

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Av. Diagonal, 649

08028 BARCELONA

Tel.: +34 93 401 6333 — Fax: +34 93 433 3783 Email: [email protected]

www.etsab.upc.edu

2/37

Sumari Matemàtiques I ..............................................................................................................................................3

Programa docent......................................................................................................................................3 Informació curs 2010/11 ...........................................................................................................................5

Matemàtiques II .............................................................................................................................................6 Programa docent......................................................................................................................................6 Informació curs 2010/11 ...........................................................................................................................8

Física I...............................................................................................................................................................9 Programa docent......................................................................................................................................9 Informació curs 2010/11 .........................................................................................................................11

Física II ............................................................................................................................................................12 Programa docent....................................................................................................................................12 Informació curs 2010/11 .........................................................................................................................15

Dibuix I............................................................................................................................................................16 Programa docent....................................................................................................................................16 Informació curs 2010/11 .........................................................................................................................18

Dibuix II...........................................................................................................................................................19 Programa docent....................................................................................................................................19 Informació curs 2010/11 .........................................................................................................................21

Bases per al projecte I.................................................................................................................................23 Programa docent....................................................................................................................................23 Informació curs 2010/11 (grups matins) ...............................................................................................25 Informació curs 2010/11 (grups tarda).................................................................................................26

Bases per al projecte II ................................................................................................................................27 Programa docent....................................................................................................................................27 Informació curs 2010/11 (grups matins) ...............................................................................................29 Informació curs 2010/11 (grups tarda).................................................................................................30

Bases per a la teoria....................................................................................................................................31 Programa docent....................................................................................................................................31 Informació curs 2010/11 .........................................................................................................................34

Bases per a la tècnica ................................................................................................................................35 Programa docent....................................................................................................................................35 Informació curs 2010/11 .........................................................................................................................37

3/37

Matemàtiques I. Programa docent i informació del curs 2010/11

Matemàtiques I Programa docent Model de docència Tipus de docència

Teoria (T): 2h/setmana Pràctica (P): 3h/setmana (inclou 12,5h/semestre de tutories)

Horaris Dia 1: 2h de teoria Dia 2: 2h de pràctica Dia 3: 1h de pràctica

Metodologia

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2 P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (Màx. 50) 2 P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1

Activitats No Presencials Hores semestre - Treball autònom 84

Avaluació de l’assignatura

Sistema Avaluació

Continuada Avaluació

Final Convocatòria Extraordinària

Proves de resposta llarga 80% 100% 100% Proves tipus test 10% 0 0 Treballs i exercicis individuals 10% 0 0

Objectius

L'assignatura Matemàtiques I es dedica a una introducció a la Geometria que és essencial en els estudis d'Arquitectura, a desenvolupar conceptes geomètrics i algebraics incidents en el disseny arquitectònic i en el coneixement del pla i de l'espai. L'assignatura vol ésser a l'ensems formativa i informativa, transmetent no sols les tècniques de resolució sinó llurs conceptes teòrics essencials, sense oblidar els continguts culturals matemàtics que tot futur arquitecte ha de conèixer en profunditat. Mitjançant de l'assignatura es treballaran les competències establertes a la memòria del grau. Continguts Geometria mètrica Sobre el regle, el compàs i l'Arquitectura El regle geomètric Algunes construccions elementals Eines i mètodes per a construccions amb regle i compàs Nombres construïbles amb regle i compàs Quatre problemes clàssics de regle i compàs Problemes mètrics

Teoria de la proporció Teoria de la proporció en Arquitectura Propietats elementals de la proporció Proporcions estàtiques i dinàmiques

4/37

Matemàtiques I. Programa docent i informació del curs 2010/11 El nombre d'or: la divina proporció De les mesures i la proporció Concepcions culturals de la proporció en Arquitectura El Modulor de Le Corbusier La coordinació modular

Geometria vectorial Espais vectorials, subespais, bases Aplicacions lineals Matrius Àlgebra matricial Representació matricial i gràfica d'aplicacions lineals Valors i vectors propis d'un endomorfisme Diagonalització d'endomorfismes Varietats lineals Producte escalar, norma, distància i angle

Transformacions geomètriques Afinitats Transformacions ortogonals Isometries o moviments rígids Homotècies Semblances Projeccions Aplicacions a còniques i quàdriques

Teoria de la simetria Simetria i Arquitectura Grup de simetria d'una figura plana Grups puntuals de simetria o de Leonardo Grups de simetria de sanefes Grups de simetria de mosaics Simetria espacial Poliedres La Alhambra de Granada

Còniques i quàdriques Descripció de les còniques Descripció de les quàdriques Propietats mètriques Còniques i quàdriques a l’arquitectura Geometria de Gaudí

5/37

Matemàtiques I. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 Professor/a responsable Professorat Alsina Catala, Claudi Cruells Pages, Pere

Boixader Ibañez, Dionis Casabo Gispert, Jorge Congost Iglesias, M. Assumpta Garcia Roig, Jaime Luis Guijarro Carranza, Maria Piedad Juan Moreno, Jose Maria Monreal Pujadas, Amadeo Recasens Ferres, Jorge Samper Rodes, Jose Maria Tomas Belenguer, Maria Santos

Departament 716 - Departament d'Estructures a l'Arquitectura Bibliografia bàsica - Alsina, Claudi.; Jacas, Joan; Tomás, M.Santos ‘Geometria a l’Arquitectura’. Barcelona:

Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019238. - Alsina, Claudi.; Nelsen, Roger B. ‘Charming proofs: a journey into elegant mathematics’.

Washington: Mathematical Association of America, 2010. ISBN-13: 9780883853481. - Guijarro Carranza, Piedad; Cruells Pagès, Pere. ‘Matemàtiques per a l’arquitectura:

problemes resolts’. 3a ed. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 9788483019153. - Pedoe, Dan. ‘La geometría en el arte’. Barcelona: Gustavo Gili, 1979. - Puig Adam, P. ‘Curso de geometría métrica’. Madrid: Euler, 1986. ISBN 8485731050. Bibliografia complementària - Coxeter, Harold.S.M. ‘Fundamentos de Geometría’. México D.F.: Limusa, 1971. ISBN

9681806417. - Eves, Howard Whitley. ‘Estudio de las geometrías’. México: Hispano Americana, [1969]. - Ghyka, Matila C. ‘Estética de las proporciones en la naturaleza y en las artes’. 3a ed.

Barcelona: Poseidón, 1983. ISBN 8485083067. - Ghyka, Matila C. ‘El número de oro: ritos y ritmos pitagóricos en el desarrollo de la

civilización occidental’. Barcelona: Poseidón, 1992. ISBN 8485083113. - Le Corbusier. ‘El Modulor’. 2 v. Barcelona: Poseidón, 1980. - March, Lionel; Steadman, Philip. ‘The geometry of environment’. London: Methuen & Co.,

1974. - Quaroni, Ludovico. ‘Proyectar un edificio: ocho lecciones de Arquitectura’. Madrid: Xarait,

1980. ISBN 8485434099. Altres Es programarà alguna visita de clar interès geomètrico-arquitectònic. Pàgina Web de la Secció de Matemàtiques i Informàtica:

http://www.upc.edu/ea-smi/index.html Recursos:

S’utilitza la Intranet Docent per intercanviar informació entre el professorat i l’estudiantat.

6/37

Matemàtiques II. Programa docent i informació del curs 2010/11

Matemàtiques II Programa docent Model de docència Tipus de docència



Metodologia

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2 P Resolució d'exercicis i problemes Mitjà (Màx. 50) 2 P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1



Sistema Avaluació



Proves de resposta llarga 80% 100% 100% Proves tipus test 10% 0 0 Treballs i exercicis individuals 10% 0 0

Objectius

Aquesta assignatura pretén desenvolupar la capacitat per a identificar, plantejar, resoldre, interpretar i verificar problemes que involucren càlculs, prenent com a fil conductor exemples propis de l’ofici arquitectònic amb un caire eminentment geomètric. Es desenvolupen tècniques de càlcul en les seves vessants heurística, analítica i numèrica. Atès que aquesta darrera vessant requereix una gran potència de càlcul, s’aprofita per establir una connexió entre el càlcul i la informàtica; s’introdueix l’ús de certes aplicacions informàtiques i, un cop exposada la part teòrica dels mètodes numèrics i dels de modelització de corbes i superfícies, es tradueixen a algorismes que s’implementen en aquestes aplicacions. Continguts L’art de calcular El vell ofici de calcular i els càlculs dels i les arquitectes Aprendre a calcular L’arc capaç i el problema de Regiomontanus El punt de Fermat i els serveis comarcals Calcular empíricament L’art de calcular amb trigonometria Corbes isòptiques Problemes d’aparcaments i escales

7/37

Matemàtiques II. Programa docent i informació del curs 2010/11 Geomatemàtica i càlculs topogràfics Pick a l’Eixample L’art de calcular funcionalment Anàlisi de la forma. Relació entre funcions i objectes geomètrics Funcions de dues i tres variables

- Corbes i superfícies de nivell - Continuïtat i diferenciabilitat. Gradient, recta i pla tangent

Aproximació local de corbes i superfícies. Fórmula de Taylor Càlcul d’extrems. Relatius, condicionats i absoluts Mesuraments. Integració. Càlcul de longituds, àrees i volums L’art de calcular numèricament Unes primeres estratègies Aproximacions i errors Zeros de funcions Integració numèrica Els fulls de càlcul L’art de generar corbes i superfícies en arquitectura Corbes i superfícies Representació de corbes planes Representació de corbes espacials Representació de superfícies

8/37

Matemàtiques II. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 Professor/a responsable Professorat Monreal Pujadas, Amadeo

Alsina Català, Claudi Boixader Ibáñez, Dionís Casabó Gispert, Jorge Congost Iglesias, M. Assumpta Cruells Pagès, Pere García Roig, Jaume LLuís Guijarro Carranza, María Piedad Juan Moreno, José Maria Recasens Ferres, Jordi Samper Rodes, José María Tomás Belenguer, María Santos

Departament 716 - Departament d'Estructures a l'Arquitectura Bibliografia bàsica - Alsina C., [et alt.]. ‘Càlcul per a l’Arquitectura.’ Barcelona: Edicions UPC, 2008. ISBN

9788483019450. - Demidovich B.P. ‘Problemas y ejercicios de análisis matemático.’ 11a ed. Madrid: Paraninfo,

1991. ISBN 8428300496. - Foley,James D. [et alt.]. ‘Computer graphics: principle and practice’. 2nd. ed. Reading, MA

[etc.]: Addison-Wesley, 1996. ISBN 0201121107. - Jacas, Joan [et al.]. ‘Informàtica per a arquitectes’. Barcelona: Edicions UPC, 2002. ISBN

8483015935. També disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=AR084XXX> (Accés restringit als usuaris de la UPC).

- Larson, Roland E. ‘Cálculo’. 8a ed. Madrid: Pirámide, 2006. ISBN 9701052749 (v.1); ISBN 9701052757 (v. 2).

Bibliografia complementària - Baranenkov, G. [et al.]. ‘Problemas y ejercicios de análisis matemático’. Madrid: Paraninfo,

1993. ISBN 8428300496. - Curran, Susan. ‘Enciclopedia Alianza de la Informática’. Madrid: Alianza, 1987. ISBN

8420683034. - Hearn, Donald. ‘Computer graphics’. 2nd ed. Englewood Cliffs: NJ: Prentice-Hall, 1997. ISBN

0131615300. - Thomas, George Brinton. ‘Cálculo con geometría analítica’. 6a ed. Mexico D.F. [etc.]:

Addison- Wesley Iberoamericana, 1987. ISBN 9688580783.

Altres Pàgina Web de la Secció de Matemàtiques i Informàtica:

http://www.upc.edu/ea-smi/index.html Recursos:

S’utilitza la Intranet Docent per intercanviar informació entre el professorat i l’estudiantat.

9/37

Física I. Programa docent i informació del curs 2010/11

Física I Programa docent Model de docència Tipus de docència



Metodologia

Activitats presencials Grup Hores

setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2 P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2 P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1



Sistema Avaluació



Proves de resposta curta 20% 30% 30% Proves de resposta llarga 60% 70% 70% Proves tipus test 10% 0 0 Treballs i exercicis en grup 10% 0 0

Objectius

Conèixer adequadament i assolir un nivell suficient d'aplicació a l'arquitectura dels principis de l'estàtica i de la geometria de masses.

Adquirir un coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura de les propietats mecàniques dels sòlids.

Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i la sostenibilitat.

Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la reflexió crítica.

Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria.

Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup. Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar

críticament la informació recopilada. Continguts Principis de la mecànica. Estàtica dels sòlids rígids Les estructures i els materials a l'arquitectura

- Equilibri i petites deformacions - Models mecànics de la matèria sòlida: partícula puntual, sòlid rígid, sòlid elàstic - Equacions constitutives.

10/37

Física I. Programa docent i informació del curs 2010/11 Estàtica de la partícula puntual

- Lleis de Newton - Condicions d'equilibri estàtic

Estàtica del sòlid rígid - Moment d'una força - Equivalència de sistemes de forces - Centres de gravetat - Equilibri del sòlid rígid - Classificació dels suports - Forces de lligam

Equilibri de sistemes de sòlids rígids. Aplicacions Estructures planes isostàtiques

- Gelosies - Anàlisi de pòrtics i marcs: suports exteriors, lligams interns - Diagrama del sòlid lliure

Bigues rectes - Bigues sotmeses a forces transversals (concentrades i distribuïdes) i moments puntuals - Diagrames de forces tallants i moments flectors

Diagrames de pòrtics plans isostàtics - Diagrames de forces axials, forces tallants i moments flectors

Propietats mecàniques dels materials. Elasticitat Propietats mecàniques dels materials

Diagrama tensió-deformació. Elasticitat i plasticitat. Materials dúctils i materials fràgils. Trencament. Porositat. Tenacitat. Resiliència. Duresa.

Comportament elàstic dels materials - Model de sòlid elàstic. Tensions i deformacions - Càrrega axial uniforme: llei de Hooke, mòdul d'elasticitat, relació de Poisson - Càrrega multiaxial: llei de Hooke generalitzada, mòdul d'elasticitat de volum - Cisallament pur: mòdul de cisallament. Dilatació tèrmica

Aplicacions del comportament elàstic - Flexió pura: distribució de tensions, moments d'inèrcia - Flexió d'una barra recta: desplaçaments i girs dels extrems, deformada a estima - Torsió - Introducció als problemes hiperestàtics

11/37

Física I. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 Professor/a responsable Professorat Fayos Vallès, Francesc

Batiste Boleda, Oriol Closa Domínguez, Josep M. Franco González, Fidel Martínez Santafé, Maria Dolors Niubó Eslava, Maria Roset Calzada, Jaume Torres Herrera, Ramon

Departament 720 - Departament de Física Aplicada Bibliografia bàsica - Beer, F.P.; Johnston, E.R.; Eisenberg, E.R.. ‘Mecánica Vectorial para Ingenieros: Estática’.

Mdrid: McGraw-Hill, 2010. ISBN 978-607-15-0277-3. - Beer, F.P.; Johnston Jr., E.R.; DeWolf J.T.. ‘Mechanics of materials’. New York: McGraw-Hill,

2006. ISBN 007-124999-0. - Obiol, A.; Morales, J.M.; López-Almansa, F.. ‘Apuntes para un curso básico de estructuras

planas’. Barcelona: ETSAB, 2010. Bibliografia complementària - 'Codi tècnic de l’edificació. Documents bàsics SE (Seguridad estructural, abril 2009)’.

[Consulta: 7 juliol 2010]. Disponible a: http://www.mviv.es/es/pdf/cte/DB%20SE%20abril%202009.pdf

- Collieu, AM; Powney, DJ. ‘Propiedades mecánicas y térmicas de materiales’. Barcelona: Reverté, 1977. ISBN 9788429141429.

- Navés, Francesc; Llorens, Miquel. ‘Càlcul d’estructures’. Barcelona: Edicions UPC, 1995. ISBN 84-8301-208-1. També disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR011XXX> (Accés restringit als usuaris de la UPC)

- Sastre, Ramon. ‘Propietats dels materials i elements de construcció’. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 848301422. També disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR065XXX> (Accés restringit als usuaris de la UPC)

12/37

Física II. Programa docent i informació del curs 2010/11

Física II Programa docent Model de docència Tipus de docència



Metodologia


setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2 P Resolució d'exercicis i problemes / Pràctiques Mitjà (Màx. 50) 2 P Treball en Grup Petit (Màx. 30) 1



Sistema Avaluació



Proves de resposta curta 20% 30% 30% Proves de resposta llarga 60% 70% 70% Proves tipus test 10% 0 0 Treballs i exercicis en grup 10% 0 0

Objectius Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics del condicionament

higrotèrmic, acústic i lumínic dels espais arquitectònics. Adquirir un coneixement adequat i aplicat dels principis físics necessaris per dotar dels

serveis essencials (aigua, llum i gas) a una estructura arquitectònica. Assolir el coneixement dels principis físics necessaris per fer un ús sostenible dels recursos

energètics en el condicionament ambiental dels espais arquitectònics. Adquirir l'habilitat per aplicar de forma equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia i

la sostenibilitat. Detectar carències en el propi coneixement i buscar eines per superar-les mitjançant la

reflexió crítica. Assolir un nivell adequat de comunicació oral i escrita. Ser capaç de comunicar-se

correctament i amb fluïdesa quan es tracti dels temes propis de la matèria. Millorar les capacitats de treball en equip i ser capaç d'assumir diferents rols dins del grup. Adquirir la destresa suficient en la gestió de les fonts d'informació internes i externes. Valorar

críticament la informació recopilada.

13/37

Física II. Programa docent i informació del curs 2010/11 Continguts Bases físiques de les instal·lacions de serveis Fluids. Hidrostàtica i hidràulica

- Concepte de fluid: líquids i gasos - Equació fonamental de la hidrostàtica - Tensió superficial - Capil·laritat - Viscositat - Equació de Bernouilli generalitzada - Pèrdues de càrrega en conductes

Generació, transport i consum del corrent elèctric - Corrent altern: potència útil i factor de potència - Fonts d'energia elèctrica - Energia renovables - Transport: transformadors - Consum: relació potència generada / potència consumida

El condicionament tèrmic. Transferència de calor i aïllament tèrmic Temperatura i calor. Confort higrotèrmic

- Temperatura - Dilatació tèrmica - Calor específica i capacitat tèrmica - Calor sensible i calor latent - Principis de la termodinàmica - Cicles termodinàmics - Propietats de l'aire humit - Àbac psicromètric

Propagació de la calor. Aïllament tèrmic - Modes de propagació de calor: conducció, convecció, radiació - Transmitància d'un tancament - Aïllament tèrmic - Inèrcia tèrmica - Risc de condensacions: diagrama de Glaser

El so. Acústica de sales Ones mecàniques. Ones sonores. Energia en els processos ondulatoris

- Vibracions lliures i forçades - Ones mecàniques - Ones harmòniques: període, freqüència, amplitud, longitud d'ona. Interferència - Ones estacionàries - Energia i intensitat

Percepció del so. Acústica de sales. Aïllament acústic - Atributs del so - Sensació sonora - Nivell acústic - Transmissió, reflexió i absorció de la intensitat sonora - Acústica de sales: reverberació - Aïllament acústic (so aeri) - Aïllament a les vibracions

La llum i la il·luminació d'espais Ones electromagnètiques: radiació ultraviolada, llum visible i infraroja

- Radiació - Magnituds radiomètriques - Espectre electromagnètic - Transmissió, reflexió, absorció i emissió de radiació

14/37

Física II. Programa docent i informació del curs 2010/11 - Superfícies selectives - Efecte hivernacle

Percepció visual. Il·luminació d'espais - Flux lluminós - Rendiment lluminós - Intensitat lluminosa - Il·luminància - Luminància - Transmissió de la llum

15/37

Física II. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 Professor/a responsable Professorat Martínez Santafé, Maria Dolors

Batiste Boleda, Oriol Closa Domínguez, Josep M. Fayos Vallès, Francesc Franco González, Fidel Roset Calzada, Jaume Torres Herrera, Ramon

Departament 720 - Departament de Física Aplicada Bibliografia bàsica - Collieu, AM; Powney, DJ. ‘Propiedades mecánicas y térmicas de materiales’. Barcelona:

Reverté, 1977. ISBN 9788429141429. - Egan, M. David. ‘Architectural Acoustics’. New York: McGraw-Hil, 1988. ISBN 978-0070191112. - Egan, M. David. ‘Architectural Lighting’. New York: McGraw-Hill, 2001. ISBN 978-0070205871. - Incropera, Frank Paul; DeWitt, David P. ‘Fundamentos de transferencia de calor’. México

D.F.: Prentice Hall, 2000. ISBN 978-9701701706. - Tipler, Paul A.; Mosca, Gene. ‘Física para la ciencia y la tecnología’. Barcelona: Reverté,

2010. ISBN 978-8429144284. Bibliografia complementària - ‘Codi tècnic de l’edificació. Documents bàsics HE (Estalvi d’energia, abril 2009), HR

(Protecció contra el soroll, setembre 2009)’. [Consulta: 7 juliol 2010]. Disponible a: http://www.mviv.es/es/pdf/cte

- Faraoni, Valerio. ‘Exercises in environmental physics’. Berlin: Springer, 2006. ISBN 978-0387339122.

- Gonzalo, Guillermo Enrique. ‘Manual de arquitectura bioclimática’. Buenos Aires: Nobuko, 2003.

- Mulder, Karel. ‘Desarrollo sostenible para ingenieros’. Barcelona: Edicions UPC, 2007. ISBN 978-8483018927. [en línia]. 2007. [Consulta: 7 juliol 2010]. Disponible a: http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=CT017XXX

- Pritchard, DC. ‘Lighting’. 6a ed. Harlow, PA: Pearson Longman, 1999. ISBN 0582357993 Sastre, Ramon. ‘Propietats dels materials i elements de construcció’. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 848301422. També disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/EdUPC/locate4.asp?codi=AR065XXX> (Accés restringit als usuaris de la UPC).

16/37

Dibuix I. Programa docent i informació del curs 2010/11

Dibuix I Programa docent Model de docència Tipus de docència


Horaris

Dia 1: 1h de teoria i 2h de pràctiques Dia 2: 2h de pràctiques

Metodologia

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1 P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3 P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1



Sistema Avaluació



Proves de resposta curta 10% 0 0 Proves de resposta llarga 60% 100% 100% Treballs i exercicis individuals 15% 0 0 Treballs i exercicis en grup 15% 0 0

Objectius

Assolir la destresa suficient per visualitzar i entendre la arquitectura i el seu entorn. Conèixer l’ús del dibuix manual com a eina d’anàlisi de l’arquitectura. Aconseguir l’habilitat suficient per poder expressar i representar les formes de l’arquitectura

a partir del esbós i el croquis. Conèixer les eines i les tècniques gràfiques per poder realitzar presa de dades dels espais

arquitectònics i urbans. Utilitzar i dominar els instruments gràfics per la representació i del projecte arquitectònic. Conèixer l’ús dels símbols i dels signes gràfics emprats a l’arquitectura. Capacitar a l’estudiantat per tal de que puguin explicar els espais i les formes de

l’arquitectura mitjançant els diversos sistemes i tècniques de representació. Continguts L’espai al món de la plàstica,la cultura l l’arquitectura El dibuix de l’espai amb sistemes de representació per projecció. Criteris d’aplicació La perspectiva cònica. Conceptes bàsics. La secció fugada Els sistemes de representació en planta i alçat. Seccions Introducció a la incidència de la llum en les façanes i els espais interiors L’esbós de síntesi del natural Traçats d’esbossos en perspectiva Espais interiors i exteriors

17/37

Dibuix I. Programa docent i informació del curs 2010/11 Elements constructius Criteris per la representació de la textura i l’ambientació Croquis per la presa de dades. Estratègies i criteris bàsics Croquis d’elements de mobiliari de qualitat Croquis d’espais arquitectònics amb simplicitat de formes Croquis d’espais arquitectònics amb formes compostes Croquis d’agregacions d’espais i façanes La ergonomia i la seva relació amb l’arquitectura Escales gràfiques i humanes a la representació arquitectònica Representació sintètica de la figura humana i la seva incorporació als dibuixos

d’arquitectura. Cànons i mòduls de proporció Seqüències visuals d’espais arquitectònics Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d’interiors d’edificacions Esbossos simplificats en el control de recorreguts visuals d’exteriors urbans La representació dels detalls de l’arquitectura L’aproximació als elements que composen l’espai arquitectònic. El canvi d’escala El detall constructiu Anàlisi gràfic de l’arquitectura construïda Altres tècniques de representació El collage, la maqueta i el fotomuntatge Coordinació amb Bases per al projecte I El curs s’expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica. Per això, i d’acord amb l’assignatura Bases per al projecte I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar: La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de

l’espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la

capacitat de comunicació dels documents i del material generat

18/37

Dibuix I. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 Professor/a responsable Professorat Lloveras Montserrat, Joaquim

Aguado, Maite Arribas, Irma Conte-Pomi, Gustavo Meneses, Miguel A. Mercadé, Joan Solés, Erik Zaragoza, Isabel

Departament 718 - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I Bibliografia bàsica - Ching, Frank. 'Manual del dibujo arquitectónico'. 3a ed. rev. amp. México D.F: Gustavo Gili,

1992. ISBN 968-887-364-0. - Ching, Frank. 'Dibujo y proyecto'. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-2081-5. - Lloveras i Montserrat, Joaquim i Altres. 'Dibuix I: intervencions 2003-2007' [en línia]. 2007

[Consulta: 7 juliol 2009]. Disponible a: http://e-md.upc.edu/diposit/material/30372/34112.pdf

- Lloveras Montserrat, Kim. 'Leyes del posicionamiento 2005' [en línia]. 2005 [Consulta: 7 juliol 2009]. Disponible a: http://bibliotecnica.upc.edu/llibres/pdf/39895/39895_1.pdf

- Lloveras i Montserrat, Joaquim i Altres. 'Programa, exercicis, resum i fina 2003-2004'. [en línia]. 2005 [Consulta: 7 juliol 2009]. Disponible a: http://e-md.upc.edu/diposit/material/26390/26390.pdf

- Lloveras i Montserrat, Joaquim i Altres. 'Programa i exercicis curs 2004-2005' [en línia]. 2007 [Consulta: 7 juliol 2009]. Disponible a: http://e-md.upc.edu/diposit/material/30371/34111.pps

- Lloveras i Montserrat, Joaquim. 'Teoria TK de proporcions visuals' [en línia]. 2002 [Consulta: 7 juliol 2009]. Disponible a: http://bibliotecnica.upc.es/llibres/pdf/33858/33858_1.pdf

- Lloveras Montserrat, Joaquim i Altres. ‘Programa I Exercicis curs 2009-2010’ (Properament en línia)

- Lloveras Montserrat, Joaquim i Altres. ‘Programa I Exercicis curs 2010-2011’ (Properament en línia))

- Lloveras Montserrat, Joaquim i Altres ‘DAM, Docència no Presencial’ (Properament en línia)

19/37

Dibuix II. Programa docent i informació del curs 2010/11

Dibuix II Programa docent Model de docència Tipus de docència


Horaris


Metodologia

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1 P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 3 P Treball en Grup / Tallers Petit (Màx. 30) 1



Sistema Avaluació



Proves de resposta curta 15% 0 0 Proves de resposta llarga 70% 100% 100% Treballs i exercicis individuals 10% 0 0 Treballs i exercicis en grup 5% 0 0

Objectius Conèixer els sistemes de representació tradicionals i informàtics usuals en l'arquitectura. Reconèixer i interpretar els objectes a partir d'imatges representades en axonometria,

cònica, planta, alçats i/o seccions. Controlar els objectes en l'espai i el seu entorn aplicant conceptes de mesura, posició i

anàlisi formal. Utilitzar la geometria com model d'anàlisi i generació dels objectes. Gestionar les dades proposades, estructurar-les, elaborar-les i valorar el resultat. Plantejar i estructurar sistemes i mètodes de resolució de les estratègies de treball en la

determinació gràfica dels objectes. Controlar gràficament la influència de l'entorn natural o artificial en els espais

arquitectònics: Imatge (percepció), energia (asolellament), i emplaçament (terreny). Continguts LA GEOMETRIA DE LA REPRESENTACIÓ Representació bidimensional

- Conceptes i propietats de la representació en axonometría, planta i alçat. - La imatge perspectiva: estructura i percepció - Lectura i comprensió de la representació d'objectes. Aprehensió del espai

Representació tridimensional - Control mètric i posicional dels objectes en l'espai - Entrada de dades en sistemes gràfics tridimensionals

20/37

Dibuix II. Programa docent i informació del curs 2010/11 - Geometria bàsica en l'espai per a la generació d'objectes:

Pendents i angles Perpendicularitat, normals i tangències Corbes, superfícies i volums: conceptes, generació i control

- Operacions de transformació geomètrica. Modificació d'entitats mitjançant l'edició dels seus paràmetres. Conceptes de parametrització formal

ANÀLISI GEOMÈTRIC I PERCEPTIU DELS ELEMENTS QUE COMPOSEN ELS OBJECTES DE L'ARQUITECTURA Generació de models virtuals en 3D aplicant les interaccions entre cossos geomètrics Transformació i modificació de formes per a la generació de nous elements de disseny i

arquitectura. Estratègies de formalització Recursos geomètrics aplicats a temes específics per a la resolució de cobertes, el traçat

d'escales, generació de malles espacials, i creació de superfícies emprades en arquitectura

Recursos gràfics per al control del asolellament en l'arquitectura i el urbanisme Aplicació de la geometria de les superfícies lliures per a la generació de models del terreny

i a la seva modificació per a l'adaptació d'elements arquitectònics

21/37

Dibuix II. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 Professor/a responsable Professorat Santana Roma, Galdric

Alcaraz, Gonçal Brencea, Mihai Coloma, Eloi Ferran, Carles Giménez, Lluís Gimeno, Jaume de Mesa, Andrés Moreno Fernández, Mario-Víctor Mur, Rafael Majó, Pau Moya, Joaquim Navarro, Isidro Nocito, Gustavo Regot, Joaquim Ribó, Oriol Santana, Galdric Zapata, Hèctor

Departament 718 - Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I Bibliografia bàsica - Delgado, Magali; Redondo, Ernest. ‘Dibujo a mano alzada para arquitectos’. Barcelona:

Parramón, 2004. ISBN 9788434225497. - Sánchez Gallego, Juan Antonio. ‘Geometría descriptiva: sistemas de proyección cilíndrica’.

Barcelona: Edicions UPC, 1997. ISBN 8483012219. També disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=EG007XXXNN> (Accés restringit a usuaris de la UPC)

- Villanueva Bartrina, Lluís. ‘Introducció al traçat d’ombres’. Barcelona: Departament EGA I, UPC, 2001. ISBN 8495249111.

- Villanueva Bartrina, Lluís. ‘Perspectiva lineal: su construcción y su relación con la fotografía’. Barcelona: Edicions UPC, 2001. ISBN 8483015013.

- Villanueva, Lluís; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. ‘Dibuix tècnic 2’. Barcelona. Barcanova, 2003. ISBN 8448913515.

Bibliografia complementària - Ching, Francis D. K., Juroszek, Steven P.. ‘Dibujo y proyecto’. México. Gustavo Gili, 1999. ISBN

9688873659. - Foley, James D. ‘Computer graphics: principles and practice’. 2nd ed. Reading: Addison-

Wesley, 1996. ISBN 0201848406. - Izquierdo Asensi, Fernando. ‘Geometría descriptiva superior y aplicada’. 6a. ed. Rev.

Madrid: s.n., 2002. ISBN 849221094X. - Migliari, Riccardo. ‘Fondamenti della rappresentazione geometrica e informatica de-

ll’Architettura’. Roma: Kappa, 2000. ISBN 8878903566. - Monedero, Javier. ‘Aplicaciones informáticas en arquitectura’. Barcelona: Edicions UPC.

1999. ISBN 8483013282. - Pottman, Helmut; Asperl, Andreas; Hofer, Michael, Kilian, Axel. ‘Arcuitectural Geometry’.

Exton, PA: Bentley Institute Press, 2007. ISBN 9781934493045. - Sainz, Jorge; Valderrama, Fernando. ‘Infografía y arquitectura: dibujo y proyecto asistidos

por ordenador’. Madrid: Nerea, 1992. ISBN 8486763681.

22/37

Dibuix II. Programa docent i informació del curs 2010/11 - Sánchez Gallego, Juan Antonio. ‘Geometría descriptiva: sistemas de proyección cilíndrica’.

Barcelona. Edicions UPC, 1997. ISBN 8483012219. També disponible a: <http://bibliotecnica.upc.es/edupc/locate4.asp?codi=EG007XXXNN> (accés restringit a usuaris de la UPC)

- Sanders, Ken. ‘El Arquitecto digital: guía para utilizar (con sentido común) la tecnología in-formática en el ejercicio de la arquitectura’. Madrid: Eunsa, 1998. ISBN 8431316160.

- Schaarwächter, Georg. ‘Perspectiva para arquitectos’. Barcelona: Gustavo Gili, 1969. - Schmidt Rudolph. ‘Geometría descriptiva con figuras estereoscópicas’. Barcelona: Reverté,

1983. - Thomae, Reiner. ‘Perspectiva y axonometría’. Barcelona: Gustavo Gili, 1981. Bibliografia d’extensió - Cabezas, Lino; Ortega, Luis F.. ‘Anàlisi gràfica i representació geomètrica’. Barcelona.

Edicions Universitat de Barcelona. 1999. ISBN 8483381192. - Engel, Heinrich. ‘Sistemas de estructuras’. Madrid: Blume. 1970. - Gheorghiu, Adrian; Dragomir, Virgil. ‘Geometry of structural forms’. London: Applied Science

Publ., 1978. - Hohenberg, Fritz. ‘Geometría constructiva aplicada a la técnica’. Barcelona: Labor. 1970. - Pottmann, Helmut; Asperl, Andreas; Hofer, Michael; Kilian, Axel. ‘Architectural geometry’.

Exton. Bentley Institute Press. 2007. ISBN 9781934493045.

23/37

Bases per al projecte I. Programa docent i informació del curs 2010/11

Bases per al projecte I Programa docent Model de docència Tipus de docència


Horaris


Metodologia

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1 P Aprenentatge basat en projectes Petit (Màx. 30) 3 P Seminaris/tallers Petit (Màx. 30) 1



Sistema Avaluació



Presentacions orals 20% 20% 20% Avaluació de projectes 80% 80% 80%

Objectius Potenciar i desenvolupar la capacitat d’observació crítica i d’anàlisi Potenciar i desenvolupar la comprensió espacial Iniciar l’ús dels instruments de projectació arquitectònica Fomentar l’aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió

raonada de la complexitat arquitectònica Continguts Bases per al Projecte I gravita al voltant de la noció general d'habitabilitat en arquitectura, abordada inicialment en els seus aspectes dimensionals i d'ordre general. Conceptes arquitectònics genèrics Mesura: mesura, proporció i escala Dimensionalitat: l’experiència de l’espai Ordre: relació entre organització funcional, definició física i estructura Els projectes que es proposen han de permetre desenvolupar les aptituds de l’estudiantat per tal que aquests conceptes es materialitzin en construccions a un nivell de complexitat i de síntesi elemental El desenvolupament dels projectes s’acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaran exemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques

24/37

Bases per al projecte I. Programa docent i informació del curs 2010/11 Temes específics Elements, ergonomia, moviment, llum, geometria, habitabilitat

Mitjançant la pràctica del projecte s’han d’anar incorporant aquests temes específics a considerar en els processos d’avaluació

Eines comunes Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis Eines específiques Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic,

construcció de l’objecte, fotomuntatge, collage, video, maqueta... Coordinació amb Dibuix I El curs s’expressarà i desenvoluparà mitjançant la utilització de les eines i els instruments de representació arquitectònica. Per això, i d’acord amb l’assignatura Dibuix I, el curs estableix com a continguts a desenvolupar: La introducció a la utilització dels diferents instruments de representació tridimensional de

l’espai enfocada a la expressió i comunicació del propi projecte La relació entre representació i concepció a través de la comprovació permanent de la

capacitat de comunicació dels documents i del material generat

25/37

Bases per al projecte I. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 (grups matins) Professor/a responsable Professorat Cánovas Mendez, Elena Cós i Riera, Pilar Santos Fernandes Pinto de Freitas, Rita

Lafont Pomes, Josep Llobet Gelma, Josep Miralles Millón, Eduard Ortega Cerdà, Lluís Ortega Vázquez, Estel Santos Fernandes Pinto de Freitas, Rita Sanz Ausas, Martí Serra Casals, Sergi Such, Roger

Departament 735 - Departament de Projectes Arquitectònics Bibliografia bàsica Bibliografia elaborada conjuntament amb l’assignatura “Bases per a la teoria”. Bibliografia complementària - Askildsen, Kjell. ‘Últimas notas de Thomas F. para la humanidad’. Mdrid: Ediciones Lengua de

Trapo, 2003. ISBN 84-96080-13-7, p.17 - Berger, John. ‘El tamaño de una bolsa’. Madrid: Taurus 2004, ISBN 8430604944, p. 153 - Cortázar, Julio.‘Instrucciones para subir una escalera. A: Cortázar, Julio. ‘Historias de

cronopios y de famas’. Madrid: Alfaguara, 2002. ISBN 978-84-204-8289-7. - Calvino, Italo. ‘Seis propuestas para el próximo milenio’. 3a ed. Madrid: Siruela, 2001. ISBN

8478444149, p. 67-71 - Chillida, Eduardo. ‘Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes’, Madrid, 1999 - Foucault, Michel. Las meninas. A:’ Foucault, Michel. ‘Las palabras y las cosas’. Madrid: Siglo

XX, 2009. ISBN 9682300177. - Giacometti, Alberto. ‘Escritos’. Madrid: Síntesis, 2007. ISBN 8477388806, p. 327-331 - Le Corbusier. ‘Mensaje a los Estudiantes de Arquitectura’. Buenos Aires: Infinito, 2001. ISBN

9879637038, p. 63-69 - Kahn, Louis. El orden es. A: ‘Perspecta’, 1955, núm. 3 - Koolhaas, Rem. ‘Delirio en Nueva York’. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. ISBN 8825210663, p.

307-210 - Munari, Bruno. ‘¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual’.

Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425211549. - Smithson, Alison. ‘Team 10 primer’. London: Studio Vista Limited, 1968, p. 20-22 - Sota, Alejandro de la. ‘Escritos, conversaciones, conferencias’. Barcelona: Gustavo Gili,

2002. ISBN 8425218802, p. 94 - Venturi, Robert. ‘Complejidad y Contradicción en arquitectura’. Barcelona: Editorial

Gustavo Gili, 1980. ISBN 9788425216022, p. 25-26 - Zumthor, Peter. ‘Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi

alrededor’. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425221170, p. 45-49 Informació complementària sobre objectius i avaluació. Curs 2010/11 Objectius en relació a la metodologia docent: - Consolidar el paper de l’estudiantat com a principal actor responsable del procés

d’ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. - Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i

26/37

Bases per al projecte I. Programa docent i informació del curs 2010/11 organització de treball

- Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys - Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l’estudiantat. Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: - Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d’aprenentatge i instrument de

comunicació - Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l’abast tant de

l’estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...) - Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d’interrelació - Seguiment “on-line” per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el

curs Sobre el programa docent: - La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme

des del que l’estudiantat s’enfrontarà al fet de projectar. - Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes

magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l’inici de l’exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l’exercici desenvolupades en l’àmbit de cada grup).

Sobre l’avaluació: - El procés d’avaluació és d’avaluació continuada, i aquesta s’obté desprès del lliurament de

l’últim exercici i el del conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs. - L’avaluació continuada inclou en el seu procés:

o Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i dels material produït

o Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats Informació curs 2010/11 (grups tarda) Professor/a responsable Professorat Torres Tur, Elias

Llobet Dalmases, Feliu Llobet Ribeiro, Xavier Muro, Carles Partida, Mara Gabriela Ribas, Carmen Salvador, Anton Usandizaga, Miguel

Departament 735 - Departament de Projectes Arquitectònics Bibliografia bàsica No preestablerta. S’informarà a l’estudiantat al llarg del curs.

27/37

Bases per al projecte II. Programa docent i informació del curs 2010/11

Bases per al projecte II Programa docent Model de docència Tipus de docència


Horaris


Metodologia


setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 1 P Aprenentatge basat en projectes/tallers Petit (Màx. 30) 3 P Seminaris Petit (Màx. 30) 1



Sistema Avaluació



Presentacions orals 20% 20% 20% Avaluació de projectes 80% 80% 80%

Objectius

Potenciar i desenvolupar la capacitat de síntesi Iniciar en la precisió de la documentació precisa, el rigor en l’exposició d’idees, processos i

propostes del projecte Domini en l’ús dels instruments de projectació arquitectònica Iniciar l’aprenentatge interactiu, autònom i diversificat, fent referència a la comprensió

raonada de la complexitat arquitectònica Continguts Bases per al projecte II gravita al voltant de la noció general d'habitabilitat en arquitectura, abordada en aquest estadi fonamentalment en els seus aspectes funcionals, constructius i de relació amb el context. Conceptes arquitectònics genèrics Programa: com a elements integrants del projecte Matèria: relació entre matèria i forma. Característiques físiques, comportament estàtic i

qualitats formals Context: el lloc i la seva interacció amb el projecte Aquests conceptes s’han de desenvolupar en projectes que tinguin en consideració tant les condiciones materials i ecològiques del lloc físic com les seves característiques culturals i socials El desenvolupament dels projectes s’acompanyarà de les necessàries sessions teòriques, en les quals s'exposaran exemples i experiències reals amb la finalitat d'extreure del seu estudi i anàlisi

28/37

Bases per al projecte II. Programa docent i informació del curs 2010/11 criteris i conclusions d'ordre general al servei d'una funcionalitat i cultura específiques Temes específics Textures, recorreguts visuals, límits, topografia, habitabilitat

Els exercicis i el desenvolupament dels projectes es realitzaran acompanyats de classes teòriques expositives sobre experiències reals i exemples relacionats amb aquests objectius.

Eines comunes Sistema dièdric, maqueta, perspectiva i croquis Eines específiques Dibuix a mà alçada, axonometria, representació del moviment, plànol topogràfic,

construcció de l’objecte, fotomuntatge, collage, vídeo, maqueta...

29/37

Bases per al projecte II. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 (grups matins) Professor/a responsable Professorat Cánovas Mendez, Elena Cós i Riera, Pilar Santos Fernandes Pinto de Freitas, Rita

Lafont Pomes, Josep Llobet Gelma, Josep Miralles Millón, Eduard Ortega Cerdà, Lluís Ortega Vázquez, Estel Santos Fernandes Pinto de Freitas, Rita Sanz Ausas, Martí Serra Casals, Sergi Such, Roger

Departament 735 - Departament de Projectes Arquitectònics Bibliografia bàsica Bibliografia elaborada conjuntament amb l’assignatura “Bases per a la teoria”. Bibliografia complementària - Askildsen, Kjell. ‘Últimas notas de Thomas F. para la humanidad’. Mdrid: Ediciones Lengua de

Trapo, 2003. ISBN 84-96080-13-7, p.17 - Berger, John. ‘El tamaño de una bolsa’. Madrid: Taurus 2004, ISBN 8430604944, p. 153 - Cortázar, Julio.‘Instrucciones para subir una escalera. A: Cortázar, Julio. ‘Historias de

cronopios y de famas’. Madrid: Alfaguara, 2002. ISBN 978-84-204-8289-7. - Calvino, Italo. ‘Seis propuestas para el próximo milenio’. 3a ed. Madrid: Siruela, 2001. ISBN

8478444149, p. 67-71 - Chillida, Eduardo. ‘Discurso, Ingreso en la Academia de Bellas Artes’, Madrid, 1999 - Foucault, Michel. Las meninas. A:’ Foucault, Michel. ‘Las palabras y las cosas’. Madrid: Siglo

XX, 2009. ISBN 9682300177. - Giacometti, Alberto. ‘Escritos’. Madrid: Síntesis, 2007. ISBN 8477388806, p. 327-331 - Le Corbusier. ‘Mensaje a los Estudiantes de Arquitectura’. Buenos Aires: Infinito, 2001. ISBN

9879637038, p. 63-69 - Kahn, Louis. El orden es. A: ‘Perspecta’, 1955, núm. 3 - Koolhaas, Rem. ‘Delirio en Nueva York’. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. ISBN 8825210663, p.

307-210 - Munari, Bruno. ‘¿Cómo nacen los objetos?: apuntes para una metodología proyectual’.

Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 8425211549. - Smithson, Alison. ‘Team 10 primer’. London: Studio Vista Limited, 1968, p. 20-22 - Sota, Alejandro de la. ‘Escritos, conversaciones, conferencias’. Barcelona: Gustavo Gili,

2002. ISBN 8425218802, p. 94 - Venturi, Robert. ‘Complejidad y Contradicción en arquitectura’. Barcelona: Editorial

Gustavo Gili, 1980. ISBN 9788425216022, p. 25-26 - Zumthor, Peter. ‘Peter Zumthor: atmósferas: entornos arquitectónicos, las cosas a mi

alrededor’. Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN 9788425221170, p. 45-49 Informació complementaria sobre objectius i avaluació. Curs 2010/11 Objectius en relació a la metodologia docent: - Consolidar el paper de l’estudiantat com a principal actor responsable del procés

d’ensenyament, fent que reflexió i pràctica es desenvolupin de forma integrada. - Introduir la valoració de la pràctica personal com a eina docent, establint pautes i

30/37

Bases per al projecte II. Programa docent i informació del curs 2010/11 organització de treball

- Fomentar la reflexió crítica vers la pròpia feina i la dels altres companys - Potenciar la capacitat de comunicació i expressió (gràfica, oral i escrita) de l’estudiantat. Objectius en relació als nous instruments de suport a la docència: - Potenciar els recursos i noves tecnologies com a eina d’aprenentatge i instrument de

comunicació - Potenciar i desenvolupar el rendiment dels mitjans que la UPC posa a l’abast tant de

l’estudiantat com del professorat ( Intranet docent, Factoria de recursos...) - Ús de la plataforma virtual Atenea com a àmbit docent d’interrelació - Seguiment “on-line” per part de professorat i estudiantat de tot el material produït durant el

curs Sobre el programa docent: - La seqüència observar-analitzar, pensar-reflexionar, actuar-proposar estableix el mecanisme

des del que l’estudiantat s’enfrontaran al fet de projectar. - Els temes proposats es desenvolupen al llarg de 6 exercicis, i es complementen amb classes

magistrals conjuntes (6 sessions coincidents amb l’inici de l’exercici) i amb classes teòriques en grups reduïts (sessions de recolzament de l’exercici desenvolupades en l’àmbit de cada grup).

Sobre l’avaluació: - El procés d’avaluació és d’avaluació continuada, i aquesta s’obté desprès del lliurament de

l’últim exercici i el del conjunt complet de tots els exercicis realitzats durant el curs. - L’avaluació continuada inclou en el seu procés:

o Sessions de debat en els tallers amb exposicions breus dels processos de treball i dels material produït

o Qualificacions orientatives per a cada un dels exercicis realitzats Informació curs 2010/11 (grups tarda) Professor/a responsable Professorat Torres Tur, Elias

Llobet Dalmases, Feliu Llobet Ribeiro, Xavier Muro, Carles Partida, Mara Gabriela Ribas, Carmen Salvador, Anton Usandizaga, Miguel

Departament 735 - Departament de Projectes Arquitectònics Bibliografia bàsica No preestablerta. S’informarà a l’estudiantat al llarg del curs.

31/37

Bases per a la teoria. Programa docent i informació del curs 2010/11

Bases per a la teoria Programa docent Model de docència Tipus de docència


Horaris

Dia 1: 3h de teoria Dia 2: 2h de pràctica

Metodologia


setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 2 T Classe expositiva participativa Mitjà (Màx. 50) 1 P Classes pràctiques Petit (Màx. 30) 2



Sistema Avaluació



Proves de resposta llarga 50% 100% 100% Treballs i exercicis individuals 30% 0 0 Treballs i exercicis en grup 20% 0 0

Objectius

Des del seu origen la producció d’arquitectura ha estat inseparable de la seva reflexió i teorització. L’assignatura té l’objectiu d’iniciar l’estudiantat en aquest aspecte teòric de l’arquitectura, introduir-lo en la comprensió de que no hi ha hagut mai construcció pura, de que construir és inseparable d’interpretar i reflexionar: reflexionar sobre els diferents modes d’habitar o les diverses formes de vida, sobre les diferents definicions de l’home i del món en les diferents èpoques històriques, sobre els conceptes d’espai, sobre l’ús de la tècnica en relació a la naturalesa i, finalment, sobre el sentit de l’art. Tots aquests aspectes teòrics es poden veure o “llegir” en l’arquitectura de tots els temps. L’assignatura tracta d’educar la mirada, de proporcionar a l’estudiantat les eines conceptuals i els coneixements històrics bàsics amb els quals aprendre a mirar l’arquitectura per tal de comprendre-la en tota la seva riquesa de significats culturals. Es tracta, en definitiva, d’estudiar l’arquitectura no només com un edifici que satisfà les necessitats bàsiques d’un programa, sinó com un objecte cultural que ha de ser entès en tota la seva complexitat. Només si s’aprèn a mirar arquitectura es pot aprendre a projectar. L’assignatura té un segon objectiu més aplicat o disciplinar, una teoria del projecte, que consisteix en l’anàlisi d’obres concretes d’arquitectura tant a través de l’experiència directa dels edificis de Barcelona com de les seves representacions gràfiques i escrites. Donat el caràcter teòric de l’assignatura es posa especial èmfasi en la lectura de textos.

32/37

Bases per a la teoria. Programa docent i informació del curs 2010/11 Continguts Arquitectura - una aproximació des de les ciències humanes. Es tracten les qüestions més purament teòriques, emmarcades en el camp de les ciències humanes i orientades a la comprensió del significat de l’arquitectura com a fenomen cultural complex. Arquitectura i història

Comprensió de l’arquitectura en la seva historicitat. La interpretació del món que es té en cada època històrica s’expressa en l’arquitectura. Llegir en els edificis la forma del món antic, medieval i modern. Explicar la “forma” o “formes” del món modern tal com la podem veure en l’arquitectura del segle XX. Plantejar la qüestió de la Postmodernitat.

Arquitectura i cultura L’arquitectura a més de ser un edifici funcional que satisfà un programa i resol un problema constructiu, és també una construcció cultural, definició del món cultural humà en contraposició al món natural. S’exemplifica amb la qüestió, constant al llarg de la història, de plantejar l’origen de l’arquitectura com a separació de l’estat de naturalesa: arquitectura i llenguatge, la cabana primitiva, l’arquitectura del paradís.

Arquitectura i tècnica No es tracta d’explicar la història de la tècnica de la construcció, sinó de comprendre el significat tradicional de la tècnica artesana (téchne) i el del nou concepte modern de tecnologia. El debat a l’inici del segle XX entre l’artesania i el nou paradigma de la màquina . Crítica al mite del progrés.

Arquitectura i art L’arquitectura forma part d’una tradició mil·lenària que la defineix com una de les arts. Plantejar la qüestió de fins a quin punt es pot considerar l’arquitectura com a art. Quina diferència hi ha entre l’edifici funcional i l’edifici com a obra d’art objecte d’experiències estètiques. La qüestió de l’ornament. La influència de les avantguardes històriques sobre l’arquitectura. Diferència entre estètica i poètica.

Arquitectura - una aproximació disciplinar (Teoria del projecte) Es desenvolupen els aspectes més aplicats en l’àmbit disciplinar i s’orienta a la teoria del projecte arquitectònic. Arquitectura i naturalesa

Veure les diferents maneres en què es dóna forma a la naturalesa: classicisme i pintoresquisme. Exemplificar-ho en diferents arquitectures: el temple grec en el paisatge, l’escenografia paisatgística de l’Acròpolis i en l’Hel·lenisme, els jardins barrocs francesos i anglesos, la natura artificial moderna.

Arquitectura i funció L’edifici satisfà les funcions de control mediambiental, eficàcia constructiva i optimització del programa. De la funció al funcionalisme: la concepció de l’edifici com una màquina i de l’arquitecte com un enginyer. El cas de Le Corbusier i les avantguardes de la nova objectivitat “Form follows function” i la seva crítica: “Form follows fun”.

Arquitectura i espai Les diferents concepcions de l’espai al llarg de la història i la seva forma arquitectònica: el volum aïllat antic, l’espacialitat interior romana, l’espai en moviment medieval, l’espai perspectiu del renaixement, l’espai-temps i la fluïdesa espacial moderns. Diferències entre l’experiència viscuda de l’espai i la seva concepció geomètrica. Psicologia de la Gestalt, el joc entre fons i figura: el pati i el pavelló.

Arquitectura i ciutat Concepcions de la ciutat. La inauguratio de la ciutat: mundus, templum, limes. La ciutat antiga: centre i límit. L’espai públic de la ciutat barroca: places i avingudes. La ciutat industrial del XIX. El debat entre Ciutat moderna vs. Ciutat antiga del segle XX. La recuperació de la ciutat antiga.

33/37

Bases per a la teoria. Programa docent i informació del curs 2010/11 Observacions sobre el desenvolupament de l’assignatura TEORIA I PRÀCTICA (Experiència) L’estructura de l’assignatura consta de dues parts, cada una de les quals desenvolupa els elements bàsics del discurs arquitectònic mitjançant diferents metodologies: una teòrica i l’altra pràctica. Les classes de teoria s’ocupen de l’arquitectura en els seus diferents aspectes conceptuals mitjançant classes magistrals i de lectura de textos en grups més reduïts. Les classes de pràctiques es dediquen a l’experiència directa de l’arquitectura i de l’espai utilitzant com a base la ciutat de Barcelona. TEORIA Les classes de teoria desenvolupen el discurs arquitectònic en els diversos vessants conceptuals que han esdevingut fonamentals per a la teoria de l’arquitectura. Les classes de teoria estan dividides en dues parts: Classes teòriques magistrals i lectura de textos. Les classes de grups reduïts dedicades a la lectura d’articles i llibres introdueixen l’estudiantat en la lectura i comentari de textos rellevants que permeten aprofundir en els aspectes conceptuals tractats a teoria. El coneixement dels textos permet fer la transició entre la teoria i la pràctica. PRÀCTICA (Experiència arquitectònica) Les classes pràctiques consisteixen en un aprenentatge en l’anàlisi arquitectònic que és fruit de l’experiència de l’espai. Es tracta de desenvolupar la sensibilitat en la percepció de l’arquitectura per a permetre una millor comprensió, experimentant directament les proporcions i qualitats de l’espai, les seves formes, els modes d’habitar, els moviments i les distàncies, l’estructura de la ciutat. La ciutat de Barcelona oferirà els diferents espais a viure i sobre els que reflexionar, el que servirà per a dotar l’estudiant (moltes vegades procedent de fora de la ciutat) d’un coneixement indispensable de Barcelona des del primer moment de la seva carrera.

34/37

Bases per a la teoria. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 Professor/a responsable Professorat Pla Serra, Maurici

Pedragosa Bofarull, Pau Marín Vega, Celia

Departament 703 - Departament de Composició Arquitectònica Bibliografia bàsica - Fletcher, Sir Banister. ‘A History of Architecture’. Oxford: Architectural Press, 1996. ISBN

0750622679. - Kostof, Spiro. ‘El arquitecto: historia de una profesión’. Madrid: Cátedra, 1984. ISBN

8437604761. - Rasmussen, Steen Eiler. ‘La experiencia de la arquitectura: sobre la percepción de nuestro

entorno’. Madrid: Reverté, 2004. ISBN 8429121056. - Vitrubio, Marco Polión. ‘Los diez Libros de arquitectura’. Madrid: Alianza Editorial, 2009. ISBN

978-84-206-7133-8. - Zevi, Bruno. ‘Leer, escribir, hablar arquitectura’. Barcelona: Apóstrofe, 1999. ISBN 8445501879. Bibliografia complementària - Casey, Edward. ‘The Fate of Place: a philosophical history’. Berkeley: University of California

Press, 1998. ISBN 052020296. - Evans, Robin. ‘Traducciones’. Valencia: Pre-Textos, 2005. ISBN 8481917176. - Giedion, Sigfried. ‘Espacio, tiempo y arquitectura’. Barcelona: Reverté, 2010. ISBN

9788429121179 - Mumford, Lewis. ‘Técnica y Civilización’. Madrid: Alianza Editorial, 2006. ISBN 8420679178 - Ockman, Joan. ‘Architecture-Culture 1943-1968: a documentary anthology’. New York:

Columbia Books of Architecture, Rizzoli, 1993. ISBN 0847815226. - Padovan, Richard. ‘Towards universality: Le Corbusier, Mies + De Stijl’. London: Routledge,

2002. ISBN 0419240306.

35/37

Bases per a la tècnica. Programa docent i informació del curs 2010/11

Bases per a la tècnica Programa docent Model de docència Tipus de docència


Horaris

Dia 1: 3h de teoria Dia 2: 2h de pràctica

Metodologia

Activitats presencials Grup Hores setmana T Lliçó magistral / mètode expositiu Gran (Màx. 90) 3 P Estudi de casos Mitjà (Màx. 50) 1 P Treball en Grup Mitjà (Màx. 50) 1



Sistema Avaluació



Proves de resposta curta 34% 34% 34% Proves de resposta llarga 34% 34% 34% Presentacions orals 12% 0 0 Treballs i exercicis individuals 20% 32% 32%

Objectius Analitzar l'edifici i reconèixer les seves parts: lèxic, representació i característiques

fonamentals. Conèixer els principis i els requeriments físics i ambientals bàsics de l'edifici. Conèixer els paràmetres bàsics que caracteritzen el condicionament ambiental dels

edificis. Conèixer els fonaments mecànic-estructurals relatius a l'estabilitat dels edificis Introduir a la ciència dels materials i la quantificació i parametrització dels requeriments

bàsics Continguts De com els principis participen en les decisions del projecte dels elements Introducció als Principis

- Relacions entre el principi d’adequació de l’espai, i l’ús, l’estructura i els delimitadors de l’espai

- Id. d’adequació de l’ambient i l’ús i els tancaments - Id. d’integritat global i l’estructura i els tancaments

Estudi monogràfic de la envolupant - Id. d’eficiència productiva i de tot plegat

Anàlisi sistemàtica dels materials més habituals - Relacions entre principi de conveniència estètica i les raons de l’eficiència productiva i

les de les raons pràctiques

36/37

Bases per a la tècnica. Programa docent i informació del curs 2010/11 De com els elements del repertori del nostre context més proper poden acomplir el que determinen els principis. Terminologia Bàsica de tots els temes Introducció als elements

- Repertori usual d’elements de l’exterior de l’edifici, - Id. de l’estructura portant, - Id. de les compartimentacions i dels revestiments interiors - Id. de les façanes i de les cobertes

Introducció a les instal·lacions - Instal·lacions de transport I comunicacions de senyals - Instal·lacions que optimitzen l'ambient

Serveis d’evacuació. Aigües pluvials Condicionament. Fred i calor. Llum Contaminació. Ventilació. Aportació d’aire nou. Serveis d’evacuació.

- Instal·lacions que preserven la integritat Contra incendis Parallamps Intrusos

- Instal·lacions que subministren fluids bàsics Aigua. Gas. Electricitat

- La unitat instal·lacions-edifici Integració funcional Ubicació de les instal·lacions Instal·lacions i conveniència estètica

Exemples de relacions entre principis i elements Síntesi de tot el dit als temaris anteriors Realització de l’Anàlisi del Centre Docent Conclusions finals de l’assignatura

37/37

Bases per a la tècnica. Programa docent i informació del curs 2010/11 Informació curs 2010/11 Professor/a responsable Professorat José Luis González

Albert Casals Irene Oliver Santiago Fuentes Javier Sanz Daniel López Ignacio Sanfeliu Mariona Genís

Departament 704 - Departament de Construccions Arquitectòniques I Bibliografia bàsica - ‘Diccionari visual de la construcció’. 6a ed. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya,

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2004. ISBN 8439365098. - Fullana, Miquel. ‘Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció’. 8a ed. Palma de Mallorca:

Moll, 2005. ISBN 8427307438. - González, J.L.; Casals, A.; Falcones, A. ‘Les Claus per a construir l'arquitectura’. Tom I

Principis. Toms II i III Element. 2a ed. rev. conforme al CTE [Barcelona]. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425223150.

- Paniagua Soto, J. R. ‘Vocabulario básico de arquitectura’. Madrid: Cátedra, 1978 Bibliografia complementària - Allen, Edward. ‘Cómo funciona un edificio: principios elementales’. 8a ed. Barcelona:

Gustavo Gili, 2002. ISBN ISBN 8425210895. - Allen, Edward. ‘Architectural detailing: function, constructibility, aesthetics’. 2nd ed.

Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons. 2007. ISBN 9780471488170. - ‘Aprendiendo a construir la arquitectura’. Valencia: Editorial de la UPV, 2003. ISBN

8497054431. - ‘Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio’. Barcelona. Gustavo Gili, 2010.

ISBN 9788425223518. - Fumadó, J. Ll.; Paricio, I. ‘El tendido de las instalaciones’. Bisagra, Barcelona, 1999. ISBN

8492312580.