132 UNITAT 6

• Elaboració d’un esborrany.• Escriptura d’un poema.

CONTINGUTS

17b • Utilitzant la informació recollida a l’activitat 17a, cal fer un primer esborrany del text que s’està treballant. Cal insistir en la redacció de tota la informació recollida en el quadre, de forma orde-nada i puntuada, situant-la al paper respectant l’estructura que correspon al poema.

17c • Un cop escrit el primer esborrany cal que cada alumne faci una lectura del seu text per tal de descobrir els possibles errors d’estructura. Per això se li ofereixen unes preguntes que trobarà en l’apartat «Com ho he fet» de l’avaluació reflexiva del final de la unitat («Reflexiono i aprenc»). Responent-les, pot descobrir mancances en el seu text. Un cop revisat, és el moment en què l’ha de fer arribar al mestre o la mestra per fer-ne una correcció conjunta.

17d • Amb l’esborrany corregit, cal que l’alumne escrigui el text final en un full a part.

– Arribat aquest punt del procés es proposa que s’escrigui el poema en un full i s’acompanyi d’una imatge de l’animal triat per tal de compartir-lo amb els companys i companyes.

– És molt important que aquest text final sempre tingui una utilitat pràctica, per això, en acabar la redacció dels poemes, els alumnes s’intercanviaran els fulls i podran llegir els poemes entre tots.

Desenvolupament de les activitats

104 UNITAT 6

Llengua catalana • Cicle M

itjà • 4t

b Fes l’esborrany del teu poema utilitzant la informació de la graella de la pàgina

anterior:

(Títol)

c Comprova que no t’hagis descuidat cap detall en l’esborrany (vegeu l’apartat «Com

ho he fet?»).

d Ara, escriu el text definitiu tenint en compte l’autocorrecció que has fet.

Activitat oberta.

Activitat oberta.

Activitat oberta.

Pàg.

75

Notes

133UNITAT 6

• La grafia h. • Identificació i escriptura de paraules

amb h.• Formes verbals compostes pel verb

haver.

CONTINGUTS

• Abans d’iniciar el treball d’ortografia de la unitat cal haver llegit els continguts teòrics del Llibre de coneixements corresponents a «La H» i que es poden consultar durant la realització de les activitats.

18 • L’activitat presenta un grup de paraules que contenen la grafia h i que cal classificar segons la família lèxica a la qual pertanyin. A més, cal identificar la lletra h i encerclar-la.

19 • En aquesta activitat cal utilitzar les lletres de dins el requadre per formar deu paraules diferents que comencin amb h.

20 • Donades unes frases incompletes, cal acabar-les amb les formes verbals adients. Feu adonar a l’alumne de l’ús de la grafia h en aquestes formes verbals compostes.

Desenvolupament de les activitats

105

ORTOGRAFIA.

UNITAT 6

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

➧La H

18 Classifica aquestes paraules segons la família a la qual pertanyin i encercla les h

que hi trobis:

humorista, habilitat, malhumorat, humitejar, hospitalari, deshora, hivernar, horari,

humitat, hivernacle, inhàbil, hospitalitzar

19 Escriu 10 paraules que comencin amb h utilitzant les

lletres que hi ha en aquesta pantalla d’ordinador:

20 Completa les frases de sota amb aquestes formes verbals:

Amb les pluges, el cabal de la riera Grossa .

Les orenetes molt alt per emigrar.

Tu, microbi, a aixafar-me la guitarra?

un parell de cuques d’aquell freixe.

Els ocells anar a la riera Petita; l’aigua és més neta.

Vosaltres , però nosaltres ens quedem.

• Quina és l’última lletra de les formes verbals? .

Pàg.

76

hora

humor

hospital

hivern

hàbil

humit

he menjat has vingut ha crescut hem decidit heu marxat han volat

deshora, horarihumorista, malhumorat

hospitalari, hospitalitzar

hivernar, hivernacle

habilitat, inhàbilhumitejar, humitat

ha crescuthan volat

has vingutHe menjat

hem deciditheu marxat

És la lletra t.

Activitat oberta. Per exemple: hora, hivern, humit, hola, ham, heura, heroi, hèrnia, haver, honor.

Pàg.

7677

• Escriure totes les paraules de la lectura De com un ocellot alt i prim i un ocellet petit i rodanxó decideixen fer-se socis (pàg. 70 del Llibre de coneixements) que contenen la lletra h.

• Escriure deu verbs qualssevol d’aquesta lectura en la forma verbal amb què apareixen i al costat es-criure el perfet d’indicatiu. Per exemple: baixar ha baixat.

Activitats complementàries

134 UNITAT 6

• Per parelles, escriure dues frases que continguin els mots hem/em, dues més que continguin ha/a i dues més que continguin ho/o. Cada parella llegirà les seves frases i la resta d’alumnes les hauran d’escriure correctament.

Activitats complementàries

• Escriptura de formes verbals compostes que contenen la lletra h.

• Distinció entre els mots hem/em, ha/a i ho/o.

CONTINGUTS

21 • L’activitat demana reescriure un breu text en passat, tot utilitzant la forma verbal de l’imperfet (hi havia), i en futur, utilitzant la forma verbal del futur simple (hi haurà). S’hauran de modificar els verbs que calgui per tal que el text tingui sentit.

22 • Es demana completar quatre frases amb la partícula hem o em segons correspongui.

23 • Aquesta activitat consisteix a relacionar els elements de dues columnes per formar frases amb sentit posant al mig els mots ha/a o ho/o segons correspongui.

Desenvolupament de les activitats

Pàg. 77

Llibre de coneixements

Activitat per saber diferenciar

entre a/ha, em/hem, o/ho.

www

106 UNITAT 6

Llengua catalana • Cicle M

itjà • 4t

21 Reescriu aquest text en passat (hi havia) i en futur (hi haurà). Recorda que també

hauràs de canviar els altres verbs assenyalats.

22 Completa les frases següents amb els mots hem o em, segons correspongui:

Cada dia vesteixo per anar a l’escola.

En Joan i jo salvat una puput.

Sempre diuen que s’ha de saludar.

Nosaltres volgut escoltar el cant dels ocells.

23 Relaciona els tres elements de les columnes per formar frases amb sentit:

Hi ha molts balcons del meu poble plens de nius d’orenetes. Jo em

passo moltes estones contemplant aquests ocells mentre fan el niu.

Quins ocells t’agraden

més: els petits

fet el niu en una branca de

l’arbre del jardí.

És un secret; per això no puc dir.

La cadernera dormir, surto a mirar la lluna.

Abans d’anar els grossos?

• • ••

• • ••

• • ••

• • ••

a

ha

o

ho

Hi havia molts balcons del meu poble plens de nius d’orenetes.

Jo em passava moltes estones contemplant aquests ocells

mentre feien el niu.

Hi haurà molts balcons del meu poble plens de nius d’orenetes.

Jo em passaré moltes estones contemplant aquests ocells

mentre faran el niu.

emhem

emhem

Pàg.

7677

135UNITAT 6

• La metàfora.• Interpretació de metàfores.

CONTINGUTS

• Abans d’iniciar el treball de lèxic de la unitat cal haver llegit els continguts teòrics del Llibre de coneixements corresponents a «La metàfora» i que es poden consultar durant la realització de les activitats.

24 • En aquesta activitat cal llegir el fragment del conegut poema L’ametller, de Joan Maragall, per tal de veure el context en el qual utilitza la metàfora «bandera blanca». A continuació, cal reflexionar sobre el signi-ficat d’aquesta expressió en el poema i explicar les raons per les quals l’utilitza.

25 • En aquesta activitat també cal llegir uns versos del poema Rêverie, de Joan Maragall, per tal de veure el context en el qual utilitza la metàfora «encenia els castells de núvols negres» i comparar-la amb una al-tra metàfora, «un cel tenyit de sang», de significat semblant. La fotografia pot ajudar en la comparació.

Desenvolupament de les activitats

107UNITAT 6

LÈXIC.

Llen

gua

cat

alan

a •

Cicl

e M

itjà

• 4

t

Pàg.

78 ➧La metàfora

24 Llegeix aquest fragment del poema «L’ametller»,

de Joan Maragall:

•A qui anomena «bandera blanca» el poeta i per què?

25 Llegeix aquests versos i fixa’t en la frase

assenyalada. Compara-la amb la metàfora

«un cel tenyit de sang». Comenta quines

semblances hi trobes:

El sol ponent ja no es veia,encenia els castells de núvols negresque hi havia sobre el mar.

Joan Maragall

A mig aire de la serra

veig un ametller florit.

Déu te guard, bandera blanca,

dies ha que t’he delit!

Joan Maragall

Resposta orientativa:

Anomena «bandera blanca» l’ametller perquè, quan està florit, és

tot blanc, com una bandera blanca.

Resposta orientativa: Tant l’una com l’altra signifiquen que els

núvols, a la posta, són vermells com la sang o com el foc.

Pàg.

7879

• Llegir aquesta endevinalla, identi-ficar-hi les metàfores i explicar-ne el significat.

Sempre vaig amb ma germana i amb delit fem nostra ruta, amb les cames al davant i els ulls darrere la cua.

(Solució: Les tisores.)(Carme alCoverro: El llibre de les endevinalles 1.

Barcelona, Barcanova, 2012.)

Activitats complementàries

Notes

136 UNITAT 6

• Identificació de metàfores.• Interpretació de metàfores.

CONTINGUTS

26 • L’activitat proposa un joc on cal substituir cada nom-bre per una lletra, segons la taula de codis, per obte-nir una endevinalla amb metàfores. Cal identificar-les i explicar a què fan referència dins l’endevinalla.

27 • En aquesta activitat cal identificar i encerclar les me-tàfores de les frases que es proposen.

Desenvolupament de les activitats

108 UNITAT 6

Llengua catalana • Cicle M

itjà • 4t

26 Fixa’t en la taula de codis i canvia cada nombre per la lletra corresponent. T’apa-

reixerà una endevinalla:

CarMe alCoverro: El llibre de les endevinalles. Barcelona, Barcanova, 2002.

•Explica a què fan referència les metàfores de l’endevinalla:

27 Encercla les metàfores de cada una de les frases següents:

Dispara el llarg bec llançador.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

A B C D E G I L N O Q R S T U

1 12 2 12 5 134 5 15

1 12 12 5 9 6 8 5 12 1 14 13 7

12 10 11 15 5 13

3 10 12 10 9 1 14 13

4 5

Els grills són músics que toquen una melodia nocturna.

Es reflecteix al mirall de l’aigua.

D A

A

C

R

L

T

R

E

O

U

A

E R

R

O

O

E

S

E

N

N

E

T D

U B

R

R

Q

R

S

G

A

S

S EI

Resposta orientativa: Fan referència als deu dits de les mans, un al

costat de l’altre en rengles, amb les ungles al capdamunt, dures com

roques.

• Demanar als alumnes que cadascú pensi i escrigui una metàfora. Després les llegiran i entre tots escolliran les deu metàfores més divertides, originals… i les escriuran en una cartolina. Les poden il·lustrar.

Activitats complementàries

Notes

Pàg.

7879