guia de llenguatge igualitari

Ajuntament d’Arenys de Mar

de llenguatge igualitari

Prenguem posiciói utilitzem un

llenguatge quereflecteixi

la societat actual

ÍN

DE

X

5

Ajuntament d'Arenys de Mar

de llenguatge igualitari

7. Exemples (extrets de textos propisde l’Ajuntament d’Arenys de Mar) i

propostes de millora per tal d’evitar unús sexista del llenguatge

6. Denominació en femení decàrrecs i professions

5. Recursos per evitar un ús sexistadel llenguatge

4. Regla de la inversió per detectarun ús sexista del llenguatge

3. Definició dels conceptes de sexe,gènere, sexisme i androcentrisme

2. Implicacions de l’ús del masculícom a genèric

1. El llenguatge com atransmissor de valors

Presentació de l'Alcaldia6

8

12

14

18

21

37

43

Ramon Vinyes i Vilà

Alcalde d’Arenys de Mar

que només hi van homes o que hi van persones d’ambdós sexes. Aquest fet que

pot semblar irrellevant ens diu molt de la nostra societat. Des de l’Ajuntament

d’Arenys de Mar considerem que aquesta situació ha de canviar, per això treballem

per transformar la societat i aconseguir, entre altres coses, que totes les persones

que en formem part tinguem unes mateixes oportunitats i uns mateixos drets.

Les dones també, ja que al llarg de molts anys el llenguatge ha oblidat una part

de la ciutadania, les dones, i les ha fet invisibles. Reivindicar l’ús del llenguatge

no sexista no vol dir deixar de parlar en masculí i passar a fer-ho en femení;

l’ús de la llengua no discriminatòria significa utilitzar el neutre per referir-nos

als col·lectius i fer que totes les persones s’hi sentin incloses. Aquesta fita no

és fàcil, ja que tenim molt arrelada una forma de comunicació verbal creada i

pensada des d’un punt de vista androcèntric. Des de l’Ajuntament d’Arenys de

Mar i en especial des de la Regidoria de la Dona, volem canviar aquesta situació,

volem explicar i ensenyar que és important que tant homes com dones ens

sentim identificats amb el llenguatge que fem servir i que és essencial per tal

de tenir una societat on imperi una igualtat real que les dones no siguin invisibles.

Us presentem la primera guia de llenguatge igualitari de l’Ajuntament d’Arenys

de Mar, tot esperant que serveixi per millorar la qualitat i la coherència de la

comunicació institucional amb tota la ciutadania, homes i dones, i que serveixi

per fer una passa més en la Igualtat entres les persones a la nostra vila.

La nostra principal eina de comunicació és la

llengua. Tant la llengua pròpia, la catalana, com

la castellana, les dues llengües oficials de Catalunya,

tenen arrels llatines i contenen les formes masculina

i femenina. Al llarg de la història el sistema

patriarcal de la nostra societat ha fet que s’utilitzi

com a forma residual/neutra la variant masculina,

fet que ha provocat que la llengua faci invisibles

les dones. Això que pot sonar estrany succeeix.

Per exemple, en les paraules “Benvinguts a casa meva”, podem entendre

1. El l lenguatgecom a

transmissor deva lors

P

El primer que podem fer és plantejar-nos si és importantla manera de dir les coses, si té cap importància ferservir una paraula o una altra. Pensem, per exemple,en els discursos polítics, en el debat que s’origina quanes fa l’anàlisi de les paraules que s’han utilitzat, sobretotsi es tracta d’una qüestió complexa. També podemreflexionar sobre com ens expressem en la nostra vidaquotidiana; per exemple, sabem paraulotes, perònomés les fem servir en situacions molt concretes. Pertant, expressar-nos amb unes paraules o amb unesaltres pot tenir una gran transcendència; alhora caltenir present que el nostre llenguatge respon semprea una opció individual, que pot ser feta de maneramés o menys conscient, però sempre escollim la manerade transmetre allò que pensem, sentim, volem, etc.

El llenguatge, però, va molt més enllà d’aquesta meraexpressió individual, perquè el llenguatge és tambétransmissor dels valors i principis de la nostra cultura.Per aquest motiu, si vivim en una societat que discriminales dones, que dóna més importància a tot allò quefan, o han fet, els homes, aquestes idees i actitudsquedaran reflectides en el llenguatge. El llenguatge,doncs, no és per se sexista, sinó que és simplementun mirall de la societat que ens envolta. De maneraque el primer pas, i potser el més important, ésconscienciar les persones per tal que es duguin a termeels canvis socials i ideològics necessaris que enspermetin viure en una societat que valori de la mateixamanera dones i homes.

El lle

ng

ua

tge

co

m a

tra

ns

mis

so

r d

e v

alo

rs

9


El

lle

ng

ua

tge

co

m a

tra

ns

mis

so

r d

e v

alo

rs


10

Així doncs, podem suposar que un cop s’hagin produïtels canvis socials, també canviarà el llenguatge, lamanera d’expressar-nos.I fins a cert punt és així, quan necessitem descriurenoves realitats socials, encunyem nous mots o novesexpressions, per exemple «parella de fet». No obstantaixò, també veiem que els canvis en el llenguatge sónlents.En trobem un exemple en l’expressió «els metges i lesinfermeres», seguim parlant «dels metges» quan larealitat és que el nombre de metgesses als hospitalsi als CAP iguala el de metges. És a dir, malgrat que éscert que un canvi en els valors de la societat potimplicar un canvi en l’ús del llenguatge, també és certque moltes vegades seguim expressant-nos d’unamanera que no només no reflecteix el canvis socials,sinó que reforça tota mena d’estereotips; per aquestmotiu, és necessari que d’una manera activa iconscienciada prenguem posició i utilitzem un llenguatgeque reflecteixi la societat actual.

Tal com acabem de dir, el llenguatge és, doncs, untransmissor dels valors de la nostra cultura. Però, amés, resulta que amb el llenguatge també podemoriginar certs canvis en la societat. Per exemple, sivolem fer una xerrada sobre els arenyencs més il·lustres,i només parlem d’homes, ningú no s’estranyarà; encanvi, si diem que farem una xerrada sobre elsarenyencs i les arenyenques més il·lustres, tindrem

l’obligació de parlar dels homes i també de les donesque hagin tingut una especial importància per a lapoblació d’Arenys. Gràcies al llenguatge, en aquest casel títol d’una xerrada, haurem aconseguit un canvi enel contingut.Avui dia, a més, l’article 14 de la Llei per a la igualtatestableix com una de les actuacions del poder públic«la implantació d’un llenguatge no sexista en l’àmbitadministratiu i el seu foment en la totalitat de lesaccions socials, culturals i artístiques». Així doncs,l’Administració pública té el deure d’evitar un ús sexistadel llenguatge. Ara bé, a banda d’aquesta qüestió legal,l’Administració local, tan propera a la ciutadania, potser un motor que serveixi per impulsar un ús igualitaridel llenguatge que reflecteixi la realitat canviant delsrols que tenen els homes i les dones en la nostrasocietat, i al mateix temps que serveixi per promoureaquests canvis en la vida social i quotidiana de lespersones.

El lle

ng

ua

tge

co

m a

tra

ns

mis

so

r d

e v

alo

rs


11

2. Implicacions del’ús del masculí

com a genèric

Quan parlem de llenguatge sexista, ensreferim a una manera d’expressar-nosque ignora la meitat de la població acausa de l’ús del gènere gramaticalmasculí per referir-nos indistintament ahomes i a dones, és el que es coneix coma ús del masculí com a genèric. És normalque això passi, perquè és d’aquestamanera tal com està establert en lagramàtica i és així com ho hem après.

Imp

licacio

ns d

e l’ú

s del m

ascu

lí com

a g

en

èric


13

Aquest ús del masculí com a genèric, però, no és anodí,sinó que moltes vegades implica:

— Invisibilitat de les dones.

Recordem l’exemple que posàvem dels arenyencsil·lustres. Si només parlem en masculí, podem pensarque a Arenys no hi ha hagut cap dona il·lustre.

— Reforçament d’estereotips.

Tal com hem dit, seguim parlant de «metges iinfermeres», malgrat el canvi social que s’ha produïten l’àmbit sanitari.

— Malentesos i interpretacions errònies.

Si en un article, per exemple, volem felicitar un equipesportiu femení que ha guanyat un campionat i escrivim«Felicitats, campions!», tothom interpretarà que estracta d’un equip esportiu masculí.

No hem d’oblidar que una de les característiques delllenguatge administratiu és que ha de ser precís, ésa dir, no hi ha d’haver ambigüitats. Però l’ús d’unllenguatge sexista moltes vegades fa que allò queexpressem pugui ser interpretat de diverses maneres;per exemple, com interpretem una frase que digui:«Els pares han de participar més en les activitats del’escola»?

3. Definició dels conceptesde sexe, gènere, sexisme i

androcentrisme

Abans de veure els recursos de què disposem per tald’evitar un ús sexista del llenguatge, definirem elsconceptes de sexe, gènere, sexisme i androcentrismeja que de vegades se'n fa un ús que no és del totcorrecte.

Sexe:és una categoria biològica determinada per la presènciadel cromosoma sexual XX en les dones i del cromosomaXY en els homes. És a dir, és una variable de la naturarelacionada amb els trets bioquímics, fisiològics iorgànics dels éssers vius. Per exemple, el fet que lesdones pareixin és una qüestió de sexe, ja que té aveure amb la seva condició biològica de femella.

Gènere:és el conjunt de conductes apreses que una determinadacultura associa al fet de ser home o de ser dona. Perexemple, que en una família la mare sigui qui semprehagi de cuinar és una qüestió de gènere, en la nostracultura pensem que ha de ser així, però no hi ha capraó biològica que ho justifiqui.

Cal anar en compte quan usem el mot gènere, ja quemoltes vegades en realitat ens estem referint al sexe.Per exemple, en contextos estadístics de vegades esparla del gènere de les persones entrevistades, quan,de fet, les persones no tenim gènere sinó sexe.


15

Definició dels conceptes de sexe, gènere, sexism

e i androcentrisme

Sexisme:és un tipus de discriminació envers l’altre sexe biològic.En la nostra societat, es caracteritza per una actitudde menyspreu respecte al que són o fan les dones. Perexemple, quan es diu en to despectiu: «Això és cosade dones», per referir-se a una cosa que no ésimportant.

Androcentrisme:és un punt de vista, és una visió parcial del món.Parlem d’androcentrisme quan es considera que allòque han fet els homes és el que ha fet la humanitat,que el que és bo per a l’home és bo per a la humanitat,i que l’home és el centre del món i el patró per mesurarqualsevol persona. Per exemple, quan es fa referènciaa «l’evolució de l’home», en lloc de «l’evolució de lahumanitat».

D’acord amb aquestes definicions, hauríem de parlar,doncs, de llenguatge sexista i androcèntric, ja quenormalment no trobem només trets sexistes en elllenguatge, sinó també androcèntrics. Per raonspràctiques, ens referim al llenguatge sexista iandrocèntric, únicament com a llenguatge sexista.

Def

inic

ió d

els

conc

epte

s de

sex

e, g

èner

e, s

exis

me

i and

roce

ntri

sme


16

4. Regla de lainversió per detectar

un ús sexista delllenguatge

De vegades podem dubtar sobre si el text que hemredactat és sexista o no. En aquests casos, és moltútil aplicar la regla de la inversió, que consisteix acanviar allò que està en femení i posar-ho en masculí.Si el resultat és una frase que no diríem mai, vol dirque el text original és sexista.

Per exemple, un titular d’una notícia de premsa quedigués «Agent municipal femenina lesionada en actede servei» aparentment pot semblar correcte, ja quedeixa clar que es tracta d’una dona, però si hi apliquemla regla de la inversió, és a dir, canviem allò que estàen femení i ho posem en masculí, resulta «Agentmunicipal masculí lesionat en acte de servei». Mai nodiríem «agent municipal masculí», per tant, el textoriginal és millorable des de la perspectiva de gènere;en aquest cas, podríem dir «Una agent municipallesionada en acte de servei».

De vegades, amb voluntat de fer un ús no sexista delllenguatge, fem servir també el mot dona. Hem devigilar, però, que aquest ús no acabi reforçant la ideaque les dones són una categoria a part. Si dubtem, ésútil posar la frase en masculí i si queda una cosaestranya vol dir que l’ús de la paraula dona no és deltot adequat. Per exemple, la frase «Si ets dona iescriptora, et convidem a [...] pot sembla correctades del punt de vista de llenguatge no sexista, però


19

Reg

la d

e la

inve

rsió p

er d

ete

ctar u

n ú

s sexista

del lle

ng

uatg

ee

Regla

de la

invers

ió p

er

dete

ctar

un

ús

sexis

ta d

el l

len

gu

atg

ee


20si hi apliquem la regla de la inversió queda «Si etshome i escriptor, et convidem a [...]», frase que nodiríem mai. Això implica que hem de canviar la fraseoriginal, i podem dir « Si ets escriptora, et convidema [...].

5. Recursos per evitarun ús sexista del

llenguatge

Recu

rso

s p

er

evit

ar

un

ús

sexis

ta d

el llen

gu

atg

e


22

Per evitar un ús sexista del llenguatge, disposem d’unasèrie de recursos. Tot i així, cal tenir en compte queaquests recursos no els podrem aplicar d’una maneraautomàtica sinó que caldrà un esforç i una voluntatper part nostra.

De cada recurs explicarem en què consisteix i elsavantatges o inconvenients d’usar-lo. Cal dir, també,que la majoria dels exemples que figuren en aquestapartat són extrets de textos propis de l’Ajuntamentd’Arenys de Mar.

Si la forma femenina acaba en -essa, afegirem totaquest morfema.

alcalde/essa

Quan la forma masculina no té terminació o acabaen -o o -e, després de la barra afegirem una a.

president/atreballador/amosso/aalumne/a

5.1 Afegir la terminació femeninaa la forma masculina desprésd’una barra incl inada.

Aquest recurs consisteix a escriure la forma masculinasencera, a continuació una barra inclinada i desprésla terminació de la forma femenina.

Si la forma femenina presenta variacions ortogràfiques(una lletra diferent o un canvi en l’ús de l’accent),afegirem la terminació femenina a partir de la vocaltònica (la forta) inclusivament

benvolguts/udesciutadà/anadestinatari/àriaestrangers/eressotasignat/adausuari/àriaalumne/a

Recu

rsos p

er e

vita

r un

ús se

xista

del lle

ng

uatg

e


23

Recu

rso

s p

er

evit

ar

un

ús

sexis

ta d

el llen

gu

atg

e


24

En el cas que fem servir l’abreviatura d’un tractament,podem seguir el mateix criteri Sr/a.o bé posar les dues formes abreujades, la masculinai la femenina, separades per una barra, Sr./Sra.

En fórmules de salutació, podem posar:

Senyor/a,Senyor/Senyora,Benvolgut senyor / Benvolguda senyora,

De vegades pot passar que en la frase hi hagi altreselements que també tinguin forma masculina i formafemenina, per exemple:

quan e l/ la candidat/a hagi estatseleccionat/ada, el jurat el/la podrà entrevistar

En aquest cas, i per tal d’evitar tantes barres, quevisualment fan que el text resulti difícil de llegir,afegirem la terminació femenina només al nucli del’oració i deixarem la resta en la forma masculina:

quan el candidat/a hagi estat seleccionat,el jurat el podrà entrevistar

Justament a causa d’aquesta dificultat visual que implical'ús de la barra, hem d’evitar fer servir aquest recursdins un text redactat. En canvi, sí que pot ser molt útilen fórmules de salutació, impresos, formularis, taules,gràfics, rètols, etc.

Recu

rsos p

er e

vita

r un

ús se

xista

del lle

ng

uatg

e


25

5.2 Coordinar les dues formes, lamasculina i la femenina

Un recurs que sempre tenim al nostre abast és el decoordinar les dues formes, la masculina i la femenina.

avís per als directors i per a les directoresde màrqueting empresarialavís per a les directores i per als directorsde màrqueting empresarial

Si fem servir aquest recurs, hem de vigilar de no posarsempre la forma masculina al davant, sinó que calanar alternant-les.

Aquest recurs, però, presenta dos inconvenients. D’unabanda, el text pot quedar molt carregós si hi repetimen excés aquesta doble forma; per tal d’evitar-ho, hemd’aplicar aquest recurs amb mesura i sense abusar-ne. D’altra banda, i amb tota seguretat, el text quedaràmés llarg. Una manera d’evitar que el text quedi massallarg és no repetir la preposició, si és que és la mateixa,i posar només el primer article.

avís per als directors i directores demàrqueting empresarial

Recu

rso

s p

er

evit

ar

un

ús

sexis

ta d

el llen

gu

atg

e


26

Si la forma masculina i la femenina és la mateixa, lapodem escriure només una vegada i repetir l’article.

els i les capsles i els participants

De vegades també passa que els substantius portencomplements, adjectius o participis verbals, que tenenforma femenina i masculina.

avís per als directors seleccionats i directoresseleccionades de màrqueting empresarial

En aquests casos és convenient fer la concordança iposar l’adjectiu o participi només una vegada. I llavorstenim dues opcions:

a) Fer la concordança en masculí plural (tal comestableix la gramàtica).

avís per als directors i directores seleccionatsde màrqueting empresarial

b) Fer la concordança en el gènere gramatical delsubstantiu més proper (tal com recomana PolíticaLingüística).

avís per als directors i directores seleccionadesde màrqueting empresarial

Recu

rsos p

er e

vita

r un

ús se

xista

del lle

ng

uatg

e

27

Directores és un mot gramaticalment femení, i peraixò hem posat seleccionades.

avís per a les directores i directors seleccionatde màrqueting empresarial

En canvi, en aquest darrer exemple, com que directorsés el substantiu més proper, i és un mot gramaticalmentmasculí, hem posat l ’adjectiu en masculí.

5.3 Utilitzar genèrics, motscol·lectius i el mot persona

La utilització de genèrics o molts col·lectius, com araprofessorat i alumnat, és un molt bon recurs en elsentit que ni es fa pesat ni allarga el text.

Alguns genèrics o mots col·lectius molt usuals en l’àmbitde l’Administració local són: adolescència, agrupació,alcaldia, alumnat, assemblea, associació, autoritat,ciutadania, clientela, col·lectiu, col·lectivitat, comissió,comunitat, conjunt de, cos de, descendència, direcció,electorat, empresariat, equip de, gent, gent gran,humanitat, grup, infància, infants, jovent, joventut,legislació, mainada, personal, plantilla, presidència,població, professorat, públic, quitxalla, regidoria,societat, veïnat.


Recu

rso

s p

er

evit

ar

un

ús

sexis

ta d

el llen

gu

atg

e


28

Aquest recurs, però, també presenta un inconvenient,i és que moltes vegades no disposem del mot genèrico col·lectiu pertinent.

Dins aquest apartat, podem incloure també el fetd’utilitzar el mot persona. Òbviament és un recurs quesempre tenim a l’abast, però, també en aquest cas,cal evitar fer-ne un ús excessiu, ja que en cas contrariel text pot quedar molt pesat de llegir.

En lloc d’escriure: podem escriure:

Els empresaris. L'empresariat.

Els tècnics municipals.

Els voluntaris de la CreuRoja.

És important felicitar elsjoves per aquests

resultats.

Professors especialitzatsen pintura.

L'equip tècnic municipal.

El voluntariat de la CreuRoja.

És important felicitar eljovent per aquestsresultats.

Professorat especialitzaten pintura.

Recu

rsos p

er e

vita

r un

ús se

xista

del lle

ng

uatg

e


29

5.4 Canviar el redactat

Aquest és el millor recurs de tots, ja que ens permetredactar un text que no sigui sexista i alhora que siguiplaner i entenedor. L’únic que cal tenir en compte,però, és que la utilització d’aquest recurs implica quehaurem de dedicar molt més temps a l’elaboració delnostre text, ja que, en determinats casos, pot resultaruna mica difícil trobar la millor solució.

Evidentment la casuística, pel que fa a aquest recurs,és immensa, però tot i així a continuació us indiquemalguns casos molt usuals, que us poden resultar útils.


La persona sol·licitant està obligada a [...].

El sol·licitant està obligata [...].

S’aprovarà la llista d'admesos i exclosos.

Signatura de l'autoritzat.

S’aprovarà la llista depersones admeses iexcloses.

Signatura de la personaautoritzada.

Recu

rso

s p

er

evit

ar

un

ús

sexis

ta d

el llen

gu

atg

e


30

Eliminar la marca de sexe.

Eliminar l’article (sempre que sigui possible).


Els professionals del ’ e n senyamen t e smanifesten davant del’Ajuntament. [Titulard ’ una no t í c i a d epremsa.]

P r o f e s s i o n a l s d el ’ en senyamen t e smanifesten davant del’Ajuntament.


[...] això permetrà alsnens una lectura més fàcil.

[...] això els permetràuna lectura més fàcil.

Col·laboradors:

Necessita un certificat

del metge.

Amb la col·laboració de:

Necessita un certificat

mèdic

Recu

rsos p

er e

vita

r un

ús se

xista

del lle

ng

uatg

e


31

Fer servir pronoms invariables, com aratothom i qui.


Consells al viatger abansd’un viatge.

Consells per a qui ha deviatjar.

El que subscriu [...]. Qui subscriu [...].

Els comerciants han devetllar per [...].

Tothom qui tingui uncomerç ha de vetllar per[...].

Els que vulguin participaren el sorteig.

Qui vulgui participar ensorteig.

La decisió dels cessantsde presentar-se com a

candidats en un procéselectoral.

La decisió de qui cessade presentar-se en unacandidatura en unprocés electoral.

Tots han d’haver passatl’examen mèdic.

Tothom ha d’haverpassat l’examen mèdic.

Recu

rso

s p

er

evit

ar

un

ús

sexis

ta d

el llen

gu

atg

e


32

Canviar el determinant o demostratiu


Tot responsable d’unaentitat ha de [...].

Cada responsabled’una entitat ha de [...].

Canviar la forma verbal.


Analitzem elsproblemes amb els qualsens veiem enfrontats.

Analitzem elsproblemes amb elsquals ens enfrontem.

Per poder serpresident cal [...].

Per poder ocupar lapresidència cal [...].

Recu

rsos p

er e

vita

r un

ús se

xista

del lle

ng

uatg

e


33

Fer servir el tractament de vós en cartes,comunicats, invitacions, etc., en lloc deltractament de vostè.

El tractament de vós ens permet dirigir-nos a unadona o a un home indistintament sense haverrecórrer al masculí com a genèric o a les formesdobles.

Fer servir la passiva pronominal.


El/La saludo moltcordialment.

Us saludo moltcordialment.


El jutge decidiràjudicialment. [Si parlem

en general.]

Es decidiràjudicialment.

Els jubilats viuen bé. Amb la jubilació es viubé.

Recu

rso

s p

er

evit

ar

un

ús

sexis

ta d

el llen

gu

atg

e


34

Utilitzar el verb tenir + substantiu, en llocdels verbs ser o estar + adjectiu o participiverbal.


Cal estar empadronata Arenys.

Cal tenirl’empadronament aArenys.

Cal ser ciutadàespanyol.

Cal tenir la ciutadaniaespanyola.

Utilitzar substantius en lloc d’adjectiusvariables.


Destinataris. Destinació.

El senyor/a .........nascut/uda a .........,domiciliat/ada a .......

Nom i cognoms: .......Lloc de naixement: ..Domicili: .........

Recu

rsos p

er e

vita

r un

ús se

xista

del lle

ng

uatg

e


35

5.5 Conclusions

Acabem de veure els recursos de què disposem pertal d’evitar un ús sexista del llenguatge. Quin recursés el millor dependrà de cada cas, però el que sí quecal tenir present és que sempre podrem trobar unasolució idònia, és a dir, sempre serà possible redactarun text que sigui planer i entenedor i en el qual elllenguatge no sigui sexista.

A continuació reprenem un dels primers exemples quehem posat i veurem que podem expressar la mateixaidea de moltes maneres diferents, totes elles vàlidesi amb un llenguatge no sexista:

Exemple: Recurs:

quan el candidat ocandidata hagi estatseleccionat, el jurat elpodrà entrevistar

Coordinar les dues formes,la masculina i la femenina,i fer la concordança enmasculí, tal com estableixla gramàtica.

quan la candidata ocandidat hagi estatseleccionat, el jurat elpodrà entrevistar

Recu

rso

s p

er

evit

ar

un

ús

sexis

ta d

el llen

gu

atg

e


36

Exemple: Recurs:

quan el candidat ocandidata hagi estatseleccionada, el juratla podrà entrevistar

Coordinar les dues formes,la masculina i la femenina,i fer la concordança en elgènere gramatical delsubstantiu més proper,tal com recomana PolíticaLingüística.

quan el candidat/a hagiestat seleccionat, el juratel podrà entrevistar

Afegir la terminació femeninaa la forma masculina desprésd’una barra inclinada.

quan la candidata ocandidat hagi estatseleccionat, el jurat elpodrà entrevistar

quan les candidaturesh a g i n e s t a tseleccionades, el juratles podrà entrevistar

Utilitzar genèrics i motscol·lectius.

quan les personescandidates hagin estatseleccionades, el juratles podrà entrevistar

quan s’hagi fet laselecció de les personescandidates, el jurat lespodrà entrevistar

Canviar el redactat.

Utilitzar el mot persona.

6. Denominació enfemení

de càrrecs iprofessions

Den

om

inaci

ó e

n f

em

en

í d

e c

àrr

ecs

i p

rofe

ssio

ns


38

Demà vindrà l’arquitecte,la senyora Carme Pujol,

a signar els plànols.


Demà vindrà l’arquitecta,la senyora Carme Pujol,a signar els plànols.

Núria Porta, tècnicmunicipal.

Núria Porta, tècnicamunicipal.

Quan parlem de càrrecs i professions, si ens referima una dona hem de fer servir sempre la forma femenina.

Si la forma femenina no està establerta i ens referima una dona, hem de posar l’article en forma femenina.

Aquesta qüestió l’ha deresoldre el gerent del’entitat, la senyoraDolors Fortià.


Aquesta qüestió l’ha deresoldre la gerent del’entitat, la senyoraDolors Fortià.

Den

om

inació

en

fem

en

í de cà

rrecs i p

rofe

ssion

s


39

Quan ens referim a un col·lectiu professional, i per talde no caure en estereotips o ocultar la presència dedones en aquell àmbit, hem de fer servir un genèric,si existeix, el mot personal o plantilla, o la doble forma,segons el context.

Si la designació del càrrec o professió és un motcompost (format per un substantiu i un adjectiu) il’adjectiu és invariable, només cal posar l’adjectiu unavegada.

Les educadores socials iels educadors socials.


Les educadores ieducadors socials.

Els jutges han de sercapaços de [...].


La judicatura ha deser capaç de [...].

Els metges i lesinfermeres volen que

[...].

El personal mèdic i eld’infermeria vol que[...].

Den

om

inaci

ó e

n f

em

en

í d

e c

àrr

ecs

i p

rofe

ssio

ns


40

Els enginyers i lesenginyeres agrònoms.


Els enginyers agrònomsi les enginyeresagrònomes.

Però si l’adjectiu és variable, cal posar-lo en formamasculina i femenina.

A continuació trobareu una llista amb les formesmasculina i femenina dels càrrecs i professions mésusuals en l’Administració local.

Forma masculina: Forma femenina:

alcalde

tinent

conductor

jutge

monitor

administratiu

advocat

alcalde

aparellador

alcaldessa

tinenta

conductora

jutgessa

monitora

administrativa

advocada

alcaldessa

aparelladora

Den

om

inació

en

fem

en

í de cà

rrecs i p

rofe

ssion

s


41


arquitecte

arxiver

auxiliar

comerciant

conserge

cuiner

diputat

director

enginyer

formador

funcionari

gerent

guarda forestal

guardià

guàrdia

infermer

informàtic

jutge

metge

arquitecta

arxivera

auxiliar

comercianta

conserge

cuinera

diputada

directora

enginyera

formadora

funcionària

gerent

guarda forestal

guardiana

guàrdia

infermera

informàtica

jutgessa

metgessa

Den

om

inaci

ó e

n f

em

en

í d

e c

àrr

ecs

i p

rofe

ssio

ns


42


periodista

polític

president

psiquiatre

regidor

secretari

tècnic

tinent

treballador social

periodista

política

presidenta

psiquiatra

regidora

secretària

tècnica

tinenta

treballadora social

7. Exemples(extrets de textos

propis del’Ajuntament

d’Arenys de Mar) ipropostes de

millora per tald’evitar un ús

sexista delllenguatge

Exem

ple

s i p

rop

ost

es

de m

illo

ra


44

[...] augmenten el margede temps de resposta

dels conductors davant[...].


[...] augmenten elmarge de temps deresposta de qui estàconduint davant [...].

[...] document signat perl’arquitecte.

[...] document signatper l’arquitecte oarquitecta.

[...] i domiciliat a [...]. [...] i amb domicili a [...].

[...] signats pel tècniccompetent i el sol·licitant.

[...] signats per lapersona responsablede l’equip tècnic i lasol·licitant.

1 regidor representantde [...].

1 regidor o regidorarepresentant de [...].

Amb els diners de tots,proposem entre tots!

Amb els diners de totsi totes, proposementre tots i totes!

AUTORITZO el meu fill[...]:

[En un imprès]

AUTORITZO el meu fill/ la meva filla:[En un imprès]

Bases que han de regirla selecció d’un lloc de

treball d’auxiliaradministratiu.


Bases que han de regirla selecció d’un lloc detreball d’auxiliaradministratiu/iva.

Cal presentar un resumeconòmic de l’activitat,

signat per unrepresentant de l’entitat.

Cal presentar un resumeconòmic de l’activitat,signat per algú querepresenti l’entitat.

Cal presentar unainstància signada pelpresident de l’entitat.

Cal presentar unainstància signada pelpresident o presidentade l’entitat.

Complir les obligacionsdel càrrec de regidor.

Complir les obligacionsdel càrrec de regidoro regidora

Com a pare/mare delmenor:

[En un imprès]

Com a pare/maredel/de la menor:[En un imprès]

Exem

ple

s i pro

po

stes d

e m

illora


45

Dades del signant: Dades del / de lasignant:

Exem

ple

s i p

rop

ost

es

de m

illo

ra


46

Condicions delsaspirants:[...]

c) No haver estatcondemnat per cap

delicte.


Condicions del lespersones aspirants:[...]c) No haver estatcondemnada per capdelicte.

El contribuent. La persona contribuent.

Data i signatura del’empleat:

[En un imprès].

Data i signatura del’empleat/ada:[En un imprès].

Documents que acreditinla personalitat de

l’empresari.

Documents que acreditinla personalitat del’empresari oempresària.

El beneficiari hauràd’acceptar [...] la

subvenció i les condicions[...].!

La persona beneficiàriahaurà d’acceptar [...] lasubvenció i les condicions[...].!

El pressupost presentatpels interessats.

El pressupost presentatper les personesinteressades.

El dia 17 de genertècnics del Centre de

Telecomunicacions de laGeneralitat de Catalunyavan visitar la població.


El dia 17 de generpersonal tècnic delCentre deTelecomunicacions de laGeneralitat de Catalunyavan visitar la població.

El secretari llegeix elnoms i els cognoms

dels senyorsregidors electes

El secretari llegeix elnoms i els cognomsdels regidors iregidores electes

El Sr/a. ... majord’edat, veí de ..., amb

domicili a ... [...], ennom i representació de

..., veí de ... [...],assabentat del concurstramitat per adjudicar elsubministrament [...] es

compromet a [...].

El Sr./Sra. ... majord’edat, amb domicilia ..., carrer ... [...], ennom i representació de..., amb domicili a ...,carrer ... [...], coneixel concurs tramitat peradjudicar elsubministrament [...] ies compromet a [...].

Exem

ple

s i pro

po

stes d

e m

illora


47

Els candidatselectes.

Les candidatureselectes.

Exem

ple

s i p

rop

ost

es

de m

illo

ra


48

El vostre metge defamília us ajudarà a

[...].


El vostre metge ometgessa de famíliaus ajudarà a [...].

Els alumnes participantshan treballat de valent.

L’alumnat participanthan treballat de valent.

Els animadors. L’equip d’animació.

Els creditors. Les persones oempreses creditores.

Els criteris dels tècnics. Els criteris tècnics.

Els membres de laMesa d’edat procedeixen

a comprovar lescredencials presentades.

Cada membre de laMesa d’edat comprovales credencialspresentades.

Els monitors. Els monitors i monitores.

Els qui fan que les coses [...]. Qui fa que les coses [...].

L’interessat. La persona interessada.

Els peticionarishauran de presentar ladocumentació següent:


Les persones peticionàrieshauran de presentar ladocumentació següent:

Els subjectes passius [...]estaran obligats a

designar unrepresentant amb

domicili en territoriespanyol [...].

Els subjectes passius [...]estaran obligats adesignar una personarepresentant ambdomicili en territoriespanyol [...]

Els treballadors del’Ajuntament.

El personal del’Ajuntament.

Exem

ple

s i pro

po

stes d

e m

illora


49

Es comunica alsinteressats [...].

Es comunica a lespersones interessades [...].

En el cas que elsmembres del tribunal hoconsiderin necessari [...].

En el cas que el tribunalho consideri necessari[...].

Es convida a totesaquestes persones i a

tots els que hi estiguininteressats a [...]

Es convida a totesaquestes persones i atotes les que hi estiguininteressades a [...]

Exem

ple

s i p

rop

ost

es

de m

illo

ra


50

Estan capacitats percontractar les persones

naturals o jurídiques,espanyoles o

estrangeres, que tinguinplena capacitat d’obrar,no estiguin afectats per

[...].


Tenen capacitat percontractar les personesnaturals o jurídiques,espanyoles oestrangeres, quetinguin plena capacitatd’obrar, no estiguinafectades per [...].

Impulsar xarxes localsentre els joves i tambétots els creadors locals

de totes les edats,vinculats al municipi i

la comarca.

Impulsar xarxes localsentre el jovent i tambétotes les personescreadores locals de totesles edats, vinculades almunicipi i la comarca.

L’entitat promouactuacions de

sensibilització per donara conèixer als habitants

les realitats [...].

L’entitat promouactuacions desensibilització per donara conèixer a la poblacióles realitats [...].

L’Hospital de Mataró jaés l’hospital de

referència per alsarenyencs.

L’Hospital de Matarója és l’hospital dereferència per a lagent d’Arenys.


L’interventor. L’interventor ointerventora.

L’oficina municipald’informació i defensa

del consumidor és unservei [...].

L’oficina municipald’informació i defensa deles persones consumidoresés un servei [...].

Exem

ple

s i pro

po

stes d

e m

illora


51

L’organitzador s’hauràde fer càrrec del

pagament de la tarifadels drets d’autor

generats per l’activitat.

L’entitat organitzadoras’haurà de fer càrrec delpagament de la tarifadels drets d’autoriagenerats per l’activitat.

L’òrgan de seleccióestarà format pels

membres següents:

L’òrgan de seleccióestarà per:

La Generalitat ha volguthomenatjar els qui vanresultar morts o ferits

en la Guerra Civil.

La Generalitat ha volguthomenatjar les personesque van resultar morteso ferides en la GuerraCivil.

La mort del causant. La mort del o de la causant.

Exem

ple

s i p

rop

ost

es

de m

illo

ra


52

La contractació temporalde tècnics.


La contractació temporalde personal tècnic.

La inquietud d’algunscol·laboradors itreballadors de

l’emissora.

La inquietud d’algunespersones quecol·laboren en l’emissorai del personal propid’aquesta.

La participació delsciutadans en les preses

de decisió.

La participació de laciutadania en lespreses de decisió.

La plantilla detreballadors municipals.

La plantilla delpersonal municipal.

La Raureta, un centreper a joves creadors.

La Raureta, un centreper al jovent creador.

La representació delfirmant de la proposició.

La representació de lapersona que firma laproposició.

Oficina del Defensordel Ciutadà.

Oficina del Defensorde la Ciutadania.

Les actituds personals iprofessionals dels que

han estat alumnes de [...].


Les actituds personals iprofessionals del’alumnat de [...].

Les ofertes presentadespels licitadors.

Les ofertes presentadesper les persones oempreses licitadores.

Exem

ple

s i pro

po

stes d

e m

illora


53

Nom del titular,DNI/NIF i domicili

social.

Nom de la personatitular, DNI/NIF i domicilisocial.

No estar inhabilitat persentència ferma per a

l’exercici de [...].

No tenir la inhabilitacióper sentència ferma pera l’exercici de [...].

Professionals del sectorvinculats a [...].

Professionals del sectoramb vinculació a [...].

Provisió, amb caràcterurgent, d’una plaça

d’ajudant conductor.

Provisió, amb caràcterurgent, d’una plaçad’ajudant conductor/a.

Responsabilitat delcontractista.

Responsabilitat de lapart contractant.

Exem

ple

s i p

rop

ost

es

de m

illo

ra


54

Representants delstreballadors i dels

familiars d’aquelles personesque hi ha al centre.


Representants delpersonal i de lesfamílies d’aquellespersones que hi ha al centre.

Senyors del governmunicipal, us voldria dir

que [...].

Senyors i senyores delgovern municipal, usvoldria dir que [...].

Són subjectes passiuscontribuents les personesfísiques o jurídiques i lesentitats [...] que siguin

propietaris o arrendatarisdels immobles [...].

Són subjectes passiuscontribuents les personesfísiques o jurídiques i lesentitats [...] que siguinpropietàries oarrendatàries delsimmobles [...].

Tots els regidors. Totes les regidories.

Un espai de trobada entreels alumnes dels dos

centres de secundària.

Un espai de trobadaentre l’alumnat dels doscentres de secundària.

Vull agrair alsarenyencs que [...].

Vull agrair a tota lapoblació d’Arenys que [...].

guia de llenguatge igualitari

Travel