guía de trámites y gestiones medioambientales para actividades industriales y asimilables

Agraïments:

La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell agraeix la col·laboració personal, institucional i documental que per l'elaboració d’aquesta documentació hem tingut per part de: Entitats, administracions i col·legis professionals:

• Agència Catalana de l’Aigua (ACA) • Agencia de Residus de Catalunya (ARC) • Centre per l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA) • Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Delegació del Vallès • Consorci per a la Defensa del Riu Besos • Departament de Medi Ambient i Habitatge • Direcció General de Qualitat Ambiental • Ecoembes • Ecovidrio • Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus

Administracions Locals dels municipis següents:

• Badia del Vallès • Barberà del Vallès • Castellar del Vallès • Cerdanyola del Vallès • Montcada i Reixac • Palau-solità i Plegamans • Polinyà • Ripollet • Sant Quirze del Vallès • Santa Perpetua de Mogoda • Sabadell • Sentmenat

www.auma.es

PRESENTACIÓ La guia de Tràmits i Gestions Mediambientals pretén introduir, amb conceptes clars i de manera sistemàtica, els tràmits i gestions ambientals que tota empresa –petita, mitjana o gran- s’ha de plantejar per ajustar-se a la normativa ambiental que li es d’aplicació. Aquest treball es presenta en una doble versió: Tràmits i Gestions Mediambientals per a Activitats Industrials i Assimilables i Tràmits i Gestions Mediambientals pel Comerç, Serveis i altres Activitats Innòcues. Tant una com l’altra són instruments aplicats a l’especificitat del sector però complementaris. L’edició que es presenta a continuació suposa una revisió totalment actualitzada1 i ampliada d’acord amb les noves normatives i les actuals prioritats ambientals, respecte a la primera i anterior versió de 2001. La Guia adreçada a les activitats industrials i assimilables desenvolupa amb detall el significat, actuacions, competències, normativa i informació addicional d’interès per a cada un dels aspectes ambientals que es contemplen amb l’objectiu de proporcionar una eina bàsica però completa. Els diferents requisits ambientals s’estructuren en set entrades temàtiques: La intervenció de l’administració en les activitats, l’aigua (ús i abocament), emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions, residus, contaminació de sols i energia solar tèrmica. Cada apartat incorpora una breu explicació en relació a l’aspecte a considerar, un índex intern, preguntes i respostes breus i operatives, referències legals, variables, límits i paràmetres, etc. L’últim capítol de la Guia incorpora la revisió d’una sèrie d’instruments de gestió ambiental i altres conceptes bàsics de caràcter ambiental que si be no tenen el caràcter preceptiu dels anterior tràmits, són d’un indubtable interès pel seu caràcter instrumental orientat a la prevenció i reducció de la contaminació. El principal objectiu és fer operativa i accessible la normativa ambiental a aquells que hem de complir-la procurant facilitar la integració de la gestió ambiental a la gestió de les organitzacions. El marc legal i social ens obliga a fer compatible el desenvolupament de les nostres empreses, el treball i la economia amb la gestió ambiental responsable. La gestió ambiental ha de formar part, necessàriament, de la gestió empresarial.

1 A data de 30 Juny de 2005

ÍNDEX TEMÀTIC

1

1. Quin tipus d'autorització s'ha d'obtenir amb caràcter previ a l'inici d'una activitat? ..... 2

2. És el mateix l'IAE que la llicència o autorització que habilita per al funcionament de l'activitat? ............................................................................................................................... 4

3. On s’ha de presentar la sol·licitud per l'obtenció de la llicència o autorització corresponent?........................................................................................................................ 5

4. Cóm s’acredita l’adequació de les instal·lacions i activitats dels centres o establiments als requeriments ambientals? ....................................................................... 5

5. Què es una entitat ambiental de control (EAC)? ................................................................ 7

6. Com afecta la LIIAA a les activitats ja existents abans de la seva entrada en vigor? .... 9

7. Relació de les activitats incloses en el RIIAA................................................................... 11

8. Règims d’intervenció .......................................................................................................... 17

Normativa bàsica d’aplicació

2

El titular de qualsevol activitat té l'obligació de garantir que aquesta es desenvolupa sense incidir negativament en el medi ambient i en els ciutadans del seu entorn. A aquest efecte, amb caràcter previ a la posada en marxa de l'activitat, s'haurà d'haver obtingut una autorització o llicència administrativa que habiliti per poder funcionar de forma compatible amb l'entorn.

1. Quin tipus d'autorització s'ha d'obtenir amb caràcter previ a l'inici d'una activitat?

La posada en funcionament d’activitats i instal·lacions a l’àmbit territorial de Catalunya, que siguin susceptibles d’incidir sobre el medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, resta subjecta al règim d’intervenció administrativa introduït per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (LIIAA) i pel Reglament que la desenvolupa (RIIAA)1.

La LIIAA, que deixa sense efecte a Catalunya el Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses (RAMINP, aprovat pel Decret 2414/1961, de 30 de novembre)2, suposa l’assumpció a nivell autonòmic del principi del control integrat de la contaminació establert a nivell europeu a la Directiva IPPC (Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació) i que amb posterioritat s’introduí a nivell estatal amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

Arran de la LIIAA, que entrà en vigor el 30 de juny de 1999, el règim d'intervenció s’estructura en tres nivells de control administratiu en funció del potencial impacte ambiental ocasionat per les activitats productives. Així:

Autorització Activitats amb incidència ambiental elevada -Annex I del RIIAA Llicència Activitats amb incidència ambiental moderada -Annex II.1 i Annex II.2 del RIIAA

Comunicació Activitats amb incidència ambiental baixa -Annex III del RIIAA

Pel que fa concretament a les activitats incloses a l'Annex III del RIIAA, els Ajuntaments poden aprovar ordenances pròpies que substitueixin el règim de comunicació pel sistema d’establir la llicència d'obertura d'establiments.

1 Decret 136/1999, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental i s’adapten els seus annexos (DOGC, núm.2894, 21.05.1999), modificat pel Decret 143/2003, de 10 de juny (DOGC, núm.3911, 25.06.2003). 2 La Disposició Addicional Sisena de la LIIAA assenyala: “Es deixa sense aplicació a Catalunya el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/1961, del 30 de novembre”.

3

1.a) En el cas d’una nova activitat...

Si es vol posar en funcionament una nova activitat, el primer que caldrà fer és comprovar en quin annex es troba recollida l’activitat en qüestió dins el Reglament de desenvolupament de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (RIIAA) (Veure apartat 7 d’aquest capítol en què s’inclouen les activitats incloses en el RIIAA).

Per a les activitats de l’Annex I i II, el titular de l’activitat pot sol·licitar, amb caràcter previ a l’inici del procediment, a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) o, si s’escau, a l’Ajuntament o al Consell Comarcal corresponent una comprovació relativa a la inclusió de l’activitat projectada en el corresponent annex del RIIAA.

La correcta inclusió en els annexos és molt important, atès que a cada annex li correspon un règim d’intervenció diferent. A més, en el cas de les activitats incloses a l’Annex III, s’ha de tenir en compte si l’Ajuntament ha substituït el règim de comunicació pel de llicència d’obertura d’establiments.

La següent taula resumeix la documentació tècnica que haurà d’acompanyar la sol·licitud d’autorització o llicència ambientals d’una nova activitat. En relació amb les activitats de l’Annex III, la documentació a presentar dependrà del règim establert per cada Ajuntament (consultar apartat 8).

ANNEX I

ANNEX II.1

ANNEX II.2

Projecte bàsic X X X Document per al certificat urbanístic X X X Estudi d’impacte ambiental (si s’escau) X X X Document sobre prevenció d’incendis (si s’escau) X X X Document sobre protecció de la salut X X X Document sobre prevenció d’accidents greus (si s’escau) X Acreditació de la qualitat del sòl (estudi geològic) X Document per demanar autorització d’abocament a llera pública i mar X

1.b) En el cas d’una activitat legalitzada d’acord amb la LIIAA que pretén introduir un canvi a les instal·lacions...

Si es vol introduir un canvi a les instal·lacions (característiques o funcionament de l’activitat), la persona titular de l’autorització o llicència ambientals haurà d’informar-ho a l’òrgan competent, abans del seu inici, encara que consideri que es tracta d’un canvi no substancial. La significança del canvi l’haurà d’apreciar de forma definitiva l’autoritat ambiental competent.

S’entén per canvi substancial qualsevol modificació de l’activitat autoritzada que pugui tenir repercussions perjudicials o importants en la seguretat, la salut de les persones o el medi

4

ambient, atenent a aspectes com les dimensions i la producció de les instal·lacions, el volum, pes i tipologia dels residus generats, i el risc d’accidents, entre d’altres.

S’entén per canvi no substancial qualsevol modificació de l’activitat autoritzada que no tingui repercussions perjudicials o importants en la seguretat, la salut de les persones o el medi ambient.

Per tal d’ajudar a identificar i interpretar què s’ha d’entendre per canvi substancial el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha aprovat uns criteris de caire intern de caràcter orientador. Són criteris que s’han d’aplicar cas per cas i no d’una forma generalitzada. Es poden consultar a la següent direcció web: http://www.gencat.net/mediamb/iiaa/substancial.htm

Si es considera que el canvi és substancial, la persona titular haurà de presentar la mateixa documentació que si es tractés de la implantació d’una nova activitat (consultar Apartat 1.a) d’aquest capítol).

Si es considera que el canvi és no substancial, la persona titular ho comunicarà a l’Administració competent presentant un escrit on es detalli el canvi que cal efectuar acompanyat d’un projecte tècnic reduït. El projecte haurà d’incloure els següents aspectes: naturalesa del canvi (ampliació, substitució, reforma), descripció del canvi i un plànol de localització. Posteriorment, i després de la tramitació corresponent, la resolució sobre el canvi no substancial s’incorporarà a l’autorització o llicència ambientals de l’establiment.

2. És el mateix l'IAE que la llicència o autorització que habilita per al funcionament de l'activitat?

No, i no s'ha de confondre una cosa amb l’altra. L’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) és l’impost que es satisfà davant de l'Ajuntament o de les Delegacions o Administracions de l’Agència Tributària, pel fet d'exercir una activitat que genera uns rendiments econòmics. El seu objectiu és censal i recaptatori3.

La llicència o autorització és un requisit administratiu de caire preventiu que atorga l'Ajuntament i que habilita per poder posar en marxa l'activitat. Tanmateix, en el cas que l’activitat estigui subjecte al pagament de l’IAE, l’Ajuntament requereix, per obtenir la llicència d’activitat, la presentació de la declaració de l'alta d'IAE o bé el compromís de donar-se d'alta abans de l'inici de l'activitat.

3 En aquest sentit, estan exempts de l’IAE els subjectes passius de l’Impost sobre Societats, els contribuents per l’Impost sobre la Renda de no Residents que operen a Espanya mitjançant establiment permanent i les societats civils i entitats de l’article 33 de la Llei General Tributària, quan el seu import net de la xifra de negocis és inferior a 1.000.000 d’euros (Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. BOE, núm.59, 09.03.2004).

5

3. On s’ha de presentar la sol·licitud per l'obtenció de la llicència o autorització corresponent?

La sol·licitud que correspongui segons quin sigui el règim aplicable, s'ha de presentar davant l'Ajuntament del municipi en què es vulgui instal·lar l'activitat, juntament amb la documentació que s'estableix a l'efecte (consultar a cada un dels Ajuntaments en qüestió).

4. Cóm s’acredita l’adequació de les instal·lacions i activitats dels centres o establiments als requeriments ambientals?

A través del control ambiental. Atenent al moment en què es realitza el control ambiental, aquest pot ser:

Control inicial: En el moment de la posada en marxa de l’activitat (veure Apartat 0

Controls periòdics: Durant l’exercici de l’activitat en els períodes establerts (veure Apartat 4.b)

Controls singulars: Els fixats de manera específica a l’autorització o llicència

Aquestes accions de control poden realitzar-se mitjançant alguna de les modalitats següents:

Control extern: Realitzat per una entitat ambiental de control (EAC) degudament acreditada

Control intern: Realitzat per la pròpia empresa i verificat per una EAC degudament acreditada

Control mixt: Autocontrol parcial + control extern

4.a) Quin tràmit s’haurà de satisfer per començar a exercir l'activitat?

Una vegada obtinguda la resolució administrativa d'atorgament de l'autorització o llicència corresponent, per poder posar en marxa l'activitat serà necessari, a més, obtenir/presentar la següent documentació:

Activitats Annex I i II.1 A l'inici de l'activitat, presentar el certificat tècnic del director de l'execució del projecte + certificació emesa per una ECA (veure apartat 5) que acrediti el compliment dels requeriments ambientals.

6

Activitats Annex II.2 Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat: pel que fa a les activitats incloses a l'Annex II.2, caldrà aportar certificat del tècnic director de l'execució del projecte + acta de control favorable a la posada en funcionament emesa pel tècnic municipal. Badia del Vallès i Ripollet: certificat tècnic del director de l'execució del projecte + certificació emesa per una ECA. Castellar del Vallès: certificat del tècnic director de l’execució del projecte + acta de control favorable a la posada en funcionament de l’activitat emesa pel tècnic municipal o per l’entitat d’inspecció i control (EIC) acreditada. Montcada i Reixac: certificació tècnica de l’acabament de la instal·lació d’acord amb la llicència + certificació emesa per una entitat col·laboradora de l’Administració, sense perjudici de l’avaluació de control per l’Ajuntament en el termini d’un mes. Sabadell: Certificat tècnic visat + visita de comprovació dels tècnics municipals amb resultat favorable.

Activitats Annex III Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat: certificat emès pel tècnic director de l'execució del projecte + acta de control favorable a la posada en funcionament emesa pel tècnic municipal. Badia del Vallès i Ripollet: certificació tècnica expedida per un tècnic competent o una ECA acreditada. En aquest últim cas, la certificació podrà ser comprovada pels tècnics municipals en el termini d’un mes. Castellar del Vallès: certificat del tècnic director de l’execució del projecte + acta de control favorable a la posada en funcionament de l’activitat emesa pel tècnic municipal o per l’EIC acreditada. Montcada i Reixac: acta de verificació. Sabadell: certificat tècnic visat + comunicació a l’Ajuntament.

4.b) Quins controls s’han d’efectuar quan l’activitat ja estigui en marxa?

La normativa estableix que s'hauran d'efectuar controls periòdics de l'activitat, a fi i efecte de verificar que l'activitat i les instal·lacions s'adeqüen als requeriments legals. Quedaran exemptes d’aquesta obligació les activitats que estiguin acollides al sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea.

La periodicitat amb què s'hauran de fer els controls ve determinada per l’annex en què s’inclogui l’activitat en qüestió. Així:

Activitats Annex I i II.1 Controls periòdics cada 2 i 4 anys respectivament.

Activitats Annex II.2 Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat: el primer control 4 anys després de l’atorgament de la llicència, i la resta 4 anys després de la realització de la corresponent revisió, malgrat que aquesta s’hagi pogut realitzar de forma anticipada. Badia del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet: 5 anys. Sabadell: cada 4 anys.

Activitats Annex III Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i

7

Plegamans, Polinyà, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat: cada 8 anys. Badia del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet: cada 5 anys. Sabadell: cada 10 anys.

Tanmateix, en la resolució de l’autorització o llicència ambientals es poden establir periodicitats distintes a les assenyalades en el quadre anterior.

5. Què es una entitat ambiental de control (EAC)?

És una entitat col·laboradora del Departament de Medi Ambient i Habitatge, constituïda per una empresa o agrupació d’empreses amb caràcter estable, de caràcter públic o privat, que obté l’acreditació per exercir, entre d’altres, les funcions dels controls ambientals.

Les entitats ambientals de control (EAC) s’acrediten pel control de totes o alguna de les tipologies d’activitats i per diferents nivells d’actuació.

S’ha de tenir en compte que per a la realització dels controls periòdics de les activitats que es contemplen a l'Annex II.2 i III del RIIAA, els Ajuntaments poden establir sistemes propis de controls mediambientals.

A la Taula següent s’exposen les EAC acreditades per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a cada tipologia i nivell d’actuació.

TIPOLOGIA I NIVELL D’ACREDITACIÓ

Núm. d’acreditació IND MIN AGR ENE COM REO GRE RAD

EAC-001-01 EGAVIC, SL 1 1

Rambla Josep Tarradellas 12 baixos 08500 VIC (BARCELONA) 93 883 28 65 [email protected]

EAC-002-01 INTERVENCIÓ AMBIENTAL 1 2

Plaça Fra Bernardí, 26 2n 08560 MANLLEU (BARCELONA) 93 851 54 30 [email protected]

EAC-003-01 AMBIO, SA 1* 1 1 2 1a 2 1b 1

Montnegre, 18-24, esc. A entresòl 1a 08029 BARCELONA 93 494 00 01 [email protected]

EAC-004-01 ECA, SA 1c 1 1 1c 1a 2 1b 2

Rocafort, 103-109 08205 SABADELL (BARCELONA) 93 745 25 00 [email protected]

EAC-005-01 ICICT, SA 1c 1 1 1c 1a 2 1b

Garrotxa, 10-12 Parc de negocis “Mas Blau” Edifici Oceano 08820 EL PRAT DE LLOBREGAT (BARCELONA) 93 478 11 31 [email protected]

8



EAC-006-02 UNIÓN DE INGENIEROS JOVER, SL 1a 2

Bruc, 94 baixos 08009-BARCELONA 93 318 53 27 [email protected]

EAC-007-02 INGAL, SL 1 1a 2

Pau Claris, 95 entresòl 3a 08009 BARCELONA 93 412 46 14 [email protected]

EAC-009-02 EACAT, SL 1

Av. Tortosa, 2 Edifici Merco-Lleida. Oficina 25005 LLEIDA 973 72 74 18 [email protected]

EAC-011-04 EUROCONTROL 2

Joan Güell, 212 2n 2a 08028 BARCELONA 933218465 [email protected]

EAC-012-02 ECOPROGES, SL 2* 1 1 2

Llull, 109 2a planta 08005 BARCELONA 93 300 75 06 [email protected]

EAC-013-02 BUREAU VERITAS ESPAÑOL, SA 2* 1a 2 1b

Via Augusta 117 08006 BARCELONA 93 2404050 [email protected]

EAC-014-03 ENCAT 2

Josep Morató i Grau, 18 baixos 17004 GIRONA 972 228 185 [email protected]

EAC-015-03 CECAM 1 1 1a 2 1b

Pol. Industrial Pirineus, s/n 17460 CELRÀ (GIRONA) 972 492 014 [email protected]

EAC-016-03 CALITEC, SCP 1

Rocafort, 204-206 baixos 08029 BARCELONA 93 363 39 77 [email protected]

EAC-017-04 COIAN, SA S 2

Martín Ruano, 11 entresòl 25006 LLEIDA Sr. Carles Gràcia 973 272471 [email protected]

EAC-018-04 CRT, SL 2 2

Cardenal Vives i Tutó, 41 entresòl 11 08034 - BARCELONA 93 2040805 [email protected]

9



EAC-019-04 LGAI TECHNOLOGICAL CENTER S

Ctra. accés a la Facultat de Medicina Campus de la UAB 08193 CERDANYOLA DEL VALLÈS 93 567 20 00 [email protected]

EAC-020-04 BCN PROJECTA 2

Advocat Cirera, 10 08201 SABADELL 902361821 [email protected]

EAC-021-04 SGS TECNOS, SA 2

Plaça Tetuán, 40-41 despatx 21 08010 BARCELONA 93 244 46 17 [email protected]

EAC-022-04 INGENIEROS ASESORES, SA 1* 1a

Josep Umbert 35 1r 08400 GRANOLLERS 93 8611268 [email protected]

EAC-023-04 ATISAE 1a 2

Ronda Can Fatjó, 13 Parc Tecnològic del Vallès 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS 93 594 44 80 [email protected]

EAC-024-05 AMB VECTORS, SL 2

Sant Jaume, 220-228 local 08370 CALELLA 93 766 41 66 [email protected]

*Nota: L’acreditació és efectiva per a qualsevol actuació de verificació. També és efectiva per al control d’activitats dels annexos II.2 i III en aquells municipis que disposin d’un sistema propi de control.


IND: Industrials MIN: Mineres AGR: Agrícoles i ramaderes ENE: Energètiques

COM: Comercials i de serveis REO: Recreatives, espectacles i d’oci GRE: Gestió de residus RAD: Instal·lacions de radiocomunicació

ESTAT D’EAC’S

a: Aquesta entitat també pot realitzar actuacions en establiments de venta al detall de carburant

b: Aquesta entitat també pot realitzar actuacions en dipòsits controlats de residus

c: Entitat en règim de concessió

S: Tipologia en fase de revisió d’expedient, per tant no poden realitzar actuacions en el marc de la Llei 3/98 (LIIAA)

NIVELLS D’ACTUACIÓ

1: Nivell 1 (tots els annexos)

2: Nivell 2 (annex II.2 i annex III)

Font: http://www.gencat.net/mediamb/iiaa/eacacreditades.htm

6. Com afecta la LIIAA a les activitats ja existents abans de la seva entrada en vigor?

Amb l’entrada en vigor el 6 de juliol de 2004 de la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la LIIAA, s’estableix un nou període d’adequació a la LIIAA de les activitats amb incidència ambiental.

10

Així, les activitats en què concorrin les següents condicions s’hauran d’adequar a la citada Llei 4/2004 i al Programa d’Adequació aprovat pel Decret 50/20054 abans de l’1 de gener de 2007:

• Que estiguin classificades en els Annexos I i II de la LIIAA i no disposin d’autorització o de llicència ambiental atorgades d’acord amb aquesta.

• Que s’exerceixin en el moment d’entrada en vigor de la Llei 4/2004 i no tinguin obert cap expedient de cessament.

S’ha de tenir en compte que en el cas d’establiments que disposin d’autorització o llicència ambientals parcials per haver-se atorgat a alguna de les seves instal·lacions que admetien una avaluació ambiental independent, també s’hauran de sotmetre al Programa d’adequació la totalitat de les instal·lacions.

Pel que fa a les activitats de l’Annex III del RIIAA existents el règim d’adequació es concretarà en l’ordenança municipal que cada ajuntament aprovi a l’efecte.

IMPORTANT: En quant a les sol·licituds d’adequació d’activitats existents classificades a l’Annex II de la LIIAA presentades abans de l’1 d’abril de 2005 i que estan pendents de resolució es tramiten d’acord amb el procediment general establert a la LIIAA i han de ser resoltes abans de l’1 de novembre de 2005.

De quines fases consta el Programa d’Adequació?

El procés d’adequació s’organitza en les següents fases:

1) Identificació i classificació de les activitats. La identificació i classificació de les activitats de l’Annex I les durà a terme la Direcció General de Qualitat Ambiental i els Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la participació dels ajuntaments. La identificació i classificació de les activitats de l’Annex II la duran a terme els ajuntaments.

2) Formulació del calendari d’adequació. L’adequació de les activitats es durà a terme a través d’un calendari esglaonat d’adequació en 3 períodes de durada semestral. La inclusió d’una activitat en un dels 3 períodes dependrà dels diferents criteris com ara criteri d’antiguitat de les llicències i autoritzacions ambientals, criteri de vulnerabilitat del medi receptor i criteri del nombre d’activitats.

3) Requeriment d’adequació. Una vegada formulat el calendari d’adequació, es procedirà a notificar a la persona titular de l’activitat la resolució per la qual se la requereix que sol·liciti l’autorització o la llicència ambientals, segons pertoqui, abans que finalitzi el termini que

4 Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC, núm.4353, 31.03.2005).

11

resulta del calendari d’adequació formulat. Si abans de l’1 d’octubre de 2005 no rep aquesta notificació s’entén que ha de presentar-la abans de l’1 de juliol de 2006.

4) Formulació de l’avaluació ambiental. S’haurà de formular l’avaluació ambiental i sotmetre-la a la verificació d’una entitat de verificació degudament acreditada amb una antelació mínima de 3 mesos del termini màxim fixat en el requeriment d’adequació. Si en l’informe de verificació s’observa alguna inconformitat esmenable s’ha d’acompanyar d’un programa de correcció.

5) Presentació de la sol·licitud. La persona titular de l’activitat ha de presentar la sol·licitud acompanyada de la documentació preceptiva. La tramitació d’aquesta sol·licitud i documentació preceptiva es realitzarà d’acord amb l’article 4 i 5 del Decret 50/2005.

IMPORTANT: Per a les activitats existents a l’entrada en vigor de la LIIAA en les quals es projecti dur a terme un canvi, s’haurà de sol·licitar l’autorització o llicència ambientals corresponents sense esperar el termini d’adequació previst al Programa d’adequació.

7. Relació de les activitats incloses en el RIIAA

Les taules que es presenten a continuació reprodueixen els annexos del Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999 pel qual s’aprova el Reglament general que desenvolupa la LIIAA.

Aquestes taules pretenen recollir totes aquelles activitats que poden incidir en el medi. En relació a aquelles activitats que no estiguin explícitament contemplades o que resultin de difícil identificació es recomana consultar a l’administració local, les OGAU o a la pròpia Cambra de Comerç de Sabadell.

Pel que fa a les activitats sotmeses al règim d’autorització ambiental, queden excloses de l’Annex I aquelles instal·lacions o parts de les mateixes utilitzades per a la investigació, el desenvolupament i l’experimentació de nous productes i processos.

ACTIVITATS ANNEXOS 1 ENERGIA I II.1 II.2 III

1 Instal·lacions de combustió, incloses les de cicle combinat, amb una potència tèrmica de combustió (MW) >50 =<50

2 Refineries de petroli i de gas 3 Coqueries 4 Instal·lacions de gasificació i liqüefacció del carbó 5 Instal·lacions de cogeneració de potència tèrmica (MW) > 50 =<50, >15 =<15, >8 =< 8 6 Generadors de vapor de capacitat (tones/h) >20 =<20, >4 =<4 7 Generadors de calor de potència calorífica (tèrmies/h) >15.000 =<15.000,>3.000 =<3.000 8 Fabricació d'aglomerats i briquetes de carbó, i altres combustibles

9 Instal·lacions de condicionament i tractament del carbó (picolament, mòlta i garbellament)

10 Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d'una activitat fixa extensiva

11 Parcs eòlics

12 Altres tipus de fabricació d'energia elèctrica que els indicats en els annexos precedents, amb una potència (kW) >200 <=200

12

ACTIVITATS ANNEXOS

2 MINERIA I II.1 II.2 III

1

Extracció i/o tractament (picolament, esmicolament, trituració, polvorització, mòlta, tamisatge, garbellament, mescla, rentatge, ensacament, assecatge, manutenció i transport) de recursos minerals, com per exemple roques, graves, argiles i sorres, quan requereixin una avaluació d’impacte ambiental

2

Extracció i/o tractament de pedres, graves, carbó, sorres, còdols, i altres productes minerals (picolament, esmicolament, trituració, polvorització, mòlta, tamisatge, garbellament, mescla, rentatge, ensacament i assecatge), quan no requereixin una avaluació d’impacte ambiental

3 Extracció de sal marina

ACTIVITATS ANNEXOS

3 PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE METALLS I II.1 II.2 III 1 Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics, inclòs el mineral

sulfurós

2 Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers bruts (fusió primària o secundària), incloses les corresponents instal·lacions de fosa contínua d'una capacitat (tones/hora)

>2,5 <=2,5

3 Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos: a) Laminatge en calent, amb una capacitat d'acer en brut (tones/hora) >20 <=20 b) Forja amb martells

Ei: Energia d'impacte per martell en kJ Pt: Potència tèrmica utilitzada en MW

Ei > 50 pt > 20

Ei <= 50 pt<= 20

<=2 t/h c) Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de tractament d'acer brut o d'altre metall base >2 t/h

>10 t/a <=10 t/a 4 Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció (t/d) >20 <=20, >2 <=2 5 Fabricació de tubs i perfils 6 Tractament d'escòria siderúrgica i de fosa 7 Indústria de la transformació de metalls ferrosos 8 Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i

transport de minerals, dins les plantes metal·lúrgiques

9 a) Instal·lacions per a la producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics

Plom (Pb) Cadmi (Cd) > 4 <= 4 b) Instal·lacions per a la fusió de metalls no

ferrosos, inclòs l’aliatge, i també els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de (t/d) Resta de metalls >20 <= 20

10 Producció i primera transformació de metalls preciosos 11 Electròlisi de zenc

12 Instal·lacions per a l'aïllament o el recobriment de fils, superfícies i conductors de coure o similars, mitjançant resines o processos d'esmaltatge

13 Aliatges de metall amb injecció de fòsfor 14 Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos amb una capacitat de

producció (t/d) >50 <= 50

15 Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d'aigua calenta)

16 Fabricació de generadors de vapor 17 Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització 18 Tractament tèrmic de metall 19 Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics 20 Afinament de metalls 21 Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics per

procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat sigui (m3)

>30 <=30

22 Taller de serralleria 23 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars 24 Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picament o mòlta 25 Fabricació d'armes i municions 26 Fabricació d'electrodomèstics 27 Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics 28 Instal·lacions de fabricació d'acumuladors elèctrics, piles i bateries 30 Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars 31 Fabricació de material ferroviari mòbil 32 Fabricació d'articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria, i similars, amb

una superfície de (m2) >200 <=200

13

ACTIVITATS ANNEXOS

4 INDÚSTRIES MINERALS I DE LA CONSTRUCCIÓ I II.1 II.2 III

a) Instal·lacions de fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, quan la suma de les capacitats de producció de ciment o clínquer sigui de (tones/dia) >200 <=200

b) Fabricació de ciment en forns d'altre tipus, quan la suma de les capacitats dels forns sigui de (tones/dia) >50 <= 50

c) Fabricació de ciment, sense forns, a partir de clínquer amb una capacitat de producció (t/d) >200 <=200

1

d) Fabricació de calç o guix en forns, quan la suma de les capacitats dels forns sigui (tones/dia) >50 <= 50

2 Fabricació de formigó i/o elements de formigó, guix i ciment 3 Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin amiant 4 Instal·lacions per a l'obtenció d'amiant i per a la fabricació de productes a base

d’amiant

vidre <=20, >1 <= 1 5 Instal·lacions de fabricació de

fibra de vidre amb capacitat de fusió (tones/dia) >20

<=20 6 Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres

minerals, amb una capacitat de fosa (tones/dia) >20 <=20, >1 <= 1

amb una capacitat de producció, (tones/dia) >75 o bé <=75, >10 <=10, >1 <= 1 7 Instal·lacions per a la fabricació de

productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular teules, totxos refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes

amb una capacitat d'enfornar (ce) (m3) i de densitat de càrrega per Forn (cf) (kg/m3)

ce=4 i cf =300

8 Aglomerats de minerals 9 Torrada, calcinació, aglomeració i sinterització de minerals 10 Fabricació de perlita expandida 11 Calcinació de la dolomita 12 Plantes d'aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció (tones/dia) >250 <= 250 13 Plantes de preparació i ensacament de ciments especials 14 Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats (tones) >1.000 <=1000 15 Indústries de la pedra 16 Instal·lacions de tall, serradura i poliment, per mitjans mecànics, de roques i

pedres naturals, amb una capacitat de producció (t/d) >50 <=50

17 Fabricació de materials abrasius a base d'alúmina, carbur de silici i altres productes similars

18 Instal·lacions de sorrejament amb sorra, grava menuda o d'altres abrasius 19 Tractaments superficials del vidre per mètodes químics 20 Tractaments superficials del vidre per mètodes físics

ACTIVITATS ANNEXOS

5 INDÚSTRIA QUÍMICA I II.1 II.2 III

Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics de base, en particular: a) Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics o

aromàtics)

b) Hidrocarburs oxigenats, com ara anhídrids, alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, èsters, acetats, èters, peròxids, resines i epòxids

c) Hidrocarburs sulfurats d) Hidrocarburs nitrogenats, en particular, amines, amides, compostos

nitrosos, nítrics o nitrats, nitrits, nitrils, cianats i isocianats

e) Hidrocarburs fosforats f) Hidrocarburs halogenats g) Compostos organometàl·lics h) Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de

cel·lulosa)

i) Cautxús sintètics j) Colorants i pigments

1

k) Tensioactius i agents de superfície

Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics de base com:

a) Gasos i, en particular, l'amoníac, el clor o el clorur d'hidrogen, el fluor o el fluorur d'hidrogen o altres derivats del fluor, els òxids de carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l'hidrogen, el diòxid de sofre, el diclorur de carboni

b) Àcids i, en particular, l'àcid cròmic, l'àcid fluorhídric, l'àcid fosfòric, l'àcid nítric, l'àcid clorhídric, l'àcid sulfúric, l'àcid sulfúric fumant, els àcids sulfurosos, l'àcid cianhídric

c) Bases i, en particular, l'hidròxid d'amoni, l'hidròxid potàssic, l'hidròxid sòdic. d) Sals com el clorur d'amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic

(potassa), el carbonat sòdic, els perborats, el nitrat d'argent, les sals de cianur, l'arsènic i les seves sals

2

e) No metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com el carbur de calci, el silici, el carbur de silici, el fòsfor, els pigments inorgànics

3 Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos)

4 Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i de biocides

5 Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base

14

ACTIVITATS ANNEXOS 5 INDÚSTRIA QUÍMICA I II.1 II.2 III 6 Preparació d'especialitats farmacèutiques o veterinàries 7 Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius 8 Producció de mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees 9 Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o

aminoplàstiques, llevat dels que continguin amiant

10 Producció de coles i gelatines 11 Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars

a) Fabricació de sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament 12 b) Fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene

13 Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia 14 Oxidació d’olis vegetals 15 Sulfitació i sulfatació d’olis 16 Extracció química sense refinar d’olis vegetals

a) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoestables 17 b) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques

19 Emmotllament per fusió d'objectes parafínics 20 Fabricació d'altres productes químics

ACTIVITATS ANNEXOS

6 INDÚSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL I CUIRS I II.1 II.2 III 1 Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig,

mercerització, formació de xantogenats) o per al tint de fibres o productes tèxtils quan la capacitat de tractament sigui de (tones/dia)

>10 <= 10, > 4 <= 4

2 Instal·lacions per a l'adob, quan la capacitat de tractament de productes acabats (tones/dia) > 12 <= 12

3 Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides 4 Filatura de fibres 5 Fabricació de teixits 6 Acabats de pell 7 Obtenció de fibres vegetals per procediments físics 8 Amaratge de lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils 9 Filatura del capoll del cuc de seda 10 Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars

ACTIVITATS ANNEXOS

7 INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA I DEL TABAC I II.1 II.2 III 1 Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals (tones/dia) > 50 <=50, > 2 <= 2

Tractament i transformació de matèria primera per a la fabricació de productes alimentaris a partir de:

a) matèria primera animal (que no sigui la llet) d'una capacitat d'elaboració de productes acabats (tones/dia) de > 75 <= 75, > 5 <= 5

2

b) matèria primera vegetal d'una capacitat de producció de productes acabats (mitjana trimestral) (tones/dia) de > 300 <= 300, > 5 <= 5

3 Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda (valor mitjà anual) (tones/dia) de > 200 <= 200, > 10 <= 10

4 Producció de midó 5 Instal·lacions d'emmagatzematge de gra i de farina, amb una capacitat (tones)

de >10.000 <=10.000 > 1.000 <= 1.000

6 Carnisseries amb obrador 7 Paneteries amb forns de potència superior a 7,5 kW 8 Tractament, manipulació i processament de productes del tabac

ACTIVITATS ANNEXOS

8 INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I DELS MOBLES I II.1 II.2 III 1 Combustió de la pols de suro 2 Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà 3 Fabricació de mobles (tones/dia) > 5 <= 5 4 Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i d'enllistonats amb partícules

aglomerades o amb fibres, i fabricació d'altres taulons i plafons, amb una producció de (tones/dia)

> 5 <= 5

5 Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleum 6 Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro 7 Serradura i especejament de la fusta i del suro 8 Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro 9 Fusteries, ebenisteries i similars de qualsevol superfície si disposen

d'instal·lacions de pintura, envernissament o lacatge

15

ACTIVITATS ANNEXOS 9 INDÚSTRIA DEL PAPER I II.1 II.2 III 1 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de pasta de paper a partir de

fusta o d'altres matèries fibroses

2 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció (tones/dia) > 20 <= 20, > 5 <= 5

3 Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de cel·lofana 4 Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa amb una capacitat de

producció (t/d) > 20 <= 20

5 Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper i cartró amb una capacitat de producció (t/d) > 20 <= 20

ACTIVITATS ANNEXOS

10 GESTIÓ DE RESIDUS I II.1 II.2 III 1 Instal·lacions per a la gestió de residus perillosos, com es defineixen a la Llista

europea de residus, amb excepció de les instal·lacions d’emmagatzematge temporal de residus perillosos fins a una capacitat de 30 t, i amb excepció de les instal·lacions de valorització en origen de residus perillosos fins a una capacitat de 10 t/d

2 Instal·lacions d'emmagatzematge de residus especials fins a una capacitat de 30 tones

3 Instal·lacions de valorització en origen de residus especials de capacitat de 10 tones/dia

4 Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, (1), d'una capacitat de (tones/hora) > 3 <= 3

(4) operacions D8, D9, D10 i D11 > 50 <= 50 5 Instal·lacions per a la disposició del rebuig dels residus no perillosos (t/d) (2) (4) resta d'operacions

Dipòsits controlats de residus que rebin (tones/dia) > 10 <= 10

6 a) Dipòsits controlats de residus no

perillosos amb capacitat (tones) >25.000 <=25.000 b) Dipòsits controlats de residus inerts, tal com es defineixen al Reial Decret

1481/2001, d’eliminació de residus en dipòsit controlat

7 Instal·lacions per a la valorització, (3), de residus no perillosos 8 Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus no perillosos, tal com es

defineixen a la Llista europea de residus (t) > 20 <= 20

(1)Tal com es defineix a la Llei 6/1993, reguladora dels residus (2)Tal com es defineix a l'annex I de la Llei 6/1993, reguladora dels residus (3)Tal com es defineix a l'annex II de la Llei 6/1993, reguladora dels residus (4)Operacions de disposició del rebuig dels residus (annex I de la Llei 6/1993, reguladora dels residus):

D1: Dipòsit en sòl o en el seu interior (per exemple: descàrrega, etc.) D2: Tractament en medi terrestre (per exemple: biodegradació de residus líquids...) D3: Injecció en profunditat (per exemple: injecció de residus bombables en pous...) D4: Llacunatge (per exemple: abocament de residus líquids o llots en pous, estanys o llacs, etc.) D5: Descàrrega en llocs d'abocament especialment preparats D6: Abocament de residus sòlids en el medi aquàtic, excepte en el mar D7: Abocament al mar, inclòs el soterrament en el subsòl marí D8: Tractament biològic no especificat en cap altre punt de l'annex I de la Llei 6/1993, que doni com a resultat compostos o barreges que s'eliminen mitjançant un dels procediments enumerats en aquest annex D9: Tractament fisicoquímic no especificat en cap altre punt de l'annex I de la Llei 6/1993, que doni com a resultat compostos o barreges que s'eliminen mitjançant un dels procediments enumerats en aquest annex (per exemple: evaporació, assecatge, calcinació, etc.) D10: Incineració en terra D11: Incineració en mar D12: Emmagatzematge permanent (per exemple: col·locació de contenidors en una mina, etc.) D13: Agrupació prèvia a una de les operacions d'aquest annex D14: Recondicionament previ a una de les operacions d'aquest annex D15: Emmagatzematge previ a una de les operacions d'aquest annex, amb exclusió de l'emmagatzematge temporal previ a la recollida en el lloc de producció

ACTIVITATS ANNEXOS

11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES I II.1 II.2 III 1 Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva

a) Aus de corral, entenent que es tracta de gallines ponedores o d’un nombre equivalent d’altres espècies d’aus amb un nombre de places de >40.000 <=40.000,

> 2.000 <= 2.000, > 30

b) Porcs d’engreix (> 30 kg) amb un nombre de places de > 2.000 <=2.000, > 200 <= 200, >

10 c) Truges amb un nombre de places de > 750 <= 750, > 50 <= 50, > 5 d) Vacum d’engreix (vedells) amb un nombre de places de > 750 <= 750, > 50 <= 50, > 5 e) Vacum de llet amb un nombre de places de > 500 <= 500, > 50 <= 50, > 5 f) Oví i cabrum amb un nombre de places de > 500 <= 500, >10 g) Equí amb un nombre de places de > 50 <= 50,>5 h) Places de qualsevol altra espècie animal no especificades en qualsevol dels

annexos d’aquesta Llei (URP1) > 50 <= 50, > 5

i) Places per a més d’una de les espècies animals especificades en qualsevol > 500

16

ACTIVITATS ANNEXOS 11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I RAMADERES I II.1 II.2 III

dels annexos d’aquesta Llei, i/o places de la mateixa espècie d’aptituds diferents, la suma de les quals sigui superior a 500 (URP1)

j) Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tinguin o no places per a altres espècies animals, excepte si disposen de places d’aus de corral, la suma de les quals sigui (URP1)

<= 500, > 33 <= 33, > 3

k) Places d’aus de corral i d’altres espècies animals, incloses porcina i/o bovina, la suma de les quals sigui (URP1) <= 500, > 25 <= 25, > 1

l) Instal·lacions ramaderes destinades a la cria semiintensiva, entenent com a tal aquell sistema en què l’alimentació es realitza fonamentalment a pastura, però els animals es troben estabulats durant un cert període de l’any, normalment l’hivern, o bé durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions als efectes de la seva classificació en cada un dels annexos es calcularà proporcionalment als períodes en què els animals romanguin a les instal·lacions, i de manera genèrica equival al 33% de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva

2 Instal·lacions d'aqüicultura a) Intensiva amb una capacitat de producció de (tones/dia) > 5 <= 5, > 1 <= 1 b) Extensiva amb una capacitat de producció de (tones/dia) > 1 <= 1

Activitats agroindustrials 3 Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb

una capacitat de tractament de (tones/dia) > 10 <= 10, > 1 <= 1

4 Deshidratació artificial de farratges d'una producció de (tones/dia) > 200 <=200 5 Assecatge del pòsit del vi 6 Assecatge del llúpol amb sofre 7 Assecatge de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials 8 Desmuntatge del cotó 1URP: unitats ramaderes procedimentals definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE i prenent com a base de referència d'aquestes el vacum de llet (1URP= 1 plaça de vacum de llet).

ACTIVITATS ANNEXOS

12 ALTRES ACTIVITATS I II.1 II.2 III 1 Activitats i instal·lacions afectades per la normativa sobre prevenció d'accidents

majors

en kg/hora > 150 <= 150 <= 150 2 Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, d'objectes o productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvent

en tones/any > 200 <= 200 > 20 <= 20

3 Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport i la cuita i l'assecatge corresponents, quan la quantitat emmagatzemada d'aquestes substàncies en els tallers és de (kg)

> 1.000 <= 1.000

4 Instal·lacions d'assecatge amb llit fluid, forn rotatori i d'altres, quan la potència de la instal·lació sigui de (tèrmies/hora) > 1.000 <= 1.000

5 Argentament de miralls 6 Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que n'utilitzen (tones/any) > 1 <= 1 7 Instal·lacions de rentatge interior de cisternes de vehicles de transport 8 Instal·lacions per a la fabricació de carboni (carbó sintetitzat) o electrografit per

combustió o grafitació

9 Fabricació de gel 10 Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics,

productes petrolífers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una capacitat de (m3) (1)tret de les instal·lacions expressament excloses de tramitació en la reglamentació de seguretat aplicable

> 50 <= 50(1)

capacitat (m3) > 1.000 11 Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies, amb una superfície (m2) > 2.000 12 Emmagatzematge o manipulació de minerals, combustibles sòlids i altres

materials pulverulents

13 Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents 14 Envasament en forma d'aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin

com a propel·lent gasos liquats del petroli

15 Envasament en forma d'aerosols, no compresos en l'anterior epígraf 16 Construcció i reparació naval en drassanes 17 Reparació naval en escars

a) que disposin d'instal·lacions de pintura i tractaments de superfícies 18

Tallers de reparació mecànica, exclosos els de reparació de vehicles automòbils

b) llevat dels que disposin d'instal·lacions de pintura i tractaments de superfícies

a) que fan operacions de pintura 19 Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport b) que no fan operacions de pintura,

amb una superfície (m2) >500 <=500

20 Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna 21 Indústries i magatzems, amb una càrrega de foc (MJ) >250.000 <=250.000 22 Indústria de manufactura de cautxú i similars 23 Laboratoris d'anàlisi i de recerca (excloent-ne despatxos, magatzems i altres

àrees auxiliars) amb una superfície de (m2) > 75 < 75

24 Laboratoris industrials de fotografia

17

ACTIVITATS ANNEXOS 12 ALTRES ACTIVITATS I II.1 II.2 III 25 Hospitals, clíniques i establiments sanitaris en general amb un nombre de llits

determinat >100 <=100

26 Centres d’assistència primària i hospitals de dia, amb una superfície (m2) >750 <=750 27 Centres geriàtrics amb un nombre de places determinat >50 <=50 28 Centres de diagnosi per a la imatge 29 Serveis funeraris amb incineració 30 Cementiris 31 Serveis funeraris sense incineració 32 Centres veterinaris 33 Centres i establiments que alberguen, comercialitzen, tracten i reprodueixen

animals que no estan compresos en els anteriors annexos i que ultrapassen l'equivalent a 500 kg de pes viu

34 Centres de cria i subministrament i centres usuaris d'animals d'experimentació a) Activitats recreatives, excepte les de restauració b) Activitats recreatives de restauració

35

c) Camps de golf 36 Hoteleria i similars, amb un nombre d'habitacions > 50 <= 50 37 Càmpings 38 Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut amb

una capacitat d’allotjament en un nombre de places determinat >100 <=100

39 Bugaderia industrial 40 Bugaderia no industrial 41 Instal·lacions de neteja en sec en establiment comercial 42 Fabricació de circuits integrats i circuits impresos 43 Fabricació de fibra òptica 44 a) Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en

espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural o que, d’acord amb el planejament urbanístic municipal, siguin qualificats d’especial protecció

b) Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació no urbana Instal·lacions de radiocomunicació incloses en l’epígraf 12 de l’annex II.2

quan així ho acordi l’Ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacin, sempre que en aquelles instal·lacions la PIRE (potència isotròpica radiada equivalent) sigui inferior a 100 W

45 Campaments juvenils

46 Activitats de garatge i aparcament de vehicles amb una superfície (m2) >2.500 <=2.500 >100

47 Instal·lacions i activitats de neteja de vehicles 48 Centres docents amb un nombre de places determinat >100 <=100 49 Establiments comercials de superfície total (m2) >2500

50 Establiments comercials de superfície total (m2) <=2.500 >400

51 Qualsevol altra activitat o instal·lació amb incidència ambiental i que no estigui inclosa en l'annex I o en l'annex II

*D'acord amb el catàleg previst a la Llei 10/1990 de 15 de juny, sobre policia d'espectacles, activitats recreatives i establiments públics.

8. Règims d’intervenció

A la Taula següent s’esquematitza el règim d’intervenció administrativa dels diferents Ajuntaments que formen part de la Cambra de Sabadell atenent al que disposa l’Ordenança de la intervenció integral de l’Administració ambiental de cada municipi. En cas que l’Ajuntament no hagi aprovat l’Ordenança corresponent, serà d’aplicació el règim general establert a la LIIAA.

Municipi Ordenança reguladora Règim d’intervenció5 Badia del Vallès Àrea d’Urbanisme i Medi Ambient Av. de Burgos s/n 08214-Badia del Vallès Telf. 93.718.22.16

No té ordenança pròpia • Autorització ambiental (Annex I RIIAA) • Llicència ambiental (Annex II RIIAA) • Comunicació (Annex III RIIAA)

5 La tramitació està vinculada a l'Annex del RIIAA o de l’Ordenança aprovada per l’Ajuntament corresponent en què s’inclogui l’activitat en qüestió.

18

Municipi Ordenança reguladora Règim d’intervenció5

Barberà del Vallès Av. Generalitat, 70 08210-Barberà del Vallès Telf. 93.729.71.71

Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’Administració municipal en les activitats i instal·lacions (BOPB núm. 44 de 21/2/2000)

• Autorització ambiental (Annex I RIIAA) • Llicència municipal tipus A (Annex II.1 RIIAA) • Llicència municipal tipus B (Annex II.2 RIIAA i

activitats no incloses en cap annex si tenen incidència ambiental, activitats classificades)

• Permís municipal (Annex III RIIAA i aquelles activitats que sense estar compreses dins de cap annex del RIIAA ni tenint incidència ambiental puguin tenir la consideració de molestes, insalubres, nocives o perilloses, d’acord amb el RAMINP)

Castellar del Vallès Departament d'Activitats. Regidoria d'Urbanisme Pg. Tolrà, 1 08211-Castellar del Vallès Telf. 93.714.40.40

Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions (BOPB núm. 73 de 26/03/2001 / mod. BOPB núm. 308 de 25/12/2003 / mod. BOPB núm. 48 de 25/2/2004)

• Autorització ambiental (Annex I RIIAA) • Llicència municipal ambiental Tipus II.1 i Tipus II.2

(Annex II.1 i II.2 RIIAA i activitats no incloses en cap annex)

• Llicència municipal d’activitats tipus III (Annex III RIIAA i les que corresponguin per superar els paràmetres de l’annex V de l’Ordenança o de la norma que modifiqui l’esmentat annex)

Cerdanyola del Vallès Pl. Francesc Layret s/n 08290-Cerdanyola del Vallès Telf. 93.580.88.88

Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral de l’Administració municipal en les activitats i instal·lacions (BOPB núm. 277 de 19/11/1999 / mod. BOPB núm. 299 de 15/12/2003)



• Permís municipal (Annex III RIIAA excepte les activitats d’argentament de miralls i clínica veterinària)

• Comunicació prèvia (activitats d’argentament de miralls i clínica veterinària)

Montcada i Reixac Àrea de Política Territorial Av. de la Unitat, 6 08110-Montcada i Reixac Telf. 93.572.64.74

Ordenança municipal d’obertura d’establiments i control d’activitats (BOPB núm. 147 de 21/6/1999 / mod. BOPB núm. 44 de 20/2/2001 / mod. BOPB núm. 17 de 20/01/2005)

• Autorització ambiental (Annex I RIIAA) • Llicència municipal ambiental (Annex II.1 i Annex II.2

RIIAA) • Permís municipal ambiental (Annex III RIIAA)

Palau-solità i Plegamans Regidoria d'Urbanisme i Medi Ambient Pl. de la Vila, 1 08184-Palau-solità i Plegamans Telf. 93.864.80.56




• Permís municipal (Annex III RIIAA excepte activitats d’argentament de miralls i clínica veterinària)


Polinyà Àrea del Territori. Secció d'Activitats Pl. de la Vila, 1 08213-Polinyà Telf. 93.713.02.64

Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’Administració municipal en les activitats i instal·lacions (BOPB núm.250, 19/10/1999 / mod. BOPB núm. 246 de 13/10/2004)





Ripollet Regidoria de Comerç i Indústria c. Balmes, 8 08291-Ripollet Telf. 93.580.99.77

No té ordenança pròpia • Autorització ambiental (Annex I) • Llicència ambiental (Annex II) • Comunicació (Annex III)

19

Municipi Ordenança reguladora Règim d’intervenció5

Sabadell Servei Tècnic de Planejament, Gestió i Llicències Àrea de Planificació Urbana, Habitatge i Medi Ambient c. del Sol, 1 08201-Sabadell Telf. 93.745.31.75

Ordenança de tramitació dels expedients urbanístics i d’activitats (BOPB núm. 145 del 17/06/04).

• Autorització ambiental (Annex I RIIAA) • Llicència ambiental (Annex II RIIAA i altres activitats

no incloses en cap dels annexos anteriors però que tinguin incidència ambiental)

• Llicència municipal d’activitats (Annex III RIIAA)

Santa Perpètua de Mogoda Àrea del Territori Pl. de la Vila, 5 08130-Santa Perpètua de la Mogoda Telf. 93.5743234



activitats no incloses en cap annex i no definides com innòcues, que tinguin incidència ambiental -activitats classificades-)

• Permís municipal (Annex III RIIAA, activitats no incloses en cap annex i no definides com a innòcues quan no tinguin incidència ambiental i activitats innòcues que estiguin subjectes a normativa sectorial)

• Llicència d’obertura d’establiments regulada al ROAS (activitats innòcues de l’Annex d’aquesta Ordenança i, fins i tot, quan portin aparellada la realització d’obres que requereixin la presentació d’un projecte tècnic)

Sant Quirze del Vallès Àrea de Territori Pl. de la Vila, 6 08192-Sant Quirze del Vallès Telf. 93.7210149

Ordenança municipal d’activitats (BOPB núm. 298 de 14/12/1999)

• Autorització ambiental (Annex I RIIAA) • Llicència municipal ambiental Tipus 1 (Annex II.1

RIIAA) • Llicència municipal ambiental Tipus 2 (Annex II.2

RIIAA i aquelles activitats que no estiguin incloses en cap annex si tenen incidència ambiental moderada)

• Llicència d'Obertura Municipal (Annex III RIIAA, argentament de miralls i clínica veterinària, i aquelles activitats que no estiguin incloses en cap annex si tenen incidència ambiental baixa)

• Permís municipal (activitats i instal·lacions amb incidència lleu sobre el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones –innòcues-)

Sentmenat Regidoria d’Urbanisme, Medi Natural i Sostenibilitat Pl. de la Vila, 1 08181-Sentmenat Telf. 93.715.30.30

Ordenança reguladora de la intervenció integral en les activitats i instal·lacions (BOPB núm. 125 de 26/5/2003)





20

NORMATIVA BÀSICA D’APLICACIÓ NORMATIVA EUROPEA • Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la

contaminació (DOUE, L 257, 10.10.1996).

NORMATIVA ESTATAL • Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (BOE, núm.157, 02.07.2002).

NORMATIVA AUTONÒMICA • Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de

les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC, núm.4353, 31.03.2005).

• Llei 4/2004, de 1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (DOGC, núm.4167, 05.07.2004).

• Decret 267/2003, de 21 d’octubre, de modificació del Decret 170/1999, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Reglament provisional regulador de les entitats ambientals de control (DOGC, núm.4008, 12.11.2003).

• Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel que s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 (DOGC, núm.3911, 25.06.2003; correcció d’errades DOGC, núm.3914, 30.06.2003).

• Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 (DOGC, núm. 2894, 21.05.1999).

• Decret 170/1999, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Reglament provisional regulador de les entitats ambientals de control (DOGC, núm. 2921, 01.07.1999)

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental (DOGC, núm. 2598, 13.03.1998).

• Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (DOGC, núm. 2066, 23.06.1995).

NORMATIVA MUNICIPAL • Model d’Ordenança tipus reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i

instal·lacions de la Diputació de Barcelona (BOPB, núm.131, Annex I, 02.06.1999; mod. BOPB, núm.131, 01.06.2002).

• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions de l'Ajuntament de Barberà del Vallès (BOPB, núm. 44, 21.02.2000).

• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions de Castellar del Vallès (BOPB, núm.73, 26.03.2001; mod. BOPB núm.308, 25.12.2003; mod. BOPB, núm.48, 25.02.2004).

• Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions de Cerdanyola del Vallès (BOPB, núm. 277, 19.11.1999; mod. BOPB, núm. 299 de 15.12.2003).

• Ordenança municipal d'obertura d'establiments i control d'activitats de Montcada i Reixac (BOPB, núm. 147, 21.06.1999; mod. BOPB, núm. 44, 20.02.2001; mod. BOPB, núm. 17 de 20.01.2005).

• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions de Palau-solità i Plegamans (BOPB, núm. 310, Annex I, 28.12.1999).

• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions de Polinyà (BOPB, núm.250, 19.10.1999; mod. BOPB, núm. 246 de 13.10.2004).

• Ordenança de tramitació dels expedients urbanístics i d’activitats de Sabadell (BOPB, núm. 145, 17.06.2004).

• Ordenança municipal d'activitats de Sant Quirze del Vallès (BOPB, núm. 298, 14.12.1999).

• Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions de Santa Perpètua de Mogoda (BOPB, núm. 187, 06.08.1999).

• Ordenança reguladora de la intervenció integral en les activitats i instal·lacions de Sentmenat (BOPB, núm. 125, 26.05.2003).

1

1. Què podem fer per reduir el consum d’aigua i la seva càrrega contaminant? .................. 2

2. Què és el cànon de l’aigua?.................................................................................................... 2

3. La declaració de l'ús i la contaminació de l'aigua (DUCA) .................................................. 4

4. Quins permisos relacionats amb l’ús de l’aigua necessiten les indústries?..................... 7

5. La concessió administrativa per a la captació d’aigua de fonts pròpies ........................... 7

6. El permís de connexió a la xarxa de clavegueram ............................................................... 7

7. El permís i/o autorització d'abocament ................................................................................. 8

8. Plànol d’emplaçaments de les estacions depuradores d’aigües residuals situades als municipis pertanyents a la Cambra de Comerç de Sabadell ............................................. 13

9. Abocaments prohibits ........................................................................................................... 13

10. Abocaments limitats: Límits d’abocament.......................................................................... 14


2

Les despeses derivades de l’ús de l’aigua a la indústria suposen un cost important a la majoria d’empreses. Els costos de subministrament, els costos de depuració i el cost social de malbaratar un recurs escàs justifiquen àmpliament la necessitat d’aconseguir una millor utilització de l’aigua, sia aplicant mesures de control, minimització i reaprofitament, sia aplicant sistemes que permetin retornar les aigües al medi en condicions mínimes de qualitat.

1. Què podem fer per reduir el consum d’aigua i la seva càrrega contaminant?

• Controlar i mesurar els consums d’aigua a les diferents seccions. • Disminució dels consums específics d’aigua. • Introduir canvis en els processos productius i substitució de productes químics per

consumir i contaminar menys l’aigua. • Potenciar la reutilització de l’aigua residual per a altres usos. • Millorar la qualitat dels efluents.

2. Què és el cànon de l’aigua?

2.a) Què és?

És un impost de finalitat ecològica que s’aplica al territori de Catalunya. Es calcula en base a l’ús real o potencial de l’aigua i la contaminació que el seu abocament, posterior al seu ús, pot produir.

Des de la seva entrada en vigor l’1 d’abril de 2000, aquest tribut substitueix els anteriors cànon d’infrastructura hidràulica i cànon de sanejament i/o tarifa de sanejament.

Es troba regulat pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya. El seu desenvolupament reglamentari es realitza mitjançant el Decret 103/2000, de 6 de març.

2.b) Qui liquida el cànon de l’aigua i com es declaren els consums?

A partir de l’1 de gener de 2005, d’acord amb el Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 103/2000, la liquidació del cànon de l’aigua en el cas dels usuaris industrials i assimilables varia en funció del tipus de tarifació que se’ls aplica i de la procedència del subministrament (fonts pròpies o entitat subministradora).

3

Tipus de tarifació Fonts pròpies Entitat subministradora Tarifació per volum ACA Entitat subministradora Tarifació individualitzada ACA ACA

En el cas d’usuaris industrials i assimilables amb tarifació per volum que consumeixin aigua procedent d’entitat subministradora, serà aquesta entitat la que cobrarà el cànon de l’aigua en la seva facturació.

Si es tracta d’usuaris industrials i assimilables d’aigües de fonts pròpies amb tarifació per volum, el cobrament del tribut és trimestral i se’n fa càrrec l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)1. Per tal que l’ACA pugui efectuar la liquidació corresponent del cànon de l’aigua, s’haurà de presentar la declaració trimestral de volum d’aigua (model B6), dins els 20 dies naturals primers de cada trimestre. Per poder complimentar aquesta declaració, s’haurà de disposar d’instal·lacions per mesurar el volum d’aigua consumida.

A més, i com a novetat a partir de l’1 de gener de 2005, l’ACA també liquida el cànon de l’aigua

1 L'Agència Catalana de l'Aigua és l'Administració Hidràulica de la Generalitat de Catalunya (c. Provença 204-208, 08036, Barcelona, telf.: 93.567.28.00 / fax: 93.567.27.80)

Declaració trimestral de volum d’aigua (model B6)

Font: http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/tributs/b6.pdf

4

en el supòsit de consums d’aigua tant de fonts pròpies com d’entitat subministradora efectuats pels usuaris industrials i assimilables amb tarifació individualitzada. És per això que aquests usuaris també han de presentar a l’ACA la declaració trimestral de volum d’aigua (model B6), dins els 20 dies naturals primers de cada trimestre.

El model B6 es pot trobar a la pàgina web de l’ACA (http://mediambient.gencat.net/aca/).

3. La declaració de l'ús i la contaminació de l'aigua (DUCA)

3.a) Què és i qui l’ha de presentar?

És la declaració que han de presentar els usuaris industrials i assimilables d'aigua següents:

- Persones usuàries industrials i assimilables d’aigua, amb un consum d’aigua superior a 1000 m3 anuals que tinguin per objecte una activitat inclosa en la divisió 05.02 de la secció B i les seccions C, D i E del CCAE-932.

- Persones usuàries industrials i assimilables d’aigua que no estiguin incloses en l’apartat anterior, només estan obligades a la presentació de la declaració en el cas que l’ACA els la requereixi de manera expressa.

3.b) On es presenta?

Davant l’Agència Catalana de l’Aigua. Així mateix, l’ACA ha creat una aplicació (la e-DUCA) que permet realitzar la DUCA generant un fitxer que es pot enviar a l’ACA de dues maneres:

- per correu electrònic, acompanyat de la declaració impresa signada i segellada a l’adreça [email protected], indicant a l’assumpte la referència DUCA H0492. Per tal que la DUCA sigui efectiva, caldrà enviar-la impresa, degudament signada i segellada.

- per internet, mitjançant l’opció Tramitacions en línia del web de l’ACA. En aquest cas, no s’ha de presentar la DUCA impresa. Per utilitzar aquesta opció, és necessari disposar del codi d’usuari i la paraula de pas donats per l’ACA o bé la signatura digital electrònica reconeguda.

3.c) Tipus de declaracions d'ús i contaminació de l'aigua

Hi ha dues tipologies diferents de declaració de l'ús i la contaminació de l'aigua:

2 Decret 97/1995, de 21 de febrer, pel qual s’aprova la Classificació catalana d’activitats econòmiques de 1993 (CCAE-93) (DOGC, núm.2034, 04.04.1995)

5

Declaració abreujada

• L'han de presentar: - els usuaris industrials d’aigua, que tinguin per objecte una activitat inclosa en la divisió 05.02

de la secció B i les seccions C, D i E del CCAE-93 i amb consums d’aigua entre 1.000 i 7.000 m3/any (excepte en els casos que contempla la declaració bàsica per a aquest grup).

- La resta d’establiments que no estiguin obligats a presentar la DUCA bàsica, als quals l’ACA els la requereixi.

• Està integrada pels models de document B1 (1, 2). • La DUCA abreujada és la forma més senzilla de declaració i implica l’aplicació del

cànon de l’aigua segons el sistema ordinari de tarifació per volum.

Models de declaració abreujada de l’ús i la contaminació de l’aigua

Font B1(1): http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/tributs/b1_1.pdf Font B1(2): http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/tributs/b1_2.pdf

6

Declaració bàsica

• L'han de presentar: - els usuaris industrials d’aigua, que tinguin per objecte una activitat inclosa en la secció 05.02

de la secció B i les seccions C, D, i E del CCAE-93 i amb consums d’aigua superior a 7.000 m3,

- els establiments que siguin requerits per l’ACA, - els usuaris industrials d’aigua, que tinguin per objecte una activitat inclosa en la divisió 05.02

de la secció B i les seccions C, D i E del CCAE-93 i amb consums d’aigua entre 1.000 i 7.000 m3/any en els següents dos supòsits: a) quan l’ACA els ho requereixi b) sense necessitat de previ requeriment, en el cas que:

- es superin alguns dels valors de contaminació següents: MES=500 mg/l; MO=750 mg/l

- es disposi d’un sistema de depuració propi (segons annex B-6 del Decret 103/2000)

- les aigües no abocades representin més d’un 50% del consum total. • Està integrada pels models de document B1 (1,2) (idèntics als de la declaració

abreujada), B2 (1,2,3), B3 (1,2), B4 i B5. Aquests models es poden trobar a la pàgina web de l’ACA (http://mediambient.gencat.net/aca/).

• La DUCA bàsica implica l’aplicació del cànon de l’aigua segons el sistema individualitzat, basat en la càrrega contaminant efectivament abocada per l’establiment.

3.d) Característiques comunes dels dos tipus de DUCA

La declaració inicial d’ús i de contaminació, ja sigui bàsica o abreujada, s’ha de presentar dins el termini de tres mesos comptats des de l’entrada en funcionament de l’establiment, i tindrà efectes des de la data d’inici d’activitat.

Les dades consignades en la declaració vigent sigui bàsica o abreujada, s’han d’actualitzar periòdicament, tenint present que el seu termini de validesa és de quatre anys3 i que la nova declaració ha de ser presentada en el darrer trimestre de l’any en què es compleixen els quatre anys de la presentació de la declaració anterior.

Una vegada a l’any es pot presentar una DUCA complementària abans de finalitzar el termini de validesa de quatre anys, per tal d’actualitzar les dades d’ús i de contaminació de l’establiment, en aquells casos en què s’ha produït un canvi substancial:

3 D’acord amb el Decret 407/2005, el període de validesa de la DUCA bàsica passa de 1 a 4 anys. Es manté el període de validesa de la DUCA abreujada en 4 anys.

7

• De les dades generals de l’establiment i/o en el procés productiu • En el tractament de les aigües residuals

4. Quins permisos relacionats amb l’ús de l’aigua necessiten les indústries?

• Concessió administrativa per a la captació d’aigua de fonts pròpies • Permís de connexió a la xarxa • Permís d’abocament

5. La concessió administrativa per a la captació d’aigua de fonts pròpies

5.a) Què és i qui l’ha de sol·licitar?

És l’autorització que ha de sol·licitar aquell que utilitzi privativament aigües de fonts pròpies (pous, cursos fluvials, etc.) per sobre de 7000 m3 anuals.

Les concessions sobre béns de domini públic s’atorguen segons les previsions dels plans hidrològics, en funció d’un ordre de preferència tenint en compte les exigències per a la protecció i la conservació del recurs i de l’entorn. La concessió té caràcter temporal (no superior a setanta-cinc anys) i és revisable en funció que s’hagin modificat els supòsits que van determinar l’atorgament, a petició del concessionari o si així ho exigeix la seva adequació als plans hidrològics.

La concessió, una vegada inscrita en el Registre d’Aigües (registre públic), constitueix un dret defensable davant tercers que ingressa en el patrimoni del titular de l’aprofitament.

5.b) Qui l’atorga?

L’usuari s’haurà d’adreçar a l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic de l’Agència Catalana de l’Aigua.

6. El permís de connexió a la xarxa de clavegueram

6.a) Què és?

És l'autorització administrativa que atorga l'Ajuntament i que permet la connexió del clavegueró a la xarxa pública de clavegueram municipal.

6.b) Qui l'ha de sol·licitar?

Els titulars de les edificacions i establiments comercials o industrials que connectin els seus abocaments a la xarxa de clavegueram.

8

6.c) Què cal per poder connectar-se?

És imprescindible que el clavegueram estigui en servei i l’afluent compleixi les condicions que s’hi estableixen.

7. El permís i/o autorització d'abocament

7.a) Què és?

És l'autorització administrativa necessària per poder abocar aigües residuals. Quan el medi receptor de les aigües és la llera pública (riu) es parla d’autorització d'abocament; mentre que en relació a l'abocament a la xarxa de clavegueram o a la xarxa d'evacuació i sanejament, generalment s’anomena permís d'abocament.

7.b) Qui ha de sol·licitar l’autorització d’abocament?

L’autorització d’abocament l’ha de sol·licitar el titular de qualsevol activitat que aboqui les aigües residuals a la llera pública (riu).

Si es tracta d’una conca intracomunitària, l’Administració hidràulica competent per atorgar l’autorització d’abocament serà l’Agència Catalana de l’Aigua. Si es tracta d’una conca intercomunitària, l’autorització d’abocament serà atorgada per l’organisme de conca corresponent.

La seva sol·licitud (segons model que es pot trobar a la pàgina web de l’ACA: http://mediambient.gencat.net/aca/) s’ha de presentar a l’ACA adjuntant la següent documentació:

- Declaració d’abocament (simplificada o ordinària)4 - Característiques de l’activitat - Localització exacta del punt on es produirà l’evacuació, injecció o dipòsit de les aigües o

productes residuals. - Característiques quantitatives i qualitatives de l’abocament/s. - Descripció succinta de les instal·lacions de depuració o eliminació i de les mesures de seguretat

per evitar abocaments accidentals, així com dels instruments de control. - Cabal màxim que podrà tractar l’estació depuradora. - Projectes d’obres i instal·lacions de depuració, subscrit per un tècnic competent, que s’haurà de

presentar per quadruplicat.

4 Models aprovats per l’Ordre MAH/122/2004, de 13 d’abril (DOGC, núm.4120, 27.04.2004). S’haurà de presentar la declaració d’abocament ordinària, a excepció d’aquells abocaments de naturalesa urbana o assimilable procedents de nuclis aïllats de població de fins a 250 habitants o equivalent i sense possibilitat que formin part d’una aglomeració urbana. En aquest últim cas, hauran de presentar la declaració d’abocament simplificada.

9

- Estudi hidrogeològic preceptiu en cas que l’abocament pugui donar lloc a la infiltració o emmagatzematge de substàncies susceptibles de contaminar aqüífers o aigües subterrànies, que demostri la seva innocuïtat.

- Plànols. - Si una part o la totalitat de les aigües residuals depurades són aplicables a reg (fertirrigació),

presentar una fitxa de reg segons model oficial de l’ACA.

7.c) Qui ha de sol·licitar el permís d’abocament i a on s’ha de dirigir?

El permís d’abocament haurà de sol·licitar-lo, amb caràcter general, el titular de l’activitat generadora d’abocaments d’aigües residuals.

La seva sol·licitud s’ha de tramitar davant de l’ens gestor corresponent i queda condicionada a allò que estableixin els Reglaments corresponents d’aplicació en cada municipi.

El permís d’abocament als serveis públics de sanejament es regula, amb caràcter general, al Reglament dels serveis públics de sanejament aprovat pel Decret 130/2003, normativa d’àmbit autonòmic que va entrar en vigor l’any 2003, sens perjudici de les competències municipals en matèria de clavegueram. D’acord amb el que disposa l’esmentat Reglament:

• Els usuaris i usuàries no domèstics, l’activitat dels quals estigui compresa en les seccions C, D i E del CCAE-93, o sigui, potencialment contaminant o bé que generi abocaments superiors als 6.000 m3/any, resten obligats a obtenir el permís d’abocament al sistema públic de sanejament.

• Si les activitats es troben incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 3/19985, l’obtenció del permís d’abocament se sotmet al règim regulat a la llei esmentada.

• Si les activitats no es troben incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 3/1998, regirà la normativa del procediment administratiu.

Els ens gestors han aprovat els següents Reglaments:

ACA: Reglament dels serveis públics de sanejament a Catalunya (DOGC núm.3894, 29.05.2003)

- Totes les activitats que aboquin les seves aigües residuals a una llera pública, han

d’obtenir obligatòriament l’autorització d’abocament. - L’Agència Catalana de l’Aigua és l'entitat que autoritza els abocaments a les conques

internes de Catalunya. - Les autoritzacions estableixen els límits de qualitat, d'acord amb el text refós de la llei

d’aigües.

5 Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (DOGC, núm.2598, 13.03.1998).

10

- Per a consultes i tràmits dirigir-se a: Agència Catalana de l’Aigua

c. Provença, 204-208 08036 - Barcelona (Telf. 93.567.28.00)

Entitat Metropolitana: Reglament metropolità d’abocament d’aigües residuals (BOPB núm. 142 de 14/06/04)

- El seu Reglament afecta als municipis de Badia del Vallès, Barberà del Vallès,

Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet. - S’utilitza la nomenclatura d’autorització d’abocament per l’abocament al sistema públic

de sanejament tant de titularitat municipal i/o metropolitana. - D’acord amb l’article 25 d’aquest Reglament, hauran d’obtenir l’autorització

d’abocament les següents activitats: a) Totes les instal·lacions amb un cabal d’abocament superior a 6000 m3/any. b) Totes les instal·lacions que, amb independència del cabal referit a l’apartat anterior,

es trobin a les següents classificacions: • Els usuaris l’activitat dels quals estigui compresa en les seccions C, D i E del CCAE-93.

• Totes les activitats que no són contemplades a l’apartat anterior i puguin ser considerades potencialment contaminants per l’Entitat Metropolitana o per l’ACA.

• Totes aquelles altres activitats que, d’acord amb les especificacions del Reial Decret 606/2003, es

troben incloses en la relació que figura a l’annex 5 del Reglament metropolità. - L’abocament d’aigües blanques6 al sistema no s’han d’efectuar conduint-les mitjançant

els sistemes públics de sanejament quan pugui adoptar-se una solució tècnica alternativa perquè a l’entorn de l’activitat hi hagi una xarxa separativa o una llera pública. En cas contrari s’haurà d’obtenir l’autorització d’abocament.

- Els abocaments no domèstics hauran de respectar les limitacions que s’estableixen en el Reglament (veure apartat 10 d’aquest capítol).

- Per a consultes i tràmits dirigir-se a: EMSHTR

Carrer 62, núm. 16-18, edifici B, Zona Franca 08040 – Barcelona

(Telf.: 93.223.51.51)

6 Es tracta d’aigües que no han estat sotmeses a cap procés de transformació de tal manera que la seva potencial capacitat de pertorbació del medi és nul·la.

11

Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs: Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs (BOPB núm.56 de 06/03/91, mod. BOPB núm.148 de 22/06/94; actualment en procés de revisió)

- El seu Reglament afecta als municipis de la demarcació de la Cambra de Comerç de

Sabadell, sempre i quan no formin part de l’EMSHTR i que són: Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat.

- El Reglament del Consorci considera com a usuaris industrials i assimilables, aquells en els que concorri alguna de les següents condicions:

• establiments amb el codi CNAE inclòs en el Grup 2 de l’Annex 2 del Reglament del Consorci.

• els establiments amb activitats industrials que tenen un abocament d’aigües residuals superior a 165.000 m3/any.

• establiments amb una càrrega contaminant superior a 200 habitants equivalents. - Tots els usuaris classificats com a industrials i assimilables (UI) han d’obtenir el permís

d’abocament com a condició prèvia a l’atorgament de la Llicència o Autorització per a la posada en marxa de l’activitat.

- Les activitats industrials i assimilables hauran d’abocar les seves aigües residuals a la xarxa de clavegueram. Només excepcionalment es permetran els abocaments a llera pública; en aquest cas, s’ajustarà al que disposa el text refós de la llei d’aigües7, disposicions complementàries i altra normativa aplicable.

- Per a consultes i tràmits dirigir-se a: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs Av. Sant Julià, 241 (Polígon Industrial El Congost)

08400 – Granollers (Telf.: 93.840.52.70)

Ajuntament de Castellar del Vallès: Ordenança municipal per al control de la contaminació i consum de les aigües residuals de Castellar del Vallès (BOPB núm. 256 de 24/10/92, mod. BOPB núm. 74 de 27/03/2001; actualment en procés de revisió)

- Totes les activitats del terme municipal han d’abocar les aigües residuals a la xarxa de

clavegueram municipal, per donar compliment a l’Ordenança municipal. - Les activitats industrials i assimilables hauran d’abocar les seves aigües residuals a la

7 Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües (BOE, núm.176, 24.07.2001).

12

xarxa de clavegueram municipal. Només excepcionalment es permetran els abocaments a la llera pública, i s’ajustaran al que disposa el text refós de la llei d’aigües, disposicions complementàries i altra normativa aplicable.

- Tots els usuaris estan obligats a sol·licitar el permís municipal d’abocament, per la qual cosa s’haurà d’acreditar que respecten els límits d’abocament que estableix l’Ordenança municipal (veure apartat 10 d’aquest capítol).

- Per a consultes i tràmits dirigir-se a: Ajuntament de Castellar del Vallès

Passeig Tolrà, 1 08211 - Castellar del Vallès

(Telf. 93.714.40.40)

Ajuntament de Sabadell: Ordenança municipal d’abocaments d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram (BOPB núm. 147 de 20/06/01; actualment en procés de revisió)

- Totes les activitats del terme municipal han d’abocar les aigües residuals a la xarxa de

clavegueram municipal, per donar compliment a l’Ordenança municipal. - Els usuaris industrials tenen l’obligació d’obtenir l’autorització o permís d’abocament

que correspongui segons aboquin a llera pública o a la xarxa de clavegueram, respectivament.

- Els usuaris industrials, per tal de poder realitzar abocaments a la xarxa municipal hauran de disposar, així mateix, de la llicència de connexió.

- En el cas de noves activitats, el permís d’abocament es tramitarà conjuntament amb l’autorització ambiental, llicència ambiental o llicència municipal d’activitats.

- Totes les activitats estaran subjectes als límits d’abocament que estableix la Ordenança municipal (veure apartat 10 d’aquest capítol).

- Per a consultes i tràmits dirigir-se a: Ajuntament de Sabadell

Plaça Sant Roc, 1 08201 - Sabadell

(Telf. 93.745.31.00)

13

8. Plànol d’emplaçaments de les estacions depuradores d’aigües residuals situades als municipis pertanyents a la Cambra de Comerç de Sabadell

Estacions depuradores d’aigües residuals urbanes en explotació a 21 de desembre de 2004* (per a aquesta mateixa data no hi ha cap depuradora en construcció prevista a la demarcació de la Cambra)

Telèfon

EDAR de Montcada i Reixac 93.575.01.59

EDAR de Palau-solità i Plegamans (Can Falguera) 93.840.52.70

EDAR de Sabadell (Riu Sec) 93.712.18.15

EDAR de Sabadell (Riu Ripoll) 93.745.14.27

EDAR de Castellar del Vallès 93.714.40.28

*Font: http://mediambient.gencat.net/aca/

9. Abocaments prohibits

Hi ha matèries i substàncies que en cap cas poden abocar-se a xarxa de clavegueram o a llera pública com, per exemple, olis i greixos flotants, pintures, dissolvents, etc., o qualsevol altra substància que pugui dificultar el normal funcionament de la xarxa o alterar el medi aquàtic.

A l’annex I del Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament, es pot trobar la llista completa d’abocaments prohibits.

14

10. Abocaments limitats: Límits d’abocament

Hi ha substàncies que per sobre d’una determinada concentració augmenten la càrrega contaminant de les aigües residuals. Les limitacions d’aquestes concentracions es recullen a la normativa que ha aprovat a l’efecte els ens gestors respectius.

10.a) Abocaments a llera pública (riu)

Les autoritzacions d’abocament limitaran les substàncies perilloses pròpies de l’activitat per assegurar el compliment dels valors límits d’emissió, així com de les normes de qualitat ambiental i objectius de qualitat previstos en els plans hidrològics de conca i en les restants disposicions legals d’aplicació.

10.b) Abocaments a xarxa municipal de clavegueram

Els límits legals d’abocament de cada ens receptor queden recollits a les taules de límits d’abocament que es presenten a continuació:

Reglament dels serveis públics de sanejament a Catalunya (ACA) Els abocaments no domèstics hauran de respectar els límits continguts a l’Annex II del Reglament dels serveis públics de sanejament. Aquests límits són d’aplicació de del 29 de maig de 2005.

Bloc 1: paràmetres tractables a les EDAR i amb impacte poc significatiu sobre els objectius de qualitat del medi receptor

Bloc 2: paràmetres contaminants difícilment tractables a les EDAR i amb un impacte significatiu sobre els objectius de qualitat del medi receptor i els usos potencials de les aigües depurades

Paràmetres Valor Unitats T (ºC) 40 ºC PH (interval) 6-10 pH MES (Matèries en suspensió) 750 mg/l DBO5 750 mg/l O2 DQO 1.500 mg/l O2 Olis i greixos 250 mg/l Clorurs 2.500 mg/l CI- Conductivitat 6.000 µS/cm Diòxid de sofre 15 mg/l SO2 Sulfats 1.000 mg/l −2

4SO

Sulfurs totals 1 mg/l S2- Sulfurs dissolts 0,3 mg/l S2- Fòsfor total 50 mg/l P Nitrats 100 mg/l −

3NO

Amoni 60 mg/l +4NH

Nitrogen orgànic i amoniacal(1) 90 mg/l N

Paràmetres Valor Unitats Cianurs 1 mg/l CN- Índex de fenols 2 mg/l C6H5OH Fluorurs 12 mg/l F- Alumini 20 mg/l Al Arsènic 1 mg/l As Bari 10 mg/l Ba Bor 3 mg/l B Cadmi 0,5 mg/l Cd Coure 3 mg/l Cu Crom hexavalent 0,5 mg/l Cr (VI) Crom total 3 mg/l Cr Estany 5 mg/l Sn Ferro 10 mg/l Fe Manganès 2 mg/l Mn Mercuri 0,1 mg/l Hg Níquel 5 mg/l Ni Plom 1 mg/l Pb Seleni 0,5 mg/l Se Zinc 10 mg/l Zn

15

MI (Matèries inhibidores) 25 Equitox Color Inapreciable en dilució 1/30 Nonilfenol 1 mg/l NP Tensioactius aniònics (2) 6 mg/l LSS Plaguicides totals 0,10 mg/l Hidrocarburs aromàtics policíclics 0,20 mg/l BTEX (3) 5 mg/l Triazines totals 0,30 mg/l Hidrocarburs 15 mg/l AOX (4) 2 mg/l Cl Cloroform 1 mg/l Cl3CH 1,2 Dicloroetà 0,4 mg/l Cl2C2H4 Tricloroetilè (TRI) 0,4 mg/l Cl3C2H Percloroetilè (PER) 0,4 mg/l Cl4C2 Triclorobenzè 0,2 mg/l Cl3C6H3 Tetraclorur de carboni 1 mg/l Cl4C Tributilestany 0,10 mg/l

1. Nitrogen amoniacal + orgànic determinat d’acord amb el mètode Kjeldahl. 2. Substàncies actives amb el blau de metilè expressades com lauril sulfat sòdic (LSS). 3. Suma de benzè, toluè, etilbenzè i xilè. 4. Es podran contemplar valors superiors d’AOX en aquells casos on es compleixin els valors d’organoclorats individualitzats de la taula de referència. Qualsevol compost inclòs a la legislació indicada, tot i que no figuri a la present taula podrà ser objecte de limitació d’abocament.

Font: Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament.

Reglament de l’Entitat Metropolitana sobre abocaments d’aigües residuals Aquest Reglament ja ha incorporat en el seu Annex II els límits establerts en el Reglament dels serveis públics de sanejament, els quals són d’aplicació des del 29 de maig de 2005. Per tant, els límits del Reglament Metropolità d’Abocament d’Aigües Residuals de l’any 2000 (BOPB, núm.59, 09.03.2000) ja no s’utilitzen.

Les indústries que disposin d’autorització d’abocament en vigor han disposat d’un termini de dos anys, això és, fins el 29 de maig de 2005, per adaptar-se als límits i condicions del Reglament metropolità.

Per altra banda, les indústries que ja disposen d’autorització d’abocament amb anterioritat al 15 de juny de 2004 hauran de sol·licitar la revisió de la corresponent autorització d’abocament abans del 31 de desembre de 2008 en els termes establerts en el present Reglament.

Bloc 1: paràmetres tractables a les EDAR i amb impacte poc significatiu sobre els objectius de qualitat del medi receptor

Bloc 2: paràmetres contaminants difícilment tractables a les EDAR i amb un impacte significatiu sobre els objectius de qualitat del medi receptor i els usos potencials de les aigües depurades

Paràmetres Valor Unitats T (ºC) 40 ºC PH (interval) 6-10 pH MES (Matèries en suspensió) 750 mg/l DQO 1.500 mg/l O2 TOC (carboni orgànic total) 450 mg/l C Olis i greixos 250 mg/l Clorurs 2.500 mg/l CI- Conductivitat 6.000 µS/cm Diòxid de sofre 15 mg/l SO2

Paràmetres Valor Unitats Cianurs totals 1 mg/l CN- Índex de fenols 2 mg/l C6H5OH Fluorurs 12 mg/l F- Alumini 20 mg/l Al Antimoni 1 mg/l Sb Arsènic 1 mg/l As Bari 10 mg/l Ba Bor 3 mg/l B Cadmi 0,5 mg/l Cd

16

Sulfats 1.000 mg/l −24SO

Sulfurs totals 1 mg/l S2- Sulfurs dissolts 0,3 mg/l S2- Fòsfor total 50 mg/l P Nitrats 100 mg/l −

3NO

Amoni 60 mg/l +4NH

Nitrogen orgànic i amoniacal(1) 90 mg/l N

Coure (2) 3 mg/l Cu Crom hexavalent 0,5 mg/l Cr (VI) Crom total (2) 3 mg/l Cr Estany 5 mg/l Sn Ferro 10 mg/l Fe Manganès 2 mg/l Mn Mercuri 0,1 mg/l Hg Molibdè 1 mg/l Mo Níquel (2) 5 mg/l Ni Plom 1 mg/l Pb Seleni 0,5 mg/l Se Zinc (2) 10 mg/l Zn ? Metalls: Al+Cr+Cu+Ni+Zn 15 mg/l Al+Cr+Cu+Ni+Zn

MI (Matèries inhibidores) 25 Equitox Color Inapreciable en dilució 1/30 Nonilfenol 1 mg/l NP Tensioactius aniònics (3) 6 mg/l LSS Plaguicides totals 0,10 mg/l HAP (Hidrocarburs aromàtics policíclics) 0,20 mg/l BTEX (4) 5 mg/l Triazines totals 0,30 mg/l Hidrocarburs 15 mg/l AOX 2 mg/l Cl Cloroform 1 mg/l Cl3CH 1,2 -dicloroetà 0,4 mg/l Cl2C2H4 Tricloroetilè (TRI) 0,4 mg/l Cl3C2H Percloroetilè (PER) 0,4 mg/l Cl4C2 Triclorobenzè 0,2 mg/l Cl3C6H3 Tetraclorur de carboni 1 mg/l Cl4C Tributilestany 0,10 mg/l

1. Nitrogen amoniacal + orgànic determinat d’acord amb el mètode Kjeldahl. 2. En els sistemes de Gavà-Viladecans i de Sant Feliu de Llobregat, per a aquest paràmetres, s’aplicaran els límits següents:

Coure Crom Total Zinc Níquel

1 1 5 2

mg/l mg/l mg/l mg/l

Cu Cr Zn Ni

3. Substàncies actives amb el blau de metilè expressades com a lauril sulfat sòdic (LSS). 4. Suma de benzè, toluè, etilbenzè i xilè. Qualsevol compost inclòs a la legislació indicada a l’inici d’aquest annex, tot i que no figuri a la present taula, podrà ser objecte de limitació d’abocament.

Font: Reglament metropolità d’abocament d’aigües residuals

Consorci per a la defensa de la Conca del Riu Besòs

El Consorci per a la defensa de la Conca del Riu Besòs actualment està adequant el seu Reglament en matèria d’abocament d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram al Decret autonòmic 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament, tot i que encara no s’ha aprovat definitivament.

17

Ajuntament de Castellar del Vallès

Actualment està en procés de revisió l’Ordenança relativa a l’abocament d’aigües residuals en matèria de clavegueram de l’Ajuntament de Castellar del Vallès per tal d’adequar-la al Decret 130/2003. Pel que fa als paràmetres i valors màxims permesos en els abocaments des del 29 de maig de 2005 s’apliquen els valors que estableix el Decret 130/2003.

Ajuntament de Sabadell

Actualment està en procés de revisió l’Ordenança relativa a l’abocament d’aigües residuals en matèria de clavegueram de l’Ajuntament de Sabadell per tal d’adequar-la al Decret 130/2003. Pel que fa als paràmetres i valors màxims permesos en els abocaments des del 29 de maig de 2005 s’apliquen els valors que estableix el Decret 130/2003.

18

NORMATIVA BÀSICA D’APLICACIÓ NORMATIVA EUROPEA • Decisió 2455/2001/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2001, pel que s’aprova la llista de

substàncies prioritàries a l’àmbit de la política d’aigües, i per la que es modifica la Directiva 2000/60/CE (DOCE, L 331, 15.12.2001).

• Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (DOCE, L 327, 22.12.2000).

• Directiva 98/83/CE del Consell, de 3 de novembre de 1998, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà (DOCE, L 330, 05.12.1998).

• Directiva 76/464/CE del Consell, de 4 de maig, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat (DOCE, L 129, 18.05.1976).

NORMATIVA ESTATAL • Ordre MAM/1873/2004, de 2 de juny, pel la que s’aproven els models oficials per a la declaració d’abocament i es

desenvolupen determinats aspectes relatius a l’autorització d’abocament i liquidació del cànon de control d’abocaments regulats en el Reial Decret 606/2003, de 23 de maig (BOE, núm.147, 18.06.2004).

• Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel que es modifica el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel que s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic (BOE, núm.135, 06.06.2003).

• Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, que estableix els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà (BOE, núm.45, 21.02.2003).

• Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües (BOE, núm.176, 24.07.2001).

• Reial Decret 995/2000, de 2 de juny, pel qual es fixen objectius de qualitat per a determinades substàncies contaminants i es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril (BOE, núm.147, 20.06.2000).

• Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel que s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic (BOE, núm. 103, 30.04.1986).

NORMATIVA AUTONÒMICA • Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels

tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (DOGC, núm.4350, 24.03.2005).

• Ordre MAH/122/2004, de 13 d’abril, per la qual s’aproven els models de declaració d’abocament (DOGC, núm.4120, 27.04.2004).

• Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (DOGC, núm.4015, 21.11.2003).

• Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament (DOGC, núm.3894, 29.05.2003).

• Decret 103/2000, de 6 de març, pel que s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (DOGC, núm.3097, 13.03.2000; mod. per l’ordre MAB/196/2002, de 7 de juny).

• Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d’abocaments d’aigües residuals (DOGC, núm.2180, 11.03.1996).

NORMATIVA SUPRAMUNICIPAL • Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals de l’Entitat Metropolitana (BOPB, núm.142, 14.06.2004). • Reglament regulador d'abocaments d'aigües residuals del Consorci per a la Defensa del riu Besòs (BOPB, núm. 56,

06.03.1991; modificació BOPB, núm. 14, 22.06.1994; actualment en revisió).

NORMATIVA MUNICIPAL • Ordenança municipal pel control de la contaminació i consum de les aigües residuals de Castellar del Vallès (BOPB,

núm.256, 24.10.1992; modificació BOPB, núm.74, 27.03.2001; actualment en procés de revisió d’acord amb el Decret 130/20003).

• Ordenança municipal d’abocaments d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram (BOPB, núm.61, 12.03.2001; actualment en procés de revisió d’acord amb el Decret 130/20003).

1

1. Les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera ................................................ 2

2. Les emissions a l’atmosfera i els nivells d'immissió .......................................................... 6

3. El control i la inspecció de les emissions industrials ......................................................... 9

4. Llibres de registre per a processos industrials i per a instal·lacions de combustió ..... 11

5. Foment de la reducció d’emissions .................................................................................... 13

6. Limitacions a les emissions................................................................................................. 13

7. EPER: Registre Europeu d’Emissions Contaminants ....................................................... 30

8. Protocol de Kioto: Comerç de drets d’emissió .................................................................. 31


2

L’aire és una mescla natural de gasos i partícules de diferent composició. La contaminació atmosfèrica es produeix quan l’atmosfera conté substàncies alienes a la seva composició normal o quan la concentració d’alguna substància que naturalment hi és present està per sobre del seu nivell ambiental natural. Aquestes substàncies poden tenir origen natural (volcans, oceans, incendis, etc.) o poden ser introduïdes per activitats humanes ( trànsit, activitats industrials, etc..).

1. Les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera

1.a) Què són?

S’entén per activitats potencialment contaminants de l’atmosfera aquelles que, per la seva pròpia naturalesa o pels processos tecnològics emprats, constitueixen o poden constituir un focus de contaminació atmosfèrica.

1.b) Com es classifiquen?

La classificació de les activitats industrials, d’acord amb el seu grau potencial de contaminació, està en règim transitori entre la classificació establerta al Catàleg d'Activitats Industrials Potencialment Contaminants de l'Atmosfera (CAPCA)1 i la de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental (LIIAA).

El CAPCA és una eina documental que classifica les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera per sectors d’activitat (energia, mineria, siderúrgia i foneria, metal·lúrgia no fèrrica, química, tèxtil, etc..) i en funció del tipus i quantitat de contaminant emès. A continuació es recullen els grups que estableix el CAPCA:

Activitats Grup A Indica les activitats amb un elevat grau potencial de contaminació a l’atmosfera. Activitats Grup B Indica les activitats amb un moderat grau potencial de contaminació a l’atmosfera. Activitats Grup C Indica les activitats amb un baix grau potencial de contaminació a l’atmosfera.

La LIIAA comporta la instauració d’un nou model de classificació de les activitats potencialment contaminants en funció de la incidència ambiental que puguin tenir sobre diferents vectors ambientals (atmosfera però també aigua, residus, etc.), distingint aquests tres grups:

1 Aprovat pel Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre (DOGC, núm.919, 25.11.1987).

3

Activitats Annex I Indica les activitats amb un alt potencial contaminant. Activitats Annex II (II.1 i II.2) Indica les activitats amb un moderat potencial contaminant. Activitats Annex III Indica les activitats amb un baix potencial contaminant.

La LIIAA, que va entrar en vigor el 30 de juny de 1999, suposa la introducció d’un nou règim d’intervenció administrativa a Catalunya. Les activitats existents a la seva entrada en vigor disposen d’un període per adequar-se a les seves exigències (veure capítol relatiu a La intervenció integral de l’administració en les activitats). En el moment que les activitats existents s’hagin adequat a la LIIAA, aquestes activitats s’hauran de sotmetre als controls integrats que estableix la LIIAA i no als controls atmosfèrics del CAPCA.

1.c) Quina classificació s’aplica a la meva activitat?

S’hauran de distingir els següents supòsits:

• Activitats de nova implantació: La classificació de referència és la que estableix la LIIAA (veure capítol relatiu a La intervenció integral de l’administració en les activitats).

• Activitats existents a l’entrada en vigor de la LIIAA: La classificació de referència és la que estableix el CAPCA (veure Taula CAPCA a continuació), si bé en el moment en què es produeixi l’adequació d’aquestes activitats als règims que estableix la LIIAA s’aplicarà la classificació que recull la LIIAA.

Classificació de les activitats CAPCA LIIAA Grup A Annex I Grup B Annex II.1 i Annex II.2 Grup C Annex III

4

Catàleg d'Activitats Industrials Potencialment Contaminants de l'Atmosfera (CAPCA) 1. Energia Grup A Generadors a.1) Centrals tèrmiques (excepte les centrals nuclears) i altres instal·lacions de combustió, de potència total instal·lada igual o superior a 50 MW. Petroli a.2) Refineries de petroli. Grup B Generadors b.1) Centrals tèrmiques de potència total instal·lada inferior a 50 MW. b.2) Generadors de vapor de capacitat igual o superior a 20 tones de vapor per hora i generadors de calor de potència calorífica igual o superior a 15.000 tèrmies per hora. Carbó b.3) Fabricació d'aglomerats i briquetes de carbó. b.4) Instal·lacions de condicionament i tractament del carbó (picolament, mòlta i garbellament).

b.5) Carbonització de la fusta (carbó vegetal) quan es tracti d'una indústria fixa extensiva. Gas b.6) Fabricació de gas manufacturat per destil·lació del carbó. Grup C Generadors c.1) Generadors de vapor de capacitat inferior a 20 tones de vapor per hora i generadors de calor de potència calorífica inferior a 15.000 tèrmies per hora. Si diverses instal·lacions aïllades desemboquen en una sola xemeneia comuna, s'aplicarà a aquests efectes la suma de la potència dels equips o instal·lacions aïllades. Gas c.2) Fabricació de gas manufacturat per Cracking catalític de naftes.

2. Mineria Grup A a.1) Torrada, calcinació, aglomeració i sinterització de minerals. a.2) Fabricació de perlita expandida. Grup B b.1) Extracció de roques, pedres, graves i sorres (pedreres) b.2) Instal·lacions de tractament de pedres, sorres, còdols i altres productes minerals (picolament, esmicolament, trituració, polvoritzat, mòlta, tamisat, garbellament, mescla, rentat i assecat) quan la capacitat és igual o superior a 200.000 tones anuals, o per a qualsevol capacitat quan la instal·lació es trobi a menys de 500 metres d'un nucli de població.

b.3) Instal·lacions de manutenció i transport en les explotacions mineres. Grup C c.1) Instal·lacions de tractament de pedres, sorres, còdols i altres productes minerals (picament, picolament, trituració, polvoritzat, mòlta, tamisat, garbellament, mescla, rentat i ensacament) quan la capacitat és inferior a 200.000 tones anuals. c.2) Tallat, serrat i poliment, per mitjans mecànics, de roques i pedres naturals.

3. Siderúrgia i foneria Grup A a.1) Siderúrgia integral. a.2) Aglomeració de minerals. a.3) Coqueries. a.4) Forn alt. a.5) Procés Martín Siemens. a.6) Acereries LD. a.7) Convertidors. a.8) Fabricació d'acer en forns elèctrics de capacitat total de la planta igual o superior a 10 tones. a.9) Fosa d'acer (arc, Siemens o inducció) de capacitat total igual o superior a 10 tones. a.10) Fosa de ferro (cubilot, reverber o elèctric) de capacitat total igual o superior a 10 tones. a.11) Ferro-aliatges quan la potència del forn sobrepassa els 100 kW.

Grup B b.1) Aliatge d'acer (arc, Siemens o inducció) de capacitat total inferior a 10 tones. b.2) Aliatge de ferro (cubilot, reverber o elèctric) de capacitat total inferior a 10 tones. b.3) Ferro-aliatges quan la potència del forn és igual o inferior a 100 kW. b.4) Tractament d'escòries siderúrgiques i de foneria. Grup C c.1) Tractament tèrmic de metalls fèrrics o no fèrrics. c.2) Operacions d'emmotllament i tractament de sorres de foneria i altres matèries d'emmotllar. c.3) Forns de laminat i conformat de planxes i perfils.

4. Metal·lúrgia no fèrrica Grup A a.1) Producció d'alumini. a.2) Producció i afinament de coure. a.3) Fusió de llautó o bronze en cubilot, reverber i rotatiu. a.4) Producció i afinat de plom. a.5) Producció de plom de segona fusió. a.6) Producció de zenc. a.7) Producció de zenc de segona fusió. a.8) Producció d'antimoni, cadmi, crom, magnesi, manganès, estany i mercuri. Grup B b.1) Fusió de llautó o bronze en forns de gresol i elèctrics. b.2) Electròlisi del zenc. b.3) Producció de sílico-aliatges, llevat del ferro-silici, quan la potència dels forns és igual o superior a 100 kW.

b.4) Producció de metalls i aliatges per electròlisi ígnia, quan la potència dels forns és més gran de 25 kW. b.5) Recuperació dels metalls no fèrrics mitjançant tractament per fusió de ferralles, quan no estan inclosos en el Grup A. b.6) Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i transport de minerals dins les plantes metal·lúrgiques. b.7) Aliatges de metall amb injecció de fòsfor. Grup C c.1) Afinat de metalls, llevat del plom i del coure. c.2) Sílico-aliatges, llevat del ferro-silici, quan la potència del forn és inferior a 100 kW. c.3) Refosa de metalls no fèrrics.

5. Transformats metàl·lics Grup B b.1) Esmaltat de conductors de coure. b.2) Galvanitzat, estanyadura i emplomat de ferro o revestiments amb un metall qualsevol per immersió en bany de metall fos. b.3) Fabricació de plaques d'acumuladors de plom amb capacitat igual o superior a 1.000 tones anuals.

Grup C c.1) Fabricació de plaques d'acumuladors de plom amb capacitat inferior a 1.000 tones anuals. c.2) Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars.

6. Indústries químiques i connexes Grup A Indústria inorgànica de base i intermèdia a.1) Àcid cianhídric, les seves sals i derivats (producció i utilització). a.2) Àcids clorhídric, fluorhídric, fosfòric, nítric i sulfúric. a.3) Carbur de calci. a.4) Clor. a.5) Fluorurs. a.6) Arsènic i els seus compostos i processos que els desprenen. a.7) Sofre i tractament de sulfurs minerals.

Colorants b.24) Colorants orgànics sintètics. Pigments b.25) Litopó, blau d'ultramar, blau de Prússia i peròxid de ferro. Sabons i detergents b.26) Detergents sintètics.

5

Catàleg d'Activitats Industrials Potencialment Contaminants de l'Atmosfera (CAPCA) a.8) Clorurs, oxiclorurs i sulfurs de carboni, sofre i fòsfor. a.9) Fòsfor. a.10) Gasos per a síntesi química que emeten contaminants inclosos a l'Annex 3 del Decret 833/1975. Indústria orgànica de base i intermèdia a.11) Acrilonitril. a.12) Anhídrid ftàlic. a.13) Betum, brea i asfalt de petroli. a.14) Coc de petroli. a.15) Derivats orgànics de sofre, clor, plom i mercuri. a.16) Destil·lació de la fusta. a.17) Grafit artificial per a elèctrodes. a.18) Hidrocarburs alifàtics i els seus derivats. a.19) Hidrocarburs aromàtics. a.20) Monòmers i polímers. Adobs a.21) Adobs orgànics i inorgànics. Pigments a.22) Biòxid de titani. a.23) Negre de fum. a.24) Òxid de zenc. Plàstics i cautxús a.25) Cel·luloide i nitrocel·lulosa. Paper i pastes de paper a.26) Fabricació de cel·lulosa i pasta de paper. Plaguicides a.27) Plaguicides i herbicides. Esmalts a.28) Esmalts vitrificables o cuites de vidre per a esmalts. Grup B Indústria inorgànica de base i intermèdia b.1) Albúmina. b.2) Amoníac. b.3) Carburs metàl·lics, llevat del calci. b.4) Clorur d'amoni. b.5) Derivats inorgànics del mercuri. b.6) Halògens i els seus hidràcids no especificats en el Grup A. b.7) Nitrat de ferro. b.8) Òxids de plom (minilitargiri) i carbonat de plom (blanc de plom). b.9) Sals de coure. b.10) Seleni i els seus derivats. b.11) Sulfur sòdic. b.12) Silicats sòlids. Indústria orgànica de base i intermèdia b.13) Àcids grassos industrials. b.14) Amines. b.15) Benzol brut. b.16) Destil·lació del quitrà d'hulla. b.17) Fenol, cresols i nitrofenols. b.18) Formol, acetaldehid i acroleïna i els seus derivats. b.19) Hidrocarburs halogenats. b.20) Síntesi d'isocianats. b.21) Fabricació d'àcid isocianúric i derivats halogenats. b.22) Mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees. b.23) Piridina i metilpiridina (picolines) i cloropicrina.

b.27) Sulfonació i oxietilació d'alcohol grassos. Plàstics i cautxús b.28) Cautxú regenerat. b.29) Cautxú sintètic. b.30) Ebonita. b.31) Cautxú nitrílic i halogenat. b.32) Fil de làtex. b.33) Producció de plàstic per a l'emmotllat. Fibres artificials i sintètiques b.34) Fibres sintètiques no especificades en el Grup A. Transformació de plàstics b.35) Guarniments de fricció que utilitzin resines fenoplàstiques. Hidrats de carboni i coles b.36) Midó. b.37) Coles i gelatines. Grup C Indústria inorgànica de base i intermèdia c.1) Clorur de ferro. c.2) Compostos de cadmi, zenc, crom, magnesi, manganès i coure. Indústria orgànica de base i intermèdia c.3) Aromàtics nitrats. c.4) Àcids: fòrmic, acètic, oxàlic, adípic, làctic, salicílic, maleat ftàlic. c.5) Anhídrid acètic i maleic. Fotografia c.6) Recuperació de l'argent per a tractament de productes fotogràfics. Resines c.7) Resines sintètiques. c.8) Fosa de resines naturals. Pintures, tintes i vernissos c.9) Vernissos i laques. c.10) Pintures. c.11) Tintes d'impremta. Olis i grasses c.12) Oxidació d'olis vegetals. c.13) Sulfitació i sulfatació d'olis. Indústria farmacèutica c.14) Fabricació de productes farmacèutics de base. Sabons i detergents c.15) Formulació detergents sòlids. c.16) Saponificació i cocció del sabó. Ceres i parafines c.17) Emmotllat per fusió d'objectes parafínics.

7. Indústria tèxtil Grup B b.1) Filatura de fibres minerals llevat de l'amiant. Grup C c.1) Rentat i escardussament de la llana. c.2) Amaratge del lli, cànem i altres fibres tèxtils.

c.3) Filatura del capoll del cuc de seda. c.4) Feltres i buates. c.5) Instal·lacions de neteja en sec.

8. Indústria alimentària Grup B b.1) Sucreres, inclòs el dipòsit de polpes humides de remolatxa. b.2) Malteries. b.3) Producció de conserves, olis i farines de peix. b.4) Producció d'olis i grasses d'origen animal i vegetal. b.5) Producció de farines d'ossos i glútens de pells. b.6) Producció de llevat. b.7) Torrat i torrefacció del cafè, cacau, malta, xicoira i similars.

b.8) Escorxadors Grup C c.1) Cerveseries. c.2) Destil·leries d'alcohol i fabricació d'aiguardents. c.3) Preparació de productes opoteràpics i d'extractes o concentrats de carn, peix i altres matèries animals.

9. Indústria de la fusta, suro i mobles Grup C c.1) Serrat i especejament de la fusta i suro. c.2) Taulers aglomerats i de fibres. c.3) Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleums.

c.4) Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota, quitrà i altres productes per a la seva conservació.

6

Catàleg d'Activitats Industrials Potencialment Contaminants de l'Atmosfera (CAPCA) 10. Indústria de materials per a la construcció Grup A a.1) Fabricació de clínquer i ciment. a.2) Fabricació de calç i guix quan la capacitat de la planta sigui igual o superior a 5.000 t/a. a.3) Fabricació de vidre quan la capacitat sigui igual o superior a 100 t/d. Grup B b.1) Fabricació de calç i guix quan la capacitat de la planta és inferior a 5.000 t/a.

b.2) Fabricació de ceràmica per a construcció, refractaris, porcellana, gres i similars. b.3) Fabricació de vidre quan la capacitat sigui inferior a 100 t/d. b.4) Plantes de preparació de formigó. b.5) Plantes de preparació i ensacat de ciments especials. b.6) Fabricació de llanes o fibres minerals, llevat de l'amiant. b.7) Fabricació de productes de fibrociment, llevat de l'amiant.

11. Indústria de la pell Grup A a.1) Tractament i adobat de cuiros i pells.

12. Indústries fabrils i activitats diverses Grup A a.1) Incineradors de residus urbans. a.2) Incineradors i combustions de residus i deixalles industrials. a.3) Plantes de tractament (eliminació o recuperació) de residus urbans amb capacitat igual o superior a 150 tones diàries. a.4) Incineració de fangs de planta depuradora d'aigües residuals. a.5) Plantes de tractament de pneumàtics usats. a.6) Plantes de tractament (eliminació o recuperació) de residus industrials. a.7) Instal·lacions d'extracció i fabricació a base d'amiant. Grup B b.1) Utilització d'olis usats com a combustibles o barrejats en qualsevol preparació amb altres. b.2) Emmagatzematge o manipulació de minerals, combustibles sòlids i altres materials i residus pulverulents. b.3) Aplicació en fred de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport i la seva cuita i secat, quan la quantitat emmagatzemada en els tallers és igual o superior a 1.000 kg. b.4) Forns crematoris (hospitals i cementiris). b.5) Instal·lacions trituradores de ferralla. b.6) Plantes de recuperació de metall per combustió de residus i de deixalles. b.7) Plantes de tractament (eliminació o recuperació) de residus urbans amb capacitat inferior a 150 tones diàries.

b.8) Recuperació i tractament d'olis pesants. b.9) Instal·lacions de secat amb llit fluid, forn rotatori i d'altres. Grup C c.1) Aplicació en fred de vernissos no grassos, pintures, laques i tintes d'impressió sobre qualsevol suport i la seva cuita o secat, quan la quantitat emmagatzemada en el taller és inferior a 1.000 kg. c.2) Aplicació sobre qualsevol suport (fusta, cuiro, cartó, plàstics, fibres sintètiques, teixits, feltre, metall, etc.) d'asfalt, materials bituminosos o olis asfàltics de vernissos grassos i olis secants per a l'obtenció de paper recobert, teixits recoberts, hules, cuiros artificials, teles i papers oliats i linòleums. c.3) Argentat de miralls. c.4) Activitats que tenen focus d'emissions que en conjunt totalitzen 36 tones per any, o més, d'emissió contínua d'un qualsevol dels contaminants principals: SO2 CO, NOx, hidrocarburs, pols i fums. c.5) Plaquetes per a frens (guarniments). c.6) Instal·lacions de sorrejat de sorra, grava menuda o uns altres abrasius. c.7) Instal·lacions de recuperació de dissolvents. c.8) Emmagatzematge o envasat de dissolvents i productes químics. c.9) Envasament d'aerosols. c.10) Operacions de mòlta i envasat de productes pulverulents.

13. Activitats agrícoles i agroindustrials Grup B b.1) Deshidratació de la userda. b.2) Extracció d'olis vegetals. b.3) Fabricació i assecat de pinsos i processat de cereals en gra. b.4) Tractament, transformació i torrat de cossos, matèries i despulles d'animals amb vistes a l'extracció de cossos grassos, fabricació d'adobs o obtenció d'altres subproductes

Grup C c.1) Assecatge del pòsit del vi. c.2) Assecatge del llúpol amb sofre. c.3) Assecatge de farratges i cereals. c.4) Desmotat del cotó

2. Les emissions a l’atmosfera i els nivells d'immissió

Les emissions atmosfèriques es poden definir com l'abocament de substàncies a l'atmosfera en un punt concret; tant pot ser el tub d'escapament d'un automòbil, la xemeneia d'una fàbrica, una determinada zona industrial o de trànsit intens o, fins i tot, una ciutat sencera. En tot cas, s'entén com emissió la producció i alliberament de substàncies contaminants. Aquestes substàncies es mouen, es transporten i es transformen afectant a receptors com ara les persones, els animals i el medi natural; aquest procés s'anomena dispersió.

Nivell d’immissió fa referència a la concentració de contaminants presents a l’aire que es pot registrar en un punt determinat, independentment de la font d’on prové. Aquests nivells d’immissió o de qualitat de l’aire són els que determinen l’efecte d’un contaminant sobre la salut o el medi ambient.

7

2.a) Tipologia

Emissions puntuals: produïdes per focus fixos, permanents o esporàdics (xemeneies, conduccions i, en general, qualsevol sortida conduïda de fums o gasos) o focus mòbils (vehicles).

Emissions difuses: són les emeses per un conjunt de fonts que no tenen una localització puntual o que no són conduïdes a una sortida concreta (evaporacions, moviments d’àrids, abocadors, polígons industrials, calefaccions, etc.).

2.b) Quins són els contaminants atmosfèrics més significatius a avaluar?

Els contaminants més importants, segons la composició química, són:

• Partícules: segons la mida són sedimentables, en suspensió, respirables o fums. • Compostos de sofre: SO2, HS2, H 2SO4 • Compostos de nitrogen: NO, NO2, NOx, NH3 • Compostos de carboni: CO, CO2, CH4, HCT, etc. • Halògens i compostos halogenats: Cl2, HCl, HF, CFC • Oxidants fotoquímics: ozó, peròxids, etc.

2.c) Quines activitats poden ser les principals fonts emissores de contaminants?

La següent taula mostra les característiques i les fonts principals dels contaminants més importants que actualment es mesuren:

SO2 (diòxid de sofre) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Gas incolor i d’olor forta i sufocant • En una atmosfera humida es transforma en

àcid sulfúric i causa la deposició àcida • A partir de concentracions >0,1 ppm es

produeix una important reducció de la visibilitat

• Refineries de petroli • Transport: principalment vehicles de gasoil • Centrals tèrmiques • Combustió de carburants: líquids i sòlids • Cimenteres

NO2 (diòxid de nitrogen) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Gas de color amarronat i d'olor irritant • Tòxic a altes concentracions • Intervé en la formació de la boira fotoquímica

• Transport • Centrals tèrmiques • Combustió de carburants: gas natural, líquids i sòlids • Incineradores • Cimenteres • Fàbriques de vidre • Refineries

O3 (ozó) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Gas incolor i d’olor agradable • Molt oxidant i irritant

• És un contaminant secundari, és a dir, no és emès per cap focus • D'origen fotoquímic, és a dir, es forma per l'acció de la llum solar i

en presència d'òxids de nitrogen i hidrocarburs

8

H2S (sulfur d'hidrogen) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Gas incolor i amb forta olor (olor a ous podrits) • Límit olfactible molt baix (a partir de 2 ppb) • Tòxic a altes concentracions i a exposicions

curtes de temps

• Fabricació de pasta de paper • Refineries • Indústria de curtits • Depuradores d’aigües residuals

CO (monòxid de carboni) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Gas inodor i incolor • Tòxic a altes concentracions i a exposicions

curtes de temps • Gran indicador del trànsit

• Transport: principalment vehicles de gasolina • Centrals tèrmiques • Combustió de carburants: gas natural, líquids i sòlids • Incineradores • Cremacions agrícoles • Refineries • Cimenteres • Fàbriques de vidre i de ceràmica

PST (partícules totals en suspensió) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Matèria en suspensió a l’aire • ST: partícules de diàmetre <30µm • PM10: partícules de diàmetre <10µm • FN (fums negres): partícules de diàmetre <1µm

• Centrals Tèrmiques • Foneries • Processos de molturació • Incineradores • Plantes asfàltiques • Fàbriques de vidre • Fàbriques de ceràmica • Combustió de carburants: líquids i sòlids • Transport: principalment vehicles de gasolina • Cimenteres i mineries • Extracció d'àrids • Cremacions agrícoles • Refineries

HCT (hidrocarburs totals) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Família de compostos formats per hidrogen i

carboni • Intervenen en la formació de la boira

fotoquímica • Combinats amb altres elements, provoquen

problemes de males olors • També anomenats VOC (Compostos Orgànics

Volàtils)

• Evaporacions i combustions de matèria orgànica • Transport • Fabricació de pintures • Pèrdues en processos industrials • Refineries • Indústria química • Depuradores d'aigües residuals • Indústria d’adobs • Indústria que utilitza dissolvents

Pb (plom) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Metall pesant, sòlid, que queda en suspensió

amb les partícules • Tòxic a altes concentracions • Indicador del trànsit de vehicles lleugers

(benzina)

• Vehicles de gasolina • Foneries de recuperació de plom • Fàbriques de ceràmica

9

Cl2 (clor) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Gas de color groc-verdós i d’olor sufocant • Tòxic a altes concentracions

• Petroquímiques • Indústria química

HCl (clorur d’hidrogen) Característiques Fonts emissores antropogèniques • Gas incolor d’olor intensa i irritant • Petroquímiques

• Indústria química • Processos de neteja i decapat de metalls • Incineradores

Metalls pesants Característiques Fonts emissores antropogèniques • Sòlids que queden en suspensió

amb les partícules • Presenten diversa toxicitat depenent del metall

• Fàbriques de vidre • Foneries • Incineradores

Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

3. El control i la inspecció de les emissions industrials

3.a) Quins focus emissors s’han de controlar en una activitat industrial? - focus de procés: corresponents als processos propis de cada activitat. - focus de combustió: corresponents a processos de combustió, les emissions

generades depenen de la naturalesa del combustible, dels equips i de les instal·lacions (SO2, N2, partícules, etc.).

- torxes de seguretat: torxes de les instal·lacions.

3.b) Periodicitat dels controls relatius als focus emissors de les activitats industrials

La freqüència amb què s’han de realitzar els controls periòdics vindrà determinada per la classificació que tingui l’activitat industrial dins el CAPCA o bé segons la LIIAA.

Si la classificació de l’activitat es fa atenent al CAPCA, els controls periòdics reglamentaris fan referència als focus emissors de les activitats industrials.

Si la classificació de l’activitat es fa atenent a la LIIAA, els controls ambientals fan referència a controls integrats que tenen com a objectiu la permanent adequació de les instal·lacions i activitats dels centres o establiments als requeriments ambientals.

Segons el Decret 833/19752, estan exempts de control aquells focus que emeten durant menys d’un 5% del temps total de funcionament de la planta i/o aquells que realitzen menys de 12 emissions puntuals anuals.

2 Decret 833/1975, de 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric (BOE, núm.96, 22.04.1975)

10

Classificació de les activitats i periodicitat del control de les emissions atmosfèriques

CAPCA Freqüència controls LIIAA Freqüència controls

Activitats Grup A - Autocontrol de contaminants emesos cada 15 dies - Controls periòdics reglamentaris cada 2 anys

Activitats ANNEX I - Autocontrol de contaminants emesos cada 15 dies - Controls periòdics reglamentaris cada 2 anys.

Activitats Grup B - Controls periòdics reglamentaris cada 3 anys

Activitats ANNEX II-1 - Controls periòdics reglamentaris cada 4 anys

Activitats Grup C - Controls periòdics reglamentaris cada 5 anys

Activitats ANNEX II-2 - Controls periòdics reglamentaris cada 5 anys

Activitats ANNEX III - Segons la reglamentació municipal (si no n’hi ha, s’estableix 5 anys)

S’ha de tenir en compte que, amb l’entrada en vigor de la LIIAA, la Resolució de llicència i d’autorització ambiental ha d’especificar, pel que aquí interessa, els sistemes de tractament i control de les emissions, amb especificació del règim d’explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d’avaluació dels mesuraments i l’obligació de comunicar, amb la periodicitat que es fixi, a l’òrgan ambiental competent les dades necessàries per comprovar el compliment del contingut de l’autorització. Així mateix, la Resolució de la llicència ambiental haurà d’incorporar les mesures preventives i de control que siguin procedents.

3.c) Com es realitza la presa i l'anàlisi de mostres de contaminants en emissió?

D’acord amb la taula de l’apartat anterior, els establiments industrials, en funció de la seva tipologia, han de realitzar mesuraments reglamentaris d'emissions amb la periodicitat estipulada segons la classificació del CAPCA o segons la LIIAA.

Els contaminants emesos per una xemeneia poden sortir en forma particulada, en fase gasosa o com una barreja de totes dues. Cada contaminant a mesurar té els seus propis mètodes de mostreig i anàlisi.

Les empreses industrials han de condicionar els seus focus emissors d'acord amb l’Annex III de l'Ordre 18 d’octubre de 19763, per tal que les entitats col·laboradores del Departament de Medi Ambient i Habitatge puguin realitzar els mesuraments necessaris. S'han de tenir en compte els següents criteris:

3 Ordre de 18 d’octubre de 1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera (BOE, núm. 290. 03.12.1976).

11

- Boques de mostreig per a l'extracció de mostra que han de situar-se d'acord amb els requeriments de la norma.

- Plataforma d'accés per poder treballar amb els equips de mesura.

3.d) Qui pot fer aquests controls?

En el cas de les activitats classificades segons el CAPCA, els controls periòdics reglamentaris seran efectuats per les entitats d’inspecció i control col·laboradores de l’administració (EIC’s).

A Catalunya existeixen dues entitats habilitades:

ICICT, S.A. ECA, S.A. Parc de Negocis “Mas Blau”

Ed. Océano Garrotxa, 10-12

08820 - El Prat de Llobregat Tel.: 934 781 131

[email protected]

Sant Joan, 23 08202 - Sabadell Tel.: 937 257 623

[email protected]

Terré, 11-19 08017 - Barcelona Tel.: 932 532 202

Rocafort, 103-105 08205-Sabadell

Tel.: 937 452 500 [email protected]

En el cas de les activitats classificades segons la LIIAA, els controls ambientals integrats seran efectuats per les entitats ambientals de control (ECA) (Veure Capítol relatiu a La intervenció de l’Administració en les activitats).

3.e) Llibres de Registres de focus emissors a l’atmosfera

Tots els focus emissors d’una instal·lació han de tenir el seu llibre de registre. Això també s’aplica als focus que es considerin equivalents.

Hi han tres tipus de llibres de registre de les mesures d'emissió de contaminants:

• Llibres per a processos industrials • Llibres per a instal·lacions de combustió • Llibres per a torxes de seguretat

4. Llibres de registre per a processos industrials i per a instal·lacions de combustió

Al llibre de registre de cada focus s’hi anotaran de forma periòdica els resultats de les inspeccions de control d’emissions a l’atmosfera, així com els autocontrols que es puguin realitzar.

Els llibres disposen de dos tipus de fulls: fulls en què s’hi fan constar les dades de l’empresa i dels focus, i els fulls on s’anoten els resultats dels controls.

Per a la tramitació per primera vegada dels llibres, l’empresa haurà de segellar el llibre i omplir els fulls corresponents a les dades de l’empresa i dels focus i presentar-ho al Servei de Vigilància i Control de l’Aire del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Si es produeixen

12

modificacions en el procés, s’hauran d’emprar els dos fulls del llibre de registre destinats a les modificacions i tramitar la baixa dels fulls antics.

En el cas que per un focus s’emetin conjuntament gasos de combustió i gasos de procés s’haurà de tramitar com a focus de procés i, per tant, s’haurà de disposar del corresponent llibre verd.

Exemplars de llibres de registre (color verd: processos industrials; color vermell: instal·lacions de combustió)

Els llibres de registre són gratuïts i es poden sol·licitar al Servei de Vigilància i Control de l’Aire (Av. Diagonal, 523-525, 4a planta, Barcelona).

4.a) Llibres de registre per a torxes de seguretat

Totes les torxes d’una instal·lació han de disposar del llibre de registre en el qual s’anotaran les característiques tècniques de les torxes de seguretat i el registre d’incidències.

Per a la tramitació per primera vegada dels llibres de registre per a torxes, l’empresa ha de sol·licitar l’assignació d’un número de llibre de registre mitjançant l’enviament d’un correu electrònic (amb el nom de l’empresa, el nom de la torxa i el municipi d’ubicació de la torxa a la següent adreça electrònica: [email protected]).

Una vegada assignat el número, l’empresa haurà d’emplenar per duplicat, signar i segellar el full del llibre de registre corresponent a les dades de l’empresa i de la torxa i els fulls corresponents als corrents habituals. I un cop omplerts aquests fulls, juntament amb la portada i els 30 fulls corresponents a les incidències, el llibre de registre es tramitarà directament al Servei de Vigilància i Control de l’Aire del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El llibre de registre per a torxes de seguretat es pot aconseguir actualment a la següent direcció del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/emissions/Preguntes_m_s_freq_ents.jsp

13

5. Foment de la reducció d’emissions

5.a) Què és un PGRE (Plans de Gestió de Reducció d’Emissions)?

És una figura legal de caràcter voluntari en què l’empresa es compromet davant l’Administració a fer les modificacions oportunes per tal de reduir les emissions de contaminants atmosfèrics a uns objectius de qualitat prefixats.

5.b) Qui els pot sol·licitar?

Les activitats considerades potencialment contaminants de l’atmosfera per tal d’adequar les seves emissions als límits que estableix la normativa vigent o bé la normativa de nova aplicació.

5.c) On s’ha de sol·licitar?

Per sol·licitar un PGRE, l’empresa ha de presentar al Servei de Vigilància i Control de l’Aire (Av. Diagonal, 523-525, 4a Planta, Barcelona) una sol·licitud juntament amb la següent documentació:

- còpia de la llicència municipal d’activitats classificades o autorització equivalent - autodeclaració d’emissions - diagnosi ambiental acreditada - objectius de qualitat que es proposa assolir - projecte subscrit per tècnic competent i el programa d’execució del projecte que reculli

les modificacions de les instal·lacions.

6. Limitacions a les emissions

Amb l’entrada en vigor del nou règim administratiu introduït per la LIIAA, els valors límits d’emissió s’establiran a la Resolució de l’autorització o llicència ambientals. Per a la determinació dels valors límits d’emissió es tindrà en compte, a part dels valors límits d’emissió fixats a la normativa vigent, els següents aspectes:

• Les condicions de qualitat del medi ambient potencialment afectat. • Les millors tècniques disponibles. • Les característiques de les activitats afectades. • Les transferències de contaminació d’un medi a l’altre. • Les substàncies contaminants. • Les condicions climàtiques generals i els episodis microclimàtics.

14

Per a la interpretació de les taules de límits d’emissió que es presenten a continuació, cal tenir present el següent: Si no s’especifica el contrari:

• els nivells fan referència a l’annex IV del Decret 833/1975 (BOE, núm.96, 22.04.1975)

• unitats : mg/Nm3

Nomenclatura: E : instal·lacions ja existents N : noves instal·lacions a : zona higiènicament acceptable b : zona d’atmosfera contaminada 1980 : Previsió per a 1980

GRANS INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIÓ (>50 MW TH) DESTINADES A LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA

Límits regulats pel Reial Decret 430/2004, de 12 de març, pel qual s’estableixen noves normes sobre limitació d’emissions a l’atmosfera de determinats agents procedents de grans instal·lacions de combustió, i es fixen determinades condicions per al control de les emissions a l’atmosfera de les refineries de petroli.

INSTAL·LACIONS EXISTENTS(1)(2) (ANTERIORS A L’ 01/07/1987)

És obligatori el compliment d’uns límits d’emissió (Directiva 88/609/CE4) de forma individual o com a conjunt d’instal·lacions mitjançant referència a un Pla Nacional de Reducció d’Emissions o com a instal·lacions que s’acullen a un Pla de Tancament de 20.000 hores operatives entre el 01/01/2008 – 31/12/2015. A partir del 2008, les emissions han d’equiparar-se a les d’instal·lacions noves.

(1) Poden produir-se emissions addicionals a partir de l’ 01/07/1987 respecte a la capacitat del 1980 (2) Les emissions procedents d’instal·lacions autoritzades abans de l’01/07/1987 però que no han funcionat hauran d’ajustar-se als requisits establerts en el RD 430/2004 per a noves instal·lacions

EMISSIONS PER A INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIÓ A PARTIR DE L’ANY 1980

contaminant límits d’emissió (Pla Nacional de Reducció d’Emissions) quilotones/any

Fase I (1993) Fase II (1998) Fase III (2003)

SO2 2.290 1.730 1.440

NOx 368 227 -

INSTAL·LACIONS EXISTENTS VALORS FINS A L’ANY 2008 (*)

És obligatori el compliment dels límits d’emissió presentats. A partir del 2008 les emissions han d’equiparar-se als límits de les d’instal·lacions noves. * Apartat A dels annexos III a VII del Reial Decret 430/2004.

contaminant tipus de combustible capacitat tèrmica (MW tèrmics) valors límits d’emissió (mg/Nm3)

SO2 Sòlid en general(1)

(contingut d’ O2 del 6%) 50 a 500 2.000 a 400 disminució lineal(1)

Líquid (contingut d’ O2 del 3%)

50 a 300 300 a 500

1.700 1.700 a 400 disminució lineal(2)

Gasós: - en general 35 - gas liquat 5 - gasos de poder calorífic baix procedents de la gasificació de residus de refineria, gas de coc, gas d’alts forns 800

- gasos de poder calorífic baix procedent de gasificació de carbó No s’han fixat (contingut d’ O2 del 3%)

(1) Per a alguns combustibles sòlids nacionals no es poden assolir els límits establerts de SO2 i s’estableix: -Per P<100 MW amb índex de dessulfuració > 60% -Per P<300 MW amb índex de dessulfuració > 75% -Per P<500 MW amb índex de dessulfuració > 90% -Per P>500 MW amb índex de dessulfuració > 94% o 92% quan hi ha equip contractat d’injecció de cal

(2) Excepte regions ultraperifèriques que s’aplicarà 850 a 200 mg/Nm3 en disminució lineal

contaminant tipus de combustible capacitat tèrmica (MW tèrmics)

valors límits d’emissió (mg/Nm3)

valors límits d’emissió (mg/Nm3)

Regions ultraperifèriques

NOx (com a NO2)

Sòlid en general(1)(2) (contingut d’ O2 del 6%)

50 a 500 >500

600 500 650

4 Directiva 88/609/CEE del Consell, de 24 de novembre de 1988, sobre limitacions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (DOCE, L 336, 07.12.1988); mod. Directiva 94/66/CE del Consell de 15 de desembre de 1994 (DOCE, L 337, 24.12.1994).

15



Sòlid en general A partir de l’1/1/2016

50 a 500 >500

600 200

Líquid (contingut d’ O2 del 3%)

50 a 500 >500

450 400

450

Gas (contingut d’O2 del 3%)

50 a 500 >500

300 200

350

(1) Fins al 31/12/2015, per a instal·lacions de P>500 MW i que des del 2008 no sobrepassin les 2.000 hores, s’aplica un valor límit de 600 mg/Nm3. A partir del 2016, a les instal·lacions que no sobrepassin les 1500 hores s’aplica un valor de 450 mg/Nm3 (2) Fins el 1/1/2018, les instal·lacions que 12 mesos abans del 2001 utilitzaven i utilitzen combustible amb menys d’un 10% de volàtils s’aplica un valor de 1.200 mg/Nm3


valors límits d’emissió (mg/Nm3) a excepció de turbines de gas

Partícules Sòlid en general (contingut d’ O2 del 6%)

≥500 <500

50(2) 100

Líquid(1) (contingut d’ O2 del 3%)

Totes les instal·lacions 50

Gasós: Totes les instal·lacions

- en general 5 - gasos d’alts forns 10 - gasos d’indústria siderúrgica que poden tenir altres usos 50 (contingut d’O2 del 3%)

(1) Instal·lacions de capacitat tèrmica <500 MW/th i que cremin combustible líquid i contingut de cendres >0.06% el valor límit d’emissió 100 mg/Nm3 (2) Instal·lacions de capacitat tèrmica ≥500 MW/th i que cremin combustible sòlid amb un poder calorífic <5.800 kcal/kg, humitat superior al 45% en pes, contingut de cendres + humitat >60% en pes i un contingut amb CaO2 > 10% el valor límit d’emissió 100 mg/Nm3

INSTAL·LACIONS NOVES I EXISTENTS, VALORS A PARTIR DE L’ANY 2008(*) (*) Apartat B dels annexes III a VII del Reial Decret 430/2004.



SO2 Biomassa

(contingut d’O2 del 6%)

>300 100-300 50-100

200 200 200

Sòlid en general(1) (contingut d’O2 del 6%)

>300 100-300 50-100

200 200(2) 850

Líquid(1) (contingut d’O2 del 3%)

>300 100-300 50-100

200 400-200 disminució lineal(2)

850

Gasós: - en general 35 - gas liquat 5 - gasos de poder calorífic baix procedents de forns de coc 400 - gasos de poder calorífic baix procedents d’alts forns 200 (contingut d’O2 del 3%)

(1) Per a alguns combustibles sòlids nacionals no es poden assolir els límits establerts de SO2 i s’estableix:

-Per ≤300 MW es permetrà un límit d’emissió de SO2 de 300 mg/Nm3, amb índex de dessulfuració > 92% -Per >300 MW es permetrà un límit d’emissió de SO2 de 400 mg/Nm3, amb índex de dessulfuració > 95%

(2) Excepte regions ultraperifèriques que s’aplicarà 850 a 200 mg/Nm3 en disminució lineal



NOx (com a NO2)

Biomassa (contingut d’O2 del 6%)

>300 100-300 50-100

200 300 400

16



Sòlid en general (contingut d’O2 del 6%)

>300 100-300 50-100

200 200(1) 400

Líquid (contingut d’O2 del 3%)

>300 100-300 50-100

200 200(1)

400

Gas natural(1) (contingut d’O2 del 3%)

>300 50-300

100 150

Altres gasos (contingut d’O2 del 3%)

>300 50-300

200 200

(1) Excepte en regions ultraperifèriques que s’aplicarà 300 mg/Nm3

Valors NOx per a Turbines de Gas (unitat individual)

(contingut d’O2 del 15%) capacitat tèrmica (MW tèrmics)

valors límits d’emissió (mg/Nm3) valors aplicables a partir d’un 70% de carrega

Gas natural(1) >50 50(2)

Combustibles líquids(3) >50 120

Altres gasos >50 120 (1) Gas natural com a metà que no conté més del 20% en volum d’inerts i altres constituents (2) 75 mg/Nm3 quan el rendiment de les turbines es determina en condicions ISO (3) Valor límit aplicable a les turbines de gas que consumeixen destil·lats mitjos i lleugers



Partícules Sòlid en general (contingut d’O2 del 6%)

>100 50-100

30 50

Líquid (contingut d’O2 del 3%)

>100 50-100

30 50

Gasós (contingut d’O2 del 3%):

- en general 5 - gasos d’alts forns 10 - gasos d’indústria de l’acer que poden tenir altres usos 30

INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIÓ DE POTÈNCIA TÈRMICA INFERIOR A 50 MW

Límits regulats pel Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d'emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració.

INSTAL·LACIONS QUE FUNCIONEN AMB CARBÓ, CARBÓ DE COC O TORBA

contaminant límit d’emissió característiques específiques de la instal·lació

Partícules sòlides 150 Pt ≥ 3 MWt

6.000 Combustible: lignit Òxids de sofre (expressats com a SO2) 2.400 Combustible: altres

Monòxid de carboni 500 Els límits d’emissió estan referits a un contingut d’oxigen del 6%

COMBUSTIBLE LÍQUID


Partícules sòlides 130 Pt ≥ 5 MWt

Òxids de sofre 5.200 Combustible: fuel pesant

17

INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIÓ DE POTÈNCIA TÈRMICA INFERIOR A 50 MW

Límits regulats pel Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d'emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració.

2.000 Combustible: fuel BlA (expressats com a SO2)

700 Combustible: gasoil

650 Pt ≥ 5 MWt

Combustible: qualsevol tipus de fuel Òxids de nitrogen (expressats com a NO2)

450 Pt ≥ 5 MWt

Combustible: gasoil

Monòxid de carboni 500

Opacitat (índex escala Bacharach)

4 Combustible: qualsevol tipus de fuel

Els límits d’emissió estan referits a un contingut d’oxigen del 3%

COMBUSTIBLE GASÓS


Òxids de sofre (expressats com a SO2)

300 Instal·lacions que utilitzen gasos procedents de processos industrials

Òxids de nitrogen (expressats com a NO2)

450


Compostos orgànics (expressats com a carboni orgànic total)



INSTAL·LACIONS DE COGENERACIÓ Límits regulats pel Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d'emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració.

TURBINES DE GAS


Òxids de sofre (expressats com a SO2)


Òxids de nitrogen (expressats com a NO2)

450





MOTORS DE COMBUSTIÓ INTERNA

Motors de combustió interna que funcionen amb combustible líquid


Partícules sòlides 130 Pe ≥ 3 MWe

4.600 Combustible: fuel pesant

1.700 Combustible: fuel BlA Òxids de sofre (expressats com a SO2)

700 Combustible: gasoil

6.000 Pe ≥ 3 MWe Òxids de nitrogen (expressats com a NO2) 4.000 Pe < 3 MWe

18

INSTAL·LACIONS DE COGENERACIÓ Límits regulats pel Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d'emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració.


Opacitat (índex escala Bacharach) 5

Motors de combustió interna que funcionen amb combustible gasós

contaminant límit d’emissió característiques específiques de la instal·lació Òxids de sofre (expressats com a SO2)


3.000 Instal·lacions de cicle Dièsel Òxids de nitrogen (expressats com a NO2) 1.500 Instal·lacions de cicle Otto Monòxid de carboni 1.000 Compostos orgànics




INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIÓ INDUSTRIAL (EXCEPTE CENTRALS TÈRMIQUES) INSTAL·LACIONS QUE UTILITZEN CARBÓ

contaminant tipus activitat E N 1980

Partícules <500 th/h ≥500 th/h

500 400

350 250

250 250

Opacitat: respecte l’Escala Ringelmann, no se superarà el núm. 1 o el núm. 2 de l’Escala de Bacharach. Aquest índex podrà aconseguir valors no superiors a 2 en Ringlemann i de 4 de Bacharach en períodes de 2 minuts cada hora. Durant l’encesa (màx. 2 hores) no se superarà el valor 3 de Ringelmann o de 6 de la Bacharach, obtingut com a mitjana de 4 determinacions escalonades a partir de 15 minuts de l’inici. SO2

antracita o hulla

lignit 2.400 6.000

INSTAL·LACIONS QUE UTILITZEN FUEL OIL

paràmetre tipus d’instal·lació escala Ringelmann escala Bacharach

Opacitat gas oil o fuel oil domèstic

fuel oil pesat núm. 1 o BIA(1) fuel oil pesat núm. 2

1 2

2,5

2 4 5

Aquests valors només es podran sobrepassar en tres períodes inferiors a 10 minuts cada dia

contaminant tipus d’instal·lació E+N 1980

SO2 gas oil domèstic o fuel oil BIA(1)

fuel oil pesat núm. 1 fuel oil pesat núm. 2

1.700 4.200 6.800

850 1.700 3.400

CO El contingut de CO en els gasos de combustió per a qualsevol potència i combustible, no serà superior a 1.445 ppm

(1) Baix índex de sofre

19

COINCINERACIÓ DE RESIDUS Límits regulats pel Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus

La determinació dels valors límit d’emissió a l’atmosfera per la coincineració de residus es calcula en base a la següent fórmula (per a més informació consulteu l’annex II del Reial Decret 653/2003:

Valor límit d’emissió total específic = procésresidu

procésprocésresiduresidu

VVCVCV

C+

×+×=

DISPOSICIONS ESPECIALS PER A FORNS DE CIMENT ON ES COINCINERIN RESIDUS

contaminant Valors mitjans diaris. C en mg/m3

(per a mesures contínues)

Partícules totals HCI HF NOx per a instal·lacions existents NOx per a instal·lacions noves

30 10 1

800 500(1)

(1) En el cas dels forns de ciment que estiguin en funcionament a l’entrada en vigor d’aquest reial decret i que comptin amb la preceptiva autorització per a això, s’aplicaran els valors límit d’emissió de NOx, per a instal·lacions existents, encara que comencin a coincinerar residus després del 28 de desembre de 2004.

Fins a l’1 de gener de 2008, l’autoritat competent podrà autoritzar exempcions respecte del NOx per als forns de ciment en via humida existents o per als forns que cremin menys de tres tones de residus per hora, sempre que l’autorització estableixi un valor límit d’emissió total de NOx no superior a 1200 mg/m3

Fins a l’1 de gener de 2008, l’autoritat competent podrà autoritzar exempcions respecte de les partícules per als forns de ciment que cremin menys de tres tones de residus per hora, sempre que l’autorització estableixi un valor límit d’emissió total no superior a 50 mg/m3.

Metalls pesants. C en mg/m3

(tots els valors mesurats al llarg d’un període de mostreig d’un mínim de 30 minuts i un màxim de 8 hores)

Cd + TI Hg Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+V

0,05 0,05 0,5

Dioxines i furans. C en ng/m3

(tots els valors mesurats al llarg d’un període de mostreig d’un mínim de 6 hores i un màxim de 8 hores)

Dioxines i furans 0,1

Valors mitjans diaris per al SO2 i el COT. C en mg/m3

SO2 COT

50 10

L’autoritat competent podrà autoritzar exempcions en els casos que el COT i el SO2 no procedeixin de la incineració de residus.

Valor límit d’emissió per al CO

L’autoritat competent podrà fitxar els valors límit d’emissió per al CO.

DISPOSICIONS ESPECIALS PER A INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIÓ QUE COINCINERIN RESIDUS

Valors mitjans diaris. Cprocés per als combustibles sòlids expressats en mg/m3

(contingut de 02 6%) contaminant <50 MWth 50 a 100 MWth 100 a 300 MWth >300 MWth

SO2: Cas general Combustibles autòctons

850

o taxa de dessulfuració ≥90%

850 a 200 (1)


200


NOx 400 300 200

Partícules 50 50 30 30

20

COINCINERACIÓ DE RESIDUS Límits regulats pel Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus (1)Disminució lineal de 100 a 300 MWth Fins a l’1 de gener de 2007, i sense perjudici del disposat en la legislació comunitària pertinent, el valor límit d’emissió per al NOX no s’aplicarà a les instal·lacions que solament incinerin residus perillosos. Fins a l’1 de gener de 2008, l’autoritat competent podrà autoritzar exempcions respecte del NOX i del SO2 per a les instal·lacions de coincineració existents de 100 a 300 MWth que utilitzin la tecnologia de combustió en llit fluid i combustibles sòlids, sempre que l’autorització estableixi un valor de Cproceso no superior a 350 mg/m3 per al NOX i no superior a un valor comprès entre 850 i 400 mg/m3 (disminució lineal de 100 a 300 MWth) per al SO2 . . *Cproceso per a la biomassa expressat en mg/m3 (contingut d'O2 6%):

Valors mitjans diaris. Cproceso per a la biomassa expressada en mg/m3


SO2 NOX Partícules

50

200 350 50

200 300 30

200 300 30

Fins a l’1 de gener de 2008, l’autoritat competent podrà autoritzar exempcions respecte del NOX per a les instal·lacions de coincineració existents de 100 a 300 MWth que utilitzin la tecnologia de combustió en llit fluid i que cremin biomassa, sempre i quan l’autorització estableixi un valor de Cproceso no superior a 350 mg/m3

Valors mitjans diaris. Cproceso pels combustibles líquids expressat en mg/m3


SO2 NOX Partícules

50

850 400 50

850 a 200 (1) 300 30

200 200 30

(1)Disminució lineal de 100 a 300 MWth

contaminant Valors límits d’emissió totals. C en mg/m3 (contingut de 02 6%)

(tots els valors mitjans mesurats al llarg d’un període de mostreig d’un mínim de 30 minuts i un màxim de 8 hores)

Cd+TI Hg Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+V

0,05 0,05 0,5

contaminant Valors límits d’emissió totals. C en ng/m3 (contingut de 02 6%)

(tots els valors mitjans mesurats al llarg d’un període de mostreig d’un mínim de 6 hores i un màxim de 8 hores)


DISPOSICIONS ESPECIALS PER A SECTORS INDUSTRIALS NO INCLOSOS EN LES DUES CATEGORIES ABANS ESMENTADES QUE COINCINERIN RESIDUS

contaminant Valors límits d’emissió totals. C en ng/m3

(tots els valors mitjans mesurats al llarg d’un període de mostreig d’un mínim de 6 hores i un màxim de 8 hores)


Valors límits d’emissió totals. C en mg/m3

(tots els valors mitjans mesurats al llarg d’un període de mostreig d’un mínim de 30 minuts i un màxim de 8 hores)

Cd+TI Hg

0,05 0,05

21

INCINERADORES DE RESIDUS Límits regulats pel Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus

b) Valors mitjans semihoraris (mg/m3) contaminant

a) Valors mitjans diaris (mg/m3) (100%) A (97%) B

Partícules totals 10 30 10 Substàncies orgàniques en estat gasós i de vapor expressades en carboni orgànic total

10 20 10

Clorur d’hidrogen (HCI) 10 60 10

Fluorur de hidrogen (HF) 1 4 2

Diòxid de sofre (SO2) 50 200 50

Monòxid de nitrogen (NO) i diòxid de nitrogen (NO2), expressats com a diòxid de nitrogen, per a instal·lacions d’incineració existents de capacitat nominal superior a 6 tones per hora o per a instal·lacions d’incineració noves

200 (*) 400 (*) 200 (*)

(*) Fins a l’1 de gener de 2007, el valor límit d’emissió per al NOx no s’aplicarà a les instal·lacions que només incinerin residus perillosos.

L’autoritat competent podrà autoritzar exempcions respecte del NOx per a instal·lacions d’incineració existents: 1- De capacitat nominal no superior a 6 tones per hora, sempre i quan l’autorització estableixi uns valors mitjans diaris no superiors a 500 mg/m3, fins a l’1 de gener de 2008 2- De capacitat nominal no superior a 6 tones per hora però no superior a 16 tones per hora, sempre i quan l’autorització estableixi uns valors mitjans diaris no superiors a 400 mg/m3, fins a l’1 de gener de 2010 3- De capacitat nominal no superior a 16 tones per hora però inferior a 25 tones per hora i que no produeixin abocaments d’aigües, sempre i quan l’autorització estableixi uns valors mitjans diaris no superiors a 400 mg/m3, fins a l’1 de gener de 2008 Fins a l’1 de gener de 2008, l’autoritat competent podrà autoritzar exempcions respecte de les partícules per a instal·lacions d’incineració existents, sempre i quan l’autorització estableixi valors mitjans diaris no superiors a 20 mg/m3

Fins a l’1 de gener de 2010 l’autoritat competent podrà autoritzar exempcions respecte del NOx per a les instal·lacions d’incineració existents de capacitat nominal compresa entre 6 i 16 tones per hora, sempre i quan el valor mitjà semihorari sigui igual o inferior a 600 mg/m3 per la columna A, o igual o inferior a 400 mg/m3 per la columna B.

c) Tots els valors mitjans mesurats al llarg d’un període de mostreig d’un mínim de 30 minuts i un màxim de 8 hores (mg/m3)

Cadmi i els seus components, expressats en cadmi (Cd) Tal·li i els seus compostos, expressats en tal·li (TI)

Total 0,05 Total 0,1 (*)

Mercuri i els seus compostos, expressats en mercuri (Hg) 0,05 0,1 (*)

Antimoni i els seus composts, expressats en antimoni (Sb) Arsènic i els seus compostos, expressats en arsènic (As) Plom i els seus compostos, expressats en plom (Pb) Crom i els seus compostos, expressats en crom (Cr) Cobalt i els seus compostos, expressats en cobalt (Co) Coure i els seus compostos, expressats en coure (Cu) Manganès i els seus compostos, expressats en manganès (Mn) Níquel i els seus compostos, expressats en níquel (Ni) Vanadi i els seus compostos, expressats en vanadi (V)

Total 0,5 Total 1 (*)

Aquests valors mitjans es refereixen a les emissions corresponents de metalls pesants,així com dels seus compostos, tant en estat gasós com de vapor.

(*) Fins a l’1 de gener de 2007, el valors mitjans per a les instal·lacions existents a les quals s’hagi concedit l’autorització d’explotació abans del 31 de desembre de 1996 i en què només s’incinerin residus perillosos

d) Tots els valors mitjans mesurats al llarg d’un període de mostreig d’un mínim de 6 hores i màxim de 8 hores (*) (ng/m3)

Dioxines i furans 0,1 (*) El valor límit d’emissió es refereix a la concentració total de dioxines i furans calculada utilitzant el concepte d’equivalència tòxica de conformitat amb el annex I del RD 653/2003

22

INCINERADORES DE RESIDUS Límits regulats pel Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus

e) No podran superar-se en els gasos de combustió els següents valors límit d’emissió de les concentracions de monòxid de carboni (CO) (excloses les fases de posada en marxa i aturada):

1r) 50 mg/m3 de gas de combustió calculat com valor mitjà diari.

2n) 50 mg/m3 de gas de combustió en, com a mínim, el 95% de totes les mesures, calculant com a valors mitjans cada 10 minuts; o 100 mg/m3 de gas de combustió en totes les mesures, calculant com a valors mitjans semihoraris presos en qualsevol període de 24 hores.

L’autoritat competent podrà autoritzar exempcions per a instal·lacions d’incineració que utilitzin la tecnologia de combustió en llit fluid, sempre i quan l’autorització estableixi un valor límit d’emissió per al monòxid de carboni (CO) igual o inferior a 100 mg/m3 com a valor mitjà horari.

Règim transitori: Les instal·lacions d’incineració de residus existents a l’entrada en vigor del Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus, els hi serà d’aplicació el règim anterior, fins el 28 de desembre de 2005. En relació amb aquelles instal·lacions d’incineració i coincineració que també estiguin sotmeses al règim de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, la seva adequació al Reial Decret 653/2003 es realitzarà mitjançant l’adaptació, abans del 28 de desembre de 2005, de les corresponents autoritzacions que tinguin atorgades, a menys que en aquesta data ja disposin de l’autorització ambiental. En tot cas, aquestes instal·lacions hauran de tenir l’autorització ambiental abans del 30 d’octubre de 2007.

SIDERURGIA PREPARACIÓ I AGLOMERACIÓ DE MINERALS

contaminant tipus activitat E N 1980

Partícules

aglomeració de minerals

preparació de carbó (mòlta,... )

400

200

250

150

150

120

(En noves instal·lacions es permetrà 500 mg/Nm3 durant un període màxim de 200 h/any)

BATERIES DE COC I INSTAL·LACIONS DE RECUPERACIÓ DE SUBPRODUCTES

contaminant E N 1980

Partícules SO2 H2S

200 1.000 2.500

150 500

2.000

150 500

2.000 opacitat: no superarà el valor 1,5 Escala Ringelmann. Es podran aconseguir valors no superiors a 2,5 en períodes de 10 minuts cada hora en la càrrega i de 15 minuts cada hora en la descàrrega.

FABRICACIÓ DE “ARRABIO” (FORN ALT)


Partícules 200 100 100

SO2 mateixos valors que per instal·lacions de combustió industrial

FABRICACIÓ D’ACER


Partícules 250 150 120 Valors promig en un cicle complert

ACERERIES FORNS D’ARC ELÈCTRICS

contaminant capacitat E N 1980

Partícules (fums vermells) <5 t >5 t

500 200

350 150

250 120

Valors promig en un cicle complert

ACERERIES MARTIN SIEMENS



FUNDICIONS CUBILOTS

contaminant capacitat E N 1980

Partícules 1-5 t/h >5 t/h

800 600

600 300

250 150

23

SIDERURGIA FORNS DE RECALENTAMENT I TRACTAMENT TÈRMICS

opacitat: no sobrepassarà el valor 1,5 Escala Rigelmann

INSTAL·LACIONS SIDERÚRGIQUES EN GENERAL

SO2 mateixos valors que per instal·lacions de combustió industrial

METAL·LÚRGIA NO FÈRRICA ALUMINI (UNITATS KG/T AL)

procés contaminant E N 1980

Obtenció per reducció d’alúmina partícules

SO2 (*)

12 8

3,6

9 6

1,2

3,5 3

1,0

(*) Fluor, àcid, fluorhídric i fluorurs (gas i partícules) (mesures en F)

Alumini de 2a fusió partícules 200 150 100

COURE


Fusió de coure Refinament Hidrometal·lúrgia

Partícules (kg/t) 400 600 600

300 500 500

150 300 300

SO2 (mg/Nm3) 5.700 2.850 1.500

HCl (mg/Nm3) 500 300 300

PLOM


Qualsevol excepte forns cuba Forns cuba

partícules 200 300

150 200

50 100

Emissió < 300 m3/min. Emissió > 300 m3/min.

plom i sals de plom 120 20

100 15

80 10

ZENC



FERROALIATGES (UNITATS KG/TM3) contaminant activitat E N 1980

Partícules

ferro-silici ferro-silici-crom

ferro-crom refinat ferro-silici-manganès

ferro-molibdè

23 30 8

0,5 5

15 20 5

0,5 3

10 15 5

0,3 3

HF ferro-molibdè 2 1 1

24

REFINERIES DE PETROLI contaminant activitat E N 1980

Partícules(1) regeneració catalitz. - 150 150

H2S 10 7,5 5

SO2(2) altres instal·lacions 3400 3400 2500

Emissió màxima diària (t/dia) 7*C 5*C 20 (C = capacitat de tractament mill. de t, s’admetrà una tolerància de 1000 mg/Nm3 durant 48 h. Les instal·lacions de depuració no podran funcionar incorrectament més de 200 h/any)

Opacitat: no ha de sobrepassar el núm. 1 de l’Escala Rigelmann, excepte en períodes de 3 min/h i una tolerància del 2% del temps.

CO regeneració catalitz.

altres unitats 500 ppm

1500 ppm

(1) Modificació operada pel Reial Decret 547/1979, de 20 de febrer.

(2) Modificació operada per la Disposició Final Primera del Reial Decret 430/2004, de 12 de març. S’exclouen les instal·lacions de regeneració de catalitzadors de les unitats de craqueig catalític i les plantes de recuperació de sofre.

FABRICACIÓ DE CAL (INCLÓS TRITURADORS, MOLINS, TRANSPORTADORS, SITGES, CÀRREGA, DESCÀRREGA, ...) contaminant E N 1980


CIMENTS contaminant E N 1980

Partícules forns de ciment

refredadors de clinquer matxucadores, molins,

400(*) 170 300

250(*) 100 250

150(*) 50

150 (*) S’admetrà una tolerància de 1.000 mg/Nm3 durant 48 h. Les instal·lacions de depuració no podran funcionar incorrectament més de 200 h/any

Opacitat: s’admetrà com a màxim una opacitat del 10% en totes les fonts

CERÀMICA contaminant E N 1980


VIDRE I FIBRES MINERALS contaminant E N 1980


FRITES DE VIDRE PER ESMALTS (1) contaminant ubicació E+N+1980

Fluor en partícules zones humides de pasturatge:

altres zones: 20 40

Fluor gas zones humides de pasturatges:

altres zones: 20 40

(1) Modificació introduïda pel Real Decret 547/1979 de 20 de febrer

25

PLANTES D’AGLOMERATS ASFÀLTICS (ASSECADORS ROTATIUS, ELEVADORS DE MATERIAL CALENT, CRIBES, TOLVES MESCLADORES) contaminant E N 1980

Partícules

plantes situades a < 500m zona habitada plantes situades a ≥ 2.000m zona habitada

400

800

250

500

100

200

Opacitat: cap descàrrega tindrà una opacitat de més d’1 Ringelmann

FABRICACIÓ D’ÀCID SULFÚRIC MÈTODE DE CAMBRA DE PLOM


SO2 5.600 4.275 -

Boires de H2SO4 615 500 -

NO2 3.000 1.000 -

MÈTODE DE CONTACTE


SO2 8.550 2.850 1.425

Boires de H2SO4 500 300 150

FABRICACIÓ D’ÀCID NÍTRIC contaminant E N 1980

NOX (kg/t d’àcid produït) 20 3 1,5 (Valors mesurats com a promig de dos hores, àcid produït expressat en equivalents d’àcid nítric 100%)

Emissions de NOx com NO2 Emissions de NOx com NO

3.200 2.000

410 292

205 146

Opacitat: les emissions a l’atmosfera han de ser incolores

FABRICACIÓ DE FERTILITZANTS FERTILITZANTS ORGÀNICS

contaminant procés o activitat E N 1980

Partícules incinerador de residus 250 150 120 Opacitat: no serà superior al 20% (núm. 1 de l’Escala de Ringelmann), excepte períodes 3 min/h que podrà arribar fins al 40% (nº 2 de Ringelmann)

FERTILITZANTS INORGÀNICS

NITROGENATS



FOSFATATS

contaminant procés E N 1980


fluor, àcid fluorhídric i fluorur (en kg F/t P2 O5)

superfosfats simples superfosfats triples

0,4 0,3

0,07 0,05

0,07 0,05

26

FABRICACIÓ DE CARBUR CÀLCIC contaminant activitat E N 1980

Partícules instal·lació de preparació forn

300 500

150 350

150 250

FABRICACIÓ DE “NEGRO DE HUMO” contaminant E N 1980


FABRICACIÓ D’ALÚMINA contaminant E N 1980

Partícules - 150 50

FABRICACIÓ DE CLOR contaminant E N 1980


FABRICACIÓ DE CARBONAT DE SOSA (SOSA SOLVAY) contaminant E N 1980

Clor 460 300 200

FABRICACIÓ D’ARSENI contaminant volum E N 1980

As2O3 < 2500 l/s > 2500 l/s

120 45

80 30

60 20

FABRICACIÓ D’ANTIMONI contaminant volum E N 1980

Sb2O3 < 2500 l/s > 2500 l/s

120 45

80 30

60 20

FABRICACIÓ DE CADMI contaminant E N 1980

Cadmi 40 25 17 El volum total emès no podrà excedir de 1,36 kg per 168 hores setmanals

FABRICACIÓ DE PASTA DE PAPER PASTA AL BISULFIT


SO2 (kg/t pasta) 20 10 5

27

FABRICACIÓ DE PASTA DE PAPER Partícules (combustió de lleixius) 500 250 150

PASTA AL SULFAT O KRAFT. FORNS DE RECUPERACIÓ DE LLEIXIUS



H2S 10(*) 10(**) 7,5 (*) valor mig període 8 minuts. No s’ha d’excedir més d’un 10% del temps de funcionament mensual.

(**) valor mig període 8 minuts. No s’ha d’excedir més d’un 5% del temps de funcionament mensual.

FABRICACIÓ DE VISCOSA I ALTRES PROCESSOS QUE EMETIN ÀCID SULFHÍDRIC contaminant E N 1980

H2S 10 10 7,5

INCINERACIÓ DE LLOTS PROCEDENTS DE LES ESTACIONS DE DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS Límits regulats pel Decret 22/1998, de 4 de febrer Partícules: Emissió no superior a 0,65 kg de llot sec Opacitat: no superarà el núm. 1 de l’Escala Ringelmann

ACTIVITATS INDUSTRIALS DIVERSES NO ESPECIFICADES A L’ANNEX IV DEL DECRET 833/1975 contaminant unitat de mesura nivell d’emissió

Partícules sòlides mg/Nm3 150

SO2 mg/Nm3 4.300

CO p.p.m. 500

NOx p.p.m. 300

Cl mg/Nm3 230

HCl mg/Nm3 460

SH2 mg/Nm3 10

F total mg/Nm3 40 (1) en zones humides

80 (1) en altres zones (1) Modificació introduïda pel Reial Decret 547/1979, de 20 de febrer

Opacitat: l’índex d’ennegriment no serà superior al nº 1 de l’Escala Ringelmann, o al nº 2 de l’Escala de Bacharach, que equival a un 20% d’opacitat

ESTACIONS DE SERVEI contaminant observacions

COVs

Els vapors desplaçats durant la descàrrega de gasolina a les instal·lacions d’emmagatzematge de les estacions de servei i en els dipòsits de sostre fix utilitzats per a l’emmagatzematge intermedi de vapors es transportaran mitjançant una conducció estanca al dipòsit mòbil del qual es descarrega la gasolina. Les operacions de càrrega només es podran efectuar si aquest mètode s’aplica i funciona adequadament.

Veure Reial Decret 2102/1996, de 20 de setembre

28

ÚS DE DISSOLVENTS EN DETERMINADES ACTIVITATS (I) Límits regulats pel Reial Decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissolvents en determinades activitats.

LLINDARS DE CONSUM I LÍMITS D’EMISSIÓ DE COMPOSTOS ORGÀNICS VOLÀTILS (COV) Valors d’emissió

difusa (percentatge d’entrada de dissolvents)

Valors límit d’emissió total

Activitat (llindar de consum de dissolvent en t/any)

Llindar (llindar de consum de dissolvents en t/any)

Valors límit d’emissió en

gasos residuals

(mg C/Nm3) Instal. noves

Instal. existents

Instal. noves

Instal. existents

Disposicions especials

1 Impressió en Offset de bobines per calor (>15)

15-25 >25

100 20

30 (1) 30 (1)

(1) El residu de dissolvent en el producte acabat no es considera com a part de les emissions difuses

2 Rotogravat de publicacions (>25) 75 10 15 3 Altres unitats de rotogravat,

flexografia, impressió serigràfica rotativa, laminat o envernissat (>15), impressió serigràfica rotativa sobre tèxtil o en cartró/cartolina (>30)

15-25 >25

>30 (1)

100 100 100

25 20 20

(1) Llindar per a la impressió serigràfica rotativa sobre tèxtil i en cartró o cartolina

4 Neteja de superfícies utilitzant compostos especificats a l’apartat 1 de l’art. 5 d’aquest Reial Decret (>1)

1-5 >5

20 (1) 20 (1)

15 10

(1) El límit es refereix a la massa de compostos en mg/Nm3, i no al carboni total

5 Altra neteja de superfícies (>2) 2-10 >10

75 (1) 75 (1)

20 (1) 15 (1)

(1) Les instal·lacions que demostrin a l’òrgan competent que el contingut mitjà de dissolvents orgànics de tot el material de neteja utilitzat no supera el 30% en pes estaran exemptes de l’aplicació d’aquests valors

6 Recobriment de vehicles (<15) i renovació de l’acabat de vehicles

>0,5 50 (1) 25 (1) S’hauria de demostrar el compliment del disposat a l’apartat 4 de l’article 7 d’aquest Reial Decret basant-se en mesuraments d’una mitjana de 15 minuts

7 Recobriment de bobines (>25) 50 (1) 5 10 (1) A les instal·lacions que utilitzin dissolvents nitrogenats amb tècniques que permetin la reutilització dels dissolvents recuperats, el límit d’emissió serà de 150.

8 Altres tipus de recobriment, inclòs el recobriment de metall, plàstic, tèxtil (5), teixits, pel·lícules i paper (>5)

5-15 >15

100 (1) (4) 50/75

(2)(3)(4)

25 (4) 20 (4)

(1) El valor límit d’emissió s’aplica a les activitats de recobriment i assecatge portats a terme en condicions confinades (2) El primer valor límit d’emissió s’aplica a les activitats d’assecatge i el segon a les de recobriment (3) A les instal·lacions per a recobriment de tèxtil que utilitzin dissolvents nitrogenats amb tècniques que permetin la reutilització dels dissolvents recuperats, el límit d’emissió aplicat a les activitats de recobriment i assecatge en conjunt serà de 150 (4) Les activitats de recobriment que no es puguin aplicar en condicions confinades (com la construcció de vaixells, la pintura d’avions) quedaran exemptes d’aquests valors, d’acord amb el que es disposa a la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 4 d’aquest Reial Decret (5) La impressió serigràfica rotativa sobre tèxtil quedarà inclosa en l’activitat núm.3

9 Recobriment de filferro de bobines (>5)

10 g/kg (1) 5 g/kg (2)

(1) S’aplica a les instal·lacions quan el diàmetre mitjà del filferro és de ≤0,1 mm (2) S’aplica a la resta d’instal·lacions

10 Recobriment de fusta (>15) 15-25 >25

100 (1) 50/75 (2)

25 20

(1) El límit d’emissió s’aplica a les activitats de recobriment i assecatge portades a terme en condicions confinades (2) El primer valor s’aplica a les activitats d’assecatge i el segon a les de recobriment

11 Neteja en sec 20 g/kg (1) (2) (1) Expressat en massa de dissolvent emès per kg de producte netejat i assecat (2) El límit d’emissió de la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 5 d’aquest Reial Decret no s’aplica en aquest sector

12 Impregnació de fibres de fusta (>25) 100 (1) 45 11 kg/m3 (1) No s’aplica a la impregnació amb creosota

13 Recobriment de cuir (>10) 10-25 >25

>10 (1)

85 g/m2 75 g/m2 150 g/m2

Els límits d’emissió s’expressen en grams de dissolvent emesos per m2 de producte produït (1) Per als processos de recobriment de cuir en mobiliari i béns especials de cuir utilitzats com a petits productes de consum tals como bosses, cinturons, carteres, etc.

14 Fabricació de calçat (>5) 25 g per parell Els valors límits d’emissió s’expressen en grams de dissolvent emès per parell complet de calçat produït

15 Laminatge de fusta i plàstic (>5) 30 g/m2 16 Recobriment amb adhesius (>5) 5-15

>15 50 (1) 50 (1)

25 20

(1) Si s’utilitzen tècniques que permeten la reutilització del dissolvent recuperat, el límit d’emissió serà de 150

17 Fabricació de preparats de recobriment, vernissos, tintes i adhesius (>100)

100-1.000 >1.000

150 150

5 3

5% d’entrada de dissolvent

3% d’entrada de dissolvent

El límit d’emissió difusa no inclou els dissolvents venuts com a part d’un preparat de recobriment en un recipient tancat

18 Conversió de cautxú (>15) 20 (1) 25 (2) 25% d’entrada de (1) Si s’utilitzen tècniques que permeten la

29

ÚS DE DISSOLVENTS EN DETERMINADES ACTIVITATS (I) Límits regulats pel Reial Decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissolvents en determinades activitats.

LLINDARS DE CONSUM I LÍMITS D’EMISSIÓ DE COMPOSTOS ORGÀNICS VOLÀTILS (COV) Valors d’emissió

difusa (percentatge d’entrada de dissolvents)

Valors límit d’emissió total

Activitat (llindar de consum de dissolvent en t/any)

Llindar (llindar de consum de dissolvents en t/any)

Valors límit d’emissió en

gasos residuals

(mg C/Nm3) Instal. noves

Instal. existents

Instal. noves

Instal. existents

Disposicions especials

dissolvent reutilització del dissolvent recuperat, el valor límit d’emissió en gasos residuals serà de 150 (2) El valor límit d’emissió difusa no inclou el dissolvent venut com a part de productes o preparats en un recipient hermètic

19 Extracció d’oli vegetal i greix animal i activitats de refinació d’oli vegetal (>10)

Greix animal: 1,5 kg/t Ricí: 3,0 kg/t

Colza: 1,0 kg/t Gira-sol: 1,0 kg/t Soia (premsada normal): 0,8 kg/t

Soia (làmines blanques): 1,2 kg/t Altres llavors i altra

matèria vegetal: 3 kg/t (1)

1,5 kg/t (2) 4 kg/t (3)

(1) Els valors límit d’emissió total per a instal·lacions que processen series especials de llavors i altres matèries vegetals hauran de ser establerts per les autoritats competents sobre la base de casos individuals, aplicant les millors tècniques disponibles (2) S’aplica a tot procés de fraccionament, exclòs el desgomat (eliminació de la goma de l’oli). (3) S’aplica el desgomat.

20 Fabricació de productes farmacèutics (>50)

20 (1) 5 (2) 15 (2) 5% d’entra-da de dissol-vent

15% d’entrada

de dissol-vent

(1) Si s’utilitzen tècniques que permeten la reutilització del dissolvent recuperat, el valor límit d’emissió en gasos residuals serà de 150 (2) El valor límit d’emissió difusa no inclou el dissolvent venut com a part de productes o preparats en un recipient hermètic

ÚS DE DISSOLVENTS EN DETERMINADES ACTIVITATS (II) Límits regulats pel Real Decreto 117/2003, de 31 de enero, sobre limitación de emisiones de compuestos orgánicos volátiles debidas al uso de disolventes en determinadas actividades

LLINDARS DE CONSUM I VALORS LÍMIT D’EMISSIÓ TOTAL PER A LES INDÚSTRIES DE RECOBRIMENT DE VEHÍCLES

Valor límit d’emissió total Activitat (llindar de consum de dissolvent en t/any)

Llindar de la producció (es refereix a la producció anual

dels articles recoberts) Instal·lacions noves Instal·lacions existents >5.000 45 g/m2 ó 1,3 kg/carrosseria

+33 g/m2 60 g/m2 ó 1,9 kg/carrosseria

+41 g/m2 Recobriment de cotxes nous (>15)

≤5.000 monocasc o >3.500 de bastidor

90 g/m2 ó 1,5 kg/carrosseria +70 g/m2

90 g/m2 ó 1,5 kg/carrosseria +70 g/m2

Límit emissió total (g/m2)

Recobriment de cabines de camions nous (>15)

≤5.000 >5.000

65 55

85 75

Recobriment de furgonetes i camions nous (>15)

≤2.500 >2.500

90 70

120 90

Recobriment d’autobusos nous (>15)

≤2.000 >2.000

210 150

290 225

30

7. EPER: Registre Europeu d’Emissions Contaminants

7.a) Què és el Registre EPER? I l’EPER-CAT?

El registre EPER és l’inventari europeu d’emissions contaminants elaborat d’acord amb la Directiva 96/61/CE5 (més coneguda com a Directiva IPPC) i la Decisió 2000/479/CE6 a partir de la informació notificada pels estats membres.

La notificació de les dades per part dels estats membres serà triennal fins a l’any 2008 i a partir d’aquest any serà anual i sempre referida a les emissions de l’any anterior.

És al Departament de Medi Ambient i Habitatge a qui li pertoca recopilar, gestionar i validar la informació sobre les emissions dels principals centres productius del territori català i ho fa a través de l’EPER-CAT (Inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya).

7.b) Quins objectius té l’EPER-CAT?

• Recopilar, a l’àmbit català, les dades referents a les 50 substàncies contaminants a l’aigua i a l’atmosfera generades pels establiments inclosos a l’Annex 1 de la Directiva IPPC. Una vegada recopilada aquesta informació es farà pública per internet. Actualment, aquesta informació es troba al següent web:

http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/eper/consultes_bd.jsp

• Informar, mitjançant el Ministeri de Medi Ambient, a la Comissió Europea d’acord amb els requeriments establerts per la Decisió 2000/479/CE. Les dades recollides donaran lloc al registre EPER.

7.c) A qui afecta l’EPER?

Els principals afectats són les indústries i entitats que realitzen activitats incloses a l’Annex I de la IPPC que emetin substàncies contaminats de la llista contemplada a l’Annex A1 de la Decisió 2000/479/CE.

5 Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació (DOCE, L 257, 10.10.1996). 6 Decisió 2000/479/CE, de 17 de juliol de 2000, relativa a la realització d’un inventari europeu d’emissions contaminants (DOCE, L 275, 25.10.2003).

31

Categories d’activitats7 1. Instal·lacions de combustió 6. Industria del paper i cartró 2. Producció i transformació de metall 7. Industria tèxtil 3. Industries minerals 8. Industria del cuir 4. Industries químiques 9. Industries agroalimentàries i explotacions

ramaderes 5. Gestió de residus 10. Consum de dissolvents orgànics

7.d) Com, quan i a qui s’ha d’efectuar la notificació?

La notificació de dades d’emissió i abocaments es pot fer per dues vies:

• A través d’Internet, seguint el formulari EPER-CAT penjat al següent web: http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/eper/inici.jsp

• Mitjançant formulari de sol·licitud tramitat pel mateix Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Els centres productius afectats hauran de notificar les seves dades anualment dins el període establert8. Les dades seran trameses al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

8. Protocol de Kioto: Comerç de drets d’emissió

8.a) Què és el Protocol de Kioto?

És un compromís voluntari, signat pels principals països desenvolupats que comporta obligacions per diferents sectors industrials per tal d’aconseguir l’objectiu de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 5% pel període 2008-2012, en relació amb els corresponents del 1990. El Protocol de Kioto va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005.

Per a cada país es fixa un percentatge concret de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en funció de la situació de desenvolupament del país i d’altres acords interns de negociacions. La Unió Europea haurà de reduir en un 8% les seves emissions. Espanya haurà de limitar el creixement de les seves emissions en un 15% en relació a les del 1990.

Un instrument legal orientat al compliment del Protocol de Kioto és la Directiva Europea sobre el Règim de Drets d’Emissió de Gasos (Directiva 2003/87/CE)9. La Directiva identifica sectors

7 Per determinar si una instal·lació inclosa dins d’una d’aquestes categories d’activitats està afectada per l’EPER s’ha de consultar l’Annex I de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (BOE, núm.157, 02.07.2002). 8 Per exemple, del 17 de gener fins al 15 d’abril del 2005 va estar obert el període de notificació EPER-CAT per les emissions del 2003.

32

que, per les seves emissions de diòxid de carboni, es consideren prioritaris: activitats energètiques, producció i transformació de metalls fèrrics (siderúrgia), indústries minerals (producció de ciment, vidre i ceràmica) i producció de pasta paper.

8.b) Què és l’autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle?

Aquesta autorització concedeix el permís per emetre’n des de la totalitat o des de part d’una instal·lació que es considera que el titular es capaç de garantir el seguiment i la notificació de les emissions.

A Catalunya aquesta autorització l’atorga la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

IMPORTANT: Aquesta autorització no pressuposa que el titular de la instal·lació disposi de drets d’emissió necessaris per al període concret.

A qui afecta?

Als titulars de les següents activitats indicades a l’annex 1 del Reial Decret 5/200410. Aquests titulars haurien d’haver disposat d’aquesta l’autorització a partir de l’1 de gener de 2005.

Categories d’activitats i gasos inclosos en l’àmbit d’aplicació (annex I del Reial Decret 5/2004)

Activitats Gasos

Activitats energètiques Diòxid de carboni

Epígrafs: 1. Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica nominal superior a

20 MW, incloent-hi: a) Instal·lacions de producció d’energia elèctrica de servei públic. b) Instal·lacions de cogeneració que produeixen energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, independentment del sector en què donin servei.

En queden excloses les instal·lacions de residus perillosos o de residus urbans. 2. Refineries d’hidrocarburs. 3. Coqueries.

Producció i transformació de metalls ferris Diòxid de carboni

Epígrafs: 4. Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics inclòs el

mineral sulfurat. 5. Instal·lacions per a la producció de lingots d’alt forn o d’acer (fusió

primària o secundària), incloses les corresponents instal·lacions de colada contínua d’una capacitat de més de 2,5 tones per hora.

9 Directiva 2003/87/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 d’octubre de 2003, per la que s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a la Comunitat i per la que es modifica la Directiva 96/61/CE (DOCE, L 275, 25.10.2003). 10 No estan incloses les instal·lacions o part de les instal·lacions la dedicació principal de les quals sigui la investigació, desenvolupament i experimentació de nous productes i processos.

33

Categories d’activitats i gasos inclosos en l’àmbit d’aplicació (annex I del Reial Decret 5/2004)

Activitats Gasos

Indústries minerals Diòxid de carboni

Epígrafs: 6. Instal·lacions de fabricació de ciment sense polvoritzar (clínquer) en

forns rotatoris amb una producció superior a 500 tones diàries, o de calç en forns rotatoris amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia, o en forns d’un altre tipus amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

7. Instal·lacions de fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió superior a 20 tones per dia.

8. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics per mitjà d’enfornada, en particular de teules, rajoles, rajoles refractàries, taulellets, gres ceràmic o porcellanes, amb una capacitat de producció superior a 75 tones per dia, i una capacitat d’enfornada de més de 4 m3 i de més de 300 kg/m3 de densitat de càrrega per forn.

Altres activitats Diòxid de carboni

Epígrafs: 9. Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de:

a) Pasta de paper a partir de fusta o d’altres matèries fibroses.

b) Paper i cartó amb una capacitat de producció de més de 20 tones diàries.

A qui s’ha de sol·licitar?

Les sol·licituds s’han de presentar a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Pel primer període d’aplicació del Reial Decret Llei 5/2004 (2005-2007) les instal·lacions existents en funcionament i les que estigués prevista la seva ampliació o entrada en funcionament durant el període de vigència del Pla d’Assignació de drets d’emissió aprovat per Espanya, i que disposessin de totes les llicències i permisos administratius exigibles, havien de sol·licitar, abans del 30 de setembre 2004, l’autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.

Les instal·lacions que hagin sol·licitat aquesta autorització amb posterioritat a la data assenyalada tenen la consideració de nous entrants.

Quina documentació cal presentar?

• Model de sol·licitud d’autorització d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquest model es pot trobar al següent web: http://mediambient.gencat.net/Images/43_37349.doc

Cal emplenar un full de sol·licitud per a cadascun dels establiments o centres de l’empresa on es realitzin activitats de les enumerades a l’annex 1 del Reial Decret Llei 5/2004.

• Memòria i resum explicatiu que inclogui la següent informació:

34

- Identificació i acreditació de ser titular de la instal·lació

- Identificació i adreça de la o les instal·lacions

- Descripció de la o de les instal·lacions i activitats. Tecnologia emprada

- Matèries primeres i auxiliars que el seu ús pugui produir emissions de CO2 .

- Fonts d’emissió de CO2 existents a la instal·lació.

- Mesures previstes per al seguiment i la notificació de les emissions d’acord amb les directrius establertes a l’annex III de la Llei 1/2005, a la Decisió de la Comissió 2004/156/CE i en el seu cas a la normativa en desenvolupament.

8.c) Què són els drets d’emissió?

Els drets d’emissió suposen el dret subjectiu a emetre una tona equivalent de CO2 des d’una instal·lació inclosa a l’àmbit d’aplicació del Reial Decret Llei 5/2004.

A qui afecta?

Als titulars de les activitats indicades a l’annex 1 del Reial Decret Llei 5/2004 (veure apartat 8.b). Aquests titulars hauran de disposar d’aquesta l’autorització a partir de l’1 de gener de 2005.

A qui s’ha de sol·licitar?

Les sol·licituds s’han de presentar a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Per al període 2005-2007 la sol·licitud d’assignació de drets d’emissió s’hauria d’haver presentat abans del 30 de setembre de 2004 directament a l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient.

Quina documentació cal presentar?

• Model de sol·licitud d’assignació de drets d’emissió. Aquest model es pot trobar a la següent pàgina web: http://www.mma.es/oecc/pdf/solicitud_asignacion.doc

• Documentació que acrediti:

- Ser titular de la instal·lació i haver sol·licitat l’autorització d’emissió de gasos amb efecte hivernacle.

- Dades de la instal·lació, referits als anys 2000 a 2002, sobre les emissions de CO2 (per combustió i per procés) i consum de combustible, classificat segons tipus de combustible.

- Estimació de l’evolució en la instal·lació de la producció i els consums de combustibles i matèries primeres, així com les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, per al període del Pla Nacional d’Assignació.

35

8.d) Què és el Pla Nacional d’Assignació11?

És el pla que estableix el nombre total de drets d’emissió assignat a cada establiment: El primer Pla Nacional d’Assignació té un període de vigència de tres anys a comptar des de l’1 de gener de 2005. L’assignació d’aquests drets ha estat gratuïta per a les instal·lacions existents.

Mitjançant Acord del Consell de Ministres de 21 de gener de 200512 es determina l’assignació individual de drets d’emissió per a cada instal·lació durant el període de vigència del Pla Nacional d’Assignació i la seva distribució anual.

8.e) Quines obligacions d’informació té el titular?

El titular de la instal·lació haurà de remetre a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, abans del 28 de febrer de cada un dels anys 2006, 2007 i 2008 un informe verificat per l’entitat acreditada sobre les emissions de l’any precedent.

La Direcció de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge validarà l’informe verificat de les emissions. En cas de conformitat procedirà a inscriure, abans del 31 de març, la dada sobre emissions de l’any precedent a la taula de emissions verificades del Registre Nacional de Drets d’Emissió.

Abans del 30 d’abril de cada any el titular haurà de lliurar un nombre de drets d’emissió equivalent a la dada d’emissió verificada del Registre Nacional de Drets d’Emissió.

8.f) Exclusió temporal

Amb caràcter excepcional, fins el 31 de desembre de 2007, el titular d’una instal·lació podrà sol·licitar la seva exclusió temporal de l’àmbit d’aplicació del Reial Decret Llei 5/2004.

La sol·licitud es presentarà a la Direcció General de Qualitat Ambiental acompanyada de la documentació justificativa que acrediti del compliment de les següents condicions:

- Que la instal·lació limitarà les seves emissions de manera equivalent a com ho farà en cas de no ser exclosa.

- Que quedarà subjecta a obligacions de seguiment i subministrament d’informació sobre emissions equivalents a les previstes al Reial Decret Llei 5/2004.

11 Es va aprovar pel Reial Decret 1866/2004, de 6 de setembre, pel que s’aprova el Pla Nacional d’Assignació de drets d’emissió 2005-2007 (BOE, núm.216, 07.09.2004). Modificat pel Reial Decret 60/2005, de 21 de gener (BOE, núm.19, 22.01.2005). 12 Resolució de 26 de gener de 2005 de la Subsecretaria, per la que es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres, de 21 de gener de 2005, per la que s’aprova l’assignació individual de drets d’emissió a les instal·lacions incloses a l’àmbit d’aplicació del Reial Decret Llei 5/2004, de 27 d’agost, pel que es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (BOE, núm.24, 28.01.2005).

36

- Que no es produiran distorsions en el mercat interior com a conseqüència de la seva exclusió.

La Direcció General de Qualitat Ambiental, previ tràmit d’informació pública, remetrà expedient complert al Ministeri de Medi Ambient per a la seva tramitació a la Comissió Europea qui podrà disposar l’exclusió temporal del règim comunitari.

Obligacions del titular de la instal·lació

NOTIFICACIÓ A L’EPER-CAT

AUTORITZACIÓ D’EMISSIÓ DE GASOS EFECTE HIVERNACLE

SOL·LICITUD PERMÍS DE DRETS D’EMISSIÓ

PRESENTACIÓ INFORME VERIFICAT DE LES EMISSIONS DE L’ANY ANTERIOR

8 Model de sol·licitud d’autorització d’emissions8 Memòria i resum explicatiu

1er PERÍODE (2000-2007)

A PARTIR DEL 1er PERÍODE

8 Model de sol·licitud de l’Oficina Española de Cambio Climático

8 Documentació:- Titularitat.Titularitat. Sol·licitud d’autorització d’emissió

de gasos efecte hivernacle- Dades d’emissions CO2 (combustió i procés, 2000-

2002) i consum i tipus de combustibles- Estimació d’evolució en la producció i consum de

combustibles i matèries primeres, així com de gasos efecte hivernacle, pel període del Pla Nacional d’Assignació

DIRECCIÓGENERAL DE

QUALITAT AMBIENTAL

DIRECCIÓGENERAL DE

QUALITAT AMBIENTAL

OFICINA ESPAÑOLA DE CAMBIO CLIMÁTICO

DIRECCIÓGENERAL DE

QUALITAT AMBIENTAL

DIRECCIÓGENERAL DE

QUALITAT AMBIENTAL

anual

abans 30/09/2004

docu

men

taci

ódo

cum

enta

ció

abans 30/09/2004

abans28 de febrer de cada any

8.g) Què és el procediment extraordinari d’autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle?

Amb la modificació de l’Annex I de la Llei 1/200513, en consonància amb la normativa europea, s’incorporen noves instal·lacions dins el seu àmbit d’aplicació. Aquestes instal·lacions, que es detallen a continuació, havien de sol·licitar abans del 14 de maig de 2005 l’autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i l’assignació gratuïta de drets d’emissió. Les obligacions de seguiment de les emissions seran exigibles a partir de l’1 de gener de 2006.

Les instal·lacions són les següents:

13 Modificació introduïda pel Títol III del Reial Decret Llei 5/2005, d’11 de març, de reformes urgents per a l’impuls a la productivitat i per a la millora de la contractació pública (BOE, núm.62, 14.03.2005).

37

- instal·lacions de cogeneració, amb independència del sector en què donin servei. - instal·lacions de combustió amb potència tèrmica nominal superior a 20 MW no incloses als

apartats 2 a 9 de l’Annex I de la Llei 1/2005 (veure apartat 8.b)

Què és el Registre Nacional d’Assignació de Drets d’Emissió?

És l’instrument a través del qual s’assegura la permanent actualització de la comptabilitat relativa als drets d’emissió. En aquest Registre s’inscriuran totes les operacions relatives a l’expedició, titularitat, transmissió, transferència, lliurament, retirada i extinció dels drets d’emissió.

Abans del 28 de febrer de cada any el Registre Nacional de Drets d’Emissió transferirà al compte titular de cada instal·lació els drets que li corresponguin d’acord amb la distribució temporal establerta en les resolucions d’assignació.

El Registre va entrar oficialment en funcionament el 26 de juny de 2005, desprès de la seva aprovació per part de la Comissió Europea.

38

NORMATIVA BÀSICA D’APLICACIÓ NORMATIVA EUROPEA • Decisió 2004/156/CE de la Comissió, de 29 de gener de 2004, per la qual s’estableixen directrius per al seguiment i la

notificació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de conformitat amb la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell (DOCE, L 59, 26.02.2004).

• Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 d’octubre de 2003, per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a la Comunitat i per la qual es modifica la Directiva 96/61/CE del Consell (DOCE, L 275, 25.10.2003; mod. Directiva 2004/101/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’octubre de 2004 (DOCE, L 338/18, 13.11.2004).

• Directiva 2002/3/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2002, relativa a l’ozó a l’aire ambient (DOCE, L 67, 09.03.2002).

• Directiva 2001/81/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2001, sobre sostres nacionals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics (DOCE, L 309, 27.11.2001).

• Directiva 2001/80/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2001, sobre limitació d’emissions a l’atmosfera de determinants agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (DOCE, L 309, 27.11.2001).

• Directiva 2000/69/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre valors límits per al benzè i el monòxid de carboni a l’aire ambient (DOCE, L 313, 13.12.2000).

• Decisió 2000/479/CE de la Comissió, de 17 de juliol de 2000, relativa a la realització d’un inventari europeu d’emissions contaminants (EPER) en relació amb l’article 15 de la Directiva 96/61/CE del Consell relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació (DOCE, L 192, 28.07.2000).

• Reglament (CE) del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny de 2000, sobre substàncies que exhaureixen la capa d’ozó (DOCE, L 244, 29.09.2000).

• Directiva 1999/30/CE del Consell, de 22 d’abril de 1999, relativa als valors límits de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire ambient (DOCE, L 163, 29.06.1999).

• Directiva 1999/13/CE del Consell, d'11 de març de 1999, relativa a la limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils degudes a l'ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i instal·lacions (DOCE, L 85/1, 29.03.1999).

• Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient (DOCE, L 296, 21.11.1996).

• Directiva 96/61/CE, del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i al control integrat de la contaminació (DOCE, L 257, 10.10.1996).

NORMATIVA ESTATAL • Reial Decret Llei 5/2005, d’11 de març, de reformes urgents per a l’impuls a la productivitat i per a la millora de la

contractació pública (BOE, núm.62, 14.03.2005).

• Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (BOE, núm.59, 10.03.2005).

• Resolució de 26 de gener de 2005 de la Subsecretaria, per la que es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres, de 21 de gener de 2005, per la que s’aprova l’assignació individual de drets d’emissió a les instal·lacions incloses a l’àmbit d’aplicació del Reial Decret Llei 5/2004, de 27 d’agost, pel que es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gases amb efecte d’hivernacle (BOE, núm.24, 28.01.2005).

• Reial Decret Llei 5/2004, de 27 d’agost de 2004, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (BOE, núm.208, 28.08.2004).

• Reial Decret 1866/2004, de 6 de setembre, pel qual s’ha aprovat el Pla Nacional d’Assignació de drets d’emissió a Espanya per al període 2005-2007 (BOE, núm.216, 07.09.2004); mod. Reial Decret 60/2005, de 21 de gener (BOE, núm.19, 22.05.2004).

• Reial Decret 430/2004, de 12 de març, pel qual s’estableixen noves normes sobre limitacions d’emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió, i es fixen determinades condicions per al control de les emissions a l’atmosfera de les refineries de petroli (BOE, núm.69, 20.03.2004).

• Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus (BOE, núm.142, 14.06.2003).

39

• Reial Decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils degudes al ús de dissolvents en determinades activitats (BOE, núm.33, 07.02.2003).

• Ordre de 18 d’octubre de 1976 sobre Prevenció i Correcció de la Contaminació Industrial de l’Atmosfera (BOE, núm. 290. de 3.12.1976).

• Decret 833/1975, de 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric (BOE, núm.96, 22.04.1975).

• Llei 38/1972, de 22 de desembre. Estableix objectius de protecció de l'ambient atmosfèric (BOE, núm. 309, 26.12.1972).

NORMATIVA AUTONÒMICA • Decret 390/2004, de 21 de setembre, d’assignació de competències en matèria d’emissió de gasos amb efecte

d’hivernacle (DOGC, núm.4225, 23.09.2004).

• Decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de residus (DOGC, núm.3594, 13.03.2002).

• Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus (DOGC, núm.3269, 20.11.2000).

• Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d'emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració. (DOGC, núm.2816, 29.01.1999)

• Decret 22/1998, de 4 de febrer, sobre límits d'emissió a l'atmosfera per a instal·lacions de torrada i torrefacció de cafè (DOGC, núm. 2575, 10.02.1998).

• Decret 398/1996, de 12 de desembre, regulador del sistema de plans graduals de reducció d'emissions a l'atmosfera (DOGC, núm. 2294, 18.12.1996)

• Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera (DOGC, núm.1986, 16.12.1994).

• Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre (DOGC, núm.919, 25.11.1987), modificat pel Decret 158/1994, de 30 de maig (DOGC, núm. 1920, 13.07.1994).

• Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric (DOGC núm. 385, del 30.11.1983), modificada per la Llei 6/1996, de 18 de juny (DOGC, núm.2223, 28.06.1996).

1

1. Quina és l’Administració competent per regular el soroll i les vibracions? ..................... 2

2. Què s’entén per soroll? .......................................................................................................... 2

3. Què són les zones de sensibilitat acústica? ........................................................................ 2

4. Què són els mapes de capacitat acústica? .......................................................................... 3

5. Com s’avalua la contaminació acústica? ............................................................................. 4

6. Quins nivells d’immissió pel que fa als sorolls ha de complir una determinada activitat?................................................................................................................................................. 5

7. Hi ha valors límits d’immissió pel que fa a les vibracions a l’interior dels edificis?........ 7

8. Què és un estudi d’impacte acústic i a qui s’exigeix? ........................................................ 7

9. Quin contingut ha de tenir l’estudi d’impacte acústic? ...................................................... 7

10. Hi ha algun tipus d’activitat per a la qual s’estableixen requeriments de sorolls específics? ............................................................................................................................. 8


2

El soroll i les vibracions són elements contaminants i pertorbadors, susceptibles d’afectar la salut de les persones i la seva qualitat de vida.

1. Quina és l’Administració competent per regular el soroll i les vibracions?

La protecció contra el soroll implica als diferents nivells de l’Administració. A l’Estat i a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, els hi correspon l’ordenació general mentre que els Ajuntaments tenen també competències per regular en aquesta matèria mitjançant normativa municipal. L’ordenació general es regula a nivell estatal en la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, i a nivell autonòmic en la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

En el cas dels Ajuntaments, aquesta competència s’articula a partir de l’elaboració d’ordenances municipals pròpies en les quals s’estableixen nivells màxims de soroll i vibracions admissibles dins el seu àmbit territorial, tot respectant la normativa estatal i autonòmica. Hi ha Ajuntaments que han establert els nivells màxims de soroll en els plans generals d’ordenació urbana.

2. Què s’entén per soroll?

El soroll és un contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que, amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració, pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones.

3. Què són les zones de sensibilitat acústica?

La zona de sensibilitat acústica és una part del territori que presenta una mateixa capacitat acústica. Es diferencien tres zones de sensibilitat acústica1:

Zona de sensibilitat acústica alta (A): inclou els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. En aquesta zona s’inclourien àrees amb predomini de sòl d’ús residencial on al rang de la immissió mesurada li corresponen els objectius de qualitat d’aquesta zona, àrees sanitàries, espais d’interès natural, centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, guarderies o balnearis.

1 La descripció dels usos que s’inclouen en cada zona de sensibilitat acústica s’ha fet atenent al que disposa l’Annex I del Projecte de Decret pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

3

Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll. En aquesta zona s’inclourien àrees amb predomini de sòl d’ús residencial on al rang de la immissió mesurada li corresponen els objectius de qualitat d’aquesta zona, determinades infraestructures de transport existents, àrees on hi conviuen residències i activitats, àrees on hi ha activitats recreatives i espectacles, així com el sector terciari no classificat com a zona de sensibilitat acústica alta.

Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll. En aquesta zona s’inclourien àrees amb predomini de sòl d’ús industrial, àrees residencials properes a infraestructures de transport o altres equipaments, així com determinades infraestructures de transport existents.

Sens perjudici d’aquestes zones de sensibilitat acústica, també existeixen altres tipus de zones que agrupen determinades àrees, com són:

• Zona de soroll: Són aquells sectors del territori afectats per la presència d’infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.

• Zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPCA): Són aquells sectors del territori on, per les singularitats característiques, es considera convenient conservar una qualitat acústica d’interès especial (espais d’interès natural, patrimoni cultural, etc.).

• Zones acústiques de règim especial: Són aquelles àrees on es produeix una contaminació acústica per la presència de nombroses activitats, de la naturalesa que siguin, i del soroll produït al voltant.

4. Què són els mapes de capacitat acústica?

D’acord amb la Llei 16/2002, una de les obligacions que tenen els Ajuntaments és l’elaboració dels mapes de capacitat acústica amb la finalitat de determinar la capacitat acústica del territori.

En aquest document s’hauran d’establir els nivells d’immissió a les zones urbanes, als nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat. Aquests instruments només es podran modificar quan es produeixin canvis en l’ordenació urbanística o el planejament viari.

Mitjançant els mapes de capacitat acústica es podrà conèixer quins són els nivells d’immissió aplicables a una zona concreta del terme municipal.

El termini que els Ajuntaments disposen per elaborar el mapa de capacitat acústica finalitza l’11 d’octubre de 2005. Donat que encara no ha finalitzat el termini previst, no tots els Ajuntaments disposen del corresponent mapa de capacitat acústica:

4

Mapa de capacitat acústica

Aprovat En tramitació

Badia del Vallès

Barberà del Vallès

Castellar del Vallès

Cerdanyola del Vallès

Montcada i Reixac

Palau de Plegamans

Polinyà

Ripollet

Sabadell

Sant Quirze del Vallès

Santa Perpètua de Moguda

Sentmenat

Els instruments de planejament urbanístic han de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en el mapa de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a la construcció en zones de soroll.

4.a) Quin tipus d’informació han d’incloure els mapes de capacitat acústica?

Hauran d’incloure, com a mínim, la informació següent:

- La immissió al soroll calculada o mesurada. - Els models de càlcul utilitzats. - Les dades d’entrada per al càlcul de soroll. - L’afectació dels sectors exposats al soroll. - Les zones de sensibilitat acústica atribuïdes. - Els valors límit d’immissió i els valors d’atenció atribuïts a cada zona de sensibilitat

acústica.

5. Com s’avalua la contaminació acústica?

La contaminació acústica s’avalua amb els nivells d’immissió. A cada zona de sensibilitat acústica li són d’aplicació uns nivells d’immissió. Els emissors i escenaris acústics existents abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2002 no poden sobrepassar els valors d’atenció, i els nous no podran superar els valors límit d’immissió.

Hi ha dos períodes d’avaluació, i aquesta es realitza separadament per a l’horari diürn i per a l’horari nocturn.

5

L’horari per a les activitats i per al veïnat és de 8:00 a 21.00 h durant el dia i de 21:00 a 8:00 a la nit, i pel que fa a infraestructures, el dia és de 7:00 a 23:00 h i la nit de 23:00 a 7:00 h.

El nivell d’avaluació de cada període es calcula a partir dels nivells parcials de cada fase de soroll mitjançant la formulació descrita als annexos 1, 2, 3, 4 i 5 de la Llei: 1 (per a ambient exterior dels mitjans de transport), 2 (per a ambient exterior d’infraestructures aèries), 3 (per a ambient exterior d’activitats i veïnat), 4 (per a ambient interior d’activitats i veïnat) i 5 (per a ambient exterior d’instal·lacions de tir).

6. Quins nivells d’immissió pel que fa als sorolls ha de complir una determinada activitat?

Una activitat haurà de complir amb els valors que estableixi la corresponent autorització o llicència ambiental.

La resolució d’atorgament de l’autorització o llicència ambiental fixarà com a mínim el valor límit d’immissió que estableix la Llei 16/2002 per la zona de sensibilitat acústica on està emplaçada. No obstant això, aquest valor podrà ser més exigent si així ho estableix la corresponent ordenança municipal.

En aquest sentit, els municipis pertanyents a la Cambra de Comerç de Sabadell que, abans de la promulgació d’aquesta Llei, han aprovat ordenances o reglaments de regulació del soroll i les vibracions haurien d’haver procedit a adaptar-les al seu contingut abans de l’11 d’octubre de 2004, si bé poden mantenir les mesures preventives i correctores que atorguin un major grau de protecció ambiental pel que fa a activitats. En aquells Ajuntaments de més de 5.000 habitants que no disposin d’ordenança reguladora de la contaminació per soroll i vibracions hauran d’aprovar-les abans de l’11 d’octubre de 2005.

Actualment, les ordenances municipals en matèria de sorolls dels Ajuntaments pertanyents a la Cambra de Comerç Sabadell són les que s’enumeren a continuació. S’ha de tenir en compte que aquestes ordenances s’hauran d’adequar a les determinacions de la Llei 16/2002.

Badia del Vallès Ordenança sobre protecció del medi ambient contra l’emissió de sorolls (BOPB, núm.51, 28.02.1996).

Barberà del Vallès Ordenança municipal de sorolls i vibracions (BOPB, núm.289, 03.12.1986).

Castellar del Vallès Ordenança municipal reguladora de la qualitat sonora (BOPB, núm.98, 23.04.1992; mod. BOPB, núm.39, 14.02.1997).

Cerdanyola del Vallès Ordenança municipal per a la regulació i millora de la qualitat sonora ambiental (BOPB, núm.225, 18.09.1992).

Montcada i Reixac Ordenança de policia de la via pública i convivència ciutadana (BOPB, núm.20, 23.01.1993; mod. BOPB núm.232, 27.09.2001; mod. BOPB núm.33, 07.02.2003; mod. BOPB núm 22, 26/01/2005).

Palau-solità i Plegamans Ordenança municipal reguladora de l’emissió i recepció de sorolls i vibracions (BOPB, núm.255, 24.10.2001).

6

Polinyà Ordenança municipal per a la regulació i millora de la qualitat sonora ambiental del municipi (BOPB, núm.153, 27.06.2000).

Ripollet Normes Urbanístiques. Text Refós de la modificació de determinats articles de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona (DOGC, núm.1077, 05.12.1988).

Sabadell Ordenança reguladora dels usos i les activitats (BOPB, núm.07, 05.02.1994).

Santa Perpètua de Mogoda Ordenança municipal reguladora dels usos i de les activitats (BOPB, núm.246, 12.01.1996; mod. BOPB núm.37, 12.02.2002)

Sant Quirze del Vallès Ordenança municipal reguladora de sorolls i vibracions (BOPB, núm.251, 18.10.1996).

Sentmenat Text Refós de la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (BOPB, núm.113, 12.05.1998).

6.a) Quins són els nivells d’immissió que estableix la Llei 16/2002?

El soroll produït per les activitats (ja sigui una activitat industrial, comercial, de serveis o de lleure) és el que prové de les màquines, les instal·lacions i les obres.

Les activitats existents abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2002 no poden sobrepassar en l’ambient exterior els valors d’atenció de l’Annex 3 i els valors límit d’immissió en l’ambient interior fixats per l’Annex 4.

Les activitats que es posin en marxa a partir de l’entrada en vigor de la Llei no poden sobrepassar els valors límit d’immissió fixats pels Annexos 3 i 4.

A la Taula que s’inclou a continuació, s’especifiquen els nivells d’immissió a l’ambient exterior i a l’ambient interior que estableix la Llei 16/2002 en els esmentats Annexos i que seran d’aplicació a les activitats.

Ambient exterior Ambient interior Activitats noves Activitats existents Activitats noves i existents

Valors límit d’immissió en dB(A) Valors d’atenció en dB(A) Valors límit d’immissió en dB(A) Zona de sensibilitat

Dia (8:00-21:00 h)

Nit (21:00-8:00 h)

Dia (8:00-21:00 h)

Nit (21:00-8:00 h)

Dia (8:00-21:00 h)

Nit (21:00-8:00 h)

A, alta 60 50 65 60 30 25

B, moderada 65 55 68 63 35 30

C, baixa 70 60 75 70 35 30

7

7. Hi ha valors límits d’immissió pel que fa a les vibracions a l’interior dels edificis?

La Llei 16/2002 defineix com a vibracions els moviments d’una partícula d’un medi elàstic al voltant del seu punt d’equilibri com a conseqüència d’una força.

Alhora, per immissió de les vibracions a l’interior dels edificis s’entenen les pertorbacions procedents de l’exterior o de l’interior de l’edifici que siguin manifestes, com ara els moviments dels tancaments de les dependències.

La Llei 16/2002 determina en el seu Annex 7 els valors límit d’immissió per a aquells emissors acústics que originin vibracions al interior dels edificis. No obstant això, les ordenances municipals poden establir valors més exigents.

A la taula següent s’estableixen els valors límits d’immissió de l’esmentat Annex:

Zona de sensibilitat Valors límit d’immissió en dB(A) A, alta 70 B, moderada 75 C, baixa 80

8. Què és un estudi d’impacte acústic i a qui s’exigeix?

Es tracta d’un estudi que s’exigeix a determinades activitats o serveis previsiblement causants de sorolls.

En relació a les activitats incloses en els annexos I, II i III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integrada de l’Administració ambiental, aquestes hauran d’incloure un estudi d’impacte acústic en el projecte tècnic que acompanyi a la sol·licitud d’autorització o llicència ambientals o en la documentació que acompanyi la comunicació a l’Ajuntament o la llicència d’obertura d’establiments.

Pel que fa a les activitats i a les infraestructures sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental susceptibles de generar sorolls i vibracions, hauran d’incloure, en el corresponent estudi d’impacte ambiental, un estudi d’impacte acústic d’aquelles emissions, amb les mesures preventives i correctores necessàries per contrarestar-lo.

9. Quin contingut ha de tenir l’estudi d’impacte acústic?

El contingut mínim de l’estudi d’impacte acústic en el cas d’activitats ha d’incloure els següents aspectes, d’acord amb l’Annex 10 de la Llei 16/2002:

1. Anàlisi acústica de la capacitat del territori.

8

2. Anàlisi acústica de l’activitat.

3. Avaluació de l’impacte acústic.

4. Projecte d’aïllament.

En el cas de noves infraestructures de transport, l’estudi d’impacte acústic haurà d’incloure la informació ara esmentada, així com el contingut que es detalla a l’Annex 11 de la Llei 16/2002.

10. Hi ha algun tipus d’activitat per a la qual s’estableixen requeriments de sorolls específics?

En la Llei 16/2002 s’estableixen nivells d’immissió sonora a l’ambient exterior específics per al trànsit de vehicles de motor, per als ferrocarrils i l’àmbit portuari, per al transport aeri i per a les instal·lacions de tir, així com valors límit d’emissió de soroll aplicables als vehicles de motor i a les motocicletes.

Així mateix, hi ha certes activitats, com les que s’enumeren a continuació, que també estan subjectes a limitacions específiques. En aquests casos, els requeriments que s’exigeixen a aquestes activitats varien en funció del municipi de què es tracti, per la qual cosa caldrà acudir a l’Administració municipal, o bé consultar directament l’ordenança corresponent.

Algunes de les activitats a títol orientatiu són:

• Treballs a la via pública.

• Activitats que disposin d’instal·lacions d’aire condicionat, ventilació o refrigeració.

• Instal·lació de maquinàries i elements mòbils.

• Utilització i/o posada en marxa de sistemes d’avís acústic (alarma, senyalització d’emergència, etc.).

• Activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies.

• Activitats de lleure, d’espectacle i recreatives.

9

NORMATIVA BÀSICA D’APLICACIÓ NORMATIVA EUROPEA • Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll

ambiental (DOCE, L 189, 18.07.2002).

• Directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig de 2000, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre emissions sonores a l’entorn degudes a les màquines d’ús a l’aire lliure (DOCE, núm.162, 03.07.2000).

NORMATIVA ESTATAL • Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll (BOE, núm.276, 18.11.2003).

• Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, que regula les emissions sonores a l’entorn degudes a determinades màquines a l’aire lliure (BOE, núm.52, 01.03.2002).

NORMATIVA AUTONÒMICA • Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica (DOGC, núm.3675, 11.07.2002).

• Ordenança municipal tipus reguladora del soroll i les vibracions. Aprovada el 30 d’octubre de 1995 (DOGC núm. 2126 de 10.11.1995).

NORMATIVA MUNICIPAL • Ordenança sobre protecció del medi ambient contra l’emissió de sorolls pel municipi de Badia del Vallès. (BOPB, núm.

51, 28.02.1996).

• Ordenança municipal de sorolls i vibracions de Barberà del Vallès (BOPB, núm. 289, 03.12.1986).

• Ordenança municipal reguladora de la qualitat sonora de la vila de Castellar del Vallès (BOP núm. 93 de 23.04.1992; modificació BOPB, núm.39, 14.02.1997).

• Ordenança municipal per a la regulació i millora de la qualitat sonora ambiental al terme municipal de Cerdanyola del Vallès (BOPB, núm. 225, 19.09.1992).

• Ordenança de policia de la via pública i convivència ciutadana de Montcada i Reixac (BOPB, núm. 20, 23.01.1993; mod. BOPB, núm.232, 27.09.2001; mod. BOPB, núm.33, 07.02.2003; mod. BOPB, núm.22, 26/01/2005).

• Normes Urbanístiques. Text Refós de la modificació de determinats articles de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona (DOGC, núm.1077, 05.12.1988).

• Ordenança municipal reguladora de l’emissió i recepció de sorolls i vibracions de Palau-solità i Plegamans (BOPB, núm.255 ,24.10.2001).

• Ordenança municipal per a la regulació i millora de la qualitat sonora ambiental del municipi de Polinyà (BOPB, núm.153, 27.06.2000).

• Ordenança reguladora dels usos i les activitats de Sabadell (BOPB, núm. 07, 05.02.1994).

• Ordenança municipal reguladora dels usos i de les activitats de Santa Perpètua de Mogoda. (BOPB, núm. 246, 12.01.1996; mod. BOPB, núm.37, 12/02/2002).

• Ordenança municipal reguladora de sorolls i vibracions de Sant Quirze del Vallès (BOPB, núm. 251,18.10.1996).

• Text Refós de la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Sentmenat (BOPB, núm.113, 12.05.1998).

1

1. El Productor i/o posseïdor de residus .................................................................................. 2

2. Llista / Catàleg Europeu de Residus (CER) .......................................................................... 7

3. El gestor de residus................................................................................................................ 8

4. El transportista de residus................................................................................................... 10

5. La gestió dels residus: gestió en origen/ gestió externa .................................................. 12

6. La deixalleria ......................................................................................................................... 18

7. La gestió dels envasos i els residus d'envasos................................................................. 22

8. Els residus sanitaris ............................................................................................................. 26

9. Les runes i altres residus de la construcció ...................................................................... 29

10. Residus originats a la indústria assimilables a residus municipals comercials ............ 30


2

Un dels trets característics de les societats industrialitzades és la seva capacitat de producció i consum i, per tant, la capacitat de transformar matèries primeres en residus.

1. El Productor i/o posseïdor de residus

1.a) Què s'entén per productor i per posseïdor de residus?

El productor de residus és qualsevol persona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeixi residus com a productor inicial i qualsevol persona, física o jurídica, que efectuï operacions de tractament previ, de barreja o d’altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició d’aquests residus.

El posseïdor de residus és el propi productor dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en possessió i no tingui la condició de gestor de residus.

1.b) Què és el Registre de productors de residus industrials i què cal fer per inscriure's?

És el registre en el qual es recullen les dades identificatives dels productors de residus industrials. La inscripció en aquest registre comporta l'assignació d'un codi (com per exemple, P-03799.1). Aquest codi s'ha de fer constar necessàriament a l'hora de formalitzar la documentació associada al procediment de gestió de residus.

L’obligació d’inscriure’s en el Registre de productors de residus industrials depèn del codi d’activitat de l’empresa segons la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques –CCAE-931-. Amb caràcter general, estan obligades a inscriure’s en el Registre de productors de residus industrials aquelles activitats industrials que realitzin processos de fabricació. En canvi, les empreses de serveis i/o comerços no han d’estar inscrites.

Això és important ja que l’obligació o no de fer la Declaració Anual de Residus industrials (DARI) no depèn dels tipus de residus que es generin sinó de l’activitat de l’empresa. Així, ens podem trobar el cas d’una activitat industrial que només generi residus assimilables a

1 Decret 97/1995, de 21 de febrer, pel qual s’aprova la Classificació catalana d’activitats econòmiques de 1993 (CCAE-93) (DOGC, núm.2034, 04.04.1995).

3

municipals (veure Apartat 5.e) i no generi residus especials, però que pel seu CCAE-93 estigui obligada a fer la DARI.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) facilita la consulta de l’obligació o no d’una determinada activitat d’inscriure’s al Registre de productors de residus industrials a partir del seu codi d’activitat –CCAE-93- o d’una breu descripció de l’activitat (http://www.arc-cat.net/aplicatius/ccae/llistat.asp).

La inscripció al Registre de productors de residus industrials es fa d’ofici amb l’atorgament de l’autorització o llicència ambientals, a instància de l’Administració competent en el règim de comunicació o directament a través de l’ARC.

En aquest últim cas, per fer efectiva la tramitació de la inscripció cal omplir el model d’alta (Model A-1, veure imatge següent) i presentar-lo a l’ARC. Cal tenir en compte que en l’actualitat la sol·licitud d’inscripció en el Registre de productors de residus industrials i les transaccions associades a aquest tràmit també es poden fer per mitjans telemàtics a través del web de l’ARC via SDR (Sistema Documental de Residus) (http://sdr.arc-cat.net).

El titular haurà de conservar el model de sol·licitud en què es faci constar el codi de productor assignat.

Model d’alta de Productor

Podeu descarregar aquest model de sol·licitud a la següent URL: http://www.arc-cat.net/publicacions/pdf/industrials/altaa1.pdf

4

Per a la inscripció en el Registre de productors de residus industrials serà necessari abonar la taxa corresponent per aquest tràmit, que per l’any 2005 és de 30,51 € IVA inclòs (Codi del tràmit 1-D1).

1.c) Què és el registre de residus i quin ha de ser el seu contingut?

És el registre propi que ha de portar el productor o posseïdor de residus industrials, en el qual, com a mínim, s'hi hauran de fer constar les següents dades:

• Origen dels residus. • Codi del residu segons la Llista / Catàleg Europeu de Residus (CER)2 (Veure Apartat

2 d’aquest capítol). • Descripció del residu. • Dades sobre la seva gestió: data de sortida de planta, empresa receptora, codi del

transportista autoritzat i els números de la documentació de control i seguiment del residu.

És la pròpia empresa qui decideix el format de suport del registre de residus (suport paper, suport informàtic, etc.).

1.d) La figura del responsable dels residus industrials: funcions i responsabilitats

Els productors o posseïdors de residus industrials estan obligats a designar una persona que actuï com a responsable de residus.

Les funcions que ha d'assumir el responsable de residus són les següents:

• Controlar el recorregut dels residus des del seu origen fins a la seva gestió. • Vigilar el compliment de les disposicions aplicables a la gestió de residus, controlant

especialment el centre de producció, informant dels defectes observats i formulant propostes sobre les mesures a emprendre per solucionar-los.

• Promoure en la seva empresa l'adopció de tecnologies netes i l’aplicació dels principis de minimització i valorització dels residus.

• Actuar com a interlocutor davant l’Agència de Residus de Catalunya i trametre-li la informació que exigeix la normativa.

• Realitzar les anotacions que exigeix la normativa sobre residus en el registre de residus de l’empresa.

2 Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE, núm.43, 19.02.2002); Correcció d’errades (BOE, núm.61, 12.03.2002).

5

• Garantir l'exactitud de les dades i de les anàlisis sobre els residus.

Cal comunicar a l’ARC qui s’ha designat com a responsable de residus. A aquest efecte actua com a tal aquell que signi la declaració anual de residus industrials.

1.e) Què és la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI) i quan es presenta?

És el document normalitzat que han de complimentar els productors de residus industrials, per mitjà del qual s'acrediten les dades dels residus produïts per cada centre productiu, així com la seva gestió, en el període d'un any natural. Els productors de residus industrials han de presentar a l’ARC, dins del primer trimestre de cada any, la declaració anual de residus industrials corresponents a l’any anterior.

Si una mateixa empresa té varis centres productors amb diferents codis de productors no és possible fer una DARI conjunta sinó que s’ha de fer una DARI per cada centre. Cal recordar però, que cada centre productor, en funció del seu CCAE, estarà obligat o no a fer la declaració.

1.f) Quin contingut ha de tenir la DARI?

La DARI ha d’incloure la informació següent:

• Dades generals de l’empresa, incloses les dades del centre de producció, del responsable dels residus i del màxim responsable executiu del centre de producció.

• Dades de l’activitat del centre de producció: els productes obtinguts, la descripció dels processos industrials seguits, la descripció de les primeres matèries i d’altres matèries auxiliars.

• Dades dels residus produïts: classificació dels residus, quantitat anual produïda, gestió en origen i/o externa, que inclogui els subproductes comercialitzats.

Els productors de residus industrials poden sol·licitar l’expedició de certificacions sobre les dades corresponents a les seves declaracions anuals.

1.g) Com s’ha de trametre la DARI a l’Agència de Residus de Catalunya?

L’Agència de Residus de Catalunya envia per correu ordinari els formularis necessaris per realitzar la DARI a totes les empreses donades d'alta en el Registre de productors de residus industrials. No obstant això, la no recepció d’aquesta documentació no eximeix al titular de l’activitat de la seva obligació de presentar la DARI. Es recomanable contactar amb l’ARC si durant el mes de gener no s’ha rebut res.

La DARI es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-la personalment a les dependències de Barcelona o als serveis territorials de l’ARC. En cap cas es pot trametre per fax. A més,

6

l’ARC disposa d’un programa informàtic de suport (PADRI) que permet presentar la DARI en suport informàtic, ja sigui en disquet o telemàticament (via internet a través del web de l’ARC mitjançant SDR o a través del portal CAT365).

Si es presenta la DARI en disquet s’haurà de retornar (per correu o personalment) el full de remissió i el full resum de dades obtinguts amb el PADRI, impresos en paper i degudament signats. Si la DARI es presenta telemàticament (via SDR o via CAT365) no s’ha de presentar cap document en paper.

1.h) Quants tipologies de declaració de residus existeixen?

Hi ha dues tipologies de declaració de residus:

• Ordinària: Model destinat a les activitats de tipus industrial amb més de 5 treballadors (incloent el total de treballadors de l’empresa, tant si treballen dins del procés de producció del centre o no).

• Simplificada: Model destinat a les activitats de tipus industrial amb 5 o menys treballadors.

1.i) Requisits de gestió interna: La segregació, l'envasat, l'etiquetatge i l'emmagatzematge dels residus

El productor i posseïdor de residus està obligat a:

• Segregar i no barrejar residus que tinguin la consideració d’especials, amb d'altres residus no especials o inerts.

• Envasar de tal manera que s'evitin les pèrdues o vessaments. • Etiquetar els residus especials, de tal manera que es faci constar com a mínim: codi

d’identificació del residu, data d’envasat, quantitat i naturalesa dels riscs que presenta, és a dir, si es tracta d’un residu explosiu, comburent, inflamable, tòxic, nociu, irritant o bé corrosiu.

• Les zones habilitades per emmagatzemar els residus especials han de tenir en compte la tipologia del residu i els criteris de compatibilitat. L'àrea d'emmagatzematge ha d'estar pavimentada i disposar de pericons de retenció per si es produeixen vessaments. Aquest tipus de residus no poden estar emmagatzemats per temps superior a 6 mesos si no es disposa d'autorització expressa de l’ARC.

7

2. Llista / Catàleg Europeu de Residus (CER)

2.a) Què és?

La Llista / Catàleg Europeu de Residus (CER) és el document que codifica i classifica els residus mitjançant una llista única, identificant amb un asterisc aquells residus que han de ser considerats perillosos (especials en la nomenclatura catalana).

El CER es va publicar a l’estat espanyol a través de l’Ordre MAM/304/2002, que, a més, enumera les operacions de valorització i eliminació de residus. El CER va entrar en vigor l’1 de gener de 2002.

A la següent direcció web de l’ARC es pot consultar la Llista/Catàleg Europeu de Residus:

http://www.arc-cat.net/aplicatius/cer/jr-42000.asp

2.b) Quina és la seva estructura?

El CER s’estructura en 20 capítols que responen a processos o activitats generadores de residus, o bé a famílies importants de residus. Els residus inclosos al CER es classifiquen a través de codis de sis xifres (les dues primeres identifiquen el capítol, les dues següents el subcapítol i les dues últimes xifres el residu en qüestió).

Els productors, transportistes i gestors de residus hauran d’utilitzar la codificació del CER en totes aquelles tramitacions (fulls de seguiment, fitxes d’acceptació, declaració de residus industrials, etc) que ho requereixin.

2.c) Resta vigent el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC)?

Tot i l’entrada en vigor del CER, el Catàleg de Residus de Catalunya continua vigent per determinar la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus (valorització o tractament i disposició del rebuig), sempre i quan no entri en contradicció amb l’aplicació del CER, com en el cas de canvi de classificació.

L’ARC facilita una llista informativa que inclou la codificació dels residus segons el CER i la via de gestió que li és d’aplicació segons el CRC: http://www.arc-cat.net/aplicatius/cer/jr-42000.asp

2.d) Com es pot redefinir la catalogació d'un residu?

Quan el productor o posseïdor del residu no estigui d’acord amb la catalogació que estableix el CER, pot sol·licitar una anàlisi de caracterització del residu a un laboratori acreditat (veure

8

taula que es presenta a continuació) i, en base als resultats obtinguts, iniciar un procediment orientat a la redefinició de la classificació del residu, davant de l’ARC.

Aquest procediment també el pot iniciar l’ARC quan no estigui d'acord amb la codificació assignada a un residu, per part del seu productor o posseïdor.

Laboratoris acreditats per fer la caracterització del residus:

AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA Dr. Roux, 80

08017 – Barcelona Tel. 93 567 33 00 / 93 568 60 16 [email protected] / [email protected]

PEINUSA (IQS) Via Augusta, 390

08017 – Barcelona Tel. 93 267 20 00 [email protected]/ [email protected]

ECA ENTITAT COL·LABORADORA DE L’ADMINISTRACIÓ, SA Rocafort, 103-109

08205 – Sabadell Tel. 93 745 25 00 [email protected]

EMATSA, EMPRESA MUNICIPAL MIXTA D’AIGÜES DE TARRAGONA, SA Ctra. de Valls, km. 3

43007 – Tarragona Tel. 977 29 30 00 [email protected] / [email protected]

ECOPROGES, SL Llull, 109, 2n

08005 – Barcelona Tel. 93 300 75 06 [email protected] / [email protected]

LABORATORIS VIDAL, SL Ctra. de Valencia, 205

43006 – Tarragona Tel. 977 55 11 14 [email protected]

SGS ESPAÑOLA DE CONTROL, SA Moll Príncep d’Espanya, s/n

Edifici Tersaco, baixos 08039 – Barcelona

Tel. 93 223 75 40 [email protected] /[email protected]

TECNOAMBIENTE, SA Passeig de Rubí, 37

08197 – Valldoreix (Barcelona) Tel. 93 589 14 35 / 93 589 14 47 [email protected]

CECAM (Centre d’Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials) Polígon Industrial, c\ Pirineus s/n

17460 – Celrà (Girona) Tel. 972 49 20 14 [email protected] / [email protected]

AIGÜES DE BARCELONA Passeig de Sant Joan, 39-43

08009 – Barcelona Tel. 93 342 26 26 / 902 444 525 [email protected]

La llista actualitzada de laboratoris acreditats per fer la caracterització del residus es pot trobar a internet a:http://www.arc-cat.net/industrials/laboratoris/

3. El gestor de residus

3.a) Què s'entén per gestor de residus?

És la persona física o jurídica que realitza l'activitat d'emmagatzematge, valorització, tractament i/o disposició de residus, ja siguin propis o bé aliens.

Al web de l’ARC es pot consultar la llista d’instal·lacions per a la gestió de residus industrials a Catalunya

http://www.arc-cat.net/aplicatius/industrials/cgr_consulta_industrial.asp

9

3.b) Què cal fer per a desenvolupar legalment aquesta activitat?

Amb l’entrada en vigor de la LIIAA3, la legalització d’una activitat de gestió de residus requereix l’obtenció de l’autorització o llicència ambientals, depenent de l’annex del Decret 143/2003 en què s’inclogui (veure Taula de l’Apartat 7 del capítol La intervenció de l’administració en les activitats). Les activitats de gestió de residus estan incloses en el grup 10 del Decret 143/2003.

En el cas que el productor de residus gestioni els seus residus a la pròpia planta s’haurà d’incloure aquesta característica a la resolució de sol·licitud d’autorització o llicència ambientals de l’activitat que desenvolupi.

3.c) Quan es fa la inscripció en el Registre general de gestors de residus de Catalunya?

La inscripció en el Registre general de gestors de residus de Catalunya es realitza un cop autoritzada l’activitat i s’hagi acreditat el compliment dels requisits de l’autorització o llicència ambientals a través del control inicial que ha de realitzar una entitat ambiental de control (EAC).

3.d) Quines són les seves obligacions?

Els gestors de residus estan obligats a complir totes i cada una de les condicions que els hi hagin estat imposades en la resolució d'autorització o llicència ambientals.

Així mateix també han de:

• Portar al dia un registre d'entrades de residus i un de sortides de residus i matèries. • Elaborar i trametre a l’ARC un resum mensual de les entrades de residus produïdes a la planta. • Estar donats d'alta al Registre de productors de residus industrials i presentar la corresponent

DARI com a productors. • Estar donats d’alta al Registre general de gestors de residus de Catalunya. • Garantir que els residus que entren a les seves plantes són tractats o valoritzats de la forma

més correcta possible, d'acord amb el que assenyala la normativa vigent i especialment la resolució d'autorització.

• Complir escrupolosament tots els aspectes assenyalats a la resolució i a la declaració d'impacte ambiental (si n'hi ha).

• Gestionar els residus generats en l’activitat pròpia mitjançant empreses del Registre general de gestors de residus de Catalunya.

3 Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (DOGC, núm.2598, 13.03.1998).

10

• Informar immediatament l'ARC de qualsevol incidència significativa que es produeixi a la planta, sobretot si afecta el procés de gestió mateix que es realitza.

• Facilitar totes les dades requerides i les tasques de seguiment i control a l'ARC.

4. El transportista de residus

4.a) Què s'entén per transportista de residus?

És aquell que es dedica a l'operació o conjunt d’operacions de recollida o trasllat de residus.

4.b) Què cal fer per poder exercir legalment aquesta activitat?

Els transportistes que recullin o traslladin residus industrials dins de Catalunya i residus especials, sigui quin sigui el seu origen, han de sol·licitar autorització administrativa per a desenvolupar aquesta activitat, davant de l’ARC4.

L’autorització té una durada de 3 anys i comporta la inscripció automàtica en el Registre de transportistes de residus (registre públic a l'abast de qualsevol particular que es pot obtenir a l’ARC o consultar a internet).

Al web de l’ARC es pot consultar la llista de transportistes de residus autoritzats:

http://www.arc-cat.net/aplicatius/transportistes/cgr_consulta_transport.asp

4.c) Quina documentació s’ha de presentar per sol·licitar l’autorització de transport?

Per sol·licitar l’autorització de transport s’ha de presentar la documentació següent davant l’ARC. Aquesta documentació es pot trobar a la següent direcció web de l’ARC:

http://www.arc-cat.net/industrials/transportistes/tramits.html

- Formalitzar el model de sol·licitud d’autorització pel transport de residus. S’hauran d’indicar clarament les dades dels vehicles que es volen autoritzar, així com els grups de residus per als quals autoritzar cada un d’ells.

4 No necessiten autorització el transport de residus de la construcció, enderrocs i runes; el transport de residus adscrit al servei públic de recollida de residus municipals; quan es transportin quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1 del Decret 93/1999, sempre que no es tracti d’una recollida itinerant; el transport de residus, a compte del destinatari, per espargir-los directament al sòl en profit de l’ecologia o per a un ús agrícola; el transport de residus a gestionar d’acord amb els articles 29 i 33 del Decret 93/1999; i el transport de residus a l’estranger.

11

- Adjuntar còpies compulsades dels poders del signatari de la sol·licitud i de l’escriptura de constitució de la societat. Si el sol·licitant és una persona física serà suficient amb una fotocòpia del DNI.

- Adjuntar fotocòpia de la Targeta d’inspecció tècnica de vehicles (fitxa tècnica del vehicle).

- Acreditar mitjançant el resguard de dipòsit corresponent de la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat de Catalunya que s’ha dipositat la fiança requerida per cada vehicle.

A més d’aquesta documentació, segons quin tipus de residu es transporti s’haurà de presentar una Declaració jurada (segons model) sobre el destí dels residus o un Contracte de prestació de serveis (segons model) amb la planta receptora dels residus. A la Taula següent es resumeix la documentació a presentar segons el tipus de residu que es transporti.

Condicions específiques per al transport de residus Codi grup

Annex 1 del Decret

93/1999

Grup de risc

Declaració jurada

Contracte planta Descripció

1 N N N Residus sòlids fàcilment inflamables

2 N N N Altres residus sòlids no inclosos en altres grups

3 N N N Residus sòlids i pastosos fermentables i llots de depuradora

4 N N N Residus sòlids, granulats o terrosos (sorres, terres, escòries...)

5 N N N Pols fines (cendres volants)

6 S N N Residus líquids i pastosos inflamables (dissolvents, hidrocarburs...)

7 S N N Àcids, bases i altres residus corrosius

8 S N N Residus líquids no corrosius i no inflamables

9 S N N Residus de sals minerals, biocides, catalitzadors...

10 S N S Olis minerals

11 N S N Residus carnis (exceptuant cadàvers d'animals)

12 N S N Sang

13 N N N Residus fecals

14 S N N Bidons que han contingut matèries tòxiques

15 S N N Residus amb PCB i PCT

16 S N N Medicaments i cosmètics caducats, fora de normes...

17 S S N Residus especials en petites quantitats (restes de laboratoris, farmàcies...)

18 S N N Amiant en pols

19 N S N Olis vegetals

20 N S N Pneumàtics

21 S S N Piles i bateries de tot tipus

22 N S N Frigorífics

23 S S N Fluorescents i llums de vapor de mercuri

24 S S N Residus sanitaris del grup III

25 S S N Residus citotòxics

26 S N N Transports especials (gasos comprimits, explosius...)

27 N N S Cadàvers d'animals

Font: http://www.arc-cat.net/industrials/transportistes/circular_annex.html

12

Quan l’ARC emeti la corresponent resolució d’autorització el sol·licitant l’haurà de passar a recollir juntament amb les certificacions i distintius per a cada vehicle.

Així mateix, s’haurà d’abonar la taxa per la tramitació d’expedients d’inscripció en el Registre de transportistes de residus, que per l’any 2005 és de 39,76 € IVA inclòs (Codi 1-C). Aquesta taxa s’haurà d’abonar per cada vehicle que es vulgui autoritzar.

4.d) Quines són les seves obligacions?

El transportista de residus està obligat a traslladar els residus fins a les instal·lacions de l'empresa gestora que li indiqui el productor que l'ha contractat, i si per qualsevol circumstància el gestor no acceptés el residu transportat, caldrà retornar-lo fins a la planta del productor.

Així mateix, serà necessari identificar cada vehicle amb un distintiu en funció dels grups de residus autoritzats. Aquest distintiu serà de colors diferents segons siguin grups de risc o sense risc (Veure Taula de l’Apartat 4.c)

Cada vehicle haurà de disposar d’una certificació de l’autorització on s’especificaran els grups de residus pels quals té autorització per a transportar, així com la durada de la mateixa i portar la documentació de transport de residus necessària - full de seguiment o full de seguiment itinerant si es realitza una recollida itinerant de residus (Veure Apartat 5.d)-.

Per últim, assenyalar que els transportistes hauran de complir qualsevol altre requisit o obligació necessària per al transport de mercaderies (targeta de transport, ADR, etc.).

4.e) Si s’ha de modificar l’autorització (altes i baixes de camions, etc.), quins tràmits s’han de seguir?

Tota modificació que es vulgui realitzar sobre l’autorització administrativa s’haurà de comunicar per escrit a l’ARC amb la documentació especificada a l’Apartat 4.c).

La modificació de l’autorització comporta una resolució nova que començarà a ser vigent en el moment que s’aboni la taxa, que per l’any 2005 és de 39,67 € IVA inclòs per vehicle. És important assenyalar que aquesta resolució d’autorització no suposa un canvi en la caducitat de l’autorització original.

5. La gestió dels residus: gestió en origen/ gestió externa

5.a) Gestió feta en la pròpia planta o en instal·lacions externes pròpies

El productor de residus pot gestionar els seus residus a la pròpia planta o fer-ho en instal·lacions externes pròpies.

13

La gestió dels residus en l’origen s’ha d’incloure en l’acte de concessió de la llicència municipal per a l’exercici de l’activitat que genera els residus. En la visita de comprovació prèvia a l’exercici de l’activitat, s’ha de vetllar específicament pel compliment de les condicions de la llicència referides a la gestió dels residus i s’ha de fer constar expressament en l’acta d’habilitació (art. 16.3 de la Llei 6/1993).

Pel que fa a la gestió dels residus en instal·lacions externes pròpies, el productor i el posseïdor tenen, als efectes d’aquesta Llei, la consideració de gestors de residus (art. 16.4 de la Llei 6/1993). En aquest cas una activitat de gestió de residus haurà de sol·licitar la corresponent autorització o llicència ambientals depenent de l’annex del Decret 143/2003 en què s’inclogui l’activitat.

5.b) La recuperació del residu i la seva gestió com a subproducte

Qualsevol residu que es pot utilitzar com a substitut de productes comercials i/o primeres matèries, sense necessitat de sotmetre'l a operacions de tractament, té la consideració de subproducte.

Els productors de residus que puguin ser considerats subproductes els poden comercialitzar directament o bé a través de la Borsa de Subproductes de Catalunya (http://www.subproductes.com). Per tal que aquesta gestió sigui considerada legal s'ha de sol·licitar, davant de l’ARC, la corresponent declaració de subproducte, per a la qual cosa hauran de presentar la documentació que s'estableix a l'efecte. Aquesta declaració té una durada màxima de cinc anys, passats els quals queda sense vigència.

Quines són les obligacions documentals que s’han de complimentar?

La gestió de residus declarats com a subproductes queda exempta d’efectuar la fitxa d’acceptació i el full de seguiment i d’utilitzar un transportista del Registre de transportistes de residus i, tanmateix, d’inscriure les empreses que utilitzin aquests subproductes en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya.

En canvi, l’empresa productora sí que ha de fer constar a la DARI la gestió d’aquest residus com a subproducte i l’empresa receptora ho haurà de fer constar a l’apartat corresponent de primeres matèries, indicant que també es tracta d’un subproducte.

5.c) L'aplicació de residus al sòl

Hi ha determinades tipologies de residus, com ara: els purins, la gallinassa, llots d’estacions depuradores d’aigües residuals, vinasses o altres, en què el productor o posseïdor té la possibilitat d’optar per l’aplicació d’aquest residu al sòl, en profit de l’agricultura i/o l’ecologia.

14

Tanmateix, per tal de fer una aplicació que compleixi la normativa caldrà, amb caràcter previ a l’aplicació del residu al sòl:

• Fer l'anàlisi agronòmic del residu per comprovar la seva aptitud agrícola. • Fer l'anàlisi del sòl receptor. • Elaborar un Pla de gestió del residu (que tingui en compte les característiques del

residu i del tipus de sòl i de cultiu en el qual s’ha de reutilitzar el residu). • Sol·licitar, complimentar i presentar davant de l’ARC la Fitxa de Destinació, la qual té

una vigència de 2 anys. Fitxa de Destinació

5.d) La gestió a través de tercers autoritzats i documentació associada

La gestió dels residus industrials també por realitzar-se externament a través de la contractació de gestors i transportistes autoritzats per l’ARC, inscrits al Registre general de gestors de residus i al Registre de transportistes de residus, respectivament.

Aquest procediment de gestió comporta la formalització de tot un seguit de documentació de control i seguiment del residu. La documentació concreta que s'exigeix per gestionar cadascun dels diferents corrents residuals, pot variar segons: el tipus de residu, les quantitats a gestionar, el tractament al que es pretengui sotmetre el residu, etc. Cal tenir en compte que en l’actualitat la formalització dels documents de control i seguiment de residus, així com les transaccions associades a aquest tràmit també es poden fer per mitjans telemàtics a través del web de l’ARC via SDR (http://sdr.arc-cat.net).

15

Per regla general, per a la gestió de residus a través de tercers autoritzats, quan es tracti de residus amb origen i destí a Catalunya, cal formalitzar la següent documentació:

Fitxa d'Acceptació: és el document normalitzat per mitjà del qual es formalitza l'acord de gestió d'un residu entre el productor o posseïdor i l'empresa gestora escollida. L’any 2005, el seu preu és de 52,55 € IVA inclòs (Codi del tràmit 1-FA). La seva formalització és obligatòria amb les següents excepcions5:

• Residus de l'annex 2 destinats a plantes de valorització de residus

• Residus destinats a plantes de valorització de residus, quan es transportin en quantitats inferiors a les que s'especifiquen a l'annex 1. En aquest cas, en lloc de la Fitxa d'Acceptació el gestor haurà de lliurar el Justificant de Recepció de Residus

• Residus de l'annex 2 destinats a plantes autoritzades de disposició del rebuig, transportats en quantitats inferiors a les que s'assenyalen a l'annex 1.

• Pinyolada i sansa • Residus industrials que es gestionin com a subproductes. • Residus municipals. • Residus que es gestionin amb fitxa de destinació (Veure Apartat 5.c). • Terres, runes i enderrocs. • Residus ramaders inclosos els cadàvers d’animals.

La fitxa d’acceptació adquireix validesa a partir del moment que el productor o posseïdor i el gestor disposen del seu exemplar degudament segellat per l’ARC. Fins a aquest moment, no es podrà portar el residu fins a les instal·lacions del gestor.

5 Els annexes a que es fa referència a continuació, i al llarg de les pàgines següents, corresponen al Decret 93/1999, de 6 d'abril sobre procediments de gestió de residus (DOGC, núm.2865, 12.04.1999).

Fitxa d'acceptació de residus

16

La fitxa d’acceptació consta de quatre exemplars: un original i tres còpies adreçades al productor o posseïdor, a l’ajuntament del municipi on s’ubica el gestor i a l’ARC.

La fitxa d’acceptació caduca automàticament al cap de cinc anys i pot ser cancel·lada si la gestió prevista no s’ajusta a la normativa.

Full de seguiment és el document normalitzat que acredita el lliurament dels residus d’un o diversos productors o posseïdors al transportista, perquè aquest els lliuri a un mateix gestor i ha d’acompanyar cada transport individual de residus. El seu preu actual és de 2,26 € IVA inclòs. La seva formalització és obligatòria amb les següents excepcions:

• Transport de residus en quantitats inferiors a les que recull l'annex 1, sempre que no sigui en el marc d'una recollida itinerant.

• Transport a plantes de valorització autoritzades de paper/cartró, ferralla, plàstic, vidre, pinyolada/sansa.

• Serveis de recollida domiciliària d’escombraries.

• Transport de terres, runes i residus de la construcció.

• Transport de residus que es gestionin com a subproductes.

El full de seguiment consta de cinc exemplars, un original i quatre autocopiatius: dos per al productor o posseïdor, un per al transportista, un per al gestor i un per a l’ARC.

Full de seguiment itinerant és el document que acompanya el transport de diversos residus quan s’efectuen recollides amb un mateix vehicle, de forma itinerant de fins a un màxim de 20 productors o posseïdors de residus, per lliurar-los a un mateix gestor.

El full de seguiment itinerant es compon d’original i dues còpies i d’un talonari amb 20 justificants de lliurament de residus que permeten la recollida a 20 centres productors o

Full de seguiment

17

posseïdors de residus. El transportista del residu, el gestor i l’ARC han de disposar d’un exemplar del full de seguiment itinerant.

Excepcions:

No s'ha d'utilitzar per a la recollida i transport de residus de paper/cartró, vidre, plàstic, pinyolada o sansa i ferralla de diferents productors a plantes autoritzades de valorització.

Full de seguiment itinerant Justificant de lliurament de residus

Justificant de recepció de residus: és el document normalitzat que ha de lliurar el gestor al productor o posseïdor del residus en el moment de la seva recepció, si aquest li lliura una quantitat inferior a les fixades a l’Annex 1 del Decret 93/1999 i no vinguin documentades amb fulls de seguiment o fitxes d’acceptació.

18

Model Justificant Recepció de Residus

5.e) Quina és la gestió correcta per als residus originats a la indústria que tinguin la consideració d’assimilables a residus municipals comercials?

Amb l’entrada en vigor l’1 de gener de 2004 de la Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/1993 de residus, s’inclou un nou concepte de residu municipal: els residus comercials.

La Llei 1572005 equipara a aquesta categoria, als efectes de la seva gestió, els residus originats a la indústria, que no siguin residus especials i que tinguin la consideració de residus municipals.

Aquesta categoria de residus es pot gestionar a través de:

- Gestor autoritzat per a la seva valorització o disposició del rebuig. En aquest cas, com a residu municipal, no caldrà formalitzar en cap cas la fitxa d’acceptació, si bé continuarà sent exigible la documentació de seguiment, si s’escau. (Veure Apartat 5.d)

- Acollir-se al sistema de recollida i gestió que l’ens local competent estableixi per a aquest tipus de residu, incloent la deixalleria.

IMPORTANT: A l’Apartat 10 s’inclou la Llista orientativa de residus originats a la indústria assimilables a residus municipals comercials que ha elaborat l’Agència de Residus de Catalunya.

6. La deixalleria

6.a) Què és una deixalleria?

Una instal·lació tancada de recepció i emmagatzematge de residus municipals voluminosos, especials i reciclables, pensada per als ciutadans, els comerços, oficines i serveis, on l’accés està permès dins d’un determinat horari.

19

6.b) Qui pot portar els seus residus a la deixalleria?

De les activitats contemplades en aquest manual, podran acudir a les deixalleries les activitats no industrials incloses dins el grup “Altres Activitats” del Reglament d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (veure Apartat 7 del Capítol La Intervenció de l’Administració en les Activitats), com per exemple: activitats recreatives de restauració, hoteleria i similars, clíniques veterinàries (excepte els residus sanitaris), etc.

En relació amb les activitats industrials, podran portar aquells residus que tinguin la consideració d’assimilables a residus municipals comercials sempre que ho prevegi l’ens local (veure Apartat 10).

Tanmateix, abans de portar el residu fins a la deixalleria, es recomana consultar amb l’entitat gestora sobre la possibilitat d’acollir la tipologia de residus que s’hi pretengui portar.

A continuació es presenta la llista d’aquestes instal·lacions situades en els municipis que s’inclouen a la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell i que ja es troben en servei:

Titular

DEIXALLERIA DE BADIA DEL VALLÈS Av. Costa Brava (Abans Col·legi) 08214 – Badia del Vallès Tel. 937186302

EMSHTR*

DEIXALLERIA DE BARBERÀ DEL VALLÈS c/ Circumval·lació, s/n 08210 – Barberà del Vallès Tel. 937185464

Consell Comarcal del Vallès Occidental

DEIXALLERIA DE CASTELLAR DEL VALLÈS Pol. Ind. Pla de la Bruguera, c/ Solsonès 08211 - Castellar del Vallès Tel. 937144040

Ajuntament de Castellar del Vallès

DEIXALLERIA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS Ctra. St. Cugat del Vallès, km 2.2 08290 – Cerdanyola del Vallès Tel. 935808888

EMSHTR*

DEIXALLERIA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS (UAB) Ronda Nord de la UAB 08290 – Cerdanyola del Vallès Tel. 600254188

EMSHTR*

DEIXALLERIA DE MONTCADA I REIXAC Pol. Ind. La Ferreria, C/. Metall s/n 08110 – Montcada i Reixac Tel. 908698175

EMSHTR*

DEIXALLERIA DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS Pol. ind. Riera de Caldes, C/. Santa margarida 08184 - Palau-Solità i Plegamans Tel. 938648377

Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans

20

DEIXALLERIA DE POLINYÀ Pol. Ind. Can Humet de Dalt 08213 – Polinyà Tel. 937130264

Ajuntament de Polinyà

DEIXALLERIA DE RIPOLLET Ctra. Ripollet a Santiga km 1 08291 – Ripollet Tel. 935863203

EMSHTR*

DEIXALLERIA DE SABADELL (I) Crta. Sabadell a Castellar, km 3.1 08208 – Sabadell Tel. 937232002


DEIXALLERIA DE SABADELL (II) c/ Ramon Albó s/n 08201 – Sabadell Tel. 937233050


DEIXALLERIA MÒBIL DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL Tel. 937453100 Ajuntament de Sabadell

DEIXALLERIA DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS C/ Menorca 08192 – Sant Quirze del Vallès Tel. 937210149

Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

DEIXALLERIA MÒBIL DE L’AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE V. Tel. 937210149 Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

DEIXALLERIA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA Pol. Ind. Pi Can Bernades. Sector Les Minetes 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel 935740026

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

DEIXALLERIA DE SENTMENAT C/ Jaume Roca 08181 – Sentmenat Tel. 937153030

Ajuntament de Sentmenat

Nota: Actualment està en construcció una tercera deixalleria al terme municipal de Sabadell, que s’ubicarà a la part oest de la ciutat, concretament a Can Llong

Al web de l’Agència de Residus de Catalunya es pot consultar la llista actualitzada d’aquestes instal·lacions.

http://www.arc-cat.net/aplicatius/municipal/cgr_consulta_municipal.asp?Tresidu=MUN

21

Situació de les deixalleries als municipis de la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell

6.c) Què es pot portar a la deixalleria?

El Reglament del servei aprovat per l’entitat local titular de la deixalleria és el que estableix les condicions de lliurament dels residus i la tipologia dels residus que s'admeten. Els residus que, generalment, es poden portar a la deixalleria són els següents:

Residus municipals especials

Residus municipals ordinaris

Altres residus municipals

Residus municipals voluminosos

- Pneumàtics - Fluorescents i llums

de vapor de mercuri - Bateries - Dissolvents - Pintures i vernissos - Piles - Electrodomèstics

que continguin substàncies perilloses

- Olis minerals usats

- Paper cartó - Vidre - Envasos lleugers - Plàstics - Ferralla i metalls - Tèxtils - Olis vegetals usats

- Runes i restes de construcció d’obres menors

- Restes de poda o jardineria

- Fustes

- Mobles i altres - Electrodomèstics que

no contenen substàncies perilloses

22

7. La gestió dels envasos i els residus d'envasos

7.a) La posada en el mercat de productes envasats

Els envasadors, comerciants de productes envasats o responsables de la seva primera posada en el mercat, estan obligats a contribuir a la reutilització, reciclatge i altres formes de valorització dels residus d’envasos. La seva participació en la consecució d’aquests objectius s’ha de fer efectiva a través d’algun dels dos procediments alternatius que estableix la Llei estatal 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos:

• el sistema de dipòsit, devolució i retorn • el sistema integrat de gestió (S.I.G.)

7.b) Què és el sistema de dipòsit, devolució i retorn?

Els envasadors, comerciants de productes envasats o responsables de la primera posada en el mercat de productes envasats, per tal de garantir la recuperació dels seus envasos, hauran de cobrar una quantitat individualitzada per cada envàs en concepte de dipòsit al client, i retornar una quantitat idèntica quan es porti a terme la devolució d'aquest envàs. En el supòsit que no es retorni l’envàs, la quantitat econòmica serà destinada a la gestió del residu d’envàs.

7.c) Quin és el símbol identificatiu dels envasos acollits al sistema de dipòsit, devolució i retorn?

El símbol que identifica els envasos adherits a aquest sistema, ha estat determinat legalment, per l'Ordre de 27 d'abril de 1998, per la qual s’estableixen les quantitats individualitzades a cobrar en concepte de dipòsit i el símbol identificatiu dels envasos que es posin en el mercat a través del sistema de dipòsit, devolució i retorn regulat a la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.

7.d) Què és un Sistema Integrat de Gestió (S.I.G.)?

És un sistema alternatiu al sistema de dipòsit, devolució i retorn. L'adhesió a aquest sistema suposa que els agents econòmics es responsabilitzen de finançar la recollida, el transport i la selecció i el tractament (reutilització, reciclatge, valorització energètica, disposició controlada) dels envasos i residus d'envasos.

Els envasadors adherits aporten una quantitat econòmica per cada envàs de producte posat al mercat (que s'estipula mitjançant contracte). És el S.I.G qui gestiona les quantitats econòmiques objecte d'aportació, per destinar-les tant a la recollida selectiva i recuperació dels residus d’envasos i embalatges, com a l’autofinançament de l’entitat.

Dipòsit / Devolució i Retorn

23

7.e) Quins sistemes integrats de gestió estan autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya?

Les societats gestores de Sistemes Integrats de Gestió autoritzades es distingeixen en funció del material que es tracti i són les que s'indiquen a continuació:

Envasos de paper-cartró i envasos lleugers (plàstic, llauna i tetra-brik) Envasos de vidre

ECOEMBALAJES ESPAÑA, S.A (ECOEMBES) ECOVIDRIO

Central Orense 4, 8ª planta

28020 - Madrid Tel.: 91 567 24 03 Fax: 91 556 85 67

Delegació a Catalunya C/ Balmes, 96, 2on2a

08008 - Barcelona Tel.: 93 467 43 70 Fax: 93 487 25 01

Central Hermanos Bécquer , 10, 1º

28006-Madrid Tel.: 91 411 83 44 Fax: 91 411 83 45

Delegació a Catalunya, Balears i Canàries C/ Balmes, 29-33

08100 Mollet del Vallès (BCN) Tel.: 93 579 54 54 Fax: 93 570 24 46

Informació per a Empreses 902 28 10 28

www.ecoembes.com [email protected]

www.ecovidrio.es [email protected]

Envasos de medicaments Envasos fitosanitaris SIGRE SIGFITO AGROENVASES, SL

Pº de la Castellana, 45-4º 28046 – Madrid

Tel.: 91.391.12.30 Fax: 91.319.72.12

C/ Manuel Uribe, 13-15 bajo 28033 – Madrid

Tel.: 91.716.11.30 Fax: 91.716.11.31

www.sigre.es [email protected]

www.sigfito.es [email protected]

Es tracta de societats sense ànim de lucre que tenen per objecte social el disseny i organització de sistemes que permetin la recollida selectiva i recuperació de residus d‘envasos i embalatges, pel posterior tractament i valorització. Entre les seves funcions, han de garantir la recollida selectiva periòdica i recuperació d’envasos i residus d’envasos que pertanyin a les empreses adherides.

7.f) Amb quin símbol s'identifiquen els envasos adherits als sistemes integrats de gestió?

El punt verd és el símbol identificatiu dels envasos adherits als sistemes integrats de gestió gestionats per ECOEMBES i ECOVIDRIO. D'aquí que, col·loquialment, s'utilitzi el terme "punt verd" com equivalent del de sistema integrat de gestió.

Punt Verd identificatiu dels SIG’s ECOEMBES i ECOVIDRIO

24

Els símbols del SIGRE i de SIGFITO AGROENVASES son els següents:

Símbol identificatiu del SIG SIGRE Símbol identificatiu del SIG SIGFITO AGROENVASES, SL

7.g) Què és un Pla Empresarial de Prevenció d’envasos i residus d’envasos ?

És el document que han d’elaborar les empreses envasadores (amb independència del caràcter comercial o industrial dels envasos) que, al llarg d’un any natural, posin en el mercat productes envasats susceptibles de generar residus d’envasos que superin les quantitats que fixa el Reial Decret 782/1998, pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament i execució de la Llei 11/1997, i que s'indiquen a la taula inferior. Tanmateix, els Plans es poden presentar a nivell sectorial, agrupant diferents empreses, si es fa a través d'un sistema integrat de gestió. Haurà de ser presentat davant l’ARC.

Producte tones Exclusivament vidre 250 t Exclusivament acer 50 t Exclusivament alumini 30 t Exclusivament plàstic 21 t Exclusivament fusta 16 t Exclusivament cartró o materials compostos 14 t Si es tracta de diversos materials i cadascun no supera, de forma individual, les anteriors quantitats 350 t

7.h) Quina informació inclouen els Plans Empresarials de Prevenció d’envasos i residus d’envasos?

Hauran d’incloure els objectius de prevenció quantificats, les mesures previstes per aconseguir-ho i els mecanismes de control per comprovar el seu compliment, en relació a diversos aspectes definits en la normativa d’aplicació:

• Increment de la proporció d’envasos reutilitzables en relació amb els d’un sol ús, sempre i quan un anàlisis de cicle de vida (veure capítol d’eines de gestió ambiental) no demostri que l’impacte ambiental de la reutilització d’aquests envasos és superior al del seu reciclatge o altres maneres de valorització.

• Increment de la proporció d’envasos reciclables en relació a la quantitat d’envasos no reciclables.

• La millora de les propietats físiques i de la composició química dels envasos orientada a reduir la nocivitat dels materials continguts i a minimitzar els impactes ambientals de la gestió de residus a què donin lloc.

25

• La millora de les propietats físiques per suportar més rotacions o millorar les condicions per augmentar la capacitat de reciclatge.

• La disminució en pes del material emprat per unitat d’envàs, especialment dels d’un sol ús.

• La reducció respecte al període precedent del pes total dels envasos de cada material posats en el mercat, especialment dels d’un sol ús.

• La no utilització d’envasos superflus i d’envasos d’una grandària o pes superior al terme mitjà estadístic d’altres envasos similars.

• La utilització d’envasos amb una relació entre el continent i el contingut, en pes, més favorable que la mitjana.

• La utilització d’envasos que, per les seves propietats físiques o característiques de disseny, fabricació o comercialització, augmentin les possibilitats de valorització, inclòs el reciclatge.

• La incorporació de matèries primeres secundàries, procedents del reciclatge de residus d’envasos, en la fabricació de nous envasos fins percentatges tècnicament i econòmica viables.

7.i) Amb quina freqüència s'han d'actualitzar?

Els Plans Empresarials de Prevenció tenen una periodicitat triennal, si bé hauran de ser revisats sempre que es produeixi un canvi significatiu en la producció o en la tipologia d’envasos utilitzats. Un cop aprovat el corresponent Pla per l’ARC, abans del 31 de març de cada any, caldrà acreditar el grau de compliment dels objectius previstos per l’any natural anterior.

7.j) Altres obligacions pel que fa al subministrament d’informació en matèria d'envasos i residus d'envasos

• Els envasadors (directament o bé a través d'un sistema integrat de gestió) han de facilitar informació a l’ARC sobre la quantitat de producte posat en el mercat al llarg d'un any natural. Aquesta informació es pot facilitar a través de la declaració anual d’envasos. Els formularis es poden trobar a la següent pàgina web: http://www.arc-cat.net/municipals/envasos/dae.html

• Els recicladors, recuperadors i valoritzadors han d’informar a l’ARC de la quantitat de residus tractats especificant la seva destinació final (reutilització, reciclatge, valorització o eliminació).

• Els posseïdors de residus d'envasos industrials o comercials estan obligats a informar a l’ARC sobre la quantitat de residus d'envasos generats i de quin ha estat el seu destí. Tanmateix, aquesta obligació quedarà satisfeta si aquesta tipologia de residus es fa constar a la pròpia declaració de residus industrials, que s'ha de presentar cada any.

26

Aquesta informació s'ha de subministrar abans del 31 de març de cada any.

8. Els residus sanitaris

8.a) Què s'entén per residu sanitari i qui produeix aquest tipus de residus?

Es consideren residus sanitaris les substàncies i els objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris, dels quals els seus posseïdors o productors es desprenen o tenen obligació de desprendre’s.

Els productors o posseïdors d'aquesta tipologia singular6 de residus són les activitats sanitàries com ara: hospitals, clíniques i sanatoris, consultes de metges, ATS i d’altres especialitats, clíniques, odontològiques, laboratoris d’investigació i anàlisi, consultes i clíniques veterinàries, etc.

8.b) Com es classifiquen els residus sanitaris?

Segons el Decret 27/1999 sobre gestió dels residus sanitaris, aquests es classifiquen en 4 grups diferenciats:

• Residus sense risc o inespecífics:

Grup I: Es tracta de residus que, per la seva naturalesa i composició, són inerts i no especials, i no estan subjectes a exigències específiques de gestió ni dins ni fora del centre generador. Aquests tipus de residus inclouen materials com el cartró, paper, material d’oficines i despatxos, cuines, bars, menjadors, tallers, jardineria i, en general, els residus que no deriven directament d’una activitat sanitària.

Grup II: Es tracta de residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre, però dintre del centre poden ser de risc per determinats malalts. Aquest tipus de residus inclouen: material de cures, guixos, robes i materials d’un sol ús bruts amb restes de sang, secrecions i/o excrecions, així com altres residus no englobats dins la categoria de residus sanitaris de risc.

• Residus de risc o específics:

Grup III: Es tracta de residus especials que requereixen l’adopció de mesures de prevenció en la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i disposició del rebuig, tant dins com fora del centre generador, atès que poden generar un risc per a la

6 Pel fet que es tracta de residus que per la seva naturalesa estan regulats per normativa pròpia que fixa els criteris a seguir en els processos de manipulació, classificació, transport, tractament i disposició del rebuig.

27

salut laboral i pública. Dins aquest grup s'inclouen: la sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punyent i tallant, vacunes vives i atenuades, residus anatòmics (excepte cadàvers i restes humans amb entitat suficient procedents d’avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques), cultius i reserves d’agents infecciosos, residus animals d’investigació i/o experimentació inoculats biològicament i la resta de residus sanitaris infecciosos.

Grup IV: Són els residus especials no inclosos en el Grup III i els residus citotòxics, és a dir, els compostos per restes de medicaments citotòxics i tot el material que està en contacte amb ells, que presenti propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques, així com també les restes de substàncies químiques, els medicaments caducats, els olis minerals, els residus de laboratoris radiològics i els residus radioactius (objecte de regulació en altres normes específiques).

8.c) Quina és la gestió que s’ha d’aplicar als residus sanitaris? (Veure també la Taula de Gestió de Residus Sanitaris en aquest mateix apartat)

Dins aquest apartat distingirem entre les diferents etapes del procés de gestió:

Recollida: • Grup I: No existeixen exigències específiques pel que fa a la recollida. • Grup II: Recollida en bosses normalitzades, identificades amb el rètol Grup II. • Grup III: Recollida en recipients de color diferent al blau, rígids i resistents, estancs, amb tanca

especial hermètica. Etiquetat: “Residus de risc”. • Residus tallants i punyents en recipients impermeables, rígids i a prova de punyiment. • Mostres de sang, hemoderivats i altres residus especials en forma líquida en recipients rígids,

impermeables i hermètics. • Grup IV, Citotòxics: Recollida en recipients de color blau, rígids i resistents, estancs, amb tanca

especial hermètica, d’un sol ús, de polietilè, poliestirè o polipropilè. Etiquetats: “Material contaminat químicament. Citotòxics”.

• Filtres HEPA de les cabines de flux laminar amb contingut de citotòxics i microbiològics es recolliran atenent les seves característiques estructurals i específiques en recipients especials que asseguraran la seva impermeabilitat i resistència als agents químics.

• Radioactius: Gestió específica. Adreçar-se al Servei de Coordinació d'Activitats Radioactives. Provença, 339, 08037 Barcelona, Telf. 93.322.66.33 / Fax 93.439.39.96

Transport intern: • Transportar amb criteris de responsabilitat, agilitat, rapidesa, asèpsia, innocuïtat i seguretat. • Els residus recollits en les diferents zones s’han de transportar al magatzem de residus sanitaris

amb una periodicitat màxima de 12 hores. • Magatzems i zones intermèdies de magatzem senyalitzades. • Característiques dels contenidors: Capacitat màxima de 3000 l; facilitat de neteja i desinfecció;

absència total en el seu interior d’elements punyents.

28

Emmagatzematge intern: • Els residus hospitalaris es poden emmagatzemar dins el mateix centre sanitari durant un període

màxim de 72 hores, prorrogable a una setmana si el magatzem disposa de sistema de refrigeració adequat.

• Els residus sanitaris generats en centres no hospitalaris es podran emmagatzemar dins el mateix centre en funció del volum de producció i de les característiques del residu, durant un temps màxim d’un mes.

• Respectar condicions de senyalització. • El magatzem s’ha de poder tancar, tenir fàcil accés a l’exterior i estar protegit de la intempèrie,

de les temperatures elevades i dels animals. • Lloc espaiós, ventilat, ben il·luminat, degudament senyalitzat, condicionat per poder realitzar la

desinfecció i neteja i estar situat de manera que no pugui afectar als veïns.

Gestió externa: • Grup I: Gestionats com a residus municipals. • Grup II: Poden ser gestionats en instal·lacions de disposició del rebuig de residus municipals. • Grup III: Gestió externa per esterilització per autoclau i posterior trituració. Un cop esterilitzats i

triturats, aquests residus esdevenen assimilables a municipals. • Grup IV, Citotòxics: Tractament fisicoquímic específic o incineració com a residu especial.

Documentació de control i seguiment: • Pla de Gestió Intracentre de residus sanitaris per als Centres Hospitalaris. • Els centres, serveis i establiments generadors de residus sanitaris del Grup III i Citotòxics han

d’enviar el primer trimestre de cada any un resum escrit del volum de residus corresponents al Grup II, III i citotòxics generats l’any anterior a la Direcció General de Salut Pública (Travessera de les Corts 131-159 (Pavelló Ave Maria) 08028 Barcelona, Tel. 93.227.29.00 / Fax. 93.227.29.90).

• Llibre oficial de control de residus sanitaris: Els centres generadors de residus del Grup III i Citotòxics han de sol·licitar el Llibre oficial de control de residus sanitaris a la Direcció General de Salut Pública (Travessera de les Corts 131-159 (Pavelló Ave Maria) 08028 Barcelona, Tel. 93.227.29.00 / Fax. 93.227.29.90).

• Documentació de control i seguiment de residus associada als residus sanitaris del Grup III i citotòxics.

29

Gestió Residus Sanitaris Exigències específiques de gestió

Intracentre Fora centre Transport i emmagatzematge

intern Control d’operacions intracentre

Grup I

No Gestió com residus municipals

Res

idus

sen

se ri

sc

Grup II

Disposició controlada de residus municipals

Inspecció i control: Departament de Sanitat i Seguretat Social / Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Grup III

Gestor autoritzat

Res

idus

de

risc

o es

pecí

fics

Grup IV

Gestor autoritzat

Permanència màxima (residus generats en centres hospitalaris): Zona de producció: 12 hores (excepcionalment ampliables) Emmagatzematge intern (residus generats en centres no hospitalaris): Hospitalari: Màx. 72 hores En altres centres: Màx. un mes Especificacions de seguretat, senyalització, ús, etc.

Inspecció i control: Departament de Sanitat i Seguretat Social / Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Resum del volum de residus anys anteriors: Direcció General de Salut Pública Llibre oficial de Centres Generadors Pla de Gestió intracentre de residus hospitalaris (Hospitals) Documentació de control i seguiment de residus

Bossa de plàstic normalitzada, identificada GII

Contenidor blau (citotòxics), recipient d’un sol ús de polietilè, poliestilè o polipropilè

Recipients rígids, estancs, amb tanca hermètica i a prova de punyiment

Contenidor Radioactiu

9. Les runes i altres residus de la construcció

9.a) Qui té la consideració de productor o posseïdor de residus de la construcció?

D’acord amb el Decret 201/1994, les runes, els enderrocs i altres residus de la construcció són els residus que s'originen, majoritàriament, en el sector de la construcció.

Els productors de residus de la construcció són els propietaris de l'immoble o estructura que origina aquest tipus de residus.

Els posseïdors de residus de la construcció són els titulars de l'empresa que efectua les obres d'enderrocament, construcció, reforma, excavació o altres, així com aquella persona (física o jurídica) que els tingui en possessió sense ser un gestor autoritzat de residus de la construcció.

9.b) Com es classifiquen els enderrocs i altres residus de la construcció? • Residus d’enderroc: materials i substàncies que s'obtenen de l'operació d'enderrocament

d'edificis, instal·lacions i obra de fàbrica en general.

30

• Residus de la construcció: materials i substàncies de rebuig que s'originen en l'activitat de construcció.

• Residus d'excavació: terres, pedra o altres materials que s'originen, en general, previs a la construcció.

9.c) Quina gestió cal donar als residus de la construcció?

El productor o posseïdor d'aquest tipus de residus podrà:

• Si els residus de la construcció no s’utilitzen o reciclen en la mateixa obra, caldrà gestionar-los en instal·lacions de reciclatge o de disposició del rebuig.

• Obtenir la fiança corresponent, si s’escau, que es dipositarà en el moment d’obtenir la llicència urbanística municipal.

• El projecte tècnic que acompanyi la sol·licitud de llicència urbanística d’enderrocament o excavació ha de preveure el volum i característiques del residus que s'originaran i especificar les operacions de triatge i recollida projectades i el gestor autoritzat que se'n farà càrrec en el cas que no s’utilitzin o reciclin a la mateixa obra.

A la següent direcció web de l’ARC es pot consultar la llista actualitzada d’instal·lacions per a la gestió de runes i altres residus de la construcció a Catalunya

http://www.arc-cat.net/aplicatius/municipal/cgr_consulta_municipal.asp?Tresidu=RUN

10. Residus originats a la indústria assimilables a residus municipals comercials

Actualment no existeix cap normativa que especifiqui quins són els residus originats a la indústria que, als efectes de la seva gestió, siguin assimilables a residus municipals comercials.

És per això que, amb la finalitat d’orientar els productors, els transportistes i els gestors de residus sobre quins són els residus procedents d’indústries que, als efectes de la seva gestió, tenen la consideració d’assimilables a municipals, l’ARC ha elaborat una Llista orientativa de residus originats a la indústria assimilables a residus municipals comercials, extreta del Catàleg Europeu de Residus (CER).

Aquesta llista té caràcter indicatiu i en cap cas pot substituir, ampliar ni limitar la definició legal en la que es fonamenta.

Codi CER Classificació Descripció

02 RESIDUS DE L’AGRICULTURA, HORTICULTURA, AQÜICULTURA, SILVICULTURA, CAÇA I PESCA; RESIDUS DE LA PREPARACIÓ I ELABORACIÓ D’ALIMENTS

0202 Residus de la preparació i elaboració de carn, peix i altres aliments d’origen animal

020203 no especial Materials inadequats per al consum o l’elaboració

0203 Residus de la preparació i elaboració de fruites, hortalisses, cereals, olis comestibles, cacau, cafè, te i tabac; producció de conserves; producció de llevat i extracte de llevat, preparació i fermentació de melasses

31



0205 Residus de la indústria de productes lactis


0206 Residus de la indústria de fleca i pastisseria


0206 Residus de la indústria de fleca i pastisseria


0207 Residus de la producció de begudes alcohòliques i no alcohòliques (excepte cafè, te i cacau)


03 RESIDUS DE LA TRANSFORMACIÓ DE LA FUSTA I DE LA PRODUCCIÓ DE TAULERS I MOBLES, PASTA DE PAPER, PAPER I CARTRÓ

0301 Residus de la transformació de la fusta i de la producció de taulers i mobles

030101 no especial Residus d'escorça i suro

030105 no especial Serradures, encenalls, retalls, fusta, taulers de partícules i fulloles diferents dels esmentats en el codi 030104

030199 no especial Residus no especificats en cap altra categoria

0303 Residus de la producció i transformació de pasta de paper, paper i cartró

030301 no especial Residus d'escorça i fusta

030308 no especial Residus procedents de la classificació de paper i cartró destinats al reciclatge


04 RESIDUS DE LES INDÚSTRIES DEL CUIR, DE LA PELL I TÈXTIL

0401 Residus de les indústries del cuir i de la pell

040109 no especial Residus de confecció i acabat


0402 Residus de la indústria tèxtil

040221 no especial Residus de fibres tèxtils no processades

040222 no especial Residus de fibres tèxtils processades


08 RESIDUS DE LA FABRICACIÓ, FORMULACIÓ, DISTRIBUCIÓ I UTILIZACIÓ (FFDU) DE REVESTIMENTS (PINTURES, VERNISSOS I ESMALTS VITRIS), ADHESIUS, SEGELLANTS I TINTES D'IMPRESSIÓ

0803 Residus de la FFDU de tintes d'impressió

080318 no especial Residus de tòner per impressió diferents dels especificats en el codi 080317

09 RESIDUS DE LA INDÚSTRIA FOTOGRÀFICA

0901 Residus de la indústria fotogràfica

090107 no especial Pel·lícules i paper fotogràfic que contenen plata o compostos de plata

090108 no especial Pel·lícules i paper fotogràfic que no contenen plata ni compostos de plata

090110 no especial Càmeres d'un sol ús sense piles ni acumuladors

090112 no especial Càmeres d'un sol ús amb piles o acumuladors diferents de les especificades en el codi 090111


15 RESIDUS D'ENVASOS; ABSORBENTS, DRAPS DE NETEJA; MATERIALS DE FILTRACIÓ I ROBA DE PROTECCIÓ NO ESPECIFICATS EN UNA ALTRA CATEGORIA

1501 no especial Envasos (inclosos els residus d'envasos de la recollida selectiva municipal)

150101 no especial Envasos de paper i cartró

150102 no especial Envasos de plàstic

150103 no especial Envasos de fusta

150104 no especial Envasos metàl·lics

32


150105 no especial Envasos compostos

150106 no especial Envasos mixtos

150107 no especial Envasos de vidre

150109 no especial Envasos tèxtils

1502 Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i roba protectora

150203 no especial Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i roba protectora diferents dels especificats en el codi 150202

16 RESIDUS NO ESPECIFICATS EN UN ALTRE CAPÍTOL DE LA LLISTA

1601 Vehicles de diferents mitjans de transport (incloses les màquines no de carretera) al final de la seva vida útil i residus del desballestament de vehicles al final de la seva vida útil i del manteniment de vehicles (excepte els dels capítols 13, 14 i els subcapítols 16 06 i 16 08)

160103 no especial Pneumàtics fora d'ús

160106 no especial Vehicles al final de la seva vida útil que no continguin líquids ni altres components perillosos

160112 no especial Sabates de fre diferents de les especificades en el codi 160111

160115 no especial Anticongelants diferents dels especificats en el codi 160114

160116 no especial Dipòsits per a gasos liquats

160117 no especial Metalls ferrosos

160118 no especial Metalls no ferrosos

160119 no especial Plàstic

160120 no especial Vidre

160122 no especial Components no especificats en cap altra categoria

160199 no especial Residus no especificats d'una altra manera

1602 Residus d'equips elèctrics i electrònics

160214 no especial Equips rebutjats diferents dels especificats en els codis 160209 a 160213

160216 no especial Components retirats d'equips rebutjats diferents dels especificats en el codi 160215

1606 Piles i acumuladors

160604 no especial Piles alcalines (excepte 160603)

160605 no especial Altres piles i acumuladors

18 RESIDUS DE SERVEIS MÈDICS O VETERINARIS O D'INVESTIGACIÓ ASSOCIADA (llevat dels residus de cuina i de restaurant no procedents directament de la prestació d'assistència sanitària)

1801 Residus de maternitats, del diagnòstic, tractament o prevenció de malalties humanes

180104 no especial Residus, la recollida i eliminació dels quals no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions (per exemple, embenatges, buidats de guix, roba blanca, roba d'un sol ús, bolquers)

1802 Residus de la investigació, diagnòstic, tractament o prevenció de malalties d'animals

180203 no especial Residus, la recollida i eliminació dels quals no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions

19 RESIDUS DE LES INSTAL·LACIONS PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS, DE LES PLANTES EXTERNES DE TRACTAMENT D'AIGÜES RESIDUALS I DE LA PREPARACIÓ D'AIGUA PER A CONSUM HUMÀ I D'AIGUA PER A ÚS INDUSTRIAL

1905 Residus del tractament aerobi de residus sòlids

190501 no especial Fracció no compostada de residus municipals i assimilats

1912 Residus del tractament mecànic de residus (per exemple, classificació, trituració, compactació, peletització) no especificats en una altra categoria

191201 no especial Paper i cartró

191202 no especial Metalls ferris

191203 no especial Metalls no ferris

191204 no especial Plàstic i cautxú


33


191207 no especial Fusta diferent de l'especificada en el codi 191206

191208 no especial Tèxtils

191209 no especial Minerals (per exemple, sorra, pedres)

191210 no especial Residus combustibles (combustible derivat de residus)

191212 no especial Altres residus (incloses mescles de materials) procedents del tractament mecànic de residus diferents dels especificats en el codi 191211

20 RESIDUS MUNICIPALS (residus domèstics i residus assimilables procedents dels comerços, indústries i institucions), INCLOSES LES FRACCIONS RECOLLIDES SELECTIVAMENT

2001 Fraccions recollides de manera selectiva (excepte les especificades en el subcapítol 15 01)

200101 no especial Paper i cartró


200108 no especial Residus biodegradables de cuines i restaurants

200110 no especial Roba

200111 no especial Teixits

200125 no especial Olis i greixos comestibles

200128 no especial Pintures, tintes, adhesius i resines diferents dels especificats en el codi 200127

200130 no especial Detergents diferents dels especificats en el codi 200129

200132 no especial Medicaments diferents dels especificats en el codi 200131

200134 no especial Bateries i acumuladors diferents dels especificats en el codi 200133

200136 no especial Equips elèctrics i electrònics rebutjats diferents dels especificats en els codis 200121, 200123 i 200135

200138 no especial Fusta diferent de l'especificada en el codi 200137

200139 no especial Plàstics

200140 no especial Metalls

200141 no especial Residus de l'escurada de xemeneies

200199 no especial Altres fraccions no especificades en cap altra categoria

2002 Residus de parcs i jardins (inclosos els residus de cementiris)

200201 no especial Residus biodegradables

200202 no especial Terra i pedres

200203 no especial Altres residus no biodegradables

2003 Altres residus municipals

200301 no especial Mescles de residus municipals

200302 no especial Residus de mercats

200303 no especial Residus de neteja viària

200304 no especial Llots de fosses sèptiques

200306 no especial Residus de la neteja de clavegueres

200307 no especial Residus voluminosos

200399 no especial Residus municipals no especificats en cap altra categoria

Font: http://www.arc-cat.net/municipals/assimilables/assimilables_llista.html

34

NORMATIVA BÀSICA D’APLICACIÓ NORMATIVA EUROPEA • Decisió 2003/33/CE del Consell, de 19 de desembre, per la que s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de

residus en els abocadors d’acord amb l’article 16 i l’annex II de la Directiva 1999/31/CE (DOCE, L 11, 16.01.2003). • Directiva 2003/108/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de desembre, per la que es modifica la Directiva

2002/96/CE relativa als residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) (DOCE, L 345, 31.12.2003). • Decisió 2001/573/CE del Consell, de 23 de juliol, per la que es modifica la Decisió 2000/532/CE en relació amb la

classificació d’alguns residus (DOCE, L 203, 28.07.2001). • Decisió 2001/119/CE de la Comissió, de 22 de gener, per la que es modifica la Decisió 2000/532/CE en relació amb

la classificació dels vehicles fora d’ús com a residu perillós (DOCE, L 47, 16.02.2001). • Decisió 2001/118/CE de la Comissió, de 18 de gener, per la que es modifica la Decisió 2000/532/CE en relació amb

el seu article 2 i s’instrumenta un nou annex (DOCE, L 47, 16.02.2001). • Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de desembre, relativa a la incineració de residus

(DOCE, L 332, 28.12.2000). • Decisió 2000/532/CE de la Comissió, de 3 de maig, que estableix una llista de residus de conformitat amb la Directiva

75/442/CEE (DOCE, L 226, 06.09.2000). • Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’abril, relativa a l’abocament de residus (DOCE, L 226, 06.09.2000). • Directiva 1994/62/CEE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre, d’envasos i residus d’envasos

(DOCE, L 365, 31.12.1994); modificació Directiva 2004/12/CE (DOCE, L 47, 18.02.2004). • Reglament CEE núm. 259/1993 del Consell, d’1 de febrer, relatiu a la vigilància i control del trasllat de residus a

l’interior, entrada i sortida de la Comunitat Europea (DOCE L 30 de 06.02.1993). • Decisió de la Comissió 94/774/CE, de 24 de novembre de 1994, relativa al model de document de seguiment contemplat

al Reglament CEE núm. 259/1993 del Consell, d’1 de febrer, relatiu a la vigilància i control del trasllat de residus a l’interior, entrada i sortida de la Comunitat Europea (DOCE L 310 de 03.12.1994).

• Directiva 91/156/CEE del Consell, de 18 de març, per la que es modifica la Directiva 75/442/CEE relativa als residus (DOCE, L 78, 26.03.1991).

• Directiva 75/439/CEE del Consell, de 16 de juny, relativa a la gestió d’olis usats (DOCE, L 194, 25.07.1975).

NORMATIVA ESTATAL • Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus (BOE,

núm.49, 26.02.2005). • Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la

llista europea de residus (BOE, núm.43, 19.02.2002). • Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, per el que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en

abocador (BOE, núm.25, 29.01.2002). • Reial Decret 782/1998, de 30 d'abril, pel que s'aprova el Reglament per al desenvolupament i execució de la Llei

11/1997, de 24 de abril, d'envasos i residus d'envasos (BOE, núm. 104, 01.01.1998). • Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus (BOE, núm. 96, 22.04.1998); modificada por Llei 62/2003, de 30 de desembre,

de mesures fiscals, administratives i d’ordre social (BOE, núm.313, 31.12.2003). • Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel que es modifica el Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, aprovat

per mitjà del Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol (BOE, núm. 160, 05.07.1997) • Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos (BOE, núm. 99, 25.04.1997). • Resolució de 28 d’abril de 1995, de la Secretaria d’Estat de Medi Ambient i Habitatge per la que es disposa la

publicació de l’acord del Consell de Ministres de 17 de febrer de 1995, per la que s’aprova el Pla Nacional de Residus Perillosos (BOE, núm.114, 13.05.1995).

• Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel que s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986. (BOE, núm. 182, 30.07.1988).

35

NORMATIVA AUTONÒMICA • Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la

deposició de residus (DOGC, núm.3915, 01.07.2003). (Actualment, la Llei 16/2003 es troba en procés de revisió). • Ordre MAB/401/2003, de 19 de setembre de 2003, per la qual s’aprova el procediment de presentació telemàtica de

la declaració anual de residus industrials (DOGC, núm.3984, 09.10.2003). • Ordre MAB/329/2003, de 15 de juliol de 2003, per la qual s’aprova el procediment telemàtic relacionat amb la

formalització de la documentació de control i seguiment de residus i la sol·licitud d’inscripció en el Registre de productors de residus industrials de Catalunya (DOGC, núm.3933, 25.07.2003).

• Decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de residus (DOGC, núm.3594, 13.03.2002).

• Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) per al període 2001-2006 aprovat pel Consell de Direcció de la Junta de Residus (ara Agència de Residus de Catalunya) en data 13 de novembre de 2001

• Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC) per al període 2001-2006 aprovat pel Consell de Direcció de la Junta de Residus (ara Agència de Residus de Catalunya) en data 28 de juny de 2001

• Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) per al període 2001-2006 aprovat pel Consell de Direcció de la Junta de Residus (ara Agència de Residus de Catalunya) en data 11 de maig de 2001.

• Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus (DOGC, núm.3269, 20.11.2000). • Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC, núm. 2865, 12.04.1999). • Decret 27/1999, de 9 de febrer, de gestió dels residus sanitaris (DOGC, núm. 2828, 16.02.1999). • Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats (DOGC, núm. 2307,

13.01.1997). • Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC); modificació Decret

Decret 92/1999, de 6 d’abril (DOGC, núm. 2865, 12.04.1999). • Ordre d’1 de juny de 1995 sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus

(DOGC, núm.2069, 30.06.1995): modificació Decret 92/1999, de 6 d’abril (DOGC, núm.2865, 12.04.1999) i per Ordre de 26 de setembre de 2000 (DOGC, núm.3250, 23.10.2000).

• Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (DOGC, núm. 1931, 08.08.1994); modificació Decret 161/2001, de 12 de juny (DOGC, núm.3414, 21.06.2001).

• Decret 115/1994, regulador dels Registre General de Gestors de Residus de Catalunya (DOGC, núm. 2166, 09.02.1996).

• Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (DOGC, núm. 1776, 28.07.1993); modificació Llei 15/2003, de 13 de juny (DOGC, núm.3915, 01.07.2003). (Actualment, la Llei 6/1993 es troba en procés de revisió)

• Ordre de 7 de juliol de 1993 per la qual es crea el Programa de gestió intracentre de residus sanitaris (DOGC, núm.1773, 21.07.1993).

1

1. Les activitats potencialment contaminants del sòl............................................................ 2

2. Els informes de situació ....................................................................................................... 5

3. La valoració de riscos........................................................................................................... 8

4. Els criteris per a l'avaluació de la qualitat del sòl ............................................................ 10

5. La descontaminació de sòls............................................................................................... 11

6. Publicitat registral ............................................................................................................... 11

7. Llistat de contaminants i nivells genèrics de referència per a la protecció de la salut humana en funció de l'ús del sòl (Annex V del Reial Decret 9/2005).............................. 11

8. Llistat de contaminants i nivells genèrics de referència per a protecció dels ecosistemes (Annex VI del Reial Decret 9/2005) .............................................................. 13


2

El sòl constitueix un hàbitat i una reserva genètica, un element del paisatge i patrimoni cultural i una font de matèries primeres essencials per al cicle de vida.

1. Les activitats potencialment contaminants del sòl

1.a) Què s’entén per activitat potencialment contaminant del sòl?

Les activitats potencialment contaminants del sòl són aquelles activitats de tipus industrial o comercial les quals, ja sigui pel maneig de substàncies perilloses, ja sigui per la generació de residus, poden contaminar el sòl.

1.b) Què és un sòl contaminat?

S'entén com a sòl contaminat aquell les característiques del qual han estat alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós d'origen humà, en concentració tal que comporti un risc inacceptable per a la salut humana o el medi ambient, i així s'hagi declarat mitjançant resolució expressa.

1.c) Quines són les activitats potencialment contaminants del sòl?

D’acord amb el Reial Decret 9/2005, de 14 de gener1, tindran la consideració d’activitats potencialment contaminants del sòl les següents:

• les activitats incloses a l’Annex I del Reial Decret 9/2005. El llistat complet de l’Annex I es reprodueix a la Taula que s’inclou al final d’aquest subapartat.

• les activitats que produeixen, manipulin o emmagatzemen més de 10 t per any d’una o vàries de les substàncies incloses al Reial Decret 363/1995, de 10 de març2.

• els emmagatzematges de combustible per a ús propi, amb un consum anual mitjà superior a 300.000 litres i amb un volum total d’emmagatzematge igual o superior a 50.000 litres, atenent al que disposa el Reial Decret 1523/1999, d’1 d’octubre3.

1 Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats (BOE, núm.15, 18.01.2005). 2 Reial Decret 363/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses (BOE, núm.133, 05.06.1995). 3 Reial Decret 1523/1999, d’1 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament d’instal·lacions petrolíferes, aprovat pel Reial Decret 2085/1994, de 20 d’octubre, i les instruccions tècniques complementàries MI-IP03, aprovada pel Reial Decret 1427/1997, de 15 de setembre, i MI-IP04, aprovada pel Reial Decret 2201/1995, de 28 de desembre (BOE, núm.253, 22.10.1999).

3

Activitats potencialment contaminants del sòl (Annex I del Reial Decret 9/2005) CNAE93-Rev1 Descripció

11,10 Extracció de crus de petroli i gas natural. 11,20 Activitats dels serveis relacionats amb les explotacions petrolíferes i de gas, excepte activitats de

prospecció. 13,20 Extracció de minerals metàl·lics no ferris, excepte minerals d'urani i tori. 15,40 Fabricació de greixos i olis (vegetals i animals). 17,30 Acabat de tèxtils.

17,542 Fabricació de teixits impregnats, endurits o recoberts en matèries plàstiques. 18,301 Preparació, adobat i tenyit de pells de pelleteria. 19,10 Preparació, adobat i acabat del cuir. 20,10 Serrat i raspallat de la fusta, preparació industrial de la fusta. 20,20 Fabricació de xapes, taulers, contraplacats, allistonats, de partícules aglomeres, de fibres i altres

taulers de pannells. 21,1 Fabricació de pasta paperera, paper i cartró.

21,24 Fabricació de papers pintats. 22,2 Arts gràfiques i activitats dels serveis relacionats amb les mateixes (1).

23,10 Coqueries. 23,20 Refinament de petroli. 24,1 Fabricació de productes químics bàsics.

24,20 Fabricació de pesticides i altres productes agroquímics. 24,30 Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars; tinta d'impremta i massilles. 24,4 Fabricació de productes farmacèutics. 24,5 Fabricació de sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament.

Fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene. 24,6 Fabricació d'altres productes químics.

24,70 Fabricació de fibres artificials i sintètiques 25,1 Fabricació de productes de cautxú. 26,1 Fabricació de vidre i productes de vidre.

26,21 Fabricació d'articles ceràmics d'ús domèstic i ornamental. 26,3 Fabricació de taulells i rajoles de ceràmica.

26,65 Fabricació de fibrociment. 26,8 Fabricació de productes minerals no metàl·lics diversos.

27,10 Fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges. 27,21 Fabricació de tubs de ferro. 27,22 Fabricació de tubs d'acer. 27,3 Altres processos de primera transformació del ferro i de l'acer.

27,41 Producció i primera transformació de metalls preciosos. 27,42 Producció i primera transformació d'alumini. 27,43 Producció i primera transformació de plom, zinc i estany. 27,44 Producció i primera transformació de coure. 27,45 Producció i primera transformació d'altres metalls no ferris. 27,5 Fosa de metalls. 28,1 Fabricació d'elements metàl·lics per a la construcció. 28,2 Fabricació de cisternes, grans dipòsits i contenidors de metall.

Fabricació de radiadors i calderes per a calefacció central. 28,3 Fabricació de generadors de vapor.

4


28,40 Forja, estampació i embotiment de metalls; metal·lúrgia de pols. 28,5 Tractament i revestiment de metalls.

Enginyeria mecànica general per compte de tercers. 28,6 Fabricació d'articles de ganiveteria i coberts, eines i ferreteria.

28,63 Fabricació de panys i ferramentes. 28,7 Fabricació de productes metàl·lics diversos, excepte mobles. 29,1 Fabricació de màquines, equips i material mecànic. 29,2 Fabricació de màquines, equip i material mecànic d'ús general. 29,3 Fabricació de maquinària agrària. 29,4 Fabricació de màquines-eina. 29,5 Fabricació de maquinària diversa per a usos específics. 29,6 Fabricació d'armes i municions.

29,71 Fabricació aparells electrodomèstics. 30,0 Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics. 31,1 Fabricació de motors elèctrics, transformadors i generadors. 31,2 Fabricació d'aparells de distribució i control elèctrics. 31,3 Fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. 31,4 Fabricació d’acumuladors i piles elèctriques. 31,5 Fabricació de llums elèctrics i aparells d'il·luminació. 31,6 Fabricació d'altre equip elèctric. 32,1 Fabricació de vàlvules, tubs i altres components electrònics. 32,2 Fabricació de transistors de radiodifusió i televisió i d'aparells per a la radiotelefonia i radiotelegrafia

amb fils. 32,3 Fabricació d'aparells de recepció, enregistrament i reproducció de so i imatge. 33,1 Fabricació d'equip i instruments medicoquirúrgics i d'aparells ortopèdics. 33,2 Fabricació d'instruments i aparells de mesura, verificació, control, navegació i altres fins, excepte

equips de control per a processos industrials. 33,3 Fabricació d'equips de control de processos industrials.

34,10 Fabricació de vehicles de motor. 34,20 Fabricació de carrosseries per a vehicles de motor, de remolcs i semiremolcs. 34,30 Fabricació de parts, peces i accessoris no elèctrics per a vehicles de motor i els seus motors. 35,1 Construcció i reparació naval.

35,20 Fabricació de material ferroviari. 35,30 Construcció aeronàutica i espacial. 35,4 Fabricació de motocicletes i bicicletes. 36,1 Fabricació de mobles.

36,63 Fabricació d'altres articles que utilitzin substàncies perilloses. 37,10 Reciclatge de ferralla i deixalles de metall. 37,20 Reciclatge de deixalles no metàl·liques. 40,1 Producció i distribució d'energia elèctrica. 40,2 Producció de gas, distribució de combustibles gasosos per conductes urbans, excepte gasoductes.

50,20 Manteniment i reparació de vehicles de motor. 50,40 Venda, manteniment i reparació de motocicletes i ciclomotors i dels seus recanvis i accessoris (2). 50,50 Venda al detall de carburants per a l'automació, quan posseeixin instal·lacions d'emmagatzematge. 51,12 Intermediaris del comerç de combustibles, minerals, metalls i productes químics industrials. 51,51 Comerç a l'engròs de combustibles sòlids, líquids i gasosos i productes similars.

5


51,52 Comerç a l'engròs de metalls i minerals metàl·lics. 51,532 Comerç a l'engròs de pintures i vernissos. 51,551 Comerç a l'engròs de fertilitzants i productes químics per a l'agricultura. 51,553 Comerç a l'engròs de productes químics industrials. 51,57 Comerç a l'engròs de ferralla i productes de deixalla.

52,486 Comerç al detall de combustibles. 60,10 Transport per ferrocarril. 60,2 Altres tipus de transport terrestre. 60,3 Transport per canonada.

63,122 Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies perilloses. 63,22 Altres activitats annexes de transport marítim. 63,23 Altres activitats annexes de transport aeri.

74,811 Laboratoris de revelat, impressió i ampliació fotogràfica (1). 90,01 Recollida i tractament d'aigües residuals. 90,02 Recollida i tractament d'altres residus. 90,03 Activitats de sanejament, descontaminació i similars (3). 93,01 Rentat, neteja i tenyit de peces tèxtils i de pell (1).

(1) Excepte comerç al detall.

(2) Excepte venda.

(3) Excepte els terrenys en els quals es realitzin labors de descontaminació a tercers.

2. Els informes de situació

S’han de diferenciar 3 tipus d’informes:

• Informes preliminars de situació

• Informes complementaris

• Informes de situació

2.a) Quan s'haurà de presentar un informe preliminar de situació?

Les activitats potencialment contaminants descrites a l’apartat 1.c) d’aquest capítol hauran de presentar, abans del 7 de febrer de 2007, davant l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) un informe preliminar de situació4. Posteriorment, aquestes activitats hauran de presentar informes de situació, el contingut i periodicitat dels quals encara s’ha de determinar.

4 Les empreses afectades per l'àmbit d'aplicació del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, i que estiguin subjectes a l’Annex I de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, estaran exemptes de presentar els diferents informes de situació quan l'òrgan competent consideri que el seu contingut es troba recollit en la documentació presentada juntament amb la sol·licitud d’autorització ambiental.

6

Si de l’examen de l’informe preliminar de situació l’ARC considera que és necessària més informació per avaluar el grau de contaminació del sòl, podrà sol·licitar al titular de l’activitat informes complementaris més detallats, més dades o la realització d’anàlisis.

IMPORTANT: Els propietaris de sòls en què en el passat s’hagi desenvolupat alguna activitat potencialment contaminant estaran obligats a presentar un informe de situació en el moment que vulguin sol·licitar una llicència o autorització per a l’establiment d’una altra activitat que no sigui potencialment contaminant o que suposi un canvi d’ús del sòl.

2.b) Quin abast i contingut ha de contenir l'informe preliminar de situació d'un sòl?

L'informe preliminar de situació té com a finalitat valorar la possibilitat que s'hagin produït o es produeixin contaminacions significatives en el sòl sobre el qual s’instal·li o s’hagi instal·lat alguna de les activitats potencialment contaminants definides a l’apartat 1.c) d’aquest capítol.

És important fer esment que la realització de l’informe preliminar de situació no suposa l’obligació de realitzar cap tipus d’assaig o anàlisi específic. Aquest informe es pot elaborar a partir de la informació que es genera en el compliment de la legislació vigent en matèria de residus i substàncies perilloses.

Com a mínim, l'informe preliminar de situació contemplarà els següents apartats5:

1. Dades generals de l'activitat Raó social Adreça, telèfon, fax, correu electrònic. Propietari. CIF, NIRI. Activitat industrial (CNAE 93-REV 1). Any d’inici i fi de l'activitat. Dades registrals de la finca al Registre de la Propietat. Personal. Potència instal·lada (kW). Superfície ocupada. Plànols i descripció de les instal·lacions, així com del seu estat actual. Pavimentació: tipus, estat, percentatge respecte de la superfície total. Xarxa de drenatge. Xarxa de sanejament. Accidents o irregularitats ocorregudes sobre el sòl. Any.

5 Quan la titularitat de la propietat del sòl s'ha adquirit amb posterioritat al cessament de l'activitat potencialment contaminant, i sempre i quan es vulgui sol·licitar una autorització o llicència per a l’establiment en aquest sòl d’una activitat que no sigui potencialment contaminant o que suposi un canvi en l’ús del sòl, els propietaris del sòl podran quedar exempts d'emplenar els apartats 2, 3, 4, 5 i 6 de l’informe preliminar de situació.

7

2. Matèries consumides (primeres, secundàries i auxiliars) de caràcter perillós Tipus, naturalesa. Quantitat anual (volum, pes). Estat d'agregació (sòlid, líquid, pastós). Forma de presentació (granel, tipus d'envasat, etc.). Frase de risc associat a la matèria, d'acord amb la normativa de classificació i etiquetatge de substàncies. Emmagatzematge.

3. Productes intermedis o finals de caràcter perillós

Tipus, naturalesa. Quantitat anual (volum, pes). Estat d'agregació (sòlid, líquid, pastós). Forma de presentació (granel, tipus d'envasat, etc.). Frase de risc associat a la matèria, d'acord amb la normativa de classificació i etiquetatge de substàncies. Emmagatzematge.

4. Residus o subproductes generats (1)

Denominació. Codificació segons CER6, normativa estatal. Composició, constituents principals. Quantitat anual (volum, pes). Estat d'agregació (sòlid, líquid, pastós). Forma de presentació (granel, tipus d'envasat, etc.). Tipus d'emmagatzematge temporal i forma de gestió.

5. Emmagatzematge

Per a cada matèria, producte o residu s'indicarà el seu emmagatzematge corresponent assenyalant les seves característiques. 5.1 Emmagatzematge en superfície

Superfície: profunditat mitjana, volum. Pavimentació/aïllament: tipus, superfície pavimentada/aïllada. Existència de cobertes. Presentació del material [granel o envasat, tipus (bidó, big-bag, caixa, etc.), identificació dels materials]. Separació de materials per: tipus incompatibles, tipus de separació. Accés al recinte, control d'accés. Xarxa de drenatge i recollida d'aigües pluvials. Pèrdues o vessaments, control, procediments d'evacuació, retirada i gestió d'ells. Equips de seguretat. Plànol de situació i croquis de la instal·lació.

5.2 Dipòsits en superfície Tipus, nombre, volum, antiguitat, capacitat total. Identificació. Control d'emmagatzematge. Cubetes de retenció. Recollida de pèrdues o vessaments. Accés i control d'accés.

6 Llista/Catàleg Europeu de Residus aprovat per l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE, núm.43, 19.02.2002); Correcció d’errades (BOE, núm.61, 12.03.2002).

8

Plànol de situació i croquis de la instal·lació.

5.3 Dipòsits subterranis Tipus, nombre, volum, antiguitat, capacitat total. Estanquitat: proves, resultats, any. Identificació. Dispositius d'identificació i retenció de fugides o vessaments. Sistema de recollida. Plànol de situació i croquis de la instal·lació.

6. Àrees productives

En aquelles àrees on es desenvolupin activitats regulades per aquest Reial Decret s'especificarà la presència d'elements constructius que dificultin la possibilitat de contaminació del sòl. Aquesta descripció es realitzarà considerant per separat les diferents etapes involucrades en el procés productiu.

7. Activitats històriques

En aquells casos en els quals es coneguin les activitats històriques potencialment contaminants que van tenir lloc en el sòl, la informació disponible sobre els següents extrems: Nom de l'activitat o activitats desenvolupades en el passat sobre aquest terreny. Tipus d'activitat desenvolupada. Data d'inici i data de finalització de cadascuna d'aquestes activitats. Observacions: qualsevol altra informació que pugui ajudar a detectar la presència de contaminació històrica i diferenciar-la d'una possible contaminació actual.

(1) En cas d'existir, s'adjuntarà còpia de la declaració anual de residus. En aquest apartat es consideren totes aquelles matèries originades en els processos de tractament d'emissions i efluents.

3. La valoració de riscos

Els titulars dels sòls en què concorri alguna de les circumstàncies de l’Annex IV del Reial Decret 9/2005 (veure l’apartat 3.a) d’aquest capítol) hauran de realitzar una valoració detallada de riscos, això és, un estudi més exhaustiu del possible grau de contaminació d’un sòl. El contingut d’aquest estudi s’especifica a l’Annex VIII del Reial Decret 9/2005 (veure apartat 3.b) d’aquest capítol).

Un cop realitzada aquesta valoració de riscos, el titular de l'activitat o, si s'escau, el titular del sòl, la posarà en coneixement de l’ARC, a l'efecte de la seva declaració o no com a sòl contaminat.

3.a) Quins criteris determinen la identificació de sòls que necessiten valoració de riscos?

Es consideraran sòls que requereixen valoració de riscos aquells sòls que compleixen alguna de les següents condicions, recollides a l’Annex IV del Reial Decret 9/2005:

a) Que presentin concentracions d'hidrocarburs totals de petroli superiors a 50 mg/kg. b) Que existeixin evidències analítiques que la concentració d'alguna de les substàncies recollides a l'annex V excedeix el nivell genèric de referència corresponent al seu ús, actual o previst.

c) Que existeixin evidències analítiques que la concentració de qualsevol contaminant químic no recollit a l'annex V per a aquest sòl és superior al nivell genèric de referència distingit d'acord amb els criteris establerts a l'annex VII.

9

En aquells casos en els quals es consideri prioritària la protecció de l'ecosistema, es consideraran sòls que requereixen valoració de riscos aquells en els quals es compleixin alguna de les següents condicions:

a) Que la concentració d'alguna de les substàncies recollides a l'annex VI excedeix els nivells genèrics de referència establerts en ell per al grup o grups d'organismes que calgui protegir en cada cas: organismes del sòl, organismes aquàtics i vertebrats terrestres.

b) Que existeixin evidències analítiques que la concentració de qualsevol contaminant químic no recollit a l'annex VI per a aquest sòl és superior al nivell genèric de referència distingit d'acord amb els criteris establerts a l'annex VII.

c) Que es comprovi toxicitat en els bioassaigs esmentats a l'annex III.2, amb sòl o amb lixiviat, en mostres no diluïdes.

3.b) Què ha de contenir la valoració de riscos?

La valoració de riscos ambientals per a la salut humana o els ecosistemes associat a sòls contaminats es realitzarà d'acord amb els següents continguts, recollits a l’Annex VIII del Reial Decret 9/2005.

1. Descripció detallada dels focus de contaminació, identificant la substància o substàncies contaminants i determinant el seu valor significatiu de concentració (màxim mesurat, p95 o altre estadístic degudament justificat).

2. Caracterització de les propietats texturals i components del sòl.

3. Descripció del medi físic orientada a identificar els mecanismes de transport dels contaminants des dels focus als receptors potencials, així com les vies d'exposició a la contaminació rellevants per a aquests receptors, incloent les aigües subterrànies.

4. Identificació de receptors potencials de la contaminació i estimació de les característiques o hàbits que condicionen la seva exposició a la contaminació. En absència d'altra informació sobre aquestes característiques o hàbits, es podrà fer ús dels paràmetres utilitzats per al desenvolupament dels nivells de referència. Igualment, s'atendrà a l'existència en el sòl en qüestió o en les seves proximitats de receptors ecològics de rellevància.

5. Identificació de vies d'exposició previsibles i quantificació de la dosi rebuda per cadascuna d'elles. Inicialment, les vies d'exposició considerades seran aquelles que s'assenyalen a l'annex VII del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, si bé sempre serà possible afegir o eliminar vies al millor judici expert dels tècnics encarregats de l'avaluació, prèvia consulta al responsable de la corresponent comunitat autònoma (en el cas de Catalunya és l’Agència de Residus de Catalunya). Per a la quantificació de la dosi, es podrà fer ús de les expressions utilitzades per al desenvolupament dels nivells de referència o, alternativament, d'altres similars que siguin jutjades convenients pels responsables de les comunitats autònomes.

6. Elecció justificada d'un valor de toxicitat per a cadascun dels contaminants de rellevància identificats.

7. Quantificació del risc. En el cas que coexistissin en un mateix sòl contaminants amb un mateix mecanisme d'acció, es considerarà el risc conjunt exercit per aquests.

8. Anàlisi de les incerteses associades a la valoració de riscos efectuada, incloent les conclusions oportunes sobre la validesa i fiabilitat dels resultats d'aquesta valoració. El grau de detall amb el qual es realitzin aquests treballs serà fixat raonadament per l'òrgan competent de la comunitat autònoma atenent a les circumstàncies de cada cas.

10

4. Els criteris per a l'avaluació de la qualitat del sòl

4.a) Quins criteris es segueixen per declarar un sòl com a contaminat?

Basant-se en la informació proporcionada pels informes de situació, l’ARC declararà si un sòl està contaminat o no atenent als criteris de l’Annex III del Reial Decret 9/2005.

Segons els criteris de l’Annex III, un sòl serà declarat com contaminat quan es determinin riscos inacceptables per a la protecció de la salut humana o, si escau, dels ecosistemes, a causa de la presència en aquest d'alguna de les substàncies contaminants recollides en els annexos V i VI (que es reprodueixen als apartats 7 i 8 d’aquest capítol) o de qualsevol altre contaminant químic.

En aquelles circumstàncies que no es disposi de la corresponent valoració de riscos (veure apartat 3 d’aquest capítol), l’ARC podrà assumir que el risc és inacceptable i, en conseqüència, declarar un sòl com a contaminat quan concorri alguna de les següents circumstàncies:

1. En aquells casos que es consideri prioritària la protecció de la salut humana:

a) Que la concentració en el sòl d'alguna de les substàncies recollides a l'annex V excedeix 100 o més vegades els nivells genèrics de referència establerts en ell per a la protecció de la salut humana, d'acord amb el seu ús.

b) Que la concentració en el sòl de qualsevol contaminant químic no recollit a l'annex V per a aquest sòl excedeix 100 o més vegades el nivell genèric de referència calculat d'acord amb els criteris establerts a l'annex VII.

2. En aquells casos que es consideri prioritària la protecció dels ecosistemes:

a) Que la concentració letal o efectiva mitjana, CL(E)50, per a organismes del sòl obtinguda en els assaigs de toxicitat OCDE 208 (Assaig d'emergència i creixement de llavors en plantes terrestres), OCDE 207 (Assaig de toxicitat aguda en cuc de terra), OCDE 216 (Assaig de mineralització de nitrogen en sòls), OCDE 217 (Assaig de mineralització de carboni en sòl) o en aquells altres que es considerin equivalents per a aquest propòsit pel ministeri de Medi ambient, és inferior a 10 mg de sòl contaminat/g de sòl.

b) Que la concentració letal o efectiva mitjana, CL(I)50, per a organismes aquàtics obtinguda en els assaigs de toxicitat OCDE 201 (Assaig d'inhibició del creixement en algues), OCDE 202 (Assaig d'inhibició de la mobilitat en Daphnia magna), OCDE 203 (Assaig de toxicitat aguda en peixos), o en aquells altres que es considerin equivalents per a aquest propòsit pel Ministeri de Medi Ambient, efectuats amb els lixiviats obtinguts pel procediment normalitzat DIN-38414, és inferior a 10 ml de lixiviat/l d'aigua.

D’acord amb el Reial Decret 9/2005, l’ARC hauria de realitzar un inventari dels sòls que s’hagin declarat contaminats existents a Catalunya.

IMPORTANT: Sense perjudici del que estableix la normativa aplicable en matèria d’aigües subterrànies, si de la normativa disponible, es deriven evidències o indicis de contaminació de les aigües subterrànies com a conseqüència de la contaminació d’un sòl, aquesta circumstància serà notificada a l’administració hidràulica competent.

11

5. La descontaminació de sòls

El titular d’un sòl que s’hagi declarat com contaminat haurà de realitzar aquelles actuacions que es considerin necessàries per procedir a la seva recuperació ambiental en els termes i terminis dictats per l'ARC.

Els aspectes bàsics a tenir en compte per procedir a la descontaminació dels sòls seran els següents:

• La contaminació romanent, si existís, haurà de ser amb uns nivells de risc acceptables d’acord amb l’ús del sòl.

• S’haurà de realitzar aplicant les millors tècniques disponibles (prioritzant les tècniques de tractament in situ per evitar la generació, trasllat i eliminació de residus).

• Sempre que sigui possible, la recuperació s’orientarà a eliminar els focus de contaminació i a reduir la concentració dels contaminants en el sòl.

Els sòls contaminats perdran aquesta condició quan es realitzin les oportunes actuacions de descontaminació i sigui ferma la resolució administrativa que així ho declari.

6. Publicitat registral

La declaració d’un sòl com contaminat implicarà que aquesta condició tindrà efectes en el Registre de la Propietat.

Així, la resolució administrativa per la qual es declari un sòl contaminat es farà constar en el foli de la finca o finques registrals a què afecti, per mitjà d’una nota marginal de l’última inscripció de domini. Aquesta nota serà cancel·lada quan es faci constar la corresponent resolució administrativa de desclassificació.

7. Llistat de contaminants i nivells genèrics de referència per a la protecció de la salut humana en funció de l'ús del sòl (Annex V del Reial Decret 9/2005)

Protecció de la salut humana (Annex V) Ús industrial Ús urbà Altres usos

Substància Número CAS (mg/kg pes sec)

Diclorometà 75-09-2 60*** 6*** 0,6 1,1-Dicloroetà 75-34-3 100** 70*** 7 1,2-Dicloroetà 107-06-2 5*** 0,5*** 0,05 1,1,2-Tricloroetà 79-00-5 10*** 1*** 0,1 1,1,2,2-Tetracloroetà 79-34-5 3*** 0,3*** 0,03 1,1-Dicloroetilè 75-35-4 1 0,1*** 0,01 Tricloroetilè 79-01-6 70*** 7*** 0,7 Tetracloroetilè 127-18-4 10*** 1*** 0,1 1,2-Dicloropropà 78-87-5 4 0,5*** 0,05

12



1,3-Dicloropropè 42-75-6 7*** 0,7*** 0,07 Acenaftè 83-32-9 100** 60*** 6 Acetona 67-64-1 100** 10*** 1 Aldrín 309-00-2 1*** 0,1*** 0,01 Antracè 120-12-7 100***(1) 100** 45 Benzo(a) antracè 56-55-3 20*** 2*** 0,2 Dibenzo(a,h) antracè 53-70-3 3*** 0,3*** 0,03 Benzè 71-43-2 10*** 1*** 0,1 Clorobenzè 108-90-7 35 10*** 1 1,2-Diclorobenzè 95-50-1 100** 70** 7 1,4-Diclorobenzè 106-46-7 40*** 4*** 0,4 1,2,4-Triclorobenzè 120-82-1 90*** 9*** 0,9 p-Cloroanilina 106-47-8 30*** 3*** 0,3 Clordà 57-74-9 1*** 0,1*** 0,01 Cloroform 67-66-3 5 3 0,7 Clorur de vinil 75-01-4 1*** 0,1*** 0,01* Cresol 95-48-7 100** 40*** 4 Crisè 218-01-9 100** 100** 20 p,p´–DDE 72-55-9 60*** 6*** 0,6 p,p´–DDT 50-29-3 20*** 2 0,2 p,p-DDD 72-54-8 70*** 7*** 0,7 Dieldrín 60-57-1 1*** 0,1*** 0,01* Endosulfà 115-29-7 60*** 6*** 0,6 Endrín 72-20-8 1*** 0,1*** 0,01* Estirè 100-42-5 100** 100** 20 Etilbenzè 100-41-4 100** 20*** 2 Fenol 108-95-2 100** 70** 7 2-Clorofenol 95-57-8 100** 10*** 1 2,4-Diclorofenol 120-83-2 10*** 1*** 0,1 2,4,5-Triclorofenol 95-95-4 100** 100** 10 2,4,6-Triclorofenol 88-06-2 90*** 9*** 0,9 Pentaclorofenol 87-86-5 1*** 0,1*** 0,01* Fluorantè 206-44-0 100** 80*** 8 Benzo(b)fluorantè 205-99-2 20*** 2*** 0,2 Benzo(k)fluorantè 207-08-9 100** 20*** 2 Fluorè 86-73-7 100** 50*** 5 Heptaclorepòxid 1024-57-3 1*** 0,1*** 0,01 Hexaclorobenzè 118-74-1 1*** 0,1*** 0,01* Hexaclorobutadiè 87-68-3 10*** 1*** 0,1 Hexaclorociclohexà-alfa 319-84-6 1*** 0,1*** 0,01* Hexaclorociclohexà-beta 319-85-7 1*** 0,1*** 0,01* Hexaclorociclohexà-gamma 58-89-9 1*** 0,1*** 0,01* Hexacloroetà 67-72-1 9*** 0,9*** 0,09 Naftalè 91-20-3 10 8 1

13



PCB 13-36-36-3 0,8 0,08 0,01* Pirè 129-00-0 100** 60*** 6 Benzo(a)pirè 50-32-8 2*** 0,2*** 0,02 Indeno(1,2,3-cd) pirè 193-39-5 30*** 3*** 0,3 Tetraclorur de carboni 56-23-5 1 0,5*** 0,05 Toluè 108-88-3 100***(2) 30*** 3 Xilè 1330-20-7 100***(2) 100** 35 * Límit inferior de detecció.

** En aplicació del criteri de reducció.

*** En aplicació del criteri de contigüitat.

(1) Per a aquesta substància, les comunitats autònomes podran aplicar Nivells Genèrics de Referència (NGR) superiors a 100 mg/kg, però no superiors a 700 mg/kg; en tal cas, hauran de justificar explícitament les raons per les quals adopten els nous valors. Aquesta justificació haurà de figurar a les declaracions de sòls com a no contaminats o contaminats.

(2) Per a aquesta substància, les comunitats autònomes podran aplicar NGR superiors a 100 mg/kg, però no superiors a 200 mg/kg; en tal cas, hauran de justificar explícitament les raons per les quals adopten els nous valors. Aquesta justificació haurà de figurar en les declaracions de sòls com a no contaminats o contaminats.

8. Llistat de contaminants i nivells genèrics de referència per a protecció dels ecosistemes (Annex VI del Reial Decret 9/2005)

Protecció dels ecosistemes (Annex VI) Organismes del sòl Organismes aquàtics Vertebrats terrestres


1,1-Dicloroetà 75-34-3 0,06 4,18 1,2-Dicloroetà 107-06-2 0,16 0,24 1,1,2-Tricloroetà 79-00-5 0,16 0,3 1,1,2,2-Tetracloroetà 79-34-5 0,02 0,04 Tricloroetilè 79-01-6 0,21 0,45 Tetracloroetilè 127-18-4 0,01* 0,06 0,15 1,2-Dicloropropà 78-87-5 4,24 0,07 0,43 1,3-Dicloropropè 42-75-6 0,01* 0,58 Acenaftè 83-32-9 0,02 4,85 Acetona 67-64-1 0,54 6,71 Aldrín 309-00-2 0,01* 0,01 0,01* Antracè 120-12-7 0,01* 22 Benzo(a)antracè 56-55-3 3,8 0,01 Benzè 71-43-2 1 0,2 0,11 Clorobenzè 108-90-7 1 0,03 7,66 1,2-Diclorobenzè 95-50-1 0,11 3,15 1,4-Diclorobenzè 106-46-7 0,1 0,16 0,53 1,2,4-Triclorobenzè 120-82-1 0,05 0,79 0,94 p-Cloroanilina 106-47-8 0,14 0,01* 0,09 Clordà 57-74-9 0,04 0,01* 0,01* Cloroform 67-66-3 0,01 0,01 p,p´–DDE 72-55-9 0,14 0,01* 0,01*

14

Protecció dels ecosistemes (Annex VI) Organismes del sòl Organismes aquàtics Vertebrats terrestres


p,p´–DDT 50-29-3 0,01 0,01* Dieldrin 60-57-1 0,13 0,01* 0,01* 1,4-Dioxà 123-91-1 1,45 13,9 Endosulfà 115-29-7 0,01 0,01* 0,04 Endrín 72-20-8 0,01* 0,01* Estirè 100-42-5 0,68 0,25 100** Etilbenzè 100-41-4 0,08 4,6 Decabromofenil èter 1163-19-5 2,66 59,7 Pentabromodifenil èter 32534-81-9 0,32 5,18 0,01* Octabromo difenil èter 32536-52-0 0,51 0,24 Fenol 108-95-2 0,27 0,03 23,7 2-Clorofenol 95-57-8 0,04 0,01* 0,12 2,4-Diclorofenol 120-83-2 0,2 0,06 0,02 2,4,5-Triclorofenol 95-95-4 0,05 0,09 3,3 2,4,6-Triclorofenol 88-06-2 0,4 0,012 0,03 Pentaclorofenol 87-86-5 0,02 0,01* 0,01* Fluorantè 206-44-0 1 0,03 1,96 Fluorè 86-73-7 0,22 0,02 2,84 Fluorurs 7664-39-3 11 0,29 3,7 Hexaclorobenzè 118-74-1 5,7 0,01 0,01* Hexaclorobutadiè 87-68-3 0,01* Hexaclorociclohexà-alfa 319-84-6 0,25 0,05 Hexaclorociclohexà-beta 319-85-7 0,38 0,01* Hexaclorociclohexà-gamma 58-89-9 0,01* 0,01* 0,23 Hexacloroetà 67-72-1 0,03 0,03 Naftalè 91-20-3 0,1 0,05 0,06 Nonilfenol 25154-52-3 0,34 0,031 0,78 Pirè 129-00-0 0,01* 1,2 Benzo(a)pirè 50-32-8 0,15 0,01* Tetraclorur de carboni 56-23-5 0,12 Toluè 108-88-3 0,3 0,24 13,5 Xilè 1330-20-7 0,07 * Límit inferior de detecció.

** En aplicació del criteri de reducció.

15

NORMATIVA BÀSICA D’APLICACIÓ NORMATIVA ESTATAL • Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants dels sòl i

els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats (BOE, núm.15, 18.01.2005).

• Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus (BOE, núm. 96, 22.04.1998); modificació Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social (BOE, núm.313, 31.12.2003).

NORMATIVA AUTONÒMICA • Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (DOGC, núm. 1776, 28.07.1993); modificació Llei 15/2003, de 13

de juny (DOGC, núm.3915, 01.07.2003). (Actualment, la Llei 6/1993 es troba en procés de revisió).

1

1. Què és l’energia solar tèrmica? ........................................................................................... 2

2. Com es classifiquen els sistemes de captació solar? ....................................................... 2

3. Quina és la normativa bàsica d’aplicació en relació amb la incorporació de sistemes d’energia solar tèrmica als edificis?.................................................................................... 3

4. Existeixen Ordenances Municipals que regulin la incorporació d’energia solar tèrmica als edificis? ............................................................................................................................ 4

5. Quin és l’àmbit d’aplicació de les Ordenances solars?..................................................... 4

6. Quins usos hauran de preveure la instal·lació de captadors d’energia solar activa de baixa temperatura per a l’escalfament d’aigua calenta? ................................................... 6

7. Qui és responsable del compliment de les Ordenances solars? ..................................... 7

8. Tenen algun impacte visual les instal·lacions d’energia solar? ....................................... 7

9. Existeix algun tipus de subvenció per a les instal·lacions d’energia solar?................... 7


2

L’energia solar representa un important recurs energètic a Catalunya. La radiació solar disponible a Catalunya és una de les més elevades d’Europa, amb mitjanes anuals d’irradiació diària al voltant dels 14,5 MJ/m2. Malgrat l’alt nivell de radiació incident a Catalunya, aquesta font d’energia neta i renovable es troba encara en un estat de subaprofitament.

“Totes les fonts d’energia són actualment necessàries”.

Llibre verd “Cap a una estratègia europea de seguretat de l’abastament energètic”

1. Què és l’energia solar tèrmica?

L’energia solar tèrmica consisteix en l’aprofitament directe, en forma d’escalfament o energia calorífica, de la radiació solar incident. L’energia solar constitueix una font d’energia renovable.

Una instal·lació solar tèrmica està formada bàsicament per un camp de col·lectors solars, un conjunt de canonades aïllades tèrmicament i un dispositiu acumulador d’aigua.

2. Com es classifiquen els sistemes de captació solar?

Amb caràcter general, els sistemes de captació solar es poden classificar en dos grups:

• Sistemes de captació passius: Corresponen a les accions de disseny en l’arquitectura que permeten que els edificis utilitzin millor els recursos energètics, tant per augmentar la temperatura interior a l’hivern com per refrigerar-se a l’estiu. Amb caràcter general, els sistemes passius s’integren en l’arquitectura, de forma que els criteris de disseny i els materials constructius serveixen per a una doble funció, estructural i energètica. La concepció bioclimàtica de l’edificació facilita l’eficiència i, per tant, l’estalvi energètic. Els dissenys bioclimàtics prenen en consideració aspectes com la radiació solar incident sobre l’edificació, corrents d’aire, vegetació de l’entorn, etc, així com l’evolució d’aquests factors al llarg de les distintes situacions climàtiques en què es veu sotmesa la construcció.

• Sistemes de captació actius: Són sistemes basats en la captura de la radiació solar per part d’uns col·lectors, mitjançant un fluid, que després transfereixen l’escalfor generada a un sistema d’utilització o d’emmagatzematge.

Sistemes solars d’alta temperatura: Centrals solars de torre, que poden assolir temperatures de fins a 1000 ºC. Normalment s’utilitzen per escalfar aigua, oli tèrmic o aire que s’utilitza directament per a usos tèrmics o per produir electricitat, mitjançant una turbina.

3

Sistemes solars de temperatura mitjana: Centrals de col·lector cilíndric parabòlic, que poden assolir temperatures de fins a 400 ºC.

Sistemes solars de baixa temperatura: Estan formats per un camp de captadors solars plans fixos. Amb aquestes instal·lacions es genera calor a baixa temperatura, inferior a 100 ºC. Són els sistemes més emprats i s’utilitzen per a l’obtenció d’aigua calenta per a usos sanitaris (dutxes, cuina, etc.), calefacció o climatització de piscines.

3. Quina és la normativa bàsica d’aplicació en relació amb la incorporació de sistemes d’energia solar tèrmica als edificis?

L’article 3 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, assenyala que un dels requisits bàsics que han de complir els edificis és l’adopció de mesures d’estalvi energètic. Tanmateix, dins el marc de desenvolupament sostenible instaurat per la nova Llei 2/2002 d’Urbanisme, aquestes mesures hauran de conjugar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals.

La concreció d’aquestes mesures d’estalvi energètic s’haurà de fer atenent a les exigències de la Directiva 2002/91/CE, de 16 de desembre, relativa a l’eficiència energètica dels edificis, que ha de ser transposada a l’ordenament jurídic estatal abans del 4 de gener de 2006. A Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge vol avançar-se a la transposició estatal d’aquesta directiva i, actualment, es troba en fase d’avantprojecte un Decret pel qual es regularà l’adopció de criteris d’ecoeficiència als edificis.

El foment de l’eficiència energètica constitueix una part indispensable del conjunt de polítiques i mesures necessàries que s’hauran d’adoptar per complir amb el compromís que estableix el Protocol de Kyoto; compromís que per la Unió Europea suposa que no es podran augmentar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en més d’un 8% per al període 2008-2012, sobre els nivells de l’any 1990.

Actualment, i d’acord amb els objectius de l’esmentada Directiva, la nova reglamentació estatal que s’està elaborant es fonamenta en tres aspectes bàsics:

a) Posar en funcionament un Codi tècnic de l’edificació (CTE). Aquest instrument bàsic que preveu la Llei 38/1999 pretén ser un marc normatiu que estableixi les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i de les seves instal·lacions. Els objectius d’aquest CTE són, amb caràcter general: limitar la demanda energètica, a través d’una il·luminació en el disseny dels edificis, tenint en compte totes les tècniques d’arquitectura bioclimàtica i energia solar passiva; millorar els rendiments dels sistemes, incorporant revisions i auditories dels mateixos; incorporar l’energia solar tèrmica per al calentament d’aigua calenta sanitària. L’esborrany del Codi Tècnic de l’Edificació es pot trobar a la següent pàgina web: http://www.codigotecnico.org/.

4

b) Revisar el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE), establint uns requisits mínims a complir i un pla de revisions per a sistemes de calderes i aire condicionat amb l’objectiu de verificar i assessorar sobre l’eficiència energètica d’aquests sistemes. Els treballs de revisió del RITE es poden trobar a la següent pàgina web: http://www.idae.es/revision-rite.

c) Crear una Certificació energètica d’edificis, que permetrà catalogar els edificis d’acord amb la seva eficiència energètica i reflectirà el nivell d’eficiència energètica dels habitatges.

4. Existeixen Ordenances Municipals que regulin la incorporació d’energia solar tèrmica als edificis?

Tot i la manca de normativa estatal i autonòmica que reguli la incorporació de sistemes d’energia solar tèrmica als edificis, alguns ajuntaments ja han aprovat ordenances municipals en aquesta matèria; són les anomenades Ordenances solars.

Això és així atès que la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, atribueix al municipi la potestat normativa per dictar ordenances dins l’àmbit de les seves competències, entre les quals s’inclou la protecció del medi ambient.

Els Ajuntaments pertanyents a la Cambra de Comerç de Sabadell, i que actualment disposen d’Ordenança solar, són els que es detallen a continuació:

Barberà del Vallès Ordenança municipal reguladora de la implantació de sistemes de captació d’energia solar per a usos tèrmics en les edificacions (BOPB, núm.69, 21.03.2003).

Castellar del Vallès Ordenança per a la incorporació de l’energia solar tèrmica a l’edificació (BOPB, núm.147, 21.06.2005).

Cerdanyola del Vallès Ordenança sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar en edificis i construccions (BOPB, núm.253/1, 21.10.2004).

Montcada i Reixac Ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar tèrmica als edificis (BOPB, núm. 272, 13.11.2000)

Ripollet Ordenança municipal per a l’aprofitament de l’energia solar (BOPB, núm.107, Annex II, 05.05.2005).

Sabadell Ordenança sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar per a usos tèrmics a les edificacions (BOPB, núm.140, 11.06.2004).

5. Quin és l’àmbit d’aplicació de les Ordenances solars?

Amb caràcter general, les determinacions de les Ordenances solars són d’aplicació en els supòsits en què concorrin conjuntament les circumstàncies que s’enumeren a continuació. No obstant això, hi ha determinats casos regulats en les pròpies Ordenances solars que queden exempts de l’obligatorietat de la instal·lació de plaques solars tèrmiques.

5

Així doncs, les circumstàncies que han de concórrer per poder aplicar les Ordenances solars1 són les següents:

a) Que es realitzin noves edificacions o construccions o bé ampliacions, reformes integrals o canvis d’ús i/o d’activitat de la totalitat de l’edifici o construccions existents, tant si són de titularitat pública com privada. S’hi inclouen els edificis independents que pertanyen a instal·lacions complexes.

b) Que l’ús de l’edificació es correspongui amb algun dels usos que es detallen a l’apartat 6 següent.

c) Quan sigui previsible un volum de demanda diària d’aigua calenta sanitària el calentament de la qual comporti una despesa superior de MJ útils segons la taula següent:

Barberà del Vallès Despesa superior a 292 MJ útils en càlculs de mitjana anual (correspon a una demanda estàndard de 14 habitatges).

Castellar del Vallès Construccions amb ús d’habitatge plurifamiliar, en el cas que en una edificació existent s’incorporés un nou ús dels enumerats a l’apartat 6 amb consum diari igual o superior a 160 MJ i edificis destinats a usos diferents de l’habitatge amb consum diari igual o superior a 20 MJ (S’han de tenir en compte les exempcions que enumera l’article 11 de l’Ordenança).

Cerdanyola del Vallès Despesa superior a 84 MJ útils diaris, en càlcul de mitjana anual. La despesa mínima diària que marcarà el compliment obligat de l’Ordenança es regula a la seva Disposició Final.

Montcada i Reixac Despesa superior als 292 MJ útils, en càlcul de mitjana anual. Ripollet Previsió de consum d’aigua calenta superior a 300 litres diaris a 45ºC,

equivalent després de rendiments a 42 MJ per dia quan es tracti d’edificis residencials amb dos o més habitatges o d’edificacions o construccions.

Sabadell Construccions amb ús de plurihabitatge, quan la incorporació d’un nou ús diferent en l’edificació impliqui un consum diari igual o superior a 160 MJ i edificis destinats a usos diferents d’unihabitatge i plurihabitatge amb consum diari igual o superior a 20 MJ (S’han de tenir en compte les exempcions que enumera l’article 11 de l’Ordenança).

d) Instal·lacions per a l’escalfament de l’aigua dels vasos de les piscines que superin els següents volums d’aigua:

Barberà del Vallès Piscines cobertes climatitzades de nova construcció amb un volum d’aigua superior als 100 m3. L’escalfament de piscines descobertes i similars només es podrà fer amb sistemes d’aprofitament de l’energia solar.

Castellar del Vallès D’aplicació a l’escalfament de piscines, basses o similars. No s’especifica límit de volum d’aigua.

1 S’ha de tenir en compte que les Ordenances de Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Sabadell, enumeren determinades exempcions a l’obligatorietat de la instal·lació de plaques solars.

6

Cerdanyola del Vallès Piscines cobertes climatitzades de nova construcció (temporalment o permanentment cobertes) amb un volum d’aigua superior a 100 m3. L’escalfament de les piscines descobertes només es podrà realitzar amb sistemes d’aprofitament d’energia residual o renovable de lliure disposició, tal com estableix el RITE.

Montcada i Reixac Piscines cobertes climatitzades amb un volum d’aigua superior a 100 m3. L’escalfament de piscines descobertes només es pot realitzar amb sistemes d’aprofitament de l’energia solar.

Ripollet D’aplicació a piscines de nova construcció. No s’especifica límit de volum d’aigua.

Sabadell D’aplicació a l’escalfament de piscines, basses o similars. No s’especifica límit de volum d’aigua.

6. Quins usos hauran de preveure la instal·lació de captadors d’energia solar activa de baixa temperatura per a l’escalfament d’aigua calenta?

Les Ordenances solars de Cerdanyola del Vallès, de Barberà del Vallès i de Montcada i Reixac enumeren els següents usos de l’edificació:

• Habitatge • Residencial • Sanitari • Esportiu • Comercial • Industrial En general, si cal aigua calenta per al procés i també quan sigui preceptiva la instal·lació de

dutxes per al personal.

• Altres Qualsevol altre ús que comporti l’existència de menjadors, cuines i bugaderies col·lectives. A l’Ordenança de Barberà del Vallès es parla de qualsevol altre ús que comporti un consum d’aigua calenta sanitària.

Pel que fa a l’Ordenança de Sabadell, els usos que inclou són els següents:

• Unihabitatge • Plurihabitatge

En el cas de Castellar del Vallès, es denominen unifamiliar i plurifamiliar, respectivament, però el concepte és el mateix.

• Sanitarioassitencial

• Hoteler

• Esportiu

• Comerç de gran superfície

• Indústria artesanal, urbana, agrupada o separada

Tant pel que fa a dutxes per al personal com a aigües de procés (estan excloses d’aquest àmbit d’aplicació les activitats existents independents de la seva situació administrativa).

• Altres Qualsevol altre ús que comporti l’existència de menjadors, cuines, bugaderies col·lectives o algun consum d’aigua calenta sanitària i/o l’escalfament de piscines, basses o similars.

En quant a l’Ordenança de Ripollet, els usos als que s’aplica l’Ordenança es deriven del seu Annex I.2 referit als paràmetres específics pel càlcul de la instal·lació. Les activitats que enumera són les que es detallen a continuació:

7

• Habitatges unifamiliars

• Hospitals i clíniques No es considera el consum de restauració i bugaderia.

• Residències de gent gran No es considera el consum de restauració i bugaderia.

• Escoles

• Aquarteraments No es considera el consum de restauració i bugaderia.

• Fàbriques i tallers

• Oficines

• Càmpings

• Hotels (segons categories) No es considera el consum de restauració i bugaderia.

• Gimnasos

• Bugaderies

• Restaurants

• Cafeteries

És important tenir en compte que la concreció d’aquests usos s’haurà de fer atenent al que disposa la normativa urbanística vigent de cada municipi.

7. Qui és responsable del compliment de les Ordenances solars?

Es consideren responsables del compliment de les determinacions de les Ordenances solars el promotor de la construcció o reforma, el propietari de l’immoble afectat o bé el facultatiu que projecta i dirigeix les obres en l’àmbit de les seves facultats, així com el titular de les activitats que s’hi duen a terme en el edificis o construccions que disposen d’energia solar.

8. Tenen algun impacte visual les instal·lacions d’energia solar?

Si. És per això que les Ordenances solars de la pràctica totalitat de municipis, dins i fora de la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell, estableixen mesures de protecció del paisatge. Així, les instal·lacions d’energia solar hauran de respectar les normes urbanístiques destinades a impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge i la preservació i protecció dels edificis, compliment que haurà de ser supervisat i verificat per l’òrgan municipal competent.

9. Existeix algun tipus de subvenció per a les instal·lacions d’energia solar?

Actualment, existeixen diferents línies de subvencions per a aquests tipus d’instal·lacions:

- A l’àmbit estatal existeix la línia de finançament ICO-IDAE per a projectes d’energia renovables i eficiència energètica de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (www.idae.es).

8

- A l’àmbit català, per a l’any 2005 s’ha aprovat l’Ordre TRI/110/2005, de 16 de març de 2005, sobre les bases reguladores per a la realització d’actuacions en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament dels recursos energètics renovables.

- A l’àmbit municipal, es recomana posar-se en contacte amb l’ajuntament del respectiu municipi, per informar-se de les ajudes vigents en matèria d’energia solar. Per exemple, a Sabadell existeix actualment una línia d’ajuts per la instal·lació d’aquest tipus d’energia de 300,51 euros/m2 (amb un màxim aproximat de 1.803,04 euros per instal·lació).

9

NORMATIVA BÀSICA D’APLICACIÓ

NORMATIVA EUROPEA • Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2002, relativa a l’eficiència

energètica dels edificis (DOCE, L 1, 04.01.2003).

NORMATIVA ESTATAL• Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (BOE, núm.266, 06.11.1999).

NORMATIVA AUTONÒMICA • Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme (DOGC, núm. 3600, 21.03.2002); modificació Llei 10/2004, de 24 de

desembre (DOGC, núm.4291, 30.12.2004).

• Avantprojecte de Decret que regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis del DMAH

NORMATIVA MUNICIPAL • Ordenança municipal reguladora de la implantació de sistemes de captació d’energia solar per a usos tèrmics en

edificacions de Barberà del Vallès (BOPB, núm.69, 21.03.2003).

• Ordenança per a la incorporació de l’energia solar tèrmica a l’edificació de Castellar del Vallès (BOPB, núm.147, 21.06.2005).

• Ordenança sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar en edificis i construccions en el terme municipal de Cerdanyola del Vallès (BOPB, núm.523 Annex I, 21.10.2004).

• Ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar tèrmica als edificis a Montcada i Reixac (BOPB, núm. 272, 13.11.2000).

• Ordenança sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar per a usos tèrmics a les edificacions de Sabadell (BOPB, núm.140, 11.06.2004).

• Ordenança municipal per a l’aprofitament de l’energia solar de Ripollet (BOPB, núm.107, Annex II, 05.05.2005).

1

PROGRAMES COMUNITARIS EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT........................................ 2

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL (AIA) ........................................................................ 4

ANÀLISI DE CICLE DE VIDA (ACV) ....................................................................................... 6

DIAGNOSI AMBIENTAL D'OPORTUNITATS DE MINIMITZACIÓ (DAOM) ........................... 7

SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL (SGMA) ......................................................................... 9

BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS .................................................................................. 13

AUDITORIA AMBIENTAL ...................................................................................................... 15

ECOETIQUETES ECOLÒGIQUES ........................................................................................ 17

BEST AVAILABLE TECHNIQUES REFERENCE DOCUMENTS (BREF’S)......................... 22

MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES (MTD) ..................................................................... 23

MEMÒRIA DE SOSTENIBILITAT I INFORMES GRI (GLOBAL REPORTING INITIATIVE). 25

2

PROGRAMES COMUNITARIS EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT

El VI Programa d’acció de la Comunitat Europea en matèria de Medi Ambient:

“Medi Ambient 2010: el futur és a les nostres mans”

Els Programes Comunitaris d'Acció en Matèria de Medi Ambient defineixen una sèrie de principis i estratègies globals que han d’emmarcar les accions de la Comunitat Europea en el període de vigència del mateix. El seu poder radica en la necessària coherència que ha de donar-se entre les accions que els països adoptin i els principis bàsics que el programa defineix.

Constitueixen instruments de gran rellevància en el marc en què s’han anat desenvolupant Directives comunitàries, legislacions estatals i altres instruments i figures per a la promoció i protecció del medi ambient, prenent en consideració les implicacions econòmiques i socials de l’actuació mediambiental i integrant els criteris ambientals en les polítiques i actuacions d’ordre social i econòmic.

Actualment està vigent el VI Programa "Medi ambient 2010: el futur és a les nostres mans", aprovat per la Decisió núm. 1600/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juliol de 2002. Aquest Programa abastarà un període de vigència de 10 anys a comptar des del 22 de juliol de 2002.

En què afecta al sector empresarial el VI Programa de Medi Ambient?

El Programa insisteix en la necessitat de dissociar impacte i degradació ambiental, d’una banda, i creixement econòmic, per una altra.

Per assolir aquesta dissociació, les empreses han d’esforçar-se en augmentar el seu rendiment ecològic; en altres paraules, produir un volum igual o superior de productes utilitzant menys recursos i generant menys residus. Els models de consum han de fer-se més sostenibles. Entre les estratègies d’actuació amb incidència en el teixit empresarial destaquen:

• La millora en l’aplicació de la legislació vigent: les accions judicials del Tribunal de Justícia han de combinar-se amb un suport a les millors pràctiques i amb una política d’informació de la població per posar nom i cognoms a complidors i infractors de la normativa, al mateix temps que es combat el ‘delicte ecològic’.

• Promoure la integració de les preocupacions mediambientals en les altres polítiques (especialment de finances).

3

• Treballar en associació amb les empreses fomentant l’aplicació de sistemes de gestió i auditories (EMAS) que recompensin els bons resultats ambientals, potenciar la publicació d’informes rigorosos i verificats on es presentin els resultats empresarials en matèria de desenvolupament sostenible i rendiment ecològic; instaurar programes d’assistència per a PIME; creació de sistemes per recompensar el rendiment ecològic de les empreses; l’adopció de mesures especials com a part d’una política integrada dels productes per promocionar productes i processos més ecològics; promoció de pràctiques més respectuoses amb el medi ambient mitjançant subvencions públiques; promoció d’oportunitats per al desenvolupament i difusió de les tecnologies no contaminants.

• Promoció, informació i ajuda als consumidors en relació a l’elecció de productes més respectuosos amb el medi perquè, al mateix temps que se’ls capacita, es modifiquin els seus comportaments. En aquest sentit, és necessari augmentar la qualitat, quantitat i transparència dels processos informatius, al mateix temps que es millora l’educació i sensibilització ambiental dels ciutadans gràcies a polítiques empresarials més sostenibles com, per exemple, l’ecoetiquetatge.

• Introduir la dimensió ambiental en les decisions sobre planificació i gestió dels usos del sòl.

L’aplicació i ampliació del ventall d’instruments o eines de gestió ambiental a les empreses ha de permetre afrontar aquests nous reptes que marca el VI Programa i incloure millores en les actuals tendències i pràctiques empresarials en matèria de medi ambient.

Normativa:

• I Programa. Vigència 1973-1976. Aprovat el 22 de novembre de 1973 (DOCE C.112.20.12.73) .

• II Programa. Vigència 1977-1981. Aprovat el 17 de maig de 1977 (DOCE C.139.13.6.77). • III Programa. Vigència 1982-1987. Aprovat el 7 de febrer de 1983 (DOCE C.46.17.2.83). • IV Programa. Vigència 1987-1992. Aprovat el 19 d’octubre de 1987 (DOCE

C.328.7.12.87). • V Programa. Vigència 1993-2000. Aprovat el 7 de febrer de 1992 (DOCE C.138.17.5.93)

ratificat a través de la Decisió núm. 2179/98/CE, de 24 de setembre relatiu a la revisió del V Programa “Cap a un desenvolupament sostenible” (DOCE L.275/1 de 10/10/98).

• VI Programa d’acció de la Comunitat Europea en matèria de Medi Ambient: “Medi Ambient 2010: el futur és a les nostres mans”. Vigència 2002-2012 (DOCE L.242 de 10/09/2002).

4

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL (AIA)

Què és?

És el conjunt d’estudis i sistemes tècnics orientats a identificar i corregir els efectes d’un projecte, programa o pla sobre el medi i elaborar unes mesures protectores i correctores dels efectes adversos.

Ha de comprendre, almenys, l’estimació dels efectes sobre els éssers humans, la fauna, la flora, la vegetació, la gea, el sòl, l’aigua, l’aire, el clima, el paisatge i l’estructura i funció dels ecosistemes presents a l’àrea previsiblement afectada, així com l’estimació de la incidència del projecte, obra o activitat sobre els elements que composen el patrimoni històric, sobre les relacions socials i les condicions de benestar públic, com ara sorolls, vibracions, olors, emissions lumíniques, etc.

Quins objectius té?

Aportar informació referent als efectes que un determinat projecte pot provocar en el medi (físic, biòtic i social), així com definir les mesures protectores/correctores aplicables per poder corregir-los i minimitzar-los. Haurà, per tant, d’aportar la informació necessària que permeti comprendre les implicacions ambientals que el projecte comportarà adoptant-se, en conseqüència, les decisions necessàries.

Quin caràcter té?

Preceptiu per als projectes fixats en la legislació aplicable. La Llei 6/2001 diferencia entre aquelles activitats que obligatòriament s’han de sotmetre a estudi d’impacte ambiental (Annex I) i aquelles que es sotmetran a estudi d’impacte ambiental a criteri de l’Administració (Annex II). A més, s’han de tenir en compte les activitats que enumera l’Annex del Decret 114/1988.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, les activitats incloses en el seu àmbit d’aplicació hauran d’adjuntar amb la sol·licitud d’autorització o llicència ambiental un estudi d’impacte ambiental si la legislació sectorial aplicable ho exigeix.

Pot realitzar-se també per a projectes sobre els quals es preveu polèmica pública i/o per consciència ecològica del promotor o de la pròpia administració competent que ho consideri convenient per a la bona marxa del projecte i que tingui la potestat de requerir-ho.

5

Normativa:

• Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient (DOCE núm. L 175, de 5 de juliol de 1985).

• Directiva 97/11/CE del Consell de 3 de març de 1997, per la que es modifica la Directiva 85/337/CEE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. (DOCE núm. L 073, de 14 de març de 1997).

• Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental (BOE núm. 155, de 30 de juny de 1986).

• Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel que s’aprova el Reglament per a l’execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental (BOE núm. 239, de 5 d’octubre de 1988).

• Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental (BOE núm. 111, de 9 de maig de 2001).

• Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental (DOGC núm. 1000, de 3 de juny de 1988).

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració Ambiental (DOGC núm. 2598, de 13 de març de 1998).

• Decret 143/2003, de 10 de juny, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i se n’adapten els annexos (DOGC núm. 3911, de 25 de juny de 2003).

6

ANÀLISI DE CICLE DE VIDA (ACV)

Què es?

Es tracta d’un procés objectiu que avalua les càrregues ambientals associades a un producte, procés o activitat. Tracta d’identificar i quantificar tant l’ús de matèria i energia com els corrents residuals de tot tipus (aire, aigua, residus, etc.) al medi.

L’estudi inclou el cicle complet del producte, procés o activitat tenint en compte les etapes d’extracció i processament de les matèries primeres; producció, transport i distribució; ús, reutilització i manteniment; reciclat i disposició final de manera que comporti un menor impacte ambiental, optimitzant simultàniament els costos.

Actualment existeixen programes informàtics que, mitjançant l’ús de bases de dades d’inventari i bibliogràfiques, permeten realitzar ACV emmagatzemant, analitzant i possibilitant el seguiment del rendiment ambiental dels productes i serveis (per exemple: SimaPro, PEMS, GaBi, etc.). Aquestes eines faciliten l’anàlisi sistemàtic i la representació gràfica de cicles complexos seguint els criteris de la ISO 14040.


Pretén la identificació, classificació i quantificació de les càrregues contaminants o els impactes ambientals i els recursos materials i energètics associats a un producte, un procés o una activitat des de la seva concepció fins a la seva eliminació (“des del bressol a la tomba”).

Les aplicacions on és més comú l’ús de l’ACV són:

• L’ecoetiquetatge • La gestió de residus • El disseny de productes

Quin caràcter té?

Caràcter voluntari.

Normativa

• UNE-EN ISO 14040:1998. Gestión medioambiental. Análisis de ciclo de vida. Principios y estructura. (ISO 14040:1997). AENOR.

• UNE-EN ISO 14041:1998. Gestión medioambiental. Análisis de ciclo de vida. Definición del objetivo y alcance y el análisis de inventario. (ISO 14041:1998). AENOR.

• UNE-EN ISO 14042:2001. Gestión medioambiental. Análisis del ciclo de vida. Evaluación de impacto del ciclo de vida. (ISO 14042:2000). AENOR.

• UNE-EN ISO 14043:2000. Gestión medioambiental. Análisis del ciclo de vida. Interpretación del ciclo de vida. (ISO 14043:2000). AENOR.

7

DIAGNOSI AMBIENTAL D'OPORTUNITATS DE MINIMITZACIÓ (DAOM)

Què és?

La DAOM (Diagnosi Ambiental d’Oportunitats de Minimització) és una eina d’avaluació ambiental d’empreses creada pel CEMA (Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient), per determinar-ne les possibles oportunitats de prevenció i reducció en origen de la contaminació i aportar-hi alternatives d’actuació tècnicament i econòmica viables (http://www.cema-sa.org/daom.htm).

És, doncs, un instrument de gestió destinat a aconseguir objectius de minimització dels corrents residuals que puguin derivar-se de les pràctiques d’una empresa, procés o subprocés.


La DAOM es proposa avaluar totes les activitats i processos industrials, amb la finalitat de determinar les oportunitats de reducció de la contaminació i de reutilització i reciclatge en origen. Per assolir aquesta finalitat, determina els avantatges ambientals (si existeixen) pel fet de modificar els productes (ecodisseny), d’adequar els processos implantant noves tecnologies, de canviar de matèries i establir bones pràctiques ambientals, entre d’altres possibles accions.

Quin caràcter té?

La DAOM te caràcter voluntari. És recomanable per qualsevol empresa que vulgui optimitzar els seus processos incorporant criteris ambientals, minimitzar els seus corrents residuals i optimitzar el costos de gestió ambiental.

Per què es realitza?

La DAOM és una eina àgil, de metodologia i objectius concrets, que pot actuar com a element de decisió empresarial de cara a la planificació d’accions preventives de la contaminació. Així mateix, pot suposar un bon punt de partida per a altres actuacions de caràcter ambiental com, per exemple, el desenvolupament d’un Sistema de Gestió Ambiental. Resulta particularment interessant per:

- Empreses que, a causa dels seus processos industrials, generen importants corrents residuals o manipulen un volum important de matèries primeres.

8

- Empreses productores de residus especials (tòxics i/o perillosos) que, prescindint del volum que generen, han d’elaborar i remetre a l’administració ambiental competent un estudi de minimització d’aquests residus per unitat produïda.

- Empreses poc coneixedores dels seus corrents residuals: focus de generació, quantitats màssiques i volumètriques implicades, la destinació final o els costos dels seus corrents residuals.

Ajuts econòmics per la seva realització

Per a aquelles empreses que ho sol·licitin, el CEMA manté una línia d’ajut econòmic d’entre el 40 i el 80% de cofinançament dels costos de la DAOM, amb un màxim de 3000 euros.

9

SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL (SGMA)

Què es?

És aquella part del sistema general de gestió de l’empresa que comprèn l’estructura organitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos per determinar i portar a terme la seva política ambiental.

Quines opcions existeixen a l’hora d’implantar un SGMA?

• Implantar el seu SGMA seguint o no una norma, sense sol·licitar cap reconeixement. • Implantar el seu SGMA seguint una norma i sol·licitant un reconeixement (certificació i/o

verificació i registre).

En general, el distintiu EMAS comporta un procés més exigent pel que respecta, principalment, a la verificació del compliment de tota la legislació ambiental i altres requisits aplicables i a la publicació periòdica de declaracions ambientals verificades.

A través de quines normes es pot certificar/verificar un SGMA?

• Norma UNE-EN-ISO 14001:1996. Sistemas de Gestión Medioambiental: Especificaciones y directrices para su utilización. (ISO 14001:1996)1.

• Norma UNE-EN-ISO 14001:2004. Sistemas de gestión ambiental: Requisitos con orientación para su uso. (ISO 14001:2004).

• Reglament (CE) núm. 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de març de 2001, pel qual es permet que les organitzacions s’adhereixin amb caire voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS) (DOCE núm. L 114, de 24 d’abril de 2001).

Quines fases té?

A efectes operatius, podem considerar les següents fases:

• Diagnòstic / Avaluació ambiental inicial. • Adopció de la política, definició de l’estructura i responsabilitats, planificació i programes

per a la millora. • Documentació i implantació dels processos.

1 Totes les organitzacions hauran d’haver realitzat la transició a la nova versió de la Norma abans del 15 de maig de 2006.

10

• Revisió del SGMA. Elaboració de la proposta de declaració ambiental (per l’EMAS). • Auditoria de verificació/certificació. • Inscripció en els corresponents registres.

Qui verifica i/o certifica?

Una vegada implantat un SGMA en un centre, aquest ha de sol·licitar la seva revisió a un organisme objectiu, imparcial, independent, capacitat i degudament acreditat. La revisió consisteix, a grans trets, en un examen de la política, del programa, del sistema de gestió, de l’avaluació inicial i l’auditoria interna, a efecte de comprovar que s’ajusten a la norma segons la qual s’ha implantat. Les certificacions/verificacions ambientals actuen com a reconeixement públic a la tasca continuada de recerca d’una actuació responsable amb el medi.

Aquest procés, en el cas de la Norma ISO 14001, es denomina certificació. El SGMA que ha mostrat la seva bondat i ajust a la norma i obté la certificació podrà utilitzar el logotip atorgat per l’organisme competent.

En el cas d’implantar un SGMA d’acord al Reglament 761/2001 (EMAS), es denomina verificació. L’adhesió al sistema dóna dret a les empreses a la utilització del logotip regulat pel Reglament CEE 761/2001.

A Catalunya, d’acord amb el Decret 115/1996, de 2 d’abril (DOGC núm. 2192, de 10.4.96), es designa a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge com a Organisme Competent a Catalunya per a la gestió del sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS).

Les entitats de certificació/verificació queden recollides a la següent taula:

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE NORMALIZACIÓN (AENOR) Calàbria, 169, 5a planta

08015 - Barcelona Tel. 932 292 929 [email protected] / www.aenor.es

ASOCIAÇAO PORTUGUESA DE CERTIFICAÇAO (APCER)* Ed. Lusitânia. Rua Júlio Dinis, 676, 4º.

4050-320 - Porto (PORTUGAL) Tel. 351/226.07.99.80 [email protected] / www.apcer.pt/

BUREAU VERITAS QUALITY INTERNATIONAL ESPAÑA, SA (BVQI) Via Augusta, 117

08006 – Barcelona Tel. 932 404 050 [email protected] / www.bureauveritas.es

DET NORSKE VERITAS (DNV) Ed. Océano, Parc de Negocis Mas Blau

Garrotxa, 10-12 08820 - El Prat de Llobregat

Tel. . 934 792 600 [email protected] / www.dnv.es

DQ QUALITAS CERTIFICACIÓN, SA* Comte Borrell, 318-322 Entl. 1a i 4a.

08029 Barcelona Tel. 902 903 280 [email protected] / /www.dqcert.com/

ENTIDAD DE CERTIFICACIÓN Y ASEGURAMIENTO, SA c. Terré, 11-19

08017 – Barcelona Tel. 932 535 330 [email protected] / www.ecacertificacion.com

11

INSTITUTO VALENCIANO DE CERTIFICACIÓN (IVAC)* c. San Vicente Mártir, 130, 1-2

46007 - Valencia Tel. 933 943 905 [email protected] / www.ivac.es

LGAI TECHNOLOGICAL CENTER, SA (APPLUS+CTC) Ctra. d’accés a la Facultat de Medicina de

la UAB Apartat de Correus, 18 08193 – Bellaterra

Tel. 935 672 000 [email protected] / www.appluscorp.com

LLOYD’S REGISTER QUALITY ASSURANCE LTD Moll de Barcelona

World Trade Center Edifici Est s/n, 6a Planta 08039 – Barcelona

Tel. 933 428 304 [email protected] / www.lr.org

SGS ICS IBÉRICA, SA Pl. Tetuan 40-41, 1r, despatx 19

08010 – Barcelona Tel. 932 444 317 [email protected] / www.sgs.com

SERVICIO DE CERTIFICACIÓN DE LA CÁMARA DE COMERCIO E INDUSTRIA DE MADRID c/ Serrano, 208

28002 – Madrid Tel. 915 383 710 http://www.camaramadrid.es/

TÜV INTERNATIONAL GRUPO TÜV RHEINLAND, SL. Ed. Océano, Parc de Negocis Mas Blau

Garrotxa, 10-12 08820 - El Prat de Llobregat

Tel. 934 781 131 [email protected] / www.icict.es

* Empreses només certificadores d’ISO 14001

Font: http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/inici_emas_iso.jsp

Quin caràcter tenen?

La implantació d’un SGMA, és de caràcter voluntari. Comporta grans avantatges per l’empresa, no només a nivell ambiental sinó també a nivell econòmic, legal i social.

Fins a l’any 2004, a la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell s’havien identificat 31 empreses certificades amb la norma ISO 14001, i 9 que disposaven de la verificació EMAS.

Ajuts econòmics

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya anualment concedeix ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental2. La implantació d’un SGMA també pot comportar altres tipus de bonificacions fiscals en alguns municipis (p.e., Sabadell aplica un descompte en la taxa de residus).

2 ORDRE MAH/122/2005, de 29 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental i es fa pública la convocatòria corresponent a l’any 2005 (codi de la convocatòria 03.07.05) (DOGC núm. 4358 de 7/4/2005).

12

Normativa:

• UNE-EN ISO 14001:1996. Sistemas de gestión medioambiental. Especificaciones y directrices para su utilización (ISO 14001:1996). AENOR.

• UNE-EN ISO 14001:2004. Sistemas de gestión ambiental . Requisitos con orientación para su uso (ISO 14001:2004). AENOR.

• UNE-ISO 14004:2004. Sistemas de gestión ambiental. Directrices generales sobre principios, sistemas y técnicas de apoyo (ISO 14004:2004). AENOR.

• Reglament (CE) núm. 761/2001 del Parlament Europeu, de 19 de març de 2001, pel qual es permet que les organitzacions s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS). (DOCE núm. L 114, de 24 d’abril de 2001).

• Recomanació de la Comissió Europea: de 7 de setembre de 2001 per la qual es determinen unes Directrius per aplicar el Reglament (CE) núm. 761/2001 sobre l'EMAS. (DOCE núm. L 247, de 17 de setembre de 2001).

• Decisió de la comissió, de 7 de setembre de 2001, que determina unes Directrius per a l'aplicació del Reglament (CE) núm. 761/2001. (DOCE núm. L 247, de 17 de setembre de 2001).

• Recomanació de la Comissió Europea, de 10 de juliol de 2003, sobre les orientacions per a l’aplicació del Reglament (CE) núm. 761/2001 del Parlament europeu i del Consell pel qual es permet que les organitzacions s’adhereixin amb caràcter a voluntari un sistema comunitari de gestió i auditories ambientals (EMAS) pel que fa a la selecció i ús d’indicadors de comportament ambiental. (DOCE núm. L 184, de 23 de juliol de 2003).

13

BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS

Què són les Bones Pràctiques Ambientals?

Les Bones Pràctiques Ambientals estan centrades, principalment, en els factors humans i organitzatius de la producció. El seu principal objectiu és procurar adequar els hàbits laborals de gestió, control i operatives de procés dels professionals a una producció més neta que minimitzi la generació del residus,

Com implantar un programa de bones pràctiques a l’empresa?

La variació o inclusió de nous hàbits laborals suposa, en general, menors costos econòmics que la variació de processos o la substitució i implantació de millores tecnològiques. La identificació dels hàbits i operatives susceptibles de canvi precisen de certs esforços tant en la detecció i diagnòstic com substitució i implantació.

Un programa de bones pràctiques ambientals es fonamenta en una formació continuada del personal de l’empresa, peça clau per incloure les bones pràctiques en la seva activitat laboral diària. Aquest canvi d’actitud i comportament ajudarà a millorar l’eficiència de l’empresa, la seva gestió mediambiental i la seva competitivitat.

Quins beneficis tenen les BPA per a l’empresa?

És evident que la incorporació de bones pràctiques ambientals a l’empresa comporta importants avantatges; alguns s’enumeren a continuació:

• Menor consum de matèries primeres, aigua i energia. • Disminució o eliminació de substàncies o materials amb característiques tòxiques o perilloses en

el producte final o durant la seva fabricació. • Incorporació o augment de substàncies reciclables. • Menor generació de residus, abocaments o emissions per unitat de producte en la fabricació i

durant el seu ús. • Utilització de menys material en la presentació del producte. • Reutilització o reciclatge del material sobrant. • Disminució de sorolls en els processos productius. • Procurar que les característiques del producte final siguin el menys perilloses possibles. • Millora dels equips per millorar l’eficiència, l’aprofitament de les matèries primeres i la reducció

de residus. • Optimització de la planificació i l’organització de la producció. • Etc.

Què és el Programa de Bones Pràctiques Ambientals (PBPA) a l’Empresa?

El PBPA és un programa desenvolupat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient amb l’objectiu de proporcionar a les empreses una

14

eina que els permetrà la integració de Bones Pràctiques Ambientals en la seva activitat quotidiana.

Aquest programa pretén aconseguir un canvi d’actitud del personal de l’empresa, emfatitzant que hi ha una sèrie de modificacions en els hàbits laborals, de fàcil aplicació i baix cost econòmic, que comporten una millora de la qualitat ambiental i del balanç econòmic de l’empresa.

Per a més informació sobre aquest programa consultar: http://www.gencat.es/mediamb/bpa/pres/html

http://www.gencat.es/mediamb/cema http://www.cema-sa.org/bpa.htm

15

AUDITORIA AMBIENTAL

Què és?

Avaluació sistemàtica i documentada, periòdica i objectiva de la verificació del nivell intern d’exigència ambiental, amb la finalitat d’avaluar si el SGMA és adequat per assolir la política i els objectius mediambientals, si el SGMA està documentat i implantat de manera que s’ajusti als requisits de la norma (EMAS o ISO 14001) i si el SGMA es manté de manera efectiva.


La revisió periòdica de l’objectiu de millora ambiental contínua que, per política, ha de plantejar-se l’empresa.

Per què es realitza?

L’auditoria de certificació/verificació constitueix un pas previ necessari per poder certificar o verificar el SGMA, per tal d’accedir a la corresponent acreditació. Aquest tipus d’auditoria serà repetida amb diferent freqüència en funció de la norma sobre la qual audita i l’entitat certificadora.

L’Auditoria interna es realitza per política interna d’empresa, en resposta a un requisit de norma. Pot realitzar-se per personal intern o extern de l’organització i la seva funció és realitzar un seguiment intern del sistema i assegurar la seva efectivitat.

Normativa:

• Decisió de la Comissió, de 7 de setembre de 2001, que determina unes Directrius per a l’aplicació del Reglament (CE) núm. 761/2001. (DOCE núm. L 247, de 17 de setembre de 2001).

• Reial Decret 85/1996, de 26 de gener, pel qual s’estableixen normes per a l’aplicació del Reglament 1836/1993, del Consell, pel qual es permet que les empreses del sector industrial s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema de comunitari de gestió i auditoria mediambientals (BOE núm. 45, de 21 de febrer de 1996).

• Decret 115/1996, de 2 d’abril, de designació de l’organisme competent previst al Reglament CEE 1836/1993, del Consell, de 29 de juny, relatiu a auditories mediambientals i determinació de les actuacions per a la designació de l’entitat d’acreditació de verificadors mediambientals. (DOGC núm. 2192, de 10 d’abril de 1996).

• Decisió de la Comissió de 16 d’abril de 1997, sobre el reconeixement de la norma internacional ISO 14001:1996 i de la norma europea EN-ISO 14001:1996 que estableixen especificacions per a sistemes de gestió mediambiental d’acord amb l’article 12 del

16

Reglament (CEE) núm. 1836/93 del Consell, de 29 de juny de 1993, pel qual es permet que les empreses del sector industrial s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS) (DOCE núm. L 104, de 22 d’abril de 1997).

• ISO 14010: 1996 Directrius per les auditories mediambientals. Principis generals. • ISO 14011: 1996 Directrius per les auditories mediambientals. Auditories de sistemes de

gestió mediambiental.

17

ECOETIQUETES ECOLÒGIQUES

Què són les etiquetes ecològiques?

Són sistemes voluntaris de qualificació ambiental que identifiquen i certifiquen de forma oficial que certs productes o serveis, dins una categoria determinada, tenen una menor afecció sobre el medi ambient.

Quins avantatges comporten les ecoetiquetes?

Les ecoetiquetes són sistemes amb credibilitat:

• Es basen en estudis científics i de consulta de les parts interessades. • Compten amb el recolzament d’organitzacions de consumidors, ambientalistes i

d’empreses líders. • Estan avalats per les autoritats públiques, etc.

Són sistemes fiables:

• La certificació la realitza un organisme independent. • Augmenta la fidelitat dels consumidors i usuaris. • Demostra que, a més de complir amb criteris ambientals estrictes, el producte o servei

manté la qualitat d’altres productes que no tenen tants beneficis ambientals.

Son sistemes visibles:

• Simplifica l’elecció dels consumidor a l’escollir el logotip que acompanya als productes. • Atorga valor ambiental afegit molt important. • S’obtenen beneficis pels esforços promocionals. • Recalca la identitat corporativa del empresari, el seu compromís ambiental i la seva

imatge de marca.

Per tant, disposar d’ecoetiquetes suposa innumerables avantatges que, directament o indirecta, es converteixen també en beneficis econòmics tangibles (per exemple, en bonificacions a la taxa de residus d’alguns municipis, com és el cas de Sabadell).

Quines són les etiquetes ecològiques a Catalunya?

A Catalunya podeu trobar productes i serveis amb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental (DGQA) i amb l'Etiqueta ecològica de la Unió Europea.

18

Distintiu de garantia de qualitat ambiental Etiqueta ecològica de la Unió Europea

Qui atorga aquestes etiquetes ecològiques?

A l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, l’organisme competent per a la concessió de les etiquetes ecològiques és la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient.

Quins criteris s’han de complir per obtenir una etiqueta?

Els criteris s’estableixen per categories de productes o de serveis i es basen en estudis científics dels impactes ambientals d’aquests productes i serveis al llarg del seu cicle de vida. Els criteris tenen en compte:

• l’ús de matèries primeres, • els consums d’aigua i d’energia, • les contaminacions a les aigües, • les emissions a l’atmosfera, • la generació de residus, • etc.

A més, els productes i serveis han de superar unes proves que demostrin que les seves qualitats d’ús o d’utilització ecològiques són de caràcter multicriteri, i que són les que més garantia ambiental atorguen.

Cal tenir en compte que els sistemes del Distintiu i el de l'Etiqueta europea exceptuen, entre d’altres, els aliments, les begudes o els productes farmacèutics, així com establiments relacionats amb la salut de les persones i dels animals.

Qui realitza les proves, assaigs i/o controls?

Cada sistema d’ecoetiqueta té criteris publicats en els diaris oficials per als diferents tipus de productes o serveis possibles de certificar.

19

Al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya es pot consultar la llista actualitzada d’entitats col·laboradores acreditades pel Departament per fer l'Anàlisi de productes del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental i de l'Etiqueta Ecològica de la Unió Europea, així com la categoria de producte que certifica cada entitat. L’adreça web és la següent: http://www.gencat.net/mediamb/qamb/entitats_colaboradores.htm

Categories de productes i serveis i referències normatives per a l'Etiqueta Ecològica de la Unió Europea:

Codi Categories DOCE

001 Rentadores L 16, 21.01.2000 L 89, 05.04.2003

002 Rentavaixelles L 42, 12.09.2001 003 Esmenes per al sòl i substrats de cultiu L 242, 12.09.2001 004 Paper tissú L 142, 29.05.2001 006 Detergents per a la bugada L 76, 22.03.2003 007 Pintures i vernissos d’interior L 236, 04.09.2002 008 Bombetes elèctriques L 242, 10.09.2002 011 Paper per a còpia i paper gràfic L 237, 05.09.2002 012 Frigorífics L 306, 02.10.2004 013 Ordinadors personals L 242, 12.09.2001 014 Matalassos L 236, 04.09.2002 015 Detergents per a rentavaixelles L 9, 15.01.2003

L 25, 30.01.2003 016 Productes tèxtils L 133, 18.05.2002 017 Calçat L 77, 20.03.2002 018 Ordinadors portàtils L 242, 12.09.2001 019 Detergents per rentar vaixella a mà L 214, 08.08.2001 020 Productes de neteja d'ús general, cuines i banys L 189, 11.07.2001 021 Rajoles rígides per a terres L 94, 11.04.2002 022 Televisors L 87, 04.03.2002 023 Aspiradores L 47, 21.02.2003 025 Allotjament turístic L 102, 24.04.2003

Font: http://www.gencat.net/mediamb/qamb/productes.htm

20

Categories de productes i serveis i referències normatives per al Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental:

Codi Categories DOGC

010 Primeres matèries i productes de plàstic reciclat • primeres matèries de plàstic reciclat • productes de plàstic reciclat

4396 01.06.2005

020 Bosses d’escombraries • de plàstic reciclat • de paper reciclat • de materials compostables, exclòs paper

4376 03.05.2005

030 Productes de paper i cartró • papers domèstics i higiènics • paper de premsa • papers d’impressió i escriptura • paper de fotocòpia • productes d’oficina de cartó • altres productes de paper i cartó

3651 06.06.2002

040 Productes i sistemes que afavoreixen l’estalvi d’aigua • aixetes i elements de dutxa • limitadors de cabal • vàters • dispositius que estalvien aigua al vàter • altres sistemes que afavoreixen l’estalvi d’aigua

4150 09.06.2004

050 Productes de cartó i cartonet reciclats • productes de cartó reciclat • productes de paper reciclat per a la fabricació de

cartó • productes d’emmotllaments de paper i cartó reciclats

3821 13.02.2003

060 Productes i transformats de suro • productes per a l’enologia • productes per a l’aïllament tèrmic, acústic i vibràtil • productes per a revestiments decoratius • altres productes per a aplicacions industrials,

artesanals i artístiques

4366 19.04.2005

070 Olis base regenerats i productes que els incorporen • oli base regenerat • oli base: mínim del 50% regenerat

4371 26.04.2005

080 Pantalles acústiques per al trànsit 4366 19.04.2005 090 Càmpings 3651 06.06.2002 100 Productes de material compostable 3651 06.06.2002 110 Tallers de vehicles 3973 23.09.2003 120 Productes de pell 4102 30.03.2004 130 Instal·lacions juvenils 4099 25.03.2004 140 Establiments hotelers 4113 16.04.2004 150 Calderes i escalfadors domèstics de

• calderes • escalfadors

4107A 06.04.2004

160 Establiments de turisme rural 4164 30.06.2004 170 Estacions de serveis i unitats de subministraments 3499 24.10.2001 180 Establiments d’acabat fotogràfic 4396 01.06.2005

21

Codi Categories DOGC

190 Productes de fusta • productes de primera transformació de la fusta • productes de segona transformació de la fusta • productes semielaborats de fusta • productes de fusteria industrial • envasos i embalatges de fusta • manufactures de fusta • subcategoria de mobles de fusta

3651 06.06.2002

200 Tintoreries 4396 01.06.2005 210 Primeres matèries i productes de cautxú 4397 02.06.2005

Font: http://www.gencat.net/mediamb/qamb/productes.htm

Normativa:

• Reglament (CE) núm. 1980/2000 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 2000, relatiu a un sistema comunitari revisat de concessió d’etiqueta ecològica (DOCE núm. L 237, de 21 de setembre de 2000). Aquest reglament deroga el reglament 880/92.

• Reial Decret 598/1994, de 8 d’abril, pel que s’estableixen normes per a l’aplicació del Reglament (CEE) núm. 880/1992, de 23 de març de 1992, relatiu a un sistema comunitari de concessió d’etiqueta ecològica (BOE núm. 119, de 19 de maig de 1994).

• UNE-EN ISO 14021:2002. Etiquetas ecológicas y declaraciones medioambientales. Autodeclaraciones medioambientales (Etiquetado ecológico Tipo II). (ISO 14021:1999). AENOR.

• UNE-EN ISO 14024:2001. Etiquetas ecológicas y declaraciones medioambientales. Etiquetado ecológico Tipo I. Principios generales y procedimientos. (ISO 14024:1999). AENOR.

• UNE-EN ISO 14020:2002. Etiquetas ecológicas y declaraciones ambientales. Principios generales. (ISO 14020:2000). AENOR.

• Decret 316/1994, de 4 de novembre, sobre atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental per la Generalitat de Catalunya. (DOGC núm. 1985, de 14 de desembre de 1994).

• Decret 296/1998, de 17 de novembre, pel qual s’amplia l’àmbit del distintiu de garantia de qualitat ambiental als serveis (DOGC núm. 2772, de 24 de novembre de 1998).

22

BEST AVAILABLE TECHNIQUES REFERENCE DOCUMENTS (BREF’S)

Què són els BREF’s i per a quines activitats es realitzen?

Elaborats en el marc de l’European Integrated Pollution Prevention and Control Bureau (EIPPCB), els BREF’s són els documents de referència respecte a les Millors Tècniques Disponibles (MTD) per a cada sector industrial, per tal de millorar les seves actuacions mediambientals i, conseqüentment, assolir la millora del medi ambient en el seu conjunt.

Les activitats per les quals s’estan desenvolupant aquest documents són aquelles relacionades a l’annex I de la Directiva 96/61/CE, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació, incorporada per la Llei 16/2002 de 21 de juliol.

Al web http://eippcb.jrc.es/pages/FActivities.htm es pot consultar l’estat d’elaboració actual dels BREF’s.

Cóm s’ajusten a les activitats catalanes?

Un cop aprovats definitivament els BREF’s per la Comissió Europea, el Departament de Medi Ambient i Habitatge reprèn de nou aquests documents per tal d’adaptar-los a la realitat i a les condicions locals de Catalunya i elabora els ‘Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria’. Aquests documents suposen una síntesi dels principis, els conceptes, les tècniques i les recomanacions de cadascun dels documents BREF adaptats a les circumstàncies locals de Catalunya.

Al web http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/mtd/inici.jsp es pot ampliar informació sobre les MTD i els BREF’s (també es poden descarregar els resums preliminars en català d’alguns BREF).

Els aspectes continguts tant en els BREF com, evidentment, en les guies catalanes es tenen en compte per a l’establiment dels valors límit d’emissió i les prescripcions tècniques de caràcter general a les activitats. Inicialment, les que en queden plenament afectades són les que s’indiquen a l'Annex I de la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

23

MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES (MTD)

Què és?

El concepte de MTD, també anomenat BAT (Best Avaible Techniques), remet a la utilització de les tècniques més eficients dins un determinat sector productiu, per aconseguir un alt nivell de protecció del medi ambient.

La Unió Europea estableix que "Per millor tècnica disponible s’ha d’entendre la fase més eficaç i avançada de desenvolupament de les activitats i de llurs modalitats d’explotació, que demostrin la capacitat pràctica de determinades tècniques per constituir, en principi, la base dels valors límit d’emissions destinats a evitar o, si això no fos possible, reduir les emissions i llur impacte en el conjunt del medi ambient".

Per tant, es pot definir MTD com la manera ambientalment més respectuosa que es coneix de dur a terme una activitat, tenint en compte que el cost per a les empreses que les han d’utilitzar estigui dins uns límits raonables.

Quins aspectes condicionen la consideració de MTD?

Els seus objectius es defineixen en base als propis criteris que defineix l’Annex IV de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació.

• Utilització de tècniques que produeixen pocs residus. • Ús de substàncies menys perilloses. • Desenvolupament de tècniques de recuperació i reciclatge de substàncies generades i

utilitzades en el procés i dels residus, quan procedeixi. • Processos, instal·lacions o mètodes de funcionament comparables que hagin donat

proves positives a escala industrial. • Avenços tècnics i evolució dels coneixements científics. • Caràcter, efectes i volum de les emissions de què es tracti. • Dates d’entrada en funcionament de les instal·lacions noves o existents. • Termini que requereix la instauració d’una millor tècnica disponible. • Consum i naturalesa de les matèries primeres (inclosa l’aigua) utilitzades en

procediments d’eficiència energètica. • Necessitat de prevenir qualsevol risc d’accident o de reduir les seves conseqüències per

al medi ambient.

24

• La disminució del risc d’accidents o de reduir les seves conseqüències per al medi ambient.

• Informació publicada per la Comissió de la Unió Europea o per organitzacions internacionals.

Els valors límits d’emissió es determinaran basant-se en les millors tècniques disponibles en cada moment. D’aquesta manera, els límits d’emissió seran més estrictes a mesura que la tècnica ho permeti.

Quin caràcter té?

Preceptiu en funció de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació, que estableix que s’han de considerar les millors tècniques disponibles a l’hora d’establir els valors límit d’emissió, els paràmetres i les mesures tècniques d’una activitat (IPPC).

Aquesta prescripció és recollida a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i en el Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de desplegament de l’esmentada llei.

25

MEMÒRIA DE SOSTENIBILITAT I INFORMES GRI (GLOBAL REPORTING INITIATIVE)

La informació transparent i compromesa constitueix un element principal per la presa de decisions i la corresponsabilització de la societat. En consonància amb el Conveni d’Aarhus i principis del VI Programa Comunitari “Medi Ambient 2010. El futur és a les vostres mans”, els estats, institucions i empreses estan adoptant nous compromisos per tal d’augmentar la transparència i ampliar l’accés a la informació mediambiental.

Què són?

Les Memòries de Sostenibilitat pretenen projectar una imatge clara de l’impacte ecològic i humà de l’empresa. Aquests documents haurien de possibilitar la presa de decisions fonamentades pel que respecta, per exemple, a inversions, compres, etc, al temps que millorar la comunicació i transparència de la gestió empresarial amb els stakeholders, enfortint el compromís de l’empresa i la confiança de la societat.

Fins al moment, les organitzacions informants poden escollir lliurement el format, contingut i aspectes de la seva actuació social, mediambiental i econòmica a comunicar. Encara que la metodologia GRI és la més reconeguda i utilitzada, existeixen altres propostes per elaborar memòries de sostenibilitat com, per exemple, el Global Compact de Nacions Unides, l’Accountability 1000...

Què és el GRI?

El Global Reporting Initiative (GRI) és un estàndard global d’informació per les organitzacions que desitgen mesurar, comunicar i reforçar la seva actuació vers la sostenibilitat. Consten de 54 indicadors centrals que s’estructuren prenent en consideració la dimensió ambiental, financera i social. Els indicadors són amplis i cobreixen qüestions com l’impacte econòmic, el consum de recursos naturals, l’impacte sobre la biodiversitat i la terra, la formació, l’educació i el treball infantil, entre d’altres.

El GRI:

Presenta els principis per a l’elaboració de memòries i contingut específic per orientar en la preparació d’informes en l’organització.

Ajuda a les organitzacions a presentar una imatge equilibrada i raonable de la seva actuació, econòmica, mediambiental i social.

Promou la comparabilitat de les memòries de sostenibilitat. Serveix de recolzament al benchmarking i a l’avaluació de la

sostenibilitat respecte als codis, estàndards d’actuació i iniciatives voluntàries.

Facilita el compromís dels stakeholders.

26

A qui són aplicables?

Fins a la data, la majoria de les organitzacions que utilitzen la Guia GRI són companyies multinacionals, encara que aquesta va ser dissenyada per ser utilitzada per organitzacions de qualsevol tipus, mida i lloc. S’està treballant en la redacció de suplements sectorials.

Per a més informació, consulteu el web-site del Global Reporting Initiative (GRI): http://www.globalreporting.org/

Normativa:

• Sustainability Reporting Guidelines. GRI 2002.