gitanos 3

Èxode i persecucionss. X dC. – s. XXI dC.

Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

2/8. L’èxode. S. IX. Es parla d’atsigani (“estrangers dedicats a

l’adivinació”) a Bizanci. De la paraula grega atsigani venen les

posteriors tzigane, Zigeuner –Alemania-, zingari i Zíngars –

Hongria-.

Hi ha gitanos –reconeguts pels propis gitanos-

anomenats luris a Irán i al sud de l’Índia. Calé vindria de l’indi kâlâ, que significa «negre».

s. X. La Crònica Persa cita la sol·licitud de músics al rei de l’Índia, i el Llibre dels Reis de

1010 explica com milers de Zott, (Rom, «homes») hauríen arribat del Sindh –Indus- per a fer els

seus espectacles davant el rei de Pèrsia.

Itinerari hipotètic anterior al s.X. Les raons de l’èxode són un misteri


3/8. s.X-XV. Immigració i/o l'esclavitud

s. XI. La incursió del rei persa de Ghazni, s’emporta 500.000

presoners del Panjab

com esclaus a l’actual Iran.

També van arribar roms com esclaus

a Bizanci.

s. XIII. Gremi de sabaters gitanos

al M. Athos (Grècia)

s. XIV. Feude gitano independent

(l’anomenat Feudum Acinganorum) a

Corfú (Grècia) i va ser una “comunitat

estable, i una important i

consolidada part de l’economía».

Egitanos, gitanos, gitans, egypsies o l’anglès gypsies han estat noms derivats d’Egipte. Sembla va haver dos motius:

1. Que els mateixos rom s’identificaven com a “nobles del Petit Egipte” quan arribaven a d’altres llocs.

2. L’opinió difosa en el s.XV del príncep de Valàkia (actual Rumania) Vlad III Dràcula que en vèncer als búlgars –on ja hi havia molts roms-, va emportar-se

12.000 presoners que “semblaven d’Egipte”

s. XV. Vlad III: presoners que

“semblaven d’Egipte”

s. XI. Roms fets presoners i esclaus

a Iran i Bizanci.

s. XIVFeudum

Acinganorum a l’illa de

Corfú(Grècia)

s. XIV. Zona

coneguda com Petit

Egipte


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Broimp.gif

4/8. s.XV. Els camins d’Europa

El primer document conservat a l’estat espanyol és de 1415 és d’Alfons V –rei de Catalunya i Aragó, després el Magnànim) donant un salconduit a un tal Tomás Sabba, peregrí a Santiago

de Compostela, i un altre a 1425 a un cap d’un grup gitano que es presenta com a “noble d’Egipte”. Entrarien uns 3000 segons els salconduits trobats, en grups de 80 a 150 persones que es dedicaven a la adivinació i l’espectacle, i que anaven encapçalats per un home que

acostumava a identificar-se com a noble i demanar permís i protecció com a cristians peregrins. Les persecucions començarien a finals del XV.

Molts grups de roms demanaven entrada o pas per les ciutats com a “nobles “d’Àsia Menor” o “del Petit Egipte” o “nobles egipcians”.

1407

1418

1415-1425s. XIV


5/8. s.XV. Els camins d’Europa «…Como nuestro amado y devoto don Juan de Egipto Menor… entiende que

debe pasar por algunas partes de nuestros reinos y tierras, y queremos que sea bien tratado y acogido… bajo pena

de nuestra ira e indignación… el mencionado don Juan de Egipto y los que con él irán y lo acompañarán, con todas sus cabalgaduras, ropas, bienes, oro, plata, alforjas y cualesquiera otras

cosas que lleven consigo, sean dejado ir, estar y pasar por cualquier ciudad, villa, lugar y otras partes de nuestro señorío a

salvo y con seguridad… y dando a aquellos pasaje seguro y siendo

conducidos cuando el mencionado don Juan lo requiera a través del presente

salvoconducto nuestro…

Entregada en Zaragoza con nuestro sello el día doce de enero del año del

nacimiento de nuestro Señor 1425. Rey Alfonso.».

El final d’aquest temps de bones relacions,

serà 1498, quan encara 4 gitanos viatgen a

Amèrica amb el 2n viatge de Colom


6/8. Persecució

Gitanos al bosc. Pintura de Brueghel el Jove. S. XVI

Gran Redada: organitzada en

secret pel Marquès de la

Ensenada el 30 d’agost, rodejen les

ciutats, detenen les famílies

gitanes assentades per

una ordre anterior, i,

separats, els envien a

treballs forçats a

fàbriques allunyades.

Anys després acaben

alliberant-los.

En el que avui és l’Estat espanyol

S. XV. 1499: Reis Catòlics. Pragmàtica de Medina del Campo

S. XVI. 1539: Sedentarització ó 6 anys de galeres.

1570. Felipe II prohibeix l’entrada dels gitanos a Amèrica

1594: Cortes de Castilla. Mandat legítim per a separar als «gitanos de las gitanas, a fin de obtener la extinción de la raza»

S. XVII. 1633: Pragmàtica que nega el caràcter de nació als gitanos i prohibeix fins l’ús del terme “gitanos”

S. XVIII. 1749: Gran Redada, ordenada pel Rei Fernando VI per arrestar totes les famílies gitanes i separar homes de dones, amb l’objectiu d’extingir-los.

S. XX. 1939-1975 amb Franco tornen les lleis anti- gitanes: prohibeix romaní, el nomadisme és delicte, s’aplica la llei de Peligrosidad Social... i el Reglamento de la Guardia Civil de 1943, en els articles 4 i 5 recomana especialment la vigilància dels gitanos


http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Marquis_de_Ensenada.jpg

Resta països europeus

s. XVI. Romania: esclavitud de gitanos no abolida fins a 1864

s. XVI. 1500. Alemanya Dieta d’ Augsburg els expulsa

s. XVI. 1540: Bisbes Bèlgica 1563: Anglaterra

Expulsió o mort

s. XVII: Anglaterra,Escòcia i Portugal deporten gitanos a colònies d’Amèrica

s. XVIII-XIX i principis del XX. Migració massiva a Amèrica

s. XX. Alemanya amb Hitler: 500.000 gitanos exterminats. En romaní s’anomena el porraimos

s. XXI. 2008. Itàlia. Berlusconi, ordena un cens de gitanos. Empremtes dactilars fins els nens i nenes, prohibit per la Constitució.

7/8. Persecució

Porraimos Extermini en els camps de concentració nazis. Molts –inclosos nens- utilitzats en experiments.

Anunci de venta d’esclaus gitanos el 8 de maig de 1852: 18 homes, 10 nens,

7 dones i 3 nenes, "in conditie fina" (en

bona condició).


Caravana de gitanos prop d’Arlès.

Pintura de Van Gogh. S. XIXElaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

gitanos 3

Education