generalitat de catalunya document 33 departament de ... · novembre de qualitat de l’aire i...

Generalitat de Catalunya Document 33 Departament de Territori i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 31 45 e-mail. [email protected] G:\EMISSIONS\NORMATIVA\DOGC\Nou Decret freqüències\Expedient oficial\Doc 33 Memòria general 2016 09 20 final.docx

Full 1 de 25

Memòria general del projecte de Decret pel qual es regulen els règims d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, s’estableixen disposicions relatives al registre i control de les seves emissions i es modifiquen diversos Decrets en matèria d’emissions a l’atmosfera. L’article 64 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques estableix que els projectes de disposicions reglamentàries han d’anar acompanyats sempre d’una memòria general que ha de contenir, com a mínim: a) La justificació de la necessitat de la disposició reglamentària i l’adequació d’aquesta als fins que es persegueixen. b) El marc normatiu en què s’insereix el projecte de disposició reglamentària. c) La relació de les disposicions afectades pel projecte de disposició reglamentària i la taula de vigències i derogacions resultants. d) La competència de la Generalitat sobre la matèria. e) La relació motivada de les persones i les entitats a les quals s’ha d’atorgar el tràmit d’audiència. f) La procedència, si escau, de sotmetre l’expedient a informació pública. MEMÒRIA GENERAL a. Justificació de la necessitat de la disposició reglamentària i adequació

d’aquesta als fins que es persegueixen. El projecte de Decret té 5 objectius: a) regular el règim d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, b) regular els mesurament de les emissions a l’atmosfera d’aquestes activitats, tant si són puntuals com si són continus, així com el seu registre, c) regular certs aspectes de les activitats que emeten compostos orgànics volàtils, d) regular certs aspectes referents a les torxes, el biogàs i les mesures correctores i e) actualitzar la normativa existent per adequar-la a la nova normativa i als avenços de la tècnica. a.1. Necessitat del projecte de Decret i adequació del projecte de Decret als fins que es persegueixen El present projecte de Decret s’estableix per regular el règim d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l’atmosfera; per adequar el control d’aquests i el mesurament i el control de les emissions al seu potencial impacte i per establir els requisits bàsics per al control de les emissions, així com per regular el registre i la informació de les emissions. També es modifiquen certs Decrets en matèria d’emissions a l’atmosfera per tal d’actualitzar-los.



Full 2 de 25

El contingut del projecte de Decret s’ha establert atenent, d’una banda, a la necessitat de regular el règim d’autorització establert per la Llei 34/2007, de 15 de novembre de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, en l’article 13.2, i el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació en l’article 5.1. En el projecte de disposició normativa, s’anomena “autorització d’emissions”. Aquests preceptes estableixen que la construcció, el muntatge, l’explotació, el trasllat, la modificació substancial, el cessament o la clausura de les instal·lacions en què es desenvolupi alguna de les activitats pertanyents al grup A o B del catàleg d’activitats potencialment contaminats de l’atmosfera (CAPCA) queden sotmeses al procediment d’autorització administrativa de les comunitats autònomes en els termes que aquestes determinin. Així com, en l’article 13.3 de la Llei 34/2007 i en l’article 5.3 del Reial decret 100/2011, s’indica que les instal·lacions en què es desenvolupi alguna de les activitats pertanyents al grup C del CAPCA ho han de notificar a l’òrgan competent de la comunitat autònoma en les condicions que determini la seva normativa (dita “notificació d’emissions” en el projecte de Decret). Cal tenir en compte la disposició addicional segona de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, que indica que queden exceptuades del que disposen els articles 13 i 14 les instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, que estan sotmeses a l’autorització ambiental integrada regulada a la mateixa Llei, així com les que, per desplegament legislatiu de les comunitats autònomes, quedin afectades per procediments d’intervenció integrada de naturalesa similar. La Llei 20/2009, de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats regula el règim ambiental de les activitats llistades als seus annexos de manera que, d’acord amb l’article 7 d’aquesta Llei, les de l’annex I.1 i I.2 estan sotmeses a autorització ambiental, les de l’annex II estan sotmeses a llicència ambiental i les de l’annex III al règim de comunicació ambiental. L’autorització ambiental, així com la llicència ambiental amb el contingut mínim regulat en l’article 10 del present Decret, es poden considerar com a procediments d’intervenció integrada de similar naturalesa al de l’autorització d’emissions regulada a l’article 13.2 de la Llei 34/2007 i l’article 5.1 del Reial decret 100/2011. Igualment, la comunicació ambiental regulada per la Llei 20/2009, es pot considerar un procediment similar a la notificació d’emissions regulada a 13.3 de la Llei 34/2007 i l’article 5.3 del Reial decret 100/2011 sempre que el contingut mínim d’aquesta comunicació s’ajusti a l’establert a l’article 13 del present Decret. Tenint en compte que l’annex del Reial decret 100/2011 classifica les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera i els assigna un grup atenent al seu potencial contaminador, mentre que, la Llei 20/2009 distribueix les activitats en els annexos I, II i III segons la incidència ambiental de l’activitat en el seu conjunt, no són totalment comparables la classificació derivada de la Llei 34/2007, de la derivada de la Llei 20/2009 i, per tant, hi ha activitats que han d’estar sotmeses a autorització o notificació d’emissions que no es troben recollides a la Llei 20/2009



Full 3 de 25

o, trobant-se recollides, el règim d’intervenció no és comparable i, per tant, cal que siguin regulades. Pel que fa al control, l’article 13.2 de la Llei 34/2007, estableix que les activitats incloses en el grup A estan subjectes a uns requisits de control d’emissions més exigents que les incloses en el grup B. D’altra banda, l’article 13 bis de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric determina que el sistema de control dels nivells d’emissió de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, a establir per via reglamentària, ha de comprendre la classificació de les activitats, amb la determinació del període màxim en què s’han de sotmetre a un control d’emissions per entitats col·laboradores de l’Administració i a càrrec de la mateixa empresa; els grups o les categories d’activitats que han de disposar de sistemes automàtics de mesura i de control incorporats en les instal·lacions de les diferents fases del procés i en els focus emissors; i el sistema de condicionament de les instal·lacions que permeti la presa de mostres de gasos i fums, el mesurament de la temperatura i altres actuacions de control. El mateix article disposa que s’ha d’establir per reglament el sistema de transmissió a l’administració competent de les dades obtingudes pels sistemes automàtics de mesurament. Al punt 2 de la disposició derogatòria única del Reial decret 100/2011, de 28 de gener es deroga l’Ordre 18 d’octubre de 1976 de prevenció i correcció de la industria, però la manté vigent mentre les comunitats autònomes no tinguin normativa aprovada en la matèria. Finalment, el Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents en determinades activitats, exigeix que la Comunitat Autònoma on s’ubiqui la instal·lació designi l’òrgan competent per a l’exercici de les funcions de registre i control de les emissions que preveu aquesta norma. A aquests efectes, es designa la Direcció general de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, i s’estableixen les disposicions necessàries per a l’aplicació d’aquesta norma. Al Decret es fa servir el terme de “permís administratiu” quan els articles es refereixen tant a l’autorització ambiental, a la llicència ambiental com a l’autorització d’emissions, mentre que s’utilitza el nom específic del permís quan es refereix només als establiments sotmesos a certa intervenció administrativa per així aconseguir una redacció més clara al resumir en un únic terme 3 tipus d’intervenció. Amb la resolució de l’òrgan competent també es segueix el mateix criteri i s’utilitza de manera genèrica sense indicar tots els tipus de resolucions que poden realitzar els diferents òrgans que són competents per a realitzar-les. És en l’article 4, com ja es veurà més endavant, que es clarifica quins són els òrgans competents per als diferents casos.



Full 4 de 25

El projecte de Decret s’estructura en set capítols, tres disposicions addicionals, una disposició transitòria única, una disposició derogatòria única, i cinc disposicions finals, a més dos annexos tècnics. El primer capítol conté les disposicions de caràcter general on s’estableix a l’article 1 l’objecte de la disposició normativa. Aquest és, en primer lloc, regular els règims d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminats de l’atmosfera. Cal tenir en compte que a Catalunya no s’ha desenvolupat encara la Llei 34/2007, ni el Reial decret 100/2011, i que restava pendent regular el procediment de l’autorització d’emissions, així com la tramitació que han de seguir els establiments subjectes a la notificació d’emissions. Aquest projecte de Decret també té per objecte regular el sistema de control sectorial del vector atmosfera dels establiments subjectes a la Llei 34/2007, i subjectes a la Llei 20/2009, així com el control de les emissions de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera que es duen a terme en aquests establiments, mitjançant el mesuraments de les emissions dels seus focus emissors, establint una freqüència proporcional al potencial contaminant del focus. També, com s’ha dit, es desenvolupa la normativa estatal per a regular el registre de les emissions i la informació que la persona titular ha d’aportar a l’administració. Finalment, és objecte del projecte de Decret establir els requisits mínims pel que fa a les torxes, a l’aprofitament del biogàs dels dipòsits controlats i al bon funcionament de les mesures correctores instal·lades en els focus emissors per tal de minimitzar l’impacte sobre l’atmosfera de les activitats. A l’article 2 s’estableix que l’àmbit d’aplicació de les disposicions regulades per aquest projecte de Decret són les fonts dels contaminants relacionades en l’annex I de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, corresponents a les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera que es desenvolupin a Catalunya, ja siguin de titularitat pública o privada. A l’article 3 s’estableixen les definicions que es consideren necessàries per a la correcta interpretació de l’articulat. D’aquestes definicions cal destacar:

− Activitat assimilable a les del Reial decret 117/2003, per aclarir quines són les activitats que tot i no estar expressament indicades al RD 117/2003 que el seu procés, les seves emissions i, per tant, el seu impacte es considera que és igual a les afectades pel RD esmentat.

− Activitat potencialment contaminant de l’atmosfera assimilable, per aclarir quines són les activitats que tot i no estar expressament indicades com a tals en el CAPCA, per les seves característiques, processos o potencial d’emissió de contaminants, s’assimilen a les potencialment contaminats de l’atmosfera i per tant també els és d’aplicació aquest projecte de Decret.

− Activitat potencialment contaminant de l’atmosfera del mateix tipus. Es necessària aquesta definició ja que la capacitat, potència o consum de



Full 5 de 25

dissolvent d’aquestes activitats s’han de sumar per tal de determinar la classificació dels establiments i per a les que utilitzen dissolvents també per determinar la classificació dels focus.

− Combustible. És important deixar ben clar que les matèries combustibles que entren dins de l’àmbit d’aplicació del capítol IV “Disposicions especials per a les instal·lacions de incineració i coincineració de residus” del Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, de 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació aprovat pel Reial decret 815/2013, de 18 d’octubre, no són considerades combustible, als efectes d’aquest Decret i, per tant, no els seran d’aplicació les disposicions d’aquest Decret aplicables als combustibles.

− Establiment i instal·lació. Cal definir-los tenint en compte que hi ha diferent normativa que regula els permisos ambientals i que a la Llei 20/2009, del 4 de desembre i a la Llei 34/2007, del 15 de novembre, entre d’altres, s’utilitza terminologia diferent.

− Focus canalitzat i torxa, perquè quedi clar que s’han de registrar.

− Focus de combustió i instal·lació de combustió, per aclarir quin són els focus que s’han de registrar com de combustió.

− Focus de procés, per aclarir quin són els focus que s’han de registrar com de procés.

− Paràmetres perifèrics per diferenciar-los dels contaminats atesa la seva importància en el calibratge dels sistemes automàtics de mesurament (SAM).

A l’article 4 s’indica que correspon a la Direcció general de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica la competència per executar aquest decret, tret de les competències que corresponen a les corporacions locals. Aquesta Direcció general és a hores d’ara, d’acord amb el Decret 277/2016, de 2 d'agost, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, la Direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Amb aquest esment, es fa referència a que aquesta Direcció general és l’òrgan competent en la tramitació, resolució i control de l’autorització d’emissions i la notificació d’emissions, així com, el control sectorial del vector aire i dels focus dels establiments classificats al grup A o B, la fixació i control dels sistemes automàtics de mesurament (SAM), la gestió de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC), el Registre de focus emissors i torxes i el seguiment del Pla de gestió de dissolvents. Als Ajuntaments se’ls atribueix exercir el control sectorial del vector aire i dels focus dels establiments classificats al grup C i subjectes per la Llei 20/2009 a llicència o comunicació ambiental. A l’article 5 es regulen les obligacions, determinades per la normativa bàsica estatal, de les persones titulars dels establiments on es desenvolupen activitats



Full 6 de 25

potencialment contaminants de l'atmosfera per tal de minimitzar la seva incidència. Es concreten les diferents obligacions de funcionament, disseny dels focus canalitzats, realització de controls, disposició dels elements de correcció i control, etc. Així mateix, s’estableix l’obligació d’informar de forma immediata i de prendre les mesures necessàries en cas d’incident o accident que ha de permetre reduir al màxim la seva possible incidència. També, es regula l’obligació de portar un registre de les emissions del focus, particularment, els focus d’emissió no sistemàtica han de portar un registre del temps de funcionament per tal de poder verificar la seva condició , i de facilitar la informació necessària a l’òrgan competent per tal que pugui desenvolupar les seves funcions. L’article 6 fa referència a les emissions difuses, establint la necessitat de disposar de les mesures necessàries per minimitzar l’impacte que generin en les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera. En l’article 7 s’indica la manera de classificar dins d’un grup del CAPCA a l’establiment, als efectes de determinar el règim d’intervenció ambiental atmosfèrica que li correspon a l’establiment i altres requeriments. En el segon capítol, que es divideix en 4 seccions, es regula el règim d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupen activitats potencialment contaminants de l’atmosfera. En la secció primera es regula el règim d’autorització d’emissions. L’article 8, en aplicació de l’article 13.2 de la Llei 34/2007, i 5.1 del Reial decret 100/2011, disposa que són els establiments classificats al grup A o B del CAPCA els que estan sotmesos al règim d’autorització. Aquest article s’ha d’entendre tenint en compte que la disposició addicional segona del projecte de Decret determina que els articles 8, 9, 12, 13 i 15 no són d’aplicació als establiments subjectes per la Llei 16/2002, d’1 de juliol, a autorització ambiental integrada; ni als establiments subjectes per la Llei 20/2009, del 4 de desembre a autorització ambiental o a llicència ambiental. Dit d’altra manera, són subjectes al règim d’autorització d’emissions els establiments classificats als grups A o B del CAPCA vigent, que no disposin, o que no hagin de disposar d’autorització ambiental o de llicència ambiental. A l’article 9, es determina que el procediment de l’autorització d’emissions es tramita únicament per mitjans electrònics, per a facilitar i simplificar la tramitació. Aquesta tramitació s’ha de fer a través de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya. A l’article es determina el contingut mínim de la documentació que s’ha d’aportar i es preveu que la resta de requeriments tècnics d’aquesta tramitació s’indiquin en el portal d’accés. En el mateix article es determina que la Direcció general competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, que actualment s’anomena Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha de donar audiència als ajuntaments que puguin resultar afectats. El termini màxim per emetre la resolució del procediment d’autorització d’emissions és de 9 mesos. Aquesta previsió és



Full 7 de 25

coherent amb la recent modificació de l’article 13 de la Llei 34/2007, duta a terme per la disposició final segona de la Llei 33/2015, de 21 de setembre, per la qual es modifica la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Pel que fa al silenci en el procediment de l’autorització d’emissions, aquest s’estableix en sentit negatiu, d’acord amb l’article 13 de la Llei 34/2007 citat, el qual és coherent amb l’establert a l’article 54.2.b) de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Cal tenir en compte el perjudici que podria generar el funcionament d’una activitat sotmesa al règim d’autorització, que són les de major impacte sobre l’atmosfera, sense l’avaluació prèvia i sense la fixació prèvia de prescripcions per part de l’òrgan competent. També s’estableix que als 4 anys caduca l’autorització si la persona titular no ha iniciat la seva activitat i que la persona titular de l’establiment ha d’acreditar el compliment de l’autorització mitjançant un informe de control realitzat per una entitat col·laboradora de medi ambient. A l’article 10 s’estableix el contingut mínim de del permís administratiu dels establiments classificats al grup A o B del CAPCA, en desenvolupament de l’article 13.4 de la Llei 34/2007 i de forma congruent amb l’article 62 de la Llei 20/2009. A l’article 11 es regula la renovació i la revisió de l’autorització dels establiments classificats com a A o B del CAPCA establint els supòsits pels quals es pot modificar l’autorització, així com, en quins casos es pot fer a instancia de l’administració i en quins a instància de la persona interessada. Cal destacar el benefici que per a les persones titulars representa el fet de que en la nova norma es contempli aquesta possibilitat que fins ara no estava regulada. Preveu que el permís s’atorga per un termini de 8 anys que es renova per períodes successius. Aquest article també estableix que el cessament de les activitats que es porten a terme en l’establiment s’ha de comunicar. La secció segona inclou els articles 12, 13 i 14. Regula el règim de notificació d’emissions en aplicació de l’article 13.3 de la Llei 34/2007 i 5.3 del Reial decret 100/2011, i estableix que els establiments on es desenvolupin activitats del grup C del CAPCA han de fer la notificació i que aquesta notificació s’ha d’acompanyar d’una memòria tècnica i d’un informe de control d’una entitat col·laboradora de l’administració en matèria del medi ambient. També s’estableix el contingut mínim de la memòria que ha d’acompanyar la notificació d’emissions que en aquest cas, a diferència de l’autorització, es demana que la memòria s’acompanyi del programa de control per a les emissions que ha previst per la persona titular ja que, generalment, en aquests casos l’administració no el fixa. En el mateix sentit que s’ha indicat anteriorment en el comentari a l’article 9, per simplificació, cal tenir en compte que la disposició addicional segona, segon



Full 8 de 25

paràgraf, del projecte de Decret determina que els articles 12, 13.1 i 15 no són d’aplicació a als establiments subjectes a la Llei 20/2009, del 4 de desembre. És a dir, són subjectes al règim de notificació d’emissions els establiments classificats al grup C del CAPCA vigent, que no disposin, o que no hagin de disposar, d’autorització ambiental, de llicència ambiental o a comunicació ambiental. Tot i això, en el cas del règim de comunicació on no hi ha resolució de l’òrgan competent que estableixi els valors límit d’emissió i els controls per a cada focus, és importat que la persona titular de l’establiment indiqui en el tràmit quin és el programa de control que ha previst per al seu establiment i per tant no s’exclou d’aplicació els punts 2 i 3 de l’article 13 que determinen el contingut de la documentació que s’ha d’acompanyar a la sol·licitud. A l’article 14 es preveu la possibilitat que un cop conegut el potencial contaminador real de l’establiment, l’òrgan competent pugui emetre una resolució posterior a la notificació d’emissions, per a establir els requisits que siguin procedents per al control de les seves emissions, en desenvolupament de l’article 5.4 del Reial decret 100/2011.La secció tercera conté disposicions comunes tant al règim d’autorització d’emissions com al de notificació d’emissions. A l’article 15 es regula quins són els criteris per determinar si una modificació és substancial o no, que en cas de ser substancial s’haurà de tramitar una nova autorització d’emissions o notificació d’emissions i, en cas contrari, amb la comunicació del canvi serà suficient. La secció quarta contempla el control sectorial del vector aire dels establiments on es desenvolupen activitats potencialment contaminats de l’atmosfera amb independència del règim d’intervenció ambiental al qual queden sotmesos. Així, a l’article 16 es preveu que el control dels establiments ha de servir per comprovar que es compleixen les condicions fixades per la normativa de protecció de l’atmosfera que sigui d’aplicació, per l’òrgan competent o les incloses en el programa de control que la persona titular d’establiment hagi notificat. També es determina què és objecte d’aquest control en particular. S’estableix que s’ha de realitzar un primer control de l’establiment i posteriorment controls amb una freqüència del control d’acord amb el potencial impacte de l’establiment, atenent a la classificació de l’establiment determinada segons l’article 7. D’aquesta manera, si a l’establiment es desenvolupa alguna activitat del grup A, la freqüència de control de l’establiment, és més gran que si només té lloc una activitat del grup C. A més, en cadascun dels controls de l’establiment no s’exigeix el mesurament de les emissions de tots els focus emissors, ja que s’estableix una freqüència de mesurament de cada focus que ve determinada pel grup de CAPCA en que es classifica l’activitat o les activitats que hi són associades (d’acord amb l’establert a l’article 17). El grup de classificació de l’establiment pot no ser el mateix que el grup de classificació dels focus emissors. Així, en el control de l’establiment serà suficient comprovar que els mesuraments dels focus emissors segueixen la periodicitat que els correspon.



Full 9 de 25

En l’article, també es determina qui ha de fer aquest control sectorial i el lliurament de l’informe corresponent a l’òrgan competent. En el tercer capítol es regula la classificació dels focus d’acord amb el CAPCA així com el registre de les emissions. A l’article 17, com ja s’ha avançat, es regula la classificació dels focus emissors de manera que queden classificats amb el grup i codi CAPCA que correspon a l’activitat que genera les emissions que s’evacuen pels focus. Si hi ha més d’una activitat associada al focus, la classificació que prendrà serà la de l’activitat amb un grup més restrictiu. Es regula de manera específica, en l’article 17.2, el cas de la classificació dels focus associats a activitats que utilitzen dissolvents. En aquests casos per a la classificació cal tenir en compte la capacitat total anual de consum de dissolvent de l’activitat o les activitats potencialment contaminants del mateix tipus independentment de si les emissions tenen lloc per un únic focus o per més d’un. Es classifiquen com a mínim al grup C els focus associats a activitats susceptibles d’emetre substàncies cancerígenes, mutàgenes i tòxiques per a la reproducció (CMR) que tinguin un consum superior de 1 tona, atesa la seva perillositat, i les activitats amb un consum de dissolvent superior a 5 t/any per homogeneïtzar el control de les activitats que utilitzen dissolvents independentment del tipus d’activitat de que es tracti. L’article 17.4 també estableix que la proposta de classificació dels focus emissors s’ha d’incloure per part de la persona promotora en la documentació tècnica i ambiental aportada sigui quin sigui el seu règim d’intervenció o procediment d’avaluació ambiental. És a dir, tant si el que es sol·licita és una autorització d’emissions, una autorització ambiental, una autorització substantiva amb declaració d’impacte ambiental o una llicència ambiental; així com per al cas que presenti una notificació d’emissions o una comunicació ambiental. A l’article 18 es regula l’obligació de registrar de forma electrònica els focus i torxes classificats al grup A, B o C i els sense grup assignat que es troben en establiments classificats en el grup A, B o C del CAPCA. Aquest registre es fa mitjançant l’aplicació específica de llibres de registre de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya per tal de facilitar i simplificar la seva tramitació. Es preveu que el registre sigui previ a la posada en marxa dels focus o les torxes. Es diferencien 3 tipus de registres associats a instal·lacions diferents: els de combustió, els de procés i els de torxes, ja que la informació que cal registrar en cada cas és diferent. També es determina quina ha de ser la informació mínima que ha de tenir aquest registre i que cal que sigui actualitzada a mesura que l’establiment vagi realitzant canvis perquè l’administració pugui disposar de la informació degudament actualitzada. Per tal de tenir tots els focus correctament identificats, s’estableix que el número del registre del focus s’indiqui amb senyal permanent que pot ser una placa o un



Full 10 de 25

retolador permanent i ha d’estar en un lloc visible i a poder ser a sobre de la boca de mostreig si es que n’hi ha. Al capítol 4 es regula el règim de mesurament i condicionament dels focus. Aquest capítol es divideix en 3 seccions, la primera es refereix al règim general de mesurament i condicionament de focus emissors, la segona secció als mesuraments puntuals i la tercera als mesuraments en continu. A l’article 19 s’estableix l’obligació de mesurar els focus que es troben dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret si emeten algun dels contaminants recollits a l’annex I de la Llei 34/2007, tot i això, el Decret també preveu la possibilitat de quedar exclosos d’aquesta obligació si es dóna alguna de les circumstàncies recollides en l’article 27. Per realitzar el mesurament de les emissions es poden fer mesuraments puntuals que són mesuraments concrets en els quals s’obté un valor d’emissió que es compara amb el valor límit d’emissió en cas de tenir-lo fixat expressament i mesuraments en continu, que mitjançant un analitzador instal·lat al focus es van obtenint dades minutals que un cop tractades permeten verificar el compliment del valor límit d’emissió. Els mesuraments en continu donen més informació sobre les emissions i per tant s’han d’exigir pels focus amb major impacte. L’article 20 regula el condicionament dels focus per tal de garantir que els mesuraments realitzats siguin fiables i representatius de les emissions i permetin l’accés i el treball segur i fàcil a les persones que fan els mesuraments. A l’article 21 s’estableix com s’ha d’avaluar el compliment del valor límit d’emissió ja que existeixen diferents casuístiques atenent a si el mesurament és puntual o continu i si s’ha fixat un valor puntual o referit a una mitjana temporal. En la secció segona es regulen els mesuraments puntuals. L’article 22 estableix que els mesuraments dels focus seran puntuals de manera general pels contaminants que tenen valor límit d’emissió o obligació de comprovar les seves emissions fixat per la normativa o per l’òrgan competent. Es contempla el cas particular dels focus que es troben en establiments subjectes a notificació d’emissions o a comunicació que en la majoria dels casos no tindran cap resolució de l’òrgan competent i no hi haurà normativa que fixi els valors límit d’emissió, per aquests casos s’estableix que s’han de mesurar els focus recollits en el programa de control que la persona titular ha notificat o comunicat a l’administració. També preveu que el programa de control s’ha de fixar tenint en compte els contaminants emesos que es troben llistats a l’annex I de la Llei 34/2007, de 15 de novembre que és la que regula les fonts contaminants de l’atmosfera i a la periodicitat regulada a l’article 25.2 del Decret. Els mesuraments puntuals poden ser externs o interns, els externs són els que realitza una entitat ambiental de control. Als articles 23 a 25 es regulen els mesuraments externs; quan s’han de realitzar, amb quina metodologia i també regula com s’ha d’aportar la informació i els resultats d’aquests mesuraments a l’administració.



Full 11 de 25

En l’article 25.2 es determina la periodicitat dels mesuraments dels focus que no la tenen determinada a la normativa aplicable o que no s’ha establert de manera específica en la resolució de l’òrgan competent. Aquesta periodicitat s’ha establert atenent al grup al qual estan classificats els focus de manera que els de major impacte, els classificats al grup A, es mesuren amb més freqüència (cada 2 anys) i els de menor impacte, els classificats al grup C, la freqüència de mesurament és menor (cada 5 anys). A l’article 26 es regulen els mesuraments puntuals interns d’acord amb l’article 6.3 i 6.5 del Reial decret 100/2011. Aquests mesuraments es poden determinar per l’administració per fer un seguiment addicional a les emissions del focus o bé es poden realitzar a iniciativa de la persona titular de l’establiment. Aquests mesuraments s’han de fer de manera que permetin assegurar la seva fiabilitat i puguin ser comparables. A l’article 27 es regula l’exempció de mesuraments puntuals per aquells focus amb una incidència ambiental poc significativa. Es diferencien d’una banda els focus que queden exempts de mesurament per la naturalesa de les seves emissions o pel temps de funcionament ja que a priori tenen una incidència ambiental poc significativa i d’altra banda els focus que poden tenir poca incidència però que cal que aquesta es determini cas per cas. Per determinar aquest potencial contaminador s’indiquen els criteris que s’han de tenir en compte i que es refereixen a l’envergadura de l’activitat associada i al seu consum de dissolvent, a les matèries primeres utilitzades, a la ubicació de l’establiment i el seu entorn, i a l’historial d’emissió del focus. Aquests últims, si el seu permís no ho contempla, per a poder quedar exempts de mesurament, les persones titulars han de fer la sol·licitud i l’òrgan competent ho ha de resoldre favorablement. En aquest cas, el silenci ha de ser negatiu per tractar-se, a priori, d’una activitat potencialment contaminant i per tant que podria danyar el medi ambient. També es contempla la possible exempció de mesurament en els casos en què tècnicament no sigui possible, en aplicació de l’article 6.7 del Reial decret 100/2011. A la secció tercera, que ocupa els articles del 28 al 31, es regula el mesurament en continu que està reservat per als focus amb una emissió més gran ja que, mitjançant sistemes automàtics de mesurament en continu (SAM), es pot conèixer en cada moment l’emissió del focus. L’obligació de mesurar en continu es pot establir en la normativa sectorial, cosa que ho recollirà el permís de l’establiment on es trobi el focus o també, tot i no està fixada a la normativa, es pot establir al permís o posteriorment per resolució de la Direcció general competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica en aplicació de l’article 6.4 del Reial decret 100/2011, per als focus que es considera que tenen un impacte similar als focus que ho tenen fixat per normativa però que no disposen de normativa que fixa els seus



Full 12 de 25

valors límit d’emissió ni règim de control, aquests seran els forns de les vidrieres, els forns de les cimenteres, els forns d’arc elèctric en la indústria de l’acer, focus de procés de la indústria química i indústria petroliera i les torxes de la indústria química i indústria petroliera. A més a més també s’exigeix el mesurament en continu per a les instal·lacions de combustió d’entre 50 i 100 MWt que la normativa de grans instal·lacions de combustió procedent de la Directiva europea 2010/75/UE de 24 de novembre de 2010 sobre emissions industrials no ho exigeix però per coherència amb la normativa catalana que ho estableix des de 17.4 MWt fins 50 MWt, ja que si no es donaria el cas que una instal·lació de 49 MWt hagués de disposar de SAM i una de 51 MWt no. Així mateix, es regula el calibratge i la gestió de dades que són necessàries per a l’obtenció de resultats fiables i comparables que han de permetre l’avaluació del compliment de la normativa, de les prescripcions del permís ambiental o la verificació de l’emissió màssica. De igual manera que en el cas dels mesuraments puntuals, amb els mesurament en continu cal demostrar el compliment dels valors límit d’emissió. Tenint en compte que per als mesuraments en continu el compliment s’estableix com un % dels valors mesurats en un any, per poder demostrar aquest compliment s’ha de presentar anualment un informe amb d’avaluació. Al capítol 5, en els articles del 32 al 33, es regula la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC). La XEAC és una eina que permet a l’administració ambiental fer el seguiment en temps real de les emissions dels focus i torxes que es consideren més contaminants. L’integren el conjunt de focus emissors i torxes que disposen de SAM i que comuniquen en continu i en temps real les dades obtingudes a la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. La XEAC existeix des de 1994 però fins ara no havia estat regulada. En aquest capítol s’estableix l’obligació de que els focus que disposen o han de disposar de SAM han de formar part de la XEAC. També es disposen els requisits mínims que han de tenir les connexions i les dades trameses. El capítol 6, que abasta els articles del 34 al 39, està dedicat a l’emissió de compostos orgànics volàtils (VOC en anglès i COV en català) i tracta de les particularitats d’aquests contaminants. En l’article 34 es regula l’àmbit d’aplicació, que compren les instal·lacions subjectes al Reial decret 117/2003, així com les altres assimilades. Amb l’aplicació del Reial decret esmentat, des de la seva entrada en vigor, s’ha detectat la necessitat d’especificar en la disposició normativa determinades activitats assimilables a les incloses dins l’àmbit d’aplicació del regulades al Reial decret però no explícitament enumerades en aquest. El motiu és que s’entén que, tècnicament, cal exigir a les emissions d’aquestes activitats assimilables el mateix tractament que a les activitats regulades al Reial decret, ja que les seves



Full 13 de 25

emissions provenen igualment de l’ús de dissolvents, els processos productius que les originen són semblants als recollits a l’annex I del Reial decret, el qual no és prou exhaustiu a l’hora d’establir les categories d’activitats dintre del seu àmbit d’aplicació i l’impacte sobre el medi ambient i la salut de les persones que poden originar és del tot equiparable, resultant indistingible quan es tracta d’una activitat recollida a l’annex I del Reial decret i quan no. En l’article 35 es detallen els règims d’intervenció administrativa, que tot i poder resultar redundant es considera important dedicar-hi un article per a una millor comprensió. En l’article 36 s’estableix que la Direcció general competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica elabora un inventari dels establiments ubicats a Catalunya que estan afectats pel capítol 6 d’aquest Decret En l’article 37 es regula el règim jurídic d’aquests establiments indicant que tots han de complir els valors límit d’emissió i les obligacions regulades en el Reial decret 117/2003 i s’especifica per al cas concret de les incloses en el punt b de l’article 34 que són assimilables a les activitats recollides en l’apartat 8 de l’annex I de Reial decret 117/2003 i per tant els és d’aplicació tant el llindar de consum de dissolvents com els valors límit d’emissió. També es concreta l’obligació de presentar abans del primer control sectorial del vector aire la sol·licitud d’identificació com afectat per la normativa de dissolvents i, posteriorment, cada any el pla de gestió de dissolvents regulat en l’article següent. Finalment, es fixa un valor límit d’emissió en càrrega màssica que cal que compleixin totes les emissions canalitzades de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest capítol per tal de limitar la quantitat de matèria corresponent a compostos orgànics volàtils que s’incorpora a l’atmosfera i així garantir el compliment dels objectius de qualitat de l’aire tenint en compte que són precursors de l’ozó troposfèric. En el següent article, el 38, es regula del pla de gestió de dissolvents, s’estableix el termini de presentació i quines són les dades que s’han de fer servir per la seva elaboració Així mateix preveu que es pugui complementar amb la documentació o informació que la persona titular consideri necessària per a fer la valoració del balanç. En l’article 39 es regula del sistema de reducció d’emissions on cal destacar el fet que aquest sistema s’ha de sol·licitar per la persona titular i resoldre per la Direcció general competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, en cas de silenci, aquet es preveu negatiu perquè cal que el l’administració s’asseguri que el funcionament de l’establiment amb aquest sistema de reducció no generarà un impacte superior al que es generaria si es complissin els valors límit d’emissió establerts per a l’activitat. Es preveu que els requisits del sistema de reducció es determinin per instrucció tècnica atesa l’especificitat tècnica que requereix.



Full 14 de 25

Al capítol 7 i últim que abasta de l’article 40 fins al 42 es regulen altres disposicions corresponents a aspectes que es necessari que constin en els permisos administratius, com són: les característiques mínimes de les torxes per assegurar la bona combustió dels corrents que s’hi vehiculen; la necessitat de fer un aprofitament energètic del biogàs generat atenent al benefici que comporta tant pel que fa a l’eficiència energètica per l’aprofitament d’un cabal energèticament utilitzable, com, pel que fa, a la reducció de les emissions a l’atmosfera per la seva combustió en una instal·lació (caldera motor o turbina) on es poden controlar els paràmetres de combustió en front a les torxes que per les seves característiques no permeten el control de la combustió. Finalment, es regula el manteniment de les mesures correctores per així assegurar que la minimització de les emissions és real i efectiva. Les disposicions addicionals regulen diferents qüestions. La primera preveu la vigència pel que fa a les prescripcions de contaminació atmosfèrica de l’autorització ambiental o llicència ambiental dels establiments, que es trobaven en aquest règim d’intervenció però que el canvi normatiu de la Llei 20/2009 no les contempla com a tals. Aquest seria el cas de les activitats que han passat a règim de comunicació i també el cas de les activitats extractives que ara es troben sotmeses al règim d’autorització substantiva. Es preveu que mentre disposin d’un permís amb una antiguitat inferior als 8 anys aquest és vàlid i no cal tramitar un de nou. També es preveu que la renovació d’aquest permís es realitzarà seguint els mateixos criteris que per a les autoritzacions d’emissions, així com, mentre no es faci efectiva la renovació o una modificació també serà d’aplicació la disposició addicional segona que es descriu tot seguit. La disposició addicional segona preveu per als establiments existents que disposen de permís i que no tenen els seus focus emissors classificats d’acord amb el CAPCA, que s’aniran classificant i adaptant la freqüència de mesurament d’acord amb el grup on quedin classificats quan s’hagi de revisar el permís, o bé, quan es tramiti algun canvi. També preveu que mentre no es faci efectiva la modificació del permís, les persones titulars dels establiments que tinguin l’últim control favorable pel que fa a les emissions a l’atmosfera poden classificar els focus i mesurar-los amb la freqüència establerta a l’article 25.2, es a dir la associada al grup en el qual s’han classificat. Addicionalment, s’estableix un mecanisme de garantia de la legalitat o de control de l’actuació dels particulars, a través de les entitats ambientals de control (EAC) ja que es preveu que les EAC comprovin la classificació establerta per la persona titular quan aquesta classificació no s’estableix en el permís, i, en cas de discrepància, han de deixar constància en el seu informe de la disconformitat. La classificació per part dels particulars es condiciona a que tinguin l’últim control favorable perquè es una mesura que vol facilitar i beneficiar als titulars dels establiments de la qual no s’haurien de beneficiar aquells que no segueixen els



Full 15 de 25

controls que els correspon o bé que no vetllen pel compliment de les condicions autoritzades. La tercera disposició addicional, com s’ha indicat anteriorment, determina que els establiments que estan subjectes al règim administratiu de la Llei 16/2002, d’1 de juliol i a autorització ambiental o a llicència ambiental de la Llei 20/2009, de 4 de desembre resten exempts del tràmit d’autorització d’emissions per ser considerats tràmits d’intervenció integrada de similar naturalesa. Així mateix, els establiments sotmesos al règim de comunicació regulat a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, resten exempts del tràmit notificació d’emissions perquè són considerats de similar naturalesa. Tot i que cal indicar que només queden exempts de la tramitació administrativa però no de la informació mínima que han d’aportar i que s’indica a l’article 13.2 i 13.3 d’aquest Decret ja que és important que la persona titular de l’establiment aporti el programa de control de les emissions que preveu per al seu establiment perquè per aquests establiments, en la majoria dels casos, els valors límit d’emissió i altres condicionants no estaran fixats ni en la normativa ni per resolució de l’òrgan competent. D’aquesta manera es concreta l’abast de la certificació que ha de lliurar una entitat col·laboradora de l’Administració d’acord amb l’establert a l’article 52.4 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, següent:

En els casos que es determini per reglament, atenent la necessitat de comprovar emissions de l'activitat a l'atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositat i d'altres, i a l'aigua, o la caracterització de determinats residus, cal acompanyar també la comunicació d'una certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l'Administració ambiental o pels serveis tècnics municipals.

En aquesta disposició també es determina que el control vector aire, que inclou tots els aspectes regulat en aquest Decret es distribueix entre la Direcció general competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica i els ajuntaments d’acord amb l’article 4 d’aquest Decret. La disposició transitòria única estableix uns terminis per tal que aquells establiments en funcionament en el moment de l’entrada en vigor del present Decret i que disposen dels permisos ambientals pertinents gaudeixin del temps suficient per fer les adaptacions del seu establiment a les exigències del Decret. La disposició derogatòria única es refereix a les derogacions de les parts que han quedat obsoletes dels Decrets 322/1987 i 319/1998 i que es comenten en el següent apartat de la memòria. La disposició final primera i segona es refereixen a les modificacions dels Decrets 319/1998 i 22/1998 que ja es raonen en l’apartat següent de la memòria com el cas de la disposició derogatòria.



Full 16 de 25

La disposició final tercera faculta la persona titular del departament competent en matèria de medi ambient per a dictar les disposicions que siguin necessàries, per a l’aplicació, l’execució i el desenvolupament d’aquest Decret i a modificar els seus annexos i es preveu que aquestes disposicions siguin mitjançant una ordre. La disposició final quarta preveu que el Servei de Vigilància i Control de l’Aire, de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha de dictar i donar publicitat a les instruccions tècniques que siguin necessàries per a garantir l’execució d’aquest Decret ja que, tenint en compte l’especificitat tècnica dels aspectes regulats en aquest Decret, en alguns articles s’estableix que els criteris, consideracions específiques, metodologia i formats entre d’altres es determinaran per instrucció tècnica. La disposició també preveu que en el procés de redacció es donarà publicitat perquè els sectors afectats puguin fer aportacions per a la millora de les instruccions tècniques. La disposició final cinquena i última indica que l’entrada en vigor serà als 20 dies de la seva publicació al en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya com és norma general i perquè es considera que és un termini suficient ja la disposició transitòria única ja recull els aspectes del Decret que es considera que les persones titulars dels establiments poden necessitar més temps per a la seva adaptació al Decret. Finalment en l’annex 1 es llisten les activitats CAPCA que per la seva naturalesa queden a priori i si el seu permís no preveu el contrari exemptes de mesurament d’emissions perquè es considera que el seu impacte és baix. En l’annex 2 es llisten les activitats CAPCA classificades al grup C que poden quedar exemptes de mesurament d’emissions si d’acord amb els criteris establerts avaluat el seu impacte, aquest és baix. b. El marc normatiu en què s’insereix el projecte de disposició reglamentària i

relació de les disposicions afectades pel projecte de disposició reglamentària i la taula de vigències i derogacions resultants

Normativa de protecció de l’ambient atmosfèric Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric L’article 12 de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, atribueix a l’Administració de la Generalitat la competència per a establir els nivells i les normes tècniques pel que fa a l’emissió de contaminants a l’atmosfera, i els mètodes de mesura i anàlisi, així com per a reglamentar el sistema de control dels nivells d’emissió de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, el qual ha de ser fet pel Departament de Medi Ambient, d’acord amb als principis i els criteris fixats per l’art.13 bis.2.



Full 17 de 25

L’article 13 bis 2 d’aquesta norma determina que el sistema de control dels nivells d’emissió de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, a establir per via reglamentària, ha de comprendre: a) La classificació de les activitats en grups o categories, amb la determinació del període màxim en què s’han de sotmetre a un control d’emissions per entitats col·laboradores de l’Administració i a càrrec de la mateixa empresa; b) Els grups o les categories d’activitats que han de disposar de sistemes automàtics de mesura i de control incorporats en les instal·lacions de les diferents fases del procés i en els focus emissors; c) El sistema de condicionament de les instal·lacions que permeti la presa de mostres de gasos i fums, el mesurament de la temperatura i altres actuacions de control. També disposa l’article 21 de la Llei 22/1983 que els aparells de presa de mostra, anàlisi i mesura de contaminants han de complir les especificacions tècniques establertes pel Departament de Medi Ambient, i la contrastació o el calibratge puntuals d’aquests han d’ésser fets per laboratoris oficialment acreditats. I, finalment, la disposició transitòria disposa que mentre no s’hauran dictat les disposicions reglamentàries de desplegament d’aquesta Llei, regiran, amb caràcter complementari i supletori i en tot allò que no les contradiguin, la legislació estatal sobre aquesta matèria, i específicament la Llei 38/1972, de 22 de desembre, i les normes que la despleguen. La Llei estatal 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric va ser derogada per la vigent Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera La competència estatal en matèria de legislació bàsica sobre protecció de l’ambient atmosfèric s’exerceix a través de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. L’objecte de la norma és la prevenció, vigilància i reducció de la contaminació atmosfèrica i es limita el seu àmbit d’aplicació als contaminants relacionats en l’annex I de totes les fonts, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent únicament aquelles formes de contaminació que es regeixen per la seva normativa específica, així com les mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els què intervinguin les substàncies perilloses, que es regeixen per la normativa específica en matèria de protecció civil. La Llei 34/2007 va establir un catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera (CAPCA), el qual va ser actualitzat, d’acord amb la disposició final novena, apartat 2, de la Llei 34/2007, mitjançant el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació.



Full 18 de 25

Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació. El Reial decret 100/2011, a més d’actualitzar el CAPCA, desenvolupa les obligacions generals de les persones titulars en relació amb el control de les emissions (art.6), estableix determinats requisits relatius als procediments de control de les emissions (art.7), i regula els requisits relatius als procediments de registre i comunicació d’informació relativa a emissions als òrgans competents de la comunitat autònoma (art.8). També es deroguen les periodicitats generals de control establertes en el Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desplegava la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, per tal que, segons s’expressa en el preàmbul del Reial decret 100/2011, l’autorització sigui “la que estableixi les periodicitats de control i els valors límits d’emissió de les substàncies contaminants, que s’han de basar en les millors tècniques disponibles i prenent en consideració les característiques tècniques de la instal·lació, la seva implantació geogràfica i les condicions locals del medi ambient.” En el cas particular de les instal·lacions subjectes a notificació, només es manté l’aplicació dels controls quinquennals i valors límits d’emissió de les activitats per a les quals no hi hagi una altra normativa, de manera transitòria mentre que aquests no s’actualitzin. El Reial decret també inclou la possibilitat que, un cop l’òrgan competent tingui coneixement del potencial contaminador real de la instal·lació, pugui establir, per als casos en què sigui necessari i de manera proporcionada, requisits tècnics i controls específics per a les emissions o bé eximir d’aquests en els casos en què es considerin innecessaris o tècnicament impossibles d’aplicar. La disposició derogatòria única del Reial decret 100/2011, deroga l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera, però determina que l’Ordre manté la seva vigència a les comunitats autònomes que no tinguin normativa aprovada en la matèria, mentre no es dicta aquesta normativa (aquesta Ordre, en l’article 21, establia la periodicitat dels controls de les entitats col·laboradores a nivell d’instal·lació, atenent a si les instal·lacions qualificades com a potencialment contaminants de l’atmosfera eren del grup A, o del B o del C). La Llei catalana 22/1983, de 21 de novembre, va ser desplegada per les següents disposicions reglamentàries:

- El Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.

- El Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d’emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració.



Full 19 de 25

- El Decret 22/1998, de 4 de febrer, sobre límits d’emissió a l’atmosfera per a instal·lacions de torrada i torrefacció de cafè.

El Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. En el capítol 7 del Decret 322/1987 es regulava el règim especial aplicable a les activitats industrials potencialment contaminants de l’atmosfera (articles 45 a 50). Aquest règim ha quedat desfasat, respecte la normativa bàsica estatal citada, i és objecte de derogació en el projecte de Decret. L’article 45 regulava la classificació de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera en diferents grups (A, B i C), d’acord amb el catàleg que s’incloïa en l’annex 1 d’aquest reglament i com s’havia de revisar i actualitzar periòdicament. L’article 46 determinava els règims d’intervenció de les activitats industrials potencialment contaminants de l’atmosfera, que era la llicència municipal d’activitats classificades, la qual s’ha vist substituïda pels règims d’intervenció ambiental regulats a la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. També es regulava en aquest capítol els instruments de mesura manual o automàtica de les emissions, així com les dades que havien de constar en els projectes tècnics i el règims de controls. També es preveu derogar l’annex 1 d’aquest projecte de Decret que, com s’ha dit, incloïa el catàleg d’activitats industrials potencialment contaminants, i l’annex 2, que incloïa una llista de substàncies contaminants més importants, atenent que cal estar al CAPCA inclòs a l’annex IV de la Llei 34/2007, actualitzat per el Reial decret 100/2011, o actualització posterior, si s’escau, i a la llista de les substàncies contaminats inclosa en l’annex I de la Llei 34/2007.

El Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d’emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració. El Decret 319/1998, de 15 de desembre, va regular a Catalunya de forma específica les emissions generades a les plantes de combustió i les de cogeneració, i va establir valors límit d’emissió de determinats agents contaminants produïts en instal·lacions de combustió de potència inferior a 50 MWt o en instal·lacions de cogeneració. Aquesta norma es va aprovar per cobrir el buit legal que existia per aquest tipus d’instal·lacions i va ser pionera en l’Estat i molts països de la Unió Europea. Actualment, de l’experiència en la seva aplicació, així com, de l’aprovació de nova normativa i noves normes tècniques de mesurament, s’ha vist la necessitat de modificar o derogar certs articles. Així, es deroga l’apartat 3 de l’article 4 que estableix l’avaluació del compliment del valor límit d’emissió i l’article 6 que regula els procediments de demostració de compliment ja que queden regulats per aquest projecte de Decret.



Full 20 de 25

Així mateix es modifica l’article 2 referent a l’àmbit d’aplicació que passa a ser aplicable a les instal·lacions de combustió de potència tèrmica nominal igual o superior a 1 MWt en lloc de a les plantes de combustió de més d’1 MWt de potència tèrmica nominal. En la redacció anterior es donava el cas d’haver d’aplicar el Decret a instal·lacions molt petites que no reunien les condicions per a poder-lo complir pel fet que a l’establiment hi havia altres instal·lacions de combustió. El mateix criteri s’ha aplicat per al cas de les cogeneracions. També, a l’article 3 s’han modificat les definicions de combustible, establiment, instal·lació de cogeneració i instal·lació de combustió per adaptar-les a les definicions d’aquest projecte de projecte de Decret i a les normatives que regulen activitats de combustió. La modificació de l’article 4 s’ha dut a terme per aplicar criteris actualitzats pel que fa a consideració dels períodes d’arrencada i parada així com per redactar amb major claredat com s’ha de fer la mitjana ponderada en les calderes mixtes ja que amb la redacció anterior portava a errors. De l’article 5 s’han suprimits els apartats 1 i 2 per ser obsolets i haver quedat substituïts pel capítol 4 d’aquest projecte de Decret i s’ha modificat l’expressió dels resultats de manera que sempre s’expressaran al oxigen de referència independentment de si l’oxigen mesurat es troba per sobre o per sota de l’oxigen de referència, per homogeneïtat amb la resta de normes que regulen instal·lacions de combustió. Finalment es modifica l’annex I, d’una banda, l’apartat a) del punt 1.2 per actualitzar el valor límit d’emissió d’SO2 en les instal·lacions de combustió que utilitzen fuel i gasoli com a combustible d’acord amb les normatives que regulen les especificacions dels combustibles, i d’altra banda, l’apartat a) del punt 2.1 per coherència amb la normativa que regula les grans instal·lacions de combustió, de manera que s’estableixen els valors límit d’NOx i CO de les turbines de gas a partir de la càrrega corresponent al seu funcionament. El Decret 22/1998, de 4 de febrer, sobre límits d’emissió a l’atmosfera per a instal·lacions de torrada i torrefacció de cafè. El Decret 22/1998, de 4 de febrer, va regular els límits d’emissió per a les instal·lacions de torrada i torrefacció de cafè ja que per les particularitats del procés i les condicions no contínues d’emissió feien que la normativa existent i els mètodes de mesurament no fossin d’aplicació. Actualment s’han aprovat nous mètodes de mesurament que fan que els que s’indiquen en els punts 1.1 i 2.1 de l’annex 2 del Decret 22/1998 ja no siguin els més adients per aquest motiu s’han modificat aquest punts i, tenint en compte que els mètodes de mesurament es van perfeccionant amb els temps, s’ha optat per no definir els mètodes en el Decret si no per indicar que aquests estan fixats per instrucció tècnica, d’aquesta manera es poden actualitzar a mesura que es van modificant.



Full 21 de 25

També, tenint en compte que la definició de partícules sòlides feia referència als punts dels annexos modificats, s’ha introduït una nova definició de partícules sòlides. Taula de vigències -El Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. Es deroga el capítol 7, l’annex 1 i l’annex 2. -El Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d’emissió per a instal•lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal•lacions de cogeneració. Es deroga l’apartat tercer de l’article 4 i l’article 6. Les modificacions d’aquesta norma s’inclouen en la disposició final primera. -El Decret 22/1998, de 4 de febrer, sobre límits d’emissió a l’atmosfera per a instal•lacions de torrada i torrefacció de cafè. Les modificacions d’aquesta norma s’inclouen en la disposició final segona. d. La competència de la Generalitat. La Generalitat de Catalunya ha d’exercir la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per establir normes addicionals de protecció de l’ambient atmosfèric, d’acord amb el què estableix l’article 144.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006. L’article 144.1.h inclou la regulació de l’ambient atmosfèric i les diferents classes de contaminació d’aquest, o sigui la contaminació lluminosa. L’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera estableix que les comunitats autònomes, en l’exercici de les seves competències, han d’avaluar la qualitat de l’aire, poden establir objectius de qualitat de l’aire i valors límit d’emissió més estrictes que els que estableixi l’Administració General de l’Estat d’acord amb l’article 5.1, han d’adoptar plans i programes per a la millora de la qualitat de l’aire i el compliment dels objectius de qualitat en el seu àmbit territorial, han d’adoptar les mesures de control i inspecció necessàries per garantir el compliment d’aquesta Llei, i han d’exercir la potestat sancionadora. L’article 13 de la mateixa Llei, també estableix que els termes del procediment d’autorització administrativa el fixaran les comunitats autònomes, així com, l’òrgan competent i les condicions de la notificació. L’article 12 de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, atribueix a l’Administració de la Generalitat la competència per a establir els nivells i les normes tècniques pel que fa a l’emissió de contaminants a l’atmosfera, i els mètodes de mesura i anàlisi, així com per a reglamentar el



Full 22 de 25

sistema de control dels nivells d’emissió de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, el qual ha de ser fet pel Departament de Medi Ambient, d’acord amb als principis i els criteris fixats per l’art.13 bis.2. L’article 87.1.i del Decret 277/2016, de 2 d'agost, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, estableix que la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat és l’òrgan competent per definir i impulsar les polítiques de prevenció i control de la qualitat de l'aire i formular i fer el seguiment dels plans, els programes i les normatives sobre protecció de l'ambient atmosfèric, acústic i lumínic. e. Relació motivada de les persones i entitats a les quals s’ha d’atorgar el tràmit

d’audiència. Tenint en compte que el projecte de Decret regula d’una banda el règim d’intervenció dels establiments en els quals es desenvolupen activitats potencialment contaminants de l'atmosfera i d’altra banda es regula el registre i control de les seves emissions a l’atmosfera, considerem que, per la seva implicació bé en la tramitació del permís, bé en el control de les emissions o bé perquè són destinataris directes d’aquesta projecte de Decret s’ha d’atorgar el tràmit d’audiència a: 1. Entitats ciutadanes que tinguin entre els fins acreditats en els seus estatuts la

protecció de l’ambient atmosfèric. Greenpeace Ortigosa, 5 2º 1ª 08003 Barcelona Ecologistes en Acció de Catalunya Passeig de Fabra i Puig, 274 08031 Barcelona Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural (IPCENA) Plaça Gramàtics, 2, bxs. 25002 Lleida Federació Ecologistes de Catalunya c/ Jacint Verdaguer, 48 (apartat de correus 117) 08750 Molins de Rei Associació Catalana de Foment de Medi Ambient i Mercat C/ Via Augusta, 125 entresol 4a 08006 Barcelona



Full 23 de 25

2. Entitats d’àmbit socioeconòmic: CECOT C/ Veneçuela, 103 08019 Barcelona Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya Avinguda Diagonal 452-454 08006 Barcelona Foment del Treball Nacional Via Laietana, 32 08003 Barcelona Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) C/ Viladomat, 174 08015 Barcelona Gremi d’Àrids de Catalunya Rambla de Catalunya 127, Pis 3er 1a 08008 BARCELONA Associació Catalana d’Enginyeries i Consultories Mediambientals (ACECMA) C/ Viladomat, 174, 4t 08015 Barcelona 3. Entitats d’àmbit local: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Carrer 62, núm. 16-18, Sector A, Zona Franca 08040 Barcelona Associació Catalana de Municipis C/ València, 231, 6è 08007 Barcelona Consell dels Governs Locals de Catalunya C/ València, 231, 6è 08007 Barcelona Diputació de Barcelona C/ Rambla de Catalunya, 126 08008 Barcelona



Full 24 de 25

Diputació de Tarragona C/ Passeig Sant Antoni, 100 43003 Tarragona Diputació de Lleida C/ del Carme, 26 25007 Lleida Diputació de Girona C/ Pujada de Sant Martí, 4-5 17004 Girona Federació de Municipis de Catalunya Via Laietana, 33, 6è1a 08003 Barcelona 4. Entitats col·laboradores de l’administració en matèria de prevenció de la

contaminació atmosfèrica, per la seva implicació en la realització dels mesuraments de les emissions dels focus associats a activitats potencialment contaminants de l'atmosfera:

DEKRA AMBIO, SAU C/ Nàpols, 249 – 4ª Planta 08029 Barcelona ECA, SLU, Edificio Palausibaris Parc Empresarial A-7 Av. Can Fatjó dels Aurons, 9 08174 Sant Cugat del Vallès TÜV Rheinland Ibérica, SA, Parc de Negocis „Mas Blau“ Edifici OCEANO Garrotxa, 10-12 08820 El Prat de Llobregat ADDIENT Empresa Certificadora, SLU, Aragó, 340 bajos 08009 Barcelona SGS Tecnos, SA, C/Llull, 95-97 Barcelona, 08005



Full 25 de 25

ATISAE Asistencia Técnica Industrial, SAE. Parc Tecnològic del Vallés. Ronda Can Fatjó, 13 08290 CERDANYOLA f. La procedència, si escau, de sotmetre l’expedient a informació pública. Considerem que és procedent sotmetre aquest expedient a informació pública atenent al gran nombre de destinataris als quals s’adreça aquest projecte de Decret. Barcelona, 20 de setembre de 2016 Mercè Rius Serra Directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic

generalitat de catalunya document 33 departament de ... · novembre de qualitat de l’aire i...

Documents