Guia docent de l'assignatura

“Alimentació i cultura”

GRAU i DIPLOMATURA NHD Curs 2010-11

Albert Moncusí Ferré

Departament de Sociologia i Antropologia Social Universitat de València València, Curs 2010-11

INDEX

1. Competències a desenvolupar ...............................................p. 2

2. Continguts .............................................................................p. 3

3. Volum de treball i metodologia docent ..................................p. 4

4. Avaluació de l'aprenentatge ..................................................p. 6

5. Planificació temporal i temari ................................................p. 8

6. Bibliografia general i links relatius al programa ..................p. 25

2

1. Competències a desenvolupar

Durant el curs, s'intentarà que els i les estudiants adquireixin les competències associades als continguts i objectius propis de la matèria. Aquestes competències són de dos tipus. En primer llloc, l'assignatura contribueix a treballar les següents competències corresponents al títol de grau:

1) Saber aplicar els elements essencials de la professió del dietista-nutricionista al món professional, d'acord amb els Drets Humans i els principis democràtics, d'igualtat entre dones i homes, de solidaritat, de protecció del medi ambient i de foment de la cultura de la pau.

2) Capacitat d'obtenir, processar i interpretar dades i informació rellevants en l'àmbit de l'alimentació i la nutrició humana, fent ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

3) Capacitat comunicativa oral i escrita en tots els àmbits possibles de l'exercici de la seua professió; esperit crític, adquirint habilitats de treball en equip i assumint el lideratge quan siga apropiat.

4) Reconèixer els elements essencials de la professió del dietista-nutricionista, incloent els principis ètics, responsabilitats legals i l'exercici de la professió, aplicant el principi de justícia social a la pràctica professional i desenvolupant-la amb respecte a les persones, els seus hàbits, creences i cultures.

5) Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar i aplicar les fonts d'informació relacionades amb nutrició, alimentació, estils de vida i aspectes sanitaris.

6) Conèixer els diferents mètodes educatius d'aplicació en ciències de la salut, així com les tècniques de comunicació aplicables en alimentació i nutrició humana.

En segon lloc, correspon a aquesta matèria incidir específicament en el desenvolupament per part dels estudiants de les següents competències:

3

1) Descriure els fonaments antropològics de l'alimentació humana. Descriure i argumentar les desigualtats culturals i socials que poden incidir en els hàbits d'alimentació.

2) Conèixer l'evolució històrica, antropològica i sociològica de l'alimentació, la nutrició i la dietètica en el context de la salut i la malaltia.

3) Conèixer els factors socioculturals i psicològics que incideixen en l'origen, desenvolupament i tractament de trastorns de la conducta alimentària així com de riscos i crisis alimentàries.

4) Conèixer com es construeixen diferents actituds entorn al fet alimentari i aprehendre principis teòrics i metodològics bàsics per a l'anàlisi socioantropològic del sistema alimentari i, en particular, el consum, preparació i hàbits alimentaris.

5) Reconèixer la pluralitat de punts de vista amb els quals es construeix el fet alimentari a través de diferents agents i discursos socials, amb especial atenció a la incidència del procés de medicalització.

2. Continguts

Els Continguts (“saber”) de la matèria seran, en síntesi:

TEMES

1. L'enfocament sociocultural de l'alimentació

2. El sistema alimentari i les funcions socioculturals de l'alimentació

3. Alimentació i diferenciació social

4. Alimentació i significació cultural de(l) menjar

5. Riscos i trastorns alimentaris a la modernitat avançada

Quadre 1. Temes del programa

4

3. Volum de treball i metodologia docent

El volum de treball de l'estudiant que correspon als 4,5 crèdits de docència assignada segons el pla d'estudis del Grau en Nutrició Humana i Dietètica és de 112,5 hores. S'inclouen quatre tipus d'activitats:

1. Sessions teòriques: exposició del professor en format de lliçó magistral, per a introduir aspectes teòrics dels diversos temes. S'introduiran també textos, vídeos i articles de premsa a comentar. El treball dels estudiants consistirà a prendre notes i fer preguntes i comentaris així com llegir els textos que corresponguen, si escau.

2. Seminaris específics de matèria: s'introdueixen aspectes metodològics per a la investigació de l'alimentació, des d'un punt de vista socioantropològic. Es treballarà com a tècnica d'investigació el registre setmanal alimentari. La tasca consistirà en l'elaboració de fitxes de registre i d'unitat domèstica que els diferents estudiants haurien d'aplicar, per parelles, per a recol�lectar dades amb la família com unitat d'anàlisi i sobre el tema de l'alimentació en la llar.

3. Tutories: Es realitzaran dues sessions de tutoria en grup, la primera, a partir de la lectura d'un text i la segona per a respondre qüestions de teoria.

4. Seminaris coordinats de curs: Exposició i debat sobre un treball de curs basat en els materials de camp arreplegats en aplicació de la tècnica de registre setmanal apresa en seminaris específics. En cada seminari hi haurà diversos grups d'estudiants responsables d'exposar un informe redactat a partir de l'anàlisi de la informació recol�lectada per les diferents parelles d'estudiantes, a partir de l'aplicació de la tècnica desenvolupada en els seminaris específics.

5. Examen final sobre teoria, en data oficial.

En total, i d'acord amb les activitats d'aula i el volum de treball previst per als estudiants fora de l'aula, les 112,5 hores es repartiran en el quadrimestre de la següent manera :

5

ASSISTÈNCIA A SESSIONS A L'AULA I TUTORIA

Sessions teòriques 34 Seminaris específics de matèria 3 Seminaris coordinats de curs 2 Tutories 2

TOTAL 41

TASQUES FORA DE L'AULA

Preparació, estudi i treball de camp en relació amb seminaris i tutories 43 Preparació i estudio per a classes de teoria 6,5 Preparació i estudi per a l'examen final 20

TOTAL 69,5 EXAMEN FINAL SOBRE TEORIA 2

VOLUM TOTAL DE TREBALL 112,5

Quadre 2. Distribució de volum de treball, en hores

Pel que fa a la metodologia docent, s'utilitzaran les següents tècniques amb la corresponent distribució temporal:

ACTIVITATS TÈCNIQUES TEMPS PER SESSIÓ

Sessions teòriques Lliçó magistral amb alguna activitat complementària. Eventualment, treball en equip.

1-2 hores

Seminaris específics de matèria

Treball en equip. 1-2 hores

Seminaris coordinats de curs Exposició i debat. 1 hora

Tutories Resolució de problemes i comentari de text.

1 hora

Examen Explicació examen. 2 hores

Quadre 3. Metodologia docent

Independentment del que s'acaba d'exposar, es realitzen tutories individuals o de grup, en l'horari establert pel docent, amb la finalitat de comentar les correccions d'informes individuals i atendre dubtes.

4. Avaluació de l'aprenentatge

L'avaluació de l'adquisició de coneixements conceptuals vinculats als continguts, així com de les destreses i habilitats socials adquirides al llarg del curs es basa en una combinació dels següents apartats:

1) Informe sobre tasques de camp, derivades de seminaris específics sobre alimentació en la llar (a realitzar per tots els estudiants que assistisquen a seminaris, amb un apartat individual i altre per parella).

6

2) Article d'anàlisi sobre alimentació en la llar i exposició del mateix en seminari coordinat (l'exposició la faran només els grups responsables del seminari coordinat i únicament en el cas dels estudiants de Grau);

3) Examen final (a realitzar per tots els estudiants).

4) Assistència a tutories i participació en les mateixes.

Els dos primers apartats comporten l'assistència a les sessions de seminaris. L'avaluació del treball dels estudiants que no assistisquen a ells se centrarà en l'examen final i, en cas d'assistir a les mateixes, les tutories. Això comportarà una menor nota màxima (entre 5,5 i 6 punts en total). Per a aprovar l'assignatura cal obtenir un mínim de 4 punts entre assistència a tutories i examen. És imprescindible aprovar cadascuna de les parts, cas que hom s'hi presente:

PUNTUACIONS DE CADA APARTAT

Informe sobre tasques derivades de seminaris específics 20% (2 pts)

Seminari coordinat 15% (1,5 pts)

Assistència a tutories 5% (0,5 pts)

Examen final 60% (6pts)

TOTAL 100% (10 pts) Quadre 4. Distribució i puntuació de la matèria

CRITERIS D'AVALUACIÓ PER A CADA TÈCNICA - Descripció del procés i la sessió (incloses les preguntes que s'han fet a l'aula i respostes que s'han donat) - Possibles aspectes que queden per explicar, després d'una sessió - Ortografia i redacció - Encert/error de contingut - Justificat de paràgrafs

+/-0,5 +/-0,25 -0,5 -0,5 (per error) -0,25 2

Quadre 5. Criteris de avaluació per als informes de seminari específic

Memòria Expressió escrita Fiabilitat de fonts Capacitat de coordinació i col�laboració Inclusió de fonts en altres idiomes

0,75 0,75 0,75 0,75 3

7

Presentació Expressió oral Saber estar Adequació al temps d'exposició Qualitat de la presentació (originalitat, complexitat, tipus de lletra, colors, densitat d'informació per diapositiva, facilitat de comprensió de taules i figures, ordre adequat de les diapositives de l'exposició, oportunitat/adequació de inclusió de taules i figures)

1 1 1 1 4

Altres aspectes Defensa i lliurament en termini Opinió d'altres estudiants

2 1

3

PUNTUACIÓ TOTAL 10

Quadre 6 Criteris de avaluació per a seminaris coordinats1 (a escala 10, però a traslladar l'equivalència a 1,5 punts).

Assistència a classe

0,5

PUNTUACIÓ TOTAL 0,5 pts

Quadre 7 Criteris de avaluació per a las tutories

Redacció (a revisar en tot l'examen; pot baixar nota)

Ortografia (menys de 4 faltes d'ortografia diferents) -0,25

Contingut Error en justificació de resposta “fals” Justificació de “fals” completament errònia o error en “vertader/fals”

-0,25 -0,5

0-5,5 pts PUNTUACIÓ TOTAL 5,5 pts

Quadre 8. Criteris de avaluació per a la prova escrita

1 Per als estudiants de Diplomatura no es valorarà una exposició oral. L'avaluació se centrarà en la memòria (8 punts), el seu lliurament en termini (1 punt) i un diari individual sobre un dels seminaris a què hajen assistit.

8

5. Planificació temporal i temari

5.1. Planificació temporal

Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4 31/01/11 Presentació del curs Sessió de teoria L'enfocament sociocultural de l'alimentació 2/02/11 Sessió de teoria L'enfocament sociocultural de l'alimentació

7 y 9/02/11 Sessió de teoria L'enfocament sociocultural de l'alimentació

14 y 16/02/11 Sessió de teoria Sistema alimentari i funcions socioculturals de l'alimentació

21 y 23/02/11 Sessió de teoria Sistema alimentari i funcions socioculturals de l'alimentació / Alimentació i diferenciació social

Setmana 5 Setmana 6 Setmana 7 Setmana 8 21/03/11 Seminari coordinat (E1 y E2)

28 y 2/03/11 Sessió de teoria Alimentació i diferenciació social

7 y 9/03/11 Sessió de teoria Alimentació i diferenciació social/ Alimentació i significació cultural de(l) menjar

Tutoria (U1) : Lectura y comentari de textos sobre la dieta mediterrània

4/03/2011 Seminari específic

11/03/10 Seminari específic

14/03/11 Sessió de teoria Alimentació i diferenciació social

22/03/11 Tutoria (U4): Lectura y comentari de textos sobre la dieta mediterrània

Setmana 9 Setmana 10 Setmana 11 Setmana 12 28/03/11 Sessió de teoria Alimentació i significació cultural de(l) menjar

9/05/11 Seminari coordinat (E1 y E2)

29/03/11 Tutoria (U2): Lectura y comentari de textos sobre la dieta mediterrània

10/05/11 Tutoria (U1): Dubtes d'examen

17/05/11 Tutoria (U2): Dubtes d'examen

30/03/11 Tutoria (U3): Lectura y comentari de textos sobre la dieta mediterrània Sessió de teoria Riscos i trastorns alimentaris a la modernitat avançada

4 i 6/04/11 Sessió de teoria Riscos i trastorns alimentaris a la modernitat avançada

10/05/11 Tutoria (U4): Dubtes d'examen

18/05/11 Tutoria (U3): Dubtes d'examen

Setmana 13 6/06/11 Examen

9

5.2. Temari

TEMA 1. L'ENFOCAMENT SOCIOCULTURAL DE L'ALIMENTACIÓ

Esquema

1. Definició de “alimentació”; 2. El concepte de “cultura”; 3. Les dimensions social, històrica i psicològica de l’alimentació Objectius

Amb aquest tema introductori pretenem que els estudiants:

a) coneguen els principals conceptes necessaris per desenvolupar un enfocament sociocultural de l’alimentació;

b) copsen un enfocament multidimensional del fet alimentari, més enllà dels seus trets com a acte fisiològic i com quelcom que marca la diferència entre “alimentació” i “nutrició”;

c) es familiaritzen amb el llenguatge i la forma d’argumentació de les Ciències Socials i en vegen la utilitat per a la comprensió del sistema alimentari.

Sinopsi

En aquest tema els estudiants es troben per primera vegada davant d’un enfocament socioantropològic del fet alimentari, per la qual cosa es comença marcant l’alimentació humana que va molt més enllà de lo fisiològic. Comencem amb un primer apartat en què definim l’alimentació humana com un fet sociocultural i amb un segon apartat en què presentem la cultura com el seu element distintiu. En aquest segon apartat es proposa la incorporació d’una sensibilitat humanista i una perspectiva comprensiva i englobant del fet alimentari, sempre vinculat a un context social determinat. S’incideix particularment en la necessitat d’un enfocament sociocultural a l’hora de comprendre les pràctiques, coneixements, valors i creences que esdevenen el nucli de significació del fet alimentari.

Tot i que ens centrem en els aspectes socials i culturals de l’alimentació, incloem un darrer apartat sobre les dimensions històrica i psicològica.

10

Conceptes bàsics Alimentació Cultura alimentària Cultura Valors Societat Creences Dimensió social Relativisme cultural Dimensió cultural Etnocentrisme Dimensió psicològica Dimensió històrica

Normes socials / Normes dietètiques

Activitats complementàries de la lliçó magistral

1) Es comenta un breu text com a cas il�lustratiu, per a identificar exemples de les dimensions social i cultural.

Bibliografia

ARIÑO, A. (1997), Sociología de la cultura, Barcelona; Ariel.

BRYANT, C.A. i altres (2003), “Eating is a cultural affair”, en The cultural feast. An Introduction to food and society, Toronto; Thompson & Wadsworth, pp.84-118.

CARRASCO, S. (1992), “L’especificitat d’un discurs socioantropològic en l’estudi de l’alimentació humana”, en Antropologia i Alimentació, Barcelona, Publicacions de la UAB, pp.41-47.

CONTRERAS, J. (1993), “Los alimentos también tienen significados”, en Antropología de la alimentación, Madrid; Eudema, pp.6-15.

CONTRERAS, J. i M. GRACIA (2005), “Aproximaciones metodológicas”, en Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona, Ariel.pp.167-199.

ESPEITX, Elena i GRACIA ARNAIZ, M. (1999), “Interdisciplinariedad y antropología de la alimentación”, en Espeitx i Gracia, “La alimentación humana como objeto de estudio para la antropología: posibilidades y limitaciones”, Areas. Revista de Ciencias Sociales, 19:137-152.

GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (1999), “Introducing the Social Appetite: Why Do We Need a Sociology of Food and Nutrition”?, en A sociology of Food and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp.1-10.

11

GINER, S. (1996), Sociología, Barcelona; Península.

GRACIA ARNAIZ, M. (2002), “Introducción. La alimentación en el umbral del siglo XXI: una agenda para la investigación sociocultural en España”, en GRACIA ARNAIZ, M. (ed), Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y

cultura en España, pp.15-238.

MILLAN, A. (2004), “Racionalidad e irracionalidad alimentarias. La problemática del Arbitrario sociocultural”, en MILLAN, A. (comp), Arbitrario cultural. Racionalidad e irracionalidad en el comortamiento comensal, 29-47.

MINTZ, Sidney and Christine M. DU BOIS (2002), “The Anthropology of Food and Eating”, Annual Review of Anthropology, 31:99-119.

TEMA 2. EL SISTEMA ALIMENTARI I LES FUNCIONS SOCIOCULTURALS DE L’ALIMENTACIÓ

Esquema

1. Components i estructura del sistema alimentari: vers un esquema operatiu; 2. Les funcions socioculturals de l'alimentació.

Objectius

Amb aquest tema es persegueix que els estudiants:

a) coneguen dues grans línies interpretatives del fet alimentari: materialista i simbolista;

b) aprehenguen tots els processos relacionats amb l’alimentació humana, mitjançant un model esquemàtic de sistema que incloga aspectes materials i simbòlics;

c) sàpiguen el paper de l’alimentació en les relacions entre humans d’una mateixa societat i entre membres de societats diferents, en la forma com es concep el propi cos i en les experiències emocionals sobre allò que els envolta i la forma com les expressen.

12

Sinopsi

Dediquem aquest segon tema a facilitar als estudiants un esquema de sistema alimentari que englobe tots els processos que van de la producció al consum i eliminació d’aliments, passant per l’aprovisionament, la distribució i la preparació així com veure’n les funcions. Acompanyem el model d’una proposta de guia de treball per a l’estudi dels sistemes alimentaris, que es proposa utilitzar com a material de referència de cara al treball monogràfic de curs. El segon i últim apartat del tema és sobre les funcions del sistema alimentari, amb una proposta pròpia de sis funcions, elaborada a partir de diversos textos citats en la bibliografia.

Conceptes bàsics

Sistema alimentari Fases del sistema alimentari Ideologia alimentària Simbolisme/materialisme Sociabilitat Aprovisionament Sociabilitat Consum

Activitats complementàries de la lliçó magistral

1) Es proposen al conjunt dels estudiants alguns exemples de casos reals perquè identifiquen quines funcions socioculturals s’estan acomplint i com hi funciona el sistema alimentari.

Bibliografia

BARTHES, R. (1997[1961]), “Toward a Psychosociology of Contemporary Food Consumption”, en COUNIHAN, C. i P. VAN ESTERIK (eds), Food and culture. A reader, London; Routledge, 20-27.

CARRASCO, S. (1992), “Cap a la construcció d’un model de sistema alimentari”, en Antropologia i Alimentació, Barcelona, Publicacions de la UAB, pp.85-111.

CONTRERAS, J. (1993), "Funciones socioculturales de la alimentación", en Antropología de la alimentación, Madrid; Eudema, 51-69.

CONTRERAS, J. i M. GRACIA (2005), “Aproximaciones teóricas”, en Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona; Ariel, pp.43-92.

13

CUCÓ, J. (2005), “La sociabilidad”, en Antropología Urbana, Barcelona; Ariel, p.123-126.

DOUGLAS, M. (1995[1979]), “Las estructuras de lo culinario”, en Contreras, J. (ed) Alimentación y cultura, Barcelona; Publicacions de la UB, pp.171-196.

GARINE, I. de (1995 [1972]), "Los aspectos socioculturales de la nutrición", en CONTRERAS, J. (comp) (1995), Alimentación y cultura, Barcelona; UB, pp.129-169.

GOODY, J. (1992), “Panorama general”, en Cocina ‘cuisine’ y clase. Estudio de sociología comparada, Barcelona; Gedisa, pp.23-59.

GRACIA ARNAIZ, M. I. (1997), La transformación de la cultura alimentaria, Madrid; MEC.

HARRIS, Marvin (1990) Bueno para comer. Enigmas de alimentación y

cultura, Madrid; Alianza.

MESSER, E. (1995), “Perspectivas antropológicas sobre la dieta”, en CONTRERAS, J. (comp) (1995), Alimentación y cultura, Barcelona; UB, pp.27-81.

POULAIN, Jean P. (2002), “L’espace social alimentaire: un outil pour l’étude des modèles alimentaires”, en Sociologies de l’alimentation, Paris; PUF, pp.221-244.

POULAIN, Jean P. (2008), Manger Aujourd'hui. Attitudes, normes et pratiques, Toulouse; Éditions Privat.

TEMA 3. ALIMENTACIÓ I SIGNIFICACIÓ CULTURAL DE(L) MENJAR

Esquema

1. La paradoxa de l’omnívor; 2. Ordre culinari i ideologia alimentària; 3. Prescripcions alimentàries de caràcter religiós o màgic; 4. Prescripcions alimentàries seculars

Objectius

El que mirem d’assolir amb aquest tema és que els estudiants:

a) desenvolupen una comprensió englobant del procés de construcció dels productes com a comestibles;

14

b) coneguen la importància de les creences, valors i coneixements culturals en la selecció d’aliments i d’operacions i regles de preparació i consum;

c) siguen capaços de percebre les prescripcions i principis que regeixen la selecció d’aliments i la normalització del seu consum i preparació, tant si són religioses com si són de caràcter secularitzat i que, per això, siguen competents per a distingir els dos tipus de prescripcions però també per a veure què tenen en comú, com a productes culturals que són;

d) aprehenguen plantejaments que els permeten superar el prejudici que els coneixement nutricional d’alguns professionals de la salut és més coneixement que el dels usuaris als quals presten servei o, fins i tot, que és l’únic coneixement rellevant per a interpretar i valorar les pràctiques alimentàries;

Sinopsi

El tema comença amb un apartat per a la definició de la “paradoxa de l’omnívor” que en el seu moment precisà Claude Fischler, com aquella contradicció derivada del fet que l’ésser humà tinga una gran llibertat per triar la varietat productes que podria consumir, però que al mateix temps aquesta heterogeneïtat en la dieta es convertisca en una obligació. Els éssers humans afronten aquesta paradoxa tot regulant simbòlicament les seves eleccions per, d’una banda, satisfer la necessitat de la incorporació de nous productes per a obrir el ventall d’allò conegut com a potencialment consumible i, de l’altra, afrontar els temors davant els riscos desconeguts que poden arribar de la mà d’aquella mateixa innovació alimentària.

La regulació simbòlica a què fem referència, la definim en un segon apartat tot articulant els conceptes “ordre culinari” i “ideologia alimentària”. Els considerem l’eix fonamental de construcció simbòlica dels aliments, com a comestibles, i del fet de menjar, com a pràctica normalitzada i valorada de certa forma en cada societat. Es tracta, doncs, de presentar quins codis culturals utilitzen els éssers humans de diverses societats i, sobretot, de veure’n la importància a l’hora de conèixer la seva alimentació. Això ho fem en els darrers tres apartats del tema, amb un primer destinat a la definició sociocultural dels “gustos” i un segon sobre les prescripcions procedents dels sistemes de creences religiosos.

15

En el tercer i últim apartat fem incidència en les prescripcions que operen en contextos secularitzats i que procedeixen de la ciència, el món del marketing o les creences populars. Ací es proposa una relativització dels discursos mèdics, tot enquadrant-los en el coneixement científic com una de les formes de constituir simbòlicament la realitat i, amb ella, les pràctiques alimentàries. Aquest aspecte és especialment clau perquè els estudiants es plantegen que pot ser tant o més important partir d’allò que les persones saben (és a dir, que creuen saber) sobre l’alimentació i la nutrició que d’allò que els especialistes creuen que ignoren.

Conceptes bàsics: Paradoxa de l’omnívor Religió i màgia Ordre culinari Ideologia alimentària Secularització Arbitrari sociocultural Procés de medicalització Procés d’individualització Pluralisme ideològic Bibliografia

CONTRERAS, J. (2002), “Los aspectos culturales del consumo de carne”, en GRACIA ARNAIZ, M. (ed), Somos lo que comemos. Estudios de Antropología

de la Alimentación en España, Barcelona; Ariel,223-248.

CONTRERAS, J. i M. GRACIA ARNAIZ (2005), “Los condicionamientos contextuales y la variabilidad cultural de los comportamientos alimentarios, en Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona; Ariel, pp.43-92.

DOUGLAS, M. (1991), “Las abominaciones del levítico”, en Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú, Madrid; Siglo XXI, 42-60.

DOUGLAS, Mary (1995[1979]), "Las estructuras de lo culinario", en CONTRERAS, J. (comp) (1995), Alimentación y cultura, Barcelona; UB, pp.171-197.

FISCHLER, C. (1995), “Las funciones de lo culinario”, en El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo, Madrid; Siglo XXI, pp.61-87.

FISCHLER, C. (1995), “La formación del gusto”, en El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo, Madrid; Siglo XXI, pp.87-113.

16

GARCÍA GIMENO, C. (2002), “El vegetarianismo ¿Dieta prudente o estilo de vida?”, en GRACIA ARNAIZ, M. (ed), Somos lo que comemos. Estudios de

Antropología de la Alimentación en España, Barcelona; Ariel, pp. 249-273.

GARINE, I. de (1995 [1972]), "Los aspectos socioculturales de la nutrición", en CONTRERAS, J. (comp) (1995), Alimentación y cultura, Barcelona; UB, pp.129-169.

GRACIA ARNAIZ, M. (2002), "Consumo alimentario, marketing i cultura", en LUNA, M. (ed), La ciudad en el tercer milenio, Murcia; Publicaciones de la UCAM, pp.333-380.

HARRIS, M. (1989), “El cerdo abominable”, en Bueno para comer, Madrid; Alianza, pp.80-106.

LAWRENCE, M. i J. GERMOV (1999), “Future Food: The Politics of Functional Foods and Health Claims”, a GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp.54-76.

MACBETH, H. i P. COLLINSON (2004), “¿Son nuestras creencias sobre la ciencia racionales? Conceptos sobre una alimentación sana”, en MILLAN, A. (comp), Arbitrario cultural. Racionalidad e irracionalidad del comportamiento

comensal, Huesca, La Val de Onsera, pp.404-418.

MESSER, E. (1995[1984]), “Perspectivas antropológicas sobre la dieta”, en CONTRERAS, J. (comp) (1995), Alimentación y cultura, Barcelona; UB, pp.27-81.

MILLAN, A. (2004), “Racionalidad e irracionalidad alimentarias. La problemática del Arbitrario sociocultural”, en MILLAN, A. (comp), Arbitrario cultural. Racionalidad e irracionalidad del comportamiento comensal, Huesca, La Val de Onsera, pp.29-47.

TARRES CHAMORRO, S. (1998), “La carne en la dieta de los inmigrantes magrebíes: el caso de Sevilla”, en CHECA, F. (ed), Africanos en la otra orilla. Trabajo, cultura e integración en la España Mediterránea, Barcelona; Icaria, pp.123-141.

WICKS, D. (1999), “Humans, Food, and Other Animals: The Vegetarian Option”, a GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food

17

and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp.98-115.

TEMA 4. ALIMENTACIÓ I DIFERENCIACIÓ SOCIAL

Esquema

1. Alimentació i edats; 2. Alimentació i gènere; 3. Alimentació i classes socials; 4. Alimentació i etnicitat.

Objectius

Els estudiants, en aquest tema, han d’aprendre:

a) La definició d’edat, gènere i classe social, com a variables socioculturals que constitueixen diversitat interna en una societat i els indicadors socials que s’utilitzen per a definir cadascuna d’aquestes variables;

b) La diversitat d’hàbits alimentaris i creences, valors i coneixements associats en la infantesa, adolescència i ancianitat, i la definició d’aquests períodes com a focus de preocupació i estudi en relació a l’alimentació;

c) La importància de la socialització –especialment la primària-, no només pel que fa als productes consumits i les formes de preparació, sinó sobretot els rols de gènere i les relacions a la família com a espai d’interiorització de criteris de selecció de productes i procediments de preparació i consum;

d) El pes dels rols de gènere i la socialització corresponent en la preparació i consum d’aliments, pel que fa a prescripcions i divisió del treball, amb especial èmfasi a la relació entre treball extradomèstic i treball domèstic;

e) El rol de l’alimentació com a escenari de diferenciacions i distinció de classe;

f) Entendre el caràcter de construcció sociocultural de les identitats ètniques i el rol que hi juga l’alimentació;

g) Distingir l’heterogeneïtat que aporta la immigració estrangera a l’alimentació autòctona a Espanya;

18

h) Valorar la diversitat alimentària com un fet inherent a la dinàmica de contacte interètnic al si d’una societat.

Sinopsi

La finalitat principal del tema és que els estudiants aprehenguen la diversitat interna de qualsevol societat pel que fa a les variables de gènere, edat i classe social, per tal que puguen comprendre la diversitat que se’n deriva quant al consum i la preparació d’aliments.

Amb aquesta intenció, es presenten diversos estudis de cas elaborats amb referències explícites a aquestes variables. En algun cas es tracta també de treballs específics sobre alguna d’elles. Malgrat que s’incideix fonamentalment en societats occidentals modernes, hi ha també referències a societats no occidentals, de cara a relativitzar les categories pròpies d’aquelles primeres i d’evitar, així, els possibles prejudicis dels estudiants a l’hora d’aplicar la definició de les variables. Aquest darrer exercici serveix també per contrarestar visions universalistes de caire biologicista que poden dificultar la comprensió de les categories d’edat i gènere.

A aquestes categories, s’afegeix la diferenciació social derivada del contacte interètnic. Ací es parteix del procés de construcció d’identitats ètniques en què l’alimentació aporta material per a definir als “altres” i al “nosaltres”. S’hi veuran ls canvis i continuïtats en la cultura alimentària d’aquelles persones que emigren d’un país a un altre i la definició d’una identitat autòctona associada al concepte de “cuina” nacional o regional.

Conceptes bàsics Edat Classe social Gènere / sexe Estatus Ancianitat Enculturació / Socialització Rol Sistema de classes obert / tancat Migració (immigració / emigració) Aculturació Identitat nacional / identitat regional Mestissatge alimentari Bibliografia

BOURDIEU, P. (1998): La distinción. Criterios y bases sociales del gusto, Madrid; Taurus

19

CARRASCO, S. (2002), "Enculturación alimentaria y riesgo nutricional en la Cataluña urbana: una aproximación etnográfica", en GRACIA (2002), pp.41-68.

CONTRERAS, J. i M. GRACIA (2005), “Alimentación y diferenciación social”, Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona; Ariel, pp.259-313.

CONTRERAS, J. i M. GRACIA (2005), “Alimentación, ‘cocina’ e identidad cultural”, en Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona; Ariel, pp.201-258.

EXTON-SMITH, N.A. (1995), "Comportamientos aliementarios de los ancianos", en Contreras, J. (1995), Alimentación y cultura, Barcelona; UB, pp.239-256.

FEIXA, C. (1996), “Antropología de las edades”, en MARTÍNEZ, A. i J. PRAT (comp.), Ensayos de Antropología cultural, Barcelona; Ariel, pp.

FISCHLER, Claude (1996), “El model alimentari mediterrani: mite i/o realitat”, a MEDINA, F.X. (ed), L’alimentació mediterrània, Barcelona; Generalitat de Catalunya, pp.313-325.

GRACIA ARNAIZ, M. (1996), "Alimentación y trabajo", en Paradojas de la alimentación contemporánea, Barcelona; Icaria, pp.19-98.

HAMBLIN, D. (1995), "Actitudes de los adolescentes hacia la comida", en Contreras, J. (1995), Alimentación y cultura, Barcelona; UB, pp. 219-237.

IKEDA, J. P. (1999), “Culture, Food, and Nutrition in Increasingly Culturally Diverse Societies”, en GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A

sociology of Food and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp.149-168.

KAPLAN, A. i S. CARRASCO (2002), “Cambios y continuidades en torno a la cultura alimentaria en el proceso migratorio de Gambia a Cataluña”, en GRACIA, M. (ed), Somos lo que comemos. Estudios de Antropología de la

Alimentación en España, Barcelona; Ariel, pp.97-122.

MEDINA, F. X. (2002), “Alimentación, etnicidad y migración. Ser vasco y comer vasco en Cataluña”, en GRACIA, M. (ed), Somos lo que comemos.

20

Estudios de Antropología de la Alimentación en España, Barcelona; Ariel, pp.123-147.

MONCUSÍ, A. i B. SANTAMARINA (2008), "Bueno para comer, bueno para patrimonializar. La propuesta de la cocina mexicana como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad", en ALVAREZ, M. i F.X. MEDINA (eds), Patrimonio cultural y alimentación entre América y Europa, Barcelona; Icaria, pp.127-142.

VAN ESTERIK, P. (2002), “Contemporary Trends in infant Feeding Research”, en Annual Review of Anthropology, 31:257-278.

TEMA 5. Riscos i trastorns alimentaris en la modernitat avançada

Esquema

1. Seguretat i inseguretat alimentària; 2. Riscos i crisis alimentàries; 3. Trastorns alimentaris: obesitat, anorèxia, bulímia... i altres; 4. Nous aliments

Objectius

Amb aquest tema es persegueix que els estudiants:

a) coneguen una definició sociocultural de seguretat i inseguretat alimentària i de les nocions de “crisi” i “risc” alimentari;

b) comprenguen els factors socioculturals que incideixen en la definició, emergència i tractament dels trastorns alimentaris;

c) desenvolupen una perspectiva de la fam en països de l’anomenat “tercer món” que la vincule fonamentalment a factors socioculturals i econòmics estructurals que operen a escala global.

d) Siguen capaços de veure l’origen sociocultural i les conseqüències de la definició dels “nous aliments”.

e Coneguen els canvis econòmics, socials, culturals i demogràfics que caracteritzen la modernitat;

Sinopsi

21

L’objecte d’aquest tema és el sorgiment i desenvolupament de diverses problemàtiques alimentàries en la modernitat avançada. En tots els casos se segueix com a criteri la combinació d’una perspectiva objectivista i una de subjectivista. En primer lloc, s’aborda la definició de la seguretat i de la inseguretat alimentària com a conceptes utilitzats per la ciència i les Administracions per al control del sistema alimentari però que no són independents del punt de vista i experiència de persones que no pertanyen a aquells dos àmbits. Aquest primer apartat inclou una breu referència a la fam, vinculada al concepte d’inseguretat alimentària. Per això s’incidirà breument en les teories que miren d’explicar-la.

En un segon apartat s’entra en la definició dels conceptes de risc i crisi alimentària, tot abordant exemples com el cas dels transgènics o la crisi de les “vaques boges”. Novament es manté el criteri de diferenciar una perspectiva tècnica sense deixar de banda la percepció dels qui participen del sistema alimentari.

El tercer punt aborda els trastorns. S’hi incorporen reflexions procedents de la psicologia que permeten comprendre aspectes emocionals d’anorèxia, bulímia i obesitat i aspectes de caràcter simptomàtic per a un millor coneixement d’aquells trastorns. No obstant, es fa especial incidència en la proliferació d’aquest tipus de trastorns com a resultat de certs aspectes propis dels estils de vida i els sistemes de creences i valors en la modernitat avançada i, específicament, en les societats occidentals modernes.

El darrer apartat del tema es destina al cas dels “nous aliments” com un exemple del desenvolupament de la modernitat alimentària que es manifesta en la contradicció entre l’avenç tecnològic i la proliferació de riscos socials.

Conceptes bàsics Modernitat avançada Risc alimentari Trastorns alimentaris Crisi alimentària Anorèxia Seguretat alimentària Bulímia Inseguretat alimentària Obesitat Modernitat alimentària Bibliografia

22

CACERES, J. i E. ESPEITX (2002), “Riesgo alimentario y consumo: percepción social de la seguridad alimentaria”, en GRACIA, M. (ed), Somos lo que

comemos. Estudios de Antropología de la Alimentación en España, Barcelona; Ariel, pp.417-348.

CALLEJO, J. (2005), “Seguridad alimentaria y confianza del consumidor”, en DÍAZ MÉNDEZ, C. (coord.), ¿Cómo comemos? Cambios en los

comportamientos alimentarios de los españoles, Madrid; Fundamentos, pp.181-219.

CONTRERAS, J. (2002), “Los aspectos culturales del consumo de carne”, en GRACIA ARNAIZ, M. (ed), Somos lo que comemos. Estudios de Antropología

de la Alimentación en España, Barcelona; Ariel,223-248.

CONTRERAS, J. (2005), "La modernidad alimentaria: entre la sobreabundancia y la inseguridad", Revista Internacional de Sociología, 40: 109-132.

CONTRERAS, J. i M. GRACIA (2005), “Las culturas alimentarias: continuidades y cambios”, en Alimentación y cultura. Perspectivas

antropológicas, Barcelona; Ariel, pp.406-426.

CONTRERAS, J. i M. GRACIA (2005), “Cuerpo, dieta y cultura”, en Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona; Ariel, pp.315-354.

CONTRERAS, J. i M. GRACIA (2005), “Seguridad e inseguridad alimentaria”, en Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona; Ariel, pp.355-403.

DÍAZ MÉNDEZ, C. (2005), “Prólogo: hacia dónde va la alimentación”, en DÍAZ MÉNDEZ, C. (coord.), ¿Cómo comemos? Cambios en los comportamientos

alimentarios de los españoles, Madrid; Fundamentos, pp.7-20.

DÍAZ MÉNDEZ, C. (2005), “El modelo alimentario español: entre su cumplimiento y su transgresión”, en DÍAZ MÉNDEZ, C. (coord.), ¿Cómo

comemos? Cambios en los comportamientos alimentarios de los españoles, Madrid; Fundamentos, pp.73-104.

ESPEITX, E. (2005), “La construcción del cuerpo a través de la alimentación: la salud y la imagen corporal”, en DÍAZ MÉNDEZ, C. (coord.), ¿Cómo

23

comemos? Cambios en los comportamientos alimentarios de los españoles, Madrid; Fundamentos, pp.129-153.

GRACIA ARNAIZ, M. (2003), “Menjar molt, menjar poc, no menjar: raons culturals per a l’anorèxia nerviosa”, a ISOLETTA, S. (coord), L’anorèxia com a

símptoma social, Barcelona; Experiencia, pp.9-24.

HERNÀNDEZ MARTÍ, G.M. (2002), “Postmodernitat, globalització i modernitat avançada”, a La modernitat globalitzada. Anàlisi de l’entorn social, València; Tirant lo Blanch.

HOBAN, T.J. (1995), “The Construction of Food Biotechnology as a Social Issue”, Maurer, D. i J. Sobal (eds) (1995), Eating Agendas. Food and Nutrition as Social Problems, New York; Aldine de Gruyter, pp.189-209.

ISOLETTA, S. (2003), “El fracàs del ritu”, ISOLETTA, S. (coord), L’anorèxia com a símptoma social, Barcelona; Experiencia, pp.25-59.

JIMÉNEZ MURCIA, S. (1997), “Patrones alimentarios y aspectos socioculturales de la obesidad”, en TURON, J.V. (ed), Trastornos de la

alimentación. Anorexia nerviosa, bulimia y obesidad, Barcelona; Masson, pp.252-255.

LAWRENCE, M. and J. GERMOV (1999), “Future Food: The Politics of Functional Foods and Health Claims”, en GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp. 54-76.

MARINÉ, A. i M.C. VIDAL (2001), “Seguridad y riesto de toxicidad de los alimentos: un debate actual”, en Arbor, 661:43-63.

McINTOSH, W.A. (1995), “World Hunger as a Social Problem”, en Maurer, D. i J. Sobal (eds) (1995), Eating Agendas. Food and Nutrition as Social Problems, New York; Aldine de Gruyter, pp.35-64.

McINTOSH, W.A. (1996), Sociologies of Food and Nutrition, New York; Plenum Press.

MENNELL, S., A. MURCOTT i VAN OTERLOO, A. (1992), The Sociology of Food. Eating, diet and culture, London; Sage.

24

MONCUSÍ, A. (2006), “Entre necessitat i excessos. Una perspectiva socioantropològica de l’alimentació”, en Mètode, 51:95-99.

SOBAL, J. (1995), “The Medicalization and Demedicalization of Obesity”, en MAURER, D. i J. SOBAL (eds) (1995), Eating Agendas. Food and Nutrition as Social Problems, New York; Aldine de Gruyter, pp.67-90.

SOBAL, J. (1999), “Sociological Analysis of the Stigmatisation of Obsity”, en GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food and

Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp.187-204.

TURON, J.V. (1997), “Historia, clasificación y diagnóstico de los trastornos de la alimentación”, en TURON, J.V. (ed), Trastornos de la alimentación.

Anorexia nerviosa, bulimia y obesidad, Barcelona; Masson, pp.3-15.

VIDAL, S. (1997), “Factores socioculturales y relaciones interpersonales en la anorexia nerviosa”, en TURON, J.V. (ed), Trastornos de la alimentación.

Anorexia nerviosa, bulimia y obesidad, Barcelona; Masson, pp.80-98.

WHIT, W.C. (1999), “World Hunger”, en GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp.13-33.

WILLIAMS, L. i J. GERMOV (1999), “The Thin Ideal: Women, Food, and Dieting”, en GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp.205-225.

WAY, K. (1995), “Never Too Rich… Or Too Thin: The Role of Stigma in the Social Construction of Anorexia Nervosa”, en MAURER, D. i J. SOBAL (eds) (1995), Eating Agendas. Food and Nutrition as Social Problems, New York; Aldine de Gruyter, pp.91-113.

WICKS, D. (1999), “Humans, Food, and Other Animals: The Vegetarian Option”, en GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp.98-115.

WILLIAMS, L. i J. POTTER (1999), “’It’s Like They Want You to Get Fat’: Social Reconstruction of Women’s Bodies during Pregnancy”, en GERMOV, JJ. and L.

25

WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food and Nutrition. The Social

Appetite, Oxford; Oxford University Press, pp. 228-241.

6. Bibliografia general i links relatius al programa

Manuals

BRYANT, C.A. i altres (2003), The cultural feast. An Introduction to food and society, Toronto; Thompson & Wadsworth.

BEARDSWORTH, A. and T. KEIL (1997), Sociology on the Menu. An invitation to the study of food and society, London; Routledge.

CONTRERAS, J. (1993) Antropología de la Alimentación, Madrid; Eudema.

CONTRERAS, J. i GRACIA, M. (2005), Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona, Ariel.

CARRASCO, Sílvia (1992) Antropologia i alimentació: una proposta per a l'estudi de la cultura alimentària, Barcelona; Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

GUIDONET, Alícia (2007), L’antropologia de l’alimentació, Barcelona; UOC.

McINTOSH, W.A. (1996), Sociologies of food and nutrition, New York; Plenum Press.

MENNELL, S., A. MURCOTT i VAN OTERLOO, A. (1992), The Sociology of Food. Eating, diet and culture, London; Sage.

POULAIN, Jean Pierre (2002), Sociologies de l’alimentation, Paris; PUF.

Compilacions

CONTRERAS, J. (comp.), (1995) Alimentación y cultura: necesidades, gustos y costumbres, Barcelona; Publicacions de la Universitat de Barcelona.

COUNIHAN, C. i P. VAN ESTERIK (eds) , Food and culture. A reader, London; Routledge.

FREWER, L., E. RISVIK and SCHIFFERSTEIN, H. (eds) (2001), Food, People and Society. A European Perspective of Consumer’s Food Choices, Berlin; Springer.

26

GERMOV, JJ. and L. WILLIAMS (eds) (1999), A sociology of Food and Nutrition. The Social Appetite, Oxford; Oxford University Press.

GRACIA ARNAIZ, M. I. (ed) (2001) Somos lo que comemos: estudios de alimentación y cultura en España, Barcelona; Ariel.

MAURER, D. and J. SOBAL (eds) (1995), Eating Agendas. Food and Nutrition as Social Problems, New York; Aldine de Gruyter.

MACBETH, H. and J. MACLANCY (eds) (2004), Researching Food Habits. Methods and Problems, Oxford; Berghahn.

MILLAN, A. (comp) (2004), Arbitrario cultural. Racionalidad e irracionalidad del comportamiento comensal, Huesca, La Val de Onsera.

VVAA (1999), Alimentación y cultura. Actas del Congreso Internacional, 1998, Museo Nacional de Antropología, Huesca; La Val de Onsera.

Links

• Organització de Les Nacions Unides Per a l’Agricultura i l’Alimentació http://www.fao.org/

• International Commission on the Anthropology of Food (ICAF)

http://erl.orn.mpg.de/~icaf/

• Societat per a l'Estudi Interdisciplinari de l'Alimentació i els Hàbits Socials (SEIAHS) http://www.seiahs.info/

• The European Food Information Council http://www.eufic.org/web/index.asp?cust=1&lng=en

• Confederetion of the food and drink industries of the United States http://www.ciaa.be/pages_en/homepage.asp

• Fundació slow food per a la biodiversitat http://www.slowfood.com/

• Revista Anthropology of food http://www.aofood.org/

• WORLD FOOD HABITS. English-Language Resources for the anthropology of food and nutrition http://lilt.ilstu.edu/rtdirks/

• The world of food science http://www.worldfoodscience.org/cms/

• Association for the Study of Food and Society (ASFS) http://food-culture.org/

• Observatoire Francais de L'Harmonie Alimentaire http://www.lemangeur-ocha.com/

• Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad http://www.seedo.es/

27

• Associació contra l’anorèxia i la bulímia http://www.acab.org/

• Ministeri de Sanitat i Consum (estadístiques) http://www.msc.es/estadEstudios/estadisticas/sisInfSanSNS/home.htm

• Encuesta continua de presupuestos familiares (INE) http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft25%2Fe437&O=inebase&N=&L=

• Panel de Consumo del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación http://www.mapa.es/es/alimentacion/pags/consumo/consumo.htm

• Agencia española de seguridad alimentaria http://www.aesa.msc.es/aesa/web/AESA.jsp

• Inventory of European

• Food Composition Databases and Tables http://www.fao.org/infoods/COST99Inventory.doc

Diccionaris de Ciències Socials

BARFIELD, T. (ed) (2001), Diccionario de Antropología, Barcelona; Bellaterra

BONTE, P. i M. IZARD (2005), Diccionario de Etnología y Antropología, Madrid; Akal.

GINER, S., E. LAMO DE ESPINOSA i TORRES, C. (eds), (1998), Diccionario de Sociología, Madrid; Alianza.

TERMCAT (diccionari multidisciplinari en català) http://www.termcat.cat/