GENT DEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 352 abril del 2017

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

A partir de 4 mesosMATRÍCULA PER AL CURS 2017-2018

ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!

Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · 93 555 57 11

JORNADA PORTES OBERTES DIJOUS 19 D’ABRIL A LES 18

ElPetit Vailet

Esco la bresso l

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls

Portada: Lluís Millet i Pagès

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL.......................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................... 5OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA Joan Camps .................................... 6GRÈCIA Joan Maresma Duran ............................................................. 7CURACIONS DEL DR. ASUERO J. Condeminas ............................... 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray.................................................... 10EN EL MATEIX MÓN Pep Parés ......................................................... 13TEATRE CAPITAL Rosa M.Isart ............................................................ 14PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ........................................... 15CONFERÈNCIA RAPA NUI Ma. Teresa Bonfill ..................................... 15SOM Oriol Lugo ...................................................................................... 16ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................ 17ÉS AIXÍ DE SENZILL Enric Casulleras............................................... 17HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ................. 18LA PUNTA DE LA LLENGUA (85) Esteve Pujol .................................. 19GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ........................... 20DITES I PERSONATGES POPULARS (38) Albert Vidal ..................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 21LA CUINA DE LʼANTÒNIA ................................................................ 22

Editorial TRET DE SORTIDA

3

--------------------------------------------------ASSEMBLEES GENERALS

ORDINÀRIA EXTRAORDINÀRIADE L’ANY 2017

Diumenge, 30 d’abril de 2017, ales 12 del migdia, al local social.

Més info. pàg 21

El divendres dia 17 del mes passat, a la sala Joan Comellas del’Edifici Centre, es va donar el tret de sortida als actes commemo-ratius del 150è aniversari del naixement del prohom masnoví LluísMillet i Pagès. L’acte es va iniciar amb una salutació a càrrec del’Alcalde de la Vila, Sr. Jaume Oliveras, seguit d’una conferència ti-tulada El llegat musical de Lluís Millet i Pagès pronuciada per ÀlexRobles, coordinador de Catalunya Música, i d’un concert líric de lasoprano Anaïs Oliveras i el baríton Àlex Sanmartí, acompanyats alpiano per Pere-Mateu Xiberta.Va ser un tret de sortida molt prometedor de cara a les properes imúltiples activitats culturals i festives programades per una comis-sió encapçalada per l’Ajuntament del Masnou, amb la participacióde diferents entitats i institucions de la Vila i la inestimable col·labo-ració del nét del mestre, Lluís Millet i Loras, que s’aniran desgranantdurant l’any actual, entre les quals cal destacar el concert de l’OrfeóCatalà del dissabte 22 d’abril a l’església de Sant Pere.La nostra aportació com a Gent del Masnou se centrarà en l’exposiciótitulada El Masnou del Mestre Millet, oberta del 31 de març al 8 de junyal nostre local social i les actuacions de la Coral Xabec, el 5 de maig aCan Malet, en la cloenda de la conferència Lluís Millet, impulsor delmoviment coral com a factor de cohesió social, i el 2 de juliol a l’es-glésia de Sant Pere, el concert de Festa Major, amb la interpretació decançons d’autors catalans i europeus d’entre el 1900 i el 1940.Lluís Millet, cofundador de l’Orfeó Català, deixà un llegat impressio-nant en la seva extensa i prolífica vida esmerçada en la promoció idifusió de la música i, en particular, de la música del nostre país, lle-gat del qual, com a masnovins i catalans, ens en sentim honorats iagraïts.Amb el ferm desig que aquest any dedicat a la seva memòria siguitot un èxit, cloem l’editorial amb una fragment de la seva composi-ció musical més emblemàtica, El Cant de la Senyera, amb lletra deJoan Maragall.Al damunt dels nostres cants / aixequem una Senyera / que els faràmés triomfants. /….Au, companys, enarborem-la / en senyal de germandat! / Au, ger-mans, al vent desfem-la /en senyal de llibertat. / Que voleï! Contemplem-la, / en sa dolçamajestat! /….Al damunt dels nostres cants / aixequem una Senyera / que els faràmés triomfants.Que Sant Jordi i la Moreneta ens acompanyin.

El President

GENT DEL MASNOU

ET CONVIDEM A FER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Tu hi sortiràs guanyant i la nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

T’AGRADARIACANTAR EN

UNA CORAL?Mira la pàg. 9

1 de Maig

Diumenge i Dilluns dePasqua

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Abril 2017 --

-- Maig 2017 --

2930

123456789

10111213141516171819

dissabtediumenge

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

DominguezDominguez

DominguezRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymarRieraFàbregasOcataDominguezAymarViaynaViaynaFàbregasViaynaDominguezAymarOcata

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

123456789

10111213141516171819202122232425262728

OcataOcataFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraDominguezAymarOcataViaynaViaynaViaynaViaynaViaynaDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasAymarOcataRieraFàbregasViayna

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

Se

tma

na

Sa

nta

RAPA NUI – L´ILLA DEPASQUA

Al local de Gent del Masnou,del 21 de gener al 16 demarç s’ha exposat una sèriede fotografies de Rapa Nui -L´illa de Pasqua a través del’ull fotogràfic i historiadorJoan Muray en el viatge queva fer-hi a final de 2015.Ha valgut la pena poder visi-tar-la ja que per mitjà de lesfotografies un ha conegut isentit el viure de l’illa. Ara bé,amb la conferència-projeccióque va fer el 25 de febrer enJoan vam conèixer molt méscom era i és Rapa Nui.Ens va parlar de les dimen-sions de l’illa, que té formatriangular, del primer explo-rador de l’illa, que la va ano-menar Illa de Pasqua enrecord del dia que la va des-cobrir, com dels següentsexploradors que van anararribant més tard, i el perquèdel canvi del nom de l’illa aRapa Nui per la seva llen-gua.Ens va parlar de la seva cul-tura, els Maois, dels innom-brables petroglifs que hi hapertot, les tauletes rongo-rongo, que tenen una escrip-tura feta de jeroglífics. Lesseves vivendes rodones ibaixetes. El que va patir lapoblació amb l’esclavitud imalalties virals desconegu-des per ells, que van fer quequedés molt minvada. Vam gaudir del paisatgesense pol·lució, les postesde sol, les dues de platgesque hi ha a tot l’illa, una desorra blanca provinent dels

coralls. Dels cràters dels vol-cans, especialment el RanoKau, que és un llac d’aiguaquasi cobert de la plantatotora. També vam conèixerfotogràficament el “Melic dela terra”, que és el lloc demés magnetisme de l’illa.Només ens queda agrair aJoan Muray fer-nos arribar ala població del Masnou lahistòria de l´illa de Pasqua -Rapa Nui.

Rosa Pagès Arenas.----------------------------------------

PARADA D’AUTOBÚSDEL MERCAT

Aquest és el títol d’una quei-xa que hi havia en el butlletídel mes de març. He llegit lacarta de la Sra. Valldeperas ihe de donar-li la raó en unacosa, però, en l’altra, no hiestic d’acord. És veritat queno hi ha marquesina a laparada de l’autobús al mer-cat (c/ Itàlia); com tampocn’hi ha en nou parades mésdel recorregut. No hi haespai. La infraestructura éscompetència municipal. Peraixò s’haurien de fer unasèrie d’obres per tal d’arre-glar-ho. En el taller dedicat altransport públic, del Pla deMobilitat Urbana, ja es vaposar de manifest (perquè johi vaig assistir). Després jaes veurà com es porta aterme.Pel que fa als horaris no lipuc donar la raó. Són neces-saris, però s’ha de tenir encompte que l’autobús no vasol pel carrer. Si és usuàriahabitual d’aquest servei deu

saber que hi ha vehiclesaparcats en doble fila, carre-tera Nacional II congestiona-da, carrers estrets (c/ JaumeI), entre d’altres coses.Aquests entrebancs afectenel servei i l’endarrereixen.Mentrestant, els conductors iconductores també tenennecessitats fisiològiques ques’han de fer quan es presen-ten; a l’hora d’esmorzar o ala de berenar. Aquesta para-lització momentània del ser-vei és necessària. No es potestar 7 – 8 hores sensebeure aigua, estirar una micales cames o anar al lavabo.Els autobusos urbans no elporten a sobre. Això ho explico a tots elspassatgers quan pugen al’autobús i es queixen delsretards en el servei. Hi ha quiho entén i d’altres que no.

José María Corts Barceló-----------------------------------------

EL JUDICI POLÍTIC DEL 9-N

Ens han jutjat a tots. Han jutjat a tots els qui vamanar a obrir els instituts, atots els qui vam anar amuntar les urnes, a tots elsqui vam ser a les taules, atots els qui vam anar a votar. Han jutjat la democràcia. Lademocràcia per la qual vanlluitar els nostres pares, lademocràcia que ens permetdecidir com viure el nostrepresent, el nostre futur. Han jutjat la llibertat. La lli-bertat d'un poble d'expressarla seva opinió, la llibertat deles persones de defensar elsseus drets, la llibertat devoler construir una societatmillor. Han jutjat els representantsescollits pel poble perescoltar la seva veu, perobeir el seu mandat, perestar al seu costat. Han jutjat quatre personesperquè no poden jutjar-ne

dos milions i escaig. Haurienvolgut jutjar tot un poble,però no poden, ni podran.Un poble s'ha quedatassegut a casa mentre el jut-javen. Per què? Potserperquè aquest poble esperapacient perquè sap que niels judicis ni les amenaces elpodran fer canviar d'opinió;perquè cap judici no pot evi-tar que un poble deciditacabi escollint el seu futur. Aquest és el meu poble. Elque no fa cas de les ame-naces. El que ja no té por. Elque camina amb pas ferm iserè cap al seu futur. El quenomés s'aixecarà per tornara anar a les urnes a parlarben fort i ben clar o pertornar a reivindicar-ho pacífi-cament i incansablement,tants cops com calgui. Aquest és el poble queestimem, el que volem millo-rar, el que volem alliberar. Aquests som nosaltres.Aquest és el nostre país.

ANC Al Masnou decidim-------------------------------------------

FOLKLORE AL MASNOUSenyor President,Una albada forastera, om-plerta d’un cert folklore llu-nyà, s’està incrustant en el side la nostra societat masno-vina. Quatre o cinc copsl’any ens “obsequien” ambuns festivals de “jaroteo”; icuriosament, són membresde segones i terceres gene-racions d’arribats a casanostra els qui els organitzen.Tot i que als llocs de pro-cedència dels seus pares iavis “amablement” elsmenys-preïn per sercatalans, ells, a nosaltres,ens estan impo-sant allò queés estrany fins i tot per al’estol jovenívol que homestà manipulant inten-cionadament en l’únic color,en lloc de procurar la seva

5

Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor . En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.

Segueix a la pàg. 8

6

Vull un Estat Català no més enllà d’a-quest any 2017. Ja entenc que és unasimplificació del meu activisme, a lavegada que respecto tota la gent queno desitja aquesta separació per la raóque sigui. Malauradament, els argu-ments que sento en contra del referèn-dum em semblen allunyats de la lleinatural d’on emana la DeclaracióUniversal dels Drets Humans. Estemretornant als escepticismes i dogmatis-mes del franquisme i del nacionalcatoli-cisme amb criteris de dret de conques-ta i encotillats en l’acció legislativa queha substituït el debat parlamentari perdotze membres de sospitosa parcialitat,que, cooptats capriciosament a dit,componen el Tribunal Constitucional.No volen el referèndum, ja n’entenc elperquè: primerament pel pànic escènicdavant la possibilitat que a les urnesguanyi l’independentisme, però tambéper la impossibilitat d’oferir una alterna-tiva als espanyols que encara confienen les virtuts d’un estat acaparador depoder i centralista que, sent un llastparasitari, vol mantenir-se aferrat a laindissolubilitat constitucional. Vet aquíla suposada legitimitat parlamentàriadel PP amb el suport d’un PSOE fratri-cida, que fa aigües, i uns C’s que ensolitari tindrien les de perdre aquí i allà.Volen i dolen per matar la gallina delsous d’or que encarna Catalunya, però lanecessiten viva i prolífica en un gallineramb pany i forrellat, i no troben una altravia que actualitzar el decret de NuevaPlata De La Real Audiencia DelPrincipado De Cataluña, EstablecidaPor Su Magestad, que imposa elsdrets de conquesta del 16 de gener del’any 1716 a Catalunya. També, perquèl’Espanya monàrquica colonitzadora enorigen restaurada per Franco nomésentén de guerres repressives a sac queels ha expulsats de totes les colòniesque espoliaven amb l’espasa i la creu.Encara estan ansiosos de rearmar eltàlem del nacionalcatolicisme quan fei-xisme i religió eren cul i merda. Vanescandalitzar el món amb el 23 F i, enpolítica, s’han estructurat en l’aristocrà-cia que posa la mà al calaix i tolera el

frau a les classes riques i poderoses on,si encara no en formen part, fan mans imànigues per ser-hi admesos de pledret i quedar-s’hi. Han arruïnat el seg-ment baix de la classe mitjana i hancondemnat a la misèria la gran majoriadels treballadors que tracten com a vas-salls del reialme, on el rei és un zero al’esquerra il·lustrat només per llegir dis-cursos espuris de contingut pamfletari.S’han inventat un tribunal sumaríssimde dotze membres sense pietat, actuantde jutges i part de la política, que els faactuar amb zel al dictat d’un partidismeque ve d’on ve i que, avui per avui, estàfarcit de corrupció. Dotze membresimplacables a interpretar el text consti-tucional i ingerint-se en el diàleg parla-mentari i pervertint la independència delpoder legislatiu, quan, d’ofici, aquestmateix tribunal descuida la defensa detots els ciutadans desprotegits, de sertractats igual davant la llei. No em refe-reixo als nascuts ahir i abans d’ahir quetenen la misèria assegurada de per vidapel fet d’haver nascut en el si de famí-lies que la crisi ha deixat sense feina,sense casa i eternament endeutadesper la usura d’una banca usurera i esta-fadora tolerada impunement; mentres-tant teníem el caçador d’elefants repre-sentant la més alta institució de l’Estatreconeguda amb tots els ets i uts queconsagra la Constitució, aquesta normaperversa que ha tolerat que l’apadrinatde Franco visqués com un rei a laZarzuela i que, envoltat d’escortes,

pogués anar saltant d’un picadero a l’al-tre per tirar-se la Bartola de torn, men-tre gendres i filles anaven engendrant-linéts amb la flor al cul assegurada a per-petuïtat i no el cactus que hauran desuportar la gran majoria dels qui neixinsota el règim constitucional a partird’ara. Són tan flagrants els motius per a laindependència que el guionista més rucen podria treure una sèrie més llargaque el “Cuéntame cómo pasó”; però elspartits constitucionalistes escassos derecursos, potser per falta d’intel·ligèn-cia, en haver-los vilipendiat en Castorsde tota mena, en adonar-se que ni elstancs poden aturar el procés, han adop-tat aquella sàvia dita que diu “qui diapassa any empeny”. Què millor, doncs,que instrumentar el Constitucional persubstituir les cambres parlamentàries ifer que el joc brut de la política s’acce-leri o s’eternitzi segons convingui enmigde la paperassa irresolta que s’amunte-ga en els tribunals, esplendorosos demedalles i togues de gala, mentre elsjutjats estan precaris d’ordinadors perfer la feina de cada dia. Aquesta tàctica dilatòria probablementens farà el temps llarg; però, la inde-pendència, cal guanyar-la davant elparasitisme constitucional que se’nsimposa. Cal que manifestem la repug-nància que ens causa i actuar amb unargument inapel·lable, ens n’hem desortir per dignitat i hi estem obligats perobjecció de consciència.

Joan Camps i OrtizOBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA

Al gener vam tenir la sort de podertornar a l’Ελλάδα, al país en el qual vaigviure 6 anys al sortir del poble el jallunyà octubre de 1995. El temps vola, els instants s’es-munyeixen entre les nostres mans, lavida ens transforma i les personesevolucionem... M’adono que no sóc elmateix de vint anys enrere, que ja nosóc el que vaig ser tot i que estiguiconnectat per un era... Amb méspaciència per a algunes coses i ambmolta menys per a moltes altres, perexemple. Tornar als llocs on un ha viscut fareviure records, tot i que també empregunto si les coses eren així, o si lameva memòria m’enganya, ja que elsfets són com un els recorda i nonecessàriament coincideixen amb elque va succeir. Allò que diuen que, coma mínim, existeixen tres versions sobreel mateix esdeveniment: la meva, la del’altre i el que realment va passar si ésque algú ho sap…Grècia no és només platges de sorraquasi blanca, mar cristal·lí i jacimentsarqueològics de l’època clàssica. Elsmonestirs de Meteora –des del 1989Patrimoni de la Unesco– en són unaprova: al cor continental del país, enmigdel pla de la Tessàlia, sorgeixenaquestes joies de l’Església Ortodoxa,tant difícils d’assolir com fascinants pervisitar.La primera pregunta que es fa cadascúdavant d’aquest paratge és com hi vanarribar els monjos –provenien de lapenínsula d’Άγιον Όρος; el MontAthos. Un altre lloc sagrat per als grecs–als cims de les pedres als voltants delsegle XI… Sis monestirs –n’hi havia

més de vint– construïts entre els seglesXI i XIV, que es poden visitar gràcies ales successives restauracions de lesúltimes dècades. Llàstima que no hivam poder entrar, perquè vam ser-hi elsdies de fred siberià de mitjan gener; totera nevat i els monestirs eren tancats.És l’excusa per tornar-hi amb més bontemps i caminar pels antics camins quefeien servir els religiosos. Tot i així, ensvam ensopegar amb un dia maquíssim.Vam estar també a les runes del templede Posidó –erigit al segle V aC– al capde Sounion. Un temple del qual restenalgunes columnes dempeus i que lamarca Danone va fer servir peranunciar el seu famós iogurt grec. Sounion era, segons la llegenda, el llocon Egeu devia llançar-se al mar. El seufill, Teseu, havia acordat amb ell que, sisortia victoriós del seu combat amb elMinotaure, hissaria veles blanques alseu vaixell. Si moria, la tripulació haviade deixar les veles negres en el pal dela nau. Egeu va veure de lluny les velesnegres i, desesperat, es va tirar des delcapdamunt de les roques…

L’última vegada que vaig estar enaquest lloc va ser la Setmana Santa del’any 97 amb els pares i els oncles.Sembla abans d’ahir…El meu grec modern –que vaig estudiarseriosament– està rovellat, tot i que alfinal del viatge sí que n’havia recuperatalguna cosa: les llengües són en algunracó del cervell, gairebé oblidades, peròfloreixen a poc a poc fent-les servir.Vam tenir també la sort de passar untemps a Atenes amb el Kostas, un moltbon amic de fa molts anys i amb quivam estar encara d’acord en moltsassumptes, rient força de bajanadesactuals i passades, com si nohaguessin passat set anys de l’últimavegada que ens vam veure i quasisetze des que vaig deixar el país perl’octubre de 2001. Dies de descans, de bons records, devells coneguts al bressol de lacivilització occidental. Espero que hopuguem repetir novament, tot i quesegons l’Spyros –un altre amic– el futurque ens espera no és gaireafalagador... I em sembla que té raó.

7

Grècia Joan Maresma Duran

8

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

integració real i el gaudi dela història i tradicions delpaís que els ha vist néixer.Entenc que una cosa ésdesitjar mantenir el bucòlicrecord de la cultura folklòricadels avantpassats, i unaaltra de molt diferent ésaprofitar-se de qualsevolpretext pro-pici per “obse-quiar” el veïnat del Masnou

Alt tantes ve-gades com elssigui possible amb unesmolt generoses manifes-tacions del “poderío flamen-co”, del qual, si per de casno t’agrada o no el coneixesprou, et donen unes quantestasses, ben curulles, cadaany, perquè de mica en micavagis integrant-te en elsseus costums ancestrals.

És clar que els regidors quegovernen l’Ajuntament de laVila no són gens innocentsen aquests fets ja que elstoleren i potencien. Deu serper allò del grapat de vots?El cas és que un Consistorique s’ha pronunciat a favorde l’Associació de Municipisper a la Independència, enlloc de promocionar i fomen-tar les pròpies tradicions, hoestà fent per a unes d’impo-sades i alienes.Per a quan el festival de

catalanenc, entre festival ifestival de flamenc? No hiha ningú a l’Ajuntament delMasnou que faci entendreals organitzadors del bene-fici i riquesa –per als jovesparticipants– d’alternar totsdos folklores simultània-ment? Si t’ho mires ben mirat, totaixò no té ni cap ni peus. Totplegat són interessos; comels dels vasos comunicants.

Àngel Zamora Garcia

Ve de la pàg. 5

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

EMISSORES QUE ES PODEN SENTIR AL MASNOU AMB QUALSEVOL RECEPTOR DE RÀDIO FM87.7 RAC188.0 RADIO LUZ88.3 R.N.E- R188.7 R. MELODIA FM89.1 R. MARCA- BCN89.8 ROCK FM90.2 RADIO TELETAXI90.5 M80 – BCN90.8 LA VOZ FM BCN91.0 BTB RADIO BCN91.4 R. PREMIÀ DE DALT91.4 R. CONTRABANDA (LLIURE BCN)91.7 CATALUNYA RÀDIO- BCN92.0 CATALUNYA INFORMACIÓ-BCN92.3 RADIO ONDINA92.7 RADIO FABULOSA93.0 R.N.E. - R2- RADIO CLASICA93.3 ONDA PAZ93.5 ONDA CERO CATALUNYA93.9 SER BARCELONA 40 PRINCIPALES94.4 BADALONA FM- BADALONA94.9 EUROPA FM – BCN95.2 R. PREMIÀ DE MAR (COM)95.5 KISS FM- BCN95.8 BAUGHAM RADIO FM96.0 RADIO OLÉ- BCN96.4 CATALUNYA MÚSICA96.6 HILO MUSCIAL LATINO- BCN96.9 CADENA SER- BCN97.7 RADIO TELETAXI98.1 VILASSAR RADIO- V. DE MAR98.3 ÉXITO RADIO98.7 R.N.E. R399.0 R.N.E. R5

99.2 7 DE RADIO BCN99.7 ONA MAR BADALONA100.0 CADENA 100- BCN100.4 R. EL MASNOU ?????????100.8 R.N.E. RADIO 4- BCN101.2 RADIO POMAR BADALONA101.5 CATALUNYA MÚSICA102.0 COPE- BCN102.3 RADIO LUZ102.8 CATALUNYA RÀDIO103.2 CATALUNYA INFORMACIÓ103.5 SER CATALUNYA103.8 ECUA RADIO104.2 MÀXIMA FM- BCN104.5 RADIO BRONKA105.0 RAC 105- BCN105.7 FLAIX FM – BCN106.1 FLAIX BAC – BCN106.4 EL SOL RADIO106.6 RADIO ESTEL – BCN106.9 RADIO CANAL- BCN107.1 RADIO CABRERA DE MAR107.3 BARCELONA CITY FM LINK107.5 COOLTURA FM???107.7 RADIO GRÀCIA (COM)– BCN

INTERNET-------------Radio GardenMés de nou milemissores detot el món enun clic. Unanova web inter-activa on line.---------------------InstitutCartogràficde Catalunya.GAIA LA GRANMARE.Un documentalque us deixaràempetitis.

A l’any 1929 Espanya sencera es vatrasbalsar amb les extraordinàriescuracions del metge donostiarraFernando Asuero. Procedent d’unanissaga d’il·lustres cirurgians, vacomençar els seus estudis a laFacultat de Medicina de Madrid i, méstard, a les de París i Cambridge on, enaquesta última, es va especialitzar enotorinolaringologia. Va treballar adiversos hospitals, fins que, finalment,va obrir la seva pròpia consulta a SanSebastián. Amb un mètode aparent-ment senzill i ràpid, l’“asueroteràpia”,com ell la va anomenar, aquest metgecurava de manera radical, per no dirmiraculosa, malalties tan diversescom: asma, epilèpsia, úlceres, sorde-sa, ceguera i paràlisi, entre altres. Elsdiaris “El Pueblo Vasco” i “El Sol” vanser els primers a divulgar aquestesextraordinàries curacions, amb casostan espectaculars com el de BenitoJovarri, invàlid des de feia vint anys ique va sortir de la consulta pel seupropi peu, o d’aquell guàrdia civilAlberto Sánchez, que es va recuperarde la seva incapacitat a la primerarevisió. Altres curacions com lesd’Emilio Rodríguez, de vint-i-quatreanys, amb paràlisi a la cama i braçesquerre, per citar les més espectacu-lars. La seva fama es va estendreràpidament per tot el país, i també al’estranger, on també va fer curacions.Per a les persones que el van conèi-xer, el doctor Asuero era una personajovial i senzilla i d’una gran vitalitat, amés d’un tracte amable i amistós.S’ha de dir que l’ocultisme i el para-normal no li eren desconeguts. Tambéera un apassionat de la cultura xinesai els seus procediments curatius. Elseu mètode consistia a excitar amb un

estilet diversos nervis nasals, princi-palment el denominat trigemin. Si perun cantó el seu sistema va aixecarpassions i va ser imitat per multitud demetges, amb més o menys fortuna, laciència mèdica oficial no el va reconèi-xer mai, ja que deien que el sistemano obeïa a principis científics i quesols era vàlid pel seu factor psicològic.Tampoc el mateix Asuero no va donar-ne cap explicació i precisament peraquest motiu va ser que reputats met-ges com Gregorio Marañón i el NobelSantiago Ramón i Cajal van desesti-mar l’“asueroteràpia”; però las cura-cions continuaven, a l’igual que elsnombrosos homenatges i les mostresd’afecte popular, com aquella mani-festació de suport de 30.000 donos-tiarres amuntegats enfront de la sevaconsulta.Inexplicablement, però, a l’any 1930,auspiciat potser per la premsa sensa-cionalista que feia burla del seu siste-

ma, l’interès per les cures del doctorvan caure en picat. Va ser aleshoresquan el doctor Asuero va publicar elseu llibre “Ara parlo jo”, on intentavaexplicar el seu sistema curatiu, peròtampoc no va aclarir gran cosa.Admetia, però, que el seu mètodeposseïa un factor personal difícil dedefinir, i que contribuïa a la formaciód’un estat psíquic en el malalt, i que acausa de la fluència d’un corrent desang aconseguit per diversos procedi-ments i combinat amb l’estat psíquicdel pacient, es produïa la curació.Resulta evident que hi jugava molt lainfluència del mateix doctor en elmalalt, a part del mètode.Totalment oblidat, el doctor Asuero vamorir el 1942 als 55 anys. Ignoro si elsúltims anys va continuar amb lesseves curacions.

Fonts consultades: El llibre: Història delSegle XX i Internet.

9

LES MIRACULOSES CURACIONS DEL DOCTOR ASUEROJosep Condeminas

T’AGRADARIA CANTAR EN UNA CORAL?Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec de Gent del Masnou; hi seràs ben rebut.

Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o contralt.Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui,

una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

Imatge de Lluís Millet, del 1917, a l’edició delllibre «Pel nostre ideal»

ESPIGOLANT A LES HEMEROTEQUES

L’estiueig del Mestre MilletAquest començava a primers de juliol,i el mestre Millet, com diu la crònicadel noticiari de l’Orfeó Català d’agost-setembre de 1935, s’entaforava al’automòbil que el portaria al seupoble, el nostre, la blanca i lluminosavila com ell l’anomenava, perdescansar de l’atrafegat any, quehavia estat curull d’actuacions, entreelles unes de memorables, ambmúsica de Bach, que havien portatarreu el nom de Barcelona i deCatalunya.Al dibuix que il·lustra l’article, s’hi veuel cotxe ple a vessar, que, segons diula crònica, s’havia cuidat de prepararla fidel Albina Amigó junt amb un anticcantaire de l’Orfeó, l’Àngel Sala. Comtot dibuix còmic, sempre és exagerat,però és demostratiu de la fal·lera queagafa a tothom quan se’n va fora deldomicili habitual.

El Mestre Millet al MasnouAquesta crònica comença així:

...el Mestre Millet s’instal·laper descansar a la seva casa pairal

Joan Muray

Històries de la vila

10

del Masnou, de cara al sol i a la marblava que ell tant estima. En la sevafresca i florida eixida, voltat d’hor-tènsies, alfàbregues i acolorides flors,o bé en el dintell de la porta blava quedóna al carrer que duu el seu nom, elnostre Mestre llegeix, escriu, con-versa, descansa. Malgrat el caràctercomunicatiu i bonatxó del Mestre, comli plauria que els que el volen treured’aquest dolç recés ignoressin la sevaexistència, almenys durant aquestescurtes setmanes de repòs!

La crònica s’estén força més, massaper a l’espai d’aquestes històries, peròalhora ens forneix d’una imatge forçainèdita del mestre passejant pel bellmig de la seva eixida, bo i portant unamena de bata, com aquellsguardapols blancs que duien certsbotiguers.Els qui la feren, cantaire i amics delmestre, hi passaren unes quatrehores, i el mestre els ensenyà la casa,especialment l’eixida, que ja hemcomentat, i que tornarem a fer. Undels indrets també preferits del mestreera el terrat, que la crònica comentaaixí:

...un veritable encís, aquestesplèndid mirador del Mediterrani. Els terrats d’aquell Masnou eren aixòque diuen un mirador. Hi havia,segons es deia, una mena de«norma» no escrita que el terrat decada casa havia de sobresortir del dela casa del carrer del davant; així, i jaque la majoria eren capitans ovinculats, des d’ell podien veuresempre la mar que tant enyoravenquan eren a terra ferma.Al final, els visitants tornaren al’eixida, on l’Albina els tenia la taulaparada, amb un suculent tortell i unbon vi de seixanta anys que havia dut

150 aniversari del naixement del mestre LLUÍS MILLET i PAGÈS (el Masnou 1867 – Barcelona 1941)

Dibuix aparegut a la revista de l’Orfeó Català el 1935 Ll. Millet a l’eixida de la seva casa del Masnou

OLIVER, Pere Grau; MILLET PAGÈS,Francesc; MILLET PAGÈS, Joan;MILLET PAGÈS, Lluís; MILLETVILLÀ, Francesc; MILLET VILLÀ,Pere A.; MILLET VILLÀ, Salvador;ROSÉS FÀBREGAS, Esteve;SAMPERA, Llorenç; SUNYOL PLA,Antoni i VINENT PRETO, Josep.Tot i que no masnovins de naixement,també n’hi trobem de vinculats a lavila, sigui per vincles familiars sigui deresidència. Són: BASSEGODA AMI-GÓ, Bonaventura; BASSEGODA AMI-GÓ, Ramon E.; BORI FONTESTÀ,Antoni; DOMÈNECH MONTANER,Eduard i VIDAL ROSSICH, Cosme.A més, hi havia les associacionsmasnovines, com ara: CENTRECATALÀ DEL MASNOU, fundada el1887 i CENTRE CATALANISTA DELMASNOU, fundada el 1898.Com heu vist, entre els Millet hi haviados germans del mestre i trescunyats.

El naufragi de la «Decidida»Aquest vaixell fou un dels que va tenirla família del mestre, l’altre fou latambé pollacra goleta «Araucana», dela qual ja es parlà en unes històriesanteriors, i que fou construïda alMasnou i fou batejada amb el nomreferit com a homenatge a la terra delsAraucans, una ètnia del sud del’actual Xile, que sostingué ferotgeslluites amb els invasors castellans.

11

nostra, i serà guardada de l’agror deldecadentisme modern.

Homes (masnovins) del catala-nismeD’aquell primer catalanisme, el queanava des del 1882 fins al 1900,trobem, a més del mestre Millet com adestacat membre, un munt d’altresmasnovins; i, entre ells, diversosmembres de la seva família, tant de lapròpia com de la de la seva esposa,Dolors Millet i Villà. Són aquests:ALSINA ROSÉS, Manuel; DURANAMAT, Esteve; ESTAPÉ GARRIGA,Pau; LLAMPALLES ALSINA, Antoni;MARISTANY, Josep; MARISTANY

un dels visitants, que era farmacèutic.

La sardana (Emporium, 1905)Es refereix a un article que va escriureel mestre l’any 1905 i que es publicà ala revista Emporium. Hi fa unaaferrissada defensa de la nostradansa per excel·lència; però, com queés extensíssim, n’agafarem nomésuns gotims, com aquell qui va a lavinya a espigolar. Diuen així:

...ordre, cadença, harmoniadel gest, realització corporal de lamelodia de l’ànima commoguda,idealització dels moviments del cos,espiritualització de la part formal del’ésser humà, això és el que deu ésserla dansa digna de l’home.Segueix comentant diferents dansesde moda i d’altres indrets, que en elseu principi foren també dansestípiques, però que s’han destruït enuniversalitzar-se. Diu:

...a la Sardana, el nostreball racial, la dansa noble perexcel·lència, ¿li tocarà algun diaestendre’s universalment? És una sortque no li desitgem. Ella ha d’éssernostra i de ningú més. Ella, la digna,ens la farien indigna.I l’acaba dient:

...músics catalans, novellscantaires de l’esplèndid renaixementde la nostra terra, feu de la sardanauna forma predilecta de la vostrainspiració; així, en aquell vas es faràrància com vi novell en bóta vella, iagafarà regust i sentor de la terra

Lluís Millet i altres membres de la seva família, als cavallets, a Viladrau

Pollacra goleta «Decidida», un dels vaixells de la família Millet «Xiquet»

Ara, però, parlarem d’aquesta quetingué una fi tràgica en terrescatalanes, la «Decidida». Pollacra goleta construïda a lesdrassanes d’Arenys de Mar el 1836per encàrrec de Josep Millet,juntament amb un soci, FrancescOliver, de Mataró, que en tenia 1/6part. Posteriorment fou de totalpropietat de Salvador Millet i Estapé,pare del mestre Millet, el qual lavengué el 1857 a Jaume Sisa i Gurri,2n pilot de la matrícula del Masnou.El preu que se’n pagà a l’hora de laconstrucció fou de 2.100 pesos forts. Iquan es va tornar a vendre, el preu foude 1.700 pesos forts. Aquest vaixellfeia 67 peus d’eslora, 21 de mànega i10 de puntal. El peu com a mesuramètrica corresponia a un peu humà,que seria 1/6 de cana, i que encentímetres deurien ser aproxi-madament uns 25,9.El vaixell va naufragar l’any 1863 a lesgoles del riu Ebre. Segons consta, elseu capità en aquell temps era JosepMillet, i tota la tripulació, composta dedeu homes es va salvar, ja queencallà en un banc de sorra, fet quepermeté evacuar tothom.

i 100 anys del llibre PEL NOSTREIDEALAquest llibre és un recull que inclouarticles, parlaments, estudis sobremúsics catalans, notes bibliogràfiquesi altres temes, la majoria dels qualspublicats anteriorment a la RevistaMusical Catalana o en altres publi-cacions o diaris.

Comença amb un prefaci a càrrec deJoan Llongueras i Badia (Barcelona1880-1953), músic, educador musicali poeta.I, entre tot el recull d’escrits del mestreMillet, n’he triat per a aquestacommemoració un que ell féu delMasnou estant el febrer de 1913, alqual defineix com veia la nostracomarca a través de la música. Diuaixí:• DE CARA AL SOL I A LA MARBLAVA.La música de la Costa de Llevantinahauria de tenir una serenitat totasalabrosa, tota d’harmonia harmo-niosa; temperant els sentits i obrintl’esperit a la llum esplendorosa de lablavor forta del mar i del cel a la llumblava i esblaimada.Hauria de cantar cançó de mare,d’escalforeta enyorada de la mare, itonada pura d’infants, germanets iamics nostres, que corren jugant enels llargs carrers assolellats de casesencantades a la remor bressolant deles onades.Hauria d’ésser música oblidadissa deles tonades ciutadanes i de les modestotxes pels enginys superbiosos decivilitzacions malejades.Hauria de tenir l’alegria dels tarongersfruitats, i de la puresa blanca delsametllers florits, i la patriarcal vetustatdel garrofer centenari, que en el suauondulat terrer amplament estén labrancada del fruit negre carregada.

La Costa de Llevant és un vas del’infinit, un vas clarificat, a la llum delsol tot encantat.Els acords han de sonar amb unaperfecció novella i tota plena de sentitde meravella.

Cal aclarir que Costa de Llevant és elque ara coneixem com a Maresme.Que els llargs carrers assolellats handonat pas a carrers ombrívols per lesconstruccions més altes al que erenles eixides de les cases del davant.Que tota la flaire dels fruits dels arbresque descriu ha desaparegut engolidapel ciment de més i més construc-cions.El seu Masnou, que ell definia com unamfiteatre, no sols per l’orografia delterreny sinó per la construcció de lescases, que deixaven sobresortirsempre la del darrere, tenia una llummolt especial, com ell deia.

FONTS DOCUMENTALS• Revista «Orfeó Català» Noticiari. D’agost-setembre de 1935• «Llibre de la sardana», de Josep Miracle.Editorial Selecta. Barcelona 1964 • «Els quadres del primer catalanisme»1882-1900. De Joaquim Coll i Amargós iJordi Llorens i Vilà. Publicacions del’Abadia de Montserrat. 2000• La nostra marina, de Palemó Anglès, a larevista Gent del Masnou• Registre de Marina• Biblioteca/Arxiu Joan Muray. El Masnou

12

Lluís Millet i altres components de l’Orfeó, cofats amb barretina

Portada del llibre «Pel nostre ideal»

13

del naixement del teu fill. Potser el pareo els germans no t’ho perdonarien mai.Després de deu mesos d’haver nascut,el meu nét arriba de l’estranger per ins-tal·lar-se al poble amb els seus pares.Després de deu mesos tu encara som-nies a arribar a Europa mentre malviusal nord d’Àfrica, protegint el teu fill, ambla por al cos.El meu nét té doble nacionalitat. Dospaïsos. El teu fill és apàtrida i ningú no farà resd’especial per acollir-lo.El meu nét juga a la violència amb elsvideojocs i pel·lícules.El teu fill viu la violència contra tu, con-tra ell i contra d’altres.Jo puc anar per on vulgui amb el meunét.Tu pots ser tancada en un camp de pre-soners amb el teu fill, com una delin-qüent, i pel temps que vulguin.El meu nét va a l’escola. Aprèn quatrellengües alhora.El teu fill deambula pel campament. Noescriu i només parla la teva llengua.

L’altre dia, davant de l’Ajuntament, vila-tans i autoritats vàrem tallar la cinta perinaugurar el Masnou com a ciutat acolli-dora de refugiats. L’Ajuntament podriaacollir tres famílies quan el govern del’estat ho permeti. Per ara tot està enca-llat vergonyosament.Deixeu-me explicar-vos la històriaparal·lela que tot plegat em suggereix.El costat meu de la narració és ben cert.I tot pot passar i passa en el mateixmón.Jo.- Abans que ell nasqués, ja esperavaamb deler el meu primer nét. Va arribaral món molt lluny, en un país benestant,en un hospital de parts naturals. Tu.- Abans que nasqués el teu fill etsenties desesperada perquè vas serviolada. Va arribar al món molt lluny decasa teva, en un país pobre del nordd’Àfrica. En un descampat vas tenir unpart natural.Jo vaig rebre amb alegria les primeresnotícies que meu fill em donava: estavamolt content de ser pare.Tu, avergonyida, no vas trucar ni dir res

Jo gasto pel meu nét en videojocs, pera anar al teatre, al bosc vertical, a lamuntanya. Tu pagues tot el que et queda als trafi-cants pel teu fill i tu, per un viatge a vidao mort per la Mediterrània.Jo vaig a Barcelona en tren, amb elmeu nét, a un concert de música. Elvagó va molt ple. Molesta anar mig ofe-gats.Tu t’embarques cap a Europa amb elteu fill. La barca va molt plena. Posencargols de ferro verticals al terra perobligar-vos a anar drets. Us sentiu migofegats.Durant el viatge a Barcelona explico almeu nét contes imaginats.Durant la travessia tu expliques al teu fillel món imaginat.Arribats a Barcelona, el meu nét i josentim la sensació de viure.Arribats a Europa, vosaltres sentiu l’ale-gria de sobreviure!Tant de bo algun dia puguem jugar ple-gats, a la platja del Masnou, sense ran-cor cap a les persones i el mar.

En el mateix mónPep Parés

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com • www.gentdelmasnou.cat

14

En Jordi, el llibre, la Carme...

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Si el març vam tenir el Dia Mundial del Teatre (27 de març),aquest mes tenim el Dia Internacional de la Dansa (DID, 29d’abril) i el dia de l’amor (23 d’abril, Sant Jordi). Anem-hi, atot plegat...Cartelleres: xerreu. Aperitius i possibilitats:Curiositats de la vida, arriba (1 i 2 d’abril) al Teatre Tívoli Elamor sigue en el aire, una comèdia musical escrita i dirigi-da per Félix Sabroso, amb la intervenció de la cantantAlaska, el seu Mario Vaquerizo, Bibiana Fernández iManuel Bandera.Des del 25 de març que tenim funcionant Vides privades,de Noël Coward, al Teatre Borràs. Fins al 21 de maig DavidSelvas i Marta Marco protagonitzen aquesta obra produïdaper La Brutal, sobre l’amor, el desig i el sexe.Eva i Adela als afores, de la dramaturga Mercè Sarrias,està fent temporada a la Sala Beckett (nova adreça: c/ PereIV, 228) fins al 26 d’abril. Dues dones, un compromís ambel món? Parlem-ne.Fins en principi el 14 d’abril Refraccions, de Concha Milla,amb Alícia Puertas i Sergio Matamala, a la Sala Flyhard.Si a la nostra vida res no és allí on hauria de ser, què fem?L’electe, de (l’actor) Ramon Madaula, aterra a la SalaMuntaner del 29 de març al 7 de maig del 2017. DirigeixJordi Casanovas, hi acompanya en el repartiment RogerComa. Un polític que acaba de ser escollit president lespassa magres amb un psiquiatra...Del 3 d’abril al 19 de juny l’originalitat puja a escena ambWhite Rabbit Red Rabbit, de Nassim Soleimanpour, alBarts del Paral·lel (www.barts.cat). ...Un actor cada nit...que no sap què ha d’interpretar! Sempre seguim Òscar Intente. Ara presenta, cada dilluns,a la Sala Fènix (c/ Riereta, 31) Hem escollit, del 3 al 24d’abril.El 6 d’abril (fins al 7 de maig) comença a rodar A tots els

que heu vingut, de Marc Rosich, a la Sala Petita del TeatreNacional de Catalunya (TNC) amb Mercè Arànega, LurdesBarba, etc.Tenim una Setmana de la creació contemporània balear ala Sala Beckett. Idò! S’hi exhibeix (teatre documental) Delsllargs camins, de Jaume Miró els dies 18 i 19.Diumenge de Joan Brossa, amb direcció d’HermannBonnín, fa temporada a La Seca, del 19 d’abril al 21 demaig. Àlex Casanovas, Abel Folk i Àngels Bassas, seran lamuller, el marit i l’amic. Tindrem burgesia a la Costa Brava.Llibres per a la Diada de Sant Jordi, lovers i estimats:tenim un bon grapat d’obres de teatre, prou noves, peranar-les llegint. Una llisteta: El cartógrafo, de JuanMayorga (La Uña rota, gener del 2017), Consell familiar, deCristina Clemente (Arola, juny del 2016), El coratge dematar, de Lars Nóren (Arola, juliol del 2016), El delegat,d’Ignasi Garcia i Barba (Arola, juny del 2016), Una famílianormal, de Marta Buchaca (Bromera, febrer del 2017),Lletra petita, de Toni Cabré (Lleonard Muntaner, abril del2016), L’última nit del món, de Llàtzer Garcia (Flyhard, juli-ol del 2016), l’edició conjunta de Boira, de Lluïsa Cunillé, ide La travesia, de Josep Maria Miró (Comanegra, novem-bre del 2016)...Maig del 2017: Ja esperem la seva arribada amb moltesganes. L’actriu masnovina Carme Pla estrena a CanGassol (Mataró) el 5 demaig Tractat de blan-ques, del dramaturgcatalà Enric Nolla, ambdirecció de Marc Molina.Ella, sola a escena, ensfarà reflexionar moltsobre la condició, laidentitat i la dignitathumanes. Una iniciativaFactea Produccions, dela qual teniu més info a:w w w. f a c t e a p r o d u c -cions.com/tractatde-blanques Hurra, hurra,yeah!

VOLS FER TEATRE?Tʼagradaria descobrir el que ets capaç dʼexpressar amb el teu

cos i la teva veu?Ets dels qui agrada jugar a

ser un altre?NO HO DUBTIS.

VINE A GENT DEL MASNOU I... ACTUA!Telèfon de contacte:

627 63 00 82 (Oriol Colomer)

CURSETS DE GAITA

Informació a Gentdel MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com •www.gentdelmasnou.cat

Solució a lʼenigmadʼabril

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

15

Lluís Llort (Barcelona, 1966) és perio-dista i escriptor, amb una vintena llar-ga d’obres publicades, tant de literatu-ra d’adults com infantils i juvenils. Laseva capacitat d’afrontar gèneresdiversos i d’utilitzar registres moltvariats és la millor mostra de la fustad’escriptor que notem en les sevesnovel·les. Avui us en volem recomanaruna de negra, No n’estiguis tan segur(1), que, nosaltres sí que n’estem, usenganxarà. No la podreu deixar, per-què quan menys us ho espereu elsesdeveniments faran un gir de centvuitanta graus i us desapareixerà elpersonatge que us pensàveu que erael protagonista, o aquell papallonaque presumeix de gaudir de les donesi prou se us enamorarà com un jove-net de setze anys, o passareu deBarcelona a Salt com aquell qui diusense adonar-vos-en, o... Això sí,sempre amb versemblança, ambcoherència, amb justificació, com hade ser en una bona novel·la; peròtambé sempre imprevisible, com sug-gereix el títol, perquè acabem noestant segurs de res. La històriacomença, com tantes novel·les de

gènere i com tantes sèries policía-ques, amb un assassinat, que enaquest cas han d’investigar dos mos-sos d’esquadra, el sergent JaumeFuentes i el seu company SantiPlanes. Durant la setmana següent totes precipitarà i se succeiran elsassassinats, les fugides, les persecu-cions, lligades a casos de corrupció,de màfies, de venjances i de maníacs,sobretot sexuals, que tenen la violèn-cia a la punta dels dits (o dels gani-vets, de les pistoles...). També hihaurà algunes històries d’amor que, laveritat, no tindran gaire res de “senzi-

lles i tendres”, per molt que una de lesprotagonistes només tingui setzeanys. També hi haurà tocs d’humor, iencara més d’ironia, que desdramatit-zaran algunes situacions francamenttràgiques. I sobretot hi trobarem unllenguatge fresc, ric, creïble, cosa nogaire freqüent en les novel·les degènere. Perquè si alguna cosa té enLluís Llort és una preocupació, sem-pre present a la seva obra, per l’estil,per la llengua i pels registres que faservir. I, si m’ho permeteu, també pelsdetalls aparentment insignificants,però que el lector agraeix, tant si des-prés ajuden a entendre millor algundels fets, com si no passen de ser undivertiment de l’autor o, si ho preferiu,una picada d’ullet al lector. Permeteu-me’n un petit exemple, en aquestaescena de l’enterrament d’un policia:“Tots els policies anaven vestits ambl’uniforme de mitja gala. Ni aquestaformalitat, amb la pirotècnia d’unscinc-cents botons metàl·lics improvi-sant una constel·lació de centelles desol ponent, sorprenia un gat blanc inegre, més negre que blanc, que con-templava l’escena usual en el seu diaa dia, avui amb més gent. Els obser-vava arraulit damunt una tomba ara al’ombra, però que conservava l’escal-for de tot un dia d’insolació. “ (p. 163)

(1) Llort. No n’estiguis tan segur. EditorialAlrevés (Col·lecció “Crims.cat”, 2 6),Barcelona, 2016. 298 pàgines.

Sang, budells imolt més

El passat 25 de febrer a la Salad´Actes de Gent del Masnou vamassistir a la interessant conferènciasobre l’illa de Pasqua (RAPA NUI).Amb la preparació documental que elcaracteritza, en Joan ens va endinsaral cor d’aquell petit país situat al bellmig de l’Oceà Pacífic, que ell va visitarno fa pas gaire. Ens va fer gaudir,saciant la nostra curiositat, ampliantels nostres coneixements que, juntamb la formidable exposició fotogràfi-

ca, ens va traslladar al “Melic del Món”en un viatge imaginari.Vam conèixer de primera mà l’orogra-fia, la flora i el funcionament d’unpoble que quasi va arribar a l’extinció

per les guerres, el tràfic d’esclaus i lesmalalties i que ens va deixar una obraingent en les seves escultures, elsMOAIS.Gràcies, Joan, pel teu continuat tre-ball, per compartir amb nosaltres lesteves inquietuds.

CONFERÈNCIA

RAPA NUI – l’illa dels enigmesa càrrec de JOAN MURAY Mª Teresa Bonfill

16

Amb els nous avenços en el camp deles Neurociències, cada vegada sabemmés sobre el nostre cervell i el perquède moltes conductes, problemàtiques odificultats que ens succeeixen en elnostre dia a dia. Per exemple, sabemquè passa en el cervell d’una personaquan pateix un atac de pànic; el perquèdels malsons; o la dificultat de poderoblidar les nostres exparelles.Tot aquest coneixement científic ja noes queda en els hospitals o en els cen-tres de recerca. Ara està a la nostra dis-posició a través de les TeràpiesNeurocientífiques. La Psicologia haavançat molt i ja no ens cal passar perprocessos llargs d’anys i anys. Ambaquestes noves teràpies combinem elsúltims descobriments neurocientíficsamb les pràctiques de la psicoteràpia.El resultat: tot un seguit de metodolo-gies que ens ajuden a poder alliberar-nos dels nostres problemes, traumes itrastorns d’una forma ràpida i efectiva.Diríem que totes les vivències queexperimentem al llarg de la nostra vidadeixen una empremta en la nostramemòria. Si són experiències doloro-ses, com ara un accident de trànsit, unacomiadament o una separació, sentimtot un conjunt d’emocions que, si nosom capaços d’exterioritzar o de treba-llar, poden arribar a instaurar-se enforma de traumes en la nostra memòriai en el nostre cos (dolors psicosomà-tics), amb totes les repercussions que

això implica en el nostre present.Una de les teràpies més conegudes ésla de l’EMDR (“Dessensibilització iReprocessament a través dels Movi-ments Oculars”). Aquesta teràpia és deles primeres que van aparèixer en elcamp de les Teràpies Neurocientí-fiques. Es basa en el descobrimentcientífic que cada nit, en dormir, pas-sem per diferents fases del son, i en lafase REM movem els ulls ràpidamentde forma natural i automàtica. Aquestmecanisme permet que l’amígdala, laregió del cervell encarregada de gestio-nar les emocions, pugui reduir el seugrau d’activació. L’EMDR llavors funcio-na replicant el mateix mecanisme detreball que fa el nostre cervell de formainconscient, però amb el pacient obrintels ulls i estant despert. El psicòlegdemana al seu pacient que pensi enalgun esdeveniment dolorós del pre-sent o del passat i tot seguit mou elsdits horitzontalment, d’esquerra a dreta,i fa que la persona els segueixi amb els

ulls. Finalment, després d’una sèrie detandes, la persona pot sentir com aque-lles emocions i aquelles sensacionscorporals han disminuït, i fins i tot hanpogut arribar a desaparèixer.Aquesta metodologia està reconegudaper l’OMS (Organització Mundial de laSalut) com una teràpia recomanada encasos d’emergències, catàstrofes natu-rals o atemptats terroristes. També elnombre d’organismes i de professionalsque l’han incorporada els seus proto-cols està augmentant, ja que els resul-tats són molt positius i és una pràcticaque permet que la persona pugui recu-perar els seus hàbits quotidians demanera ràpida i efectiva.Moltes cops quan patim d’estrès, depors o de depressió, desitgem poderresoldre aquestes situacions d’unaforma ràpida i optem directament per lamedicació. La medicació és només unpegat si no es realitza cap tipus de pro-cés psicoterapèutic en paral·lel. Cal quela persona pugui també buidar la motxi-lla emocional. En cas contrari, quandecideixi deixar de prendre els fàrmacs,els problemes seguiran estant presentsamb el risc de recaure en les mateixessimptomatologies.Amb les Teràpies Neurocientífiquespodem aplicar tècniques i exercicis quefa uns anys no es coneixien. Cada vegada més gent està optant peraquestes teràpies, ja que el nostre estilde vida ens porta a haver de lidiar ambmés estrès, dificultats i amb problemàti-ques més complexes. Es fa molt durper a una persona estar anys i anys enteràpia sense acabar de sentir que hamillorat la seva situació o que aquellafòbia o tristesa encara la paralitza.Aquestes teràpies ens estan ensenyantel poder sanador que té el nostre propicervell i el nostre propi cos.

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal Expert en Teràpies NeurocientífiquesNOVA WEB: http://owlinstitutpsicologic.com/

LES TERÀPIES DEL FUTUR

Classes de iogaEls dimarts de 2/4 de 8 a les 9 del vespre, meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga. Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.

Preu trimestral: socis 70 €, no socis 80 €Inscripcions a GDM Tardes feiners de 6 a 2/4 de 9. Més informació 607 74 74 99 · ivet@latercerapell.com

Vocalia Recreativa

17

És així de senzillEnric Casulleras, professor de la Universitat de Vic

Al segle XXI les societats democrà-tiques resolen les qüestions desobirania sotmetent-les a referèn-dums

Un Estat està format per un conjunt d’institucions que hande vetllar per solucionar els problemes col·lectius de laseva gent: prestar serveis públics, garantir ordre i justícia,construir infraestructures.Una bona part de la població catalana ha arribat a la con-clusió que l’Estat espanyol no està interessat a resoldreaquests problemes dels catalans, tot i que els catalans con-tribueixen com ningú a finançar les institucions espanyoles.L’experiència els diu que dins l’Estat espanyol sempre pati-ran greuges econòmics; que la seva llengua no serà defen-sada, i que la sanitat, l’educació i les rodalies seguiranpatint un finançament amb insuficiència crònica. Amb totala lògica del món, aquests catalans voldrien tenir un Estatamic, i com que a Espanya no el veuen possible, desitgenun Estat català.Naturalment, hi ha altres catalans que no ho veuen així, ipreferirien seguir com fins ara, dins l’Estat espanyol. Lesdues posicions són igualment legítimes. Però com que enun territori no hi pot haver simultàniament dos estats, cal-drà triar.Fins ara no hem pogut triar, perquè els estats, abans delsegle XX, es conformaven a partir d’enfrontaments militars,matrimonis entre reis o atzars dinàstics. Al segle XX tampocvam poder triar, perquè vam passar d’una dictadura (la dePrimo de Ribera) a l’altra (la de Franco) amb un interludimolt crispat (la II República), i, en morir, Franco ho vadeixar tot “atado y bien atado”.Però ara som al segle XXI, i tot això ha passat a la història.Al segle XXI, les societats democràtiques resolen aquestesqüestions sotmetent-les a referèndums democràtics. Ésaixí de senzill, i tot el món, dins i fora d’Europa, ho entén.Quan els partits políticsd’Espanya diuen queno en volen ni sentirparlar, demostren quesegueixen amb la men-talitat del segle XIX: unamentalitat prepotent,d’arrels militars, autori-tària. Una raó de mésper votar a favor deseparar-nos d’un Estataixí.

És clar que per fer una truita s’han de trencar els ous (elsde gallina), cosa que hi ha qui no entén i hi busca tres peusal gat, fet que n’hi ha per llogar-hi cadires.Però em sembla que es quedaran amb un pam de nas, aixòsi no és quan surt l’home dels nassos.N’hi ha que ens busquen les pessigolles, són aquells quediríem que d’on no n’hi ha no en raja.També els podríem dir que no hi ha més cera que la quecrema, i que no volem els ciris trencats, ni volem acabarcom el rosari de l’aurora.També us diria, parlant en masnoví (el nostre argot parti-cular), que el que volem fer és baldeiu de tot allò que ensés aliè, que ja n’hi ha prou dels quinocis que ens han fetpassar al llarg dels segles.I seguint amb les masnovinades, podria dir que el sac ésple de ple, i que és hora de buidar el pap, que està farcitcom un gall dindi.També podríem dir que:• Ja estem tips de portar la rèmora.• Que capegem bé el temporal.• Que els hàgim fotut un bon arriagàbies. • Que puguem celebrar-ho amb un bon guilando, i fer des-prés un gaitó.I ara uns quants de setembrins, que els qui tenen cua depalla hi veuran més enllà del nas. Heu-los aquí:• Al setembre el qui tingui blat que sembri.• En setembre les cabres a la serra (o a l’altiplà) i el vi a lagerra.• Figues i raïm per l’agost, i pel setembre codonys.• La bona fusta per obrar, al setembre s’ha de tallar.• La lluna setembral és la més clara de l’any.• Pel mes de setembre es talla el que penja.I ja que he començat trencant ous, aquí en teniu uns quantsmés, per si voleu trencar-los, i que els senyors de negre del’altiplà es facin encara més gros l’embolic. Són:• Beu-te aquest ou, que l’altre es cou.• Ser la mare dels ous.• Anar ple com un ou.• Ser ple com un ou.• Viure al rovell de l’ou.• De l’ou al sou, del sou al bou.• Tocar els ous.Pobrets reiets del meu cor, quin batibull mental es faran!Potser no podran pair tant d’ou; doncs mira, els brindo unarecepta, gratuïta, és clar. Que provin de fer-los bullir, allòque en diem un ou dur, i se’ls mengin sencers; aleshores,com que quedaran amb la boca plena una bona estona,potser ens deixaran els ous un xic tranquils. I per cloure aquest trencaclosques, un parell més: si tot vabé, ja hauran begut oli, i ja poden anar a buscar ous a ven-dre.Apa, bup, bup (que per a ells és ala, guau, guau).

Arran de sòlPledebuit

18

Els ibersEl poble iber s’estenia des de l’actualLlenguadoc fins a Andalusia; el nomsorgeix a partir del segle v aC en fontsescrites gregues. Es diu –teoria– queel nom prové del nom del riu Iber(Ebre). Per aquesta raó els grecs ano-menaren Ibèria la península. D’Ibèria,més tard, els romans, dominadors iconeixedors de tot el territori peninsu-lar, en digueren Hispània. La culturaibera és el pont entre la prehistòria i elmón llatí. Un dels trets més caracterís-tics dels ibers fou la toleràcia i la per-meabilitat entre les tres potències delMediterrani: els fenícis, els grecs i elsromans. De fet fou aquest contacte elque va accelerar el seu abandona-

ment de la prehistòria per fer un gransalt cap a la civilització, al contrari deles tribus celtes i vascones de l’inte-rior, que es quedaren més aïllades.Una de les proves més evident d’a-questa influència forana era la sevaescriptura i el seu ascendent directedel fenici, però que la manca d’undocument paral·lel amb el llatí fa quepràcticament no sapiguem res delsmolts escrits que s’han descobert. Lesfonts clàssiques, però, permetensaber les diferents tribus que habita-ven el nostre país; així doncs, alRosselló hi havia els sordons, indigetsa l’Empordà, ilergets a Lleida, ause-tans a Osona, ceretans a la Cerdanya,laietans al Maresme, Barcelonès i

Vallès, cossetans a Tarragona, ando-sins a Andorra i ilercavons a la partbaixa de l’Ebre. Vivien en indrets pre-ferentment elevats on les viles esta-ven organitzades urbanísticamentamb cases rectangulars, agrupades ifortificades per muralles i fossats; aixòreforça la creença que eren tècnica-ment bons constructors. Eren rama-ders i pagesos, coneixedors del con-reu de cereals, vinya i oli. També, perla seva proximitat amb la costa i con-tacte amb pobles estrangers mediter-ranis, desenvoluparen nous coneixe-ments en la forja, la ceràmica i elcomerç on ràpidament es barrejà laseva pròpia moneda amb la grega.No se sap exactament quina religiótenien, però es coneix que els seustemples solien estar en llocs elevatson veneraven les seves divinitats ioferien els rituals tant en la vida comen la mort. Les relacions entre tribus iberes soliaser bona, tot i que podia haver-hialgun conflicte armat, però la feblesaintrínseca de la població i la forçaimparable del comerç propiciava elbon veïnatge i convivència. Una provade la bona harmonia és la circulacióde la moneda a casa nostra descober-ta en molts i diferents jacimentsarqueològics; i la seva mateixa escrip-tura s’estén del sud de França alGuadalquivir. Una teoria sosté que lallengua ibera moderna és el basc,encara que altres ho desmenteixencategòricament; en tot cas ens que-den vives encara la toponímia i l’ono-màstica. Són d’arrel ibera, per exem-ple, Bas, Ur, Alp, Laia, etc, etc. i queencara perduren en aquesta terra ontambé es diu que els ibers actualssom els catalans.

No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Com podem jutjar, opinar o parlar si ningú no ens l´ha explicada o ensl’han explicada malament? Com podem edificar un futur si no tenim conei-xement del nostre abans? Catalunya altre cop comença a aixecar-se; però per seguir caminant hemde saber, necessitem beure de les fonts dels nostres avantpassats, delsfets que ens han precedit i que ens han fet com som. Quantes coses hemfet malament? Quins fets s’han repetit i repetit? Quants errors? Quantsencerts? Tenim sortida? Podem aspirar a una Catalunya millor? No pucdonar resposta a totes aquestes preguntes, però intentaré explicar de lamillor manera possible els fets que han condicionat o vertebrat aquestaterra. Per fer-ho extractaré, si puc, el llibre, ja resumit, de Jaume Clotet “50moments imprescindibles de la història de Catalunya” i que us recomano.Francament, m’ha obert els ulls en la foscor històrica en la qual he viscutfins ara. No sóc historiador ni tan sols afeccionat a la història, però pensoque Jaume Clotet ha fet un treball magnífic i imprescindible. Intentaré, ambtota la humilitat del món, destil·lar el contingut del llibre, amb el permís del’autor, perquè s’entenguin d’una manera fàcil i breu els fets més relle-vants de la vida del nostre territori. Ho faig perquè crec que ens ho devemi perquè penso que tothom ha de saber per què fem el que fem i diem elque diem. Els moments històrics triats per Clotet, no sense haver tingut els seusdubtes i dilemes, van des dels ibers fins a la transició i autonomia, i aixòés el que, simplement, farem.Comencem.

50 moments imprescindibles de la història de Catalunya”De Jaume ClotetResumit del llibre per Lluís Valls

Escriptura ibera

Moneda ibera

19

optaven per quedar-s’hi a viure. Tot iaixí, les noves autoritats van respectarles altres dues entitats que vivien aEmpòrion fins al punt que van rebate-jar-la amb el nom d’Emporiae i que lapoblació va anar acceptant de mica enmica, tot romanitzant-se i adoptant elllatí com a llengua oficial.De totes maneres, l’urbs va anar per-dent pistonada a favor de noves ciu-tats romanes que emergien, comBàrcino o Tàrraco, i que van fer queEmporiae entrés en un dolç però irre-meiable declivi. Les incursions depobles germànics del segle III vandonar-li el cop de gràcia definitiu. Vaarribar l’abandonament d’Empòrion aexcepció d’un petit nucli cristià, que hapersistit fins als nostres dies, que ésSant Martí d’Empúries. Precisament aquest abandó, senseque s’hi edifiqués res al damunt, vapermetre que el 1907 Josep Puig iCadafalch portés a terme unes exca-vacions extraordinàries i es convertis-sin les ruïnes d’Empòrion en la ciutatgrega, a l’oest d’Itàlia, més ben pre-servada, tot i havent-ne excavatnomés una quarta part.

dues comunitats. La gran prosperitatd’Empòrion va eclipsar el poblat deRhode; tant és així que, més tard,quan els romans van entrar a Ibèriaper combatre als cartaginesos, nofeien cap esment de l’antic nucli; però,tot i així, Rhode mai no es va deshabi-tar i ha previscut fins a l’actualitat ambel nom de Roses.Empòrion es protegia amb una mura-lla que l’envoltava totalment i es con-vertí ràpidament en un centre culturaleconòmic i social importantíssim queva revolucionar totalment els costumsi la vida dels antics habitants. Quan al218 aC entraren els romans per pri-mer cop a la península, ho feren pelport d’Empòrion i convertiren la ciutaten una caserna militar fortificada onvan combatre contra els cartaginesosi més tard contra els ibers, que esrevoltaven contra l’autoritat de Roma.Els romans s’establiren formalment ala ciutat i formaren un nucli propi dedimensions considerables que nodri-ren amb colons provinents d’Itàlia, aixícom de legionaris desmobilitzats que

Arriben els grecsDurant els cinc primers segles del pri-mer mil·leni abans de Crist els grecsvan portar a terme una estratègiacomercial que consistia en l’establi-ment de petites colònies portuàriesprop de Grècia; però de mica en micas’estengueren per tots els racons dela Mediterrània. El seu objectiu era lavenda i l’intercanvi dels seus produc-tes, però també fer d’intermediarisentre els pobles de la costa que nodisposaven d’una xarxa comercial. Elprimer assentament a casa nostra, elvan fer els grecs de l’illa de Rodes,segons Estrabó, l’any 776 aC. concre-tament a la ciutadella de Roses. Tot ique en sabem molt poc, hi ha provesque demostren que Rhode, que éscom es deia, va tenir un fort dinamis-tme des d’un bon principi. El fet detenir el monopoli amb les tribus iberesli va donar una situacció privilegiada.Cap al 600 aC els grecs foceus vanestablir la seva pròpia ruta i van crearel centre a la colònia de Messàlia,actual Marsella. A partir d’aquí vananar establint nous assentaments,com el d’Empòrion, no gaire lluny deRhode, que vol dir “mercat” o“comerç”. La nova colònia, l’establirenen una petita illa, per seguretat, atocar de terra; però la bona relacióamb els ibers indigets va fer queampliessin el seu assentament a con-tinuació en la línia de costa on tambés’establiren els natius i feren un nuclide població anomenat Indika. Tots dosnuclis van créixer fins a unir-se en unaúnica trama urbana, on, però, es vaaixecar un petit mur que separava les

Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) a la marEgea. Està situada a 18 km de Turquia,entre la Grècia continental i l'illa de Xipre

La punta de la llengua (85) Esteve Pujol i Pons

Permeteu-me que em fixi en una precisió de llenguatge que no és pas un error gramatical sinó de concepte, devocabulari si voleu. Sovint diem, sentim, escrivim o veiem escrites expressions com aquestes: No vull que es torni arepetir; hauríem de tornar-ho a repetir; ja veig que ho has tornat a repetir; no ho torneu a repetir… i frases similars.Repetir vol dir tornar-ho a fer, o bé, tal com diu el diccionari, Dir de nou (allò que hom ja ha dit), fer que (una cosa)s’esdevingui, ocorri, aparegui, de nou. Per tant, quan diem tornar a repetir volem dir que almenys és la terceravegada que una cosa s’esdevé: a la primera es fa; a la segona es repeteix; i a la tercera (i més) es torna a repetir…i vinga!Quan volem dir que quelcom ha de passar o no ha de passar per segona vegada, cal dir que es repeteixi o que noes repeteixi, no pas que es torni o que no es torni a repetir.Les frases que he posat d’exemple haurien de ser així: No vull que es repeteixi; hauríem de repetir-ho; ja veig que hohas repetit; no ho repetiu…

Estàtua del deu grec de la medicinaAsclepi, a Empuries.

Uns mesos enrere, posava en ordreaquells llibres que aprofites per copsardel que tracten o bé si és convenient derestaurar-los encara que sigui tan solsamb tires transparents d’enganxament.Tot fent això vaig trobar dins d’un llibretun exemplar regal a l’Inge (la mevaesposa) en el seu 14è aniversari, unaquartilla ben plegada que el proper dia6 d’abril ja farà 65 anys que no haviavist la llum i que ningú en recordaval’existència ni el contingut.Si us aporto aquest document del pas-sat –no pas gaire llunyà, després detot– no és precisament per recordarvivències espirituals i litúrgiques fami-liars, sinó per testimoniar una maneraben bonica de valorar i estimular el pro-cés de maduració de fills i néts i dedemostrar-los una estimació i una con-fiança d’abans, d’ara i, tant de bo, desempre.La pàgina memoritzava una nota escri-ta pel seu avi (Opa), que el dia 6 d’abrilva dirigir a la celebradora i a la família iamics convidats amb motiu de la sevaConfirmació. La seva lectura em va copsar, tot i nohaver entès tot el contingut redactat enun alemany antic. La seva néta m’hoposa en clar i, donat que dins de pocsdies tindrem la Pasqua trucant a la sevacasella assignada al calendari, aprofito

l’ocasió per publicar-ho.Amb el vostre permís m’atreveixo aposar-ho a la vostra consideració. Als qui enguany són celebrants,padrins, avis, parents i amics, els convi-do a meditar sobre l’escrit, senzill i enri-quidor, ateses les circumstàncies viscu-des durant la guerra i la penúria que vaseguir-hi.

LA CONFIRMACIÓEstimada Inge, estimats assistents!En el dia d’avui tinc la necessitat d’adre-çar unes paraules a la nostra néta IngeOrtmann.Era el 6 d’abril del 1938 quan va arribarla cigonya per posar la petita Inge a lafalda dels seus pares. Des de llavorshan passat 14 anys. Els teus pares hanemprat molt d’amor, preocupació iesforç per fer al més agradables possi-ble els anys de la teva joventut.Especialment aquests anys foren elsmés difícils de la nostra vida a causa dela guerra i els anys de la postguerra.Desitgem que no hàgim de passar-nemai més. Volem oblidar els malsmoments i pensar en les coses bones.Amb l’ajuda de Nostre Senyor hem sor-tit airosos de tot, i que puguem celebraraquest dia de la Confirmació amb saluti pau.Ara, estimada Inge, depèn de tu mos-

trar-te digna i agraïda vers els teus esti-mats pares amb l’amor, assiduïtat i obe-diència que es mereixen. La primeraetapa, la infantesa, els millors anys dela vida dels éssers humans, per dir-hoaixí, avui s’acaben. Ara comença per atu un nou període de vida, el món sen-cer està davant teu, amb les cosesbones i dolentes. Que l’Àngel de laGuarda, que fins ara t’ha protegit iemparat, estigui sempre al teu costat.Tinc la certesa que tots els aquí reunitsdesitgen a la nostra benvolguda Ingefelicitat i satisfacció per a la vida futura.Els diners no són el més important.Solament una persona contenta i satis-feta pot ser feliç.Els teus avis Karl und Helene Ort-mann

Kiel April 1952

20

Gairebé tot això és veritat Carles Maristany

La dita es refereix a la necessitat decontentar-se amb allò que es té i novoler anar més enllà de les pos-sibilitats d’un mateix.Segons consta en antics annals deBarcelona, Can Passa-com puguisera una vella taverna establerta albarri de Gràcia de la ciutat amb unaentrada pel carrer de la Culebra –avuide Francesc Giner– i l’altra per labanda del darrere al carrer del’Estrella, avui Martínez de la Rosa.El tram del carrer on estava situada

era força llarg i no hi havia captravessia per anar de l’un a l’altre endirecció al Torret de l’Olla, ja que caliaanar fins a la plaça on es trobal’Ajuntament – amb diversos noms alllarg de la història (Orient, delRellotge, Rius i Taulet, de la Vila deGràcia...)– o fins al carrer Bonavista,força més avall.Per això molts veïns demanaven sipodien creuar per dins de la tavernaper no haver de fer tanta volta, cosa aquè l’amo de l’establiment sempreaccedia, però... la part posterior de lataverna la dedicava l’home a

magatzem i solia estar moltdesendreçada plena de bótes,ampolles buides i plenes, i tota menad’instruments propis de l’ofici igenerals.Així, el taverner, quan algú lidemanava per anar d’un carrer al’altre i responia que sí, hi solia afegirperò passa com puguis. La frase es vafer popular fins al punt que la tavernava acabar per adoptar aquest nom iningú no va recordar mai més com esdeia abans. Sembla que anys méstard, el comerciant va obrir un altreestabliment per barri del Coll i vaposar-li el mateix nom que l’antic,encara que aquest nou no caliacreuar-lo per anar a cap l’altre carrer,ja que no hi havia sortida pel darrere.

Dites i personatges populars (38)Albert Vidal

Per què diem... SER A PASSA-COM PUGUIS

21

ExposicionsDel 31/3 al 8/6“El Masnou del Mestre Millet”

I n f o r m a

Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres

30 d’abril a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...Al teatre de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

L’enigma V.D.R.

Solució del mes de març: 1 = 44:44 3 = (4+4+4):4 5 = (4x4)+4):42 = 4:4+4:4 4 = (4-4)x4+4 6 = 4+(4+4):47 = (44:4)-4 8 = 4+4+4-4 ...i podeu continuar

Enigma d’abril:El cub desplegat és un dels tres construïts. Quin és, A, B o C?

GENT DEL MASNOU

La solució la trobareu a la pàgi-na 14

ASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2017

CONVOCATÒRIAD’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es

convoquen les Assemblees Generals ORDINÀRIA i EXTRAORDINÀRIA per al diumenge, dia 30d’abril de 2017, a les 12 del migdia, al local social, carrer Doctor Agell, 9

ASSEMBLEA ORDINÀRIAORDRE DEL DIA:

1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 2016.2/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2016 (*)

3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2017 (*)4/Presentació de la memòria de l’any 2016 i projectes per al 2017

5/Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2016 i el pressupost del 2017 son a disposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis, al·legacions imocions a la proposta d’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts fins a 30 dies abans del dia de la celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de

l’Associació.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIAOrdre del dia:

1/Punt únic: Renovació dels càrrecs de President, Secretari, Vocal de Cultura i Vocal (*)

(*) D’acord amb els estatuts, per presentar candidatures a qualsevol dels càrrecs de la Junta Directiva caldrà el suport del President, de la Junta Directiva, o bé d’un mínim de 10 socis.

A tal efecte, el cens actual de socis restarà a la Secretaria de l’Associació a disposició de tots els socis interessats a presentar-se com a candidats.

Cordialment,Joan Casals i Agustí

President de Gent del Masnou.

22

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

Ingredients2 grans d’all, 40 g de pinyons, 1 quilo de tomàquetmadur, 180 g de tonyina, 2 pebrots vermells, sal,

un pessic de sucre i oli.

Com la femFreguem els pebrots amb les mans untades amb oli i una mica de sal. Els enfornem uns 30 minuts a

180º; quan la pell s’arrugui, apaguem el forn i elspelem. Fem tires del pebrot amb les mans.

No en llencem el suc, el colem i el guardem, perusar-lo en arrossos o salses de carns. En una

cassola, amb una mica d’oli d’oliva, hi aixafem idaurem els alls i hi afegim el tomàquet triturat i unamica de sal i sucre per trencar l’àcid. Posem el focmínim i ho deixem fregir lentament, que es confiti a

poc a poc. Quan estigui fet, retirem els alls ideixem-ho refredar; hi afegim les tires de pebrots,

i la tonyina –si és amb oli– escorreguda. En unapaella, a foc mínim i unes gotes d’oli, hi fregim els

pinyons; alerta, que es cremen amb facilitat; un copfets, els afegim a la resta, ho deixem temperar i a la

nevera. La Titaina es pot menjar calenta o freda, peròmillor si és feta del dia abans.

La Tonyina fresca es podria canviar per tonyina dellauna i també prescindir dels pinyons... però hi

donen un sabor molt especial.

TitainaPlat típic del barri del Cabanyal, València

Vols reduir i alliberar la tensió profundai autogestionar l’estrès i l’ansietat?

Sessions cada dijous a Gent del MasnouNens 8-13 anys: 18:10-19:15

Adults 14-99 anys: 19:30–21:00Preus: 15€ la sessió. 40€ 4 sessions

A càrrec de Carles Ripol, facilitador certificat de TRE® 722 75 01 52 · carles@trebarcelona.cat

www.trebarcelona.cat • www.trespain.es

“XVI VOLADA

D’ESTELS”SENSE FRONTERES

Diumenge 23 d’abril de 2017

Des de les 10 del matí fins a les 2 de

la tarda, davant del baixador d´Ocata

a la platja del Masnou. Activitat

orientada a nens i nenes de diferents

edats. Amb tallers de construcció

d’estels i enlairada i exhibicions

d’estels acrobàtics.

Els qui ho desitgin podran personalitzar

el seu estel amb BLANCDEguix.

Xocolata i coca per als

participants matiners.

Activitat oberta a tothom.

No cal inscripció.

Ho organitza:

Amics Escoltes del Masnou

akelamasnou@gmail.com

661 053 623

akelamasnou@hotmail.com

Hi col·laboren: Ajuntament del Masnou,

Protecció Civil, Gràfiques 4 Colors i “la Caixa”

Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a engegar un procés constituent.

Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no ladespengis! Convida la teva gent també a fer-ho.

L’ANC Al Masnou decidim 2017 informa queel dia 23 St. Jordi, tindrem paradeta davantde la Farmàcia Viayna, al costat del passoterrat, com l'any passat. Passa’ns a veure.

Puigdemont i Junqueras, contun-dents en un article d’El País: L'article reitera la voluntat de fer el referèndumd'acord amb el Govern espanyol i es recordaque, en cas que no hi hagi voluntat d'acord, elGovern de Catalunya té l'obligació de no aban-donar el 80 per cent de ciutadans que volen serconsultats per decidir el futur de Catalunya.

L’Assemblea Nacional Catalana AMD2017 iÒmnium han iniciat una roda de contactes ambassociacions i partits polítics del poble per posaren marxa, al Masnou, el Pacte Nacional pelReferèndum. Convidem a assistir a la reunió deldilluns 24 d’abril a les set de la tarda, al CentreCultural Els Vienesos, al barri de Maricel.

Llum verda als pressupostos delreferèndumLa CUP i Junts pel Sí van aprovar la disposi-ció addicional 31 que compromet el Govern afer un procés referendari aquest 2017 tot i l'ad-vertiment dels lletrats que es contradiu el TC

Creix el malestar a Europa per l'ofen-siva judicial contra el procés.S’ha activat una allau de reaccions de políticsinternacionals, que han carregat contra lesaccions del govern espanyol per aturar elprocés català.

El Pacte Nacional pel Referèndum iniciala campanya per sumar adhesionsS’ha habilitat la pàgina web pactepelreferen-dum.cat amb tots els detalls i en la qual es potdur a terme l’adhesió.

Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t

ANC-Al Masnou Decidim · Abr17 · elmasnou@assemblea.cat

Totes aquestes notícies les podeu contrastar o ampliar posant el titular de la notícia al buscador de google.

“Ens volen agenollats, però seguimdempeus” (Artur Mas)Tenim una sentència que va en contra de la lli-bertat, la democràcia i el sentiment d'un poble”.Nosaltres tenim molt clar que no podem fallar alnostre país, a la nostra nació

ANC i Òmnium es preparen per res-pondre a l’EstatEs treballa en una acció de suport als condem-nats al Parlament. “La sentència no només inhab-ilita Mas, Ortega, Rigau i Homs, sinó els dos mi-lions de ciutadans que van anar a votar el 9-N”,Segons l’ANC el TSJC “posa en qüestió els fo-naments de l’estat de dret” i, contra això, confiaque el millor antídot sigui el suport popular

Ajuda’ns a fer-ne difusió. Apunta’t de voluntari a:

elmasnou@assemblea.cat

Puigdemont: El que la justícia espanyo-la condemna ho indultarà el poble deCatalunya votant en un referèndumEl President de la Generalitat assegura que lasentència del 9-N no altera el full de ruta i queels catalans votaran "entre les acaballes del'estiu i el principi de la tardor"

A lespastisseries del Masnou

A lespastisseries del Masnou

23 d’abrilSant Jordi El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Venda

Online

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseriamiquel

23 d’abrilSant Jordi