gimcana els amics de les deveses de salt

Clara Nierga Parra Arianna Martín Frigola Montserrat Pòrtulas Felip Núria Prat Turón

Maig del 2012 Treball de camp i educació per la

sostenibilitat Universitat de Girona

TREBALL DE CAMP: AMICS DE LES DEVESES DE SALT

2 TREBALL DE CAMP: GIMCANA DELS AMICS DE LES DEVESES DE SALT

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 3

a. Justificació 3

b. Situació al currículum 3

c. Objectius 3

d. Competències que es treballen 4

e. Temporització 6

2. TREBALL PREVI 7

a. Context 7

b. Situació geogràfica del treball de camp 7

c. Contextualització del treball de camp: El parc de les Deveses de Salt 8

I. Situació geogràfica 8

II. Història del parc 8

III. Clima 10

IV. Xarxa hidràulica 11

V. Flora i fauna del parc 12

d. Treball previ a l’aula 15

e. Lliçons a l’aula 15

3. QUADERN DEL PROFESSOR/A 16

a. Treball previ 17

b. Treball de camp 18

c. Treball de síntesi 26

4. QUADERN DE L’ALUMNE 27

a. Introducció 29

b. Situem-nos: Informació d’interès sobre Salt 30

c. Itinerari de la gimcana 31

d. Gimcana: Els amics de les Deveses de Salt 33

e. I ara, toca autoavaluar-me... 50

5. TREBALL POSTERIOR 52

a. Avaluació 52

6. BIBLIOGRAFIA 54


1. INTRODUCCIÓ a. Justificació

Aquest treball de camp ha estat pensat i orientat per treballar i sintetitzar els continguts estudiats durant el tercer trimestre de 3r d’ESO.

Està completament contextualitzat en el municipi de Salt, concretament a les Deveses i les Hortes. Amb aquesta activitat es vol donar especial importància al patrimoni natural i cultural del municipi.

L’objectiu d’aquest treball de camp és contextualitzar els continguts treballats en un entorn pròxim per tal de donar-los-hi significat. Considerem d’especial importància aquesta activitat ja que permet concloure molts dels continguts de l’assignatura, així com relacionr-los i complementar-los amb aspectes d’altres matèries.

Finalment, creiem que és un treball molt encarat i interessant a treballar als instituts de Salt, concretament a l’IES Vallvera el qual es troba situat a les proximitats de les Deveses de Salt.

b. Situació al currículum

Situem aquest treball de camp dins del currículum de 3r d’ESO. Ja que en aquest es veuen especificats els continguts del currículum corresponents a:

Els recursos naturals i el seu aprofitament: o Els recursos hídrics del pla de Salt: Importància en la indústria i el desenvolupament del

poble (Història) i càlcul del cabal. o L’agricultura i ramaderia: Els horts de Salt

L’impacte humà en els ecosistemes : o La biodiversitat (flora i fauna) del bosc de ribera o La urbanització i l’ordenació del territori

L’activitat geològica externa de la Terra o Interpretació de mapes topogràfics i geològics

Els agents geològics externs: o Modificació del relleu terrestre: Els còdols i les terrasses

Segons el document oficial Currículum d’educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915, tots aquests conceptes queden recollits sota els continguts del bloc Interacció entre els subsistemes de la terra i l’activitat humana, de Biologia i Geologia.

Cal considerar que amb aquets treball també hi queden implicades altres matèries com les matemàtiques, la tecnologia i les ciències socials.

c. Objectius

Els objectius a assolir mitjançant el treball de camp són els següents:

Conèixer i potenciar la riquesa de l’entorn més pròxim.

Relacionar els conceptes treballats a l’aula en la realitat.


Sintetitzar i relacionar els diferents conceptes.

Potenciar l’educació ambiental.

d. Competències que es treballen

Segons les definicions de competències bàsiques descrites en Currículum d’educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915, les que en aquest cas es treballen són:

(1) Competència en comunicació lingüística (2) Competència matemàtica (3) Competència en el coneixement i la interacció del món físic (4) Tractament de la informació i competència digital (5) Competència social i ciutadana (6) Competència cultural i artística (7) Competència per aprendre a aprendre (8) Autonomia i iniciativa personal

Les competències pròpies de la matèria són:

(a) Emocionar-se amb la ciència (b) Pensar científicament per poder descriure fenòmens i relacionar problemes socialment rellevants (c) Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats (d) Pensar de maneres autònoma i creativa (e) Comunicar en llenguatge científic les dades, les idees i les conclusions (f) Comprendre textos de contingut científic (g) Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada les actuacions i criteris


ACTIVITAT CONTINGUTS C.BÀSIQUES C. PRÒPIES

Els recursos naturals i el seu

aprofitament L’impacte humà en els

ecosistemes

L’activitat geològica externa

de la Terra

Els agents geològics externs:

Segu

ir la

num

erac

ió a

nter

ior

Segu

ir la

num

erac

ió a

nter

ior

Importància dels recursos hídrics en la indústria i el desenvolupament del poble (Història) i càlcul del cabal.

L’agricultura i ramaderia: Els horts de Salt

La biodiversitat (flora i fauna) del bosc de ribera

La urbanització i l’ordenació del territori

Interpretació de mapes

Modificació del relleu terrestre: Els còdols i les terrasses

Localització de la ruta X 4 a

Em reconeixes? X 3,6,7,8 a,e,f

On ens trobem? X X 2,3,7 a,b,c,e,f

I això, què hi fa aquí? X X 1,3,5,7,8 a,b,d,e

Fem safareig? X X 1,3,4,5,6,7,8 a

Què en fem d’aquesta aigua?

X X X 2,3,7,8 a,c,e,f

I vostè què hi cultiva a l’hort?

X 1,3,5,8 a,e

Treball cooperatiu: síntesi del treball de camp

X X X X X X 1,3,5,8 a,b,c,d,e,g


e. Temporització DIA 1: __/__/____ DIA 2: __/__/____

Temporització (1h)

Sessió prèvia Temporització (5h30min)

Treball de camp

15min

Entregar dossier treball de camp

- Explicació de la sortida i objectius

8:30

Ens reunim al pàrquing de l’institut

10min Fer grups heterogenis 8:30-9:00h Contextualitzar la sortida

30min

Elaboració del mapa del circuit Localització de les proves 9:00-9:30

Fer grups Entregar dossiers Explicar funcionament gimcana

5min Recollida dels dossiers 9:30-12:30 Gimcana + esmorzar

12:30-13:30 Síntesi en grups cooperatius

13:30-14:00 Tornada i arribada al centre


2. TREBALL PREVI a. Context

L’ institut d’educació secundària que hem escollit és l’IES Vallvera el qual es troba situat darrera l’antiga fàbrica Coma Cros de Salt, just a tocar la sèquia Monar i molt a prop de la zona on es realitza el treball de camp.

El nivell educatiu pel qual estan encaminades les activitats d’aquest treball és 3r ESO, ja que s’hi treballen molts dels continguts curriculars.

La sortida està pensada per uns 60 alumnes aproximadament i uns 3 professors. Aquests poden ser els mateixos que donen l’assignatura de ciències naturals, més algun altre.

La millor època de l’any per realitzar la sortida és a finals de maig. Per una banda el temps i les condicions en són més favorables, i per altra banda és a finals de curs, i els nois i noies ja gairebé han acabat de treballar tots els continguts de classe. L’objectiu de la sortida, per tant, és el de contextualitzar, sintetitzar i donar significat a aquests continguts treballats a classe en concret durant el tercer trimestre.

Com queda mostrat en la temporització, es preveu que la sortida a camp duri un matí.

b. Situació geogràfica del treball de camp


El treball consisteix en un recorregut al voltant de les Deveses de Salt. Es parteix del mateix institut i els nois i noies han de localitzar un total de 6 proves situades dins de l’aèra delimitada en l’imatge superior. Els punts on es situen les proves són: el riu Ter en el seu pas pel Pla dels Socs, la Sèquia Monar, el Safareig de les Dones, les Hortes del Barri Vell, l’autopista... i algun alte punt intermig.

c. Contextualització del treball de camp: El parc de les Deveses de Salt I. Situació geogràfica

El terme municipal de Salt amb una extensió de 6,41 km2, és un dels més menuts de les comarques gironines i està situat en l'extrem centre-oest de la comarca del Gironès. Ocupa una de les planes al·luvials més bones i generoses de la comarca gràcies a l'acció contínua i regular del riu Ter, segurament l'element més determinant i significatiu del seu medi natural.

Els seus límits geogràfics són pel nord amb el municipi de Sant Gregori; a l'est, amb Santa Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix; i finalment per l'oest, Bescanó.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

II. Història del parc

El Parc de les Deveses – Parc de les aigües del Ter comprèn les terres baixes del municipi de Salt, resultat de l’espai entre el sòl urbà definit al Pla General d’Ordenació Urbana del Municipi (PGOUM) i el riu Ter, límit natural del municipi.

El Parc de les Deveses de Salt d'acord amb el Pla General, comprèn 310 hectàrees entre el casc urbà i el Ter, és a dir, el 47% del terme municipal, i representa com la ruralitat ha format part de la cultura humana, i ha acabat esdevenint un element d’alt valor natural i cultural.


Les terres del Parc han estat associades a la producció agrícola i forestal, que juntament amb la dinàmica del riu formen un espai d’alt valor natural i paisatgístic. És per això la situació del gran nombre d’horts que representen l’aprofitament de la terra degut a les bones condicions edafològiques del sòl i al contingut de nutrients de la terra.

Salt ha evoluciona com totes les ciutats, en el cas més clar és en l’àmbit de l’economia, ja que s’ha passat d’una economia agrícola a una economia industrial i de serveis. Primerament, el conreu de les terres baixes va ésser en altres temps la riquesa del Salt antic, més endavant han estat les fàbriques de riu a través de la sèquia Monar. Els terrenys es dedicaven al conreu d’horta i plantacions d’arbrat per a la llenya i la construcció, bàsicament era el que en donava rendiment. Llavors, alguns horts es van dedicar a un cultiu més extensiu de cereals i per a una producció comercial, més enllà de l’autosuficiència. A l’actualitat però, pocs dels hortolans practiquen per a la producció comercial dins al Parc, en alguns casos encara hi ha la producció per planter o per el petit comerç. En tot cas, el Parc ha esdevingut un espai que ha patit una transformació constant on les hortes han anat canviant de mans i ús.

Els horts van néixer com a repartiment de terres comunals per a lluitar contra la fam. Cap a l’actualitat però es converteixen en una activitat complementària d’oci i/o de producció d’aliments per a un entorn familiar, mentre que també hi ha algun cultivador professional, com s’ha esmentat anteriorment.

La Sèquia Monar, una de les més antigues de Catalunya, abasta de forma ordenada les aigües del Ter a les indústries i agricultors. Inclús, l’expansió del casc urbà es va fer seguint les franges paral·leles al riu Ter i a la sèquia.

La Sèquia Monar limita la zona urbana pel nord i a una de les bandes s’hi ha col·locat un parc, el Parc del Rec Monar, que serveix de zona de tampó, on es concentren activitats que podrien resultar impactant al medi natural. A més, s’han construït unes zones d’aparcament a les proximitats del Parc que ajuden a controlar al circulació. La seva construcció també integra criteris ambientals. L’Àrea d’Acollida del Pla dels Secs concentra l’afluència humana, on s’hi poden aparcar els vehicles i gaudir d’un pícnic.

Durant la dècada de 1960, el riu va patir transformacions, la més impressionat va ser la construcció del complex de pantans Sau – Susqueda – El Pateral, cosa que va modificar el cabal del Ter i l’estructura del paisatge de ribera ja que s’alterava el règim d’avingudes naturals i conseqüentment el paisatge de ribera i la diversitat d’ambients naturals.

Mentre Salt era annexat a Girona, el Pla General de 1971 preveia la urbanització de la major part del Parc com a zona industrial, amb la conseqüent canalització del Ter. Amb treball voluntari i mobilitzacions es va aturar el projecte, i el Pla General de Salt de 1987 va requalificar els terrenys com a No Urbanitzables, i la ciutadania va iniciar la recuperació del pulmó verd que reivindicaven. A finals de la dècada de 1980, s’establí una franja naturalitzada sota la denominació de Domini Públic Hidràulic.

El Parc no només gaudeix de característiques naturals, sinó d’un patrimoni cultural ric i molt lligat a l’aigua. Actualment coexisteixen dues situacions contradictòries per a l’aprofitament del parc:


La voluntat de preservar el patrimoni natural i cultural que suposa la pràctica de l’agricultura tradicional a pocs metres del casc urbà de Salt

La sobreexplotació dels recursos fluvials: relegant el Ter a la memòria, construint una nova llera del riu de forma artificial, amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat, i apostant per una economia de producció.

De moment, s’està gestionant la situació a través d’eines urbanístiques, ja que semblen ser el mitjà més ràpid i fàcil d’implantar. A partir d’aquí, s’elaborà el Pla Especial amb l’objectiu de garantir la continuïtat de l’activitat rural, potenciant l’horticultura, conservant el patrimoni natural, rural i cultural; i aconseguint de l’espai un gaudi per a tota la població.

III. Clima

Al Parc de les Deveses de Salt li correspon un clima mediterrani subhumit amb una clara influència de la inversió tèrmica i un cert grau de continentalitat degut a la seva situació respecte el massís de les Gavarres, el qual actua de pantalla davant l’efecte temperador del mar.

Règim pluviomètric amb mínim al juliol, i màxim al mes d’abril. La tardor és també plujosa, i en canvi a l’hivern la precipitació es manté en un rang semblant a l’estiu i les temperatures mitjanes són inferiors als 10ºC, tot i que caldria sumar-hi la precipitació horitzontal, ja que la boira i la rosada hi són freqüents. El període de glaçada s’estén de novembre a abril i els mesos de juliol i agost conformen un període d’aridesa.

FONT: Bustamante i Galera, I. (2010). Espais naturals i biodiversitat en l’àmbit municipal: Ordenació i gestió del Parc de les Deveses de Salt Aquesta estació es troba al museu de l’aigua, a la terrassa fluvial II per tant,les dades de temperatura i humitat no coincideixen exactament amb les quehi ha realment al Parc de les Deveses de Salt ja que hi ha menys inversió tèrmicai més efecte d’illa de calor de la ciutat.


En base a la tipologia bioclimàtica (segons la classificació proposada l’any 1984 per Bolós i Vigo) a Salt li correspon un hivern de tipus subhivernal-humit, una primavera temperadahumida, un estiu estival-àrid i una tardor humida i, pel que fa a temperatures, amb gradient ben definit de l’estival al subhivernal.

IV. Xarxa hidràulica

Aquesta informació està extreta de Societat d’Estudis i Recerca de salt. (2012). Centre naturalista de Salt. Des de http://sersalt.org/index.html

El Ter

El Ter és un riu de 195 km de llargada. Des del seu naixement a Ull de Ter fins a la seva desembocadura al Mediterrani (La Gola) salva un desnivell de 2.400 metres en els quals recull l'aigua dels seus 3.010 km2 de conca hidrogràfica.

De fet, quan passa per Salt, el riu ja ha realitzat dos terços del seu recorregut; ha visitat la plana de Vic després de deixar enrere el seu naixement en el darrer tram dels Pirineus Orientals i s'ha desagnat a les Guilleries després de cedir més de 700.000.000 litres diaris d'aigua a les aixetes de Barcelona.

Justament abans d'entrar en el Pla de Salt, el Ter cedeix aigües a la Sèquia Monar mitjançant la Resclosa de Montfullà (Bescanó). El riu travessa el municipi de Salt acompanyat a la seva esquerra per les Deveses, s'ajunta amb el curs artificial de La Maçana desviat per la construcció de l'autopista AP-7 i se n'allunya en introduir-se al terme municipal de Girona on s'ajunta amb els rius Güell i Onyar. Força quilòmetres més a l'est, el Ter mor a les terres de l'Empordà, on troba el mar.

La Sèquia Monar

La Sèquia Monar és una derivació artificial del curs del Ter, l’origen de la qual és anterior al segle XI. Al llarg de la història ha estat de gran importància com a subministrament de força mecànica per als molins, telers i fins una farga que s’agrupaven al seu pas. Amb l’arribada de l’electricitat el funcionament de la maquinària va deixar de dependre directament de l’aigua, però a la Sèquia Monar es van instal·lar diverses minicentrals elèctriques. L’ús de la Sèquia ha anat, doncs, evolucionant, però ha mantingut el seu paper de rec madral dels regadius del Parc de les Deveses. Després d’oferir les aigües a Montfullà, Salt, Santa Eugènia de Ter i el barri gironí del Mercadal, vessa el cabal sobrant al riu Onyar, a través del qual retorna al Ter.

La Maçana

La Maçana és una riera que, abans de la construcció de l'Autopista de Peatge-7, travessava el Pla de Salt fins a desembocar al riu Güell, afluent del Ter, a l’alçada del també desaparegut Pont del Dimoni. L'arribada del monstre de quatre, i aviat potser vuit, carrils va suposar un canvi dràstic en el seu recorregut, convertint el seu tram final en un canal artificial de formigó de sis a vuit metres de fondària que desemboca toscament i directa al Ter. Aquest canvi tan radical va provocar la davallada de nivell de tots els aqüífers del Pla de Salt, fins que la iniciativa popular va construir el Salt de la Maçana, una petita resclosa construïda amb la finalitat d'elevar el nivell de l'aigua fins al nivell del terreny que l'envolta; això va permetre recarregar molt ràpidament els aqüífers, fet del qual, òbviament, se'n beneficia tot el municipi.


El Marroc i El Reramús

El riu Marroc arriba a Salt des de Vilablareix i desemboca, com ho feia la Maçana, al riu Güell. Voreja el municipi pel sud, però sense endinsar-s’hi.

El Reramús neix a Montfullà i havia desembocat al Ter, però la construcció de la Sèquia Monar el va interceptar i actualment n’engoleix tota l’aigua.

V. Flora i fauna del parc

Fauna i flora

El municipi ha crescut, i la connectivitat riu – ciutat ha estat el vincle de la zona de les Deveses de Salt amb el municipi de Salt. A banda d’això, que ha suposat una forta component de caire social, la connectivitat entre els hàbitats naturals és imprescindible per garantir el futur de les espècies del Parc, per això, s’ha creat una eina urbanística, el Pla especial, que preveu restaurar la connectivitat esmentada, i el Pla especial crida a la col·laboració a tots els àmbits i sectors, ja que garantir la connectivitat no és fàcil.

L’evolució de la ciutat ha comportat petits detalls que han esdevingut grans canvis, i aquests tenen un paper important en temes de biodiversitat. Per exemple, els canvis soferts segons condicions ecològiques, humanes i urbanístiques, i també l’estrès de l’ecosistema inicial, han afavorit les invasions d’espècies al·lòctones. Una primera aproximació a la defensa de l’espai, ha estat declarar Salt Zona de Seguretat.

A proposta de la Generalitat de Catalunya, al setembre de 2006 i amb aprovació al febrer de 2009, la Unió Europea va protegir el Parc sota la figura de Lloc d’importància Comunitària (LIC) Riberes del Baix Ter. Aquest espai està dirigit pels criteris de la Directiva 92/43/CE.

Concretament, a les deveses de Salt s’han comptabilitzat 975 tàxons, i es creu que encara queden molts grups per estudiar.

Fauna

La legislació protegeix diverses espècies faunístiques en diferents lleis.

La Llei 3/1988, d’espais naturals, modificada entre altres, per la Llei 12/2006, protegeix:


Categoria A: la llúdriga (Lutra lutra), al Parc de les Deveses de Salt i el tram baix de la Llémena i el bitó (Botaurus stellaris) de presència accidental en el decurs de les migracions.

Categoria B: la cigonya blanca (Ciconia ciconia), el picot garser petit (Dendrocopos minor) i el duc (Bubo bubo) com a espècies nidificants; l'àliga pescadora (Pandion haliaetus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el repicatalons (Emberiza schoeniculus) com a hivernants regulars; l'agró roig (Ardea purpurea) i l'arpella vulgar (Circus aeruginosus) com a migrants; i el flamenc (Phoenicopterus roseus) i la grua (Grus grus) com a accidentals, també durant les migracions.

La Directiva 92/43/CE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, protegeix les espècies de la fauna i flora d’interès comunitari per a la conservació de les quals cal designar zones especials de conservació, les espècies relatives al Parc de les Deveses són les següents:

El barranyiquer del roure (Cerambix cerdo) L'escanyapolls (Lucanus cervus) Les libèl·lules Coenagrion mercuriale i Oxygastra curtisii La papallona Euphydryas aurinia La llúdria (Lutra lutra) El barb de muntanya (Barbus meridionalis) La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) El ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum)

La directiva 79/409/Ce, relativa a la conservació de les aus silvestres, protegeix les espècies objecte de mesures de conservació especial al del seu hàbitat a fi d’assegurar-ne la supervivència i la reproducció en la seva àrea de distribució:

L'enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

La cigonya blanca (Ciconia ciconia) El blauet (Alcedo atthis) El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) El duc (Bubo bubo) El milà negre (Milvus migrans) L'àliga marcenca (Circaetus gallicus) L'arpella (Circus aeroginosus) L'aligot vesper (Pernis apivorus) L'àliga pescadora (Pandion haliaetus)

El cames-llargues (Himantopus himantopus)

La valona (Tringa glareola) L'agró roig (Ardea purpurea) La tallareta cuallarga (Sylvia undata) El martinet blanc (Egretta garzetta) El falcó pelegrí (Falco peregrinus) El torlit (Burhinus oedicnemus) El bitó (Botaurus stellaris) L’agró blanc (Egretta alba) El martinet menut (Ixobrychus minutus) El flamenc (Phoenicopterus ruber) La grua (Grus grus)

La presència d’aquestes espècies, no reflecteixen la qualitat dels hàbitats protegits a la zona denominada Riberes del Baix Ter, sinó també la seva importància dins les rutes migratòries. Aquest espai, ha estat recentment potenciat, ja que representa un fragment important del corredor del Ter i un connector de l’Anella Verda de Girona, lloc assignat amb la categoria de prioritat crítica en la Diagnosi territorial de la Diputació de Girona.

Finalment, es pot referenciar la popularitat d’un mamífer carnívor desaparegut al municipi de Salt, la llúdria (Lutra lutra), símbol que ha estat representat a diversos punts de la ciutat escultòricament.


Imatge 1. Llúdria, Llúdriga (Lutra lutra) Font: http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aigues tortes/fauna/fauna046.htma

Imatge 2. Les llúdrigues a la plaça de la Vila Font: Lluís Mateu, http://www.bibgirona.net/salt/col_local/finestres/fo to20.htm

Flora La vegetació del Parc està pràcticament definida per la dinàmica del Ter al seu pas per Salt. La proximitat del terreny amb l’aigua, ha permès que el bosc de ribera destaqui per damunt d’altres tipologies, com poden també presents els boscos de salzedes, vernedes, alberedes o mixtos, on les espècies destacades són el marcòlic, el buixol, el lliri de neu o l’heura de terra. En ambients aquàtics, destaquen les jonqueres, els canyissars, els creixenars o els herbassars de volantins. A més, la zona d’horta manté una gran biodiversitat d’hortalisses tradicionals, com ara la col de paperina, el cigró del país, el monget de l’ull ros, el salsafí, els bitxos o les tomates de la pera, entre d’altres. La Directiva 92/43/CE protegeix dos hàbitats característics d’aquest espai fluvial, amb caràcter prioritari:

Les vernedes (Alno-Padion) Els prats secs del Thero-Brachypodietea

El decret 328/92 protegeix espècies declarades estrictament protegides, les quals són presents a l’àrea del Parc:

El lliri de neu (Galanthus nivalis) El marcòlic (Lilium martagon) El buixol (Anemone nemorosa)

Imatge 3. Lliri de neu Font: http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=75799


Imatge 4.Flor del marcòlic. Autor: Munuera, I. Arxiu del Parc Naciona ’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Font : http://www14.gencat.cat/clicat/AppJava//cercaParaulaClau.do?pclau=marc%C3%B2lic&type=paraula_clau&idColeccio=96ae8a85-868e-4c58-90da-f93f0703ef1a

Imatge 5. Buixol Autor: B. Sala

Font: http://www.gno.cat/galeriafotografica/concursbotanic.php?especie=Anemone+nemorosa&id=27&PHPSESSID=216ec9d72f4f5c56750da103f132a08c

d. Treball previ a l’aula

El treball previ es troba dins del dossier del treball de camp de l’alumne i la seva descripció en el quadern del professor. Queda temporitzat dins del quadre de l’apartat e de la introducció.

e. Lliçons a l’aula

Per tal de d’optimitzar el treball de camp i aprofundir en alguns dels continguts treballats a l’aula, és interessant haver tractat el tema dels recursos naturals i el seu aprofitament, ja que hi ha una prova on es treballen els recursos hídrics i els seus usos. També cal haver treballat el paisatge, l’agricultura i la ramaderia com a recursos naturals. L’activitat geològica externa en aquest treball de camp es treballa a través de la interpretació de mapes i també els agents geològics extern en la modificació del relleu, enfocant-ho en la formació de terrasses fluvials i còdols.

Per tant, és interessant haver tractat tots aquests aspectes a l’aula per tal d’agilitzar la sortida. Per altra banda, tot el treball de camp pretén treballar l’educació ambiental, doncs, també és interessant haver treballat l’impacte humà en els ecosistemes, ja que en el quadern de camp es tracten conceptes com la biodiversitat (claus dicotòmiques) i els impactes de les vies de comunicació.

Aquest treball de camp està orientat per sintetitzar tots aquests conceptes relacionats amb la interacció dels ecosistemes i l’activitat humana.


3. QUADERN DEL PROFESSOR/A

Aquest és el dossier del professor de la Gimcana al Parc de les Deveses de Salt.

Què és la Gimcana al Parc de les Deveses de Salt?

És una excursió pensada per realitzar durant el mes de maig amb els alumnes de 3r d’ESO.

Consistirà en realitzar un seguit de proves i activitats en grup a diferents punts del parc segons l’itinerari marcat a l’apartat b del treball previ.

El professor organitzarà els alumnes en grups heterogenis de 6 alumnes. Aquest hauran d’entregar el dossier (individual) i un petit resum de tota l’excursió (en grup).

Per què anem al costat de l’institut?

Ben a prop de la nostra aula ens espera un paisatge ben diferent al de la ciutat, segur que molt desconegut per molts de vosaltres. És el moment d’anar a descobrir el Parc de les Deveses, les hortes i la sèquia Monar!

Què han de portar els alumnes?

- Calçat adequat per caminar - Esmorzar - Aigua - El dossier, llapis/bolígraf - Càmera de fotos (digital, mòbil...)

* El material específic que ha de dur el professor per a les diferents proves està descrit en cadascuna de les fitxes de les proves.

Com cal organitzar el treball de camp?

1r) Es realitzarà una sessió prèvia a l’aula on es durà a terme la primera activitat i els alumnes ja estaran distrubuits en grups heterogenis.

2n) Es farà la sortida de camp. Davant l’institut es farà la contextualització de la sortida, llavors els alumnes començaran la gimcana i els professors es col·locaran a les proves que requeireixin la seva presència.

3r) Finalment, es realitzarà el treball de síntesi un cop els alumnes hagin acabat la gimcana.


a. Treball previ

Situem-nos i itinerari de la gimcana 60 minuts

Localització: A l’aula d’informàtica de l’institut

Paraules clau: Geolocalització i coordenades UTM.

Objecttius: Treballar amb els mètodes de geolocalització mitjançant les coordenades UTM. Aprendre a orientar-se. Crear-se l’itinerari de cadascun dels grups d’alumnes.

Descripció de l’activitat: 1. Entrega dels dossiers de treball de camp (15min): explicació de la sortida, dels objectius i de

l’avaluació d’aquesta. 2. Creació dels grups heterogenis (10min): el professor haurà pensat prèviament els 6 components de

cada grup heterogeni. 3. Elaboració del mapa de l’itinerari i localització de les proves (30min). Consta d’una activitat que

prèviament s’haurà contextualitzat amb una introducció sobre el municipi de Salt. En l’activitat, els alumnes hauran de buscar a la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) els diferents punts de les proves i col·locar-los al seu mapa per tal de marcar el seu itinerari. Cada grup d’alumnes haurà de decidir quin és el seu recorregut. El professor haurà d’intentar que segueixen el mateix itinerari el mínim de grups per així evitar estar més d’un grup a la mateixa prova.

4. Recollida dels dossiers (5min). Els dossiers es repartiran als seus alumnes just abans de la sortida.

Organització: El professor haurà d’entregar els dossiers i recollir-los al final de la sessió.

Material complementari: Sala d’informàtica Dossiers dels alumnes

Observacions: Seria bo que hi hagués un o dos ordinadors per grup.

Respostes de les activitats: Els punts taronges són les diferents localitzacions de les proves. Els punts vermells seran els punts on es situaran els professors.


b. Treball de camp

Prova: Em reconeixes? 20 minuts

Localització: A la riba del Ter. UTM-ED50 (482524, 4648300)

Paraules clau: biodiversitat, flora, fauna, i espècies invasores.

Objectius: Elaborar una fitxa tècnica d’una espècie característica (de flora) d’aquest recorregut. Conèixer la importància de la conservació de la biodiversitat del nostre entorn.

Descripció de l’activitat: 1. Introducció del professor situat en aquesta prova amb un petit debat (5min).

Iniciar i guiar el debat: - “Què és la biodiversitat?” Concepte de biodiversitat (Biodiversitat: la variabilitat d'organismes vius de

qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. (Definició dels nivells de la biodiversitat segons la Convenció sobre la Diversitat Biològica - Río 1992).

- “Creieu que és un espai amb molta biodiversitat?” S’han comptabilitzat 975 taxons (grups d’espècies) a les Deveses de Salt.

- “Reconeixeu alguna espècie? Creieu que totes són autòctones? Què vol dir espècie invasora? En reconeixeu alguna aquí?” Concepte d’espècie autòctona (Espècie autòctona: espècie que pertany a una regió o ecosistema determinats. La seva presència és resultat de fenòmens naturals, sense l’acció antròpica).Concepte d’espècie invasora (Espècie invasora: és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta. La introducció d'espècies al·lòctones és una de les causes d'extinció lligades a l'activitat humana).

“...”Preguntes possibles per a realitzar als alumnes per tal de conduir el debat.

2. Els alumnes han d’escollir una espècie vegetal i fer-ne una fitxa tècnica. El professor els ajuda oferint les guies i resolent els dubtes que sorgeixin. A més, els deixarà cinta adhesiva per enganxar-ne una fulla al dossier (15min). Pascual, Ramon. (1999). Guia dels arbres dels Països Catalans (4 ed.). Barcelona: Pòrtic. Pascual, Ramon. (1999). Guia dels arbustos dels Països Catalans (2 ed.). Barcelona: Pòrtic.

Organització: Prova guiada per un/a professor/a.

Material complementari: Cinta adhesiva Guia dels arbres dels

Països Catalans Guia dels arbustos dels

Països Catalans

Observacions: L’objectiu del debat inicial ha de ser de motivar l’alumne i recordar els conceptes que s’utilitzaran en la prova. Els alumnes utilitzaran els plafons informatius sobre la flora de l’entorn per tal d’escollir l’espècie que en faran la fitxa tècnica. Tindran les guies que els ajudarà a omplir la fitxa.


Respostes de les activitats: Les definicions de l’activitat 1 es troben a la descripció de l’activitat. Les fitxes tècniques de l’activitat 2 es corregeixen a partir de la informació que exposen les guies d’arbres i arbustos de Ramon Pascual.


Prova: Fem safareig? 15 minuts

Localització: UTM-ED50 (482194, 4648528)

Paraules clau: safareig, història i contaminació d’aigües.

Objectius: Conèixer la història del Safareig de les Dones, i en definitiva la història de l’entorn.

Descripció de l’activitat: 1. Llegir el cartell informatiu i contestar les preguntes de l’activitat de forma raonada (15 minuts).

Organització: Els alumnes realitzaran l’activitat sense l’ajuda del professor/a.

Material complementari: Plafó informatiu

que es troba a la localització de la prova.

Observacions: Pot ser el cas que alguna de les preguntes no tinguin la resposta implícita en el plafó informatiu i demanen opinió i reflexió del grup. Això cal tenir-ho clar en l’avaluació d’aquesta prova.

Respostes de les activitats:

Qui va començar a utilitzar aquest espai com a safareig va ser un particlar al 1889.

El safareig es va construir aquí per la seva proximitat al riu i perquè el nivell freàtic coincideix amb el nivell superficial del sòl.

Es diu Safareig de les Dones perquè eren les dones que hi anaven a rentar la roba quan els homes anaven als horts.

Ara mateix no seria possible que les famílies de Salt rentessin la roba al Safareig per diverses causes: molta població, contaminació de les aigües per efecte dels detergents, ...

Per tal de no contaminar l’aigua en el cas d’utilitzar el Safareig, caldria fer un sistema per col·lectar l’aigua i utilitzar-la per regar, ja que serien aigües clares.


Prova: I això, què hi fa aquí? 30 minuts


Paraules clau: impacte, acció antròpica i joc de rol.

Objectius: Avaluar els avantatges i inconvenients de l’acció humana sobre el territori, concretament l’obra de

l’autopista al seu pas per les hortes. Despertar l’esperit crític dels alumnes. Comprendre que a la realitat hi ha diferents postures en situacions com aquesta, la construcció d’una

autopista.

Descripció de l’activitat: 1. Repartiment de les cartolines a cadascun dels membres del grup, ho fa el professor. Aquí pot repartir

les cartolines en funció de les característiques dels alumnes i així potenciar la participació de tots ells en el debat (atenció a la diversitat). (5min).

a. Hortolà (color verd) b. Propietari de terreny afectat (color marró) c. Moderador del debat (color groc) d. Saltenc/enca (color blau): veí de Salt e. Constructor de l’autopista (color taronja) f. Alcalde/essa (color lila): pot ser de Salt, Bescanó o poblacions afectades per l’obra.

2. Realització de l’activitat 1 de manera individual, segons la cartolina de cada membre (5min). 3. Realització de l’activitat 2 en grup. El professor no intervindrà en el debat, només en el cas que els

alumnes quedessin en blanc o els costés començar. A continuació, caldrà recordar als alumnes que apuntin els arguments a favor i en contra que resultaran del debat. A continuació, redactaran un petit informe de 4 línies agrupant les conclusions final del debat (20min).

Organització: El professor repartirà les cartolines però deixarà que els alumnes guiïn el debat. També controlarà el temps.

Material complementari: Cartolines que representaran un personatge del

joc.


Observacions: El professor ha de moderar el debat en cas de mal comportament, i ha de preveure la temporització. També ha de vigilar que els alumnes no s’endinsin sota l’autopista ja que és una zona d’obres i amb maquinària transitant. El professor tindrà impresos dos jocs de cartolines per si coincideixen alhora més d’un grup en aquella prova.

Respostes de les activitats: A la llista d’avantatges i inconvenients s’han d’incloure alguns dels ítems d’aquests àmbits diferents:

Ambientals (espècies protegides, cabals ecològics, modificació de l’hàbitat, connectivitat ecològica…).

Econòmics (cost econòmic de l’obra, augment de la riquesa dels habitants de la zona…). Geològics (impermeabilitat del terreny, incidència sobre els aqüífers, tipus de roques…). Influència sobre la població (desplaçament d’habitatges i conreus, canvi en els usos del terreny…).

L’informe final haurà de recollir alguns les idees amb les quals defensaran la postura escollida.

HORTOLÀ/ANA

©Midisegni.it

SALTENC/ENCA CONSTRUCTOR DE L’AUTOPISTA

ALCALDE/ESSA MODERADOR/A DEL DEBAT

©uic.es ©smrt.es

PROPIETARI DE TERRENY AFECTAT


Prova: I vostè, què hi cultiva a l’hort? 15 minuts

Localització: Als horts. UTM-ED50 (482149, 4647398)

Paraules clau: agricultura i productes de temporada.

Objectius: Conèixer què s’hi planta als horts. Relacionar-se amb la comunitat hortalana i conèixer la seva funció.

Descripció de l’activitat: 1. Realització de l’activitat 1 (15 min).

Els alumnes respondran segons els seus coneixements, observació als horts i preguntes als hortolans que es poden trobar practicant.


Material complementari:

Observacions: Caldrà tenir en compte que si no troben cap hortolà, alguna de les respostes no les sabran.

Respostes de les activitats:

Hivern Primavera Estiu Tardor Patates Enciams Alls Faves Col

Pastanagues Tomates Pebrots Enciams Carbassa Carbassó Albergínies Mongetes

Pastanagues Enciams Mongetes Maduixes Espinacs Escarxofes

Enciams Faves Col Alls Espinacs


Prova: On ens trobem? 20 minuts


Paraules clau: terrassa fluvial, còdols i roques sedimentàries.

Objectius: Descobrir a quina terrassa fluvial es troba Salt. Reconèixer l’acció de l’aigua a les roques de la llera del riu Ter (identificar còdols).

Descripció de l’activitat: 1. Realització de l’activitat per grups (20 minuts).

En primer lloc, els alumnes hauran de buscar 3 roques sedimentàries, poden ser les mateixes tres roques per tots els membres del grup. Llavors, hauran de descriure-la breument i fer-ne un dibuix o a casa enganxar-hi una fotografia que han realitzat amb la càmera digital. En segon lloc, hauran de buscar còdols a la riba del riu i exposar quin camí segueixen les roques per formar les còdols.


Material complementari: Càmera (alumnes). Plafó informatiu que es

troba a la localització de la prova.

Observacions: Cada grup d’alumnes haurà de disposar almenys d’una càmera digital o bé de la càmera del telèfon mòbil per, si és el cas, fotografiar les roques analitzades.

Respostes de les activitats: Cal que en l’exercici 1, els alumnes hagin completat correctament cadascun dels paràmetres de la descripció de cada roca: color, mida del gra, nº de terrassa i altres observacions. El professor pot comparar les característiques amb el llibre de text de l’aula (Biologia i geolgia, 3r ESO de la Editoria Cruilla).

En l’exericic 2, cal descriure el corregut per a la formació de còdols:

“Un còdol, o cudol, és un fragment de roca de formes arrodonides com a conseqüència de l'erosió i transport dels

agents erosionadors. La mida és superior als

32mm.

Susceptible de ser transportat per mitjans

naturals —com els corrents d'aigua, els

corriments de terra, etc— encara que no es

fa distinció de forma, en general, un cant

rodat adquireix una morfologia més o menys

arrodonida, subarrodonida o oblonga,

sense arestes i amb la superfície llisa, a causa

del desgast patit pels processos erossius, generalment causats per la corrosió, els corrents d'aigua (erosió hídricca) o

el vent (erosió eòlica)”. (Definició extreta de la Viquipèdia).

Font: Biologia i geologia, 3r ESO (Ed. Cruilla)


Prova: Què en fem d’aquesta aigua? 30 minuts

Localització: Sobre el pont. UTM-ED50 (482120, 4648301)

Paraules clau: cabal, cabal ecològic, sèquia i usos de l’aigua.

Objectius: Conèixer els usos de l’aigua d’una Sèquia. Calcular el cabal de la Sèquia.

Descripció de l’activitat: 1. Realització de l’activitat 1 (10min).

Els alumnes respondran segons els seus coneixements, l’explicació del professor (apartat anterior sobre el context del treball de camp) i el que observen des de sobre el pont.

2. Realització de l’activitat 2 (20min). El professor deixarà el material al grup per tal que puguin realitzar la pràctica. També els donarà suport i ajuda davant els seus dubtes.

Organització: El professor els oferirà el material per a realitzar la pràctica i vigilarà ja que aquest punt del circuit es troba al costat del carrer que sol ser força transitat.

Material complementari: Cronòmetre Calculadora Tap de suro Cinta mètrica

Observacions: El professor tindrà dos parells de materials per si coincideixen alhora més d’un grup en aquella prova. La profunditat de la Sèquia es mesurarà amb una canya que trobin a la zona.

Respostes de les activitats: Les respostes de l’activitat 1 són les següents:

Salt es situa al curs mitjà del riu Ter. L’aigua de la Sèquia Monar prové del riu Ter, és una desviació produïda per l’acció antròpica. El cabal ecològic és la quantitat d’aigua mínima necessària per preservar els valors ecològics a la llera

del mateix. La determinació del cabal ecològic d’un riu o riera es fa segons un acurat anàlisi de les necessitats mínimes dels ecosistemes existents a l’àrea d’influència de l’estructura hidràulica que modifica el cabal natural del riu o rierol. Depenent de l’època de l’any, però el Ter al seu pas per Salt normalment no compleix el cabal mínim ecològic (Transvasament del Ter, preses de Sau, Susqueda i Pasteral i Sèquia Monar, són els causants de l’incompliment de cabal mínim ecològic del Ter).

Els principals usos de l’aigua de la Sèquia Monar són industrials i agrícoles. Les respostes de l’activitat 2 són les següents: Per l’època de l’any en què ens trobem, el cabal de la Sèquia Monar en aquest punt hauria de ser d’entre 0,5 i 1m3/s. Les lleis, però, regulen que aquest valor hauria de ser d’entre 4 i 5m3/s.


c. Treball de síntesi

Posem-ho en comú? 60 minuts

Localització: Al Pla dels Socs. UTM-ED50 (482544, 4648200)

Paraules clau: síntesi, conclusions i resultats de les proves.

Objectius: Sintetizar i compartir tota la informació recollida al llarg de l’itinerari. Treballar mitjançant la dinàmica de grups cooperatius en trencaclosques. Arribar a un concens grupal per redactar les conclusions de cada prova.

Descripció de l’activitat: 1. Explicació de com es realitzarà el treball cooperatiu (dinàmica del trencaclosques) (10min). 2. Els alumnes es reuniran per grups d’experts de cada prova, per tal de compartir les respostes i

debatre les conclusions d’aquesta prova (20min). 3. Posada en comú amb el grup de referència i elaborar un sol mapa de conclusions per grup (30min).

Organització: Els professors oferiran suport i ajuda per tal de dur a terme la dinàmica.

Material complementari: Mapa de les conclusions (1 per grup).

Observacions: Els professors entregaran un mapa de les conclusions per grup per tal que l’elaborin conjuntament i n’entreguin un per grup.

Respostes de les activitats: Es valorarà la creativitat i la capacitat de resumir i sintetitzar en una sola frase les conclusions de cada prova.

Foto: Lluís Mateu (Salt)


4. QUADERN DE L’ALUMNE


ÍNDEX

1. Introducció

2. Situem-nos: informació d’interès sobre Salt

3. Itinerari de la gimcana

4. Gimcana: els amics de les Deveses de Salt

5. I ara, toca autoavaluar-me....


1. Introducció

Aquest és el teu dossier de la Gimcana al Parc de les Deveses de Salt! És molt important que el tractis bé, després l’hauràs d’entregar omplert amb tot el que hauràs fet durant l’excursió.

Què és la Gimcana al Parc de les Deveses de Salt?

La Gimcana al Parc de les Deveses de Salt és l’excursió que realitzarem aquest tercer trimestre els alumnes de 3r d’ESO.

Consistirà en realitzar un seguit de proves i activitat en grup a diferents punts del parc.

Us organitzareu en grups de 6 persones, i haureu d’entregar el dossier (individual) i un petit resum de tota l’excursió (en grup). Més endavant hi trobareu la informació necessària.

Per què anem al costat de l’institut?

Ben a prop de la nostra aula ens espera un paisatge ben diferent al de la ciutat, segur que molt desconegut per molts de vosaltres. És el moment d’anar a descobrir el Parc de les Deveses, les hortes i la sèquia Monar!

Què hem de portar?

Calçat adequat per caminar

Esmorzar

Aigua

El dossier, llapis/bolígraf

Què hi puc trobar al meu dossier?

Situem-nos: informació d’interès sobre Salt.

Itinerari de la Gimcana

Proves de la Gimcana

Activitat de treball cooperatiu: Posem-ho en comú?


2. Situem-nos: informació d’interès sobre Salt.

SALT

El terme municipal de Salt amb una extensió de 6,41 km2, és un dels més menuts de les comarques gironines i està situat en l'extrem centre-oest de la comarca del Gironès ocupant una de les planes al·luvials més bones i generoses de la comarca gràcies a l'acció contínua i regular del riu Ter, segurament l'element més determinant i significatiu del seu medi natural.

Els seus límits geogràfics són pel nord amb el municipi de Sant Gregori; a l'est, amb Santa Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix; i finalment per l'oest, Bescanó.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya


3. Itinerari de la Gimcana

Descobreix l’itinerari de la Gimcana 20 min

Les coordenades UTM són un sistema de posicionament sobre la superfície terrestre que es basen en els meridians i paral·lels definits en el sistema de coordenades geogràfiques.

MATERIAL: Ordinador i colors/llapis/bolígraf.

ACTIVITAT 1: Descobreix quin és l’itinerari de la gimcana a partir de les següents coodenades UTM-ED50: (482524, 4648300) (482108, 4648132)

(482018, 4648071) (482194, 4648528)

(482120, 4648301) (482149, 4647398)

(482924, 4647539)

1. Reuniu-vos amb el vostre grup.

2. Entreu al web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya: http://www.icc.cat/vissir/

3. Busqueu a quin punt del mapa corresponen cadascuna de les coordenades UTM-ED50.

4. Dibuixeu els punts al vostre mapa (mapa 1) i assenyaleu quin creieu que podria ser l’itinerari. Però no us l’inventeu, busqueu el camí!


Mapa 1: Itinerari de les Gimcana


4. GIMCANA: ELS AMICS DE LES DEVESES DE SALT


PROVA: Em reconeixes? 20 min

“Què és la biodiversitat?”

La biodiversitat l’entenem com la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes.

(Definició dels nivells de la biodiversitat segons la Convenció sobre la Diversitat Biològica - Río 1992).

Es distingeixen tres nivells de biodiversitat, als quals es pot afegir un quart:

Genètica o diversitat intraespecífica, consisteix en la diversitat de versions dels gens de la seva distribució, que és la base de les variacions interindividuals

Específica, és la diversitat sistemàtica. Consisteix en la pluralitat dels sistemes genètics que diferencien les espècies.

Ecosistemàtica, és la diversitat de les comunitats biològiques, la suma de les quals forma la biosfera.

Sabies que ...

S’han comptabilitzat 975 taxons (grups d’espècies) a les Deveses de Salt?

MATERIAL: llapis, goma i bolígraf.

ACTIVITAT 1:

Defineix breument els següents conceptes segons l’explicació del/la profesor/a.

o Espècie invasora:

o Espècie autòctona:


ACTIVITAT 2:

Tria una espècie vegetal, contempla les seves característiques i anota-les a la pauta de descripció. Utilitza la guia i amb les claus dicotòmiques, identificar-la i descriure-la.

*Cada membre del grup haurà d’escollir una espècie diferent.

Nom científic:

Dibuix o mostra:

Nom vulgar:

Descripció morfològica:

Altura:

Fulles:

Fruit:

Llavor:

Distribució:

Hàbitat: (mirar la taula de boscos de ribera).

És una espècia autòctona o invasora? Si és invasora quin origen té?


PROVA: Fem safareig! 15 min

Fem recerca de l’història: El safareig de les Dones El Safareig de les Dones és un safareig per rentar la roba situat prop del Barri Vell al mig de les hortes, era utilitzat per les dones que compaginaven el treball de la terra amb el de la llar. El Safareig permetia disposar sempre d’aigua neta, ja que la seva entrada es regulava amb un bagant, les dones feien la bugada en arribar a la zona i deixaven la roba assecant-se mentre treballaven l’hort. Hi és clarament patent l’efecte de la riuada de 1940, la qual el va colgar i es va construir un safareig nou utilitzant l’anterior com a base.

Sabies que ...

Fer safareig vol dir haver-hi xafarderies, enraonies, comentar alguna cosa públicament. (DIEC2, s. v. 'safareig')

MATERIAL: Llapis/bolígraf.

ACTIVITAT 1: Llegiu el plafó informatiu situat en aquest punt i responeu les següents preguntes de forma raonada:

1.- Qui va construir el primer safareig? 2.- Per què creus que es va fer un safareig justament aquí? 3.- Per què creus que es diu el Safareig de les Dones? 4.- Creus que ara seria possible que les famílies de Salt rentessin la roba aquí? Per què? 5.- Si encara s’utilitzés quines creus que haurien de ser les coses a tenir en compte per tal de no contaminar l’aigua?


PROVA: I això, què hi fa aquí? 30 min

“Què és l’impacte ambiental?” L’impacte ambiental és el deteriorament del medi ambient mitjançant l’esgotament dels recursos com l’aire, l’aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes i l’extinció de la fauna silvestre.

MATERIAL: Llapis, goma i cartolina del personatge.

Busqueu al professor responsable de la prova perquè us doni les cartolines dels personatges. Ell us explicarà el funcionament del Joc de Rol.

EL JOC DE ROL Imagina que formes part d’un comitè del poble el qual ha de prendre una important decisió. Es tracta de decidir la construcció o no de l’AP-7. L’AP-7 és l’autopista de la Mediterrània, i volen comunicar tota la costa mediterrània des d’Algecira fins a França. Això té una implicació socioeconòmica molt positiva per Catalunya. Però resulta que la fan passar pel mig del parc de les Deveses. Això pot implicar un canvi molt important del medi: pèrdua de les hortes que hi passen, desviament de la sèquia la Massana, alteració de l’ecosistema de la zona, contaminació... Ara hi ha la reunió del comitè on hauràs de defensar la teva opinió i votar si s’ha de construir o no l’autopista.

ACTIVITAT 1: Segons la cartolina que t’hagi tocat, hauràs de defensar la teva postura en el debat. Tens 5 minuts per pensar i escriure la teva postura, llavors ho debatreu en grup.

Personatge que m’ha tocat:

Què en penso jo?

Avantatges (a favor) Inconvenients (en contra)


Un cop hagueu fet el debat, amb tot el grup heu d’escriure a la taula següent els avantatges i inconvenients que heu anat dient entre tots.

APORTACIONS DEL COMITÈ del POBLE de Salt respecte la construcció i el pas de l’AP-7 per el parc de les Deveses

A favor En contra

Ara heu de redactar un petit informe (4 línies) posicionant-vos a favor o en contra de l’obra. Ha d’anar dirigit al president de les autopistes on li explicareu la vostra decisió final:

INFORME:

A l’ atenció del Sr. President,

En nom del comitè del poble de Salt s’ha decidit que ....


PROVA: I vostè, què hi cultiva a l’hort? 15min

El Parc de les Deveses de Salt comprèn 310 hectàrees entre el casc urbà i el Ter, és a dir, el 47% del terme municipal, i representa com la ruralitat ha format part de la cultura humana, i ha acabat esdevenint un element d’alt valor natural i cultural.

Les terres del Parc han estat associades a la producció agrícola i forestal, que juntament amb la dinàmica del riu formen un espai d’alt valor natural i paisatgístic. A tall d’exemple, hi ha un gran nombre d’horts situats en aquest entorn aprofitant les bones condicions del sòl i el contingut de nutrients de la terra.

Sabies que ...

Els horts de Salt van néixer com a repartiment de terres comunals per a lluitar contra la fam?

MATERIAL: llapis, goma i bolígraf.

ACTIVITAT 1:

Classifica aquestes hortalisses segons l’estació de l’any que es cultivin. Per tal de facilitar la tasca consulteu-ho als hortolans.

Alls, escarxofes, albergínies, col, carbassó, carbassa, espinacs, maduixes, faves, mongetes, enciams, patates, pebrots, tomates, pastanagues.

Hivern Primavera Estiu Tardor


PROVA: On ens trobem? 20 min

La geologia del parc de les Deveses de Salt Una terrassa fluvial es defineix com l’antic llit d’un riu, en aquest cas del Ter. El pas del temps, la variació en les condicions climàtiques, les intervencions antròpiques, o l’activitat orogènica són aspectes que poden incidir en el canvi del traçat d’un riu. En concret, a Salt trobem dues terrasses ben diferenciades:

LA TERRASSA 1: Amb presència notable de graves, sorres i llims de color grisós. LA TERRASSA 2: Constituïda bàsicament per argiles i llims de color marró i amb abundància de còdols (rierencs).

MATERIAL: Paper, llapis, goma, regle i paper mil·limetrat.

Ens trobem en una zona propera al curs mitjà del riu Ter i per tant s’hi troben diferents tipus de roques sedimentàries.

ACTIVITAT 1: Busca 3 tipus de roques sedimentàries diferents i classifica-les amb l’ajuda de la taula següent:

Classificació de les roques sedimentàries segons la Granulometria Sediment/Roca Mida del gra Terrassa

Argiles < 0.002 mm 2

Llims 0.002-0.063 mm 1

Sorres 0.063 -2 mm 1

Graves 2-32 mm 1

Còdols 32mm fins a >25cm 2


ROCA 1:

Descripció:

Color

Mida del gra

Nº terrassa

Altres observacions

DIBUIX: (Posa les mides)

ROCA 2:

Descripció:

Color

Mida del gra

Nº terrassa

Altres observacions


ROCA 3:

Descripció:

Color

Mida del gra

Nº terrassa

Altres observacions



Segons el tipus de roques que has trobat, en quina de les terrasses en trobem?

I el municipi de Salt? Raona la teva resposta.

ACTIVITAT 2:

Ja has trobat els còdols? Fes un esquema utilitzant les paraules del requadre que representi el procediment de formació dels còdols.

Construccions – riu – arrodonit – transport – erosió - aigua


PROVA: Què en fem d’aquesta aigua? 20 min

La Sèquia Monar abasta de forma ordenada les aigües del Ter a les indústries i agricultors. Inclús, l’expansió del casc urbà es va fer seguint les franges paral·leles al riu Ter i a la sèquia.

La Sèquia Monar limita la zona urbana pel nord, a una de les bandes s’hi ha col·locat un parc, el Parc del Rec Monar, que serveix de zona de tampó, tan ecològica com d’avingudes fluvials, on es concentren diverses activitats.

Durant la dècada de 1960, el riu va patir transformacions, la més impressionat va ser la construcció del complex de preses Sau – Susqueda – El Pateral, cosa que va modificar el cabal del Ter i l’estructura del paisatge de ribera, ja que s’alterava el règim d’avingudes naturals, i conseqüentment, el paisatge de ribera i la diversitat d’ambients naturals.

Sabies que ...

La Sèquia Monar és una de les més antigues de Catalunya, abasta de forma ordenada les aigües del Ter a les indústries i agricultors?

MATERIAL: llapis, goma, bolígraf, cronòmetre, tap de suro, cinta mètrica, canya i calculadora.

ACTIVITAT 1:

Respon les preguntes següents segons l’explicació del/la professor/a:

El Ter, en el seu pas per Salt, en quin tram del riu es troba?

D’on prové l’aigua de la Sèquia Monar?


Què és el cabal ecològic? El Ter, el seu pas per Salt, compleix el cabal ecològic mínim?

Des d’on et trobes, quins usos pots observar que es fan de l’aigua de la sèquia Monar?

ACTIVITAT 2:

Calculeu el cabal de la sèquia Monar.

C = v x S

C = cabal (m3/s)

v = velocitat (m/s)

S = àrea de la secció transversal (m2)

Per calcular el cabal de la sèquia Monar us dividireu en dos grups, uns calcularan la velocitat mitjana i els altres l’àrea de secció transversal.

Velocitat mitjana (v)

Haureu de cronometrar quan tarda un tap de suro a recórrer 4 metres de distància dins l’aigua. Repetiu aquesta operació tres vegades i feu la mitjana. Anoteu els resultats a la taula següent:

Operació Temps (s)

Operació 1

Operació 2

Operació 3

Mitjana dels temps

Velocitat mitjana = 4m / ___ s = ____ m/s


Àrea de secció transversal (S)

Calculeu l’amplada de la Sèquia Monar amb una cinta mètrica.

Calculeu la profunditat de l’aigua que passa per la Sèquia amb una canya. Anoteu els resultats a l’esquema següent:

Àrea de la secció transversal = profunditat x amplada=____ x ____= ____m2

Cabal de la sèquia Monar

Cabal = v x S = _____ x _____ = _____ m3/s

m

m

Profunditat

Amplada


Ara que heu acabat la gimcana.... ens reunim al Pla dels Socs!

Síntesi: posem-ho en comú! 60 min

És el moment de compartir tot el que heu fet amb la resta de companys i companyes.

Què cal fer?

1. Cada membre del grup es fa càrrec d’una de les 6 proves. 2. Reuniu-vos els experts de cada prova (1 membre de cada grup de referència)

(10min). 3. Poseu en comú i debateu els resultats a les quals ha arribat el vostre grup de

referència. Ara és el moment d’anotar tot el necessari per millorar les activitats (20 min).

4. Torneu-vos a agrupar amb el vostre grup de referència. 5. Poseu en comú totes les proves i afegiu la informació proposada pels experts

(30min). Per acabar, heu de presentar les conclusions del grup. Completeu el quadre resum de les proves que us donaran els professors i entregueu-lo. És important la bona comunicació entre el grup de referència! Recordeu que cal presentar el dossier de manera individual!

MATERIAL: solucions de les proves


5. I ara, toca autoavaluar-me...

BAIX (1) MITJÀ (2) ALT (3) PUNTUACIÓ

Participació Mínima participació i implicació en el treball en grup, massa individualista.

Implicació i participació mitjana.

Implicació i participació total en el treball comú, amb nombroses aportacions d’idees.

Responsabilitat individual

No realitzo la meva part de treball individual.

Normalment treball sense que m’hagin de recordar la meva responsabilitat, he buscat el consens amb el grup.

Faig la meva part individual, compartint-la amb el grup i acceptant suggeriments.

Assimilació de nous coneixements relacionats a la sortida

No recordo quins conceptes hem treballat i crec que no tinc el dossier complet.

Recordo una mica el que hem treballat i he realitzat tot el dossier.

Recordo perfectament tot el que hem treballat i tinc el dossier complet i correcte.

Actitud vers el grup

M’he mostrat passiu i tinc tendència a crear conflictes.

Participo en el treball.

Participo en el treball de manera activa, positiva i sense distraccions.

Puntuació total:


Fi _____________


5. TREBALL POSTERIOR

El treball posterior per concloure i sintetitzar l’activitat es realitza al final de la gimcana al mateix Pla dels Socs.

L’activitat queda descrita al final del treball de camp, tant en el quadern dels alumnes com en el del docent.

a. Avaluació

Per avaluar el treball s’utilitzarà la rúbrica següent:


ÍTEMS INCORRECTE (0-4) CORRECTE (5-7) BONA (7-8) EXCEL·LENT (9-10)

PRESENTACIÓ No ha presentat el dossier ni les activitats. O aquest està molt mal presentat. Presenta moltes faltes.

La presentació és una mica pobre, hi ha coses en llapis i no està massa neta. Presenta faltes.

La presentació és bastant bona. Es podia haver polit una mica més. Hi ha algunes faltes, però no de massa importància.

Perfecte! Molt net i polit, no hi ha faltes, respecte els espais de cada activitat.

ACTITUD

(Relacions amb els companys, professors i l’entorn en general)

Té problemes de convivència i enfrontament amb alguns dels companys. Li costa acceptar les normes. Sovint genera tensió i desordre difícil de solucionar durant el desenvolupament de l’activitat.

Mostra certes dificultats o desavinences amb els companys però sense incidències. Les seves accions a vegades generen tensions però sense arribar a més.

Bones relacions amb els companys, professors i el medi. Se li ha hagut de donar algun cop d’atenció (lleu). Li costa treballar cooperativament.

Ha tingut molt bona relació amb l’entorn, els companys i els professors. Han treballat cooperativament i amb respecte pel medi. No se l’hi ha hagut de cridar l’atenció.

CONTINGUT DE LES ACTIVITATS DEL DOSSIER

(per a cada activitat i seguint les correccions escrites en el quadern del professor)

Les respostes són incompletes. Omet les parts fonamentals dels conceptes i/o elements importants. Presenta concepcions errònies. Planteja incorrectament els temes o en fa un mal ús.

Les respostes són una mica confuses o incompletes. No mostra gaire comprensió dels conceptes. Identifica alguns elements importants. Ofereix informació incompleta del que s’ha treballat a classe.

Respostes bastant completes, presenta comprensió del concepte, identifica bastants elements importants i ofereix informació relacionada amb el que diu el dossier i s’ha explicat a classe.

Ha respòs totes les activitats, les explicacions són molt clares, identifica tots els elements importants, posa bons exemples i ofereix info. que va més enllà del que està al dossier.

ACTIVITAT DE SÍNTESI No presenta tots els continguts o aquests manquen de significat. Manifesta poc companyerisme. Critica la feina dels altres sense aportar solucions. No col·labora amb la resta del grup o ho fa de mala gana.

Presenta els continguts, però poc sintetitzats i li costa relacionar-los. Es limita a complir les seves tasques dins del grup cooperatiu. No mostra molta predisposició per ajudar als altres del grup.

Presenta tots els continguts. Assimila les avantatges de treballar en grup cooperatiu. Està disposat a ajudar els altres si li demanen.

Presenta els continguts molt ben sintetitzats i relacionats. Ha assimilat perfectament la seva feina dins del grup. Busca suggeriment i ajuda a la resta de companys.


6. BIBLIOGRAFIA Referències seguint l’estil APA.

Ajuntament de Salt. (2011). La ruta: Parc de les Deveses de Salt. Recuperat 23 maig 2012, des de http://www.xtec.cat/centres/b7005388/escola_verda/medi_ambient/DevesesSalt.pdf Bustamante i Galera, I. (2010). Espais naturals i biodiversitat en l’àmbit municipal: Ordenació i gestió del Parc de les Deveses de Salt. Recuperat 23 maig 2012, des de http://www.viladesalt.cat/contingut/1703.pdf Bustamante i Galera, I. (2005). Pla Especial del Parc de les Deveses de Salt: informe ambiental. Recuperat 23 maig 2012, des de http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=c95bef37-bde5-4cbc-ae2a-b1b5d1f15bc9&groupId=527890 Generalitat de Catalunya. (2012). Institut Cartogràfic de Catalunya. Recuperat 23 maig 2012, des de http://www.icc.cat/ Gil, C., i Carrión, F. (2002). Biologia i geologia: ciències de la naturalesa ECOSFERA. (4 ed.). Barcelona: Cruïlla.

Societat d’Estudis i Recerca de salt. (2012). Centre naturalista de Salt. Recuperat 23 maig 2012, des de http://sersalt.org/index.html Vicens Vives. (2012). Educació Secundària Obligatòria: Projecte Curricular – Programació d’aula. Recuperat 23 maig 2012, des de http://www.vicensvives.net/DIDACLIC/descarga_recursos/docs_comuns/docs_cd/cat/eso/ data/navegacion.html#

gimcana els amics de les deveses de salt

Documents