DealanDivendres, 25 de generSet joves músics de gran formació interpreten música d’arrel celta-mediterrani. Presenten nou disc «Creuant els mons» (2007). Actuen acompanyats de les dues ballarines irlandeses Fran Doonan i Ella King.

La Cremallera «Enigmateatre»Divendres, 25 de generIl·lusionistes, músics, còmics, bufons i acròbates recreen una imatge divertida i nostálgica de l’Edat Mitjana i els circs d’aquella època. Els acompanyen Els minairons, uns petits personatges ben curiosos. Tot plegat amb la música més animada.

Kumbes del MamboDissabte, 26 de generEspectacle festiu, jove i en català on el públic és el protagonista. Molta participa-ció, festa i catxondeio: Bengales, fanalets, confetti... Estil únic i inclassificable: Barreja de rock, animació, ball...

Orquestra MontgrinsDiumenge, 27 de generFundada l’any 1884 a Torroella de Montgrí, la Cobla Orquestra Montgrins és actualment la degana del nostre país. Amb 122 anys d’historia és un referent indiscutible en la história de la Música a Catalunya. Guardonada, entre d’altres, amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat i el premi Nacional de música, atorgats al mérit per la llarga trajectória en la divulgació de la música i la cultura catalana arreu el món. Es una absoluta garantia de qualitat artística i musical.

Més informació de la Festa Major de Sant Proget a l'interior de la revista.

agenda Festa Major de Sant Proget programació de Nadal la veu del ciutadà col·leccionable els tritons marbrats miscel·lània medieombiental festival «de fàbula» ...i moltes coses més.

© F

otog

rafi

es d

e la

por

tada

: Joa

n Bo

rras

Inscripcions fins el dia 29 de gener, a les 14,00 h. a l’Ajuntament (portar una instància adreçada a l’Àrea de Cultura). A la instància cal posar:

Nom i telèfon del responsable de la comparsa.Nombre de components de la comparsa. Si la comparsa porta música o no.Si la comparsa porta carrossa o no.

Les comparses no s’exhibiran abans de la rua.

La rua tindrà lloc dissabte 17 de febrer a les 19 h. Finalitzarà a la plaça de la Vila, on es nomenarà la classificació dels premis.

Per valorar les comparses es tindrà en compte:Utilització de materials reciclats.Les disfresses han d'estar fetes per la mateixa gent de la comparsa.Claredat del missatge que es vol transmetre.Originalitat de la idea.Originalitat del treball aconseguit.

El jurat estarà format per: Dos vilatans.Un membre de l'Àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament.Un membre de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament.

Premis: Primer: 300 euros.Segon: 200 euros.Tercer: 100 euros.

L’Ajuntament donarà 6 euros per persona que formi la comparsa, i 60 euros més si la comparsa porta carrossa.

L’Ajuntament disposa de 6 remolcs per cedir a aquells qui ho demanin al moment de la inscripció i per estricte ordre d’inscripció.

Per participar d’aquestes bases s’han de respectar els terminis i el procediment d’inscripció.

Orquestra Costa BravaDissabte, 26 de generVa ser fundada l’any 1956 a Palafrugell per un grup de músics procedents d’altres orquestres entre les més reconegudes d’aleshores. Ha mantingut sempre una trajectòria brillant, en la que destaquen diverses actuacions a l’estranger que culminen amb la que es va celebrar en l’acte d’homenatge al pintor Joan Miró a París.

Grup d'animació Yakumba, «Quins trastos!»Diumenge, 27 de generEspectacle adreçat al públic infantil i familiar que busca fomentar la participació de tothom –petits i grans– i passar tots plegats una estona ben divertida. Jugarem amb globus gegants, bombolles de sabó, i llençarem molt de cofetti!

Cia. Lírica Ferran Rigual: «Los Gavilanes»Dilluns, 28 de generClássica obra de sarsuela de Jacinto Guerrero amb llibret de José Ramos Martín. Es va estrenar el 1923 i ha estat una de les obres més representades d’aquest gènere. La història explica el retorn de Joan, un indià, al seu poble, una petita vila de pescadors de la Provença. El seu retorn, després de molts anys a América, és aclamat pels veïns i convilatans, i especialment per Adriana, el seu antic amor, que es pensa que ha tornat per ella. Però Joan s’enamora de Rosaura, la seva filla. Això desperta les antipaties de molta gent, que des d’aleshores l’anomenen «el Gavilán».

http://www.smpalautordera.cat desembre 2007/gener 2008 • número

Edita: Regidoria de Comunicació de l’Ajuntament

de Santa Maria de Palautordera

Coordinació periodística: Jordi Purtí

Disseny i maquetació: Núria Tarrau

Fotografía: Jordi Purtí, Joan Borras i col·laboradors

Impresió: Gráficas Arco, SA

Tiratge: 3.500 exemplars

DP: B-30152-2000

hhtp: //www.smpalautordera.cat

2 3

Oficis religiosos:Vigília de Sant Proget. Santa Maria: 20,00 h.

Missa del Sant. Santa Maria: 9,00 h. Ofici Solemne. Santa Maria: 12,00 h.

Vot del Poble, ofrena del Ciri Votiu i presentació de la Bandera del Sant. Benedicció dels tradicionals «punyals» (panets) de Sant Proget, Veneració de les Relíquies i Cant dels Goigs.

Missa del Dia de Sant Proget. Santa Maria: 19,00 h.

Lliurament de premis del concurs de dibuixos. Esplai: 20,30 h.

Pregó. A càrrec de Marduix. Envelat: 21,00 h.

Dealan. Set joves músics de gran formació interpreten música d’arrel celta-mediterrània. Presenten nou disc «Creuant els mons» (2007). Acompanyats de les dues ballarines irlandeses, Fran Doonan i Ella King. Envelat: 21,30 h.

Taller de titelles amb aliments. En aquest taller es construeixen

titelles de dit, de tija, de taula, de fil utilitzant elements alimentaris: nous, patates, plàtans... Els nens i nenes poden crear els seus propis personatges, i donar-lis vida. La Cova: 18,00 h.

Orquestra Costa Brava. Fundada l’any 1956 a Palafrugell per un grup de músics procedents d’altres orquestres entre les més reconegudes d’aleshores. Ha mantingut sempre una trajectòria brillant. Envelat: 19,00 h.

Gegants amb les colles de Santa Maria de Palautordera, Sant

Esteve de Palautordera i Sant Celoni: 12,00 h.

La Cremallera: «Enigmateatre». Il·lusionistes, músics, còmics, bufons i acròbates recreen una imatge divertida i nostálgica de l’Edat Mitjana i els circs d’aquella època. Els acompanyen Els minairons, uns petits personatges ben curiosos. Tot plegat amb la música més animada: 12,00 h.

Sardanes amb la Cobla Genisenca. Plaça de la Vila: 12,00 h.

Concert Orquestra Montgrins. És actualment la degana del nostre país. Amb 122 anys d’història és un referent indiscutible de la Música a Catalunya. Envelat: 17,00 h.

Ball Tirat amb l’Orquestra Montgrins. Envelat: 20,00 h.

Cinema: «Eres muy guapo». Esplai: 21,30 h.

Grup d’animació Yakumba «Quins trastos». Espectacle

adreçat al públic infantil i familiar que busca fomentar la participació de tothom –petits i grans– i passar tots plegats una estona ben divertida. Jugarem amb globus gegants, bombolles de sabó, i llençarem molt de cofetti!: 12,00 h.

Mostra de Cuina. Pista Coberta de la Font Martina: 14,00 h.

Taller de titelles terrorífics. Tres espais on es construeixen tres tipus de titelles que fan pooooor! Bruixes, dracs malignes, aranyes llefiscoses! Tres nivells de construcció. Des dels més petits fins els més grans poden participar. La realització és ràpida i fàcil. La Cova: 18,00 h.

Cia. Lírica Ferran Rigual, sarsuela «Los Gavilanes». Clássica obra de sarsuela de Jacinto Guerrero amb llibret de José Ramos Martín. Es va estrenar el 1923. 20,00 h.

dissabte, 19Gener

dilluns, 28

«De Calaix» porta a Palau el seu nou disc «Escudella de Nadales»El proper 23 de desembre el grup «De Calaix» actuarà a l’església de Santa Maria de Palautordera, on presentarà el seu nou disc Escudella de Nadales, recentment estrenat.. Es tracta de tres noies que van començar l’aventura artístico-musical el setembre de 2001 a través de la cançó tradicional i popular catalana. Escudella de Nadales és un concert molt recomenable per unes dates en que les cançons, les cantarelles, les dites, els refranys, els poemes i les nostres tradicions tenen l’èxit assegurat. «Ho tenim tot a punt per fer un bon brou!», segons que diuen en el seu web promocional.

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

an B

orrà

s

© Jo

rdi P

urtí

L’A.V.V. Pont Trencat, Moixerigues i Pont Romà organitza la Cavalcada dels Reis

d’Orient. Sortida a les 19 h del Pavelló de la plaça del Pi. El recorregut serà pels tres barris, acabant al Pavelló de la plaça del Pi.

2 editorial • sumari 2 i 16 agenda Festa Major i pregó

de Sant Proget 3 agenda de Nadal 4 els partits opinen 5 composició del nou consistori 6 la veu del ciutadà 7 col·leccionable 8 cultura 9 i 10 medi ambient 11 urbanisme i habitatge 12 benestar social / igualtat de gènere 13 d'interès 14 esports... 15 ...i una mica de tot

El dia 12 d’octubre va tenir lloc la presentació del primer número de la revista municipal la veu de Palau. Volem agrair la participació, els vos-tres comentaris i suggeriments. Pros i contres que valorem, perquè ens aporten una riquesa de matisos que ens permeten seguir treballant més òptimament per a tots vosaltres.

Com podreu comprovar, hem canviat el gruix del paper per fer més manejable la revista. Hem donat cabuda als vostres escrits i activitats, que ens heu fet arribar a l’adreça de correu electrònic info@laviladigital.com o a la bústia de l’Ajunta-ment.

També hem comprovat que hi ha hagut algun problema en la distribució de la revista, la qual cosa ha fet que no pogués arribar a tothom. Estem treballant per solucionar-ho.

No voldríem deixar passar l’oportunitat de felicitar-vos les festes en aquests dies tan asse-nyalats de Nadal i convidar-vos a participar també en les activitats que l’Ajuntament i les entitats han preparat.

El pròxim número es publicarà el mes de febrer, poc després d’haver celebrat la Festa Major de Sant Proget i, per això, ens caldrà tenir les vostres informacions com a màxim el dia 1 de gener i així, successivament, cada dos mesos.

Us animem que seguiu participant en aquest portal informatiu.

En l’exemplar del butlletí municipal la Veu de Palau 1, en el col-leccionable «Apunts per una història de Palau I», vàrem publicar un dibuix de la torre de l’església parroquial. Calia afegir un peu de foto a la il·lustració, dient que l’autor del dibuix és l’arquitecte Juan Pablo Yakubiuk de Pablo. Aquest dibuix també es pot veure publicat a la pàgina web de l’autor: www.yakubiuk.com

Desembre 2007 Gener 2008

Concert de Nadal a l’Esplai amb la Coral Briançó. A les 17 h.

A continuació piscolabis.

diumenge, 16

Concert a l’Església

Santa Maria a les 19 h, Escudella de Nadales amb De Calaix. Concert més que recomenable per a totes les edats. Les cançons, les cantarelles, les dites, els refranys, els poemes i les nostres tradicions de sempre.

diumenge, 23

L’Home dels Nassos. A les 12 del migdiaUna cercavila plena d’energia on s’ha de cercar a l’Home dels Nassos amb músics i un xanquer entrant per les botigues de tota la població. Muntant un espectacle de carrer amb música i participació popular, passejant pel poble fent la última foto de l’any i explicant l'últim conte.

dilluns, 31

Parc de Nadal amb diferents espais. Els dies 2, 3, 4 de 11 a 13,30 i de 16,30 a 20 h, i el 5 només matí. El dia 4 a la tarda el patge Reial a recollirà cartes. El dia 5 al matí es farà festa de cloenda. A la pista coberta de la Font Martina.

Cavalcada de Reis. Nou carrosses recorreran el poble. Recorregut de

la Cavalcada: sortida del carrer Joaquim Blume i seguint pels carrers Martí Julià, Major, plaça de les Olles, Santiago Rusiñol, Consolat del Mar i arribada a la plaça de la Vila.

dissabte, 5

dissabte, 5

del dimarts 2 al dissabte 5diumenge, 20

divendres, 25

dissabte, 26

© Jo

rdi P

urtí

Kumbes del Mambo. Espectacle festiu, jove i en català on el públic és el protagonista. Molta participació, festa i catxondeio: Bengales, fanalets, confetti... Estil únic i inclassificable, barreja de rock, animació, ball... Envelat.

diumenge, 27

Pren nota...

«Paisatges, flors, detalls…» Exposició i venda de fotografies del palauenc Albert Llonch. A la Biblioteca Ferran Soldevila. Organitza Biblioteca Ferran Soldevila.

Cerquem Monitors/es per treballar al Parc de NadalEts major d'edat? T'agraden els nens?Tens disponibilitat per treballar els dies 2, 3, 4 i 5 de gener?Si és així, porta el teu currículum al Sij el Xiulet!De dilluns a divendres de 17 a 20 h. c. Doctor Robert, 3

Ajuntament de Santa Maria de PalautorderaÀrea de Joventut

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

rdi P

urtí

«Cagatió Popular» a la plaça Major, en companyia de la Coral LLiri Blanc que interpretarà les Nadales més entranyables.

Quan un col·lectiu de persones d’ideologia més o menys afí (més que menys) decideixen unir-se per crear un partit polític ho fan, bàsicament, per diverses raons: la principal és presentar-se a les eleccions per tal d’aconseguir el màxim de vots de l’electorat que els permeti governar, amb majoria o amb coalició, i així poder dur a terme un programa d’actuació política, el qual ha estat pensat per millorar la vida de la població en general i de llur ciutadans, en particular.

GdP (Gent de Palau indepen-dent), després dels cent dies de gràcia que es dóna de marge a qualsevol nova direcció, política o no, hem considerat positiva l’ofer-ta del fins ara equip de govern –format pels grups del PSC i d’ICV– d’entrar al govern municipal, ja que els continguts dels programes d’actuació són molt similars, fins al punt que moltes de les mocions que preparàvem per presentar en futurs plens, també, sense saber-ho, les estudia el govern actual. Una mostra de la similitud de criteris.

Així doncs, a partir d’ara, el nos-tre regidor Ramon Arabia, d’acord amb les converses mantingudes amb l’alcalde, amb el vistiplau dels representants d’ICV, assumeix la responsabilitat de les carteres de Promoció Econòmica (que inclou comerç i consum, treball i ocu-pació, agricultura, i turisme) fins ara a càrrec de Marta Obré, i la de Participació Ciutadana, de la qual era titular Teresa Solé.

Ramon Arabia despatxa-rà amb els ciutadans que ho desitgin tots els dimecres de 17.30 a les 20 h i els dijous de 9 a 1 del migdia en hores concerta-des (tel. 938 479 620, cal demanar per Pep) o al telèfon 93 847 96 34.

Gent de Palau Indendent

El fet que un govern canviï no ha de ser pas negatiu. Més aviat tot al contrari, ja que denota l’interès del poble per canviar i trobar solucions que en governs anteriors no han tingut resposta o que, simplement, no s’han acabat de resoldre. Volem un poble actiu i amb empenta, i aquest fet ho demostra.

Tot i així, hi ha fets que sobrepassen els límits de la coherència. Si bé hem comentat que els canvis són positius, no entenem, però, perquè aquests canvis s’han de produir també en aquells aspectes que creen tradi-ció, continuïtat i identitat en un poble. Un exemple clar el trobem a la revista municipal. Palau Obert ha estat durant anys la revista del poble, la que ens identificava i la que mes rere mes rebíem a casa nostra.

Per què cada vegada que hi ha un canvi de govern és necessari canviar aspectes que ja s’havien consolidat? No cal deixar una cons-tància tan clara del canvi, ja que és el poble qui ha escollit el canvi i, per tant, ja ho té clar. El nou govern ha d’introduir millores, no can-viar radicalment aspectes que ja funcionaven i tenien vida per si soles.

La Veu de Palau ha començat pel número u. Tornem a començar s’ha dit! Feia 8 anys que Palau Obert rutllava com mai. Amb el canvi de govern de fa quatre anys es va inten-tar millorar-ne el disseny i els continguts, però mai canviar el nom i el número, aspecte clau perquè ens puguem sentir identificats de forma col·lectiva en almenys algun aspecte del poble.

Començar de zero, per evitar que la prem-sa del poble tingui història, amb un disseny renovat més fresc, amb més color però amb els escrits personificats i signats pels regi-dors: què tenim al davant, una revista infor-mativa o una revista política? Ho deixem a l’aire, no fos cas que ens féssim mal...

Ja sabeu que la revista és bimensual, oi? No ho entenem, no hem vist que la infor-mació es dupliqui i, en canvi, sí que la tenim menys actualitzada. En tot cas, ja no podem escriure res més, se’ns acaba el temps, ens trobem a 31 d’octubre i hem de presentar ja l’escrit, que sortirà desembre. NO FOS CAS QUE FÉSSIM TARD!

Grup Municipal d’ERC

4 5

La veu de Palau és una publicació de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera de periodicitat bimensual amb una idea plural oberta a tots els veïns, entitats i associacions del municipi. L’Ajuntament, no necessària-ment ha de compartir les opinions de les informacions que s’hi publiquen, les quals són atribuïdes únicament a les persones, entitats o associacions que les signen. Per ser conseqüents amb la nostra voluntat «la veu de Palau» es compromet a acceptar rèpliques, matisos, suggeriments o queixes que procedeixin dels lectors, sem-pre que siguin d’interès general i que s’ajustin al respecte que es mereixen les persones i les institucions.

Els articles, per a ser publicats, cal enviar-los a: info@laviladigital.com.

O a la bústia de l'Ajuntament per si lliureu el escrits o les fotografies amb suport digital.

Les entitats, associacions i persones particulars que vulguin participar en la revista poden fer-nos saber les seves activitats que fan perquè siguin publicades a l’agenda o com a article. En aquest darrer cas, la llargada màxima ha de ser de 300 paraules amb el benentès que la direcció de la revista sempre podrà prendre la decisió de retallar-los, si així ho considera oportú. Els escrits s’han d’enviar en un document de Word i les imatges, sempre separades del text, en format jpeg i amb una resolució de 300 ppi.

Els escrits han d'anar obligatòriament signats per l'autor/a i han de fer constar el DNI.

Democràcia, respecte i educació

La Veu del Palau Obert

Vocació de servei

Joan Mayneris i Parera (PSC)AlcaldeFestes i Obres públiques93 847 96 24Horari de visites: dilluns-dimarts-dijous-divendres, de 9 a 12 h. • dilluns a divendres, de 17 a 18 h.maynerispj@smpalautordera.cat

M. Teresa Sabé i Gríful (ICV)1a Tinent d’alcaldePolítica urbanística i Habitatge93 847 96 36Horari de visites: hores convingudes sabegm@smpalautordera.cat

Francisco García i Camacho (PSC)2n Tinent d’alcaldeGovernació, Règim Interior (Intervenció, Recursos humans i Secretaria) i Serveis Municipals93 847 96 35Horari de visites: hores convingudes garciacfr@smpalautordera.cat

Ferran Claudín i Botines (ICV)3r Tinent d’alcaldeEnsenyament, Medi Ambient (Agenda 21, aigua, rius, abocador, parcs i jardins, sanejament i ADF) i Sanitat93 847 96 36Horari de visites: hores convingudes claudinbf@smpalautordera.cat

L’Ajuntament és la instància administrativa menor i més pro-pera a la ciutadania.

L’alcalde és el president d’aquesta administració i del Ple Municipal. La configuració del Ple, en tant que Òrgan suprem i de representació de l’ajuntament, es produeix mitjançant l’elecció dels seus membres –regidors/es– per part de la població per períodes de quatre anys.

A més, el Ple és on es prenen les decisions més importants. En el cas del consistori de Santa Maria de Palautordera, són els tretze regidors i regidores que el composen els qui debaten i voten els afers de major interès per al municipi. Les sessions del Ple són públiques excepte en casos molt concrets i regulats per llei.

Tanmateix cal fer esment que en el Ple tots els representants polítics poden expressar i expo-sar les seves idees i opinions, amb respecte i seguint les nor-mes establertes. El president del Ple, és a dir l’alcalde, és la per-sona encarregada de conduir-lo i de garantir democràticament que tots els regidors i regidores o grups municipals s’expressin lliu-rement. L’alcalde també és qui decideix quan un punt ja ha estat prou debatut i pot ser votat i tots els regidors han d’acatar-ho. És, per tant, un exercici de pedago-gia democràtica.

Joan Mayneris, Alcalde de Santa Maria

de Palautordera

Maria Llavina i Esteve (PSC)4a Tinent d’alcalde Esports, Barris i Benestar Social93 847 96 35Horari de visites: hores convingudes Barris: divendres de 17 a 18 h. Esports: divendres de 16 a 17 h. Benestar social: dimecres de 16 a 17 h.llavinaem@smpalautordera.cat

Teresa Solé i Cardona (PSC)Comunicació, Cultura, Igualtat d’oportunitats i Joventut93 847 96 35Horari de visites: hores convingudes solect@smpalautordera.cat

Marta Obré i Molina (PSC)Hisenda, Atenció Ciutadana i Noves tecnologies 93 847 96 35Horari de visites: dimecres, de 17,30 a 19 h.obremm@smpalautordera.cat

Ramon Arabia i Auleda (GdP)Promoció Econòmica (treball i ocupació, comerç i consum, turisme, agricultura) i Participació Ciutadana93 847 96 34 – 93 847 96 20 (Pep)Horari de visites: dimecres de 16,30 a 20 h. • dijous de 9 a 13 h.arabiaar@smpalautordera.cat

L’entrada en el govern muni-cipal de Ramon Arabia, de Gent de Palau Independent, reforça la cohesió del govern municipal i permet treballar més eficaçment.

En les converses mantingudes entre l’equip de govern (PSC i ICV) i GPI, es van valorar les similituds en les línies de treball i en els eixos programàtics de les tres forma-cions.

Formem un govern sòlid, que treballa pel poble amb un siste-ma basat en la confiança mútua. Treballem en grup i de forma con-sensuada, assumint les responsa-bilitats.

L’ampliació del govern com-porta canvis en la distribució de regidories. Ramon Arabia s’encar-regarà de l’àrea de Participació Ciutadana, que fins ara porta-va Teresa Solé (PSC), i Promoció Econòmica, que gestionava Martà Obré (PSC).

Marta Obré portarà les d’Hisen-da, que estava en mans de Maria Llavina, Atenció Ciutadana, que la portava Joan Mayneris, i continua-rà amb Noves Tecnologies.

Grups municipals de PSC i ICV

Una nova incorporació al govern del municipi

El terme democràcia prové del grec antic encunyat a Atenes en el segle v aC a partir dels vocables demos («demos», que pot traduir-se per «poble») i kratw («kratós», que pot traduir-se per «poder» o «govern»). La traducció literal és govern del poble. La democràcia és un sistema d’organització en el qual les persones que l’integren tenen la possibilitat d’influir obertament i de manera legal en els processos de presa de decisions.En sentit estricte, la democràcia és un siste-ma polític en què les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant meca-nismes de participació directa o indirecta, que atorguen legitimitat al representant. En sentit ampli, democràcia és una manera de convivència social i de respecte, en la qual tots els representants són lliures i considerats com a iguals.La nostra (la del poble) és una democràcia representativa, és a dir, una democràcia en la qual les decisions són preses en els òrgans oficials (el ple) pels seus representants (els regi-dors). Resulta, doncs, evident que per poder defensar una idea o una proposta cal poder expressar-se. Per tant, algunes de les eines bàsiques de la democràcia són la paraula, l’educació i el respecte. Justament això últim és el que no va succeir en el darrer ple extraordinari en el qual es debatien les orde-nances fiscals per al proper exercici 2008: se’ns va negar la paraula, se’ns va insultar, menysprear i faltar al respecte, a crits! i tot per no voler dir a la població que la mitjana de l’augment de l’impost de l’IBI serà d’un 16,3%. Lamentablement, no és la primera vegada que rebem aquest tracte injust en aquesta recent estrenada legislatura, però en aquesta ocasió vàrem decidir abando-nar el ple. Aquesta situació ens entristeix profundament, però tenim la dignitat que altres no tenen i demanem disculpes a la gent que va poder viure en directe la lamen-

table escena.

Grup Municipal de Convergència i Unió

Bloc: http://palaumesenlla.blogspot.com

Web: http://www.ciupalautordera.cat

Mail: info@ciupalautordera.cat

Composició del nou consistori després de la incorporació de GdP al govern municipal

La preocupació dels veïns del passeig de Vitamènia per aconseguir que hi hagi més mesu-res de seguretat ve de lluny. En aquest sentit, l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera també fa molts anys que treballa i pren decisi-ons en aquest sentit. Cal assenyalar, però, que aquesta carretera fins al novembre de l’any 2006 era propietat de la Diputació de Barcelona. A par-tir d’aquesta data, va passar a ser propietat del Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat de Catalunya. Des del mes de novembre, fins que l’actual govern municipal es va posar en contacte amb el cap de servei territorial i amb el director general de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat no havia tingut conei-xement de la situació del passeig de Vitamènia.

AntecedentsL’any 1999 es tenia constància de diversos informes on l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera demanava que es prenguessin mesures per reduir la velocitat dels vehicles en la travessera de la carretera BV-5301.

El maig de 2001 s’informà de la possibilitat de construir orelles d’obra a la zona de la plaça de I’Església, com a complement de les obres de condicionament d’aquest entorn executades a finals de l’any 2001.

El febrer de 2004, s’informà a l’Ajuntament de la possibilitat de l’arranjament i la urba-nització de la travessera. Com a alternativa econòmicament més viable es proposaven construir refugis per a vianants en els passos propers al passeig del Reguissol i passeig de Fontmartina o la semaforització d’aquests dos encreuaments. L’Ajuntament va optar per la instal·lació dels refugis.

A principis del mes de gener de 2006 es van construir refugis per a vianants en els passos propers al passeig del Reguissol i passeig de Fontmartina.

A principis del mes d’abril de 2006 es van cons-truir dos coixins berlinesos en el PK 4+800 de la EV-5301 sol·licitats per l’Ajuntament.

A principis de maig 2006 es va pintar la mitjana amb pintura tipus dos components entre els PK 4+l00 i 5+000, cosa que redueix l’amplada de carril a 3,00 m en tot el tram urbà.

Aquest recull d’antecedents es troben en un escrit del 18 de juliol de 2006 del cap de servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona, en resposta a una sol·licitud de l’Ajuntament de Palautordera del 19 de maig de 2006, en què es demanava que s’adoptessin mesures de segure-tat viària a la travessera de la carretera BV-5301, al seu pas pel nucli urbà de Palau. En aquest mateix escrit s’adjuntava l’ordre de comparei-xença a l’Ajuntament de tècnics de la Secció de Seguretat Viària, imatges del tram de carretera i l’acord de la Junta de Govern acompanyada de 315 signatures, alhora que s’explicaven els antecedents de la problemàtica del passeig de Vitamènia.

AccidentalitatD’acord amb el banc de dades d’accidents

ocorreguts a la xarxa de carreteres gestionada pel Servei de Vies locals de la Diputació de Barcelona, actualitzat d’acord amb els qüestiona-ris estadístics d’accidents amb víctimes que pro-porciona el Servei Català de Trànsit o la Direcció General de Trànsit, fins al 18 de juliol de 2006 únicament tenien constància de tres accidents amb víctimes entre els PK 3+000 i 5+000. Aquests accidents ocorreguts els anys 1994 i 2000, amb resultat de ferits greus, éren conseqüència d’in-fraccions o distraccions, sense que constés un excés de velocitat com a causa o motiu principal del accidents.

Tot i que en informes anteriors emesos a l’Ajun-tament s’informava d’aquesta circumstància, no van tenir els documents on constava l’existència de més accidents amb víctimes fins a la reunió que es va fer amb el caporal de la Policia Local el 8 de maig de 2006. La Policia Local els va fer arribar una còpia dels atestats dels accidents amb vícti-mes dels quals no en tenien constància.

Del seu estudi es pot observar que la velocitat inadequada dels conductors, tot i que no s’ano-mena específicament en els atestats, és present en tots els accidents en combinació amb d’altres factors com distraccions, infraccions a normes de circulació, presència d’alcohol o imprudències.

Mesures de seguretatEl president de la Diputació de Barcelona, el 29

de març de 2007, va fer un escrit dirigit a l’alcalde de Santa Maria de Palautordera en què concedia

una subvenció de 80.000 euros per a una actua- ció, que consistia en l’aplicació de mesures de seguretat viària a la travessera de la carretera BV-5301. El dia 24 d’octubre de 2007, com a conseqüència de les reunions que es van fer a les dependències del Servei General de Carreteres, el cap d’aquest Servei va venir a Palau per veure in situ la situació de la carretera amb l’ànim de trobar-hi solucions.

La visita va donar un bon fruit en el sentit de possibilitar accions per protegir els vianants, com per exemple la col·locació de semàfors. En aquest sentit, s’ha iniciat un estudi que es podria portar a terme en un termini de sis mesos. S’instal·laran un mínim de quatre semàfors i podrien arribar a ser-ne sis. Es tracta de semàfors amb botó en els passos de vianants dels carrers de Francesc Layret i Sant Antoni Maria Claret i semàfors en vermell per a velocitat superiors als 50 km a les places de l’Església i de Sant Elies. El cinquè semàfor podria situar-se a la zona de la biblioteca o Can Rahull, amb motiu del trasllat provisional de l’Ajuntament en aquesta masia.

Tampoc no es deixen de banda altres possibles estudis com les voreres més amples i refugis de vianants, traçat que trenqui la línia recta de la carretera, així com actuacions de col·locació de més senyals verticals que recordin la prohibició que els vehicles no poden superar els 50 km de velocitat.

El govern municipal, donada la predisposició del Servei Territorial de Carreteres, dóna un vot de confiança a aquest departament de la Generalitat de Catalunya, ja que des de l’inici de converses fins al moment ha mantingut una actitud recep-tiva per trobar solucions al problema i esperen que les respostes que es donin siguin positives tant per als veïns de la zona com per a la resta del municipi. No obstant això, l’Ajuntament ha demanat al Servei Territorial de Carreteres que, en cas que per normativa no es puguin construir els passos elevats que demanen els veïns, el tram de la BV-5301 sigui de titularitat municipal, des de la rotonda de la ronda Sud fins a la rotonda de l’entrada a Sant Esteve de Palautordera, perquè l’Ajuntament pugui prendre les decisions que cregui més necessàries.

G O V E R N O p O s i c i óMarc Pou i Miquel (CiU)93 847 96 33poumm@smpalautordera.cat

M. Soledad García i Beneyto (CiU)93 847 96 33garciabm@smpalautordera.cat

Isabel Membrives i Rodríguez (CiU)93 847 96 33membrivesri@smpalautordera.cat

Agustí Illa i Pascual (PP)93 847 95 15illapa@smpalautordera.cat

Josep A. Saurí i Soriano (ERC)93 847 96 00saurisj@smpalautordera.cat

Pedagogia democràtica

L'Ajuntament de Palau es preocupa de la seguretat del passeig de Vitamènia des de 1999

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

an B

orrà

s

6

Pergamí del Notari de Terme, Rafael Bonamich.

És tradició que cada any, per sant Proget, es faci el vot de poble per venerar el patró del municipi. És un acte senzill però sentit, enmig de la missa, en què participa la comunitat religiosa i també les autoritats polítiques. Aquest acte, que fa anys que se celebra, té una història que es remunta als orígens de Santa Maria de Palautordera i que Antonio Pérez Lara documenta en el seu llibre Un passeig per la història.

S’explica que un bon dia de l’any 1644, el notari del terme jurisdiccional de Montclús, en Rafael Bonamich, que regia la notaria de la gràcia de sant Proget, va tenir la idea d’enquadernar el seu llibre de nòtules de l’any anterior, utilitzant per fer-ho un pergamí arrencat d’un antic codi de la llibreria. Aquest acte que avui, segurament, entendríem com una agressió, va fer possible que aquest pergamí arribés fins als nostres dies, i que se’n perdés la resta.

El pergamí, escrit amb tinta negra i cal·ligrafia carolíngia, té una extraordinària importància en la història de Santa Maria, ja que a més a més de contenir part de la vida de sant Proget, ens mostra que en el segle xi, i concretament abans de l’any 1050, ja era conegut i venerat a la nostra població. Aquesta devoció va poder ser instaurada durant la reconquesta per les persones que van iniciar la repoblació medieval de la zona.

Primers vestigis de la devoció del SantDocumentalment, en el relat de la visita pastoral de 1274, ens consta l’existència de l’altar secundari de sant Proget. Tanmateix ens hauríem de traslla-dar al segle xiv per trobar els primers vestigis de devoció al sant, concretament a l’any 1358, en què la pesta negra va desolar aquests paratges i produí un important descens demogràfic.

La veneració de sant Proget és el vot del poble per la gràcia de la protecció de la pesta. Des d’alesho-res, la parròquia dedicada a Santa Maria té com a copatró sant Proget. El 1643, el rector Miquel Pinell, vicari i ecònom d’aquesta parròquia, veient que a Palau cada any es celebrava una solemne festa el dia 25 de gener per venerar el sant, va iniciar dili-gències per obtenir-ne una relíquia, ja que l’església no en tenia cap.

Va saber que la parròquia de Monells, del bisbat de Girona, on també es venera aquest sant, havia aconseguit una relíquia en el monestir del Carme de la vila de Perpinyà. Va viatjar a Perpinyà i va demanar al prior del monestir, el pare Fray Àngel Martorell, un record del sant.

«Fueron los dos a la Capilla de San Honorato, que estaba debajo del altar mayor de dicha iglesia, y detrás del altar de la mencionada capilla tenían las reli-quias, dentro de un armario, en una caja de madera forrada de tafetan».

El pare prior i el rector van tallar un tros de l’es-pinada de sant Proget. De tornada a la parròquia, aquells ossos els varen posar dins del reliquiari. Al cap de poc temps es va encarregar una imatge de plata del sant i en la base es van dipositar les relí-quies. La imatge va costar 184 lliures, 100 de les quals les va pagar el rector de l’església i, la resta, l’obra de l’església de Palau.

Sant Proget, el vot d'un poble

Festa de PreceptePer a l’esdeveniment, es va celebrar una festa el 25 d’octubre de 1643.

«Iendo de procesión a la casa del beneficio de San Proyecto, en la Plaza d’Avall (Plaza Santa de Maria), donde esperaba el rector Francisco Sala Pbre., hijo de la casa d’en Sala de las Figueras, el cual obtenía el beneficio del santo por dimisión hecha del rector Miquel Verges. De vuelta a la iglesia se entonaron los cánticos “Lo te deum laudams” y una vez en ella, se hizo oficio religioso predicando ánimos al pueblo, a la devoción del santo y finalizando se cantaron los “Goigs” de San Proyecto Para rematar la fiesta se hicieron dos bailes en la plaza mayor.»

El 9 de novembre de 1643, es va fer donació de la imatge i de la relíquia a l’obra en poder de F. Bonamich. Finalment, l’any 1666 per decret del bisbe de Barcelona, Fray Alonso de Sotomayor, es va elevar a festa de precepte, el dia 25 de gener, actual diada de sant Proget.

Des d’aquell moment es continua celebrant, any rere any, la festa de sant Proget, fidels al «Vot de Poble», perquè, tal com marca i diu la tradició, continuem obtenint les gràcies de la protecció con-tra les guerres, pestes i altres desgràcies. El 1936, durant la destrucció del temple per la Guerra Civil, es van perdre les preades relíquies i va ser el 1966 quan se’n van obtenir de noves a Clermont-Ferrand, on descansen avui les restes del que va ser bisbe i màrtir. Aquestes relíquies estan avalades amb les seves lletres oficials d’autenticitat del bisbat.

Font: Antonio Pérez Lara. Un passeig per la història

La prova pilot que es va portar a terme en el decurs de la celebració de l’Aplec del Remei, amb la instal·lació durant dos dies del trenet al Parc de Pau Casals de Santa Maria de Palautordera, va ser un èxit, segons que han reconegut els seus organitzadors, veïns d'ideologies diverses de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera que el seu únic interès és el tren. Animats per l’alta afluència de públic en les dues jornades d’activitat, han decidit donar un nou impuls i fer un pas endavant que, necessàriament, passa per la constitució d’una entitat. Aquestes darreres setmanes ja hi ha hagut contactes entre diverses persones interessades per començar a treballar en aquest sentit. A partir d’ara, el que podrien portar a terme és un seguit d’actuacions, així com tenir en un futur proper un local per poder–se trobar, que els permetria muntar tres maquetes d’amples diferents, una biblioteca especialitzada en temes del ferrocarril i treballar units per poder disposar, a mitjà termini, del trenet del parc de dues amplades de via diferents de cinc polzades i 7 ½ polzades.

Benvolgut veí i amic:M’estimo el meu poble. Estimo Palau, com espero que us passi el mateix a tots vosaltres.Tenim un poble meravellós, un entorn pre- ciós i una gent immillorable i és el nostre deure i obligació de tractar, per tots els mitjans, que això sigui així.Existeixen lleis, normes i codis que han de complir-se, i això no passa. Hem d’exigir que es compleixin, ja que si no ho fem, no serveixen de res. Tots estem tips de veure com hi ha persones que se salten el que està legalment establert.Excés, massa excés de velocitat dintre del poble (el passeig de Vitamènia forma part del nucli urbà ja que passa pel mig del municipi). Hi ha vehicles que s’excedeixen en més del doble de la velocitat permesa, tubs d’escapament lliures en les motos, persones que circulen parlant amb el mòbil i contra direcció (automòbils, motos i bicicletes)..., fins i tot hi ha bicicletes que circulen pel carrer Major (zona de vianants).A més, hi ha altres tipus d’incivisme com trencar el mobiliari urbà, espatllar els jardins i parcs sense cap mena de respecte per la propietat, que és de tots. Bé, també hi ha molts etcèteres que tots coneixem i ens dol.En moltes ocasions ho he posat en coneixement de les nostres autoritats i sempre m’han respòs que ja n’estan informades, però que no disposen dels mitjans per aturar-ho. Tot plegat no és gens bo, però no és pas el pitjor, ja que l’exemple s’escampa i cada vegada hi ha més gamberros al nostre Palau. Ja no parlo de les curses de cotxes i motos que s’organitzen perquè, tot i que sé que existeixen, mai n’he estat testimoni.Bé, si alguns de vosaltres coneixeu més casos és l’hora de donar-ho a conèixer a tothom i exigir que Palau sigui perfecte (no ho aconseguirem, però segur que ens hi acostarem molt).La solució la tenim entre tots. Si som pocs no aconseguirem res.

Aníbal

La Junta de l’Associació de Propietaris de la urbanit-zació dels Bruguers, organitzadora del concurs, volem agrair molt especialment la dedicació de totes les per-sones que heu participat en el Concurs de fotografia de la Festa Major del Remei 2007.

Fem un elogi a la qualitat i bellesa del material que heu aportat, i manifestem que, certament, ens ha estat difícil decidir quins havien de ser els treballs premiats. Us assegurem que no ha estat fàcil. Gens fàcil.

Felicitem, doncs, els guanyadors i guanyadores, i convoquem a tothom qui ha participat (i els qui no també) a presentar els vostres treballs en el concurs de la festa major de l’any que ve.

…la bellesa la crea l’ull que mira…

Unes 150 persones, veïnes del passeig de Vitamènia, es van manifestar el passat 26 d’octubre per demanar més mesures de seguretat en aquesta via que uneix el municipi amb el Montseny. Pels veïns, aquesta acció era una manera de dir prou als accidents, morts i ensurts. També va ser una forma de demanar mesures efectives per controlar la velocitat i reduir la perillositat i també recordar que «aquest carrer és un passeig i no pas un circuit».

Tanmateix, amb pancartes i el tall de circulació a la BV-5301 a l’alçada del pla de Can Sala i del camí Vell de Sant Celoni, a prop del pont de la Tordera, feien explícit el seu descontentament amb les administracions per-què, al seu parer, no fan els deures que tenen sobre la taula «ens confonen, ens distreuen i ens prenen el pèl», diuen en els seus comunicats informatius. Els veïns del passeig de Vitamènia volen més informació, que se’ls convoqui a reunions i entre les mesures de seguretat proposen la instal·lació de plataformes elevades.

Els veïns del barri del Remei estem molt preocu-pats per la construcció prevista de vint-i-cinc pisos entre l’avinguda del Montseny i la Germandat del Remei, ja que suposaria una modificació substancial de les condicions de vida dels actuals veïns. A més, la multiplicació del nombre d’ habitants, l’increment desproporcionat del moviment de vehicles i la sobre-ocupació urbanística del solar que el projecte preveu, comportarien un trencament irreparable de l’equilibri arquitectònic i de la convivència d’un barri constituït bàsicament per habitatges unifamiliars i amb una alçada màxima d’una planta. Des de sempre el barri del Remei ha estat un espai de transició entre el poble de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, i la tipologia d’habitatges unifamiliars amb planta baixa i un pis ha ajudat que aquest espai verd enmig de dues poblacions s’entengués com una «ciutat jardí», un espai que ens ha diferenciat de moltes poblacions on no es distingeix el començament d’una i l’acabament de l’altra. Per altra banda, cal recordar que estem parlant d’un barri que té com a eix principal l’ermita del Remei i que, per tant, les altres edificacions no haurien de destacar sobre aquesta.

La concentració urbana a base de pisos, a part de provocar les deficiències abans esmentades, demana un increment molt considerable de serveis i instal-lacions que en aquests moments no creiem que el nostre barri estigui preparat per assumir-los. Parlem de la distribució de l’aigua, un bé cada dia més escàs, d’una xarxa elèctrica de fa vint anys i encara aèria, d’un clavegueram antic...

El veïnat del Pla del Remei no entén que l’actual ajuntament no pugui revisar o aturar la concessió de llicències d’obra fins a tenir el nou POUM, tal com han fet els ajuntaments d’Espinelves, Breda o Perafita. Un govern d’esquerres, progressista i amb programa de sostenibilitat, hauria de mantenir Palautordera a res-guard de l’especulació. Tot el poble els ho agrairà i ho recordarà.

Veïns del barri del Remei

Els veïns volen més seguretat viària al passeig de Vitamènia

L'abocador

S’ha presentat a I’Ajuntament de Palau una sol-licitud (núm. de registre 13) per tal que s’informi la població sobre la situació de I’abocador. La petició va acompanyada de 1.366 signatures, recollides en menys de dos mesos, i s’hi plantegen aquestes 8 qüestions:

La data prevista per a la seva clausura definitiva.

Si tenen fet un estudi per saber en quines condi-cions tècniques ha de quedar acabada la instal·lació, i també la restauració del paisatge.

Referent a I’apartat 2, preguntem si durant les obres de tancament (que han d’anar a càrrec de la companyia concessionària) tenen previst sol·licitar un seguiment i inspecció del Departament de Medi Ambient per, si hi ha alguna desviació, poder prendre les mesures correc-tores tècniques i/o legals oportunes.

Si s’ha complert I’inici i la clausura acordats entre I’Ajuntament i la concessionària i si hi ha documents per poder consultar.

Si ha estat concedida alguna ampliació del contrac-te inicial i, en cas afirmatiu, en quina data i en quines condicions. També si hi ha documents de I’esmentat acord per poder consultar.

Si I’Ajuntament ha fet inspeccions periòdiques des de la posada en funcionament de I’abocador, per controlar quins tipus de residus s’hi dipositaven, si s’ajustaven a allò acordat en el permís d’activitats i si hi ha hagut indicis que han transgredit la Ilei.

Quines contrapartides ha obtingut el municipi de Santa Maria de Palautordera en concedir la instal·lació i l’explotació d’un abocador d’aquestes característiques en el seu terme municipal?

Finalment, demanem que totes i cadascuna de les preguntes que fem, siguin respostes seguint la nume-ració corresponent i de la manera més concisa possible. Pensem, també, que seria bo que les respostes es publi-quessin a la revista municipal la veu de Palau.

Manel Clausells

1

2

3

4

5

6

7

8

Quin entorn volem al voltant de l'ermita del Remei?

Concurs de fotografia Festa Major del Remei

Amics del Ferrocarril avancen en la constitució de l'entitat

M'estimo Palau©

Joan

Bor

ràs

© Jo

an B

orrà

s

© Jo

an B

orrà

s

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

an B

orrà

s

© Jo

an B

orrà

s

9

Sandra Miquel és una jove biòloga de Santa Maria de Palautordera que ha aprofitat una beca concedida per l’Ajuntament i Aigües de Catalunya per portar a terme el projecte “Estudi del tritó marbrat en les basses de Santa Maria de Palautordera”.

El treball s’ha desenvolupat en tres parts: descripció del tritó marbrat (anatomia, mor-fologia, fisiologia, estratègies biològiques…), observació de les basses de Palau (elaboració d’un inventari a través de mapes, assenyalar-ne les característiques i l’estat en què es troben) i, finalment, buscar el tritó en aquestes basses. L’objectiu era donar a conèixer-lo i divulgar-lo. També es plantejava estudiar els factors biòtics i abiòtics per saber si hi havia tritons o no.

Sandra Miquel ha catalogat un total de qua-ranta-dues basses i ha desenvolupat el seu tre-ball en onze durant els mesos de febrer a maig. La metedologia seguida era l’observació en viu de les basses i buscar tritons adults i amb un salabret mirava si hi havia larves i, alhora, altres amfibis que hi poguessin habitar.

Bassa secaDurant aquests quatre mesos de treball el resultat per localitzar els tritons ha estat infructuós ja que no se n’ha trobat cap, ni a la bassa de Can Portell que és on se n’havien detectat en anys anteriors. El motiu és que la bassa era seca, segurament motivat per les obres de canalització del rec. Per l’autora de l’estudi, si aquesta bassa torna a tenir aigua el més probable és que n’hi tornin a haver, ja que es tracta d’un hàbitat que els va bé.

L’únic exemplar que es va poder detectar va ser una femella en una piscina a Can Vila Núria quan es va fer la neteja que es fa cada estiu.

PropostesSandra Miquel proposa fer-ne un seguiment a través del SAC (Seguiment d’Amfibis de Catalunya) i que es continuïn controlant aquestes zones per veure si l’any vinent hi tor-nen haver tritons i alhora que es millori l’estat de les basses, si més no les de Can Balmes i Can Portell que són municipals. També s’haurien de prendre mesures per saber perquè desapareixen les basses de Palau, ja que són elements on hi pot haver una gran quantitat d’organismes. També hi ha propostes didàc-tiques amb l’objectiu que els ciutadans apren-guin a valorar, estimar i respectar la natura i el medi ambient.

El diumenge dia 4 de novembre, de les 10 a les 14 h, va tenir lloc una sortida organitzada per l’Associació Frederica Montseny i l’Ajuntament de Palau (Àrea d’Urbanisme), per veure les fàbriques de Palau. Més de 50 persones varen anar a veure les fàbriques de Can Balada, Can Guiñau i Can Guarro. Un tros d’història de Palau i de la seva identitat. Entre els assistents, els guies, persones que hi varen treballar (cas de Can Guiñau i Can Guarro) o que encara hi treballen (cas de Can Balada). Mentre passejàvem per les fàbriques i durant el trajecte, tota una munió de sensacions anaven recorrent el cos dels participants. Em va semblar detectar tristesa per l’estat dels llocs on molts havien treballat, joia per tornar a recordar i compartir amb d’altres allò que un dia va formar part de les seves vides, coratge per com estan els antics –no tan antics– camins per on es movien els habitants de Palau, neguit per voler recuperar allò que era patrimoni del poble... Per a mi, que no vaig néixer aqui, ha estat una experiència fascinant que m’ha permès descobrir una petita part de la història de Palau.

Mentre camino pels carrers del polígon, encla-vat enmig d’un paratge abans ocupat per masies i terres de conreu (i per on fins fa relativament poc encara corria amb la bici camí de St. Celoni i

8

Hostalric), penso que poder hi va haver un moment en el qual Palau podia haver optat per un altre futur. Un futur amb menys població, que fomen-tés el turisme rural, on les fàbriques podien haver jugat un paper important per atraure un turisme interessat pel passat tecnològic i industrial català, i on s’haurien pogut aprofitar els productes locals dels pagesos de la zona per crear un «comerç» de productes agraris. Un futur, en definitiva, on sense perdre la identitat del poble tothom hi hagués sortit guanyant. Un futur de relativament menys guanys econòmics a la curta, però de més qualitat a la llarga. Però bé, això no deixa de ser un pen-sament sobre una possible situació. Tenim el que tenim i hem de fer «el nostre futur» partint del que hi ha, però sense oblidar el passat. Cal fer molta feina però també és cert que hi ha molta gent dis-posada a ajudar i interessada a fer-la.

Per cert, al final de la sortida va haver-hi –com mana la tradició– un vermut amb olives, patates i conversa distesa.

Gràcies a l’organització per l’acte, als guies per les seves aportacions històriques (i la seva pa- ciència i entrega) i a la gent per venir a passar una estona agradable.

Ferran Claudín, Regidor de Medi Ambient

L’alcalde Joan Mayneris i el president de Creu Roja Sant Celoni i Baix Montseny, Josep Quitet, han signat el conveni de col·laboració corresponent a l’any 2007 per un import de 13.500 €. El conveni s’emmarca dintre de les activitats de voluntariat en diferents camps: social, gent gran i socors.

També s’inclouen els serveis preventius, les emergències, el repartiment de menjar a persones necessitades (dels excedents provinents de la Comunitat Europea), la teleassistència, les sortides de gent gran i la campanya de Reis.

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

an B

orrà

s

El tritó marbrat de Palau

Mascle a dalt i femella a baix de tritó marbrat (triturus marmoratus).

La Biblioteca Ferran Soldevila va acollir entre els dies 5 i 21 de novembre l’exposició itinerant Educació, Municipis i República, programada per la Diputació de Barcelona i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera. La inauguració va anar a càrrec de la Diputada d’Educació, Carme García Suárez, el 9 de novembre acompanyada per la regidora de Cultura de l’Ajun-tament, Teresa Solé i l’alcalde, Joan Mayneris.

L’objectiu de l’exposició es mostrar una visió de l’escola i de l’ensenyament a partir de les experièn-cies dels municipis barcelonins al llarg del primer terç del segle xx. Aquesta exposició, en definitiva, és una mostra de les iniciatives que són el llegat de l’educació republicana i l’herència de l’educació actual.

A través de l’exposició recordem un període històric ric i innovador que va engegar una educa-ció pionera que perviu en el present, i és un dels models vàlids per aconseguir una millor societat formada sota els criteris de llibertat i democràcia. El govern de la República constitueix un sistema escolar públic que ofereix una escola inclusiva, capaç d’oferir la igualtat d’oportunitats a tothom.

Educació, Municipis i República

En la mort d’en Daniel SamónAvui orfes de tu, campanes en silencino tocaran el toc de comiat.Campanar sense so, presencia inútil.L’amistat preval per sobre el bronze,el teu record, Daniel, perdurarà.El dia que ens arribi la nostra horaet trobarem al cel, si és que n’hi ha.

Manel Clausells Samsó

No és estrany veure de tant en tant a la plaça de la Vila una unitat mòbil d’informació al consumidor de la Diputació de Barcelona, que recorre diversos municipis de la provín-cia amb l’objectiu de fer efectiu un programa que està destinat a ajuntaments petits que no disposen de serveis propis de defensa del consumidor (bàsicament de menys de 10.000 habitants), i que té com a objectiu defensar els consumidors i els seus drets.

Aquesta activitat forma part d’un con-junt d’accions relacionades amb la defensa dels consumidors i dels usuaris que l’Àrea de Salut Pública i Consum ofereix als 214 ajun-taments que formen part de la Xarxa Local de Consum. L’equip tècnic de l’oficina mòbil dóna resposta, gratuïtament, a les consultes i reclamacions que els ciutadans fan directa-ment quan arriba el vehicle.

Habitualment les consultes versen sobre consum, comerç, drets dels consumidors, compra o lloguer d’habitatge, serveis ban-caris, vehicles, etiquetatge i garanties de productes, serveis postvenda, assegurances, viatges...

En tot cas, els veïns de Santa Maria de Palautordera no han pas d’esperar el dia que ve la unitat mòbil al municipi. Les consultes es poden fer en qualsevol moment a tra-vés de l’Ajuntament on es disposa d’impre-sos «Bústia del consumidor» que es poden emplenar explicant els fets pels quals es vol reclamar o demanar informació. Els inte-ressats en aquet servei poden demanar per l’Anna Pou o bé contactar telefònicament al número 93 847 96 22 o per correu electrònic pouba@stmpalautordera.diba.es

Fins ara s’han rebut 17 consultes i recla-macions de veïns de Palau: 5 fan referència a la compra d’habitatge, 3 a serveis bàsics de telefonia i 1 a assegurances de la llar, assegurances sanitàries, animals domèstics, automòbils, electrodomèstics, farmàcia, electrònica, gas i transport.

a la Biblioteca Ferran Soldevila de Palau

L’escriptor anglès Mathew Tree instal·lat a Catalunya va ser a la Biblioteca Ferran Soldevila, on va fer una interessant conferència sobre «com deixar de ser estranger».

La xerrada de Tree s’emmarcava dintre de l’exposició «Parlem-nos» que es va poder visitar a la mateixa biblioteca pública, i que era un recorregut a través de les frases i les fotografies dels protagonistes: quaranta-un alumnes dels cursos de català per a adults del CNL del Vallès Oriental. L’itinerari anava des dels sentiments d’incertesa de l’arribada a Catalunya fins a la tranquil·litat de quan s’han establert i se senten com un més.

L’escriptor anglès també va dir que la visió que tenen de Catalunya des de fora és distorsionada, bàsicament perquè les notícies que els arriben provenen d’agències amb seu a Madrid i només llegeixen diaris com El Mundo o El País en la seva edició de Madrid i habitualment “som conside-rats com a extremistes i nacionalistes”.

També va dir que a la Fira de Frankfurt van quedar molt sorpresos a l’hora de veure la quali-tat de la cultura catala-na i va asseverar que els catalans hauríem d’in-tentar publicar llibres fora de la via de la llen-gua castellana, perquè aquesta situació no ens afavoreix gens i també hauríem de perdre els complexos.

Les fàbriques de Palau Oficina Mòbil d'Informació al Consumidor

Mathew Tree Ajuntament i Creu Roja signen un conveni de col·laboració

Iniciatives educatives: grups de mestres, centres educatius i institucions prenen conscièn-cia de la importància de l’educació i la necessitat de crear els instruments necessaris per transmetre els seus propis ideals i valors. S’assumeix doncs que cal utilitzar l’educació per a la formació de l’in-dividu i la millora de la societat. La idea d’aquest bloc és la de mostrar algunes de les experiències escolars més representatives del període.

L’aula fora de l’aula: l’educació en aquest període de modernitat i renovació, comporta la creació de colònies escolars i escoles a l’aire lliure, entre d’altres experiències que ja havien tingut algun precedent a Catalunya. Amb aquestes iniciatives es pretén que l’alumnat entri en contacte amb l’entorn, i n’adquireixi nous aprenen-tatges a partir de la seva experiència directa.

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

an B

orrà

s

10 11

Després d’haver elaborat l’Agenda 21, i tenint en compte que cal esperar, cada vegada, preus més alts pel que fa al petroli (amb tot el que això comportarà), com també variacions associades al canvi cli-màtic, les àrees de Medi Ambient, Ensenyament i Sanitat, han decidit prioritzar una sèrie d’actuacions que garanteixin la sostenibilitat a curt, mitjà i llarg termini.

Totes aquestes actuacions requeriran la col·laboració decidida de la comunitat educativa. El perquè d’aquesta afirmació és obvi. L’educació ha estat, és i serà, el procés més important per tal de garantir qualsevol canvi en la nostra societat. Apostar per l’educació hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol país.

Basant-se en aquesta idea, la Regidoria d’Ensenyament pensa que la seva missió hauria de ser la de facilitar les activitats educatives dels centres d’ensenyament del nostre municipi i actuar com si fos un enzim, és a dir, aconseguint sinergies que accelerin els processos educatius del municipi. Escoltar, ajudar, facilitar, consensuar, més que imposar o limitar, són les paraules que volem que defineixin la nostra relació amb tota la comunitat educativa de Palau.

En l’actualitat, i partint del projectes iniciats al CEIP Matagalls i del pla d’autonomia de l’IES Reguissol, s’ha pensat a desenvolupar dues línies que comportaran tot un conjunt d’accions encaminades cap a la sostenibilitat:

Ja us dèiem en l’article anterior, que l’Ajuntament treballa per elaborar el Pla d’ordenació urbanística municipal de Santa Maria de Palautordera (POUM). El POUM és l’instrument d’ordenació integral del territori que permet planificar el desenvo-lupament del nostre municipi.

A través de la planificació s’estableix on es situarà l’activitat econòmica, on es podran construir nous habitatges, quins espais naturals cal protegir, on es situaran les infraestructures i els equipaments, etc.

Elaborar aquest Pla vol dir plantejar-nos quin municipi volem, quines necessitats tenim i cap a on volem anar. Atesa la importància del tema, volem obrir un debat amb tots els veïns i veïnes de Santa Maria de Palautordera per poder recollir els vos-tres suggeriments.

Per això, us convidem a una reunió informativa el proper 18 de desembre, a les 20 hores a l’Esplai, per explicar-vos de quina manera s’organitzarà el procés de participació per a l’elaboració del Pla d’or-denació urbanística. L’escola bressol nova del passeig del Remei, malgrat el retard en la finalització de les obres, entrarà en fun-cionament el mes de gener.

Teresa SabéRegidora de Política Urbanística

i Habitatge

una opció que el planejament preveia) però que això sigui així, no impedeix que un propietari pugui optar per desenvolupar un projecte que contempli l’altra opció. Està en el seu dret.

Fins ahir no tenia cap referència del que es pensava fer. Del projecte que desenvolu-pava la construcció en la parcel·la en qües-tió. Avui, els puc assegurar que la proposta de projecte que m’han presentat és respec-tuosa amb l’entorn (es preveu preservar l’arbrat que no quedi afectat pròpiament per la construcció) i s’adequa perfectament en la zona on està inserit.

Des d’aquí, els animo a conèixer el projecte en qüestió, per saber exactament del que estem parlant. Estic a la seva dis-posició.

Teresa Sabé. Regidora d’Urbanisme

L’edifici de l’Ajuntament necessita una repara-

ció urgent de la teulada. L’equip de govern muni-

cipal ens hem plantejat la qüestió i creiem que val

la pena fer una remodelació integral. Volem que

sigui un lloc acollidor, funcional, lluminós, acces-

sible..., tan per als ciutadans que ens visiten per a

fer les seves gestions així com per a la gent que hi

treballa.

Per tots aquests motius la majoria de les depen-

dències es traslladarana la masia de Can Rehull on

s’estan enllestint les obres per tal d’adaptar-la a

aquest ús. La previsió és d’anar-hi passades les

festes de Nadal i Reis.

El passat 24 d’octubre, un tècnic del Departament

de Carreteres de la Generalitat va venir a analitzar

«in situ» totes les demandes que havien rebut del

consistori, entre les quals hi havia la planificació

del passeig de Vitamènia. Esperem que aviat us en

puguem dir quelcom de positiu.

L’escola bressol nova del passeig del Remei,

malgrat el retard en la finalització de les obres,

entrarà en funcionament el mes de gener.

S’ha obert un expedient sancionador a l’escor-

xador per no tenir depuradora i incomplir la norma-

tiva de tractament d’aigües residuals. El resultat és

que aviat tindrem la depuradora que calia.

Hi ha un grup de veïns del nostre muni-cipi preocupats per la possible construcció d’un bloc d’habitatges al pla del Remei. En aquesta mateixa revista ho manifesten i m’ho han fet saber també personalment i per carta.

El nostre planejament actual, contem-pla en aquella zona en qüestió la possibi-litat de construir edificacions aïllades, tant habitatges unifamiliars com plurifamiliars, amb unes certes condicions d’alçada (PB + 2 com a màxim), ocupació (màxim un 35%), edificabilitat (0,7 m2 de sostre x m2 de sòl). Aquestes condicions obliguen al promotor a deixar gran part del terreny sense ocupar i impedeixen la construcció d’un bloc monolític.

Es veritat que moltes de les parcel·les estan ocupades per cases unifamiliars (era

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

an B

orrà

s

En el proper ple ordinari, hi ha la previsió d’aprovar l’Agenda 21. Aquesta és una expressió creada en la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992) per fer referència al Pla d’Acció que els estats haurien de dur a terme per transformar el model de desenvolu-pament actual -injust i insostenible- en un nou model de desenvolupament sostenible i just. És a dir, l’agenda 21 de Palau és un pla d’acció -a curt, mitjà i llarg termini- que ens ha de permetre caminar cap a la sostenibilitat. Per aconseguir-ho, cal la implicació de tot-hom. No només de les diferents àrees del consistori, sinó de tots els ciutadans de Palau. Cal que el concepte de desenvolupament sostenible no quedi tan sols en paraules, sinó que esdevingui la nostra guia, allò que ens marqui el camí a seguir. Al llarg dels propers números de la veu de Palau, l’Àrea de Medi Ambient té previst donar a conèixer el punts principals que conformen la nostra –de tothom– Agenda 21, que serà l’eix vertebrador de totes les accions municipals al llarg dels propers anys. El dia 24 d’octubre, a l’Esplai de Palau, va tenir lloc la conferència «La fi del petroli barat i la crisi energètica», organitzada per l’Àrea de Medi Ambient. Els objectius de la xerrada eren:

a. Donar a conèixer la problemàtica associada amb l’arribada del pic del petroli.

b. Les possibles solucions a aquest fet.

El zenit del petroli serà el moment en què la humanitat haurà consumit la meitat de les reserves de petroli existents. Aquest fet, que es produirà en algun punt de la dècada vinent (al voltant del 2012, tot i que per alguns ja s’ha produït en el 2006...), comporta-rà un declivi progressiu del petroli disponible i un encariment progressiu del preu del petroli (que ja s’està produint pel fet que la demanda supera l’oferta). Atès que del petroli deriven i s’obtenen la majoria de béns i processos que utilitzem (medicines, fertilitzants, pesticides, combustible per al transport, plàstics, roba sintètica, recursos minerals, agricultura intensiva, dessalinització aigua de mar, obtenció i transport d’aigua en grans quantitats...), la seva davallada serà important per a la nostra civilització. Atès que, a més, la utilització massiva de recursos –en el nostre afany per créixer– ha comportat i comportarà la degradació ambiental del planeta i l’exhauriment de la majoria de recursos al llarg d’aquest segle, cal que ens replantegem el nostre model actual. Cal un canvi en el paradigma: No es pot créixer en un món de recursos finits i, a la vegada, pretendre ser sostenible. Des de l’Àrea de Medi Ambient pensem que aquest tema és prou important per plantejar accions de manera immediata. Per això, hem decidit prioritzar els objectius de l’Agenda 21 per tal de garantir 5 punts bàsics (en els quals serà necessària l’educació, eina bàsica per a qualsevol canvi...): alimentació, aigua, energia, transport i salut.

Respecte al tema de l’abocador, cal esmentar que en el web de l’Ajuntament (http://www.smpalautordera.cat/?id_menu=119) s’han penjat els resultats dels informes de control de l’Agència Catalana de Residus, com també els de la unitat mòbil que va ope-rar entre els mesos d’abril-juny i el d’olors realitzat per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. Actualment, els residus es dipositen en la part alta de la fase Vb (part superior del dipòsit), la qual cosa fa que les olors siguin en alguns casos freqüents. Per tal de pal·liar el problema, l’empresa aboca un líquid en la mateixa zona d’explotació. És important fer arribar les queixes d’olors a l’Ajuntament, al més aviat possible, ja que, si n’hi ha, el que fem és trucar immediatament a l’empresa perquè aboqui més líquid. També volem recordar que l’Ajuntament negocia amb l’ACR, amb Urbanisme i el mateix abocador, per tal de clausurar-lo i segellar-lo dins d’aquesta legislatura. Paral·lelament, estem duent a terme les actuacions de control que pertoquen a l’Ajuntament per tal de garantir el màxim compliment de la legislació vigent. Així, a més de les reunions quadrimestrals de la comissió de l’abocador, s’han fixat reunions mensuals amb els caps de l’abocador per tal de tenir informació sobre les activitats fetes, informació que després es lliura a tots els grups polítics en reunions posteriors, a més dels controls aleatoris del dipòsit que fa la tècnica de Medi Ambient o el mateix regidor. Finalment, cal recordar que quan disposem dels resultats de les negociacions que es duen a terme per al tancament i segellament de l’abocador, es convocarà una reunió per a tots els qui hi estiguin interessats en què s’exposarà tot el que s’ha fet fins al moment.

Ferran Claudín. Regidor de Medi Ambient

Educació per a la sostenibilitat

Miscel·lània mediambiental

Abocador

Potenciar la creació d’horts en els centres educatius.

Potenciar l’ús d’energies alternatives, solar fotovoltaica i tèrmica, i l’eficiència energètica.

La primera línia, la creació d’horts, hauria de permetre aprendre les tècniques bàsiques de conreu –basades en el mínim consum energètic possible- que garanteixin la possibilitat d’obtenir aliments casolans. Per tal de poder-la dur a terme calen els «mestres», que en aquest cas seran un grup –esperem que creixent– de gent gran voluntària. La frase «L’experiència és un grau», assoleix en aquest cas una màxima rellevància. Cal que el llegat dels nostres avantpassats no es perdi. El necessitem i cada vegada més. Els objectius d’aquesta línia són diversos: capacitar els nostres infants i joves perquè obtin-guin els seus propis aliments; educar-los en el respecte a la natura; implicar la gent gran de Palau –els dipositaris dels coneixements agrícoles– en l’educació del jovent; introduir en el currículum activi-tats d’aprenentatge vers la sostenibilitat, entendre que cal tancar els cicles naturals, etc.

La segona línia, la potenciació de l’ús d’energies alternatives, hauria de permetre veure les possibilitats de les energies alternati-ves, així com la necessitat de diversificació energètica. Aprofitar les plaques ja existents, instal·lar-ne de noves, veure’n el funcionament, aprofitar-les com a material per a pràctiques i treballs escolars, des-envolupar projectes d’estalvi energètic...., són tan sols algunes de les possibilitats dins d’un ampli ventall que cal anar trobant en el llarg camí cap a la sostenibilitat.

Ferran Claudín. Regidor d’Ensenyament

1

2

El planejament en el pla del Remei

© Jo

an B

orrà

s

12 13

© Jo

an B

orrà

s

© Jo

an B

orrà

s

Santa Maria de Palautordera, Cap de Sector de la UBASP del Baix Montseny

Per segon any consecutiu, el Baix Montseny acull aquest festival internacional de narració oral que enguany ret homenatge a la dona.

Del 16 al 25 de novembre les escoles, teatres i centres culturals de les poblacions de Llinars del Vallès, Gualba i Santa Maria de Palautordera, van ser les encarregades d’acollir les activitats que durant aquests deu dies es van anar produint dins el marc del festival.

El festival «De Fábula» és una iniciativa de l’As-sociació Impuls-art que, gràcies a la contribució de diverses institucions i particulars, pretén facili-tar l’exhibició i divulgació de la producció cultural professional en àmbits que vinculin la creació literària, plàstica, escènica i d’investigació. Alhora es vol promoure i fomentar la narració oral com a vehicle de transmissió de cultura, i formar part d’una xarxa entre festivals de la mateixa tipologia, tant nacionals com internacionals.

En aquesta nova edició de «De Fábula», dones narradores d’arreu del món com ara Quebec, Líban, Mèxic, Perú i diferents punts de l’estat espanyol, junt amb narradores catalanes van oferir històries, màgia i cançons per a tots els gustos i per a tots els públics.

Durant el festival també s’impartí un taller de narració per a joves i adults i un per a infants, tanmateix es va poder gaudir d’una exposició de pintures que il·lustraven contes. En l’acte inaugu-ral de «De Fábula» presentat per Yvette Vilar, direc-tora del Festival i Teresa Solé, regidora de Cultura, Igualtat de Gènere i Comunicació de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, van donar la ben-vinguda als assistents els alcaldes de Palautordera i Gualba. Les narradores del festival van debatre sobre el paper de La dona al món de la narració.

El festival «De Fábula» està emmarcat dintre de les activitats programades en la Setmana contra la violència de gènere organitzat per l’Àrea d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Palau. Entre les acti-vitats programades també es va portar a terme a l’Esplai un taller de prevenció de la violència de gènere amb el títol «L’amor s’ho val tot?» que, a partir d’una xerrada es pretenia obrir un espai de reflexió sobre la violència de gènere.

Una sessió de Cine Fòrum amb la pel·lícula Little Miss Sunshine va acabar de completar la programació.

Els Serveis Socials de Santa Maria de Palautordera for-

maven part, conjuntament amb 8 municipis més, del que

s’anomena UBASP del Baix Montseny (Unitat Bàsica d’Atenció

Social Primària). Fins ara, el cap de sector era l’Ajuntament

de Sant Celoni, però el Ple del Consell Comarcal del Vallès

Oriental del 2 de maig d’enguany va aprovar una nova zoni-

ficació, amb la creació d’una nova UBASP del Baix Montseny

formada per 7 municipis: Santa Maria de Palautordera, Sant

Esteve de Palautordera, Vallgorguina, Gualba, Campins,

Fogars de Montclús i Montseny, en el qual fa de cap de sector

l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.

La nova zonificació es va fer efectiva l’1 d’octubre,

moment en què l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

i la resta de municipis de la UBASP hem passat a gestionar el

Servei d’atenció a domicili.

Per nosaltres és tot un repte i alhora una oportunitat fer

de cap de sector, ja que això significa poder plantejar, elabo-

rar i fer el seguiment més directe de programes i projectes, i

també coordinar i gestionar del Servei d’atenció a domicili.

Què entenem per Serveis Socials d’atenció primària?L’atenció social primària és el primer nivell d’atenció so-

cial al ciutadà. Es caracteritza per constituir el punt d’accés

més immediat al Sistema Català de Serveis Socials i el més

proper a les persones i als seus àmbits familiar i social.

L’atenció social primària té l’objectiu d’atendre les neces-

sitats socials més immediates, generals i bàsiques de les

persones, les famílies o els grups, contribuir a la prevenció de

les problemàtiques socials i a la reinserció i integració social

de les persones en situació de risc social d’exclusió.

Els Serveis Socials estan formats per un equip pluridis-

ciplinar i a Santa Maria de Palautordera compten amb una

treballadora social i una educadora social. Pel que fa al Servei

d’atenció a domicili està format per una treballadora familiar

a jornada completa i una a mitja jornada per tota la UBASP

(7 municipis).

A mést, Santa Maria de Palautordera disposa d’un Servei

d’auxiliar d’atenció a domicili.

Les funcions de cadascuna de les tècniques són les

següents:

Treballadora socialLa treballadora social especialment treballa amb adults

(majors de 18 anys) i famílies. A diferència de l’educadora

social, la treballadora social intervindrà en infància quan hi

hagi dificultats socials també amb la família.

La treballadora social també atén altres grups que per

les seves característiques i dificultats socials necessiten una

atenció més específica. És el que anomenaríem àmbits de

població, entre els quals trobem:

família i infànciagent granpersones amb disminuciódonaimmigraciópersones amb malalties i altres grups de població com per exemple transeünts o exreclusos.

L’objectiu principal de la treballadora social és ajudar els

individus i les famílies a comprendre i resoldre els seus pro-

blemes socials i personals.

Entre d’altres funcions:

Detecta i preveu situacions de risc social o d’exclusió a

partir del treball individualitzat i familiar.

Diagnostica i informa o orienta del tipus d’ajuda que es

necessita, sempre amb la cooperació de la persona per fer

front als seus problemes.

Aplica i avalua el tractament de suport individual i fami-

liar en processos d’integració social i laboral, en tractaments

mèdics i psicològics, en les relacions familiars i personals.

Tramita i fa el seguiment de les prestacions individuals

i/o familiars a què té dret l’usuari.

Tramita propostes de derivació als serveis d’atenció espe-

cialitzada.

Organitza, planifica i coordina els Serveis Socials d’aten-

ció primària amb la finalitat de millorar-los i augmentar la

qualitat de vida dels ciutadans.

Estimula la participació dels residents a la comunitat.

Educadora socialEls objectius principals de l’educació social són el procés

d’autonomia de les persones i la millora de la seva situació

limitadora (és a dir, en un sentit ampli significa augmentar

el poder de la persona sobre els recursos i les decisions que

afecten la seva vida).

En general, el principal sector d’intervenció de l’educado-

ra sol ser la població més jove (de 0 a 18 anys), ja que aquesta

intervenció té efectes preventius més eficaços. Però també

intervé en altres poblacions (famílies, adults amb addicció a

alguna substància...).

Per àmbits, algunes de les problemàtiques més freqüents

amb les quals intervé l’educadora social són:

familiardificultats de relaciósituacions de negligència o maltractamentsanitariaddiccions a substànciesmalalties mentalsdiscapacitatsescolarabsentismedificultats d’integració escolarinadaptació escolarlleureaccés a recursosmotivar per un lleure salaboraldificultats d’inserció laboralmanca de formació especialitzadadificultats per accedir a recursosjustíciacomportaments fora de la llei

Servei d’atenció a domicili (SAD)El SAD suposa fer un treball molt continuat i seguit dins

el domicili. És una eina importantíssima a l’hora de treballar

l’adquisició d’hàbits, com també de poder donar un suport a

la família en situacions de gran dependència.

El servei compta amb una treballadora familiar a jornada

completa i una a mitja jornada que donen cobertura a les

7 poblacions de la UBASP del Baix Montseny. Actualment

aquest servei és gestionat per una empresa privada, sota la

supervisió de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament.

A més del SAD, i exclusivament per a Santa Maria de

Palautordera, hi ha el Servei d’auxiliar d’atenció a domicili que

atén, especialment, gent gran i persones amb disminució, i

que està centrat en tasques més assistencials i d’ajuda en les

activitats de la vida diària (higiene, vestir-se...). Aquest servei

va a càrrec de la mateixa empresa que gestiona el SAD.

Com contactar amb nosaltres?

2a edició de «De Fàbula» festival de narració oral al Baix Montseny

Si voleu posar-vos en contacte amb les professionals dels Serveis Socials podeu anar o trucar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), telèfon 93 847 96 20, on us

informaran de com concertar entrevista.

Horaris de l’OAC: de dilluns a divendres de 9 a 14 hores i els dimecres a la tarda, de 17,30 a 20 hores.

Tothom sap que els accidents de trànsit a casa nostra constitueixen un veritable problema i són motiu de gran preocupació per part de les diverses administracions que tenen competènci-es en aquesta matèria. L’esforç per reduir l’índex de sinistres i de víctimes és cada cop més gran i abasta una doble direcció. D’una banda, un seguit de recursos pedagògics i publicitaris que ens recorden diàriament la necessitat de conduir complint de manera escrupolosa totes les nor-mes de trànsit. Per l’altra, l’enduriment de les polítiques de control i sancionadores.

Hi ha molts factors que incideixen en els accidents. Però, sens dubte, entre les causes més habituals dels accidents greus ens trobem la conducció sota l’efecte de begudes alcohòli-ques, l’excés de velocitat i la pèrdua d’atenció del conductor durant la conducció. I com a agreujant de les conseqüències per a les vícti-mes, la no utilització dels mecanismes de segu-retat –el cinturó de seguretat.

El Servei Català de Trànsit de la Generalitat de Catalunya coordina cada any nombroses campanyes de control per intentar disminuir les conductes de risc en la conducció. La Policia Local de Santa Maria de Palautordera, conscient de la importància que té aquesta problemàtica, s’adhereix a aquestes campanyes per tal d’inten-tar que els conductors que circulen pel nostre municipi ho facin respectant la normativa viària. D’aquesta manera, en el que resta d’any encara està prevista una campanya de control de velo-citat –radar– entre el 15 de novembre i el 3 de desembre, i diversos controls d’alcoholèmia. A banda d’això, la Policia Local està incrementant de manera progressiva el control dels conductors

i ocupants que no utilitzen el cinturó de segure-tat i dels conductors que parlen pel telèfon mòbil durant la conducció sense utilitzar els sistemes homologats de mans lliures. L’objectiu és men-talitzar els conductors del nostre municipi que és molt important respectar les normes a Santa Maria, com en qualsevol altre lloc, senzillament perquè el risc d’accident també és molt elevat en la nostra població. I en aquest sentit, cal adver-tir els conductors que els agents de la Policia denuncien aquestes conductes fins i tot quan no poden aturar els conductors per notificar-les en el mateix moment de la infracció. La Llei de seguretat viària recull, de manera específica en seu títol VI, que fa referència al procediment sancionador i recursos, que la notificació de la infracció es pot efectuar amb posterioritat per diversos motius, com ara la gran intensitat del trànsit, factors meteorològics adversos, obres o altres circumstàncies, en què la detenció del vehicle infractor pugui originar un risc concret.

Cal, en definitiva, que el conductor no es confiï mai i pensi que si l’agent de policia no està en disposició d’aturar-lo, no vol dir que no pugui denunciar la infracció que estigui come-tent. Perquè el que realment és important no és el risc a ser denunciat, sinó el perill de tenir un accident greu. És per això que és necessari que els conductors assumeixin que respectar les normes, eliminant les conductes de risc en la conducció, pot salvar-los la vida en el moment menys esperat. Aquest és l’únic camí per poder disminuir el nombre de morts i de ferits greus en les carreteres i carrers de Catalunya.

Inspector en cap Policia Local de Santa Maria de Palautordera

Cada dimecres, a les 18 h, després de les notícies de Com Ràdio, a Ràdio Vitamènia s’emet el programa Palau Segur. El primer programa que parla sobre seguretat i que té la col·laboració de la Policia Local de Palautordera.

A Palau Segur es tracta la seguretat des d’un altre prisma amb entrevistes, notícies, llibres, cinema...

Volem la teva aportació i opinió a través del nostre correu electrònic: radio@stmpalautordera.diba.cat

A Ràdio Vitamènia, tu fas l’audiència!

A conseqüència de la necessària restauració de l’edifici de l’Ajuntament, cal ocupar la masia de Can Rahull i el Centre Cívic amb la distribució dels compartiments corresponents per facilitar, al màxim possible, la gestió del dia a dia del consistori. Per aquest motiu, mentre duri la restauració, la programació del Centre Cívic es veurà alterada i, per aquest motiu, s’ha decidit que l’alternativa a una part de l’activitat d’aquest espai es traslladi a l’antic Pavelló Municipal d’Es-ports.

L’antic equipament esportiu disposarà d’un escenari, un entarimat i una decoració engalanada i, per tant, farà les funcions d’envelat permanent. La despesa que suposarà aquesta acció, pel que fa referència a l’envelat, s’amortitzarà amb el cost de quatre anys de muntatge, desmuntatge i llo-guer de l’envelat per celebrar-hi les festes majors de l’Aplec del Remei i de Sant Proget. Cal assenyalar que l’Ajuntament ja disposa en propietat de part del material que cal en qual-sevol envelat com les tarimes, l’escenari i les cadires, de la resta en disposarem pròximament. Amb el mateix cost o inferior tindrem un material en propietat tot l’any podent utilitzar-lo quan calgui i on calgui.

Joan Mayneris, alcalde de Santa Maria de Palautordera

Palau Segur

a Ràdio

Vitamènia

Yvette Vilar, directora del festival «De fàbula» –foto de dalt– presenta la inauguració de l'acte. –Fotos de baix–, Teresa Solé, regidora de Cultura i d'Igualtat de Gènere de Palau i Miquel Solaz, alcalde de Gualba.

Programació 2007-2008

La utilitat de l'antic pavelló

Dill

uns

Dim

arts

Dim

ecre

s

Dijo

us

Div

endr

es

Dis

sabt

e i

Diu

men

ge

De 10 a 13 h.

De 18,05 a 18,30 h.

Fórmula Vitamènia: 70, 80, 90Tota l’actualitat musical, l’agenda, Info Palau, per la teva informació.

Fórmula Vitamènia: Descobrint els clàssics, Palau Segur, Fórmula Vitamènia, Teatre, Cinema i música Com Radio.

Retransmissió Plens: Preguntes amb Respostes, Diputació BCN, Fórmula Vitamènia, Teatre, Cinema i música Com Radio.

La Solució Aquí! (consells pràctics que t’ajudaran) Pemsem'hi! (la gent gran) Tarda de Paraules, En Directe! (l’últim dijous de mes) Fórmula Vitamènia, Per Dins i Per fora! (Per conèixer el

teu Ajuntament) Com Radio.

L'hora de Mambhala, Digues Com Radio, Palau Sardanista, Temporada de neu, Fórmula Vitamènia.

Digues Com Radio, Palau Sardanista, Fórmula Vitamènia.

Nota Informativa: Ràdio Vitamènia es reserva el dret de modificar la programació en funció dels esdeveniments que es produeixin. Els Plens ordinaris de l’Ajuntament els podeu seguir en directe els dilluns a dos quarts de sis.

De 18,30 a 19 h.

De 19 a 20 h.

De 20 a 20,30 h.

De 20 a 21 h.

Accidents de trànsit: l'alcohol, la velocitat, el cinturó i el telèfon mòbil

© Jo

an B

orrà

s

14 15

Des de l’Espai de Trobada per a Joves La Cova, hem fet la programació per a aquest curs i ens agradaria tenir en compte les teves aficions i els teus interessos. Estem oferint noves activitats i nous cursos destinats als joves que tingueu entre 12 i 30 anys. Així que, si estàs interessat en alguna activitat en concret o tens pensat de fer algun curs, passa per La Cova o per El Xiulet i diga’ns la teva. Som al carrer del Doctor Robert, 3.La Cova: 93 848 00 77 El Xiulet: 93 848 00 24

La festa es va celebrar al Pavelló Municipal d’Esports

El diputat d’Espais Naturals, Josep Mayoral, va presidir el propassat 17 de novembre l’acte de lliurament dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals, en el decurs d’una festa que va tenir lloc al Pavelló Municipal d’Esports de Santa Maria de Palautordera. En total són sis Agrupacions de Defensa Forestal que havien presentat la seva candidatura per optar a aquests premis que, enguany, ja arriben a la XI edició.

Les palauenques i els palauencs van viure de ple la Festa Major del Remei. La participació de veïnes i veïns va ser la tònica predominant en la majoria d’actes programats i pensats per fer passar bones estones a tothom. El Centre Cívic es va emplenar per seguir el pregó d’Eduard Claver i Xavier Font; l’envelat va tenir una gran activitat amb balls i concerts d’orquestres reconegudes o la concessió a Jordi Vilar del guardó Vitamènia; a Barraques, al Reguissol, es va viure un bon ambient que consolida un espai de festa, i el carrer també es va vestir per a l’ocasió amb cercaviles, concursos, fires, gegants, àpats populars…

I per la capvuitada, una nit de celebracions amb el 25è aniversari de Ràdio Vitamènia i Amics de les Marxes. Una vetllada festiva amb ballets, humor i sobretot amb l’ex-plosiva i exuberant Roser, que va ajudar a mirar una mica enrere i reviure grans moments d’aquella Ràdio Vitamènia que va començar a caminar el 9 d’octubre de 1981, i també els inicis d’una entitat tan viva com Amics de les Marxes. En unes quantes hores es van ajuntar emocions, records, bons moments i, sobretot, el tarannà d’un municipi baix-montsenyenc amb molta vida al seu voltant.

1-2 Vigas-Cardona3 Casas4 Sancho5 Chanut6 Draper7 Vigas-Cardona8-9 Casas10 Sancho10 Vigas-Cardona11 Chanut12 Draper13 Vigas-Cardona14 Casas15-16 Sancho17 Chanut18 Draper19 Vigas-Cardona20 Casas21 Draper22-23 Vigas-Cardona24 Casas25 Sancho26 Chanut27 Draper28 Vigas-Cardona29-30 Casas31 Sancho

1 Chanut2 Draper 3 Vigas-Cardona4 Casas5-6 Sancho7 Chanut8 Draper9 Vigas-Cardona10 Casas11 Sancho12-13 Chanut14 Draper15 Vigas-Cardona16 Casas17 Sancho18 Chanut19-20 Draper21 Vigas-Cardona22 Casas23 Sancho24 Chanut25 Draper26-27 Vigas-Cardona28 Casas29 Sancho30 Chanut31 Draper

Desembre Gener

Els dies 20 i 21 d’octubre es va celebrar el VI Campionat d’Espanya d’Atletisme de Cadets individual a Lorca (Múrcia). Hi van participar 4 atletes del CA Sant Celoni.

L’atleta palauenc Adrià Quesada va assolir un excel·lent 9è lloc amb un temps d’1 minut, 27 segons i 92 centèsimes.

Cal esmentar que en aquesta final també van

participar-hi: Adrià Galin en 5.000 metres marxa, que va quedar en 12a posició amb un temps de 25 minuts, 47 segons i 66 centèsimes; Marta Ruiz en 300 metres llisos, en 21a posició amb un temps de 46 segons i 10 centèsimes i Mar Juárez en 3.000 metres marxa, en 14a posició amb un temps de 16 minuts, 36 segons i 41 centèsimes.

La petanca va començar a Palautordera el 1988 o 1989, quan un grup d’amics es varen reunir per practi-car aquest joc al carrer de la Tordera, els capvespres de l’estiu, però com que els veïns del carrer protestaven pel soroll, varen passar a jugar al passeig del Remei.

El Club es va fundar oficialment l’any 1990 i es va inscriure a la Delegació d’Esports de la Generalitat i també a l’Agrupació de Clubs de Petanca del Montseny, i, des d’aleshores, ha participat en la Lliga i Copa del Montseny. Al començament, jugaven en unes pistes

que va fer l’Ajuntament a la plaça de Mercè Rodoreda. De la primera junta, en fou escollit president el senyor Francesc Queral i Bosch. Els estatuts van ser aprovats l’any 1992, i també es construïren les actuals pistes i el local social situats al passeig del Reguissol, 2 A, que foren oficialment inaugurades l’any 1994.

La petanca és un joc que hi pot jugar tothom; homes, dones, nens i nenes, dels 6 fins als 90 anys i escaig.

El Club Petanca Palautordera també organitza

excursions i celebra les festes tradicionals com l’11 de Setembre, la Castanyada, Cap d’Any, Carnaval i altres.

Si algú està interessat i vol jugar a la petanca, només ha de passar els dissabtes a la tarda per les pistes del Club.

Aprofito els mitjans que ens ofereix la revista per poder expressar a totes les entitats esportives del municipi, la meva satisfacció personal pels moments penso tan positius pel que fa al nombre d’equips de futbol sala, futbol i handbol. També hem de tenir molt present l’activitat esportiva que es porta a terme a Santa Maria de Palautordera i, en molts de casos, el nom i prestigi esportiu que donen al nostre poble en l’àmbit comarcal, regional, nacional i, en casos més esporàdics, fins a com-peticions internacionals.

En l’actualitat tenim dos equips de petanca; CP Palautordera i CP El Temple. L’handbol Palautordera amb els seus equips sèniors i de base masculins i femenins i l’handbol de veterans, amb un equip. El CF Palautordera amb equips sèniors masculins i femenins i equips de base, el futbol sala també amb diversos equips i el futbol de veterans amb els equips del Pont Trencat, Vitamènia i Club Palauenc.

En un altre nivell d’activitat esportiva, hem d’esmentar la pràctica del tai-txi, karate, tennis en l’àmbit escolar, en conveni amb el Club Font Martina i el Club Excursionista de Palau (CEP). Precisament, membres d’aquest club l’any passat van fer el Kilimanjaro i van col·locar dalt del cim la bandera de Santa Maria de Palautordera. Per als palauencs és una gran satisfacció i els ho hem d’agrair i animar-los que segueixin aconseguint fites d’aquesta mena. Alhora, també us informo que ens deuen un passi de diapositives i xerrades informatives de la seva entitat esportiva, amb l’objectiu de donar a conèixer una mica més la seva trajectòria esportiva.

Les entitats esportives de PalauCampionat d'Espanya d'Atletisme Cadet

Des de la Regidoria d’Esports també volem fer esment d’uns joves de la nostra població que en diferents compe-ticions –en en camp de l’atletisme– guanyen competici-ons i fan bons resultats arreu, i això sense tenir entitat. Tot i així, ja han aconseguit algunes medalles d’or, argent i de bronze o bé s’han classificat en llocs de molta vàlua.

No cal dir que, des de sempre, Santa Maria de Palautordera ha comptat amb persones, quasi de manera anònima, amb un potencial esportiu molt gran i de nivell, fins i tot en competicions nacionals i internacionals, algunes de les quals han fet de monitors i entrenadors en els Jocs Paralímpics de Barcelona 92 i Atlanta 96 i, per això, hem de valorar el seu esforç i la seva entrega per una tasca que, certament, és poc reconeguda.

D’altra banda, l’Ampa del CEIP Nostra Senyora del Remei ha endegat una prova pilot per formar nois i noies en el camp d’atletisme, entrenats per Joan Granye. Ànims i endavant!

Per últim, també vull destacar i felicitar el Club d’Handbol, perquè li han seleccionat –en la catego-ria absoluta– una jove promesa femenina, Alba Sevilla i Montilla, que aquest mes de novembre ha competit amb la selecció en un tor-neig a l’Àfrica, en concret a Angola. Molta sort, Alba!

Maria Llavina Regidora d’Esports

Club Petanca Palautordera

Lliurament dels Premis de Prevenció d'Incendis forestals de la Diputació de Barcelona

L'Aplec del Remei molt participatiu

Aquesta imatge que veiem és la casa de Joan Salinas engalanada, una tradició que any rere any porta a terme

aquest activista cultural per la Festa Major. És una bona manera de viure la festa i de donar una mostra de partici-pació ciudadana. Algú més s’atre-veix a seguir amb l’exemple?

La UBIC de Santa Maria de Palautordera ha organitzat per al proper 9 de desembre una nova edició del Nadal a Punt que enguany se celebrarà a l’antic pavelló municipal per tant, es tracta d’una ubicació més gran i més còmo-da per a tothom. Els visitants podran trobar-hi una oferta àmplia i variada del bo i millor dels productes dels comerços palauencs.

El Nadal a Punt estarà obert des de les 10 del matí fins a les 8 de la tarda i tindrà la novetat d’una desfilada a les 6 de la tarda on es presentaran les tendències de moda i pentinats per aquestes festes nadalenques. L’activitat comercial té la col·laboració de Ràdio Vitamènia, l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Palau Comerç porta el Nadal a Punt a l'antic pavelló municipal

Unes 450 persones van participar en la festa del 30è aniver-sari de l’Esplai que va tenir lloc el passat 18 de novembre a la pista Coberta de la Font Martina. En el decurs de la celebració es va fer un concert a càrrec del quartet de corda del Liceu format per Cristina Prats (violí), Bernat Piqué (violí), Arabela Fernàndez (viola) i Sandra Magro (violoncel) que van interpretar peces de Mozart, Bizet, Bach, cançons populars catalanes i músiques de pel·lícules. A la festa no va faltar un berenar i ball amb el duet Continental que va ser obert a tothom.

En el decurs d’aquests 30 anys per l’Esplai hi han passat un total de 1.459 persones. «Unes ens han deixat i altres han marxat a viure fora de Palau. Això fa que avui siguem un total de 662 socis», va dir Ernest Planell, president de l’Esplai de Santa Maria de Palautordera. També va recordar que “avui ens ha tocat a nosaltres estar aquí, però hem d’agrair a totes les persones de les diferents juntes que durant aquests anys han dedicat moltes hores fent aquesta tasca de voluntariat ja que sense aquesta col·laboració els Esplais no podrien existir».A la remarcada celebració també hi era l’alcalde Joan Mayneris, que va fer el lliurament d’una placa a l’entitat de la Gent Gran, acompanyat per diversos regidors i regidores de la corporació local.

Els premis de prevenció d’incendis fores-tals de la Diputació de Barcelona, que es lliu-ren des de 1997, pretenen reconèixer pública-ment la feina que realitzen durant tot l’any les agrupacions de defensa forestal (ADF) amb el suport dels ajuntaments de la pro-víncia. L’acte de lliurament el va presidir el diputat d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, i l’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Joan Mayneris, que va expresar la seva satisfacció per la celebració de l’acte a Palautordera, «perquè és una gran ocasió per donar a conèixer el municipi».

En total es van concedir tres distincions: El Premi Rossend Montaner a la millor obra de prevenció, dotat amb 7.300 euros el pri-mer premi que va ser per l’ADF de Castellví de la Marca i amb dos accèssits de 1.800 i 1.200 euros per les ADF’s de Castelldefelds i Teià, respectivament. El Premi Palestra a la millor organització de la prevenció, amb un primer premi de 8.400 euros per l’ADF de

Els inicis d’aquest esport a Santa Maria de Palautordera daten de 1954-1955 quan una colla de nois futbolistes van rebre una proposta de l’aleshores alcalde, Esteve Isern, de crear un equip d’handbol. Els amics, que encara no coneixien aquest esport, van començar a aprendre’n de mans d’un viatjant de Granollers que cada dia allargava la seva jornada per explicar-los quatre coses. D’aquesta manera, i poc temps després, es van organitzar uns partits d’exhibició amb diverses penyes de Granollers i que es disputaven a la plaça de l’Ajuntament de Palautordera. Aquests partits, que encara es jugaven amb les samarretes i els pantalons de futbol, van ser el principi d’una llarga història que ja fa més de 50 anys que funciona, i s’han converti en l’entitat, en actiu, amb més llarga vida del nostre poble.

D’aleshores ençà, el Club ha estat un referent en el nostre poble, perquè ha permès, des del seu inici, que molts/es joves s’iniciessin en aquest esport, quan no n’havia d’altre, i perquè els ha impregnat dels valors

que porta inherents l’esport amateur (diversió sana, aprendre a compartir, a treballar en grup, a respectar, el compromís amb el grup...).

També ha estat un referent pels seus resultats espor-tius: ha estat i és un dels clubs de Catalunya amb els millors resultats esportius (un poble com el nostre ha competit en la categoria més alta de l’handbol a Espanya i quasi cada any algun dels equips del Club intervé en els sectors pel Campionat d’Espanya). Del Club han sortit grans jugadors/es, des dels seus inicis,

alguns dels quals han estat i estan habitualment en les seleccions catalanes i espanyoles.

Malgrat que l’handbol és un esport que no té el ressò en els mitjans informatius que té el futbol, però per contra manté l’esperit més net de l’esport amateur, i en el nostre poble és manté amb més força que mai, amb equips en totes les edats (de 6 anys fins a vete-rans), tant de masculí com de femení, a base de molt esforç i de molt enginy per atreure els/les joves del nostre poble a qui cada cop costa més convèncer per a la pràctica d’aquest esport.

En el Club es treballa amb la mateixa il·lusió que en els inicis, amb el mateix esperit desinteressat i altruista que tenien els pioners. Els objectius i resultats, any rere any, es compleixen amb la voluntat de no perdre el que s’ha aconseguit, ja que moltes persones d’arreu identifiquen Santa Maria de Palautordera amb l’hand-bol, i amb la voluntat que els/les nostres joves tinguin la possibilitat de practicar un dels esports d’equip més complets i formatius que es poden practicar.

En el CF Palautordera entenem que l’esport aficionat en general ha de dur a terme una tasca social molt important en el marc del que s’anomena «esport humanista». Efectivament, som conscients que duem a terme una sèrie de funcions i les volem potenciar:

funció lúdica • funció cultural • funció de salut pública • funció educadora • funció social

Això ens diferència de l’esport entès com a negoci o merament com a activitat lúdica; el nostre horitzó no és econòmic o exclusivament lúdic, sinó fonamental-ment formatiu.

Amb aquests objectius fonamentals estem posant les bases de l’escola esportiva, la qual cosa implica la sistematització de l’aprenentatge esportiu. D’una banda, mitjançant la formació del cos tècnic que ha de transmetre i fomentar en els jugadors/es els valors esportius i humans bàsics (amistat, companyonia, esforç, respecte, etc.); i de l’altra, mitjançant els meca-nismes de coordinació necessaris, establir uns criteris compartits que donin continuïtat i unitat a l’aprenen-tatge dels jugadors/es des dels equips «escola» fins al «juvenil».

En aquest context volem aconseguir que el futbol també sigui una opció real per a la pràctica de l’esport entre les nenes i les noies.

El CF Palautordera (segona època) es va fundar l’any 1970 i aquesta temporada està format per 16 equips

masculins i 4 equips femenins, de totes les categories des dels equips escola (de 4 i 5 anys) fins als veterans. Aquesta temporada el nombre de llicències espor-tives és de 300. Entre coordinadors, entrenadors, monitors i ajudants hi ha 31 tècnics amb diferents nivells de formació: des d’ajudants amb formació pràctica a càrrec del club o monitors de futbol base i entrenadors de diferent nivell amb títol federatiu, fins a llicenciats INEF. El nombre de socis/sòcies supera els 500.

Per contactar amb el Club podeu trucar al telèfon 629 725 304, o mitjançant el correu electrònic cfpalautordera@yahoo.es, i també podeu disposar del web: www.cfpalautordera.cat (en construcció, però operatiu).

Club Handbol Palautordera

Presentació del Club de Futbol Palautordera

Masquefa i dos accèssits de 1.800 i 1.200 euros per Vol-Ges i Montseny Congost, res-pectivament. El Premi Honorífic Joaquim M. de Castellarnau que és el reconeixement públic a persones que han destacat en aquest camp, sense dotació econòmica per l’igualadí Miquel Casadesús.

Les anteriors edicions s’han celebrat a El Pont de Vilomara, Cardona, Arenys de Mar, Palau Solità i Plegamans, Sant Celoni, Terrassa, Manresa, Masquefa, Bagà i Vilafranca del Penedès.

L'Esplai celebra la festa dels 30 anys

La casa engalanada

© Jo

rdi P

urtí

© M

arc

Pou

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

rdi P

urtí

© Jo

rdi P

urtí