guia docent - :: etseq | home 2002-2003.pdf · 3.6 coordinadors de curs 11 3.7 estudis a...

Guia Docent CURS 2002-2003

www.etseq.urv.es

EEEEEEEEEEEEQQQQQQQQQQQQ Enginyeria Química

EEEEEEEEEEEETTTTTTTTTTTTIIIIIIIIIIIIQQQQQQQQQQQQIIIIIIIIIIII Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial

GGGGGGGGGGGGSSSSSSSSSSSSTTTTTTTTTTTTMMMMMMMMMMMMAAAAAAAAAAAA Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient

GUIA DOCENT 2002/2003 i Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química

ÍNDEX 1. Presentació 1

1.1 Visió, missió i valors de l’ETSEQ 2

2. Informació general 3 2.1 Antecedents 3 2.2 Organització 3 2.3 Òrgans de govern 5

3. Informació acadèmica 6 3.1 Calendari curs acadèmic 2002-2003 6 3.2 Procediments d’Avaluació a l’ETSEQ 6 3.3 Normativa d’avaluació global 7 3.4 Procediment de control de dedicació de l’alumnat 10 3.5 Tutors acadèmics 10 3.6 Coordinadors de curs 11 3.7 Estudis a l'estranger 12 3.8 Accés als ensenyaments de l’ETSEQ 13

3.8.1 Accés al segon cicle d'Enginyeria Química 3.9 Permanència 14 3.10 Matrícula 14

3.10.1 Convalidacions/Adapatacions 3.11 Normativa per a l'establiment de convenis de pràctiques 18

4. Els avantprojectes integradors de l’ETSEQ 20

4.1 Normativa global 20 4.2 Objectius 20 4.3 Sostenibilitat 21 4.4 [AP1-4] L’AVANTPROJECTE DE 1r-4rt d’EQ 21

4.4.1 L’assignació de docència i el professorat 4.4.2 Avaluació

4.5 [AP2] L’AVANTPROJECTE DE 2n d’EQ 23 4.5.1 Objectius 4.5.2 Condicions de participació 4.5.3 Assignatures que participen 4.5.4 Avaluació

4.6 [AP3] L’AVANTPROJECTE DE 3r d’EQ 25 4.6.1 Objectius 4.6.2 Condicions de participació 4.6.3 Assignatures que participen 4.6.4 Avaluació

4.7 [AP1ETIQI] L’AVANTPROJECTE DE 1r d’ETIQI 28 4.7.1 Organització 4.7.2 Avaluació

GUIA DOCENT 2002/2003 ii Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química

5. Seguretat a les instal∙lacions de l’ETSEQ 30

5.1 Normes Generals 30 5.2 Normes Específiques 30 5.3 Resum de la norma d’actuació en emergència 31 5.4 En cas d’accident 31 5.5 Assegurança escolar 31

6. Serveis complementaris de l’ETSEQ 33

6.1 Biblioteca 33 6.2 L’Informàtica a l’ETSEQ 33

6.2.1 Introducció 6.2.2 Resum dels serveis oferts a Docència 6.2.3 Cas especial: canvis d'ensenyaments 6.2.4 Servidor de Fitxers i Còpies de Seguretat 6.2.5 Utilització del correu electrònic 6.2.6 Llistes de distribució per Docència 6.2.7 Normes d’utilització

6.3 Borsa de treball de l’ETSEQ 37 6.4 Consell d’Estudiants 37 6.5 Becari d’Atenció a la Comunitat Universitària (BACU) 38

7. Ensenyaments a l’ETSEQ 39

7.1 Enginyeria Química 39 7.2 Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial 41 7.3 Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient 42

GUIA DOCENT 2002/2003 iii Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química

8. Itinerari curricular d’Enginyeria Química 43 Àlgebra 47 Anàlisi Energètica de Processos 48 Bioquímica 49 Càlcul 50 Ciència dels Materials 51 Cinètica Aplicada 52 Control Avançat 53 Control i Instrumentació de Processos Químics 54 Dispersió de Contaminants 55 Disseny d’Equips i Instal∙lacions 56 Economia i Organització Industrial 57 Electrotècnia 58 Enginyeria de la Reacció Catalítica 59 Enginyeria de Polímers 60 Enginyeria de Productes 61 Estadística 62 Expressió Gràfica 63 Fenòmens de Transport 64 Física 65 Fonaments d’Enginyeria Bioquímica 66 Fonaments d’Enginyeria Química 67 Gestió Ambiental 68 Laboratori de Fenòmens de Transport 69 Laboratori d’Enginyeria Química I 70 Laboratori d’Enginyeria Química II 71 Laboratori de Processos de Fabricació 72 Laboratori de Química I 73 Laboratori de Química II 74 Laboratori d’Investigació 75 Màquines Hidràuliques 76 Mecànica de Fluids I 77 Mecànica de Fluids II 78 Mètodes Matemàtics a l’Enginyeria 79 Mètodes Numèrics 80 Modelització i Computació de Processos Industrials 81 Operacions de Separació 82 Operacions d’Intercanvi de Calor 83 Pràctiques a la Indústria 84 Pràctiques de Direcció de Projectes 85 Principis de Sistemes Polimèrics 86 Processos de Separació 87 Producció i Gestió de l’Energia 88 Projecte Fi de Carrera 89 Projectes 90 Química Analítica 91 Química Física 92

GUIA DOCENT 2002/2003 iv Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química

Química Industrial 93 Química Inorgànica 94 Química Orgànica 95 Reactors Químics 96 Resistència de Materials Industrials 97 Simulació i Optimització de Processos Químics 98 Tècniques de Comunicació a l’Enginyeria 99 Tècniques de Programació i Computació a l’Enginyeria 100 Tècniques Estadístiques i Control de Qualitat 101 Tecnologia del Medi Ambient 102 Termodinàmica Tècnica I 103 Termodinàmica Tècnica II 104 Tractament d’Aigües 105 Tractament de la Contaminació Atmosfèrica 106 Transport de Fluids No Newtonians i Fluidització 107

GUIA DOCENT 2002/2003 v Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química

9. Itinerari curricular recomanat Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial 108 Àlgebra 111 Anglès 112 Càlcul 113 Càlcul i Disseny de Bescanvi de Calor 114 Cinètica Aplicada 115 Contaminació Ambiental 116 Control de Processos 117 Control i monitorització del medi ambient 118 Corrosió 119 Disseny de Reactors Químics 120 Economia i Organització Industrial 121 Elements de Control 122 Enginyeria Fluidomecànica 123 Enginyeria Tèrmica 124 Estadística Aplicada 125 Estadística i Manteniment 126 Expressió Gràfica a l’Enginyeria Química 127 Fonaments d’Enginyeria Química 128 Fonaments de Química 129 Introducció a la Informàtica 130 Laboratori d’Enginyeria Fluidodinàmica 131 Laboratori d’Enginyeria Química 132 Laboratori d’Enginyeria Tèrmica 133 Laboratori de Química I 134 Laboratori de Química II 135 Laboratori d’Operacions Unitàries 136 Manteniment Industrial 137 Maquinària i Manteniment 138 Mètodes Numèrics 139 Oficina Tècnica a l’Enginyeria Química 140 Operacions Bàsiques de Separació 141 Pràctiques a la Indústria 142 Principis de Física 143 Projecte Fi de Carrera I 144 Projecte Fi de Carrera II 145 Química Analítica 146 Química Industrial 147 Química Orgànica 148 Simulació d'Operacions Unitàries 149 Tecnologia Elèctrica 150 Termoelectroquímica 151 Tribologia i Lubricació 152

GUIA DOCENT 2002/2003 vi Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química

10. Itinerari curricular recomanat Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient 153 Control i Recuperació de Sols 155 Ecologia 156 Economia i Organització Industrial 157 Energies Renovables 158 Enginyeria de Processos I 159 Enginyeria de Processos II 160 Enginyeria d’Obres 161 Geologia i Edafologia 162 Hidrologia Superficial i Subterrània 163 Laboratori d’Enginyeria Ambiental I 164 Laboratori d’Enginyeria Ambiental II 165 Mecànica de Fluids 166 Metereologia i Climatologia 167 Modelització i Computació de Processos Industrials 168 Processos Industrials 169 Processos de Separació 170 Producció i Gestió de l’Energia 171 Reactors Químics 172 Territori i Societat 173 Tractament de la Contaminació Atmosfèrica 174

GUIA DOCENT 2002/2003 vii Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química

11. Horaris 175 Horaris cursos Enginyeria Química 176 Horaris cursos ETI, Química Industrial 186 Horaris cursos Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient 192 12. Calendari d’exàmens 194

GUIA DOCENT 2002/2003 1 Escola Técnica Superior d’Enginyeria Química

1. PRESENTACIÓ Un any més presentem aquesta Guia Docent amb l’objecte que sigui un document que reflecteixi el compromís de l’ETSEQ com a institució pública d’educació davant els alumnes i de la societat en general. També volem que sigui un llibre útil per als alumnes i per a tot el personal de l’Escola com a compendi de drets, obligacions, normatives, programes d’assignatures, horaris, etc. Aquest llibre és, al mateix temps, una presentació del nou curs acadèmic en el que un curs més donem la benvinguda a uns nous estudiants plens d’il∙lusions i d’incògnites d’uns estudis i del centre que han triat, i en el que també despedim a uns nous graduats i graduades, els nostres millors ambaixadors, amb il∙lusions i incògnites d’un món professional, ple de reptes. Per a tots ells, per a tot el personal de l’Escola i per a la societat que ens envolta, els desitjos que l’ETSEQ serveixi any rere any a la formació de professionals de l’enginyeria química capaços de crear, comunicar i servir en el nostre entorn en permanent evolució. Xavir Farriol i Roiges Director de l’ETSEQ Ildefonso Cuesta Romeo Sotsdirector Acadèmic de l’ETSEQ Lourdes Vega Fernández Sotsdirectora de Relacions Exteriors de l’ETSEQ Jaume Giralt i Marcé Secretari de l’ETSEQ Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química Universitat Rovira i Virgili Avinguda dels Països Catalans, 26 43007 Campus Sescelades. Tarragona. Tel: (34) 977 55 96 00 Fax: (34) 977 55 96 99


1.1 VISIÓ, MISSIÓ I VALORS DE L’ETSEQ Visió

Ser un centre de referència en l’àmbit de l’Enginyeria Química a Europa amb

projecció prioritària a la Mediterrània.

Missió

Formar professionals de l’enginyeria química, innovadors, versàtils i competitius,

capaços de treballar en equip, liderar equips i participar en activitats d’R+D.

Contribuir al desenvolupament del coneixement i de la tecnologia en l’àmbit de l’enginyeria química.

Valors

VALORS PERSONALS/TREBALL EN EQUIP: formem un equip on el més important són les persones. Hom actuarà amb honestedat, respectarà la diversitat i el sentit de llibertat individual, i independència. VOCACIÓ DE SERVEI: som una organització amb voluntat de servei a la societat, en docència, recerca i desenvolupament, implantació i refinament de noves tecnologies. EFICÀCIA/FIABILITAT/RESPONSABILITAT: som propietaris dels resultats de l’organització, som capaços de prendre decisions, actuem amb eficàcia i de manera responsable. EXCEL∙LÈNCIA/DESENVOLUPAMENT I DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT: volem generar, desenvolupar i difondre el coneixement mitjançant una permanent posada al dia, rigor intel∙lectual, foment del pensament crític i d’una formació interdisciplinar i humanista. ESPERIT EMPRENEDOR (INICIATIVA, DINAMISME, VERSATILITAT, ADAPTABILITAT): tenim creativitat, dinamisme, caràcter innovador, capacitat d’adaptació i mentalitat oberta en un món canviant i amb riquesa de matisos.


2. INFORMACIÓ GENERAL 2.1 ANTECEDENTS L’any 1973 s’adscriu a la Universitat Politècnica de Catalunya l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Tarragona, derivada de la que fou Universitat Laboral fundada pel Ministeri de Treball l’any 1956. Dins del marc de la Llei de Reforma Universitària, la Universitat de Barcelona crea la Divisió VII que incorpora tots els centres universitaris de Tarragona i de Reus, entre els quals hi havia la Facultat de Química que desenvolupava l’especialitat de Química Industrial. Més endavant acollirà també els centres universitaris de nova creació, entre ells l’Escola Universitària d’Informàtica de Tarragona. Amb la creació de la Universitat Rovira i Virgili pel Parlament de Catalunya l’any 1991, tots els ensenyaments de caire tècnic d’aquesta universitat s’agrupen en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. Així, l’Escola Universitària d’Informàtica de Tarragona i l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial desapareixen i els seus ensenyaments -a més de l’esmentada especialitat de Química Industrial, transformada ara en l’ensenyament d’Enginyeria Química- s’adscriuen a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. Atesa la importància i tradició dels estudis d'enginyeria química als centres universitaris i a l'entorn industrial petroquímic de les comarques de Tarragona, a finals de 1995 l'ETSE es divideix en dues escoles noves, una continua amb el nom d'ETSE i l'altra pren el nom d'ETSEQ, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química, que acull els ensenyaments de les àrees d'Enginyeria Química. 2.2 ORGANITZACIÓ Els ensenyaments que s’imparteixen a l’ETSEQ el curs 2002-2003 són els següents:

• Enginyeria Química • Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial. • Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient

Les assignatures dels ensenyaments de l’ETSEQ s’imparteixen majoritàriament per professors dels departaments d’Enginyeria Química (DEQ) i d’Enginyeria Mecànica (DEM). Algunes assignatures dels ensenyaments impartits a l’ETSEQ són responsabilitat d’altres departaments de la Universitat. L’adreça de la web de l’ETSEQ és: http://www.etseq.urv.es La del Departament d’Enginyeria Mecànica: http://www.etseq.urv.es/DEM/ I la del Departament d’Enginyeria Química: http://www.etseq.urv.es/DEQ/

http://www.etseq.urv.es/

http://www.etseq.urv.es/DEM

http://www.etseq.urv.es/DEQ


Els telèfons: Consergeria: 977 55 96 00 Secretaria ETSEQ: 977 55 97 07 Secretaria DEM: 977 55 96 02 Secretaria DEQ: 977 55 96 03 I els faxos: Secretaria ETSEQ: 977 55 96 99 Secretaria DEM: 977 55 96 91 Secretaria DEQ: 977 55 96 21


2.3 ÒRGANS DE GOVERN DE L’ETSEQ La Junta de Centre, formada per 40 membres elegits cada tres anys, excepte els representants de l’alumnat que s’escullen cada dos, d’entre els respectius col∙legiats: professors doctors, professors no doctors, alumnes i PAS. Les competències de la Junta de Centre vénen determinades en els Estatuts de la URV, alguna d’aquestes són: “proposar l’aprovació o modificació de plans d’estudis”, “elegir el director del Centre”, “constituir comissions i fixar-ne la composició” i “assessorar els òrgans unipersonals del Centre a requeriment d’aquests”.

La Comissió Acadèmica, formada per membres de la Junta de Centre, a proposta d’aquesta.

La Comissió Acadèmica de l’ETSEQ actualment està formada pel sotsdirector d’Afers Acadèmics, que la presideix, el director del Departament d’Enginyeria Mecànica, un professor del Departament d’Enginyeria Mecànica, el director del Departament d’Enginyeria Química, un professor del Departament d’Enginyeria Química, un representant de l’alumnat de l’ensenyament d’Enginyeria Química, un representant de l’alumnat de l’ensenyament d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial, i la cap de la secretaria de l’ETSEQ. Els òrgans de govern de l’ETSEQ unipersonals són: Director: Dr. Xavier Farriol i Roiges Sotsdirector d’Afers Acadèmics: Dr. Ildefonso Cuesta Romeo Sotsdirectora de Relacions Exteriors: Dra. Lourdes Vega Fernández Secretari: Dr. Jaume Giralt i Marcé


3. INFORMACIÓ ACADÈMICA 3.1 CALENDARI CURS ACADÈMIC 2002-2003

Primer quadrimestre Del 26/09/02 al 17/01/03

Exàmens: Del 20/01/03 al 08/02/03

Segon quadrimestre Del 10/02/03 al 30/05/03

Exàmens: Del 02/06/02 al 21/06/02

Exàmens 2a convocatòria

(1r o 2n quadrimestre) Del 01/09/03 al 20/09/03

Períodes no hàbils acadèmics

Nadal: Del 22 de desembre al 6 de gener, ambdós inclosos

Setmana Santa: Del 14 al 21 d'abril, ambdós inclosos

Festius 1 de novembre, 6 de desembre i 1 de maig

Festius a Tarragona 19 d'agost i 23 de setembre 3.2 PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ A l'ETSEQ

1. L'ETSEQ atorga als alumnes el dret a l'avaluació contínua en totes les assignatures dels seus ensenyaments. Per fer-la possible, cada assignatura durant el període lectiu i per a cada curs, desenvoluparà i avaluarà un seguit d’activitats diverses que permetran als alumnes assolir, com a mínim, un 50% de la qualificació global, abans de realitzar un examen presencial, que es durà a terme al final del període lectiu de cada quadrimestre en les dates reservades per a exàmens.

2. Quan es donin causes extraordinàries i justificades, els estudiants podran renunciar a

l’avaluació continuada, mitjançant escrit adreçat al President de la Comissió Acadèmica, abans del final de la 4 setmana del quadrimestre. Els alumnes als que se’ls hi hagi acceptat la renúncia seran avaluats mitjançant un examen final global.

3. En les assignatures de laboratori no hi haurà una segona convocatòria d'exàmens.

4. El professor responsable de cada assignatura farà públic, al començament de cada

quadrimestre, el procediment detallat d’avaluació de la mateixa en les dues convocatòries si s’escau. El professor responsable comunicarà per escrit al President de la Comissió Acadèmica aquest procediment d’avaluació.


5. Serà competència de la Comissió Acadèmica resoldre els conflictes puntuals que generi l’aplicació d’aquesta normativa.

3.3 NORMATIVA D’AVALUACIÓ GLOBAL L’ETSEQ ha planificat els seus ensenyaments perquè els alumnes els puguin completar en el temps previst d’un any per curs acadèmic, i és per això que aconsellem i afavorim que els estudiants es matriculin i aprovin les assignatures curs a curs evitant, si és possible, que tinguin assignatures de cursos anteriors per a superar. En el cas que algun alumne tingui pendent només una assignatura dins d’un curs anterior per a poder passar al curs següent, tindrà la possibilitat d’acollir-se a l’aprovat compensat, de manera que se li considerarà aprovada la matèria corresponent sempre que hagi obtingut una qualificació superior al 3’5. Aquesta possibilitat es restringeix als alumnes que en general mostrin un bon rendiment acadèmic demostrat en l’acompliment d’unes normes que més avall es detallen i l’aprovat compensat només és vàlid en l’àmbit de l’Escola i no és vàlid a efectes de convalidació amb altres ensenyaments. La comissió d’avaluació global es reuneix cada curs acadèmic, durant la primera setmana d’octubre, després d’haver acabat la qualificació dels exàmens de setembre. A continuació es detalla la normativa d’avaluació global:


L’ETSEQ vol millorar la qualitat dels ensenyaments que imparteix i el procediment d'avaluació dels seus estudiants potenciant la valoració globalitzada dels alumnes que hi cursin estudis a temps complet. Amb aquest tipus d'avaluació pretén augmentar el rendiment dels alumnes facilitant el pas per cursos sencers. Amb aquesta finalitat, i sense qüestionar la plena capacitat dels professors universitaris de qualificar els alumnes matriculats a les assignatures que ells imparteixen, es proposa constituir una Comissió d'Avaluació pels ensenyaments d'Enginyeria Química (EQ), d'Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial (ETIQI), i del Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient (GSTMA) ,la qual estarà formada per:

1. El president de la Comissió, que serà el director de l'Escola o persona en qui delegui.

2. El sotsdirector en funcions de cap d'estudis dels ensenyaments esmentats. 3. Els directors dels departaments d'Enginyeria Química i d'Enginyeria Mecànica. 4. Tres professors que tinguin docència en els ensenyaments implicats, nomenats pel

director de l'ETSEQ.

La Comissió d'Avaluació tindrà les següents funcions:

a/ Examinar anualment els expedients* dels alumnes i fer públic el llistat dels alumnes que poden gaudir d’aprovat compensat. Als alumnes d’aquest llistat que acceptin per escrit la proposta, se’ls reflectirà a l’expedient acadèmic, prèvia ratificació per la Junta de Govern de la Universitat. Podran aprovar per compensació els alumnes que compleixen els següents requisits: • Estar matriculats de totes les matèries troncals i obligatòries i en un mínim dels 50%

dels crèdits optatius en l’actual curs acadèmic previst en l'itinerari curricular de l'ensenyament en qüestió, tenir aprovades les assignatures dels cursos anteriors.

• Haver aprovat un mínim del 70% dels crèdits matriculats. • Haver obtingut una qualificació ponderada mitjana d'aprovat dins del bloc de les

matèries afins del curs en qüestió, de manera que les compensacions reflecteixin sempre una globalització dins d'un àmbit de coneixement afí. Les compensacions afectaran només les qualificacions o puntuacions obtingudes durant el mateix curs acadèmic.

• Només es tindran en compte les assignatures matriculades i aprovades en l’actual curs acadèmic.

• En cap cas es compensaran assignatures de Laboratori ni assignatures optatives. • El nombre màxim d'aprovats compensats que podrà tenir un alumne en la seva

carrera serà de dos per l'ensenyament d'ETIQI, i tres pel d'EQ.

b/ En qualsevol cas, la Comissió podrà considerar altres situacions específiques, sempre que no representin una alteració de l'esperit d'aquesta normativa o posin en qüestió el respecte per la tasca docent i acadèmica del professorat.

c/ La Comissió podrà requerir la participació de totes les parts implicades quan ho consideri oportú i, a través del cap d'Estudis, mantindrà informada la Junta del Centre.

d/ Amb caràcter general, la Comissió no compensarà assignatures amb una qualificació inferior a 3,5. En el cas que la Comissió apreciï alguna circumstància excepcional que aconselli la compensació per una qualificació inferior, elevarà un informe al vicerector de Docència per tal que aquest autoritzi la compensació, si ho creu convenient.


MATÈRIES AFINS Enginyeria Química 1r curs

1r bloc: Química Analítica, Química Física i Química Inorgànica 2n bloc: Àlgebra, Càlcul, Mètodes Numèrics i Estadística 3r bloc: Física, Mecànica de Fluids, Fonaments d’Enginyeria Química, Fenòmens de Transport i Laboratori de Fenòmens de Transport

2n curs Bloc únic 3r curs Bloc únic 4t curs Bloc únic 5è curs Bloc únic Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Química Industrial 1r curs

1r bloc: Química Analítica, Termoelectroquímica, Química Orgànica, Fonaments de Química i Laboratori de Química I 2n bloc: Àlgebra, Càlcul, Mètodes Numèrics i Estadística 3r bloc Principis de Física, Fonaments d’Enginyeria Química i Introducció a la Informàtica

2n curs Bloc únic 3r curs Bloc únic

* Disposició transitòria:

Atès que l’examen anual dels expedients només és pràcticament factible si es disposa d’un programa informàtic adient, mentre la Universitat no disposi d’aquest servei, caldrà provisionalment que els alumnes sol∙licitin explícitament l’aprovat compensat.


3.4 PROCEDIMENT DE CONTROL DE LA DEDICACIÓ DE L’ALUMNAT Correspondrà al coordinador de curs fer la programació de les activitats d'avaluació contínua, amb la resta de professors del curs i els representants d’alumnes, tenint cura de que totes les activitats (estudi, problemes, treballs, exàmens, etc.) que s'hagin de realitzar fora de l'horari de classes presencials no requereixi una dedicació superior a 1.5 vegades les hores lectives totals de cada assignatura. Com a norma general s’ha de computar una hora d’estudi en la dedicació de l’alumne per cadascuna de les hores magistrals impartides. El professor responsable de cada assignatura farà públic, al començament de cada quadrimestre, el detall de la dedicació de l’alumnat en totes les activitats a realitzar fora de l’horari de classes. Aquest mateix professor comunicarà per escrit al President de la Comissió Acadèmica aquesta dedicació. 3.5 TUTORS ACADÈMICS L’acció tutorial es pot definir com un procés orientador on l’alumne, amb l’ajuda del tutor, estableix un projecte de treball amb la finalitat de confeccionar i dissenyar el seu pla de carrera tant en els aspectes acadèmics, com els professionals i personals. En aquesta definició s’ha d’entendre que el terme carrera no indica només els anys que passa al Centre fins que es gradua sinó que va més enllà i incorpora tota la seva vida professional. Igualment, la paraula tutor no significa que l’acció tutorial es dugui sempre a terme mitjançant una interacció tutor-estudiant sinó que pot incorporar altre formes de relació com que l’existència de tutors temàtics o la realització de tutories en grup. En aquest sentit, l’acció tutorial varia depenent del cicle en que es troba l’estudiant. En un primer període, la tutoria ha d’estar encaminada especialment en aconseguir una ràpida inserció de l’alumne en la dinàmica universitària. Més tard, cal incidir en la millora del rendiment acadèmic, desenvolupament de capacitats socials i disseny d’un currículum propi. Finalment, caldrà proporcionar-li mitjans per explorar el mercat de treball i rebre formació de postgrau o continuada. En termes generals, es poden diferenciar tres períodes on les necessitats tutorials són diferents:

1r període: a l’entrada a la Universitat Inserció en l’entorn universitari Millora del rendiment acadèmic Foment de l’autoaprenentatge

2n període: durant l’estada a la Universitat Desenvolupament de les habilitats personals Introducció dels conceptes relatius al desenvolupament professional Exploració del mercat laboral

3r període: a la sortida de la Universitat Facilitar la cerca de treball Dissenyar la planificació del desenvolupament professional

En el primer període el tutor personal representa el paper principal. El curs 1997/1998 es va iniciar el procés de tutoria acadèmica individualitzada dels estudiants de l’ETSEQ. Tots els professors ordinaris adscrits a l’ETSEQ participen com a tutors dels alumnes. A cada alumne de nou ingrés se li assigna un tutor acadèmic que manté durant la seva vida acadèmica al


centre. Els tutors assessoren els alumnes de nou ingrés quant a les assignatures que han de cursar i sobre els problemes docents que se’ls plantegen i, en cursos posteriors, a més ajuden a triar d’entre les assignatures optatives aquelles que més s’adiuen al perfil que l’alumne vol adquirir.

3.6 COORDINADORS DE CURS Cada curs dels ensenyaments de l’ETSEQ estarà coordinat per un professor d’alguna de les assignatures que formen el curs. Aquest coordinador de curs serà l’encarregat de dirigir el projecte integrador del curs i de distribuir les feines encarregades per les diferents assignatures al llarg del període lectiu i fixar les dates dels tests d’avaluació. Per això es farà ús del quadrant setmanal; document que restarà penjat a la paret de l’aula del curs i que servirà de recordatori als alumnes i professors de la feina feta i per fer. Una feina addicional del coordinador de curs és dirigir els projectes integradors per tal que l’alumne pugui seguir el curs i realitzar les tasques que se li assignin de manera continuada i evitar els excessos puntuals i els períodes d’inactivitat. Per al curs 2002/2003 els coordinadors de curs i de projecte integrador seran els següents professors: Ensenyament d'Enginyeria Química

1r Josep Anton Ferré i Jaume Giralt Marcé 2n Joan Salvadó Rovira 3r Josep Font Capafonts 4t Joan Ramon Alabart Córdoba 5è Adolfo Rolán Mosquera

Ensenyament d'Enginyeria Tècnica en Química Industrial

1r Ricard Garcia Valls 2n Jordi Grifoll Taverna 3r Joan Manel Vallès Rasquera


3.7 ESTUDIS A L’ESTRANGER

El programa Erasmus té com a finalitat facilitar l’intercanvi d’estudiants universitaris entre els diferents països de la Comunitat Europea, que assignen uns diners per a facilitar aquests desplaçaments. Els estudiants poden anar a estudiar a algunes d’aquestes universitats durant un semestre o bé durant tot el curs acadèmic.

Per al curs acadèmic 2003/04, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química té signats convenis de col∙laboració amb les següents universitats (aquesta relació es modifica cada any, en aquests moments s’estan negociant nous convenis):

Institut National Polytéchnique de Toulouse (França) Ecole Nationale Superieure Chimie-Montpellier (França) Institut Nationale Polytechnique de Lorraine, Nancy (França) Université de Technologie Compiègne (França) Universität Stüttgart (Alemanya) Technische Universität Berlin (Alemanya) Universität Karlsruhe (TH) (Alemanya) Institut Superior Tecnico, Lisboa (Portugal) Universidade de Aveiro (Portugal) Helsinki University of Technology (Finlàndia) Norwegian University of Science and Technology (Noruega) Poznan University of Technology (Polonia) University Babes-Bolyai Cluj Napoca (Rumania)

També, fora del programa Erasmus existeix la possibilitat d’anar a estudiar a Bucknell University (EUA) i a la Universitat de Gal∙les, mitjançant conveni signat entre institucions.

L’elecció dels candidats es fa tenint en compte l’expedient acadèmic, el coneixement de l’idioma del lloc on vol anar, el curs que desenvolupa, la carta de motivació, el currículum i l’ordre de sol∙licitud.

Els alumnes interessats hauran d’emplenar un full de sol∙licitud i presentar-ho, juntament amb el currículum i l’expedient acadèmic, acompanyats d’una carta expressant les raons del seu interès per a estudiar a una altra universitat.

El termini per a presentar sol∙licituds per al curs 2003-2004 és de novembre a gener. Al mes d’octubre es farà una reunió informativa de caire general. Durant el mes de febrer es farà la resolució de la selecció dels estudiants que marxaran a l’estranger el curs acadèmic següent.

La Universitat Rovira i Virgili organitza durant l’estiu cursos especials d’idiomes per als alumnes inscrits dins d’aquest programa.

Es recomana consultar periòdicament la plana web de l’ETSEQ (apartat Estudis a l’Estranger).

La persona de contacte és: Dra. Lourdes Vega, Sots-directora de Relacions Exteriors i Internationals, e-mail: [email protected] , al despatx 223 de l’ETSEQ.

mailto:[email protected]


3.8 ACCÉS ALS ENSENYAMENTS DE L’ETSEQ D’acord amb la normativa actual, l’accés a l’Escola per tal de cursar qualsevol dels ensenyaments que s’ofereixen, es realitza a través del procés de preinscripció que s’organitza a través de l’Oficina de Preinscripció de la Generalitat de Catalunya. Aquesta preinscripció pot fer-se a través del centre on els alumnes cursen COU o FP o bé a través de la pròpia oficina i a les delegacions de preinscripció en els terminis establerts. 3.8.1 Accés al 2n cicle d’Enginyeria Química Els alumnes amb possessió del títol d’Enginyer Tècnic Industrial, Químic Industrial, i els alumnes que han complert el primer cicle de l’ensenyament de Química poden accedir al 2n cicle d’Enginyeria Química, segons regula l’ordre de 10 de desembre de 1993 (BOE 309). Els alumnes provinents del primer cicle de Química hauran de cursar, si no ho han fet abans, els complements de formació, que preveu la mateixa Ordre Ministerial, i que la Junta de Govern de la URV va establir que fossin les següents assignatures: Laboratori de Fenòmens de Transport, Laboratori d’Enginyeria Química, Expressió Gràfica, Operacions d’Intercanvi de Calor. Els alumnes amb possessió del títol d’Enginyer Tècnic Industrial, Químic Industrial que accedeixen al 2n cicle d’Enginyeria Química i que ja haguessin cursat alguna de les matèries troncals o obligatòries del 2n cicle al que accedeixen, en el primer cicle del que procedeixen, hauran de substituir aquestes matèries per altres assignatures optatives que el Centre oferirà. En qualsevol cas, s’haurà de garantir que el nombre de crèdits a cursar en el segon cicle no serà superior a la diferència entre el nombre total de crèdits de la titulació a la que s’accedeix i al nombre de crèdits ja cursats per l’alumne en els seus estudis de procedència, (Acord de 25 de març de 1997, de la Comissió Acadèmica del Consejo de Universidades, BOE núm. 92). El termini de preinscripció és des de l’1 fins al 20 de juliol. La Comissió d’Accés ordenarà les sol.licituds rebudes en el termini establert i que compleixin els prerequisits segons els criteris següents:

1r Mitjana ponderada de les assignatures troncals. 2n Mitjana ponderada de les assignatures optatives. 3r Mitjana ponderada de les assignatures de lliure elecció. 4t La formació en competències professionals. 5è Haver realitzat pràctiques a la Indústria. 6è La no presència d’aprovats compensats en l’expedient. 7è Es podrà realitzar un entrevista (si la Comissió d’Accés ho considera oportú).


3.9 PERMANÈNCIA El màxim que un alumne pot matricular és l’increment del 20% sobre el total de crèdits de què consta l’ensenyament dividit pel nombre de cursos mínimament previstos a l’itinerari curricular. No es tenen en compte els crèdits obtinguts per convalidació, adaptació i reconeixement. A l’Enginyeria Química el màxim per curs és de 96 crèdits. A l’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial, el màxim per curs és de 94’5 crèdits. L’alumne de nou ingrés ha d’obtenir en el seu primer any acadèmic 12 crèdits en dues assignatures troncals o obligatòries. No es tenen en compte els crèdits obtinguts per convalidació i adaptació. 3.10 MATRÍCULA

Un cop admès, l’alumne ha de procedir a matricular-se d’acord amb els calendaris establerts per l’Oficina de Preinscripció, per als alumnes de nou ingrés, i el calendari establert per la URV per a la resta.

A la guia de l’estudiant s’indica la documentació que és necessària per tal de formalitzar la matrícula. L'Escola recomana a tots els alumnes que es matriculen per primera vegada a qualsevol dels ensenyaments, que ho facin de tots els crèdits de primer curs, així com el que el tutor els recomana. D’una banda, s'evita que els alumnes matriculats d'una assignatura, tinguin dificultats en seguir-la per no haver-se matriculat d'altres assignatures bàsiques de quadrimestres anteriors. D’altra banda, només podran acollir-se a l'avaluació global els alumnes que s'hagin matriculat i examinat de totes les assignatures. 3.10.1 Convalidacions/adaptacions Els alumnes poden sol∙licitar convalidació i/o adaptació d'estudis una vegada hagin estat admesos a la Universitat Rovira i Virgili. Els alumnes que han realitzat estudis a l’estranger no estan subjectes a aquest requisit. Els alumnes poden sol∙licitar convalidacions genèriques o convalidacions parcials d’estudis previs. Els alumnes han de presentar la sol∙licitud de convalidació i d’adaptació a les secretaries de centre abans del 15 de setembre. En el cas dels alumnes de nova incorporació ho poden fer a partir que tinguin plaça assignada i com a més tard fins al 15 de setembre. En el cas d’alumnes que hagin estat reassignats amb posterioritat al 15 de setembre, o assignats a partir de la preinscripció de setembre, el termini s’ampliarà fins al dia 20 d’octubre El director ha de resoldre les sol∙licituds a proposta de les comissions acadèmiques, com a mínim una vegada a l'any, abans del 30 de setembre. Les matrícules dels alumnes que presentaran la sol∙licitud fins al 20 d’octubre es resoldrà abans del 31 d’octubre. Les sol∙licituds presentades fora d’aquest termini, tindran el següent tractament: Les matrícules corresponents a aquestes sol∙licituds no podran fer-se condicionalment Si estan regularitzades abans del 20 de novembre podran tenir efectes acadèmics i

econòmics Si estan regularitzades després del 20 de novembre, sols podran tenir efectes

acadèmics. No obstant, a l’hora de resoldre, caldrà que tinguin en compte que l’acta no hagi estat generada.


L'estudiant pendent de la resolució de la sol∙licitud de convalidació, presentada en el termini corresponent, es matricularà condicionalment i regularitzarà la matrícula quan tingui resolta la convalidació. Els centres han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir la regularització de la matrícula dels alumnes pendents de resolució de convalidació, abans de la finalització del període de matrícula. La secretaria tindrà fins el 5 de novembre per fer-les efectives. Si l’alumne durant el mes d’octubre no s’ha adreçat a la secretaria per fer efectiva la regularització de la matrícula, aquesta ho farà d’ofici de conformitat amb la resolució, abans del dia 5 de novembre. Quadres de convalidacions i adaptacions dels ensenyaments de l’ETSEQ, aprovats per la Comissió Acadèmica de 13 de maig de 2002: Subjectes a l’aprovació de la Comissió d’Ordenació Acadèmica de la URV, per la qual cosa hi poden haver canvis.

Taula entre l’EQ i l’ETIQI


Taula entre l’EQ i el GSTMA

Taula entre l’ETIQI i l’EQ


Taula entre l’ETIQI i el GSTMA

Atès que el tractament que es dóna a les assignatures adaptades o convalidades és diferent, l’alumne ho ha de sol∙licitar per separat, és a dir una sol∙licitud per les assignatures que demana se li convalidin i una altra sol∙licitud per les que demana que se li adaptin.


3.11 NORMATIVA PER A L’ESTABLIMENT DE CONVENIS DE PRÀCTIQUES

Els convenis, perquè els alumnes matriculats en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química puguin realitzar pràctiques d’acord al seu ensenyament, estan subjectes a les condicions fixades per:

a) El Reial Decret de 19 de juny de 1981, núm. 1497/81, BOE de 23 de juliol de 1981, actualitzat pel Reial Decret 1845/1994 de 9 de setembre, BOE de 18 d’octubre de 1994, sobre programes de cooperació educativa.

b) La Junta d’Escola.

D’acord amb els esmentats decrets, s’entén per pràctiques en empreses, les activitats realitzades en el marc de programes de cooperació educativa: los que se concierte la participación de ésta en la preparación especializada y práctica requeridas para la formación de los alumnos.

Els convenis de Pràctiques són d’aplicació a: 1) Pràctiques que constitueixen assignatures establertes a la Guia Docent. 2) Pràctiques de mutu acord entre l’ETSEQ i el centre de treball, durant l’estiu o el

curs escolar.

Les condicions del Reial Decret en ambdós casos, són: A.1) Tenir aprovat com a mínim el 50% del total dels crèdits de què consta l’ensenyament. A.2) No superar el 50% del total d’hores lectives del curs acadèmic.

A.3) L’alumne ha d’estar matriculat en el Centre que emet el conveni perquè l’assegurança escolar tingui cobertura. Si en qualsevol cas l’assegurança escolar no cobreix el risc (per exemple alumnes majors de 28 anys), serà necessari establir una assegurança temporal a càrrec de l’alumne.

La Junta d’Escola autoritza a preparar convenis en pràctiques quan es tracti de:

B.1) Pràctiques a la Indústria, com una assignatura curricular, quan es realitzen en les dades assenyalades en els programes, i els alumnes han aprovat el mínim dels crèdits establerts en la guia docent (per Enginyeria Química el mínim és de 243, i en l’Enginyeria Tècnica Industrial, Química Industrial, és de 141).

B.2) Pràctiques realitzades els mesos d’estiu quan consti que la pràctica a realitzar està conforme amb l’ensenyament que cursa l’alumne. En el cas que també es compleixin les condicions perquè sigui avaluada com a assignatura els alumnes ho han de sol∙licitar, prèviament, a l’Escola. Aquesta sol∙licitud no pot ser posterior al 15 de juliol.

B.3) En el cas de pràctiques durant el curs escolar (d’octubre a juny), només s’autoritza:

B.3.1) Jornada completa:


B.3.1.1) Si manquen menys de 30 crèdits per a acabar els estudis, menys de 40 crèdits en un sol quadrimestre o les assignatures que queden són de lliure elecció.

B.3.1.2) Si es tracta de programes internacionals de pràctiques.

B.3.1.3) En casos molt especials, prèvia sol∙licitud de l’alumne, incloent els justificants adequats i després d’estar autoritzat per la Direcció de l’Escola.

B.3.2) A jornada parcial:

B.3.2.1) Si els alumnes tenen pendents menys de 50 crèdits per a finalitzar els estudis i els horaris de les pràctiques no interferiran en l’horari normal de classes.

B.3.2.2) Si es tracta de programes internacionals de pràctiques.

B.3.2.3) En casos molt especials, prèvia sol∙licitud de l’alumne, incloent els justificants adequats i després d’estar autoritzat per la Direcció de l’Escola.


4. ELS AVANTPROJECTES DE L’ETSEQ

Als ensenyaments d’EQ i ETIQI s’organitzen els següents avantprojectes integradors

[AP1-4] L’AVANTPROJECTE DE 1r-4rt EQ

[AP2] L’AVANTPROJECTE DE 2n EQ

[AP3] L’AVANTPROJECTE DE 3r EQ

[AP1ETIQI] L’AVANTPROJECTE DE 1r ETIQI

4.1 NORMATIVA GLOBAL

Participen en els avantprojectes els estudiants que estiguin matriculats en assignatures que generin un mínim d’un 50% de la dedicació horària a l’avantprojecte.

Les assignatures de crèdits lliures no estaran inclosos dintre del avantprojecte.

Els estudiants que estiguin matriculats en assignatures implicades en dos avantprojectes participaran en aquell en el que es doni major dedicació horària.

Serà competència de la Comissió Acadèmica resoldre els conflictes puntuals que generi l’aplicació d’aquesta normativa.

La Junta d’Escola de l’ETSEQ serà, en última instància, l’organitzadora i coordinadora de les activitats acadèmiques que envolten la realització dels diferents avantprojectes als ensenyaments de l’ETSEQ.

4.2 OBJECTIUS

L’assumpció per part de l’ETSEQ dels avantprojectes com un tret característic, distintiu del seu ideari docent, requereix el reconeixement d’aquesta activitat, la seva identificació explícita en l’assignació de docència als departaments i també tenir-la en compte, especialment, en la programació del conjunt d’activitats docent

Un dels objectius de l’ETSEQ és propiciar l’assoliment conjunt de coneixements i de metodologies de treball. Per això es treballa en la incorporació d’avantprojectes integradors a cadascun dels cursos. Aquesta és una experiència educativa capdavantera al món i ja reconeguda com a innovació educativa positiva en diferents fòrums tant nacionals com internacionals.

Es tracta de realitzar projectes que permetin la cooperació de totes les assignatures i que enfrontin als alumnes, treballant en equip, a problemes oberts que facin entrenar els alumnes, entre altres, les seves capacitats d’aprenentatge en cooperació, de lideratge, d’organització, de comunicació i d’enfortiment de les relacions personals.


4.3 SOSTENIBILITAT

La càrrega docent no s’ha de veure modificada pel fet de realitzar-se els avantprojectes, sense afectar significativament

a la distribució d’aquesta entre els diferents departaments implicats

a cada professor en particular

als alumnes

4.4 [AP1-4] L’AVANTPROJECTE DE 1r-4rt d’EQ

L’Avantprojecte de 1r d’EQ es coordina amb el de 4rt d’EQ formant un únic projecte integrador, en ell els alumnes de 1r realitzen l’estudi fonamental del procés de fabricació d’un producte químic. Els alumnes de quart curs hi participen liderant els equips de primer. L’activitat comuna s’ha de desenvolupar durant hores de docència, amb implicació de totes les assignatures de primer, d’acord amb el següent esquema, sense perjudici de les hores que cadascuna de les assignatures pugui emprar, interiorment, en activitats relacionades amb el mateix projecte.

ASSIGNATURES EQ HORES TOTALS

HORES DEDICADES PROJECTE

Àlgebra + Càlcul 135 15

Física 90 15

Fonaments EQ 60 15

Química Física 60 15

Química Inorgànica 60 15

Subtotal 1r Quadrimestre 405 75

Estadística + Mètodes Numèrics 90 15

Fenòmens de Transport 60 15

Mecànica de Fluids I 60 15

Química Analítica 60 15

Laboratori Fenòmens de Transport 105 30

Subtotal 2n Quadrimestre 375 90

Total 1r curs EQ 780 165 (21%)


Com es pot observar a les taules les hores comunes pel desenvolupament del projecte es poden distribuir:

4h/setmana pel matí els dos quadrimestres a l’ensenyament d’EQ

30 setmanes X 4 hores = 120 h

les tardes del divendres del 2n quadrimestre (quan es pot utilitzar el laboratori de Fenòmens de Transport) per realitzar experiments al LFT relacionats amb el projecte pel cas de l’ensenyament d’EQ

15 setmanes X 3 hores = 45 h

L’alumne de 4rt matriculat a l’assignatura de Pràctiques de Direcció de Projectes (PDP) també disposarà de 4 hores pel matí (30 setmanes X 4 hores = 120 h) per a dur a terme les seves activitats, que, d’aquesta manera es podran fer coincidir en la mesura que calgui amb les de l’alumne de 1r.

4.4.1 L’assignació de docència i el professorat

L’ETSEQ, cada any, assignarà la docència de l’activitat comuna de primer als departaments d’Enginyeria Química i d’Enginyeria Mecànica, cadascun dels quals dedicarà un professor ordinari a l’organització del avantprojecte, Professors Responsables de Projecte (PRP), amb una càrrega docent total de 6 crèdits pels dos professors.

Els professors PRP s’encarregaran de:

Definir el projecte

Acordar amb els diferents professors els objectius a assolir de les assignatures de 1r curs d’EQ

Coordinar les activitats amb els professors de PDP de 4rt

Establir els mecanismes de control necessaris per a vetllar per l’assoliment dels objectius instruccionals

Avaluar globalment els projectes desenvolupats

Els altres professors de 1r de les diferents assignatures es responsabilitzaran de:

Avaluació del grau d’assoliment per part de cada alumne dels objectius acordats per la seva assignatura

Establiment del percentatge d’incidència a la nota final que tindrà la qualificació del projecte, no essent mai inferior al 20%

4.4.2 Avaluació

De cara a cada assignatura de 1r la nota de projecte serà individual i formada per tres components:

La qualificació dels professors PRP amb un pes de 50%

La qualificació que per a cada alumne faci cada professor (d’aquesta manera, la nota de projecte per un alumne concret pot ser diferent a diferents assignatures, en funció del grau d’assoliment dels objectius instruccionals corresponents) amb un pes de 20%


La qualificació que estableixin els alumnes de 4rt dins del marc de les seves activitats a l’assignatura de PDP, amb un pes de 20%

L'autoavaluació, amb un pes de 10%

Els dos objectes principals de l’avaluació dels professors (70% en total) seran les presentacions quadrimestrals en format de pòster i informes.

L'avaluació del pòster serà realitzada per tots els professors de 1r centrant-se preferentment en els continguts propis de cada assignatura (com s'havia establert en el segon punt de l'apartat d'avaluació) a diferència dels professors PRP que els avaluaran globalment.

Els informes seran avaluats globalment únicament pels professors PRP.

4.5 [AP2] L’AVANTPROJECTE DE 2n d’EQ

4.5.1 Objectius

Palesar la importància dels fonaments de la termodinàmica i la cinètica química per

desenvolupar models matemàtics útils en un procés químic industrial. Evidenciar la importància de les dades experimentals per a generar models aplicables. Utilitzar eines de càlcul numèric per afrontar els models utilitzats. Planificar i liderar un conjunt d’activitats. Defensar per escrit i oralment els resultats i conclusions presentats. Resoldre eficientment els conflictes dins els equips.

4.5.2 Condicios de participació

Haver realitzat l’AP1-4:EQ i no haver realitzat mai l’AP2 (altrament, no estar en condicions de realitzar l’immediatament superior, AP3); estar matriculat de Laboratori d’Enginyeria Química I i almenys una de les dues següents: Termodinàmica Tècnica I o Cinètica Aplicada.


4.5.3 Assignatures que participen

Les assignatures que participen a l’AP2 són:

ASSIGNATURES EQ HORES TOTALS


Lab. d’Enginyeria Química I 60 15

Termodinàmica Tècnica I 60 15

Operacions d’Intercanvi de Calor 60 15

Tècniques de Comunicació a l’Eng. 30 5

Tècniques de Comp. i Prog. a l’Eng. 45 10


Lab. d’Enginyeria Química I 60 15

Cinètica Aplicada 60 15

Expressió Gràfica 60 15

Química Orgànica 60 15

Mètodes Matemàtics a l’Enginyeria 60 15


Total 2n curs EQ 555 135 (24%)

El grau de participació (cessió de temps) de cada assignatura podrà oscil∙lar entre el 25 i el 50%, depenent de la importància que els objectius instruccionals adquireixin en el sí del tema tractat a l’avantprojecte. La decisió es prendrà per consens de tots els professors implicats en l’avantprojecte, a petició de cada professor responsable de l’assignatura. Aquest mateix percentatge repercutirà en la nota global de cada assignatura.

El sots-director acadèmic nomenarà un coordinador que serà responsable de l’organització, temporització i transmissió d’informació entre els seus participants en cada avantprojecte. Els coordinadors tindran una descàrrega reconeguda de 6 crèdits per poder realitzar les tasques de coordinació. Els sots-director acadèmic de l’ETSEQ vetllarà pel compliment dels terminis, proporcionarà els mitjans necessaris per portar a terme els avantprojectes i, en cas d’existir dubtes o desacords, la seves decisions seran inapel∙lables.

4.5.4 Avaluació

L’avaluació dels avantprojectes serà realitzada pels professors participants en els avantprojectes basant-se exclusivament en els resultats obtinguts (objectiu de tot equip de treball). En l’avaluació es tindran en compte aspectes tant formals com de contingut, que seran acordats tant qualitativament com quantitativament pels professors participants, abans d’iniciar els avantprojectes. Cada equip obtindrà una única nota global vàlida per a tots els integrants. La individualització de la nota es realitzarà mitjançant autoavaluacions. Com a resultat, la nota d’un equip podrà ser multiplicada per un factor individualitzat que podrà anar des de 0 a 1.25.


La presentació i defensa dels avantprojectes es realitzarà tant de forma escrita com oral. En tots els casos es lliurarà una setmana abans de la presentació un informe professional d’una extensió fixada prèviament, mai superior a les 25 pàgines (sense incloure annexos), presentat seguint el llibre d’estil de l’ETSEQ. La defensa alternarà presentacions orals i sessions de pòster, seguida d’entrevistes personalitzades. 4.6 [AP3] L’AVANTPROJECTE DE 3r d’EQ

4.6.1 Objectius

Obtenir una visió global d’un procés de fabricació a escala industrial. Aplicar de forma integrada els coneixements proporcionats a 3r curs en el disseny

preliminar d’una planta química. Establir la presa de decisions, crítica i responsable, com un element més de les

obligacions. Reforçar la necessitat de la comunicació oral i escrita eficient com a component bàsica

de les activitats. Analitzar els problemes en un context ampli, tenint en compte no tant sols

components tècnics o científics. Despertat l’interès, la curiositat i l’esperit innovador i creatiu.

4.6.2 Condicios de participació

Haver realitzat l’AP2 i no haver realitzat mai l’AP3 (altrament, no estar en condicions de realitzar l’immediatament superior, AP1-4: EQ); estar matriculat d’almenys 2 assignatures no optatives de 3r curs en cadascun dels quadrimestres.


4.6.3 Assignatures que participen

Les assignatures que participen a l’AP3 són:

ASSIGNATURES EQ HORES TOTALS HORES DEDICADES PROJECTE

Lab. d’Enginyeria Química II 45 10

Química Industrial 60 15

Operacions de Separació 60 15

Reactors Químics 60 15

Tecnologia del Medi Ambient 60 15

Mecànica de Fluids II 60 15


Lab. d’Enginyeria Química II 45 10

Química Industrial 30 5

Simulació i Optimització Proc. Químics 60 15

Control i Instrumentació Proc. Químics 60 15

Termodinàmica Tècnica II 90 15

Processos de Separació 60 15

Màquines Hidràuliques 60 15

Enginyeria de la Reacció Catalítica 60 15


Total 1r curs EQ 810 190 (23%)

El grau de participació (cessió de temps) de cada assignatura podrà oscil∙lar entre el 25 i el 50%, depenent de la importància que els objectius instruccionals adquireixin en el sí del tema tractat a l’avantprojecte. La decisió es prendrà per consens de tots els professors implicats en l’avantprojecte, a petició de cada professor responsable de l’assignatura. Aquest mateix percentatge repercutirà en la nota global de cada assignatura

El sots-director acadèmic nomenarà un coordinador per cada curs que serà responsable de l’organització, temporització i transmissió d’informació entre els seus participants en cada avantprojecte. Els coordinadors tindran una descàrrega reconeguda de 6 crèdits per poder realitzar les tasques de coordinació. Els sots-director acadèmic de l’ETSEQ vetllarà pel compliment dels terminis, proporcionarà els mitjans necessaris per portar a terme els avantprojectes i, en cas d’existir dubtes o desacords, la seves decisions seran inapel∙lables.


4.6.4 Avaluació

L’avaluació dels avantprojectes serà realitzada pels professors participants en els avantprojectes basant-se exclusivament en els resultats obtinguts (objectiu de tot equip de treball). En l’avaluació es tindran en compte aspectes tant formals com de contingut, que seran acordats tant qualitativament com quantitativament pels professors participants, abans d’iniciar els avantprojectes. Cada equip obtindrà una única nota global vàlida per a tots els integrants. La individualització de la nota es realitzarà mitjançant autoavaluacions. Com a resultat, la nota d’un equip podrà ser multiplicada per un factor individualitzat que podrà anar des de 0 a 1.25. La presentació i defensa dels avantprojectes es realitzarà tant de forma escrita com oral. En tots els casos es lliurarà una setmana abans de la presentació un informe professional d’una extensió fixada prèviament, mai superior a les 25 pàgines (sense incloure annexos), presentat seguint el llibre d’estil de l’ETSEQ. La defensa alternarà presentacions orals i sessions de pòster, seguida d’entrevistes personalitzades.


4.7 [AP1ETIQI] L’AVANTPROJECTE DE 1r d’ETIQI L’activitat comuna s’ha de desenvolupar durant hores de docència, amb implicació de totes les assignatures de primer, d’acord amb el següent esquema, sense perjudici de les hores que cadascuna de les assignatures pugui emprar, interiorment, en activitats relacionades amb el mateix projecte.

ASSIGNATURES ETIQI HORES TOTALS


Àlgebra + Càlcul 135 15

Principis de Física 90 15

Fonaments EQ 60 15

Fonaments de Química 60 15

Introducció a la Informàtica 60 15


Estadística + Mètodes Numèrics 105 15

Termoelectroquímica 75 15

Química Orgànica I 60 15

Química Analítica 60 15

Laboratori de Química I 60 15


Total 1r curs ETIQI 765 150 (20%) El sots-director acadèmic nomenarà un coordinador que serà responsable de l’organització, temporització i transmissió d’informació entre els seus participants en cada avantprojecte. Els coordinadors tindran una descàrrega reconeguda de 6 crèdits per poder realitzar les tasques de coordinació. Els sots-director acadèmic de l’ETSEQ vetllarà pel compliment dels terminis, proporcionarà els mitjans necessaris per portar a terme els avantprojectes i, en cas d’existir dubtes o desacords, la seves decisions seran inapel∙lables.

4.7.1 Organització Manteniment de l'estructura d'equips d'alumnes de primer organitzat sota criteris tant

de coneixements, de residència, etc. Manteniment de la figura del líder en un alumne més experimentat, que per proximitat

hauria de ser un alumne de tercer curs de l'ETIQI en el primer quadrimestre i potser un de segon en el segon quadrimestre, quedant aquest segon cas pendent d'estudi. Aquesta figura pot també recaure en alumnes d’EQ.

Desaparició de la figura de l'estudiant en el rol del gestor de coneixement, rol que han de prendre els professors integrats, o bé modificació d’aquesta figura que faciliti la


participació del professor de primer de forma activa en el procés d’aprenentatge i d’avaluació.

L’avaluació dels coneixements tècnics assolits ha de ser responsabilitat dels alumnes. L’avaluació del treball en equip ha de ser avaluat per tots els membres d’aquest equip.

El coordinador de projecte en la figura del coordinador de primer curs ha de ser el màxim responsable del mateix. El coordinador de primer és l'encarregat de convocar als professors integrats per tal de planificar el projecte cada quadrimestre. Aquest òrgan serà el que prendrà les decisions. El professor responsable dels alumnes del curs superior i representants dels alumnes també hauran de formar part de l’òrgan director. En qualsevol cas, hi ha d’haver un professor responsable de tot el projecte, que inclogui alumnes de primers, professors i alumnes directors.

La web de l'APETIQI (http://www.sre.urv.es/assignatures/etseq/apetiqi/) farà les tasques complementàries en la gestió i direcció de l'avantprojecte. Aquesta web, elaborada amb l'ajut del Servei de Recursos Educatius de la universitat, compta amb els recursos suficients per tal de solucionar problemes de comunicació entre els diferents nivells implicats i disposarà de tot el material necessari per dur el projecte a terme. La gestió d'aquesta web a cada quadrimestre encara no està ben establerta i és oberta a debat. La implementació d’aquesta eina es presenta properament en un congrés d’educació i apareixerà reflectit en una publicació.

4.7.2 Avaluació

La qualificació aconseguida pels alumnes és individual tot i ser obtinguda a partir d'una tasca desenvolupada en equips. La nota final es calcula a partir de la següent expressió: NF = (I1*0,2 + IF*0,3+ PO*0,2)*FAI + EN*0,3 a on NF és la nota final, I1 és la corresponent a l'informe 1, IF la de l'informe final, PO la del pòster, FAI la nota de l'autoavaluació i EN la de l'entrevista personal. L'informe 1 és un dels informes de seguiment a on descriuen el problema a solucionar i la seva estratègia, incloent-hi un diagrama de Gantt. L'informe final és el que es lliura al final del quadrimestre i que ha de contenir uns certs mínims dins d'un format establert al principi del curs. El pòster és un resum de l'informe final en forma de pòster que han de presentar en una sessió conjunta al final del quadrimestre. L'entrevista personal es duu a terme durant la sessió de pòsters i és individual, sense la presència de la resta de l'equip. Per fer això possible es reparteixen els alumnes entre els professors de manera que cada professor fa les entrevistes en un temps màxim de 4 hores. A més, hi ha una autoavaluació que es realitza dins dels grups, a on cadascun dels alumnes es puntua a ell mateix i a la resta de l'equip. La nota resultant és la relativa dins de l'equip i dóna el pes de cada membre en la tasca desenvolupada.

http://www.sre.urv.es/assignatures/etseq/apetiqi/


5. SEGURETAT A LES INSTAL∙LACIONS DE L'ETSEQ La seguretat dins de les instal∙lacions de l'ETSEQ és una responsabilitat de totes i cadascuna de les persones que depenen del Centre, que tenen l’obligació de:

Identificar els riscos de l'aula o àrea de treball.

Detectar i transmetre les possibles deficiències.

Conèixer, complir i fer complir les Normes de Seguretat Generals i Específiques. Els alumnes, PAS i professors, tenen el dret a no veure's afectats pels riscos derivats de les instal∙lacions o produïts per terceres persones i tenen el deure d'evitar generar riscos a tercers, segons les Normes Generals de Seguretat i les Específiques de cada àrea, aula, laboratori, taller, etc.

5.1 NORMES GENERALS Són Normes Generals de Seguretat, entre d’altres, les següents:

Complir la normativa de trànsit dins i fora de les instal∙lacions (respecte absolut a la senyalització de trànsit, tant de vehicles com de vianants, etc. Es retirarà el permís d’accés als vehicles els conductors dels quals no les compleixin.

No introduir ni manipular objectes ofensius o productes perillosos (tòxics, inflamables, explosius) sense autorització.

No fer foc ni manipular llumins o encenedors, llevat dels llocs on estigui permès fumar. Sempre es deixaran les burilles apagades.

S'utilitzaran les instal∙lacions sense ocasionar riscos a tercers o a un mateix, per la qual cosa s'han d'evitar:

- Curses, jocs violents, escalades, etc.

- Obstruir directament o amb objectes escales, passadissos, etc.

- Fer ús de les instal∙lacions per sobre dels límits establerts o amb sobrecàrrega òbvia.

Conèixer la Norma d'Actuació d'Emergència.

5.2 NORMES ESPECÍFIQUES Són Normes Específiques de Seguretat les que estableixin i transmetin per escrit els responsables de tallers, laboratoris i altres àrees amb risc afegit i que, prèviament, han estat acceptades pel Consell del Departament respectiu.

Només els responsables de les àrees de risc afegit coneixen els problemes de la seva àrea i són els únics que, amb els ajuts que considerin adequats, poden establir les normes d'ús que garanteixin la seguretat de la seva àrea.


5.3 RESUM DE LA NORMA D’ACTUACIÓ EN EMERGÈNCIA

Les instal∙lacions de l’ETSEQ poden estar afectades per situacions internes i externes que obliguin a una actuació d’emergència que pot consistir en situació d’atenció (amb possibilitat o no de confinament) o d’evacuació. La situació d’emergència es comunicarà per megafonia i/o senyals de sirena amb el següent significat: Atenció ___ ___ ___ ___ (intervals de 4 segons) alarma .................................. (intervals de 1/2 segon) tot segur _________________ (continuat 30 segons) Quan soni qualsevol dels senyals d’atenció o alarma s’ha de parar immediatament qualsevol activitat, apagar equips elèctrics i fonts d’ignició (encenedors, cigarrets, etc.) i dirigir-se al Centre d’Emergència. Si se circula amb un vehicle es deixarà aparcat en el primer lloc que no intercepti el pas de la circulació i es dirigirà al Centre d’Emergència, on es facilitarà l’oportuna informació i instruccions precisos. 5.4 EN CAS D’ACCIDENT En cas que sofriu algun accident cal que aviseu a la Consergeria de l’Escola per tal es truqui als serveis mèdics d’urgencia. En cas d’accident al laboratori cal avisar en primer lloc al professor present en el mateix. 5.5 ASSEGURANÇA ESCOLAR 1) En cas d’accident per qualsevol causa justificada i que cobreixi l’assegurança, s’haurà d’ésser assistit en algun dels següents centres concertats: - Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Tarragona) - Hospital Universitari de Sant Joan (Reus) - Hospital de Móra d’Ebre (Móra d’Ebre) - Centre Mèdic Quirúrgic (Reus) - Reddis Mutual (Reus i Tortosa) - Clínica Psiquiàtrica Bellavista (Lleida) O en els següents centres col∙laboradors: - Pius Hospital (Valls) - Hospital Universitari Joan XXIII (Tarragona) - Hospital Verge de la Cinta (Tortosa) 2) Quan es faci la visita, l’estudiant o bé la persona que l’acompanyi haurà de presentar al centre mèdic l’imprès SE1 (sol∙licitud de prestació de l’assegurança escolar) i l’SE2 (certificat mèdic de baixa), que pot ser substituït per l’informe del servei d’urgències mèdiques. Aquests documents seran emplenats pel facultatiu que l’atengui, per a la posterior presentació a la Direcció Provincial de l’INSS, Departament d’Assegurança Escolar, Rambla Nova, 86, 43071 Tarragona, acompanyats de la següent documentació: - El Document Nacional d’Identitat en vigor (o per als estrangers el passaport) - El resguard de pagament de matrícula.


Respecte al pagament, si l’empresa que ofereixi el servei està d’acord, remetrà la factura directament a l’INSS. En el cas que hagués estat abonada per l’estudiant o bé el centre universitari, caldrà la seva justificació a l’INSS, per al seu abonament, mitjançant factura original.


6. SERVEIS COMPLEMENTARIS DE L’ETSEQ 6.1 BIBLIOTECA L’ETSEQ disposa d’una biblioteca compartida amb l’ETSE que compta amb una sala amb 100 punts de lectura. El fons bibliogràfic està format per més de 14.000 monografies, 350 publicacions periòdiques i més de 1.000 projectes de curs a més d’altres materials: CD-ROM, disquets, vídeos, etc. Provisionalment la Biblioteca esta ubicada a la Planta Baiza de l’edifici de Laboratoris Docents. Tots els alumnes matriculats tenen dret a la consulta i al préstec de materials, tant a la biblioteca de l’ETSE/ETSEQ com a la resta de les biblioteques de la URV. Cal, però, disposar del carnet de la URV que es facilita a l’alumne el primer quadrimestre de curs. L’horari de la sala de lectura, així com el del servei de préstec és: de dilluns a divendres, de 08.15 a 20.00 hores. En períodes d’exàmens la biblioteca obre dissabtes i diumenges de 09.00 a 20.00 hores. En periodes de vacances es publicara oportunament els horaris d’obertura de la biblilteca. Serveis: - Consulta lliure en sala - Catàleg bibliogràfic en línia - Catàleg en línia de les biblioteques públiques catalanes (inclou la UOC i la Biblioteca de

Catalunya) - Accés a la Biblioteca Digital de Catalunya (butlletins de sumaris electrònics, revistes a text

complet, bases de dades, ...) - Bases de dades en xarxa (Current Contents, FSTA, INSPEC, ...) - Bases de dades monousuari (ISTP, CSIC, ...) - Connexió a Internet per consultes bibliogràfiques - Préstec domiciliari del propi fons - Préstec interbibliotecari (obtenció de documents d’arreu del món) - Informació bibliogràfica - Bústia de suggeriments - Plana web - Reprografia. Per a més informació sobre tots els serveis que ofereix la biblioteca consulteu la plana web: http://www.etseq.urv.es/bibweb/ En aquesta pàgina es proporciona no tan sols accés al fons bibliogràfics de la biblioteca sinó també informació addicional sobre multitud de recursos necessaris per als enginyers en general.

6.2 L’INFORMÀTICA A l’ETSEQ 6.2.1Introducció

http://www.etse.urv.es/biblioteca/


Actualment la gestió informàtica dona suport a Recerca i Docència, així com a la Gestió interna a l'ETSEQ. La descripció de serveis la podeu consultar a http://www.etseq.urv.es/informatica 6.2.2 Resum dels serveis oferts a Docència Pel fet de matricular-se d'algun dels ensenyaments impartits a l'ETSEQ, l'alumne rep un compte d'usuari, un espai de disc en xarxa i una adreça de correu electrònic, els quals conservarà mentre perdurin els seus estudis d'aquell ensenyament. Com a compte d’usuari i espai de disc rep accés a la maquina ALUMNE (Gestió servei d’informàtica) i a MATRIX (Gestió informàtica de l’ETSEQ). Distribuïts en les diferents aules informàtiques, i atesos tant pel personal propi de l'ETSEQ posen a l'abast dels seus alumnes els seus laboratoris de docència una sèrie de PC’s, des dels quals podran treballar amb diversos sistemes operatius, connectar-se als servidors UNIX, utilitzar el programari que s'ha instal∙lat amb finalitats docents, imprimir i traçar els seus treballs mitjançant un plotter i disposar de connexió a Internet. Per tal de poder utilitzar aquests ordinadors, l'alumne s'ha de validar utilitzant el seu codi d'usuari, el qual estarà exposat a les cartelleres dels aularis informàtics o en alguns casos enviats per correu electrònic. El format del compte segueix l’estructura abc.xy abc Són les inicials de l'alumne, esteses en cas de col∙lisió xy És el codi de l'ensenyament Taula de codis d'ensenyaments qi Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial eq Enginyeria Química eno Enologia i Agroalimentàries El compte de correu electrònic, seguint el mateix format, serà [email protected] per als alumnes de l'ETSEQ. La contrasenya o password inicial per a cada nou alumne està formada per la seva data de naixement en el format DDMMAA. Així, un alumne nascut el 20 de gener de 1975 tindria com a contrasenya 20175. Pareu atenció en el fet que NO es posen zeros davant els nombres menors de 10. En altres casos el password serà facilitat al Alumne mitjançant altres vies. Mitjançant el seu compte d'usuari, l'alumne podrà accedir a diversos serveis de xarxa (FTP, WWW, servidors de fitxers i carpetes públiques) dels quals podrà obtenir programes, manuals i tota mena d'informació necessària per al desenvolupament dels seus estudis. Així mateix, a través del correu electrònic podrà ser informat de diferents temes que l'afectin.

http://www.etseq.urv.es/informatica


6.2.3 Cas especial: canvis d'ensenyaments Els alumnes que canviïn d'ensenyament i sota petició pròpia rebran un nou compte d'usuari que els identificarà com a alumnes del nou ensenyament escollit. Aquest nou compte contindrà els fitxers dels quals disposaven el curs anterior. Aquests alumnes podran utilitzar els seus antics comptes d'usuari mentre el procés de generació de nous comptes no els n’assigni un de nou. En aquest moment, i de forma automàtica, el seu compte vell s'inhabilitarà, es donarà d'alta el nou compte i s’hi transferiran tots els seus fitxers. 6.2.4 Servidor de Fitxers i Còpies de Seguretat Tots els alumnes tenen una zona d'espai de disc pròpia en el servidor de fitxers de Docència, la qual és accessible des de Macintosh, des de PC, i també des d'UNIX, on poden crear i editar fitxers. En la màquina ALUMNE disposaran de 10 Mbytes d’espai de disc per tal de guardar els seus fitxers importants. http://alumne.etse.urv.es (informació d’utilització i accés). En la màquina MATRIX disposaran de 100 Mbytes d’espai de disc per tal de guardar els seus fitxers importants. http://matrix.etseq.urv.es (informació d’utilització i accés). Cal remarcar que es important el text “fitxers importants”, ja que si un Alumne utilitza aquest espai de disc per altres fins que no es considerin correctes, estaria exposat a diverses mesures per tal de evitar-ho. Per tal de garantir la integritat de les dades, un cop per setmana se’n realitza una còpia a cinta. Qualsevol alumne que per algun motiu hagi perdut un fitxer pot demanar que se li recuperi l’última versió emmagatzemada. 6.2.5 Utilització del correu electrònic Per tal de facilitar l'intercanvi d'informació entre alumnes i qualsevol altre membre de l'entorn universitari, es posa a disposició de tots els alumnes un compte de correu electrònic, el qual els servirà també per a intercanviar informació amb qualsevol persona connectada a la Internet. Es confia que l'alumne és prou madur com per fer-ne una utilització responsable. El correu es consultable a través de la màquina ESTUDIANTS.

http://alumne.etse.urv.es/

http://matrix.etseq.urv.es/


S'ha considerat que donades les característiques pròpies de l'alumnat i la infrastructura disponible, el lector de correu electrònic més adient es a través d’una interfície web, el MAILMAN. S'ofereix aquesta possibilitat de consultar el correu a la plana de l’ETSEQ http://www.etseq.urv.es i aquí l’enllaç MAILMAN. 6.2.6 Llistes de distribució per Docència Per tal de facilitar la distribució d'informació a grups d'alumnes s'han creat diverses llistes de correu electrònic, tant per ensenyaments com per assignatures. 6.2.7 Normes d’utilització L’usuari de l'equipament informàtic de l’ETSEQ s'ha de comprometre a respectar les següents normes d'utilització: • No realitzar cap maltractament físic dels equips o infrastructura, no desconnectar o

reubicar els equips ni canviar cap configuració sense permís de les persones encarregades d’aquestes tasques.

• Els sistemes no podran ser utilitzats per assumptes privats, comercials o professionals,

excepte els que es deriven de l'activitat de docència i de recerca de l’ETSEQ. • L'usuari és el responsable primer de la informació continguda en el seu compte. Com a tal

es responsabilitza que la informació que resideix en la seva àrea de treball estigui d'acord amb la legislació vigent sobre Protecció Jurídica de Programes d'Ordinador.

• L'usuari es compromet a no accedir ni intentar l'accés als recursos (ordinadors, comptes,

software, fitxers, cues, terminals, directoris, etc.) que no li siguin autoritzats, tant de l'ETSEQ com d'externs. En cas de dubte consultar al personal dedicat a tasques informàtiques.

• Cap sistema pot ser utilitzat per a interferir el seu normal funcionament ni dels ordinadors

als que està connectat. No es poden difondre virus, cucs ni altres programes perjudicials pels sistemes de procés de la informació. No es poden congestionar intencionadament els sistemes ni els enllaços de comunicacions.

• No es poden utilitzar els sistemes comuns tals com ordinadors d'aules i sales comunes per

executar jocs. • L'usuari es compromet a no enviar informació ofensiva i/o difamatòria mitjançant

qualsevol dels mecanismes de comunicació disponibles.

http://www.etse.urv.es/


• El compte d'un usuari és personal i, per tant, el propietari n'ha de procurar la privacitat de la contrasenya personal i mantenir les mínimes precaucions per tal que no sigui violada (no escriure el password, canviar-lo de tant en tant, ...).

• L'usuari es compromet a respectar les normes internes de reserves i preferències en la

utilització del material informàtic. El no compliment d'aquestes normes pot provocar restriccions temporals o definitives en l'ús dels sistemes. D'altra banda l'usuari informàtic disposa dels següents drets: • L'usuari informàtic té dret a la privacitat de la informació continguda en el seu compte. • També té dret a no ser monitoritzat excepte en els casos en què el responsable de la

seguretat ho consideri necessari. 6.3 BORSA DE TREBALL DE L’ETSEQ L’ETSEQ compta amb una borsa de treball que, a diferència de la borsa general de la URV, dóna servei només als alumnes d’aquest centre i ofereix únicament feines el contingut de les quals correspon als ensenyaments impartits; això fa que la majoria d’aquestes feines tinguin uns requeriments de coneixements tècnics i situació acadèmica, només accessible als alumnes dels darrers cursos de l’ensenyament respectiu.

6.4 CONSELL D’ESTUDIANTS

El Consell d’Estudiants és l’òrgan on estan representats els estudiants i on es coordinen davant els òrgans de govern de l’ETSEQ i de la URV. Està obert a tothom que vulgui participar-hi i des d’ell s’intenten solucionar els problemes que es puguin presentar als estudiants. També es fan arribar totes les seves propostes als òrgans de govern. Els alumnes que volen participar-hi d’una forma activa s’han de presentar a les eleccions que es fan al començament del curs per als següents càrrecs: representants al Claustre Universitari, representants a la Junta d’Escola, representants al Consell d’Estudiants i representants a la Junta de Govern de la URV. Des de l’Escola es vol encoratjar la participació dels estudiants en els diferents òrgans de decisió ja que la seva opinió és indispensable per tal millorar dia a dia els nostres ensenyaments. Tanmateix, cada curs elegirà un delegat i subdelegat de curs que serà el seu representant davant el professorat a l’hora de discutir temes relacionats amb el calendari de proves d’avaluació continuada, temporització de les presentacions d’avantprojectes integradors o


qualsevol altre tema acadèmic que afecti col∙lectivament al curs. Els representants de curs hauran d’haver estat designats abans de començar la tercera setmana del curs.

6.5 BECARI D’ATENCIÓ A LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA (BACU) La funció del BACU és la de donar informació sobre: - - Inforamció sobre crèdits de Lliure Elecció - Servei d’Esports - - Borsa d’Habitatge - Borsa de Treball Podeu contactar amb el BACU: - A través del correu electrònic: [email protected] - Per telèfon: 977 55 96 12 - A través de la seva web: http://www.etse.urv.es/~bacu - Al seu local dins del seu horari.

http://www.etse.urv.es/~bacu


7. ENSENYAMENTS A L’ETSEQ 7.1 ENGINYERIA QUÍMICA Des de 1978 existeixen a Tarragona els estudis de Química Industrial, amb una forta implantació en el seu polígon petroquímic, el més gran de l’Estat i el segon a nivell europeu. La creació de la Universitat Rovira i Virgili, coincident amb el procés de reforma dels ensenyaments universitaris, ha permès que des del curs 1993/1994 s’imparteixi a Tarragona l’ensenyament d’Enginyeria Química. Segons el Consejo de Universidades, que dissenyà les directrius generals pròpies de l’ensenyament, un enginyer químic és:

“L’expert en la concepció, càlcul, disseny, construcció i operació d’instal∙lacions o equips en els quals la matèria experimenta un canvi d’estat, de contingut d’energia o de composició”.

Les tasques principals de l’enginyer químic són:

A) Estudi, projecte, direcció, construcció, instal∙lació, inspecció, operació i manteniment de:

indústries o instal∙lacions on intervinguin processos fisicoquímics i de bioenginyeria instal∙lacions destinades a evitar la contaminació ambiental.

B) Estudis i assessories relacionades amb: funcionament de les instal∙lacions industrials esmentades abans aprofitament i industrialització dels recursos naturals i les matèries primeres elaboració de nous productes higiene, seguretat i contaminació ambiental control, optimització, organització i planificació dels processos industrials esmentats.

Els estudis d’Enginyeria Química a l’ETSEQ estan estructurats en CINC anys d’estudi, distribuïts en 10 quadrimestres, durant els quals els alumnes han de cursar un mínim de 405 crèdits. L’ensenyament d’Enginyeria Química és un ensenyament de dos cicles, el primer dels quals consta dels dos primers anys de la carrera i el segon està format pels tres darrers. Els crèdits es classifiquen en tres grans grups: • Crèdits obligatoris. S’obtenen en aprovar una sèrie d’assignatures que tots els alumnes

de l’ensenyament han de cursar. Els continguts d’aquestes assignatures vénen fixats ja sigui pel Ministeri d’Educació i Ciència (crèdits troncals) o per la pròpia Universitat Rovira i Virgili (crèdits obligatoris d’Universitat).

A l’ensenyament d’Enginyeria Química de l’ETSEQ el nombre de crèdits obligatoris és de 291.

• Crèdits optatius. S’obtenen en aprovar una sèrie d’assignatures que els alumnes trien

lliurement d’un conjunt ofert pel propi ensenyament. A l’ensenyament d’Enginyeria Química de l’ETSEQ el nombre de crèdits optatius que han

de cursar els alumnes és de 6 durant el primer cicle i de 67,5 durant el segon cicle. Aquestes assignatures tenen assignades un cicle i, per tant, no es poden traspassar a l’altre cicle per poder completar un expedient.


• Crèdits lliures. S’obtenen en aprovar unes assignatures o activitats reconegudes a tal efecte per la Universitat Rovira i Virgili. La Normativa d’Ordenació Acadèmica (NOA) conté una descripció de com es poden assolir aquests crèdits. Cal remarcar, però, que fins a un 70% del total es poden obtenir cursant assignatures d’altres assignatures optatives de l’ensenyament.

A l’ensenyament d’Enginyeria Química de l’ETSEQ el nombre de crèdits lliures a cursar és de 40,5 dels quals 28,5 poden correspondre a d’altres assignatures optatives de l’ensenyament d’Enginyeria Química.

El pla d’estudis d’Enginyeria Química preveu també l’estada en pràctiques a la indústria dels alumnes en el darrer curs de l’ensenyament. Aquesta estada en pràctiques dóna lloc a l’obtenció de 21 crèdits de caire obligatori, és a dir, és imprescindible la seva realització per a obtenir el títol. A més a més, aquest pla d’estudis també conté la realització d’un projecte final de carrera valorat en 33 crèdits obligatoris.


7.2 ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESPECIALITAT EN QUÍMICA INDUSTRIAL A l’ETSEQ també es poden cursar els estudis per obtenir el títol d’Enginyer Tècnic Industrial, especialitat en Química Industrial que està fortament relacionat amb l’ensenyament d’Enginyeria Química,i que també es justifica per la presència a Tarragona del seu complex industrial. Els estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial (en endavant ETIQI) a l’ETSEQ estan estructurats en TRES anys d’estudi repartits en 6 quadrimestres durant els quals els alumnes han de cursar 235,5 crèdits. Els crèdits es classifiquen en tres grans grups: • Crèdits obligatoris. S’obtenen en aprovar una sèrie d’assignatures que tots els alumnes

de l’ensenyament han de cursar. Els continguts d’aquestes assignatures vénen fixats ja sigui pel Ministeri d’Educació i Ciència (crèdits troncals) o per la pròpia Universitat Rovira i Virgili (crèdits obligatoris d’Universitat).

A l’ensenyament de l’ETIQI de l’ETSEQ el nombre de crèdits obligatoris és de 172,5. • Crèdits optatius. S’obtenen en aprovar una sèrie d’assignatures que els alumnes trien

lliurement d’un conjunt ofert pel propi ensenyament. En l’ensenyament de l’ETIQI de l’ETSEQ el nombre de crèdits optatius que han de cursar

els alumnes és de 33 i l’oferta total de crèdits optatius de l’ensenyament arriba a 96. • Crèdits lliures. S’obtenen en aprovar unes assignatures o activitats a tal efecte per la

Universitat Rovira i Virgili. La Normativa d’Ordenació Acadèmica (NOA) conté una relació de com es poden assolir aquests crèdits. Cal remarcar, però, que fins a un 70% del total es poden obtenir cursant assignatures d’altres assignatures optatives de l’ensenyament.

A l’ensenyament de l’ETIQI de l’ETSEQ el nombre de crèdits lliures a cursar és de 24 dels quals 16,5 poden correspondre a altres assignatures optatives de l’ensenyament de l’ETIQI.

El pla d’estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial, preveu també l’estada en pràctiques a la indústria dels alumnes en el darrer curs de l’ensenyament. Aquesta estada en pràctiques dóna lloc a l’obtenció de 6, 9 o 12 crèdits optatius atenent al temps (de dos, tres o quatre mesos, respectivament) en què l’alumne ha estat desenvolupant l’esmentada tasca. A més a més, aquest pla d’estudis també conté la realització d’un projecte final de carrera valorat en 12 crèdits obligatoris (6 de troncals del Ministeri i 6 d’obligatoris d’universitat). Per tal d’aprovar aquest projecte final de carrera cal haver aprovat amb anterioritat les següents assignatures: • Control de Processos • Disseny de Reactors Químics • Fonaments d’Enginyeria Química • Laboratori d’Enginyeria Química • Química Industrial • Oficina Tècnica en Enginyeria Química.


7.3 GRADUAT SUPERIOR EN TECNOLOGIES DEL MEDI AMBIENT

El Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient (GSTMA) és un ensenyament de segon cicle que començarà a impartir-se el proper curs 2002-2003 a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili. Aquests estudis estan estructurats en dos anys d’estudi repartits en 4 quadrimestres durant els quals els alumnes han de cursar 150 crèdits.

El professional format en GSTMA tindrà les següents habilitats: Conèixer el medi Conèixer com els contaminants afecten el medi Conèixer com els contaminants es distribueixen en el medi Conèixer els processos que contaminen Conèixer els processos per fer que siguin menys contaminants Conèixer la tecnologia per descontaminar Modificar els processos per prevenir la contaminació Ser capaç de fer ESTUDIS D’IMPACTE AMBIENTAL Ser capaç de fer projectes ambientals/ambientalitzats

Els principals àmbits de treball per als graduats en Tecnologies del Medi Ambient són la indústria química i petroquímica, la indústria auxiliar, les empreses de serveis, les enginyeries i consultories, la indústria alimentària, les empreses de tractaments de residus i l'administració en general, però en particular la relacionada amb la protecció del medi ambient. Els titulats podran actuar en el camp de la protecció de l'ambient i de la millora de qualitat ambiental, especialment davant de problemes de contaminació d'aigua, aire, sòls i residus. També tindran capacitat per al disseny de processos menys generadors de residus, optimitzant l'ús dels recursos naturals i minimitzant l'impacte ambiental de les activitats industrials; allò que en l'actualitat s'anomena enginyeria verda.


8. ITINERARI CURRICULAR D’ENGINYERIA QUÍMICA Aquest ensenyament és de 405 crèdits (214,5 de troncals, 76,5 d’obligatoris d’Universitat, 73,5 d’optatius i 40,5 de lliures) i s’estructura en dos cicles; el primer de dos cursos i el segon de tres. Cada curs es divideix en dos períodes de quadrimestrals. En el darrer curs es realitzarà una estada en pràctiques de dos mesos de durada, a temps complet, en una indústria. A l’últim quadrimestre de l’ensenyament es realitzarà un projecte fi de carrera. Les taules següents mostren un exemple de la distribució de les assignatures que integren el pla d’estudis en els 10 quadrimestres que composen la carrera. En aquestes taules s’inclou, a més a més, una distribució orientativa dels crèdits optatius d’Enginyeria Química i de crèdits lliures. Els crèdits corresponents a l’estada en pràctiques a la indústria s’han comptabilitzat en el primer quadrimestre del cinquè curs.

1r cicle 1r curs

Assignatura Teor. Prob. Pràct.

Op/Ll Tot.

Primer Quad.

• Àlgebra • Càlcul • Física • Fonaments d’Enginyeria Química • Química Física • Química Inorgànica

3 6 6 4,5 4,5 4,5

1,5 3 3 1,5 1,5 1,5

0 0 0 0 0 0

4,5 9 9 6 6 6

TOTAL 1r quadrimestre 28,5 12,0 0 40,5 Segon Quad.

• Estadística • Fenòmens de Transport • Laboratori de Fenòmens de Transport • Mecànica de Fluids I • Mètodes Numèrics • Química Analítica • Crèdits lliures

3 3 0 3 3 4,5

1,5 3 0 3 1,5 1,5

0 0 10,5 0 0 0

3

4,5 6 10,5 6 4,5 6 3

TOTAL 2n quadrimestre 16,5 10,5 10,5 3 40,5 TOTAL 1r curs 45 22,5 10,5 3 81


1r cicle 2n curs

Assignatura Teor. Prob. Pràct O/Ll Tot.

Primer Quad.

• Electrotècnia • Laboratori d’Enginyeria Química I(anual) • Laboratori de Química I • Operacions d’Intercanvi de Calor • Termodinàmica Tècnica I • Crèdits lliures

3 0 0 3 4,5

0 0 0 3 1,5

3 6 6 0 0

10,5

6 6 6 6 6 10,5

TOTAL 1r quadrimestre 10,5 4,5 15 10,5 40,5 Segon Quad.

• Cinètica Aplicada • Expressió Gràfica • Laboratori d’Enginyeria Química I(anual) • Laboratori de Química II • Química Orgànica • Crèdits optatius • Crèdits lliures

4,5 1,5 0 0 4,5

1,5 3 0 0 1,5

0 1,5 7,5 6 0

6 3

6 6 7,5 6 6 6 3

TOTAL 2n quadrimestre 10’5 6 15 9 40,5 TOTAL 2n curs 21 10,5 30 19,5 81

2n cicle 1r curs

Assignatura Teor. Prob. Pràct O/Ll Tot.

Primer Quad.

• Laboratori d’Enginyeria QuímicaII(anual) • Operacions de Separació • Química Industrial (anual) • Reactors Químics • Tecnologia del Medi Ambient • Crèdits optatius • Crèdits lliures

0 4,5 4,5 4,5 4,5

0 1,5 1,5 1,5 1,5

4,5 0 0 0 0

6 6

4,5 6 6 6 6 6 6

TOTAL 1r quadrimestre 18,0 6,0 4,5 12 40,5 Segon Quad.

• Control i Inst. de Proc. Químics • Laboratori d’Eng. Química II (anual) • Química Industrial (anual) • Simulació i Opt. de Proc. Químics • Termodinàmica Tècnica II • Crèdits optatius • Crèdits lliures

4,5 0 1,5 4,5 4,5

1,5 0 1,5 1,5 1,5

0 4,5 0 0 3

6 6

6 4,5 3 6 9 6 6

TOTAL 2n quadrimestre 15,0 6,0 7,5 12 40,5 TOTAL 1r curs 33 12 12 24 81


2n cicle 2n curs


O/Ll Tot.

Primer Quad.

• Laboratori de Processos de Fabricació (anual) • Projectes (anual) • Crèdits optatius • Crèdits lliures

0 1,5 0

0 0 0

6 1,5

24 9

6 3 24 9

TOTAL 1r quadrimestre 1,5 0 7,5 33 42 Segon Quad.

• Disseny d’Equips i Instal∙lacions • Economia i Organització Industrial • Laboratori de Processos de Fabricació (anual) • Projectes (anual) • Crèdits optatius • Crèdits lliures

6 6 0 0

3 0 0 0

0 0 6 3

12 3

9 6 6 3 12 3

TOTAL 2n quadrimestre 12 3 9 15 39 TOTAL 2n curs 13,5 3 16,5 48 81

2n cicle 3r curs


O/Ll Tot.

Primer Quad.

• Laboratori d’Investigació (anual) • Pràctiques a la Indústria • Crèdits optatius

0 0

0 0

4,5 21

12

4,5 21 12

TOTAL 1r quadrimestre 0 0 25,5 12 37,5 Segon Quad.

• Laboratori d’Investigació (anual) • Projecte Fi de Carrera • Crèdits optatius

0 0

0 0

3 33

7,5

3 33 7,5

TOTAL 2n quadrimestre 0 0 36 7,5 43,5 TOTAL 3r curs 0 0 61,5 19,5 81


ASSIGNATURES OPTATIVES D'ENGINYERIA QUÍMICA Cicle Assignatura Teor. Prob. Pràct

. Tot.

Primer Cicle 1r Quad

• Tècniques de Comunicació a l'Enginyeria • Tècniques de Programació i Computació a l’Enginyeria

1,5 1,5

1,5 0

0 3

3 4,5

Primer Cicle 2n Quad

• Bioquímica • Mètodes Matemàtics a l'Enginyeria

4,5 3

0 0

1,5 3

6 6

TOTAL 1r cicle EQ 10,5 1,5 7,5 19,5 Segon Cicle 1r Quad Segon Cicle 2n Quad

• Control Avançat • Dispersió de Contaminants • Enginyeria de Productes (anual) • Fonaments Enginyeria Bioquímica • Enginyeria de Polímers • Mecànica de Fluids II • Modelització i Computació de Processos Industrials • Pràctiques de Direcció de Projectes (anual) • Principis de Sistemes Polimèrics • Producció i Gestió de l’Energia • Transport de Fluids No Newtonians i Fluidització • Anàlisi Energètica de Processos • Ciència dels Materials • Enginyeria de la Reacció Catalítica • Enginyeria de Productes (anual) • Gestió Ambiental • Màquines Hidràuliques • Pràctiques de Direcció de Projectes (anual) • Processos de Separació • Resistència de Materials Industrials • Tècniques Estadístiques i Control de Qualitat • Tractament d’Aigües • Tractament de la Contaminació Atmosfèrica

4,5 4,5 1,5 4,5 3 4,5 3,5 0 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 1,5 3 4,5 0 4,5 4,5 1,5 3 4,5

0 1,5 1,5 1,5 3 1,5 0 0 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 0 1,5 0 3 1,5 0

0 0 0 0 0 0 2,5 6 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 0 1,5 0 0 0

4,5 6 3 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 3 4,5 6 6 6 6 4,5 4,5 4,5

TOTAL 2n cicle EQ 83 28,5 17,5 129 TOTAL optatives EQ 93,5 30 25 138,5

En el primer cicle l’alumne cursarà com a mínim 16,5 crèdits de lliure elecció i, si més no, 6 crèdits d’assignatures optatives del primer cicle de l’ensenyament, la qual cosa implica que el primer cicle serà de 162 crèdits. En el segon cicle, caldrà que l’alumne cursi un mínim de 24 crèdits de lliure elecció i, si més no, 67,5 crèdits d’assignatures optatives del segon cicle de l’ensenyament, la qual cosa implica que aquest segon cicle serà de 243 crèdits.


ÀLGEBRA 176208-4 / 20011021

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3,0 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Professor/a/s/es : Dolors Puigjaner Riba Objectius de l'assignatura: Conèixer les tècniques bàsiques de l’Àlgebra Lineal. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Dos tipus de classes: les que proporcionen els conceptes teòrics bàsics i les que aporten els casos pràctics i aplicacions. Es proposaran problemes per tal que l'alumne resolgui individualment i / o en grup. Programa: Sistemes d'equacions lineals. Espais vectorials. Projeccions ortogonals i mínims quadrats. Aplicacions lineals. Llibre de text recomanat: STRANG, "Álgebra lineal y sus aplicaciones" Addison-Wesley. Altra bibliografia: PUERTAS, SALES, "Àlgebra Lineal". Edicions UPC. HERNÁNDEZ, "Algebra y Geometría". Addison-Wesley.


ANÀLISI ENERGÈTICA DE PROCESSOS 176327 / 20012202

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Dieter Boer Objectius de l'assignatura: Presentació completa del mètode d’anàlisi energètica, mètode efectiu i sistemàtic que utilitza tant el primer com el segon principi de termodinàmica per l’anàlisi del rendiment i disseny de sistemes energètics. El segon principi és especialment adequat per acostar-se a l’objectiu d’un ús més eficient de l’energia i per tal d’identificar i quantificar les pèrdues energètiques i definir les etapes a seguir per reduir ineficiències. S’inclou l’ús de les equacions d’energia com un plantejament global de l’estudi energètic, una discussió sobre el significat i aplicació del segon principi, mètodes pel càlcul l’energia, l’aplicació a la combustió i altres processos químics i una introducció a l'anàlisi termoeconòmica. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Operacions d’Intercanvi de Calor. Termodinàmica Tècnica II. Producció i Gestió de l’Energia. Operacions de Separació. Simulació i Optimització de Processos Químics. Economia i Organització Industrial. Mètode docent de l'assignatura: Classes expositives. En les classes de problemes es proposarà als alumnes la resolució de problemes i exercicis amb ordinador. Realització de treballs en grup. Programa: 1. Revisió de fonaments termodinàmics. 2. Concepte bàsic de l’exergia . 3. Elements d’una anàlisi de processos. 4. Anàlisis d’exergia de processos bàsics. 5. Aplicacions termoeconòmiques de l'anàlisi exergètica. 6. Exemples d’aplicació a processos tèrmics i químics. Llibre de text recomanat: KOTAS, T. J. The Exergy Method of Thermal Plant Analysis. Melbourne, Florida: Krieger Publishing Company, 1995. Altra bibliografia: BEJAN, Adrian; TSATSARONIS, George; MORAN, Michael. Thermal Design & Optimization. Nova York: John Wiley & Sons Inc., 1996. JALURIA, Y. Design and Optimization of Thermal Systems. Nova York: McGraw-Hill, cop., 1998. BRODYANSKY, V. M.; SORIN, M. V.; LE GOFF, P. The Efficiency of Industrial Processes: Exergy Analysis and Optimization. Elseviers Science B. V., The Netherlands, 1994. Vegeu també la "web" de l'assignatura a: http://www.etseq.urv.es/EngMec/assig/aep/


BIOQUÍMICA 176306-4 / 20011204

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 0 Pràct.: 1,5 Departament : Bioquímica i Biotecnologia Professor/a/s/es : Albert Bordons de Porrata-Doria Objectius de l'assignatura: Presentar la bioquímica com la ciència que estudia la química dels éssers vius. Aquests, ja siguin animals, plantes o microorganismes, funcionen per una integració complexa de reaccions que capten energia i nutrients del medi. Com a segon objectiu, es presentarà la bioquímica com a base de la biotecnologia. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Biologia a COU, si bé no és imprescindible, és recomanable. Mètode docent de l'assignatura: Impartició de classes teòriques i 15 hores de pràctiques de laboratori. Material de suport: entre altres, sobretot pàgina 'web' de l'assignatura: http://www.quimica.urv.es/~w3bq/ABP/BQ/BQ.html

Programa: 1. Introducció a la Bioquímica. Tipus d'éssers vius. Origen de la vida. 2. Composició química dels éssers vius. Biomolècules: glúcids, lípids, aminoàcids, nucleòtids. 3. Proteïnes. Estructura de proteïnes. Unió de lligands a proteïnes. 4. Enzims. Catàlisi enzimàtica. Inhibició enzimàtica. Regulació de síntesi i activitat enzimàtica. 5. Àcids nucleics. Estructura del DNA. Organització dels genomes. RNA: tipus i estructures. 6. Replicació del DNA. Recombinació gènica. Tecnologia del DNA recombinant. 7. Transcripció a RNA. Control de la transcripció. Processament postranscripcional del RNA. 8. Traducció a proteïnes. Codi genètic. Síntesi de proteïnes. Modificacions postraduccionals. 9. Bioenergètica. Síntesi d'ATP. Transport a través de les membranes. Cadenes de transport d'electrons. 10. Metabolisme, catabolisme i anabolisme. Tipus de metabolismes. Acetil-CoA i el cicle de l'àcid cítric. 11. Metabolisme glucídic. Glucòlisi. Via dels fosfats de pentosa. Gluconeogènesi. Fixació autotròfica del CO2. 12. Metabolisme de lípids. Metabolisme dels àcids grassos. Lipogènesi. 13. Metabolisme de compostos nitrogenats. Catabolisme d'aminoàcids. Cicle de la urea. Fixació de nitrogen. 14. Cascades de transducció de senyals. Integració i control dels processos metabòlics. Hormones.

Llibre de text recomanat: MATHEWS, C. K.; VAN HOLDE, K. E. Bioquímica. Madrid: McGraw-Hill / Interamericana, 1998. Altra bibliografia: PERETÓ, J.; SENDRA, R.; PAMBLANCO, M.; BAÑÓ, C. Fonaments de bioquímica. 3a ed. València: Universitat de València, 1998. NELSON, D. L.; COX, M. M. Lehninger, Principles of Biochemistry. 3a ed. Nova York: Worth Cop., 2000. STRYER, L. Bioquímica. Barcelona: Reverté, 1990. VOET, D.; VOET, J.C. Bioquímica. Barcelona: Omega, 1992. HORTON, H. R. (et al.). Principles of Biochemistry. Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice Hall, 1993.


CÀLCUL 176209-5 / 20011020

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 6,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Professor/a/s/es : Dolors Puigjaner Riba, Carles Barberà Escoí Objectius de l'assignatura: Proporcionar els coneixements bàsics de derivació i integració de funcions d'una variable, així com les seves aplicacions a la resolució de problemes de l'enginyeria. Introduir els conceptes de diferenciació i integració de funcions de vàries variables, fent especial èmfasis al cas de dues variables. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Dos tipus de classes: les que proporcionen els conceptes teòrics bàsics i les que aporten els casos pràctics i aplicacions. Es proposaran problemes per tal que l'alumne resolgui individualment i / o en grup. Programa: Derivació de funcions d'una variable i aplicacions. Integració de funcions d'una variable i aplicacions. Diferenciabilitat de funcions de vàries variables. Integració de funcions de vàries variables. Llibre de text recomanat: SALAS, HILLE, "Calculus". Ed. Reverté. Altra bibliografia: KREYSZIG, E. Advanced Engineering Mathematics. Ed. John Wiley & Sons.


CIÈNCIA DELS MATERIALS 176315-6 / 20012215

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 4t Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Francesc Medina Cabello Objectius de l'assignatura: S’estudien en 60 hores lectives les relacions entre les estructures dels sòlids i les seves propietats mecàniques, d’estabilitat química, costos, etc. S’estudien els materials estructurals més importants a l’Enginyeria Química: els metalls, els ceràmics, els polímers i les composites. Es mostra el caràcter interdisciplinari i la seva transcendència a les tecnologies actuals i futures. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química Inorgànica. Química Orgànica. Química Física. Mètode docent de l'assignatura: Objectius per cada classe lectiva. Exposició oral mitjançant pissarra, transparències, etc. Interacció continuada professor - alumne. Exercicis teòric - pràctics.

Programa: 1. Materials d'enginyeria 2. Enllaç atòmic 3. Estructura cristal∙lina perfecta 4. Estructura cristal∙lina imperfecta. Defectes 5. Diagrames de fases. Equilibri microestructural. Diagrames binaris importants 6. Cinètica. Tractament tèrmic. Diagrames TTT 7. Metalls. Alliatges ferris i no-ferris. Propietats mecàniques 8. Ceràmiques i vidres. Propietats mecàniques i òptiques 9. Polímers. Estructura. Propietats mecàniques i òptiques 10. Composites. Fibres. Propietats mecàniques 11. Degradació i falla dels materials 12. Criteris per a la selecció dels materials estructurals.

Llibre de text recomanat: SHACKELFORD, J. F. Introduction to Materials Science for Engineers. Prentice Hall, 1996. Altra bibliografia: BRUCE, D. W.; O'HARE, D. Inorganic Materials. John Wiley & Sons, 1992. COX, P. A. The Electronic Structure and Chemistry of Solids. Oxford University Press, 1987. INTERRANTE, L. V.; CASPER, L. A.; ELLIS, A. B. Materials Chemistry. (Advances in Chemistry Series, 245), 1995. SMART, L.; MOORE, E. Solid State Chemistry. Chapman and Hall, 1995. WEST, A. R. Solid State Chemistry and its Applications. John Wiley & Sons, 1984.


CINÈTICA APLICADA 176217-6 / 20011013

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Professor/ : Joan Salvadó i Rovira e-mail: [email protected] Departament : Enginyeria Química Despatx: 312 tel: 977559641 Objectius de l'assignatura: Adquirir el coneixement dels aspectes fonamentals de la cinètica química i desenvolupar l’habilitat per aplicar-los. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Les assignatures troncals i obligatòries d’universitat dels 3 primers quadrimestres de l’ensenyament. Mètode docent de l'assignatura: Utilització del mètode científic, aplicant un mètode didàctic que sigui deductiu, intuïtiu, actiu i heurístic a partir de presentació de dades experimentals. Es combinaran exposicions per part del professor amb treball individual i per grups. El projecte integrador permetrà desenvolupar l’habilitat d’aplicar els coneixements adquirits on l’estudiant serà el protagonista principal i el professor actuarà de consultor. Programa:

1. Introducció: El balanç de matèria molar. Idees fonamentals de la cinètica química. Tipus de mecanismes.

2. Cinètica de sistemes reactius més complexes. 3. Tècniques i mètodes experimentals per establir l’expressió de la cinètica. 4. Reaccions en fase gas: Teoria de col.lisions. Superfícies d’energia potencial. Teoria de

l’estat transitori. Descomposició unimolecular dels gasos. Mecanismes icloent radicals lliures. Mecanismes de reacció en cadena.

5. Isotermes d’adsorció: Langmuir i B.E.T. Verins i inhibidors 6. Principis bàsics de catàlisi homogènia i heterogènia. Etapes limitants en catàlisi

heterogènia. Cinètica dominada pel transport de reactius i productes. 7. Reaccions en dissolucions. Influència de diferents paràmetres del solvent en la

cinètica. 8. Catàlisi enzimàtica. Models cinètics i interpretació de dades. 9. Introducció al disseny de reactors. Una altra vegada el balanç de matèria molar. El

reactor ideal discontinu. El Reactor continu de mescla perfecta en estat estacionari. El reactor de flux pistó en estat estacionari. Disseny per reaccions senzilles. Disseny per reaccions múltiples.

Llibre de text recomanat: FOGLER, H. S. Elements of Chemical Reaction Engineering. Prentice-Hall International Editions, 3a edició. Altra bibliografia: LAIDLER, KEITH J. Chemical Kinetics. Harper Collins Publishers, 1987. LEVENSPIEL, O. Chemical Reactor Engineering. Wiley Int.


CONTROL AVANÇAT 176323-0 / 20012226

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 4,5 Prob.: 0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Ferran Cortés Bes Objectius de l'assignatura: Mostrar als alumnes les diferents possibilitats que ofereix el control digital sobre el control clàssic de processos. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Haver cursat prèviament l’assignatura de “Control i Instrumentació de Processos Químics” és gairebé requisit necessari per cursar aquesta assignatura optativa. Al mateix temps els coneixements obtinguts en l’assignatura de “Simulació i Optimització” són emprats en el desenvolupament normal del temari. Finalment l’assistència al laboratori de “Processos de Fabricació” ha mostrat les limitacions del control clàssic per operar un procés amb interaccions intra i entre les diferents etapes, però dóna una visió global del problema de control de processos que permet fixar correctament els objectius a assolir. Mètode docent de l'assignatura: Caràcter General. Exposició dels diferents algoritmes de control avançat per part del professor i desenvolupament del control d’un procés per part de l’alumne. El professor adaptarà el mètode docent emprat basant-se en les seves característiques.

Programa: Anàlisi de les interaccions i integritat dels processos químics. Índex dced Niederlinski. Anàlisi i disseny de control multivariable. Limitacions dels controladors PID. Control de processos no lineals. Estratègies de control avançat. Control per model intern (IMC). Control per matriu dinàmica (DMC). Control quadràtic lineal (LQC). Criteris per seleccionar les diferents estratègies. Control estocàstic i control adaptatiu. Sistemes amb incertessa. Autocorrelació i Cross-correlació. Estimació de processos. Observadors. Filtres de Kalman i estimació de paràmetres. Control per modelització. Introducció a les xarxes neuronals. Models ARMAX. Control Autoadaptatiu.

Llibre de text recomanat: SEBORG, Dale E.; EDGAR, Thomas F.; MELLICHAMP, Duncan A. Process Dynamics and Control. John Wiley, 1989. ISBN 0-471-86389-0. Altra bibliografia: RAO, M.; XIA, Q. Modeling and Advanced Control for Process Industries. Nova York: Springer, 1994. ISBN 0-387-19881-4. NACHTIGAL, Chester L. Instrumentation and Control: Fundamentals and Applications. Nova York: Wiley-Interscience, 1990. ISBN 0-471-88045-0. SHINSKEY, F. G. Process Control Systems. McGraw-Hill, 1988. ISBN 0.07.056903.7.


CONTROL I INSTRUMENTACIÓ DE PROCESSOS QUÍMICS 176221-3 / 20012009

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : René Bañares-Alcántara Objectius de l'assignatura: Donar a conèixer als alumnes la teoria clàssica de control dels Processos Químics i assegurar que els alumnes tinguin unes nocions bàsiques de les configuracions més usuals emprades per controlar el funcionament de les operacions unitàries principals. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Simultàniament o prèvia es recomana haver estudiat les diferents assignatures de disseny d’operacions unitàries, és a dir “Operacions d’Intercanvi de Calor”, “Operacions de Separació” i “Disseny de Reactors Químics”. És gairebé imprescindible haver cursat l’assignatura de “Fonaments d’Enginyeria Química”. Mètode docent de l'assignatura: Exposició a la pissarra dels conceptes fonamentals i treballs en grup per consolidar els coneixements adquirits. Programa: 1.INTRODUCCIÓ. Importància i necessitat de l'estudi de la dinàmica i control dels processos químics. Tendències actuals i perspectives. Objectius del curs. Bibliografia. 2.MODELITZACIÓ I SIMULACIÓ. Principis i bases fonamentals per la formulació matemàtica de models. Resolució de models matemàtics. Accions bàsiques de control. 3.ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE SISTEMES LINEALS. Classificació i definició. Liniarització de models no lineals. Respostes davant d'entrades bàsiques. La funció de transferència. Diagrames de blocs. 4.INSTRUMENTACIÓ INDUSTRIAL. Tipus de senyals emprades en control. Elements de transmissió de senyals. Elements de mesura. Elements finals de control. 5. ANÀLISI I DISSENY DE SISTEMES DE CONTROL AMB REALIMENTACIÓ. Funció de transferència amb llaç tancat. Estabilitat. Criteri de Routh. Anàlisi del lloc de les arrels. Diagrames i criteri d'estabilitat de Bode. Disseny i ajust de controladors. 6 INTRODUCCIÓ AL CONTROL DE PLANTES INDUSTRIALS. Sistemes avançats de control. Configuracions alternatives de control per múltiples entrades i múltiples sortides. Interacció i desacoblament de llaços de control. 7.ESTUDI DE LLAÇOS DE CONTROL APLICATS. Estratègies de control per diversos tipus d'operacions utilitzades en la indústria química. Llibre de text recomanat: STEPHANOPOULOS, G. Chemical Process Control. An Introduction to Theory and Practice. Prentice Hall Inc., 1984. Altra bibliografia: LUYBEN, W. L. Process Modelling, Simulation and Control for Chemical Engineers. 2a ed. Nova York: McGraw-Hill Book Company, 1990. CREUS, A. Instrumentación Industrial. Boixareu, 1985. SEBORG; EDGAR; MELLICHAMP. Process Dynamics and Control. John Wiley & Sons, 1989.


DISPERSIÓ DE CONTAMINANTS

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Ildefonso Cuesta Romeo Objectius de l'assignatura: L’objectiu principal de l’assignatura és l’entendre i aplicar els mecanismes que intervenen en

la dispersió de contaminants en diversos medis. L’aprenentatge es realitzarà mitjançant exemples pràctics relacionats amb la protecció ambiental. Es pretén donar a l’alumne eines i coneixements que li permetin solucionar problemes reals com son la dispersió de vessaments

al mar etc. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Àlgebra, Càlcul, fonaments d’Enginyeria Química, Mètodes Numèrics, Mètodes Matemàtics a l’Enginyeria, Mecànica de Fluids I, Mecànica de Fluids II, Fenòmens de Transport, Laboratori

de Fenòmens de Transport.

Mètode docent de l'assignatura: Classes teòriques combinades amb activitats en grup i individuals

Programa: 1. INTRODUCCIÓ Transport de matèria, energia i quantitat de moviment. Equacions de transport. Models matemàtics Introducció a la simulació numèrica

[Exercici pràctic 1] 2. VESSAMENT DE LÍQUIDS Modelització de vessaments al terra Vessaments de contaminants al mar

[Exercicis pràctics 2 i 3] 3. DISPERSIÓ DE CONTAMINANTS A L’AIRE Difusió turbulenta de gasos Caracterització de plomalls de contaminants en xemeneies

[Exercicis pràctics 4 i 5]

Llibre de text recomanat: Masters, G.M. Introduction to Environmental Engineering and Science. Prentice Hall. 1991 Fannelop, R.K. Fluid Mechanics for Industrial Safety and Environmental Protection. Volume III. Elsevier Science B.V., 1994.


DISSENY D’EQUIPS I INSTAL∙LACIONS 176231-6 / 20012026

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 4t Quad.: 2n Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 6,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : EM (50%) - EQ (50%) Professor/a/s/es : Francesc Ferrando Piera, Adolfo Rolán Mosquera Objectius de l'assignatura: Abordar els temes que constitueixen la base del disseny dels equips i instal∙lacions més habituals a les indústries químiques. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals i classes de problemes. 10% nota presentant problemes de classe al seu temps .

Programa: Disseny funcional. Definicions funcions. Ergonomia. Instal∙lacions de sòlids (transport, mòlta i separació). Instal∙lacions de líquids (bombes i accessoris). Materials i característiques. Metalls, aliatges, plàstics i 'composites'. Corrosió, estudi electroquímic. Protecció. Selecció de materials i inspecció. Vibracions i so. Criteris de falla d'elements. Anàlisi resistent. Recipients a pressió i tancs d'emmagatzemament. Reglaments industrials.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: WOODSON, B.; TILLMAN, P. Human Factors Design Handbook. McGraw-Hill, 1992. SCHACKELFORD, J. F. Introduction to Materials Science for Engineers. 4a ed. Prentice Hall, 1996. ULIGH, H. H.; REVIE, R. W. Corrosion and Corrosion Control. 3a ed. John Wiley, 1984. Corrosion. Vol. 13 (Metals Handbook). ASM Int., 1987. COCA, P.; ROSIQUE, J. Ciencia de materiales. Ediciones Pirámide, 1992. BEER; JOHNSTON. Mecánica vectorial para ingenieros. Estática y dinámica. McGraw-Hill. Section VIII Presure Vessels Division I. ASME Code. Reglamento de aparatos a presión e instrucciones técnicas complementarias. Ministerio de Industria y Energía. Reglamento sobre almacenamiento de productos químicos. Ministerio de Industria y Energía. NASH, W. A. Resistencia de materiales. McGraw-Hill. BIGORDÀ, J.; FENOLLOSA, J. La fatiga dels elements mecànics. TEM. Ed. UPC. Informació permanent a la pàgina web de l'assignatura.


ECONOMIA I ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL 176230-5 / 20012027

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 4t Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 6,0 Prob.: 0 Pràct.: 0 Departament : Gestió d’Empreses Professor/a/s/es : Maria Teresa Torres Coronas Objectius de l'assignatura: Aquest curs pretén que l'alumne adquireixi coneixements que li permetin aprofundir en la direcció d'operacions i en la seva aplicació pràctica. L'alumne ha de saber descriure un sistema de producció en termes d'inputs, processos, productes, fluxos d'informació, proveïdors, clients i entorn; identificar el conjunt de decisions que un gerent de producció ha de prendre; descriure la funció de producció com una funció vinculada a les finances, la comptabilitat, el màrqueting i els recursos humans. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: L'avaluació de l'alumne es determinarà de la manera següent:

- Convocatòria de juny: examen final (teoria/pràctica) 70% de la nota + Treballs pràctics individuals/equip 30% que consisteixin en l'anàlisi de casos i treballs a l'aula. - Convocatòria de setembre: examen 100% de la nota. Important: no es tindrà en compte la nota dels treballs pràctics.

Programa: Part I: Nocions generals sobre gestió d'empreses (5 hores): 1. L'entorn empresarial. 2. L'organització interna de l'empresa. Part II: Direcció d'operacions (35 hores):

1. Decisions estratègiques d'operacions (3 h). 2. Decisions, selecció i disseny de productes (3 h). 3. Decisions, selecció i disseny del procés (2 h). 4. Decisions de capacitat a llarg termini (2 h). 5. Noves tècniques de gestió (25 h). 6. Tècniques de motivació.

Part III: Comptabilitat i finances (15 hores):

1. La necessitat d'informació per prendre decisions: informació externa i interna. 2. Comptabilitat financera i comptabilitat de gestió. 3. Comptabilitat financera. 4. Comptabilitat de gestió. 5. El control pressupostari. 6. Anàlisi d'inversions. 7. La confecció d'un estudi de viabilitat.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: AMAT, O. Finanzas para no financieros. Barcelona: Ediciones 2000. CIDEM. La nova cultura empresarial. Barcelona: Marcombo, 1998. DOMÍNGUEZ; MACHUCA (et al.). Dirección de operaciones. Madrid: McGraw-Hill, 1995. FONT, J.; ELVIRA, O. Presupuestos, planes financieros y estudios de viabilitat. Barcelona: Gestión 2000, 1997. KELADA, J. N. Reingeniería y calidad total. AENOR, 1999. KRAJEWSKI, L. J.; RITZMAN, L. P. Administración de operaciones. Mèxic: Prentice Hall, 2000. GALLEGO LABORDA, G. Comprender, documentar, implantar, mantener. ISO 9000. AENOR, 1998. HALL, P.; JAMES, P. Gestión de la calidad total. Madrid: Prentice Hall, 1997.

HEIZER, J. Dirección de la producción. Madrid: Prentice Hall, 1997.


ELECTROTÈCNIA 176251-5 / 20011105

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 0 Pràct.: 3,0 Departament : Enginyeria Electrònica, Eléctrica i Automàtica Professor/a/s/es : Pedro Santibáñez Huertas, José Antonio López Allueva Objectius de l'assignatura: Previ repàs dels fonaments físics de l'electricitat i magnetisme, conèixer els aspectes bàsics més importants de les instal∙lacions de caràcter elèctric i electrònic que des del punt de vista pràctic puguin trobar-se a la indústria química. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Física. Càlcul. Àlgebra. Mètode docent de l'assignatura: Les classes teòriques seran de caràcter magistral amb utilització de la pissarra, transparències i diapositives. Les classes pràctiques es realitzaran en laboratoris apropiats i seran de caràcter complementari de les teòriques.

Programa: 1. Fonaments físics: 1.1 Energia i teoria de camps - 1.2 Electricitat - 1.3 Magnetisme 2. El sistema elèctric:

2.1 Subsistema de producció - 2.2 Subsistema de transport - 2.3 Subsistema de distribució - 2.4 Aparellatge elèctric

3. Instal∙lacions elèctriques i tarifes: 3.1 Estacions de transformació - 3.2 Conductors elèctrics - 3.3 Presa de terra - 3.4 Electrificació en habitatges - 3.5 Compensació de reactiva -3.6 Tarificació elèctrica 4. Màquines elèctriques:

4.1 La màquina elèctrica en general - 4.2 Transformadors - 4.3 Màquines asíncrones - 4.4 Màquines síncrones - 4.5 Màquines de corrent continu - 4.6 Màquines especials - 4.7 Informació tècnica de motors

5. Convertidors estàtics: 5.1 Introducció - 5.2 Semiconductors - 5.3 Convertidors estàtics

Llibre de text recomanat: BOIX, Oriol; SANZ, Luis; CÓRCOLES, Felipe; SUELVES, Francesc X. Electricidad industrial. Volum I. Barcelona: Publicacions D'Abast, S. L. L., Escola Tècnica d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Altra bibliografia: FRAILE MORA, Alfredo. Máquinas eléctricas. Madrid: Servicio de Publicaciones, Revista Obras Públicas, E. T. S. Ingenieros de Caminos, 1992. BRECHMANN, G.; DZIEIA, W.; HÖRNEMANN, E.; HÜBSCHER, H.; JAGLA D.; KLAUE, J. Tablas de Electrotecnia. Editorial Reverté, SA. RUIZ VASALLO, F. Electrotecnia general. Enciclopedia CEAC de Electricidad.

HÜBSCHER; KLAUE; PFLUGER; APPELT. Electrotecnia. Curso elemental. Editorial Reverté, SA.


ENGINYERIA DE LA REACCIÓ CATALÍTICA 176310-1 / 20012210

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Daniel Montané Objectius de l'assignatura: Realització del disseny de reactors no ideals en sistemes complexes. Determinació de cinètiques de reacció en catàlisi heterogènia. Determinació del mecanisme que constitueix la fase limitant de la cinètica global de reacció. Realització del disseny de reactors catalítics. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Reactors Químics. Fenòmens de Transport. Mecànica de Fluids Mètode docent de l'assignatura: Classes expositives. Realització de problemes oberts per grups. Discussió d’exercicis plantejats simulant equips de treball d’”empreses” rivals.

Programa: 1.- MODELITZACIÓ DE REACTORS TUBULARS REALS. (X. Grau): Transport de calor en tubs. Reactor tubular en flux laminar. Reactor tubular en flux turbulent. Model de dispersió axial. 2.- CATÀLISI: Introducció. Etapes en una reacció catalítica. Etapa limitant de la velocitat de reacció global. Síntesi d’etapa limitant, mecanisme i llei cinètica. Anàlisi de dades pel disseny de reactors. Desactivació dels catalitzadors heterogenis. 3.- EFECTES DE DIFUSIÓ EXTERNA EN REACCIONS HETEROGÈNIES: Difusió binària. Resistència externa al balanç de matèria. Sensibilitat de paràmetres. Regeneració de catalitzadors. 4.- DIFUSIÓ I REACCIÓ EN CATALITZADORS POROSOS: Difusió i reacció en partícules catalítiques esfèriques. Factor d’eficiència interna. Factor d’eficiència global. Transferència de matèria i reacció en un reactor de llit fix (PBR). 5.- REACTORS MULTIFÀSICS: Reactors de suspensió (“slurry reactors”). Bioreactors.

Llibre de text recomanat: FOGLER, H. S. Elements of Chemical Reaction Engineering. 2a ed. Prentice-Hall International Editions, 1992 (està a punt de sortir la tercera edició). ISBN 0-13-253220-4. Altra bibliografia: NAUMAN, E. B. Chemical Reactor Design. Wiley Series in Chemical Engineering, 1987. HOUGEN, O. A.; WATSON, K. M. Chemical Process Principles- Part Three- Kinetics and Catalysis. Nova York: John Wiley & Sons, 1947 (traducció al castellà: Buenos Aires: Géminis S. R. L., 1977). FROMENT, G. F.; BISCHOFF, K. B. Chemical Reactor. Analysis and Design. Nova York: John Wiley & Sons, 1979.


ENGINYERIA DE POLÍMERS 176317-1 / 20012223

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 4t Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Antonio Manrique Objectius de l'assignatura: Donar un conjunt de fonaments principalment pràctics de la tecnologia de polímers tant en l’àmbit de processos productius com de transformació. Considerant el seu caràcter eminentment pragmàtic i el gran nombre d’indústries productores de polímers del complex petroquímic de Tarragona, l’assignatura comporta un grup de no menys de sis visites a plantes de producció o transformació de polímers. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Es recomana que l’alumne tingui una base teòrica suficient com per seguir la marxa natural del curs de bon començament. L’assignatura de Ciència i Tecnologia de Polímers de tercer curs proporciona una base sòlida per seguir la dinàmica del curs. Mètode docent de l'assignatura: En el curs acadèmic 02/03, aquest curs serà combinat amb l'assigantura "Principles of Polymer Systems" en el que es refereix al programa, visita a empreses i d'experts invitats. Per aquest motiu es recomana seguir ambdós cursos a la vegada. L’assignatura s’imparteix en les aules de la universitat i en els diferents centres i empreses participants en el programa per al professor titular i els tècnics i professionals de les esmentades empreses. Les empreses participants són seleccionades a començament de curs per al professor titular atesa la seva disposició i adequació als objectius de l’assignatura.

Programa: 1. General Considerations on Polymer Science & Technology (4 hours). 2. Polymer Solutions (4 hours). 3. Molecular Weight Distribution (4 hours). 4. Microstructure & Analysis (4 hours). 5. Thermal Characterisation (4 hours). 6. Morphology (4 hours). 7. Mechanical Behaviour (4 hours). 8. Rheology (4 hours). 9. Synthesis and Reactor Technology (12 hours). 10. Processing (8 hours). 11. Physical Testing for End Use Applications (8 hours). 12. Product Design (4 hours).

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: FLORY, P. J. Principles of Polymer Chemistry. Cornell University Press. WARD, I. M. Mechanical Properties of Solid Polymers. John Wiley & Sons, Ltd. CHAMPETIER, G.; MONNERIE, L. Introducción a la química macromolecular. Espasa-Calpe. LEDWITH, A. Molecular Behaviour & Development of Polymer Mat. North Chapman & Hall. BERINS, M. Plastics Engineering Handbook. Chapman & Hall. HANLON, J. Handbook of Package Engineering. Technomic Publishing Company.


DISSENY I ENGINYERIA DE PRODUCTES 20012234

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 4rt Quad.: 1r i 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 0 Pràct.: 1,5 Departament : EM (50%) - EQ (50%) Professor/a/s/es : Josep Anton Ferré i Vidal, Laureno Jiménez Esteller Objectius de l'assignatura: Adquirir coneixements de màrqueting i aplicar els aspectes de disseny i enginyeria de producte per satisfer les necessitats dels clients externs a la Universitat. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Laboratori de Fenòmens de Transport Laboratori d'Enginyeria Química I i II Laboratori de Química I i II Termodinàmica Tècnica II Mètode docent de l'assignatura: Presentació dels aspectes generals de màrqueting a càrrec d'experts. Treball pràctic de desenvolupament d'una estratègia de màrqueting dels productes de l'ETSEQ.

Programa: 1. Fonaments de màrqueting. Percepció, cultura, demografia, aprenentatge, motivació, preu i segmentació. 2. La pressa de decisió: influències personals, familiars, de comunitat i de grup. 3. Aplicació al treball de recerca de secundària. 4. Desenvolupament del pla de màrqueting amb els clients externs de l'ETSEQ. 4.1 Visites als IES. 4.2 Visites a jornades educatives, fòrums i salons d'educació. 4.3 Premi al treball de recerca de secundària. 4.4 Jornada de portes obertes. 4.5 Els instituts als laboratoris de l'ETSEQ.

Llibre de text recomanat: Material proporcionat pels professors de l'assignatura Altra bibliografia: Pla Estratègic. Universitat Rovira i Virgili, 2000. Pla de Captació d'Estudiants de l'ETSEQ. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (URV), 2000.


ESTADÍSTICA 176210-6 / 20011019

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3,0 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Josep Maria Mateo Sanz Objectius de l'assignatura: Aprendre a recollir i a analitzar dades eficientment: descripció i interpretació de dades, mostreig, estimació, contrast d'hipòtesis, disseny d'experiments senzills, determinació de models de regressió. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Càlcul. Mètode docent de l'assignatura: Exposició a classe, amb transparències o amb ordinador, dels temes de l’assignatura. Resolució i lliurament, per part dels alumnes, a cada classe d'algun exercici senzill referent al que s'ha explicat en aquella classe. Programa: 1- Estadística descriptiva: representacions tabulars i gràfiques, mesures de posició i de dispersió. 2- Teoria de la probabilitat: definició de probabilitat i propietats; probabilitat condicionada; independència d'esdeveniments; teoremes de la probabilitat total i de Bayes. 3- Variables aleatòries: caracterització de les variables aleatòries discretes i contínues; esperança i variància de variables aleatòries; desigualtat de Txebixef. 4- Distribucions de probabilitat: models discrets: uniforme, binomial, Poisson; models continus: uniforme, exponencial, normal; distribucions relacionades amb la normal; teorema del límit central. 5- Teoria de l'estimació i intervals de confiança: estimació puntual i per intervals; intervals de confiança per a mitjanes, variàncies i proporcions. 6- Contrastos d'hipòtesis: hipòtesis estadístiques, tipus d'hipòtesis, tipus d'errors, nivell de significació; aplicació dels contrastos d'hipòtesis a les mitjanes, les variàncies i les proporcions. 7- La prova khi-quadrat: prova d'independència i d'homogeneïtat. Proves de bondat d'ajust. 8- Anàlisi de la variància: anàlisi de la variància amb un sol factor i amb dos factors sense interacció. 9- Models de regressió: formulació del model: lineal simple, múltiple, no lineal; estimació del model; validació del model; explotació del model: predicció. Llibre de text recomanat: WALPOLE, R. E.: MYERS, R. H.; MYERS, S. Probabilidad y estadística para ingenieros. Prentice Hall, 1999. Altra bibliografia: COLOMER, M. A.; LATORRE, R. Curs d'estadística. Problemes. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1999. DOMINGO, J. Estadística tècnica. Una introducció constructivista. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1994. SPIEGEL, M. R. Estadística. Ed. McGraw-Hill, 1991.


EXPRESSIÓ GRÀFICA 176220-2 / 20011010

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 1,5 Prob.: 3,0 Pràct.: 1,5 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Genaro Gonzàlez Baixauli, José Luis López Acebes (lab.) Objectius de l'assignatura: Dotar l’estudiant dels coneixements necessaris per al correcte desenvolupament dels problemes de disseny i representació de la part gràfica del procés projectual en Enginyeria. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Dibuix Tècnic. Dibuix COU. Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals i mètode cooperatiu. Classes pràctiques de DAO.

Programa: - Projeccions: cilíndrica, cònica i ortogonal. - Mètodes operatius. - Aplicacions a la indústria química: Interseccions i desenvolupaments. Empelts, tolves, superfícies de transició. Plànols de planta i equips. Diagrames de processos. - Dibuix isomètric: aplicacions a la indústria química. - Normalització al dibuix químic. - DAO: ordres de dibuix i edició. Ordres de consulta. Acotació. - DAO: introducció al disseny químic industrial.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: Manual de normas sobre dibujo técnico. 4a ed. Madrid: Ed. AENOR, 1997. FELEF, J.; MARTÍNEZ, M. Dibujo industrial. Madrid: Ed. Síntesis, SA, 1995. RODRÍGUEZ DE ABAJO, F. J.; GALARRAGA ASTIBIA, R. Normalización en dibujo industrial. Ed. Donostiarra, 1993. GONZÁLEZ MONSALVE, M.; PALENCIA CORTÉS, F. Geometría descriptiva. Ed. Dossat, SA. LÓPEZ FERNÁNDEZ, J. Autocad avanzado, v. 12. Ed. McGraw-Hill, 1993.


FENÒMENS DE TRANSPORT 176213-2 / 20011017

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : EQ (60%) - EM (40%) Professor/a/s/es : Francesc Giralt Objectius de l'assignatura: L’objectiu principal d'aquesta assignatura és que l’estudiant aprengui a definir un sistema i a caracteritzar com canvien les seves propietats, tant quan se’l separa de l’equilibri com quan aquest s’assoleix, mitjançant l’ús d’expressions de velocitat de transport i de reacció, juntament amb l’aplicació de balanços microscòpics o diferencials. També són objectius de l'assignatura que l’estudiant aprengui a cooperar amb altres persones, mitjançant el treball en equip, i a comunicar els resultats obtinguts. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Física, Càlcul, i estar matriculat de Mecànica de Fluids I, Laboratori de Fenòmens de Transport i Mètodes Numèrics. Mètode docent de l'assignatura: Mètode cooperatiu. L'assignatura contemplarà activitats fetes a classe, problemes fets a casa, seminaris, tests i la realització d’un projecte liderat per estudiants de 4t curs d’EQ. Programa: 1- Definició Sistema. Balanços microscòpics vs. macroscòpics. Tipus i mecanismes de transport. Condicions de contorn. 2- Primera Llei de Fourier. Conducció de calor en estat estacionari (principalment 1D). 3- Segona Llei de Fourier. Conducció de calor en estat transitori (principalment 1D). 4- Introducció a la resolució de PDE; mètodes analítics i numèrics. 5- Transport convectiu d'energia. Equacions de govern. 6- Radiació: Aplicacions pràctiques en el projecte. 7- Transport de matèria. Velocitats màssiques. Difusió i transport global. 8- Llei de Fick. Difusió de matèria en estat estacionari sense reacció química. 9- Difusió amb reacció química heterogènia i homogènia. 10- Balanç microscòpic de matèria: Transport convectiu.

Llibre de text recomanat: INCOPRERA, R. P.; DE WITT, D. P. Fundamentals of Heat and Mass Transfer. 4a ed. Nova York: Wiley, 1996. Altra bibliografia:


FÍSICA 176207-3 / 20011022

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 6,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Robert M. Gilabert Objectius de l'assignatura: 1.- Generalitzar i estructurar els continguts físics que ja es posseeixen i, de forma natural, ampliar-los i desenvolupar-los. 2.- Reconeixement de les situacions en què es pot aplicar un determinat procediment físic. 3.- Desenvolupar la intuïció física com a pas previ a la deducció i a la inducció, aspectes indispensables en el desenvolupament i aplicació de la física. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Física i Matemàtiques de COU. Cursar paral∙lelament Càlcul. Mètode docent de l'assignatura: Mètode cooperatiu i classes magistrals. Programa: Mesures experimentals. Sistemes d’unitats. Exactitud en els càlculs. Introducció a l’àlgebra vectorial. Les lleis de Newton. Fregament. Aplicacions. Sòlid rígid. Anàlisi d’estructures. Treball i energia. Forces conservatives. Quantitat de moviment. Sistemes de moltes partícules. Centre de gravetat. Moment d’una força. Cinemàtica de la rotació. Dinàmica de la rotació. Moment d’inèrcia. Moment angular. Conservació del moment angular. Llibre de text recomanat: TIPLER, P. A. Física. Barcelona: Editorial Reverté. Altra bibliografia: FISHBANE, P. M.; GASIOROWICZ, S.; THORNTON, S. T. Physics for Scients and Engineers. Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice Hall. BEER, F. P.; JOHNSTON, E. R. Mecánica vectorial para ingenieros. Estática. Madrid: McGraw-Hill. BEER, F. P.; JOHNSTON; E. R. Mecánica vectorial para ingenieros. Dinámica. Madrid: McGraw-Hill.


FONAMENTS D’ENGINYERIA BIOQUÍMICA 176311-2 / 20012219

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Ioanis Katakis, Guillermo González Objectius de l'assignatura: Introduir els conceptes bàsics de l’Enginyeria Bioquímica tant a nivell d’enginyeria genètica com de processos. Destacar els punts que més diferencien els processos bioquímics dels processos més tradicionals. Proporcionar un "idioma comú" entre els especialistes en biologia industrial i de processos. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química Orgànica. Bioquímica. Càlcul. Mètodes Numèrics. Termodinàmica. Cinètica Aplicada. Disseny de Reactors. Fenòmens de Transport. Operacions de Separació. Mètode docent de l'assignatura: Sistema cooperatiu. Els set temes del temari es tracten com si fossin problemes oberts que requereixen una solució o com observacions que necessiten explicació. La recerca de respostes requereix un treball en grup i les alternatives es proposen a classe. Cada grup presenta al final un projecte d'una llista que forma part del temari.

Programa: En tots els temes es fa especial referència a l'ètica i economia de bioenginyeria. Tema 1. Els compostos de la vida. Tema 2. Cinètica d’enzims. Tema 3. Genètica i manipulació de gens. Tema 4. Estoquiometria del metabolisme. Tema 5. Cinètica i fenòmens de transport en bioprocessos. Tema 6. Reactors biològics: Anàlisi i control. Tema 7. Processos de separació.

Llibre de text recomanat: BAILEY, J. E.; OLLIS, D. F. Biochemical Engineering Fundamentals. 2a ed. McGraw-Hill, Inc., 1986. Altra bibliografia: SHULER, M. L.; CARGI, F. Bioprocess Engineering. Basic Concepts. Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice Hall PTR, 1992.


FONAMENTS D’ENGINYERA QUÍMICA

176212-1 / 20011018 Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Jaume Giralt Marcé, Jordi Grifoll Taverna Objectius de l'assignatura: Introduir el punt de vista de l’enginyeria en l’anàlisi dels processos químics. Establir les bases per a la utilització de les lleis fonamentals de conservació (matèria i energia) i relacions addicionals (termodinàmiques i cinètiques) en sistemes naturals o industrials. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Treball en grup utilitzant el mètode cooperatiu en les hores lectives i classes magistrals interactives sobre els conceptes o temes que presenten més dificultat de comprensió. Programa: 1.- Introducció. 2.- Balanços de matèria. 3.- Gasos, vapors, líquids i sòlids. 4.- Balanços d’energia. 5.- Balanços en estat no estacionari. Llibre de text recomanat: FELDER, R. M.; ROUSSEAU, R. W. Principios elementales de los procesos químicos. Wilmington: Addison-Wesley, 1991. Altra bibliografia: COSTA, J.; CERVERA, S.; CUNILL, F.; ESPLUGAS, S.; MANS, C.; MATA, J. Curso de química técnica. Barcelona: Reverté, 1991. COULSON, J. M.; RICHARDSON, J. F. Ingeniería química. Barcelona: Reverté, 1980. HENLEY, E. J.; ROSEN, E. M. Cálculo de balances de materia y energía. Barcelona: Reverté, 1973. HIMMELBLAU, D. M. Basic Principles and Calculations in Chemical Engineering. Nova Jersey: Prentice Hall, 1989.


GESTIÓ AMBIENTAL Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 2n Crèdits Total : 4,5 Teor.: 1,5 Prob. : 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor : Josep M. Renau i Folch Objectiu de l’assignatura Aplicació pràctica dels principis de la prevenció de la contaminació i de la minimització de residus i emissions (reducció en origen, canvis de materials i de procés, tecnologies netes,

bones pràctiques), a qualsevol sector industrial. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Tecnologia del Medi Ambient. Disseny de Reactors. Termodinàmica. Processos de Separació. Control de Processos Químics. Fonaments d’Enginyeria Bioquímica. Mètode docent de l’assignatura: Algunes classes expositives, realització d’exercicis a nivell individual i treballs en grup. Programa: 1-Introducció. El tractament a final de línia en comparació amb la prevenció de la contaminació. Producció neta. Avantatges econòmics de la producció neta. 2-Tecnologies més netes en l’àmbit de l’enginyeria ambiental. El concepte de millor tecnologia disponible. 3-Estratègies per a l’aplicació d’una política de producció neta en una indústria. La minimització de residus i emissions: reducció en origen, canvi de materials, bones pràctiques, millora de processos, reciclatge de corrents residuals. Punts a favor i punts en contra de la minimització de residus. 4-Projecte de minimització de residus. Diagnosi ambiental d’oportunitats de minimització (DAOM). 5-Casos pràctics: realització de projectes de minimització en diversos sectors industrials. Bibliografia: NOYES, R. Unit Operations in Environmental Engineering.Noyes Publications, 1994. ISBN: 0-

8155-1343-7. NOYES, R.(ed.). Pollution Prevention Technology Handbook. Noyes Publications, 1992.

ISBN: 0-8155-1311- RIGOLA, M., Producció + Neta. Rubes Editorial, S.L. Col∙lecció Monografies de Medi

Ambient. ISBN: 84-497-0082-5. DAOM. Diagnosi ambiental d’oportunitats de minimització. Manuals d’ecogestió, 1.

Departament de Medi Ambient. Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta. 1999. ISBN: 84-393-5061-9.

FIKSEL, J. Ingeniería de Diseño Medioambiental. DfE. Desarrollo Integral de Productos y Procesos Ecoeficientes. McGraw-Hill, 1996. ISBN: 84-481-0752-7.

Apunts recomanats: Josep Renau. Gestión Económica de la Producción Limpia. ETSEQ.


LABORATORI DE FENÒMENS DE TRANSPORT 176218-0 / 20011012

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 10,5 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 10,5 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Robert M. Gilabert, Salvador Piñol, Manuel Granado Objectius de l'assignatura: Aprendre les tècniques bàsiques de mesura en el laboratori en fenòmens de transport: velocitat, cabal, temperatura, pressió, densitat, viscositat, tensió superficial, conductivitat tèrmica, radiació tèrmica i difusivitat màssica. Mesurar les variables esmentades en situacions característiques de l’enginyeria. Determinar coeficients de transferència de calor i els coeficients de convecció de calor. Descobrir, comprovar i aplicar experimentalment els coneixements teòrics de fenòmens de transport. Aprendre les normes i les tècniques experimentals bàsiques en un laboratori de fenòmens de transport. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Física. Fonaments d’Enginyeria Química. Cursar simultàniament Mecànica de Fluids I i Fenòmens de Transport. Mètode docent de l'assignatura: Activitat experimental. Mètode cooperatiu. Programa: Determinació de propietats físiques: densitat, viscositat, tensió superficial i conductivitat tèrmica. Transferència de calor en flux laminar i turbulent. Convecció lliure i forçada. Radiació. Pressió hidrostàtica sobre superfícies submergides. Màquines hidràuliques: Bombes i Turbina Pelton. Fluxos en canonades. Experiment de Reynolds. Teorema de Bernoulli. Pèrdues de càrrega. Mesures de cabal. Cop d'ariet i columna d'amortiment. Jet. Impacte d'un jet. Visualització de fluxos lliures i confinats en un túnel aerodinàmic de visualització i en un canal de visualització. Difusió en fase líquida. Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: FOX, R. W.; MCDONALD, A. T. Introduction to Fluid Mechanics. Nova York: John Wiley & Sons. INCROPERA, F. P.; DE WITT, D. P. Fundamentals of Heat and Mass Transfer. Nova York: John Wiley & Sons. KIRKUP, L. Experimental Methods. An Introduction to Analysis and Presentation of Data. Brisbane: Wiley, 1994. WHEELER, A. J.; GANJI, A. R. Introduction to Engineering Experimentation. Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice Hall, 1996. Manuals de les pràctiques.


LABORATORI D’ENGINYERIA QUÍMICA I 176219-1 / 20011011

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 1er i 2on Crèdits Totals : 13,5 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 13,5 Departament : EQ (77%) - EM (23%) Professor/a/s/es : Francesc Castells (1er Quad.), Francesc Medina, Jesús Sueiras (2on Quad) Objectius de l'assignatura: Estudiar experimentalment els aspectes bàsics de l’Enginyeria Química. Aprendre a planificar una experimentació, a realitzar-la, a interpretar i valorar els resultats de manera crítica, i a presentar el treball i les seves conclusions. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química. Mecànica de Fluids I. Fenòmens de Transport. Laboratori de Fenòmens de Transport. Cal matricular-se també de totes les matèries corresponents a l’itinerari curricular de segon curs i més especialment les de Laboratori de Química I, Termodinàmica Tècnica I, Operacions d’Intercanvi de Calor i Cinètica Aplicada. Mètode docent de l'assignatura: Activitat experimental. Mètode cooperatiu en grups de 3 o 4 alumnes.L’assignatura participa en l’Avantprojecte de Segon Curs i algunes pràctiques es realitzen vinculades a aquest.

Programa: Les onze pràctiques a desenvolupar al llarg de l’assignatura s’agrupen en x àrees:

Primer quadrimestre 1. Equilibri de fases: Equilibri líquid-líquid, P1. Equil. líq.-vap. sistema binari, P2. Pressió

de vapor d’un líquid pur, P3 2. Balanç d’energia: Pèrdues de càrrega, P4

Segon quadrimestre 3. Cinètica de la reacció química: Cinètica en un reactor isotèrmic, P5. Cinètica d’una

reacció en equilibri, P6. Cinètica en un reactor adiabàtic, P7. 4. Transferència de calor: Banc de bescanviadors, P8. Convecció, conducció i radiació,

P9. Transferència de calor en ebullició, P10. Bescanviador de plaques, P11

Llibre de text recomanat: Llibres de text de les assignatures que es recomana cursar prèviament. Altra bibliografia:


LABORATORI D’ENGINYERIA QUÍMICA II 176228-3 / 20012029

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r i 2n Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 9,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Josep Font Capafons, Frank Stüber Objectius de l'assignatura: Aprendre a planificar, executar, interpretar i presentar els resultats d’un treball experimental, formant part d’un equip però amb plena responsabilitat individual. La metodologia del treball experimental, tant pel que fa a la planificació com a l’execució, així com al treball en equip i l’autonomia en la presa de decisions, constitueixen l’essència d’aquesta assignatura. Es treballa amb operacions de separació, reacció química i operacions típiques del tractament d’aigües, incloent tractaments biològics. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Totes les de primer cicle (1r i 2n curs). Operacions de Separació. Reactors Químics. Mètode docent de l'assignatura: Els alumnes formen grups de 3 o 4 membres. Els grups planifiquen els experiments, que consisteixen en l’optimització d’una operació sotmesa a determinades limitacions, requeriments i/o especificacions. Els grups sotmeten la planificació a tutelatge i executen el treball experimental en un temps limitat, prèvia reserva de l’equip pertinent. L’activitat diària del grup al laboratori ha de ser registrada a la llibreta de laboratori i es presenta un informe final per cada pràctica i grup, que es defensa en sessió pública. Programa: Es poden realitzar les pràctiques següents: 1. Destil∙lació contínua 2. Destil.lació discontínua 3. Absorció 4. Reacció química 5. Extracció 6. Bescanvi iònic 7. Osmosi inversa 8. Floculació/decantanció 9. Digestió anaeròbia 10. Digestió aeròbia Llibre de text recomanat: MCCABE, W. L.; SMITH, J. C.; HARRIOT, P. Unit Operations of Chemical Engineering. 5a ed. Nova York: McGraw-Hill, 1993. Altra bibliografia: COULSON, J. M. (et al.). Chemical Engineering. Vol. 1-6. Oxford: Pergamon Press, 1994. FOGLER, H. S. Elements of Chemical Reaction Engineering. Englewood Cliffs: Prentice Hall, 1992. PERRY, R. H. (ed.); GREEN, D. (ed.). Perry’s Chemical Engineers Handbook. Nova York: McGraw-Hill, 1988.


LABORATORI DE PROCESSOS DE FABRICACIÓ 176229-4 / 20012028

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 4t Quad.: 1r i 2n Crèdits Totals : 12,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 12,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : René Bañares, Laureano Jiménez, Allan Mackie Objectius de l'assignatura: Assolir experiència en: a) disseny de processos químics i la seva simulació i control en règim estacionari i dinàmic; b) elaboració d’estratègies de control distribuït dels processos químics; c) ús d’equipament industrial de control en un procés real (columna de destil∙lació operada amb un sistema SCAN 3000. Estimular el treball cooperatiu i formar hàbits en la presentació de resultats. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Totes les del primer cicle de l’Enginyeria Química. Control i Instrumentació de Processos Químics. Simulació i Optimització de Processos Químics. Operacions de Separació. Laboratori d’Enginyeria Química II. Mètode docent de l'assignatura: Els alumnes formen grups que cal que planifiquin, executin i presentin els resultats obtinguts experimentalment al laboratori.

Programa: Primera part: OPERACIÓ d’una COLUMNA de DESTIL∙LACIÓ REAL 1.- Dinàmica de la columna de destilálació. Ajust del funcionament de la columna i el seu control. 2.- Optimització del procés (ajust dels paràmetres dels controladors). Segona part: SIMULACIÓ de PROCESSOS. 1.- Ajust de controladors per diferents mètodes utilitzant el simulador WinSim. 2.- Simulació dinàmica de processos químics per integració de diferents Operacions Unitàries. Estratègies de control i optimització.

Llibre de text recomanat: Manuals d’operació de SCAN 3000 i HYSYS. Altra bibliografia: Tota la relacionada amb les assignatures recomanades.


LABORATORI DE QUÍMICA I 176205-1 / 20011024

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 6,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : A. Fabregat, J. Bonet Objectius de l'assignatura: Que l’alumne/a: • Realitzi observacions acurades i mesures quantitatives sota condicions experimentals controlades. • Pugui emetre hipòtesis explicatives dels fets experimentals, conferir models o decidir quin dels que històricament es proposaren expliquen millor aquests fets. • Resolgui problemes oberts i prengui decisions, de forma responsable, que impliquin l’ús de processos i productes químics. • Sigui capaç de comunicar per escrit i oralment informació sobre el tema tractat al laboratori de forma clara, concisa i coherent. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química Analítica. Química Orgànica. Química Inorgànica. Mètode docent de l'assignatura: Realització de treballs experimentals.

Programa: Bloc 1. Preparació de dissolucions. Reconeixement del comportament dels indicadors àcid-base. Valoració àcid-base. Mètode conductimètric. Mesura del pH. Reaccions de precipitació: filtració. Cristal∙lització. Reconeixement dels cristalls mitjançant el microscopi. Anàlisi qualitatiu d’anions: Cl -, SO4= anàlisi quantitatiu de clorurs. Mètode de Mohr. Identificació de cations. Bloc 2. Reaccions dels metalls amb els àcids. Reaccions d’oxidació reducció. Electrodeposició. Anàlisi quantitatiu. Dilució. Determinació quantitativa del coure mitjançant espectrofotometria visible i espectroscòpia d’absorció atòmica. Lixiviació. Bloc 3. Reconeixement de les funcions orgàniques. Reconeixement mitjançant IR de les funcions orgàniques. Reconeixement de les propietats físiques d’alguns polímers. Mesura de densitats de sòlids i líquids. Síntesi de polímers. Fabricació de film. Determinació de la seva espessor i brillantor. Reconeixement de plàstics mitjançant IR.

Llibre de text recomanat: SKOOG, West. Química analítica. Madrid: McGraw-Hill, 1989. Altra bibliografia:


LABORATORI DE QUÍMICA II 176206-2 / 20011023

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 6,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : J. Sueiras Objectius de l'assignatura: Difondre l’ús de tècniques analítiques, químiques i instrumentals, utilització de mètodes normalitzats d’ús freqüent i localització de fonts de mètodes. Comprovar propietats i equilibris fisicoquímics utilitzats a l’anàlisi. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química Analítica. Química Inorgànica. Física. Laboratori de Química I. Mètode docent de l'assignatura: Plantejament d’un problema buscant la solució mitjançant les determinacions indicades al guió, registrant a la llibreta de treball diari els treballs i valors obtinguts. Tot seguit s’acaba el treball a través de la presentació d’un informe “professional” amb la justificació de la decisió adoptada i un resum dels valors experimentals obtinguts.

Programa: Mòdul I: Laboratori municipal d’anàlisi i tractament d’aigües. Mostreig, alcalinitat, pH, conductivitat, duresa, clorurs, sòlids totals, sulfats, amoni, nitrats. Oxigen, tractaments de potabilització. Mòdul II: Laboratori de combustibles. Anàlisi de carbó i gasoil. Humitat, volàtils i cendres. Densitat, destil∙lació, ‘flashpoint’, ‘firepoint’, autoignició, índex de cetà, viscositat, cendres (gasoil), aigua i sediments. Pes molecular mitjà, identificació d’un inoxidable. Mòdul III: Laboratori de consum. Determinacions de color del vi; humitat, cafeïna i sucres del cafè; producció de gel de sílice, fenolftaleïna i de fluoresceïna.

Llibre de text recomanat: BURRIEL; LUCENA; ARRIBAS; HERNÁNDEZ. Química analítica qualitativa. Altra bibliografia: KOLTOFF; SANDELL; MEEHAN; BRUCKENSTEIN. Análisis químico cuantitativo. RAPPAPORT. Handbook of Organic Compound Identification. WEISS. Hazardous Chemicals Data Book. DÉGREMONT. Manual del agua. NUIR. Hazards in the Chemical Laboratory. MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. Análisis de Alimentos. RODIER, J. Análisis de aguas. ASTM petroleum products.


LABORATORI D’INVESTIGACIÓ 176253-0 / 20012103

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 5è Quad.: 1r i 2n Crèdits Totals : 7,5 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 7,5 Departament : EQ (70%) - EM (30%) Professor/a/s/es : I. Katakis, A. Coronas Objectius de l'assignatura: Després d’haver cursat l’assignatura l’alumne podrà: • Seleccionar i determinar l’abast d’un concepte de recerca, • elaborar la proposta incloent-hi la hipòtesi i el programa experimental, • portar a terme l’experimentació confirmant (o negant) la hipòtesi, • elaborar l’informe final, • presentar i avaluar críticament projectes de recerca. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Projectes. Pràctiques de Direcció de Projectes. Mètode docent de l'assignatura: Preparació de propostes i informes, treball experimental de laboratori.

Programa: Inserció en un Grup de Recerca de l'escola i assignació d'un tema de recerca. Elaboració de propostes experimentals i de planificació del treball. Bibliografia sobre el tema assignat. Treball experimental de laboratori. Preparació i elaboració d'informes parcials de l'avanç del treball i d'un informe final. Presentació de l'informe final i avaluació crítica.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia:

Observació: Segons l’itinerari curricular de l’ensenyament d’Enginyeria Química, aquesta assignatura correspon al segon quadrimestre però es podrà cursar durant tot el curs acadèmic.


MÀQUINES HIDRÀULIQUES 176329 / 20012229

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Anton Vernet i Peña Objectius de l'assignatura: Descripció i classificació de les màquines hidràuliques (bombes, ventiladors, turbines, ...). Anàlisis dels problemes de disseny i instal∙lació des del punt de vista de la mecànica de fluids. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Laboratori de Fenòmens de Transport, Mecànica de Fluids I, Mecànica de Fluids II. Mètode docent de l'assignatura: Classes teòriques en les que el professor exposarà els conceptes bàsics dels temes del programa. Activitats pràctiques de resolució de problemes i exposicions orals per part dels alumnes.

Programa: Introducció. Definició de màquina hidràulica. Classificació: turbomàquines i màquines de desplaçament positiu. Equació d'Euler. Bombes rotodinàmiques. Ventiladors. Turbines. Lleis de semblança i corbes característiques.

Llibre de text recomanat: MATAIX, C. Mecánica de fluidos y máquinas hidráulicas. 2a ed. Madrid: Ediciones del Castillo, SA, 1986. Altra bibliografia: ROBERSONA, J. A.; CASSIDY, J. J.; CHAUDHRY, M. H. Hydraulic Engineering. 2a ed. John Wiley & Sons, Inc., 1997. AGÜERA SORIANO, J. Mecánica de fluidos incompresibles y turbomáquinas hidráulicas. 4a ed. Madrid: Editorial Ciencia 3, SA, 1996.


MECÀNICA DE FLUIDS I 176214-3 / 20011016

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : EM (60%) - EQ (40%) Professor/a/s/es : Josep Anton Ferré Objectius de l'assignatura: L’anàlisi del fenomen de transport de quantitat de moviment en diferents sistemes de flux de fluids d’importància a l’enginyeria química i la integració dels coneixements i del mètode d’anàlisi amb els adquirits durant l’estudi dels fenòmens de transport de calor i matèria (assignatura de Fenòmens de Transport). Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química. Física. Càlcul. Mètodes Numèrics. I haver matriculat l’assignatura de Fenòmens de Transport. Mètode docent de l'assignatura: Durant les sessions de classes/seminaris s'exposaran els conceptes fonamentals relacionats amb el tema corresponent i, quan s'escaigui, professors i alumnes els analitzaran, mitjançant l'estudi de casos pràctics. Durant les sessions de treball pràctic, els alumnes, tutoritzats pels professors, treballaran en els problemes relacionats amb la mecànica de fluids que s'hagin identificat i seleccionat en el projecte comú, integrador de 1r curs.

Programa: 1.- Conceptes fonamentals en mecànica de fluids. Llei de Newton de la viscositat. 2.- Estàtica de fluids. Camp de pressió. Força d’empenta. 3.- Anàlisi diferencial de fluids en moviment. Fluxos laminars desenvolupats. Fluxos no desenvolupats. Equacions de Navier-Stokes. 4.- Fluxos en conduccions. Balanç d’energia mecànica. Equacio de Bernouilli. Pèrdua de càrrega per fricció. 5.- Pèrdues de càrrega en accidents. Sistemes de conducció de fluids.

Llibre de text recomanat: FOX, R. W.; MCDONALD, A. T. Introduction to Fluid Mechanics. 4a ed. (versió SI). Wiley, 1994. Altra bibliografia: MUNSON, Bruce R.; YOUNG, Donald F.; OKIISHI, Theodore H. Fundamentals of Fluid Mechanics. 2a ed. Wiley, 1994. GERHART, P. M.; GROSS, R. J.; HOCHSTEIN, J. I. Fundamentals of Fluid Mechanics. 2a ed. Addison-Wesley, 1992. WELTY, J. R.; WICKS, C. E.; WILSON, R. E. Fundamentals of Momentum, Heat, and Mass Transfer. 3a ed. Wiley, 1984.


MECÀNICA DE FLUIDS II 176308-6 / 20012212

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Jordi Pallarès Curto Objectius de l'assignatura: L’objectiu de l’assignatura és aprofundir en els coneixements teòrics i d’aplicació pràctica de la mecànica de fluids rellevants a l’enginyeria química, tant pel que fa a fluxos industrials com naturals. S’emfatitza també el paper dels procediments experimentals i de mesura, així com el de les tècniques numèriques de simulació. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Àlgebra. Càlcul. Fonaments d’Enginyeria Química. Mètodes Numèrics. Mètodes Matemàtics a l’Enginyeria. Mecànica de Fluids I. Fenòmens de Transport. Laboratori de Fenòmens de Transport. Mètode docent de l'assignatura: Classes teòriques combinades amb activitats en grup. Programa: 1. INTRODUCCIÓ: EQUACIONS DE CONSERVACIÓ I EQUACIONS CONSTITUTIVES 1.1 Conceptes fonamentals. 1.2 La Mecànica de Fluids a l’Enginyeria Química. 1.3 Solucions exactes de fluxos laminars. 2. SOLUCIONS APROXIMADES A LES EQUACIONS DE NAVIER-STOKES 2.1 Solucions a Re petitis: flux molt viscós. Anàlisi dimensional. Equació de Stokes. Teoria de la lubricació. Flux al voltant d’una esfera. Aplicacions. 2.2 Solucions a Re elevats: flux invíscid. Teoria del flux potencial. Anàlisi dimensional. Equació d’Euler. Rotació en fluids. Vorticitat. Funció de corrent. Funció potencial. Fluxos potencials elementals. Composició de fluxos potencials. Equació de Bernouilli. 3. ANÀLISI DIMENSIONAL 3.1 Adimensionament de les equacions de transport. 3.2 Anàlisi dimensional. Mètode Pi-Buckingham. 4. SOLUCIONS APROXIMADES A LES EQUACIONS DE TRANSPORT 4.1 Teoria de capa límit. 4.2 Solució de Blasius. 5. ARROSSEGAMENT I ENLAIRAMENT 5.1 Balanç integral de forces. 5.2 Correlacions empíriques. 6. INTRODUCCIÓ A LA TURBULÈNCIA 6.1 Flux turbulent en un tub. Llibre de text recomanat: FOX, R. W.; MCDONALD, A. T. Introduction to Fluid Mechanics. 4a ed. (SI versió). Wiley, 1994. Altra bibliografia: PANTON, R. L. Incompressible Flow. 1a ed. Wiley, 1980. GERHART, P. M.; GROSS, R. J.; HOCHSTEIN, J. I. Fundamentals of Fluid Mechanics. 2a ed. Addison-Wesley, 1992.


MÈTODES MATEMÀTICS A L’ENGINYERIA 176301-6 / 20011209

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Clara Salueña Perez Objectius de l'assignatura: Proporcionar als alumnes els coneixements matemàtics que els permetin implementar sobre un ordinador solucions als problemes més comuns dins de l’àmbit de l’Enginyeria Química. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Àlgebra. Càlcul. Fonaments d’Enginyeria Química. Mètodes Numèrics. Tècniques de Programació i Computació a l’Enginyeria. Mètode docent de l'assignatura: Classes teòriques combinades amb activitats pràctiques en grup. Programa: 1. EQUACIONS ALGEBRAIQUES LINEALS 1.1 Introducció. 1.2 Mètodes de resolució d’equacions lineals. 1.3 Sistemes d’equacions algebraiques lineals. 1.4 Mètodes directes. 1.5 Mètodes iteratius. 1.6 Criteris de convergència per mètodes iteratius. ACTIVITAT: Conducció de calor unidimensional en estat estacionari. 2. EQUACIONS ALGEBRAIQUES NO LINEALS 2.1 Mètode de la bisecció. 2.2 Mètode de substitucions successives. 2.3 Mètode de Newton-Raphson. 2.4 Sistemes d’equacions no-lineals. ACTIVITATS: Càlcul de corbes d’equilibri de sistemes binaris no Balanç de matèria i energia en estat estacionari d’un reactor CSTR. 3. EQUACIONS DIFERENCIALS ORDINÀRIES 3.1 Introducció. 3.2 Mètodes d’Euler explícit, implícit i predictor-corrector. 3.3 Mètode Runge-Kutta. 3.4 Sistemes d’equacions diferencials ordinàries. ACTIVITATS: Model d’un reactor tubular amb flux pistó. Evolució temporal del cabal de sortida d’un tanc descarregat per gravetat. 4. EQUACIONS DIFERENCIALS EN DERIVADES PARCIALS 4.1 Classificació. 4.2 Equació de Poisson. 4.3 Condicions inicials i de contorn. 4.4 Mètodes iteratius. ACTIVITAT: Conducció de calor tridimensional en estat estacionari. Llibre de text recomanat: HOFFMAN, J. D. Numerical Methods for Engineers and Scientists. McGraw-Hill, 1992. Altra bibliografia: PRESS, H. P.; FLANNERY, B. P.; TEKOLSKY, S. A.; VETTERLING, W. T. Numerical Recipes. The Art of Scientific Computing. Cambridge University Press, 1986. KINCAID, D.; CHENEY, W. Análisis Numérico. Addison-Wesley, 1994.


MÈTODES NUMÈRICS 176211-0 / 20011001

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3,0 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Professor/a/s/es : Antonio Garijo Real, Josep Maria Solanes Majúa Objectius de l'assignatura: Obtenir un coneixement bàsic de les tècniques més elementals de càlcul numèric per resoldre problemes matemàtics amb l’ajuda de l’ordinador. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Àlgebra. Càlcul. Introducció a la Informàtica. Mètode docent de l'assignatura: Classes teòriques complementades amb abundants exemples aplicats. Es realitzaran diverses pràctiques en grups de dues persones sobre els conceptes exposats en els temes II-V en un dels laboratoris de PC dels Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques.

Programa: I. Introducció al Càlcul Numèric. Nocions de programació en FORTRAN i introducció al sistema operatiu UNIX/Linux. Representació numèrica. Errors: conceptes generals i propagació. II. Resolució d'equacions no lineals. Mètode de la bisecció. Mètodes de Taylor. Mètodes d'interpolació. Mètodes de punt fix. Equacions polinòmiques. III. Interpolació i aproximació de funcions. Diferències entre ambdós conceptes. Interpolació de Taylor. Interpolació polinòmica. Interpolació per 'splines' cúbics. Aproximació mitjançant polinomis ortogonals. Aproximació trigonomètrica. IV. Derivació i integració numèriques. Derivades primeres i d'ordre superior: fórmules de derivació. Valor òptim del pas de discretització. Extrapolació de Richardson. Fórmules de quadratura de Newton-Côtes. Fórmules compostes de quadratura. Integració de Romberg. V. Sistemes d'equacions lineals. Mètode d'eliminació de Gauss i estratègies de pivotatge. Mètodes de factorització directe.. Mètodes iteratius.

Llibre de text recomanat: AUBANELL, A. (et al.). Eines bàsiques de càlcul numèric. Manuals de la UAB. Altra bibliografia: GRAU, M. (et al.). Càlcul numèric. Edicions UPC. CHAPRA, S. C. (et. al.). Métodos numéricos para ingenieros. Ed. McGraw-Hill. KINCAID, D. (et al.). Análisis numérico. Ed. Addison-Wesley.


MODELITZACIÓ I COMPUTACIÓ DE PROCESSOS INDUSTRIALS 176321-5 / 20012224

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,5 Prob.: 0 Pràct.: 2,5 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Jordi Pallarès Curto Objectius de l'assignatura: Aplicar els coneixements teòrics de modelització de fenòmens de transport (calor, matèria i quantitat de moviment) i també de computació en mecànica de fluids (CFD), adquirits en cursos precedents, a la modelització i simulació de fluxos industrials reals. S’emprarà el programari de CFD FLUENT, un dels més estesos a nivell industrial. Així, l’èmfasi del curs es posarà en la definició del problema, la generació d’una malla de càlcul adequada, la definició correcta del flux, especialment pel que fa a les seves condicions de contorn, i en l’anàlisi dels resultats proporcionats per FLUENT. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mecànica de Fluids II. Mètode docent de l'assignatura: Treball en grup i individual tutoritzat pel professor de l’assignatura. Programa: 1.-Introducció: CFD o l’ús dels ordinadors per a predir fluxos. 2.-Equacions que descriuen els fenòmens de transport en fluids. Equacions de transport. Conceptes de turbulència. 3.-Solucions numèriques. Tècniques de discretització. Integració temporal. Convergència i estabilitat. Condicions de contorn. 4.-Generació d’una xarxa de càlcul. Estructura d’una xarxa. 5.-Estudi de casos senzills. Flux en conduccions. Enxamplaments sobtats. Fluxos en cavitats. 6.-Estudi de casos reals. Llibre de text recomanat: ANDERSON, D. A.; TANNEHILL, J. C.; PLETCHER, R. H. Computational Fluid Mechanics and Heat Transfer. Hemisphere Publ., 1984. (Llibre bàsic de CFD, no es requereix la seva adquisició). Altra bibliografia: FRANKS, R. E. Modeling and Simulation in Chemical Engineering. Wiley, 1972. HIMMELBLAU, D. M.; BISCHOFF, K. B. Análisis y simulación de procesos. Reverté, 1992.


OPERACIONS DE SEPARACIÓ 176222-4 / 20012008

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : René Bañares-Alcántara, Joan Herrero Objectius de l'assignatura: Estudi bàsic de les operacions de separació a l’enginyeria de processos. Es tracten en forma genèrica els equips de separació per etapes i per contacte continu. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química (1r curs EQ). Fenòmens de Transport (1r curs EQ). Termodinàmica Tècnica I (2n curs EQ). Mètode docent de l'assignatura: Combinació de classe magistral, treball en grups i participació en projecte integrador. Programa: 1.- Introduccio. Característiques i tipus d’operacions de separació. Principis bàsics d’operacions de transferència. Concepte d’etapa d’equilibri ideal. Càlcul d’una etapa ideal. Concepte i càlcul d’eficàcia d’etapa. Càlcul d’una etapa real. 2.- Equips per etapes i equips per contacte continu. Equips en contracorrent, en corrent paral∙lel i en corrent creuat. Cabals límits d’operació. 3.- Equips per etapes. Càlcul d’equips per etapes en contracorrent. Concepte de línia d’operació. Mètode de MacCabe-Thiele. Mètode del factor d’absorció. 4.- Equips per contacte continu. Comparació d’equips per etapes i equips per contacte continu. Càlcul d’altures de rebliment. Concepte d’unitat de transferència i altura d’unitat de transferència. Aplicació al cas de mescles diluïdes. Concepte d’altura equivalent a un plat teòric. 5.- Síntesi de seqüències de separació. Introducció a la síntesi de processos. Seqüències de destil∙lació simple. Estimació del nombre d'alternatives. Enumeració total. Mètodes heurístics. Mètode de fluxos de vapor marginals. Mètode de Branch&Bound. Síntesi de seqüències generals de separació L/V. Llibre de text recomanat: MCCABE, W. L.; SMITH, J. C. Unit Operations of Chemical Engineering. McGraw-Hill, 1993. ISBN 0-07-044844-2. (Traducció al castellà de la 4a edició: Operaciones unitarias de ingeniería química. McGraw-Hill, 1991). BIEGLER, L. T.; GROSSMANN, I. E.; WESTERBERG, A. W. Systematic Methods of Chemical Process Design. Capítol 11. Prentice Hall, 1997. ISBN 0-13-492422-3. Altra bibliografia: COULSON, J. M.; RICHARDSON, J. F.; SINNOT, R. K. Chemical Engineering. Vol. 6. 2a ed. Pergamon Press, 1993. ISBN 0-08-041865-1. TREYBAL, R. E. Operaciones de transferencia de masa. 2a ed. McGraw-Hill, 1980. ISBN 968-6046-34-8. WELTY, J. R.; WICKS, C. E.; WILSON, R. E. Fundamentals of Momentum Heat and Mass Transfer. 3a ed. John Wiley, 1984. ISBN 0-471-87497-3.


OPERACIONS D’INTERCANVI DE CALOR 176215-4 / 20011015

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Joan Manel Vallès Rasquera Objectius de l'assignatura: Estudi dels principis de transmissió de calor i la seva aplicació al càlcul i disseny de bescanviadors de calor, així com el desenvolupament de metodologies que facilitin la seva aplicació a diferents casos d’interès. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fenòmens de Transport. Mecànica de Fluids I. Mètode docent de l'assignatura: Classes expositives per part del professor. En les classes de problemes es proposarà a l'alumne exercicis i problemes per a la seva resolució. Programa: 1. Introducció. 2. Introducció a la conducció. 3. Conducció unidimensional en estat estacionari. 4. Conducció amb aletes. 5. Conducció bidimensional. 6. Conducció en estat transitori. 7. Introducció a la convecció. 8. Convecció forçada. Flux extern. 9. Convecció forçada. Flux intern. 10. Convecció natural. 11. Convecció amb canvi de fase. 12. Bescanviadors de calor. 13. Radiació tèrmica. Propietats. 14. Intercanvi de Calor per radiació. Llibre de text recomanat: INCROPERA, F. R.; DE WITT, D. P. Fundamentals of Heat and Mass Transfer. John Wiley & Sons, 1996. Altra bibliografia: BONALS, L. A.; RUIZ, R. Transmissió de calor: teoria. Col∙lecció Aula Teòrica, núm. 21. Barcelona: Ed. UPC, 1994. ÇENGEL, Y.A. Heat Transfer: A Practical Approach. McGraw-Hill, 1998 KERN D.Q. Procesos de Transferencia de Calor. Cecsa, 1976. KREITH, F.; BOHN, M. S. Principles of Heat Transfer. Nova York: West Publishing Company, 1993. MILLS, A. F. Heat Transfer. Ed. Irwin, 1992. BEJAN, A., Heat Transfer. John Wiley & Sons, 1993.


PRÀCTIQUES A LA INDÚSTRIA 176254-1 / 20012102

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 5è Quad.: 1r Crèdits Totals : 21,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 21,0 Departament : EQ (70%) - MF (20%)- MMT (10%) Professor/a/s/es : Adolfo Rolán Mosquera, i d'altres tutors Objectius de l'assignatura: Efectuar durant dos mesos una pràctica real com a enginyer químic en una empresa, integrant-se en l’organització i desenvolupant tasques com a tècnic, sota una supervisió real i dual (universitària i empresarial), per tal de dur a terme les pràctiques encomanades de forma adequada i eficient. El tipus de pràctica, la recepció ràpida i concreta de les instruccions, així com una comunicació clara i concisa dels resultats són part integrant dels objectius. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Per tal que les pràctiques siguin del nivell adequat, l’alumne ha de tenir els coneixements corresponents als dos primers cursos i parteix del primer quadrimestre del segon. Es considerarà acceptable quan es tinguin aprovats o convalidats en actes prop de 243 crèdits. Mètode docent de l'assignatura: Pràctica real a la indústria amb supervisió directa de l’empresa receptora i seguiment de continguts i metodologia pel professor tutor.

Programa: Les tasques tècniques encomanades pel supervisor de l’empresa d’acord amb el professor tutor i recollides en l’informe entregat al final de les pràctiques.

Llibre de text recomanat: No aplicable, depén del contingut conceptual de la pràctica. Altra bibliografia: No aplicable, depén del contingut conceptual de la pràctica.

Observació important: Els alumnes que hagin de fer les pràctiques a l’octubre han d'enviar una solicitud abans del 30 de juny i han de presentar, abans del 15 de setembre, un breu currículum que reculli les seves dades, coneixements, experiències i disponibilitat de mitjà de transport propi. L’ajornament de les pràctiques a l’estiu requereix una sol∙licitud prèvia, però no s’assegura la disponibilitat de les pràctiques. Per una sola vegada els alumnes que ho sol∙licitin podran valorar la pràctica d’acord amb l’apartat B.2 de la Normativa per a l’establiment de convenis de pràctiques. Informació permanent a la pàgina web de l'assignatura.


PRÀCTIQUES DE DIRECCIÓ DE PROJECTES 176330 / 20012230

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 4t Quad.: 1r i 2n Crèdits Totals : 12,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 12,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Joan R. Alabart Córdoba, Francesc Giralt Prat, Joan Herrero Sabartés, Azael Fabregat Llagostera Objectius de l'assignatura: L’objectiu principal d'aquesta assignatura és que l’estudiant posi en pràctica els conceptes, processos i metodologies típics dels projectes d’enginyeria. Les persones que la cursin hauran de dirigir un projecte a estudiants de primer curs d’enginyeria química, de manera que totes les tècniques de fixació i assoliment d’objectius, treball cooperatiu, gestió de personal, gestió de temps, organització, seguiment i avaluació del treball individual i col∙lectiu, i de presentació i comunicació de resultats s’hauran d’aplicar de manera satisfactòria a nivell pràctic. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Projectes. Mètode docent de l'assignatura: Experimentació no estructurada consistent en la posada en pràctica de la direcció d’un projecte als alumnes de 1r curs. Programa: En ser una assignatura pràctica no estructurada, cada alumne de 4t curs serà responsable de desenvolupar la coordinació del projecte de la manera que cregui més convenient, d’acord amb els objectius generals que es fixin als estudiants de 1r curs, i obtenir i presentar els resultats de manera satisfactòria. Llibre de text recomanat: MARTIN, P.; TATE, K. Project Management Memory Jogger™. A Pocket Guide for Project Teams. Methuen (MA): GOAL / QPC, 1996. ISBN 1-57681-001-1. Altra bibliografia: Bens, Ingrid. Advanced Team Facilitation: Tools to Achieve High Performance Teams. GOAL / QPC, 2000. ISBN 1-57681-033-X Bens, Ingrid. Team Launch! Strategies for New Team Start-Ups. GOAL / QPC, 2001. ISBN 1-57681-036-4


PRINCIPLES OF POLYMER SYSTEMS 176309-0/ 20012211

Tipus Assig. : Optativa Curs : 4t Quad.: 1r Crèdits : Teor.: 4,5 Probl.: 1,5 Pràct.: 0 Total : 6 Departament : Enginyeria Química Professor/s : Lourdes Vega Com a novetat pel curs acadèmic 2002/03, aquest curs s’imparteix en anglès, amb l’objectiu

de millorar la pràctica d’idiomes dels nostres estudiants a l’entorn de treball. OBJECTIVES Generals: General knowledge of polymer science and technology, as well as the main applications of these materials nowadays. Once the course is finished, the student should know what are the polymers, why they are important, how they are formed, what are their main characteristics, how to identify them, and how to modify them for specific applications. Particular: At the same time the general objectives are achieved, the student should also learn and improve a series of values: order in the oral and written presentations, problem solver skills, teamwork, maturity in the answers. Previous recommended courses Fonaments d’Enginyeria Química, Cinètica Aplicada, Termodinàmica Tècnica I. Química Orgànica. Teaching methodology For the academic year 02/03 this course will be combined with Polymer Engineering (Enginyeria de Polimers), in the syllabus, in the schedule, and also in visits to companies and invited experts. It is highly recommended to follow both courses. We will use a combination of expositive lectures, with more applied lectures in which numerical problems are solved. Expert from the surrounding companies will also be invited on monographic topics. The course includes a visit to a polymer plant. Part of the lectures will be dedicated to work in teams on specific “projects” in which, the students should choose the most appropriate polymer for that given application. Regarding the numerical problems lectures, the students work in groups the problems given ahead of time. These problems are discussed and solved in the classroom. The submission of at least 90% of these problems is a pre-requisite to attend the final exam. Syllabus: 1. Introduction. 2. Basic structures of polymers. Morphology. 3. Thermodynamics of polymeric systems. 4. Polymer formation. Synthesis. 5. Polymerization processes. 6. Polymers Molecular Weight. 7. Rheology and viscosimetry. 8. Properties of polymeric systems. Characterization (combined with EP). 9. Copolymerization. 10. Degradation and stabilization of polymer systems. 11. Additives, polymer blends and composites (combined with EP). 12. Fabrication processes. 13. Polymeric systems of special relevance Manual text: RODRIGUEZ, F. Principles of Polymer Systems, 4a edició. Taylor & Francis, 1996. ISBN 1-56032-325-6.


PROCESSOS DE SEPARACIÓ 176319-3 / 20012221

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Josep Font Capafons, Vicenç Claramonte Sebastián Objectius de l'assignatura: Estudi en profunditat de les operacions de separació típiques de la indústria de procés químic. Després d'haver estudiat els fonaments a l'assignatura d'Operacions de Separació, aquesta assignatura entra en el detall del disseny i operació dels processos de separació industrial més habituals. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Operacions de Separació (3r curs EQ). Enginyeria Fluidomecànica (2n curs ETIQI). Termodinàmica Tècnica I (2n curs EQ). Mètode docent de l'assignatura: Combinació de classe magistral i treball en grups. Programa: 1.- INTRODUCCIÓ: Repàs d’assignatures anteriors: equilibri de fases, punts de rosada i bombolla, destil∙lació flash, el mètode de McCabe-Thiele. 2.- DESTIL∙LACIÓ: Sistemes multicomponents. Components clau. Elecció de reflux òptim i pressió d’operació. Mètodes de Fenske i d‘Underwood. Eficàcia d’etapa. Mètodes short-cut FUG-FUEM i Smith-Brinkley. Tractament de la no-idealitat en mètodes short-cut. Mètodes rigorosos: Lewis-Matheson, Thiele-Geddes, Matricial. Separacions difícils: destil∙lació extractiva i azeotròpica. 3.- HIDRODINÀMICA DE COLUMNES DE CONTACTE GAS-LÍQUID: Descripció i disseny de plats de campana, vàlvules i perforats. Disseny de columnes de rebliments ordenats, a l'atzar, estructurats. Disseny de columnes de contacte gas líquid: Dimensionat, elecció i dimensionament d'interns, selecció de material. 4.- ABSORCIÓ: Sistemes d’absorció gas-líquid. Sistemes multicomponents. 5.- EXTRACCIÓ: Separació líquid-líquid, en sistemes amb solubilitat parcial. Construcció de diagrames de fases ternaris. Sistemes per etapes amb corrent creuat. 6.- SEPARADORS GAS-LÍQUID-SÒLID. Disseny de separadors de fases. 7.- SEPARACIONS AMB MEMBRANES. Definicions. Mecanismes de transport. Aplicacions. Llibre de text recomanat: MCCABE, W. L.; SMITH, J. C. Unit Operations of Chemical Engineering. McGraw-Hill, 1993. ISBN 0-07-044844-2. Traduït al castellà per Reverté, 1978. Altra bibliografia: COULSON; RICHARDSON; SINNOT. Chemical Engineering. Vol. 1-6. 1993. KISTER, H. Z. Distillation Design. McGraw-Hill, 1992. TREYBAL. Operaciones de transferencia de masa. 2a ed. Ed. McGraw-Hill, 1980. FARIÑAS. Osmosis Inversa. Fundamentos, Tecnología y Aplicaciones, McGraw Hill, 1999.


PRODUCCIÓ I GESTIÓ DE L’ENERGIA 176320-4 / 20012220

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 4t Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Dieter Boer Objectius de l'assignatura: Donar a conèixer els diferents recursos energètics, especificacions i usos dels combustibles a la indústria de processos, analitzar i revisar l’ús de l’energia i de les tecnologies energètiques, introduir i utilitzar tècniques d’integració de processos per tal d’optimitzar energèticament processos industrials, introduir les tècniques de gestió energètica en plantes de processos. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Operacions d’Intercanvi de Calor. Termodinàmica Tècnica II. Operacions de Separació. Simulació i Optimització de Processos Quimics. Mètode docent de l'assignatura: Classes expositives amb presentació i anàlisi energètica d’alguns processos industrials. Realització de treballs en grup. Programa: 1. Introducció i objectius. 2. Recursos energètics: renovables i no renovables; combustibles, especificacions i ús. 3. Generació i transport de l’energia; combustió, tecnologies de la combustió. 4. Utilització de l’energia, xarxes de vapor, recuperació de calor, bombes de calor, cogeneració, processos químics. 5. Integració de processos i xarxes de bescanviadors de calor; tecnologia Pinch: principis bàsics i aplicació pràctica; disseny de xarxes de bescanviadors de calor; bombes de calor i cogeneració en xarxes de bescanviadors; aplicacions. 6. Gestió i auditoria energètica; tècniques de gestió de l’energia; auditoria i mesures correctores; cost de l’energia. Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: COREY, R. C. (et al.). Energy Utilization. Conversion and Resource Conservation. Perry’s Chemical Engineers’ Handbook. 6a ed. R.H. Perry, D. Green, McGraw-Hill, Inc. GRANT, C. D. Energy Conservation in the Chemical and Process Industries. Londres: The Institute of Chemical Engineers, 1979. KAISER, V. Industrial Energy Management. París: Éditions Technip, 1993. LINNHOFF, B. (et al.). A User Guide on Process Integration for the Efficient Use of Energy. Institution of Chemical Engineers, 1994. Veure la 'web' de l'assignatura: http://www.etseq.urv.es/EngQuim/assig/pge/


PROJECTE FI DE CARRERA 176255-2 / 20012101

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 5è Quad.: 2n Crèdits Totals : 33,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 33,0 Departament : EQ (70%) - MF (20%)- MMT (10%) Professor/a/s/es : J. Gavaldà, A. Rolán i altres tutors Objectius de l'assignatura: Recordar les principals tècniques utilitzades en el desenvolupament i gestió de projectes químics, aplicant-los a la solució de diferents casos pràctics i en la realització d’un treball en equip, guiat per professors especialistes, consistent en la preparació de la informació necessària per la definició, disseny bàsic, valoració i planificació d’un projecte concret, inclosa la presentació oral i la documentació formal. Per més informació veure en detall a http//www.etseq.urv.es/assignatures/webpfceq. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Totes les troncals prèvies i haver superat amb èxit les assignatures de Projectes i Disseny d'Equips i Instal∙lacions (4t curs). Mètode docent de l'assignatura: Es definirà un projecte per cada grup, s'assignarà un tutor a cada projecte i es recordaran les diferents tècniques aplicables mitjançant seminaris. Aquests seminaris estaran impartits per professionals especialistes en les diferents fases del projecte. Cada seminari tindrà aplicació en el treball final.

Programa: - Entrega PFC. - Desenvolupament PFC. - Presentació PFC. - Defensa PFC.

Llibre de text recomanat: BAASEL, W. D. Preliminary Chemical Engineering Plant Design. Van Nostrand Reinhold, 1990. Altra bibliografia: BACKHURST, J. R.; HARKER, J. H. Process Plant Design. Heinemann, 1973. PETERS, M. S.; TIMMERHAUS, K. D. Plant Design and Economics for Chemical Engineers. 4a ed. McGraw-Hill Book Company, 1991. ULRICH, G. D. A Guide to Chemical Engineering Process Design and Economics. John Wiley & Sons, 1984. VALLE-RIESTRA, J. F. Project Evaluation in the Chemical Process Industries. McGraw-Hill Book Company, 1983.


PROJECTES 176223-5 / 20012007

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 4t Quad.: 1r i 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 1,5 Prob.: 0 Pràct.: 4,5 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Joan Ramon Alabart Córdoba i Josep Maria Renau Objectius de l'assignatura: Al finalitzar aquesta assignatura, l’alumne/a estarà capacitat per: 1. Gestionar qualsevol tipus de projecte. 2. Liderar un equip de persones. 3. Avaluar la viabilitat econòmica d’un projecte en la Indústria dels Processos Químics. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Es recomana fortament cursar l’assignatura de Pràctiques de Direcció de Projectes simultàniament a l’assignatura Projectes (PDP) atès que aquesta és el laboratori d’experimentació de l’assignatura Projectes. A més, donat que els alumnes matriculats a Projectes han de liderar equips de projecte constituïts per alumnes de 1r curs, aquells han de ser competents tècnicament i, consegüentment, és molt aconsellable que hagin ja cursat satisfactòriament totes les assignatures prèvies del Pla d’Estudis. Mètode docent de l'assignatura: L’assignatura es divideix en dues parts. En la primera part, dedicada als objectius 1 i 2 de l’assignatura, el professor introdueix mitjançant classes magistrals els continguts que els alumnes de 4t han d’aplicar tot seguit en la gestió del projecte 1r-4t. En la segona part, el professor complementa les classes magistrals amb exercicis i casos pràctics. Programa: 1. El projecte integrat 1r-4t d’EQ. 2. Team-Based Project Management

2.1. Introducció: el model de gestió del Team-Based Project Management. 2.2. El rol dels estudiants de 4t: líder i gestor de coneixements. 2.3. PLAN: Etapa de formació de l’equip i de planificació del projecte. 2.4. DO: Etapa d’execució. 2.5. CHECK: Etapa de seguiment. 2.6. ACT: Etapa de gestió dels canvis. 2.7. Etapa de tancament del projecte.

3. Avaluació Econòmica de Projectes a la Indústria de Processos Químics. 3.1. Matemàtica financera. 3.2. Anàlisi d’inversions: mètodes VAN, TIR i payback period. 3.3. Estimació de la inversió total. 3.4. Estimació del cost de producció.

Llibre de text recomanat: MARTIN, P.; TATE, K. Project Management Memory Jogger™. A Pocket Guide for Project Teams. Methuen (MA): GOAL / QPC, 1996. ISBN 1-57681-001-1. Altra bibliografia:Bens, Ingrid. Team Launch! Strategies for New Team Start-Ups. GOAL / QPC, 2001. ISBN 1-57681-036-4 Ulrich, G.D.: A Guide to Chemical Engineering Process Design and Economics. John Wiley&Sons, 1984. ISBN 0-471-08276-7


QUÍMICA ANALÍTICA 176201-4 / 20011004

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Química Analítica i Química Orgànica Professor/a/s/es : Ricard Boqué Martí Objectius de l'assignatura: Els diferents aspectes que comprèn aquesta assignatura inclouen l’estudi de la metodologia de l’anàlisi química, l’equilibri químic, les tècniques d’anàlisi instrumental, les tècniques de separació, les tècniques automàtiques d’anàlisi i la generació i el tractament dels resultats analítics. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals per assentar els conceptes teòrics i classes de resolució de problemes aplicant el mètode cooperatiu. L'avaluació serà continuada mitjançant tests, problemes fets a classe, treball en grup i la realització d'un projecte liderat per estudiants de 4t curs d'EQ, així com una prova final. Programa: Tema 1. Introducció a la Química Analítica. Tema 2. Metodologia de l'anàlisi química. Tema 3. Propietats analítiques. Tema 4. Anàlisi qualitativa. Tema 5. Anàlisi quantitativa (clàssica i instrumental). Tema 6. Generació i tractament dels resultats analítics. Tema 7. Química Analítica i Qualitat. Llibre de text recomanat: SKOOG, S.D.A.; WEST, D.M.; HOLLER, F.J. Fundamentos de química analítica. Volums I i II. Barcelona: Ed. Reverté, 1996. Altra bibliografia: BUDEVSKY, O. Fonaments de l’anàlisi química. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 1993. HARRIS, D.C. Análisis químico cuantitativo. 2ª ed. Reverté, Barcelona, 2001. MILLER, J.C.; MILLER, J.N. Estadística para química analítica. 2a ed. Wilmington: Ed. Addison-Wesley Iberoamericana, 1993. SKOOG, D.A.; LEARY, J.J. Análisis instrumental. Madrid: Ed. McGraw-Hill, 1993. OLSEN, E.D. Métodos ópticos de análisis. Barcelona: Ed. Reverté, 1990. VALCÁRCEL, M. Principios de química analítica. Barcelona: Springer-Verlag Ibérica, 1999.

http://biblioteca.urv.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?searchtype=author&conf=080000++++++++++++++&searcharg=Harris%2c+Daniel+C.

http://biblioteca.urv.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?searchtype=title&conf=080000++++++++++++++&searcharg=An%e1lisis+qu%edmico+cuantitativo+%2f+Daniel+C


QUÍMICA FÍSICA 176203-6 / 20011002

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Josep Bonet Ávalos Objectius de l'assignatura: L’assignatura pretèn ser una introducció al formalisme termodinàmic, basat en el primer i el segon principi, incidint en les seves implicacions pràctiques. S’introduiran els potencials termodinàmics. El seu ús en l’equilibri de reaccions químiques serà l'aplicació més important del formalisme, a tall d’introducció als continguts d’altres assignatures de cursos superiors. La darrera part del curs es dedicarà a una breu introducció als fonaments d’electroquímica. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química. Càlcul.i Algebra Física. Mètode docent de l'assignatura: Classes de teoria, resolució de problemes, participació en el projecte 1-4. Programa: I. Introducció. II. Propietats dels gasos. III. Primer principi de la termodinàmica (repàs). IV. Segon principi de la termodinàmica. V. Potencials termodinàmics. VI. Reaccions químiques. VII. Electroquímica. Llibre de text recomanat: LEVINE, I. N. Fisicoquímica. 3a ed. Bogotà: Ed. McGraw-Hill Latinoamericana S.A., 1991. Altra bibliografia: ATKINS, P. W. Química Física. Mèxic: Addison-Wesley, 1987. DÍAZ PENA, M.; ROIG MUNTANER. Química física. Madrid: Ed. Alhambra, 1975. ZEMANSKY, M. W. Calor y termodinámica. Madrid: Ed. Aguilar, 1973.


QUÍMICA INDUSTRIAL 176224-6 / 20012006

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r i 2n Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 6,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Xavier Farriol, Jordi Gavaldà. 1. Objectius de l'assignatura: Proporcionar un coneixement bàsic de la indústria química a

escales local, estatal, europea i mundial, així com de la seva importància econòmica i social. Dotar a l’alumne/a dels conceptes bàsics necessaris per a dominar la descriptiva de processos i posar-lo en contacte amb la bibliografía periòdica i no periòdica de caràcter professional. Introduir els conceptes bàsics de seguretat industrial i fer una breu descripció de les regulacions i normes legals aplicables a la industria química.

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Totes les pròpies d'Enginyeria Química, Química i Física de primer curs. Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals per al temari principal. Mètode cooperatiu en la part integrada en l’avantprojecte Programa 1.- Contextualització: Característiques generals de la indústria química, principals empreses mundials, estructures organitzatives, aspectes econòmics bàsics. 2.- Descriptiva de procesos. Descripció dels processos més importants dels grans sectors industrials.

3.- Aspectos complementaris. Seguretat Industrial, Logística, Indústria Química i Societat. Llibre de text recomanat: VIAN, A. (et al.). Introducción a la química industrial. 2a ed. Barcelona: Ed. Reverté, 1994. ISBN 85-291-7933-X. Austin, G.T. Manual de Procesos Químicos en la Industria McGraw-Hili, México (1993) Traducción de la 5a ed. del "Shreves Chemical Process Industries"

Altra bibliografia: Chenier,P.J.; "Survey Of Industrial Chemistry"; John Wiley; New York; (1986). Heaton, C.A. An Introduction to industrial chemistry ; edited by C.A. Heaton... London : Leonard Hill, 1984

Kent, James. Riegel's Handbook of Industrial Chemistry. Kent, James (ed). 5th ed. Van Nostand Reinhold Company (1983).

Kirk-Othmer. Encyclopedia Of Chemical Technology. 27 Volums. 1994. John Wiley-lntersience, New York. (1984). Riegel, Emil Raymond, Riegel's handbook of industrial chemistry; edited by James A. Kent . 7th ed New York: Van Nostrand Reinhold, cop. 1974 Sax, N.; Lewis, R. Dangerous Properties Of Industrial Materials. Van Nostrand Reinhold, 1996. Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 5th. ed. 36 vol. VCH Verlaggesellschaft, Weinheim, D (1985).


QUÍMICA INORGÀNICA

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assig. : Troncal Curs : 1r Quad.: 1r Crèdits Tot. : 6 Teor.: 4,5 Probl.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/s : Jesús Sueiras

Objectius de l'assignatura: Estudi del comportament químic, propietats i aplicacions dels elements i compostos químics més representatius de les series "s" i "p" del Sistema Periòdic. Mostrar el caràcter interdisciplinari de l'assignatura que estudia tot el Sistema Periòdic. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química bàsica i general. Mètode docent de l'assignatura: S'equilibra en 6 crèdits, l’assimilació dels principis fonamentals i la reactivitat química, combinant les sessions expositives amb la interacció continuada professor - alumne. S’aplica el mètode cooperatiu a les sessions de problemes. Programa:

TEMES FONAMENTALS REACTIVITATS I PROPIETATS 1. Definició i objecte de la Química Inorgànica. 6. Elements químics “s” i “p” 2. L'àtom. Configuracions electròniques. 7. Hidrurs de les sèries "s" i "p". 3. Propietats atòmiques i periodicitat. 8. Halurs de les sèries "s" i "p" 4. Enllaços químics. 9. Òxids de les sèries "s" i "p". 5. Predicció de las reaccions inorgàniques. 10. Altres combinacions

ASPECTES APLICATS DE LA QUÍMICA INORGÀNICA 11. Processos industrials relacionades amb els halògens. Electròlisi cloràlcali. 12. Processos industrials relacionats amb l’oxígen i sofre. Àcid sulfúric i la seva importància. 13. Processos industrials relacionades amb el nitrogen. Amoníac. Àcid nítric. 14. Processos industrials relacionats amb la sèrie “s”. Procés Solvay. Llibre de text recomanat: P. ATKINS, L. JONES, “ Química” Ed. Omega. 1998.

Altra bibliografia: G. RAYNER-CANHAM. “Química Inorgànica Descriptiva”. Prentice Hall, 2000. D.F. SHRIVER, P.W. ATKINS y C.H. LANGFORD, "Inorganic Chemistry", 2nd Ed. Oxford University Press, 1994. J.EMSLEY "The Elements" Oxford University Press, 1998. N.N. GREENWOOD y A. EARNSHAW, "The Chemistry of the Elements", Pergamon, 1984. E. GUTIERREZ RIOS, "Química Inorgánica", Reverté, 2a Ed. 1985.


QUÍMICA ORGÀNICA 176202-5 / 20011003

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Química Analítica i Química Orgànica Professor/a/s/es : Marina Galià i Clua, Yolanda Díaz Giménez Objectius de l'assignatura: Coneixement dels fonaments de la química orgànica i presentació de la reactivitat dels compostos orgànics amb especial èmfasi en la seva aplicació als processos industrials. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química Inorgànica. Química Física. Mètode docent de l'assignatura: Exposició dels continguts teòrics de l’assignatura. Utilització continuada de models moleculars per tal d’afavorir la comprensió dels fonaments teòrics. Realització de gran nombre d’exercicis pràctics, amb la participació de l’alumne, per tal d’aplicar tots els coneixements adquirits a les classes teòriques.

Programa: Tema 1.- Introducció a la química orgànica. Tema 2.- Estructura i enllaç en les molècules orgàniques. Tema 3.- Estructura i propietats dels compostos orgànics. Tema 4.- Estereoquímica. Tema 5.- Tipus de reaccions i reactius en química orgànica. Tema 6.- Reaccions dels compostos orgànics amb reactius nucleòfils. Tema 7.- Reaccions dels compostos orgànics amb reactius electròfils. Tema 8.- Reaccions dels compostos orgànics amb radicals. Tema 9.- La química orgànica industrial. Tema 10.- Els polímers.

Llibre de text recomanat: LUIS LAFUENTE, S. V. (i col∙l.). Introducción a la química orgánica. 1a ed. Publicacions de la Universitat Jaume I, 1997. Altra bibliografia: HART, H. H. (i col∙l.). Química orgànica. 9a ed. McGraw-Hill, 1995. PRIMO YÚFERA, E. Química orgánica básica y aplicada. Vol. I. 1a ed. Reverté, 1994. MCMURRY, J. Organic Chemistry. 3a ed. Brooks / Cole Publishing Company, 1992. VOLLHARDT, K. P. C. Química orgánica. 1a ed. Omega, 1990. MORRISON; BOYD. Química orgánica. 5a ed. Addison Wesley Iberoamericana, 1990. STRETWIESER, A.; HEATHCOK, C. H. Química orgánica. 3a ed. McGraw-Hill, 1986. PINE, S. H. (i col∙l.). Química orgánica. 4a ed. McGraw-Hill, 1982. QUIÑOÁ, E.; RIGUERA, R. Cuestiones y ejercicios de química orgánica. McGraw-Hill, 1994. MEISLICH, H. (i col∙l.). Química orgánica. 2a ed. McGraw-Hill, 1992. HORN, D. E.; STRAUSS, M. J. Problemas de química orgánica. 1a ed. Limusa, 1988. QUIÑOÁ, E.; RIGUERA, R. Nomenclatura y representación de compuestos orgánicos. McGraw-Hill, 1996. MAZAN, R. Z. Formulación y nomenclatura en química orgánica. 2a ed. Promociones Publicaciones Universitarias, 1986.


REACTORS QUÍMICS 176225-0 / 20012005

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Daniel Montané Calaf Objectius de l'assignatura: Estudi de la reacció química com a operació unitària. Analitzar i dissenyar el reactor més adient per obtenir un producte determinat en funció dels reactius i de la fisicoquímica del procés. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química. Cinètica Aplicada. Termodinàmica Tècnica I. Mètode docent de l'assignatura: Mètode cooperatiu combinat amb sessions expositives sobre aspectes fonamentals.

Programa: 1.- Introducció. 2.- Balanç de matèria amb reacció química. 3.- Velocitat de reacció i estequiometria. 4.- Disseny de reactors isotèrmics. 5.- Sistemes amb reaccions múltiples. 6.- Disseny de reactors no isotèrmics. 7.- Reactors reals.

Llibre de text recomanat: FOGLER, H. S. Elements of Chemical Reaction Engineering. 2a ed. Prentice-Hall International Editions, 1992. ISBN 0-13-253220-4. Altra bibliografia: FROMENT, G. F.; BISCHOFF, K. B. Chemical Reactor. Analysis and Design. Wiley, 1979. LEVENSPIEL, O. The Chemical Reactor Omnibook. OSU Book Store, Inc., 1979. NAUMAN, E. B. Chemical Reactor Design. Wiley, 1987. SMITH, J. M. Chemical Engineering Kinetics. 3a ed. McGraw-Hill, 1981.


RESISTÈNCIA DE MATERIALS INDUSTRIALS 176326 / 20012201

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 0 Pràct.: 1,5 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Francesc Ferrando Piera Objectius de l'assignatura: Dotar l'alumne de les eines necessàries per al tractament sistemàtic dels problemes resistents en general. Es dóna especial relleu a aquells temes que constitueixen la base de l'anàlisi i síntesi estructural dels sistemes més habituals a l'àmbit de la indústria química. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Calen coneixements d'Estàtica. Cal, per tant, haver superat la Física de primer curs de l'ETIQI o d’EQ. Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals per a l’exposició dels continguts teòrics. Classes de problemes i pràctiques de laboratori.

Programa: Tracció i compressió. Cilindres i esferes primes. Esforç tallant. Torsió. Flexió. Tensions i deformacions en bigues. Unions soldades. Suports i columnes. Inestabilitat elàstica. Mètodes numèrics i mètodes experimentals.

Llibre de text recomanat: NASH, W. Resistencia de Materiales. Ed. McGraw-Hill. Altra bibliografia: FLOR, Silvia de la; FERRANDO, Francesc. Problemes de resistència de materials. Ed. Servei Lingüístic. BEER; JOHNSTON. Mecánica vectorial para ingenieros; estática. Ed. McGraw-Hill.


SIMULACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE PROCESSOS QUÍMICS 176226-1 / 20012031

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Joan Herrero Sabartés, Laureano Jiménez Esteller Objectius de l'assignatura: Modelar i solucionar problemes de millora de la producció d’un procés químic. Aplicació al disseny de processos químics dins del projecte integrat de tercer curs. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Càlcul, Àlgebra, Mètodes Matemàtics a l'Enginyeria, Tècniques de Programació i Computació a l'Enginyeria. Mètode docent de l'assignatura: Es dedica un 25% del temps al projecte integrat, i un 25% a pràctiques davant l’ordinador. En aquestes hores els alumnes treballaran en grups, tutoritzats pel professor. La resta d’hores es

dedicaran a seminaris i exercicis d’aplicació que els alumnes realitzaran de manera individual.

Programa: 1. Introducció. Que és un problema d’optimització? Tipus de problemes d’optimització.

Tècniques d’optimització, algoritmes i programes d’ordinador. 2. Optimització basada en el càlcul matemàtic. Problemes d’optimització sense

restriccions. Condicions necessàries i suficients d’òptim. Problemes d’optimització amb restriccions. Model matemàtic general d’optimització, funció i multiplicadors de Lagrange. Condicions necessàries i suficients d’òptim.

3. Programació lineal. El model de programació lineal. Interpretació gràfica. L’algoritme símplex. Aspectes pràctics i aplicacions. Anàlisi de sensibilitat.

4. Programació no lineal. Algoritmes per problemes amb una sola variable. Problemes amb més d’una variable. Aspectes pràctics i aplicacions.

5. Programació discreta i mixta. Models d’optimització amb variables binàries i/o senceres. L’algoritme de branch and bound. Aspectes pràctics i aplicacions.

6. Problemes del camí més curt i programació dinàmica discreta. Representació simbòlica en forma de grafs. Algoritmes específics per a problemes del camí més curt. Planificació i control de projectes: diagrames CPM/PERT. Programació dinàmica discreta. Model matemàtic de programació lineal. Aplicacions.

7. Problemes de xarxes de flux. Representació en forma de grafs. Els problemes del transport, assignació, transbord, flux màxim i flux de cost mínim. Models matemàtics de programació lineal. El mètode símplex per a xarxes de flux. Aplicacions.

Llibre de text recomanat: Th. F. Edgar, D. M. Himmelblau, i L. S. Lasdon, Optimization of Chemical Processes, 2a. ed., McGraw-Hill, New York, 2001 . Altra bibliografia: L. T. Biegler, I. E. Grossmann, i A. W. Westerberg, Systematic Methods of Chemical Process Design, Prentice Hall, Upper Saddle River, 1997. A. Brooke, D. Kendrick, A. Meeraus, R. Raman, R. E. Rosenthal, GAMS. A User’s Guide. GAMS Development Corporation, 1998.


TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ A L’ENGINYERIA 176302-0 / 20011208

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 3,0 Teor.: 1,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Joan R. Alabart Córdoba Objectius de l'assignatura:

Al finalitzar l’assignatura, l’alumne/a estarà capacitat/da per: 1. Identificar i descriure els estàndards d’una comunicació efectiva de caire tècnic, ja sigui

aquesta escrita o oral. 2. Preparar i lliurar una presentació oral adreçada a qualsevol tipus d’audiència. 3. Estructurar i escriure un informe tècnic. 4. Escriure currícula vitae i cartes de presentació efectives. 5. Preparar agendes i actes de reunions. 6. Donar i rebre feedback de forma efectiva. 7. Identificar hàbits d’escolta efectius i obstacles a l’escolta activa i desenvolupar plans de

millora. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: No aplica. Mètode docent de l'assignatura: En cada sessió de 2 h, els alumnes, organitzats en equips, treballen cooperativament sobre les

activitats plantejades pel professor i presenten llurs conclusions. Per acabar la sessió, el professor presenta formalment el tema corresponent. La gestió de cada sessió es basarà en la

metodologia de la gestió de reunions. Un equip d’estudiants serà l’encarregat d’elaborar l’acta de la sessió i el professor de preparar l’agenda.

Programa: 4. Els fonaments de la comunicació.

4.1. El procés de la comunicació. 4.2. Escolta activa. 4.3. Presentacions orals efectives. 4.4. Com donar i rebre feedback de forma efectiva.

5. La comunicació escrita. 5.1. Estàndards per als informes tècnics. 5.2. La documentació associada a la gestió de reunions. 5.3. El currículum vitae i la carta de presentació.

Llibre de text recomanat: BENDER, PETER URS, Secrets of Power Presentations, Firefly Books Inc., Willowdale, Canada. RAY, MARTYN S., Engineering Experimentation: Ideas, Techniques and Presentation, McGraw-Hill Book Company, Maidenhead Berkshire, UK, 1992. ULRICH, GAEL D., A Guide to Chemical Engineering Process Design and Economics, John Wiley & Sons, New York, USA, 1984.


TÈCNIQUES DE PROGRAMACIÓ I COMPUTACIÓ A L’ENGINYERIA 176303-1 / 20011207

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 1,5 Prob.: 0 Pràct.: 3,0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Anton Vernet i Peña Objectius de l'assignatura: Aprendre les tècniques bàsiques de programació i computació aplicades a problemes típics de l’enginyeria, tot utilitzant el 'software' MATLAB. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètodes Numèrics. Càlcul. Mètode docent de l'assignatura: Activitats pràctiques de resolucions de problemes amb ordinador i classes teòriques.

Programa: 1. Introducció a la programació amb MATLAB. 2. MATLAB i el càlcul amb matrius. 3. Programació de fitxers .M 4. Gràfics amb MATLAB. 5. Funcions de funcions.

Llibre de text recomanat: PALM III, WILLIAM J. Introduction to Matlab 6 for Engineers. McGraw-Hill, 2001. Altra bibliografia: CHEN, Ken; GIBLIN, Peter; IRVING, Alan. Mathematical Explorations with Matlab. Cambridge University Press, 1999. KNIGHT, Andrew. Basics of Matlab and Beyond. Chapman & Hall / CRC, 2000. SIGMON, Kermit. MATLAB Primer. 5a ed. CRC Press, 1998 HOFFMAN, J. D. Numerical Methods for Engineers and Scientists. McGraw-Hill, Inc. 1992.


TÈCNIQUES ESTADÍSTIQUES I CONTROL DE QUALITAT 176313-4 / 20012217

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 4t Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 1,5 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Josep Maria Mateo Sanz Objectius de l'assignatura: Aprendre les tècniques de millora de la qualitat al laboratori (disseny d'experiments, superfícies de resposta), a la fase de producció (control estadístic de procés) i a l'inspecció del producte acabat (control de recepció). Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Estadística (1r curs, 2n quadrimestre). Mètode docent de l'assignatura: Exposició a classe, amb transparències o amb ordinador, dels temes de l’assignatura. Resolució i lliurament, per part dels alumnes, a cada classe d'algun exercici senzill referent al que s'ha explicat en aquella classe. Programa: 1 - Conceptes bàsics d'estadística: intervals de confiança, contrastos d'hipòtesis, anàlisi de la variància. 2 - Eines bàsiques per a la millora de la qualitat: plantilles, histogrames, diagrames de Pareto, causa-efecte, bivariants i estratificació. 3 - Disseny d'experiments: dos factors amb interacció, dissenys 2k, dissenys factorials fraccionats. 4 - Superfícies de resposta: aproximació lineal i quadràtica a les condicions òptimes, camí de màxim ascens, mapes de contorns. 5 - Control estadístic de procés: concepte de procés sota control, gràfics de control; control estadístic de processos per variables, per atributs i per nombre de defectes. 6 - Control de recepció: control simple per atributs, plans de mostreig, plans de control rectificatiu. Llibre de text recomanat: PRAT, A.; TORT-MARTORELL, X.; GRIMA, P.; POZUETA, L. Métodos Estadísticos. Control y Mejora de la Calidad. Ed. UPC, 1997. Altra bibliografia: BOX, G. E. P.; HUNTER, W. G.; HUNTER, J. S. Estadística para investigadores. Ed. Reverté, 1989. MONTGOMERY, C. Introduction to Statistical Quality Control. 2a ed. Wiley, 1996. PEÑA, D. Estadística: modelos y métodos. Vol. I i II. Ed. Alianza, 1989.


TECNOLOGIA DEL MEDI AMBIENT 176227-2 / 20012030

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Francesc Castells Piqué, Marta Schuhmacher Ansuategui Objectius de l'assignatura: Adquirir una visió general de l'enginyeria ambiental, estudiant com es produeixen els efectes nocius a l'entorn i com es pot aconseguir un desenvolupament sostingut en equilibri amb la indústria de procés i l'activitat humana en general. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d'Eng. Química (1r curs EQ), Termodinàmica Tècnica I (2n curs EQ). Mètode docent de l'assignatura: Combinació de classe magistral i treball en grups.

Programa: 1. Bases ambientals. Biosfera i ecosistemes. Cadenes tròfiques. Equilibris en ecosistemes. Cicles naturals. Definició de contaminant. Fonts i tipus de contaminació. Dispersió de contaminants a l'aigua. Vies d'entrada de la contaminació a l'home. Efectes sobre la salut. Anàlisi de risc. Consum de recursos i creixement de població. 2. Gestió Ambiental. Desenvolupament sostingut. Avaluació de cicle de vida. Disseny ambiental (DFE). Prevenció de contaminació. Ecologia industrial. Auditories ambientals. 3. Caracterització del medi aquós. Caracterització, mostreig i anàlisi d'aigües. Contaminació d'aigües domèstiques i industrials. 4. Caracterització del medi atmosfèric. Meteorologia bàsica. Dispersió de contaminants a l'atmosfera. Estudi dels principals contaminants: origen, i efectes. 5. Caracterització de residus urbans i industrials. Contaminació d'aigües subterrànies. Mecanismes i processos que afecten la migració de contaminants. 6. Visites a instal∙lacions de tractament d’aigües i/o de residus.

Llibre de text recomanat: MASTERS, G. M. Introduction to Enviromental Engineering and Science. Prentice Hall, 1991. ISBN: 0-13-483066-0. Altra bibliografia: FIKSEL, J. Ingeniería de diseño medioambiental. DFE. McGraw-Hill, 1996. 84-481-0752-7. COOPER, C. D.; ALLEY, F. C. Air Pollution Control: a Design Approach. Waveland Press, 1994. 0-88133-758-7.


TERMODINÀMICA TÈCNICA I 176216-5 / 20011014

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Francesc Giralt Objectius de l'assignatura: L’objectiu pricipal d’aquesta asignatura és que l’estudiant aprengui a caracteritzar un sistema multifàsic o reactiu en equilibri, a partir de les funcions d’estat energia lliure i entropia. En particular s’estimaràn les propietats de substancies pures i de mescles, es caracteritzaràn els diagrames de fase binaris i multicomponents, i es determinarà l’equilibri químic en sistemes reactius homogenis i heterogenis. També s’aplicaràn els conceptes d’energia lliure i d’entropia per analitzar termodinàmicament un procés quimic. Totes les aplicacions dels temes anteriors es faràn sobre el projecte de 2n curs. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química i Química Física de 1r curs d’Enginyeria Química. Mètode docent de l'assignatura: Mètode cooperatiu. L'assignatura contemplarà activitats fetes a classe, problemes fets a casa, seminaris, tests i la realització d’un projecte liderat per estudiants de 4t curs d’EQ.

Programa: Tema 1: Introducció. Temes 2 i 3: Revisió: primer i segon principi de la termodinàmica. Entropia. Tema 4: El comportament PVT dels fluids. Tema 5: Equacions d’estat. Tema 6: El principi dels estats corresponents. Correlacions generalitzades. Tema 7: Estimació de propietats termodinàmiques. Relacions de Maxwell. Tema 8: Equilibri: potencial químic, fugacitat. Tema 9: Propietats de sistemes multicomponents: fugacitats, coeficients d’activitat, càlcul d’equilibri de fases. Tema 10: Equilibri de fases: interpretació de diagrames termodinàmics. Tema 11: Equilibri químic en sistemes multicomponents.

Llibre de text recomanat: SMITH, J.M., VAN NESS, H.C., and ABBOTT, M.M. introducción a la Termodinámica en Ingeniería Química. 5ª Edición, McGraw Hill/Interamericana Editores, S.A., México, 1997. Altra bibliografia: KYLE, B. G. Chemical and Process Thermodynamics. 2a ed. Prentice Hall, 1992. ATKINS, P. W. Physical Chemistry. 4a ed. Nova York: W. H. Freeman and company, 1990. FELDER, R. M.; ROUSSEAU, R. W. Principios elementales de los procesos químicos. Delaware: Addison-Wesley, Wilmington, 1991. PERRY, R. H. (ed.); CHILTON, C. H. (ed.). Chemical Engineers' Handbook. McGraw-Hill (diverses edicions).


TERMODINÀMICA TÈCNICA II 176252-6 / 20012104

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 3,0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Albert Coronas Salcedo Objectius de l'assignatura: Curs teòric i experimental d’enginyeria termodinàmica aplicat a l’estudi dels sistemes de conversió d’energia tèrmica en treball (motors i centrals tèrmiques), de producció de fred i bombes de calor. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química Física. Termodinàmica Tècnica I. Mètode docent de l'assignatura: Classes expositives per part del professor. En les classes de problemes es proposarà als alumnes la solució de problemes i exercicis. En les pràctiques de laboratori es desenvoluparan activitats experimentals en grups d’alumnes i en acabar-les s’haurà de presentar un informe individual.

Programa: 1.- Anàlisi energètica de sistemes oberts; 2.- Entropia i anàlisi exergètica; 3.- Cicles de vapor per a la producció de treball; 4.- Cicles de gas per a la producció de treball; 5.- Flux compressible en toveres i difusors; 6.- Sistemes de refrigeració i bombes de calor; 7.- Aire humit; 8.- Mescles reactives i combustió. Pràctiques de laboratori: motor de vapor; estudi d’un equip industrial de refrigeració per compressió de vapor; estudi experimental de la compressió d’aire en una i dues etapes; refrigeració per compressió tèrmica de vapor.

Llibre de text recomanat: MORÁN, M. J.; SHAPIRO, H. N. Fundamentos de termodinámica técnica. Barcelona: Editorial Reverté, S.A., 1993. Altra bibliografia: EASTOP, T. D; MCCONKEY, A. Applied Thermodynamics for Engineering Technologists. 5a ed. Londres: Longman Scientific & Technical, 1993. MARTÍNEZ, I. Termodinámica básica y aplicada. Madrid: Editorial Dossat, S.A., 1992. SEGURA, J. Termodinámica técnica. Barcelona: Editorial Reverté, S.A., 1993. AGÜERA SORIANO, J. Termodinámica lógica y motores térmicos. 5a ed. Madrid: Editorial Ciencia 3.


TRACTAMENT D’AIGÜES Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 2n Crèdits Total : 4,5 Teor.: 3,0 Prob. : 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor : Objectiu de l’assignatura

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l’assignatura: Programa: Llibre de text recomanat:


TRACTAMENT DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 2n Crèdits Total : 4,5 Teor.: 3,0 Prob. : 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor : Josep M. Renau i Folch Objectiu de l’assignatura

L’objectiu del curs és que l’alumne adquireixi coneixements avançats sobre les diferents tecnologies de tractament de gasos que s’apliquen en l’àmbit de la indústria química.

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química, Tecnologia del Medi Ambient, Processos de Separació, Meteorologia i Climatologia,. Mètode docent de l’assignatura: Combinació de classes expositives, realització d’exercicis a nivell individual i treballs en grup Programa: 1-Introducció: definicions i tipus de contaminants atmosfèrics 2-Efectes de la contaminació de l’aire 3-Legislació 4-Contaminants en partícules 5-Disseny de ciclons 6-Precipitadors electrostàtics 7-Rentadors de gasos (scrubbers) 8-Els compostos orgànics volàtils (COV) 9-Eliminació de COV: Incineració, Adsorció 10-Columnes d’absorció de gasos 11-Contaminació acústica Llibre de text recomanat: COOPER, C. D., ALLEY, F. C. Air Pollution Control: a Design Approach. Waveland Press, 1994. ISBN: 0-88133-758-7. Altra bibliografia: DE NEVERS, N. Ingeniería de Control de la Contaminación del Aire. McGraw-Hill, 1998. ISBN: 970-10-1682-3 (traducció de la 1ª edició en anglès de Air Pollution Control Engineering). WARK, K., WARNER, C. F. Contaminación del Aire. Origen y Control. Limusa, Noriega Editores, 2000. ISBN: 968-18-1954-3.


TRANSPORT DE FLUIDS NO NEWTONIANS I FLUIDITZACIÓ 20012236

Ensenyament : Enginyeria Química Tipus Assign. : Optativa Curs: 5è Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Anton Vernet i Jordi Pallarès Objectius de l'assignatura: Proporcionar a l'alumne els coneixements bàsics per a comprendre i modelitzar tant el comportament dels fluids no newtonians amb els diferents problemes de flux associats al processament industrial d'aquest tipus de fluids. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fenòmens de Transport. Laboratori de Fenòmens de Transport. Mecànica de Fluids I. Mecànica de Fluids II. Màquines Hidràuliques. Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals, resolució de problemes en grup i estudi de casos. Programa: 1. Comportament no newtonià dels fluids 2. Reometria de fluids no newtonians 3. Flux en canonades i en conductes de secció no circular 4. Flux de barreges multifàsiques 5. Flux de sistemes en els que hi ha partícules 6. Fonaments de transport de calor en canonades per a fluids no newtonians 7. El flux de capa límit amb fluids no newtonians 8. Barreja de líquids no newtonians Llibre de text recomanat: CHHABRA, R. P.; RICHARDSON, J. F. Non-Newtonian Flow in the Process Industries. Butterwoth-Heinemann, 1999. Altra bibliografia: CARREAU, P. J.; DE KEE, D. C. R.; CHHABRA, R. P. Rheology of Polymeric Systems. Hanser, Munich, 1997. SKELLAND, A. H. P. Non-Newtonian Flow and Heat Transfer. John Wiley, 1967. GOVIER, G. W.; AZIZ, K. The Flow of Complex Mixtures in Pipes. Malbar, Florida: R.E. Krieger, 1987.


9. ITINERARI CURRICULAR D’ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESPECIALITAT EN QUÍMICA INDUSTRIAL Aquesta Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial, és un ensenyament de primer cicle de 235,5 crèdits (138 de troncals, 40,5 d’obligatoris d’universitat, 33 d’optatius i 24 de lliure elecció) i s’estructura en tres cursos i cada curs es divideix, alhora, en dos períodes quadrimestrals. En el darrer quadrimestre de l’ensenyament es realitzarà un projecte final de carrera. L’alumne, optativament, podrà realitzar una estada en pràctiques en una indústria, a les que s’atorgarà l’equivalent a 3 crèdits per mes de pràctiques a temps complet, amb un mínim de 6 crèdits i un màxim de 12. Aquest reconeixement de crèdits necessitarà l’informe positiu d’un responsable de la indústria on l’alumne hagi realitzat les pràctiques i el d’un professor de l’àrea de coneixement d’Enginyeria Química. A continuació es presenten unes taules on es mostra un exemple de distribució de les assignatures que integren el pla d’estudis en els sis quadrimestres que composen la carrera. En elles s’inclou, a més a més, una distribució orientativa de crèdits optatius de l’ensenyament i crèdits de lliure elecció.

1r curs Assignatura Teor. Prob. Pràct.

O/Ll Tot.

Primer Quad.

• Àlgebra • Càlcul • Fonaments d’Enginyeria Química • Fonaments de Química • Introducció a la Informàtica • Principis de Física

3 6 3 4,5 3 4,5

1,5 3 3 1,5 1,5 1,5

0 0 0 0 1,5 3

4,5 9 6 6 6 9

TOTAL 1r quadrimestre 24 12 4,5 0 40,5 Segon Quad.

• Estadística Aplicada • Laboratori de Química I • Mètodes Numèrics • Química Analítica • Química Orgànica • Termoelectroquímica • Crèdits lliures

3 0 3 4,5 4,5 4,5

3 0 1,5 1,5 1,5 3

0 6 0 0 0 0

6

6 6 4,5 6 6 7,5 6

TOTAL 2n quadrimestre 19,5 10,5 6 6 42 TOTAL 1r curs 43,5 22,5 10,5 6 82,5


2n curs Assignatura Teor. Prob. Pràct.

O/Ll Tot.

Primer Quad.

• Cinètica Aplicada • Disseny de Reactors Químics • Enginyeria Fluidomecànica • Laboratori de Química II • Química Industrial • Tecnologia Elèctrica

4,5 4,5 4,5 0 6 3

1,5 1,5 1,5 0 3 0

0 0 0 6 0 3

6 6 6 6 9 6

TOTAL 1r quadrimestre 22,5 7,5 9 0 39 Segon Quad.

• Control de Processos • Enginyeria Tèrmica • Expressió Gràfica a l’Enginyeria Química • Laboratori d’Enginyeria Química • Crèdits optatius • Crèdits lliures

3 4,5 1,5 0

3 1,5 3 0

0 0 1,5 6

9 9

6 6 6 6 9 9

TOTAL 2n quadrimestre 9 7,5 7,5 18 42 TOTAL 2n curs 31,5 15 16,5 18 81


O/Ll Tot.

Primer Quad.

• Contaminació Ambiental • Economia i Organització Industrial • Elements de Control • Laboratori d’Enginyeria Fluidodinàmica • Laboratori d’Enginyeria Tèrmica • Oficina Tècnica a l’Enginyeria Química • Crèdits optatius

3 4,5 3 0 0 3

0 1,5 0 0 0 3

0 0 3 3 3 0

18

3 6 6 3 3 6 18

TOTAL 1r quadrimestre 13,5 4,5 9 18 45 Segon Quadrim.

• Projecte Final de Carrera I • Projecte Final de Carrera II • Crèdits optatius • Crèdits lliures

0 0

0 0

6 6

6 9

6 6 6 9

TOTAL 2n quadrimestre 0 0 12 15 27 TOTAL 3r curs 13,5 4,5 21 33 72


Assignatura Teoria Probl. Pràctiq. Total Primer quadrimestre • Anglès • Càlcul i Disseny de Bescanvi de Calor • Estadística i Manteniment • Maquinària i Manteniment • Simulació d’Operacions Unitàries Segon quadrimestre • Corrosió • Control i Monitorització del Medi Ambient • Laboratori d’Operacions Unitàries • Manteniment Industrial • Operacions Bàsiques de Separació • Pràctiques a la Indústria • Tribologia i Lubricació

6 3 4,5 4,5 1,5 4,5 4,5 0 3 3,5 0 4,5

0 1,5 1,5 1,5 3,0 1,5 1,5 0 1,5 1,5 0 1,5

0 0 0 0 0 0 0 4,5 0 0 6-9-12 0

6 4,5 6 6 4,5 6 6 4,5 4,5 4,5 6-9-12 6

TOTAL optatives ETIQI 51 13,5 10,5-16,5 75-81


ÀLGEBRA 176002-1 / 20021005

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3,0 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Professor/a/s/es : María Teresa García Carrillo Objectius de l'assignatura: Conèixer les tècniques bàsiques de l’Àlgebra Lineal. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals, resolució de problemes pràctics a casa individualment i a classe en grups.

Programa: Espais vectorials. Aplicacions lineals i matrius. Determinants. Sistemes d’equacions lineals. Diagonalització de matrius.

Llibre de text recomanat: LIPSCHUTZ, Seymour. Àlgebra Lineal. McGraw-Hill. Altra bibliografia: ACEBO, Miguel Ángel; GARCÍA, Maite; JORNET, Josep Maria. Apunts d’àlgebra. Servei de fotocòpies. ISBN 84-605-1471-4. ACEBO, Miguel Ángel; GARCÍA, Maite; JORNET, Josep Maria. Problemes resolts d’àlgebra. Servei de fotocòpies. ISBN 84-605-3642-4. PUERTAS SALES, Ferran. Àlgebra lineal. Edicions UPC. HERNÁNDEZ, Eugenio. Álgebra y geometría. Addison Wesley.


ANGLÈS 176101-2 / 20021208

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 0 Prob.: 6,0 Pràct.: 0 Departament : Filologia Anglogermànica Professor/a/s/es : Carmina Fallada Pouget Objectius de l'assignatura: L’objectiu d’aquest curs és ajudar l’estudiant a familiaritzar-se amb diferents tipus de textos escrits en anglès tècnic, per tal que el seu nivell de comprensió lectora millori, que el seu coneixement lèxic s’ampliï i desenvolupin la seva capacitat per a reproduir informació fent servir les seves pròpies paraules. Per aquesta raó és un requisit previ al curs una sòlida base gramatical. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: És indispensable tenir un nivell mitjà d’anglès. Mètode docent de l'assignatura: La tutoria de les classes seran en llengua anglesa (a excepció de les explicacions gramaticals) amb el propòsit que els estudiants desenvolupin la comprensió de l’anglès, així com el seu anglès parlat. Per aquest motiu tant l’assistència regular a les classes com la participació es tindran molt en compte.

Programa: El curs es basa en la gramàtica, els textos, exercicis de comprensió i vocabulari que apareixen en un dossier de treball que conté articles tècnics, lliçons i textos relacionats amb l’enginyeria química escollits pel professor. També es basa en el llibre de suport gramatical ‘New English Grammar in Use’ de Murphy R.

Llibre de text recomanat: MURPHY, R. New English Grammar in Use (with answers edition). Londres: Cambridge University Press, 1985. Altra bibliografia: Longman Dictionary of Contemporary English. THOMSON, A. J.; MARTINET, A. V. A Practical English Grammar. Oxford University Press, 1986.


CÀLCUL 176003-2 / 20021004

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 6,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Professor/a/s/es : Fernando Serveto Olivé Objectius de l'assignatura: Aplicar els continguts a la resolució de qüestions i problemes matemàtics i físics que requereixen tècniques de càlcul en una variable. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Classes teòriques i activitats de resolució de problemes.

Programa: 1. El número real i complex. 2. Funcions contínues. 3. Funcions derivables. 4. Aproximació polinòmica de funcions. 5. Estudi d’una funció. 6. Primitives. 7. Integral definida. Aplicacions. 8. Equacions diferencials. 9. Transformada de Laplace.

Llibre de text recomanat: PISKUNOF. Cálculo diferencial e integral. Madrid: Ed. Paraninfo. Altra bibliografia: CAMPS, J.; SERVETO, F. Apunts de càlcul. Tarragona: Dt. Publicacions, 1998. CAMPS, J. (et al.). Problemes i exàmens de càlcul. Tarragona: Dt. Publicacions, 1998. DEMIDOVICH, B. Problemas y ejercicios de análisis matemático. Madrid: Ed. Paraninfo. MAKARENKO, G. Problemas de ecuaciones diferenciales ordinarias. Moscú: Ed. Mir.


CÀLCUL I DISSENY DE BESCANVI DE CALOR 176133 / 20021202

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3,0 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Joan Manel Vallès Rasquera Objectius de l'assignatura: Aplicar i estendre els fonaments teòrics a la solució dels problemes pràctics relacionats amb la selecció, disseny i operació dels bescanviadors de calor mes freqüents en la indústria química. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Enginyeria Tèrmica. Enginyeria Fluidomecànica. Mètode docent de l'assignatura: El desenvolupament d’aquesta assignatura es farà per mitjà de classes expositives i pràctiques, tant de problemes com del laboratori amb utilització de programes de càlcul i disseny de bescanviadors de calor per ordinador.

Programa: 1. Introducció. Selecció de bescanviadors de calor 2. Bescanviadors de calor de doble tub 3. Bescanviadors de calor de tub i carcassa 4. Bescanviadors de calor de plaques. Aplicacions. Avantatges i desavantatges 5. Bescanviadors de calor refredats per aire 6. Condensadors 7. Bescanviadors de calor amb generació de vapor 8. Evaporadors 9. Rebiolers

Llibre de text recomanat: HEWITT, G. F.; SHIRES, G. L.; BOTT, T. R. Process Heat Transfer. CRC Press, 1994.. Altra bibliografia: KAKAÇ, S., LIU H. Heat Exchangers: Selection, Rating and Thermal Design.CRC Press, 1998. KERN D.Q. Procesos de Transferencia de Calor. Cecsa, 1976. HEWITT, G.F. Executive Editor Heat Exchanger Design Handbook. Begell House, 1998 FRAAS, A. P. Heat Exchanger Design. Fraas A. P., John Wiley & Sons, 1989. GUPTA J.P. Working with Heat Exchangers: Questions and Answers. Hemisphere Publishing Corporation, 1990. MCNAUGHTON, K. J. (ed.). The Chemical Engineering Guide to Heat Transfer. Nova York: McGraw-Hill Publications Co., 1986.


CINÈTICA APLICADA 176017-2 / 20021016

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Francesc Medina Cabello Objectius de l'assignatura: Estudi dels aspectes fonamentals i aplicats de la cinètica química. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Les troncals de primer curs. Mètode docent de l'assignatura: Es fa servir el mètode científic, aplicant un mètode didàctic que sigui deductiu, intuïtiu, actiu i heurístic. Els continguts es presenten vers un punt de vista expositiu amb la participació activa dels alumnes. Es fan servir diferents materials didàctics.

Programa: I: Introducció. II: Cinètica de les reaccions homogènies. III: Interpretació dels resultats obtinguts en un reactor discontinu. IV: Introducció al disseny de reactors. IV.1 Introducció. IV.2 Balanç de matèria. IV.3 Balanç d'energia. V: Introducció a reactors ideals. V.1 Introducció. V.2 Reactor ideal discontinu. V.3 Reactor de fluxe de mescla completa en estat estacionari. V.4 Reactor de fluxe pistó en estat estacionari. V.5 Disseny per reaccions senzilles. V.6 Disseny per reaccions múltiples. VI: Teories de les reaccions elementals. VI.1 Teoria de col∙lisions. VI.4 Teoria del estat de transició. VI.2 Mecànica estadística i equilibri químic. VI.3 Formulació estadística i termodinàmica de les constants de velocitat per reaccions elementals. VII: Reaccions elementals en fase gas. VII.1 Reaccions bimoleculars. VII.2 Reaccions trimoleculars. VII.3 Reaccions unimoleculars. VII.4 Reaccions de combinació. VIII: Reaccions elementals en dissolució. IX: Pincipis bàsics en catàlisi. X: Reaccions catalítiques homogènies i catàlisi enzimàtica. XI: Catàlisi heterogènia. XII: Catàlisi aplicada.

Llibre de text recomanat: LAIDLER, Keith J. Chemical Kinetics. Harper Collins Publishers, 1987. Altra bibliografia: LEVENSPIEL, O. Chemical Reactor Engineering. Wiley Int., (traducció al castellà: Reverté, Barcelona, 1978). FOGLER, H. S. Elements of Chemical Reaction Engineering. Prentice-Hall International Editions, 1992.


CONTAMINACIÓ AMBIENTAL 176026-4 / 20021008

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 3,0 Teor.: 3,0 Prob.: 0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Marta Schuhmacher Ansuategui Objectius de l'assignatura: Es pretén que l’alumne adquireixi coneixement sobre les tècniques existents en el tractament de contaminants en l’aire, aigua i sòl. Es realitzaran disseny d’equips i instal∙lacions de tractament. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Per tractar-se d’un curs introductori no es requereix haver cursat en particular cap altra matèria de l’ensenyament. Mètode docent de l'assignatura: Combinació de classe magistral i treball en grups.

Programa: 1. Prevenció de la contaminació. 2. Caracterització del medi atmosfèric. Estudi dels principals contaminants: origen i efectes. Equips de control de la contaminació. 3. Caracterització del medi aquós. Caracterització, mostreig i anàlisi d'aigües. Contaminació d'aigües domèstiques i industrials. Tractament d'aigües residuals 4.Caracterització de residus urbans i industrials. Tractament de residus.

Llibre de text recomanat: MASTERS, G. M. Introduction to Enviromental Engineering and Science. Prentice Hall, 1991. ISBN: 0-13-483066-0. Altra bibliografia: FIKSEL, J. Ingeniería de diseño medioambiental. DFE. McGraw-Hill, 1996. 84-481-0752-7. COOPER, C. D.; ALLEY, F. C. Air Pollution Control: a Design Approach. Waveland Press, 1994. 0-88133-758-7. KIELY, G. Ingeniería Ambiental. Fundamentos, entornos, tecnología y sistemas de gestión. McGraw-Hill, 1999. ISBN: 0-07-709127-2 PEAVY, Howard S.; ROWE, Donald R.; TCHOBANOGLOUS, George. Environmental Engineering. McGraw-Hill, Inc., 1986.


CONTROL DE PROCESSOS 176023-1 / 20021010

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : René Bañares Alcántara Objectius de l'assignatura: Donar a conèixer als alumnes la teoria clàssica de control dels processos químics i assegurar que tots els alumnes tinguin unes nocions bàsiques de les configuracions més usuals emprades per controlar el funcionament de les operacions unitàries bàsiques. Introduir les tendències actuals de control digital de processos. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: És imprescindible haver cursat “Fonaments d’Enginyeria Química” i “Càlcul”. Simultàniament o prèvia es recomana haver estudiat les diferents assignatures de disseny d’operacions unitàries, és a dir “Enginyeria Tèrmica”, i “Disseny de Reactors Químics”. Mètode docent de l'assignatura: Exposició a la pissarra dels conceptes fonamentals i treballs en grup per consolidar els coneixements adquirits.

Programa: 1. INTRODUCCIÓ. Importància i necessitat de l'estudi de la dinàmica i control dels processos químics. Tendències actuals i perspectives. Objectius del curs. Bibliografia. 2. MODELITZACIÓ I SIMULACIÓ. Principis i bases fonamentals per la formulació matemàtica de models. Resolució de models matemàtics: Simulació. Accions bàsiques de control. Exemples de modelització i simulació. 3. ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE SISTEMES LINEALS. Classificació i definició. Liniarització de models no lineals. Respostes davant d'entrades bàsiques. La transformada de Laplace. La funció de transferència. Diagrames de blocs. 4. ANÀLISI I DISSENY DE SISTEMES DE CONTROL AMB REALIMENTACIÓ. Resposta de sistemes controlats davant variacions en les variables d’entrada. Estabilitat. Disseny i ajustament de controladors. 5. INTRODUCCIÓ AL CONTROL DE PLANTES INDUSTRIALS. Configuracions alternatives al llaç simple de control. Control de processos amb diferents variables d’entrada i sortida. Exemples de control d’operacions unitàries. 6. INTRODUCCIÓ AL CONTROL DIGITAL DE PROCESSOS. Aplicació de l'ordinador digital al control de processos químics. Tipus de control digital. Control digital directe. Control de supervisió. Introducció als PLC.

Llibre de text recomanat: STEPHANOPOULLOS, G. Chemical Process Control. An Introduction to Theory and Practice. Prentice Hall, Inc., 1984. Altra bibliografia: LUYBEN, W. L. Process Modelling, Simulation and Control for Chemical Engineers. 2a ed. Nova York: McGraw-Hill Book Company, 1990. SEBORG; EDGAR; MELLICHAMP. Process Dynamics and Control. John Willey & Sons, 1989.


CONTROL I MONITORITZACIÓ DEL MEDI AMBIENT 176122-2 / 20021224

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 4,5 Prob.: 1.5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Marta Schuhmacher Ansuategui Objectius de l'assignatura: Es pretén introduir a l’alumne en els mètodes d’avaluació del impacte i anàlisi de risc Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: No es necessari haver cursat altra assignatura. Mètode docent de l'assignatura: Les classes es desenvoluparan en forma de classes magistrals, i seminaris. Es realitzaran treballs i problemes corresponents al programa del curs que serviran per donar la nota final a l'alumne.

Programa: 1.- Efectes de la contaminació sobre la salut i el medi ambient. 2.- Indicadors de la contaminació. Tècniques analítiques de mesura. 3.- Transport i distribució dels contaminants en el medi ambient. 4.- Elements principals en l’avaluació del risc. 5.-Eines per l’avaluació del risc: Models multicompartimentals, Avaluació probabilística (Monte Carlo), Sistema d’informació geogràfica (GIS) en l’avaluació del risc. Llibre de text recomanat: ASANTE-DUAH, K. Risk Assessment in Environmental Management. A guide for managing chemicals contamination problems. John Wiley and Sons 1998. ISBN: 0-471-98147-8 Altra bibliografia: METCALF AND EDDY INC. (ed.). Wastewater Engineering. Treatment, Disposal and Reuse. 3a ed. McGraw-Hill, Inc., 1986. DAVIS, Mackenzie L.; CORNWELL, David A. Introduction to Environmental Engineering. McGraw-Hill, 1996.


CORROSIÓ 176103-4 / 20021206

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Ramon Boix Sabater, Roman Lloret Gómez Objectius de l'assignatura: Presentar a l'estudiant els fonaments de la ciència i l’enginyeria de la corrosió. Cost social de la corrosió. Motiu pel qual els metalls es corroeixen i manera de controlar i prevenir aquests danys. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Se suposa que l'estudiant té coneixements elementals de Química-Física i, encara que no és indispensable, coneixements bàsics de Metal∙lúrgia Física i Electroquímica. Mètode docent de l'assignatura: Classes teòriques i problemes.

Programa: 1. Introducció Fallades de materials. Definicions i llenguatge de corrosió. Cost social de la corrosió: costos directes i indirectes. 2. Fonaments de la corrosió Naturalesa electroquímica. Sèrie de potencials. Sèrie galvànica. Velocitat de corrosió. Corbes de polarització. Passivació. Assaigs de corrosió. Avaluació i control a les unitats de procés: mètode de pèrdua de pes, resistència elèctrica i de resistència a la polarització. 3. Tipus de corrosió. Classificació segons la morfologia. Influència dels factors mecànics. Acció de l’hidrogen. Corrosió química o seca. 4. Assaigs, control i inspecció de la corrosió. Assaigs i determinació de les velocitats de corrosió. Control de la corrosió a les plantes de procés (corrosion monitoring). Inspecció de la corrosió: tècniques no destructives. 5. Selecció de materials. Objectius principals en la selecció d'un material. Vida de disseny. Sobregruix de corrosió. Materials metàl∙lics utilitzats a la indústria. 5. Mètodes de protecció. Recobriments metàl∙lics. Pintura. Inhibidors. Protecció catòdica i anòdica. 6. Tècniques analítiques de determinació. Tècnica visual, microscòpica, anàlisi química, assaigs mecànics, anàlisi de la fractura.

Llibre de text recomanat: FONTANA, Corrosion Engineering, Mc Grau-Hill, 1996. Altra bibliografia: BILURBINA L. i LIESA F., Fonaments de la Corrosió i mesures de protecció, UPC, Barcelona, 1996. GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, J. A. Control de la corrosión. Madrid: CSIC, 1989.


DISSENY DE REACTORS QUÍMICS 176018-3 / 20021015

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Frank Stüber Objectius de l'assignatura: Estudi de la reacció química com a operació unitària. Aconseguir que l’alumne sigui capaç d’analitzar i dissenyar un reactor químic, considerant el tipus de reactor mes adient per a obtenir un determinat producte en funció dels reactius i la físicoquímica del procés. Es tracta de que l’alumne adquireixi els coneixements necessaris per a optimitzar el disseny d’un reactor considerant-lo com la unitat central d’un procés de producció de la que dependrà bona part del disseny de tota la planta. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química. Termoelectroquímica. Cinètica Aplicada, Càlcul. Mètode docent de l'assignatura: Classes expositives on es presenten els conceptes fonamentals combinades amb la realització d’exercicis oberts per grups de treball a la classe.

Programa: 1. Introducció. 2. Balanç global de matèria: Definició de velocitat de reacció. Equació general del balanç de matèria. Equació general del balanç molar. Aplicació a models ideals. Definició de conversió. Equacions de disseny. Aplicacions de les equacions de disseny. Reactors en sèrie. 3. Lleis de velocitat de reacció i estequiometria: Definicions bàsiques. Relacions estequiomètriques. La taula estequiomètrica. Reaccions amb canvi de fase. Anàlisi de dades cinètiques. 4. Disseny de reactors isotèrmics: Estructura del disseny d’un reactor isotèrmic. “Scale up” de dades d’un reactor discontinu en fase líquida pel disseny d’un CSTR. Reactors tubulars. Variació de la pressió en el reactor. Reaccions reversibles. Operació de reactors en estat no estacionari. Reacció i separació simultànies. 5. Reaccions múltiples: Condicions per a maximitzar el producte desitjat en reaccions paral∙leles. Condicions per a maximitzar el producte desitjat en reacciones en sèrie. 6. Disseny de reactors no isotèrmics: El balanç d’energia. Reactors no isotèrmics de flux continu en estat estacionari. Conversió a l’equilibri. Operació en estat no estacionari. Estats estacionaris múltiples

Llibre de text recomanat: FOGLER, H. S. Elements of Chemical Reaction Engineering. 2a ed. Prentice-Hall International Editions, 1992. ISBN 0-13-253220-4. Altra bibliografia: FROMENT, G. F.; BISCHOFF, K. B. Chemical Reactor Analysis and Design. 2a ed. Wiley Series in Chemical Engineering, 1990. ISBN: 0-471-51044-0. LEVENSPIEL, O. The Chemical Reactor Omnibook. OSU Book Stores, Inc., 1979.


ECONOMIA I ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL 176007-6 / 20021001

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Gestió d’Empreses Professor/a/s/es : Maria Teresa Torres Coronas Objectius de l'assignatura: Aquest curs pretén que l'alumne adquireixi coneixements que li permetin aprofundir en la direcció d'operacions i en la seva aplicació pràctica. L'alumne ha de saber descriure un sistema de producció en termes d'inputs, processos, productes, fluxos d'informació, proveïdors, clients i entorn; identificar el conjunt de decisions que un gerent de producció ha de prendre; descriure la funció de producció com una funció vinculada a les finances, la comptabilitat, el màrqueting i els recursos humans. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: L'avaluació de l'alumne es determinarà de la manera següent:

- Convocatòria de juny: examen final (teoria/pràctica) 70% de la nota + Treballs pràctics individuals/equip 30% que consisteixin en l'anàlisi de casos i treballs a l'aula. - Convocatòria de setembre: examen 100% de la nota. Important: no es tindrà en compte la nota dels treballs pràctics.

Programa: Programa: Part I: Nocions generals sobre gestió d'empreses (5 hores): 1. L'entorn empresarial. 2. L'organització interna de l'empresa. Part II: Direcció d'operacions (35 hores):

1. Decisions estratègiques d'operacions (3 h). 2. Decisions, selecció i disseny de productes (3 h). 3. Decisions, selecció i disseny del procés (2 h). 4. Decisions de capacitat a llarg termini (2 h). 5. Noves tècniques de gestió (25 h). 6. Tècniques de motivació.

Part III: Comptabilitat i finances (15 hores): 1. La necessitat d'informació per prendre decisions: informació externa i interna. 2. Comptabilitat financera i comptabilitat de gestió. 3. Comptabilitat financera. 4. Comptabilitat de gestió. 5. El control pressupostari. 6. Anàlisi d'inversions. 7. La confecció d'un estudi de viabilitat.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: AMAT, O. Finanzas para no financieros. Barcelona: Ediciones 2000. CIDEM. La nova cultura empresarial. Barcelona, Marcombo, 1998. DOMÍNGUEZ MACHUCA (et al.). Dirección de operaciones. Madrid: McGraw-Hill, 1995. FONT, J.; ELVIRA, O. Presupuestos, planes financieros y estudios de viabilitat. Barcelona, Gestión 2000, 1997. KELADA, J. N. Reingeniería y calidad total. AENOR, 1999. KRAJEWSKI, L. J.; RITZMAN, L. P. Administración de operaciones. Mèxic: Prentice Hall, 2000. GALLEGO LABORDA, G. Comprender, documentar, implantar, mantener ISO 9000. AENOR, 1998. HALL, P.; JAMPE, P. Gestión de la calidad total. Madrid: Prentice Hall, 1997. HEIZER, J. Dirección de la producción. Madrid: Prentice Hall, 1997.


ELEMENTS DE CONTROL 176053-3 / 20021108

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 0 Pràct.: 3,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Vicenç Claramonte, Jaume Giralt (Laboratori) Objectius de l'assignatura: Degut a que avui dia és inimaginable l'existència d'una indústria moderna sense instruments, l'objectiu d'aquesta assignatura és ensenyar als alumnes el funcionament dels instruments i el paper que juguen dintre del control de processos. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Control de Processos. Fonaments d’Enginyeria Química. Enginyeria Fluidomecànica. Enginyeria Tèrmica. Tecnologia Elèctrica. Termodinàmica. Optatives d’Operacions Unitàries. Mètode docent de l'assignatura: Classes de teoria i pràctiques al laboratori. Les classes teòriques s'imparteixen fent ús de transparències i les demostracions utilitzant la pissarra. És obligatòria l'assistència i la realització de totes les pràctiques.

Programa: GENERALITATS DE LA INSTRUMENTACIÓ INDUSTRIAL. Introducció. Definicions en control. Classes d'instruments. TRANSMISSORS. Generalitats. Transmissors pneumàtics. Transmissors electrònics. Comparacions de transmissors. MESURA DE PRESSIÓ. Unitats i classes de pressió. Elements mecànics. Elements pneumàtics. Elements electromecànics. Elements electrònics de buit. MESURA DE CABAL. Mesuradors volumètrics. Mesuradors de cabal massa. Comparació de mesuradors de cabal. MESURA DE NIVELL. Mesuradors de nivell de líquids. Mesuradors de nivell de sòlids. MESURA DE TEMPERATURA. Introducció. Termòmetre de vidre. Termòmetre bimetàl∙lic. Termòmetre de bulb i capil∙lar. Termòmetre de resistència. Termoparells. Velocitat de resposta dels instruments de temperatura. Taula comparativa de característiques. ALTRES VARIABLES. Variables físiques. Variables químiques. ELEMENTS FINALS DE CONTROL. Vàlvules de control. Elements finals electrònics. Altres elements finals de control. CALIBRACIÓ DELS INSTRUMENTS. Introducció. Errors dels instruments. Instruments de pressió, nivell i cabal. Calibratge d'instruments de temperatura. Comprovació de vàlvules de control. Aparells electrònics de comprovació.

Llibre de text recomanat: CREUS, A. Instrumentación industrial. Boixareu Editores. Altra bibliografia: CONSIDINE, D. M. Hanbook of Applied Instrumentation. McGraw-Hill Book Co. LIPTAK, B. G. Instrumentation in the Processing Industries. Chilton Book Company. CREUS, A. Instrumentos industriales- Su ajuste y calibración. Marcombo.


ENGINYERIA FLUIDOMECÀNICA 176051-1 / 20021106

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Clara Salueña Perez Objectius de l'assignatura: Identificar, explicar, calcular i dissenyar processos i equips per a la circulació de fluids en tuberies i equips industrials mitjançant el plantejament i la resolució de balanços macroscòpics de matèria i d’energia mecànica. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Àlgebra. Càlcul. Mètodes Numèrics. Fonaments d’Enginyeria Química. Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals, resolució de problemes en grup, elaboració i exposició d’un treball de recerca bibliogràfica.

Programa: 1. Propietats i naturalesa dels fluids 1.1. Definició de fluid 1.2. Densitat. Mesura de la densitat 1.3. Viscositat. Mesura de la viscositat 2. Hidrostàtica 2.1. Pressió. Mesura de la pressió 2.2. Forces sobre superfícies submergides 2.3. Forces sobre objectes submergits 3. Flux de fluids 3.1. Balanç macroscòpic de matèria en un sistema obert en estat estacionari 3.2. Balanç macroscòpic d’energia mecànica en un sistema obert en estat estacionari 3.3. Pèrdues d’energia mecànica 3.4. Sistemes de mesura de flux 3.5. Càlcul de la potència requerida per bombes 3.6. Selecció de bombes 4. Forces produïdes per fluids en moviment a l’interior de tuberies.

Llibre de text recomanat: MOTT, R. L. Mecánica de fluidos aplicada. 4a ed. Prentice-Hall, 1996. Altra bibliografia: KRAUT, G. P. Fluid Mechanics for Technicians. 1a ed. MacMillan Publishing Company, 1992. FOX, R. W.; MCDONALD, A. T. Introduction to Fluid Mechanics. 4a ed. John Wiley, 1994.


ENGINYERIA TÈRMICA 176050-0 / 20021107

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Joan Manel Vallès Rasquera Objectius de l'assignatura: Estudi dels mecanismes de transmissió de calor i la seva aplicació al càlcul de bescanviadors de calor, així com el desenvolupament de metodologies que facilitin la seva aplicació a diferents casos d’interès. També s'han d'adquirir els fonaments de les tècniques de fred i els sistemes de tractament d'aire per al seu condicionament. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Enginyeria Fluidomecànica. Mètode docent de l'assignatura: Classes expositives per part del professor. En les classes de problemes es proposarà a l'alumne exercicis i problemes per a la seva resolució.

Programa: 1. Introducció. 2. Introducció a la conducció. 3. Conducció unidimensional en estat estacionari. 4. Conducció amb aletes. 5. Conducció en estat transitori. 6. Introducció a la convecció. 7. Convecció forçada. Flux extern. 8. Convecció forçada. Flux intern. 9. Convecció natural. 10. Convecció amb canvi de fase. 11. Bescanviadors de calor. 12. Rediació. 13. Fred Industrial.

Llibre de text recomanat: INCROPERA, F. R.; DE WITT, D. P. Fundamentals of Heat and Mass Transfer. Wiley, 1990. Altra bibliografia: BONALS, L. A.; RUIZ, R. Transmissió de calor: teoria. Col∙lecció Aula Teòrica, núm. 21. Barcelona: Ed. UPC, 1994. ÇENGEL, Y.A. Heat Transfer: A Practical Approach. McGraw-Hill, 1998 KERN D.Q. Procesos de Transferencia de Calor. Cecsa, 1976. KREITH, F.; BOHN, M. S. Principles of Heat Transfer. Nova York: West Publishing Company, 1993. MILLS, A. F. Heat Transfer. Ed. Irwin, 1992. BEJAN, A., Heat Transfer. John Wiley & Sons, 1993. STOECKER,W.F. Refrigeración y Acondicionamiento de Aire. Ediciones del Castillo. Madrid. 1965. PITA, E.G. Principios y Sistemas de Refrigeración. Limusa, Méjico, 1991.


ESTADÍSTICA APLICADA 176005-4 / 20021003

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Mónica Blanco Abellán Objectius de l'assignatura: Aprendre a recollir i a analitzar dades eficientment: descripció i interpretació de dades, mostreig, estimació, contrast d'hipòtesis, disseny d'experiments senzills, determinació de models de regressió. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Càlcul. Mètode docent de l'assignatura: Exposició a classe dels temes de l’assignatura, solució de col∙leccions de problemes, tant teòrics com aplicats, i realització de treballs pràctics en grups reduïts d’alumnes.

Programa: I- Estadística descriptiva: Representacions tabulars i gràfiques. Paràmetres de posició. Paràmetres de dispersió. II- Càlcul de probabilitats: Definició de probabilitat i propietats. Probabilitat condicionada. Independència d'esdeveniments. Teoremes de la probabilitat total i de Bayes. III- Variables aleatòries: caracterització de les variables aleatòries discretes i contínues. Esperança i variància de variables aleatòries. Desigualtat de Txebixef. IV- Distribucions de probabilitat: Models discrets: uniforme, binomial, Poisson. Models continus: uniforme, exponencial, normal. Distribucions relacionades amb la normal. Teorema del límit central. V- Teoria de l'estimació: estimació puntual i per intervals. Intervals de confiança per a mitjanes, variàncies i proporcions. VI- Contrastos d'hipòtesis: hipòtesis estadístiques, tipus d'hipòtesis, tipus d'errors, nivell de significació. Aplicació dels contrastos d'hipòtesis a les mitjanes, les variàncies i les proporcions. VII- La prova khi-quadrat: prova d'independència i d'homogeneïtat. Proves de bondat d'ajust. VIII- Anàlisi de la variància. Anàlisi de la variància amb un sol factor. Disseny per blocs aleatoritzats: anàlisi de la variància amb dos factors sense interacció. Disseny de quadrat llatí. IX- Models de regressió. Formulació del model: lineal simple, múltiple, no lineal. Estimació del model. Validació del model. Explotació del model: predicció.

Llibre de text recomanat: WALPOLE, R. E.; MYERS, R. H.; MYERS, S. Probabilidad y estadística para ingenieros. Prentice Hall, 1999. Altra bibliografia: DOMINGO, J. Estadística tècnica. Una introducció constructivista. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1994. COLOMER, M. A.; LATORRE, R. Curs d'estadística. Problemes. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1999. SPIEGEL, M. R. Estadística. Ed. McGraw-Hill, 1991.


ESTADÍSTICA I MANTENIMENT 176106-0 / 20021203

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Josep Maria Mateo Sanz Objectius de l'assignatura: Aprendre les tècniques de càlcul de fiabilitat: models de temps de vida, proves de vida, anàlisi de la fiabilitat de sistemes. Introduir les eines per a la gestió d'estocs i de magatzems: sèries temporals i control d'estocs. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Estadística Aplicada (1r curs). Mètode docent de l'assignatura: Exposició a classe, amb transparències o amb ordinador, dels temes de l’assignatura. Resolució i lliurament, per part dels alumnes, a cada classe d'algun exercici senzill referent al que s'ha explicat en aquella classe.

Programa: 1 - Conceptes fonamentals en fiabilitat: fiabilitat, fallada, característiques de fiabilitat. 2 - El model exponencial (taxa de fallada constant): estimadors i intervals de confiança, proves amb dades completes, amb durada prefixada i amb no. de fallades prefixat. 3 - El model de Weibull amb dades completes: gràfics de probabilitat i mètodes analítics. 4 - El model de Weibull amb dades censurades: anàlisi gràfica i mitjançant el màxim de versemblança. Anàlisi amb supressió de modes de fallada. 5 - Proves de vida accelerades: models d'Arrhenius i de la potència inversa. 6 - Anàlisi de la fiabilitat d'un sistema: conceptes de sistema i de component. Sistemes en sèrie. Sistemes en paral∙lel. El mètode de l'arbre de fallades. 7 - Sèries temporals: descomposició de sèries temporals. Tècniques de predicció no causal: sèries estacionàries, amb tendència lineal i amb estacionalitat. 8 - Control d'estocs: concepte d'estoc. Cost de l'estoc. Quina quantitat s'ha de demanar? Quan s'ha de fer la comanda?

Llibre de text recomanat: GÓMEZ MELIS, G.; CANELA CAMPOS, M. A. Fiabilitat industrial. Edicions UPC, 1994. Altra bibliografia: KRAJEWSKI, J.; RITZMAN, B. Operations management. Addison-Wesley, 1993. LAWLESS, J.F. Statistical Models and Methods for Lifetime Data. Wiley, 1982. NELSON, W. Applied Life Data Analysis. Wiley, 1982.


EXPRESSIÓ GRÀFICA A L’ENGINYERIA QUÍMICA 176022-0 / 20021011

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 1,5 Prob.: 3,0 Pràct.: 1,5 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : José Luis López Acebes, Genaro Gonzàlez Baixauli (lab.) Objectius de l'assignatura: Dotar l’estudiant dels coneixements necessaris per al correcte desenvolupament dels problemes de disseny i representació de la part gràfica del procés projectual en Enginyeria. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Dibuix Tècnic. Dibuix COU. Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals i mètode cooperatiu. Classes pràctiques de DAO.

Programa: - Projeccions: cilíndrica, cònica i ortogonal. - Mètodes operatius. - Aplicacions a la indústria química: Interseccions i desenvolupaments. Empelts, tolves, superfícies de transició. Plànols de planta i equips. Diagrames de processos. - Dibuix isomètric: aplicacions a la indústria química. - Normalització al dibuix químic. - DAO: ordres de dibuix i edició. Ordres de consulta. Acotació. - DAO: introducció al disseny químic industrial.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: AENOR. Manual de normas sobre dibujo técnico. 4a ed. Madrid: Ed. AENOR, 1997. FELEZ, J.; MARTÍNEZ, M. Dibujo industrial. Madrid: Ed. Síntesis, SA, 1995. RODRÍGUEZ DE ABAJO, F. J.; GALARRAGA ASTIBIA, R. Normalización en dibujo industrial. Ed. Donostiarra, 1993. GONZÁLEZ MONSALVE, M.; PALENCIA CORTÉS, F. Geometría descriptiva. Ed. Dossat, SA. LÓPEZ FERNÁNDEZ, J. Autocad avanzado, v. 12. Ed. McGraw-Hill, 1993.


FONAMENTS D'ENGINYERIA QUÍMICA 176014-6 / 20021017

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Daniel Montané Objectius de l'assignatura: Introduir el punt de vista de l'enginyeria en l'anàlisi dels processos químics. Establir les bases per a la utilització de les lleis fonamentals de conservació (matèria i energia) i relacions addicionals (termodinàmiques i cinètiques) en sistemes naturals o industrials. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Treball en grup utilitzant el mètode cooperatiu en les hores lectives i classes magistrals interactives sobre els conceptes o temes que presenten més dificultat de comprensió.

Programa: 1. Introducció Dimensions i unitats. Homogeneïtat dimensional. Variables de procés: temperatura, pressió, cabal i composició química. 2. Balanços de matèria La llei de la conservació de la matèria. Plantejament d'un balanç de matèria. Graus de llibertat. Solució de problemes de balanç de matèria. Sistemes amb múltiples subsistemes. Recirculació i purgues. 3. Gasos, vapors, líquids i sòlids Els estats de la matèria. Diagrames de fases. Relacions d'estat per a gasos. Pressió de vapor dels líquids. Saturació. Humitat absoluta i relativa. Balanços de matèria que involucren processos de condensació i vaporització. 4. Balanços d'energia Conceptes i unitats. Formes d'energia. Primera llei de la termodinàmica. Canvis d'entalpia amb o sense canvis de fase. Processos reversibles i el balanç d'energia mecànica. Balanços d'energia amb reacció química. 5. Balanços en estat no estacionari Balanços de matèria en estat no estacionari. Balanços d'energia en estat no estacionari.

Llibre de text recomanat: FELDER, R. M.; ROUSSEAU, R. W. Principios elementales de los procesos químicos. Wilmington, Delaware: Addison-Wesley, 1991. Altra bibliografia: COSTA, J.; CERVERA, S.; CUNILL, F.; ESPLUGAS, S.; MANS, C.; MATA, J. Curso de química técnica. Barcelona: Reverté, 1991. COULSON, J. M.; RICHARDSON, J. F. Ingeniería química. Barcelona: Reverté, 1980. HIMMELBLAU, D. M. Basic Principles and Calculations in Chemical Engineering. Nova Jersey, Prentice Hall, 1989. Hi ha traducció al castellà de la 4a edició.


FONAMENTS DE QUÍMICA 176011-3 / 20021020

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Magda Medir Objectius de l'assignatura: Aprofundir en el coneixement i la comprensió de les propietats de les substàncies i de les interaccions entre elles, i aplicar els esmentats conceptes a casos pràctics per tal de sentar una base sòlida dels fets, conceptes i teories fonamentals de la química. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química de COU. Mètode docent de l'assignatura: Les classes constaran d’una exposició per part del/a professor/a, la realització de mini-experiments quan s’escaigui, la resolució d’exercicis en grup i posada en comú dels resultats. Una de les hores setmanals es dedicarà a l’avantprojecte integrat.

Programa: Bases de la teoria atòmica. Reacció química i estequiometria Propietats de les solucions. Taula periòdica. Enllaç. Forma i grandària de les molècules Química descriptiva.

Llibre de text recomanat: • Peter Atkins y Loreta Jones., "Química: Moléculas, Materia, Cambio", Editorial Omega, S.A., 3era edición, Barcelona 1998 (4 exemplars d’una edició anterior a la bibloteca de l’ETSEQ). Si el voleu comprar al SBS heu de deixar-hi 2000 ptes de paga i senyal. Altra bibliografia: DICKERSON; GRAY; HAIGHT. Principios de química. Ed. Reverté, SA. GILLESPIE; HUMPHREYS; BAIRD; ROBINSON. Química. Ed. Reverté, SA.


INTRODUCCIÓ A LA INFORMÀTICA 176006-5 / 20021002

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 1,5 Pràct.: 1,5 Departament : Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Professor/a/s/es : Aïda Valls Mateu Objectius de l'assignatura: Dotar l’alumne de nocions bàsiques d’informàtica: maquinari, programari. Que l’alumne aprengui les bases metodològiques del disseny estructurat d’algorismes així com un llenguatge de programació amb el qual implementar els dissenys realitzats. El llenguatge de programació que s’usarà és el FORTRAN. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Cap. Mètode docent de l'assignatura: La docència de l’assignatura s’estructura en tres blocs: teoria, problemes i pràctiques. Els problemes es plantejaran i resoldran de forma setmanal, mentre que les pràctiques s'aniran fent al llarg de l'assignatura. Les classes pràctiques es faran en grups. Totes les pràctiques es realitzaran davant de l'ordinador, així doncs, es començarà donant una introducció al sistema operatiu i a l'entorn de treball de l'ETSE. Les pràctiques proposades són de dos tipus: pràctiques de "seguiment" que corresponen a la implementació dels exercicis proposats a classe de problemes, i unes pràctiques que hauran de resoldre els alumnes i que s'entregaran per avaluar-los.

Programa: 1. Introducció. 2. Estructures algorísmiques bàsiques i tipus de dades elementals. 3. Tipus de dades estructurats: taules, registres, conjunts. 4. Disseny d'algorismes: disseny descendent, acció i funció, pas de paràmetres. 5. Fitxers. 6. Algorismes numèrics. 7. Algorismes d'ordenació. Llibre de text recomanat: CASTRO, J. (et al.). Curs de programació. Ed. McGraw-Hill, 1992. Altra bibliografia: ELLIS, T. M. R. Fortran 77. Programming. 2a ed. Ed. Addison-Wesley, 1990. PANIAGUA, J. C. Introducció a la programació per a químics. Textos Docents, 4. Edicions Universitat de Barcelona.


LABORATORI D’ENGINYERIA FLUIDODINÀMICA 176021-6 / 20021012

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 3,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 3,0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Clara Salueña Perez Objectius de l'assignatura: Estudiar, aplicar i comprovar experimentalment els coneixements teòrics en Mecànica de Fluids. L’objectiu final és l’aprenentatge i aplicació del mètode científic dins de l’àmbit de continguts de l’assignatura. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Principis de Física. Enginyeria Fluidomecànica. Mètode docent de l'assignatura: Activitats experimentals.

Programa: Pèrdues de càrrega locals. Experiment d’Osborne Reynolds. Turbina Pelton. Bombes. Flux d’aire en canonada. Túnel de visualització.

Llibre de text recomanat: FOX, R. W.; MCDONALD, A. T. Introduction to Fluid Mechanics. 4a ed. (versió SI). Wiley, 1994. Altra bibliografia: RAY, M. S. Engineering Experimentation. Ideas, Techniques and Presentation. McGraw-Hill Book Company.


LABORATORI D’ENGINYERIA QUÍMICA 176019-4 / 20021014

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 6,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Jordi Grifoll Taverna, Jaume Giralt Marcé Objectius de l'assignatura: Desenvolupar el mètode cientificoexperimental, aprendre a mesurar, fomentar l’esperit d’observacio i curiositat científica, integrar coneixements teòrics i experimentals, adquisició d’habilitats, hàbits de treball en equip i conducta responsable, fomentar l’esperit innovador i creatiu i aprendre a treballar amb estàndards de qualitat. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Laboratori de Química I. Laboratori de Química II. Enginyeria Fluidodinàmica. Termoelectroquímica. Mètodes Numèrics. Estadística Aplicada. Càlcul. Fonaments d’Enginyeria Química. Mètode docent de l'assignatura: Mètode cooperatiu en la realització de sessions pràctiques, elaboració d’informes i presentacions orals.

Programa: Pràctica 1: Pèrdues de càrrega en una conducció. Pràctica 2: Calorimetria. Pràctica 3: Equilibri líquid-líquid. Pràctica 4: Pressió de vapor. Pràctica 5: Cinètica de reacció química.

Llibre de text recomanat: KIRKUP, L. Experimental Methods, and Introduction to the Analysis and Presentation of Data. Brisnbane: Wiley, 1994. Altra bibliografia: RAY, S. Engineering Experimentation. Londres: McGraw-Hill, 1992. HOLMAN, J. P. Experimental Methods for Engineers. Nova York, McGraw-Hill, 1994. GARNER, W. Y. (ed.); BARGE, M. S. (ed.). Good Laboratory Practice Standards. Applications for Field and Laboratory Studies. Washington: American Chemical Society, 1992.


LABORATORI D’ENGINYERIA TÈRMICA 176020-5 / 20021013

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 3,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 3,0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Joan Manel Vallès Rasquera Objectius de l'assignatura: Laboratori de pràctiques de transferència de calor i termodinàmica tècnica aplicada. En les pràctiques de transferència de calor, els alumnes experimenten els tres mecanismes de transferència de calor: conducció, convecció i radiació. Amb les mesures experimentals realitzen balanços d’energia i calculen coeficients de transferència de calor en diferents tipus de bescanviadors aplicant els coneixements assolits a l’assignatura d’Enginyeria Tèrmica. En la pràctica de refrigeració per compressió s'estudia la producció de fred mitjançant cicles de compressió mecànica. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d’Enginyeria Química. Enginyeria Fluidodinàmica. Enginyeria Tèrmica. Laboratori d’Enginyeria Química. Laboratori de Fluidodinàmica. Mètode docent de l'assignatura: Activitat experimental. Els alumnes hauran de realitzar mesures en els equips experimentals per respondre a les qüestions plantejades en un guió de la pràctica. Els resultats obtinguts es presentaran en un informe.

Programa: Pràctica 1. Banc de bescanviadors. Pràctica 2. Transferència de calor en un flux turbulent. Pràctica 3. Transferència de calor en un flux laminar. Pràctica 4. Transferència de calor per conducció, covecció y radiació. Pràctica 5. Radiació i convecció lliure combinades. Pràctica 6. Instal∙lació de fred industrial. Cicle de compressió mecànica. Pràctica 8. Transferència de calor en ebullició.

Llibre de text recomanat: INCROPERA, F. R.; DE WITT, D. P. Fundamentals of Heat and Mass Transfer. Wiley, 1990. Altra bibliografia: ÇENGEL, Y.A. Heat Transfer: A Practical Approach. McGraw-Hill, 1998 HEWITT, G. F.; SHIRES, G. L.; BOTT, T. R. Process Heat Transfer. CRC Press, Inc., 1994. KREITH, F.; BOHN, M. S. Principles of Heat Transfer. Nova York: West Publishing Company, 1993. MILLS, A. F. Heat Transfer. Ed. Irwin, 1992. STOECKER,W.F. Refrigeración y Acondicionamiento de Aire. Ediciones del Castillo. Madrid. 1965. PITA, E.G. Principios y Sistemas de Refrigeración. Limusa, Méjico, 1991 CARRIER. Manual de aire acondicionado. Barcelona: Ed. Marcombo, 1986.


LABORATORI DE QUÍMICA I 176012-4 / 20021019

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 6,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Marta Schuhmacher /Magda Medir Mercè Objectius de l'assignatura: Que l'alumne/a: • Adquireixi l'habilitat de fer experiments emprant l'utillatge bàsic de laboratori amb seguretat i precisió per tal de poder realitzar els seus propis descobriments sobre els principis i processos químics. • Realitzi observacions acurades i mesures quantitatives sota condicions experimentals controlades. • Pugui emetre hipòtesis explicatives dels fets experimentals, confegir models o decidir quin dels que històricament es proposaren expliquen millor aquests fets. • Adquireixi evidència experimental sobre fets químics d'interès per a la societat. • Sigui capaç de buscar informació per portar a terme un procés experimental concret. • Resolgui problemes oberts i prengui decisions, de forma responsable, que impliquin l'ús de processos i productes químics. • Sigui capaç de comunicar per escrit i oralment informació sobre el tema tractat al laboratori de forma clara, concisa i coherent. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments de Química. Mètode docent de l'assignatura: El treball de classe s'organitza de forma individual i en grups de dos i de quatre alumnes. Cada projecte de cada setmana es planteja com una simulació de la realitat sociotecnològica i requereix la presa d'una decisió raonada per part de cada alumne/a al final del mateix. S'emfasitza el raonament, l'ús de l'evidència, la discussió i el treball en equip. S'intenta evitar la subjectivitat en la presa de decisions.

Programa: BLOC 1: La fàbrica de guix. Preparació de solucions - Àcid-base, valoració conductimètrica - Obtenció de guix en dues etapes - Cristal∙lització - Reconeixement de cristalls - Anàlisi qualitatiu de sulfats - Anàlisi quantitatiu de clorurs per Mohr - Anàlisi quantitatiu de calci per conductimetria. BLOC 2: El taller de galvanotècnia: gestió dels residus. Reaccions dels metalls amb els àcids - Reaccions d'oxidació-reducció - Electrodeposició de coure - Balanç de matèria i energia - Tractament de la solució residual de coure mitjançant precipitació amb hidròxid de calci, inertització amb ciment i/o cristal∙lització - Determinació quantitativa del coure per espectrofotometria visible - Proves de lixiviació de sòlids. BLOC 3: Els plàstics: uns nous materials. Caracterització i identificació de plàstics mitjançant propietats físiques (densitat, flama, duresa, lluïssor, índex de fluidesa, gruix de làmines) i espectroscòpia d'infraroig - Síntesi i entrecreuament de polímers: polièster, gliptal, “slime”, gelatina, palatal - Fabricació de films i làmines - Identificació de plàstics desconeguts.

Llibre de text recomanat: MAHAN, Bruce H.; MYERS, Rollie J. Curso de química universitario. Edit. Addison Wesley Interamericana, 1990. ISBN 0-201-64419-3. Altra bibliografia:


LABORATORI DE QUÍMICA II 176013-5 / 20021018

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 6,0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Adolfo Rolán, Marta Schuhmacher Objectius de l'assignatura: Difondre l’ús de tècniques analítiques, químiques i instrumentals, utilització de mètodes normalitzats d’ús freqüent i localització de fonts de mètodes. Comprovar propietats i equilibris físicoquímics utilitzats a l’anàlisi. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química Analítica. Química Inorgànica. Física. Laboratori de Química I. Mètode docent de l'assignatura: Plantejament d’un problema buscant la solució mitjançant les determinacions indicades al guió, registrant a la llibreta de treball diari els treballs i valors obtinguts. Tot seguit s’acaba el treball a través de la presentació d’un informe “professional” amb la justificació de la decisió adoptada i un resum dels valors experimentals obtinguts.

Programa: Mòdul I: Laboratori municipal d’anàlisi i tractament d’aigües. Mostreig, alcalinitat, pH, conductivitat, duresa, clorurs, sòlids totals, sulfats, amoni, nitrats. Oxigen, tractaments de potabilització. Mòdul II: Laboratori de combustibles. Anàlisi de carbó i gasoil. Humitat, volàtils i cendres. Densitat, destil∙lació, “flashpoint”, “firepoint”, autoignició, índex de cetà, viscositat, cendres (gasoil), aigua i sediments. Pes molecular mitjà, identificació d’un inoxidable. Mòdul III: Laboratori de consum. Determinacions de color del vi; humitat, cafeïna i sucres del cafè; producció de gel de sílice, fenolftaleïna i de fluoresceïna.

Llibre de text recomanat: BURRIEL; LUCENA; ARRIBAS; HERNÁNDEZ. Química analítica cualitativa. Altra bibliografia: KOLTOFF; SANDELL; MEEHAN; BRUCKENSTEIN. Análisis químico cuantitativo. RAPPAPORT. Handbook of Organic Compound Identification. WEISS. Hazardous Chemicals Data Book. DÉGREMONT. Manual del agua. NUIR. Hazards in the Chemical Laboratory. Análisis de alimentos. Ministerio de Sanidad y Consumo. RODIER, J. Análisis de aguas. ASTM petroleum products. Informació permanent a la pàgina web de l'assignatura.


LABORATORI D'OPERACIONS UNITÀRIES 176132 / 20021201

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 4,5 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Xavier Farriol, Josep Bonet Objectius de l'assignatura: Aprendre a planificar, executar, interpretar i presentar un treball experimental, formant part d’un equip però amb plena responsabilitat individual. La metodologia del treball experimental, tant pel que fa a la planificació com a l’execució, així com al treball en equip i l’autonomia i esperit crític en la presa de decisions constitueixen l’essència de l'assignatura. Es treballa amb operacions de separació i reacció química. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Totes les de primer curs, Cinètica Aplicada, Disseny de Reactors Químics i Operacions Unitàries. Mètode docent de l'assignatura: Els alumnes es distribueixen en grups de tres membres. Els grups planifiquen els experiments necessaris per respondre satisfactòriament un problema o exercici, que consisteix en l’optimització d’una operació unitària sotmesa a determinades limitacions, requeriments i/o especificacions. Els grups sotmeten la planificació a tutela i executen el treball experimental en un temps limitat, prèvia reserva de l’equip pertinent. L’activitat diària del grup al laboratori ha de ser registrada a la llibreta de laboratori. Es presenta un informe final per cada pràctica i grup.

Programa: Es poden realitzar les pràctiques següents: 1. Destil∙lació 2. Absorció 3. Reacció química 4. Extracció 5. Bescanvi iònic 6. Osmosi inversa 7. Floculació/decantació

Llibre de text recomanat: MCCABE, W. L.; SMITH, J. C.; HARRIOT, P. Unit Operations of Chemical Engineering. 5a ed. Nova York: McGraw-Hill, 1993. Altra bibliografia: COULSON, J. M. (et al.). Chemical Engineering. Vol. 1-6. Oxford: Pergamon Press, 1994. FOGLER, H. S. Elements of Chemical Reaction Engineering. Englewood Cliffs: Prentice Hall, 1992. PERRY R. H. (ed.); GREEN, D. (ed.). Perry’s Chemical Engineers Handbook. Nova York, 1988.


MANTENIMENT INDUSTRIAL 176104-5 / 20021205

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Salvador Martín Monroy Objectius de l'assignatura: L’objectiu de l’assignatura és el coneixement de les modernes tècniques de gestió del manteniment industrial (preventiu, predicció, TPM) dintre de la qualitat total segons l’ISO 9000, i la competitivitat per millora contínua. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Enginyeria Fluidomecànica. Tecnologia Elèctrica. Maquinària i Manteniment. Mètode docent de l'assignatura: Explicacions orals per classes a les aules, activació de preguntes i respostes i lliurament de material didàctic de reforç.

Programa: Tema 1: Introducció al servei de manteniment. Tema 2: Organització del manteniment. Tema 3: Classes de manteniment. Tema 4: Gestió del manteniment. Tema 5: Gestió econòmica. Tema 6: Gestió de recanvis. Tema 7: Programació de treballs. Tema 8: Control tècnic. Tema 9: Manteniment controlat. Tema 10: Programació d’aturades. Tema 11: Sistemes de lubricació. Tema 12: Soldadura i assajos no destructius. Tema 13: Controls dimensionals. Tema 14: Equilibrat dinàmic. Tema 15: Alineació d’equips. Tema 16: Anàlisis d’equips dinàmics. Tema 17: Detectors de vibracions. Tema 18: Interpretació de vibracions. Tema 19: Seguretat i manteniment. Tema 20: Qualitat.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: KELLY, A.; HARRIS, M. J. Gestión del mantenimiento industrial. Publicacions Fundación Repsol. LEFEVRE, R. Graissage et tribotéchnique. Éditions Tecnip (IFP). MELL, John S. Machinery Analysis and Monitoring. EUA: Pennwell Books.


MAQUINÀRIA I MANTENIMENT 176105-6 / 20021204

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Salvador Martín Monroy Objectius de l'assignatura: L’objectiu de l’assignatura és la formació bàsica dels equips que existeixen en una planta química i els seus problemes de manteniment. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Enginyeria Fluidomecànica. Tecnologia Elèctrica. Manteniment Industrial. Mètode docent de l'assignatura: Explicacions orals per classes a les aules, activació de preguntes i respostes i lliurament de material didàctic de reforç (gràfics, plànols i esquemes).

Programa: Tema 1: El concepte de manteniment. Tema 2: Tuberies i accessoris. Monografia: acers, estanqueïtat. Tema 3: Recipients a pressió. Monografia: vàlvules de seguretat. Tema 4: Tancs i dipòsits. Monografia: pintures. Tema 5: Intercanviadors. Monografia: neteges. Tema 6: Forns. Monografia: combustions. Tema 7: Calderes: Monografia: xarxes de vapor. Tema 8: Famílies d’equips dinàmics. Tema 9: Bombes centrífugues. Monografia: tanques mecàniques. Tema 10: Bombes de desplaçament positiu. Tema 11: Compressors alternatius i rotatius. Tema 12: Compressors centrífugs i axials. Tema 13: Turbines de vapor. Tema 14: Turbines de gas. Monografia: cogeneració. Tema 15: Motors d’explosió. Tema 16: Motors elèctrics. Monografia: xarxes elèctriques. Tema 17: Instruments i control.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: Normes API en general i en especial: API-610 de bombes centrífugues API-617 de compressors centrífugs Catàleg general de rodets SRF.


MÈTODES NUMÈRICS 176004-3 / 20021101

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3,0 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Professor/a/s/es : Josep Maria López Besora Objectius de l'assignatura: Obtenir un coneixement bàsic de les tècniques més elementals de càlcul numèric per resoldre problemes matemàtics amb l’ajuda de l’ordinador. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Àlgebra. Càlcul. Introducció a la Informàtica. Mètode docent de l'assignatura: Classes teòriques complementades amb abundants exemples aplicats. Es realitzaran diverses pràctiques en grups de dues persones sobre els conceptes exposats en els temes II-V.

Programa: I. Introducció al Càlcul Numèric. Representació numèrica. Errors: conceptes generals i propagació. II. Resolució d'equacions no lineals. Mètode de la bisecció. Mètodes de Taylor. Mètodes d'interpolació. Mètodes de punt fix. Equacions polinòmiques. III. Sistemes d'equacions lineals. Mètode d'eliminació de Gauss i estratègies de pivotatge. Mètodes de factorització directe.. Mètodes iteratius. IV. Interpolació i aproximació de funcions. Diferències entre ambdós conceptes. Interpolació de Taylor. Interpolació polinòmica. Interpolació per 'splines' cúbics. Aproximació mitjançant polinomis. Aproximació trigonomètrica. V. Derivació i integració numèriques. Derivades primeres i d'ordre superior: fórmules de derivació. Valor òptim del pas de discretització. Extrapolació de Richardson. Fórmules de quadratura de Newton-Côtes. Fórmules compostes de quadratura. Integració de Romberg.

Llibre de text recomanat: AUBANELL, A. (et al.). Eines bàsiques de càlcul numèric. Manuals de la UAB. Altra bibliografia: GRAU, M. (et al.). Càlcul numèric. Edicions UPC. CHAPRA, S. C. (et al.). Métodos numéricos para ingenieros. Ed. McGraw-Hill. KINCAID, D. (et al.). Análisis numérico. Ed. Addison-Wesley.


OFICINA TÈCNICA A L’ENGINYERIA QUÍMICA Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Total : 6,0 Teor.: 3,0 Prob. : 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor : Josep M. Renau i Folch

Objectiu de l’assignatura L’objectiu d’aquesta assignatura és doble. En primer lloc, conèixer el funcionament d’una oficina tècnica de projectes ja sigui d’una empresa productora o d’una companyia d’enginyeria, així com les principals fases d’un projecte de disseny d’una planta industrial. En segon lloc, conèixer i experimentar la dinàmica del treball en equip i les eines de gestió de projectes.

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Donat el caràcter integrador de l’assignatura es recomana haver cursat ja totes les assignatures prèvies del pla d’estudis.

Mètode docent de l’assignatura: El treball en equip és per definició un dels pilars de l’assignatura. Els alumnes s’agrupen equips de tres o quatre components per tal de gestionar un projecte en les seves etapes fonamentals. A més, quan cal, es realitzen exercicis, individualment o en equip, i es resolen casos pràctics relacionats amb parts concretes d’un projecte. Programa: 1-Metodologia del treball en equip. La gestió de projectes. 2-Consideracions econòmiques prèvies a tot projecte. Viabilitat. Rendibilitat. Pressupost. Finançament. 3-Consideracions tècniques prèvies. Diagrames bàsics. Planificació i control de projectes. 4-Com es pot organitzar una oficina tècnica?. 5-Elaboració del manual de disseny. Enginyeria bàsica. Diagrames de procés. Balanços de matèria i energia. Serveis. Especificacions d’equips i instruments. PID. 6-Seguretat i medi ambient. Estudi de seguretat i de medi ambient. 7-Enginyeria de detall. Plot plan. Petició i comparació d’ofertes. 8-Detalls tècnics més comuns en el disseny de plantes industrials: dipòsits, tancs, intercanviadors, bombes, motors, disseny de tuberies. 9-Manuals de posada en marxa i d’operació. Altres manuals. 10-Posada en marxa d’una planta industrial. Bibliografia: MARTIN, P., TATE, K., Project Management Memory JoggerTM, a Pocket Guide for Project Teams. GOAL/QPC, 1996. ISBN: 1-57681-001-1.

VALLE-RIESTRA, J. F. Project Evaluation in the Chemical Process Industries. McGraw-Hill Book Company, 1983. ISBN: 0-07-066840-X Altra bibliografia: The Team Memory JoggerTM, a Pocket Guide for Team Members. GOAL/QPC-Joiner, 1995. ISBN: 1-879364-51-4.


OPERACIONS BÀSIQUES DE SEPARACIÓ 176123-3 / 20021225

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Allan D. Mackie Objectius de l'assignatura: L'alumne disposarà dels elements bàsics per a calcular els equilibris de fases necessaris pel disseny d'equips de separació que es tractaran a la segona part del curs. Es descriuen les diferents operacions de separació i es tracten en forma genèrica els equips de separació per etapes i per contacte continu. L'alumne aprendrà a fer un disseny bàsic dels equips més habitualment utilitzats a les indústries de procés. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments d'Enginyeria Química (1r curs ETIQI). Enginyeria Fluidomecànica (2n curs ETIQI). Termoelectroquímica (1r curs ETIQI). Mètode docent de l'assignatura: Combinació de classe magistral i treball en grups.

Programa: Part I: EQUILIBRI DE FASES. INTRODUCCIÓ: Criteris d'equilibri termodinàmic: Energia lliure i potencial químic. PROPIETATS DE SISTEMES MULTICOMPONENTS: Conceptes de fugacitat, activitat, i coeficient d'activitat. Regla de Lewis Randall. Diagrames termodinàmics. CÀLCUL D’EQUILIBRI DE FASES: Aplicació d'equacions d'estat al càlcul de fugacitats. Fugacitat: components purs i mescles. Càlcul del coeficient d'activitat: Equacions de Van Laar, Margules, Wilson, NRTL. Mètodes de contribució de grups. Part II: OPERACIONS DE SEPARACIÓ INTRODUCCIÓ: Característiques, tipus i principis bàsics d'operacions de separació. TRANSFERÈNCIA DE MATÈRIA PER ETAPES: Càlcul d'equips per etapes en contracorrent. Concepte de línia d'operació d'etapa. Càlcul de nombre d'etapes pel mètode de MacCabe-Thiele. Mètode del factor d'absorció. TRANSFERÈNCIA DE MATÈRIA PER CONTACTE CONTINU: Balanç de matèria diferencial per contacte continu. Altura equivalent a un plat teòric.

Llibre de text recomanat: MCCABE; SMITH; HARRIOT. Unit Operations of Chemical Engineering. 1993. Altra bibliografia: SMITH; VAN NESS. Introd. to Chemical Engineering Thermodynamics. 1987. COULSON; RICHARDSON; SINNOT. Chemical Engineering. Vol. 2 i 6. 1993. KYLE, B. G. Chemical and Process Thermodynamics. 2a ed. 1992.


PRÀCTIQUES A LA INDÚSTRIA 176107-1 / 176108-2 / 176109-3 // 20021211 / 20021210 / 20021209

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6/9/12 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 6/9/12 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Adolfo Rolán Mosquera, i d'altres tutors Objectius de l'assignatura: Efectuar durant dos mesos una pràctica real com a enginyer tècnic, especialitzat en Química Industrial, en una empresa, integrant-se en l’organització i desenvolupant tasques com a tècnic, sota una supervisió real i dual (universitària i empresarial), per tal de dur a terme les pràctiques encomanades de forma adequada i eficient. El tipus de pràctica, la recepció ràpida i concreta de les instruccions, així com una comunicació clara i concisa dels resultats són part integrant dels objectius. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Per tal que les pràctiques siguin del nivell adequat, l’alumne ha de tenir els coneixements corresponents als dos primers cursos i part del primer quadrimestre del tercer. Es considerarà un nivell acceptable quan es tinguin aprovats o convalidats en actes més de 141 crèdits. En el moment de preparar el conveni de pràctiques amb l’empresa (conveni de col∙laboració universitat-empresa) es farà constar la seva utilització com a assignatura de Pràctiques o l’interès que aquesta sigui avaluada en el moment en que es faci efectiva la matrícula. Mètode docent de l'assignatura: Pràctica real a la indústria amb supervisió directa de l’empresa receptora i seguiment de continguts i metodologia pel professor tutor.

Programa: Les tasques tècniques encomanades pel supervisor de l’empresa d’acord amb el professor tutor i recollides en l’informe entregat al final de les pràctiques.

Llibre de text recomanat: No aplicable, depèn del contingut conceptual de la pràctica. Altra bibliografia: No aplicable, depèn del contingut conceptual de la pràctica.

Observació important: Els alumnes matriculats que hagin de fer les pràctiques al febrer han de presentar, abans del 15 de gener, un breu currículum que reculli les seves dades, coneixements, experiències i disponibilitat de mitjà de transport propi. L’ajornament de les pràctiques a l’estiu requereix una sol∙licitud prèvia, però no s’assegura la disponibilitat de les pràctiques. Per una sola vegada els alumnes que ho sol∙licitin podran valorar la pràctica d’acord amb l’apartat B.2 de la Normativa per a l’establiment de convenis de pràctiques. Informació permanent a la pàgina web de l'assignatura.


PRINCIPIS DE FÍSICA 176001-0 / 20021006

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 3,0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Francesc Xavier Esteve i Agustench, Miguel Ángel Santos López Objectius de l'assignatura: Obtenir els coneixements bàsics de física, per poder aplicar-los a situacions reals. Desenvolupar la capacitat d’observació de l’alumne. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Física i Matemàtiques de BUP i COU. Mètode docent de l'assignatura: Treball en grup utilitzant el mètode cooperatiu en les hores lectives i classes magistrals interactives sobre els conceptes o temes que presenten més dificultat de comprensió.

Programa: Àlgebra vectorial. Forces. Vectors lliscants. Cossos en equilibri. Cinemàtica. Dinàmica del punt. Centres de masses i moments d’inèrcia. Sistemes de partícules. Dinàmica de rotació. Electrostàtica. Magnetisme.

Llibre de text recomanat: TIPLER. Física. Vol. 1, 2. Ed. Reverté. Altra bibliografia: BEER; JOHNSTON. Mecánica vectorial para ingenieros; dinámica. Ed. McGraw-Hill. BEER; JOHNSTON. Mecánica vectorial para ingenieros; estática. Ed. McGraw-Hill. FERNÁNDEZ; PUJAL. Iniciación a la física. Vol. 1, 2. Ed. Reverté. GONZÁLEZ; FÉLIX, A. La física en problemas. Ed. Tebar Flores.


PROJECTE FI DE CARRERA I 176028-6 / 20021024

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 6,0 Departament : EQ (80%) - MF (10%)- MMT (10%) Professor/a/s/es : J. Gavaldà, A. Rolán i altres tutors Objectius de l'assignatura: Recordar les principals tècniques utilitzades en el desenvolupament i gestió de projectes químics, aplicant-los a la solució de diferents casos pràctics i en la realització d’un treball en equip, guiat per professors especialistes, consistent en la preparació de la informació necessària per la definició, disseny bàsic, valoració i planificació d’un projecte concret, inclosa la presentació oral i la documentació formal. Per més informació veure en detall a http//www.etseq.urv.es/assignatures/webpfcqi. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Totes les troncals prèvies i haver cursat l’assignatura d’Oficina Tècnica del primer quadrimestre. Incompatibilitats: Per a aprovar aquesta assignatura cal haver aprovat amb anterioritat les següents assignatures: Control de Processos, Disseny de Reactors Químics, Fonaments d'Enginyeria Química, Laboratori d'Enginyeria Química, Química Industrial, i Oficina Tècnica en Enginyeria Química. Mètode docent de l'assignatura: Es definirà un projecte per cada grup, s'assignarà un tutor a cada projecte i es recordaran les diferents tècniques aplicables mitjançant seminaris. Aquests seminaris estaran impartits per professionals especialistes en les diferents fases del projecte. Cada seminari podrà tenir aplicació directa en el treball final.

Programa: - Entrega PFC. - Desenvolupament PFC. - Presentació PFC. - Defensa PFC


Observació important: Aquesta assignatura s’ha de matricular juntament amb Projecte Fi de Carrera II (codi 176054-4).


PROJECTE FI DE CARRERA II 176054-4 / 20021109

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 3r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 6,0 Departament : EQ (80%) - MF (10%)- MMT (10%) Professor/a/s/es : J. Gavaldà, A. Rolán i altres tutors Objectius de l'assignatura: Recordar les principals tècniques utilitzades en el desenvolupament i gestió de projectes químics, aplicant-los a la solució de diferents casos pràctics i en la realització d’un treball en equip, guiat per professors especialistes, consistent en la preparació de la informació necessària per la definició, disseny bàsic, valoració i planificació d’un projecte concret, inclosa la presentació oral i la documentació formal. Per més informació veure en detall a http//www.etseq.urv.es/assignatures/webpfcqi. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Totes les troncals prèvies i haver cursat l’assignatura d’Oficina Tècnica del primer quadrimestre. Incompatibilitats: Per a aprovar aquesta assignatura cal haver aprovat amb anterioritat les següents assignatures: Control de Processos, Disseny de Reactors Químics, Fonaments d'Enginyeria Química, Laboratori d'Enginyeria Química, Química Industrial, i Oficina Tècnica en Enginyeria Química. Mètode docent de l'assignatura: Es definirà un projecte per cada grup, s'assignarà un tutor a cada projecte i es recordaran les diferents tècniques aplicables mitjançant seminaris. Aquests seminaris estaran impartits per professionals especialistes en les diferents fases del projecte. Cada seminari podrà tenir aplicació directa en el treball final.

Programa: - Entrega PFC. - Desenvolupament PFC. - Presentació PFC. - Defensa PFC


Observació important: Aquesta assignatura s’ha de matricular juntament amb Projecte Fi de Carrera I (codi 176028-6).


QUÍMICA ANALÍTICA 176008-0 / 20021023

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Química Analítica i Química Orgànica Professor/a/s/es : Joan Ferré Baldrich Objectius de l'assignatura: Els diferents aspectes que comprèn aquesta assignatura inclouen l’estudi de la metodologia de l’anàlisi química, l’equilibri químic, les tècniques d’anàlisi instrumental, la mesura en química, les tècniques de separació i les tècniques automàtiques d’anàlisi. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Classes de teoria i classes de resolució de problemes.

Programa: Tema 1. Introducció a la Química Analítica. Tema 2. Metodologia de l'anàlisi química. Tema 3. Propietats analítiques. Tema 4. Anàlisi qualitativa. Tema 5. Anàlisi quantitativa (clàssica i instrumental). Tema 6. Generació i tractament dels resultats analítics.

Llibre de text recomanat: HARRIS, D. C.; Análisis químico cuantitativo, Ed. Reverté, 2ª ed., Barcelona, 2001. Altra bibliografia: SKOOG, S. D. A.; WEST, D. M.; HOLLER, F. J. Fundamentos de química analítica. Volums I i II. Barcelona: Ed. Reverté, 1996. BUDEVSKY, O. Fonaments de l’anàlisi química. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 1993. MILLER, J. C.; MILLER, J. N. Estadística para química analítica. 2a ed. Wilmington: Ed. Addison-Wesley Iberoamericana, 1993. SKOOG, D. A.; LEARY, J. J. Análisis instrumental. Madrid: Ed. McGraw-Hill, 1993. WILLARD, H. H.; MERRIT (JR.), L. L.; DEAN, J. A.; SETTLE (JR.), F. A. Métodos instrumentales de análisis. Mèxic: Ed. Iberoamericana, 1991. OLSEN, E. D. Métodos ópticos de análisis. Barcelona: Ed. Reverté, 1990. POOLE, C. F.; POOLE, S. K. Chromatography today. Amsterdam: Ed. Elsevier, 1991. VALCÁRCEL, M.; GÓMEZ, A. Técnicas analíticas de separación. Barcelona: Ed. Reverté, 1988.


QUÍMICA INDUSTRIAL 176025-3 / 20021009

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 9,0 Teor.: 6,0 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Francesc Castells, Miguel Robles, Josep Enric Mañé, Josep Mª Renau. Objectius de l'assignatura: Oferir als alumnes una visió global de la indústria de procés a través d’un recorregut per l’obtenció i descripció de les principals matèries primeres, per una visió general de la logística i els sistemes auxiliars de la producció i finalment per a tractar les bases de la Seguretat i l’Higiene industrials. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Totes les pròpies d'Enginyeria Química, Química i Física de primer curs. Mètode docent de l'assignatura: L’assignatura dividida en tres mòduls de trenta hores cadascun estarà impartida per sengles professors especialistes en les seves arees respectives que combinaran classes magistrals amb treballs en grup en els que estudiaran i realitzaran casos pràctics. Cada mòdul serà avaluat separadament.

Programa: Matèries primeres: Petroli i els seus derivats. Refinatge. Fabricació de principals derivats del Petroli. Etilè i els seus derivats. Altres matèries primeres. Sistemes auxiliars de la Producció: Transport de matèries primeres. Criteris de selecció de tipus de transport. Disseny de Circuits de transport i capacitat. Instal.lacions d'emmagatzematge de productes químics. Operacions de càrrega i descàrrega. Seguretat i Higiene Industrials: Introducció a la seguretat industrial. Identificació de riscs.Anàlisi de consequències d’accidents. Anàlisi de risc quantitativa. Introducció a l’higiene industrial. Llibre de text recomanat: VIAN, A. (et al.). Introducción a la química industrial. 2a ed. Barcelona: Ed. Reverté, 1994. ISBN 85-291-7933-X. Altra bibliografia: GEORGE, Austin T. Shreve's Chemical Process Industries. 5a ed. Nova York: McGraw-Hill Book Company, 1984. ISBN 0-07-057147-3. CROWL, D. A.; LOUVAR, J. F. Chemical Process Safety: Fundamentals with Applications. Englewood Clifs: Prentice Hall, 1990. ISBN 0-13-129701-5.


QUÍMICA ORGÀNICA 176009-1 / 20021022

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Química Analítica i Química Orgànica Professor/a/s/es : Joan Carles Ronda i Bargalló Objectius de l'assignatura: Establiment dels fonaments teòrics bàsics de la química orgànica i presentació de la reactivitat dels principals compostos orgànics amb especial èmfasi en la seva aplicació als processos industrials. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Fonaments de Química. Mètode docent de l'assignatura: Exposició dels continguts teòrics de l’assignatura. Utilització continuada de models moleculars per tal d’afavorir la comprensió dels fonaments teòrics. Realització d’un gran nombre d’exercicis pràctics, amb la participació de l’alumne, en els que s’hagin d’aplicar tots els coneixements adquirits a les classes teòriques.

Programa: Tema 0.- Introducció a la química orgànica. Tema 1.- Estructura i enllaç en les molècules orgàniques. Tema 2.- Estructura i propietats dels compostos orgànics. Tema 3.- Estereoquímica. Tema 4.- Tipus de reaccions i reactius en química orgànica. Tema 5.- Reaccions dels compostos orgànics amb reactius nucleòfils. Tema 6.- Reaccions dels compostos orgànics amb reactius electròfils. Tema 7.- Reaccions dels compostos orgànics amb radicals. Tema 8.- La química orgànica industrial. Tema 9.- Els polímers.

Llibre de text recomanat: LUIS LAFUENTE, S. V. (i col∙l.). Introducción a la química orgánica. 1a ed. Publicacions de la Universitat Jaume I, 1997. Altra bibliografia: HART, H. (i col∙l.). Química orgánica. 9a ed. McGraw-Hill, 1995. PRIMO YÚFERA, E. Química orgánica básica y aplicada. Volum I. 1a ed. Reverté, 1994. MCMURRY, J. Organic Chemistry. 3a ed. Brooks / Cole Publishing Company, 1992. VOLLHARDT, K. P. C. Química orgánica. 1a ed. Omega, 1990. MORRISON; BOYD. Química orgánica. 5a ed. Addison Wesley Iberoamericana, 1990. STRETWIESER, A.; HEATHCOK, C. H. Química orgánica. 3a ed. McGraw-Hill, 1986. PINE, S. H. (i col∙l.). Química orgánica. 4a ed. McGraw-Hill, 1982. QUIÑOÁ, E.; RIGUERA, R. Cuestiones y ejercicios de química orgánica. McGraw-Hill, 1994. MEISLICH, H. (i col∙l.). Química orgánica. 2a ed. McGraw-Hill, 1992. HORN, D. E.; STRAUSS, M. J. Problemas de química orgánica. 1a ed. Limusa, 1988. QUIÑOÀ, E.; RIGUERA, R. Nomenclatura y representación de compuestos orgánicos. McGraw-Hill, 1996. MAJAN, R. Z. Formulación y nomenclatura en química orgánica. 2a ed. Promociones Publicaciones Universitarias, 1986.


SIMULACIÓ D'OPERACIONS UNITÀRIES 20021234

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 3r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 1,5 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Laureano Jiménez Esteller Objectius de l'assignatura: Assignatura eminentment práctica en la que es desenvolupen aspectes referents a la simulació d'operacions unitàries mitjançant simuladors de processos comercials Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Operacions unitàries (3r curs) Mètode docent de l'assignatura: Demostració de la metodologia pe simular processos. Resolució de problemes guiats i realització de casos d'operacions unitàries individualment. Les classes es desenvoluparan al laboratori de l'ETSEQ. Examen final: 50%. Resolució de casos: 50%.

Programa: 1. Simulació de processos: ¿què és? Resolució d’exemples guiats 2. Destil∙lació: càlcul rigorós i simplificat de columnes. Destil∙lació multicomponent. Métode gràfics de disseny i optimització. 3. Reactors: influència de la cinètica de reacció i del tipus de reactor (CSTR, PFR). 4. Extracció líquiod-líquid: influència de les variables de disseny (temperatura, cabals...). 5. Bescanviadors de calor. 6. Sistemes amb recirculació i purga 7. Modelització d’operacions unitàries: debutanitzadora, separació d’alcohols.

Llibre de text recomanat: Manual de simulació de Hysys Plant, (2002). Altra bibliografia: Coulson, J.M., Richardson, J.F., "Ingeniería Química. Operaciones Bàsicas", Vol.2, Reverté, Barcelona (1988). Kister, H.Z., "Distillation Design", McGraw Hill, New York (1992). Ludwig, E.E., "Applied Process Design for Chemical and Petrochemical Plants", 3 volums, Gulf Publishing Co., Houston, Vol.1 (1995) , Vol. 2 i 3 (1979). Perry, R.H. (Ed.), "Perry's Chemical Engineers' Handbook", McGraw-Hill, New York (1997).


TECNOLOGIA ELÈCTRICA 176052-2 / 20021105

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 2n Quad.: 1r Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 3,0 Prob.: 0 Pràct.: 3,0 Departament : Enginyeria Electrònica, Eléctrica i Automàtica Professor/a/s/es : José Antonio López Allueva, Juan José Tena Tena Objectius de l'assignatura: Conèixer les lleis, magnituds i components fonamentals dels circuits elèctrics així com les nocions bàsiques de la teoria de circuits elèctrics. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Física. Càlcul. Àlgebra. Mètode docent de l'assignatura: Les classes teòriques es fan utilitzant la pissarra i les transparències. Els diferents punts del temari aniran acompanyats d'exercicis.

Programa: 1. Conceptes bàsics (2 h). 2. Elements dels circuits (4 h). 3. Associació d'elements passius (2 h). 4. Teoremes fonamentals i anàlisi de circuits (6 h). 5. Règim estacionari senoidal (6 h). 6. Sistemes trifàsics (6 h). 7. Instal∙lacions elèctriques (4 h).

Llibre de text recomanat: PARRA, V. M. Teoría de circuitos. Madrid: UNED, 1992. ISBN 84-362-1950-3. Altra bibliografia: BOIX, O.; RULL, J. Circuits elèctrics. Barcelona: Edicions UPC, 1996. BOIX, O.; RULL, J. Instal∙lacions elèctriques. Barcelona: Edicions UPC, 1996. BOIX, O. (et al.). Electricidad industrial. Barcelona: CPDA-ETSEIB, 1998. FRAILE, J. Máquinas eléctricas. Serv. Publicaciones UPM.


TERMOELECTROQUÍMICA 176010-2 / 20021021

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Troncal Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 7,5 Teor.: 4,5 Prob.: 3,0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Ricard García Valls Objectius de l'assignatura: Els alumnes al finalitzar l'assignatura seran capaços d'utilitzar eines termodinàmiques per a (1) fer balanços d'energia que involucren cicles termodinàmics (2) estudiar de manera quantitativa canvis d'estat de mescles i substàncies pures (3) analitzar sistemes d'equilibri químic i electroquímic. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Càlcul. Fonaments d’Enginyeria Química. Mètode docent de l'assignatura: Estudi de casos. Els sis temes de l'assignatura s'introdueixen com a problemes tancats i els estudiants en grups de cinc persones els discuteixen a classe i proposen solucions. La solució a cada cas es lliura en un informe. Un dels casos estarà relacionat amb el projecte integrador. Els professors intervenen com a moderadors en el procés de resolució dels casos.

Programa: Tema 1. La segona llei de la termodinàmica Tema 2. Equilibri de fases: sistemes d’un component Tema 3. Equilibri de fases: sistemes multicomponents Tema 4. Equilibri químic Tema 5. Equilibri electroquímic

Llibre de text recomanat: SMITH, J. M.; VAN NESS, H. C. Introducción a la termodinámica en ingeniería química. 4a ed. Nova York: McGraw-Hill, Inc., 1989. Altra bibliografia: ATKINS, P. W. Fisicoquímica. 3a ed. Addison-Wesley Iberoamericana, SA, 1991.


TRIBOLOGIA I LUBRICACIÓ 176102-3 / 20021207

Ensenyament : Enginyeria Tècnica Ind., esp. Química Industrial Tipus Assign. : Optativa Curs: 2n Quad.: 2n Crèdits Totals : 6,0 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Francisco Molina Romero Objectius de l'assignatura: Els objectius generals de l’assignatura són donar a conèixer els fonaments de la tribologia i els seus camps d’aplicació; i aprendre els mètodes de resolució de problemes reals que apareixen en la pràctica industrial. En tots els temes del programa trobarem com a objectius específics el coneixement dels fonaments científics, el descobriment de les aplicacions industrials, el coneixement de l’estat de la tècnica i la resolució de problemes mitjançant l’aplicació directa dels conceptes explicats. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Es recomana fortament haver superat les següents assignatures: Anàlisi Matemàtica, Fonaments de Química, Principis de Física, Mecànica de Fluids i Laboratori de Química I. Mètode docent de l'assignatura: El programa consta de deu temes. S’ha editat un recull d’apunts que cobreix el programa.

Programa: Tema 1: Introducció a la tribologia Tema 2: Fricció sòlida Tema 3: Desgast Tema 4: Tractamnts térmics Tema 5: Lubricació Tema 6: Lubricants Tema 7: Propietats dels lubricants Tema 8: Control dels lubricants Tema 9: Rodaments Tema 10: Coixinets

Llibre de text recomanat: HALLING. J. Principles of Tribology. The MacMillan Press Ltd., 1978. Altra bibliografia: Tribologia i lubricació. Apunts editats de l’assignatura.


10. ITINERARI CURRICULAR DEL GRADUAT SUPERIOR EN TECNOLOGIES DEL MEDI AMBIENT És un ensenyament propi de la Universitat Rorvira i Virgili de segon cicle de 150 crèdits (106.5 d’obligatoris, 28.5 d’optatius i 15 de lliure elecció) i s’estructura en dos cursos i cada curs es divideix, alhora, en dos períodes quadrimestrals. En el present curs acadèmic 2002-2003 només s’activarà el primer curs. A continuació es presenten unes taules on es mostra un exemple de distribució de les assignatures que integren el pla d’estudis en els quatre quadrimestres que composen la carrera. En elles s’inclou, a més a més, una distribució orientativa de crèdits optatius de l’ensenyament i crèdits de lliure elecció.


O/Ll Tot.

Primer Quad.

• Enginyeria de Processos I • Laboratori Enginyeria Ambiental I • Mecànica de Fluids • Ecologia • Enginyeria d’Obres • Geologia i Edafologia • Crèdits optatius

3 0 3 3 3 3

1,5 0 1,5 1,5 1,5 1,5

0 4,5 0 0 0 0

12

4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 12

TOTAL 1r quadrimestre 15 7,5 4,5 12 39 Segon Quad.

• Enginyeria de Processos II • Laboratori Enginyeria Ambiental II • Meteorologia i Climatologia • Hidrologia superficial i subterrània • Tractament de la Contaminació Atmosf. • Control i Recuperació de Sols • Crèdits Optatius

3 0 3 3 3 3

1,5 0 1,5 1,5 1,5 1,5

0 4,5 0 0 0 0

12

4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 12

TOTAL 2n quadrimestre 15 7,5 4,5 12 39 TOTAL 1r curs 30 15 9 24 78


Assignatura Teoria Probl. Pràctiq. Total Primer quadrimestre • Processos Industrials • Reactors Químics • Producció i Gestió de l’Energia • Energies Renovables • Modelització i Computació de Processos Industrials Segon quadrimestre • Economia i Organització Industrial • Territori i Societat • Processos de Separació

4,5 4,5 4,5 4,5 3,5 6 6 4,5

1,5 1,5 1,5 1,5 0 0 0 1,5

0 0 0 0 2,5 0 0 6

6 6 6 6 6 6 6 6

TOTAL optatives GSTMA 38 7,5 8,5 48


CONTROL I RECUPERACIÓ DE SOLS

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



ECOLOGIA

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Bioquímica i Biotecnologia Professor/a/s/es : Maria Francesca Fort Marsal Objectius de l'assignatura: Es desitja proporcionar a l'alumne: 1- Un coneixement general de la ciència anomenada ecologia, basat en còm s'estructura i funciona un ecosistema. 2- Es pretèn aconsseguir que l'alumne incorpori la idea de sostenibilitat en la seva vida diària i que aprengui a respectar i a conservar el medi ambient. 3- La capacitat d'obtenir i utilizar informació científica a partir de les fonts bibliogràfiques. 4- La capacitat d'exposar els coneixements adquirits de manera raonada i coherent. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: TEORIA: Examen escrit amb un valor sobre la nota final d'un 70%. SEMINARIS: Col.loquis a partir de textos i articles amb un valor sobre la nota final d'un 20%. TREBALL EN GRUP: El trevall en grup és obligatori i constarà d'una exposició oral i una pregunta a l'examen, amb un

valor sobre la nota final d'un 10%.

*Es considerarà que l'alumne ha aprovat l'assignatura quan hagi aprovat cada part (examen teòric+ seminaris+ treball en grup) per separat.

NOTA: La professora es reserva el dret a introduir els canvis de temari que consideri oportuns, amb la finalitat de millorar qualitativament els coneixements i l'enfoc d'aquesta assignatura.

Programa: BLOC 1: INTRODUCCIÓ

TEMA 1. EL REPTE DE CONSERVAR EL NOSTRE PLANETA

BLOC 2: ECOLOGIA

TEMA 2. L'ENTORN DELS ÉSSERS VIUS TEMA 3. LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES TEMA 4. EQUILIBRI I DESEQUILIBRI D'UN ECOSISTEMA TEMA 5. ECOLOGIA DE LES POBLACIONS Llibre de text recomanat: *BEGON, HARPER J.L.iTOWNSED C.R, Ecologia. editorial Omega. 1999. Altra bibliografia: *CHIRAS D., Environmental Science. Action for a sustainable Future. Ed. The Benjamin/ Cummings. 1994

*FOLCH R., Ambiente, acción y ética. Ed. Ariel. 1998.

*MARGALEF R., Ecologia. Planeta 1992.

*MASTERS G., Introduction to environmental engineering and science. Prentice-Hall, Inc 1991.

*NOVO M., Los desafios ambientales. Reflexiones para un futuro sostenible. Ed. Universitas,S.A. 1999 *SANZ J., La contaminación atmosférica. MOPT. Ministerio de obras públicas y transportes 1991.

*TAYLER J., Ecologia y Medio Ambiente. Grupo Editorial Iberoamérica 1994.

*TURK A., and col., Tratado de ecologia. Interamericana 1988.


ECONOMIA I ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Optativa Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6 Teor.: 6 Prob.: 0 Pràct.: 0 Departament : Gestió d’Empreses Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



ENERGIES RENOVABLES Ensenyament: Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient. Tipus: Optativa Curs 1r Quadrimestre: 1r Crèdits Totals: 6 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament: Enginyeria Química Professor/a/s/es : Joan Salvadó Objectius de l'assignatura: • Analitzar les necessitats energètiques individuals i col∙lectives en el context d’un país

desenvolupat. • Avaluar els recursos energètics utilitzats per cobrir aquestes necessitats. • Presentar les fonts d’energies renovables existents. Inventari de les mateixes, tecnologies

disponibles i aplicacions. • Discutir i proposar, per una varietat d’aplicacions, un model sostenible de cobertura de

les necessitats energètiques. Mètode docent de l'assignatura: L’assignatura es desenvoluparà en base a sessions de treball en grup combinades amb presentacions dels continguts principals per part dels professor (s) de l’assignatura i per part dels experts en diferents camps que seran convidats. Es preveu fer diverses visites a plantes de producció d’energies renovables. Avaluació:. Es realitzarà una avaluació continuada a través dels diversos treballs que s’aniran proposant al llarg del curs (25% de la nota) les darreres setmanes estaran dedicades a la realització d’un treball integrador (75% de la nota). El professor proposarà la qualificació de cada alumne en acabar el curs. Si hi ha un nombre elevat d’absències, es realitzarà un examen final. Aquells que vulguin variar la qualificació adjudicada inicialment es poden presentar a l’examen final. La qualificació en segona convocatòria dependrà només de l’examen.

Programa: 1.-Introducció. Necessitats energètiques. Sector industrial, serveis, transport i domèstic. Fonts d’energia. Petroli, carbó, gas natural, nuclear, renovables. Aplicació. Inventari i ubicació geogràfica. Tecnologies utilitzades. 2.- Energia Solar Tèrmica. Mapa solar. Tecnologies disponibles. Disseny d’un equipament domèstic 3.- Energia Solar Fotovoltaica. Fonaments. Tipus de cel∙les. Aplicacions. Electrificació d’una masia. 4.- Energia Eòlica. Mapa eòlic. Tipus d’aerogeneradors i rendiments. Distribució 5.- Energia Hidràulica. Evolució històrica. Tecnologia. Situació actual. 6.- Energia de la Biomassa. Què s’entén per biomassa. Inventari. Combustió . Piròlisi. Gasificació. Biocombustibles. Hidrogen. 7.- Energia Geotèrmica 8.- Debat: Implicacions Ambientals i Socials de les energies renovables. 9.- Projecte d’integració d’energies renovables (veieu propostes més endavant).

Llibre de text recomanat: ENERGÍAS RENOVABLES PARA EL DESARROLLO. José Mª De Juana, Coordinador. Ed. Paraninfo, 2002. www.paraninfo.es


ENGINYERIA DE PROCESSOS I

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



ENGINYERIA DE PROCESSOS II

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



ENGINYERIA D’OBRES

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Francesc Ferrando Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa: Materials estructurals per a la construcció.

Ciment, acer, ceràmiques, pedra. Determinació de característiques Criteris de selecció Control de qualitat

Accions sobre les edificacions. Determinació de càrregues gravitatòries de vent, sísmiques i sobrecàrregues d' us.

Elements constructius Cobertes. Estructures. Tancaments. Fonamentacions

Introducció a la teoria d'estructures. Estats de tracció i compressió. Vinclament. Tallant flexió i torsió. Accions combinades

Murs de contenció. Empentes de la terra i de les aigües. Estabilitat. Determinació de les flexions. Armat del formigó.

Moviments de terres. Maquinària.

Cubicació de terres


http://biblioteca.urv.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?authority=0151-08280&conf=080000++++++++++++++





GEOLOGIA I EDAFOLOGIA Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assig. : Obligatòria Curs :1r Quad.: 1r Crèdits Tot. : 4,5 Teor.: 3 Probl.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/s : Jesús Sueiras Objectius de l'assignatura: Estudi intoductòri dels materials constitutius de l’escorça terrestre, tipus de roques, capes freàtiques, perfils, pel que fa a la Geologia, i estudi introductòri del sòl, la seva composició, reactivitat, i degradació i les seves relacions amb l’home i el medi ambient, pel que fa a l’edafologia. Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Química. Mètode docent de l'assignatura: Donat que aquesta és una assignatura molt visual, es combinen les sessions expositives amb abundància de material visual amb una alta interacció professor-alumne i sortides de camp. Programa: • Què és la Geologia. • Matèria i minerals. Composicions químiques. • Roques ígnees. • Meteorització i sòl. • Roques sedimentàries i metamòrfiques. • Aigües superficials i soterrànies. Contaminacions. • Tectònica de plaques. Formació de les muntanyes. • Geologia de la Península Ibèrica. • Què és l’Edafologia. • Morfologia, textura, components orgànics i inorgànics del sòl. • Reaccions de superficie. Adsorció i intercanvi iònic. • Acidesa, basicitat, hidrologia, aireació, fluxe de calor i temperatura del sòl. • Ecologia, factors formadors, cartografia del sòl. • Degradació natural del sòl. • Degradació del sòl per l’home. Contaminants. • Estratègies per la remediació de la contaminació. ________________________________________________________________________________ Llibres de text recomanats: TARBUCK i LUTGENS. “Ciencias de la Tierra. Introd. a la Geología física”. Prentice Hall. 1999. J. PORTA, M. LOPEZ i C. ROQUERO. “Edafología para la agricultura y el medio ambiente”. Ed. Mundi-Prensa. 1999. Altra bibliografia: J.M. AMIGÓ, L.E. OCHANDO. “Geologia i química del cosmos i la Terra”. Ed. Universitat de València. 2002. M. BONNEAU, B. SOUCHIER. “Edafología 2. Constituyentes y propiedades del suelo” Ed. Masson. 1987.


HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



LABORATORI D’ENGINYERIA AMBIENTAL I

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 4,5 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



LABORATORI D’ENGINYERIA AMBIENTAL II

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 0 Prob.: 0 Pràct.: 4,5 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



MECÀNICA DE FLUIDS

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Robert M. Gilabert Objectius de l'assignatura: Analitzar els fenòmens de transport de quantitat de moviment en canonades i canals mitjançant balanços de matèria i d'energia mecànica. Conèixer els elements que componen els sistemes de transport de fluids Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura: Classes magistrals on s'exposaran els conceptes fonamentals, resolució de problemes en grup tutoritzades pel professor.

Programa: Propietats i naturalesa dels fluids: Densitat i viscositat. Mesures. Llei de Newton de la viscositat. Hidrostàtica: Camp de pressió. Mesura de la pressió. Forces sobre superfícies submergides. Flux de fluids. Balanç de matèria. Balanç d'energia mecànica. Pèrdues d'energia mecànica. Fluxos laminars i turbulents. Tipus i selecció i de bombes. Mesures de pressió, cabal i velocitat. Flux en un canal obert. Cabal. Obstacles al flux. Mesures del cabal.

Llibre de text recomanat: Altra bibliografia: Mott, R. L. Mecánica de fluidos aplicada. 4ª ed. Prentica-Hall, 1996. Fox, R. W., McDonald, A. T. Introduction to Fluid Mewchanics, 4ª ed. (versió SI). Wiley, 1994. White, F. M. Fluid Mechanics. 4th. ed. MacGraw-Hill 1999.


METEREOLOGIA I CLIMATOLOGIA

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



MODELITZACIÓ I COMPUTACIÓ DE PROCESSOS INDUSTRIALS

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6 Teor.: 3,5 Prob.: 2,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



PROCESSOS INDUSTRIALS

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Optativa Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



PROCESSOS DE SEPARACIÓ

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Optativa Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



PRODUCCIÓ I GESTIÓ DE L’ENERGIA

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Optativa Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Mecànica Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



REACTORS QUÍMICS

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Optativa Curs: 1r Quad.: 1r Crèdits Totals : 6 Teor.: 4,5 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



TERRITORI I SOCIETAT

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Optativa Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 6 Teor.: 6 Prob.: 0 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



TRACTAMENT DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Ensenyament : Graduat Superior en Tecnologies del Medi Ambient Tipus Assign. : Obligatòria Curs: 1r Quad.: 2n Crèdits Totals : 4,5 Teor.: 3 Prob.: 1,5 Pràct.: 0 Departament : Enginyeria Química Professor/a/s/es : Objectius de l'assignatura: Assignatures que es recomana haver cursat prèviament: Mètode docent de l'assignatura:

Programa:



11. HORARIS


HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA PRIMER CURS 02/03

PRIMER QUADRIMESTRE 1 grups de teoria (M0) 2 grups de problemes (P1 i P2) Aules: M0 i P1 matí aula 107, M0 i P1 tarda aula 112, P2 aula 111

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8-9 Química Física

QF

Prob. QI (P1)

Prob. CAL (P2)

Química Inorgànica

QI

9-10 Àlgebra AL

Àlgebra AL

Fonaments d'Enginyeria

Química FEQ

Química Física QF


QI

10-11 Càlcul CAL

Càlcul CAL

FEQ

Prob. CAL (P1)

Prob. QF (P2)

Prob.CAL (P1)

Prob. AL (P2)

11-12 Física FIS

Càlcul CAL

FEQ

Prob. AL (P1)

Prob.CAL (P2)

Química Física QF

12-13 Física FIS

Prob. QF (P1)

Prob. QI (P2)


QI

Càlcul CAL

Prob. FEQ (P1)

Prob. FEQ (P2)

13-15 15-16 Prob. FIS (P1)

Prob. FIS (P2)

Prob. FIS (P1)

Prob. FIS (P2)

16-17 Física FIS

Física FIS

Aquests horaris són susceptibles a canvis que es publicarien al tauler d’anuncis de l’Escola.


HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA PRIMER CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE 1 grup de teoria (M0) 2 grups de problemes (P1, P2). 4 grups de pràctiques (L1, L2, L3 i L4). Aules: M0 i P1 matí aula 107, M0 i P1 tarda aula 112, P2 aula 111

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9-10 Química

Analítica QA

Fenòmens de Transport (FT)

Química Analítica

QA

Mecànica de Fluids (MF)

Estadística EST

10-11 Prob. QA (P1)

Prob. EST (P2)

FT

Química Analítica

QA

MF

Prob. MN (P1)

Prob. QA (P2)

11-12 Estadística EST

Prob. FT (P1)

Prob. FT (P2)

Mètodes Numèrics

MN

Prob. MF (P1)

Prob. MF (P2)

Laboratori de Fenòmens de

Transport

12-13 Prob. EST (P1)

Prob. MN (P2)

Prob. FT (P1)

Prob. FT (P2)

Mètodes Numèrics

MN

Prob. MF (P1)

Prob. MF (P2)


Transport

13-14 Laboratori de Fenòmens de

Transport

14-17


Transport


Transport


Transport


Transport


Transport 17-20


Transport


Transport


Transport


Transport


Els grups realitzaran les pràctiques segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques, en les que cada grup alternarà l'horari de 14 a 17 amb l'horari de 17 a 20 h. L1: 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13; L2: 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14; L3: 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13; L4: 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14


HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA SEGON CURS 02/03

PRIMER QUADRIMESTRE 2 grups de teoria (M1 i M2) 2 grups de problemes (P1, P2) 4 grups de pràctiques (L1, L2, L3, L4). Aules: M0 i P1 aula 102, P2 aula 114,

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9-10 Operacions

d'Intercanvi de Calor OIC

Prob. OIC (P1) TPCE Pràc.

TPCE (P3,P4)

Termodinàmica Tècnica I

TT I

Prob. OIC (P1)

Tècniques de Programacio i Computació a l'Enginyeria

10-11 Operacions

d'Intercanvi de Calor OIC

Dibuix Tècnic per Enginyeria

Química DTEQ

Termodinàmica Tècnica I

TT I

Prob. OIC (P2) Pràc. TPCE (P3,P4)

11-12 Tècniques de Comunicació a

l'Enginyeria TCE


Química DTEQ

Termodinàmica

Tècnica I TT I

Electrotècnia

Pràc. TPCE (P1,P2)

12-13 Prob. de TCE (P1)

Prob. de TCE

(P2)


Química DTEQ

Prob. TT I (P1)

Prob. TT I (P2)

Electrotècnia

Pràc. TPCE (P1,P2)

Prob. OIC (P2)

14-16 16-18 18-20

Lab. Electrotècnia

Lab. Electrotècnia

Lab. Electrotècnia

14-18 Laboratori de

Química I Laboratori de




Química I

14-17

Laboratori d'Enginyeria Química I





Es recomana de l'assignatura extracurricular de Dibuix Tècnic per Enginyeria Química als alumnes que no hagin cursat dibuix a COU. Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori de Química I segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques:L1: 2, 6, 10; L2: 2, 6, 10; L3: 3, 7, 11; L4: 3, 7, 11. Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori d’Electrotècnia segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques:L1: 1,3,8,12,13,14; L2: 3,8,10,12,13,14; L3: 2,4,5,9,14; L4: 4,5,9,11,14. Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori d'Enginyeria Química I segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques:L1: 4, 5, 8, 9; L2: 3, 4, 7, 8; L3: 8, 9, 12, 13; L4: 9, 10, 13, 14.



HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA SEGON CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE

1 grup de teoria (M0)* 2 grups de problemes (P1, P2) 4 grups de pràctiques (L1, L2, L3, L4) Aules: M1 i P1 aula 102, P2 aula 114, M2 aula 117

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8-9 Prob. MME (P3)

Prob. MME (P4)

Prob. MME (P3)

Prob. MME (P4)

Prob. EGE (P1)

Lab. EGE (L3)

9-10 Química Orgànica

QO (M1 i M2)

Cinètica Aplicada

CAPL

Mètodes Matemàtics a l'Enginyeria

(MME)

Prob. EGE (P1)

Lab. EGE (L4)

QO (M1 i M2)

10-11 Química Orgànica

QO (M1 i M2)

CAPL MME Prob. EGE (P2)

Lab. EGE (L1)

Prob. QO (P3)

11-12 Prob. CAPL (P1)

Prob. QO (P2)

Bioquímica BQ

Prob. MME (P1)

Prob. MME (P2)

Prob. EGE (P2)

Lab. EGE (L2)

CAPL

12-13 Prob. QO (P1)

Prob. CAPL (P2)

Bioquímica BQ

Prob. MME (P1)

Prob. MME (P2)

Expressió Gràfica a

l'Enginyeria (EGE)

Bioquímica BQ

14-18

Laboratori de Química II





14-17






Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori de Química II segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 1, 6, 11; L2: 2, 7, 12; L3: 2, 7, 12; L4: 1, 6, 11. Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori d'Enginyeria Química I segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 2, 4, 7, 8, 13; L2: 3, 5, 8, 9,14; L3: 2, 6, 7, 10, 12; L4: 4, 7, 8, 9, 12. Les pràctiques de Bioquímica s’efectuaran la setmana 13 per als grups L1 i L2, i la setmana 14 per als grups L3 i L4, amb l’horari de 15.30 a 18.30 hores, al Laboratori de Bioquímica de la Facultat de Química (edifici 1, 3a planta, de la plaça Imperial Tàrraco). * L’assignatura de Química Orgànica té 2 grups de teoria (M1, M2) i 3 de problemes (P1, P2, P3)



HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA TERCER CURS 02/03

PRIMER QUADRIMESTRE 1 grup de teoria (M0). 2 grups de problemes (P1 i P2). 12 grups de pràctiques (L1, ... , L12). Aules: M0 i P1 aula 103, P2 aula 114

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

9-10

Prb FEBQ (P1)

Fonaments d’Enginyeria Bioquímica

FEBQ

Operacions de Separació

(OPS)

10-11

Reactors Químics

RQ

Química Industrial

QIN

Operacions de Separació

(OPS)

Química Industrial

QIN

Prb MF II (P1)

11-12

Reactors Químics

RQ

Química Industrial

QIN


FEBQ

Pro QIN (P1)

Pro QIN (P2) Prb MF II

(P1)

12-13

Operacions de

Separació (OPS)

Tecnologia del Medi Ambient

TMA


FEBQ

Prob RQ (P1)

Prob RQ (P2)


TMA

13-14

Prob OPS (P1)

Prob OPS

(P2)


TMA

Prb FEBQ (P2)

Reactors Químics

RQ

Prob TMA (P1)

Prob TMA (P2)

14-15 15-16 Laboratori

d'Enginyeria Química II

Mecànica de Fluids II

MF II

Laboratori d'Enginyeria Química II


16-17 Laboratori d'Enginyeria Química II

Mecànica de Fluids II

MF II



17-18 Laboratori d'Enginyeria Química II

Prb MF II (P2)



18-19 Prb MF II (P2)

Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori d'Enginyeria Química II segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1, L4, L7, L10: 1, 2, 3, 4, 5. L2, L5, L8, L11: 6, 7, 8, 9, 10. L3, L6, L9, L12: 11, 12, 13, 14, 15.



HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA TERCER CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE 1 grup de teoria (M0) 2 grups de problemes (P1 i P2) 8 grups de pràctiques (L1, ... , L12) Aules: M0 i P1 aula 103, P2 aula 114


Industrial QIN

Processos de Separació

PS

Termodinàmica Tècnica II

TT2

Enginyeria de la Reacció

Catalítica ERC

Màquines Hidràuliques

MH

10-11 Prob. QIN (P1)

Prob. QIN (P2)

Prob. TT2 (P1)

Prob. TT2 (P2)


TT2

Enginyeria de la Reacció Catalít.

ERC


MH 11-12 Enginyeria de la

Reacció Catalítica

ERC


TT2

Control i Instrument.

CI

Simulació i Optimització de Processos

Químics SOPQ

Prob. MH (P1)

Prob. MH (P2)

12-13 Prob. ERC (P1)

Prob. ERC (P2)


Químics SOPQ

Control i Instrument.

CI

Prob. PS (P1)

Prob. PS (P2)

Prob. CI (P1)

Prob. CI (P2)

13-14

Laboratori SOPQ (L1-L4)


Químics SOPQ


MH

Laboratori SOPQ

(L9-L12)

Control i Instrumentació

CI

15-18 Laboratori

d'Enginyeria Química II


PS (de 15 a 17 h)



15-18 Laboratori de Termodinàmica

Tècnica II

Laboratori SOPQ (L5-L8)

(de 17 a 18h)

Laboratori de Termodinàm.

Tècnica II

Laboratori de Termodinàmica

Tècnica II

Laboratori de Termodinàmica

Tècnica II

Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori d'Enginyeria Química II segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1, L4, L7, L10: 3, 4, 7, 11, 13. L2,L5,L8,L11: 1, 5, 8, 12, 14. L3,L6,L9,L12: 2, 6, 9, 10, 15. Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori de Termodinàmica Tècnica II segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1, L5,L9: 1, 5, 9 (2 sess); L2, L6,L10: 2, 6, 10 (2 sess); L3, L7,L11: 3, 7, 11 (2 sess); L4, L8,L12: 4, 8, 12 (2 sess).



HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA

QUART CURS 02/03 PRIMER QUADRIMESTRE

1 grup de teoria i problemes (M0). 8 grups de pràctiques (L1, L2, L3, L4, L5, L6, L7 i L8) Aules: M0 aula 104

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8-9

9-10

Enginyeria de Polímers

Producció i Gestió de l'Energia

PGE

Enginyeria de

Productes Enginyeria de Polímers

10-11

Prob. Enginyeria de

Polímers


PGE

Prob.

Enginyeria de Productes

Prob. Enginyeria de Polímers

11-12

Pràctiques de Direcció de

Projectes PDP

Projectes Pràctiques de Direcció de

Projectes PDP


Projectes

PDP


Projectes PDP

12-13

Principis de Sistemes

Polimèrics PSP

Prob. Projectes Producció i Gestió de l'Energia

PGE

PSP

13-14

PSP Prob. PGE Prob. PSP

14-15 15-19 Laboratori de

Processos de Fabricació

LPF

Laboratori de Processos de Fabricació

LPF


LPF


LPF


LPF 19-20 Laboratori de


LPF


LPF


LPF


LPF

Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori de Processos de Fabricació segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 1, 7, 13, 19, 25; L2: 2, 8, 14, 20, 26; L3: 3, 9, 15, 21, 27; L4: 4, 10, 16, 22, 28; L5,L7: 5, 11, 17, 23, 29; L6,L8: 6, 12, 18, 24, 30.



HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA QUART CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE 1 grup de teoria i problemes (M0). 8 grups de pràctiques (L1, L2, L3, L4, L5, L6, L7 i L8) Aules: M0 aula 104

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8-9 Enginyeria de

Productes 9-10 Ciència dels

Materials CIEN

Economia i Organització

Industrial EOI


Industrial EOI

Disseny d’Equips i

Instal∙lacions DEQINS

Prob. Enginyeria de

Productes

10-11 CIEN


Industrial EOI


Industrial EOI



Prob. Tècniques Estad. i Control de Qualitat s

11-12 Pràctiques de Direcció de

Projectes PDP

Ciència dels Materials

CIEN

Prob. Projectes Tècniques Estad. i Control

de Qualitat

PDP

12-13 Disseny d’Equips i


PDP Prob. Projectes PDP Prob. DEQINS

13-14



Prob. CIEN Prob. Tècniques Estad. i Control

de Qualitat

Prob. DEQINS

15-19 Laboratori de


LPF


LPF


LPF


LPF


LPF 19-20 Laboratori de


LPF


LPF


LPF


LPF



HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA CINQUÈ CURS 02/03

PRIMER QUADRIMESTRE Les vuit primeres setmanes: Pràctiques a la Indústria a jornada completa, de dilluns a divendres. 1 grup de teoria i problemes (M0). 8 grups de Projectes (P1, P2, P3, P4, P5, P6, P7, P8). Aules: M0 aula 109

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 10-12 LAB INV LAB INV LAB INV LAB INV 12-13 Modelització i

Computació de Processos Industrials

MCPI

Modelització i Computació de

Processos Industrials

MCPI



MCPI

Pràc. Modelització i Computació de


MCPI



MCPI 13-14 Modelització i

Computació de Processos Industrials

MCPI



MCPI



MCPI



MCPI



MCPI

15-16 Anàlisi Energètica de

Processos AEPR

16-17 Dispersió de Contaminants

Dispersió de Contaminants

Anàlisi Energètica de

Processos AEPR

Prob. Anàlisi Energètica de

Processos AEPR

17-18 Dispersió de Contaminants

Prob. Dispersió de

Contaminants

Anàlisi Energètica de

Processos AEPR

18-19

Control Avançat

CA

Control Avançat

CA

Control Avançat

CA

19-20 Control

Avançat CA

Control Avançat

CA

Control Avançat

CA 20-

20.30 Control

Avançat CA

Control Avançat

CA

L’assignatura Control Avançat s’impartirà durant les setmanes 9, 10, 11, 12, 13 i 14 (2 sess). L’assignatura Laboratori d’Investigació s’impartirà durant les setmanes 9, 10, 11, 12, 13 i 14 (2 sess).



HORARIS ENGINYERIA QUÍMICA CINQUÈ CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE 1 grup de teoria i problemes (M0). 8 grups de Pràctiques (L1, .., L8) 8 grups de Projecte Final de Carrera (P1, ..., P8) Aules: M0 aula 109

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9-10 Gestió

Ambiental Prob.

Tractament d'Aigües

10-11 Prob. Gestió Ambiental



11-12 Laboratori d’Investigació

LABINV L1,...,L8

Tractament de la

Contaminació Atmosfèrica

LAB RMI Tractament de

la Contaminació Atmosfèrica

Laboratori d’Investigació

LABINV L1,...,L8

12-13 Transport de Fluids no

Newtonians TFN

Tractament de la


RMI Transport de

Fluids no Newtonians

TFN

Gestió Ambiental

13-14 Prob. TFN Resistència de Materials Industrials

RMI

RMI Transport de Fluids no

Newtonians TFN

14-15 15-16 Projecte Final

de Carrera Projecte Final




de Carrera 16-17 Projecte Final

















de Carrera



HORARIS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESP. EN QUÍMICA INDUSTRIAL PRIMER CURS 02/03

PRIMER QUADRIMESTRE 1 grup de teoria (M0) 2 grups de problemes (P1, P2) 5 grups de pràctiques (L1, L2, L3, L4, L5) Aules: M0 i P1 aula 118, P2 aula 115

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9-10 Càlcul

Càlcul

Principis de

Física PF

Fonaments de Química

FQ


FQ 10-11 Àlgebra

ALG Prob. FQ (P1) Principis de

Física PF


FQ

Prob. FQ (P2)

11-12 Prob. ALG (P1)

Prob. Càlcul (P2)

Prob. FEQ (P1)

Prob. FEQ (P2)

Prob. FEQ (P1)

Prob. FEQ (P2)

Principis de Física

PF

Prob. PF (P1)

Prob. CAL (P2)

12-13 Prob. Càlcul (P1)

Prob. ALG (P2)

Fonaments d'Enginyeria Química FEQ

Càlcul

Pr. IAI (P1)

Pr. PF (P2)

Càlcul

13-14 Fonaments d'Enginyeria Química FEQ

Introducció a la Informàtica

IAI

Àlgebra ALG

Introducció a la Informàtica

IAI

Prob. CAL (P1)

Prob. IAI (P2) 14-15 15-16 Lab. IAI (L1) Lab. PF (L1) Lab. PF (L3) 16-17 Lab. IAI (L2) Lab. PF (L1) Lab. PF (L3) 17-18 Lab. IAI (L3) Lab. PF (L2) Lab. PF (L4) 18-19 Lab. IAI (L4) Lab. PF (L2) Lab. PF (L4) 19-20 Lab. IAI (L5) Lab. PF (L5) 20-21 Lab. PF (L5)



HORARIS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESP. EN QUÍMICA INDUSTRIAL PRIMER CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE

1 grup de teoria (M0) 2 grups de problemes (P1, P2) 5 grups de pràctiques (L1, L2, L3, L4, L5) Aules: M0 i P1 aula 118, P2 aula 115


Orgànica (QO)

Química Analítica (QA)

Química Orgànica (QO)


Mètodes Numèrics

(MN))

10-11 Prob. QO (P1)

Prob. TEQ (P2)

Prob. QA (P1)

Prob. TEQ (P2)

Prob. EST (P1)

Prob. QO (P2)


Química Orgànica (QO)

11-12 Termoelectro-química (TEQ)

Mètodes Numèrics (MN)

Estadística Aplicada (EST)

Prob. TEQ (P1)

Prob. EST (P2)

Prob. EST (P1)

Prob. QA (P2 12-13 Termoelectro-

química (TEQ) Prob. TEQ (P1)

Prob. MN (P2)

Estadística Aplicada (EST)

Termoelectro-química (TEQ)

Prob. MN (P1)

Prob. EST (P2)

14-18

Laboratori de

Química I

Laboratori de

Química I

Laboratori de

Química I

Laboratori de

Química I

Laboratori de

Química I

Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori de Química I segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 3, 8, 13; L2: 3, 8, 13; L3: 4, 9, 14, L4: 4, 9, 14, L5: 4, 9, 14



HORARIS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESP. EN QUÍMICA INDUSTRIAL SEGON CURS 02/03

PRIMER QUADRIMESTRE 1 grup de teoria i problemes (M0) 3 grups de pràctiques (L1, L2, L3). Aules: M0 i P1 aula 117

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8-9 Enginyeria

Fluidomecànica EFM

Prob. DRQ Cinètica Aplicada

CAP 9-10 Disseny de

Reactors Químics

DRQ

Enginyeria Fluidomecànica

EFM

Disseny de Reactors Químics

DRQ

Cinètica Aplicada

CAP

10-11 Disseny de Reactors Químics

DRQ

Laboratori de Tecnologia

Elèctrica

Prob. QI

11-12 Cinètica Aplicada

CAP


Elèctrica

Tecnologia Elèctrica

TE

Química Industrial

QI

Prob. EFM

12-13 Prob. CAP


Elèctrica

Tecnologia Elèctrica

TE

Prob. QI Enginyeria Fluidomecànica

EFM




14-18 Laboratori de Química II



Elèctrica


Elèctrica


Elèctrica 18-20

Anglès Anglès Química

Industrial QI

Química Industrial

QI

Química Industrial

QI

Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori de Química II segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 4,8,12; L2:5,9,13; L3:4,8,12. Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori de Tecnologia Elèctrica segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 1,2,6,10,11,12; L2: 1,7,10,12; L3: 2,6,7,9,10,12,13,14.



HORARIS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESP. EN QUÍMICA INDUSTRIAL SEGON CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE

1 grup de teoria i problemes (M0) 3 Grups de pràctiques (L1, L2, L3). Aules: M0 i P1 aula 117

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9-12 Laboratori

d'Enginyeria Química

Laboratori d'Enginyeria

Química


Química


Química


Química 9-12 Laboratori

d'Operacions Unitàries

Laboratori d'Operacions

Unitàries

Laboratori d'Operacions

Unitàries 12-13 Operacions

Bàsiques de Separació

Prob. Operacions Bàsiques de Separació

Enginyeria Tèrmica (ET)

13-14 Operacions Bàsiques de Separació

Prob. ET (P1)

14-15 15-16 Expressió

Gràfica a l'Enginyeria

(EGE)


Control de Processos (CP)

Prob. ET (P2)

16-17 Prob. EGE (P1)

Prob. EGE (P2)

Control de Processos (CP)


Prob. CP (P1)

Prob. CP (P2)

17-18 Prob. EGE (P1)

Prob. EGE (P2)

Prob. CP (P1)

Prob. CP (P2)

Corrosió (CO)

Corrosió (CO)

18-19 Lab. EGE (L1)

Lab. EGE (L3)

Tribologia i Lubricació

(TL)

Prob. CO

Corrosió (CO)

19-20 Lab. EGE (L2) Tribologia i Lubricació

(TL)

Prob. TL

Tribologia i Lubricació

(TL)

Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori d'Enginyeria Química segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques:L1: 3, 6, 9, 12; L2: 4, 7, 10, 13; L3: 5, 8, 11, 14. Les assignatures Control de Processos, Expressió Gràfica a l’Enginyeria i Enginyeria Tèrmica tenen dos grups de problemes (P1 i P2) L’assignaura optativa de Laboratori d’Operacions Unitàries solament té un únic grup de pràctiques i es realitzarà a les setmanes: 2, 4, 6, 8 i 10



HORARIS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESP. EN QUÍMICA INDUSTRIAL TERCER CURS 02/03

PRIMER QUADRIMESTRE 1 grup de teoria i problemes (M0) 2 grups de pràctiques (L1, L2) Aules: M0 i P1 aula 113

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9-10 Càlcul i

Disseny Bescanvi de

Calor CDBC

Contaminació Ambiental

CAM

Estadística i Manteniment

EiM

Simulació d’Operacions

Unitàries (SOU)

10-11 Prob. CDBC Contaminació Ambiental

CAM

Prob. EiM Prob. SOU

11-12 Oficina Tècnica OFT

Estadística i Manteniment

EiM

OFT Prob. SOU

12-13 Prob. OFT Estadística i Manteniment

EiM

Prob. OFT CDBC

14-15 15-16 Laboratori Laboratori Laboratori 16-17 Economia i

Organització Industrial

EIO

Laboratori Laboratori Economia i Organització

Industrial EIO

Laboratori

17-18 Prob. EIO Laboratori Laboratori Economia i Organització

Industrial EIO

Laboratori

18-19 Maquinària i Manteniment

(MiMa)

Elements de Control

ELC

Maquinària i Manteniment

(MiMa)

19-20 Maquinària i Manteniment

(MiMa)

Elements de Control

ELC

Prob. MiMa

Els grups realitzaran les pràctiques de LABORATORI D'ENGINYERIA FLUIDODINÀMICA segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 2,3,4,5(1sess); L2: 9,10,11,12(1sess); Els grups realitzaran les pràctiques de LABORATORI D'ENGINYERIA TÈRMICA segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 5(1sess) 6,7,8; L2: 2,3,4,5(1sess) Els grups realitzaran les pràctiques de Laboratori d'ELEMENTS DE CONTROL segons la següent distribució, en setmanes senceres de pràctiques: L1: 9,10,11,12(1sess); L2: 5(1sess) 6,7,8



HORARIS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESP. EN QUÍMICA INDUSTRIAL TERCER CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE

1 grup de teoria i problemes (M0) 3 grups de pràctiques (L1, L2, L3) Aules: M0 i P1 aula 113 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9-10 10-11 Control i

Monitorització del Medi Ambient

Control i Monitorització

del Medi Ambient

11-12 Control i Monitorització

del Medi Ambient

Prob. Control i Monitorització

del Medi Ambient

12-13 13-14 15-16 16-17 17-18 Manteniment

Industrial MI

Seminaris PFC I

18-19 Manteniment Industrial

MI

Seminaris PFC I Seminaris PFC I Manteniment Industrial

MI

Seminaris PFC I

19-20 Seminaris PFC II

Seminaris PFC II

Seminaris PFC II

Prob. Manteniment

Industrial MI

Seminaris PFC II

20-21 Els alumnes matriculats de 6 crèdits de Pràctiques a la Indústria han de fer 2 mesos de pràctiques a temps complet. Els alumnes matriculats de 9 crèdits de Pràctiques a la Indústria han de fer 3 mesos de pràctiques a temps complet. Els alumnes matriculats de 12 crèdits de Pràctiques a la Indústria han de fer 4 mesos de pràctiques a temps complet.



HORARIS GRADUAT SUPERIOR EN TECNOLOGIES DEL MEDI AMBIENT PRIMER CURS 02/03

PRIMER QUADRIMESTRE 1 grup de teoria i problemes (M0). 2 grups de pràctiques (L1, L2) Aules: M0 aula 105

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8-9 Geologia i

Edafologia Energies

Renovables Energies

Renovables Energies

Renovables Prob. Energies

Renovables

9-10

Prob. Mecànica de Fluids


Enginyeria de Processos I

Ecologia Mecànica de Fluids

10-11

Reactors Químics



Ecologia Mecànica de Fluids

11-12

Reactors Químics

Prob. Enginyeria de

Processos I

Prob. Ecologia Geologia i Edafologia

12-13










Prob Reactors Químics






13-14





Prob. Producció i Gestió de l'Energia



Reactors Químics




d'Enginyeria Ambiental I


Enginyeria d’obres

16-17 Laboratori d'Enginyeria Ambiental I

Enginyeria d’Obres

Prob. Enginyeria d’Obres

17-18 Laboratori d'Enginyeria Ambiental I

Prob. Geologia i Edafologia

18-19 Processos Industrials

Prob. Processos Industrials


19-20 Processos Industrials





HORARIS GRADUAT SUPERIOR EN TECNOLOGIES DEL MEDI AMBIENT PRIMER CURS 02/03

SEGON QUADRIMESTRE 1 grup de teoria i problemes (M0). 2 grups de pràctiques (L1, L2) Aules: M0 aula 105

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8-9

9-10


Economia i

Organització Industrial


Industrial

10-11

Metereologia i Climatologia


Industrial


Industrial

11-12

Prob. Metereologia i Climatologia

Tractament de la


Tractament de la


Hidrologia superficial i subterrània

12-13

Hidrologia superficial i subterrània

Prob. Enginyeria de Processos II

Enginyeria de Processos II

Prob. Hidrologia superficial i subterrània

13-14



Prob. Processos de Separació

Metereologia i Climatologia


d'Enginyeria Ambiental II


Territori i Societat



16-17 Laboratori d'Enginyeria Ambiental II



Prob. Control i recuperació de

sols

Control i recuperació de

sols 17-18 Laboratori

d'Enginyeria Ambiental II

Prob. Tractament de

la Contaminació Atmosfèrica

Control i recuperació de

sols

18-19



12. CALENDARI D’EXÀMENS


CALENDARI D'EXÀMENS 1a CONVOCATÒRIA (GENER-FEBRER 2003) DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 20 GENER 21 GENER 22 GENER 23 GENER 24 GENER

EQ1-FonamEnginyQuímica EQ3-FonamEnginyBioquím GSTMA 1 – Eng. Processos I QI1-FonamEnginyQuímica QI3-LabEngFluidoDinàmica

EQ2-Termodica Tècnica I EQ4-Producció GestEnergia GSTMA 1 – Producció GestEnergia QI2-EnginyerFluidoMecànica QI3-Simulació OperacUnitàr

EQ2-Laboratori Química I EQ5-Control Avançat GSTMA 1 – Lab. Eng. Ambiental I QI3- LabEnginyeria Tèrmica

EQ2-Electrotècnia EQ5-Dispersió de Contaminants GSTMA 1 – Geologia i Edafologia QI2-Química Industrial

EQ1-Física EQ3-Mecànicica de Fluids II QI1-Principis de Física QI3-Economia i OrganitzInd

27 GENER 28 GENER 29 GENER 30 GENER 31 GENER EQ1-Química Inorgànica EQ3-Operacions Separació GSTMA 1 – Ecologia QI1-Fonaments de Química QI3-Oficina TècnEngQuím

GSTMA 1 – Energies Renovables EQ2-Operacions IntercCalor EQ4-PràctDireccProjectes (P) QI2-Anglès

GSTMA 1 Mecanica de Fluids I QI2-Laboratori de Química II QI3-Elements de Control

GSTMA 1 – Enginyeria d’Obres EQ4-Principis SistPolimèrics QI2-Disseny Reactors Quím

EQ1-Càlcul EQ3-Tecnologia Medi Amb GSTMA 1 Modelització de Processos Ind EQ5-ModelComputProcInd QI1-Càlcul QI3-ContaminacAmbiental

3 FEBRER 4 FEBRER 5 FEBRER 6 FEBRER 7 FEBRER EQ1-Química Física EQ3- Química Industrial (P) GSTMA 1 – Processos Industrials QI1-Introducció Informàtica QI3- Estadística i Mantenim

EQ2-TècniquesProgCompEng EQ5-Anàlisi Energètica Proc QI2-Tecnologia Elèctrica

EQ4- Eng. De Polímers XXX-Dibuix Tècnic QI3-Maquinària i Mantenim

EQ2-TècniqComunició Eng EQ4-Projectes (P) QI2-Cinètica Aplicada

EQ1-Àlgebra EQ3-Reactors Químics GSTMA 1 – Reactors Químics QI1-Àlgebra QI3-Càlcul i DissBescCalor

(P) A les assignatures anuals, es programa un examen de tancament de semestre si el professor ho considera necessari.


CALENDARI D'EXÀMENS 1a CONVOCATÒRIA (JUNY 2003)

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 2 JUNY 3 JUNY 4 JUNY 5 JUNY 6 JUNY

EQ1-Mètodes Numèrics EQ3-SimulacióOptProcQuim GSTMA 1 – Hidrologia Sup i Subterrania QI1-Mètodes Numèrics

EQ2-Bioquímica EQ4-Ciència dels Materials GSTMA 1 – Meteorologia i Climatització QI2-Corrosió

EQ2-Laboratori Química II EQ4-Laboratori ProcFabric EQ5- Gestió Ambiental QI2-LabEnginyeria Química

EQ1-Química Analítica EQ5-TranspFluid No Newt EQ3-Termodinàmica Tècn II GSTMA 1 – Control i Recup. De Sols QI1-Química Analítica

EQ2-Expressió Gràfica EQ4-Economia i OrgantzInd GSTMA 1 – Economia i Organtizació Ind QI2-Expressió GràfEngQuím

9 JUNY 10 JUNY 11 JUNY 12 JUNY 13 JUNY EQ1-Estadística EQ3-Química Industrial EQ5-Resistència MaterInd QI1-Estadística Aplicada QI3- Manteniment Industrial

EQ2-Cinètica Aplicada EQ4-Pràctiques DirProjectes GSTMA 1 – Eng. Processos II QI2-Operacions Bàsiques de Separació

EQ3-Màquines Hidràuliques EQ4- Tècniques Est. I Control de Qualitat EQ5- Tractament de la Contaminació Atmos. GSTMA 1 – Tractament de la Contm. AtmosfQI2-LabOperacions Unitàries

EQ2-LabEnginyeria Quím I EQ4-Disseny d’Equips Inst EQ5- Tractament d’Aigües GSTMA 1 – Territori i Societat QI2-Tribologia i Lubricació

EQ1-Fenòmens deTransport EQ3- Control i InstrProcQ EQ4- Eng. De Productes QI1-Termoelectroquímica QI3- Control i Monito. Del Medi Ambient

16 JUNY 17 JUNY 18 JUNY 19 JUNY 20 JUNY EQ1- Mecànica de Fluids I EQ3-EngReacció Catalítica EQ5-Projecte Fi Carrera EQ5-Laboratori Investigació QI2-Control de Processos QI3-Projecte Fi Carrera

EQ2- Mètodes MatemàtEng EQ4-Projectes EQ5-Projecte Fi Carrera EQ5-Laboratori Investigació QI1-Laboratori de Química I QI3-Projecte Fi Carrera

EQ3- Processos de Separació EQ5-Projecte Fi Carrera EQ5-Laboratori Investigació GSTMA 1 – Processos de Separació QI3-Projecte Fi Carrera

EQ1- LabFenòmens Transp EQ3- LabEnginyeria Quím II EQ5-Projecte Fi Carrera EQ5-Laboratori Investigació GSTMA 1 – Lab. Eng. Ambiental II QI2-Enginyeria Tèrmica QI3-Projecte Fi Carrera

EQ2-Química Orgànica EQ5-Projecte Fi Carrera EQ5-Laboratori Investigació QI1-Quimica Orgànica QI3-Projecte Fi Carrera


CALENDARI D'EXÀMENS 2a CONVOCATÒRIA (SETEMBRE 2003)

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 1 SETEMBRE 2 SETEMBRE 3 SETEMBRE 4 SETEMBRE 5 SETEMBRE

EQ1-Àlgebra EQ2-Expressió Gràfica EQ3-Mecànica de Fluids II EQ4-Enginyeria de Polímers EQ5-Anàlisi Energètica Proc QI1-Àlgebra QI2-Expressió Gràfica EQ GSTMA 1 - Ecologia GSTMA 1- Mecanica Fluids I

EQ1-Mecànica de Fluids I EQ2-Termodinàmica Tècn I EQ3-Reactors Químics EQ4-Ciència dels Materials EQ5-Gestió Ambiental QI1-Introducció Informàtica QI2-Disseny Reactors Quím QI3-Oficina Tècnica EngQ GSTMA 1 – Reactors Químics

EQ1-Física EQ3-Química Industrial EQ4-Disseny d’Equips Inst EQ5-Dispersió de Contamin. QI1-Principis de Física QI2-Química Industrial QI3-Simulació OperacUnitàr GSTMA 1 – Processos Industrials GSTMA 1- Hidrologia Sup. I Sub.

EQ2-Química Orgànica EQ3-Processos de Separació EQ4-Principis SistemPolimèr EQ5-ResistèncMaterIndustr QI1-Química Orgànica QI2-Oper.Bàsiques Separació QI3-Cont.i Monit. del M.A GSTMA 1 – Enginyeria d’Obres GSTMA 1- Proces. Separació

EQ1-Estadística EQ2-TècniqProgrCompEng EQ3-SimulOptimProcQuím EQ4-Eng. Productes EQ5-TranspFluids No Newt QI1-Estadística Aplicada QI2-Anglès QI3-Maquinària i Mantenim GSTMA 1 – Geologia i Edafologia

8 SETEMBRE 9 SETEMBRE 10 SETEMBRE 11 SETEMBRE 12 SETEMBRE EQ1-Química Física EQ2-Cinètica Aplicada EQ3-Eng Reacció Catalítica EQ4- Economia i OrganitzInd EQ5-Tractament d’Aigües QI1-Termoelectroquímica QI2-Cinètica Aplicada QI3-Economia i OrganitzInd GSTMA 1 - Economia i Org. Ind

EQ1-Quimica Inorgànica EQ3-Control InstrProcQuím EQ4- Projectes EQ5-Tract. Contam. Atmosf. XXX-Dibuix Tècnic QI2-Control de Processos GSTMA 1 – Territori i Societat GSTMA 1 – Tractament i Cont. Atmosfèrica

EQ1-Càlcul EQ2-Tècniques ComunicEng EQ3-TecnologMedi Ambient EQ4-PractDirecció Projectes EQ5-Model ComputProcInd QI1-Càlcul QI2-Tribologia i Lubricació QI3-Manteniment Industrial GSTMA-Model CmputProcInd

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

EQ1-Química Analítica EQ2-BioQuímica EQ3-Termodinàmica Tècn II EQ4-TècniqEstadContrQual EQ5-Control Avançat QI1-Química Analítica QI2-Enginyeria Tèrmica QI3-Elements de Control GSTMA 1- Meteorolgia i Clima.

15 SETEMBRE 16 SETEMBRE 17 SETEMBRE 18 SETEMBRE 19 SETEMBRE EQ1-Fenòmens de Transport EQ2-Electrotècnia EQ3-FonamEng Bioquímica EQ4-Producció i GestEnerg EQ5-Projecte Fi Carrera QI1-Fonaments de Química QI2-Corrosió QI3-Estadística i Mantenim QI3-Projecte Fi Carrera GSTMA 1 – Producció i Gest. Energia OrganitzInd

EQ1-Fonam Enginyer Quím EQ2-Mètodes MatemàtEng EQ3-Màquines Hidràuliques EQ5-Projecte Fi Carrera QI1-Fonam Enginyeria Quím QI2-EnginyFluidoMecànica QI3-ContaminacAmbiental QI3-Projecte Fi Carrera GSTMA 1- Eng. Processos I GSTMA 1- Contr. I Recp. de Sols

EQ1-Mètodes Numèrics EQ2-Operacions IntercCalor EQ3-Operacions Separació GSTMA 1- Energies Renovables EQ5-Projecte Fi Carrera QI1-Mètodes Numèrics QI2-Tecnologia Elèctrica QI3-Càlcul i DissBescCalor QI3-Projecte Fi Carrera GSTMA 1- Eng. Processos II

guia docent - :: etseq | home 2002-2003.pdf · 3.6 coordinadors de curs 11 3.7 estudis a...

Documents