guia didàctica pel professorat de primària...la guia consta de dues parts. la primera exposa els...

Guia Didàctica pel Professorat de

Primària

ÍndexPart I. Programació didàctica

1. Introducció 2. Objectiusgenerals 3. Unitatsdidàctiques 4. Competències 5. Metodologia 6. Avaluació 7. Taulafinalderelacions

Part II. Activitats d’aprenentatge

1. UnitatDidàctica1.AlimentacióSaludable(1ercicle) 2. UnitatDidàctica2.EntornRural(2on cicle) 3. UnitatDidàctica3.Producciód’Aliments(3ercicle) 4. UnitatDidàctica4.ConsumResponsable(3ercicle) 5. Bloctemàtic5.EquitatdeGènere(totselscicles)

VSF JUSTÍCIA ALIMENTÀRIA GLOBALSomunaassociacióformadaperpersonesquecreiemenlanecessitatdecanviarelsistemaagroalimentariactualqueoprimeixiexpulsaalescomunitatsruralsidestrueixelmediambient.

Aquestcanvipassaperlaconsecuciód’unmodeldedesenvolupamentrural just a favor de la Sobirania Alimentària com a proposta quedignifiqui lavida camperola igaranteixi lasostenibilitatambiental,social iculturalsobreel Dreta l’Alimentacióperatota lapoblaciómundial.

Web:www.vsf.org.esFacebookhttps://www.facebook.com/VSFJusticiaAlimentariaGlobalTwitter:@VSFJusticiaAG

Aquestapublicacióhaestatrealitzadaambelsuportfinancerdel’AgènciaEspanyoladeCooperació Internacional pelDesenvolupament (AECID) amb càrrec al conveni“Transversalització de l’educació sobre els valors i la sobirania alimentària en elscurrículumsdel’educacióprimàriaalesescolesdel’àrearuraldel’EstatEspanyol”.ElseucontingutésresponsabilitatexclusivadeVSFJustíciaAlimentàriaGlobalinoreflexanecessàriamentl’opiniódelaAECID»

Barcelona·Juny2014

347827313436

384049617385

Part I Programació didàctica

3

La Guia consta de dues parts. La primera exposa els principalselements de la programació didàctica. Es presenten les unitatsdidàctiques, els seus objectius generals així com el seu contingutteòricielsseusobjectiusdidàcticsespecífics(entred’altresaspectes).Acontinuació,s’indiquenlescompetènciesquepretenenpromoureenelseuconjuntaquestrecursdidàctic, iposteriorments’abordenalgunsaspectesmetodològics comelde l’avaluació,etc. La segonapartcontéunes30activitatsd’aprenentatge,agrupadesen5unitatsdidàctiquesidistribuïdespercicleseducatius.

Cada una de les unitats didàctiques que presentem en aquestaprimerapartdelaGuiainclouelssegüentsapartats:• Introducció teòrica: una exposició de les principals idees i

contingutsconceptualsqueabordalaunitatdidàctica.• Índex de temes: llista de continguts o nocions a tractar amb

l’alumnat.• Glossari:definiciósintèticadelsconceptesclaudelbloctemàtic.• Objectius didàctics: llista d’objectius d’aprenentatge per a

l’alumnat.

Aquestrecursdidàcticésconcebutcomunmaterialinterdisciplinari;considerantladiversitatdetemestractats,espodenutilitzardesdediverses àrees d’aprenentatge.No obstant, convé subratllar que lamajoria dels seus continguts s’ubiquen de formamés directa dinsl’àreacurricularde‘coneixementdelmedinatural,socialicultural’.

AquestapropostadidàcticaestàenconsonànciaambelscontingutsielsobjectiusquemarcaelcurrículumoficialelaboratpelMinisteri,tantperl’àreacurricularassenyaladacompelconjuntdel’educacióprimària.Nonomésexisteixunaestretarelacióentreelscontingutsd’aprenentatge previstos per aquest document oficial i els queapareixen en aquesta Guia (vegeu BOE Nº 173, 20/07/2007, pp.31500-31505); també s’aprecia aquesta concordança respecte ad’altresaspectes,comlescapacitatsocompetènciesperpromoureenaquestaetapaeducativa:

Guia Didàctica Primària Guia Didàctica Primària

Alimentacció és una iniciativa socioeducativa impulsada per VSFJustícia Alimentària Global finançada per l’Agència Espanyola deCooperació Internacional pel Desenvolupament (AECID). Es tractad’un programa de sensibilització, educació i suport a la comunitateducativa d’ensenyament d’educació primària, destinat a generarconsciènciacríticaiapromourel’acciódavantdelesconseqüènciessocials, econòmiques i ambientals que genera el nostre modelalimentari. Així doncs, Alimentacció promou un model alternatiu,basatenelsprincipisdelaSobiraniaAlimentàriaambperspectivadegènereapostantperunmónruralviu,agafantcomaeixdinamitzadorelcentreescolarperimplicaralconjuntdelacomunitat.

Ens plantegem aquesta Guia Didàctica com un recurs dirigit alprofessorat d’educació primària. El seu objectiu és fomentar entrel’alumnatel coneixement i lapresadeconsciència sobredequinamanera la cadena de producció, comercialització, distribució iconsumd’alimentsanivellglobalilocal,aixícomelsnostreshàbitsdeconsum,influeixeneneldesenvolupamentdelesnostrescomunitats,enlasalutienelmediambient.Estractapertantdeparticiparenl’incrementdelaconsciènciasocialilaparticipacióescolariciutadaniaeneldesenvolupamentd’unmónméssostenible,posantl’accentenelfomentdelesrelacionsequitativesentredonesihomes.

LaGuiaestàestructuradaalvoltantdecincblocstemàtics,convertitsenunitatsdidàctiques.Cadaunitatés susceptiblede serabordadad’unamaneramoltsenzilla,adaptadaalesedatsmésprimerenques,peròtambépotsertractadaambmésprofunditat.Aquíespresentauna distribució per cicles, presentant les unitats en funció d’unacomplexitat creixent. La proposta preveu una unitat didàctica peral1ercicle,unaaltraperal2on, iduesperal3ercicle.Elcinquèbloctemàticproposaactivitatsperserrealitzadesalllargdetotal’etapaeducativa.

1. Introducció

54

2. Objectius GeneralsAcontinuacióassenyalem,comasíntesiorientativa,quinsobjectiusdidàctics generals vol aconseguir cada unitat. Es tracta d’unataula general de referència; posteriorment, per a cada unitatdidàctica s’especifiquenambmésdetall els seusdiversosobjectiusd’aprenentatge.

Tabla1.Unidadesdidácticasyobjetivosgenerales

Unitatdidàctica Objectiusgenerals

1.Alimentaciósaludable

Conèixerdiversostipusd’aliments,lesvarietatslocals,ipromourehàbitssaludablesd’alimentació.

2.Entornrural Conèixerivalorarl’entornrural;elsseushabitants,sabers,recursos,activitats,etc.

3.Producciód’aliments.Agroecologia

Identificarmodelsdeproducciód’aliments,conèixerelsefectesdelmodelindustrial,ylessevesdiferènciesenrelacióal’agroecologia.

4.Consumresponsable

• Conèixerivalorariniciativeslocalsdelpetitcomerçiexperiènciesdeconsumresponsable.

• Conèixerladesigualtatalimentàriaenelmónil’origeniimpacteecològicdelsaliments.

5.Equitatdegènere

• Prendreconsciènciadelesdesigualtatsdegènereexistentsifervisibleelroldeladona

• Potenciareldesenvolupamentglobaldenensinenessenseestereotipsdegènere.

“…sónpartd’aquestacompetènciabàsical’úsresponsabledelsrecursosnaturals,lacuradelmediambient,elconsumracionali responsable, i laproteccióde lasalut individual icol·lectivacomaelementsclaude laqualitatdevidade lespersones.”(ibíd.,p.31494).

Entrelescapacitatsquetindranperobjectiudesenvoluparl’àreade‘coneixement del medi natural, social i cultural’, el document delMinisteriassenyalatambécom

“…analitzaralgunesmanifestacionsdelaintervencióhumanaenelmedi,valorant-lacríticamentiadoptantuncomportament(…) de defensa i recuperació de l’equilibri ecològic i deconservaciódelpatrimonicultural.”(ibíd.,p.31499).

Lesactivitatsd’aprenentatgepresentadesenaquest recursdidàctics’integren i amplien el currículum oficial d’educació primària,responenalsseusobjectiuspedagògics,icol·laborenenl’adquisiciódelescompetènciesprevistesperaquestaetapa.

Resumint,aquestaGuiaconstitueixunaorientaciópràcticaisenzillapel professorat que desitgi treballar els continguts i activitatsproposades des del programa Alimentacció. La web del projectetambéposaadisposiciómaterialsiunitatsdidàctiquestalscom‘Lasobirania alimentària’, ‘L’oli d’oliva’, ‘L’hort escolar’ o ‘Les plantesaromàtiques’.

Espodenconsultaridescarregara:http://www.alimentaccion.net/.Tanmateix,espodenseguirlesnotíciesd’AlimentaccióenelFacebook.

76


3.1. Alimentació saludableIntroduccióteòrica

ElconceptedeSobiraniaAlimentària1(SBAdesd’ara)reafirmaeldretde lespersones i elspobles aproduir i a consumir aliments sans isuficientsadaptatsaunaculturaiaunaformadevidapròpies,desd’unaperspectivadedrets.

Per tant, des de la SBA s’entén l’alimentació saludable demaneraintegral.Ésadir,noesredueixúnicamentaldretaconsumiralimentsinnocusperalasalutdelespersonesinutritius,sinóqueintrodueixdiferents perspectives que caracteritzen i enriqueixen la noció d’alimentaciósaludable:

Una alimentació sana:Aquella que permet aconseguir i mantenirunfuncionamentòptimdel’organisme(quecontétotselsnutrientsienquantitatssuficientsiadequadessegonsl’edatambunaàmpliavarietatd’alimentsfrescos,principalmentd’origenvegetal),conservarorestablirlasalut,disminuirelriscdepatirmalalties,ipromoureuncreixementidesenvolupamentòptims.

1. Aquesttermedesigna:“SobiraniaAlimentàriaéseldretdelspobles,comunitatsipaïsosadefinirlessevespròpiespolítiquesagrícoles,ramaderes,laborals,depesca,alimentàriesiagràriesquesiguinecològicament,socialment,éconòmicamenticul-turalmentapropiadesalessevescircumstànciesexclusives.Aixòincloueldretrealal’alimentacióialaproducciónd’aliments,cosaquesignificaquetotselspobleste-nendretateniralimentsirecursosperalaproducciónd’alimentssegurs,nutritiusiculturalmentapropiats,aixícomlacapacitatdemantenir-seasimateixosialessevessocietats.Txtde:“Sobiraniaalimentària”:undretperatothom”,DeclaraciópolíticadelForumdeONG/OSCperalaSobiraniaAlimentària.Roma,junyde2002.Mésinformacióna:http://vsf.org.es/soberania-alimentaria.(http://es.wikipedia.org/wiki/Soberan%C3%ADa_alimentaria

3. Unitats didàctiques Pertant,hadeserunaalimentaciósensecontaminantsbiològicsoquímicsquesuperielslímitsdeseguretatestablertsperlesautoritatscompetents, o exempta de tòxics o contaminants físics, químics obiològics que puguin resultar nocius per a les persones sensibles.Comaeinadereferència,podemtenirlaPiràmideNAOS2:entendre-la i comparar-la amb lanostraalimentació i elnostreexercici físic.Calconèixerquinsnutrientsnecessitaelnostrecos,quinsalimentsensaportenaquestsnutrients,quinessónlesdiferènciesnutricionalsentrealimentsecològicsiindustrialsid’altrescomponentsalimentarisqueinflueixenenlanostrasalut(productesquímics,etc.).

Alimentació sostenible: Aquella que conté aliments ecològics,produïts amb respecte capelmedi ambient, i d’origenbàsicamentlocal,respectantiaprofitantlabiodiversitat.

Alimentació culturalment apropiada: Aquella que revaloritza idignifica elmón rural en la organització de la cadena alimentària;ques’adaptaalsusos icostumsculturals ialimentarisdel lloc,ambalimentsadequatsperproduirdemaneranaturalenelentornenelqueesdoneniamblamenordistànciapossibleentreelcampielplat.Quesiguiagradableisensorialmentplaent.

Alimentació Justa: Aquella que garanteix una vida digna per a lespersones productores, amb un repartiment just de les feines i unigualreconeixementiremuneracióentrehomesidones.

Elconcepted’alimentaciósaludableenglobatotsaquestselements.Aixòimplicareconèixer idistingirunmodeld’alimentaciósaludableen relació amb un altre d’industrial, identificar els seus efectessobre lasalut,elmediambient ielsmedisdevidade lespersonesproductores, i distingir els aliments de temporada i locals dels‘quilomètrics’.Tambésuposaaprendreagaudirdelmenjarenbasealsproductesde la terra,així comprestaratencióa l’assignacióderolsiestereotipsentoteslesfasesdelacadenaalimentària.

2http://www.naos.aesan.msssi.gob.es/csym/piramide/

98


Índexdetemes

• Hàbitssaludablesenl’alimentació• Procedènciaitemporalitatdelsaliments• Varietatslocalsd’aliments• Famisobrealimentació

ObjectiusDidàctics

• Distingir els diferents tipus d’aliments (envasats, frescos, detemporada,locals).

• Conèixerelshàbits saludablesd’alimentació (alimentsproteics,vegetals,etc.).

• Identificar les varietats de diferents aliments locals: la sevamaneradeproducció,lessevespropietats,etc.

• Conèixer les necessitats alimentàries bàsiques i els principalsproblemes relacionats amb l’alimentació en el món: fam isobrealimentació.

Glosari

Aliments agroecològics: L’Agroecologia o agricultura camperolapotdefinir-secoml’úsecològicdelsrecursosnaturalsatravésdeformesd’acciósocialcol·lectiva.Lasevaestratègiatéunanaturalesasistèmica,alconsiderarlafinca,l’organitzaciócomunitàriailarestadelsmarcsderelaciódelessocietatsruralsarticuladesalvoltantdeladimensiólocalcomuntot.L’agroecologia,integraelssistemesdeconeixement(local,camperol i/o indígena)portadorsdelpotencialendogenquepermetpotenciarlabiodiversitatecològicaisociocultural.

Nutrició: La nutrició és la ingesta d’aliments en relació amb lesnecessitatsdietètiquesdel’organisme.Unabonanutrició(unadietasuficient i equilibrada combinadaamb l’exercici físic regular) ésunelementfonamentaldelabonasalut.Unamalanutriciópotreduirlaimmunitat,augmentarlavulnerabilitatcapalesmalalties,alterareldesenvolupamentfísicimentalireduirlaproductivitat.

Dietaequilibrada:Ésaquellaquecontétotselsalimentsnecessarisper aconseguir un estat nutricional òptim. Aquest estat de gràcianutricionalésaquellonl’alimentaciócobreixelssegüentsobjectius:

• Aportarunaquantitatdenutrientsenergètics(calories)quesiguisuficientperportaratermeelsprocessosmetabòlicsidetreballfísicnecessaris.Nimésnimenys.

• Subministrar suficients nutrients amb funcions plàstiques ireguladores(proteïnes,mineralsivitamines).Quenofaltin,peròquetampocsobrin.

• Que les quantitats de cadascun dels nutrients estiguinequilibradesentresí.Elgrupd’expertsdelaFAOOMS(Hèlsinki1988),vaestablirlessegüentsproporcions.Lesproteïneshandesuposarun15%de l’aportació calòrica total, nohade sermaiinferior laquantitat totaldeproteïnes ingeridesa0,75gr./dia id’unaltvalorbiològic.Elsglúcidsensaportaranalmenysun55%-60%de l’aportaciócalòrica total.Els lípidsnosobrepassaranel30%delescaloriestotalsingerides.

1110


d’energia,tecnologiaiproductesquímics.Notécapmenaderelacióambelterritoriipertanyaempresesprivadesquevénendelaciutatiquecontrolenelsmedisdeproducció.

AlternativesinovesfuncionsAquestsprocessosdecanvihansuposatunacrisifuncionalid’identitatenelmónrural.Elsectorruralactualestrobaalarecercadenovesfuncionsiestructures.DesdelaSBAesconsideraquehaderecuperarlasevafunciódeproductorad’alimentsdequalitat,propersilligatsalaculturadelterritori.Hemderecuperarunaeconomialocalmenysdepenent,quepermetialjoventialesdones(lesqualsconstitueixenun dels col·lectius que més ha patit aquestes transformacions) lapermanència en el territori. És necessari reconèixer el paper de lagentquemantéelterritoriidelmediambientqueacompleixenelshabitantsdelmónrural,iassumirlesnovesfuncionscomelsartesansielscuidadorsdel’espaiquearaconsideremimprescindiblestambépelshabitantsurbans.Mantenirladiversitatcultural,gastronòmica,de plantes cultivades, etc. és una de les altres funcions que hacomplertelmónruraliquearaescomençaareconèixer.

Índexdetemes

• Transformaciódelsaliments• Lavidaalcamp.Passatipresent• Visualitzaciódelpaperdelesdonesalavidarural• Elruralil’urbà

Objectiusdidàctics

• Conèixerivalorarl’entornenelqueviuen.• Caracteritzar la tasca dels habitants rurals (i especialment, el

roldeladona)enlatransmissiócultural(sabers,coneixementstècnics…),laproducciód’aliments,lavertebraciódelterritoriilaconservaciódelpaisatge.

• Identificarelsrecursosnaturalsdelterritoridistingintlesformesd’explotació d’aquest i les que són respectuoses amb el mediambientdelesquenohosón.

3.2. Entorn RuralIntroduccióteòrica

Breuhistòriadel‘rural’Laglobalitzacióhasuposatuncanviimportantenl’estructuraciódeleszonesrurals.Entreelsfactorsquehangenerataquestcanvi,convéassenyalarpersuposatelprocésd’industrialitzacióque,apartirdelsanys50,aEspanyaesvanecessitarunagranmàd’obra, granpartde laqualproveniadelmón rural. Per facilitar aquestèxode rural,es va idealitzar lamanerade vidaurbana, almateix tempsqueesdegradaven i ridiculitzaven les formes culturals i productives queregienl’àmbitrural.

El procés d’emigració massiva camp – ciutat va tenir com aconseqüència el despoblament de zones senceres. Les economieslocals, fins aleshores estructurades i centrades en el territori vanquedar,enmoltscasos,pràcticamentdestruïdes.Lescultureslocalsi camperoles vanpassar a ser considerades vestigisdelpassatquehaviend’esborrar-sequantabansmillorperassumirelsvalorsurbans.L’agriculturai laramaderia,quehistòricamenthaviendefinitlavidarural tant econòmicament com socialment, van deixar de ser l’eixfonamental que la vertebra. El binomi agricultura-món rural es vatrencarperprimeravegadaalahistòria.Laprimeraconseqüènciavaserlafortapèrduadefuncióid’identitatquepateixenleszonesruralsdesd’aleshores.

Perunaaltrabanda,hihauncanvienlalògicaproductivaagrícola.Es passa d’una lògica camperola a una lògica industrial. La lògicacamperola suposa una forma de produir basada sobretot en lasupervivència i molt lligada al territori, pensada per a proveir elsmercatslocalsiqueconformen,comhemdit,elpaisatge,laculturailasocietatdecadallocenconcret.Aixòpermetunaenormediversitatdeformesdeproducció,racesiplantes,gastronomia,folklore,etc.La lógica industrial, en cambio, estábasadaen la ganancia y en laconsecución de la màxima productivitat, encara que sigui a base

1312


Glossari

Rural:Fareferènciaaallòquepertanyorelatiua lavidadelcamp.Elrural,pertant,ésallòoposataallòurbà(l’àmbitdelaciutat).Uncampésunterrenyextensqueestrobaforadeleszonespoblades.Laterraqueespotllaurar,elssembratsielscultiusformenpartdelcampipertant,del’àmbitrural.

El paisatge rural sol incloure grans extensions de terra i activitatspròpiesdel’agriculturaolaramaderia.Silavidaurbanaestàvinculadaal sectoreconòmicdeserveisoa l’activitat industrial,elmónruralinclouelmunyitdelesvaques,lasembradesojaolacriadebestiarentred’altresactivitats.

Territori: Espai de producció comunal-social i de vivència local.D’aquestamanera el territori es produeix segons el sentit que lespersonesdoninallloconviuen.Elterritoriaixídefinitesconsolidaamesuraqueaquestamanerad’entendreelllocesfacomúifinsitotmassiva.Tantl’hàbitatsocial,lavivènciaquotidiana,l’afeccióallloc,comlesempremteshistòriquesdelsllocsconformenunsentitcomúdenominat territori, d’aquestamanera el territori és el resultat dedonarunsentit(significat)aunlloc,iqueaquestsentitdelllocsiguivalidatperunamassacríticadepersones.

Medi Ambient: Comdefiniciódemediambientnormalmententenemqueéstotallòqueenvoltaaunésserviuicondicionalasevaformadeviure,peròtambépodemdirqueestractad’unsistema,elqualestàformatperelementsd’origennaturaliartificial,elsqualsamésamésestanrelacionatsipodensermodificatsperl’home.Totelqueensenvoltaformapartdelmediambientiésmoltimportanttenir-necuraperquèlesfuturesgeneracionstinguinunlloconviure,encaraquesembliqueaixònointeressamassaaalgunespersones.Enelmediambienthihavaristipusdefactors,incloent-hielsfísicscomelclima,elsbiològicsqueestanrepresentatsperqualsevolformadevida,jasiguianimalovegetal,ifinalmentelsfactorseconòmicsisocials,entreelsqueestrobeneltreballilaurbanització.

3.3. Producció d’aliments. AgroecologiaIntroduccióteòrica

L’actualmodeld’agriculturaindustrialTalicomdèiemalaUnitatanterior,durantelsanys60i70delsegleXX el model de producció d’aliments va patir canvis importants.Davantd’unamajordemanda,provocadaperl’escassetatalimentàriaposterior a la II Guerra Mundial, i davant d’una demografia enaugment,esvaqüestionarelmodelagrícolatradicionalcomeficientproductord’aliments.

Amb l’arribada de la industrialització, les pràctiques productivestradicionals van començar a cedir davant de les noves exigènciesdel mercat. L’agricultura va passar a ser una indústria a qui se liexigiaunmajor rendiment i inversióeconòmica;es va començaradependre cada vegadamés de lamaquinària, entrades químiquesi derivats del petroli, i es va estendre l’ús de varietats de llavorsmillorades(mésrentablesquelestradicionals),propietatd’empresesprivades.Actualment,laFAO(OrganitzaciódelesNacionsUnidesperl’Alimentació i l’Agricultura) estima que s’han perdut al voltant del75%delesvarietatsagrícolesqueexistienperaunúsalimentari.

Aquesta nova concepció de l’agricultura, també denominadaRevolucióVerda, nonomésnoha acabat amb la fam, sinóquehaprovocatlacontaminaciód’aqüífers,lapèrduadefertilitatdelaterra(degutal’abúsdeproductesquímicscominsecticides)ilatendènciaaladesapariciódelamaneradevidacamperola.

L’apostaperl’agroecologiaL’agroecologiavasorgircomdisciplinacientíficaamitjansdelsanys70 i es presenta comunmodel de producció d’aliments alternatiualconvencional.Incorporaunavisiódel’agriculturaméslligadaalaconservaciódelmediambientialajustíciasocial,centradanonomésenlaproducciód’aliments,sinótambéenlasostenibilitatdelmodel.

1514


L’agroecologia presenta tres grans dimensions, a través de lesquals s’aborden les diverses formes de transició cap a sistemesagroalimentarisméssostenibles.

I.PreocupaciómediambientalSota aquesta òptica es persegueix l’obtenció d’aliments demàximaqualitatrespectantelmediambientilaconservaciódelafertilitatdelaterra,mitjançantlautilitzacióòptimadelsrecursossensehaverd’utilitzarproductesquímics.Els ecosistemes funcionen correctament quan tots els seuselementsestrobenenequilibri,aprofitantelsrecursosdelamaneraméseficientpossible.Peraixò,enl’agriculturaecològicaesbuscaaugmentar la biodiversitat a través dediferents tècniques comlarotaciódecultius, lesassociacionsolacol·locacióestratègicaen els horts de tanques i vegetació silvestre, que actuen coma reserva permanent d’insectes depredadors de plagues. Unaaltra qüestió clau és la utilització de llavors autòctones ja queles espècies nadiues estanmés adaptades a l’entorn natural icultural.

II.Canalscurtsdecomercialització.Revitalitzarelsmercatslocalsésnecessariirecomanable,desd’unpuntdevistasocial,culturalieconòmic.Suposaladinamitzacióde les economies locals de les zones rurals, impulsa la creacióde treball,permet l’accésalsaliments sans,de temporada ideproximitat, fomenta mètodes de producció més respectuososambelmediambient,ienforteixamésaméslesrelacionsentrepersonesconsumidoresiproductores.

III.Viabilitatdelescomunitatsruralsirespecteenverslamaneradevidacamperola.Larecuperaciódesaberstradicionalsésunapeçaclauenlarecercade la sostenibilitatdelmodel.Els sistemes tradicionals, fentdelanecessitatvirtut,mostravenunmajorinterèsperlautilitzaciódelsrecursospresentsalazonaal’horadedesenvoluparelsseussistemesdecultiu.

Enaquest context,és importantposarenvalor lesaportacionsdelesdones(invisiblesalllargdelsanysperunsistemasocialdebasepatriarcal),tantpelseupapereneltreballdelcamp,jasiguiremuneratod’agriculturafamiliarorientadaal’autoconsum,comenlafeinadomèsticailacuradelespersones,aixícomelseurolenlatransmissiócultural.

Índexdetemes

• Modelindustrialimodelagroecològic• Respectepelsciclesnaturals.Biodiversitat• Contaminació.Esgotamentderecursos• Recuperaciódesaberstradicionals• Canalsbàsicsdedistribucióicomercialitzaciódelsaliments

Objectiusdidàctics

• Reconèixerelsdosmodelsdeproducciód’aliments (industrial iagroecològic)iassenyalarlessevesdiferènciesbàsiques.

• Conèixer l’impacte de l’actualmodel industrial en relació ambelmedi ambient, la salut de les persones i lamanera de vidacamperolatradicional.

• Conèixerlalògicadel’agroecologiaiidentificarlessevesprincipalscaracterístiques.

Glossari

Biodiversitat:Labiodiversitatodiversitatbiològicaés lavarietatdelavida.Aquestrecentconcepteinclouvarisnivellsdel’organitzacióbiològica.Abastaladiversitatd’espèciesdeplantes,animals,fongsimicroorganismesqueviuenenunespaideterminat,dinsdelasevavariabilitatgenètica,delsecosistemesdelsqualsformenpartaquestesespècies i dels paisatges o regions on es situen els ecosistemes.Tambéinclouelsprocessosecològicsievolutiusqueesdonenanivelldegens,espècies,ecosistemesipaisatges.

1716


3.4. Consum responsable Introduccióteòrica

Entenem com a consum responsable aquell que es realitza ambconeixementdelesconseqüènciessocials,ambientalsiètiquesquees generen durant la producció, processat i distribució dels bénsadquirits. La persona que practica aquesta forma de consum nonomésvaloraelementsd’índolepersonalcomlaqualitatoelpreudelques’adquireix, sinóque tambéels col·lectiuscom la sostenibilitatambientalieldretalajustíciasocialdelesproductoresiproductorsd’aliments i béns. La ciutadania té la capacitat de convertir el seuconsum en un instrument de pressió tot escollint aquells articleso serveis que compleixin una sèrie de garanties socials, laborals imediambientals.

AmbelmenjarnoesjugaEnaquestaunitatdidàcticaenscentraremenelconsumresponsabled’aliments. Per això hem de saber que actualment, el menjar ésconsiderat com una mercaderia més; i malgrat ser un dret humàbàsic,noésaccessibleperalatotalitatdelapoblaciómundial. Resultasorprenentsaberquelaproducciódemenjaranivellmundialésmésquesuficientperalimentarnonomésalapoblaciómundial,sinóquen’hihasuficientmentperaunmónimig3.Laganaenelmónnoésunproblematècnic,sinópolític.

Lamajoriadenosaltresvivimimmersosenlarutinadiària,devegadesfrenètica, ienscostadedicartemps iesforçosa investigar l’origen il’elaboraciódelsalimentsqueconsumim.Laurgènciadeldiaadiailapressiódelshorarisqueimposal’estildevidaoccidentalvandelamàambl’àmpliaicòmodaofertaquetrobemenlesgranssuperfícies.

3Vegeuperexemple:http://www.un.org/es/sustainablefuture/pdf/Rio+20_FS_Food_SP.pdf.Otambé:http://www.oajnu.org/wp-content/uploads/2012/03/El-mercado-alimentario-mundial-el-rol-de-las-EMN-en-la-producci%C3%B3n-y-distribuci%C3%B3n-de-alimentos-en-los-PVD.pdf

Agroindústria/Agronegoci:S’utilitzasovintelconcepted’agroindústriaperreferir-sealprocésd’industrialitzaciódel’agriculturaialimentaciói el concepte d’agronegoci per referir-se als actors principals quegovernenaquestprocés.Podemdefinirsimplementl’agroindústriacomlabrancad’indústriesquecomercialitzaagranescalaproductesdel’agricultura,ramaderia,riquesaforestalipescadeformadirectaodesprésdelasevatransformacióindustrial.Iesdefineixl’agronegocicom el conjunt d’empreses que controlen i dominen la cadenaagroalimentàriaindustrial.

Camperola o Camperol. Pagesia: S’ha d’entendre sota la lògica decategoriasocialienconcretdesubjectesocial.Ésadir,responaquinaéslasevasituacióenelsistemasocialilasevaposicióenaquestatantenelsaspecteseconòmics,polítics,culturals,depoderosubordinació,entred’altres.Pertant,itenintencompteladefinicióqueensofereixLaDeclaraciódelsDretsCamperols,podemexplicarqueunapersonacamperola és una dona o un home de la terra que té una relaciódirectaiespecialamblaterrailanaturalesaatravésdelaproducciód’alimentsi/oaltresproductesagrícoles.Lescamperolesicamperolstreballenlaterraperaellsmateixos;depenensobretotdeltreballenfamíliaid’altresmaneresapetitaescalacomaorganitzaciódeltreball.Lescamperoles icamperolsestantradicionalment integratsdinsdelessevescomunitatslocalsitenencuradel’entornnaturallocalidelssistemesagroecològics.Pertant,eltermepotaplicar-seaqualsevolpersonaques’ocupade l’agricultura,ramaderia, latranshumància iles artesanies relacionades amb l’agricultura o d’altres ocupacionssimilars.Aixòincloulespersonesindígenesquetreballenlaterrailespersonessenseterra.

1918


UnaopciódecanviUnconsumresponsablepassapersaberescollirallòqueconsumim,cosaquerequereixuntreballprevideconeixementde lesdiversesfases per les que travessen els productes alimentaris. Com aconsumidors,tenimdretaexigiraquestatransparència,inomésenbaseaaquestaseremlliuressobrelesnostresdecisionsalrespecte.Optarperunconsumresponsablenoéssenzill.Requereixaturar-seapensariaplanificarambcertaantelació.Lesbotiguestradicionals,els grups de consum, les finques amb venda directa, l’elaboracióartesanal,larecuperaciódelssabersdelesnostresàvies...podenserbonesalternativesalmodeldominant.

Existeix,resumint,unamàximasenzillaqueconvépracticaridifondreper a la nostra salut, la dels nostres pobles i la nostra gent i, endefinitiva, pel benestar de la resta del planeta: convé consumir elmenys possible tots aquells productes que es trobin lluny del seuestatnaturalidelseullocd’origen.

Índexdetemes

• Necessitatsalimentàriesiconsumsuperflu• Aliments ‘quilomètrics’ (impacteecològic i social) i alimentsde

producciólocal.Granssuperfíciesimercatslocals• Injustíciaidesigualtatalimentària.Diferènciesnord/sud• Estratègiespublicitàries

ObjectiusDidàctics

• Identificarl’impactesocialimediambientaldelconsummassiu,iconèixerdiversespràctiquesdeconsumresponsable.

• Identificaricaracteritzariniciativeslocalsdepetitcomerç.• Conèixer les desigualtats globals en referència a l’alimentació.

Comprendrelanociódel’alimentaciócomundret.• Adquirirunavisiócríticasobrelainfluènciadelapublicitatenels

nostreshàbitsdeconsum.

4Vegeuperexemple:http://comerciojusto.org/wp-content/uploads/2011/12/B15_OCT_Grandesuperficies.pdf

Ambhorarisadaptatsa lanostrarutina laboral,ensobren lessevesportesgransbotiguesorganitzadesencarrers,avingudesiautopistesde lleixes plenes demenjar. Tan plenes que és impossible que esconsumeixitot;defet,noesconsumeix.Actualment,tambésabemqueenaquestessuperfíciesesdesaprofitaunabonapartd’alimentsen bon estat. En aquest anàlisi convé afegir també el paper de lapublicitat,tanomésimportantqueelproducteensí.Vallapenapertantexaminarelfenomenpublicitariitreballarambunavisiócríticadelmateix.

Lasuperproducciód’alimentsEls camperols i les camperoles, productors en primera instànciade bona part del quemengem, amb freqüència estan sotmesos adirectrius dictades per les grans estructures de venda i distribuciód’aliments, que no nomésmarquen els preus, sinó que també totsovintelvolumdemercaderies.Iésaquí,enpart,onmillors’aprecialadistànciaoeldesajustentrecostivalor.Unaproducciód’alimentsrealitzadasegonsunmodelagroindústriaa gran escala i basada en el monocultiu, suposa un augment deterrespera lasevaplantació,uncreixementràpid isuposadamentcontrolat,unallargaiperjudicialllistadefactorsdeproducció,iunúsderecursosnaturalsabusiuialallargainsostenible.Sónmolteslesveusqueassenyalenqueaquestsistemanotéescrúpolsal’horadedonarrespostaalagrandemandaactuald’aliments.

LainjustíciasocialEnaquestesquema,latendènciaapuntacapaunaconcentraciódela riquesaenpoquesmans.Aixòésben cert i demostrable (dadesoficials enmà4) enel casde les grans cadenesdedistribució, comtambéhoésl’excessiucontrolqueexerceixenlesgransmultinacionalssobreelsnostresmodelsdeconsum.Aquestagranconcentracióderiquesaenpoquesmansignoraeldretdels pobles a decidir quines polítiques de producció, distribució iconsumd’alimentssónlesmésapropiades.Persuposat,nointeressaque en el centre d’aquestes decisions hi siguin els productors:camperolsicamperoles,ramaders,pescadors,etc.

2120


3.5. Equitat de gènereIntroduccióteòrica

LapropostadelaSBAestableixquesenseequitatdegènerenopotexistirtalsobirania.Exigeixeldretdelspoblesadecidirelseupropisistemaalimentariiproductiuiaqueesgaranteixil’accésilagestiódelaterra,elsterritoris,l’aigua,lesllavors,elbestiarilabiodiversitataaquellespersonesqueprodueixenelsaliments.Enaquestcontext,la SBA suposa crear noves relacions socials lliures d’opressió i dedesigualtats entrehomes i dones, així comentreelspobles, grupsètnics,classessocialsigeneracions7.

Encara existeixen múltiples factors socioculturals i econòmics quecontribueixenalapersistènciadegransdesigualtatsdegènere.Enelmónrural,ladivisiósexualdelafeinaassignaalesdoneslestasquesdomèstiques i la cura de les seves famílies, especialment criar elsnens i nenes i la curadepersones grans i dependents (això incloumúltiplesfeinesenelcampquenoesconsiderencomatals:munyir,ajudaenelsmomentsdemésfeinacomlacollita,curadelesausdegalliner,d’hortsd’autoconsum).

En contraposició a aquest àmbit domèstic, l’àmbit públic quedaassignat als homes, encarregats de gestionar econòmicament laterrailavendadelaproducció.Siensfixemeneltreballassalariat,lescondicionslaboralsdelesdonesdinsdelaindústriaalimentàriasóntotsovintmésprecàries jaquecompatibilitzenvariesactivitatsatempsparcialofanfeinesdetemporada.Unaconstantd’aquestasituacióéslaconsideraciódequel’homehadeserel‘sustentador’de la família,mentre que els ingressos aportats per les dones sónconsideratsenmoltscasoscomunmer‘complement’.

Glossari

GrupsdeConsum:Grupsdepersonesqueesretrobenperapoderconsumir sa i segur.Demanenproductes directament al productorevitant intermediaris i pagant un preu just pel producte basant-se sempre en principis com el de l’agroecologia i el comerç just.N’existeixendemoltstipusiespodentrobarenqualsevolbarri5.

Circuit/Canal curt de Comercialització: Qualsevol model decomercialització on només existeixi un únic intermediari com amàxim entre el/la productor/a i el/la consumidor/a. Es parla devendadirectasinohihaintermediaris.Algunsexemples:mercatsdeproductors,grupsdeconsum,estructuradepaneresadomicili,vendaen explotacions, botigues especialitzades o de productes locals,restauració i menjadors col·lectius. Podemllegir-nemés a l’apartat‘ProductorsiConsumidors’alacolumnadeladreta.

Aliments Quilomètrics: Aliments que recorren grans quantitatsdequilòmetresdesdelpuntonesprodueixenfinselplatemetentenormesquantitatsdeCO2,tantenlasevaproducciócomenlasevadistribució6.

5Articled’EstherVivassobreelsgrupsdeconsum:http://esthervivas.com/2010/03/02/consumo-agroecologico-una-opcion-politica/6 Veureinforme«AlimentosKilométricos:LasEmisionesdeCO2porimportacióndealimentosenelEstadoEspañol»AmigosdelaTierra2013.http://issuu.com/ami-gos_de_la_tierra_esp/docs/informe_alimentoskm 7DeclaraciódeNyéléni,Mali,2007:http://www.nyeleni.org/spip.php?article291

2322


Enelplacultural,lesdonesruralsencaraviuenlesconseqüènciesdelanovisualitzacióhistòricadelasevafeina,onnoesreconeixelsseussabers,tasquesiopinions.Posarenvalorelssabersiconeixementssobreagriculturaialimentacióquelesdoneshantransmès,enmoltesocasionesdeformaoral,implicatransformarelsestereotipsgeneratspelpatriarcat icontribuira laconsideraciód’aquestesdonescomasubjectesactiusdelasocietat.

Anivelleconòmichemdedestacarl’exclusiódelesdonesdelcontrolilapropietatdelaterra.DadesoficialsdelaFAOestimenquenomésun1%delapropietatdelaterra,aescalamundial,estàenmansdedones.Aquestésunpunt clauper l’apoderament i l’autonomiadelesdonesiperladefensadelsseusdretseconòmics,socialsielsdelessevesfamílies.Ésfonamental,perfervisiblel’activitatproductivadelesdones,queelssistemesdeco-titularitatdesenvolupatsanivelllegislatiuestradueixinenunaigualtatdegènererealenrelacióaladistribuciódelapropietat.

Mostrar una realitat menys falsejada, on es visualitzi el treballde les dones i es posin en valor certes tasques pròpies de l’àmbitdomèstici/onoremunerat,hadecentrarlanostrafeinaperpodertreballarl’equitatdegènere.Noobstant,aixònoéssuficiental’horad’aconseguiruncanvi reald’actitudsentre l’alumnat.Peranarmésenllà,ésnecessariuntreballprevisobrelesnostresidees,expectativesi creences inconscients que, com a docents tenim respecte alsnens i nenes. L’educació, i en concret l’escola, posseeix una grancapacitatde fomentarelcreixementdenens inenesperpermetreel desenvolupament de tots els seus potencials de competènciespersonals (o, pel contrari, de limitar-ho ja des de la infantesa).Untreball continuat a l’aula, desmuntant estereotips i rols de gènere,permet que nens i nenes puguin identificar-se amb tasques icapacitatsatribuïdestradicionalmentaunounaltresexe.D’aquestamanera,l’escolapotserunespaicríticonesfrenilareproducciódelesdesigualtatsdegènerecontribuintalacreaciód’unmónmésjustiigualitari.

Índexdetemes

• Distincióconceptualentresexeigènere• Rols,estereotipsidesigualtats(passadesipresents)degènere• Paperdelesdonesenl’àmbitdomèsticienl’esferasocial• Aportacióde lescamperolesalconeixementde l’agricultura ia

l’alimentació

Objectiusdidàctics

• Incorporar formes de pensar i d’actuar equitatives i crítiquesrespectealgènere.

• Conèixer i valorar la cultura transmesaper les dones y la sevaaportacióalasocietat.

• (Tercercicle)Distingirentrelanociódesexe(condicióbiològica:home/dona)idegènere(atributsociocultural:masculí/femení).

Glossari

Sexe: Fa referència a les diferències biològiques entre l’home i ladona.

Gènere: Diferències socialment construïdes entre homes i donesqueesfonamentenenladiferènciabiològicaiquedonenllocarolsiestatusdiferentsperahomesidones.

Patriarcat:Formad’organitzaciópolítica,econòmica,religiosaisocialbasadaenlaidead’autoritatilideratgedel’home.

Divisiósexualdelafeina:Repartimentsocialdetasquesenfunciódelsexe.Enaquestmarc,alshomeselscorresponrealitzarlesactivitatsque gaudeixen de major prestigi i valoració social com el treballremunerat i la participació en la vida política i en els assumptespúblics; en canvi aquelles activitats amb menor valoració social ieconòmicacomel treballdomèstic i lacuradenens/esypersonesmalaltessónassignadesprincipalmentadones.

2524


Treballar amb l’alumnat de primària al voltant de les temàtiquesprèviamentexposades,desd’unpuntdevistadeSA,idesenvolupantlesactivitatsproposadesenlasegonapartd’aquestaGuiapotajudarl’alumnataadquirirunconjuntdecompetències,destresesiactituds.Tot i que algunes d’elles siguin lesmateixes que es potencien desd’altresàreesd’aprenentatge.D’altres,encanvi,rebenaquíunèmfasiespecífic.Oferimacontinuacióunallistadecompetènciesmoltdiversesqueesveuranenfortidesamblesactivitatsaquíproposades.

4.1. Competència lingüística• Adquirirhabilitatscomunicativesensituacionsd’interaccióoral,

utilitzant de forma correcta el vocabulari relacionat amb elscontingutstractats.

• Produir textosorals iescritsquepermetincomunicardeformaclara i ordenada, idees, sentiments, experiències i opinionsreferentsalasevarealitatméspropera.

• Diferenciarfetsd’opinionsiinterpretarmissatgesnoexplícitsenuntextdeterminatsobrelestemàtiquestreballades.

• Adquirirhabilitatsdecomprensiósobreelsdiferentsusossocialsicomercialsdelallengua,decaraaevitarestereotipslingüístics.

4.2. Competència matemàtica• Identificarquantificadorsbàsicsdequantitat,mida,espaiitemps

(associats a l’alimentació), i aplicar-los de forma pràctica (perexemple,al’hortecològicescolar).

• Exercitarconeixementsidestresesmatemàtiquesenlaresolucióde problemes reals. Realitzar estimacions, mesures, càlculs iequivalències amb les diferents unitats de mesura de formapràcticaiatractiva(al’hortecològicescolar).

4. Competències Estereotips de gènere: Idees molt simplistes però fortamentassumidessobrelescaracterístiquesdelshomesidelesdones.

Rolsdegènere:Tasques iactivitatsqueunaculturaassignaacadasexe.

Relacionsdegènere:Viesmitjançantlesqualsunasocietatdefineixelsdrets,lesresponsabilitats,lesidentitats(femení/masculí)ideterminaeltipusderelacionssocialsentredonesihomes.

Llenguatgeinclusiu/nosexista:Preténfomentarunaimatgeequitativai no estereotipada de les persones a qui es dirigeix o es refereix.Considerantqueel llenguatgeésunaconstrucciósocial i comatalreflexaelsprejudicissexistesencarapresentsenlanostraculturaalavegadaquecondicionalanostraformadeveureelmón,apostaperfervisiblelesdones,evitantqueaquestsiguiunaeinad’exclusió.

Feminismes:Conjuntheterogenid’ideologiesidemovimentspolítics,culturals ieconòmicsquetenencomaobjectiu la igualtatdedretsentrehomesidones.

26


27

4.3. Competència digital• Buscar, localitzar i organitzar informació relacionada amb les

temàtiquestreballadesutilitzantlestecnologiesdelainformació.• Gestionardiferents llenguatges(textual,numèric, icònic,visual,

gràficisonor)pertreballarsobreelscontingutstractats.

4.4. Competència en el coneixement del medi físic• Identificaridistingirlamúltiplecausalitatd’unfenomenilesseves

conseqüències així com la interrelació entre agents i realitatssocials.

• Identificar aspectes crucials de la seva realitat econòmica iproductivamés propera així com l’empremta humana sobre lanatura.

• Comprendre les parts com un tot on l’equilibri és garant desostenibilitat.

• Prendre consciència de la influència de les seves actituds icomportamentssobreelmedi.

• Conèixer i incorporaren lasevavidadiària,accionsderespecteenverselmediambient idepreservacióde labiodiversitatdelseuentornnatural.

4.5. Competència social i ciutadana• Adquirir sentit crític a través del coneixement de realitats i

fenòmenssocialsreferentsalestemàtiquestractades(desigualtat,pobresa,gènere,alimentació,etc.).

• Participar en accions coherents amb aquests principis (com laproducció ecològica d’aliments) i desenvolupar habilitats decol·laboracióirespecteenverselsaltresienversl’entorn.

• Participaren l’elaboraciódenormescol·lectives i respectar-les.Comprendrelalògicadelsdretshumansbàsics(coml’alimentació).

• Qüestionar estereotips i rols tradicionals al voltant del gènere.Incorporarrelacionsdeconvivènciamésjustesiigualitàriesentresexes(al’escolaiforad’aquesta).

• Qüestionar idees i comportaments de naturalesa classista i/oracista.

4.6. Competència cultural i artística• Conèixer i valorar manifestacions culturals vinculades amb

les temàtiques tractades (gastronomia, sabers tradicionals,productesillavorslocals,etc.).

• Participarenactivitatsrelacionadesamblapromocióculturaldel’entorn.

• Gestionar tècniques imaterialsplàstics comun recursper a larepresentacióilacomprensiódelscontingutsd’aprenentatge.

• Conèixer i contribuir a la conservació de la biodiversitat , delpatrimoni cultural i artístic de la seva localitat (flora, fauna,gastronomia,música,dansa,oficis,etc.).

4.7. Competència d’aprendre a aprendre• Reflexionar sobre situacions problemàtiques tot establint-

ne relacions de causa – efecte i buscant alternatives i prenentdecisions.

• Familiaritzar-se amb dinàmiques d’aprenentatge cooperatiu icol·laboratiu,orientadesaconstruirdemaneraconjuntaideesisolucions.

• Buscar explicacions racionals per comprendre els fets socialsextraientconclusionsdelainformacióques’analitza.

• Contrastarlesideesiopinionspersonalsescoltantlesdelarestadecompanys,atravésd’activitatsoralsi‘discussions’aclasse.

28 29

Guia Didàctica PrimàriaGuia Didàctica Primària

5. MetodologiaTraballengrup

Consideremquelametodologiaidòniaperdesenvoluparlamajoriadelesactivitatsproposadeshadeseractivaiparticipativa;l’alumnatha de ser protagonista del seu aprenentatge i s’ha de tendir apersonalitzarelsprocessosd’ensenyament–aprenentatge.

En aquesta proposta didàctica es recorre molt al treball en grupperquèpensemqueésunaalternativaqueafavoreixl’autonomia,lesrelacionsrespectuosesi,naturalment,eltreballenequip.Enaquesttipusd’activitatsésimportanttenirencomptel’equilibrientresexesielrepartimentdetasquesentreells.Resultaessencial tanmateix, fomentar l’autonomiade l’alumnat i lasevacapacitatperbuscarinformacióiresoldreproblemespotencianttambéelseudesenvolupamentactitudinal.

Relacióambl’entorn

Lesunitatsdidàctiquesproposadesaquíreposensobreunaconcepciódel’escolaintegradaenelseuentorn.Elprocésd’aprenentatgeesveureforçatenlamesuraenquel’alumnatcomprovaquelasevatascaescolarlipermetanalitzar,comprendreiparticiparenelseuentornsocialengeneralienparticularenelfamiliar.Peraixòmoltesdelesactivitatsincitenal’alumnatarecórreralsconeixementsisabersdelsseuspares,mares,avisiàvies,preguntant-losirecollintd’unaformasistematitzada la informació obtinguda. Igualment, es preveuenvisites fora de l’escola, a comerços, mercats, centres productius,tallersartesans…ambl’objectiud’aprofundirposteriormentaclasseallòques’hihaobservat.Peraltrabanda,tambéresultaestimulantpelsalumnesiperlesalumnessaberqueelfruïtdelasevafeinapotinteressariresultarútilalasocietatqueelsenvolta.Així,tambéconvéorganitzar quan sigui possible, exposicions, festes i esdeveniments

31

4.8. Competència d’autonomia personal• Assumirresponsabilitatsiprendredecisionsenelsprocessosde

resolucióde lesactivitatsproposades (comperexemple, l’hortescolar).

• Fixar-se fites concretes (individuals i col·lectives) per a larealitzaciódelesactivitats.

• Valoraroportunitatsdemilloraenelseucomportamentquotidià(enverslesaltrespersones,sobrel’alimentació,elconsum,etc.),iportarlessevesideesalapràctica.

• Començar a adquirir una certa autonomia i criteri propis enmatèria ètica prenent consciència de les motivacions i lesconseqüènciesdelsseusactes.

30


obertsquemostrinalpúblicelresultatd’algunesactivitatsescolars.Unclarexempled’aixòpodriaserl’hortescolarecològic.

Temporització

El treball proposat en aquesta guia no consisteix en un conjuntd’activitats tancades, sinó que pressuposa la seva adaptació a larealitatconcretadel’alumnatdel’escola idelmomentperpartdelprofessorat.Tal icoms’hadit, lestemàtiquesabordadespodensertractadesambmajoromenorprofunditat i serà lapersonadocentquedecidiràsiconvésimplificaroampliarelsexercicisprevistos.

Coma suggeriment, la guiapresenta les unitats didàctiques enunordredeterminatperabordar-lessegonselnivelldedesenvolupamentcognitiudel’alumnatienfunciódelasevacomplexitat:desdelmésimmediatiperceptiusensorialment,finsallòmésabstracteiallunyatdelasevarealitatquotidiana.Escomençaperl’alimentació,unacosaque resultamolt pròxima i vivencial, tema proposat per al primercicle.Enelsegoncicleesplantejajaunarealitatmésàmplia;l’entornsocialdel’alumnat,enprincipirural,encaraquetambéespreveulapossibilitatderealitzaraquestaunitatdidàcticaenunentornurbà.Peraltercercicleesproposenduesunitatsdidàctiques: l’anàlisidelaproducciód’aliments(sotadosmodelsorganitzatius: l’agriculturaindustrialdominantactualmentil’agriculturaecològica)iunareflexiósobreelconsumilapublicitat.

L’últimbloc temàtic, relatiua l’equitatdegènere,ofereixunasèried’activitatsperrealitzaralllargdel’educacióprimària.Encaraqueessuggereixinalgunesactivitatsconcretes(unaperalprimercicle,unaaltraperalsegoniduesperaltercer),esparteixdelaconvicciódequeaquestaspectes’had’introduirdeformatransversal,implícitament,en totes les activitats del centre al llarg de tota aquesta etapaeducativa.

Siesdesitjaorganitzarl’experiènciad’unaaltramanera(perexemple,aplicanttotes lesunitatsdidàctiquesaunmateixcursocicle),serà

33

necessari adequar-la a l’alumnat en concret, o bé simplificant unamical’activitaticoncedint-liméstemps,obéalcontrari,encasquesigui necessari, enriquint-la unamica i vinculant-la a d’altres àreesd’aprenentatge.

Lacol·laboracióentreclassesdediversosnivellsresultaenormementinteressantdesd’unpuntdevistapedagògic,tantpelsgranscompelsméspetits.Peraixò,peracadabloctemàtics’haprevistunaactivitatambaquestafinalitat.

La guia indica una estimació aproximada del temps necessari perrealitzarcadaactivitat,expressatennúmerode‘sessions’operíodesaconsellables.Moltesd’aquestesrequereixenunaúnicasessióperòquanésnecessariquel’alumnatconsultialsseusfamiliarsorealitziobservacions fora del marc escolar, es preveuen dues sessionsseparadesperunintervald’unasetmana.Perúltim,altresactivitatsestanconcebudesperdurarunmes,un trimestreofins i totmés,comperexemplelaconfecciód’unmuraldenotíciessobrelalocalitatoeldissenyirealitzaciód’unhortescolarecològic.

32


Laintroducciódelesunitatsdidàctiquesproposadesenlaprogramaciócurricular del centre preveu també mecanismes d’avaluació quepermetin valorar fins a quin punt els alumnes i les alumnes hanadquiritels coneixements i competències–generals iespecífiques–desitjades.

Per suposat, l’avaluació d’aquestes activitats s’integrarà en lametodologiad’avaluacióglobal,aplicadaperalconjuntdelesàreescurriculars.Encaraqueaprimàrial’avaluacióhagidesercontínua,aixònoexcloulaplanificaciódemomentspuntualsperavaluaraspectesconcretsrelatiusalconjuntdelaclasse.Així,l’observaciópermanentes combinarà amb alguns exercicis particulars que informaransobre l’adquisició de certs coneixements i destreses per part de l’alumnat. Les competències per enfortir cada unitat didàctica sónprogressivamentméscomplexes,aixícomlesformesdecomprovarelseudominientreelsalumnesilesalumnes.

Les activitats d’avaluació suggerides en aquesta guia plantegendiversesvies: l’observacióquotidiana, l’estimacióobjectivaperpartdelprofessorat,l’autoavaluacióil’avaluaciópergrup,col·lectivaiperpartde l’alumnat.Totes lesunitatsdidàctiquescomencenambunaposadaencomúdetotelquejaesconeixsobrelatemàtica;enaquestmoment és interessant explicitar també quines són les preguntesperfer-sesobreaquesta.Comméssignificatiu i integratdinsd’unavisió global sigui el procés d’aprenentatge, millor s’assimilaran elsconeixementsiresultaranoperatiusend’altrescontextos.

Amidaqueesdesenvolupen lesactivitats, lapersonadocentaniràobservantiprenentnota(laformad’anotarallòobservats’adaptaràa laqueestinguipercostum)delsavenços ide lesdificultatsdelsnens ide lesnenes.Enocasions,se’lsplantejaràbreusexercicisdecomprovaciód’allòaprès.Entred’altres,se’lssuggeriràqueanalitzin

el seu propi procés i expressin amb les seves pròpies paraules elque creguinhaver après amb launitatdidàctica, així comallòqueelsresulticonfús.Perúltim,resultatambémoltútildemanar-losques’esforcinenvalorareltreballdelsseuscompanysicompanyes.Aixòelsobligaadiscutircol·lectivamentperdefinirelsobjectiusessencialsdelaunitat,aixícomaposar-sed’acordenelscriterisd’avaluació(lapersonaoelgrupavaluatéscapaçd’explicarambclaredatallòaprès,elsresultatsmaterialssónclarsiatractius:sihatreballatmolt,sihohafetambrapidesa,sihasabutcol·laborarambaltrespersonesialtresgrups…). Totesaquestesexperiènciesajudena l’alumnataprendreunaconsciènciaprogressivad’allòqueespreténaconseguirambelsprocessosd’aprenentatge.

Per a les escoles o els docentsqueesplantegin aplicar les unitatsdidàctiquestalicomproposem,plantejaraprincipisdecursalgunesqüestionssobreelcontinguttemàticdelaGuia,recollirlesrespostesitornar-lesaplantejarafinaldecurs,potajudaracalibrarl’ impactedel’experiència,comprovantd’aquestamanerasil’alumnatcomprènmillorihaadquiritmésconsciènciairesponsabilitatpelquefaalestemàtiquessobrel’alimentacióabordadesenaquestaGuia.

6. Avaluació

34 35


Acontinuacióoferimunataulageneralonesrelacionenelsprincipalselementsd’aquestapropostadidàctica.

Taula2.Taulafinalderelacions

Unitatsdidàctiques Índexdetemes Objectiusdidàctics Activitatsd’aprenentatge

1.Alimentaciósaludable

• Hàbitssaludablesal’alimentació.• Procedènciaitemporalitatdelsaliments.• Varietatslocalsd’aliments.• Famisobrealimentació.

• Distingirelsdiferentstipusd’aliments(envasats,frescos,detemporada,locals).

• Conèixerelshàbitssaludablesd’alimentació(alimentsproteics,vegetals,etc.).

• Identificarlesvarietatsdediferentsalimentslocals:lasevamaneradeproducció,lessevespropietats,etc.

• Conèixerlesnecessitatsalimentàriesbàsiquesielsproblemesrelacionatsambl’alimentacióenelmón:famisobrealimentació.

0.Quèsabem?1.1.Elquemenjo.1.2.D’onveallòquemenjo?1.3.Elsanuncis.1.4.Femunllibredereceptes.1.5Utilitzemelllibredereceptes(ampliacióopcional).

2.Entornrural

• Transformaciódelsaliments.• Lavidaalcamp.Passatipresent.Fervisibleelpaperde

lesdonesalavidarural.• Elruralil’urbà.

• Conèixerivalorarl’entornenelqueviuen.• Caracteritzarlafeinadelshabitantsrurals(iespecialment,el

roldeladona)enlatransmissiócultural(sabers,coneixementstècnics…),laproducciód’aliments,lavertebraciódelterritoriilaconservaciódelpaisatge.

• Identificarelsrecursosnaturalsdelterritoridistingintlesformesd’explotaciód’aquestsrecursosquesiguinrespectuosesambelmediambientdelesqueno.

0.Quèsabem?2.1.Comfemelsaliments?elpa,elformatgeil’oli.2.2.Comhemcanviat!2.3.Quèlihemfetalnostreentorn?.2.4.Femunamaqueta!2.5.Quèpassaalpoble?Femunmuraldenotícies.

3.Producciód’aliments.Agroecologia

• Modelindustrialimodelagroecològic.• Respectepelsciclesnaturals.Biodiversitat.• Contaminació.Esgotamentderecursos.• Recuperaciódelssaberstradicionals.• Canalsbàsicsdedistribucióicomercialitzaciód’aliments.

• Reconèixerelsdosmodelsdeproducciód’aliments(industrialiagroecològic)iassenyalarlessevesdiferènciesbàsiques.

• Conèixerl’impactedel’actualmodelindustrialenrelacióambelmediambient,lasalutdelespersonesilamaneradeviurecamperolatradicional.

• Conèixerlalògicadel’agroecologiaiidentificarlessevesprincipalscaracterístiques.

0.Quèsabem?3.1.Dostomàquetsidosdestins.3.2.Elcontedelabonasoja.3.3.Xerradaambunagricultordelazona.3.4.Síndriessensellavorsosíndriesambsabor?3.5.Femunhortal’escola!

4.Consumresponsable

• Necessitatsalimentàriesiconsumsuperflu.• Injustíciaidesigualtatalimentària.Diferènciesnord/sud.• Estratègiespublicitàries.• Aliments‘quilomètrics’ialimentsdeproducciólocal.

Granssuperfíciesimercatslocals.

• Identificarl’impactesocialimediambientaldelconsummassiuiconèixerdiversespràctiquesdeconsumresponsable.

• Conèixerlesdesigualtatsglobalsenrelacióambl’alimentació.Comprendrelanociódel’alimentaciócomundret.

• Identificaricaracteritzariniciativeslocalsdelpetitcomerç.• Adquirirunavisiócríticasobrelainfluènciadelapublicitatenels

nostreshàbitsdeconsum.

0.Quèsabem?4.1.D’aquíid’allà.4.2.L’esmorzardelmón.4.3.Visitemunmercatlocaliunsupermercat.4.4.Ensfiemdelapublicitat?4.5.Aixís’alimentaelmón.

5.Equitatdegènere

• Rols,estereotipsidesigualtatsdegènere.• Paperdelesdonesenl’àmbitdomèsticienl’esferasocial.• Aportaciódelescamperolesalconeixementdel’

agriculturaidel’alimentació.• Distincióconceptualentresexeigènere.

• Incorporarformesdepensarid’actuarequitativesicrítiquesrespectealgènere.

• Conèixerivalorarlaculturatransmesaperlesdonesilasevaaportacióalasocietat.

• (Tercercicle)Distingirentrelanociódesexe(condicióbiològica:home/dona)idegènere(atributsociocultural:masculí/femení).

0.Quèsabem?5.1.Parlemamblesnostresàvies!5.2.Degranseré...5.3.Comsom.5.4.Elscarrersdelmeupoble.5.5.L’alimentacióilesdones.

7. Taula final de relacions

36 37


Unitat Didàctica 1. Alimentació saludable (1er cicle)Activitat0.Quèsabem?(avaluacióinicial)

Activitat1.1ElquemenjoActivitat1.2D’onveallòquemenjo?Activitat1.3ElsanuncisActivitat1.4FemunllibredereceptesActivitat1.5Utilitzemelllibredereceptes(ampliacióopcional)

Unitat Didàctica 2. Entorn rural (2on cicle)Activitat0.Quèsabem?(avaluacióinicial)

Activitat2.1Comfemelsaliments?elpa,elformatgeil’oliActivitat2.2Xerradasobrelavidaalcamp:comhemcanviatActivitat2.3ElmediambientActivitat2.4Femunamaqueta!Activitat2.5Quèpassaalpoble?Femunmuraldenotícies

Unitat didàctica 3. Producció d’aliments. Agroecologia (3er cicle)Activitat0.Quèsabem?(avaluacióinicial)

Activitat3.1DostomàquetsidosdestinsActivitat3.2ElcontedelabonasojaActivitat3.3XerradaambunpagèsdelazonaActivitat3.4Síndriessensellavorsosíndriesambgust?Activitat3.5Femunhortal’escola!

Unitat didàctica 4. Consum responsable (3er cicle)Activitat0.Quèsabem?(avaluacióinicial)

Activitat4.1D’aquíid’allàActivitat4.2L’esmorzardelmónActivitat4.3VisitemunmercatlocaliunsupermercatActivitat4.4Ensfiemdelapublicitat?Activitat4.5Aixís’alimentaelmón

Bloc temàtic – Equitat de gènere (tots els cicles)Bloctemàtictransversaldirigitatotselscicles

Activitat5.1Parlemamblesnostresàvies!Activitat5.2Degranseré…Activitat5.3ComsomActivitat5.4ElscarrersdelmeupobleActivitat5.5L’alimentacióilesdones

Part IIActivitats d’aprenentatge

38 39


Primer cicle UD 1 – Alimentació saludable

UD 1 – Alimentació saludable

Coneixements

• Valornutritiudelsaliments• Procedènciaitemporalitat• Necessitatsalimentàriesbàsiques• Conservants,edulcorants,colorants…• Problemesrelacionatsambl’alimentacióalmón:

famisobrealimentació

Competències

• Reconèixerunaalimentaciósanainutritiva• Identificaraspectesessencialsdelasevarealitat

econòmica/productivaméspropera(alimentslocals,detemporada,etc.)

• Prendreconsciènciadelespròpiesnecessitatsidelesalienes

• Prendreconsciènciadelainfluènciadelasevaconductasobreelmedi

• Adquirirhabilitatscomunicativesensituacionsd’interaccióoral

Actitud

• Hàbitsdevidasana• Empatiaenverslespersonesquenotenen

l’alimentaciónecessària• Interèsperl’obtencióipreparaciódelsaliments

Àreesd’aprenentatge

• Coneixementdelmedinatural,socialicultural• Llengua

Fontsirecursos

• Observaciódomèsticaialscomerços• Informaciófamiliar• Gràfiquesnutricionals• Websambinformaciótextualiaudiovisualde

suport• Anuncisdetelevisió• Cuinaescolaroespaisimilar

Suggerènciad’ampliació(ad’altresnivells/cicles)

• Activitat1.5i1.5bis:Confecciód’unllibredereceptesielaboraciódereceptesal’escola

Suggerènciesd’avaluació

• Espresentenunasèried’alimentsiesdemanaal’alumnatquefacidiversesclassificacions:elsmésnutritius,elslocals,detemporada…

• S’observal’actituddelsnensidelesnenesdavantdelmenjar(degana,derebuig,siescomparteix,etc.)

• Espresentenimatgessobrediferentstipusd’alimentsiesrealitzenpreguntesquehanderespondreindividualment:Quèés?D’onve?Quèaportaalanostraalimentació?Espotmenjaradiari?

40 41


Activitat 0: Què sabem? (avaluació inicial)DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ

DOCENTPREPARACIÓALUMNAT

½sessió Aula Conjuntdelaclasse

Presentemdemanerasenzillaeltreballqueesrealitzaràalaunitatdidàcticaplantejantunasèriedepreguntesinicialsal’alumnat.Aquestessónalgunessuggerències8:

• Tothoms’alimentaigual?• Comesprodueixenelsalimentsquemengem?• Onescompren?• Quinsalimentsesprodueixenalanostrazona?• Quielsprodueix?• Quèésunaalimentaciósaludableiresponsable?

S’apuntenlesrespostesoralsméshabitualsperanalitzar-lesposteriorment(o,siesvol,esrecullenlesrespostesperescrit).Apartirdelqueconeixensobrelatemàticatreballadacomencemambl’explicació,comentanteltreballqueanemarealitzardurantlessegüentssessions.

8Desd’ara,elsfragmentsdetextdirigitsal’alumnats’assenyalenencursiva.

Activitat 1.1 – El que menjoDURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


2sessions AulaCasa

Conjuntdelaclasseitreballindividual

Gràfiquesnutricionals9

Observacióacasa(1setmana)

1ªSessióPartintdelainformaciónutricionalrecollida,presentemelsdiferentstipusd’alimentsiassenyalemlessevesdiferències.Juguemanomenaraliments,formant grups segonsel seu valornutritiu.Una vegada comprovatqueentenenlaclassificació,se’lsproposaelsegüent:

Anotar diàriament, durant una setmana, les racions d’aliments queingereixendurantelsopar.Enlasegüentllista,espotapuntarun‘1’pera cada ració (cada vegada que consumeixin algun d’aquests aliments,es considerauna ració). Si es desitja, podemajudar-los a preparar unasenzillatauladedobleentradaperquèaprenguinarecollir la informaciódeformamésordenada(alacolumna,al’esquerra,podemenumerarelsaliments,mentrequealafilasuperiorposemelsdiesdelasetmana).Aixítambépodemobservarladistribuciódelesracions.

Enunasetmanaprenc:__________RacionsdeCerealsitubercles.__________RacionsdeFruitavariada.__________Racionsd’Olid’oliva.__________RacionsdeLàctics.__________RacionsdeVerduresihortalisses.__________Racionsd’Aviramipeix.__________RacionsdeLlegums.__________RacionsdeCarnvermella.__________RacionsdeDolçosigrasses.__________Ous.__________Litresd’aigua.

9Perinformaciónutricionaladaptadaaaquestesedats,espotconsultar:http://nu-tricionmadrid.wordpress.com/2013/02/11/nutricion-escolar-y-adolescente/

42 43


2ªSessióUna setmanadesprés, cada alumneo alumnaporta a classe les sevesdades.Pervalorarlaqualitatdel’alimentació,comparemaquestesdadesamballòrecomanatalesgràfiquesnutricionals(convénocomentarenexcéselshàbits individualsdavantdelgrup,peròpotsersídestacar lestendènciesgenerals).

Si disposem de temps, podem dibuixar a la pissarra (i si es vol, cadaalumneoalumnaenunpaper),ambunaprèviarecollidadedades,el‘platpromig’detotalaclasse.Calculemdeformaaproximadalesproporcions(naturalment, les dades no han de ser exactes). Aquest exercici potservirpercomprovar,enbaseaunreferentproper,quinsnutrientssolensobrar/faltarpernormageneralaladietaenaquestesedats.

Lacomparaciópotestablir-seenfunciódelesracionsrecomanadesenaquestesfigures:

10Lessegüentspàginespodenaportarinformació:http://www.alimentoskilometricos.org/http://www.facpe.org/index.php?option=com_content&task=view&id=156&Itemid=191(calendarifruitesiverduresdetemporada).http://gastronomiaycia.com/2009/10/27/el-fraude-de-los-limones/http://gastronomiaycia.com/2009/07/01/crisis-en-los-alimentos-de-temporada/

Activitat 1.2 – D’on ve allò que menjo?DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


2Sessions AulaComerços

Grupal/Individual

AdrecesInternet10Imatges

d’agricultura,ramaderia,pesca…

Observacióal

ferlacompra

1ªSessióEs comenta en grup l’existència de productes locals i productes queprovenen d’altres llocs. Per mostrar els cultius importats convindriaaportar imatges de l’aliment així comde la zona on es cultiva (tant deproductesd’origenvegetalcomd’origenanimal).Perparlardeproducteslocals,si l’experiènciaesprodueixenunentornrurals’al·ludiràazonesdecultiuproperesconegudesperl’alumnat.Siesprodueixenunentornurbà,serànecessarial·ludiraunazonamésàmplia(comarcal,perexemple),aportanttambéimatges.Se’ls demana que al llarg dels propers dies, intentin acompanyar a lapersona que fa la compra familiar i apuntin 10 productes, indicant elseunom, llocdeprocedència isisóndetemporadaopodenobtenir-sesempre.

2ªSessióSeleenenclaselaslistasdealimentoselaboradas,yseintentaresponderalassiguientespreguntas:• ¿Cómopuedehaberproductosprocedentesdelaagriculturafuerade

laépocaderecoleccióndetuzona?• ¿Cómo se presentan la fruta y verdura en la frutería y en el

supermercado?¿Sevendenagranel,ovanenvueltasenplásticosybandejas?

Intentamosqueelalumnadoseplanteelasventajaseinconvenientesdelosdistintossistemas.Enestecaso,másquelasconclusionesalasquelleguen,esimportantequevayanadquiriendoelhábitodeobservar,reflexionaryhacersepreguntas,másalládeloquemuestrenlasapariencias.

44 45


Activitat 1.3. Els anuncisDURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessió Aula Conjuntdelaclasse

Anuncistelevisius

Es presenta a l’alumnat dos (omés) anuncis de productes alimentaris.Se’lsanimaacomentariaanalitzarelssegüentsaspectes:• Quinproductes’anuncia?• Aquivadirigit?• Quinespersonesapareixenal’anunci?• És un producte necessari? Quins altres productes semblants

existeixen?• Elsingredientssónnaturalsoartificials?Quinorigentenen?

Recordant la primera activitat sobre allò que mengem a casa, intentarespondre:• Estractad’unalimentsaludable?• Aquingrupdenutrientspertany?• Hemdemenjar-losovintonomésmoltpoquesvegades?

Durantl’activitatpodemintentarestimularlareflexiódel’alumnatsobretemescom:quinsrecursosutilitza lapublicitatperestimularelconsum(escenari, personatges…), si són homes o dones els protagonistes -odestinataris-de l’anunci, iperquè,enquès’assemblenoesdiferencienelsproductespublicitarisrespectead’altressimilarsd’origennoindustrialquehaginconsumit…

Activitat 1.4 – Fem un llibre de receptesDURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


2Sessions Aula Conjuntdelaclasse

Preguntesacasa

Preguntasencasa

1ªSessióEs comenta amb els alumnes i les alumnes quins són els seus platspreferits,quielsprepara,quinssónelsplatstípicsde lazona,etc.Se’lsdemanaquepreguntinacasasevacomespreparaalgunplatsenzillqueelsagradiespecialment.Hand’apuntar:quielshadonat la recepta,elsingredients,lesquantitats,elprocésd’elaboracióilaformadeservir-lo.

L’avid’enMarcoscuinacomper‘llepar-seelsdits’.Senseanarméslluny,ahirper la tardavanestar fentgaletes.EnMarcospensavaquenoméspodia menjar-se-les si les comprava a la botiga! El seu avi fa de tot:melmelada,conservadetomàquet,deverdures,formatge,pastissos.

Pregunta a casa teva com es fa alguna recepta típica de la teva zona(postre,menjarobeguda)Anemarealitzarunquaderndereceptes!• Quanhagistrobatlarecepta,anotaelsegüent:• Quit’hadonatlarecepta• Elsingredients• Lesquantitats• Coms’elabora• Comesserveix

2ªSessióCadascú(oelquepermetieltempsdelquedisposem)explicaaclasselareceptaapresa.Desprésespassaennetenunfull,ambundibuixquehoil.lustri.Posteriorment,ambtotsellsesconfeccionaunllibredereceptesquequedaràadisposiciódetotsalabibliotecadel’escola.

Nota:Aquesta activitat també pot realitzar-se amb d’altres cicles. El llibre dereceptesrecollirà totesaquelles receptesdelsquihihaginparticipat, laqualcosafacilitaràl’activitatd’ampliacióopcional(1.5bis).

46 47


Activitat 1.5 – Utilitzem el llibre de receptes (ampliació opcional)

DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓDOCENT

PREPARACIÓALUMNAT

1Sessiódepreparacióiuntempsperdegustarelsplats

preparaciónyuntiempoparadegustarlosplatos

Cuinaescolaroespai

gran(ambaccésaaigua

corrent i fogons)

Grupsde4o5 Trobarelllocil’hora

Si es desitja ampliar l’activitat 1.5 a d’altres nivells, comptant amb laparticipaciód’altresgrupsespotferelsegüent:

Seleccionar algunes receptes senzilles i preparar-les a l’escola. Un copelaboratselsplats,s’organitzaunafestaoncadagrupofereixelseuplatalsaltresexplicantd’onprovenenlesreceptes,comhanestatelaborades,quinsingredientscontenen,etc.

Segon cicle UD 2 – Entorn rural

UD 2 – Entorn rural

Coneixements

• Procésd’obtencióiproducciódelsaliments• Organitzaciótradicionaldelasocietatrural• Divisiósexualdelafeina• Relaciósostenibleenverslanatura• Diferènciesentreelmónruralil’urbà

Competències

• Reconèixerlesformesdevidatradicionals• Assumirunaconductarespectuosaenverselmedi

ambient• Participarenl’elaboraciód’aliments• Buscariorganitzarinformaciórelacionadaambels

temestreballatssobreunsuportfísiciutilitzantlestecnologiesdelainformació

• Identificaraspectescrucialsdelasevarealitatsocialméspropera,aixícomdel’empremtahumanasobrelanatura

• Conèixermanifestacionsculturalsvinculadesamblestemàtiquestractades(gastronomia,saberstradicionals,producteslocals,etc.).

• Gestionartècniquesimaterialsplàsticscomarecursperalarepresentacióilacomprensiódelscontingutsd’aprenentatge

• Familiaritzar-seambformesd’aprenentatgecooperatiuicol.laboratiu,orientadesaconstruirdemaneraconjuntaideesisolucions

Actituds

• Curiositatirespectedavantdelsconeixementsruralstradicionals

• Consciènciadepertànyerauncol·lectiuirespecteperlessevesnormes


• Coneixementdelmedinatural,socialicultural• Educacióartística

48 49


Fontsirecursos

• Informacióobtingudadel’àmbitdomèstic• Contacteambfamiliarsiproductorslocals• Visitesdepersonesalienesal’escola• Cartolinesdecolors,retoladors…• Connexióainternet• Documentacióbibliogràfica:diaris,revistes,etc.


• Activitat2.5:Realitzar,conjuntamententrediversesclassesunmuralescolarqueil.lustrilavidarurallocal


• Esdemanaal’alumnatquepergrupsenumeriunallistadecosesqueelshabitantsurbanspodenenvejardelsruralsiviceversa.Aixòrequeriràcomprovarsihanampliatelseuconeixementsobrelesduesmaneresdeviuretotaugmentatlasevacapacitatdefervaloracionsisuperantelsestereotipsrebuts.

• Se’lspreguntaquinsexemplesdecontaminacióambientalconeixen.

Activitat 0 – Què sabem? (avaluació inicial)DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ



Recercad’illustracions

La sessió es dedicarà a comprovar que l’alumnat té una primera ideadelquesignifiquenlesactivitats isectorseconòmics:pesca,agricultura,ramaderia,artesania,industriaicomerç,etc.Igualmentesprecisaràambtots ells el concepte de poblet o poble i de ciutat. Recordem que allòqueestableixladiferèncianoéstanteltamanysinól’activitateconòmicaprincipaldelsseushabitants(siesdediquenalsectorprimari,secundarioterciari).

Se’lsfaràprendreconsciènciadequedurantmilersd’anys,lahumanitatvaviureenunentornrural,iquenomésmoltrecentmentesvaproduirelcreixementurbàqueavuiconeixem(actualment,mésdelameitatdelapoblaciómundialviualesciutats).Enlamesuradelpossibles’aportaranimatgessobrecadascundelsconceptesabordats.

Encaraqueenprincipi,lesactivitatsd’aquestaguiahaginestatconcebudesper a escoles d’entorn rural, són perfectament adaptables a l’alumnatd’escoles urbanes. L’objectiu seria que tots els alumnes i les alumnes,independentmentdel seuentorn, ruralourbà, coneguessin l’existènciade les duesmaneres de viure i de les seves característiques principals.Enetapeseducativesposteriors,analitzaranlescausesielsprocessosdel’evoluciód’unesformesaunesaltresimésendavant,se’lsinstaràaqueapliquin els seus propis judicis de valor intentant posicionar-se davantd’allòqueconsiderenpositiuinegatiudecadascunad’elles.

Perúltim,intentaremqueexpressinallòqueconeixensobrelaconservaciódel medi ambient (què saben sobre l’esgotament de recursos, lacontaminacióambiental,etc.)

50 51


Activitat 2.1 – Com fem els aliments? el pa, el formatge i l’oli


PREPARACIÓALUMNAT

2Sessions(o3,sis’elaboraelproducte)

Aula Pergrups

Recercabibliogràfica,aInternet(webalimentacció)Siéspossible,contacteambun productor local.Elementsperelaborarunproducte

Búsquedabibliográfica,enInternet,

etc.

1ªSesisóAmbaquestaactivitatespreténquel’alumnattinguiunavisiódecomesfanelsproductesquearribenalasevataula.Ensinteressaqueconeguinelsproductes locals iquinéselseuprocés:comestransformen,quihofa,etc.La ideaconsisteixenvalorarelsprocessosartesanals jaquesónméssans iméssosteniblesmediambientalmentparlant iaixítambéensadonem dels coneixements que han generat les persones del nostreentornperaprofitarelsrecursosquetenien.

Aquíproposemtrespossiblesproductesquepodentrobar-seaquasitotarreu;elpa,l’oliielformatge.Encaraquetambéespotutilitzarqualsevolproductelocalqueestransformienelpropipobleideformaartesanal.

Cadagruppotencarregar-sed’undelspassosdelproducte,demaneraquealfinalesconeguitotelprocéspelquepassa.Perexemple:• Grup1:producció• Grup2:transformació• Grup3:consumPer cadaetapahaurand’aconseguir informació, ja siguide lagent localcom de fonts escrites. És important que –i en la mesura del possible-acompanyem idirigim l’alumnatenelprocésderecerca i seleccióde lainformació.

ProduccióCalaconseguirinformaciósobreelssegüentsaspectes:• Origendelproducte• Procésdeproducció:

• Sistemadeproducció(convencionaloecològic)• Preudevenda

• Qualitatsnutritives

TransformacióCalaconseguirinformaciósobreelssegüentsaspectes:• Procésdetransformació:

• Onvaelproducteiperquinatransformaciópassa• Perquantsintermediarispassa

• Preu(compararamblamatèriaprima)

ConsumCalaconseguirinformaciósobreelssegüentsaspectes:• Onesven• Aquinpreu,quiicomesven

2aSessióAquestasessióesdedicaràaposarencomúallòesbrinatpelsalumnesilesalumnes.Laideaconsisteixenquecadagrupn’informialaresta.Desdelaperspectivadocenthemd’insistirbàsicamentenelssegüentsaspectes11: • Siésrespectuósambelmedi• Si lariquesaquedaenelpobleoestransformaforaitornacomun

producteelaboratdevendaenelssupermercats• Lescondicionseconòmiquesdels/delesqueintervenen• Paperdelshomesidelesdones• Quantdetempsviatjaelproducte.Quantsintermediarishihaiquin

paperjuguen• Sihoconsumeixtothomonomésunapetitapart

11Potsertambéinteressantconsultarambsindicatsagraris.COAGtéunapàginaonpublicamensualmentl’IPOD(índexdepreusenorigeniendestí)queensmostra-quantrebenelsagricultors/espelproducte,aquantesveniquinéselporcentatged’increment.

52 53


Activitat 2.2 –Com hem canviat!DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessiói1/2

AulaFamília

Totalaclasse,engrupsitreballindividual

Eventualrecercad’unfamiliarperexplicaraclasseels

seusrecords

Entrevistaalsavis

1ªSessió(1/2)Ambaquestaactivitatintentemconèixercomesvivianofatantdetempsenelspobles.Analitzarelsprosielscontresd’aquestscanvisaixícomlesseves repercussions socials, mediambientals i en especial, en relació al’alimentació.Tambévaloraremelscanvisesdevingutssobrelasituaciódelesdones.

Primer es realitza un debat previ a l’aula on ens preguntem sobre lesnostres àvies i avis: com vivien, com s’alimentaven, si els productesque consumien erenmolt diferents als actuals, si tenien accés a tantsproductesalimentariscomara,etc.Acontinuacióse’lsdemanaquefacinunaentrevistaaunapersonadelageneraciódelsavis.

Cadaalumneo alumnapreguntarà aunavi i aunaàvia. Si aixòno fospossible,intentaràpassarl’enquestaaunapersonapròxima,delamateixageneracióidelmateixsexe

Entrevistaperaavis/àvies:1.Quinserenelsalimentsméscomunsdelatevainfantesa?2.Hihaviaescassetatoabundànciad’aliments?Dequins?3.On es compraven els aliments? Al carrer, a les botigues o alsmercats?4.Quines són les principals diferències entre l’alimentació de latevainfantesail’actual?5.Quinesprofessionsd’aquell tempshandeixatd’existir avui endia?6.Comespagavalafeinadelcamp?Erajustoinjust?7. Quines activitats del camp realitzaven els homes i quines lesdones?

3ªSessióEnaquestasessió,dedicadaal’elaboraciódelproducte,valoraremsil’activitatesduatermeenelpropicentreoesprogramaunasortidaextraescolar.Preferentmentambl’ajudad’unprofessional(productorsotransformadorslocals),esprocedeixaelaborarelproducteescollittenintcuradequetotl’alumnathiparticipi.Desprésse’lsdemanaqueresumeixinperescritelprocésseguit.

(Elprocésd’elaboracióésrelativamentfàcilenelcasdelpaitambédelformatge.Enelcasdel’olipotfer-seunavisitaaunaalmàssera).

54 55


Activitat 2.3 – Què li fem al nostre entorn?DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1sessió Aula Totalaclasse

Webd’organitzacionsecologistesiambientalistes(AmicsdelaTerra,

EcologistesenAcció,…)

Quèéselmediambient?

Amb aquesta activitat es pretén trencar amb la visió clàssica demediambient(=medinatural),iposardemanifestlarelacióexistententreels sers humans i el medi. Es tracta d’evidenciar que tots els recursosque consumimprovenen delmedi ambient; el seu ús descontrolat potprovocargransalteracions.

Es comença amb una pluja d’idees on l’alumnat ha d’aportar elementsqueconsideriqueformenpartdelmediambientiesvanrecollintenunallista.Acontinuació,essubratllenenverdelselementsbiòtics(animals,plantes,…),enblauelsabiòtics(aigua,aire,sòl),ienvermellaquellsquetinguinrelacióamblespersones(casa,cotxe,agricultura,….).

El següent pas consisteix en representar-ho gràficament a través dedibuixossimplesanalitzantlesrelacionsexistents:lavacamenjal’herba,elpeixviuenelriu,….

Despréss’indicaenvermellnovamentelpaperqueexerceixlahumanitat,afeginttoteslesinteraccionsd’aquestaambelmedi,ques’hananatcreantentretots(perexemple,unapetitapoblacióques’instal·laenunparatgenatural obliga a construir carreteres, comerços,…). Al final sol quedartotalmentdominatpelcolorvermell.Convénolimitarlaincorporaciódelaconstrucciód’hotels,autovies,iunllargetcètera…(noésaixídoncselquepassaalarealitat?).

2ªSessióElsalumnesilesalumnesportenlesentrevistesfetes.Laclasses’organitzaengrupsicadagrupreculliresumeixlesrespostesdelsaltresrespecteauntemaenparticular(obtencióipreparaciódelmenjar,tre-ballalcamp,etc.).

Lesrespostesensserviranpercompararcomesviviaiesmenjavaabansicomavuidia,quinshàbitssocialsrelacionatsambl’agricultura,l’alimentacióilavidaengeneralhandesaparegutohancanviat,entred’altresqüestions.

Finalment,cadagrupfaunmuralqueil.lustrilainformacióaportadapelsavisiàvies.

56 57


Tambépodenimaginar-sealtresconseqüènciesdelapresènciahumana:unincendiforestal,lautilitzaciód’insecticides,lacontaminaciód’unriu,...

A continuació, es llegeix en veu alta, aquest petit fragment de lawebdeGreenpeace,assegurantquetotscomprenenelvocabulariutilitzatocaptenelsignificatessencial.

“Lacontaminacióhaarribata totsels raconsdelplaneta ielserhumàéselprincipalresponsable.Amenaçaelsnostresriusillacs,el nostre aire, terra i oceans, i en última instància, a nosaltresmateixosielnostrefutur.”

Perexemple,aEspanya:

“- a la nostra sang hi ha més de 300 substàncies químiquessintètiques que no tenien els nostres avis;- la contaminacióatmosfèricaprovocaal’any16.000mortsprematuresaEspanya;-enleszonesméscontaminadesaugmentenelscasosdemortalitatper càncer;- a l’any s’aboquen a l’aigua, a Espanya,més de 4,6milionsdetonesdecontaminants;-alaBadiad’Algecirastrobemla major contaminació crònica per hidrocarburs d’Espanya;-Espanyatél’estuariméscontaminatdelmónpermetallspesats,eldelRiuTintoaHuelva;-aEspanyanomésesrecuperael13,1%delsresidus.El86,9%vaaabocadorsiaincineradores.”

Perúltim,espodenplantejaralgunespreguntescomlessegüents:Formenlespersonespartdelmediambient?Formaelcamppartdelmediambient?Formenlesciutatspartdelmediambient?Sitotestàrelacionat,repercutiràsobreelmediambientlesnostresaccions?Coneixeualgunexemplesemblantaaquestsquehemmencionat?Consumirenexcésrepercuteixsobreelmediambient?

Activitat 2.4 – Fem una maqueta!DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


2Sessions Aula Grups

Taula,cartolinadecolors,retoladors,objectesdiversos

1ªsessióAquesta activitat,molt vinculada a l’activitat 2.2, pretén fer reflexionarl’alumnatsobrelesdiferènciesentrelavidaurbanailarural.

Aquesta primera part consisteix en que observin el seu propi entorn iintentinreproduir-loentretotsenunamaquetaaclasse.Siestractad’unaescolarural,sobreunatauladelaclasserepresentaranelseupoble.Elsanimaremapensarendiversoselementsdelavidaquotidianaienlasevalocalitzacióespaial:ubicacióde lesvivendes,edificis importants, relacióamblanaturalesa,carrersiplaces,serveis(hospitals,comerços),treball,costums, etc.Noes tracta de construir una reproducciómolt fidel a larealitat, sinó més aviat d’elaborar figures simbòliques, esquemàtiques(comcilindresdecartolinapintats,perexemple),ianar-lescol·locantoncorrespongui.

Si es tracta d’una escola urbana, l’exercici consistirà en representar elbarrioeldistricteonestroba.L’objectiudel’exerciciésestimularlasevaobservació respectea ladistribucióespaial i les formesdevidadel seuentorn. L’activitat també permet experimentar amb diverses maneresd’expressióplàsticaitreballsmanuals.

2ªsessióSe’lsdemanaques’organitzinpergrups.Durantmitjahora,hand’intentarferunallistadelesdiferènciesqueconeixenentrel’entornruralil’entornurbà.Esllegeixenaclasselesllistesiguanyaelgrupquehagiaconseguitferlallistamésllarga.

58 59


12TVEdisposaalasevapàginawebdetotselsprogramescomplerts:http://www.rtve.es/alacarta/videos/un-pais-en-la-mochila/

Activitat 2.5 – Què passa en el poble? Fem un mural de notícies


PREPARACIÓALUMNAT

Enfunciódelnºdegrups:

entre un trimestrei

anual

Espaiescolar

col·lectiu:entrada,passadís,

etc.

Perclassesdelsdiferents

cicles

Organitzacióambel

professoratPreparaciódel’espaimural

Recercad’informació

escritaigràfica

Aquesta activitat pot desenvolupar-se al llarg d’un trimestre, dostrimestresofinsitotduranttotelcurs,enfunciódelnombredegrupsqueexisteixinal’escolaoqueparticipinenl’activitat.Entotcas,ésinteressantqueparticipinquantesmésclassesmillor,jaqueengranmesuraestractad’unaactivitatdeconstrucciócol·lectivaqueadquireixméssentitamblasumadetots.Aquestaactivitatésampliablealstresciclesdel’educacióprimària.

L’activitatconsisteixenanaralimentantunmuralambimatgesinotícies(dediaris,internet,id’altresfonts)quemostrincoméslavidaenelmedirural;sobrelanostrazona,activitatsqueesfacinenelnostrepoble,cosesquehaginsucceït,etc.Tambéespotpreguntaracasa,alafamíliasitenenalgunafotografia,orecórrerad’altrespersones.L’objectiuésque,pocapoc,esvaginafegintimatgesinotíciesiesvagiparlantireflexionantsobreaquestes.Tambéespodenbuscarfotosantiguespercontrastaramblesactualsomiraralgundocumentalsobrecoméslavidaalnostrepoble,oenalgunaltredeproper(elprograma“UnpaísenlaMochila”12potserunrecursaudiovisualmoltútil).Encasdequees tractid’unaescolaurbana, la informacióesreferiràalbarrioaldistricte.L’activitat es pot programar entre diverses classes del mateix cicle iajustar-sealtempsdelqualesdisposioqueesconsiderinecessari(comareferència,espotpensarquecadaclassedediquiunmesaalimentarelmural).Cadagrups’encarregadelmuraldurantuntempsdeterminat,demaneraqueelsgrupsvaginrotantisempren’hihagiunderesponsableperactualitzar-lo.Siesdesitjaampliar l’activitatals trescicles,noméscal reprogramar ladedicaciótemporaldecadaclassealmural.

UD 3 – Producció d’aliments. Agroecologia

Coneixements

• Cultiudelesplantes• Modelsd’agricultura:agriculturaindustriali

agriculturaecològica• Canalsbàsicsdedistribucióicomercialització• Biodiversitat• Contaminació• Esgotamentderecursos

Competències

• Gestionardiferentsllenguatges(gràfic,textual,numèric,visual…)pertreballarsobreelscontingutstractats

• Identificarquantificadorsbàsicsdequantitat,tamany,espaiitemps(vinculatsal’alimentació),iaplicar-losdeformapràctica

• Exercitarconeixementsidestresesmatemàtiquesenlaresoluciódeproblemesreals,realitzantestimacions,mesures,càlculs,etc.

• Identificaraspectescrucialsdelasevarealitateconòmicaiproductivaméspropera

• Assumirresponsabilitatsiprendredecisionsenelsprocessosderesoluciódelesactivitatsproposades(coml’hortescolar)

• Fixar-semetesconcretes(individualsicol·lectives)peralarealitzaciódelesactivitats

• Contrastarlesideesiopinionspersonalsescoltantlesdelarestadecompanysatravésd’activitatsoralsaclasse

• Familiaritzar-seambformesd’aprenentatgecooperatiuicol.laboratiu,orientadesaconstruirdemaneraconjuntaideesisolucions

Tercer cicle UD 3 – Producció d’aliments Agroecologia

60 61


Actituds

• Interèsperl’origendelsalimentspropis• Responsabilitatdavantdelprocésdecuradeles

plantes• Respectecapelsprocessosnaturalsila

biodiversitat


• Coneixementdelmedinatural,socialicultural• Matemàtiques

Fontsirecursos

• Connexióainternet• Websambvídeosimaterialdesuport• Contacteambunagricultordeproductesecològics• Cartolines,retoladors,imatgesdeverdures,

hortalisses,etc.• Revistesdejardineriaibricolatge• Fitxaicalendaridecultius• Espaiadequatperaunhortescolar


• Activitat3.5:Dissenyicreaciód’unhortescolarecològic


• Experiènciad’avaluaciócol·lectiva:s’organitzalaclasseengrups;elsmateixosques’hanformatperferlesactivitats.Se’lsdemanaqueenunfullpuntuïnde1a5eltreballdelsaltresgrups,desglossantendiversosaspectesjaacordatsprèviament.Perexemple:concentraciódurantlarealitzaciódelestasques,claredatenl’explicacióoralcapelsaltres,pulcritudipresentaciódelstreballsentregats,companyerismeeneltreballengrup,etc.Se’lsrecordaquehandepuntuarambimparcialitat.




Launitatdidàcticacomençaambunaxerradacol·lectiva,destinadaaferaflorar tots els coneixements amb els que compta l’alumnat al voltantde l’agricultura, els problemes mediambientals, la creixent agriculturaecològica…Alllargd’aquestasessióconvindriaques’anessinrecollintperescrittotsaquellsdubtesqueelsalumnesilesalumnesesplanteginsobrelatemàticaiqueelsagradariaveureaclaritsalfinaldelaUD.Ungrupdelsalumnesi/odelesalumnes(voluntariodesignatperlapersonadocent)potresponsabilitzar-seregistrantlallistadepreguntesianarverificantsiesvanresponent.

62 63


Activitat 3.1 – Dos tomàquets i dos destins DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessió Aula Totalaclasse

PantallaVídeo‘Dostomàquetsidosdestins’deVSF13

L’activitat consisteix en mirar el vídeo ‘Dos tomàquets i dos destins’ ianalitzar posteriorment a l’aula amb l’alumnat, els aspectes relacionatsambaquest,comperexemple:

• Quinéseltemaprincipaldelvídeo?• QuinesdiferènciesvisiblesobservesentreenMauricioienK4414?• Quines diferències existeixen pel que fa a l’edat, l’origen i el destí

d’ambdós?• PerquèenMauricioesriud’enK44alcomençamentdelacita?• Dequinaformaiquihacriataunial’altretomàquet?• Quinesparaulesdesconeix enMauriciode les quenombraenK44

sobrelasevacriançaiviceversa?Aquèesdeuaquestdesconeixementmutu?

• Quinstipusd’agriculturaesdedueixqueexisteixenapartirdelvídeo?• Quindelsdostomàquetshaviatjatmés?Perquè?• AquèesdeuenlesdiferènciesdegustentreenMauricioienK44?• Quin tipus de criança desitja en K44 per als seus futurs fills? I en

Mauricio?• Quinsistemadeproducciódetomàquetscreusqueésméssa?

13Vídeodisponibleen:https://www.youtube.com/watch?v=OLWE3aiJ2FI14 Elsnomsdecadatomàquetenelvídeo.

Activitat 3.2 – El conte de la Bona soja DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessió Aula TotalaclasseOrdinadorsconnectatsa

InternetLlegimel‘ContedelaBonaSoja’,idesprésmiremelvídeo15.Unacopacabadeslalecturailaprojecció,realitzemunasèriedepreguntesal’alumnat:

• Quan anema comprar, en Juanito comprova que aDonRoberto limanquenvariesverduresilesquehihasónmoltcaresPerquèpassaaixò?

• Quèelspassaalallagostaial’abellaquetrobaenJuanitoalcamp?• Quinesconseqüènciestél’acciód’enFumigatorsobrel’entorn?• Perquèlasojanoesveuafectadapelveríd’enFumigator?• QuifabricaaenFumigator?• QuinobjectiupersegueixenNonsantoambelsseusinvents?• ComsolucionaenNonsantolamancadecamppersembrarsoja?• Què pensa dir-li en Nonsanto a la gent que qüestioni les seves

activitats?• ComreaccionaenNonsantoquandescobreixaenJuanito?• De quinamanera decideixen en Juanito i la sevamare ‘parar-li els

peus’aenNonsanto?

Després,podemproposaralsalumnesialesalumnesquepensinunaltrefinal per a la història representant-ho amb dibuixos, historietes o ambpetitsrelats.

15 Conteiguiad’activitatsdisponibles:http://elcuentodelabuenasoja.blogspot.com.es/

64 65


Activitat 3.3 – Xerrada amb un pagès de la zonaDURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessiói1/2 Aula Totalaclasse,

treballpergrups

Contacteambunapersonaqueprodueixi

cultiusecològics

1ªsesisó(1/2sessió)S’explica a l’alumnat que vindrà a parlar amb ells una persona que esdedica a l’agricultura ecològica. Reunits en grups i amb l’ajuda de lapersonadocenthandeprepararunasèriedepreguntesqueelssemblinadequadespoder-liplantejar.

2ªsessióLa idea consisteix en que l’agricultor convidat els expliqui el procés decultiuicollita.S’had’intentar(parlantabansambelconvidat,totconduintl’exposició…)quedurantlaxerradaesfacireferència–encaraquearaperaranosiguiimportantl’úsdelaterminologiacorrecta-aqüestionscom:• Eltreballproductiu,reproductiuicomunitari• Relacionsdeconvivènciaisuportalacomunitat• Temesculturalsidetradició• Organització familiar i social del treball (fer visible i donar valor al

treballdecuidar)• Coneixementcamperol• Diferènciesentrel’agriculturaindustrialil’ecològica

Elsgrupsformatsenlasessióanteriorrealitzaranlessevespreguntesuncopfinalitzadal’exposició.

Nota:Sil’escolaestàsituadaenunmediurbàiresultadifícilorganitzarlaxerradaambunpagès,espotintentaraconseguirlavisitad’algunapersonaquetreballienuncomerçopuntdeproveïmentdeproductesbiològicscadavegadamésfreqüentsalesciutats.

Activitat 3.4 – Síndries sense llavors o síndries amb gust?


PREPARACIÓALUMNAT

1Sessió Aula Pergrups Recercadedades

Elprincipalobjectiud’aquestaactivitatésintroduiral’alumnataladistincióentreelmodeldeproduccióagroindustrialil’agroecològic.Enprimer lloces recorda,demanera resumida,els fonamentsdecadamodel:

L’agricultura industrialesbasa en grans extensionsdemonocultiu, l’úsd’insecticides i d’herbicides i abonament químicque comporten coma conseqüència la degradació de sòls cultivables, la contaminació del’aiguaolapèrduadelaqualitatdelsaliments.Aquestmodeld’explotacióagrícolahaincrementatelsrendimentsperhectàreacultivadaacostadeladestrucciódelsrecursosnaturals ide lapèrduadebiodiversitat,cosaquefinalmentposaendubteaquestasuposada“rentabilitat”.

L’agroecologia o agricultura camperola, està basada en la gestió delsrecursosnaturalsatravésdeproductesnaturalssenseutilitzaragroquímics,el treball en explotacions familiars d’agricultura intensiva diversificada,respectantlabiodiversitatielsciclesnaturalsidelaterra.Amésamés,esbasaenunaacciósocialicol·lectivaperalaproducció,transformacióidistribuciódelsaliments.Introdueix,enrelacióal’agriculturatradicional,la preocupació perquè el procés agrícola sigui sostenible, respectant elmediambient,lasalutdelespersonesilapreocupacióperlajustíciasocialilapreservaciódelamaneradeviurecamperola.

Desprésesprojectaoesreparteixentrel’alumnatlafotocopiad’unasèriedegràficsitaulesquemostrinl’avançdelaproduccióagrícolaecològica.Comaexemple,elsgràficspodeninclouredadescomlessegüents16:

16 Gràficsextretsdeldocument«DelaAgriculturaConvencionalalaEcológica»,delaCoordinadoradeOrganizacionsd’AgricultorsiRamaders-COAG

66 67


L’activitat té comafinalitat prioritària la identificaciódels dosmodelsd’agricultura però també la introducció a l’alumnat a la lectura i a lainterpretaciód’informaciórebudaperdiferentsvies:explicacióoral,textescrit,imatges,gràficsdediferentstipus,etc.Encaraquenototselsgràficsquetrobemenelsmitjansdecomunicaciósiguinfàcilsdecomprendre,ésimportantqueelsalumnesilesalumnesveginqueéspossiblearribaraentendre’lsialmateixtemps,queveginqueésnecessàrial’observacióquese’lsreclamaifer-neunalecturarigorosa.

Primer se’ls ensenya a llegir i a comprendre el títol del gràfic o taulaque sol indicar el marc espaitemporal del fenomen representat. Acontinuació,se’lsdemanaràquellegeixindetingudamentlallegenda(elsignificatdecadasigne,símbolocolorutilitzat).Perúltim,se’lsdiràque,engrup,extreguin les conclusionsbàsiquesque suggereixi el gràfic.Acontinuació,cadagrupexplicaràlainterpretaciód’ungràficalconjuntdelaclasseiesprocediràaunaposadaencomú.

68 69


Activitat 3.5 – Fem un hort a l’escola! DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


Permanent

AulaEspai

disponibleambbonaorientació

Participaciódediversesclasses,organitzadesper

grups

Indicatsencadafasedel

procés

Aquestaactivitatpermeteltreballilaparticipaciópertorns,detoteslesclassesdel’escola(od’aquellesqueesconsiderioportú).Peralsalumnesilesalumnesésunapoderosafontd’experiènciesalvoltantdelciclenaturaldedesenvolupamentde lesplantes, així com totelque fa referènciaal’organització del treball en equip. Els permet també enfortir hàbits deresponsabilització.Peralacorrectaprogramaciód’unhortescolarésnecessariprocedirperfases17.

Fase1-Quèesplantaenunhort?Preparació docent: Folis i cartolines amb imatges i noms d’hortalisses,verduresifruites.Primeresmostraràaclassequintipusdecosesescultivenenunhort.Peraixò,podemelaborarfitxesambnoms i imatgesd’hortalisses, verduresi fruites que podrien plantejar-se. Comencem treballant per separatimatgesinoms,totagrupant-lossegonsestractidefruites,hortalissesoverdures.Acontinuació,podemjugararelacionarelsunsambelsaltres.També podem agrupar les imatges i els noms segons la temporada desembraorecol·lecció,aportaciónutricional,ounaltretipusdecriteris.

Fase2-Dissenyd’unhortPreparació docent: Revistes de jardineria i bricolatge, tisores, paperquadriculat,cola.Una fasenecessàriaabansdecomençar l’hort consisteixenestablir lespassesaseguir,dedicanteltempsquefacifaltaperdissenyar,planificaridistribuirelsespaisdisponiblesambl’objectiud’aprofitar-losalmàximiobtenirelsmillorsresultatsambelmínimesforç.Convétenirclarquinésl’espaiquededicaremalcultiu,lescaracterístiquesde laterra, l’orientaciósolar, les instal·lacionsnecessàries i ladistribucióinteriordelsespaisdecultiu.

17MésinformaciónalaUnitatDidàctica‘L’hortescolarecològic’’:http://vsf.org.es/recursos/el-huerto-escolar.

Aixímateix,hemd’aprofitaralmàximl’espaidisponible.Peraixòpodemcombinarvarieshortalissesenunmateixespai,sempreiquanestractideplantesdediferentstipus(hihaplantesd’arrel,defulla,defruïtideflor).Nohemdecombinarmai,enunmateixtest,duesplantesdelmateixtipus.

Pensaremtambéenladisponibilitatd’aiguaalllargdel’any,aixícomenelsistemaderegqueutilitzarem,lestècniquesdecultiu,olesopcionsalesquerecórrerencasdeproblemes.

Seràd’unagranajudarealitzarunaplanificaciódetalladaambdibuixos iesquemesenunquadernoagendaonanotaremlestasquesarealitzarilesjarealitzades.

Eldissenyde l’hortésunprocésprevi importantquepotserclauperal’èxitposteriordelprojecte.Cadaelement té les seves funcions ihadetrobarelseullocperpoder-lesacomplir.

Quinéselmillorllocperacadaelementdel’hort?Individualment,dibuixaremunaquadrícula(de10x10cm)enunpaperquerepresentilasuperfíciedel’hort.Dinsdelaquadrícula,anemcol·locantelsdiferentselementsenbasealscriterisiconsellsquehemanatveient(laUDabansmencionada,‘L’hortescolarecològic’,potserdegranajuda).Enrevistesdejardineriaibricolatgebusquemiretallemelsdiversoselementsque volem ubicar a l’hort, formant d’aquestamanera una proposta dedisseny.Elresultats’exposaalarestadel’alumnat,argumentantcadascunadelesdecisions.

Convé representar sobre el pla els punts cardinals (amb una ‘rosa delsvents’),ubicantalavegadaidelaformamésprecisapossible,elselementsfixesde l’hort. Seguidament,utilitzant retalls aunaescalaajustadaa ladel pla, representem en aquest les finestres, els testos, els planters, elcompost,leseines,presad’aigua,llum,accessibilitat,etc.

70 71


Ambelplafet,podemutilitzar-loperadiversesactivitats:• Dibuixarelregquehaguemdissenyat• Posar els cultius que tenim; per als petits/es es poden enganxar

dibuixosde lesplantes cultivades,queamésaméstinguin relacióambelscontesquehemexplicat(veureactivitat10)

• Assenyalarleszonesal’ombrailesassolellades;• Assenyalar racó de les espècies, de les aromàtiques, de planter,

d’hortalisses.

És important que l’alumnat conegui les funcions dels elements queintervenen a l’hort i que participi en totes les activitats en condicionsd’igualtat.Espodenfervariacionscanviantlesdimensionsdelaquadrículaiafegintnouselements.

Fase3–CalendaridecultiusPreparaciódocent:Fitxadecultius,calendari.

En aquesta última fase es tracta d’organitzar els cultius que anirem asembrar durant el curs escolar a cadaestació de l’any. Seleccionem lesplantes quemillor s’adaptin al nostre clima, a l’espai que tenim i a lescaracterístiquesdelnostrehort(disponibilitatd’aigua,propietatsdelsòl,etc.).

Acontinuació,elaboraremuncalendaridelscultiusqueplantarem, ihopengemenelracódel’hortial’aulapertenir-hosemprecomareferènciaal’horadeplantar,cuidarirecol·lectarelsaliments.

Tercer cicle UD 4 – Consum responsable

UD 4 – Consum Responsable

Coneixements

• Costecològicdelconsumd’alimentsquilomètrics• Formesdedistribucióicomercialitzaciódels

aliments• Costsocialdelconsumd’alimentsquilomètrics.

Comerçjust• Desigualtatalimentàriaenelmón• Mercatlocalvsgranssuperfícies• Llenguatgepublicitari• Estratègiespublicitàriesimàrquetinga

l’alimentació

Competències

• Diferenciarfetsd’opinionsiinterpretarmissatgesnoexplícitssobreelstemestreballatsenuntextdeterminat

• Identificarlamúltiplecausalitatd’unfenomenilessevesconseqüènciesaixícomlainterrelacióentreagentsirealitatssocials

• Adquirirsentitcríticidelajustíciaatravésdelconeixementdefenòmenssocialsdeterminats(desigualtat,pobresa…)

• Qüestionarideesicomportamentsdenaturalesaclassistai/oracista

• Buscarexplicacionsracionalspercomprendreelsfetssocials,extraient-neconclusionsdelainformacióques’analitza

• Valoraroportunitatsdemillorasobrelasevaconductaquotidiana(capalesaltrespersones,sobrel’alimentació,elconsum,etc.)

• Prendreconsciènciadelainfluènciadelessevesactitudssobreelmedi

• Lecturacríticaianàlisidemissatgespublicitaris• Adquirirhabilitatsdecomprensiósobreels

diferentsusossocialsicomercialsdelallenguaamblaintenciód’evitarestereotipslingüístics

72 73




1Sessió Aula Treballengrup

Aquesta activitat inicial pretén preparar l’alumnat per sensibilitzar-lodavantdelconsumsuperflu,lareflexiósobrelespròpiesnecessitatsielcostdelasevasatisfacció.Estractadeque,individualment,cadaalumneoalumnarealitzielsegüentexercici:• Escriviudeucosesqueconsidereunecessàriesperviurebé.• Acontinuacióresponeu:d’aquestesdeucoses…• Quinesteniuacasa?• Dequinespodeuprescindir?• Quinesconsidereurealmentimprescindibles?

Un cop acabat, tot el grup treballa a partir d’aquestes preguntes.Col·lectivament, han de sortir a la llumaquelles coses que consideremimprescindiblesiaquellesquenomésdesitgempelsolimpulsdetenir-nemés.Lallistaespotcompararambtotallòqueseriaimprescindibleperalsnoisonoiesdelasevaedatenpaïsosempobrits.

Lessegüentspreguntespodenservirperestimularlareflexióieldebat:• Quèésperavosaltres‘viurebé’?• Perquèconsidereulesdeucosesqueheuescritcomlesnecessàries

per‘viurebé’?• Teniuacasavostratoteslescosesqueheuassenyalatcomnecessàries?• Una persona africana de la vostra edat, d’Etiòpia per ex., escriuria

lesmateixescosesquevosaltres?,perquè?,quècreieuqueposaria?• De la llistaqueheuescrit,quinsobjectesocosesestanrelacionats

ambl’alimentació?• Quinsrecursosnaturalss’hanutilitzatperal’elaboraciódelsobjectes

delteullistat?• Quinsd’aquestsrecursosutilitzatssónrenovables?Inorenovables?• Contribueixenlescosesassenyaladesaldeterioramentdelsrecursos

ambientals?• Quèpodeuferpermillorarlasituació?• Perquèesteudisposatsadeixaralgunescoses?• Quinaéslaraóqueushaportatadeixarunescosesid’altresno?

Actituds• Respectemediambiental• Solidaritatijustíciaalimentària• Defensadelcomerçjust


• Coneixementdelmedinatural,socialicultural• Tecnologiesdelainformació

Fontsirecursos

• Estovalles,coberts,aliments,begudes,etc.• Vídeospublicitaris• Websambmaterialdesuport.Connexióainternet


• Activitat4.5:Aixís’alimentaelmón(presadeconsciènciasobrelesdesigualtatsexistentsenelmónenreferenciaal’alimentació).


• Experiènciad’autoavaluació:L’alumnathaderespondredeformabreu,individualment,valorantamb‘unamica’,‘molt’o‘res’,alessegüentspreguntes:

• Enaquestaunitatdidàctica,• lamevaopiniósobrelesmevespròpies

necessitatshacanviat• lamevaopiniósobrelespersonesquepassen

ganahacanviat• lamevavisiósobreelsanuncistelevisiusha

canviat• Se’lsdemanaqueexpliquinbreumentlesseves

respostes.

74 75


Activitat 4.1 – D’aquí i d’allàDURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessió Aula Pergrups

Aquesta activitat té com a objectiumotivar la presa de consciència alvoltant de l’origen dels aliments que consumim habitualment. Preténaixímateix, sensibilitzar sobre el diferent impacte ecològic del consumd’alimentsdepenentdelseuorigenvegetaloanimal.

Part1S’ofereixal’alumnatlasegüentllista(quepotampliar-se,siesdesitjaambd’altresaliments):

Partintd’aquestallista,handerespondreaaquestespreguntes:

• Marca sí/no en funció de si l’aliment es pot produir a la nostracomunitatautònoma.

• Entre els que no es produeixen a la nostra comunitat autònoma,assenyalaelsqueconsiderisimprescindiblesperalatevadieta.

• Entreaquestsimprescindibles,algunespotsubstituir?Quinsnosónsubstituïblesiperquè?

Part2Handellegirelsegüenttextambatenció:

Unadietabasadasobretotenproductesd’origenanimalnecessitamoltamés terra, energia i aiguaqueuna altra basada enproductes vegetals,com verdures i cereals. Per produir una caloria de carn es consumeixnouvegadesmésd’energiaiel33%mésdecombustiblesfòssilsqueperaconseguirunaaltrad’origenvegetal.

Pernill SíNoLlet SíNoIogurt SíNoKiwis SíNoTaronges SíNoCacau SíNoCafè SíNoEnciam SíNo

Pa SíNoCalamarsSíNoPinya SíNoMango SíNoSucre SíNoHamburguesesSíNoOusSíNo

Iseguidament,respondreaaquestespreguntes:

• Resumeixenunafraselaideadelparàgrafanterior.• Perquècreusquepassaaixòques’afirmaenelparàgraf?• Quèsónelscombustiblesfòssils?

76 77


Activitat 4.2 – L’esmorzar del mónDURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessiói1/2 Aula Totalaclasse

Taules,estovalles,cadires,coberts,begudes,alimentsicaramels

Aquesta activitat vol estimular una aproximació vivencial a situacions ia emocionsquegenera la injustícia comunabase sobre laqualpodendescansarlesactitudsempàtiquescapalespersonesquesónvíctimesdelapobresailadesigualtat.

Sessió1Esdesignen3-4alumnesquerepresentaranelroldecambrers.Nosaltresassumim les funcions de “maître”. La resta del grup representarà elscomensalsihauràdesortirdel’aula.Es col·loca una taula central i d’altres al voltant (de manera que desd’aquestesespuguicontemplarelquesucceeixalacentral)identificantcadascunad’elles ambuna targetade color. Es reparteixen les targetesde color a l’atzar entre els participants. Hi ha d’haver tantes targetescomparticipantsperòenproporcionsdiferents(10vermelles,8blaves,8verdesi5grogues).Undelsalumnes(quenotinguitargetagroga)hauràdeferelpaperdedonaembarassada.

A un espai del “maître”, un cambrer convida a passar els comensals al’aula,indicantonhand’asseure’s.Primer,aquellsquetenenlestargetesvermelles,despréselsde lesblaves,elsde lesverdes ifinalmentelsdeles grogues. Els tres primers colors ocuparan les taules perifèriques onhihauràmenyscadiresqueparticipants(iésperaixòquealgunshaurandequedar-sedepeuoasseure’sasobred’unaltre).Sialgúprotestaselidiràquehaestatqüestiódesortiques’had’aguantaramballòquelihatocat.Aquellsquetinguinlesgroguess’asseuranalataulacentral,onhihauràfinsitotalgunacadirademés.Eltractedelscambrerscapalataulacentralseràservicialicordial,mentrequealarestadetaulesse’lstractaràambmala cara i desganes.Un cop instal·lats, el “maître” els donarà labenvingudaicomençaràl’esmorzar.

A la taula groga els cambrers posaran estovalles, coberts i tovallons. Acontinuacióprendrannotadelesbegudesquedesitgin ipodranescollirentreunaàmpliavarietat (sucs,batuts,refrescos).Aaquestscomensalsse’ls omplirà el got cada vegada que es buidi, i s’estarà molt atent aqualsevolnecessitatquepuguintenir.

Mentrestant, s’ignoraran les altres taules i només s’hi adreçaran percridar-losl’atencióoavisar-lossifanrebombori.Acontinuació,esserviranelsalimentssòlidsalataulagrogaielscomensalspodranescollirentrefruitaifruïtssecs.Sisobraalgunacosanoesrepartiràalarestadelesaltrestaules.

Es servirà la beguda amb desgana a la resta de les taules:una ampollad’aiguaennegridaambunamicade té, i sensegots.Se’lsdiràquedinsd’unsmomentsse’lsserviràlarestadel’esmorzar.Quanestorniaanarcapalataulagrogas’oferiranmésaliments,compaambmantegaopastissets.

Alataulavermellase’lsserviràunplatd’arròsbullitsensecoberts.Alataulablavase’lsposaràunplatdeblatdemorosensecoberts.Alataulaverdase’lsposaràunboldecacauetsiunaltredecacauenpols,sensecoberts.

Sienalgunmomentelscomensalsde les taulesperifèriquesprotesten,elscambrersiel“maître”evitaranquerobinmenjaromolestinalataulagroga.Podenindignar-seelquevulguinperòsenseabandonarlessevesrespectivestaules.Estornaaoferirmenjaralataulagroga,comperexemplecaramelsperquèelsentreguinalarestadecomensalscomajudahumanitària.Quanelscomensalsdelataulagrogaestiguinsaciats,el“maître”donaràperfinalitzatl’esmorzaridemanaràatothomqueabandoni l’aulasensedonarexplicacions.

Sessió2(1/2)Posadaencomúa classe sobreels sentiments i reflexionsgeneratsperl’experiència.

Lògicament,l’objectiudeldebatésanalitzarlessemblancesamblarealitat,aprofundint sobrecoms’hansentitenelpaperqueelsha tocat, senseoblidarelscambrers.Aixímateix,s’had’intentarqueproposinsolucions.

78 79


Activitat 4.3 – Visitem un mercat local i un supermercatDURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


2matins Exterior Totalaclasse

ContactepreviambelscentrescomercialsPerprepararlavisitailaxerradaambl’alumnat

Llistatdepreguntes

a)IntroduccióaclasseL’objectiu és que l’alumnat, tant d’entorn rural com urbà, coneguidirectamentlescaracterístiquesdelmercatlocaltradicionalid’unagransuperfície i comenci adesenvolupar-seenells.Volemestimular la sevacapacitatd’observacióiqueespreguntinsobreallòobservat.Abans de realitzar les visites, se’ls suggerirà que preparin una llista depreguntesqueajudinafixarl’atencióendeterminatsaspectes.Interessaquereflexioninsobrel’origenilatemporalitatdelsaliments,lasevaformadepresentació, conservació…Tambéhand’esbrinar comesmanipulen,transporten i comercialitzen els productes; com varia el preu des del’origenfinselpuntdevenda;quinessónlesestratègiesdepresentacióalpúblicperestimularelconsum,etc.

Durant la visita han de prendre nota d’allò que observen. També se’lsanimarà a plantejar, de forma adequada, les preguntes que desitgin alespersonesresponsablesdelspuntsdevenda,aquihand’escoltarambatencióanotantallòquecreguinconvenient.

Comapautaperdirigirl’observació,espotdiralsalumnesialesalumnesqueenambduesvisites,facinatencióalssegüentsaspectes:• Característiquesdelllocvisitat• Tipusd’oferta• Quantitats• Preus• Higiene• Presentació• Tipusdeclientela• Tractepersonal

b)VisitaalmercatlocalFinalitzadalavisita,ferlessegüentspreguntes:• Quintipusdeproductesvenenenaquestmercatlocal?• Aquestsproductesvénendirectamentdelcamp?• Hihaintermediarisentreelsproductesielsvenedors?• Creusqueaquestsproductessónméssans?

c)VisitaalsupermercatFinalitzadalavisita,ferlessegüentspreguntes:• Quinstipusdeproductesvenenenaquestsupermercat?• Aquestsproductesvénendirectamentdelcamp?• Hihaintermediarisentreelsproductesielsvenedors?• Creusqueaquestsproductessónméssans?

d)PosadaencomúaclasseEs tracta de que tots puguin explicar algunes de les observacionsrealitzadesdurantlavisita.Escontrastaranis’estimularàlareflexiósobreaquestes.Després,se’lsdemanaque imagininquinesdiferènciespodenexistir,respectealacomprad’alimentsentreunentornurbàiunentornrural.

80 81


Activitat 4.5 – Així s’alimenta el mónDURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


2SessionsAulaiespaicomú

Perclasses

Projeccióoimpressió

d’imatgesde‘mirabolivia’18

Aquestaactivitatpotsercompartidaentrevariesclasses.Elseuobjectiubàsicéslapresadeconsciènciasobrelesdesigualtatsexistentsenelmónpelquefaal’alimentació.

1ªsessióEsprojectenalaparetlesimatgesdel’alimentaciósetmanald’unafamíliaadiversospaïsosdelmón.Esdescriuallòques’observa:nombredepersones,característiquesdel’hàbitatidelaindumentària,característiquesdelsproductesalimentaris.Esllegeixeniestradueixenlesllegendesdelesimatges.Lessegüentspreguntespodenorientarl’activitatjasiguideformaoraloescrita:

• Quinspaïsosgastenmésdinersenmenjar?Creusquelagentd’aquestspaïsosmalbarataelmenjar?Perquè?

• Quinspaïsosgastenmenysdinersenmenjar?Creusquelapoblaciód’aquestspaïsosestàbenalimentada?Perquè?

• Quinspaïsoscreusques’alimentenmillor?Ipitjor?• Quinsproductesalimentarisconsideresquesónmenysnecessaris

entrelesfamíliesquemésdinersgasten?Perquè?• Enquinllocd’aquestallistasituariesalatevafamília?• Quinadistàncianumèricaexisteixentrelafamíliaquemésgastaila

quemenysgasta?• Sabriesexplicaralgunesdelesconseqüènciesdela

sobrealimentació?• Ideladesnutrició?

Finalment,cadaclasseescullunpaíssobreelquebuscaràinformacióperalasessiósegüent.

18http://enjusticiaglobal.wordpress.com/2008/08/26/lo-que-una-familia-se-come-en-una-semana/

Activitat 4.4 – Ens fiem de la publicitat? DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


2Sessions Saladeprojecció

TotalaclassePergrups

Vídeospublicitarisd’aliments(und’infantiliun

d’adult)

Noisinoiesreben,deformaquasipermanent,unaplujad’estímulscapalconsumatravésdeviesmoltdiverses.Ambaquestaactivitatpretenemenfortirlasevacapacitatd’anàlisiiunalecturacurosadelsmissatgesquereben.

1ªSessióProjectemdosanuncistelevisiusd’aliments,undirigitalpúblicinfantiliunaltrecapal’adult.Desprésd’emetrecadascund’ells,femlespreguntessegüents.• Quès’estàvenent?Comhosaps?• Quinescaracterístiquesdelproductese’nsmostren?Comhosaps?• Quinselementsaliensalproductes’hanafegitperfer-lomés

atractiu?• Perquècreusqueelspublicisteshanescollitaquestamúsica/so?• Perquècreusqueelspublicisteshanescritaquestdiàleg?

Perúltim,esreflexionaràsobrela(possible)falsainformacióqueproporcional’anunciisobrelainformacióquehauriadedonarperquèelconsumidorsabésallòqueseliestàoferint.

2ªsessióPergrups,escolliranunproducte.Cadagruphadedesenvoluparunprojectede‘publicitathonesta’,oferintlainformacióqueconsideriadequada.Esrealitzarandosanuncisdelmateixproducte:ungràfic(pensatperaunarevista/diari)iundeteatraloaudiovisual(pensatperalatelevisió).Després,cadagrupexplicaràbreumentalarestadelaclasseelseuprojectepublicitari.

82 83


Todos los ciclos Bloque temático. Equidad de género

Bloc temàtic – Equitat de gènere

Coneixements

• Paperdelesdonesdinsl’àmbitdomèsticicuradelespersones

• Paperdelesdonesdinsl’àmbitsocial:econòmic,polític,cultural

• Desigualtatshistòriquesentreelssexes• Estereotipsdegènere

Competències

• Conductesdeprogressivaautonomia• Consciènciadelespròpiespossibilitats:

participació,assertivitat,etc.• Adquirirhabilitatscomunicativesensituacions

d’interaccióoral,utilitzantcorrectamentelvocabularirelacionatambelscontingutstractats

• Adquirirhabilitatsdecomprensiósobreelsdiferentsusossocialsicomercialsdelallengua,decaraaevitarestereotipslingüístics

• Buscar,localitzariorganitzarinformaciórelacionadaamblestemàtiquestreballades,utilitzantlestecnologiesdelainformació

• Identificaraspectescrucialsdelasevarealitatsocioculturalméspropera,especialmentenallòrelatiualgènere

• Prendreconsciènciadelainfluènciadelasevaactitudielseucomportamentsobrelarestadelespersones

• Qüestionarestereotipsirolstradicionalsalvoltantdelgènere

• Incorporarrelacionsdeconvivènciajustesiigualitàriesentresexes

Nota:Elqueveacontinuaciónoésunaunitatdidàctica,sinómésaviatunbloctemàtic,jaquedesdeAlimentacciónesvoltreballarl’equitatdegèneredesd’unaòpticatransversal.Esproposaundesenvolupamentd’aquestatemàticaalllargdetotselscicles.Aixídoncs,hemproposatactivitatsperatotselsciclesdel’educacióprimària.

2ªsessióEnunmuralesdibuixaunplanisferiis’ubicaelpaísenqüestió.Despréss’hiposainformació(verbaligràfica),prèviamentbuscada,sobreelsegüent:• Lapoblació• Elsrecursosnaturals• Llocenelrankingdel’índexdedesenvolupamenthumà(IDH)

Escol·locaelmuraljuntambelsdelesaltresclassesenunpassadísounazonadel’escolaontotselsalumnespuguinveure’l.

84 85


Competències

• Contrastarideesiopinionspersonalsescoltantirespectantlesdelarestadecompanys,atravésd’activitatsorals

• Prendreconsciènciadelespròpiespossibilitats:expressióemocional,participació,assertivitat…

• Adquirirunamajoracceptaciódelapròpiaimatge

Actituds • Respectecapasímateix/a• Respectealsaltres

Àreesd’aprenentatge • Coneixementdelmedinatural,social,icultural

Fontsirecursos• ConnexióaInternet• Recercad’informaciósobretemesdegènere• Observaciódelesconductessocials


• Activitatsdistribuïdesentretotselscicles


• Primercicle:lapersonadocentavaluaràiobservaràelgrupatravésdel’observacióidelespreguntesal’aulaialazonad’esbarjo.Estractadeveuresihanampliatelseuconeixementsobredonesd’altresgeneracionsisihanconstatatquevanexistirprejudicisinjustosqueavuiendiaesvansuperant(veuresihaaugmentatlavisibilitatdelesdonesilapossibilitatdecomptarambmodelsfemeninspositius).Tambés’observaranlesrelacionsrecíproquesentrenensinenes.

• Segoncicle:l’avaluaciócontinuaràbasant-seenl’observacióienlespreguntesdirectes.Estractadeveuresil’alumnatpartintdelconeixementdelesdiferènciesentreelsrolssocialsd’homesidones,hareflexionatsobreelseucaràcterestereotipatisobrelapossibilitatdemodificaraquestsrols.Igualment,s’observaranlesrelacionsilesactitudsrecíproquesentrenensinenes.

• Tercercicle:Esdemanaal’alumnatqueredactiunafrasesobrel’aportaciódelesdonesdinsl’àmbitdel’alimentacióqueconsiderinmésimportant.

Activitat 5.1 – Parlem amb les nostres àvies! (1er cicle)DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessiói1/2 Aula Totalaclasse

TreballindividualInformacióalesfamílies

Llistadepreguntes

L’activitat es centra sobre el coneixement de la vida de les dones degeneracionsprecedents.Enaquestcas,al’haver-seprevistperal’alumnatdeprimercicle,l’enquestaescenyiràalperíodedelainfànciadelesàvies,facilitantaixílaidentificaciódel’alumnat.

1ªsessió(1/2)Es començarà parlant a classe de la vida de les àvies. Per exemple, espreguntaràalsnensialesnenesquinesdiferènciesconeixenentrelasevainfànciailad’elles.Desprésdefer-losparlardurantunaestonaaportanttotelqueconeixen,se’lspreguntaràquèelsagradariasaberiesprocediràaunaposadaencomúdelsaspectesqueméselsinteressaconèixer.Amésamésderecollirtotallòquesuscitil’interèsdelamajoriadelaclasse,esfaransuggerènciesperquès’incloguinunasèried’elements:

• Vidaquotidiana:vivenda,menjar,vestits,etc.Diferènciesentrenensinenes.

• Oci:jocs,joguines,espais(casa,airelliure…).Diferènciesentrenensinenes.

• Escola:activitats,espai,mètodes,etc.Diferènciesentrenensinenes.• Col·laboració amb el treball dels adults (pare i mare). Diferències

entrenensinenes.• La vida dels adults: activitats, relació amb la infància… Diferències

entrenensinenes.

Escollimalgunespreguntesobertesqueelsalumnesilesalumness’haurand’aprendre de memòria, encara que només sigui aproximadament; estractadequeaquestespregunteselsserveixinperiniciarlaconversaamblesàvies.

Haurem de redactar una nota informativa destinada a les famílies,sol·licitantlasevacol·laboracióiexplicantqueestractad’unexercicideconeixement Inter generacional. Si no es pot contactar amb una àvia,s’intentaràcontactarambunadonapròximadelamateixageneració.

86 87


Activitat 5.2 – De gran seré… (2on cicle)DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessió Aula Parellesmixtes Llistatdeprofessions

Les activitats previstes pel segon cicle es recolzen sobre el progressiuinterèsdelsnensidelesnenesperlareflexiósobresimateixos.Estractad’unperíodeimportanteneldesenvolupamentdelasevaidentitatsexual;peraixòésespecialmentadequatestimularlasevacapacitatd’observacióianàlisisobresimateixosialvoltantdelsestereotipsdegènere.

Dividimlaclasseenparellesmixtesirepartimanensianeneselsllistatsdeprofessions:

Preguntem als alumnes i a les alumnes quin treball escollirien d’entreels quehi ha a la llista. Cadanenadirà al seu companyquina feinahaescollit,elcompanylihadedonarlasevaopinióiraonar-ho.Desprésesfaelmateixambelsnens.Deixemqueladiscussiócontinuïdurantalgunsminuts.

Després, fem una posada en comú per comentar els resultats. Podemrealitzarlessegüentspreguntesentred’altres:

• Quinahaestatlatevaprimerareacciódavantdelallista?Perquè?• Perquèocomhasescollitlatevafeina?• Quinesfeinest’hauriaagradatveurealallista?Perquè?• T’handonatargumentsencontradelatevaelecció?Quins?• Què creus que passaria si en el món homes i dones realitzessin

aquestesfeines?

Esdemanaalsnensialesnenesque,durantunasetmana,intentinparlarambunadelessevesàviesilipreguntinsobreelstemesquehansorgitaclasse.Lafidelitatalguiósuggeritaclassenoésmoltimportant;nohandepreguntarsobretotselsaspectescomentatsaclasseisiaportennovainformació,seràbenvinguda.L’exercici es pot completar suggerint a l‘alumnat que, si pot, porti aclassealgunobjectecaracterísticde lavidade lessevesàviesdurant lainfantesa;potserunapeçaderoba,unobjectedomèsticd’úsquotidià,unafotografia,etc.

2ªsessióEs posa en comú tot allò recollit per tots els alumnes i les alumnes is’organitzaunapetitaexposicióambelsobjectesaportats.Plantejaremlespreguntespertemesintentantquetotl’alumnattinguiocasiód’explicaralgunacosad’allòesbrinat.Després,es comenten lesdiferènciesentrenens i nenes en aquella època i es compara amb la situació actual.Se’ls estimularà a reflexionar sobre les sevespreferències i opinions alrespecte.Noéstanimportantlesconclusionsalesquearribincomelfetdecomençarareflexionarsobre lesrelacionsentregèneres iconstatarquesóncanviants.

Peralesnenes:• Mecànica• Pilot• Comptable• Directoradebanc• Fustera• Ingeniera• Pescadora

Peralsnens:• Cuiner• Mestressadecasa• Secretari• Caixer• Infermer• Ballarí• Cangur

88 89


Activitat 5.3 – Com som (3er cicle)DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1SessióAula

(2espaisal’interior)

Laclassedivididaen2grups

Sensedonarcapexplicació,separemlaclasseen2grups ielsportemadiferentsespais.Cadascúdibuixalasiluetadelasevamàilarestadelgrupescriu,unperun,unaqualitatohabilitatd’aquestapersonaenelpaperquecontélasilueta.Perescriureelsatributsdecadanenonenadonemcomaconsignaqueutilitzinla@enllocdee/a.Després, en un paper que conservem només nosaltres, assignem unnúmeroacadafullaalmateixtempsqueapuntemsiestractad’unnenod’unanena.

Quanacabem,elsgrupsintercanvienelsseusdibuixosihand’endevinarsilamàpertanyaunnoioaunanoia.Esvanapuntantelsresultatsperveureelnúmerod’encerts.Perúltim,esreuneixenelsdosgrupsiesveuenelsresultats.Estractaquel’alumnatvegiquenohihatantesdiferènciesentrenensinenes,iquepertanttotsitotessomcapaçosdeferlesmateixescoses.

Enelcasques’endeviniunaltpercentatgedenensonenes,veurequinstipusd’atributshanposat iperquèpensenqueestanassignatsaunoaun altre sexe. Es pot introduir, a unnivellmolt bàsic, la distinció entrela naturalesa biològica (sexe: home/dona), i allò culturalment assignat(gènere:masculí/femení).Podemferlapregunta:Quèpodeninopodenferlesnenesielsnens?Perquè?Durantladiscussió,espodenpresentarexemplesdedonesquesíhanfetallòqueenteorianopodenferlesdonesialcontrari.

Activitat 5.4 – Els carrers del meu poble (3er cicle)DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


2Sessions Aula Pergrups(3-4pers.)

GuiesaInternetFitxes

indicadesL’alumnatdetercerciclejacomptaamblasuficientmaduresaperanalitzarsituacions socialsmés complexes. Amb aquesta activitat es pretén queobservin el reflex d’una determinada forma d’organització social, lapatriarcal, en aspectes aparentment allunyats de la problemàtica. Enaquest cas, veurem els noms dels carrers de la localitat. Si l’escola estrobaenunentornruralestreballaràambtotselsnomsdelscarrers(olamajoria).Siestractad’unaescolaurbanaserànecessaridelimitarelbarri.

1ªsessióEscomençapreguntantquantsnomsdecarrerconeixenelsalumnesilesalumnesisiconeixenlaimportànciad’aquestspersonatges.L’activitatconsisteixen identificarelscarrersdelnostrepoble/barriquetenennomdedona.Ambaixòvolemfervisibleladesigualrepresentacióquetenenlesdonesal’espaipúblicaixícomaugmentarelconeixementdel’alumnatdelseuentornmésimmediatdesd’unaperspectivadegènere.Esdivideixlaclasseensubgrupsde3-4alumnesquehandetenirunallistadelscarrersdelmunicipi (la llistaespotaconseguira l’ajuntamentperòprobablementsiguimésfàcilobtenir-laatravésd’Internet).Es reparteix a cada grup la fitxa de treball (veure a sota). A l’exercicicompararanelnombredecarrersambnomdedonaod’home19.Tambéhaurand’investigarqui eren lesdones i els homesels nomsdels qualssurten.

Fitxadetreball:• Nºtotaldecarrers• Nºdecarrersambnomsd’homes• Nºdecarrersambnomdedones• Calculaelpercentatgedelscarrersambnomdedonaid’home• Analitzasielscarrersquetenennomdedonessóncarrersprincipals

osecundaris• Quinesdiferènciesobserves?

19Depenentdelnombredecarrersidelsgrupsdetreball,quedaacriteridelapersonadocentrepartiracadagrupunapartoeltotaldelallista.

90 91


Activitat 5.5 – L’alimentació i les dones (tots els cicles)DURACIÓ ESPAI AGRUPAMENT PREPARACIÓ


1Sessió Aula Pergrups Informació Recercad’informació

Lafinalitatd’aquestexerciciésquel’alumnatconeguiambmésprofunditatles diferències entre homes i dones en relació a l’alimentació: des del’origendel’agricultura,passantperlesmésvariadestasquesalcamp,eltransportdelsaliments,lapreparaciódelmenjar,etc.Estractad’unaactivitatenlaque,siesdesitja,podencol·laborar-hiclassesdediversoscicles.Enaquestcas,elsnensinenesdeprimerisegoncicleesresponsabilitzarandelesduesprimeresfases.L’activitattambéespotrealitzarúnicamentambl’alumnatde3ercicle,peraquiaquestesduesprimeresfasesdel’exerciciresultaranmésràpides.

1ªfase(1ercicle)Esdibuixaalapissarraunataulacomlasegüentiesvaomplintamidaqueesvacomentantcol·lectivamentaclasseassenyalanten funciódelqueells ielles coneixen.Es tractad’unaactivitat realitzadamajoritàriamentperhomesoperdones

Tasquesdepreparaciódelmenjar Homes Dones

Obtenir/comprarelsaliments

Conèixerl’alimentacióadequadaperacadaedat

Saberelquecostamenys

Netejariprepararelsproductes

Coure’ls(bullir-los,etc.)

Servir-los

Acompanyar-losambaltresaliments

Saberelqueconvéperlesmalalties

Saberelques’had’aprofitardelesrestes

Recollirlataula

Fregarelsplatsirecollirlacuina

Separarlesrestesdelesescombraries

• Quinesraonsexpliquenquenoesrecordind’igualmanerahomesidones?

• Quèpensariessipassésalcontrari?• Lamancadereferènciesfemeninesenelsnostrescarrerspotportar

alagentapensarquenohanexistitdonesimportantsquemereixinserrecordades?

2ªsessióCadagrupexposaelsseusresultatsalarestadelaclasseiesfandebatscol·lectius sobre algunes de les respostes amb una orientació mésreflexiva(lesúltimesdelafitxa).A continuació,es calculaelnombredecarrersambnomdedonaquehi hauria d’haver per aconseguir una paritat entre sexes. Després, elsalumnes i lesalumness’informaran iproposarannomsdedonesde lasevalocalitatquehagindestacatperalgunmotiuiquepertantmereixinserrecordadesenuncarrer.

92 93


Després d’observar els resultats, es pot comentar que per exemple,antigamentnomésconduïenelshomesiquegràciesalesreivindicacionsdemoltesdonesid’algunshomesqueelsvandonarsuport,ambeltempslesdonesvancomençartambéafer-ho.Aquestesdiferènciesentresexespoden canviar. A continuació se’ls demanarà que diguin alguna cosarelativaa lapreparaciódelmenjarquecreuenhaveraprèsd’unadona.Perúltim,hand’indicaralgunaaltrad’aquestestasquesqueelsagradariaaprendre;ésinteressantqueescomprometinademanaracasasevaquese’lsensenyiafer-ho.

2ªfase(2ºcicle)Amb aquest cicle emplenarem una taula similar però relativa a lesactivitatsdeproduccióicomerçdelsproductesalimentarisqueprovenendel’agricultura

En aquest cas també s’anirà omplint la taula després del comentaricol·lectiu.Noimportasihihaopinionsdiverses:podemrecollir-lestotes(oapuntarlarespostamajoritàriaambunsigned’interrogacióalcostat,perindicarquenotothompensaigual).Elqueésimportantésestimularenl’alumnatl’observacióilareflexiócol·lectivasobreallòobservat.Peraixò,totselsnensineneshandecomprovarquese’lsescoltaiquelasevaopinióestéencompte.

Tasquesrelativesalaproducciód’aliments Homes Dones

Preparaciódelaterra

Sembra

Regialtrescures

Recol·lecció(Collita)

Emmagatzemat

Empaquetat

Transport

Distribuciópelscomerços

Vendadecaraalpúblic

Vendadirectasenseintermediaris

Ventadirectasinintermediarios

3ªfase(3ercicle)L’alumnatdetercercicleabordaràladiferènciaentrehomesidonesdinsl’agriculturaambunenfocamentunamicamésampliijanoeslimitaràalasocietatqueelsenvolta,sinóquetreballaràambdadesrelativesadiversoscontinents.

Es llegirà el següent text (56ena sessióde laComissióde l’ONU sobre lacondiciójurídicaisocialdeladona)aclasse.S’aniràcomentantiexplicantlesdiversesfrases,assegurant-seques’enténtotalaterminologia.

Les dones rurals constitueixen una quarta part de la poblaciómundial.Lesdonesruralsrepresentenunagranproporciódelamàd’obraagrícola,produeixenlamajoriadelsalimentsqueescullen,especialmentdinsdel’agriculturadesubsistènciaiduenatermelamajorpartdelstreballsdecurano remunerats. L’agriculturaéselmedidevidadel86percentdedones i homes rurals i dóna feina al voltant de 1.300milions de petitspagesosminifundistesiatreballadorsquenoposseeixenterres,delsquals43percentsóndones.Totiaixí,elsseusdretsicontribucionshanestatengranpartignorats.Silesdonesruralstinguessinunaccésequitatiualsrecursosproductius(béns,crèdits,formació,etc.),elsrendimentsagrícolespodrien reduir-seentre100 i150milions laquantitatdepersonesambganacrònica.

La classeesdividiràengrups. El treball consistiràen realitzarunmuralsobreeltreballilavidaquotidianadelesdonesruralsd’algunazonadelmón. En funció del nombre de grups, poden distribuir-se la feina percontinentsoperpaïsosbuscantunacertadiversitat.Peraixòhaurandebuscarinformacióaunabiblioteca,aInternet,etc.Estractad’aconseguirorealitzarimatgesiil·lustracionsquemostrineltreballagrícola,eltreballdomèstic,etc.

94 95


GUIADIDÀCTICAALIMENTACCIÓAquestaGuiaDidàcticaésunrecursdirigitalprofessoratd’educacióprimària.Elseuobjectiuésfomentarentrel’alumnatelconeixementilapresadeconsciènciasobrecomlacadenadeproducció,comercialització,distribucióiconsumd’alimentsanivellglobalilocalaixícomelsnostreshàbitsdeconsum,influeixeneneldesenvolupamentde lesnostres comunitats,en la salut i enelmediambient. Es tractaper tantdeparticiparenl’augmentdelaconsciènciasociali laparticipacióescolariciutadanapeldesenvolupamentd’unmónméssostenible,posantl’accentenelfomentdelesrelacionsequitativesentredonesihomes.LaGuias’estructuraalvoltantdecincblocstemàtics,AlimentacióSaludable,entornrural, producció d’aliments, consum responsable i gènere, convertits en unitatsdidàctiques.Cadaunitatéssusceptibledeserabordadad’unaformamoltsenzilla,adaptada a les edats més primerenques, però també es pot tractar amb mésprofunditat.Lapropostapreveuunaunitatdidàcticapel1ercicle,unaaltrapel2on,iduespel3ercicle.Elcinquèbloctemàticproposaactivitatsperaserrealitzadesalllargdetotal’etapaeducativa.La Guia consta de dues parts. La primera exposa els principals elements de laprogramació didàctica. Es presenten les unitats didàctiques, els seus objectiusgenerals així com el seu contingut teòric i els seus objectius didàctics específics(entred’altresaspectes).Acontinuació,s’indiquenlescompetènciesquepretenenpromoure, en el seu conjunt, aquest recurs didàctic, i posteriorment s’abordenalgunsaspectesmetodològicscomeldel’avaluació,etc.Lasegonapartcontéunes30activitatsd’aprenentatge,agrupadesen5unitatsdidàctiques idistribuïdespercicleseducatius.

ALIMENTACCIÓ:XARXAD’ESCOLESPERAUNMÓNRURALVIUAlimentacció:Xarxad’EscolesperunMónRuralViu”ésunprogramasocioeducatiusobre la nostra alimentació i com afecta a l’entorn, a la salut i a les condicionsdevidade lespersones i a la comunitat. La xarxa la formenescoles ruralsde totl’estatespanyolquevolengenerarconsciènciacríticaipromourel’acciódavantdeles conseqüències socials, econòmiques i ambientals que genera el nostremodelalimentari(producció,distribució,comercialitzacióiconsum).

Des d’Alimentacció es promou un model alternatiu basat en els principis de laSobiraniaAlimentàriaambunaperspectivadegènerequeapostiperunmónruralviuprenentcomaeixdinamitzadorelcentreescolarperaimplicaratotalacomunitat.Les escoles que formen part de la xarxa incorporen en els seus plans de centrecontinguts,materialsiactivitatsbasatsenelsprincipisdeSobiraniaAlimentàriaambperspectivadegèneretotqüestionant-seelmodelalimentariactual.Sivoleuobtenirmésinformació,podeuvisitarlanostraweb:www.alimentaccion.netTambéenspodeutrobaralFacebook:www.facebook.com/alimentaccionTambiénnospuedesencontrarenelFacebook:www.facebook.com/alimentaccion

Ambelfinançamentde:

guia didàctica pel professorat de primària...la guia consta de dues parts. la primera exposa els...

Documents