Objetivos de Desarrollo del Milenio para su consecución en el año 2015Objetius de Desenvolupament del Mil-lenni

per a aconseguir-los en l´any 2015

GUÍA DE L´EXPOSICIÓ

propostes per fer un altre món

VuitObjectiu 8

Objectiu 5

Objectiu 4

Objectiu 3

Objectiu 2

Objectiu 1

Objectiu 6

Objectiu 7

Objectiu 1Ob ectObjectiu 1

Objectiu 2tiu 2Objectiu 2

Objectiu 33

Objectiu 3

Objectiu 4

ObObjectiu 4

Objectiu 5

Objectiu 5

Objectiu 6

Objectiu 6

Objectiu 7ectiu 7

Objectiu 7Objectiu 8

Objectiu 8

Objectiu 8

Al setembre del 2000, al fi nal de la Cimera del Mil·lenni celebrada a Nova York, 189 estats membres de les Nacions Unides van subscriure la Declaració del Mil·lenni. Els compromisos assumits es van plasmar en un llistat de vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). La fi nalitat és contribuir a eradicar la fam i la pobresa i a millorar l’educació, la salut, la situació de les dones i el medi ambient per a l’any 2015.

Els vuit objectius es concreten en 18 metes, cada una de les quals conté uns indicadors numèrics, 48 en total, que han d’utilitzar-se com a instruments de seguiment i avaluació.

Aquesta exposició acompanya el cicle de vuit campanyes que Mans Unides durà a terme per a recolzar i exigir el compliment dels Objectius del Mil·lenni. Pot ser vista com un retaule de tres cossos:

• El primer cos està format pels panells de l’1 al 3; és l’entrada a l’exposició i ofereix informació general.

• El cos central consta de vuit panells, del 4 a l’11; conté informació sobre la realitat i la dimensió ètica i política de cada un dels ODM.

• El tercer cos, del panell 12 al 15, serà renovable cada any i presentarà l’ODM objecte de la Campanya de Mans Unides.

propostesper a fer un altre món8

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)

“No escatimarem esforços per alliberar els homes, dones i nens, de les condicions abjectes i deshumanitzadores de la pobresa extrema, a la que en l’actualitat estan sotmesos més de 1.000 milions d’éssers humans. Estem decidits a fer realitat per a tots ells el dret al desenvolupament i a posar tota l’espècie humana a l’abric de la necessitat. Resolem, en conseqüència, crear en els plans nacional i mundial un entorn propici al desenvolupament i a l’eliminació de la pobresa.

L’èxit d’aquests objectius depèn, entre altres coses, de la bona gestió dels assumptes públics en cada país. Depèn també de la bona gestió dels assumptes públics en el pla internacional i de la transparència dels sistemes fi nancers, monetaris i comercials. Propugnem un sistema comercial i fi nancer multilateral obert, equitatiu, basat en normes, previsible i no discriminatori.

(…) Creiem que la tasca fonamental a què ens enfrontem avui en dia és aconseguir que la globalització es transformi en una força positiva per a tots els habitants del món, ja que, si bé ofereix grans possibilitats, en l’actualitat els seus benefi cis es distribueixen de forma molt desigual, com els seus costos.

Reconeixem que els països en desenvolupament i els països amb economies en transició tenen difi cultats especials per fer front a aquest problema fonamental.

Per això, considerem que només desenvolupant esforços grans i sostinguts per crear un futur comú, basat en la nostra comuna humanitat en tota la seva diversitat, es podrà aconseguir que la globalització sigui plena, incloent i equitativa. Aquests esforços hauran d’incloure l’adopció de polítiques i mesures, a nivell mundial, que corresponguin a les necessitats

dels països en desenvolupament i de les economies en transició i que es formulen i apliquen amb

la participació efectiva d’aquests països i

aquestes economies.

Reconeixem que, a més de les

responsabilitats que tots tenim respecte les nostres

societats, ens incumbeix la responsabilitat col·lectiva de respectar i defensar els principis de la dignitat humana, la igualtat i l’equitat en el pla mundial”.

Declaració del Mil·lenni (2000)

PANELL 1

2-3

“Perquè es pugui complir la visió dels Objectius com un instrument per gestionar millor la globalització a favor dels pobres, els Objectius han de veure’s com un conjunt indivisible. Aquest conjunt alberga una promesa sense precedents de millorar el desenvolupament humà en tots els països; promesa que tots els països del món s’han compromès a complir. El desafi ament consisteix a aconseguir que es cenyeixin a aquesta promesa i a ajudar-los a assolir els Objectius”. (Mark Malloch Brown, Administrador del PNUD, Informe sobre el Desenvolupament Humà 2003)

propostesper fer un altre món8

ODM PANELL 2

PER QUÈ ÉS IMPORTANT RECOLZAR I EXIGIR EL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI?

1. Estan centrats en l’ésser humà com a persona.2. Són objectius de desenvolupament, de drets humans.3. Han d’aconseguir-se dins de terminis defi nits i es poden mesurar.4. Compten amb un suport polític sense precedents, manifestat

com a eix central en polítiques nacionals i internacionals.5. Són objectius realistes i a l’abast. Es poden complir si

s’implementen les polítiques adequades i s’inverteixen els diners necessaris, que nacions Unides va estimar en el 0,5% del PIB dels països desenvolupats.

6. Són objectius interdependents: l’èxit d’uns condiciona l’èxit dels altres.

7. Estan basats en una aliança mundial que remarca la responsabilitat dels països en desenvolupament de posar ordre en els seus propis assumptes: millorar la governabilitat i el respecte dels drets humans, augmentar la seva inversió en infraestructures i en serveis bàsics com la salut o l’educació, ajudar els nens agricultors a fi de garantir la seguretat alimentària i fomentar un medi ambient més sostenible; així com en l’obligació dels països desenvolupats de recolzar aquests esforços, augmentar l’ajuda ofi cial al desenvolupament, alleujar el deute extern, millorar les regles de comerç internacional i l’accés a medicaments essencials i a la tecnologia.

ODM PANELL 3

4-5

Cal refl exionar “sobre el cost de deixar passar aquesta oportunitat: es perdran milions de vides humanes que podrien haver-se salvat, es negaran moltes llibertats que podrien haver-se aconseguit i viurem en un món més perillós i inestable” (Kofi Annan).

OBJECTIU 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam

META 1: Reduir a la meitat entre el1990 i el 2015 el percentatge de persones amb ingressos inferiors a un dòlar.

Indicadors:

1. Percentatge de la població amb ingressos inferiors a 1 dòlar per dia (Banc Mundial).

2. Coefi cient de la bretxa de la pobresa a 1 dòlar per dia (Banc Mundial).

3. Proporció de l’ingrés o consum que correspon a la cinquena part més pobre de la població (Banc Mundial).

META 2: Reduir a la meitat, entre el 1990 i el 2015, el percentatge de persones que pateixen fam.

Indicadors:

4. Prevalença de nens menors de 5 anys de pes inferior al normal (UNICEF).

5. Percentatge de la població per sota del nivell mínim de consum d’energia alimentària (desnutrició) (FAO).

ODM

PANELL 4

“Al començament del nou mil·lenni, la pobresa de milers de milions d’homes i dones és la qüestió que, més que qualsevol altra, interpel·la la nostra consciència humana i cristiana. La pobresa manifesta un dramàtic problema de justícia (…).

La lluita contra la pobresa troba una forta motivació en l’opció o amor preferencial de l’Església pels pobres. En tot el seu ensenyament social, l’Església no es cansa de confi rmar també altres principis fonamentals: el primer de tots, el destí universal dels béns. Amb la constant reafi rmació del principi de la solidaritat, la doctrina insta a passar a l’acció, per promoure “el bé de tots i cada u, perquè tots siguem veritablement responsables de tots”. El principi de solidaritat, també en la lluita contra la pobresa, ha d’anar sempre acompanyat oportunament pel de subsidarietat, gràcies al qual és possible estimular l’esperit d’iniciativa, base fonamental de tot desenvolupament socioeconòmic, en els mateixos països pobres: als pobres se’ls ha de mirar “no com a un problema, sinó com els que poden arribar a ser subjectes i protagonistes d’un futur nou i més humà per a tot el món”. (Compendi de la Doctrina Social de l’Església, n. 449) 6-7

0%

300

500

800

200

700

100

600

400

704

446

Si la distribucióde l’ingrés es

manté constant

Si l’ingrésdels pobres creix el doble

de la taxa nacional

• El 40% més pobre de la població del món, els 2.500 milions de persones que han de sobreviure amb menys de dos dòlars per dia, representen el 5% dels ingressos mundials, mentre que el 10% més ric representa el 54% dels ingressos.

• Més de 800 milions de persones pateixen a causa de la fam o la desnutrició, 1.100 milions de persones no poden accedir a l’aigua potable indispensable per viure saludablement i 1.200 nens moren cada hora per malalties previsibles.

(PNUD: Informe Anual 2006)

• Les taxes mundials de pobresa s’estan reduint, principalment a Àsia, però milions de persones més han caigut en la pobresa extrema a l’Àfrica Subsahariana, on els pobres són cada vegada més pobres.

• S’han aconseguit progressos en la lluita contra la fam, però en algunes regions hi ha hagut retrocés a causa del lent augment de la producció agrícola i al creixement de la població.

• Des de 1990, hi ha diversos milions més de persones que pateixen fam crònica a l’Àfrica Subsahariana i l’Àsia Meridional, on la meitat dels nens menors de 5 anys pateixen desnutrició.

(Nacions Unides: ODM Informe 2005).

Àfrica subsahariana

Amèrica Llatina i el Carib

Àsia oriental

Àsia meridional

Nombre de persones amb pobresa extrema (milions)Nota: Pobresa extrema fa referència a un llindar de pobresa de US$700 anual (despesa en consum personal)

Font: Informe sobre Desenvolupament Humà 2005

OBJECTIU 2: Aconseguir l’ensenyança primària universal

META 3: Vetllar per que, per a l’any 2015, els nens

i nenes de tot el món puguin acabar un cicle complet d’ensenyament primari.

Indicadors:

6. Taxa neta de matrícula en l’escola primària (UNESCO).

7. Percentatge dels estudiants que comencen el primer grau i arriben al cinquè grau de l’escola primària (UNESCO).

8. Taxa d’alfabetització de les persones d’edats compreses entre els 15 i els 24 anys (UNESCO).

0

60

100

40

20

80

53

73

40

60

80

20

67

47

81

39

2015 2035 2050

“Els països rics han d’apuntar més alt i treballar conjuntament de manera més efi caç per fer possible el dret a l’educació. Haurien d’establir un calendari per aconseguir l’objectiu de destinar el 0,7% del PIB a l’ajuda ofi cial al desenvolupament i garantir que aquesta ajuda, acompanyada de la cancel·lació del deute, es dirigeixi als països d’ingressos baixos i fi nanci les seves estratègies d’educació bàsica.

El moment apropiat per a emprendre accions és el present. No hauria d’oblidar-se que l’objectiu establert al 2000 consistia en el fet que tots els nens i nenes puguin completar l’educació primària al 2015. El que signifi ca que en els pròxims anys hauran de construir-se escoles, contractar docents i arribar a la infància pobra i exclosa que viu en les condicions més adverses. No es tracta de diners, sinó de justícia. Es tracta de mantenir la paraula donada als nens i nenes de tot el món. Mai hauria d’incomplir-se la promesa feta a un nen”.(Campanya Mundial per a l’Educació, 2006)

• Cinc regions en desenvolupament s’estan acostant a una taxa de matriculació del 100%.

• A l’Àfrica Subsahariana, menys de les dues terceres parts dels nens estan matriculats en escoles primàries. També en altres regions, incloses l’Àsia Meridional i Oceania, queda encara molt per fer.

• En aquestes regions i en altres zones, l’augment de la matriculació ha d’anar acompanyat d’esforços per a aconseguir que els nens no abandonin l’escola i rebin una educació de bona qualitat. Fins ara, poc més de la meitat dels nens i nenes que comencen el cicle d’ensenyament de primària el conclouen, i a l’Àfrica Subsahariana, la proporció és d’un de cada tres. (Nacions Unides: ODM Informe 2005)

Objectiu aconseguit Objectiu no aconsegu

Quantitat de països

ODM PANELL 5

Font: Informe sobre Desarrollo Humano 2005

OBJECTIU 3: Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona.

META 4: Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l’ensenyament primari i secundari, preferiblement per a l’any 2005, i en tots els nivells de l’ensenyament, abans del fi nal de l’any 2015.

Indicadors:

9. Relació entre nens i nenes en l’educació primària, secundària i superior (UNESCO).

10. Relació entre les taxes d’alfabetització de les dones i els homes d’edats compreses entre els 15 i els 24 anys (UNESCO).

11. Proporció de dones entre els empleats remunerats en el sector no agrícola (OIT).

12. 12. Proporció de llocs ocupats per dones en el parlament nacional (IPU).

“Eliminar la discriminació per raons de sexe i promoure l’autonomia de la dona són dos dels desafi aments més importants als que s’enfronta avui en dia el món. Quan les dones estan sanes, reben una educació i disposen de llibertat per aprofi tar les oportunitats que els brinda la vida, els nens i nenes es desenvolupen i els països prosperen, obtenint d’aquesta manera un doble dividend per a la dona i la infància”.(UNICEF: informe sobre l’Estat Mundial de la Infància 2007)

• S’està reduint, si bé amb lentitud (la paritat només s’ha

aconseguit en menys de la meitat dels països), la diferència entre els gèneres en la taxa de matriculació en l’educació primària del món en desenvolupament, la qual cosa constitueix un primer pas per reduir les desigualtats existents des de fa molt de temps entre dones i homes.

• En quasi totes les regions en desenvolupament, les dones representen una proporció més petita dels empleats assalariats que els homes i ben sovint es veuen relegades a treballs inestables i mal remunerats.

• Encara que s’estan aconseguint progressos, les dones segueixen sense estar representades de forma equitativa en els nivells més alts de govern, perquè ocupen tan sols el 16% dels escons dels parlaments del món.(Nacions Unides: ODM Informe 2005).

0%

3

5

8

10

Païso

s

desen

volup

ats

2

7

1

6

4

9

Àfrica

subs

ahari

ana

Amèrica

Llati

na

i el C

arib

Àfrica s

ept.

i Àsia

occid

.

Àsia or

iental

i Oce

ania

Àsia m

eridio

nal

8-9

ODM PANELL 6

Font: Atles de les Donesen el Desenvolupament del Món, 2006

OBJECTIU 4: Reduir la mortalitat infantil.

META 5: Reduir en dues terceres parts, entre el 1990 i el 2015, la mortalitat dels nens menors de 5 anys

Indicadors:

13. Taxa de mortalitat dels nens menors de 5 anys (UNICEF).

14. Taxa de mortalitat infantil (UNICEF).

15. Percentatge de nens d’1 any vacunats contra el xarampió (UNICEF).

“La situació de gran part dels nens al món dista molt de ser satisfactòria, per la falta de condicions que afavoreixen el seu desenvolupament integral, a pesar de l’existència d’un instrument jurídic internacional específi c per tutelar els drets del nen, ratifi cat per la quasi totalitat dels membres de la comunitat internacional. Es tracta de condicions vinculades a la carència de serveis de salut, d’una alimentació adequada, de possibilitats de rebre un mínim de formació escolar i d’una casa”. (Compendi de la Doctrina Social de l’Església, 245).

• Cada any moren 11 milions de nens (al voltant de 30.000 per dia) a causa de malalties que es poden prevenir o tractar. La majoria d’aquestes vides es podrien salvar ampliant els programes existents que promouen solucions senzilles i de baix cost.

(Nacions Unides: ODM Informe 2005).

• Els confl ictes armats incrementen la probabilitat que morin nens. Dels 52 països en què les estadístiques de mortalitat infantil no s’han modifi cat o han empitjorat, 30 han patit guerres des de 1990.(PNUD: Informe Anual 2006).

Vides perdudes anualment (en milions)

0

2

4

6

8

1990

10

12

14

1995 2000 2005 2010 2015

30 maddicde vidsalvas’acol’Objeal 20

Si es continua fent el quees fa actualment

Si s’aconsegueix l’Objectiu entots els països endesenvolupament

30 milionsaddicionalsde videssalvades sis’aconsegueixl’Objectiu peral 2015

ODM PANELL 7

������������� ��������

OBJECTIU 5: Millorar la salut materna

META 6: REDUIR, ENTRE EL 1990 I EL 2015, LA MORTALITAT MATERNA EN TRES QUARTES PARTS

Indicadors:

16. Taxa de mortalitat materna (OMS).

17. 17. Percentatge de parts amb assistència de personal sanitari especialitzat (UNICEF).

“L’embaràs i la maternitat prematures són una inevitable conseqüència del matrimoni infantil. Al voltant de 14 milions d’adolescents entre 15 i 19 anys donen a llum cada any. Les nenes menors de 15 anys tenen cinc vegades més probabilitats de morir durant l’embaràs que les dones majors de 20 anys. Si una mare té menys de 18 anys, la probabilitat que el seu nadó mori el primer any de vida és un 60% major que la d’un nen de bolquers d’una mare de 19 anys. Fins i tot si el nadó sobreviu, hi ha una major possibilitat que pateixi baix pes en néixer, desnutrició i un retard en el desenvolupament físic i cognitiu”(UNICEF: Estat Mundial de la Infància 2007)

• Cada any moren més de mig milió de dones –Una dona per minut, aproximadament- durant l’embaràs o el part. Aquesta xifra, multiplicada per 20, és el nombre de dones que pateixen lesions greus o casos de discapacitat.

• Quasi el 99% d’aquestes morts es produeixen en els països en desenvolupament, i més del 90% a Àfrica i Àsia. Una de cada 16 dones morirà per complicacions en l’embaràs o el part a l’Àfrica Subsahariana, mentre que als països desenvolupats el percentatge és una cada 4.000”. (UNICEF: Estat Mundial de la Infància 2007)

10-11

ODM PANELL 8

Menys de 30 De 30 a 119,9

De 120 a 459,9 460 i més

Font: Atles de les Dones en el Desenvolupament del Món, 2006

OBJECTIU 6: Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties

META 7: Haver frenat i començat a reduir, per a l’any 2015, la propagació del VIH/SIDA.

Indicadors:18. Taxa de morbiditat del VIH entre les dones

embarassades entre els 15 i els 24 anys d’edat (ONUSIDA).

19. Ús de preservatius dins de la taxa d’ús d’anticonceptius i població de 15 a 24 anys que té coneixements amplis i correctes sobre el VIH/SIDA.

20. Relació entre la matrícula de nens orfes i la matrícula de nens no orfes de 10 a 14 anys (ONUSIDA).

META 8: Haver frenat i començat a reduir, per a l’any 2015, la incidència del paludisme i altres malalties greus

Indicadors:21. Taxa de prevalença i mortalitat pel

paludisme (OMS).

22. Proporció de la població de zones de risc de paludisme que aplica mesures efi caces de prevenció i tractament del paludisme (UNICEF).

23. Taxa de prevalença i mortalitat de la tuberculosi (OMS).

24. Proporció de casos de tuberculosi detectats i curats amb el tractament breu sota observació directa (OMS).

ODM

• La SIDA s’ha convertit en la causa principal de mort prematura a l’Àfrica Subsahariana i ocupa el quart lloc dins de les causes de mort en tot el món. En els països europeus de la Comunitat d’Estats Independents (CEI) i en algunes parts d’Àsia, el VIH s’està propagant a una velocitat alarmant.

• Encara que els nous tractaments prolonguin la vida, no hi ha cura per a la SIDA, per la qual cosa, per complir aquest objectiu, s’han d’intensifi car les tasques de prevenció en totes les regions del món.

• Cada any, el paludisme i la tuberculosi junts causen la mort de quasi tantes persones com la SIDA, a més d’ocasionar greus pèrdues a les economies nacionals. El 90% de les morts per paludisme es produeixen a l’Àfrica Subsahariana, on s’estan incrementant les activitats de prevenció i tractament.

“Des de l’inici de la pandèmia de la SIDA l’Església catòlica l’ha combatut des dels nivells mèdics, socials i es-pirituals. El 26,7% dels centres en el món per a tractar malalts de VIH/SIDA estan dins de l’Església catòlica. El nostre treball tracta sobre la capacitació de professionals de la salut, prevenció, atenció, assistència i acompan-yament tant dels malalts com de les seves famílies” (Card. Javier Lozano Barragán).

Dones (15-49) Homes (15-49) Nens (0-14)

12-13

* És possible que els gràfics no sumin 100, a causa de l’arrodoniment de les xifres.

Font: Estat Mundial de la Infància, 2006

% 10010 20 30 40 50 60 70 80 90

26 1

34 1

38 2

27 2

30 3

45 4

53 8

53 7

73

66

60

72

67

51

39

40

Païsosindustrialitzats

ECE/CEI

Amèrica Llatinai el Carib

Àsia orientali el Pacífic

Àsia meridional

Orient Mitjà iÀfrica del nord

Àfrica occidentali central

Àfrica orientali meridional

PANELL 9

OBJECTIU 7: Garantir la sostenibilitat del medi ambient.

META 9: Incorporar els principis del desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del medi ambient.

Indicadors:

25. Proporció de la superfície de les terres cobertes per boscos (FAO).

26. Proporció de la superfície de les terres protegides per mantenir la diversitat biològica (UNEP).

27. Ús d’energia (Kg de petroli equivalent) per $1000 (PPA) del producte intern brut (PIB) (Banc Mundial).

28. Emissions de diòxid de carboni (CO2) per càpita i Consum de clor- fl uor-carbonis (CFC) que esgoten la capa d’ozó.

29. Proporció de la població que utilitza combustibles sòlids (OMS).

META 10: REDUIR A LA MEITAT, PER A L’ANY 2015, EL PERCENTATGE DE PERSONES QUE NO TENEN ACCÉS SOSTENIBLE A AIGUA POTABLE.

Indicadors:

30. Proporció de la població amb accés sostenible a millors fonts d’abastament d’aigua potable (OMS/UNICEF).

31. Proporció de la població amb accés sostenible a millors serveis de sanejament (OMS/UNICEF).

META 11: Haver millorat considerablement, per a l’any 2020, la vida de almenys 100 milions d’habitants de tuguris.

Indicador:

32. Població en tuguris com a percentatge de la població urbana (índex de seguretat de la tinença) (UN-Hàbitat).

ODM

• Encara que la majoria dels països s’ha compromès a complir els principis del desenvolupament sostenible, això no s’ha traduït en un avanç sufi cient per fer marxa enrere a la pèrdua dels recursos ambientals del planeta.

• Per aconseguir aquest objectiu es necessitarà prestar més atenció a la difícil situació dels pobres (la subsistència quotidiana de la qual sol dependre directament dels recursos naturals que els envolten)

i un nivell de cooperació mundial sense precedents.

• Ha augmentat l’accés a l’aigua potable, tot i que encara, més de 1.000 milions de persones segueixen sense tenir-ne i la meitat del món en desenvolupament, més de 2.000 milions, segueix sense disposar de lavabo o altres formes bàsiques de sanejament.

• Quasi 1.000 milions de persones viuen en barris urbans de tuguris perquè la població urbana augmenta a un ritme molt superior al de les millores d’habitatges i al de la disponibilitat de llocs de treball productius.(Nacions Unides: ODM Informe 2005).

“Els (…) estils de vida han d’estar presidits per la sobrietat, la temprança, l’autodisciplina, tant a nivell personal com social. És necessari abandonar la lògica del mer consum i promoure formes de producció agrícola i industrial que respecten l’orde de la creació i satisfacen les necessitats primàries de tots… La qüestió ecològica no ha de ser afrontada únicament quant a les terribles perspectives que presagia la degradació ambiental: tal qüestió ha de ser, principalment, una vigorosa motivació per a promoure una autèntica solidaritat de dimensió mundial”.

(Compendi de la Doctrina Social de l’Església, n. 486)

“La utilització de l’aigua i dels serveis a ella vinculats ha d’estar orientada a satisfer les necessitats tots i sobretot de les persones que viuen en la pobresa. L’accés limitat a l’aigua potable repercutix sobre el benestar d’un nombre enorme de persones i és ben sovint causa de malalties, patiments, confl ictes, pobresa i fi ns i tot de mort... L’aigua, per la seua mateixa naturalesa, no pot ser tractada com una simple mercaderia més entre les altres, i el seu ús ha de ser racional i solidari… El dret a l’aigua, com tots els drets de l’home, es basa en la dignitat humana i no en valoracions de tipus merament quantitatiu, que consideren l’aigua només com un bé econòmic. Sense aigua, la vida està amenaçada. Per tant, el dret a l’aigua és un dret universal i inalienable”.(Compendi de la Doctrina de l’Església, n.484- 485)

Aigua Sanejament

14-15

2000 2010 2020 2030 2040

2016

2022

Aconseguit2019

2018

2014

2013

2042

2019

2040 2076

Aconseguit

Font: Informe sobre Desenvolupament Humà 2006

1990Any de base

2015Data objectiu

Món

Àsia meridional

Àsia orientali el Pacífic

Amèrica Llatinai el Carib

Estats àrabs

Àfricasubsahariana

1990 2015

PANELL 10

OBJECTIU 8: Fomentar una associació mundial pel desenvolupament.META 12: Desenvolupar encara més un sistema comercial i fi nancer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori.

S’inclou el compromís d’aconseguir una bona gestió dels assumptes públics i la reducció de la pobresa, en cada país i en el pla internacional.

META 13: Atendre les necessitats especials dels països menys avançats.

S’inclou l’accés lliure d’aranzels i quotes de les exportacions dels països menys avançats; el programa millorat d’alleugeriment del deute dels països pobres molt endeutats i la cancel·lació del deute bilateral ofi cial, i la concessió d’una assistència pel desenvolupament més generosa als països que hagin expressat la seva determinació de reduir la pobresa.

META 14: Atendre les necessitats especials dels països sense litoral i dels petits Estats insulars en desenvolupament.

Mitjançant el Programa d’Acció pel desenvolupament sostenible dels petits Estats insulars en desenvolupament i els resultats del vint-i-dosè període de sessions de l’Assemblea General.

META 15: Encarar de manera general els problemes del deute dels països en desenvolupament amb mesures nacionals i internacionals a fi de fer el deute sostenible a llarg termini.

META 16: En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicar estratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu.

META 17: En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials en els països en desenvolupament.

0

50

100

150

200

2003 2006 2010 2015

Ajuda Oficial al Desenvolupament(AOD) per complir els ODM

Tendències d’AOD(projeccions del Comitéd’Ajuda alDesenvolupament (CAD)

700

600

500

400

300

200

100

0AOD 69

Despesamilitar

642

Font: Informe sobre Desenvolupament Humà 2005

Despesa de donants de l’Organització per a laCooperació al Desenvolupament Econòmic(OCDE), 2003 (milers de milions de US$)US$ (milers de milions)

ODM

META 18: En col·laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofi tar els benefi cis de les noves tecnologies, en particular de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.

Indicadors:

Assistència ofi cial pel desenvolupament

32. L’AOD neta com a percentatge del producte nacional brut (INB) dels països donants del Comitè d’Assistència per al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE (els objectius són destinar el 0,7% del total de l’ingrés nacional brut a l’AOD i el 0,15% als països menys avançats).

33. Proporció de l’AOD destinada als serveis socials bàsics (educació bàsica, atenció primària de la salut, nutrició, abastament d’aigua potable i serveis de sanejament).

34. Proporció de l’AOD que no està condicionada.

35. Proporció de l’AOD destinada al medi ambient dels petits Estats insulars en desenvolupament.

36. Proporció de l’AOD destinada al sector del transport dels països sense litoral.

Accés als mercats

37. Proporció de les exportacions (pel seu valor i sense incloure les armes) admeses lliure de drets i quotes.

38. Aranzels i quotes mitjanes aplicades als productes agrícoles i tèxtils i el vestit.

39. Subsidis a l’exportació i la producció de productes agrícoles en els països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE).

40. Proporció de l’AOD oferta per ajudar a crear la capacitat comercial.

Sostenibilitat del deute

41. Proporció del deute bilateral ofi cial dels països pobres molt endeutats que ha sigut cancel·lada.

42. Servei del deute com a percentatge de les exportacions de béns i serveis.

43. Proporció de l’AOD oferta com a alleugeriment del deute.

44. Nombre de països que aconsegueixen els punts de decisió i de culminació en la iniciativa per a la reducció del deute dels països molt endeutats.

45. Taxa de desocupació de les persones compreses entre els 15 i els 24 anys.

46. Proporció de la població amb accés estable a medicaments essencials a preus raonables.

47. Nombre de línies de telèfon per 1.000 habitants.

48. Nombre d’ordinadors personals per 1.000 habitants.

“El deute no és un problema. És el problema… El deute extern és com una làpida (...) que prohibeix que el poble aconsegueixi la resurrecció a una vida millor. És indispensable que la pedra sigui llevada”

(Mons. Oscar Andrés Rodríguez Maradiaga, arquebisbe de Tegucigalpa Hondures).

“L’amor té per davant un vast treball a què l’Església vol contribuir també amb la seva doctrina social, que concerneix tot l’home i es dirigeix a tots els homes. Hi ha molts germans necessitats que esperen ajuda, molts oprimits que esperen justícia, molts desocupats que esperen treball, molts pobles que esperen respecte: “Com és possible que, en el nostre temps, hi hagi encara qui es mor de fam; qui està condemnat a l’analfabetisme; qui no té l’assistència mèdica més elemental; qui no té sostre on albergar-se? El panorama de la pobresa pot estendre’s indefi nidament… Podem quedar al marge davant de les perspectives d’un desequilibri ecològic, que fa inhabitables i enemigues de l’home vastes àrees del planeta? O davant dels problemes de la pau, amenaçada sovint amb el malson de guerres catastròfi ques? O enfront del vilipendi dels drets humans fonamentals de tantes persones, especialment dels nens?”

(Compendi de la Doctrina Social de l’Església, 5). 16-17

PANELL 11

Els projectes que recolza MANS UNIDES estan centrats en l’ésser humà, amb vista al seu desenvolupament integral i solidari, perquè es converteixi en protagonista del desenvolupament propi i dels altres, i col·labori a la consecució del bé comú.

“Quan heu canviat les estructures que engendren fam, set, nuesa, soledat; quan heu creat o servit a estructures en què els homes han pogut per fi alimentar-se, beure, vestir-se en una comunitat de justícia i amor …”

(R. Laurentin).

PODEM ACONSEGUIR-LOS

ODM PANELLS 12-15*

* EL TEXT COMPLEMENTARI D’AQUESTS PANELLS ES PRESENTA, CADA ANY, EN UNA SEPARATA.18

“La

solid

arita

t mun

dial

, cad

a di

a m

és e

fi cie

nt, h

a de

per

met

re a

tots

els

po

bles

arr

ibar

a s

er p

er s

i mat

eixo

s ar

tífex

s de

l seu

des

tí”

(Pau

VI).

DELEGACIONS

SERVEIS CENTRALSBarquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Tel. 91 308 20 20 A

RTE

GR

AF,

S.A

. Te

l.: 9

1 47

5 42

12

15001 A CORUÑAMarqués de Cerralbo, 11 bajoTel. 981 20 56 59

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8Tel. 967 21 23 15

28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bisTel. 91 883 35 44

03003 ALICANTEArquitecto Morell, 10-2.ª esc. 1.º HTel. 96 592 22 98

04001 ALMERÍARicardos, 9 - 1º izq.Tel. 950 27 67 80

24700 ASTORGA (León)Hnos. La Salle, 2 - bajoTel. 987 60 25 36

05001 ÁVILAPedro de Lagasca, 8Tel. 920 25 39 93

06005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11Tel. 924 24 89 51

22300 BARBASTRO (Huesca)Gral. Ricardos, 28 - 1.ºTel. 974 31 56 14

08007 BARCELONARambla de Cataluña, 32, 1.º 1.ªTel. 93 487 78 78

48005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º dcha.Tel. 94 479 58 86

09005 BURGOSClunia, s/n.Tel. 947 22 06 87

10003 CÁCERESGeneral Ezponda, 14, 1.ºTel. 927 21 44 14

11001 CÁDIZHospital de Mujeres, 26Tel. 956 21 49 72

12001 CASTELLÓNSan Luis, 15, entresuelo - 1.º ATel. 964 22 88 58

51001 CEUTAPza. de Africa, s/n.Tel. 956 51 12 53

13003 CIUDAD REALCasa de San Pablo. Caballeros, 9Tel. 926 25 54 67

37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15Tel. 923 48 20 35

14008 CORDOBAConcepción, 4, 1.º BTel. 957 47 95 78

16002 CUENCAAvda. Rep. Argentina, 25Tel. 969 22 20 22

15402 EL FERROL (A Coruña)Magdalena, 153, 1.ª dcha.Tel. 981 30 03 18

28901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.ºTel. 91 683 89 85

17002 GIRONAS. J. Bautista La Salle, 19, 2.º 2.ª Tel. 972 20 05 25

18009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H, 1Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARAVenezuela, 9 - Colonia Sanz VázquezTel. 949 21 82 20

18500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajoTel. 958 66 35 92

21001 HUELVAAlcalde Coto Mora, 1, entlo.Tel. 959 25 33 88

22002 HUESCAPza. de la Catedral, 3 - 1.ºTel. 974 22 65 56

07800 IBIZA (Baleares)Pedro Francés, 12, 2.ºTel. 971 31 27 74

22700 JACA (Huesca)Seminario, 8, 3.ºTel. 974 36 22 51

23007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl.Tel. 953 25 01 14

11402 JEREZ (Cádiz)Sevilla, 53Tel. 956 18 01 56

35003 LAS PALMAS DE G. C.Cebrián, 61Tel. 928 37 13 07

24002 LEÓNPadre Isla, 50, Esc. A - 5º Dcha.Tel. 987 24 84 08

25002 LLEIDABlondel, 11, 3.ºTel. 973 26 91 04

26004 LOGROÑOObispo Fidel García, 1Tel. 941 24 78 88

27001 LUGOCruz, 3Tel. 982 22 95 02

28013 MADRIDPza. del Callao, 4 - 4.º Tel. 91 522 17 83

07703 MAHÓN (Menorca)Bastión, 1 Tel. 971 36 99 36

29015 MÁLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. Tel. 95 221 44 47

52001 MELILLAParroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo

30001 MURCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.Tel. 968 21 40 29

32005 OURENSEPza. Obispo Cesáreo, s/nTel. 988 23 37 82

33003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajoTel. 98 520 31 61

34001 PALENCIAAntonio Maura, 2 Ent. Izqda.Tel. 979 75 21 21

07001 PALMA DE MALLORCA (Baleares)Seminario, 4Tel. 971 71 89 11

31006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64 1.ºTel. 948 21 03 18

10600 PLASENCIA (Cáceres)Las Veras, 3Tel. 927 42 17 07

36003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplantaTel. 986 85 08 12

37002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A Tel. 923 26 15 47

20005 SAN SEBASTIANLoyola, 15, 3.º Izda Tel. 943 42 45 10

38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 16 Tel. 922 24 34 42

39001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha Tel. 942 22 78 07

15705 SANTIAGO DE COMPOSTELARúa del Villar, 18 apdo. 456Tel. 981 58 49 66

40001 SEGOVIASeminario, 4 - bajoTel. 921 46 02 71

41004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n.Tel. 95 422 75 68

25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana,16Tel. 973 32 01 83

42002 SORIASan Juan, 5 - 1.ºTel. 975 23 14 90

50500 TARAZONA (Zaragoza)San Antón, 11 - 1.º Tel. 976 64 03 42

43001 TARRAGONARambla Nova, 199. esc A, 2.º 2.ªTel. 977 24 40 78

44001 TERUELYagüe de Salas, 18 bajoTel. 978 61 18 45

45002 TOLEDOTrinidad, 12Tel. 925 22 99 11

43500 TORTOSA (Tarragona)Cruera, 5, entresueloTel. 977 51 14 28

25700 URGEL (Lleida)Pza. Cardenal Casañas, s/n.Tel. 973 35 12 66

46003 VALENCIAPza. Comunión de S. Esteban, 1 - bajoTel. 96 391 91 29

47002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.ºTel. 983 30 50 65

08500 VIC (Barcelona)Ronda de Camprodón, 2Tel. 93 886 15 55

36204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º BTel. 986 42 36 96

01004 VITORIAFueros, 6, 1.º izqda.Tel. 945 23 11 79

49003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2Tel. 980 53 20 91

50001 ZARAGOZAPlaza de la Seo, 6 - 2ª plantaTel. 976 29 18 79