grau mitja

de (Poner aquí el total de diapositivas)

L’ACCENT GRÀFIC

ELISA GINER I SALVÀ

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Objectius

§ Aprendre els tipus d’accents i les regles d’accentuació del valencià.

§ Conéixer els casos particulars de l’accentuació i els errors més habituals que es cometen per interferència del castellà.

Índex

§ L’accent gràfic

§ Tipus d’accent

§ Regles d’accentuació

§ Casos particulars

§ Observacions: errors habituals

L’accent gràfic o ortogràfic

§ És un signe convencional que en valencià té aquestes formes: (´) o (`).

§ Serveix per a indicar quina és la síl·laba tònica dins d’una paraula.

Trets de l’accentuació

El triangle vocàlic podem dividir-lo en dues parts segons que les vocals presenten el tret + OBERT o – OBERT (+ TANCAT ):

/i/ /u/ +TANCADES

accent agut ( )

/e/ /o/

/ε/ /c/ +OBERTES

/a/ accent greu (`)

Tipus d’accent gràfic

L’accent greu —o obert— es posa, doncs, sobre les vocals obertes: à: germà, romànica, valencià è: ciència, telèfon, cèl·lula ò: això, colònia, rònec L’accent agut —o tancat— es posa sobre les vocals tancades: é: encén, espés, església ó: extensió, rosegó, fórmula í: camí, líquid, llumí ú: xampú, autobús, únic

Regles d’accentuació

S’accentuen les paraules:

Les paraules monosil·làbiques NO s’accentuen, llevat que hagen de portar accent diacrític.

ESDRÚIXOLES sempre

PLANES quan NO acaben en: vocal: a, e, i, o, u;

vocal+ s: as, es, is, os, us;

en, in AGUDES quan acaben en:

L’accent gràfic en les paraules agudes

§ Les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s, en, in: demà, cantaré, jardí, algú, això, cabàs, procés, arròs, encén...

Atenció!

§ NO accentuem les paraules agudes acabades en diftong decreixent, i per tant en i, u consonantitzades, com ara eu_ro_peu, es_pai, fa_reu, vir_rei, en_re_nou, he_roi...

L’accent gràfic en les paraules planes

§ Les paraules planes que no acaben en vocal, vocal + s, en, in: màxim, místic, dòcil, esplèndid, únic, àgil, símbol... Atenció! § Hem d’accentuar les paraules planes acabades en diftong decreixent, i per tant en u consonantitzada: a_nà_veu, cré_ieu, es_ti_gué_reu... § NO hem d’accentuar mots com: llibreria, Maria, espia, havia... perquè es tracta de paraules planes acabades en vocal: te_ni_a, Gan_di_a...

L’accent gràfic en les paraules esdrúixoles

§ Totes les paraules esdrúixoles:

màquina, anècdota, música, fórmula, època, sandàlia...

Atenció!

Les paraules esdrúixoles acabades en -ia (plural -ies), aplec que s’ha de comptar com a dues síl·labes:

fa_mí_li_a, vic_tò_ri_es, es_sèn_ci_a, es_glé_si_es, democràcia, anestèsia, memòries...

Casos particulars: els adverbis acabats en -ment

Els adverbis acabats en -ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual s’han format:

àgilment, contínuament, dòcilment...

Si l’adjectiu originari no porta accent gràfic, tampoc no n’ha de dur l’adverbi que en deriva:

bonament, feliçment, honestament...

Casos particulars: els mots compostos

En els mots compostos que s’escriuen com un sol mot, només el segon element conserva l’accent:

De físic + químic = fisicoquímic

De polític + econòmic = politicoeconòmic

Observacions: errors habituals

§ No s’accentuen els mots aguts com els següents, ja que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades anteriorment:

algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans, pingüins, Ramon... § Tampoc s’han d’accentuar mots plans com aquests:

actua, actues, envien, envies, fenomen, Maria, melodia, melodies...

Observacions: errors habituals

§ Però sí que s’han d’accentuar aquests altres mots plans:

exàmens, fenòmens, òrgan, òrgans, polígon, polígons, telèfon, telèfons...

§ Cal tenir en compte que s’han d’accentuar mots com els següents perquè en valencià els considerem esdrúixols:

ciència = ci/èn/ci/a còpia = cò/pi/a decadència, desgràcia, estàtua...

Bibliografia

§ ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Gramàtica normativa valenciana, Publicacions de l'AVL, València, 2006 § Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 2006 (7a ed.) § R. Giner, J. Pellicer, Sinopsi: Gramàtica Bàsica, Editorial Teide S.A, 1997(8a ed.)

§ DIEC2. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. <http://dlc.iec.cat>. [consulta de juliol de 2013]

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Elisa Giner i Salvà

ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA


Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

La dièresi



Índex

Ø Concepte de dièresi Ø Regles d’estalvi de la dièresi Ø Cal recordar que…

Dièresi

És un signe gràfic ( ) que en valencià pot recaure sobre la i o sobre la u, i que respon a dues funcions distintes: 1. Indica que una i o una u que es troben en un context en el qual podrien consonantitzar-se no ho fan, sinó que mantenen el seu valor plenament vocàlic.

Dièresi

La i o la u que la porten no fan diftong, sinó que tenen la seua pròpia síl·laba. països /pa·’i·zos/, aïllar /a·i·’ ar/,coïa /ko·’i·a/, incloïen /in·klo·’i·en/, Raül /ra·’ul/, diürn /di·’urn/

En alguns casos, la i amb dièresi pot formar diftong decreixent amb una u posterior consonantitzada. agraïu /a·gra·’iw/, arguïu /ar·gu·’iw/

Dièresi

2. Indica que la u no és muda quan va darrere de “g” o “q” i davant de e, i.

llengües, lingüística, pasqües, obliqüitat...

Regles d’estalvi de la dièresi

1. Quan, d’acord amb les regles generals, cal posar accent sobre la i / u.

país, Lluís, conduíem, produíeu...

2. A l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal més –ir.

INFINITIU GERUNDI FUTUR CONDICIONAL agrair agraint agrairà agrairia

conduir conduint conduirà conduiria

Regles d’estalvi de la dièresi ReRegles d’estalvi de la dièresi

3. En els compostos formats amb els sufixos –ista, -isme, -us, -um. europeista, egoista, altruisme, egoisme, Màrius, harmònium...

Excepció: Els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme en aquests casos no és un sufix.

Regles d’estalvi de la dièresi

4. En els compostos formats amb els prefixos intra-, re-, co-, pre-, auto- etc. quan els segueix un lexema començat per i/u.

·intrauterí, reincidir, coincidència, preinscripció,

·contraindicació, autoinducció...

·EXCEPCIONS: reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.

Cal recordar…

•Generalment duen dièresi els derivats d’un mot que tinga i, u tòniques precedides de vocal:

agrair → agraïment

atapeir → atapeïment

trair → traïdor, traïdora

veí → veïna, veïnat, veïnatge

país → països, apaïsat

ATENCIÓ: paisà, paisatge són pseudoderivats i no duen dièresi).

Cal recordar...

Els cultismes (pseudoderivats) formats mitjançant sufixos nominals o verbals s’escriuen amb dièresi encara que en els primitius trobem diftong: heroic → heroïcitat; laic → laïcitat, laïcisme, laïcat;

fluid → fluïdesa, fluïdificar, europeu → europeïtat; espontani → espontaneïtat; idoni → idoneïtat; homogeni → homogeneïtat; continu → continuïtat;

S’inclouen ací també els derivats acabats en –al: laic → laïcal; helicoide → helicoïdal; trapezoide →

trapezoïdal...

Cal recordar…

Cal tenir en compte que el mot ió i els derivats d’aquest no porten dièresi, tot i que la i inicial hi és plenament vocàlica: i_ó, i_o_nit_zar, i_o_nos_fe_ra, etc. El mateix ocorre amb unes poques paraules cultes més: hi_oi_de, hi_o_glós, hi_os_ci_na i derivats.

Cal recordar que…

• Les vocals majúscules també s’accentuen —o porten dièresi— quan així ho demanen les regles generals d’accentuació.

ÀNGEL, RAÜL, JÚLIA, MERCÉ, ÚRSULA, RIU XÚQUER,

BENICÀSSIM, CAMÍ D’ALGIRÓS, L’ALCALATÉN...

Dades de contacte

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

[email protected]

Gràcies per la vostra atenció

LES PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA

Sara Vicent i Santamaria

UPV

ÀREA DE PROMOCIÓ I

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

2

0. Concepte de perífrasi verbal

1. Perífrasis d’imminència

2. Construccions incorrectes

3. Exercicis

4. Solucions comentades

CONTINGUTS

3

Construcció sintàctica formada per 2 verbs:Auxiliar:

aporta: persona, nombre, temps, mode, aspecte / valor d’obligació, probabilitat, imminència, etc.

Principal:infinitiu, gerundi o participi

aporta el significat lèxic

Significat únic, funcionament sintàctic conjunt

Exemple: Demà he d’anar a l’oculista

0. CONCEPTE DE PERÍFRASI

4

Expressen que l’acció es troba a punt de realitzar-se.

Estructures:1.1 “Estar a punt de” + infinitiu:

Hem d’afanyar-nos, que el tren està a punt d’eixir i no l’agafarem!

1.2 Present o futur d’indicatiu + expressió d’imminència:Em dutxe ara mateix i ens n’anem a sopar

De seguida t’explicaré què ha passat

1. PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA

5

1.3 “Anar a” en imperfet + infinitiu:Anava a dinar quan ha arribat la meua germana amb els xiquets

Anàvem a contar-li la nostra experiència a París, però s’ha fet massa tard i ho hem deixat per a demà.

(...) 1. PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA

6

“Anar a” en present + infinitiu:El mes que ve vaig a començar el curs de natació

El mes que ve començaré / comence

Els sindicats van a proposar noves mesures econòmiques

proposaran

ATENCIÓ!: “Anar a” en present + infinitiu és correcta quan té un valor de moviment o desplaçament (no imminència):

Fa molt de fred ací. Vaig a tancar la finestra ( desplaçament)

Han cridat al timbre. Vés a veure qui és ( desplaçament)

2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

7

Imminència:“Estar a punt de” + infinitiu

Present o futur d’indicatiu + expressió d’imminència

“Anar a” en imperfet + infinitiu

Construccions incorrectes:“Anar a” en present + infinitiu

RECAPITULACIÓ

8

L’ajuntament va a aprovar pròximament l’oferta d’ocupació pública.

Hi havia tanta aigua que el pantà estava a punt de rebentar.

Pel Nadal anirem als mercats nadalencs d’Alemanya.

Tenies raó: vaig a posar-me a fer esport regularment.

Anava a eixir ara, però ja que has vingut em quedaré una miqueta més.Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral.Per al berenar de demà vaig a fer un pastís de poma.Pau m’ha dit que va a inscriure’s a classes de karate.

EXERCICIS: trobeu les errades

9

L’ajuntament va a aprovar pròximament l’oferta d’ocupació pública.

aprovarà pròximament

Hi havia tanta aigua que el pantà estava a punt de rebentar.CORRECTA

Pel Nadal anirem als mercats nadalencs d’Alemanya.CORRECTA

SOLUCIONS

10

Tenies raó: vaig a posar-me a fer esport regularment.em posaré a fer esport

Anava a eixir ara, però ja que has vingut em quedaré una miqueta més.

CORRECTA “anar a” en imperfet

Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral.seran abundants

(...) SOLUCIONS

11

Per al berenar de demà vaig a fer un pastís de poma.faré un pastís

Pau m’ha dit que va a inscriure’s a classes de karate.s’inscriurà a classes de karate

(...) SOLUCIONS

12

1. Material en paper:- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 [p. 279-

282]- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 [p. 91-93]- Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera,

2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern d’activitats (exercicis 7 i 8)]- Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990,

2002

2. Material en línia:Àrea de Promoció i Normalització Lingüística:http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html

BIBLIOGRAFIA

13

MOLTES GRÀCIES

Sara Vicent Santamaria

[email protected]

Ext. 88354

LES PERÍFRASIS D’OBLIGACIÓ


UPV



2


BLOC “PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA”

1. Obligació personal

2. Obligació impersonal


4. Exercicis


CONTINGUTS

3

1.1 Haver de + infinitiu:He d’anar al dentista aquesta vesprada

Si vols conservar la feina, hauràs de fer el que et manen

1.2 Caldre que + subjuntiu:Cal que adjunteu el justificant del pagament

Caldria que em digueres si véns a la festa o no

1. OBLIGACIÓ PERSONAL

4

1.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient + que + subjuntiu:

Ben prompte serà necessari que et comprem un llit més gran. Has crescut molt!

Seria convenient que ens decidírem prompte o no trobarem entrades per al concert

1.4 Deure + infinitiu valor moral

Els ciutadans deuen complir la llei

(...) 1. OBLIGACIÓ PERSONAL

5

2.1 Haver-se de + infinitiu:Quan es viu en comunitat, s’ha de procurar no molestar els veïns

Abans de prendre una decisió crucial, s’hauria de reflexionar

2.2 Caldre + infinitiu:Cal tornar el llibre abans que s’acabe el termini

Durant els mesos d’estiu cal anar amb compte amb el sol

2. OBLIGACIÓ IMPERSONAL O GENERAL

6

2.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient + infinitiu:

És convenient posar-se el cinturó de seguretat en pujar al cotxe

És necessari posar-se’l

(...) 2. OBLIGACIÓ IMPERSONAL O GENERAL

7

3.1 Tenir que + infinitiu:

Passa demà per ma casa, que tinc que donar-te un regal

he de donar-te un regal

3.2 (N’) Hi ha que + infinitiu:Quan es condueix, (n’) hi ha que ser prudent

cal ser prudent / s’ha de ser prudent / és convenient ser prudent


8

3.3 Ser precís + infinitiu:El director m’ha dit que és precís reunir-nos avui mateix

cal reunir-nos / és necessari reunir-nos / hem de reunir-nos

3.4 Ser precís + que + subjuntiu:Ja et vaig advertir que no era precís que vingueres amb mi

no calia que vingueres / no era menester que vingueres

(...) 3. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

9

1. Obligació personal:haver de + infinitiucaldre que + subjuntiuser necessari, ser convenient, ser menester + que + subjuntiudeure + infinitiu ( valor moral)

2. Obligació impersonal:caldre + infinitiuhaver-se de + infinitiuser necessari, ser convenient, ser menester + infinitiu

3. Construccions incorrectes:tindre que + infinitiu(n’) hi ha que + infinitiuser precís + infinitiu / ser precís + que + subjuntiu

RECAPITULACIÓ

10

Per aprovar una oposició cal estudiar molt i controlar els nervisPodem visitar la catedral, però quan siguen les vuit n’hi ha que anar al punt de trobadaHui arribarà tard: encara té que duxar-se, vestir-se i passar a buscar la JoanaQuan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotosRosa treballa en una granja al mig del camp, on és precís anar amb cotxeÉs menester que vinga el tècnic a revisar la instal·lació


11

Per aprovar una oposició cal estudiar molt i controlar els nervis

CORRECTA també: és necessari estudiar molt i controlar els nervis / cal estudiar i controlar / s’ha d’estudiar i controlar

Podem visitar la catedral, però quan siguen les vuit n’hi ha que anar al punt de trobada

cal anar al punt de trobada / s’ha d’anar-hi / és necessari anar-hi

Hui arribarà tard: encara té que dutxar-se, vestir-se i passar a buscar la Joana

ha de dutxar-se, vestir-se i passar a buscar-la

SOLUCIONS: trobeu les errades

12

Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotosCORRECTA també: cal que ens mostreu les fotos

Rosa treballa en una granja al mig del camp, on és precís anaramb cotxe

cal anar-hi amb cotxe / és menester anar-hi amb cotxe / s’ha d’anar-hi amb cotxe

És menester que vinga el tècnic a revisar la instal·lacióCORRECTA també: és necessari que vinga / cal que vinga

(...) SOLUCIONS: trobeu les errades

13

1. Material en suport paper:- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 [p. 279-



2002- Fitxes del Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (codi MS Mitjà 15/014)

2. Material en línia:Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (UPV):http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

BIBLIOGRAFIA

14

MOLTES GRÀCIES


[email protected]

Ext. 88354

LES PERÍFRASIS DE PROBABILITAT

I DE DUBTESara Vicent i Santamaria

UPV



2



1. Perífrasis i construccions de probabilitat i de dubte


3. Exercicis


CONTINGUTS

3

Expressen una suposició o una deducció no confirmada, la probabilitat i la possibilitat.Estructures:

1.1 Deure + infinitiu:Ma mare no és a casa. Deu haver eixit a fer alguna comanda.Anit no podia adormir-me. Devia ser pel café que em prenguí de vesprada.

1.2 Adverbi de probabilitat [potser, tal volta, probablement, possiblement, segurament] + verb en indicatiu:

Ha telefonat Anna i diu que potser vindrà a sopar hui.El pont d’octubre possiblement anirem a Florència.

1. PERÍFRASIS I CONSTRUCCIONS DE

PROBABILITAT I DE DUBTE

4

1.3 Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu:Són les 8 i Joan encara no ha arribat. És probable que s’haja trobat molt de trànsit.

1.4 Poder ser + que + subjuntiu:Estic restaurant una còmoda i no m’agrada com m’ha quedat. Potser que necessite una altra mà de vernís.

(...) 1. PERÍFRASIS I CONSTRUCCIONSDE PROBABILITAT I DE DUBTE

5

2.1 Deure de + infinitiu:Caram, quin rellotge més bonic! Deu de valdre molts diners.

Deu Ø valdre molts diners

Quina hora és? – No estic segura, però deuen de ser més de les 9, perquè ja ha començat el telenotícies.

deuen Ø ser més de les 9

2.2 “Igual”:No sé què farem el cap de setmana. Igual anem a la platja.

Potser anirem a la platja / Probablement hi anirem


6

2.3 Ser i estar en futur i en condicional:Qui cridà anit tan tard? – Seria Paula, com sempre.

Devia ser Paula

Serà ja de dia, perquè sent els ocellets cantarDeu ser ja de dia

Estaràs cansat, després d’un passeig tan llarg!Deus estar cansat

(...) 2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

7

Expressió de la probabilitat, la possibilitat i el dubte:Deure + infinitiu:

Adverbi de probabilitat + verb en indicatiu

Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu

Poder ser + que + subjuntiu

Construccions incorrectes:Deure de + infinitiu

“Igual”

Ser i estar en futur i en condicional

RECAPITULACIÓ

8

Els teus veïns deuen de ser rics, perquè no paren de gastarSaps si Aina ja ha tornat? – Si no ho ha fet, estarà a punt d’arribarHas posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar per excés d’equipatgeCom et va tot per Viena? Igual m’anime i hi vaig a fer-te una visita...Probablement no sabrem els resultats fins dilluns.És possible que aquesta vesprada ploga. El cel està molt ennuvolat.No trobe les cerveses. - Pot ser que s’hagen acabat ja.Serien les 12 quan arribà la iaia del mercat.


9

Els teus veïns deuen de ser rics, perquè no paren de gastardeuen Ø ser rics

Saps si Aina ja ha tornat? – Si no ho ha fet, estarà a punt d’arribar

deu estar a punt d’arribar

Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar per excés d’equipatge

CORRECTA

SOLUCIONS

10

Com et va tot per Viena? Igual m’anime i hi vaig a fer-te una visita...

Potser m’anime / és probable que m’anime / possiblement m’anime

Probablement no sabrem els resultats fins dilluns.CORRECTA

És possible que aquesta vesprada ploga. El cel està molt ennuvolat.

CORRECTA

(...) SOLUCIONS

11

No trobe les cerveses. - Pot ser que s’hagen acabat ja.CORRECTA

Serien les 12 quan arribà la iaia del mercat.Devien ser les 12

(...) SOLUCIONS

12




2002- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 15/033)

2. Material en línia:Àrea de Promoció i Normalització Lingüística:http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

BIBLIOGRAFIA

13

MOLTES GRÀCIES


[email protected]

Ext. 88354

PERÍFRASISPOC GENUÏNES


UPV



2



1. Perífrasis poc genuïnes

2. Exercicis

3. Solucions

CONTINGUTS

3

acabar per + infinitiu:El secretari acabà per accedir a la seua petició

El secretari accedí a la seua petició

ser de + infinitiu:És de suposar que no tardarà molt en arribar

Cal suposar que no tardarà molt

No és d’estranyar que hui ploga: el cel està negreNo és estrany que hui ploga

1. PERÍFRASIS POC GENUÏNES

4

venir a + infinitiu (valor de conclusió):

Amb l’IVA, aquest pis ve a costar el doble que fa tres anysAquest pis costa el doble que fa tres anys

venir + gerundi (valor reiteratiu):

Els agents socials vénen advertint del problema des de fa mesosFa mesos que els agents socials adverteixen del problema

portar + gerundi (valor de continuïtat):

Porte dos anys estudiant italiàFa dos anys que estudie italià

(...) 1. PERÍFRASIS POC GENUÏNES

5

És d’agrair que m’hages fet la comanda que et vaig demanar

La investigació en aquest camp ve a suposar una esperança per a molts malalts

Venim estiuejant en aquest poble quatre anys

Si no em tornes els diners que em deus, acabaré per no deixar-te’n mai més

Els passatgers portaven esperant cinc hores l’arribada del tren

Si vas amb Tobies, no seria d’estranyar que us perdéreu: no té gens d’orientació

Ara no et queixes: ja t’ho venia avisant fa temps

Estava tan cansat que acabà per adormir-se mirant la pel·lícula


6

És d’agrair que m’hages fet la comanda que et vaig demanarT’agraïsc que m’hages fet la comanda

La investigació en aquest camp ve a suposar una esperança per a molts malalts

La investigació suposa una esperança per a molts malalts

Venim estiuejant en aquest poble quatre anysFa quatre anys que estiuegem en aquest poble

SOLUCIONS

7

Si no em tornes els diners que em deus, acabaré per no deixar-te’n mai més

Si no me’ls tornes, no te’n deixaré mai més

Els passatgers portaven esperant cinc hores l’arribada del trenFeia cinc hores que els passatgers esperaven l’arribada del tren

Si vas amb Tobies, no seria d’estranyar que us perdéreu: no té gens d’orientació

Si vas amb ell, no seria estrany que us perdéreu

(...) SOLUCIONS

8

Ara no et queixes: ja t’ho venia avisant fa tempsAra no et queixes: fa temps que t’ho avisava

Estava tan cansat que acabà per adormir-se mirant la pel·lícula

Estava tan cansat que es va adormir mirant la pel·lícula

(...) SOLUCIONS

9



2009- Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990,

2002

2. Material en línia:Àrea de Promoció i Normalització Lingüística:http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

BIBLIOGRAFIA

10

MOLTES GRÀCIES


[email protected]

Ext. 88354

ELS INDEFINITS CAP, RES I GENS

Débora Escrivà Fuster

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

Universitat Politècnica de València

OBJECTIUS DE LA UNITAT

1. Ús del determinant indefinit cap

2. Ús del pronom indefinit res

3. Ús del determinant quantitatiu gens

4. Vacil·lacions entre els usos de cap, res i gens

5. Resum de la unitat

6. Bibliografia i recursos

7. Informació de contacte

Pàgina 2 de 12

UN MISSATGE DE MÒBIL...

Pàgina 3 de 12

Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova. No sabem res des del mes passat. Has rebut cap correu? Hi ha res de nou? Si t’arriba cap missatge o saps res, m’avises. No em fa gens de gràcia que no se sàpia ja. No deu quedar gens de temps! Joan J

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (1)

Fixem-nos en aquesta oració que apareix en el missatge...

Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova.

ØCap (invariable) s’usa amb substantius comptables: un missatge, un dubte, una solució...

ØEn oracions negatives, cap equival a ni un element comptable.

ØEn la llengua estàndard, habitualment usem cap en lloc de ningun.

Página 4 de 12

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (i 2)

Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el missatge...

Has rebut cap correu?

O: Has rebut algun correu?

Si t’arriba cap missatge o saps res, m’avises.

PRÒTASI

O: Si t’arriba algun missatge(...)

ØEn oracions interrogatives i condicionals, cap equival a algun i flexió.

ØEn algunes bibliografies, es considera que correspon a un ús de tipus literari.

Pàgina 5 de 12

2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT RES (1)

Continuem amb una altra oració del missatge..

No sabem res des del mes passat.

(o: ...cap cosa...)

ØRes és un pronom indefinit invariable i no cal que modifique cap mot.

ØEn oracions negatives, en combinació amb l’adverbi no, significa cap cosa.

Página 6 de 12

2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT RES (i 2)

Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el missatge...

Hi ha res de nou?

O: Hi ha alguna cosa nova?

Si t’arriba cap missatge o saps res, m’avises.

PRÒTASI

O: Si t’arriba alguna cosa (...)

ØEn oracions interrogatives i condicionals, res equival a alguna cosa.

ØRes s’usa seguit de la preposició de davant d’adjectius.

Página 7 de 12

3. ÚS DEL DETERMINANT QUANTITATIU GENS Per acabar fixem-nos, en aquestes oracions...

No em fa gens de gràcia que no se sàpia ja.

No deu quedar gens de temps!

ØGens de (invariable) s’usa amb substantius no comptables: gràcia, temps, paciència, interés, força, gana...

ØEl quantitatiu gens porta la preposició de davant de noms en masculí o en femení.

ØGens de s’usa en oracions negatives i significa “en absolut” o “en cap quantitat”.

Pàgina 8 de 12

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE CAP, RES I GENS

ØDavant d’elements no comptables, cal usar el quantitaiu gens de en lloc dels mots cap* o res* :

No s’ha de dir:

No em fa cap* gràcia que no se sàpia ja.

No deu quedar res de* temps!

Cal dir:

No em fa gens de gràcia.

No deu quedar gens de temps!

Página 9 de 12

3. RESUM DE LA UNITAT

Ø Els indefinits cap, res i el quantitatiu gens s’usen en frases negatives.

Ø Cap (invariable) significa ni un referit a elements comptables.

Ø Res (invariable) significa cap cosa.

Ø Gens (de) (invariable) es refereix a coses incomptables, vol dir “en absolut” o “en cap quantitat”.

ØCap i res, utilitzats en frases interrogatives i condicionals, signifiquen algun i alguna cosa, respectivament.

Pàgina 10 de 12

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1. Material aula i CAV

Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005

Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999

Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002.

Fitxes CAV codi MS 09

2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos

http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html

Pàgina 11 de 12

5. INFORMACIÓ DE CONTACTE


(Edifici 5 F)

[email protected]

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 12 de 12

ELS INDEFINITS CADA, CADASCÚ I CADASCUN

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística



1. Ús del determinant indefinit cada

2. Ús del pronom indefinit cadascú

3. Ús del determinant indefinit cadascun

4. Vacil·lacions entre els usos de cada, cadascú i de

cadascun




Pàgina 2 de 12

Una nota…

Pàgina 3 de 12

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CADA

Per començar, fixem-nos en aquesta oració que apareix en el nota...

Recorda que cada setmana s’ha de preparar la sala

d’actes.

ØCada individualitza els components d’un grup. ØCada té un significat equivalent a tots i cadascun. ØCada s’usa en expressions temporals com ara dia, setmana, any, dilluns, hivern...

Página 4 de 12

2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT CADASCÚ

Fixem-nos en aquesta altra oració que apareix en la nota... Cadascú portarà l’ordinador.

ØCadascú (o cada u) és un pronom invariable.

ØCadascú fa referència a tota persona sense cap mena de limitació.

ØCadascú va seguit del verb o de la conjunció que seguida de verb. Pàgina 5 de 12

3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN (1)

Per acabar, fixem-nos en aquesta oració...

Si no porten ordinador, n’has de portar un a cadascun dels ponents.

PREPOSICIÓ SUBSTANTIU

ØCadascun i flexió o cada un i flexió són adjectius indefinits. ØCadascun fa referència a cada persona o element d’un grup delimitat en la ment del parlant.

ØCadascun va seguit de la preposició de més un substantiu.

Página 6 de 12

3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN (i 2)

I en aquesta altra... També, s’ha de donar un llapis de memòria a cadascun.

...un llapis de memòria a cadascun dels ponents.

ØCadascun pren valor de pronom, quan la referència està implícita.

Página 7 de 12

4. VACIL·LACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA, CADASCÚ I DE CADASCUN (1)

Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar algun fet:

No s’ha de dir:

Els ponents ens demanen *cada cosa!

Cal dir:

Els ponents ens demanen unes coses!

Pàgina 8 de 12

4. VACIL·LACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA, CADASCÚ I DE CADASCUN (2)

ØCal evitar usar cadascun* davant de verb o la conjunció que de la preposició.

ØCal evitar usar cadascú* davant de la preposició de.

Página 9 de 12

No

Cadascun* portarà l’ordinador.

Sí

Cadascú portarà l’ordinador.

No Si no porten ordinador, n’has de

portar un a cadascú* dels ponents.

Sí Si no porten ordinador, n’has de portar

un a cadascun dels ponents.


Ø Cada s’usa en expressions temporals exclusivament.

Ø Cadascú (o cada u) és un pronom i s’usa davant del verb

o la conjunció que.

Ø Cadascun i flexió (o cada un i flexió) és un adjectiu i

s’usa davant de la preposició de.

Pàgina 10 de 12




Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002.

Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html

Pàgina 11 de 12



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 12 de 12 Página 1 de (Poner aquí el

ELS INDEFINITS CADA, CADASCÚ I CADASCUN PRÀCTIQUES



Pàgina 2 de 11

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES

Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els

aspectes teòrics següents:

ØReconéixer quan s’ha d’usar cadascú i cadascun i flexió.

ØReconéixer les errades més usuals que es poden cometre.

Pàgina 3 de 11

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

?

6

Els indefinits: cap, res i gens de

Pàgina 4 de 11

1. Completeu les frases següents amb cadascú o cadascun.

1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el congrés.

2. __________ ha d’aportar cent euros per a llogar el local.

3. __________ que prepare una part de la presentació i després la posarem en comú.

4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.

5. __________ de nosaltres ha d’encarregar-se d’una part del projecte.

6. __________ s’interessa per allò que més li agrada.

7. Portes llibretes als xiquets? Sí, en porte dos a __________.

8. En aquelles circumstàncies, __________ treballava tant com podia.

Pàgina 5 de 11

1. Completeu les frases següents amb cadascú o cadascun.(solucions)

1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el congrés.

2. __________ ha d’aportar cent euros per a llogar el local.

3. __________ que prepare una part de la presentació i després la posarem en comú

4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.

5. __________ de nosaltres ha d’encarregar-se d’una part del projecte.

6. __________ s’interessa per allò que més li agrada.

7. Portes llibretes als xiquets? Sí, en porte dos a __________.

8. En aquelles circumstàncies, __________ treballava tant com podia.

cadascun

Cadascú

cadascun.

cadascun

Cadascú

cadascú

Cadascú

Cadascun

dels

ha d’aportar

que prepare

dels

de

s’interessa

(…d’ells.)

treballava

de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.

1. I ella em va dir: “Cadascuna fa el que vol a sa casa”.

2. Cadascú dels convidats va portar un regal als novençans.

3. Jordi sempre em fa riure perquè em diu cada cosa!

4. Aquestes carpetes m’han costat dos euros cadascú.

5. Han donat una beca a cadascú dels seus alumnes.

6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!

7. Cadascun comprarà un ingredient perquè fem la recepta.

8. He dut un llapis de memòria a cadascú de les professores.

Página 7 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 1)

1. I ella em va dir: “Cadascuna fa el que vol a sa casa”.

ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascú + verb

PRONOM INDEFINIT

2. Cadascú dels convidats va portar un regal als novençans.

ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascun + de

DETERMINANT INDEFINIT

3. Jordi sempre em fa riure perquè em diu cada cosa!

Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar algun fet.

Cadascú

Cadascun

unes coses!

Página 8 de 11


4. Aquestes carpetes m’han costat dos euros cadascú.

CADASCUN FUNCIONA COM A PRONOM INDEFINIT

SE SOBREENTÉN L’ESTRUCTURA: ...cadascuna de les carpetes.

5. Han donat una beca a cadascú dels seus alumnes.



6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!

Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar algun fet.

cadascuna.

cadascun

unes coses!

Página 9 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions i 3)

7. Cadascun comprarà un ingredient perquè fem la recepta.

ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascú + verb

PRONOM INDEFINIT

8. He dut un llapis de memòria a cadascú de les professores.



Cadascú

cadascuna

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en línia


Pàgina 10 de 11

INFORMACIÓ DE CONTACTE


(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 11 de 11

L’INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ





1. Ús del determinant indefinit mateix i flexió

2. Vacil·lacions entre els usos de mateix i propi




Pàgina 2 de 13


Pàgina 3 de 13

Hola Carme,

Saps que ens n’anem de viatge el mateix dia que tenim l’examen final! La professora mateixa em va dir que hi haurà una convocatòria extraordinària d’aquest pel gener. J Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix, d’acord? Fins ara! Joan

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ 1.1 Ús del determinant indefinit mateix i flexió davant

d’un nom

1.2 Ús del determinant indefinit mateix i flexió darrere

d’un nom o d’un adverbi

1.3 Ús del determinant indefinit mateix i flexió darrere

d’un nom propi o de pronom fort

1.4 Ús incorrecte del determinant indefinit mateix i

flexió com a pronom

Página 4 de 13

1.1 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ DAVANT D’UN NOM

Fixem-nos en aquesta oració que apareix en el missatge...

Saps que ens n’anem de viatge el mateix dia que tenim l’examen final!

ØDavant d’un nom, el mateix, la mateixa... concorda en gènere i nombre amb aquest.

ØSempre funciona com a determinant.

ØIndica identitat o repetició.

Página 5 de 13

1.2 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I

FLEXIÓ DARRERE DE: NOMS I ADVERBIS

Continuem amb una altra oració del missatge...

Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix, d’acord?

ØDarrere de substantius que formen part de complements circumstancials de lloc, manera i temps, mateix es manté invariable.

ØTambé es manté invariable amb adverbis com ara, ahir, avui, demà, ací, allà, etc.

ØEn aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.

Página 6 de 13

1.3 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ DARRERE DE: NOMS PROPIS I PRONOMS FORTS

Fixeu-vos en aquestes oracions...

És increïble, però Joan mateix no sabia quan era l’examen!

Nosaltres mateixos anirem a veure la data de l’examen.

ØDarrere de noms propis i de pronoms forts, mateix concorda en gènere i nombre amb aquests.

ØEn aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.

Página 7 de 13

1.4 ÚS INCORRECTE DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ COM A PRONOM

Fixem-nos en l’oració següent...

La mateixa professora em va dir que hi haurà una convocatòria extraordinària d’aquest pel gener.

(i no ...una convocatòria extraordinària del mateix* pel gener.)

ØNo es pot usar el mateix, la mateixa com a pronom per a evitar la repetició d’un substantiu.

Ø S’han d’usar els demostratius, els possessius o un pronom feble.

Pàgina 8 de 13

2. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I PROPI (1)

Pareu atenció ara a aquesta oració...

La pròpia professora em va dir que hi haurà una convocatòria extraordinària d’aquest pel gener.

Cal dir:

La professora mateixa (= en persona) em va dir que hi haurà una convocatòria extraordinària pel gener.

ØNo s’ha d’usar el propi, la pròpia, els propis ni les pròpies per a emfasitzar la identitat d’un substantiu.

ØS’ha d’usar el mateix (i flexió) preferentment darrere del nom o bé la locució en persona.

Página 9 de 13

pròpia

2. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I PROPI (2)

ØEn canvi, el propi, la pròpia, els propis i les pròpies són correctes quan signifiquen propietat o possessió.

ØSovint, van acompanyats dels determinants possessius.

Ho he vist amb els meus propis ulls.

El tracta com si fóra el seu propi fill.

Página 10 de 13


Ø Mateix i flexió és un determinant i pot anar davant del nom o darrere.

ØAnteposat a un substantiu, concorda en gènere i nombre i indica identitat o repetició.

ØPostposat a substantius (significat de lloc, temps o manera) i adverbis és manté invariable.

ØPostposat a noms propis i pronoms forts concorda en gènere i nombre amb aquests.

ØEl mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes no es poden usar com a pronoms.

ØEl propi, la pròpia, els propis i les pròpies no es poden usar per a emfasitzar un nom.

ØEl propi, la pròpia, els propis i les pròpies són correctes quan signifiquen propietat o possessió.

Pàgina 11 de 13



Abril Español, Jordi, Diccionari pràctic de qüestions gramaticals, Ed. 62, València, 1999







Pàgina 12 de 13



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 13 de 13

ELS INDEFINITS ALGÚ, ALGUN (I FLEXIÓ) I

ALGUNA COSA





1. Ús del pronom indefinit algú

2. Ús del determinant indefinit algun i flexió

3. Ús del determinant indefinit quelcom i l’expressió

alguna cosa

4. Vacil·lacions entre els usos d’algú, algun i alguna cosa




Pàgina 2 de 17

HISTÒRIES DE L’ERA DE L’ORDINADOR…

Pàgina 3 de17

Algú ha explicat al

pare com s’envia un

correu electrònic?

Algun de nosaltres ho

havia d’haver fet…

Xiquets, deu passar alguna cosa perquè el sobre no hi cap…

1. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT ALGÚ

Fixem-nos en aquesta oració que apareix en la vinyeta...

Algú ha explicat al pare com s’envia un correu electrònic?

ØAlgú és un pronom indefinit invariable.

Ø No precedeix cap substantiu.

ØFa referència a qualsevol persona indeterminada.

Pàgina 4 de 17

2. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXIÓ (1)

Imaginem que un dels xiquets haguera dit...

Pare has enviat algun correu electrònic?

Si has d’escriure a alguna persona, m’ho dius.

Sí, el pare n’ha escrit algun.(= de correu electrònic)

ØAlgun (i flexió) és un determinant indefinit i acompanya un substantiu.

ØIndica un nombre reduït de persones o coses (o una de sola) o una certa quantitat d’alguna cosa.

ØQuan se sobreentén el referent, s’usa com a pronom.

Pàgina 5 de 17

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXIÓ (i 2)

Fixem-nos ara en aquestes oracions...

Pare has enviat algun correu?

O: Pare has enviat cap correu?

Si has d’escriure a alguna persona, m’ho dius.

PRÒTASI

O: Si has d’escriure a cap persona (...)

ØEn oracions interrogatives i condicionals, algun i flexió equival a cap.

ØEn algunes bibliografies, es considera que correspon a un ús de tipus literari.

Pàgina 6 de 17

3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM I L’EXPRESSIÓ ALGUNA COSA (1) Fixem-nos ara en aquesta oració...

Xiquets, deu passar alguna cosa (o: quelcom) perquè el sobre no hi cap…

ØS’ha de restringir l’ús de quelcom a registres molt formals.

ØEn l’actualitat, quelcom se sent com a arcaïc

ØAmb el mateix valor de quelcom s’usa l’expressió genèrica alguna cosa.

Pàgina 7 de 17

3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM I L’EXPRESSIÓ ALGUNA COSA (i 2)

Fixem-nos en aquestes altres oracions...

Hi ha alguna cosa nova?

O: Hi ha res de nou?

Si t’envia alguna cosa, m’avises.

PRÒTASI

O: Si t’arriba res (...) ØEn oracions interrogatives i condicionals, alguna cosa equival a res.

ØRes s’usa seguit de la preposició de davant d’adjectius.

Pàgina 8 de 17

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ, ALGUN I ALGUNA COSA (1)

Fixem-nos en aquesta oració que apareix en la vinyeta...

Algun de nosaltres ho havia d’haver fet..

No s’ha de dir: *Algú de nosaltres (...)

ØAlgun s’usa davant d’un complement partitiu introduït amb de.

ØNo s’ha d’usar el pronom indefinit algú en aquesta posició.

Pàgina 9 de 17

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ, ALGUN I FLEXIÓ I ALGUNA COSA (2)

ØNo és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat d’un poc.

No s’ha de dir:

Tinc alguna* pressa.

Cal dir:

Tinc un poc de pressa.

Pàgina 10 de 17


ØNo és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el valor de cap.

No s’ha de dir:

No em queda taronja *alguna.

Cal dir:

No em queda cap taronja.

Pàgina 11 de 17


ØNo és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) per a referir-se a una persona qualsevol indeterminada.

No s’ha de dir:

*Algú altre t’informarà millor.

Cal dir:

Algun altre t’informarà millor.

Pàgina 12 de 17


ØNo és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) en algunes locucions calcades del castellà.

No s’ha de dir:

Hi havia *algun que altre espectador.

Cal dir:

Hi havia alguns espectadors.

Pàgina 13 de 17


ØEl pronom quelcom no té valor quantificador.

ØCal evitar usar el barbarisme *algo.

No s’ha de dir:

Estava *quelcom / *algo nerviosa.

Me’n vaig a Andorra, si necessites *algo, m’ho dius.

Cal dir:

Estava un poc nerviosa.

Me’n vaig a Andorra, si necessites alguna cosa, m’ho dius.

Pàgina 14 de 17


Ø Algú és un pronom indefinit i no acompanya mai un nom.

ØAlgun i flexió funcionen com a determinants i com a pronoms quan se sobreentén el nom.

ØAlgun i flexió solen introduir complements partitius introduïts per la preposició de.

ØQuelcom és un pronom indefinit que cal restringir l’ús a registres formals.

ØL’expressió genèrica alguna cosa s’ha d’usar amb el mateix valor de quelcom.

ØCal evitar l’ús del barbarisme *algo amb valor de pronom indefinit o quantificador.

Pàgina 15 de 17










Pàgina 16 de 17



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 17 de 17

Pàgina 1 de (Poner aquí el

ELS INDEFINITS. PRÀCTIQUES



Pàgina 2 de 8


Us proposem unes pràctiques perquè reconegueu quines són

les errades més habituals que cometem en usar els indefinits

següents:

ØAlgú i algun

ØCada, cadascú i cadascun

ØCap, res o gens de

Pàgina 3 de 8


?

6

Els indefinits:

Pàgina 4 de 8

Completeu les oracions següents amb l’indefinit adequat. 1. Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, però ahir en tenia

moltíssima.

2. __________ (Algun / Algú) de vosaltres sap per què no ha vingut Joan.

3. De vegades no l’entenc, em demana que li porte (cada / una) __________

cosa més estranya.

4. __________ (Cadascú / Cada un) que faça el que més li convinga.

5. No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al matí.

6. Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadascú) __________ dels assistents

al congrés.

7. __________ (Algú /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.

8. No m’agrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.

Pàgina 5 de 8

Completeu les oracions següents amb l’indefinit adequat. (solucions)

1. Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, però ahir en tenia

moltíssima.

2. __________ (Algun / Algú) de vosaltres sap per què no ha vingut Joan.

3. De vegades no l’entenc, em demana que li porte (cada / una) __________

cosa més estranya.

4. __________ (Cadascú / Cada un) que faça el que més li convinga.

5. No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al matí.

6. Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadascú) __________ dels assistents

al congrés.

7. __________ (Algú /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.

8. No m’agrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.

gens de

Algun

una

Cadascú

gens de

cadascun

Algú

res del

Pàgina 6 de 8

RESUM DE LES PRÀCTIQUES

ØAlgú és un pronom indefinit i algun és un adjectiu que va

seguit de la preposició de.

ØCada no es pot usar per a emfasitzar esdeveniments.

ØCadascú és un pronom indefinit.

Ø Cadascun és un determinant indefinit i va seguit de la

preposició de.

ØCap és un determinant indefinit (noms comptables).

Ø Res és pronom indefinit.

ØGens de és un determinant quantitatiu (noms incomptables).





Pàgina 7 de 8



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 8 de 8 Pàgina 1 de (13)

LES PREPOSICIONS A i EN (PRIMERA PART)

Sara Vicent i Santamaria UPV



Pàgina 2 de (13)

LES PREPOSICIONS A i EN (PRIMERA PART)

1. Usos espacials § Generals

§ Específics

2. Usos temporals (davant d’infinitiu)

3. Ús de la preposició A davant del CD

Pàgina 3 de (13)

1. USOS ESPACIALS

1.1 Usos generals:

A: § direcció, moviment o contacte

§ verbs típics: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigir-se, etc.

§ exemples: – Demà pujarem al Penyagolosa

– Els dimecres vaig a classe de natació

– Vam arribar al punt de trobada massa prompte

Pàgina 4 de (13)

1. USOS ESPACIALS, 1.1. Usos generals

EN: § situació, presència, repòs o entrada

§ ús amb: • verbs típics: estar, trobar-se, viure, posar, etc.

• l’article indefinit (un, una, uns, unes)

• demostratius (aquest, aqueix, aquell)

• determinants indefinits (algun, qualsevol, cert, cada, etc.) § exemples:

– Vivim en edificis separats

– Tinc un pis en un carrer molt assolellat

– Em trobaràs en aquell despatx

Pàgina 5 de (13)

1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos específics

1.2 Usos específics:

A: situació en llocs físics § amb topònims

• Visc a Torrent / Hem passat les vacances a Grècia

§ article definit (el, la, els, les) • Marta estudia a la biblioteca

§ interrogatius (quin, quina, quins, quines) • A quina prestatgeria està el llibre que necessite?

§ substantius “casa”, “classe”, “missa”, “palau”, “taula” (sense article)

• Vinga, seiem a taula i dinarem / Avui soparem tots a casa

Pàgina 6 de (13)

1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos específics

EN: § topònims amb valor històric, social o temporal

• La filosofia va nàixer en la Grècia clàssica

§ llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions, etc.)

• Busqueu aquesta paraula en el diccionari

• La clau de l’exercici està en la pàgina 43

Pàgina 7 de (13)

RECAPITULACIÓ DELS USOS ESPACIALS

A: § General: direcció, moviment o contacte

§ Específic: situació en llocs físics: – topònims

– article definit

– interrogatius

– “casa”, “classe”, “taula”, “palau”, “missa”

EN: § General: situació, presència, repòs o entrada (article

indefinit, demostratius, determinants indefinits)

§ Específic: – topònims amb valor històric, social o temporal

– llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions…)

Pàgina 8 de (13)

EXERCICIS

- Avui ha nevat ____ Moscou

- Mireu si podem dinar ___ alguna taula

- Ja saps que portes una taca d’oli __ la camisa?

- Ausiàs March va viure ___ la València del Segle d’Or

- Em pots dir ___ quin carrer vius?

- Ma tia treballa ___ unes oficines cèntriques

- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia

- Entreu ___ el món dels llibres

- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint

- La llei especifica clarament, __ l’article 2, que ...

Pàgina 9 de (13)

SOLUCIONS

- Avui ha nevat ____ Moscou § Avui ha nevat a Moscou

- Mireu si podem dinar ___ alguna taula § Mireu si podem dinar en alguna taula

- Ja saps que portes una taca d’oli __ la camisa? § Ja saps que portes una taca d’oli a la camisa?

Pàgina 10 de (13)

(...) SOLUCIONS

- Ausiàs March va viure ___ la València del Segle d’Or

§ A. M. va viure en la València del Segle d’Or

- Em pots dir ___ quin carrer vius? § Em pots dir a quin carrer vius?

- Ma tia treballa ___ unes oficines cèntriques § Ma tia treballa en unes oficines cèntriques

- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia § Hem sopat en aquell restaurant

Pàgina 11 de (13)

(...) SOLUCIONS

- Entreu ___ el món dels llibres § Entreu en el món dels llibres

- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint

§ No li agrada eixir els dissabtes i es queda a casa

- La llei especifica clarament, __ l’article 2, que ... § La llei especifica clarament, en l’article 2, que ...

Pàgina 12 de (13)

BIBLIOGRAFIA

1. Material d’aula i del CAV: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008

- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 2002.

- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/003; MS Superior 17/001) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)

2. Material en línia: Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html

Pàgina 13 de (13)

MOLTES GRÀCIES Sara Vicent Santamaria

[email protected]

Ext. 88354

Pàgina 1 de (16)

LES PREPOSICIONS A i EN (SEGONA PART)




Pàgina 2 de (16)

LES PREPOSICIONS A I EN (SEGONA PART)

1. Usos espacials § Generals

§ Específics

2. Usos temporals (davant d’infinitiu)

3. Ús de la preposició A davant del CD

Pàgina 3 de (16)

2. USOS TEMPORALS (DAVANT D’INFINITIU)

- Or. d’infinitiu (introduïda per Al o EN) + or. principal

2.1 Introduïda per Al: § Simultaneïtat de les dues accions:

– A l’eixir de classe, parlarem

– Al passar pel carrer mirà cap ací

§ Substitució de l’or d’infinitiu per: • Substantiu:

– A l’eixida de classe parlarem

• Or subord. temporal introduïda per “mentre”: – Mentre passava pel carrer, mirà cap ací

Pàgina 4 de (16)

(...) 2. USOS TEMPORALS (DAVANT D’INFINITIU)

2.2 Introduïda per EN:

§ l’or d’infinitiu expressa una acció ANTERIOR a la del

verb principal: – En eixir de classe, parlarem

– En tindre son, es gita a dormir

§ substitució de l’or d’infinitiu per una or subord. temporal introduïda per “quan”:

– Quan eixirem de classe, parlarem

– Quan té son, es gita a dormir

Pàgina 5 de (16)

RECAPITULACIÓ DELS USOS TEMPORALS

Oració d’infinitiu introduïda per:

AL: § Simultaneïtat

§ Substitució per “mentre”

EN: § Anterioritat de l’or d’infinitiu

§ Substitució per “quan”

Pàgina 6 de (16)

EXERCICIS

- ___ eixir, tanca bé la porta

- ___ acabar el partit, anirem a sopar

- Tots els llauradors cantaven __ batre

- ___ tornar el pare, dinarem

- Ja parlarem d’això __ tornar d’Alacant (dos amics que viatgen amb tren)

- __ tornar de París, m’has de contar com t’ha anat

Pàgina 7 de (16)

SOLUCIONS

- ___ eixir, tanca bé la porta § En eixir, tanca bé la porta → quan isques, tanca bé

la porta

- ___ acabar el partit, anirem a sopar § En acabar el partit, anirem a sopar → quan s’acabarà

el partit, anirem a sopar

- Tots els llauradors cantaven __ batre § Tots els llauradors cantaven al batre → mentre

batien, cantaven

Pàgina 8 de (16)

(...) SOLUCIONS

- ___ tornar el pare, dinarem § En tornar el pare, dinarem → quan torne el pare, dinarem

- Ja parlarem d’això __ tornar d’Alacant (dos amics que viatgen amb tren)

§ Ja parlarem d’això al tornar d’Alacant → mentre fem el viatge de tornada en tren

- __ tornar de París, m’has de contar com t’ha anat

§ En tornar de París, m’ho has de contar → quan en tornes

Pàgina 9 de (16)

3. ÚS DE LA PREPOSICIÓ A DAVANT DEL CD

3.1 Què és el CD: § complement que depén d’un verb transitiu i que en

precisa o completa el significat

§ exemples: • Vaig comprar un kilo de taronges al mercat

• Ja et diguí que no tornaria fins la setmana que ve

3.2 Regla general: § “directe” = no hi ha cap preposició entre el verb i el CD

– Em deixes el bolígraf? Sí, agafa’l

– Els xiquets van saludar el veí

Pàgina 10 de (16)

(...) 3. ÚS DE LA PREPOSICIÓ A DAVANT DEL CD

3.3 Excepcions: § davant d’un pronom personal fort referit a persona:

– et va saludar a tu – a ell no el vam veure ahir

§ davant de tothom, tots i ningú: – Ha cridat a tothom - Amb aquella acció no molestava a ningú

§ en oracions recíproques: – Es miraven l’un a l’altre

§ per evitar ambigüitats entre CD i subjecte: – El gat perseguia a la rata – A qui va assassinar?

Pàgina 11 de (16)

RECAPITULACIÓ: A DAVANT DEL CD

- Regla general: CD sense cap preposició

- Excepcions: ús de A § davant d’un pronom personal fort referit a persona

§ davant de tothom, tots i ningú

§ en oracions recíproques

§ per evitar ambigüitats entre CD i subjecte

Pàgina 12 de (16)

EXERCICIS

- L’ambulància va portar ___ els ferits a l’hospital

- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella

- El professor no va convéncer ___ els alumnes

- Aviseu __ els convidats perquè vinguen prompte

- __ qui coneix aquell home?

- S’estimen l’un __ l’altre

- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units el seu homònim rus

Pàgina 13 de (16)

SOLUCIONS

- L’ambulància va portar ___ els ferits a l’hospital § L’ambulància va portar Ø els ferits a l’hospital

- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella

§ Ahir no els vaig veure, ni a ell ni a ella

- El professor no va convéncer ___ els alumnes

§ El professor no va convéncer Ø els alumnes

- Aviseu __ els convidats perquè vinguen prompte

§ Aviseu Ø els convidats perquè vinguen prompte

Pàgina 14 de (16)

(...) SOLUCIONS

- __ qui coneix aquell home? § Ø qui coneix aquell home? § A qui coneix aquell home?

- S’estimen l’un __ l’altre

§ S’estimen l’un a l’altre

- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units el seu homònim rus

§ Ahir va visitar al president dels Estats Units el seu homònim rus

Pàgina 15 de (16)

BIBLIOGRAFIA

1. Material d’aula i del CAV: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008

- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002.

- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/003; MS Superior 17/001) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)


Pàgina 16 de (16)


[email protected]

Ext. 88354

Pàgina 1 de (17)

LES PREPOSICIONS PER i PER A



Pàgina 2 de (17)

LES PREPOSICIONS PER i PER A

1. PER

- usos i exemples

- exercicis - solucions

2. PER A

- usos i exemples - exercicis - solucions

Pàgina 3 de (17)

1. LA PREPOSICIÓ PER

- causa: § El van condemnar per traïció

- complement agent:

§ Els lladres van ser detinguts per la policia

- davant l’adverbi “sempre”: § Tu i jo serem amics per sempre

- per expressar una data de manera aproximada (amb noms de mesos, d’anys, d’estacions, de festes):

§ Ens vam conéixer pel març, més o menys, no? § Pel Nadal, un pas de pardal

Pàgina 4 de (17)

(...) LA PREPOSICIÓ PER

- Davant d’infinitiu: § quan equival a “amb la intenció de”, i el verb

principal expressa una acció voluntària del subjecte: • Bevia molta aigua per trobar-se millor

– Bevia molta aigua amb la intenció de trobar-se millor

• Passejava per no passar tant de fred – Passejava amb la intenció de no passar tant de fred

§ l’acció realitzada està pendent de realització o expressa mancança (tindre, haver-hi, quedar, estar, etc.):

• Són les 10 i els llits encara estan per fer! • Tenim encara molts problemes per resoldre

Pàgina 5 de (17)

(...) LA PREPOSICIÓ PER

- “en opinió de”, “si depén de”: - Per mi, que cadascú faça el que vulga

- INCORRECTE: davant dels noms que indiquen parts del dia:

§ * Pel matí encara fa molt de fred • De matí / Al matí encara fa molt de fred

§ * Per la vesprada vaig a classe d’informàtica • De vesprada vaig a classe d’informàtica

Pàgina 6 de (17)

2. LA PREPOSICIÓ PER A

- destinació o finalitat / complement indirecte: § Hi ha ofertes exclusives per a tothom § El fusell submarí consta d'un canó llarg i un dispositiu

per a disparar

- termini fix referit al futur:

§ Per al cap de setmana, preveiem una pujada de les temperatures

§ Falten cinc setmanes per a les vacances

Pàgina 7 de (17)

(...) PER A

- verbs d’instrument, existència i obligació: § instrument: servir, fer servir, aprofitar, usar,

preparar, etc. • El martell serveix per a clavar • El bolígraf s’usa per a escriure

§ existència: ser, estar, existir, haver-hi, etc. • Les vostres aportacions són fonamentals per a

aconseguir els nostres objectius

§ obligació: caldre, necessitar, convenir, haver-se de, ser necessari, fer falta, etc.

• Calen més recursos per a afrontar la situació

Pàgina 8 de (17)

RECAPITULACIÓ

1. PER § causa § complement agent § davant d’infinitiu:

• “amb la intenció de” • mancança

§ davant de “sempre” § expressió de dates de manera aproximada § “en opinió de” § INCORRECTE:* davant de noms que indiquen parts del dia

Pàgina 9 de (17)

(...) RECAPITULACIÓ

2. PER A § destinació, finalitat / complement indirecte § termini fix referit al futur § verbs d’instrument, existència, obligació

Pàgina 10 de (17)

EXERCICIS – 1r bloc

- L’han despatxat __ haver estat negligent en la feina - Ha fet portar el regal _____ l'avi - ___ resoldre el problema, és necessari plantejar-lo bé - Era molt respectat _____ els seus superiors - No he pogut eixir perquè em quedaven molts exàmens ___ corregir - Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de millor - El govern el declarà indesitjable _____ alguna raó

Pàgina 11 de (17)

SOLUCIONS

- L’han despatxat __ haver estat negligent en la feina § L’han despatxat per haver estat negligent en la feina

- Ha fet portar el regal _____ l'avi

§ Ha fet portar el regal per a l’avi

- ___ resoldre el problema, és necessari plantejar-lo bé

§ Per a resoldre el problema, és necessari plantejar-lo bé

- Era molt respectat _____ els seus superiors

§ Era molt respectat pels seus superiors

Pàgina 12 de (17)

(...) SOLUCIONS

- No he pogut eixir perquè em quedaven molts exàmens ___ corregir

§ No he pogut eixir perquè em quedaven molts exàmens per corregir

- Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de millor

§ Ha venut la finca per comprar-ne una altra de millor • amb la intenció de comprar-ne una altra

- El govern el declarà indesitjable _____ alguna raó

§ El govern el declarà indesitjable per alguna raó

Pàgina 13 de (17)

(...) EXERCICIS – 2n bloc

-___ Sant Joan, bacores - Li agrada deixar-ho tot ____ demà - La mare ha fet el pastís ___ mi - El garbell aprofita __ separar objectes de grandària desigual - El curs vinent encara serà massa prompte ____ apreciar els resultats - Ho farem així __ sempre - Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als problemes plantejats

Pàgina 14 de (17)

(...) SOLUCIONS

-__ Sant Joan, bacores § Per Sant Joan, bacores

- Li agrada deixar-ho tot ____ demà § Li agrada deixar-ho tot per a demà

- La mare ha fet el pastís ___ mi § La mare ha fet el pastís per a mi

- El garbell aprofita __ separar objectes de grandària desigual

§ El garbell aprofita per a separar objectes de grandària desigual

Pàgina 15 de (17)

(...) SOLUCIONS

- El curs vinent encara serà massa prompte ____ apreciar els resultats

§ Els curs vinent encara serà massa prompte per a apreciar els resultats

- Ho farem així __ sempre

§ Ho farem així per sempre

- Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als problemes plantejats

§ Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats (→ amb la intenció de)

Pàgina 16 de (17)

BIBLIOGRAFIA

1. Material d’aula i del CAV: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008.

- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999

- Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009.

- Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002.

- Fitxes CAV (codi MS Superior 17/003) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (pp. 308-312, exercicis 11-15; p. 327, exercicis 9 i 10)


Pàgina 17 de (17)

MOLTES GRÀCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

Pàgina 1 de (13)

LES PREPOSICIONS COM i COM A, CAP i CAP A




Pàgina 2 de (13)

CONTINGUTS

1. COM i COM A § usos

§ exercicis

§ solucions

2. CAP i CAP A § usos

§ exercicis

§ solucions

Pàgina 3 de (13)

1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

1.1 COM:

- expressió de manera i de comparació: § Fes-ho com pugues

§ Vull ser com Superman

§ No és tan difícil com sembla

§ El meu nebot ja és tan alt com son pare

Pàgina 4 de (13)

(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

1.2 COM + a = COM A: a) valor comparatiu: “igual que, com si fóra”

§ Va obrir uns ulls com a plats

§ Lluitaven com a lleons

b) valor predicatiu: “en qualitat de, en funció de” § Com a president del jurat, declare el premi desert

§ Tu, com a germà major, aniràs davant

Pàgina 5 de (13)

1.3 COM A es redueix a COM: (manté els valors comparatiu i predicatiu)

§ davant de l’article:

• determinat:

– El consideren com Ø el millor actor de la història

• indeterminat: – Es va presentar com Ø un amic

(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

Pàgina 6 de (13)

RECAPITULACIÓ de COM i COM A

1. COM § manera

§ comparació

2. COM + A = COM A: § “igual que, com si fóra”

§ “en qualitat de”

3. COM A > COM: davant l’article

Pàgina 7 de (13)

EXERCICIS

- Mengen ____ porcs

- No el tractaven ____ director

- Vicent discutia ___ un boig

- La paraula “mèdic” s’usa ____ adjectiu

- A l’autobús, anàvem ____ figues en cofí

- Paga-li trenta euros, ____ senyal

Pàgina 8 de (13)

SOLUCIONS

- Mengen com ____ porcs § Mengen com a porcs

- No el tractaven ____ director § No el tractaven com a director

- Vicent discutia ___ un boig § Vicent discutia com Ø un boig

- La paraula “mèdic” s’usa ____ adjectiu § La paraula “mèdic” s’usa com a adjectiu

- A l’autobús, anàvem ____ figues en cofí § A l’autobús, anàvem com a figues en cofí

- Paga-li trenta euros, ____ senyal § Paga-li trenta euros, com a senyal

Pàgina 9 de (13)

2. LES PREPOSICIONS CAP I CAP A

- Valor locatiu: “en direcció a”, sense arribar al punt final.

- CAP A: s’usa en tots els casos, tret dels següents (> CAP):

§ davant dels demostratius: • Caminarem dues hores cap aquella muntanya

§ davant dels adverbis de lloc que comencen per a (ací, aquí, allí, allà, amunt, avall, avant, arrere) o e (endins, enfora, enlloc):

• Vine cap ací i després vés-te’n cap allà • Anem cap amunt

Pàgina 10 de (13)

EXERCICIS

- Ens vam trobar anant ___ el treball

- Fes-te ___ allà

- Hem d’anar ___ aquesta zona

- Per eixir hauràs de fer el cotxe ___ arrere

- Baixàvem ____ el riu

Pàgina 11 de (13)

SOLUCIONS

- Ens vam trobar anant ___ el treball § Ens vam trobar anant cap al treball

- Fes-te ___ allà § Fes-te cap allà

- Hem d’anar ___ aquesta zona § Hem d’anar cap aquesta zona

- Per eixir hauràs de fer el cotxe ___ arrere § Per eixir hauràs de fer el cotxe cap arrere

- Baixàvem ____ el riu § Baixàvem cap al riu

Pàgina 12 de (13)

BIBLIOGRAFIA

1. Material en suport paper: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008.

- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009.


- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/001; MS Elemental 17/007) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)

2. Material en línia: Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

Pàgina 13 de (13)


[email protected]

Ext. 88354

Pàgina 1 de (12)

LES PREPOSICIONS FINS i FINS A



Pàgina 2 de (12)

FINS i FINS A

- FINS - FINS A - RECAPITULACIÓ - EXERCICIS - SOLUCIONS

Pàgina 3 de (12)

LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

- Expressen el punt final en l’espai o en el temps, sense arribar a ultrapassar-lo - FINS A:

§ en designacions de temps i de lloc, quan també és possible la a, encara que no apareguera fins:

• Anem a la plaça i tornem → Anem fins a la plaça i tornem • Ens veurem al juliol → No ens veurem fins al juliol

• ATENCIÓ: en els dies, els anys, els noms dels mesos i de les estacions s’usa fins a sempre:

- Ens veurem el dia 23 → No ens veurem fins al dia 23 – El nou teatre s’acabarà el 2004 → El nou teatre no s’acabarà

fins al 2004 – L’hivern que ve visitaré Joan → No el visitaré fins a l’hivern

que ve

Pàgina 4 de (12)

(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

§ en designacions que no siguen de temps ni de lloc: • Poden haver desaparegut fins a trenta-sis mil euros • No pararé fins a aconseguir que em tornen el que és meu

§ en la correlació des de… fins a (reduïble a de ... a): • Vam anar d’excursió des d’Alcoi fins a Ontinyent • L’horari d’atenció al públic és de 9 a 14 hores

Pàgina 5 de (12)

(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

- FINS: § en designacions de temps i de lloc que no haurien de

dur tampoc la a: • Ens vam conéixer l’any passat → No ens coneixíem fins l’any

passat

§ davant la conjunció que, els demostratius i la majoria dels adverbis:

• Espera’m fins que torne. • Fins ara no m’havia adonat que ets molt graciós • Pujarem fins aquella muntanya

§ quan es pot substituir per fins i tot: • Això ho saben fins els xiquets → això ho saben fins i tot els

xiquets

Pàgina 6 de (12)

RECAPITULACIÓ

FINS A: § en designacions de temps i de lloc, quan també és possible la a,

encara que no apareguera fins • EXCEPCIONS: dies, anys, mesos, estacions

§ en designacions que no siguen de temps ni de lloc § en la correlació des de… fins a (reduïble a de ... a)

FINS:

§ en designacions de temps i de lloc que no haurien de dur tampoc la a

§ davant la conjunció que, els demostratius i la majoria dels adverbis

§ quan es pot substituir per fins i tot

Pàgina 7 de (12)

EXERCICIS

- ___ ell ho sabia - Pensem estar-nos ací ___ despús-demà - No l'esperes ___ la nit - No el vaig veure ___ que no aní a sa casa - No els despertes ___ les deu

Pàgina 8 de (12)

SOLUCIONS

- ___ ell ho sabia § Fins ell ho sabia → fins i tot ell ho sabia

- Pensem estar-nos ací ___ despús-demà § Pensem estar-nos ací fins despús-demà

- No l'esperes ___ la nit § No l’esperes fins a la nit → espera’l a la nit

- No el vaig veure ___ que no aní a sa casa § No el vaig veure fins que no aní a sa casa

- No els despertes ___ les deu § No els despertes fins a les deu → desperta’l a les deu

Pàgina 9 de (12)

(...) EXERCICIS

- Han dissenyat ___ set models diferents - Passa per l’oficina __ les 9 __ les 10:30 - No menjarà ____ saber la veritat - Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem - No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de març

Pàgina 10 de (12)

(...) SOLUCIONS

- Han dissenyat ___ set models diferents § Han dissenyat fins a set models diferents

- Passa per l’oficina __ les 9 __ les 10:30 § Passa per l’oficina des de les 9 fins a les 10:30 (de...a)

- No menjarà ____ saber la veritat § No menjarà fins a saber la veritat

- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem § Anirem fins aquell carrer i ens en tornarem

- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de març § No tinc cita amb el metge fins al dia 12 de març

Pàgina 11 de (12)

BIBLIOGRAFIA

1. Material d’aula i del CAV: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008.

- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009.


- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/001; MS Elemental 17/007) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)


Pàgina 12 de (12)


Pàgina 1 de (16)

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: teoria



Pàgina 2 de (12)

CONTINGUTS: CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

1. El Complement de Règim Verbal (CRV) § concepte § tipus de construccions

2. Construcció bàsica 3. Construcció amb infinitiu

– → canvi de preposicions

4. Construcció amb QUE + oració subordinada

– → caiguda de preposicions

Pàgina 3 de (12)

1. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV)

1.1 Concepte - complement d’un verb intransitiu - introduït per una preposició, seleccionada pel verb - relació estreta amb el verb: és exigit per aquest - exemples:

§ dedicar-se → a: Em dedique a l’ensenyament

§ pensar → en: No puc deixar de pensar en tu

§ estar d’acord → amb: Els assistents estaven d’acord amb el ponent

§ oblidar-se → de: M’he oblidat del paraigua!

Pàgina 4 de (12)

(...) 1. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV)

1.2 Tipus de construccions: a) bàsica: CRV = substantiu o SN

§ Es nega a la discussió

b) amb infinitiu: CRV = oració d’infinitiu

§ Es nega a discutir el projecte

c) que + oració: CRV = oració subordinada introduïda per QUE

§ Es nega Ø que discutim el projecte

Pàgina 5 de (12)

2. LA CONSTRUCCIÓ BÀSICA

- CRV = substantiu o SN

- Verbs: dedicar-se a, pensar en, estar d’acord amb, consistir

en, limitar-se a, oblidar-se de, anar amb compte amb, estar en contra de, tenir interès en, etc.

- Exemples:

§ Vés alerta amb el graó, que és molt perillós § M’he oblidat del nom de la teua amiga § Tinc molt d’interès en el curs intensiu d’alemany § Manel es dedica a la gestió cultural

Pàgina 6 de (12)

3. LA CONSTRUCCIÓ AMB INFINITIU

- CRV = infinitiu o oració d’infinitiu

- Només pot ser introduït per a o de: § CRV constr. bàsica introduït per a o de → MANTENIMENT

davant d’infinitiu • Manel es dedica a la gestió cultural → Manel es dedica a

gestionar • M’he oblidat del nom de la teua amiga → M’he oblidat de

preguntar-li el nom

§ CRV constr. bàsica introduït per amb o en → CANVI DE PREPOSICIONS davant d’infinitiu → a, de

• Tinc interès en el curs d’alemany → Tinc interès a matricular-me d’alemany

• Vés alerta amb el graó → Vés alerta de no caure

Pàgina 7 de (12)

CONSTRUCCIÓ BÀSICA CONSTRUCCIÓ DAVANT D’INF

MANTENIMENT QUAN LA PREPOSICIÓ ÉS A O DE

- Es nega al canvi - No es recorda de l’accident

- Es nega a canviar - No es recorda d’haver tingut un accident

CANVI QUAN LA PREPOSICIÓ ÉS AMB O EN

- He pensat en això - Estic d’acord amb l’Anna

- He pensat a canviar de feina - Estic d’acord a fer-ho ara

Pàgina 8 de (12)

4. CONSTRUCCIÓ amb QUE + OR. SUBORDINADA

- CRV = QUE + oració subordinada

- Exemples:

§ Pensa en el viatge → Pensa en que viatjarà

- Davant de QUE la prep. desapareix → CAIGUDA DE PREPOSICIONS:

§ Vés alerta amb el graó → Vés alerta Ø que no et donen gat per llebre

§ Només parlaven de futbol → Només parlaven Ø que volien anar-se’n de vacances

§ Tenia interés en la pintura barroca → Tenia interés Ø que escrigueres l’article

Pàgina 9 de (12)

- Caiguda també amb preposicions compostes i locucions com des de, després de, abans de, el fet de, la idea de, a fi de, en contra de, etc.:

§ Des d’ací no et veig bé → No ha tornat des Ø que tu el vas despatxar

§ Me’n vaig ja, a fi d’arribar puntual → Va eixir prompte de

casa a fi Ø que no ens trobàrem § Després de llegir els parlaments, va començar el sopar →

Després Ø que s’hagueren llegit els parlaments, va començar el sopar

(...) 4. LA CONSTRUCCIÓ amb QUE + OR. SUB.

Pàgina 10 de (12)

RECAPITULACIÓ

PREP. FUNCIÓ + INFINITIU + QUE (conj.)

A CRV manteniment caiguda (Ø)

DE CRV manteniment caiguda (Ø)

AMB CRV canvi (a, de) caiguda (Ø)

EN CRV canvi (a, de) caiguda (Ø)

Pàgina 11 de (12)

BIBLIOGRAFIA

1. Material en suport paper: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008

- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009

- Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 2002

- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/002) - Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000 (pp. 293-205, exercicis 794-796)


Pàgina 12 de (11)


CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: exercicis




Página 1 de (9)

CONTINGUTS

- Recapitulació de la teoria

- Exercicis

- Solucions

Página 2 de (9)

RECAPITULACIÓ

PREP. FUNCIÓ + INFINITIU + QUE (conj.)

A CRV manteniment caiguda (Ø)

DE CRV manteniment caiguda (Ø)

AMB CRV canvi (a, de) caiguda (Ø)

EN CRV canvi (a, de) caiguda (Ø)

Pàgina 3 de (9)

EXERCICIS

- Estic esperant ___ que arribes

- Només pensa ___ tenir èxit

- Tots tenim ganes ___ que ploga

- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard

- No s’adona ___ que ha perdut tota la credibilitat

- L’acusat s’obstinava ____ negar-ho tot davant el jutge

- El xiquet s’ha fet més espavilat des ____ que ha tornat del viatge

- Confia ___ que arribaran a temps

Página 4 de (9)

SOLUCIONS

- Estic esperant ___ que arribes § Estic esperant Ø que arribes

- Només pensa ___ tenir èxit § Només pensa a tenir èxit (pensar en > A)

- Tots tenim ganes ___ que ploga § Tots tenim ganes Ø que ploga

- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard § Cal anar-hi abans Ø que siga massa tard

Página 5 de (9)

(...) SOLUCIONS

- No s’adona ___ que ha perdut tota la credibilitat § No s’adona Ø que ha perdut tota la credibilitat

- L’acusat s’obstinava ____ negar-ho tot davant el jutge

§ L’acusat s’obstinava a negar-ho tot davant el jutge (obstinar-se a → manteniment)

Página 6 de (9)

(...) SOLUCIONS

- El xiquet s’ha fet més espavilat des ____ que ha tornat del viatge

§ El xiquet s’ha fet més espavilat des Ø que n’ha tornat

- Confia ___ que arribaran a temps § Confia Ø que arribaran a temps

Página 7 de (9)

BIBLIOGRAFIA

1. Material en suport paper: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008

- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009

- Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 2002

- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/002) - Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000 (pp. 293-205, exercicis 794-796)


Página 8 de (9)


[email protected]

Ext. 88354

Página 9 de (9)

PRONOMS FEBLES



Índex

1. Introducció 2. Definició 3. Formes

Exemple d’introducció

He vist la teua germana i li he donat una cosa per a tu.

Exemple d’introducció

He vist la teua germana i he donat a la teua germana una cosa per a tu.

A la teua germana = li He vist la teua germana i li he donat una cosa per a tu.

a t t t t a a t t t t t t t t CI

li

Definició

Els pronoms són mots que es fan servir per a denotar la mateixa idea d’un nom, o d’un nom precedit de preposició, que s'ha dit anteriorment o que es diu immediatament després.

Definició

- són àtons i monosíl·labs. -substitueixen diferents tipus de complements verbals.

- formen una unitat fònica amb el verb, el qual precedeixen o segueixen immediatament.

Em dónes pomes?

Dóna-me-les

Davant del v. començat en consonant

Davant del v. començat en vocal o h

Darrere del verb acabat en vocal

Darrere del verb acabat en consonant o diftong

Formes





Reforçades Elidides Reduïdes Plenes

Formes






1a pers.

sing. em

m’ ‘m -me

emem em rebràs m’ajuda ajuda’m ajudeu-me

Formes






1a pers.

sing. em

m’

‘m

-me

pl. ens

ens ‘ns

-nos

ens rebran? ens ajuda ajuda’ns ajudeu-nos

Formes






1a pers.

sing. em

m’ ‘m

-me

pl. ens

ens

‘ns

-nos

2a pers.

sing. et

t’

‘t -te

et rebré t’ajude ? ha de rebre’t vull ajudar-te

Formes






1a pers.

sing. em

m’

‘m

-me

pl. ens

ens

‘ns

-nos

2a pers.

sing. et

t’

‘t

-te

pl. us

us

-us

-vos us rebran? us ajude ha de rebre-us ajudeu-vos

Formes


Formes


3a sing CD masc. el

l’

‘l -lo el vaig invitar l’invita invita’l vaig invitar-lo

Formes


3a sing CD masc. el l’ ‘l -lo

fem. la

l’ (la) -la

-la

la vaig invitar l’usa/ la invita invita-la vaig invitar-la

Formes


3a sing CD masc. el

l’ ‘l -lo

fem. la

l’ (la) -la

-la

neutre ho

ho

-ho

-ho

ho rep ho obri dóna-ho doneu-ho

Formes


3a sing CD masc. el

l’ ‘l -lo

fem. la

l’ (la) -la

-la

neutre ho

ho

-ho

-ho

pl. CD masc. els

els

‘ls

-los

els porteu els agafeu porta’ls porteu-los

Formes


3a sing CD masc. el

l’ ‘l

-lo

fem. la l’ (la) -la -la

neutre ho ho

-ho -ho

pl. CD masc. els

els ‘ls

-los

fem. les

les

-les

-les

les rep les invita ajuda-les ajudeu-les

Formes


Formes


3a sing CI (masc i fem.)

li

li

-li

-li li telefonaré li escric dóna-li doneu-li

Formes


3a sing CI (masc i fem.)

li

li

-li

-li

pl CI (masc. i fem.)

els

els

‘ls

los

els escric els

telefonarem

vull

escriure’ls

vull

telefonar-los

Formes


Formes

Reforçades Elidides Reduïdes Plenes Reflexiu es s’

‘s

se

s’ha pentinat es pentina riure’s pentinar-se

Formes


‘s se

Adverbials en

n’

‘n

-ne

en tinc n’agafe agafa’n agafeu-ne

Formes


‘s

se

Adverbials en

n’

‘n

-ne

hi

hi

-hi

-hi

hi vaig hi aniré posa-hi

he d’anar-hi

Formes Bibliografia

FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1956 (5a ed., 1969, pàg. 73) FABRA, Pompeu. Op. cit.; BADIA i MARGARIT, Antoni M. Gramática catalana. Madrid: Gredos, 1962, § 111; MASCARÓ, Joan. Morfologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, pàg. 140 SOLÀ, Joan. Sintaxi normativa: Estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 (3a ed., 1997, pàg. 327)

Dades de contacte

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià ( Edifici 5 F) [email protected] GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

PRONOMS FEBLES



Índex

1.Col·locació de pronoms

2.Combinació de pronoms

Col·locació de pronoms

•Els pronoms febles es col·loquen: • darrere del verb:

imperatiu, infinitiu o gerundi

Ex. acosta’t, acostar-se, acostant-se

• davant del verb:

resta de casos

Ex. s’acosta, s’acostava, s’ha acostat

da• da

Col·locació de pronoms en les perífrasis verbals

•Podem posar tots els pronoms:

• Davant de la perífrasi

Els ho he de donar/ Li n’he de parlar

• Darrere de la perífrasi

He de donar-los-ho/ He de parlar-li’n

Col·locació de pronoms en les combinacions verbals

•És incorrecte repetir el mateix pronom abans i després del verb.

Ex: Vull fer això

Ho vull fer-ho*

Ho vull fer o Vull fer-ho

Ex: Vull anar al circ

Hi vull anar-hi*

Hi vull anar o Vull anar-hi

Col·locació de pronoms en les combinacions verbals

És incorrecte col·locar-ne uns davant i els altres darrere:

- Li he de parlar-ne

- N’he de parlar-li

Combinació

•L’ordre dels pronoms en combinació respon a aquest esquema:

Penja’t les cireres a les orelles CI CD CC

Penja-te-les-hi

se CI CD en hi/ho

hiPePenja tePenj te

Combinació

se CI CD en hi/ho

Emporta’t les cireres de ca l’àvia

CI CD CC

Emporta-te-les-en

El vent se t’endugué la roba estesa al jardí

CI CD CC

se te la hi endugué

te leste lesEmEmportaa teteEmportaaa te

se

se

CI

se

CICICICICICICI

se te sese

se te se

CICICI

se lala hlalalala h h endugué hi enduduguéendu hi endu

Dades de contacte


PRONOMS FEBLES



Índex

1. Ús del guionet i de l’apòstrof

1.1 Ús del guionet 1.2 Ús de l’apòstrof

1.2.1 Excepcions 1.3 Cal recordar… 1.4 Pronoms que no s’apostrofen mai

Ús del guionet

Davant del verb No s’escriu mai guionet: CAL ESCRIURE els ho donaré

NO S’ESCRIU els-ho-donaré*

Ús del guionet

Darrere del verb Els pronoms van units al verb i entre si mitjançant els guionets (i quan s’elideix alguna vocal, mitjançant l’apòstrof): CAL ESCRIURE doneu-los-ho

NO S’ESCRIU doneu los ho

CAL ESCRIURE dóna-li’l NO S’ESCRIU dóna-li-l

Ús de l’apòstrof

Davant del verb T’ajude

Me’l donà

Me l’hi porta

Et va portar l’ordinador a ta casa? Sí, me l’hi va portar ahir. CD CCL

Ús de l’apòstrof

Darrere verb L’apòstrof s’ha de col·locar sempre tan a la dreta com siga possible. Porta’l → Porta-me’l → Porta-me-l’hi

Dóna-me’n, de caramels, per favor.

Excepcions

No sempre és possible apostrofar a l’extrem dret.

§ No és correcte Porta-me-ls’hi*

Porta’ls → Porta-me’ls → Porta-me’ls-hi

§ No és correcte Porta-ns’en* Porta’ns pa → Porta’ns-en

Cal recordar…

La combinació EL + EN l’en

No és possible la forma le’n * -ja que no existeix la forma le * del pronom EL

Trau el jersei de l’armari

Trau-l’en

CD CCL

Pronoms que no s’apostrofen mai

Les:

Ex: les escolte, mira-les, escolteu-les

Li:

Ex: li arregle, dóna-li, escriu-li

Hi:

Ex: hi anava, corre-hi, aneu-hi

Ho:

Ex: ho enten, porta-ho, feu-ho

Us:

Ex: us escolte, vol veure-us, vol escoltar-vos

Bibliografia

Labadí, J. Campos J., Embid Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005

Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 (Es complementa amb el solucionari)

Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, 2007.

Fitxes CAV:

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica

de València)

http://www.upv.es/apnl

En l’apartat de Recursos trobareu un recull d’exercicis

autocorrectius

Dades de contacte


PRONOMS FEBLES



Índex

1. Combinacions binàries

2. Particularitats dels pronoms LA i SE

3. Combinació després de pronom acabat en –s

4. Combinacions no admeses per la norma

Combinacions binàries Particularitats dels pronoms reforçats (EM, ET, ES)

Quan el segon pronom es HO/HI les formes dels pronoms reforçats adopten la forma elidida: REFORÇADES ELIDIDES EXEMPLE

Em m’ em portes al circ?

m’hi portes? porta-m’hi

Et t’ Et porte això?

t’ho porte? porta-m’ho

Es s’ Ell es va endur allò.

Ell s’ho va endur.

Combinacions binàries Particularitats dels pronoms reforçats (EM, ET, ES)

•Davant d’un altre pronom que no siga ho, hi adopten les formes me, te, se ( plenes). DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERB

me l’has donada porta-me-la

te la regale posa-te-les

se’m veu va beure-se-les

Particularitats dels pronoms LA i SE

•El pronom la no es pot apostrofar mai davant de hi.

- Has posat la rosa al gerro de l’entrada?

– No, ara la hi posaré.

•El pronom se tampoc no s’apostrofa mai davant d’us.

Ací al poble se us estima molt: tingueu-ho ben present, això.

Combinació després de pronom acabat en -s

•Cal escriure les formes reforçades (o les elidides), encara que els pronoms se situen darrere del verb:

deixa’ns-en → (NO deixa’ns-ne*) llig-los-el →(NO llig-los-lo*) emporteu-vos-els →(NO emporteu-vos-los*)

Els Nos Vos Los Us

Combinacions no admeses per la norma

En aquest cas, cal fer només una de les dues substitucions possibles:

Mai s’usa :

- hi hi Vam arribar d’hora a l’hotel. Hi vam arribar d’hora

Hi vam arribar a l’hotel

- ho hi Posa açò a l’armari. Posa-hi açò

Posa-ho a l’armari

hihihihihihihihi ihihihihihihi h h h h h hiiiiiiiiiiiiihihihihihihihihihihihihihihi h h h h h h h h h h h h h h h h hhihihihihihihihihihihihihihi h h h h h h h h h h h h h h h h h h hiii

hoho hihiho hihihihihihihihihihihihihihihohohohohohohohohohohohohoho hihihihihihihihihihihihihihihihohohohohohohohohohoho hihihihihihihihihihihihi

CCT CCL

CD CCL

Combinacions no admeses per la norma

Mai s’usa :

- ho en He tret açò de la nevera. N’he tret açò

Ho he tret de la nevera

- en en He dut pa del poble. N’he dut del poble

N’he dut pa.

hohohoho nnnnnnhohohohohohohohohohohohohohohohohohohoho e e e e e e e e e e e e e e e ennnnnnhohohohohohohohohohohohohohohohoho e e e e e ennnnnnnn

n enen eenenenenenenenenenenenenen e e e eenenenenenen e e e e e e

CD CCL

CD CCL

Dades de contacte


)


PRONOMS FEBLES. PRÀCTIQUES




Exercicis (blocs 1,2,3 i 4)

• Substituïu els complements per la combinació de pronoms que calga:

Exemple:

-Pep duia les taronges del poble.

-Pep les en duia.

CD CCL



?

6

Ara vosaltres…

1) Acosta’ns el telèfon.

2) M’ha comprat el pis.

3) Et prohibiran que fumes al bar.

4) Compra’ns maduixes.

5) Emporteu-vos el gos.

Ara vosaltres…

6) Blanca compra els mocadors a la tenda.

7) Elisa, emporta’t els xiquets a la plaça.

8) Mercè, dóna el llibre al mestre.

9) Ell va portar els caramels a les xiquetes.

10) Trau la clau de la motxilla.

Identificació i solució

Acosta’ns-el.

1) Acosta’ns el telèfon. CD

Me l’ha comprat.

2) M’ha comprat el pis. CD

3) Et prohibiran que fumes al bar. fumeCD

T’ho prohibiran.

Compra’ns-en.

4) Compra’ns maduixes. CD

5) Emporteu-vos el gos. el gososel gosCD

Emporteu-vos-el.

Blanca els hi compra.

6) Blanca compra els mocadors a la tenda. CD CCL

Identificació i solució

7) Elisa, emporta’t els xiquets a la plaça.

CD CCL

Elisa, emporta-te’ls-hi. Elisa, emporta te’ls hi.Elisa, emporta te’ls hi.

8) Mercè, dóna el llibre al mestre.

CD CI CDCDCD

Mercè, dóna-li’l. Mercè, dónaè,

9) Ell va portar els caramels a les xiquetes.

CD CI

Trau-la’n.

10) Trau la clau (de) la motxilla. CD CCL

CDCD

Ell els els va portar.

Identificació i solució Dades de contacte


( Edifici 5 F)

[email protected]



PRONOMS FEBLES



Índex

1. Introducció

1.1 Identificació del CD

2. Substitució CD 2.1. Determinat 2.2. Indeterminat 2.3. Demostratius neutres 2.4. Oració subordinada

3. Concordances

Què és el CD?

El complement directe és l’element que completa el significat del verb, quan aquest és transitiu: Necessita un llapis nou.

CD

Normalment no duu la preposició a.

He vist Maria. CD

Identificació de CD

El CD → si es pot substituir pels pronoms febles:

EL/LA/L’/EN/ES

Hem vist Maria → L’hem vista.

CD

Substitució del CD determinat

Se substitueix per les formes: (o formes reduïdes ‘l/’ls ,‘s, o elidides l’, s’ o plenes –lo/-los, se). Quan va introduït per:

§ un article definit § per un demostratiu § o si es tracta d’un nom propi

EL LA ELS LES Pro.reflexiu

ES

Exemples

He vist les teues companyes aquest matí. Les he vistes aquest matí.

He vist aquestes xiques que estudien amb tu aquest matí.

stes x Les he vistes aquest matí.

He vist Joana i Marta aquest matí. Les he vistes aquest matí.

Laia es llava.

Complement directe indeterminat

Se substitueix per la forma: EN (o formes reduïda ‘n, o elidida n’ o plena –ne) Quan el CD no porta article o va introduït per:

§ Un article indefinit § Un numeral § Un quantitatiu

Exemples

Menja pa! Menja’n!

Compra un meló, per favor. Compra’n un, per

favor.

He comprat mig quilo de cebes. N’he comprat

mig quilo.

papa CD

CD

ququilo deo CD

CD demostratius neutres (açò,això, allò)

Si el CD és un demostratiu neutre (açò, això, allò) Se substitueix pel pronom HO. Agafa això. Agafa-ho

Dóna’m allò. Dóna-m’ho

això CD

CD

CD ( Oració subordinada)

Si el CD és una oració subordinada substantiva (completiva o relativa de sentit neutre). Se substitueix per HO Digues el que saps. Digues-ho.

No puc creure que Marc no haja volgut venir. No puc creure-ho.

que s s que s CD

hajajahaja CD

Concordança dels pronoms febles de CD i dels participis

•Els participis solament poden concordar amb els pronoms febles de CD (el, la, els, les,en).

He vist el teu germà. L'he vist.

•La concordança és recomanable en nivells formals.

He vist la teua germana. L'he vista.

eu ger g CD

eua gegege CD

Concordança dels pronoms febles de CD i dels participis He vist les teues germanes. Les he vistes. He vist els teus germans. Els he vists/vistos. (o: Els he vist.) He vist moltes coses increïbles. N'he vistes moltes. (o: N'he vist moltes.)

ues gegeues ge CD

us ger g CD

CD

Dades de contacte


( Edifici 5 F)

[email protected]



PRONOMS FEBLES



Índex

1. Introducció

1.1 Identificació del CI

2. Substitució CI 3. Cal recordar que… 4. Distinció CI i CD

Què és el CI?

El complement indirecte completa el predicat indicant qui és el destinatari o bé qui rep el dany o profit de l’acció. Sempre va introduït per les preposicions a /per a

Escric una carta a la tia.

CD CI

Identificació de CI

El CI → si es pot substituir pel pronom feble: LI

Hem escrit a Marc → Li hem escrit.

CI

Complement indirecte (CI)

El CI es pot substituir per: (o formes reduïdes’ls ,’s o plenes –los, se)

LI ELS Pro.reflexiu

ES

Exemples

He dit la veritat al jutge. Li he dit la veritat.

He portat regals a les meues filles. Els he

portat regals.

Vull escriure una carta als meus germans Vull escriure’ls una carta.

Laia es llava la cara.

meues CI

al jutgege j ge CI

meus ger g CI

Cal recordar que…

Quan el CI no és cap persona, animal o cosa personificada sinó un DATIU INANIMAT, es pronominalitza con si fora un LOCATIU (complement circumstancial de lloc) . Donar-li valor (a una persona) Donar-hi valor (a una cosa)

Cal recordar que…

Cal evitar la confusió entre els pronoms de CD i els CI.

Els pronoms de CI no fan distinció entre el masculí i el femení (LI, ELS) en tots dos casos.

Són, doncs, incorrectes les substitucions pronominals següents:

Acosta la sal a Maria. →Acosta-la la sal.

→Acosta-li la sal.

Acosteu la sal a les vostres germanes.→Acosteu-les la sal.

→Acosteu-los la sal.

Quan tenim dubtes a l’hora de distingir un CI d’un CD al plural, un mitjà consisteix a suposar-lo en singulatr, si ja no hi és, i reemplaçar-lo per un pronom personal feble:

→Si aquest es troba ser li: C Indirecte

→Si aquest es troba ser el la l’o en: C Directe

Hem escrit a la Maria → Li hem escrit → CI

Hem vist a la Maria → L’hem vista → CD

Distinció CD i CI Dades de contacte


( Edifici 5 F)

[email protected]






Exercicis bloc 5

• Substituïu els complements pels pronoms que calga:

Exemple:

Dus tres bolígrafs.

Dus-ne tres.

CD



?

6

Ara… vosaltres!

1) El president convoca els ministres.

2) Cal repartir uns donatius.

3) M’has portat allò?

4) Espera els companys a fora.

5) Explica què has fet aquest matí.

El president convoca els ministres.

Solució

El president convoca els ministres. CD

Solució


El president els convoca.

Solució

CD



Cal repartir uns donatius.

Solució

CD



Cal repartir uns donatius. CD

Solució

CD



Cal repartir uns donatius.

Cal repartir-ne.

Solució

CD

CD

Explica què has fet aquest matí.

Solució


Solució

aq CD


Explica-ho.

Solució

aq CD


Explica-ho.

aq CD

Solució

Dóna una redacció al professor.


Explica-ho.

aq CD

Solució

Dóna una redacció al professor. CD CI


Explica-ho.

aq CD

Solució

Dóna una redacció al professor. CD CI

Dóna-li’n una.

M’has portat allò?

Solució


Solució

CD


Solució

CD

M’ho has portat?


Solució

CD

M’ho has portat?

Espera els companys a fora.


Solució

CD

M’ho has portat?

Espera els companys a fora. compmpmp CD


Solució

CD

M’ho has portat?

Espera els companys a fora. compmpmp CD

Espera’ls a fora.

DADES DE CONTACTE


( Edifici 5 F)

[email protected]



PRONOMS FEBLES



Índex

1.Subjecte indefinit

1.1 Definició

1.2 Substitució pel pronom NE

2.Complement predicatiu

2.1 Definició

2.2 Substitució pels pronons HI/NE

Què és un subjecte indefinit?

Aquell que no porta article o bé inclou un element quantificador, com ara l’article indefinit, un numeral o un quantitatiu.

Han arribat tres vaixells. N’han arribat tres.

Han arribat tants vaixells! N’han arribat tants!

Pronoms amb funció de subjecte indefinit

EN pot substituir un subjecte indefinit col·locat després d’un verb que indique esdeveniment (no acció):

Han eixit bolets. N’han eixit.

Ha arribat un vaixell. N’ha arribat un.

Què és un complement predicatiu?

§És l’adjectiu o substantiu que completa el verb i, simultàniament, el subjecte o el CD.

§Fa una funció anàloga a la de l’ATR., però acompanya un V no copulatiu.

Ella caminava tranquil·la.

Trobe el pastís dolç. ·

S V Pred.

V CD Pred.

Complement predicatiu (C.Pred.)

Generalment se substitueix per HI:

Joan sempre arriba esgotat Joan

sempre hi arriba.

Han deixat la porta oberta Hi han

deixat la porta.

Complement predicatiu (II) EXCEPCIÓ

Se substitueix per EN:

•Els predicatius que depenen de verbs com nomenar, elegir, fer (en el sentit de

designar, o d’apuntar-se a una entitat -o ideologia, activitat…).

•El pronominal dir-se.

Exemples

Lluïsa s’ha fet republicana. Lluïsa se

n’ha fet.

El nomenaran president. L’en nomenaran.

Em dic Joan, i el meu fill també se’n diu.

Complement predicatiu (III)

ATENCIÓ! • En els altres sentits de fer(-se) se segueix la regla general de substitució del predicatiu per HI:

Amb el pas del temps, aquest vi es farà bo.

Amb el pas del temps, aquest vi s’hi farà.

Dades de contacte



PRONOMS FEBLES. Funcions



Índex

1. L’atribut

1.1 Definició

2. Classes 2.1 Substitució de l’atribut definit. 2.2 Substitució de l’atribut indefinit 2.3 Substitució de l’atribut partitiu

Què és l’atribut ?

§Part de l’oració que atribueix alguna qualitat, estat o aparença al subjecte. § Sol col·locar-se darrere del verb copulatiu (ser, estar i semblar). § Concorda en gènere i nombre amb el S de l’O i amb el V, en nombre i persona. Maria i Lluïsa són valencianes.

S Atrib.

Atribut definit

Se substitueix pels pronoms de 3a persona: Quan va introduït per:

§ Un article definit Marc és el teu professor? Si, Marc l’és

EL LA ELS LES

Atribut definit

§ Per un demostratiu o possessiu

Però era la teua amiga o no l’era?

§ O si es tracta d’un nom propi Aquell d’allà, és Joan o no l’és?

Atribut indefinit

Se substitueix pel pronom HO: §Quan no porta article.

Vosté és aficionat a la filatèlia o no ho és?

§Quan va introduït per un article indefinit.

Ell diu que Dalí és un gran pintor, però jo crec que no ho és.

Atribut indefinit

§ Quan van introduïts per una preposició i equivalen a un CPN.

Joan és de València o no ho és?

Aquesta cervesa és sense alcohol, però compte, que aquella no ho és.

Atribut partitiu

Se substitueix per EN : •Introduït per la preposició de

•Només apareixen en construccions ponderatives.

Si n’és, d’interessant, aquest llibre!

Dades de contacte



PRONOMS FEBLES.PRÀCTIQUES



Exercicis( blocs 6 i 7)

• Substituïu els complements pels pronoms que calga:

Exemple:

1) Passen dos cotxes. ___ passen dos.

Passen dos cotxes. En passen dos.

Num. NumNum. (subj. indef.)


?

6

Ara vosaltres…

1) Quantes caixes queden? Solament __ queden

tres.

2) Ha passat un tren.__ ha passat un.

3) Aquelles d’allà, són les teues germanes o no

____són?

Ara vosaltres…

4) Els melons són bons. Els melons ___ són.

5) Pareix contenta. ___ pareix, veritat?

6) Es creu intel·ligent, sempre s’ __ ha cregut.

7) Blanca és d’Alzira o no ___ és?

8) Si ___estem, de tipes!

Ara vosaltres…

9) Dèbora acabà contenta. Dèbora ____ acabà.

10)Jo em dic Josep. Vaja jo també me___ dic.

11)Ja t’has fet soci del club? No, però me__ faré

l’any que ve.

12)La roba s’ha fet roja. La roba s’__ha fet.

Solució

1) Quantes caixes queden? Solament __ queden tres.

2) Ha passat un tren.__ ha passat un.

3) Aquelles d’allà, són les teues germanes o no

____són?

quantitatiu (subj. indef.)

tren num. (subj. indef.)

VC Atribut def.

en

N’

les

Solució

4) Els melons són bons. Els melons ___ són.

5) Pareix contenta. ___ pareix, veritat?

6) Es creu intel·ligent, sempre s’ __ ha cregut.

7) Blanca és (d’)Alzira o no ___ és?

8) Si ___estem, de tipes!

VC atribut indef.

VC atribut indef.

VC atribut

Atribut

ip Atribut

ho

Ho

ho

ho

n’

Solució

9) Dèbora acabà contenta. Dèbora ____ acabà.

10)Jo em dic Josep. Vaja jo també me___ dic.

11)Ja t’has fet soci del club? No, però me__ faré

l’any que ve.

12)La roba s’ha fet roja. La roba s’__ha fet

Pred.

p Pred.

Pred.

Pred.

hi

‘n

‘n

hi

Dades de contacte



PRONOMS FEBLES



Índex

1.Complement de règim verbal (CRV) 1.2 Substitució (EN/HI) 2.Complement del nom (CN) 2.1 Substitució (EN/HI) 3.Complement de l’adjectiu (C.Adj) 3.1 Substitució(EN/HI)

Què és el CRV?

És un complement verbal que es caracteritza per presentar la forma d'un sintagma preposicional, o d’una oració subordinada substantiva, encapçalada per la conjunció que. Confiar en la victòria.

Adonar-se de les raons.

Adonar-se que les coses no van bé.

CRV. Substitució

Substitució: •Introduïts per la preposició de

Et recordes encara d’aquelles vacances?

Te’n recordes encara?

• per qualsevol altra preposició

Va insistir en la seua petició. Hi va insistir.

ióióióióióióióió

EN

HI

CRV

La substitució pronominal del CRV es fa independentment del canvi (davant infinitiu) i la caiguda (davant la conjunció que) que poden sofrir les preposicions que els introdueixen:

Complement del règim verbal

a) Caiguda davant la conjunció que.

Va insistir que li tornaren els diners. Hi va

insistir. (Va insistir [en] que li tornaren els diners.)

b) del canvi davant d’infinitiu.

Pensa d’enviar les cartes! Pensa-hi!

(Pensa en l’enviament de les cartes!

Complement de règim verbal

El pronom HI pot substituir (parcialment) CRV introduïts per una locució preposicional seguida de la preposició de.

N’hi ha prou que els uns voten a favor d’un projecte

perquè els altres hi voten en contra de.

Atenció! La locució preposicional amb què s’introdueix la part omesa ha de quedar explícita, ja que no és substituïda pel pronom.

dededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededede

Què és el complement del nom (CN) i de l’adjectiu (C.Adj).

•Són sintagmes preposicionals inclosos dins d’un CD, un subjecte posposat al verb o un atribut.

•No es refereixen al V.

Complement del nom (CN)

Substitució:

•Quan va introduït per de

Conec l’autor d’aquest llibre. En conec l’autor.

Va morir el conductor de l’autobús. En va morir el conductor.

EN

Complement de l’adjectiu. Substitució

Substitució:

•Quan va introduït per de

El saló és ple de gent. El saló n’és ple.

§Quan no és introduït per de

Joana és propensa a mentir Joana hi és propensa

EN

HI

Dades de contacte







Exercicis Bloc 8

• Substituïu els complements per la combinació de pronoms que calga:

Exemple:

-Conec l’autor d’aquest llibre.

En conec l’autor.

CN

aqd’d’d’d’d’d’d’aqaqaqaqaqaqaq



?

6

Ara vosaltres…

1) Ell dubtava de la seua capacitat de gestió.

2) El rector es complau a invitar-vos a la

inauguració del curs.

3) Sóc membre de l’Associació de Veïns del

Cabanyal.

4) Està molt orgullós del seu fill.

Ara vosaltres….

5) Estic d’acord que ho fem.

6) Es va acostumar a menjar verdures.

7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però

tu ___ estàs en contra.

Ara vosaltres… identificació

1) Ell dubtava de la seua capacitat de gestió.

2) El rector es complau a invitar-vos a la inauguració

del curs. (El rector es complau en la invitació...)

3) Sóc membre de l’Associació de Veïns del Cabanyal.

4) Està molt orgullós del seu fill.

CRV

la in la inCRV

CN

C. Adj.

dededededededede

dededededededededededededede

l dededededededel l l l l l l

auauauauauauau ina inininininininininin

cocomplau complau enenenenenenenCRCRCRCRCR

enenenenenenenenenenCR

enenenenenenenenenenenenenenenenenenCRCRCRCRCRCR

enenenenen


5) Estic d’acord (de) que ho fem.

6) Es va acostumar a menjar verdures.

7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però tu

___ estas en contra (de).

CRV

CRV

Loc. prep. CRV

(d(d (d(d(d(d(d(d(d(d(de) (d(d(d(d(d(d(de)e)e)e)e)e)(d(d(d(d(de)e)e)e)e)e)e)

(d(d(d(d(d .(d(d(d(d(d(d(d(d(d(d(d(de)e)(de)e)e)e)e)e)e)(d(d(d(d(d(d(de)e)e)e)e)e)e)(d(d(d(d(de)e)e)e)e)e)e)

Ara vosaltres… Solució

1) Ell en dubtava.

2) El rector s’hi complau.

3) En sóc membre.

4) N’està molt orgullós.

Ara vosaltres… Solució

5) Hi estic d’acord.

6) S’hi va acostumar.

7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però tu

hi estas en contra.

Dades de contacte



PRONOMS FEBLES



Índex

1. Complement circumstancial

2. Definició

3. Classes

4. Substitució

Complement circumstancial (CC)

Indiquen una circumstància de l’acció verbal.

– Espacial (Lloc)

– Temporal (Temps)

– Modal (manera)

– Companyia

– Instrument

– Causa

Normalment es col·loquen

al final de la frase

però també al

principi d’aquesta.

de 13

CC de lloc, companyia i instrument

SUBSTITUCIÓ:

De +

Vinc de la Facultat. En vinc.

Qualsevol altra preposició +

Vaig a la platja. Hi vaig.

Lloc

Companyia

Instrument

EN

+ Lloc

Companyia

Instrument

HI

Locucions

SUBSTITUCIÓ DE LOCUCIONS:

Només substitueix parcialment el complement quan forma part de locucions, com: a sobre de, (al) damunt de, a sota de, (al) davant de, (al) darrere de, (al) voltant de, (a) prop de i similars (també en altres com a favor de, en contra de).

HI

Locucions

Neteja la taula i no hi deixes res al damunt de.

(o siga: i no deixes res al damunt de la taula)

Atenció! La locució amb què s’introdueix la part omesa ha de quedar explícita,ja que no és substituïda pel pronom.


dedededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededededede

CC de manera i temps

SUBSTITUCIÓ:

Totes les +

preposicións

Vaig deixar la porta de bat a bat. Vaig

deixar-hi la porta.

Ens vam alçar de bon matí. Ens hi vam

alçar.

Manera

Temps HI

Página 8 de 13

CC de causa

SUBSTITUCIÓ:

•

El meu germà està molt preocupat últimament per qüestions econòmiques.

El meu germà n’està molt preocupat últimament.

DE

PER + Causa EN

Dades de contacte





Exercicis bloc 9

•Substituïu els complements circumstancials pels pronoms que calga:

Exemple:

-Visc a València. ___ visc des de fa dos anys.

CCL

_____Hi


?

6

Ara vosaltres…

1) Véns amb autobús? Sí____vinc.

2) Si vas a comprar, telefona’m i quedarem, que

jo visc a prop de la tenda. Tu també _____vius

a prop?

3) M’alegre molt de saber que has aprovat

l’examen. _____ alegre sincerament.

4) Véns del banc? Sí ara ____ vinc.

Ara vosaltres…

5) Quan vas al poble? Demà ____ aniré.

6) Viatja amb els amics, sempre ___ viatja.

7) L’home camina de costat. ___ camina.

8) Porta el llibre allà. Porta___ el llibre.


1) Véns amb autobús. Sí____vinc.

2) Si vas a comprar, telefona’m i quedarem, que jo visc

molt a prop de la tenda. Tu també ____vius a prop?

3) M’alegre molt de saber que has aprovat l’examen.

_______alegre sincerament.

4) Véns del banc? Sí, ara ___ vinc.

lelefolefoCCI

CCL

er que h

amament.

q

ament.CCC

la teCCL

_ _viu ____vhi

__ le_______aleMe n’

__ vi___ vien

__ vinc____vinchi


5) Quan vas al poble? Demà ____ aniré.

6) Viatja amb els amics, sempre ___ viatja.

7) L’home camina de costat. ___ camina.

8) Porta el llibre allà. Porta___ el llibre.

DeDeDes al pob p pCCL

CCComp

CCM

CCL

___ an ____ anhi

_ via ___ vhi

__ ca___ caHi

a_a___ el -hi

Dades de contacte


( Edifici 5 F)

[email protected]



PRONOMS FEBLES



Índex

1. Verb haver-hi

2. Exemples

Verb haver-hi

•El verb haver-hi indica existència.

•Porta el pronom hi incorporat en totes les

formes de la seua flexió (llevat del participi, que

no accepta mai pronoms febles).

•Només es pot conjugar en 3a persona del singular.

Verb haver-hi. Exemples

Hi ha cap taula lliure?

No hi havia pa, així que vaig eixir a comprar-ne.

(INCORRECTE : No havia * pa...)


Hi hagué molts convidats a la festa?

Hi va haver molts convidats a la festa?

Va haver-hi molts convidats a la festa? ( INCORRECTE : Hagué/Hagueren * molts convidats...?

Va/Van haver * molts convidats...?)


Ha dit la televisió que demà hi haurà tronades a les comarques centrals.

(INCORRECTE : ...que demà haurà/hauran * tronades...) Si la gent fóra més prudent, no hi hauria tants accidents de trànsit.

(INCORRECTE : ...no hauria/haurien * tants accidents...)


Havent-hi tanta fam al món, no entenc com es poden gastar els diners en míssils i porqueries d’eixes.

(INCORRECTE : Havent * tanta fam...) En haver-hi tanta gent fumant, l’ambient es fa irrespirable.

(INCORRECTE : En haver / hi haure * tanta gent fumant...)

Dades de contacte

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics

Débora Escrivà



Objectius de la unitat

•Introducció dels conceptes bàsics relacionats amb els pronoms relatius:

1-Pronom relatiu

2-Oració principal

3-Oració subordinada

4-Oració de relatiu

4.1-Antecedent

Una situació quotidiana...

Daniel t’ha donat un telèfon que em fa falta. On l’has apuntat?

Ah, pare! El número de telèfon que busques no es troba en la llibreta....

La llibreta que tenies al despatx s’ha acabat. Jo no tenia paper i l’he apuntat, ací, a l’avantbraç..

D’acord.

El número que tinc apuntat és un mòbil. És el 6... 6... 6... 5... 7... 6... 4... 3... 9...

Moltes gràcies fill.

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics (I)

Pronom relatiu

Partícula que serveix d’enllaç i fa una funció connectiva entre dues oracions: l’oració subordinada i l’oració principal.

Daniel t’ha donat un telèfon (que em fa falta.)

pronom relatiu

oració principal oració subordinada

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics (II)

Oració principal

Proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada que va introduïda per un pronom relatiu.

[Daniel t’ha donat un telèfon ] (que em fa falta.)

oració prinicipal oració subordinada

pronom relatiu

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics (III)

Oració subordinada

Construcció expansiva d'un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents.

[ Daniel t’ha donat un telèfon] (que em fa falta).

pronom relatiu

oració principal oració subordinada

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics (IV)

Oració de relatiu Proposició subordinada introduïda per un pronom relatiu. Veiem un exemple:

Daniel t’ha donat un telèfon (que em fa falta.)

Antecedent

Element que normalment apareix anteriorment en el context. Veiem l’exemple anterior: Daniel t’ha donat un telèfon (que em fa falta.)

antecedent

Resum dels continguts

1-Els pronoms relatius enllacen dues oracions: l’oració subordinada i l’oració principal.

2-Substitueixen en l’oració introduïda pel relatiu un element de l’altra oració: l’antecedent.

Bibliografia i recursos

1-Material aula i CAV

Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005



Fitxes CAV (codi MS 13/001, MS 13/002, MS 13/003)

2-Material en línia

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica de València) http://www.upv.es/apnl (Formació, apartat de Recursos )

Unitats de teleformació

Apartat de Recursos, Pronoms relatius (1-10)

PRONOMS RELATIUS


Gràcies per la vostra atenció!

PRONOMS RELATIUS


Débora Escrivà

UPV

PRONOMS RELATIUS


Débora Escrivà

UPV

PRONOMS RELATIUS


Débora Escrivà

UPV

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius pràctiques relacionades amb els conceptes bàsics

Débora Escrivà



Objectius de la unitat

•Pràctiques de reconeixement dels conceptes bàsics relacionats amb els pronoms relatius

Una situació quotidiana...

Daniel t’ha donat un telèfon que em fa falta. On l’has apuntat?

Ah, pare! El número de telèfon que busques no es troba en la llibreta....

La llibreta que tenies al despatx s’ha acabat. Jo no tenia paper i l’he apuntat, ací, a l’avantbraç..

D’acord.

El número que tinc apuntat és un mòbil. És el 6... 6... 6... 5... 7... 6... 4... 3... 9...

Moltes gràcies fill.

Una situació quotidiana: pràctiques (I)

Fixeu-vos en les frases que apareixien en la tira còmica i destrieu els conceptes que acabem d’introduir. A-El número de telèfon que busques no es troba en la llibreta. El número de telèfon (que busques) no es troba en la llibreta.

oració principal oració principal antecedent pronom relatiu-oració de relatiu

Una situació quotidiana: pràctiques (II)

B-La llibreta que tenies al despatx s’ha acabat.

La llibreta (que tenies al despatx) s’ha acabat.

oració oració

principal principal

antecedent

relatiu-oració de relatiu

Una situació quotidiana: pràctiques (III)

C-El número que tinc apuntat és un mòbil.

El número (que tinc apuntat) és un mòbil.

oració oració

principal principal

antecedent

relatiu-oració de relatiu

Resum dels continguts

1-Els pronoms relatius enllacen dues oracions: l’oració subordinada i l’oració principal.

2-Substitueixen en l’oració introduïda pel relatiu un element de l’altra oració: l’antecedent.

Bibliografia i recursos

1-Material aula i CAV

Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005



Fitxes CAV (codi MS 13/001, MS 13/002, MS 13/003)

2-Material en línia

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica de València) http://www.upv.es/apnl (Formació, apartat de Recursos )

Unitats de teleformació

Apartat de Recursos, Pronoms relatius (1-10)

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius pràctiques relacionades amb els conceptes bàsics

Gràcies per la vostra atenció!

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes

bàsics

Débora Escrivà

UPV

PRONOMS RELATIUS


bàsics

Débora Escrivà

UPV

PRONOMS RELATIUS


bàsics

Débora Escrivà

UPV

Página 1 de (Poner aquí el 13

EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (I)





Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu àton que

1. Morfologia

2. Funcions

3. El pronom relatiu àton que i les oracions explicatives


Pàgina 2 de 13

UN CORREU ELECTRÒNIC…

Pàgina 3 de 12 Pàgina 4 de 12

1. PRONOM RELATIU ÀTON QUE

ØS’usa amb molta freqüència.

ØApareix en oracions relatives adjectives especificatives o explicatives.

ØL’antecedent sempre es refereix a persones o

coses.

ØÉs invariable i no admet article anteposat.

ØCom que és àton, mai no porta accent.

Pàgina 5 de 12

2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (...1)

ØSubjecte (S)

La dona (que vingué ahir) és una cosina de ma mare.

S

ØComplement directe (CD)

He perdut el llibre (que tenia al calaix). CD

Pàgina 6 de 13

2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (...2)

ØComplement circumstancial de temps (CTT)

El dia (que (o: en què)* vingues) farem un pastís.

CTT

Demà / A la vesprada...

*Cal recordar que sols en aquesta funció es pot optar també per l’ús del relatiu tònic què precedit de preposició.

Pàgina 7 de 13

3. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LES ORACIONS EXPLICATIVES (...1)

ØEn les oracions explicatives...

a) el pronom relatiu àton que va entre comes;

b) es pot substituir pel pronom relatiu variable: el

qual, la qual, els quals i les quals;

c) no es restringeix l’abast del substantiu;

d) es limita a indicar una propietat o

característica.


Veiem l’exemple:

Els estudiants, que van d’excursió,* duen gorra o barret.

*Oració subordinada adjectiva explicativa: tots els estudiants

Els estudiants, els quals van d’excursió, * duen gorra o barret.

* Substitució del pronom relatiu àton que pel pronom relatiu variable.

Pàgina 8 de 13


ØDesfer ambigüitats

Llegiu aquest exemple...

El pressupost d’aquesta proposta, que desconeixem completament, sembla que serà elevat.

NAquesta oració és ambigua: desconeixem la proposta

o desconeixem el pressupost de la proposta? Com podem desfer-la?



En contextos en què l’ús del pronom relatiu àton genere ambigüitat a l’hora d’identificar l’antecedent d’aquest, se sol substituir que pel relatiu variable.

El pressupost d’aquesta proposta, el qual desconeixem completament, sembla que serà elevat

•Es desfà l’ambigüitat: desconeixem el pressupost<

§El pressupost d’aquesta proposta, la qual desconeixem completament, sembla que serà elevat

• Es desfà l’ambigüitat: desconeixem la proposta <

RESUM DE LA UNITAT

1. El pronom relatiu àton presenta una forma invariable i àtona.

2. No du mai accent.

3. Fa funcions de subjecte, complement directe i circumstancial de temps.

4. S’usa en oracions relatives adjectives especificatives

5. En les oracions relatives adjectives explicatives es pot substituir pel relatiu variable.











Pàgina 12 de 13



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 13 de 13


EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (II)





Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu àton que

1. El pronom relatiu àton que i la conjunció que

2. El pronom relatiu àton que i l’article determinat


Pàgina 2 de 12)


Pàgina 3 de 12

Pàgina 4 de 12

1. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LA CONJUNCIÓ QUE (...1)

ØLa conjunció que no fa referència a cap antecedent,

ni explícit ni implícit:

Confiava que poguéreu venir tots...

ØL’estructura de l’oració en què apareix la conjunció que presenta aquesta estructura: verb + que + verb.

M’alegre que us agradara tantíssim escoltar...

V +que+ V

Página 5 de 12


Ø Funcions de la conjunció que

La conjunció que introdueix proposicions subordinades (inserides) substantives completives amb les funcions sintàctiques següents:

a) No m’agrada gens que vingues tan tard. (Subjecte)

b) Sembla que han començat les obres del metro. (Atribut)

c) He llegit que la dieta mediterrània proporciona moltes proteïnes. (CD)

d) Sempre pensa que ho pot fer millor. (CRV)

e) Guanyar el premi va ser la demostració que hi havia maganxa. (CN)

f) Estava segur que comprendrien els motius de la discussió. (C.Adj.)

Pàgina 6 de 12


Com podem comprovar que el mot que té valor de conjunció i no pas de relatiu?

En substituir que per el qual...

a) dóna lloc a oracions absurdes;

b) aquest fet indica que ací que té valor de conjunció i no pas de relatiu:

No m’agrada gens el qual* vingues tan tard. (Subj.)

Sembla el qual* han començat les obres del metro. (Atr.)

*Fixem-nos que no trobem cap antecedent representat per un substantiu o un sintagma nominal, sinó un verb o un sintagma verbal.

Pàgina 7 de 12

2. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I L’ARTICLE DETERMINAT (...1)

Ø El relatiu àton que només es pot usar precedit d’article quan equival a AQUELL que o ALLÒ que, però mai quan equival a EL QUAL: a) Amb quin vestit aniràs a la festa? Amb el roig o amb el que (=

aquell que) et vas posar anit?

b) Les cadires que t’has comprat tu són de roure i les que (= aquelles que) m’he comprat jo són de noguera.

c) Els que (= aquells que) t’hagen dit això menteixen.

d) La que (= aquella que) vulga més café, que ho diga.

e) El que (= allò que) pretenia amb la seua actitud era emprenyar-nos.

f) No estic d’acord amb el que (= això que) acabes de dir.

g) Voleu que us ensenye el que (= açò que) tinc ací dins?

Pàgina 8 de 12

2. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I L’ARTICLE DETERMINAT (...2)

Ø Combinacions incorrectes...

a) article determinat+ que (el que, la que, els que, les que) + preposició feble (a, amb, de, en, per);

b) funcions preposicionals: lloc, temps, companyia, instrument...

c) Exemples incorrectes: • La faena a la que* (= a la qual) et refereixes està

molt avançada.

• CAL DIR: la faena a què et refereixes o la faena a la qual et refereixes)

Pàgina 9 de 12

5. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I L’ARTICLE DETERMINAT ( i 3)

Ø Més exemples incorrectes:

• Els mobles pels que* (= pels quals) has pagat tants diners no m’agraden.

CAL DIR: els mobles per què has pagat tants diners o els mobles pels quals has pagat tants diners)

• La tenda en la que* (= en la qual) treballa la teua germana ofereix unes rebaixes molt interessants. CAL DIR: la tenda en què treballa, la tenda en la qual treballa o la tenda on treballa.

• El xic amb el que* (= amb el qual) ix és de Pego. CAL DIR: el xic amb qui ix o amb el qual ix.

RESUM DE LA UNITAT

1. La conjunció que no es pot substituir mai pel relatiu variable.

2. La conjunció que no du mai accent.

3. La conjunció que no té mai un antecedent ni explícit ni implícit.

4. L’article determinat s’usa amb el pronom relatiu àton que quan equival a AQUELL QUE/ALLÒ QUE.

5. La combinació article determinat+ que (el que, la que, els que, les que) + preposició feble (a, amb, de, en, per) és incorrecta.

Página 10 de (Poner aquí

el total de diapositivas)


1.Material aula i CAV








Página 11 de (Poner aquí

el total de diapositivas)



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 12 de

de (Poner aquí el

PRONOM RELATIU ÀTON QUE PRÀCTIQUES



Pàgina 2 de 12

PRÀCTIQUES DE PRONOMS RELATIUS: OBJECTIU

ØReconéixer...

a) l’oració principal

b) l’oració subordinada

c) l’antecedent

d) les formes

e) quan el mot que funciona com a...

f.1) pronom relatiu àton

f.2) conjunció

g) les funcions

Pàgina 3 de 12)


?

6

Página 4 de 12

PRÀCTIQUES

a) Volem que ens acompanyeu al ball.

b) Els aspirants que estaven preparats superaren les

proves.

c) M’agrada que em proposes açò.

d) La seua cap, que era d’Anglaterra, va tornar a

València.

e) Pensa que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu.

f) He trobat l’arracada que havia perdut Pàgina 5 de 12

2. SOLUCIONS...

a) Volem (que ens acompanyeu al ball).

v CD

Ø Estructura de l’oracióàV+ que +V Ø Que amb valor de conjunció que introdueix

l’objecte directe: “...que ens acompanyeu al ball.” Ø També podíem haver dit: “Volem això” = “...que ens acompanyeu al

ball.” Ø És una oració completiva d’objecte directe.

Pàgina 6 de 12

SOLUCIONS

b) Els aspirants (que estaven preparats) superaren les proves. Oració subordinada

Antecedent Pronom relatiu àton que substitueix un adjectiu:“...forts...”

Oració principal Oració principal

ØOració subordinada adjectiva especificativa introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció de

subjecte.

SOLUCIONS…

c) M’agrada que em proposes açò.

Verb Subjecte

Ø Estructura de l’oracióàV+ que +V Ø Que amb valor de conjunció que introdueix el

subjecte: “..que em proposes açò.” Ø També podíem haver dit: “M’agrada la teua proposició.” = “...que em

proposes açò.” Ø És una oració completiva de subjecte.


SOLUCIONS

d) La seua cap (,que era d’Anglaterra,) vivia a València . Oració subordinada

Antecedent Pronom relatiu àton que substitueix un adjectiu:“...anglesa...”

Oració principal Oració principal

ØOració subordinada adjectiva explicativa introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció de

subjecte.

Página 9 de 12

2. SOLUCIONS...

e) Pensa (que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu).

v CRV Ø Estructura de l’oracióàV+ que +V Ø Que amb valor de conjunció que introdueix el complement de règim

verbal: “...que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu.” Ø També podíem haver dit:

“Pensa en l’organització d’un viatge per a l’estiu.” = “...que ha

d’organitzar un viatge per a l’estiu.” “Pensa a organitzar un viatge per a l’estiu.” = “...que ha d’organitzar

un viatge per a l’estiu.” Ø És una oració completiva de complement de règim verbal.

Pàgina 10 de 12

SOLUCIONS

d) He trobat l’arracada (que havia perdut). Oració subordinada

Antecedent Pronom relatiu àton que substitueix un adjectiu:“...perduda...”

Oració principal

ØOració subordinada adjectiva especificativa introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció d’objecte

directe.







Pàgina 11 de 12



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 12 de 12

EL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ





Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu tònic què

1. Morfologia

2. Funcions

3. Usos incorrectes de l’article amb el pronom relatiu tònic què


Pàgina 2 de 11


Pàgina 3 de 11

Pàgina 4 de 11

1. PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (...1)

Fixem-nos en les oracions del correu anterior...

L’assumpte (de què us vull parlar) és molt interessant.

Oració subordinada

Antecedent referit a coses

Oració principal: L’assumpte és molt interessant.

La xarrada (en què coneixerem les noves aplicacions del correu Oració subordinada

Antecedent referit a coses

electrònic ) és demà.

Oració principal: La xarrada és demà. Pàgina 5 de 11

1. PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (i 2)

ØÉs invariable i s’escriu sempre amb accent gràfic obert.

ØL’antecedent es refereix sempre a coses.

ØS’usa sempre darrere de preposició feble: a, amb, de, en, per.

ØPodem substituir-lo pel pronom relatiu variable: el qual, la qual, els quals i les quals. Veiem els exemples anteriors:

L’assumpte de què (o: del qual) us vull parlar és molt interessant.

La xarrada en què (o: en la qual) coneixerem les noves aplicacions del correu és demà.

ØS’usa en oracions de relatiu adjectives darrere de preposició.

Pàgina 6 de 11

2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (...2)

ØLes funcions sintàctiques que pot fer són:

a) Funcions preposicionals

Ex. L’assumpte de què (o: del qual) us vull parlar és molt interessant.

b) Funcions circumstancials

Ex. La xarrada en què (o: en la qual) coneixerem les noves aplicacions del correu és demà.

3. USOS INCORRECTES AMB EL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (...1)

Ø En les funcions preposicionals, no és correcte emprar l’article davant del pronom relatiu tònic què.

ÉS INCORRECTE DIR

L’assumpte al què*/ al que* et refereixes és molt complex.

CAL DIR

L’assumpte a què / al qual et refereixes és molt complex.

Pàgina 7 de 11

3. USOS INCORRECTES AMB EL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (i 2)

ØEn les funcions circumstancials, no és correcte emprar l’article davant del pronom relatiu tònic què.

ÉS INCORRECTE DIR

La festa en la què* / en la que* et vaig conéixer fou inoblidable.

CAL DIR

La festa en què / en la qual et vaig conéixer fou inoblidable.

Página 8 de 11

RESUM DE LA UNITAT

1. El pronom relatiu què presenta una forma invariable i tònica.

2. Va precedit de les preposicions febles: a, amb, de, en i per.

3. Sempre du accent gràfic obert.

4. L’antecedent sempre es refereix a coses.

5. Fa funcions preposicionals i circumstancials.

6. El pronom relatiu que es pot substituir pel pronom relatiu variable: el qual, la qual, els quals i les quals

7. En les funcions circumstancials i preposicionals, no és correcte emprar l’article davant del pronom relatiu tònic què.

Pàgina 9 de 11










Pàgina 10 de 11



(Edifici 5 F)

[email protected]



PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ PRÀCTIQUES




Pàgina 2 de 12

PRÀCTIQUES DE PRONOMS RELATIUS: OBJECTIU

ØReconéixer...

a) l’oració principal

b) l’oració subordinada

c) l’antecedent

d) la forma correcta

g) les funcions

h) les errades més usuals

Pàgina 3 de 12


?

6 Página 4 de 12

PRÀCTIQUES

1. La situació (en la que / en què / que) __________ es troba l’associació és

immillorable.

2. Els comerciants desconeixen les mesures (a les que / a què / que) __________

s’han d’acollir per a véncer la crisi.

3. El Penyagolosa és un massís (pel que / per què / que ) __________ molta gent

fa senderisme.

4. Aquesta és la causa (de què / de què en / de la que en) __________ provenen

tots aquests efectes.

5. La pintura (amb la que / amb què / que) __________han decorat el pis és molt

bona.

6. La situació (en què / en la que / que) __________ es trobava el govern era

bastant compromesa.

Pàgina 5 de 12

2. SOLUCIONS...

1. La situació en què es troba l’associació és

immillorable.

a) L’oració principal: La situació és immillorable.

b) L’oració subordinada: “...en què es troba l’associació...”.

c) L’antecedent: La situació.

d) La forma correcta: en què (o: en la qual). g) Funció circumstancial.

h) Les errades més usuals: en la que* / en la què* / que*/què*.

Pàgina 6 de 12

SOLUCIONS

2. Els comerciants desconeixen les mesures a què s’han d’acollir per a véncer la crisi.

a) L’oració principal: Els comerciants desconeixen les mesures.

b) L’oració subordinada: “...a què s’han d’acollir per a véncer la crisi.”

c) L’antecedent: “...les mesures...”

d) La forma correcta: a què (o: a les quals).

g) Funció preposicional.

h) Les errades més usuals: a les que* / a les què* / que* / què*.

SOLUCIONS…

3. El Penyagolosa és un massís per què molta gent

fa senderisme.

a) L’oració principal: El Penyagolosa és un massís.

b) L’oració subordinada: “...per què molta gent fa senderisme.”

c) L’antecedent: “...un massís...”

d) La forma correcta: per què (o: pel qual) g) Funció circumstancial.

h) Les errades més usuals: pel que* / pel què / que* què*.

Pàgina 7 de 12

Pàgina 8 de 12

SOLUCIONS

4. Aquesta és la causa de què provenen tots aquests

efectes.

a) L’oració principal: Aquesta és la causa.

b) L’oració subordinada: “...de què provenen tots aquests efectes..”

c) L’antecedent: “...la causa...”

d) La forma correcta: de què (o: de la qual) g) Funció preposicional.

h) Les errades més usuals: de què en* / de la que en* / de la qual en* /què*.

Página 9 de 12

2. SOLUCIONS...

5. La pintura amb què han decorat el pis és molt

bona.

a) L’oració principal: La pintura és molt bona.

b) L’oració subordinada: “... amb què han decorat el pis..”.

c) L’antecedent: “La pintura...”.

d) La forma correcta: amb què (o: amb la qual). g) Funció circumstancial de lloc figurat.

h) Les errades més usuals: amb la que* / amb la què* / que* /què*.

Pàgina 10 de 12

SOLUCIONS

6. La situació en què es trobava el govern era bastant

compromesa.

a) L’oració principal: La situació era bastant compromesa.

b) L’oració subordinada: “...en què es trobava el govern..”

c) L’antecedent: “La situació ”

d) La forma correcta: en què (o: en la qual) g) Funció circumstancial.

h) Les errades més usuals: en la què* / en la que* / que* /què*.










Pàgina 11 de 12



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 12 de 12

LA CONJUNCIÓ DE SUBORDINACIÓ CAUSAL I FINAL PERQUÈ





Reflexió sobre l’ús de la conjunció perquè

1. Funcions de la conjunció perquè

1.1 Funció causal

1.2 Funció final

2. Distinció entre els usos de: perquè, per què i per a què




Pàgina 2 de 15

UNA NOTA…


1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ PERQUÈ 1.1 FUNCIÓ CAUSAL

Fixem-nos en aquesta oració de la nota anterior...

Em pose en contacte amb tu perquè tinc els llibres que necessites.

Oració subordinada causal

Introduïda per perquè

Oració principal

ØOració subordinada: assenyala el motiu o la causa d’allò que s’indica en l’oració principal.

ØMode del verb: ha d’aparéixer en indicatiu: “...tinc...”.

ØErrades més usuals: *perqué / *per què.

Em pose en contacte amb tu perquè tinc els llibres que necessites.

Pàgina 5 de 15

1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ PERQUÈ 1.1 FUNCIÓ FINAL

Fixem-nos en aquesta altra oració de la nota anterior...

Els tens al meu despatx perquè els tingues a mà.

Oració subordinada final

Introduïda per perquè

Oració principal

ØOració subordinada: assenyala la finalitat o l’objectiu d’allò que s’indica en l’oració principal.

ØMode del verb: ha d’aparéixer en subjuntiu: “...tingues...”.

ØErrades més usuals: *per a què /*per a qué /*perqué.

Els tens al meu despatx perquè els tingues a má.

Pàgina 6 de 15

2. DISTINCIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ I PER A QUÈ (1)

ØCom hem vist en les oracions anteriors, perquè és una conjunció, tant causal (a) com final (b):

Em pose en contacte amb tu perquè tinc els llibres que necessites. (a)

Els tens al meu despatx perquè els tingues a mà. (b)


ØContinuant amb les oracions de la nota, analitzem el primer ús de la combinació per què...

Aquests són els llibres per què em vas preguntar ahir.

Antecedent

Oració subordinada de relatiu

Oració principal

Ø Substantiu (o: antecedent) + per (preposició) + què (relatiu tònic)

Equival a PEL QUAL i flexió, d’acord amb el gènere i el nombre de l’antecedent: ...els llibres pels quals.

Página 7 de 15

Aquests són els llibres llibres per què em vas preguntar ahir.


Continuant amb les oracions de la nota, analitzem el segon ús de la combinació per què...

En tot cas, per què (o: per quina raó) no m’has telefonat abans?

Ø Per (preposició) + què (oracions interrogatives directes o indirectes): equival a per quina causa/raó/ cosa.

Página 8 de 15 Pàgina 9 de 15


ØAtenem ara a la combinació per a què en aquesta oració...

A més per a què et fan falta els llibres?

ØPer a (preposició composta) + què (interrogatiu)

Equival a per a quina finalitat referida a un instrument.

S’usa amb els verbs fer falta, voler, servir, usar i necessitar:

2. DISTINCIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ I PER A QUÈ (i 5)

ØPer acabar, analitzem aquesta oració...

(a) Demà em comentes el perquè. (o: la raó / el motiu)

(b) Demà em comentes els perquès. (o: les raons / els motius)

ØLa conjunció perquè pot exercir la funció de substantiu quan va precedida per l’article determinat. (a)

ØPot anar en singular o en plural. (b)

Página 10 de 15

3. RESUM DE LA UNITAT (1)

1. La conjunció de subordinació perquè:

a) S’escriu sempre junta i amb accent obert.

b) Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).

2. La conjunció perquè precedida de l’article determinat:

a) Actua com a substantiu.

b) Pot anar en singular o en plural.

Pàgina 11 de 15

3. RESUM DE LA UNITAT (2)

3. La combinació substantiu + per (preposició) + què (relatiu tònic):

a) Equival al relatiu variable PEL QUAL i flexió.

b) Oracions de relatiu.

4. La combinació per (preposició) + què (interrogatiu) equival:

a) A per quina causa/raó/ cosa.

b) Oracions interrogatives directes i indirectes.

Pàgina 12 de 15

3. RESUM DE LA UNITAT (i 3)

5. La combinació per a què (preposició composta per a) + què (interrogatiu) equival:

a) A per a quina finalitat serveix un instrument.

b) Oracions interrogatives directes i indirectes

Pàgina 13 de 15










Pàgina 14 de 15



(Edifici 5 F)

[email protected]



CONJUNCIÓ DE SUBORDINACIÓ FINAL I CAUSAL PERQUÈ.

PRÀCTIQUES (I)




Pàgina 2 de 8




ØReconéixer les funcions de la conjunció perquè: causa o

finalitat.

ØReconéixer quan s’ha d’usar la combinació per a què.

Pàgina 3 de 8


?

6

La conjunció perquè

Pàgina 4 de 8

Ompliu el buit amb la forma correcta i digueu quina és la funció.

1. He telefonat als companys (perquè / per a què) __________ vinguen a comprovar els resultats de l’experiment.

2. Convoca el professorat (perquè / per a què) __________ sàpien quines són les novetats dels curs acadèmic.

3. El meu company m’ha telefonat (perquè / per què) __________ volia saber si aniria al congrés.

4. Estic escrivint un informe (per què / perquè) __________ el director el necessita.

5. (Perquè / Per a què) __________ serveix aquesta clau? La clau serveix (perquè / per a què) __________ pugues obrir aquest arxivador.

6. Fes un curs d’habilitats socials (perquè /per què) __________ és molt enriquidor.

Pàgina 5 de 8

Ompliu el buit amb la forma correcta i digueu quina és la funció. (solucions)

1. He telefonat als companys (perquè / per a què) __________ vinguen a comprovar els resultats de l’experiment.

2. Convoca el professorat (perquè / per a què) __________ sàpien quines són les novetats dels curs acadèmic.

3. El meu company m’ha telefonat (perquè / per què) __________ volia saber si aniria al congrés.

4. Estic escrivint un informe (per què / perquè) __________ el director el necessita.

5. (Perquè / Per a què) __________ serveix aquesta clau? La clau serveix (perquè / per a què) __________ pugues obrir aquest arxivador.

6. Fes un curs d’habilitats socials (perquè /per què) __________ és molt enriquidor.

perquè vinguen

perquè sàpien

volia perquè

perquè necessita.

Per a què

perquè

pugues

és

perquè serveix



• S’escriu sempre junta i amb accent obert.

• Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).

2. La combinació per a què (preposició composta per a) + què (interrogatiu):

• Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.

• S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes. Pàgina 6 de 8



LABADÍ - J. Campos J. - EMBID, Pilar, Nou d’ací d’allà, nivells C1 i C2, Ed. Tabarca, València, 2009.

BORJA, J. i altres, Valencià mitjà C1, Valencià superior C2, Castellnou, Barcelona, 2009.

LACREU, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002.

ESTEVE, Francesc - MELIÀ, Josepa, Gramàtica zero, Servei de Política Lingüística, Universitat de València, 2011.

Fitxes CAV: codi MS 13.




Pàgina 7 de 10



(Edifici 5 F)

[email protected]




PRÀCTIQUES (II)




Pàgina 2 de 10


Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els aspectes teòrics

següents:

ØReconéixer les funcions de la conjunció perquè: causa o finalitat.

ØElegir entre perquè, per què i per a què, d’acord amb la funció dins de

l’oració.

a) Distingir quan el mot perquè fa de conjunció o de substantiu.

b) Reconéixer els valors que corresponen a la combinació per què.

c) Saber quan s’ha d’usar la combinació per a què.

Pàgina 3 de 10


?

6


Página 4 de 10

Completeu les oracions següents amb perquè, per què i per a què.

1. (Perquè / Per a què / Per què) __________ no m’has dit el que necessitaves?

2. M’agradaria que em digueres el (perquè / per què / per a què) __________ de

tot aquest enrenou.

3. Quin és el camí (perquè / per què / per a què ) __________ heu vingut tan

ràpid?

4. No sé (per a què / perquè / per què) __________ serveix aquest

comandament.

5. Aquest matí he arribat tard a treballar (perquè / per a què / per què)

__________ s’ha avariat l’autobús.

6. He elegit la tela (perquè / per què / per a què) __________ em facen les

cortines del menjador.

Página 5 de 10

Completeu les oracions següents amb perquè, per què i per a què. (solucions)

1. (Perquè / Per a què / Per què) __________ no m’has dit el que necessitaves?

2. M’agradaria que em digueres el (perquè / per què / per a què) __________

de tot aquest enrenou.

3. Quin és el camí (perquè / per què / per a què ) __________ heu vingut tan

ràpid?

4. No sé (per a què / perquè / per què) __________ serveix aquest

comandament.

5. Aquest matí he arribat tard a treballar (perquè / per a què / per què)

__________ s’ha avariat l’autobús.

6. He elegit la tela (perquè / per què / per a què) __________ em facen les

cortines del menjador.

Per què m’has dit

perquè el

camí per què

O també: “Quin és el camí pel qual (...)”

per a què serveix

perquè

perquè

s’ha avariat

facen

RESUM DE LES PRÀCTIQUES (1)







Pàgina 6 de 10








Pàgina 7 de 10



a) Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.

b) S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes.

Pàgina 8 de 10










Pàgina 9 de 10



(Edifici 5 F)

[email protected]




PRÀCTIQUES (III)




Pàgina 2 de 10


Us proposem unes pràctiques que consisteixen a:

ØReconéixer les errades més usuals que es poden cometre en usar

perquè, per què i per a què.

Pàgina 3 de 10


?

6


Esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.

1. Perquè compres tants llapis de memòria? Els compre per què em fan falta.

2. No hi ha cap motiu perquè ens preocupem. Sé el per què de tot el que ha ocorregut.

3. T’he portat unes esportives noves per a què córregues amb mi pel riu. No sé perquè em fas cara de pomes agres.

4. Perquè usaràs el nou ordinador? Probablement l’usaré per a què els alumnes prenguen notes del que jo comente a classe.

5. El llibre perquè preguntaves l’altre dia te l’he comprat per què a casa no el trobe.

6. Hem enviat els textos als traductors per a què els traduïsquen a primera hora.

Pàgina 4 de 10

de 10

Esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. 1. Perquè compres tants llapis de memòria? Els compre per què em fan

falta.

2. No hi ha cap motiu perquè ens preocupem. Sé el per què de tot el que ha ocorregut.

3. T’he portat unes esportives noves per a què córregues amb mi pel riu. No sé perquè em fas cara de pomes agres.

4. Perquè usaràs el nou ordinador? Probablement l’usaré per a què els alumnes prenguen notes del que jo comente a classe.

5. El llibre perquè preguntaves l’altre dia te l’he comprat per què a casa no el trobe.

6. Hem enviat els textos als traductors per a què els traduïsquen a primera hora.

Per què perquè

perquè perquè

perquè per què

Per a què perquè

perquè perquè

perquè








Pàgina 6 de 10








Pàgina 7 de 10



a) Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.

b) S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes.

Pàgina 8 de 10










Pàgina 9 de 10



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 10 de 10

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ

ADVERSATIVA SINÓ





Reflexió sobre l’ús de la conjunció sinó

1. Funció de la conjunció sinó

2. Distinció entre l’ús de sinó i si no




Pàgina 2 de 9


Pàgina 3 de 9

1. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ SINÓ

Analitzem l’oració del correu electrònic que conté la conjunció sinó.

No vull comprar la impressora, sinó l’ordinador portàtil.

NO A SINÓ B

(Se sobreentén l’oració: Vull comprar l’ordinador portàtil.)

ØFunció de la conjunció de coordinació sinó: adversativa.

ØExpressa oposició, contrarietat o contrast entre els elements coordinats.

Pàgina 4 de 9

2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE SINÓ I SI NO (1)

ØCom hem vist, sinó és una conjunció adversativa, que apareix sempre formant part de la construcció No A sinó B.

Ø Té un valor substitutiu i afirma del segon membre allò que es nega del primer:

No vull comprar la impressora, sinó l’ordinador portàtil.

NO A SINÓ B

Pàgina 5 de 9

2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE SINÓ I SI NO (i 2)

ØEn canvi, si no és el resultat de combinar la conjunció condicional si més l’adverbi de negació no.

ØAquesta combinació expressa una condició negativa:

ÉS INCORRECTE ESCRIURE

Creus que em podràs fer un descompte? Sino*, m’esperaré a rebaixes.

CAL ESCRIURE

Creus que em podràs fer un descompte? Si no, m’esperaré a rebaixes.

Se sobrentén l’oració subordinada condicional o pròtasi:” Si no em fas el descompte, (…)”

Pàgina 6 de 9


1. Sinó (sempre escrita en un sol mot i amb accent tancat) és adversativa i apareix sempre formant part de la construcció No A sinó B.

2. Si no (escrita separada) correspon a la conjunció condicional si més l’adverbi de negació no i expressa una condició negativa.

Pàgina 7 de 9










Pàgina 8 de 9



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 9 de 9

Página 1 de (Poner aquí el

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ ADVERSATIVA SINÓ.

PRÀCTIQUES (I)




Pàgina 2 de 11




ØReconéixer quan s’ha d’usar sinó o si no.

a) Sinó conjunció de coordinació adversativa

b) Si no combinació de la conjunció de subordinació

condicional i la l’adverbi de negació no

Pàgina 3 de 11


?

6

La conjunció sinó

Pàgina 4 de 11

1. Completeu les frases següents amb sinó o si no.

1. __________ fas més exercici, no podràs córrer la marató de la tardor.

2. El sopar de comiat de l’estiu no serà divendres, __________ dissabte.

3. __________ trobes pis per al curs que ve, pots allotjar-te a ma casa.

4. Podem anar demà al centre, __________, ja em diràs quan.

5. No me’n vaig de viatge a Mallorca, __________ a Eivissa. T’hi apuntes?

6. __________ tens temps per a fer la reunió ara, no et preocupes, la farem demà.

7. No és això el que ha passat, __________ el que ara et contaré.

8. No ens abellia menjar pasta, __________ arròs.

Pàgina 5 de 11

1. Completeu les frases següents amb sinó o si no. (solucions)

1. _______ fas més exercici, no podràs córrer la marató de la tardor

2. El sopar de comiat de l’estiu no serà divendres, ______ dissabte

3. ______trobes pis per al curs que ve, pots allotjar-te a ma casa.

4. Podem anar demà al centre, _____ ,ja em diràs quan.

5. No me’n vaig de viatge a Mallorca, _____ a Eivissa. T’hi apuntes?

6. ________ tens temps per a fer la reunió ara, no et preocupes, la farem demà.

7. No és això el que ha passat, ______ el que ara et contaré.

8. No ens abellia menjar pasta, _____ arròs.

Si no

Si no

sinó

sinó

sinó

si no

Si no

sinó










Pàgina 6 de 11



(Edifici 5 F)

[email protected]



LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ ADVERSATIVA SINÓ.

PRÀCTIQUES (II)




Pàgina 2 de 11




ØReconéixer quan s’ha d’usar sinó o si no.


Pàgina 3 de 11


?

6

La conjunció sinó

Página 4 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.

1. No és aquest el curs que jo vull si no aquest altre.

2. Sinó vaig al despatx ara, hauré d’anar demà al matí.

3. Ens deixaran la sala gran per al curset, sinó, haurem de demanar una

aula.

4. No m’he comprat uns pantalons blaus si no uns pantalons de color blanc.

5. No vull anar-hi amb avió sino amb tren.

6. Sino vols quedar-te endarrerit, inscriu-te en el curs que s’anuncia en la

web.

7. Al despatx no ha vingut Joan si no Jordi.

8. Podem parlar sobre el projecte avui, sinó, parlarem demà al migdia.

Página 5 de 11


1. No és aquest el curs que jo vull, si no aquest altre.

NO A SINÓ B

ORACIÓ ADVERSATIVA

2. Sinó vaig al despatx ara, hauré d’anar demà al matí.

PRÒTASI: Si no..., APÒDOSI: ..., hauré d’anar...

ORACIÓ CONDICIONAL NEGATIVA

3. Ens deixaran la sala gran per al curset, sinó , haurem de demanar una

aula.

Se sobreentén la PRÒTASI: Si no ens deixen la sala gran..., APÒDOSI:

haurem de...


sinó

Si no

si no

Página 6 de 11


4. No m’he comprat uns pantalons blaus, si no uns pantalons blancs.

NO A SINÓ B

ORACIÓ ADVERSATIVA

5. No vull anar-hi amb avió, sino amb tren

NO A SINÓ B

ORACIÓ ADVERSATIVA

6. Sino vols quedar-te endarrerit, inscriu-te en el curs que s’anuncia en la

web.

PRÒTASI: Si no vols..., APÒDOSI: ...inscriu-te en...


sinó

sinó

Si no

Página 7 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions i 3)

7. Al despatx no ha vingut Joan, si no Jordi.

NO A SINÓ B

ORACIÓ ADVERSATIVA

8. Podem parlar sobre el projecte avui, sinó , parlarem demà al migdia.

Se sobreentén la PRÒTASI: Si no podem parlar.., APÒDOSI: parlarem...


sinó

si no










Pàgina 8 de 11



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 9 de 11

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ

CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS




Reflexió sobre l’ús de la conjunció doncs

1. Funcions de la conjunció doncs

2. Distinció entre l’ús de doncs i perquè

3. Resum de la unitat 4. Bibliografia i recursos 5. Informació de contacte

Pàgina 2 de 9


Pàgina 3 de 9

1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ DONCS (1)

Analitzem la primera oració del correu electrònic que conté la conjunció doncs.

Vas al sopar? Doncs jo també hi vaig!

ØPresenta independència sintàctica i melòdica. ØFunció de la conjunció de coordinació doncs: consecutiva. ØExpressa una conseqüència, una deducció, allò que s’infereix del que s’ha dit en la frase anterior. ØAltres locucions conjuntives: de manera que, per tant, per consegüent, en conseqüència.

Página 4 de 9

1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ DONCS (i 2)

Analitzem la segona oració del correu electrònic que conté la conjunció doncs.

Doncs, com et deia, ja parlem sobre l’hora del sopar.

ØPresenta independència sintàctica i melòdica. ØFunció de la conjunció de coordinació doncs: continuativa. ØIndica continuïtat, successió entre les oracions o termes enllaçats; també poden expressar acumulació o suma. ØAltres locucions conjuntives: així mateix, ni tan sols, a més/a més, a més, d’altra banda.

Página 5 de 9

2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE DONCS I PERQUÈ

ØLa conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que:

ÉS INCORRECTE DIR

Els llibres que m’has deixat els necessitava, doncs* volia comprovar alguns punts que tracte en el nou l’article.

CAL DIR

Els llibres que m’has deixat els necessitava perquè volia comprovar alguns punts que tracte en el nou l’article.

Página 6 de 9


1. La conjunció de coordinació doncs té dos valors: consecutiu i continuatiu.

2. La conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.

3. La conjunció de subordinació perquè s’escriu sempre en un sol mot i amb accent obert. Pot indicar tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).

4.REGLA PRÀCTICA: sempre que pugueu dir perquè o ja que no digueu ni escriviu doncs*.

Pàgina 7 de 9







Pàgina 8 de 9



(Edifici 5 F)

[email protected]



LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS.

PRÀCTIQUES (I)




Pàgina 2 de 11




ØReconéixer els valors de la conjunció doncs.

ØReconéixer quan s’ha d’usar doncs o perquè.


Pàgina 3 de 11


?

6

La conjunció doncs

Pàgina 4 de 11

1. Completeu les frases següents amb doncs o perquè.

1. Ha telefonat Joan? __________ eixim que deu estar esperant-nos.

2. Ha telefonat Joan? Sí. Eixim __________ deu estar esperant-nos.

3. __________ com t’havia comentat, me n’aniré a pels bitllets de tren avui.

4. He arreplegat els bitllets del tren avui __________ demà no em ve bé

5. __________ sí: ara us conte com han estat les vacances.

6. Carme i jo hem quedat avui __________ volem contar-nos les vacances.

7. __________ bé, ja em direu què voleu fer amb la proposta.

8. He acceptat la proposta __________ l’empresa necessita assumir aquest repte.

Pàgina 5 de 11

1. Completeu les frases següents amb doncs o perquè. (solucions)

1. Ha telefonat Joan? _______ eixim que deu estar esperant-nos.

2. Ha telefonat Joan? Sí. Eixim _______ deu estar esperant-nos.

3. _______ com t’havia comentat, me n’aniré a pels bitllets de tren avui.

4. He arreplegat els bitllets del tren avui _______ demà no em ve bé.

5. _______ sí: ara us conte com han estat les vacances.

6. Carme i jo hem quedat avui _______ volem contar-nos les vacances.

7. _______ bé, ja em direu què voleu fer amb la proposta.

8. He acceptat la proposta _______ l’empresa necessita assumir aquest repte.

Doncs

Doncs

Doncs

Doncs

perquè

perquè

perquè

perquè


1. La conjunció de coordinació doncs té dos valors: consecutiu i continuatiu.

2. La conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.

3. La conjunció de subordinació perquè (escrita en un sol mot i amb accent obert) indica causa (verb mode indicatiu) o finalitat (verb mode subjuntiu).


Pàgina 6 de 9










Pàgina 7 de 10



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 8 de 10

de (Poner aquí el

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS.

PRÀCTIQUES (II)




Pàgina 2 de 11




ØReconéixer els valors de la conjunció doncs.

ØReconéixer quan s’ha d’usar doncs o perquè.


Pàgina 3 de 11


?

6

La conjunció doncs

Página 4 de 11

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.

1. Jaume no ha vingut al despatx doncs ha assistit a un congrés.

2. On està Jaume? Doncs ha assistit a un congrés.

3. El teatre estava de gom a gom doncs l’obra era divertidíssima.

4. Saps que aquesta obra de teatre és divertidíssima? Doncs, anem a

veure-la!

5. Jordi és el millor representant de l’associació doncs coneix les persones

que la integren.

6. Heu elegit Jordi com a representant de l’associació? Doncs sí: és el

millor de tots.

7. M’he apuntat a l’acadèmia doncs vull repassar l’anglés.

8. Vull repassar l’anglés. Doncs m’apuntaré a una acadèmia.

Pàgina 5 de 11

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 1)

1. Jaume no ha vingut al despatx doncs* ha assistit a un

congrés.

Correcció: ...perquè ha assistit a un congrés.

2. On està Jaume? Doncs ha assistit a un congrés.

Correcta: valor continuatiu

Pàgina 6 de 11


3. El teatre estava de gom a gom doncs* l’obra era

divertidíssima.

Correcció: ...perquè l’obra era divertidíssima.

4. Saps que aquesta obra de teatre és divertidíssima?

Doncs, anem a veure-la!

Correcta: valor consecutitu


5. Jordi és el millor representant de l’associació doncs*

coneix les persones que la integren.

Correcció: ...perquè coneix les persones que la integren.

6. Heu elegit Jordi com a representant de l’associació?

Doncs sí: és el millor de tots.

Correcta: valor continuatiu

Pàgina 7 de 11

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions i 4)

7. M’he apuntat a l’acadèmia doncs* vull repassar

l’anglés.

Correcció: ...perquè vull repassar el que se m’ha oblidat.

8. Vull repassar l’anglés. Doncs m’apuntaré a una

acadèmia.

Correcta: valor consecutiu

Pàgina 8 de 11

RESUM DE LES PRACTIQUES

1. Doncs té dos valors: consecutiu i continuatiu.

2. Doncs no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.

3. Perquè escrita en un sol mot i amb accent obert: indica causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).


Pàgina 9 de 11







Fitxes CAV: codi MS 13.




Pàgina 10 de 11



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 11 de 11

LES CONJUNCIONS DE COORDINACIÓ

I I O




Reflexió sobre els usos de les conjuncions i i o

1. Funció de la conjunció copulativa i 2. Funció de la conjunció disjuntiva o 3. Vacil·lacions en usar les conjuncions i i o

4. Resum de la unitat 5. Bibliografia i recursos 6. Informació de contacte

Pàgina 2 de 10

UNA NOTA…

Pàgina 3 de 10

1. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ I (1)

Analitzem les oracions de la nota que contenen les conjuncions copulatives i i ni...

És molt amé i interessant. (a) No és gens avorrit ni pesat. (b)

ØLa conjunció i s’usa en oracions afirmatives. (a) ØLa conjunció ni s’usa en oracions negatives. (b) ØExpressen la relació de mera addició entre els elements que uneixen: a) Oracions b) Elements d’una oració o d’un sintagma

Pàgina 4 de 10

2. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ COPULATIVA I (i 2)

Atenem ara a la salutació i la signatura de la nota...

A l’atenció de Pasqual Roig i Bernat,(c) Joan Pasqual Marc i Puig (d) ØLa conjunció i també s’usa per a unir: a) Els dos cognoms (c) b) Els cognoms de la segona part dels noms compostos (d)

Pàgina 5 de 10

2. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ O

Per acabar, analitzem aquestes oracions de la nota en què apareix la conjunció o... Pasqual, el resum del llibre és voluntari o obligatori?

ØLes principals conjuncions disjuntives són o i o bé (l’adverbi reforça la conjunció o).

ØExpressen una alternança, contraposició o equivalència entre els elements que coordinen.

Pàgina 6 de 10

3. VACIL·LACIONS EN USAR LES CONJUNCIONS I I O

ØLes conjuncions i i o no es canvien mai per e, u, encara que la paraula següent comence pel mateix so:

ÉS INCORRECTE DIR

CAL DIR

Pàgina 7 de 10

És molt amé e* interessant.

Pasqual, el resum del llibre és voluntari u* obligatori?

És molt amé i interessant.

Pasqual, el resum del llibre és voluntari o obligatori?


Pàgina 8 de 10

i

S’escriu amb i llatina.

S’usa en oracions afirmatives.

S’usa per a separar els cognoms del nom; també, per a separar el segon element d’un nom compost dels cognoms. No es canvia mai per e davant de paraula començada amb el mateix so.

S’usa en oracions negatives. ni

S’usa per a expressar alternança, contraposició o equivalència. o

No es canvia mai per u davant de paraula començada amb el mateix so.

Conjuncions de coordinació i i o







Fitxes CAV: codi MS 13. 2. Material en línia



Pàgina 9 de 10



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 10 de 10

CONJUNCIONS DE SUBORDINACIÓ CAUSALS




Reflexió sobre els usos de les conjuncions de subordinació causals 1. Definició 2. Classificació 3. Remarques: vacil·lacions i errades 4. Resum de la unitat 5. Bibliografia i recursos 6. Informació de contacte

Pàgina 2 de 14


Pàgina 3 de 14

Hola Jordi, Arribaré a la reunió més tard perquè el tramvia s’ha avariat. Fins ara! Carme J

Pàgina 4 de 14

1. DEFINICIÓ

Analitzem l’exemple del missatge de mòbil...

Arribaré més tard perquè el tramvia s’ha avariat.

Oració subordinada causal Introduïda per perquè

Oració principal

ØLes conjuncions causals introdueixen una oració subordinada que assenyala el motiu o la causa de l’oració principal. ØLa conjunció causal bàsica és perquè.

Arribaré més tard perquè el tramvia s’ha avariat.

2. CLASSIFICACIÓ

Página 5 de

atés que

vist que

Atés que el president no podia anar-hi, suspengueren la reunió.

Vist que el president no podia anar-hi, van suspendre la reunió.

Considerant que el president no pot venir, se suspén la reunió.

considerant que

Com que no hi havia ningú a casa, he eixit a passejar.

com que

Ja que ho has aprovat tot, aniràs de viatge. ja que

He acceptat la invitació per tal com no m’hi podia negar. per tal com

perquè No ha eixit perquè plovia.

Conjunció

o locució

conjuntiva Exemple

Pàgina 6 de 15

3. REMARQUES

3.1 Les conjuncions causals puix i car

3.2 La conjunció causal com que

3.3 La locució incorrecta degut a: valor causal

3.3.1 La combinació correcta degut a: valor de participi

3.4 La conjunció doncs amb valor causal: ús incorrecte

Pàgina 7 de 14

3.1 LES CONJUNCIONS CAUSALS PUIX QUE I CAR

ØCar i puix que són formes arcaiques que convé no usar en l’estàndard oral. ØEn l’actualitat, es perceben com a molt formals. ØTenen un ús restringit en els àmbits literaris. No refusem el seu ajut, car, altrament, s'ofendria. Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho.

Pàgina 8 de 14

3.2 LA CONJUNCIÓ CAUSAL COM QUE

ØLa conjunció com s’ha de reforçar amb la conjunció que. ÉS INCORRECTE DIR

*Com no em vas dir res, vaig fer el que pensava.

CAL DIR

Com que no em vas dir res, vaig fer el que pensava.

Pàgina 9 de 14

3.3 LA LOCUCIÓ INCORRECTA DEGUT A: VALOR CAUSAL

ØDegut a* és un calc de la sintaxi castellana. ØCal usar les locucions conjuntives causals següents: ÉS INCORRECTE DIR *Degut a la pluja s’ajornà el dinar a l’aire lliure. No he arribat a hora a la reunió degut a* un embús. CAL DIR

A causa de la pluja s’ajornà el dinar a l’aire lliure. No he arribat a hora a la reunió per culpa d’un embús.

a/per causa de per raó de gràcies a per culpa de

3.3.1 LA COMBINACIÓ CORRECTA DEGUT A: VALOR DE PARTICIPI

Fixem-nos en aquest exemple:

Els nostres triomfs són deguts al bon treball de l’equip.

ØLa combinació degut a és correcta si degut funciona com a participi. ØDegut a sol formar part d’algun temps compost o d’una forma verbal en passiva del verb deure.

Página 10 de 14

triomfs deguts al

Degut a concorda en gènere i nombre amb el nom que modifica

3.4 LA CONJUNCIÓ DONCS AMB VALOR CAUSAL: ÚS INCORRECTE

ØLa conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.

ÉS INCORRECTE DIR

No volia dormir, doncs* no tenia son.

CAL DIR

No volia dormir, perquè no tenia son. No volia dormir, ja que no tenia son.

Página 11 de 14


ØLes conjuncions causals introdueixen oració subordinada que assenyala el motiu o la causa de l’oració principal.

ØLa conjunció causal bàsica és perquè.

ØLa conjunció com s’ha de reforçar amb la conjunció que.

ØLa locució degut a* és incorrecta si és substituïble per la locució a causa de.

ØLa combinació degut a és correcta si degut a funciona com a participi.

ØLa conjunció doncs és incorrecta si equival a perquè o ja que.

Pàgina 12 de 14





Pàgina 13 de 14



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pàgina 14 de 14

grau mitja

Documents