7/25/2019 Gnere i Nombre Del Substantiu

1/4

1

GNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU

A) El gnere

El gnere del substantiu s totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quandesgina persones i animals que tenen dos gneres, el femen es forma de diverses maneres:

a) Generalment, s'afegeix una -aal mascul:

Mascul + -a

nt ntagat gatafill filla

De vegades, el fet d'afegir aquesta -a, fa que l'ltima consonant es modifiqui:

-p----- ba llop-----lloba -s------ssa gos------gossa-t------da nebot---neboda -u------va jueu-----jueva-c------ga amic----amiga -l------lla Marcel--Marcella-f------va serf-----serva

b) Els substantius acabats en -e, -o, -utones, solen fer el femen canviant aquestes vocals per -a:

Mascul Femen

pediatre pediatraalumne alumnamonjo monjareu rea

c) En alguns casos es pot formar el femen afegint al mascul les terminacions -na, -ina, -essa:

Mascul Femenorfe rfenacos cosinaheroi herona

ngel Angelinatigre tigressaabat abadessa

d) Alguns tenen terminacions prpies:

Mascul Femen

-or -riu actor/ actriu emperador/emperadriu-leg -loga socileg/sociloga filleg/filloga

e)

En un nombre molt redut de casos, el mascul es forma a partir del femen afegint-hi -ot:

bruixa bruixot

7/25/2019 Gnere i Nombre Del Substantiu

2/4

2

dida didot

f) Hi ha masculins i femenins que es corresponen, per que tenen una arrel diferent:

amo mestressamarr ovella

ase someraboc cabragendre nora o jovecavall euga o egua

g) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gneres. s el cas de noms id'adjectius acabats en

-aire:el/la boletaire-ista:el/la dentista-cida:el/la parricida

-ta:el/la gimnasta

Tamb hi ha substantius d'una sola terminacimolts dels quals provenen d'adjectius: noble,jove, salvatge, mrtir, conserge...

h) Finalment, hi ha noms d'animals que sn invariables. En aquest cas, la indicaci de gnere esfa afegint mascleo femella:

el rossinyol mascle/ el rossinyol femellala sargantana mascle/ la sargantana femella

Hi ha substantius que canvien de significat(homnims) segons el gnere. Per exemple:

el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)un editorial (article) una editorial (empresa editora)el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final)el llum (aparell que illumina) la llum (claror)un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)el planeta (astre) la planeta (dest)el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir)el terra (sl, paviment) la terra (altres sentits)

el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar)el clera (malaltia) la clera (rbia)el pols (batec) la pols (partcules)el pudor (modstia) la pudor (mala olor)el vall (excavaci) la vall (depressi entre muntanyes)

Sovint usem malament el gnere d'algunes paraules per influncia del castell

En catal sn masculins

els afores un avantatge

el compte els espinacsel corrent el costumel deute el dubte

7/25/2019 Gnere i Nombre Del Substantiu

3/4

3

els espinacs un estratagemael front el titellael llegum el lleixiuel pebre el pendentel senyal

En catal sn femenins

una amargor la claroruna esplendor una olorla resplendor la suoruna allau una anlisiuna au una aromala cercavila la dentla marat les postres

la sndrome la sidala xocolata

B) El nombre

a) La majoria dels substantius formen el plural afegint una -sal singular.

SINGULAR (+S) PLURALhomepaltesi

cru

homespalstesis

crus

b) Els substantius acabats en -acanvien a -esquan passen a plural:

dia diesidea idees

Aquesta norma pot provocar algunes alteracions ortogrfiques:

c-----------qu roca------roques-----------c raa------races

j-----------g monja---mongesgu--------g llengua--llengesg----------g amiga---amiguesqu--------q Pasqua--Pasqes

c) La majoria dels substantius acabats en vocal tnica afegeixen -ns:

ma manspi pinsve vens

carb carbonsb bns

7/25/2019 Gnere i Nombre Del Substantiu

4/4

4

En canvi, n'hi ha que afegeixen una -sal singular:

els noms de les lletres: les as el nom de les notes musicals: els dos les partcules gramaticals usades com a substantius: els perqus uns quants noms: sofs, cafs, cals, bisturs, quinqus, clixs, consoms...

d) Els substantius masculins aguts acabats en -s, -, -x, -ix, -txformen el plural afegint -os

-s gas gasos- llu lluos-x sufix sufixos-ix boix boixos-tx esquitx esquitxos

Cal tenir en compte, per, que un nombre considerable de substantius que acaben en -s, la

dupliquen:nas nassosgos gossostros trossosaccs accessosarrs arrossos

Fixa't que els substantius que tens a continuaci afegeixen una -squan formen el plural:

cal cals fal falsapndix apndixs ndex ndexsbaf bafs tuf tufs

e) Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -igtenen doble forma de plural:

-sc casc cascs o cascos-st gest gests o gestos-xt text texts o textos-ig raigs raigs o rajos

desig desigs o desitjos

Hi ha mots que sn invariables:

dillunsdimartsdimecresdijousdivendres

llapisglobus

plustipusfocus

porusvirusatlescactus

pols

tempscries

bisbcepsurbs

fetuslapsus