geozona 212 volcÀ del puig d’adri - mineratlas · araña, v.; aparicio, a.; martin escorza c....

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GEOZONA 212 VOLCÀ DEL PUIG D’ADRI

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L’elevat interès d’aquesta zona rau en la visualització d’edificis volcànics ben conservats, associats al volcà del Puig d’Adri, i en la presència de bons afloraments de colades i dipòsits piroclàstics. Així mateix, l’acció erosiva de rieres i torrents ha generat unes gorges fondes de morfologia alveolar que són úniques al camp volcànic català.

El volcà del Puig d’Adri destaca a 408 metres sobre el nivell del mar i amb 160 metres d’alçada relativa sobre la vall d’Adri. Foto: E. Druguet

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Aflorament de la font de la Torre 2. Aflorament de la Sureda d’en Toscà

COMARCA: Gironès MUNICIPI(S): Canet d’Adri i Sant Martí

de Llémena

DADES FISIOGRÀFIQUES Aquesta zona està situada a la vall del Llémena, als voltants de la riera de Canet, tributària de la riera de Llémena. Al Nord hi ha les muntanyes de Rocacorba (992) i al sud la serra de Sant Grau.

CONDICIONS D’ACCÉS Per arribar a aquesta zona cal prendre la carretera comarcal GI-531 que va de la ciutat de Girona fins a les Planes d’Hostoles, i després la carretera GIV-5313 a Canet d’Adri fins al poble de Canet d’Adri. A uns 300 metres del nucli de Canet hi



ha els afloraments de la Font de la Torre, als quals s’hi accedeix a peu des del mas de la Torre. La resta de la geozona és envoltada per una carretera estreta que rodeja el Puig d’Adri passant per Adri.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Zones urbanes, de masies rurals, agrícola, forestal i vials. Zona parcialment catalogada en el PEIN

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Aquest aflorament estaria relacionat amb el vulcanisme neogen - quaternari de les comarques de Girona. Concretament amb el vulcanisme de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest, ha estat generat per un magma de tipus bàsic que ha generat tres tipus d’activitats eruptives, l’estromboliana, la freatomagmàtica i l’efusiva. L’estromboliana d’explosivitat baixa genera bàsicament lapil·li i blocs i forma



edificis volcànics tipus con d’escòries. La freatomagmàtica es genera en interaccionar l’aigua amb el magma i dóna una activitat més explosiva generant sobretot cendres i edificis de tipus Maar i Anell de Tobes. Finalment l’activitat efusiva no té gens d’explosivitat i dóna colades de lava que flueixen pendent avall seguint les valls fluvials. PARAULES CLAU Anell de tuf, Basalt, Basanita, Bomba, Bretxa piroclàstica, Cendra, Colada, Colada piroclàstica, Con, Cràter, Dipòsit freatomagmàtic, Dipòsit piroclàstic, Dipòsit d’onada piroclàstica, Edifici volcànic, Erosió, Erupció efusiva, Erupció estromboliana, Erupció freatomagmàtica, Erupció volcànica, Escòria, Geomorfologia volcànica, Gorja, Gredera, Lapil·li, Lava, Magma, Morfologia alveolar, Piroclast, Pliocè, Quaternari, Tossol, Travertí, Tuf volcànic, Vulcanisme neogen – quaternari.

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS Aquests tipus de materials volcànics es localitzen durant el Quaternari, concretament el Pliocè.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L’elevat interès d’aquesta zona rau en la visualització d’edificis volcànics ben conservats, associats al volcà del Puig d’Adri, i en la presència de bons afloraments de colades i dipòsits piroclàstics. Així mateix, l’acció erosiva de la riera de Canet i dels torrents tributaris ha generat unes gorges fondes de morfologia alveolar que són úniques al camp volcànic català. El valor patrimonial de la localitat se centra doncs en els camps de la petrologia i petrogènesi magmàtica, concretament del vulcanisme, i de la geomorfologia de terrenys volcànics. L’interès és científic, didàctic (a tots els nivells) i també turístic. Interès turístic: 3 Interès didàctic ( nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 4 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 5 Interès científic: 5



ANÀLISI COMPARATIVA Aquesta geozona té moltes semblances amb la geozona veïna (213: Volcans del Clot de l’Omera i de la Banya de Boc), així com amb el conjunt de localitats de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La gran zona que englobaria el vulcanisme de la Vall del Llémena i de la Garrotxa es pot considerar única respecta els valors geològics, geomorfològics i els processos que s’hi observen. No hi ha cap altra zona d’aquestes característiques a Catalunya, ni a la península Ibèrica. A l’estat Espanyol podríem localitzar zones semblants a Canàries i a Europa en zones d’Itàlia, l’Alvèrnia i Eiffel.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Està relacionat amb aspectes culturals i arquitectònics al haver-hi les esglésies romàniques de Sant Joan i Sant Pere. La Vall del Llémena conserva una gran diversitat de flora i fauna, amb moltes espècies d'ocells, rèptils o amfibis.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) En aquesta zona s’hi localitza un tipus de vulcanisme molt espectacular pels dipòsits que ha generat. Destaca el volcà del Puig d’Adri, situat al peu de la serra de Rocacorba. S’hi reconeixen tres edificis volcànics sobreposats, desenvolupats al llarg de cinc fases eruptives. La primera fase eruptiva, molt explosiva i de caràcter freatomagmàtic, va ser succeïda per fases estrombolianes posteriors. Un con d’escòries, amb una alçada de 408 metres sobre el nivell del mar, és el que destaca més en el paisatge. Els productes de l’activitat freatomagmàtica són molt nombrosos i variats i van tenir una dispersió important, arribant els dipòsits fins a 5 km del centre emissor. A més, l’acció erosiva de la riera de Canet i dels torrents tributaris ha generat unes gorges fondes de morfologia alveolar que són úniques al camp volcànic català.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Aquesta geozona és interessant pel coneixement dels processos magmàtics efusius i del dinamisme de les activitats freatomagmàtiques mitjançant l’estudi dels dipòsits piroclàstics presents i de les morfologies dels cons volcànics. La seva rellevància se centra doncs en els camps de la petrologia i petrogènesi



magmàtica, concretament del vulcanisme, i de la geomorfologia de terrenys volcànics.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Aquesta Geozona ja era estudiada a principis del segle passat i ha estat estudiada amb detall posteriorment per la rellevància dels seus dipòsits i formacions volcàniques.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Araña, V.; Aparicio, A.; Martin Escorza C. (et al.), "El volcanismo neógeno-cuaternario de Cataluña: caracteres estructurales, petrológicos y geodinámicos", Acta Geológica Hispánica, (Universitat de Barcelona; Institut Jaume Almera), v. 18 (1983), núm.1, pàg.1-17. Donville, B. , "Géologie Néogène et âges des éruptions volcaniques de la Catalogne orientale", Tolosa de Llenguadoc, (Université Paul Sabatier), 1973.3v. Tesi doctoral inèdita. Guerin, G.; Benhamou, G.; Mallarach, J.M., "Un exemple de fusió parcial en medi continental: El vulcanisme quaternari de Catalunya", Vitrina: publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa, Museu Comarcal de la Garrotxa, v. 1 (1985), pàg.19-26. Lopez-Ruiz, J. ; Rodriguez-Badiola, E., "La región volcánica Mio-pleistocena del NE de España", Estudios geológicos, (s.n.), v.41 (1985), pàg.105-126. Mallarach, J.M. El vulcanisme prehistòric de Catalunya. Girona: Diputació de Girona, 1998. 322pàg. Martí, J., "El vulcanisme neògeno-quaternari dels Països Catalans," dins Història natural dels Països Catalans: Geologia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1992, v.II, pàg. 360-371. Martí, J. (et al.), "Projecte de geologia de la zona volcànica catalana: Informe final 1996", Barcelona, Institut de Ciències de la terra "Jaume Almera" del Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1996. Exemplar inèdit. Martí, J. Mitjavila J., Roca E. (et al.), "Cenozoic magmatism of the Valencia trough (western Mediterrean):relationship between structural evolution and volcanism", Tectonophysics, (Elsevier Science Publishers), v. 203 (1992), pàg. 145-165. Martí, J., Pujades, A., Ferrés, D., Planagumà, L. & Mallarach, J. M. (2000). El Vulcanisme. Guia de camp de la zona volcànica de la Garrotxa, Olot. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.



Pujadas, A., Pallí, L., Brusi, D. i Roqué, C. (1997). El vulcanisme de la vall de Llémena. Col·lecció Dialogant amb les Pedres, núm. 5. Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona. Girona. Neumann, E.R. (et al.), "Origin and implications of mafic xenolits associated with Cenozoic extension-related volcanism in the València Trough, NE Spain", Mineralogy and Petrology, (Springer-Verlag), v. 65 (1999), pàg. 113-139. Saula, E (et al.),"Evolucion geodinàmica de la fosa del Empordà y las sierras transversales", Acta Geológica Hispánica, Universitat de Barcelona; Institut Jaume Almera, v.29 (1996), pàg. 55-75. Tournon, J., "Les roches basaltiques de la province de Gerona (Espagne); basanites à leucite et basanites à analcime", Bull. Soc. Fr. Minéral. Cristallogr., (s.n), v.92 (1969), pàg. 376-382.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Mapa geològic esquemàtic del Puig d’Adri (Martí et al. 2000)



Al volcà del Puig d’Adri s’hi reconeixen tres edificis volcànics, els quals es van formar en diferents fases eruptives. La imatge mostra dos d’aquests edificis des del pla d’Adri. Foto: E. Druguet

Els dipòsits piroclàstics són el resultat de l’activitat del volcà del Puig d’Adri, com aquests de la fotografia que afloren a la carretera prop d’Adri. S’observa certa inclinació de les diferents capes cap al nord-oest (esquerra de la fotografia). Foto: E. Druguet

Detall dels materials piroclàstics (escòries) que formen el con del volcà del Puig d’Adri, aflorants al llarg de la carretera. Foto: E. Druguet



Aflorament de dipòsits piroclàstics a la cruïlla del veïnat de Collsacarrera. Foto: E. Druguet

Dipòsits piroclàstics disposats en capes inclinades d’escòries, cendres i bretxes piroclàstiques. Carretera de Canet d’Adri al veïnat de Collsacarrera, prop de la cruïlla. Foto: E. Druguet

Els engorjats de la riera de Canet a la font de la Torre, amb formes d’erosió alveolar producte de l’acció erosiva del torrent sobre els materials volcànics. Al fons s’hi observen deixalles que evidencien la manca de sensibilitat d’alguns visitants envers el patrimoni natural. Foto: E. Druguet



Els engorjats de la riera de Canet a la font de la Torre, formats per dipòsits volcànics fragmentaris compactats (tuf volcànic). Foto: E. Druguet

Dipòsits piroclàstics ben estratificats, formats per alternances de nivells de cendres i lapil·li. Carretera de Canet d’Adri al veïnat de Collsacarrera, prop de la cruïlla. Foto: E. Druguet



INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Aquesta zona es troba catalogada dins el Pla d’Espais d’Interès Natural juntament amb les muntanyes de Rocacorba. Caldria elaborar una pla d’ús i gestió dels diferents afloraments i morfologies volcàniques.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Geozona en relatiu bon estat de conservació, tot i trobar-se en una zona rural força urbanitzada (Canet d’Adri, Adri i masies disperses). Bàsicament els impactes negatius afecten sobretot a la seva bona observació a causa de la vegetació que creix en els cons volcànics i afloraments o les esllavissades de material volcànic en els afloraments.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Caldria limitar a un ús científic i d’estudis de grau superior el geòtop de la Sureda d’en Toscà. Per la resta d’afloraments no cal cap limitació especial respecta a altres zones visitades. Seria beneficiosa la divulgació del patrimoni mitjançant algun tipus de senyalització que informés de la presència de les formacions volcàniques.

RECOMANACIONS PER A LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS En aquest cas cal considerar aquests afloraments conjuntament amb la resta de la zona volcànica de la Garrotxa i de l’Empordà. Si bé en gran part ja està protegit per la legislació Catalana, seria rellevant que el conjunt entrés a formar part d’un catàleg europeu o internacional d’espais d’interès geològic.

AUTORIA DE LA FITXA Llorenç Planagumà i Guàrdia, geòleg i col·laborador del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Revisió: Emili Bassols, responsable de l’àrea de Patrimoni Natural del Parc i Albert Pujades que està fent la Tesis en els volcans de la vall del Llémena i Crosa de Sant Dalmai. Altres col.laboracions: E. Druguet (UAB)



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1. Aflorament de la font de la Torre

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA A la font de la Torre es reconeixen uns materials volcànics fragmentaris compactats (tuf volcànic). Es tracta d’un dipòsit on s’hi distingeixen piroclasts juvenils i lítics, de mida mil·limètrica, envoltats per una matriu fina de color marró - roig. Els fragments juvenils, de color negre, són de composició basàltica i poc vesiculats. Els lítics més abundants són els de gresos vermells, tot i que també se’n troben de margues i alguns de calcàries. Aquest tuf aflora al llarg de la riera de Canet, fins a uns 3 km aigües avall de la font de la Torre, i arriba a tenir gruixàries de més de 20 metres. Al damunt d'aquest materials fragmentaris s'hi troba una colada de lava, que es pot observar clarament al marge esquerra del torrent de Rocacorba o en el corriol d'accés a aquesta zona. La presència d'abundants fragments lítics i els estudis paleomagnètics, que han determinat una temperatura d'emplaçament d'aquests materials superior a 550º C, evidencien que aquest dipòsit és producte d'una fase eruptiva freatomagmàtica del volcà del Puig d'Adri. Per altra banda, la forma allargada i la seva secció en canal, fa pensar que es tracta d'un dipòsit de colada piroclàstica que va omplir una antiga vall de la zona. Així doncs, durant aquesta fase freatomagmàtica una quantitat d'aigua important interaccionà amb el magma i les explosions resultants van expulsar un flux dens en piroclasts que es canalitzà per l'antiga riera de Canet. Tanmateix, les successives pulsacions durant aquesta fase van generar un seguit de subfluxes que donaren origen als incipients nivells descrits dins del dipòsit. Posteriorment a la deposició d'aquest flux piroclàstic, una colada de lava va cobrir aquests materials. Però, el treball de les aigües de la riera i els torrents, que busquen novament el seu perfil d'equilibri, han erosionat tots aquests productes volcànics i han posat al descobert la seqüència de dipòsits. Aquesta activitat erosiva l’hi afegeix un valor geomorfològic al geòtop. La font brolla d’una formació de travertins, ben desenvolupada al seu costat dret. La bellesa i singularitat de les gorges, amb formes alveolars força espectaculars, prop de la font de la Torre, han convertit aquest espai en un recurs turístic o de lleure important a la comarca que també hauria de ser aprofitat per a la divulgació del seu patrimoni geològic.



Els dipòsits de tuf volcànic de la font de la Torre i les seves peculiars formes alveolars producte de l’acció erosiva dels torrents de Rocacorba i del Rissec. Foto: E. Druguet

ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Zona de lleure (Ajuntament de Canet d’Adri).

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA Formacions de travertins a la font de la Torre. S’hi observen grafits que evidencien la manca de sensibilitat d’alguns visitants envers el patrimoni natural Foto: E. Druguet



Detall de les formacions de travertins a la font de la Torre. Foto: E. Druguet

Una altra vista de les formacions de tuf volcànic de la riera de Canet a la font de la Torre. Foto: E. Druguet


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/0 RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Actualment aquest aflorament no es localitza dins el Pla d’Espais d’Interès Natural ni en cap catàleg. A més de la regulació feta per l’ Ajuntament de Canet d’Adri com a zona de lleure (prohibit el bany i el pícnic), convindria certa tasca de divulgació dels valors geològics evidents al paisatge, mitjançant la col·locació de pannells explicatius en que s’expliqui l’origen de les gorges.



IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Una amenaça negativa seria que un ús descontrolat de la zona com a àrea de lleure amb acumulació de deixalles.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D´ÚS Les mateixes que per la geozona en general.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2. Aflorament de la Sureda d’en Toscà

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA En un tram d'uns vint metres es reconeixen un materials dipositats en capes que presenten unes característiques molt diverses. A la base de la seqüència hi ha un dipòsit d'escòries format gairebé exclusivament per fragments juvenils negres molt vesiculats de mida lapil·li. Recobrint les escòries es troben un seguit de nivells de cendres amb gruixos mil·limètrics i un grau de compactació important. La marcada laminació de les cendres és una propietat que destaca i sovint és creuada de baix angle. Ocasionalment, entre els nivells de cendres hi ha algunes passades de mida de gra més grollera. Finalment, al sostre, es distingeixen un seguit de capes de bretxes piroclàstiques, la mida més gran dels piroclasts evidencia l'existència dels mateixos fragments lítics que en les cendres. Les escòries pròpies de fases estrombolianes corresponen a una interrupció de l'activitat freatomagmàtica a l'inici de l'erupció del volcà del Puig d'Adri. Els nivells de cendres que es troben a continuació van ser formats durant les pulsacions de la fase freatomagmàtica i l’observada laminació indica una elevada energia del flux que les va emplaçar. Aquests materials són dipòsits d’onades piroclàstiques. El conjunt de bretxes que corona la seqüència de materials corresponen a un seguit de pulsacions de menys energia dins la fase freatomagmàtica.

Els dipòsits piroclàstics de la sureda d’en Toscà són un registre de l’activitat estromboliana del volcà del Puig d’Adri. Foto: E. Druguet



ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Sòl forestal de propietat privada

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA Onada piroclàstica de la sureda d’en Toscà. (1) dipòsit d’escòries, (2) nivells de cendres compactades, (3) bretxes piroclàstiques amb laminació marcada per la presència de passades de cendres (Martí et al. 2000)


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/0 RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Actualment aquest aflorament no es localitza dins el Pla d’Espais d’Interès Natural ni en cap catàleg.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’únic impacte és la bardissa i l’ús que es faci de la zona que pot arribar a tapar la seva correcta visualització.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquest aflorament al trobar-se en propietat privada i per la complexitat que presenta la seva comprensió es recomana que se’n regulin les visites a naturalistes, universitaris i científics.

geozona 212 volcÀ del puig d’adri - mineratlas · araña, v.; aparicio, a.; martin escorza c....

Documents