gestio girona n19 estiu

N. 19 · estiu 2014www.gestiogirona.cat

editorial

pàg. 2

la preguNta del clieNt

Val la pena sol·licitar la devolució del cèntim sanitari?

pàg. 3

assessoria laboral

la jornada dels treballadors a temps parcial sota controlpàg. 3

coNsultoria fiscal

Qui guanya i qui perd amb la reforma fiscalpàg. 4

JurÍdic

l’alternativa al concurs de creditors: acord extrajudicial de pagamentspàg. 7

ageNda de les properes obligacioNspàg. 7

Finalment, després de molts mesos de sentir-ne parlar, tenim notícies més exactes de la reforma fiscal. Us presentem una comparativa molt inte-ressant sobre les diferències entre la imposició actual i la que esdevindrà en els propers exercicis 2015 i 2016, per bé que hi ha algunes mesu-res que haurem de tenir presents perquè ja són d’aplicació el 2014. No po-dem fer una valoració global i s’haurà d’analitzar cas per cas com ens afectarà, per-què fer-ho en general seria molt agosarat.

Quant a l’Impost de soci-etats, sí que veiem la vo-luntat de reduir el tipus i suprimir certes deduccions importants que aprofitaven algunes grans empreses i, en menor mesura, les pimes. En qualsevol cas, s’aprecia una voluntat de sacsejar l’actual panorama i evitar que resti immòbil amb el pas dels anys. L’efectivitat de la mesura caldrà analit-zar-la en un futur.

D’altra banda, també us re-cordem l’obligatorietat de portar un registre de la jorna-da dels treballadors a temps parcial per tal de no incórrer en una falta i la sanció con-següent. La devolució del cèntim sanitari ocupa un altre dels articles, i podreu comprovar les difi-cultats existents i els costos que pot comportar la seva recuperació, a més d’iniciar un nou període de prescripció a l’haver de presentar les declaraci-ons complementàries dels impostos afectats. Cal tenir molt clar si val la pena fer-ne la sol·licitud. I, per acabar, us comentem una alternativa prèvia

al concurs de creditors que aparentment seria de gran utilitat, però que en realitat no ho és, en la mesura que dóna uns privilegis a les administra-cions públiques i també als préstecs hipotecaris i altres crèdits amb garantia real; i això li fa perdre molt d’atractiu.

Com podeu observar, els constants canvis normatius ens obliguen a estar alerta i avançar-nos davant de qual-sevol incidència o implica-ció que puguem tenir en el nostre negoci. De la matei-xa manera, haurem d’estar pendents del panorama po-lític actual, un xic alterat, tant per les eleccions euro-pees recents, pel constant degoteig de casos de cor-rupció, com per la consulta plantejada pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Però, com recentment ha dit l’ambaixador dels EUA James Costos: «les empre-ses tenen capacitat d’adap-tar-se als canvis perquè el seu objectiu és buscar l’efi-ciència i els resultats, més enllà de les circumstàncies polítiques». Per això, tal com us he manifestat altres vegades, avançar-nos als es-deveniments, fer un segui-

ment exhaustiu de la nostra empresa, a més de continuar innovant, exportant i millorant la pro-ductivitat, seran les eines que ens conduiran cap al camí adequat i ens permetran salvar els obsta-cles que puguin aparèixer

2 EDItorIAL

avançar-nos als esdeveniments ens permetrà salvar els obstacles

DOLORS CARRERASGerent Grup Gestió Girona

“les empreses tenen capacitat d’adaptar-se als canvis perquè

el seu objectiu és buscar l’eficiència i els

resultats, més enllà de les circumstàncies

polítiques”

James Costos Ambaixador dels EUA

3LA PrEGUNtA DEL CLIENt

àrEA LABorAL

Val la pena sol·licitar la devolució del cèntim sanitari?

Arran de la sentència dels tribunals europeus que declara il·legal el cobrament de l’anomenat cèntim sanitari (Impost so·bre vendes minoristes de determinats hidrocarburs·IVMDH) que es cobrava a les factures de carburant, l’Agència Tribu·tària va obrir la possibilitat de sol·licitar la devolució d’aquest impost, que fins en aquell moment havia estat denegada.

El Departament d’Impostos Especials d’Hisenda va ultimar un procés per fer la sol·licitud d’aquests ingressos indeguts, que va començar el primer trimestre d’aquest any, i que permet sol·licitar la devolució de l’impost pagat durant els exercicis 2010, 2011 i 2012.

Ara volem aclarir alguns conceptes que no eren prou entenedors o que presentaven dubtes en les primeres sol·licituds de devo·lució efectuades:

1. Qui pot efectuar la sol·licitud de devolució? Tota persona física o empresa que realitzi o no una activitat eco·nòmica i que adquirís combustible en el període esmentat.

2. Quin termini hi ha per presentar la sol·licitud de devolució?El de prescripció de quatre anys que marca la Llei general tri·butària, des que es va adquirir el carburant.

3. S’ha de sol·licitar la devolució de l’IVMDH d’un sol cop, o es pot dema-nar en més vegades?Es pot fer per trimestres, per semestres, per anys o tot de cop.

4. Quina documentació s’ha d’aportar?

Les factures d’adquisició del combustible, on hi ha de constar: empresa subministradora, dades del client, quantitat i tipus de combustible. No serveixen els tiquets de compra.

5. Podem demanar la devolució de les factures de combusti-ble pagades amb targeta de crèdit? Serveixen, sempre que tinguem la factura del carburant. En el cas de CEPSA CARD o SOLRED, també es podrà demanar la sol·licitud de devolució, tot i que en un principi no es podia fer, ja que l’emissor de la factura no és una empresa que hagi liquidat l’impost. En qualsevol cas es desconeix com resoldrà l’Adminis·tració aquests casos.

6. La devolució de l’impost, generarà interessos?Sí, interessos de demora, i no cal que el contribuent ho sol·liciti.

7. Les devolucions afectaran altres impostos de l’obligat tributari?Si l’IVMDH es va deduir de l’Impost de societats i de l’IRPF del sol·licitant, les quantitats retornades s’hauran d’imputar com a ingressos a la base de l’impost corresponent i, conseqüentment, s’haurà de fer la declaració complementària d’aquests impostos a l’exercici que correspongui. Es genera, doncs, un nou període de prescripció d’aquests exercicis. No afectarà les persones físi·ques sense activitat econòmica.

En definitiva, per saber si ens interessa o no fer la sol·licitud, caldrà tenir en compte els costos tant de fer la sol·licitud de devolució de l’IVMDH, com de les liquidacions complemen·

tàries de l’IRPF i de l’Impost de societats. També caldrà contemplar la interrup·ció del període de prescripció dels impostos referenciats

La jornada dels treballadors a temps parcial sota control

Des del mes de desembre de l’any passat les empreses estan obli·gades a dur un registre diari de la jornada dels treballadors a temps parcial. (Newsletter 2014·02 · http://www.gestiogirona.com)

L’objectiu d’aquest registre, al marge de mantenir informat el treballador, és permetre a la Inspecció de Treball tenir un con·trol de les hores treballades en aquestes circumstàncies. Per tant, cada mes, aquest registre s’ha de totalitzar i s’ha de lliurar còpia al treballador —juntament amb el rebut de salaris— del resum de totes les hores realitzades aquell mes, tant les ordi·nàries com les complementàries.

L’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social fins a la data ha estat, en determinats casos, demanar aquests regis·tres amb el requeriment de documentació i compareixença, però no durant la visita inspectora al centre de treball. Malgrat això, les recomanacions i els comentaris rebuts d’inspectors i subinspectors ens fa suposar que començaran a demanar·los durant la visita inspectora.

Si no es compleixen aquestes obligacions de registre, el contracte es presumirà celebrat a jornada completa, exceptuant aquells ca·sos en què existeixi una prova que n’acrediti el caràcter parcial

4 àrEA CoNsULtorIA FIsCAL

coNcepte

tipus mínim base general (catalunya)

tipus màxim base general (catalunya)

escala

fins 6.000 €

6.000-24.000 €

24.000-50.000 €

Més de 50.000 €

coNcepte

Mínim descendents

Mínim per ascendents majors de 65 anys

Mínim per discapacitat

situació aNterior a la reforMa



situació posterior a la reforMa



disMiNució de tots els traMs de l’escala geNeral estatal, i de les reteNcioNs (gràfic 1)

disMiNució, a tots els traMs, dels tipus iMpositius de la base de l’estalVi (gràfic 2)

els MÍNiMs persoNals i faMiliars taMbé s’iNcreMeNteN NotableMeNt (gràfic 3)

Qui guanya i qui perd amb la reforma fiscal

Al tancament d’aquesta edició de SOLUCIONS®, el Govern estatal ha presentat finalment (tot i que encara no els han aprovat les Corts Generals) els avantprojectes de llei que constitueixen allò que col·loquialment s’ha denominat refor-ma fiscal. És la reforma més profunda dels darrers anys, per la diversitat de matèries afectades (entre d’altres, l’IRPF, l’Impost de societats i l’IVA), i el calat de moltes de les no·vetats. Més enllà de la polèmica sobre si representarà o no una veritable rebaixa impositiva global, el cert és que, com sempre en aquests casos, hi ha col·lectius que en sortiran més beneficiats que d’altres.

A més, i en primer lloc, cal aclarir que la reforma fiscal, si bé és anunciada ara, no entrarà en vigor, en termes generals, fins l’1 de gener del 2015. En segon lloc, moltes de les me·

sures tindran una entrada en vigor progressiva entre 2015 i 2016, de manera que aquesta rebaixa no es materialitzarà plenament fins la campanya de l’IRPF i l’Impost de societats de l’any 2016, és a dir, entre maig i juliol del 2017.

Si l’avantprojecte no pateix cap esmena, que serà el més pro·bable, les principals novetats que introdueix són:

NoVetats a l’irpf

El gruix de la reforma fiscal afectarà l’IRPF, l’impost direc·te per excel·lència, i molts dels seus aspectes fonamentals patiran, en major o menor mesura, modificacions. Les més significatives són:

2015

2015

22%

49%

20%

22%

22%

24%

Entre 2.400 i 4.500 euros



21%

25%

27%

27%


Entre 918 i 2.040 euros


24,75%

56%

21,5%

48%

19%

21%

21%

23%

2016

2016

àrEA CoNsULtorIA FIsCAL 5

coNcepte

retencions professionals

retencions als sous d’administradors de societats

reducció per obtenció de rendiments irregulars (per exemple, rescats de plans de pensions)

llindar de vendes per estar exclòs del règim de mòduls

llindar de compres per estar exclòs del règim de mòduls

exempció per percepció de dividends

reducció per als propietaris que arrendin habitatges

límit anual d’aportacions a plans de pensions

deducció per famílies nombroses, o descen-dents o ascendents discapacitats a càrrec

tributació dels guanys patrimonials generats en menys d’un any

exempció de les indemnitzacions per acomiadament

deducció per lloguer d’habitatge habitual (deducció estatal)

deducció per donatius a entitats sense ànim de lucre



altres coNceptes Que pateixeN ModificacioNs sigNificatiVes (gràfic 4)

–Disminució de tots els trams de l’escala general estatal, i de les retencions (veure gràfic 1)

–Disminució, a tots els trams, dels tipus impositius de la base de l’estalvi (veure gràfic 2)

–Els mínims personals i familiars també s’incrementen nota·blement (veure gràfic 3).

–Altres conceptes que pateixen modificacions significatives (veure gràfic 4).

També destaquen:

–Nova deducció per autònoms que inverteixin en immobilitzat.

–Exempció dels rendiments derivats d’aportacions a produc·tes d’estalvi a un termini mínim de 5 anys.

–No tributarà el guany patrimonial generat en els casos de dació en pagament de l’habitatge habitual en certes circums·tàncies (aquesta exempció s’estén al tribut denominat plus·vàlua municipal).

2015

15*-20%

37% (20% si la xifra de negoci de l’empresa

pagadora és inferior a

100.000 euros

450.000

300.000

Base de l’estalvi (20-24%)

0

27,5%, i per donatius

recurrents (mínim 3 anys), 52% sobre

els primers 150 euros, i 32,5% sobre la resta

15*-19%

35% (19% si la xifra de negoci de l’empresa pagadora és

inferior a 100.000 euros

150.000

150.000

Base de l’estalvi (19-23%)

0

30%, i per donatius

recurrents (mínim 3 anys), 75% sobre

els primers 150 euros, i 35% sobre

la resta

21%

42%

40%

450.000

300.000

1.500 euros anuals

60-100%

10.000-12.500 al partícip; 2.000

euros al cònjuge

0

Base general (fins el 56%)

Exempt

10,05 dels imports satisfets, amb certs límits

25%

2016

* A partir del passat 5 de juliol, poden aplicar una retenció del 15% aquells professionals amb rendiments íntegres l’any anterior inferiors a 15.000 euros, i que suposin més del 75% dels rendiments d’activitats econòmiques i del treball del contribuent.

Exempt amb el límit de 2.000 euros per any treballat

8.000 euros al partícip; 2.500 euros al cònjuge

50%

30%

0

1.200-2.400 euros anuals, acumulables

6 àrEA CoNsULtorIA FIsCAL

–Eliminació dels coeficients correctors que rebaixaven la tri·butació de la transmissió d’elements patrimonials amb eleva·da antiguitat.

En definitiva, si vostè té família nombrosa o discapacitats a càrrec, és professional autònom o disposa d’estalvis significa·tius que desitgi invertir, està d’enhorabona; mentre que si és titular d’alguna activitat en règim de mòduls, lloga habitatges, acostuma a fer aportacions a plans de pensions o té el seu ha·bitatge habitual llogat, notarà menys els efectes de la reforma, que poden arribar a ser fins i tot contraproduents en certes circumstàncies, si bé la davallada general de tipus i la pujada de mínims personals fa pensar que l’estalvi per aquest impost serà molt generalitzat.

NoVetats eN l’iMpost de societats

Les reformes previstes en l’Impost de societats se centren espe·cíficament en afavorir la competitivitat de les pimes, bàsiques en el nostre teixit empresarial, de manera que suportin un tipus efectiu més baix. Les mesures més destacables són les següents:

–Reducció progressiva de tots els tipus impositius (veure gràfic 2).

–Desapareixen totes les deduccions (reinversió, inversions mediambientals, inversió de beneficis, etc.), a excepció de les que s’apliquen a recerca i desenvolupament, producció cinematogràfica, creació d’ocupació i ocupació de treballa·dors minusvàlids.

–A partir de l’1 de gener del 2016, les societats civils amb objecte mercantil passaran a ser contribuents de l’Impost de societats.

–A partir del 2016, es podran compensar bases imposables negatives sense límit temporal, però s’estableix un límit del 60% de la base imposable, amb un mínim d’1 milió d’euros.

–S’incrementa fins a un 40% el percentatge de deducció apli·cable a les donacions realitzades a una mateixa entitat durant un mínim de 3 anys.

NoVetats eN l’iMpost sobre el Valor afegit

–S’eleva, del 10% al 21%, l’IVA dels equips i aparells mèdics (no així el de les pròtesis i lents graduades).

–Possibilitat de renunciar a l’exempció en els casos de sego·nes transmissions d’edificacions encara que no es tingui dret a la deducció total de l’IVA (per exemple, empreses que es dediquin al lloguer de locals i habitatges).

–S’amplia, d’un a tres mesos, el termini per recuperar l’IVA repercutit en cas de concurs de creditors del deutor.

–S’amplia la regla d’inversió del subjecte passiu (el venedor emet la factura sense IVA, i el receptor repercuteix i suporta l’IVA) als casos de venda a empresaris de plata, platí i pal·ladi, així com de dispositius de telefonia mòbil i informàtics.

NoVetats eN la llei geNeral tributària

–No prescriurà el dret de l’Administració de realitzar tasques de comprovació i investigació relatives a crèdits fiscals amb una vigència que s’allargui més enllà del termini general de prescripció (4 anys).

–Es podran publicar dades tributàries dels contribuents (per exemple, aquells contribuents amb deutes vençuts amb Hi·senda superiors a 1 milió d’euros).

–La factura deixa de ser un mitjà de prova prioritari de les operacions, de manera que quan Hisenda qüestioni la rea·lització d’una determinada operació, el contribuent haurà de demostrar per altres mitjans la realitat de les operacions qües·tionades.

–Ampliació de la durada màxima de les inspeccions, de 12 a 18 mesos, o fins i tot a 27 quan el contribuent inspeccionat tingui uns ingressos superiors al llindar exigit per auditar·se o formi part d’un grup de consolidació fiscal

tipus d’eMpresa

tipus general

pimes, per la part de base imposable que superi els 300.000 euros

pimes, per la part de base imposable fins els 300.000 euros

tipus impositiu aplicable a empreses de nova creació

situació actual 2015 2016

reducció progressiVa de tots els tipus iMpositius (gràfic 5)

25%

25%

22,5-20%*

15%

30%

30%

25%

15%

28%

28%

22,5-20%*

15%

*Tipus subjecte a l’aplicació de la reserva d’anivellació (possibilitat d’aplicar anticipadament bases imposables negatives dels propers 5 anys) o de capitalització (aplicació del benefici a una reserva indisposable), o ambdues.

7àrEA JUrÍDICA

fiNs al 25.07.2014:

–Declaració de l’Impost de societats (moDELs 200 I 220)

fiNs al 20.08.2014:

–Grans empreses (moDELs 111, 115,

123 I 303) corresponent al juliol

–règim de devolució mensual de l’IVA (moDELs 303 I 340) del juliol

fiNs al 22.9.2014

–Grans empreses (moDELs 111, 115,

123 I 303) corresponent a l’agost

–règim de devolució mensual de l’IVA (moDELs 303 I 340) de l’agost

–Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries, si s’escau, del juliol i l’agost

fiNs al 20.10.2014

–Ingrés de les retencions practica-des (moDELs 111, 115 I 123)

–Pagament a compte de la renda (moDELs 130 I 131)

–Pagament a compte de l’Impost de societats (moDEL 202)

–Impost sobre el valor afegit (moDELs 303 I 340)

–Declaració recapitulativa d’opera-cions intracomunitàries (moDEL 349)

agenda Properes obligacions fiscals

NOtA: AQuEStES SóN ALguNES DE LES ObLIgACIONS QuE D’uNA MANERA gENERALItzADA AfECtEN MéS CONtRIbuENtS. N’HI HA D’ALtRES, PERò, PER RAó D’ESPAI, NO fIguREN EN AQuEStA AgENDA.

L’alternativa al concurs de creditors: acord extrajudicial de pagaments

En la darrera modificació de la Llei concursal, s’hi van afegir dotze nous articles per regular el denominat acord extrajudicial de paga-ments. La reforma és un nou intent de complir amb l’esperit de la promulgació d’aquesta llei: donar una oportunitat per arribar a un acord entre creditors i aquelles empreses (habitualment de petit o mitjà volum) viables, però que travessen dificultats transitòries de tresoreria, sense la necessitat de passar pel llarg i costós procés concursal, i en un intent de frenar la sagnia de liquidacions (més del 95% dels casos).

Fins ara, l’única possibilitat d’escurçar i abaratir d’alguna manera el procés concursal en aquestes empreses amb certa viabilitat era la denominada proposta anticipada de conveni (art. 104 i següents de la Llei concursal) que proposava un conveni amb unes caracterís·tiques similars a les del nou acord extrajudicial de pagaments. No obstant això, aquesta fórmula no ha quallat com ho demostren les estadístiques de l’INE ja que dels 2090 concursos presentats durant el primer trimestre de 2014 al conjunt de l’Estat espanyol, només quatre casos (menys del 0,2% del total) presentaven propostes an·ticipades de conveni.

L’acord extrajudicial de pagaments s’inicia en el marc del preconcurs. En aquest moment, si la deutora té un volum de deutes inferior a 5 milions d’euros i certes perspectives de viabilitat, pot sol·licitar el no·menament d’un mediador concursal.

La tasca del mediador concursal consisteix en comprovar els crèdits del passiu, realitzar un pla de viabilitat, una proposta de pla de paga·ments i convocar els creditors a una reunió per a intentar negociar un

acord de refinançament del deute. L’acord ha de consistir, com a mà·xim, en una espera de tres anys i/o un quitament d’un 25% dels crè·dits. L’assistència a la reunió és obligatòria per als creditors ordinaris.

El pla serà acceptat quan hi votin a favor creditors que representin al·menys el 60% del passiu, o del 75% quan el pla comporti la cessió de béns en pagament del deute. El mediador no pot forçar ningú a cap acord, però sí intentar convèncer totes les parts de la conveniència de l’acord davant el procediment concursal i una provable liquidació.

Si en el termini de tres mesos no s’ha adoptat un acord, el mateix mediador concursal demanarà la declaració de concurs. Tot i que la llei no ho estableix expressament, per motius obvis el fracàs de la mediació molt probablement aboqui la concursada a la liquidació. En canvi, si es pot arribar a un acord, aquest es consigna en escriptura pública en garantia de compliment.

Amb aquestes condicions no serien poques les societats amb pro·blemes de liquiditat, però perfectament viables, que podrien aco·llir·se a la mediació concursal. Tanmateix, la llei tira una galleda d’aigua freda al establir que als creditors de caràcter públic (Hisen·da, Seguretat Social, ajuntaments...) no els afecta l’acord ni hi par·ticipen, i que els crèdits amb garantia real (hipoteques i penyores) tenen dret a no participar·hi.

D’aquesta manera, en no pocs casos en què el gruix del problema de liquiditat ve per deutes amb la Hisenda pública i/o la impossibi·litat de fer front a la hipoteca, l’acord extrajudicial de pagaments no resoldrà la problemàtica

SERVEIS INtEgRALSEN AssEssorAmENt I GEstIó D’EmPrEsEs

per a més informació www.gestiogirona.cat

De conformitat amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), l’informem que les seves dades són incorporades en fitxers titularitat de Grup Gestió Girona. Per exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició que contempla la Llei, pot dirigir·se mitjançant carta escrita per correu a C. Ultònia, 2 17002 Girona. Ref. Protecció de dades.

2 figueresav. salvador Dalí 1317600 Figuerest 972 678 126F 972 678 129

3 olotC. del pare Roca 1017800 olott 972 271 413F 972 218 601

4 sant feliu de guíxolsCarretera de girona 9417220 sant Feliu de guíxolst 972 821 545F 972 325 563

7 rosesav. Jaume I 2517480 Rosest 972 459 325 F 972 255 163

6 l’estartitC. platja 4217258 L’estartitt 972 751 411F 972 751 643

5 PalaMósav. president macià, 4617230 palamóst 972 601 246F 972 601 246

1 gironaC. Ultònia 2 17002 gironat 972 205 004F 972 218 [email protected]

assessoria

LABorAL, DrEt hIPotECArI I GEstorIA

Jurídic

soCIEtArI, CIVIL mErCANtIL, trIBUtArI, soCIAL I CoNtENCIós

auditoria

ANàLIsI, VALorACIó I orGANItzACIó D’EmPrEsEs

consultoria

FIsCAL, ComPtABLE I LIQUIDACIoNs

trIBUtàrIEs

assegurances

PEr A EmPrEsEs, PErsoNALs I PAtrImoNIALs

gestio girona n19 estiu

Documents