AnysButlletíGDM

Fent poble

Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 294, del gener 2012

GENTDEL MASNOU

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 89 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2012

89ANYS

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2011!

NOVA CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS .

DIUMENGE, DIA 15 DE GENER A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les

escalinates de Bell-Resguard.

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Logotip del 25è aniversari del butlletí. Disseny de Lluís Valls Marí

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA......................................................................................... 5VIDES EXEMPLARS per Joan Camps ....................................................... 6EL QUÒNIAM per Jaume Boadella ............................................................. 9HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray................................................... 10PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran .......................................... 12CRÒNIQUES................................................................................................ 13LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI per Aleix Ripol i Millet..............................15FELIÇ 2013 per Joan Maresma Duran.........................................................17EFEMÈRIDES DE L’ANY 2012 per Joan Muray.......................................... 18LA PUNTA DE LA LLENGUA (31) per Esteve Pujol .................................. 19GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany............................ 20GENT DEL MASNOU INFORMA.................................................................21ARRAN DE SÒL per Pledebuit.................................................................... 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ......................................................................... 22TXI KUNG per Ma. Remei Sendròs............................................................. 23

Amb aquest exemplar que teniu a les vostres mans, el número 294, es compleixel vint-i-cinquè aniversari del nostre i vostre Butlletí, aquesta petita publicació de3.500 exemplars, que mensualment escampem per tota la vila i arriba a dife-rents indrets propers o llunyans on tenim socis o simpatitzants que ens donensuport, fins i tot, ni que sigui de manera testimonial, a llocs tan apartats comAlemanya, el Brasil o Estats Units d’Amèrica. El butlletí és el missatger que dóna fe de les múltiples activitats de Gent delMasnou des de les diferents vessants de la cultura (exposicions, teatre, cantcoral, recitals, concerts, presentacions de llibres, etc.), el civisme (col·laboracióamb Disma, Esquima, la Marató de TV3, campanyes del Banc de Sang i Teixits,suport a El Masnou Decidim, etc.), l’esport (senderisme de muntanya i passeja-des) i l’oci (visites guiades, cursets de ball, gaita escocesa i altres, la Fira deSanta Llúcia, Trobades de Plaques de Cava, etc.) i, alhora, aporta un degoteigconstant d’articles de contingut històric i d’actualitat, cròniques diverses, comen-taris de llibres o teatre, anècdotes, cartes a la “Bústia Oberta”, articles d’opinió,etc. Tot això, des del més pur voluntarisme per part de tots els col·laboradors que lidonen aire i el fan possible, un mes darrere l’altre, sense treva ni descans, ambla satisfacció i el petit orgull de les coses que es fan amb esperit de servei isense afany de lucre.Ja queda molt lluny aquell primer i esquifidet exemplar del mes de gener de1987, que amb el número zero va donar el tret de sortida a la que es converti-ría en la publicació de més llarga durada del Masnou, fins avui. Com en totesles empreses humanes, no hi han faltat moments difícils, que n’han posat aprova la continuïtat, i també, durant aquest llarg recorregut, hem sentit la pèrduade col·laboradors fidels, com els enyorats Miquel Humet (Anecdotari), PalemóAnglès (La Nostra Marina) i Joan Bosch (Foteses), que, amb el seu testimoni iconstància ens segueixen animant a continuar. Capítol a part mereixen els soferts anunciants, que, amb continuïtat o esporàdi-cament, han aportat els recursos imprescindibles per poder editar el Butlletí gra-tuïtament. A tots ells, sense distinció, el més sincer agraïment. I també un reco-neixement als amics “pencaires”, que cada mes ens ajuden a ensobrar i etique-tar els exemplars que es distribueixen per correu. Gràcies a tots.Per tancar aquest editorial, un prec adreçat a totes aquelles persones que ensllegiu i que probablement cerqueu i trobeu el Butlletí a les botigues, cafeteries oaltres llocs de distribució: si us plau, feu-vos socis de Gent del Masnou. Amb unamodesta quota anual ens ajudareu a fer viable la continuïtat d’aquesta publica-ció i donareu suport a la tasca cívica i cultural de Gent del Masnou. Veniu-nos aveure.Que tots plegats tinguem un BON ANY!

El President

Bon any 2012Un bon any per a

fer-te soci de Gent del Masnou.

GENTDEL MASNOU

Editorial 25 ANYS DE BUTLLETÍ

3

Informa-t’en a: www.gentdelmasnou.cat

3a.TAULA RODONA LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI

ELS AVIS “CANGUR”Dijous 19 de gener de 20 a 21.15 ala sala d’actes de Gent del Masnou.

Coordina els col·loquis el Dr.Aleix Ripol Millet.

--------------------------------Presentació del Llibre:

La Barretina de Joan Muraydivendres 27 de gener a 2/4 de 8del vespre i el diumenge 29 a les

12 del migdia.Sala d’actes de GDM

------------------------------

BON ANY

Gener 2012Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9,30 del matí a 9,30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Reis

19aTrobadaNadons

Cap d’Any Aymar

RieraFàbregas

Viayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregas

diumengedillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

293031

123456789

101112131415161718

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

RieraViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymar

123456789

10111213141516171819202122232425262728

19a Trobada de Nadons. Nascuts al Masnou el 2011.

Diumenge 15 de gener del 2012a les 11.30 a les escalinates

dels jardins del Bell-Resguard.Tocant a la N-II

Febrer 12

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

EL CONTE DE LA VELLATinc cent vuit anys i emsento orgullosa de ser lamés vella del poble. Malgratl’edat, conservo el cap clar iuna aparença externa queencara, hores d’ara, fa girarla vista a qui passa pel meucostat i sovint algú encaraem diu alguna que altra flo-reta. He tingut fills, que araja són avis, gairebé tanvellets com jo, els quals hantingut fills i aquests fills aratambé tenen néts, delsquals, malgrat la mevaavançada edat, encaracuido i me’n faig càrrec unmunt d’hores al dia.Sóc gran, però el meu cappensa i el meu cos sentcom si encara tingués vintanys i la saba de l’entu-siasme mai no m’ha paratde circular del cap fins alspeus. Estic contenta de mimateixa, crec que podriemdir que sóc dels pocs habi-tants del poble que hanconegut els vells capitans,que han vist passar el trenper primer cop per la via,que han vist com es perdiala guerra de Cuba, quesaben què és una repúblicai que han patit en pròpiescarns la dictadura franquis-

ta com el que més.Durant aquest temps elmeu cos ha començat apatir, com qualsevol altreque ha anat poc al metge,malalties benignes que handegenerat en altres que,malgrat no ser mortals, i ales proves em remeto,m’estan impedint mostrar-me a ulls profans amb total’esplendor salutífer quem’agradaria lluir.Diguéssim, i permeteu-meel paral·leslisme arquitectò-nic, que tinc goteres mal-grat que el sostre encara noha caigut, que tinc humitatsperò encara aquestes nohan envaït tots els murs,que em falten unes bonescapes de pintura, que lesportes i finestres, que jatenen més d’un segle,necessiten algú que lescuidi, les arregli i canviïpanys i frontisses.M’agradaria que les arru-gues que llueix el meu ros-tre fossin signes consoli-dats del meu passat i noamenaces de destrucciópropera.En aquests darrers anys dela meva llarga i fructíferavida he vist un poble manatper governs de tots els

colors, els quals sistemàti-cament s’han sentit orgullo-sos de tenir-me a la vilacom a símbol d’un passatgloriós. Tots m’han vingut aveure i m’han promès quela meva depauperada situa-ció física es veuria arranja-da i que els meus mals, jaque no són mortals denecessitat, es podien sub-sanar perquè tirés enda-vant com a mínim cent anysmés. Tots han arribat,m’han vist i han promès.Cap d’ells ha fet res de res;com a molt, m’han enviatl’ambulància “in extremis”quan han vist que era qües-tió de vida o mort.Ja sé que estem en crisi, jofa anys que la pateixo, crecque abans que s’inventés;però, senyors de l’Ajunta-ment, il·lustres mandatarisdel Govern del País… ara omai. Em cuideu o em porteua morir, vosaltres decidiu,sóc patrimoni i em salveu osóc la vella emprenyadoraque tothom vol que desapa-regui per cobrar l’herència.Vosaltres decidiu.

Escola Ocata------------------------------------

EL MASNOU VOL INECESSITA MÉS DIÀLEGTemps moguts al poble.Sembla que molts col·lec-tius i persones pensen quehan patit un greuge, que,encara que sembli estrany,no va relacionat amb la crisii les retallades; i sí amb eldiàleg. Per què costa tantinformar, comentar, com-partir, dialogar? De què esté por? Per què nos’informa, es demana l’opinió,la col·laboració a les enti-tats de Ca n’Humet perredefinir l’espai? On és elproblema? Segur que sorti-rien solucions més creati-ves i adequades a la realitatde les entitats. Si, enfront

del diàleg, la resposta ésl’hermetisme, els ciutadansi ciutadanes s’enfaden. Afortunadament, l’educacióque hem rebut en el tempsque portem de democràciaens fa tenir un esperit crítici inconformista respecte ales motos que se’ns inten-ten colar des d’un podermal entès. Per commemo-rar el Dia de la Violènciacontra les Dones, tampocno ens vam reunir les asso-ciacions i persones habitu-alment vinculades a laRegidoria de la Dona, comho havíem fet anys ante-riors, cosa que ens perme-tia crear vincles entre nos-altres i sumar esforços. Noho vam fer perquè no se’nsva convocar. Cadascú vafer una proposta individualsi ho va creure oportú. Ésmés: una de les poquesassociacions vinculades ala Regidoria, l’Associacióde Dones per la Igualtat, enaquella data encara nohavia estat rebuda per laRegidora. Les AMPA tam-poc no han reprès lesreunions de la Coordinado-ra que habitualment tenienamb el Regidor d’Educació ion es posaven en comútemes que ens interessen atots i totes, pel bé dels nensi nenes del Masnou i d’unamajor vinculació de lesfamílies a les escoles.Diferents problemàtiquesamb el mateix rerefons: lamanca d’informació, lamanca de diàleg amb elsdiferents actors de la vidapública municipal. I paral·lelament es confec-ciona un Pla de Participa-ció. De què anem? No calun Pla per dialogar, per per-metre la participació. Hopodem fer ja. El Pla ha deservir per fer-ho més imillor.

Núria Fusellas Gaspà

Llegeixo a la paperassa que al 2006La Zarzuela va demanar a I’IñaquiUrdangarin que posés terra pel mig ies busqués una nova residència i, sino podia fugir a Mart, que fos benlluny de casa del seu sogre. Em faigcàrrec que Joan Carles I de Borbóhagi callat tot aquest temps, ja quemai no parla en veu pròpia ni en elmissatge del Nadal, però ignoraval’existència d’aquest ens metafísic,que potser hauríem d’anomenar Zar-zuela2.0, ja que es deu tractar d’unhardware d’intel·ligència artificial queen el si del clan familiar borbònic s’haocupat de repudiar el gendre que, enser un plebeu, no ha assimilat la muta-ció de la fabulació de la granota aris-tocràtica i en lloc de convertir-se en elpríncep blau s’ha convertit en el gri-pau de la família. Quina sort ser repu-diat per la Zarzuela2.0 per conductaimpròpia i que Telefònica perdi el culper donar-te una feina d’executiu aWashington D.C. i quina casualitatque la Caixa, ara banc Criteria, puguiinventar-se el trasllat de la princesaconsort de l’Iñaki i assalariar-la a lamateixa ciutat d’exili; això sí que ésemigrar amb feina i papers de primeraclasse preferent.La notícia i la correlació d’idees m’haportat al món quasi infinit de les videsexemplars que pul·lulen a Internet i sem’ha ocorregut buscar el ranking de lacorrupció política des que vam quedarorfes de Franco, i haig de dir que m’heespantat, no suposava el meu Alzhei-mer tan avançat. “A veure!” –m’he pre-guntat– “Com pot ser que els papersde Salamanca no em deixin dormir ien canvi les misèries acumulades desde la mort del dictador hagin anat aparar al sac de la meva amnèsia sistè-mica? Com he arribat a creure’m elconte de fades d’aquesta repugnantdemocràcia, ampul·losament constitu-cional, parlamentaria i de més a mésmonàrquica?Ja sé que no tot el que diu Internet ésveritat, però les dades m’han fet

memòria històrica de la bona, unavisualització que va des de JuanGuerra a Francisco Camps, passantpels memorables Gil, Julián Muñoz,Pallarols, Fabra I Millet. La llistaremarca la corrupció política delscasos de vuit i nou xifres, no de lesantigues pessetes, sinó de desenes icentenars de milions d’euros malver-sats en les distintes figures delictives:trames de corrupció urbanística, pre-varicacions, suborns, extorsió, fons derèptils, EREs falsos pagats amb fonspúblics, assessors passius assalariatsen nòmina per les administracions ique es vanen de cobrar sense tenircap feina, gestió irregular dels fons del’UE, compres inexistents, blanqueigde diners, falsificació documental, tri-pijocs en les subvencions a entitatsd’interès ciutadà, societats públiques isemipúbliques interposades, tràficd’influències, informes ficticis, requali-ficació de terrenys en benefici propi iles mil i una maneres de contractes:donacions il·legals, pagaments sobreconceptes inexistents, borses de tre-ball per a militants del partit i totes lesvariants imaginables d’amiguisme i denepotisme. Noms que són històriarecent i que en veure’ls agrupatsposen la pell de gallina: Marbella,Peguerinos, Brugal, Alpedrete, DGAde l’Aragó, Túnel del Carmel, subven-cions a escoles d’elit incomplint requi-sits, caixes “b” i “c” de Cintroénigo, ElTrompo, Bonos del Ferry, i per abreu-jar aquesta llista infinita de 57 pàgi-nes, els casos Marea, el Picnic de

Balears, Camponaraya, Caldas,Egües, Pretòria, Fisterre, Mazaricos,Umbra, Ocaña, Las Teresitas i Gürtel.El que m’ha deixat perplex és el repar-timent d’aquest ranking de delictesque esquitxa a tort i a dret la classepolítica: en els últims deu anys es cal-cula que la corrupció ha sostret delsfons públics 4.158 milions d’euros–692 bilions de les antigues pesse-tes–, una xifra que, sent la punta d’uniceberg, de poder-la emergir superariaen escreix les operacions del narco-tràfic. Per partits polítics, els litigis percorrupció se’ls reparteixen en propor-cionalitat quasi directa al nombred’escons que tenen en el parlamentdel diputats: PP 177, PSOE 128, CiU14, PNV 13, PAR 10, Coalició Canaria9, IU 8, fins arribar a la xocolata dellloro: els partits amb indicis d’estarimplicats en nombre que van nomésde set casos fins a un.Aquest és el panorama que se’ns pre-senta per obrir l’any i, sense ànim deser pessimista, no puc imaginar ungovern capaç d’arreglar les coses: alfinal els plats trencats els pagaran elssegments més febles de la ciutadaniaperquè les retallades necessàries irealment efectives perjudicarien lamultitud dels privilegiats més corrom-puts, els quals tenen poder i informa-ció per estirar encara més la manta ino deixar ni un pam de net. En aques-tes condicions, un govern coaccionat isense credibilitat moral no pot corre-gir-se a si mateix ni ser a la vegadajutge i part d’una societat tan viciada.

VIDES EXEMPLARSPer Joan Camps i Ortiz

6

6 de gener, Reis; 17, Sant Antoni.Bons tortells i borregos

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseria

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

De les pastisseries del Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Artesans del pa Pastisseria de dolç i salat

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

Especial Catering

Comerciants de carrer Pere Grau

BON ANY2012

INSTAL·LACIONSSEGARRA,SL L’ENDOLL

93 555 06 61

93 555 12 52

Primera casa al Masnou

HOTEL TORINO

93 555 18 60 93 555 02 44

93 555 23 13

93 540 35 76

93 555 35 78 / 36 58

93 555 14 73

93 555 14 73

93 555 64 51

Fes que el moment sigui inoblidable

93 555 70 55

Teràpies naturals, productes biològics

REBAIXES D’HIVERN FINS AL 11 DE FEBRER DEL 2012DEL 5 AL 20% DE DESCOMPTE SEGONS ARTICLES

(Excepte promocions i ofertes)

Pere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

9

En Pere Refí tenia un currículum denassos: doctor en teologia per la uni-versitat pontifícia de Sant Celoni, doc-tor en filosofia per la de Calatrava,doctor en ciències fluides per la uni-versitat de Reus, màster en alquímiaper la Pompeu Fabra... En fi no vullseguir, només dir-vos que en PereRefí, a diferència d’altres savis delsquals ja us he parlat, cercava les veri-tats essencials més que les utilitatspràctiques, com els invents d’enCarles Torrat, o les solucions socials,com les d’en John Garritt.Portat per aquest esperit transcen-dent, s’havia qüestionat quina eral’essència del quòniam, ja que tothomen parla però ningú no en sap res. Japodeu cercar diccionaris i llibres espe-cialitzats, no hi ha ni rastre que ensinformi de la naturalesa del quòniam,només una referència evasiva del seuús, ja que quan volem referir-nos auna persona que és un talòs o curt degambals diem: ets un tros de quò-niam. Però, què és el quòniam?, vetaquí la gran qüestió.Resoldre aquest enigma és d’unesconseqüències impensables, ja queés possible que algunes personesestiguin en contacte permanent ambaquesta matèria, ja sigui ingerint-la,respirant-la, tocant-la, o pensant-la, laqual cosa les transformarà ineludible-ment en un tros d’ase o, si voleu, entros de quòniam. És, per tant, feinainexcusable per als investigadors; i, ala vista de l’augment de la imbecil·litaten aquest món, trobar l’arrel del pro-blema i esbrinar l’essència d’aquestamatèria a fi de poder-nos vacunar sical, o d’evitar si es pot, o netejar de lesnostres ments si és el cas.Segur que molts de vosaltres no ushavíeu ni adonat d’aquest perill.Afortunadament Déu Nostre Senyorens ha proveït de savis, com en PereRefí, que amb la seva ment analítica,precisió mil·limètrica i d’una tenacitatferrenya són cridats a fer una aporta-ció a la humanitat com la que en elseu moment va ser la penicil·lina.

Només li caldrà aplicar el mètode ana-lític en els costums, menjars,ambients..., que freqüentin les perso-nes universalment reconegudes i con-siderades com a trossos de quòniams.L’element comú que prenen, usen orespiren tots aquests trossos d’ase,segur que serà de quòniam. Les primeres anàlisis començaren perla dieta dels candidats. Només caliaproveir-se d’unes quantes revistes delcor, on expliquen fil per randa què fani què mengen aquestes adorablescriatures. En Pere Refí confeccionàuna llarga llista de sucs i batuts de totamena, croquetes de carn que no por-ten carn, de fruites amb gust de sardi-na, dietes per aprimar-se..., totes lesmenges foren analitzades cercantaquest tan desitjat ADN del quòniamsense cap resultat evident. Seguidament en Pere Refí cercàresultats en aquells elements queestan més en contacte amb el coshumà, com són els productes higiè-nics i de bellesa. Sabons, cremes,locions, perfums, elixirs..., no uspodeu imaginar la quantitat de produc-tes que omplen les prestatgeries delscandidats a trossos de quòniams.Tenen un producte per a cada graneto barb de la cara, per a cada modali-tat de desodorant, pel mal d’ull, o perfer rendir d’amor amb una flaire pròpiaper espantar mosquits. El quòniamseguia sense aparèixer.Ara en Pere Refí enfocà les recerquesen els hàbits, ambients o circumstàn-cies que freqüentaven els sospitososde ser, no trossos, sinó quòniams sen-cers. Tots els llocs on es practicava elculte al cos foren rastrejats senseexcepció; des dels salons de banys de

xocolata fins als de body-building. Lesmostres d’aire d’aquests llocs, un coppassaren per l’analitzador de gasos,no assenyalaven cap indici del’estupidesa humana. En Pere Refíestava a punt de rendir-se.Se li va ocórrer adreçar-se al seu avi,pagès de generacions, coneixedor dela terra i dels seus elements, home desilencis i poques paraules, de mansaspres i pell clivellada pel sol i la pluja,i sobretot d’ànima íntegra, de parlaconfiada i d’arrels profundes. En Pereel veié en un raconet del seu hort,amb el bri de menta als llavis, cami-nant carregós pel pes dels anys i aju-dat per la inseparable mangala. Ellhavia de saber què era el quòniam. Elsaludà afectuosament i li abocà sensecap espera els seus neguits.– Avi, estic desesperat. Per més quecerco no descobreixo què és el quò-niam... L’avi se’l mirà amb tendresa. Per a ellen Pere era encara en Peronet. Elsulls s’humitejaven amb els records dequan en Peronet cercava refugi entreles seves cames, aferrant-se als pan-talons mil vegades apedaçats perl’àvia, mentre amb la seva manassa liembolcallava el caparró per protegir-lode cops i esgarrinxades.– Peronet, el quòniam no el trobaràspel que és, sinó pel que no és. No eldescobriràs pel que fa, sinó pel que nofa... – Avi, no t’entenc..., –replicà en Pere.– Peronet, les coses importants a lavida no es veuen ni es pesen. Noméssaps que hi eren quan es perden, osaps que hi són quan pressents undestorb... Cerca el quòniam allà on nohi és; on hi ha amistat sincera, fideli-tat a la paraula, alegria per la vida,darrere la feina ben feta..., llavorsconeixeràs què és el quòniam, ja queallí no hi serà.En Pere s’abraçà a l’avi com si fosaquella olivera mil·lenària del seu hort.Acotà el cap damunt del pit de l’avi.Els batecs feixucs del seu cor li deien:aquí no hi ha un bri de quòniam.

UNA DESCOBERTA ESSENCIAL: EL QUÒNIAMPer Jaume Boadella

Pau Casals i Defilló (el Vendrell 1876-Puerto Rico 1973

Aquest recull de concerts i ballada desardanes, el primer d’ells d’ara faCENT ANYS, és una mostra del’activitat d’aquells anys convulsospolíticament, però plens culturalment.De la primera data d’aquests esdeve-niments a la darrera hi hagué diversosrègims al nostre país i a l’Estat, des deproclius al nostre sentit nacional comtot al contrari; però els masnovinsd’aleshores no deixaren pas, per això,de bellugar-se i fer pàtria.El 1912 era una època convulsa, onencara la futura Mancomunitat deCatalunya estava en gestació. Fou unfet des del 1914 al 1925.Als anys vint, tot i tenir encara laMancomunitat, al 1923 hi hagué elcop d’estat de Primo de Rivera, queportaria la primera dictadura del seglexx, que va durar fins al 1930.El 1931 es va proclamar la RepúblicaCatalana, que va durar tres dies, des-prés dels quals es convertiria en la res-tauració de la Generalitat de Catalunya,que amb alts i baixos va durar fins alfinal de la guerra (1936-39).Tot i amb això, la nostra vila va gaudirde moments, com els que comentem,de gran esplendor cultural.Ara, vegem-los, un per un.

1912 – Recital de Violoncel perPAU CASALSD’aquest recital de violoncel (enguanyse’n compleixen els CENT ANYS),donat al Casino del Masnou el 6 denovembre pel gran geni de la músicacatalana, Pau Casals i Defilló (elVendrell 1876-Puerto Rico 1973), enpodeu veure el programa sencer,adjunt.A l’esmenta’t programa, en tres parts,podem veure que l’insigne músic hi vadesgranar un ampli repertori, queanava des de Beethoven fins a

Locatelli, passant per Boccherini,Huré, Fauré i Granados.Al piano l’acompanyava Blai Net iSunyer (Sant Boi de Llobregat, BaixLlobregat, 1887-Barcelona 1948).Aquest músic, que va fer duo ambPau Casals, així com amb altres des-tacats intèrprets del seu temps, vacomençar la seva carrera al Palau dela Música Catalana el 1908. Tambéfou professor i compositor. D’aquestadarrera faceta remarcarem la sardanaMuset i Bernadeta, amb lletra deJosep M. Folch i Torres.A l’encapçalament hi podem veureque diu solemnitat artístico-benèfica,fet força freqüent en actuacionsd’aquesta índole en aquells anys a lanostra vila. Possiblement que elsdiners recaptats deurien anar a laCasa Benèfica.En aquells anys, Pau Casals, junt aaltres eminents artistes, com EnricGranados i Mercè Plantada, eren totsells amics del masnoví Francesc Ferrer“Patxorreta”, que els convidava a casaseva del carrer de la Caterra (ara Rafael

Casanova, 12), on feien improvisats con-certs lírics en nits d’estiu.

1928 – Sardanes a la Plaça de laLlibertatAquesta ballada correspon a la del dia13 de maig de 1928, i remarca, al’encapçalament del programa, que és laInauguració de les Ballades deSardanes, Plaça de la Llibertat. La qualcosa dóna a entendre que en aquelladata s’inaugurava la temporada, si mésno, en aquesta plaça masnovina.L’organització de la ballada era delgrup AIMANTS DE LA SARDANA delMasnou.La ballada va anar a càrrec de la cobla“Iluro” de Mataró, i va ser a 2/4 dedotze del matí. Les sardanes progra-mades foren les següents: - ABRILENCA ......................... Blanch- CAMPRODON...................... Manén- FRÍVOLA.............................. Vinyals- EL RABADÀ FESTEJA ......... Vallespir- FESTA MAJONERA.................. Bou- EN PLENA CERDANYA ......... SansI a baix del programa, el grup organit-zador fa una crida, com sempre s’hade fer, demanant la col·laboració delsvilatans. Aleshores, com ara, elsdiners no eren sobrers, sobretot quanes tractava, i es tracta, de coses nos-trades.Diu així: MASNOVINS! No us heudecidit encara a afavorir amb el vostreòbol als AIMANTS DE LA SARDANA,joves que vetllen per la dignificació dela nostra dansa? No trigueu més i pro-cureu correspondre, en la mida de lesvostres forces, a la difusió de la dansa“més bella de totes les danses quees fan i es desfan”.L’única diferència que hi veigd’aleshores ençà és que els qui vetlla-ven pels nostres costums eren joves,i ara, per desgràcia, de joves més

CONCERTS i SARDANES d’aquell Masnou 1912-1934*1 - Recital de Violoncel per PAU CASALS – 19122 - Sardanes a la Plaça de la Llibertat – 19283 - Concert de l’Orfeó Masnoví – 19314 - Concert al Casino. Quartet de Corda de Barcelona – 1934

Per Joan MurayHistòries de la vila

10

aviat en manquen en tot el que és ferPàtria (de grat).

1931 – Concert de l’Orfeó MasnovíAquest concert fou ofert per l’ORFEÓMASNOVÍ, el 4 de gener del 1931 alseu local social, el “Casinet”, nom popu-lar amb què era coneguda la societat“Unió Masnoenca”, que aleshores era ala plaça de la Llibertat, tot i que l’entradaa la seva sala principal era per la plaça(actual) de Jaume Bertran.Aquest orfeó s’havia fundat l’any 1928i féu el seu primer concert el dia 16 desetembre. Va tenir dues etapes, la pri-mera des del 1928 al 1933/34, dirigitpels mestres Martí Cabús i JaumeSampera; i la segona, del 1947 al1952, dirigida aquesta, també al prin-cipi, pel mestre Sampera, i desprésper Jordi Mora, antic escolà deMontserrat.Del concert, que deuria ser forçaimportant, n’hem trobat tres ressenyesen sengles diaris de l’època. El dia 7de gener d’aquell 1931 en publicarencròniques: El Matí i L’Humanitat, i eldia 14 La Veu de Catalunya, toteselles signades per la mateixa persona,

Vicenç A. Ballester i Camps(Barcelona 1872-el Masnou 1938),polític i activista cultural, etc., etc., quefou un masnoví d’adopció.De les tres cròniques, miraremd’extraure’n els trossos més interes-sants per poder-nos fer una idea decom fou aquest concert. Diuen així:- ...La vila de Masnou, riberenca de lamar blava, que tostemps ha igualat lablancor de les seves casones amb lade l’escuma de l’aigua salada quebesa el seu sorral...- ...Qui sentís el concert que donàdiumenge al seu local social, i noconegués el temps que fa que esfundà (1928) l’entitat choral, hauriacregut... es referia a... una dècada del’inici de l’Orfeó... fos possible abastarperfecció com l’obtinguda ambl’execució d’un “Al·leluia” de Haendel,d’un “Rústic Villancet” de Lluís M.Millet, d’un “Gent de fora” deCanteloube (Orfeó sol), i de “SantJordi triomfant” de Francesc Pujol,amb acompanyament de cobla.- ...perquè, sobretot aquestes quatreobres, cal afirmar que l’Orfeó Masnovíles executà de manera impecable,

11

emprant, mestre i cantaires, totl’entusiasme, tot l’art, tota l’amor quecalen per un absolut reiximent.- ...”Al·leluia” que havien cantat al’església parroquial, creiem la nit deNadal.- ...el “Sant Jordi triomfant” assolí,efectivament, el triomf absolut.- ... després a la segona part, acompa-nyats per...la Cobla Barcelona-AlbertMartí, com sempre insuperable, haviaassajat poc abans del concert, el con-junt amb l’Orfeó, i sabé seguir la batu-ta del mestre Cabús, experta i segura.- ...La bella senyera on les sedes fanbrillar la mar i els símbols nostratsenmig d’artístics dibuixos, semblavaque tremolés de l’emoció que li comu-nicava el públic que, dret, aclamaval’Orfeó de la Unió Masnouenca.Acaba felicitant el mestre Cabús,director; el mestre Sampera, sotsdi-rector; i la mestra, senyora Xaparró,així com els cantaires, assenyalant-los dies de glòria per a l’entitat de lavila del Masnou, que té la glòriad’ésser la pàtria del mestre Millet.

1934 – Concert al Casino. Quartetde Corda de BarcelonaEra l’onze d’agost, a les deu del ves-pre, quan es va poder escoltar aquestconcert, donat per aquest quartet, queera format per Martí Cabús i JoanFarrarons, violins; Claudi Agell, viola; iSants Sagrera, violoncel. Interpretaren obres de Beethoven,Debussy, Cassado G, Salvat (Joa-quim), Cabús, Sinigaglia i Borodine.El mestre Martí Cabús, a més de dirigirl’Orfeó Masnouví, també formava partd’aquest quartet. I, com haureu obser-vat, d’una de les peces del concert,

Plaça de la Llibertat. Sardanes de l’any 1917

L’Orfeó Masnoví (1a època)

12

Scherzo, també n’era el compositor.Aquesta formació musical es va pre-sentar per primer cop en públic el 10de maig del 1933 als salons deJoaquim Cusí, al Masnou, desprésd’un any de conscient preparació. Després de la presentació, i fins a ladata del concert que comentem,l’agost del 1934, va actuar ininterrom-pudament a les Associacions de

Música de Tortosa, Tàrrega, Igualada,Badalona i Girona. A l’Associació deMúsica de Càmera, de Barcelona. Pera l’Associació Obrera de Concerts, alPalau de la Música Catalana, GaleriesLaietanes, etc., així com en sessionsradiofòniques per a Ràdio Associacióde Catalunya.La crítica especialitzada va dir d’ellsque imprimien a les seves interpreta-cions la fusió dels quatre elements, labellesa i l’equilibri de sonoritat i la sub-tilitat de matisos.Després del concert al Casino va seguirl’èxit amb concerts a Madrid, Oviedo,Burgos, Sevilla, Màlaga, Alacant,Valladolid, Tarragona, etc., tots ells per aAssociacions de Cultura Musical iSocietats Filharmòniques. També li fou encarregat, per l’As-socia-ció Obrera de Concerts, un cicle al Palaude la Música Catalana, i hi interpretarentots els Quartets de Beethoven.

Com deia al començament d’aquesteshistòries “musicals”, heu pogut com-provar que, si més no pels diversos ivariats actes musicals del Masnou defa entre CENT i SETANTA-SET ANYS,a la nostra vila no es notaven els can-vis polítics ni socials.

* Extrets de programes de mà i de cròni-ques en diferents diaris de l’època, fetespel marí, polític, comerciant i activista cata-là, el masnoví d’adopció Vicenç A.Ballester i Camps (Barcelona 1872-elMasnou 1938).

FONS CONSULTATS- Llegat Vicenç A. Ballester i Camps- Arxiu/Biblioteca Joan Muray- “Històries de la Vila...del Masnou”, deJoan Muray. Davinci Editor. Mataró 2005- “200 anys de premsa diària a Catalunya”1792-1992. Fundació Caixa de Catalunya.Barcelona 1995- Revista ESQUERRA, núm. 52. 1935- La Vanguardia. 24 de maig de 1930

Portada del programa del concert del Quartetde Corda de Barcelona

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

Ficció i vidaArran de l’èxit cinematogràfic de Pa negre, s’ha revifatl’interès per l’obra literària d’Emili Teixidor (Roda de Ter,1933); sobretot per la d’adults, ja que la seva produccióinfantil i juvenil sempre ha tingut una presència significativaals centres d’ensenyament. Un dels títols de què menyss’ha parlat, a parer meu, és de Laura Sants (1), unanovel·la que, com és habitual a la seva obra, té com aescenaris i personatges principals els de la Plana de Vic.Uns escenaris i personatges que universalitza, com tambéés habitual, si cap més en aquesta obra, ja que a través deles reflexions del protagonista, l’Andreu, un guionista detelevisió a qui s’encarrega un guió per actualitzar la figurade la Laura de Miquel Llor, l’autor hi analitza les gransobres literàries que tenen la insatisfacció femenina ol’enfonsament de la institució matrimonial a la base argu-mental i temàtica (La Regenta, Madame Bovary i AnnaKarenina, fonamentalment, i Laura a la ciutat dels sants,naturalment), però sobretot els grans temes que han pre-ocupat i preocupen la humanitat: l’amor i el desig, el poderi el diner, la realitat i la ficció, la vida i la mort o, si ho pre-feriu, el pas del temps. En definitiva, la naturalesa humana,complexa i inexhaurible fins i tot en els éssers aparentmentmés insignificants. Emili Teixidor, sota l’aparença d’una obra gairebé detecti-vesca i de denúncia, que ens enganxa cada vegada més a

mesura que anem avançant en l’acció, reflexiona, a travésde la figura de l’Andreu, sobre la marginació, que pot tenircares tan diverses com la de la dona, dels homosexuals,dels discapacitats, dels immigrants... Una reflexió que elporta, també a través de la figura de l’Andreu, a identificar-s’hi plenament, com en el seu dia va fer Gustave Flaubert,que va sentenciar el conegut “Madame Bovary sóc jo”, quea l’obra esdevé, i significativament al final, aquest contun-dent “La Laura Sants enganyada, la Laura Santsdesil·lusionada, la Laura Sants amb els fills perduts, ambels amors perduts, amb la vida perduda, tot plegat ofegaten el pantà de les ambicions més grolleres, també sóc jo.”(p. 332). Com també podrien ser-ho la Consuelo, enMarçal, la Laureta, en Bernat, El Gran Meaulnes... i tantsd’altres personatges que apareixen a l’obra i que ensdemostren que permolts canvis socialsque s’hagin produït,l’essència de l’ho-me, i de la dona na-turalment, ha can-viat ben poc. Unareflexió gairebé filo-sòfica sobre la nos-tra societat que nous podeu perdre.

(1) Emili Teixidor. Lau-ra Sants. Editorial Co-lumna (Col·lecció:“Clà-ssica”, 682), Barce-lona, 2006. 332 pàg.

13

d’expectació i al mateix temps va cridarl’atenció, ja que tothom lliga la barretinaamb les corals i les caramelles. Però noes tractava de fer una cantada, ans erauna posada en escena per preparar lapresentació que es va fer del llibre.Joan Muray sempre ens ha demostratque és un home que fa les coses benfetes, amb una recerca de l’exactitud i laveritat de les seves afirmacions iexposicions; no para de buscar i regirarpertot arreu fins que descobreix el queva passar i a més amb proves fefaents,que donin suport al que diu o escriu.En aquest cas ha estat uns catorze anysabans no ha presentat el llibre LABARRETINA (Símbol de llibertat) ja queha estat madurant el tema per poder-nefer una bona exposició, amb totes lesproves bibliogràfiques i d’ilustracions.Aquest assaig sobre una peça en desús,que s’ha transformat en un símbol de lanostra estimada terra, i la gran varietatde folklore que la fa servir, ja que enquasi tots els balls tradicionals elshomes van tocats amb la barretina.L’autor va exposar el treball que haseguit fins arribar al déu Mitre, fa tres milquatre-cents anys, el qual ja anava ambbarretina, o una gorra molt semblant; iles diferents personalitats que a travésde la història han portat aquesta peça.Ens va assenyalar com els catalans desde temps immemorials portem labarretina, i que en diferents gravats i

El passat 17 de desembre hi va haver lapresentació d’un llibre del nostre volgutJoan Muray i Rubio als locals de Gentdel Masnou. Com sempre acostuma afer, en Joan ens dóna una bona dosid’expectació en els treballs que realitza.Com era d’esperar en aquesta ocasió nova defraudar els assistents.Començant per la sol·licitud que elspresents (homes) es presentessin ambuna barretina; les dones n’erenexcusades, no fos cas que es des-pentinessin. Això ja va crear un ambient

pintures antigues es demostra lapresència de gent de la nostra terra allocs on es nega en altres documents,normalment modificats per ferdesaparèixer de la història la nostraPàtria.Cal felicitar Joan Muray per aquest llibre,el qual ens mostra que els estudis ianàlisis de les diferents èpoques potaportar aclariments d’aspectesdeconeguts i obrir el camí cap a nousdecobriments, que faran que les veritatsocultes es des-cobreixin i es pugui saberla veritat del que ha passat en els tempsantics.

Nota: A causa de la coincidència d’actes depassat l dissabte 17 de desembre i apetició de moltes persones interes-sades, es faran dues noves pre-sentacions del llibre La Barretina deJoan Muray. L’una el divendres 27 de gener a 2/4 de8 del vespre i l’altre el diumenge 29 ales 12 del migdia

CrònicaLA BARRETINASímbol de llibertatPer Jordi Godàs

Una més i ja són tretze les trobadesd’intercanvi de plaques de cava orga-nitzades per Gent del Masnou. El diu-menge 27 de novembre passat vamcelebrar la tretzena trobada al lloc decostum, l’emblemàtic carrer de PereGrau, que, guarnit com sempre pelscol·laboradors de l’associació d’Amicsdel carrer Pere Grau, va acollir l’allaude col·leccionistes vinguts de moltsindrets de Catalunya atrets per la nos-tra trobada, que ja és tot un referentdins el circuit de trobades que setma-nalment s’organitzen per tot el país.Sortosament es van complir les previ-

sions dels homes del temps i enguanyno vam haver de patir per la pluja comen d’altres ocasions, que amb recançamiràvem el cel amb l’ai al cor. Bend’hora, gràcies a la col·laboració de-sinteressada de socis i amics, ja tení-em a punt el parament de taules perfacilitar les “transaccions” de canvientre els afeccionats i també per alsvenedors, que oferien material decol·lecció i plaques a tot preu, desd’un euro, les més corrents, fins a pre-us desorbitats (segons la butxaca) pera les més antigues i dificultoses detrobar.

Crònica DE LA XIII TROBADA DEPLAQUES DE CAVAPer Joan Casals

14

La placa especial editada i embotella-da per a aquesta ocasió era la dotze-na de la sèrie de vaixells de la marinade vela del 1800, segons disseny delTaller de Publicitat i Disseny GràficLluís Valls, la qual reproduïa la siluetad’una balandra, embarcació d’unesvuitanta tones utilitzada habitualmentper a la navegació mercant de cabo-tatge. Les especificacions d’aquestaembarcació venien impreses en undíptic penjat al coll de les ampolles,segons text facilitat pel nostre soci ihistoriador Joan Muray. Per primercop les ampolles van ser elaboradesper Caves Roura d’Alella. Com a com-plement esperat de la trobada, no hivan faltar els nombrosos sorteigs delots de cava i pastisseria facilitats perdiferents establiments comercials delMasnou, que cada any ens brinden elseu valuós suport.Alguns acompanyants van poderaprofitar l’ocasió per gaudir d’una visi-ta guiada al Museu Municipal deNàutica, acompanyats pel col·labora-

dor habitual Jordi Milà, i descobrirenun petit tresor històric de la nostra vila,que causà admiració als visitants.L’itinerari finalitzà amb un aperitiu ofertgentilment pel restaurant Mas Vell.Tanquem aquesta crónica amb la rela-ció dels comerços i institucions,sense la col·laboració dels quals latrobada no hauria estat possible.Moltes gràcies a tots:Ajuntament del Masnou, Associ-ació Lúdica Amics de Pere Grau,Agrupació Sardanista del Masnou,Associacions de col·leccionistes

(C.P.C. – A.C.P. Bagà – C.P.C. Cata-lunya i Xapes.net) Caixa Penedès,Can Colomé, Can Mai Tanquis, CanRac, Caves Roura, Celler del Mar,Col·legi La Immaculada, CondisPere Grau, Novetats Pradell, Pas-tisseria Miquel i Revista La Clau.

El darrer diumenge de novembre de2012 us esperem a la que serà la XIVTrobada. Fins aleshores, que tingueuforça ocasions per destapar ampollesde cava i per guardar-vos les plaques.BON ANY!

✶✶✶

✶

✶ ✶

✶ ✶

✶✶

✶

✶✶Concert de Nadal de la Coral Xabec

Per Esteve Pujol i Pons

Crònica

Ja sabeu que la sala de concerts perautonomàsia de la nostra vila ésl’església parroquial de Sant Pere, llocd’acústica catedralícia, avinent de tancèntrica, plena de ressons musicalsen totes les seves pedres. Però tambésabeu que la seva fàbrica està danya-da i calen esforços i temps perquè enstorni a aixoplugar en el seu recer.La Coral Xabec –i faré servir un unacomparació molt nadalenca– va cer-cant posada com sant Josep i la Marede Déu, ara aquí ara allà, a veure quil’acull i li dóna estatge, encara quesigui només per un vespre.Per al Concert de Nadal va ser laParròquia del Pilar qui va obrir les por-tes per a la cantada.Gràcies novament al clergat de la par-ròquia, que ofereix temple i locals perretrobar-nos una vegada més amb labellesa de la música i el cant.

I ara manllevo les paraules amb quèl’Enric Badal, mestre, jurista, músic ihistoriador de l’art, ens introduïa en elmisteri de les melodies:

Les Nadales formen part de la nostramemòria musical i cultural col·lectiva.N’hi ha d’origen més popular: les devocabulari més planer, les més ritma-des i recordades, que permeten fàcil-ment un acompanyament percussiu.N’hi ha de factura més culta: les defrases llargues amb al·lusions bíbli-ques o metàfores elaborades, o direc-tament escrites en llatí.Avui us interpretarem FUM, FUM,FUM… EL CANT DELS OCELLS…EL DIMONI ESCUAT (totes tres har-monitzades per Francesc Vila); SANTJOSEP I LA MARE DE DÉU (harm.P.Jordà); LA PASTORA CATERINA(harm. A. Pérez Moya); i ADESTE,

FIDELES (harm. R.F. Ynera), toteselles amb delicats arranjaments aquatre veus.Les persones que formem la CoralXabec som ciutadans i ciutadanes; novivim com a artistes fora del món;veiem que els mercats i poders mun-dials ens volen prendre l’ànima per ferretrocedir la societat dos-cents anys.Sovint es diu que la música o l’artnomés són un ornament, la bandasonora de les nostres vides.

15

Nosaltres creiem que cantar és esti-mar, i que l’amor és la nostra forçamés gran. Sentim com batega la vidadins nostre. Respirem el valor de lanostra esperança. Cantem i vivim lamúsica del nostre cor. Escampem lla-vors de justícia que germinin per lallum i per la pau.Us desitgem que els nostres cants usfacin sentir el Nadal que ja s’acosta.

Després d’aquestes nadales populars,el mateix presentador ens va endinsaren la música sacra que va seguir-hi ien la seva ubicació històrica.El CREDO, de la Missa de la Coronació(KV 317), fruit del talent sempre genialde W.A. Mozart. Una peça convincent entotes les seves parts, sòlida i ben entre-lligada i àgil al mateix temps.Hi van sonar després alguns fragmentsde l’oratori EL MESSIES, de G.Fr.Händel, tant orquestrals com corals:• Synphony (orquestra), que introdueixtot aquest oratori entorn de la vida, pas-sió i glorificació de Jesús.• And the glory of de Lord (cor i orques-

tra), anunci profètic de la vinguda delSalvador a la terra.• For unto us a child is born (cor i or-questra), descripció també profètica deles característiques úniques del Mes-sies promès.• Pastoral (orquestra), melodia bucòlicaemmarcada en l’ambient de Betlem.• Worthy is de Lamb (cor i orquestra),text de l’Apocalipsi on es revela la glòriade l’Anyell, el Crist, que ha vençut lamort i és aclamat al cel per la creaciósencera.• Halleluja (cor i orquestra), novamentun text de l’Apocalipsi en què totl’univers canta la lloança eterna de DéuOmnipotent i del seu Ungit, Jesucrist,Rei de Reis i Senyor dels Senyors.I quin devessall de bona música!Els aplaudiments ens van convidar a unbis, sempre esperat i agraït: tots ple-gats, cantaires, públic i músics vamentonar el FUM, FUM, FUM.La Montserrat Llagostera dirigia.L’Alba Codina i la Satenik Lalayan toca-ven els violíns; el Ferran Vilanova, laviola; l’Ignasi Vinent, el violoncel; el Ma-

nel Vega, el contrabaix; el Roger Roca,l’oboè i el Bernardo García, la trompeta.Tots ells ja són de la casa, de tantesvegades que ens han acompanyat iesperem que ens acompanyaran.Perquè no tot fos música celestial –maitan ben dit–, hi va haver una col·lecta afavor de la Marató de TV3 i de la obresde la parròquia de Sant Pere. Es vanrecollir 368,46 €; gràcies!No van faltar les restolines als localsparroquials; tothom hi va aportar de laseva part per fer un bon ressopó.L’endemà, diumenge, dia 18, al migdiavam anar a fer la cantada tradicional denadales a la Casa Benèfica. L’emotivitatcrea un afegitó molt motivador per atots els qui hi cantem.Per acabar les cantades de Nadal, eldijous, dia 29, al vespre vam cantarneunes quantes també davant del Pes-sebre del carrer de Sant Rafel. Fredexterior, caliu interior... i amb aquellbrou calentonet!Tota la terra ha de morir; només lamúsica, només la música, només lamúsica viurà sens fi. Segur que sí, oi?

“el càstig” (Crònica resum)

El passat dia 22 de desembre vam tenir la segona TAULARODONA SOBRE LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI, enaquesta ocasió per parlar dels CÀSTIGS a casa. Apuntoles idees i suggeriments de la reunió que m’han semblatamb més consens:- Per encaminar-adreçar el comportament de tots (grans i

petits) sempre hi ha d’haver algun tipus de pressió, positi-va o negativa (multes, càstigs, premis... )• Segons els experts, uns “adreçadors” es proven més efi-caços que d’altres: el càstig es mostra menys eficaç que lainducció de conductes positives (“això que has fet ens haagradat molt”; “et felicito pel teu comportamentd’aquest vespre...”; “utilitzant les papereres ajudes atenir un Masnou més net i maco...”)• A gairebé tots se’ns ha escapat una cleca... No passa resperò ni és eficaç ni tan sols és legal fer-ho (ni a nens ni adones ni a homes baixets i amb poca força... Ho prohi-beix la Constitució, la Convenció dels Drets delsInfants i el mateix Còdi Civil, que ja ha tret del text legalla frase: “Los padres tienen la facultad de corregir moderada-mente (?) a sus hijos..” canviant-la per “Los padres tienen lafacultad de corregir a los hijos, cuidando que ello no menosca-be su salud ni su desarrollo personal”).• Cal que a les famílies hi hagi unitat de criteris en relació

al tema “càstigs”: (quan toca un càstig o reny, quin càs-tig o premi és adequat en cada moment, quan toca unalloança o premi, formes de “perdonar”...)Per a la següent taula rodona es va proposar el tema: “ELSAVIS CANGUR”: – els avis i àvies estan contents de fer de cangurs?– en quines condicions n’estarien més, de contents?– fan prou bé de cangurs? Què fan bé? En què podenfallar?– Què diuen els pares? I els nens? I els avis? – Abusem massa d’ells? Què fer per no exigir-los tant?

TERCERA TAULA RODONA: Dijous 19 de gener de les 20 a les 21.15 a Gent del Masnou

ELS AVIS CANGUR

LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI 2a.TAULA RODONA

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALS

P. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • TeiàDEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

16

Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.

Comanda mínima 15€

95 555 78 94

Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

17

Aquests últims dies de l’any 2011 heescoltat diverses persones, llegit a lapremsa i vist a la televisió que el móns’acabarà el 12 de desembre de 2012….El 12/12/2012…. Sembla ser que elsmaies –que eren uns paios molt llestos ien sabien molt, de matemàtiques id’astronomia–, tenien un calendari mésque perfecte i que s’acabava en aquestadata… Ja no hi havia més dies…Per això aquestes ratlles desitgen a tot-hom un bon 2013 al qual –si no teniml’apocalipsi o un asteroide s’esclafa con-tra el planeta i si Déu ho vol– arribarem.

que és dinàmica, condemnada a unprocès de sorgiment, apogeu idecadència (com els maies?), comnosaltres mateixos, tot i que no sé si lacultura desapareixerà de la capa de laterra i nosaltres sí.Sembla ser que l’òpera moderna va néi-xer al segle XVI amb l’”Orfeo” deMonteverdi. I que difícilment apareixe-ran nous Verdis o Puccinis, les gransestrelles de l’òpera del segle XIX. De lamateixa manera, la humanitat sempreva cultivar la idea de la moda, però l’altacostura de genis com Channel o Diorno tindrà el mateix valor en aquest món“prêt-à-porter”…També jugarem a futbol per la resta dela vida –bé, almenys el mirarem– i tor-narem al Maracanà o al Camp Nouquan hi hagi un partit del nostre equip. Ires no ens farà rebutjar el futbol. Peròl’apogeu del joc –diuen els entesos; iaquests dies de desembre, després delMundial de Clubs al Japó il’esmagadora victòria del Barça de lapedrera contra el Santos de Neymar hiha hagut articles aquí, a Brasil, de totsels colors i a dojo– és passat: la selec-ció magiar de 1954, la selecció deBrasil de 1958 i de 1970, l’holandesa de1974. Avui aplaudim el Barça de Messicom ja va ser fet amb el Santos dePelé, el Botafogo de Garrincha, l’Ajaxde Cruyff o el Milan de Sachhi.I res de tot això vol dir que la música ola pintura o el futbol o d’altres formatsculturals del passat hagin mort i hagindesaparegut… En aquest món postin-dustrial –si més no a Europa; tot ésfabricat a la Xina…–, de segur que ens

sorprendran noves formes culturals,noves arts i nous jocs, que la humanitatno pararà d’inventar. De la mateixamanera que el teatre no va acabar ambel cinema, ni el cinema amb la televisió,ni la televisió amb l’internet, ni…Espero estar sorprès encara per moltescoses, tot i que moltes no les entenc,doncs això vol dir que la humanitat esmou, que tots ens movem. I no pas peraixò deixarem d’escoltar Beethoven.Així, doncs, bon any 2012.

P.D. I d’aquesta crisi que no s’acabamai, també llegeixo que sembla ser quemarca l’inici del final del capitalismemodern… I em sembla molt curiós, jaque penso que l’única alternativa serio-sa a l’actual paradigma anglosaxó sónaltres formes de capitalisme… Aixó sí,els entesos proclamen als quatre ventsque el capitalisme continental europeu,que combina generosos beneficissocials i de salut, uns horaris de feinaraonables, vacances, jubilació i distribu-ció de renda relativament igualitària,doncs ens diuen que no és sostenible…

Abans que Woody Allen toqués el temaa “Mitjanit a París”, ja havia escoltatdiferents punts de vista sobre la il·lusióde les edats d’or. Tal vegada pels sofri-ments inevitables durant les nostresvides imaginem sempre que en un altretemps hi havia o hi haurà dies millorssense les frustracions del present. Perals conservadors, aquesta edat d’or estroba en el passat, que no torna més.Per als progressistes se situa en elfutur, que encara no ha arribat…El desig que les coses surtin bé eterna-ment perturba una miqueta la sevaobservació. A més, és impossible quetot surti bé sempre. Però, com que lacultura es pròpia dels humans, vol dir

Feliç 2013Per Joan Maresma Duran

EFEMÈRIDES 2012Per Joan MurayVocal de Cultura

DE GENT DEL MASNOU25 anys (1987) – El nostre but-lletí mensual compleix aquestmes de gener vint-i-cinc anys devida. Tot un rècord masnoví.Coincidint amb aquest aniversa-ri, pel mes de juliol, si Déu vol,sortirà el núm. 300.Farà també 25 anys que mesrere mes, l’EDITORIAL i lesHISTÒRIES DE LA VILA surtensignades, respectivament, perles mateixes persones: JoanCASALS, President; i JoanMURAY, Vocal de Cultura.

18

150 (1862) – Del naixement, aBarcelona, del qui fou arquitectemunicipal i escriptor Bonaven-tura Bassegoda.

150 (1862) – De la mort del capi-tà Joan Mirambell i Bertran, elqui havia fet possible, amb perillde la seva vida, l’obertura delcomerç amb les repúbliquesamericanes, després de la sevaindependència d’Espanya.

50 (1962) – De la mort, a París,del pintor Eduard Domènech iFarré. Amb les seves obres,reconegudes internacionalment,vam inaugurar la Sala d’Art delnostre local social.

DEL MASNOU200 (1812) – Del primer intentde l’aleshores veïnat delMasnou, d’independitzar-se delsmunicipis que conformaven elterritori de l’actual municipi, Teiài Alella. No va reeixir a causadels canvis de govern de l’Estat. Es va aconseguir el 1825 del ter-ritori pertanyent a Teià i el 1846del d’Alella.

150 (1862) – De l’atac piràtic inegrer, portat a terme pel capitàmasnoví Joan Maristany iGalceran “Tara”, a l’illa de RapaNui (Pasqua), on, a més de cap-turar més d’un miler d’esclaus ide fer un terrible carnatge, fou lacausa de la pèrdua de la culturaancestral d’aquella illa.

125 (1887) – De la clausura del“Col·legi de Flos i Calcat” alMasnou, on aquest gran peda-gog arenyenc de naixement imasnoví d’adopció va començarla seva tasca d’ensenyament encatalà.

50 (1962) – De la dita nevadadel segle (xx), el dia de Nadal,que deixà en molts llocs de lavila un metre de neu, alhora queens deixà incomunicats unsquants dies.

DE CATALUNYA900 (1112) – De la incorporacióde tota la Provença (ara Estatfrancès) als dominis del comtede Barcelona, En Ramon Beren-guer III, pel seu matrimoni ambla Comtessa Dolça de Provença.

800 (1212) – Batalla de lesNaves de Tolosa, contra els sar-raïns, promoguda pels reis deCastella, Catalunya/Aragó i Na-varra. Els de Lleó i Portugal sen’abstingueren. La victòria cris-tiana fou completa i, per comme-morar-la, l’Església va instituir lafesta del triomf de la Santa Creu.

600 (1412) – De la “iniquitat” deCasp, on els Compromisarisrepresentants dels diferents reg-nes de la Confederació Cata-lano/Aragonesa triaren com acomte/rei Fernando de Ante-quera, de la dinastia castellana,i bastarda, dels Trastàmara, endetriment del comte Jaumed’Urgell (el Dissortat) a qui cor-responia per legítim dret.

550 (1462) – De la guerra de la Ge-neralitat contra Joan II, segon com-te/rei de la dinastia castellana delsTrastàmara, per les reivindicaci-ons dels pageses. Fou la conegu-da com a Guerra dels Remences.

100 (1912) – De la creació del’escoltisme a Catalunya. Aquellany es va crear el grup “Jovestelsde Catalunya”, d’Ignasi Ribera iRovira (Castellbell i el Vilar 1880 -Barcelona 1942).

75 (1937) – Dels “Fets de Maig”;fou un esclat armat, dins la guerra

civil, entre CNT-FAI i POUM d’unabanda i Generalitat, EsquerraRepublicana, Estat Català, PSUC iUGT per l’altra.

50 (1962) – De la creaciód’Edicions 62, un projecte editorialper normalitzar les edicions encatalà, portat a terme per Max

Cahner i Ramon Bastardes com apromotors, i Josep M. Castelletcom a director literari.

50 (1962) – De l’aparició de lanovel·la “La Plaça del Diamant”,de Mercè Rodoreda. Fou un èxitesclatant, que va atreure les gene-racions de la postguerra.

19

DÒMINOVols jugar al dòmino? Vine,

No en saps? Te n’ensenyarem.Ja en saps? T’ajudarem a

millorar el teu joc.

Joc individualJoc per parelles

Campionats

Porta-hi la teva parella, germà, fill, o vine sol.Trobada informativa dilluns 23 o dimecres

25 de gener de 7 a 8 del vespre.Gent del Masnou

AVÍSPER UNA EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA DE

LA GRAN NEVADA DEL NADAL DEL 1962

DEMANEM:- FOTOGRAFIES DE LA NEVADA, EN PAPER.NO IMPORTA LA MIDA. FAREM AMPLIACIONS ITORNAREM ELS ORIGINALS .

- SI POT SER QUE SIGUIN ORIGINALS PARTI-CULARS EN BON ESTAT, MILLOR QUE NOSIGUIN DELS FOTÒGRAFS DE L’ÈPOCA, JAQUE SÓN MÉS CONEGUDES.

Continuem amb el tema de EL i AL i acabem-lo.Al mes passat deia que no hem de dir ni escriure Adavant el complement directe; us en recordo algunsexemples: VEIG LA TEVA COSINA i no pas *Veig a lateva cosina. ESTIMES ELS FILLS i no pas *Estimes alsfills. RESPECTO ELS ALTRES i no pas *Respecto alsaltres. ADORO DÉU i no pas *Adoro a Déu. TROBO ELSVEÏNS i no pas *Trobo als veïns. ABRAÇO LA DONA ino pas *Abraço a la dona. CONEC LA TEVA TIA i no pas*conec a la teva tia…En uns poquíssims casos cal posar-hi la A:1) Davant dels pronoms personals: ET VEIG A TU; EMMIREU A MI; A VOSALTRES RESPECTO, NOIS!; AELLA ESTIMO; US ESPERO A VOSALTRES…2) També en la construcció L’UN A L’ALTRE; L’UNA AL’ALTRE; ELS UNS ALS ALTRES; LES UNES A LESALTRES.

3) Quan hi hauria confusió en el sentit de la frase: AL’EULÀLIA RENYAVA LA MARIA; AL MINISTRE VAREBRE EL PRESIDENT; A EN PERE BUSCAVA EN PAU;A L’AMO OBEÏA L’ESCLAU…Si diguéssim o escrivíssim L’EULÀLIA RENYAVA LAMARIA; EL MINISTRE VA REBRE EL PRESIDENT; ENPERE BUSCAVA EN PAU; L’AMO OBEÏA L’ESCLAU…n’entendríem el sentit ben bé al revés. En frasesd’aquesta mena cal que hi hagi una A davant el comple-ment directe a fi d’evitar equívocs. Si no consta res encontra, sempre suposem que al davant del verb hi posemel subjecte (el qui fa) i al darrere hi trobem el complementdirecte (el qui rep!). EN PERE BUSCAVA EN PAU, vol dirque EN PERE és qui busca, i EN PAU és el buscat. Si ésal contrari, cal aclarir-ho posant una A davant del comple-ment directe.

La punta de la llengua (31)Per Esteve Pujol i Pons

20

Començo a escriure i encara no tinc capencapçalament prou adient per posarnom a la criatura, però donem temps altemps i esperem que la Musa, en des-pertar-se, faci de les seves.Altrament parodiant el Sr. Bosch en lesseves enyorades “FOTESES”, avui vol-dria fer-vos avinent un cas sobre ferro-carrils, quasi dels de MZA més que delsde “Renfe”, ja que això pot haver succe-ït en temps passat. Temps en què elvapor era sinònim de força i la màquinaho era de velocitat.Bé, ja que avui anirà de trens ambmàquines de vapor, fem-ne via? Els ferroviaris avui encara formen unagran família. De jovenet vaig tenir un veíque ho era. El recordo, en tornar de laseva jornada laboral, veure’l carregatamb la clàssica cistella de vímet ambuna tapa guarnida amb frontisses inansa; però el que li donava personalitati exclusivitat era la llarga corretja de pellcosida a cada costat per poder dur-lapenjada en bandolera. Durant els anys quaranta del segle pas-sat aquestes cistelles van augmentar laseva grandària, que s’aprofitava pertransportar d’amagatotis oli, pa blanc, lle-gums etc., que el personal amb possibi-litats de viatjar discretament i barat d’unaregió a una altra (els ferroviaris) aprofita-ven per fer-se una mica de sobresou. Mercat negre a la menuda. Parlo del jaoblidat “estraperlo” de la postguerra.Hem entrat en una via morta amb aques-tes divagacions portades per la memò-ria; tornem a la via de gran velocitat?Un xicot, fill del nostre ferroviari, haviacomplert els disset anys ja feia temps i elseu pare volia que entrés a la“Companyia” quan complís els divuit enser ja major d’edat.Qui té padrins, bateja; i el nostre homeva pensar que ¿qui millor que el seusuperior i amic, el sobrestant de la líniaen la qual treballaven fes un gest enfavor seu i trobés una plaça per al’hereu?

Ja tinc el títol!.

EL SOBRESTANTEl ferroviari, de qui no dic el nom per evi-

tar malentesos, va cercar l’ocasió propí-cia i va exposar-li las seves intencions i lidemanà ajut per portar-ho a cap.Al sobrestant, va semblar-li bé la intenciódel pare i va dir que faria el possible per-què l’admetessin; tot i això, hauria de ferun petit examen. Poca cosa, les quatreregles, un dictat escrit amb bona lletra iuna mica de cultura general, diguem-nepsicotècnica. Ja l’avisaran i s’haurà depresentar al despatx de l’“Estación deFrancia”. Si aprovava, la plaça de guardaagulles ipas a nivell seria seva. Si feia bondat, tin-dria feina per a tota la vida, va dir-li.Una encaixada, un moltes gràcies i…esperar.La bona nova va fer-se esperar pocsdies. Una carta de la companyia el cita-va que es presentés el proper dijous al’oficina de “Personal Subalterno”. Allà van coincidir quatre xicots, el mésgran anava per aprenent de maquinista,dos d’ells més jovenets per fogoners i unaltre per mosso d’estació; d’ell, ja totssabem el què i el com. Quan li va arribarel torn, les cames li flaquejaven.L’examinador semblava un bon jan i aixòel va animar.Això i que el sobrestant li donés un copeta l’espatlla i li digués: serà fàcil, no tin-guis por!La suma va ser fàcil, la resta amb un cor-recte resultat, la multiplicació per duesxifres cap dificultat, la divisió fins arribarals decimals bé, després…El dictat: una bé en comptes d’una ve,una h faltava a “hora”, també una ena enlloc d’ema i una minúscula en lloc d’unamajúscula després d’un punt i seguit.Passable? Després de llegir en veu alta mitja pàgi-na del Quixot, van donar-lo per aprovat,condicionat a la prova de cultura generali la psicotècnica.

Bé, jove, vostè ha sigut aprovat i laCompanyia li ha assignat la custòdia, lavigilància, el manteniment i el correctefuncionament, la responsabilitat perso-nal d’un pas a nivell amb barrera ambcanvi d’agulles a una via morta. Emsegueix?Si, senyor, n’estic al corrent. Què faria si una falla, un error en un altreindret, fa que un “725 Rapit” circuli endirecció contraria a un mercaderies queva en contra per la mateixa via? Què faria vostè en assabentar-se d’unasituació tan perillosa?Miri, agafaria la bandera vermella i corre-ria via enllà un cop canviades les agullesa fi que el mercaderies entrés a la viamorta i que al “725 Rapit” li quedés la vialliure. Molt bé, però aquell dia una boira moltdensa fa que no es vegi un gat a trespasses, que no es vegi la bandera. Quèfaria llavors?Aniria a la caseta, agafaria llenya del’estufa i faria una fogata al bell mig de lavia per aturar el tren.....(L’examinadorl’interromp). Bé, però plou molt i no potencendre cap foc. No cremen ni elsencenalls, què fa llavors?He esgotat tots els mitjans que pensavapossibles, la cosa no te remei!Llavors aniria corrents a casa a buscar lameva mare.La seva mare? No té res a veure amb totaixò!Ja ho sé, però és que ella no ha vist maiun xoc de trens…

Nota de l’autor:Ningú no sap si van donar-li la plaça. Unany després, vaig saber que treballava aFrança arreglant bicicletes.

Aprofito l’avinentesa per desitjar a totsels meus pacients i amics lectors, unJoiós Any Nou!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

21

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 20/1Modelisme nàutic (col·lecció Joan Pons) i Joguines delMuseu d’Història de la Joguina.Del 21/1 al 24/2XIII Mostra d’etiquetes de vins i licors, col·lecció E. López

I N F O R M A

CAMPANYA DONACIÓ DE SANG

“DIUMENGE AMB LLETRES”Diumenge 29 de gener del 2012

a les 7 de la tardaVetllada artística, literària, musical…“Grup Rauxa” de GDM Entrada gratuïta

Donar-ne una mica ésdonar molt.

Dissabte 7 de gener de 10 a 14 h. Al local social de Gent del Masnou

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox,

pas doble, mambo, etc…Preu parella:

Preu per parella: socis 75 €i no socis 85 €

Telèfon: 93 126 82 20

Places limitades.Inscripcions i

informació: Gent del Masnou

Dr. Agell, 9de 6 a 9

del vespre.

Organitza: Vocalia Recreativa

43è Curs de Balls de SalóFebrer-maig 2012

del 4 de febrer al 29 d’abril

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

No sóc carn i tinc bon tall i, al gall a qui clavo l’ull,li faig fer l’últim badall.

Resposta: el ganivet

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Que no mori la tendresaDivendres 20 de gener a les 8 del vespre a la salad’actes, presentació del llibre, poesies i pensaments, acàrrec de l’autora M. Roser Llopart.

Els llibres educatius d’Esteve Pujol i Pons,

Un bon regal per a Reis!

o en qualsevol ocasió!

Els podeu trobar

a totes les

llibreries.

1a BALLADA DE SARDANES del 2012amb la Cobla CIUTAT DE TERRASSA

15 de gener a les 12 del migdiaa la Plaça d’Ocata

Fem poble, fem país! Us hi esperem a tots!

22

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’Antònia

Gelée d'albercoc, prunes i poma

INGREDIENTS PER A 10 PERSONES100 gr d'orellanes d'albercoc, 100 gr de prunes, 3 pomes tipusgolden o quatre peres conference, La pell i el suc d'una llimona

2 cullerades d'agar-agar (en flocs o en pols)

En primer lloc poseu en remull les orellanes d'albercoc i les prunes al costat de l'agar-agar, si aquest és en bloc.

Mentrestant pelarem i trossejarem les pomes, que posarem en una olla de fons gruixut i les cobrirem amb aigua fins a la meitat

del seu volum i les aromitzarem amb la pell de la llimona.Hi afegirem l'agar-agar i les orellanes del remull anterior i ho

courem fins que siguin toves. Si en lloc de ser en bloc, l'agar-agarés en flocs simplement agregueu-l'hi els últims 3 minuts de cocció. Retireu-ho del foc, traieu-ne la pell de la llimona i afegiu-hi el suc. Finalment passeu aquest preparat per la

batedora fins obtenir una crema suau i fina.

Bolqueu el contingut en un motlle, que haurem mullat amb aiguafreda. Deixeu-ho refredar i reserveu a la nevera fins

al moment del seu consum.

Desmotlleu-ho i serviu-ho fresc decorat amb unes fulles de menta, unes làmines de poma verda, que prèviament haurem

submergit en suc de llimona a fi d'evitar-ne l'oxidació.

També ho podeu decorar amb un fons de suc de gerds; amb el seu toc àcid i refrescant, contrastarà al paladar i

a la vista pel seu vermell intens.

Amb la mateixa base de poma i agar-agar podem elaborar infinitatde gelées; depenent de l'estació de l'any hi incorporarem un tipus

o un altre de fruita (móres, gerds, groselles, maduixes, peres,meló...). Fins i tot una senzilla gelée sense poma, simplement

elaborada a força de suc de llimona, pot resultar unes excel·lentspostres en un calorós dia d'estiu. A l'hivern les peres amb prunes

són ideals per la seva gran aportació energètica.

Podeu trobar gran varientat de motlles a les nostres botigues.

Arran de sòlPer Pledebuit

Arrenquem l’any i sentim aquella cantarella que es repeteixany sí, any també. La de fer propòsits per a l’any quecomença, propòsits que, en la majoria dels casos, es que-den per complir, allà on simbòlicament van tots ells: al poude l’oblit. I així anem passant la vida.I això és vàlid no només per al poble de peu, sinó tambéper als més encimbellats, com ara els polítics (els del’altiplà). Ho acabem de veure i palpar. Els qui plegaren fapocs dies (si us plau per força) ens deixaren amb un muntde propòsits (llegeixi’s promeses) per complir, i no se’ls vaallargar el nas com a aquell ninot del conte, que, a cadamentida que deia, el nas se li anava allargant més i més.Quant als qui han entrat de nou, com que ja hi havien estati també els feren plegar pel munt de mentides que haviendit, doncs ja sabem del peu que calcen.El que sí és cert és que tant els uns com els altres tenen unacosa molt clara (i amb això no ens enganyen) quan han defer alguna cosa pel nostre país: sigui retornar allò que enshavien robat; votar una llei nova per emmascarar allò que novolen concedir, rebatre qualsevol sol·licitud nostra, encaraque sàpiguen que ens correspon, etc.; aleshores, refonoll,es posen tots d’acord, donant-se, com vulgarment es diu, elbec. Amb això sempre van a la una, sense fissures ni mitgesmentides, ni mentides senceres. Com a aquell poble (seu)que porta nom de font de bestiar oví.I una altra cosa també voldria comentar-vos, ja que, quanllegireu aquestes ratlles, ja hauran passat totes les festes.Voldria comentar la parafernàlia falsa i ensucrada utilitza-da per aquelles dates.Sembla com si durant un cicle de l’any, el que va de mitjandesembre a la primera setmana del nou any, tothom hagu-és de ser bo, dolç, amable, solidari, amistós, etc., quan ala resta de l’any a voltes no sabem ni què fan o deixen defer els familiars, amics, veïns, conciutadans, etc.Oh, i el bo del cas és que, si escoltes converses pel carrer oen festes particulars, això sí en petit comitè, aleshores moltagent s’atreveix a dir realment el que pensa, que allò és unamerda, que ja tenen ganes que hagin passat les festes. Però bípedes, això és el que us toca, per no dir la veritatdel que penseu, i no els convencionalismes que heu here-tat d’un romanticisme tronat. A nosaltres, els quadrúpedes, com que per sort som dife-rents de vosaltres en tot, tampoc no tenim aquests proble-mes; nosaltres som més primaris, només hem de pensar amenjar i dormir, i de tant en tant a cercar algú del sexe con-trari per reproduir-nos.És clar que tampoc per a nosaltres tot són flors i violes, jaque n’hi ha dels nostres que també passen gana, no tenenaixopluc, són abandonats o maltractats, i sovint tractatscom una joguina i no com a éssers vius.Apa. Bup, bup.

El Cullerot

Som al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta.

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

B o n A n y 2 0 1 2

Txi KungDisciplina oriental, que combina el moviment del cos, atenció de la ment i respirció.

Ens ajuda a desbloquejar les articulacions i enfortir els órgans interns.Curs trimestral dirigit per Ma. Remei Sendrós

Inici el 10 de gener els dimarts de 18:30 a 19:30, Preu: socis 50 € no socis 60 €.

Info. i inscricions: Vocalia recreativa, laborable de 18 a 20. festius de 12 a 14h.

RELAXACIÓ I REVITALITZACIÓ DEL COS AMB TXI KUNGPer Ma. Remei SendròsEn el dia a dia anem acumulant la tensió del nostreentorn i, sense adonar-nos-en, anem contraient la mus-culatura, tancant el diafragma; les respiracions són cur-tes, dormim malament, ens llevem cansats i tot un regit-zell més de sensacions incòmodes que aquesta tensióens aporta, com ansietat, irritabilitat, angoixa, confusió.... El Txi kung és un exercici basat en la medicina tradicio-nal xinesa, poc conegut a occident, amb l’objectiud’assolir una llarga vida amb bona salut i condició física.Els exercicis estan desenvolupats per flexibilitzar la mus-culatura, desbloquejar les articulacions i millorar la circu-lació de l’energia en el cos, eliminant tensions físiques,mentals i emocionals. Són aptes per a totes les condi-

cions físiques.A la nostra cultura occidental ens costa una mica d’entraren això de les energies. Perquè, què vol dir això del’energia? El nostre cos l’obté dels aliments que mengem i del’oxigen que respirem. Millorar la circulació de la sang enel cos, optimitzar la captació d’oxigen mitjançant una res-piració correcta, potenciar l’eliminació de tòxics dels nos-tres teixits ens ajuda de forma important a millorar el nos-tre nivell energètic: vitalitat, salut i estat d’ànim.Assolir el domini de la respiració ens aporta equilibri, cla-redat mental i ens ajuda a desidentificar-nos i prendredistància de les emocions en un moment donat es des-perten i ens dominen. N’és una prova la dita popular:Compta fins a deu abans de contestar… – això és, respi-rar i tenir temps de triar la resposta en comptes de respon-dre de forma automàtica i irreflexiva.

a Gent del Masnou

Av. Joan XXIII, 28 Tel. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic Alineació de direcció

OFICIS DEL MASNOU DESITGEN A TOTA LA POBLACIÓ MOLT BON ANY 2012

Joan Llampallas, 17Tel. i Fax: 93 540 04 13

Garrofers, 5 (pont de Teià) Tel. 93 540 17 89 Lluís Millet, 109, 93 555 97 44

Correu electrònic:jimenezconstruccions@telefonica.net

VENDA, LLOGUER IREPARACIÓ DE

MAQUINÀRIA I ESTRIS PERA LA CONSTRUCCIÓ I EL

BRICOLATGE

MIQUELVINARDELLI BOLART .

INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT

Girona, 35-37, 3r. 3a.93 555 45 01 · 93 555 36 91

PROMOCIONES BOLART S.L.CONSTRUCCIONS I REPARACIONS D’OBRES

INSTAL·LACIONS SEGARRA, SL

L’ENDOLL

Pere Grau, 72 Tel. 93 555 12 52 • 93 540 28 75

El Masnou

TOT PER A LA INSTAL·LACIÓ D’AIGUA, GAS I ELECTRICITAT

Som al polígonLa Bòbila

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

•SE

RR

AL

LERIA

• JOSEP

TAL

LA

DA

•

EL M A SN OU

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresJ. Llampallas, 25 · 93 555 95 62

Ametllers, 12 · 93 555 83 91

S.E.F.

Obres i reformes en general

607 947 004

ConstruccionsJiménez

TOTA MENA DE CALÇAT

Plaça Ramon i Cajal, 193 540 75 88

INSTAL·LACIONS

sl

Calefacció d’electricitatper acomulació de calor

Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i

cambres de bany

Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 pere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com