NOM ALUMNA: Zineb Aalouf i Felisa Tébar 

ESCOLA: Es Vedranell, Sant Agustí d’es vedrà (Eivissa) 

TÍTOL DEL PLA DE MILLORA: Jardí encantat­pati 

ELABORAT DE FORMA INDIVIDUAL: no 

ELABORAT EN GRUP: si COMPONENTS DE L’EQUIP: Nosaltres, alumnes de pràctiques de mòdul (Marina, Sara, Andrea i Silvia)  

Breu descripció del Pla: L’equip docent de l’escoleta ens ha proposat fer el projecte a una part concreta del pati, que volen que sigui com a un espai natural i mig màgic amb espais per amagar­se i amb la temàtica principal natural. Es tracta d’un projecte conjunt amb l’escola i l’AMIPA i amb la col∙laboració de l’Ajuntament. Ha estat iniciat fa tres anys, encara que els avanços fins ara han estat pobres o poc durables. Nosaltres, per la nostra part ens hem coordinat amb les altres al∙lotes de pràctiques i hem dissenyat una sèrie d’artefactes pel pati d’acord amb els objectius establerts per par de l’escoleta i segons el que hem vist que als nens els hi podria agradar­les i/o necessitar per al seu moment evolutiu.  L’ajuntament posarà les tanques per delimitar l’espai, i l’hort.  L’escoleta possarà unes taules d’experimentaciò amb la col∙laboració de l’AMIPA i nosaltres possarem un rocòdrom fet amb palets, uns neumàtics de cotxe, i un d’autobús, un cirqüit d’aigua en un tauler, un panell sensorio­manual, una casseta per als pardals i un test gigant de palmera possat al revés, que representa un lloc on amagar­se, un refugi.               

1  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

Indicadors d’assoliment  Sí  No  NO procedeix 

Evidències 

1. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTAN BEN             CONCRETATS  

x      Pensem  que sí ja que s’han complert tots els subpunts.  

 ­S’estableix un nombre d’objectius de millora adequat, real i assolible?  

x      Pensem que són adequats perquè han estat basats en les necessitats observades. S’han complert les expectatives respecte la funcionalitat que li havíem plantejat al material presentat, per tant, s’han estat assolits. 

 ­ Els objectius estan prou esmicolats, però alhora queda clar el seu lligam amb els objectius del centre? (Amb això es fa emergir l’ideal’, on es vol arribar)  

x      Els objectius del centre són els següents: ­ Millorar la seguretat dels infants. 

El centre es va plantejar aquest objectiu ja que el pati era obert, però amb la creació d’un mur quasi aconseguien assolir aquest objectiu abans de la nostra arribada. A més, encara que nosaltres no hem millorat la seguretat,  sí que hem cuidat de que tots els materials presentat siguin segurs pels infants. 

­ Potenciar les possibilitats educatives/pedagògiques i de lleure que ofereix un espai exterior.  

­ Poder incloure el pati com a part del projecte educatiu de centre i diversificar les activitats que en ell es duen a terme.   

Aquests dos últims objectius són els que més s’acosten als nostres, ja que moltes de les nostres intervencions van destinades a la descoberta i a l’experimentació, com per exemple el circuit d’aigua. 

­ Gaudir d’un entorn i clima privilegiat com és el de la nostra illa. 

2  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

Respecte a aquest objectiu ha quedat complemtament en mans de l’ajuntament ja que estan en procès de cobrir el pati amb un tendal, per la qual cosa no ens hi em centrat. 

­ S’expliciten en forma de llistat les accions concretes que comporta l’assoliment de cadascun dels objectius establerts. Això es pot fer a partir de la pregunta: Què implica exactament…?  

x      Sí, l’hem adjuntat al primer quadre d’aquesta mateixa entrada, on es pot veure una relació dels objectius presentats en forma de necessitats detectades i les accions dutes a terme per assolir­los. 

­ Els objectius del pla s’han establert de forma compartida, o bé s’han concretat unilateralment?  

x      Compartida i consensuada entre tots els implicats.  

 2. S’HA PLANIFICAT UN TREBALL       SISTEMÀTIC PER ASSOLIR ELS       OBJECTIUS DE MILLORA  

x      Pensem  que sí ja que s’han complert tots els subpunts.  

 ­ S’estableix una planificació (un calendari) per a la consecució dels objectius? 

x      Sí, ja que erem conscient de que a més s’ha de avaluar, volem veure com li donen ús i no volien quedar­nos enderrerides. A més a més, una de ls dates límit era el 8 de maig, ja que era quan acabava les pràctiques una companya de mòdul. 

 ­ La planificació contempla sessions de treball ?  

x      A pesar de que la planificació es realitzava setmanalment, sí estructuravem les sessions, encara que no hi hagi evidència escrita. 

 ­ La planificació afecta a diferents agents?  

x      Sí, per una banda estava la data d’entrega per la companya que abava abans (tal com hem comentat anteriorment), i per altra, depeniem del personal de l’ajuntament per a que ens col∙loqui alguns dels nostres materials, i com a conseqüència, la seva comunicació amb la directora del centre.  

3  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

­ La planificació implica un treball de grup entre les alumnes practicants? 

x      Tant per planificar com per dur­lo a terme, ha estat consensuat: dues caps fan més de dos, i sis caps més encara. 

 3. EN RELACIÓ AL PROCÉS DE MILLORA  

x      En general podem dir que el procès ha estat favorable ja que hem acabat a termini la construcció dels materials, podent tenir temps per millorar les imperfeccions, així com comprovar si les millores també anaven bé. 

 ­ El pla de millora parteix o inclou una Autoanàlisi: Què fem ja en relació a les accions per assolir l’objectiu establert? Què ens falta fer?  

x      Vàrem presentar el material progressivament a partir d’un mes abans de d’acabar les pràctiques per tal de poder de poder observar la reacció dels nens així com de l’ús que li donen.  

 ­ El pla de millora inclou el contrast amb altres mirades: Com ho fem nosaltres? Què ens aporten altres mirades (d’altres centres o de sabers teòrics?   

x      Vàrem consultar fotos de patis a pinterst, llegir un article sobre els espais exteriors recuperat de l’assignatura d’estratègies 1, i també, respecte a com fer­ho, vàrem preguntar a coneguts que consideraven experts (mecànics, obrers, pintors, etc.), el cóm ho farien ells, sobretot respecte al tema de la seguretat dels infants (no volíem construir qualque cosa perillosa). 

 ­ El pla de millora inclou moments, eines o persones per fer l’Avaluació: En què hem avançat respecte al punt de partida?  

x  x    La mestra d’aquesta assignatura ens ha aportat idees per a criteris sobre els quals avaluar. La nostra avaluació ha estat basada en la observació però ens ha faltat usar o crear algun instrument per registrar els aspectes rellevants. El moment d’avaluació ha estat durant el pati.  Sí que és veritat que l’equip docent i les les persones de pràctiques en sortir al pati verbalitzaven que el pati havia canviat molt i que pareixia un altre pati.  . 

 EN RELACIÓ A LA DINÀMICA INTERNA  ­ El pla preveu els obstacles i les resistències així com la manera de superar­les 

 x 

     Vàrem fer diverses idees en cas de no poder aconseguir els materials per fer algunes coses, o fer­les amb altres materials, així com per tenir en compte la opinió de l’equip docent per elegir la idea a desenvolupar.  

4  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

 

 4. ES DUU A TERME UNA AVALUACIÓ             QUALITATIVA DEL PROCÉS AIXÍ COM,         DELS RESULTATS   

       

 ­ Es preveu la manera de documentar tot el procés que es vagi seguint  

  x    Nosaltres considerem que no hem previst res, ja que, per instruccions tancades de les assignatures estava preestablert l’expossició del projecte com una Pechakucha i ja saviem que havien de documentar i enregistrar les passes. És per aixó que ho teníem present i varem fer esborranys i fotos, però realment preveure’l no, tan sols tenir­lo present. 

­ S’aporten evidències concretes de l’assoliment dels objectius. : En què het / hem avançat? En quina mesura hem assolit els objectius concrets? Quines evidències tenim?   

x      Segons cada material. Hi ha fotos dels nens desenvolupant el joc que nosaltres més o manco havien pensat per a tal material. Tot ha complert les nostres expectatives excepte el circuit d’aigua que en comptes d’usar­lo amb aigua, l’han usat amb sorra. Clar que aquest fet és degut a que no havia aigua a la seva disposició al pati. A més, encara que tinguessin aigua, l’equip docent no els hi deixaria ja que només es juga al pati amb aigua a l’estiu, és a dir, a partir del dia 21 de Juny.  

­ S’argumenten finalment els avenços fets en relació als tres eixos següents:  a) pràctiques d’aula b) relacions interpersonals c) creences de centre   

    x   

OBSERVACIONS I COMENTARIS:  

       

5  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

    

 

6  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva