guia didàctica maneres de viure - fundació vedruna barcelona · a la vostra programació...

Guia didàctica

Maneres de viure

Fundació Privada Educativa Vedruna-Barcelona

Direcció: Ramon RialAssessorament metodològic: Montserrat Fleck

Equip de treball: Mònica Berdalet,Teresa Gamisans, Elisabeth Prat i Francesc SalvansIl.lustracions de Belén Bujeda

Edicions l’Àlber

Guia de programació

1. Presentació i Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

2. Objectius generals d’etapa treballats en el cicle superior . . . . . . . . . . . . . . . .4

3. Competències transversals i aportacions que hi pot fer l’àrea deCultura Religiosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

4. Presentació de les unitats

a. Nivells de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

b. Desglossament dels objectius i dels continguts per unitats . . . . . . . . . .8

c. Criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

i. Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

ii. Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

iii. Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

iv. Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

v. Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

vi. Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

vii. Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

viii. Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

5. Esquema de tipologia d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

6. Esquema de cultures religioses treballades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

7. Relació d’imatges relacionades amb el Museu Episcopal de Vic . . . . .22

2© EDICIONS L’ÀLBER

GUIA DE PROGRAMACIÓMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA

1. Presentació i introducció

PresentacióExposem, en aquesta guia, el conjunt d’aspectes que fonamenten el material elaborat per al llibre de5è d’Educació Primària. Per fer-ho de manera senzilla i que pugui servir de programació d’aula i d’es-cola ens hem proposat:

1. Exposar els objectius generals d’etapa que es treballen en aquest volum, juntament amb elsobjectius generals del curs de sisè de primària.

2.Adonar-nos que l’àrea de cultura religiosa aporta aspectes molts significatius al treball de lescompetències que indica la LOE.

3.Narrar, senzillament, els nivells o recorreguts didàctics que proposem de fer a cada unitat.

4. Indicar els objectius que hi ha al darrera de cada unitat.

5.Desglossar els continguts treballats en conceptes, procediments i actituds.

6. Presentar, en forma d’esquema:

a. Els tipus d’activitats presents a cada unitat.

b. Les cultures religioses que es treballen en el conjunt del material d’aquest curs.

c. Relacionar les imatges d’art que s’inclouen.

No hem entès, en cap cas, aquesta guia com un solucionari, sinó com un seguit de pautes que puguinpermetre treballar amb més sentit el conjunt d’unitats que es presenten. Esperem que sigui útil pera la vostra programació d’aula. Ens podeu fer arribar els vostres comentaris awww.eduvedruna.org/barcelona a l’apartat “materials de cultura religiosa” o bé a www.alber.cat.

IntroduccióTenint en compte el moment educatiu i les característiques dels alumnes d’aquesta edat, hem optatper presentar, en el cinquè curs de primària, una proposta que presenta i tracta la persona deJesús i qüestions de valors i de sentit que es desprenen del seu estil de vida, tenint present que mol-tes de les seves propostes poden ser compartides des de l’experiència d’altres cultures religioses.Els temes tractats en les unitats fan referència a aspectes com: la identitat de Jesús, la seva posturadavant les situacions de discriminació, l’amistat, la felicitat, el silenci, la mort i el misteri que s’obremés enllà de la vida. Són temes que es plantegen, sempre que és possible, partint de qüestions quefan referència a l’experiència dels propis alumnes, per descobrir, més endavant, les postures i lesmaneres de viure que deduïm de la persona de Jesús. Postures i maneres que no es formulen demanera única ni tancada, sinó que poden ser compartides pel sentit religiós de moltes tradicions.Ens ha agradat, en aquest volum, tractar un seguit de temes que es pregunten, avui, els nostres alum-nes: què és l’amistat?, com podem ser feliços?, quin sentit té pregar?, com enfoquem la mort? hi ha quel-com, més enllà de la vida? Són algunes de les qüestions bàsiques que es plantegen en aquest volum ique volem posar a reflexió, posant com a referent les respostes i el model de vida de Jesús deNatzaret i donant a conèixer, a la vegada, algunes respostes que aporten altres tradicions religio-ses, treballant sempre que és possible, per veure que en molts aspectes religiosos que ens fem elshumans, hi ha moltes més qüestions i respostes que ens uneixen que no pas que ens separen.


1. PRESENTACIÓ I INTRODUCCIÓMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA

2. Objectius generals d’etapatreballats en el cicle superior

Nota inicialLa falta d’un currículum compartit i oficial de “Cultura Religiosa” ha fet que la redacció dels objec-tius generals d’etapa que es treballen en aquests materials s’hagin elaborat prenent com a punt dereferència els Objectius Generals de l’àrea de Religió Catòlica publicats per la Generalitat de Catalunyaamb data de l’any 1992. Hem realitzat una adaptació d’aquests Objectius Generals, fent les modifi-cacions oportunes que s’avenen al concepte de “Cultura Religiosa” i realitzant-ne una lectura adap-tada al moment present. No existeix, per ara, cap altre marc de referència més actualitzat i com-partit a Catalunya que assenyali uns objectius generals d’etapa. En la redacció s’han tingut tambépresents algunes propostes elaborades pel Centre UNESCO de Catalunya en el document CulturaReligiosa per als ciutadans de demà (2001).

Tot seguit, indiquem -a la columna de l’esquerra- els objectius per a tota l’etapa de primària i a lesdues columnes de la dreta el treball d’aquests objectius en el cicle superior:

8. Conèixer el Déu cristià manifestat Jesucrist com a pare i creador i aprendre que cadaexpressió religiosa fa referència a una realitat suprema.

7. Identificar la figura de Jesucrist a través de les seves accions i paraules.

6. Conèixer els principals models de la vida proposats pel cristianisme a través d’algunspersonatges de l’Antic Testament i del Nou Testament i de protagonistes rellevants de lahistòria de l’església Catòlica al món i a Catalunya.

5. Conèixer els principals esdeveniments, afirmacions, paraules, cicles litúrgics, textos,que formen part del fet cristià.Adonar-se que cada cultura religiosa disposa de diferentsexpressions.

4. Descobrir diferents experiències humanes del trascendent que donen resposta a lespreguntes fonamentals de l’ésser humà: (qui sóc, d’on vinc, a on vaig, i després d’aquestavida, què?), explicitant la resposta cristiana i descobrint algunes altres respostes en dife-rents religions.

3. Utilitzar els recursos dels llenguatges corporal, simbòlic, abstracte i iconogràfic, iexpressar fets, dades, sentiments i opcions sobre el fenòmen religiós a través del dibuix,la música, la mímica, el mural, l’audiovisual, ....

2. Observar, tot analitzant la realitat de l’entorn, alguns usos i costums de la pràctica cris-tiana i la seva relació amb l’àmbit familiar i social. Observar que cada cultura religiosa téuns usos i uns costums que li són propis.

1. Introduir-se en l’ús, la recerca i la lectura de textos bíblics.

Objectius generals 5è CS 6è CS


2. OBJECTIUS GENERALSMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA


2. OBJECTIUS GENERALSMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA

15. Adonar-se del sentit del diàleg interreligiós com una font de riquesa del nostreentorn i no pas com una dificultat.

14. Copsar a través d’exemples concrets que el sentit religiós crida a l’acció transforma-dora de la persona, del col·lectiu i del medi.

13. Reconèixer la dignitat de les persones, del seu cos i vida, dels seus drets, i valorar lagrandesa de la naturalesa.

12. Conviure amb totes les persones, valorant les seves qualitats, acceptant els seuslímits i iniciant-se a una primera crítica enfront de les diferents actituds que es troba enl’entorn.

11. Adonar-se del fonament cristià de les actituds i les accions d’inserció i participaciósocial (sinceritat, pau, alegria, comprensió, perdó, solidaritat i amor), i comprendre allò quepoden aportar en la vida personal, en la convivència social i també en la pertinença ecle-sial.Adonar-se d’actituds paral·leles en les persones de diferents cultures religioses.

10. Esbrinar les dades més importants del marc sociocultural religiós de l’entorn i deCatalunya en general (costums, art, història, folklore, monuments i festivitats), fent espe-cial esment a aquelles relacionades amb la fe catòlica.

9. Descobrir la vida de l’església universal i de les seves comunitats locals, especialmenta Catalunya, tot reconeixent la seva acció evangelitzadora, sacramental, caritativa, cultu-ral i social.

3. Competències transversals i aportacionsque hi pot fer l’àrea de Cultura Religiosa

D’entre les competències assenyales per la LOE, pensem que des de l’àrea de cultura religiosa éspossible aportar-hi molts elements de treball i de consolidació en les següents competències:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

El desenvolupament de cada unitat es situa en un marc important d’expressió oral i de dià-leg que podem treballar a l’aula, especialment en l’apartat inicial de cada unitat, quan es fareferència al “sentit d’experiència”. Es demana que cada alumne/a exposi la seva experiènciaen relació al tema que es proposa. La realització del comentari de les preguntes inicials i eldesenvolupament de cada tema conviden de forma constant a la conversa i al debat.Les parts de les unitats dedicades al “sentit de valor” i al “sentit transcendent” permeten,també, l’expressió oral i escrita. És important remarcar que, en aquesta àrea, pren un relleuimportant l’expressió oral. Molts exercicis, si es creu convenient, es poden fer de forma oral,deixant per a l’expressió escrita alguns exercicis molt concrets que fan referència a aspec-tes personals.

2. Competència artística i cultural

A les unitats hi ha una doble expressió d’aquesta competència:

• L’estímul de l’expressió artística pròpia a través de l’elaboració de dibuixos com a expressióde pensaments propis vinculats al temes que es posen a debat.

• L’anàlisi i la interpretació d’obres d’art, centrades en el Museu Episcopal de Vic, que trobareurelacionades al final d’aquesta guia.A cada unitat, la introducció del vocabulari bàsic propi del’àrea permet créixer en la competència cultural de l’alumne/a. Molts dels conceptes que estreballen a l’àrea estan vinculats a altres àrees, especialment, del Coneixement del MediSocial.

3. Competència relativa al tractament de la informació i competència digital

En el recorregut de cada unitat es presenta la informació a partir de dibuixos, imatges i situa-cions que han de ser treballades i interpretades. L’alumne/a ha de treballar individualment ien col·lectiu per poder assolir la informació presentada. Puntualment es presenten exercicisque demanen l’ús i la recerca de pàgines web.

4. Competència d’aprendre a aprendre

Metodològicament, els materials fan un recorregut que podríem dir que combinen la teoriaamb la pràctica de forma constant. És a partir de la resolució d’un exercici que es presentael següent. L’aprenentatge es presenta de forma dinàmica, amb una interacció constant entreallò que s’ha après i allò nou que es presenta. Molt sovint es tracta d’aprenentatges que per-meten l’exemplificació en relació a l’entorn de l’alumne/a. Sempre que és possible es busquenexercicis que s’avinguin amb un treball significatiu i constructiu.


3. COMPETÈNCIES I APORTACIONSMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA

5. Competències personals:

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència centrada en conviure i habitar el món

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència social i ciutadana

Els diferents àmbits de les competències personals es tracten de manera constant en les dife-rents unitats. En totes les unitats, hi ha qüestions relacionades amb criteris que fomentenl’autonomia i la iniciativa personal, amb preguntes que tenen respostes i solucions obertes ique obren les portes a l’expressió i al creixement autònom de cada alumne/a. Les qüestionsplantejades fan referència, molt sovint, a aspectes de la vida quotidiona que es fonamentenen la capacitat de millorar la convivència amb el grup i l’entorn. Sovint, també, es plantegenaspectes de ciutadania relacionats amb el diàleg interreligiós i la capacitat d’empatia davantdel fet religiós. Es subratllen els valors que poden ser compartits entre diferents expressionsreligioses. Entenem que l’àrea de Cultura Religiosa ajuda de manera clau al creixement inte-gral de l’alumne/a.


3. COMPETÈNCIES I APORTACIONSMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA

4. Presentació de les unitats

A. Nivells de treball o recorregut metodològic

Indiquem el recorregut metodològic que és possible realitzar, a cada unitat, centrat en tres nivellsd’aproximació que són graduals:

Nivell d’experiència: és el punt d’inici de cada unitat. Es planteja una situació propera al’alumne/a a partir d’un fet concret, d’una vivència o d’un aspecte de la vida quotidiana. Enaquest nivell, l’alumne/a s’adona que es tractarà un tema que l’afecta en el dia a dia.

Nivell de valor o de sentit: a partir de les experiències dels mateixos alumnes o de l’ex-periència presentada es procura extreure’n o descobrir-ne un valor determinat que es tre-balla i s’analitza a partir de diferents exercicis.

Nivell de transcendència: partint del valor presentat, se n’estudia el mateix valor des delsentit transcendent partint del fet religiós cristià. Posteriorment, es presenta com es viuaquesta mateixa vivència en una altra cultura religiosa. Es procura remarcar, sempre que éspossible, allò que uneix en el fet religiós, establint possibles comparatives entre religions.

B. Desglossament dels objectius i continguts per unitats

Per a cada unitat es formulen uns objectius concrets a assolir, acompanyats d’un desglossament delscontinguts en els seus tres aspectes clau: conceptes, procediments i actituds, valors i normes.

C. Criteris d’avaluació

Es proposen, per tal de realitzar una avaluació qualitativa, un seguit de frases per tal que el mestre/ales pugui utilitzar en els seus informes. Són frases centrades en els continguts i objectius treballatsque es poden complementar i modificar en funció de l’alumne/a i de l’atenció a la diversitat.Entenem que l’avaluació és continuada i individual. Les frases elaborades poden servir com a crite-ris d’avaluació i són només indicatives. Cada professor les pot adaptar en funció del treball concretque hagi realitzat a l’aula.


4. PRESENTACIÓ DE LES UNITATSMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA


Unitat 1 Som d’aquí, som d’allà

Objectius de la unitat

• Situar geogràficament el nostre país i el d’Israel, en el marc de la mediterrània.

• Adonar-se que cristians i jueus comparteixen unes mateixes arrels religioses.

• Saber exposar els trets que defineixen la pròpia identitat.

• Descobrir que el fet religiós és una herència rebuda de la pròpia família que genera una identitatpròpia i personal.

• Conèixer l’espai geogràfic d’Israel pel qual es va moure Jesús.

• Descobrir l’actitud de Jesús davant les persones estrangeres.

• Localitzar textos del Nou Testament i interpretar-los.

Recorregut per nivells

A nivell d’experiència

• Adonar-se que en un mateix espai (aula, escola, carrer…) podem conviure persones de cultures ireligions diferents.

• Aprendre a autodescriure’s la pròpia identitat i respectar la identitat de l’altre.

A nivell de valors• Adonar-se que podem ser diferents, però que -a la vegada- és possible descobrir i compartir unes

mateixes arrels, com seria el cas de cristians i jueus.

A nivell de transcendència• Recordar l’herència comuna entre jueus i cristians a partir de les històries i dels personatges més

centrals de l’Antic Testament.

• Fer memòria de continguts bíblics treballats en el cicle mitjà.

• Descobrir la postura de Jesús davant les diferències, a partir de la paràbola del “Bon samarità”.

• Fer una interpretació actualitzada d’aquesta paràbola.

Continguts

Interpretació de la paràbola del“bon samarità”.

Concepte de “bon samarità”. Recerca en el Nou Testament.Valoració del sentit del mot“estranger”.

Identificació de les principalsregions per on es va moureJesús.

Reelaboració d’un mapa d’Israel.Esforç en la recerca i la identifi-cació de noms i regions relacio-nats amb el país de Jesús.

Memorització de fets (personat-ges i narracions) bàsics de la his-tòria bíblica de l’Antic Testament.

Identificació de personatges del’Antic Testament.

Constància en la recerca i lamemorització de personatges ihistòries relatives a l'AnticTestament.

Identificació de la “Festa delstabernacles”.

Identificació de les grans històriesbíbliques en un eix cronològic.

Interès per conèixer alguns tretscomuns entre el món jueu i elcristià.

Definició d’ identitat.Reflexió i resposta d’un qüestio-nari.

Interès per definir la pròpia iden-titat.

De conceptes De procediments D’actituds


Aspectes d’avaluació

• Sap localitzar el país de Jesús en el Mediterrani i les seves principals regions.

• Fa una bona recerca de les cites donades del Nou Testament.

• Coneix i identifica els principals personatges de la bíblia:Abraham, Isaac, Jacob, Josep, Moisès,David, Salomó.

• Ha après que el Judaisme i el Cristianisme comparteixen uns trets comuns.

• Reconeix l’actitud que mostrava Jesús davant els estrangers.

• Mostra interès per descobrir la geografia d’Israel.


Unitat 2 Ens necessitem


• Conèixer situacions d’injustícia en àmbits propers als mateixos alumnes.

• Adonar-nos que podem donar resposta a injustícies que hi ha al nostre entorn.

• Identificar alguns dels principals drets de l’infant.

• Saber d’organitzacions que treballen pels drets humans.

• Descobrir les actituds de Jesús davant les injustícies del seu temps.

• Descobrir els diferents grups socials en temps de Jesús.

• Conèixer de quina manera, en l’Islam, es tenen presents els més necessitats.



• Descobrir i observar que en el nostre entorn es produeixen situacions de discriminació.

• Adonar-se que, en alguns casos, és possible combatre situacions d’injustícia.

A nivell de valors

• Conèixer els drets humans com uns drets que ens ajuden a buscar la justícia i la igualtat entretots els éssers humans.

• Treballar els principals drets de l’infant: alimentació, habitatge, educació, igualtat d’oportunitats…

• Fer recerca d’institucions que treballen a favor dels drets humans.

A nivell de transcendència

• Analitzar l’actitud de Jesús davant dels diferents grups socials de la seva època i observar quedefensa a aquells qui estan en una situació de més feblesa: malats, dones, pobres i infants.

• Veure que Jesús és capaç de denunciar les situacions d’injustícia.

• Conèixer els cinc Pilars de l’Islam i adonar-se que un d’ells fa referència a l’atenció als més neces-sitats: la “Zakà”.

Continguts

Conceptes de discriminació imarginació.

Elaboració de propostes que aju-den a resoldre situacions demarginació.

Participació activa en el debatsobre l’elaboració de possiblessolucions a situacions de marginació.

Sentit de justícia/injustícia.Detecció de moments en elsquals es produeixen situacionsde discriminació.

Interès per conèixer i analitzarsituacions de discriminació.





• Identifica i defineix el sentit de la justícia i de la injustícia.

• Sap analitzar situacions on es produeixen problemes de discriminació i marginació.

• Coneix els principals Drets Humans i Drets de l’Infant.

• Ha après quins eren els grups socials en temps de Jesús.

• Ha identificat els grups socials pels quals optava Jesús en la societat del seu temps.

• Sap quins són els Pilars de l’Islam i coneix el concepte de “Zaká”.

• Té interès en la recerca d’informacions relacionades amb temes de solidaritat.

• Participa activament a l’aula i és capaç d’expressar les seves opinions.

Pilars de l’Islam.

3r pilar: almoina o “Zakà”.

Elaboració de propostes que aju-den a compartir els béns mate-rials.

Capacitat d’imaginació per elabo-rar propostes en relació a aspec-tes referents a la solidaritat.

Grups socials en època de Jesús:pobres, samaritans, publicans,malalts, dones i nens.

Fariseus, saduceus, zelotes i esse-nis.

Selecció de les actituds que prenJesús davant els diferents grupssocials del seu temps.

Esforç en l’anàlisi de l’actitud deJesús davant els grups socials dela seva època.

ONG: organitzacions no gover-namentals.

Recerca d’informació sobre lesfuncions d’una ONG.

Actitud positiva i de constànciaen la recerca d’informació.

Drets de l’infant.Detecció de situacions en quèno es compleixen els dretshumans i drets de l’infant.

Interès per conèixer el sentitdels drets humans i dels drets del’infant.

Unitat 3 Bones notícies


• Compartir diferents formes i tradicions de celebració del Nadal a casa nostra.

• Conèixer formes de celebració del Nadal a Europa.

• Saber de l’origen de les diferents festes relacionades amb el temps de Nadal.

• Conèixer, a partir d’imatges romàniques, les principals narracions del Nadal.

• Aprendre que el Cristianisme està estructurat en diferents branques.

• Descobrir el sentit de l’ecumenisme.



• Posar en comú i descobrir col·lectivament les diferents festes tradicionals i religioses que es cele-bren a l’entorn del Nadal.

• Descobrir com es viu el Nadal en dues zones europees diferents, d’arrel cristiana diferent a laCatòlica.

A nivell de valors

• Aproximar-se al sentit de valor de les diferents festes del Nadal, tot combinant l’experiència viscu-da amb la descoberta de festes menys conegudes a partir de lectures i jocs.



• Buscar el sentit religiós d’algunes celebracions pròpies del Nadal a partir de l’estudi de reproduc-cions d’art romànic.

• Lectura de fragments dels evangelistes Lluc i Mateu.

• Adonar-se de la diversitat d’esglésies cristianes i descobrir el sentit de l’ecumenisme.

Continguts


• Sap explicar, amb paraules pròpies, el concepte de tradició.

• Coneix les principals festes relacionades amb el Nadal.

• Distingeix el sentit de les festes dels mesos de desembre i gener.

• Sap localitzar festes populars, civils i religioses en el calendari nadalenc.

• És capaç d’escriure un poema relacionat amb el Nadal.

• Mostra interès en la lectura d’imatges del romànic relacionades amb el Nadal i sap buscar els seusreferents en el Nou Testament.

Selecció de diferències entre lesdiferents formes, estils i costumsde les esglésies cristianes.

Elaboració de poemes de Nadal iclassificació de Nadales per laseva temàtica.

Ús de la imaginació per expres-sar les pròpies idees.

Església i ecumenisme.

Observació de les festes Nadalseguint la lectura d’imatges delromànic basades en el NouTestament.

Interès i gust per l’estudi d’imat-ges d’art.

Diversitat d’esglésies cristianes:- catòlics- ortodoxos- protestants- anglicans

Selecció de les festes a partir dela lectura de frases.

Capacitat d’obertura a la diversi-tat de vivències que hi ha dinsdel Cristianisme.

Concepte d’anunciació, visitació,naixement, adoració i fugida aEgipte.

Localització de les festes en elcalendari dels mesos de desem-bre i gener.

Participació activa en les activi-tats d’aula.

Festes populars entorn delNadal:

- Sant Nicolau- Santa Llúcia- Solstici d’hivern- Tió- Missa del Gall- Nadal- Sant Esteve- Sants Innocents- Home dels Nassos- Cap d’Any- Reis

Discriminació de les festes delNadal, tot separant les populars icívils de les religions.

Actitud positiva en l’anàlisi i larecerca del sentit de les festesestudiades.

Tradició.Recerca de vivències relacionadesamb el Nadal i comparació amb lesvivències dels altres companys .

Interès per estudiar les festesrelacionades amb el Nadal.




• Ha après el sentit del mot “ecumènic”.

• Coneix la diversitat d'esglésies cristianes: catòlics, ortodoxos, protestants i anglicans.

Unitat 4 Som bons amics!


• Descobrir el sentit de l’expressió “un bon amic”.

• Entendre el valor de l’amistat.

• Investigar sobre el significat i l’origen del propi nom.

• Buscar el sentit de l’amistat a partir del Nou Testament.

• Conèixer el nom dels apòstols, com a amics de Jesús.

• Descobrir la festa del “Raksha Bandham” com a festa de l’amistat hindú.

• Aprofundir en el coneixement de Mahatma Gandhi.



• Experimentar l’existència dels amics i descobrir algunes de les qualitats d’un bon amic.

• Fer recerca de l’origen del nom propi i el dels amics. Pot ser útil la recerca a través de la webwww.terra.es/personal/angerod/home.htm o qualsevol altra web que permeti fer recerca sobre elsantoral.

A nivell de valors

• Definir els valors que caracteritzen una bona amistat.


• Conèixer el nom dels amics de Jesús fent una recerca a través de les cites indicades.

• Definir el mot “apòstol”.

• Conèixer, a través de l’art, els darrers amics de Jesús.

• Descobrir el valor de l’amistat en la cultura religiosa hindú.

• Aprofundir en la figura de Mahatma Gandhi.

Continguts

Festa del “Raksha Bandham”.Recerca i ús del Nou Testamentper conèixer alguns trets delsamics de Jesús.

Esforç en la recerca de cites idades en el Nou Testament.

Apòstols i els seus noms.Investigació i recerca de l’origendel propi nom i el d’alguns amicsa partir de les noves tecnologies.

Participació activa en les activi-tats d’aula.

Nom i identificació. Lectura i observació d’imatges.Interès per a la recerca sobrel’origen etimològic del propinom i els dels amics.

Concepte d’amic i amistat.Debat sobre les qualitats delsamics.

Actitud positiva per reflexionarsobre aspectes relacionats ambl’amistat.





• Sap expressar, en paraules pròpies, el significat del mot “amistat”.

• Coneix algunes qualitat bàsiques d’un bon amic/ga.

• Ha mostrat interès en la recerca de l’origen etimològic del seu nom.

• Sap utilitzar el Nou Testament.

• Ha identificat els noms dels apòstols com a amics de Jesús.

• Coneix el sentit de la festa del “Raksha Bandham”.

• Ha aprofundir en el coneixement de la vida de Gandhi.

• Sap valorar el sentit de l’amistat com a actitud humana bàsica.

Comparació de Gandhi amb lapersona de Jesús.

Identificació de la persona deGandhi.

Lectura i localització en el N.T.dels personatges representats enel “Davallament d’Erill la Vall”.

Valoració de l’amistat com a acti-tud humana bàsica.

Mahatma Gandhi.Localització dels apòstols a par-tir d’una sopa de lletres.

Capacitat i imaginació per esta-blir comparacions entre perso-natges històrics.


Unitat 5 Sóc feliç


• Ser capaç d’expressar una idea pròpia sobre la felicitat.

• Elaborar una definició sobre la felicitat i els valors que comporta.

• Investigar sobre situacions humanes que no permeten viure de manera feliç.

• Conèixer les Benaurances com actituds vitals que porten a la felicitat.

• Conèixer la idea de “Paradís”, com a punt de felicitat.

• Adonar-se que la idea de “Paradís” és compartida per diverses tradicions religioses.



• Expressar amb paraules pròpies el sentit de la felicitat.

• Descobrir diferents definicions i actituds que ajuden a crear felicitat.

• Adonar-se que la felicitat demana poden tenir cobertes unes necessitats bàsiques.

A nivell de valors

• Debatre conjuntament sobre la felicitat i fer propostes que procurin la felicitat de tots.

• Descobrir actituds personals que poden ajudar a ser més feliç.

• Interpretar el sentit de la felicitat a partir d’un poema de Salvat-Papasseit.


• Treballar i interpretar les Benaurances de Jesús com a actituds que ajuden a la recerca de la felicitat.

• Fer recerca i interpretar algunes paràboles de Jesús que tenen a veure amb la felicitat.

• Adonar-se que moltes cultures religioses ens parlen de la felicitat a través del paradís, i fer-ne l’exem-plificació en la cultura cristiana i la islàmica.


Continguts


• Sap expressar, amb paraules pròpies, el significat de la idea de “felicitat”.

• Sap anomenar accions concretes que ajuden a ser feliç.

• Coneix algunes condicions necessàries per poder ser feliç.

• Ha après que Jesús expressa, a través de les Benaurances, una proposta de felicitat.

• Interpreta el contingut de les Benaurances.

• És capaç de localitzar una paràbola en el Nou Testament i interpretar-la.

• Ha après que les diferents religions van a recerca de la felicitat.

• Coneix el sentit del mot “Paradís”.

Caracterització del terme“Paradís” segons el Cristianismei l’Islam.

Capacitat de comparar i buscarel comú entre expressions reli-gioses diverses.

Lectura i interpretació de parà-boles.

Interès en la interpretació de lesparàboles.

Paradís.Identificació de les Benaurancesamb possibles interpretacions.

Valoració de les Benaurancescom a camins o recursos quecondueixen a la recerca de lafelicitat.

Paràbola.Comentari sobre el poema “Totl’enyor de demà” de SalvatPapasseit.

Participació activa en les activi-tats de l’aula.

Benaurança.Discussió i debat sobre les con-dicions necessàries per a serfeliç.

Valoració i consciència de lanecessitat de treballar per unescondicions que generin felicitat.

Concepte de feliç i felicitat.Elaboració de propostes de defi-nició del terme “felicitat”.

Actitud positiva per reflexionarsobre el sentit de la felicitat.



Unitat 6 Fem silenci


• Descobrir que, davant d’algunes situacions (les catàstrofes naturals, per exemple), les persones ensaturem i fem silenci.

• Observar que el silenci és una resposta que comporta un missatge.

• Adonar-se que hi ha moments en què el silenci es converteix en una forma de parlar.

• Saber que Jesús es quedava sol per fer silenci i reflexionar.

• Descobrir que la pregària o l’oració és una forma de parlar.

• Conèixer el contingut de la pregària del Parenostre.

• Adonar-se que moltes tradicions religioses fan ús de la pregària.



• Analitzar algunes imatges de catàstrofes naturals que ens provoquen dolor. Podem utilitzar les del“tsunami” o altres que tinguem en el nostre entorn.


• Adonar-nos que, davant de certes situacions, tenim poques paraules a dir. El silenci parla de la nos-tra angoixa.

A nivell de valors

• Apreciar el valor del silenci davant de situacions que ens generen tristor i desànim.Analitzar situa-cions col·lectives en què es produeixen aquestes situacions.


• Saber que Jesús es buscava moments de silenci, per estar sol.

• Descobrir l’existència de la pregària i el sentit de l’oració cristiana del Parenostre.

• Observar que diferents tradicions religioses utilitzen, en formes diferents, la pregària.

• Adonar-se que la pregària no ha de ser exclusivament a partir del llenguatge verbal.

Continguts


• Sap expressar, amb paraules pròpies, el significat de la paraula “silenci”.

• Sap que hi ha moltes maneres d’expressar el “silenci”.

• És capaç d’analitzar i reflexionar sobre situacions relacionades amb grans problemes mundials.

• Ha après que Jesús es retirava per reflexionar i fer “silenci”.

• Ha descobert el sentit de la pregària.

• Sap que existeixen moltes formes de pregària.

• És capaç de reflexionar sobre el sentit de la paraula “temptació”.

• Sap que moltes religions valoren la pregària com a forma de reflexió i d’experimentació personal icol·lectiva.

• Ha comprès el sentit de la pregària del Parenostre i de pregàries de diverses religions.

Elaboració d’un mural relacionatamb la pregària i les seves possi-bles formes.

Lectura i comprensió de pregà-ries de diferents tradicions reli-gioses.

Temptació.Lectura i comprensió del textdel Parenostre.

Capacitat per raonar sobre elsentit de la pregària des de dife-rents postures religioses.

Pregària / oració.Identificació del terme “tempta-ció” en la vida de Jesús.

Identificació de la idea de pregària.

Meditació.Localització de moments en quèes produeixen grans silenciscol·lectius.


Silenci.Experimentació del sentit delsilenci.

Valoració i reflexió sobre el sen-tit del silenci.

Catàstrofe.Identificació de catàstrofes igrans problemes mundials que esprodueixen en l’actualitat.

Actitud positiva en la recerca denotícies i esdeveniments.




Unitat 7


Per què?


• Compartir experiències viscudes en relació a la mort de familiars o amics propers als alumnes.

• Expressar els sentiments que provoca el fet que algú ens deixi.

• Observar que la vida és part del cercle de la natura: néixer, créixer, desenvolupar-se i morir.

• Adonar-se que el cercle de la vida de la natura es reprodueix en la vida humana.

• Conèixer el procés de la mort de Jesús.

• Saber que moltes cultures religioses valoren la vida a partir del culte a la Mare Terra.



• Compartir experiències relatives a la mort d’algú conegut.

• Ser capaç d’expressar els sentiments que genera la mort de persones pròximes.

• Analitzar el cicle natural de la vida en els éssers vius.

A nivell de valors

• Adonar-se del valor de la vida i de la rotació del seu cercle vital: néixer, créixer, desenvolupar-se imorir.

• Analitzar el cicle vital a partir de la pròpia família i dels arbres genealògics.


• Conèixer i identificar els moments claus en la darrera etapa de la vida de Jesús a partir de l’estudidel retaule de Bernat Saulet, relatiu a la passió, mort i ressurrecció.

• Adonar-se del valor de la vida en totes les cultures i tradicions, fent l’exemplificació a través d’unfragment de la carta del cabdill indi Noah Sealth.

Continguts

Lectura i comprensió del text del’indi N. Sealth.

Capacitat d’establir relacionsentre el pensament de diversespostures religioses.

Lectura i recerca dels passatgesde la Passió, mort i ressurrecció deJesús a partir del “Retaule deSaulet” i del Nou Testament.

Interès per treballar el NouTestament i establir compara-cions entre text i imatges.

“ Ser part de la terra”.Construcció d’un arbre familiarpropi.

Interès per construir el propiarbre genealògic.

Passió.Observació del cicle de la vida apartir de l’arbre genealògic de lapròpia família.


Cicle de la vida.Observació del cicle de la vidaen els éssers vius.

Interès per reflexionar sobre elcicle de la vida.

Concepte de tristor, dolor imort.

Identificació del concepte detristor, dolor i mort a partir dediferents situacions.

Actitud positiva per reflexionarsobre accions relacionades ambla tristor, el dolor i la mort.




• Ha après que la tristor i el dolor són estats d’ànim de les persones.

• Coneix i reconeix diferents estats d’ànim.

• Ha après a analitzar el cicle de la vida i les seves fases en els elements de la natura.

• Sap que la mort forma part del cicle de la vida humana.

• Coneix el relat de la mort i la passió de Jesús.

• Sap buscar en el Nou Testament el relat de la Passió i és capaç de comparar-lo amb la representa-ció escultòrica del retaule de Bernat Saulet.

• Coneix la postura davant la vida i la mort dels indis americans.


Unitat 8 I després de la mort, què?


• Preguntar-se individualment sobre el sentit de la mort.

• Debatre, col·lectivament, en relació a la mort.

• Adonar-se que el fet religiós vol donar una resposta a la pregunta sobre la mort.

• Descobrir el sentit que té el mot “ressurrecció” en el pensament cristià.

• Descobrir el sentit del mot “reencarnació”.

• Conèixer alguns mites, com el de l’au fènix, en relació a la mort.



• Ajudar a interrogar-se, a cada alumne/a, en relació a la pregunta “Després de la mort, què?”.

• Debatre, conjuntament, les possibles respostes.

A nivell de valors

• Adonar-nos que les diferents religions volen donar resposta a aquesta pregunta.


• Conèixer quin és el missatge d’esperança dels cristians fonamentat en la idea de la ressurrecció.

• Conèixer altres respostes, basades en el concepte de reencarnació o bé en mites com l’au fènix.

Continguts

Lectura i comprensió de textossobre la”ressurrecció” de Jesús apartir del Nou Testament.

Valoració de la capacitat d'obser-vació en la lectura de textos iimatges.

Concepte de “vida eterna”.

Recerca sobre el sentit de lesparaules “ressurrecció”,“reencar-nació” i “vida eterna” i elabora-ció d’una definició pròpia.


Concepte de “reencarnació”.Redacció d’un text relacionatamb el tema anterior.

Valoració de diferents postureshumanes relacionades amb lamort.

Concepte de “ressurrecció”.Identificació d’actituds possiblesen relació a la qüestió “Desprésde la mort, què?”.

Actitud positiva per reflexionarsobre aspectes relacionats ambel “més enllà”.




• Sap fer-se preguntes relacionades amb el sentit de la mort i el més enllà.

• Identifica respostes diverses relacionades amb el sentit de la vida.

• Coneix els conceptes de “ressurrecció”,“reencarnació” i “vida eterna” .

• És capaç de reflexionar sobre la vida i la mort.

• Coneix el terme “ressurrecció” relacionat amb la vida de Jesús.

• Ha après que moltes cultures religioses fan la pregunta i la resposta relacionada amb el sentit dela mort i del “més enllà”.

Lectura i comentari sobre l’aufènix.

Observació d’imatges sobre elcicle de blat.

Interès en conèixer opinionsdiverses relacionades amb el sen-tit de la transcendència.



5.Tipologia de les activitatsrealitzades en les unitats

Subratllem les principals activitats presents en cada tema:

Subratllar / pintar frases o dibuixos

Resolució d’un petit enigma

Resoldre mots encreuats

Relacionar conceptes

Relació entre significats de contes

Recerca en el Nou Testament

Recerca en l’àmbit personal o social

Observació i interpretació d’imatges

Lectura de textos

Interpretació teatral o de dibuixos

Interpretació de significats de frases, paràboles i contes

Graelles d’autoavaluació personal

Escriure petits textos

Dibuixar / elaborar un mural

Debat / activitat en grup

Comprensió lectora • preguntes tancades• preguntes obertes

Completar graelles tancades

Completar / enllaçar frases X

Objectius generals U-1 U-2 U-3 U-4 U-5 U-6 U-7 U-8


5. ESQUEMA DE TIPOLOGIA D’UNITATSMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA

6. Relació de cultures religioses treballades

Vet-aquí la relació de cultures religioses que es treballen al llarg de les unitats:

Religions cristianes

Mitologia

Judaisme

Indis Americans

Budisme

Hinduisme

Islam

Cristianisme

U-1 U-2 U-3 U-4 U-5 U-6 U-7 U-8


6. RELACIÓ DE CULTURESMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA

7. Relació d’imatges relacionadesamb el Museu Episcopal de Vic

S’ha pres l’opció, en aquest material que sempre que fos possible, s’expliquessin les imatges religio-ses a través de la història de l’art. Pensem que l’art és un element transversal que ha de poder serensenyat a totes les etapes educatives i des de diverses àrees. Des de l`àrea de Cultura Religiosas’hi pot fer una incidència específica. L’art, per tal que sigui comprès, s’ha de treballar de forma con-tinuada al llarg del procés d’aprenentatge, ajudant a l’alumne/a a observar i interpretar.En aquest material, les imatges religioses escollides pertanyen del Museu Episcopal de Vic i, més con-cretament, a les seves col·leccions de romànic i gòtic.Això fa més possible l’organització de possi-bles sortides per conèixer i localitzar, de forma directa, les imatges treballades al llarg del material.D’altra banda, és possible realitzar altres sortides a museus del nostre país que acullen imatges moltsemblant.Veiem important fer aproximacions als museus de forma continuada i amb objectius con-crets, més enllà de les visites generals. Una bona sortida de final de curs pot ser conèixer i treba-llar les imatges que s’han conegut al llarg del material.

La relació d’imatges treballades és la següent:

Unitat 2: Mosaic Romà. La Garriga.

Unitat 3: Fragments del frontal d’altar de Santa Maria de Lluçà: L’Anunciació, la Visitació ila Fugida a Egipte. / Fragment del frontal d’altar de la Mare de Déu del Coll:Naixement./ Fragment del Frontal d’Altar d’Espinelves:Adoració dels mags.

Unitat 3: Grup escultòric del Davallament d’Erill la Vall, procedent de la vall de Boí.

Unitat 5: Fragment del retaule de Guimerà de Ramon de Mur: Judici Final.

Unitat 6: Fragment de pintures murals de l’absis de Sant Sadurní d’Osomort / Fragmentdel retaule dedicat a Sant Miquel Arcàngel provinent de l’església de Sant Miquelde Verdú/ Fragment del frontal d’altar de Santa Margarida de Vilaseca / Fragmentde predel·la del retaule de l’església de Santa Maria de Rubió.

Unitat 7: Retaule de la Passió, mort i ressurrecció, de Bernat Saulet.

Unitat 8: Fragment del retaule de Verdú. Ressurrecció.


7. RELACIÓ D’IMATGESMANERES DE VIURE / GUIA DIDÀCTICA

guia didàctica maneres de viure - fundació vedruna barcelona · a la vostra programació...

Documents