Selecció de bibliografia

Narrativa o La sombra

o La Fontana de oro

o El audaz

o Gloria

o La familia de León Roch

o El doctor Centeno

o Lo prohibido

o Celín, Trompiquillos y Theros

o La incógnita

o Torquemada en la hoguera

o Realidad

o Ángel Guerra

o Torquemada en la cruz

o Torquemada en el purgatorio

o Torquemada y San Pedro

o Halma

o El caballero encantado

o La razón de la sinrazón

Teatre

o Realidad

o Las de San Quintín

o La fiera

o Electra

o Alma y vida

o Amor y ciencia

o Pedro Minio

o Celia en los infiernos

o Sor Simona

BENITO PÉREZ GALDÓS

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria 1843 - Madrid 1920) Novel·lista, dramaturg i articulista.

Galdós va estudiar a la seva terra natal el Batxillerat en Arts i va col·laborar en la premsa local amb poesies satíriques, assaigs i alguns contes fins la seva partida cap a Madrid, l’any 1862, per estudiar Dret.

Tot i que no va finalitzar mai els estudis, la seva estada a la capital li va permetre entrar en contacte amb els cercles polítics i culturals i va conèixer les principals personalitats de l'època.

Autor sobretot de novel·la, amb una producció molt extensa que pretenia tractar tots els temes candents del segle XIX, també va escriure diverses obres de teatre, amb voluntat de crítica social i política, i adaptà algunes de les seves novel·les a l’escena. D’altra banda, els seus articles de premsa van de la ressenya de les sessions del Parlament a la crítica literària i musical.

Nomenat acadèmic de l'Academia Española el 1897 és un dels principals representants de la novel·la realista i un dels més importants escriptors en llengua espanyola.

Benito Pérez Galdós a la biblioteca

o El Abuelo “A los lectores que con tanta indulgencia como constancia me favorecen, debo manifestarles que en la composición de EL ABUELO he querido halagar mi gusto y el de ellos, dando el mayor desarrollo posible, por esta vez, al procedimiento dialogal, y contrayendo a proporciones mínimas las formas descriptiva y narrativa. Creerán, sin duda, como yo, que en esto de las formas artísticas o literarias todo el monte es orégano, y que sólo debemos poner mal ceño a lo que resultare necio, inútil o fastidioso. Claro es que si de los pecados de tontería o vulgaridad fuese yo, en esta o en otra ocasión, culpable, sufriría resignado el desdén de los que me leen; pero al maldecir mi inhabilidad, no creería que el camino es malo, sino que yo no sé andar por él.”…

[Fragment del pròleg de la novel·la escrit per l’autor.] o El Amigo manso o Casandra o La Desheredada o Doña Perfecta

o Episodios Nacionales Els Episodios Nacionales són el reflex de la vida íntima dels espanyols del segle XIX i el seu contacte amb els fets històrics que varen marcar el destí col·lectiu del país. Són 46 episodis en cinc sèries de deu novel·les cadascuna excepte l’última que va quedar inacabada. La primera sèrie tracta de la Guerra de la Independència (1808-1814). La segona de les lluites entre absolutistes i lliberals fins la mort de Fernando VII el 1833. La tercera cobreix tot el període de la Primera Guerra Carlista. La quarta va des de la Revolució de 1848 fins la caiguda d’Isabel II el 1868. La cinquena acaba amb la Restauració d’Alfons XII.

o Fortunata y Jacinta

o La Incógnita

o La de Bringas

o Marianela

o Miau El Senyor Ramón de Villaamil és un ancià cessant que ha treballat tota la vida en l'Administració Pública. Conviu amb tres dones: la senyora Pura, Miracles i Abelarda; unes apassionades de la bona vida i de les representacions d'òpera, Pel seu aspecte rellepat, les seves faccions menudes i acriaturades i les seves pretensions de fer-se veure són anomenades «les Miau»

o Misericordia

o Nazarín

o La Loca de la casa

o Teatro completo

o Tormento

o Tristana

o Un voluntario realista