gaiata 15 2014

A.C. Gaiata 15“SEQUIOL”

A.C.

Gai

ata 1

5 “S

equi

ol”

Magd

alen

a 201

4

Magdalena 2014


Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràfi ques Color Imprés el 25 de febrer de 2014, festi vitat de Sant Valerio.

Volem agraïr l’esforç i col·laboració de tots els que han intervingut en l’edició d’este llibret, d’una manera o una altra. Des dels que ens han aportat les seues vivències en els arti cles fi ns a les empreses que han inserit la seua publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada així com a l’equip humà del Sequiol que ha fet possible que hui ti nga en les seues mans nostre llibret 2014.

A tots MOLTES GRÀCIES

“SOMNI SOMIAT” - Gaiata de la Ciutat 2014Gaiata guanyadora del 1er. premi de la Magdalena 2013

LA GAIATA 15 ELS DESITJA BONES FESTES DE LA MAGDALENA 2014

SUMARi

• CENT ANYS I MOLTS MÉS. Per David Cruz, President del C.E. Castelló• SÍMBOLS D’UN CLUB, ORGULL D’UN POBLE. Per Miguel Ángel Serer González• JUGADORS QUE VAN DEIXAR PETJADA. Per Jose María Arquimbau, Periodista• QUARANTA ANYS ENTRE BALONS I EQUIPATGES. Per Eliseo Ramos Benet, Uti llero• UN ASCENS, UNA FINAL DE COPA, UNA VIDA EN BLANC I NEGRE. Per Antonio Navarro Manzanares, Tonin, Jugador i entrenador del C.E. Castelló• VICENTE DEL BOSQUE TAMBÉ VA SER ALBINEGRE. Entrevista a Vicente del Bosque González, Seleccionador Nacional de Futbol• MENDIETA: UN COGNOM, DUES GENERACIONS D’ALBINEGRES. Entrevista a Andres i Gaika Mendieta, Jugadors del C.E. Castelló• LLEIALTAT A UNS COLORS, AL MEU EQUIP. Per José Sidro Maicas, Soci nº 9 del C.E. Castelló• LUICHE, UN ENTRENADOR DE PRIMERA. Entrevista a Luis García Martí nez, Luiche, Entrenador de futbol• MITJA VIDA EN BLANC I NEGRE. Per Javier Valls Andrés, Jugador del C.E. Castelló• LA IMPORTÀNCIA D’UNA BONA CANTERA. Per Pepe Palatsí Belaire, Entrenador de futbol base• NISSAGA ALBINEGRA. Per Pepe Beltrán, Soci del C.E. Castelló i periodista• LES CESSIONS DEL REIAL MADRID AL C.E. CASTELLÓ. Per Pepe Prades• DIONÍS A CASTÀLIA. ONZE PARTITS DEL C.E. CASTELLÓ EN FESTES DE LA MAGDALENA. Per Emilio Pons i Guia• TRADICIÓ I EVOLUCIÓ DELS COL·LECTIUS FESTERS EN LES FESTES DE LA MAGDALENA. Per Joan Josep Trilles i Font (Arti cle presentat a

concurs en la Magdalena 2014 sota el lema: Tradició i evolució dels col·lecti us festers en les festes de la Magdalena)

• SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE LA CIUTAT, N’ALFONSO BATALLER VICENT• SALUTACIÓ DEL REGIDOR DE FESTES - PRESIDENT DEL PATRONAT DE FESTES, EN JOAQUÍN TORRES NAVARRO• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT D’HONOR, EN JOAQUÍN BORRAS LLORENS• SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA DE LA A.C. GAIATA 15 SEQUIOL, N’ELISABETH BREVA ALMERICH• SALUTACIÓ DE LA REGINA DE LES FESTES, NA LARA SOS BOIX• SALUTACIÓ DE LA REGINA INFANTIL DE LES FESTES, XIQUETA BEATRIZ ITURRALDE CUBERTORER• SALUTACIÓ DE LA DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL, XIQUETA MARÍA VOLTES USÓ• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, EN JESÚS LÓPEZ GUILLÉN

SALUtAcionS …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… 3

• LA NOSTRA COMISSIÓ• LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL• MADRINA 2014, N’AROHA ESPEJO GARCÍA• MADRINA INFANTIL 2014, XIQUETA CLAUDIA LLOPIS PASCUAL• PRESIDENT INFANTIL 2014, XIQUET RAUL PEGUEROLES MORILLA• MADRINA D’HONOR, N’ESTEFANIA CLIMENT MORENO I ACOMPANYANT• MADRINA D’HONOR INFANTIL, XIQUETA MARÍA COLLADOS MARZÁ I ACOMPANYANT• LES DAMES D’HONOR I ELS SEUS ACOMPANYANTS• LES DAMES D’HONOR INFANTILS I ELS SEUS ACOMPANYANTS• ENTREVISTA A AROHA ESPEJO GARCÍA, LA NOSTRA MADRINA PER VICENTE CORNELLES• ENTREVISTA A CLAUDIA LLOPIS PASCUAL, LA NOSTRA MADRINA INFANTIL PER VICENTE CORNELLES• ENTREVISTA A RAUL PEGUEROLES MORILLA, EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL PER VICENTE CORNELLES• ENTREVISTA A ELISABETH BREVA ALMERICH, LA NOSTRA PRESIDENTA PER VICENTE CORNELLES• ACOMIADADA DE LA MADRINA 2013, N’ANDREA ESTRADA TORRES • ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2013, XIQUETA MARÍA VOLTES USÓ• ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2013, XIQUET NICOLÁS RODRÍGUEZ MANTECA• QUADRO D’HONOR• PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR

LA noStRA coMiSSiÓ ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………33

• NOMENAMENT DE LES MÀXIMES REPRESENTANTS DEL SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2014• NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR• LA NOSTRA PRESENTACIÓ• AIXÍ LA VAN VEURE…

EL PERIODICO MEDITERRANEOEL MUNDO – CASTELLON AL DÍALEVANTE

• PRESENTACIÓ DEL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2014• NOMENAMENT DELS SEQUIOLERS D’HONOR 2013• X CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLO” - FUNDACIÓ RURALCAIXA CASTELLÓ • XV CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA AL COL·LEGI ISIDORO ANDRES• ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2013• ACTIVITATS CULTURALS AL SEQUIOL• III EDICIÓ DEL FESTIVAL SEQUIOLROCK• SOCIS DEL MES• ELS SEQUIOLOS PROTAGONISTES DE LA MAGDALENA 2013• ACTIVITATS CULTURALS I ESPORTIVES AL SEQUIOL

ActiVitAtS ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… 91

ARtÍcLES ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… 149

• LA NOSTRA GAIATA• LA NOSTRA GAIATA INFANTIL• LA NOSTRA PORTADA

RAcÓ DE L’ARtiStE …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… 21

* La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels disti nts artí cles que apareixen publicats en el present llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.

• Direcció i coordinació: ELISABETH BREVA• Redacció: AGUSTIN MON• Portada i il·lustracions separates: LORENZO RAMIREZ• Coordinadora arti cles: NURIA MIRAVET

concurs en la Magdalena 2014 sota el lema: Tradició i evolució dels col·lecti us festers en les festes de la Magdalena)

• Entrevistes, Textos i col·laboracions: CHELO PASTOR, VICENTE CORNELLES, CRISTINA GARCÍA, NURIA MIRAVET, JAVIER ROIG, IRENE LERMA

• Publicitat: LIDÓN MARZÁ, ANGELES GARCÍA, ELENA MARZÁ, MARI CARMEN MONTE, CHELO ASENCIO

• Reportage fotogràfi c: EDICIONES MUMPHY• Impressió: Gràfi ques COLOR IMPRES s.l.u.• Dipòsit Legal: CS 70-2014

• Publicitat: LIDÓN MARZÁ, ANGELES GARCÍA, ELENA MARZÁ, MARI CARMEN MONTE, CHELO ASENCIO• Traducció al valencià: Programa SALT 4.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d’Ordenació i Innovació Educati va i Políti ca

Lingüísti caLingüísti caEl present llibret ha parti cipat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

anuelcuellar

Carrer Jordi Joan, 18 B. 12006, CastellóTelèfon 964 25 75 63 / Fax 964 03 66 72

[email protected]

joies

SALU

tAci

onS

5

Salutació de l’Alcalde de la ciutat

c astelló sencer recorre el camí que recorda la seua història un any més. El tercer diumenge de Quaresma,

la població de la nostra ciutat marxa unida, en una mateixa direcció, cap als seus orígens, en el Castell Vell, cap a l’ermita de la Magdalena.

Esta imatge simbolitza i sinteti tza el valor popular de les nostres Festes i la força d’eixe senti ment que comparti m els castellonencs. Perquè són unes festes de tots i per a tots, que es disfruten en qualsevol racó de la ciutat i que tenen a les comissions gaiateres, junt amb les colles i altres ens vinculats, com a autènti cs col·lecti us dinamitzadors de l’esperit de cada Magdalena.

La labor d’estes comissions recorda que només després de molt treball es pot assaborir millor l’èxit i l’eufòria de la festa. Perquè durant tot l’any, les comissions gaiateres es dediquen en cos i ànima a donar

forma a eixe autènti c símbol de les nostres festes fundacionals, invitant a la parti cipació i la col·laboració a la resta de veïns del barri.

En temps com els que vivim la labor de les gaiates és més important que mai i, a pesar de les difi cultats, les nostres comissions conti nuen sent el motor, i una de les principals raons de ser de la Magdalena. Una autènti ca pedrera festi va que renova la saba de la nostra herència més volguda, de les nostres tradicions ancestrals, de la nostra història i manera de ser.

Castelló mira novament amb il·lusió cap al turó on destaca una xicoteta ermita blanca. La ciutat es disposa a recitar, amb una sola veu, els versos fi nals del ‘Pregó’, a emocionar-se amb l’ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu del Lledó, a vibrar amb la música de les revetles, concerts o amb l’estrèpit de la pólvora, a admirar els monuments gaiters que brillen en els diferents sectors de

la ciutat. Ens disposem a disfrutar dels quasi 200 actes ofi cials que ens oferix la programació d’unes festes qualifi cades com d’Interés Turísti c Internacional.

Com a Alcalde de Castelló vull reconéixer, des d’este espai, la gran labor que des de les comissions es realitza a favor de les nostres Festes Fundacionals. El seu treball, compromís, i sobretot el seu afecte, fa que la llum de la gaiata conti nue brillant en la ciutat.

I des d’ací vull invitar també tots els veïns d’este sector a què disfruten sense reserves de la Festa, des del respecte i l’esperit de germandat i convivència. Anime als castellonencs a què es converti squen en els millors amfi trions per als que ens visiten, que mostren amb orgull tota eixa enorme varietat d’història, cultura i tradicions que és la Magdalena 2014. Siguem tots part de la Festa. Magdalena Festa Plena!!!

AlfonsoBataller Vicent

- VIGILANTS DE SEGURETAT- PORTERS- CONSERGES- HOSTESSES

AVINGUDA GERMANS BOU, 7-ENTRESÒL12003 - CASTELLÓ

TELÈFON: 964 065 858

7

Salutació del Regidor de FestesPresident del Patronat de Festes

D ’entre tots els centenars de propostes que esguiten la setmana gran de Castelló, les Festes de la Magdalena,

seria difí cil triar algun en concret. Possiblement, cada castellonenc podria triar l’un o l’altre depenent dels seus gustos. Però totes i cada un d’estes persones coincidirien en el caràcter popular de cada esdeveniment festi u a Castelló.

En la Gaiata 15 ‘Sequiol’ saben de primera mà el que suposa este treball diari que permeten oferir a la resta de veïns i veïnes les millors propostes des de la comissió. Una de les gaiates més dinàmiques i amb més presti gi en la nostra ciutat, que en els últi ms temps sempre ha copat premis destacats quant a la construcció de monuments gaiaters.

Les Festes de la Magdalena, a pesar dels temps adversos, han conti nuat creixent, impulsades també per la declaració com a Festes d’Interés Turísti c Internacional, que va arribar fa pocs anys. I d’esta manera, s’ha aconseguit que, a pesar d’allò que s’ha ajustat dels pressupostos, a pesar de la reducció del gasto i de les subvencions, confeccionar un programa atracti u, per a tot ti pus de públic, i que arreplega, una vegada més, l’essència de les nostres festes fundacionals, amb quasi 200 actes ofi cials.

I el manteniment d’este nivell és gràcies a l’esforç i al compromís de tot el ‘Món de la Festa’, encapçalats per les gaiates, com ‘Sequiol’, colles i la resta d’ens vinculats, que han sabut aprofi tar els recursos amb què compten al màxim, sense que açò

supose una disminució en la qualitat del programa de Festes. Amb este objecti u col·laborem també des de l’Ajuntament de Castelló.

A totes les persones que donen vida a esta Gaiata 15 ‘Sequiol’, des de les més joves a les més veteranes, m’agradaria agrair tot el que, al llarg de tots estos anys, han aportat a les nostres festes i que han servit per a donar-les a conéixer a milions de persones, dins i fora de les nostres fronteres. I també vull aprofi tar per a invitar els veïns i veïnes del sector a què gaudisquen de les seues Festes i que es converti squen en els millors amfi trions per als que ens visiten. A tots i a totes les que feu possibles les millors festes per els castellonencs moltes gràcies. Magdalena, Festa Plena!!!

Joaquín torres navarro

9

Salutació del President d’Honor

U n any més estem en el començament de les nostres festes fundacionals. Un any més eixim al carrer

amb l’ànim de parti cipar i disfrutar en la commemoració. Estem en la nostra setmana gran. Els veïns i simpati tzants de la Gaiata 15 com cada any després d’una tardor i hivern carregat de treball estaran ocupant els carrers del nostre barri i de la nostra ciutat perquè la festa seguisca i la ciutadania gaudisca i commemore amb orgull i alegria esta setmana de festes. Si algo disti ngix a este Sector és la interacció social que ha creat, ací són moltes les persones del

barri que col·laboren en la Gaiata. Socis, col·laboradors, integrants de la Comissió, etc. Ací no hi ha gran ni xicotet, ací tot el món se sent integrat en la Gaiata i l’orgull de genealogia t’ompli de cap a peus. Tot el Sector se sent representat en la nostra Gaiata i per a mostra eixes magnífi ques programacions que es preparen i que no sols trauen a parti cipar en elles als Sequiolos, ja que ací es reunixen persones de tota la ciutat. Les Gaiates són un eix fonamental de les festes de la Magdalena, no em cansaré de dir-ho. Les dones i els hòmens del Sequiol sou exemple d’eixa pau, concòrdia, parti cipació, alegria i civisme que caracteritzen a les festes magdaleneras.

Gràcies per l’immens honor que em concediu de ser el vostre President d’Honor, de veritat que em produïx un gran orgull i una immensa sati sfacció.

Desitge felicitar al sector, per la vostra labor callada i desisteresada sense la que no eixirien les coses. La meua més entranyable felicitació a les Madrines Aroha Espejo i Claudia Llopis i al President Infanti l, Raul Pegueroles, disfruteu, viviu, deixeu-vos portar per la festa. Presidenta, Elisabeth Breva, gràcies, gràcies, gràcies. Bones festes a tots i disfruteu-les al màxim.

JoaquínBorrás Llorens

El magatzem de la construcció i la reforma

Guanya temps i diners en el magatzem dels professionals on també poden comprar els particulars.

Comprem grans quantitats i directes a fàbrica, sense intermediaris.

T’oferim una gamma de qualitat amb les marques més reconegudes i un assessorament professional.

Obrim a lesHORARI DE MAGATZEM BRICOMART CASTELLÓ

www.bricomart.com

Ronda Sud amb Av. València12.005 Castelló de la Plana

TEL: 964 24 69 69 / FAX: 964 20 97 01De Dilluns a Divendres de 7:30h. a 21:30h.

Dissabtes de 7:30h. a 22:00h.7:30h.

Obrim a les 7:30h sense tancar al migdia i tens a la teua disposició 12 caixes (4 d’elles de Gran Volum per a facilitar la càrrega en el teu vehicle).

Posem a la teua disposició més de 12.000 productes en estoc permanent, repartits en 7.280 m2.

PER A PROFESSIONALS I PARTICULARS

PREUS DE MAGATZEM

ESTOC DE MAGATZEM

HORARI DE MAGATZEM

QUALITAT PROFESSIONAL

IVA INCLÒS

11

Salutació de la Presidenta de l’A.c. Gaiata 15 Sequiol

E sti mats socis, col·laboradors i veïns del sector: Em dirigisc des d’estes pàgines del nostre llibret per a invitar-los a tots a disfrutar

de les magnifi ques festes que hem preparat per a la Magdalena 2014.

Festes que no serien possibles sense la col·laboració de tots vostés, ni l’esforç i dedicació dels membres de la comissió, que dia a dia, durant tot l’any canvien el seu temps de família, amics i oci, pel treball i la dedicació en cada un dels apartats que formen un tot de la nostra Gaiata, Nomenament, presentació, visites als socis, acti vitats culturals i esporti ves, construcció de les nostres meravelloses gaiates, concursos... i quan arriba la setmana de Magdalena, conti nuen treballant durant tot el dia preparant tot el que es mereixen el nostre socis: degustacions, teatres, parcs infanti ls, balls, sopars de pa i porta, ... i molts més actes que completen una setmana de camaraderia, on intentem aparcar tots els nostres problemes quoti dians i disfrutar de les nostres festes.

Els actes de Magdalena són un referent per a que vosté parti cipe en tots i cada una d’ells, perquè convisquen amb nosaltres durant la setmana de festes. Perquè les festes no poden ser un èxit si els nostres socis no parti cipen en elles.

Un any més hem treballat perquè les nostres Gaiates i el nostre llibret esti guen entre els millors, perquè això és el que vostés és mereixen. Així com la preparació d’un programa de festes de qualitat d’acord amb l’estricta exigència que demanen els socis del Sequiol.

Vull agrair públicament la col·laboració dels socis, que amb el seu esforç econòmic -a pesar de la que està caient- i, per que no, anímic -reconforta i molt senti r-se afalats per la bona gesti ó que realitzem- fan possible que puguem oferir un programa complet, variat i amb qualitat. Evidentment també són “culpables” d’este èxit les empresa i enti tats que mai han escati mat esforços, de la grandària que han pogut, per a recolzar totes i cada una de les iniciati ves que des de Sequiol els hem presentat. Gràcies a tots, sou condició necessària de l’èxit del Sequiol.

Però si de una cosa em sent verdaderament orgullosa és de la meua comissió que és el gran pilar d’esta associació. Ja se sap “darrere d’una bona Presidenta, sempre hi ha una EXCEL·LENT comissió”. Companys de batalles que treballen per i per a les festes però sobretot per a SEQUIOL, perquè tots els veïns esti guen orgullosos de ser de LA 15.

I que tot este esforç no caiga en sac foradat depén única i exclusivament de tots vostés, socis i veïns del sector. Perquè les festes s’organitzen per a viure-les, per a ser part integrant de les mateixes. Prou de temps tenim durant l’any per a pensar en problemes; disfrutem plenament de nou dies de festa. Per això els commine a tots vostés a prendre el carrer, a departi r uns agradables moments amb els seus conveïns amb un moscatellet en la nostra Tasca Gaiatera. O ballant ritmes de salsa, rock&roll o música disc... I tots els xiquets i xiquetes del sector, disposeu d’un complet programa d’acti vitats especialment pensat per a vosaltres. Parti cipeu.

I senten-se orgullosos de pertànyer, possiblement, al millor sector de la ciutat: SEQUIOL. I quan passen junt amb el Fadrí, presumisquen de Gaiata de la Ciutat: el nostre “Somni somiat”, Gaiata del Sequiol que va guanyar el primer premi en la Magdalena 2013.

En les seues mans té una bona prova del nostre compromís: este magnífi c llibret. Ara tot depén de vosté. VISCA LA MAGDALENA 2014!!!

Bones festes!

ElisabethBreva Almerich

Gaiata 15Sequiol

VERDEFLOR FLORISTES

Saluda a tot el sector de Sequiol i tots els castellonencs i agraeix la confi ança

depositada en estos 20 anys

ARA ELS MILLORS PREUS DE CASTELLÓ I LA MÉS ALTA SELECCIÓ AMB LA QUALITAT DE SEMPRE

Avgda. de València 10 · 12006 CASTELLÓ · TEL +0034 964 201605

ENVIEM FLORS A TOT EL MÓN

ENCÀRRECS TELEFÒNICS AMB SERVICI DE PAGAMENT AUTOMÀTIC

13

Salutació de la Reina de les Festes de castelló

J a falta poc per a escoltar eixe esclat de la primera carcasa que anuncia l’inici de les nostres festes. De ben segur, un any més, podrem vore eixa inesgotable il·lusió que ens caracteritza fent d’aquetes festes l’orgull de tots els castellonencs. Amics de la Gaiata 15, “Sequiol”, vull agrair la

vostra tasca i dedicació constant, gràcies a persones com vosaltres aconseguim manti ndre viva la llum de les nostres tradiccions.

Que la llum de les gaiates il·lumine els nostres cors!

LaraSos Boix

15

Salutació de la Reina infantilde les Festes de castelló

D ins les nostres festes destaquen els monuments gaiaters que durant tota la setmana il·luminen els carrers de Castelló. Per aixo i des d’ací vull aprofi tar aquestes línies per agriar el treball realitzat i desistjar-vos a tota la comissió de la Gaiata 15 “Sequiol” que gaudiu d’unes magnífi ques

festes magdaleneres.

I …. Perquè la gaiata siga el nostre millor pregó

Amb esti ma, Beatriz

Beatriziturralde cubertorer

solucions energètiques & servici tècnic

Distribuïdors

Carrer Navarra número 29 (Polígon El Colador) - Apartat Correus 227 - 12200 ONDA (Castelló)www.akkubatt.es - Telèfon 964 25 19 23 - Fax 964 77 18 46

Lloguer deplataformes aèries

Bateries i carregadorsindustrials

Instal·lacions solarsIl·luminació LED

SAI’s

Venda, reparació idiagnòstic de l’estat debateries i carregadorsper mitjà de prova de

capacitat

PLATAFORMESELEVADORES

SOLUCIONSENERGÈTIQUES

SERVICITÈCNIC

17

Salutació de la Dama de la ciutat infantil

Q uan ja queden pocs dies perquè les llums de la gaiates il·luminen tota la ciutat i el so de la pólvora accelere el nostre cor, desitge envia, a través d’este Llibret, una salutació a tots els veïns del sector, invitant-los que parti cipen en cada un dels actes que la comissió de la Gaiata 15 ha

organitzat per a ells. Que el treball de tot un any ti nga, com a recompensa, que els veïns i amics del Sequiol se senten orgullosos de la seua Gaiata.

Espere que esta Magdalena 2014 siga inoblidable per a tots .

Amb afecte Maria

María Voltes Usó

RESIDENCIAL CASTELLÓ

• CASTELLÓN

• BENICASSIM

C/ Herrero, 59Tel. 964 206 21112005 Castellón

C/ Vilarroig, 3Tel. 964 300 56612560 Benicassim - Castellón

Com a casa

SERVEIS QUE PRESTEM• Estades permanents i temporals• SAD: Servei Atenció Domiciliària• Habitacions individuals i dobles,

totes exteriors• Allotjament i manutenció• Consulta mèdica• Atenció infermeria (les 24h.)• Atenció d’auxiliar (les 24h.)• Fisioterapeuta, rehabilitació• Psicòlegs, estimulació cognitiva• Teràpia ocupacional• Assistència en tràmits socials• Perruqueria• Podologia• Servei de Neteja i Bugaderia• Àmplia zona enjardinada

19

Salutació del President de la Junta de Festes

c om a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i sati sfacció ti ndre

l’oportunitat de dirigir-me als veïns del sector per desitjar-los que passen unes bones festes.

Les festes fundacionals de Castelló, que tenen la seua cita el Tercer Diumenge de Quaresma, es personifi quen en els homes i dones de les gaiates, que amb la seua entrega i comportament cívic, fan possible que les Festes de la Magdalena irrompisquen amb força en la vida castellonenca com un esclat de llum i color, de música i alegria.

La Gaiata és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il.lusió, dedicats en cos i ànima a fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria del veïns del sector.

Per això, des de la Junta de Festes sempre mantenim que els vertaders protagonistes de les festes són els ciutadans, qualsevol que siga la seua condició. Si han de treballar en l’organització d’un acte, per la seua tasca callada i de vegades mal entesa. Si, simplement són espectadors de les acti vitats, per estar ahí, perquè els actes no son res sense espectadors.

Vull felicitar-vos a tots, als membres de la comissió per la tasca realitzada i per ser uns excel·lents companys de viatge en aquest tren de la festa, i als veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran.

Finalment, desitjar-vos en nom de la Junta de Festes, que gaudiu de les Festes de la Magdalena, amb la confi ança de que la vostra parti cipació a tots els actes serà la clau de l’èxit de les nostres festes.

Moltes gràcies i bones festes.

JesúsLópez Guillén

Carrer León XIII 18 baix

12550 Almassora (Castelló)

BodesBatejos

ComunionsFestes populars

Fotografi a i Video

racó de

l'artist

a

23

Lema: FLOR BLANCA, DOLÇOR DE PRIMAVERAArtiste: José Vicente Monroig Marqués

A l’ombra d’una estàti ca pitera, rebent la serenitat de la llum, disfrutant del plaent silenci de la Gaiata, el meu cor batega volent ser pregoner. Pregoner de dolçaina i tabal, pregoner de gegants i nans, de mitologia castellonenca, de jotes i cançons, de balls i rondalles, de costums arrelades, d’ofi cis de sempre, pregoner del terme, de piques i fl ors de paneretes de colors, de bellesa castellonera. Pregoner de règia llum, de clarins i ti mbales, marxa de la ciutat sequier major. Pregó…

Les séquies pregonen amb aigua clara esguitant l’arrel del taronger, regant de vida el verd camp. La fl or blanca creix, empalustra la ti ja del verd taronger, s’obri desprenent la seua aroma, abraçant el camí de la romeria de verdes canyes.

Fadrí vell, brolles de l’arrel de la vila, crides a la festa, cantant, quan pregones, la nostra festa plena. Eres el més mati ner quan despertes al veïnat, que badalla el matí del diumenge de Magdalena, com un dolç capoll de primavera.

Ermita blanca, emanes llum, irradies llum blanca que disfressada de tarongina omplis la plana, omplis d’embriagador perfum la senda del camí dels molins fi ns al castell vell. Castell vell, noble, orgullós, història d’un poble, guarnit per la senyera del rei, coronat de noble metall. Reparti x la llum blanca per entre els seus badalls, clavills del pas dels anys

Milers de fulles s’enreden, s’ajunten, confonen les seues formes, creant sinuoses corbes i il·luminades per la llum blanca. La teua llum blanca fas baixar arrossegades pel cor i la vida, milers de lluernes blanques que es posen en fanalets, cresolets, il·luminant el pas de la romeria, com Tombatossal, nascut de Castelló per a donar forma a la Plana: la Gaiata.

Gaiato, des de la teua corba d’ancianitat, com un savi, any rere any, tornes a la nostra vila i ens dónes la llum. Eixa llum de l’ànima castellonera, llum de color, llum blanca, alegre, llum de germandat, de bona gent. Gaiato de llum blanca abraça a la teua ciutat en la dolçor de la primavera.

Pitera, margalló, frondós pi que alces la mirada al cel del castell vell, paisatge magdalener.

Carcassa, tro, soroll harmoniós que sona en el cel i en la terra del turó de la Magdalena.

Carrasca, romer, bancal de pedra emblanquida amb calç per a marcar el camí del romer

Vede canya, verd taronger, verd arrel, verda cinta que es mou per l’aire al caminar.

Brusa negra, mocador al coll, paisatge magdalener. Blau de puresan, taronja de tradició.

Negre de noblesa, verd d’esperança, blanc de tarongina, un cresol de colors, d’harmonia, bressol de llum castellonera.

Seguint la cua d’una estrela, en la nit magadalenera, s’encén en el cor, la llum viva, que tots els fi lls de Castelló portem. Com milions de fanals que hi ha penjats del cel. Quants fanals ens van guiar, ells porten la llum eterna, ells ens donen la llum, ells ens guien en la faena de fer gaiata.

Quan les llums de la nit s’encenen, una estrela il·lumina des de l’ermita, la Plana, posant-se en el seu camí en la casa de la nostra mare, Verge de Lledó. Mareta, als teus peus pose el meu cresol i mon gaiato, ompli’l de la teua llum per a poder seguir el meu camí. Com cada any, dóna-li forces a mon gaiato per a poder portar la llum , a la nostra llar pairal.

De Lledó al Forn del Pla, de nou milers de punts de llum s’acosten al camí per a alegrar-se de l’arribada. Ens donen la benvinguda, saluden i s’unixen a la llum blanca que conforme passa els arreplega, els unix , els col·loca harmoniosament, abrigant-los, donant-los formes sinuoses, formes esveltes tradicionals i modernes, formant totes un sol element, gaiata eterna.

Mireu la gaiata , mireu com passa triomfal per tota la vila i raval, lluminosa llanterna de la nostra llar pairal, mireu-la com passa. És l’ofrena de tot un poble sencer que, per conti nuar sent fi del a les seues tradicions, quan naix la dolça primavera, s’adorna amb la llum blanca de l’amor fi lial.

Joc de colors, embruixada, ensisadora, sinuosa i esvelta, engrunsant-se al passar pels estrets carrers de la nostra ciutat. Un aragall de gent et veu passar. Mirades d’admiració, de sorpresa, d’afecte i a l’ombra del Fadri romandràs fi ns al Vitol .

Mai desapareixeràs, quedares en els nostres cors, en les nostres reti nes i en les nostres ànimes. Seras per sempre Gaiata.

La nostra Gaiata

24

L ’obra que Sequiol prepara per a la Magdalena 2014 trenca totalment amb tot allò que s’ha realitzat fi ns a la data per esta comissió. Una línia molt avantguardista, amb

un disseny molt especial on predomina les corbes, els volums arredonits i sobreeixint en gran manera l’espectacular estructura metàl·lica que queda a la vista per a major mostra del rigorós treball de disseny, primer, i de realització, després, que este cohesionat equip de gaiaters ha donat forma per a esta edició festera.

Evidentment es manté la identi tat de Sequiol que ha sabut dotar als seus monuments, en estos últi ms anys, d’un depurat i detallat treball de pintura en vidriera. Esta vegada canvia el suport de les mateixes doncs els volums corbats d’esta obra ha requerit uti litzar materials que permeteren la dita curvatura al mateix temps que manti ngueren la transparència necessària per a poder complementar amb la llum. I així es va decidir treballar sobre metacrilat blanc de 3 mm de grossària.

Si observem la nostra gaiata trobem, en la seua base, unes fi gura de 16 cares, amb espectaculars

volums arredonits i a diferents alçàries, qual rosa dels vents, però amb la parti cularitat que totes les seues puntes estan arredonides. Tota esta estructura està realitzada amb guia –xapa metàl·lica de 2 mm de grossària doblegada en forma de U- que serà el suport de les peces de metacrilat que se n’aniran disposant en elles, lliscant-se i acoblant-se a les curvatures per mitjà de calor. Este sistema fa que totes les arestes de les peces de metacrilat queden en l’interior de la guia U –amb acabat simulant el niquelatge- aportant un acabat de qualitat al conjunt.

Totes i cada una d’estes peces està decorada amb diferents moti us policromats, ressaltant, sobre les 16 cares superiors, uns rosetons amb diferents fi gures commemorati ves del Pregó.

A fi de donar major realç al treball de pintura, tota esta peça està il·luminada interiorment amb llum led blanca càlida (6000ºK) que conferix major realç al detallat treball de pintura.

Sobre esta trobem, potser, la peça que més crida l’atenció de la nostra gaiata. Com defi nir-la? Doncs molt senzill; tot romer en el seu pelegrinar cap a la blanca ermita ha pogut contempla la singular fi gura d’una pitera. Doncs si, una enorme pitera de 16 fulles i 4 altures. Totes i cada uns de les fulles estan compostes per quatre làmines de metacrilat -usant la mateixa tècnica de guia que en la peça inferior però amb la singularitat que estes presenten curvatura, sent el suport de les mateixes peces retallades de xapa de 2 mm-. Cada una de les 64 fulles (16 x 4) disposa en el seu interior il·luminació RGB el control del qual -disseny exclusiu i dissenyat per l’equip tècnic de Sequiol- permet regular de forma individualitzada cada una d’elles oferint una infi nitat de possibilitats de programació i, per

25

tant, d’efectes luminotècnics que sorprendran a l’espectador. Esta il·luminació espectacular ha condicionat la decoració de les 64 fulles, presentant, totes i cada una d’elles, un detall policromat però reservant espai sufi cient per a jugar amb els canvis de colors interiors –les formes, els colors i les ombres de cada dibuix, en combinació amb el to cromàti c de la fulla produïx a l’ull de qui ho observa, efectes de moviment en els dibuixos-.

Per damunt d’esta peça trobem els escuts -resguardats tant per dalt com per davall d’uns cércols ondulats (simulant gots) realitzats amb teules de metacrilat, en l’interior dels quals es disposen mes de 40 metres de ti ra led RGB controlada punt a punt (ti ra màgica), converti nt-se en un verdader remolí de color- en forma de cilindres el·lípti cs la generatriu del qual és horitzontal i units per la part posterior. Les parets dels mateixos estan realitzades amb metacrilat i el propi escut, en la base el·lípti ca frontal, jugant, a més, amb talla de fusta amb relleu.

Coronant la nostra obra, el gaiato com no podia ser d’una altra manera, jugant amb els múlti ples jocs de llum de colors que li conferixen en el seu interior els prop de 8 metres de ti ra de led RGB controlat punt a punt.

Es complementa l’obra amb quatre braços en les quatre diagonals del conjunt. També en ells, Sequiol, ha volgut innovar en esta Gaiata de 2014. Per un costat en el seu arriscat disseny amb únicament 2 punts de suport sobre el cos central –segell d’identi tat de Sequiol des de fa uns anys- possibilitat que li conferix l’ànima metàl·lica dels mateixos. Segon, pel seu volum: abandonem les 2 dimensions per a iniciar experiències en 3 dimensions. I fi nalment, però potser el mes sorprenent, la substi tució de la, fi ns ara, imprescindible pereta perfi lant el seu contorn.

Uns braços realitzats de fusta tallada i decorats amb tècniques de pintura craquelada que, com hem indicat, deixen de ser plans per a ti ndre volum doncs a diferents altures apareixen ramifi cacions,

en diferents direccions, que abriguen l’estructura central.

En el seu perfi l exterior, dels braços, s’ha disposat 15 metres de cinta de led RGB controlat punt a punt -en cada braç- i, sobre esta, unes 250 esferes de cristall gelat, que simularan les peretes però que serviran per a donar cos a la llum de colors així com materialitzar l’efecte moviment dels jocs de llum.

Com a centre neuràlgic de control electrònic, s’ha dissenyat un sistema que comandarà tots els elements però d’una forma sincronitzada, sent un tot i no un conjunt d’elements independents. Per a això l’equip tècnic de Sequiol ha estat treballant, durant mes de 3 mesos, en un nou i revolucionari sistema que ja va ser experimentat durant la presentació de la nostra comissió i que genera una infi nitat d’expectati ves noves així com nous camins per explorar.

En defi niti va, la gaiata que Sequiol presenta per a la Magdalena 2014 és innovadora, sorprenent, amb un nivell de qualitat en els seus acabats exquisit i amb un nivell tecnològic d’avantguarda. Ara només resta que agrade al públic perquè això del jurat del concurs de gaiates… això és una altra guerra.

27

• Potència elèctrica instal·lada: 5.000 W• Alçària màxima: 6 metres• Ample de carro: 3 metres.• 60 metres de perfi l de ferro 20 x 20 x 2• 60 metres de perfi l de ferro 40 x 40 x 2’5• 90 metres de plati na de ferro de 12 x 3• 120 metres de plati na de ferro de 20 x 4• 120 metres de plati na de ferro de 40 x 6• 300 metres guia U• 1000 esferes de cristall mat Ø35• 14 metres tub metacrilat transparent Ø50• 6 metres tub metacrilat transparent Ø80• 8 fonts d’alimentació commutades 12 Vcc –

30A• 8 Controladores T-1000S amb targeta de

memòria SD 2GB• 10 targetes de control de 8 eixides RGB

cada una, amb control WS2811• Autòmat OMRON Sysmac CQM1 • 200 metres de ti ra màgica led RGB de 12v,

amb 30 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67

• 30 metres de ti ra de led blanc fred de 12v, amb 60 SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67

• 20 tubs de 120 led SMD 3528, T8, de 9 w • 60 tubs de 300 led SMD 3528, T8, de 22 w

• 10 metres quadrats de tauler de fusta DM 19 mm



• 45 metres quadrats de metacrilat blanc de 3 mm

• 60 metres de cinta de plom de 5 mm• 40 tubs de plom líquid adhesiu, color negre,

daurat i platejat.• 10 quilos de pintura esmalt• 6 quilos de pintura metal·litzada niquelat• 15 litres de pintura per a cristalls Gallery

Glass en diferents colors• 25 quilos de pintura plàsti ca en diferents

colors• 15 quilos de cola vinílica• 300 metres de conductor elèctric fl exible

16 x 0’22 mm² de secció• 200 metres de conducte elèctric fl exible,

de 1 mm² de secció• 100 metres de paral·lel bicolor de 2,5 mm²

de secció• 60 metres de mànega de dades apantallat

de 2 parells trenats de 0’5 mm² de secció• 5.018 hores de treball

• Secció serralleria i estructura metàl·lica Nacho Collados Marco Manolo Doumere Martí nez Pascual Lerma Navarro• Secció elèctrica – electrònica – programació Angel Esteban de Fez Juan Carlos Puig Vilanova Nino Turch Ferrer Agustí n Mon Carro• Secció fusta – metacrilat Jose Vicente Monroig Marques Lauren Climent Beltrán José Andrés Estrada Miralles Kiko García González Chema Orozco Rodríguez Juanma Pradas Montaner• Secció pintura – decoració – disseny artí sti c Enrique Carceller Llago Vicente Voltes Porti lla Javier Rodríguez Capdevila Jorge Martí Obiol Celes Gual Galván• Intendència Víctor Orozco Rodríguez

LES DADES:

EQUIP DE REALITZACIÓ:

29

Lema: LLUM ANTIGA DEL SEQUIOLArtiste: Enrique Carceller Llago

S obre una cúpula de color verd, color per excel·lència identi fi cador de la nostra tradició festera construïm amb retalls de tradició, treball,

amistat, reconeixement, entrega, camaraderia, fi delitat, el nostre símbol infanti l, on els principals símbols són emmarcats de forma piramidal per a confi gurar la representació dels més xicotets del barri del Sequiol dins de la Setmana festi va.

En anys com el present no resulta fàcil afrontar una inversió capaç de generar noves apostes en la construcció del “monument” que ens identi fi ca i ens individualitza de la resta de col·lecti us que s’acosten a les nostres Festes. Però el nostre esperit fa que any rere any ens esforcem a presentar el millor de nosaltres mateixos, fruit de moltes hores d’entrega i camaraderia.

La nostra Gaiata infantil

30

El treball que presentem ho és des de la tradició. En ell es presenten escenes del passat, on els fanals formen part fonamental com a receptors i difusors, a la vegada, de la llum, com a expressió màxima del mes preat. En ells, els colors es temperen per a donar l’expressió de conjunt combinat armonicamente rematat per una muntanya de llums de color base del

gaiato com a expressió defi nidora.

Les nostres reivindicacions podrien anar mes allà però també les limitacions fan que el temps necessari per a majors objecti us haja de calibrar-se en la mesura real del temps, sempre inesti mable, que podem aportar a la tasca.

31

C ada pintor, cada dissenyador té un esti l de treball.

Vos conte el meu.

No solc quedar-me mirant al paper en blanc i pensar en el que dibuixaré. Abans, he de ti ndre clar els moti us que vull converti r en el tema de portada. A vegades no resulta fàcil. Has de comunicar amb el tema, senti r-lo, fer-ho teu perquè la creati vitat t’ajude a resoldre’l. I has de decidir la forma d’expressar-ho, el dibuix i el color. També si decidixes prescindir de les formes i quedar-te amb el color com a argument principal.

Sempre naixen nous reptes i noves possibilitats en estos processos.

En este cas ha sigut molt important el precedent de la portada que vos vaig fer per al llibret de l’any passat, una gaiata monumental. Este és el moti u que m’ha portat una vegada i una altra a refl exionar sobre l’anti c Castell Vell que va donar origen a Castelló. Així com al trasllat des de la muntanya al pla i el valor que en la història i en la llegenda té l’ermita de la Magdalena.

I eixe és el tema. Ací està el moti u.

Per a resoldre-ho vaig començar allunyant-me del dibuix i valorant el color. Vaig buscar la vela blanca i en el blau vaig veure el color del cel i el mar. En verds vaig expressar la naturalesa i l’esperanea del ser que és capaç

de multi plicar amb la seua imaginació tots els colors i simbolitzar en ells els personatges que habiten i viuen en els nostres cors. Tots estan també ací, vesti ts amb els mil i un colors dels nostres somnis. Cada color és un repte. Màgica imaginació.

La nostra Portada

Lorenzo Ramírez

la nostra comissió

34

PRESIDENTAELISABETH BREVA ALMERICH

ASSESORAGUSTIN MON CARRO

ASSESORA JURIDICAMARIA SEBASTIA GOMEZ

VICE-PRESIDENTSVICTOR OROZCO RODRIGUEZ

JOSE VICENTE MONROIG MARQUES VICENTE JAVIER QUERAL GARCIA

JORGE MARTI OBIOL

SECRETARIAGLORIA BAQUERO LOPEZ

TRESORERJOSE MARIA OROZCO RODRIGUEZ

COORD. WEB-SOCISSALOME ALBELLA GOMEZ

COORD. SUBSECTORSMª CARMEN GONZALEZ RODRIGUEZ

COORD. INFANTILSMª CARMEN BENEDITO CARBÓ

COORD. JOVENSMARIA LOPEZ LOPEZ

VOCAL JUNTAVICENTE QUERAL GUAL

JOSE ANDRES ESTRADA MIRALLES

VOCALS COMISSIO MAJOREVA USO ESTRADA

ANGELES GARCIA VILLALONGAJOAQUIN MOLINER D’IVERNOISARACELI MOLINER D’IVERNOIS

CHELO ASENCIO MONROIGANDREA ESTRADA TORRES

ENRIQUE CARCELLER LLAGO

ANDREA TORTOSA BAQUEROAINHOA OROZCO PEREZIRENE LERMA ALBELLA

Mª LIDON CARRETERO VILARROIGDAVID M. CARRETERO VILARROIG

PASCUAL LERMA NAVARROANGEL ESTEBAN DE FEZMAITE GARCIA MARIN

JENNIFER CARRATALA BLASCOANA BLASCO SANCHISALVARO VOLTES USO

ARMANDO BREVA ALMERICHNACHO CARCELLER SEBASTIA

LAIA COLLADOS MARZÁMARCOS SALES NAVARROBEGOÑA NAVARRO AMAT

Mª CARMEN TORRES LLIDOCARMELA MOLINA GONZALEZ

ANNA TURCH BENEDITOBARTOLOME MOLINA MILLA

PABLO SANAHUJA NEBOTMARTA MARCO GALMES

NINO TURCH FERRERJAVIER RODRIGUEZ CAPDEVILA

ARANTXA MANTECA MAYOALICIA ALCON NEBOT

Mª CARMEN MONTE MARTINEZVICENTE VOLTES PORTILLA

ADRIAN ORTIZ PEREZESMERALDA GARCIA GARCIAJOSE RAMON ESPEJO FUENTEIGNACIO COLLADOS MARCO

CARMEN PASCUAL PEREZLOURDES Mª CLIMENT MORENO

LOURDES MORENO VAZQUEZM. LIDON MARZA MARCO

ELENA MARZA MARCOJUAN CARLOS PUIG VILANOVA

FCO. JAVIER ROIG VAROCHALICIA GALINDO MARTINEZGEMMA SANAHUJA NEBOTNOELIA FABREGAT ALCON

MANUEL DOUMERE MARTINEZLAURA GREGORI VIDAL

LAUREANO CLIMENT BELTRAN

ESTHER VIERA ARRUEBOJUAN MANUEL PRADAS MONTANER

IONUT MARIAN BELINSCHI ANGEL LOPEZ SAFONTRAFAEL COSIN MARCOVICENTA GUAL GALVAN

CELESTINO GUAL GALVANPILAR IRIGOYEN SARMIENTO

JOSE SEGARRA GINÉSALEJANDRA COSIN GUAL

ARANTXA VICENTE NEGREJOSE MANUEL GARCIA GONZALEZ

CLAUDIA CAVILLA DOMENECHNURIA MIRAVET SALVADOR

LIRESA BREVA SALASANDREA ESTRADA TORRESMARCOS A. SALES NAVARRO

PORTAESTENDARTFERNANDO CARRATALA PALENCIA

MADRINAAROHA ESPEJO GARCIA

MADRINA D’HONORESTEFANIA CLIMENT MORENO

DAMES D’HONORMARIA ISIERTE CARNICER

ALBA OROZCO ALCONMAITE VILAR FERREROANA RODRIGUEZ PEREZ

BEATRIZ BELENGUER MERCEMARTA BERI GALAN

ACOMPANYANTSCARLOS MON BREVA

JORGE MARTI GARCIAENRIQUE CARCELLER SEBASTIA

ALEJANDRO BREVA MONTEADRIAN NEBOT SANAHUJA

LUIS RIVAS GALINDOMOHAMED ALI AHMEDOU SIDI

35

PORTAESTENDARTNICOLAS RODRIGUEZ MANTECA

VOCALS COMISSIO INFANTILSERGI MARTI GARCIAMARIA VOLTES USO

ADRIANA LLOPIS PASCUALLAURA TURCH BENEDITOMAYA AGUILERA BIOSCA

MARTA BENEDITO TARAZONAADRIAN DOUMERE FABREGAT

ANA RUBERT CALATAYUDLUCIA BENEDITO ORDAZ

CARLOS BENEDITO ORDAZMARTA GUAL IRIGOYEN

SARA CALATAYUD SAFONT

MADRINA INFANTILCLAUDIA LLOPIS PASCUAL

PRESIDENT INFANTILRAUL PEGUEROLES MORILLA

MADRINA D’HONOR INFANTILMARIA COLLADOS MARZA

DAMES INFANTILSMAR SANAHUJA MARCOBEATRIZ ALSO GALASOLUCIA AGUILA MORENO

ELENA PUIG VILLARROIGTERESA DOUMERE FABREGATBALMA DOUMERE FABREGAT

NATALIA QUERAL ASENCIOCLAUDIA ORTIZ DE ZAYASMARTINA PRADAS VIERA

LUCIA ORTIZ DE ZAYASNAGORE GARCIA MIRAVETMALENA GARCIA MIRAVET

MARTINA AGUILERA BIOSCAJIMENA PRADAS VIERA

ACOMPANYANTS INFANTILSXAVIER QUERAL ASENCIO

MARCOS RODRIGUEZ MANTECAFRAN BENEDITO TARAZONA

JUAN CARLOS FRANCISCO PASCUAL

AROHA ESPEJO GARCÍA

Mad

rina

201

4

CLAUDIA LLOPIS PASCUAL

Mad

rina

Inf

anti

l 20

14

RAÚLPEGUEROLES MORILLA

Pre

side

nt I

nfan

til

2014

MOHAMED ALIAHMEDOU SIDI

FRANBENEDITO TARAZONA

ESTEFANÍACLIMENT MORENO

MARÍACOLLADOS MARZÁ

Acompanyant

AcompanyantInfantil

Madrina d’Honor

Madrina d’Honor Infantil

ALEJANDROBREVA MONTE

ENRIQUECARCELLER SEBASTIÁ

BEATRIZBELENGUER MERCÉ

MARTA BERI GALÁN

Acompanyant

Acompanyant

Dama d’Honor

Dama d’Honor

JORGEMARTÍ GARCÍA

ADRIÁNNEBOT SANAHUJA

ALBAOROZCO ALCÓN

ANARODRÍGUEZ PÉREZ

Acompanyant

Acompanyant

Dama d’Honor

Dama d’Honor

LUIS RIVAS GALINDO

CARLOSMON BREVA

MARÍAISIERTE CARNICER

MAITEVILAR FERRERO

Acompanyant

Acompanyant

Dama d’Honor

Dama d’Honor

Dama d'Honor Infantil Dama d'Honor InfantilELENA

PUIG VILLARROIGLUCÍAÁGUILA MORENO

Dama d'Honor Infantil Dama d'Honor InfantilBEATRIZ

ALSO GALASOMARSANAHUJA MARCO

Acompanyant InfantilMARCOS

RODRÍGUEZ MANTECA

Dama d'Honor Infantil Dama d'Honor InfantilTERESA

DOUMERE FABREGATBALMADOUMERE FABREGAT

Dama d'Honor Infantil Dama d'Honor InfantilMARTINA

PRADAS VIERAMARTINAAGUILERA BIOSCA

Dama d'Honor Infantil Dama d'Honor InfantilCLAUDIA

ORTIZ DE ZAYASNATALIAQUERAL ASENCIO

Acompanyant Infantil Dama d'Honor InfantilXAVIER

QUERAL ASENCIONAGOREGARCÍA MIRAVET

Dama d'Honor Infantil Acompanyant InfantilMALENA

GARCÍA MIRAVETJUAN CARLOSFRANCISCO PASCUAL

Dama d'Honor InfantilLUCÍAORTIZ DE ZAYAS

La Peque JIMENAPRADAS VIERA

Acompanyant Infantil Dama d'Honor InfantilCARLOS

BENEDITO ORDAZLUCÍABENEDITO ORDAZ

Portaestendard infantil 2013 Portaestendard infantil 2014SERGI

MARTÍ GARCÍANICOLÁS RODRÍGUEZ MANTECA

ADRIANA LLOPIS PASCUAL

ANA RUBERT CALATAYUDLAURA TURCH BENEDITO

MAYA AGUILERA BIOSCA

SARA CALATAYUD SAFONT

AROHA ESPEJO GARCÍA

Madrinade Sequiol

AROHA ESPEJO GARCÍA, L’ORGULL DE REPRESENTAR A SEQUIOL

Cresol de Magdalena. Orgull castelloner. Aroha Espejo García compta les hores ja per a l’inici de les festes de la Magdalena del 2014. Quan falta molt poc perquè el

Pregó recórrega els carrers de Castelló en la vespra solemne del tercer diumenge de Quaresma, esta jove de 21 anys ostenta ja el madrinatge de la Gaiata 15, Sequiol, des del passat dia 7 de desembre, quan va rebre la banda o�icial de màxima representant del sector de l’avinguda Almassora. I, com sempre en els actes de presentació dels Sequiolos, en una cerimònia de tradició i bon gust, d’esperit festiu i d’afecte cap als més preclars costums que ens recorden el moment fundacional de la ciutat. Un espectacle que va fer vibrar als centenars de castellonencs que van omplir per complet el Palau de la Festa en una nit inoblidable per a Aroha i les seues dames: Estefanía, com a Madrina d’Honor; María, Alba, Maite, Ana, Beatriz i Marta, companyes de la més meravellosa aventura magdalenera.

Aroha, que treballa com a secretària en un bufet d’advocats de la capital de la Plana, compta amb un extraordinari currículum fester que va començar en la gaiata 6, Farola-Ravalet, i, des de fa sis anys, en la comissió la demarcació urbana de la qual evoca el trajecte de l’antiga i recordada Panderola. Una associació que durant estos mesos li està mostrant el seu afecte i admiració per l’entrega i dedicació a tot el que està relacionat amb els monuments de llum, amb la gaiata, “que

Per Vicente Cornelles

64

65

és el millor Pregó” de la Magdalena, que està ja molt prop.

I és que en paraules de la màxima representant de l’agrupació festera que porta en els seus estendards brodat el guarisme 15 “només des d’un sector gaiater és quan es viu amb la màxima intensitat les festes de la Magdalena i, per a mi, representar a Sequiol és el màxim”. Unes vivències que naixen del cor i per fer una cosa gran en la setmana fundacional. I, així, rodejada de la ‘gent de Sequiol’, la Madrina del sector 15 desitja disfrutar plenament de cada un dels actes o�icials de la setmana gran magdalenera i també dels que organitza la comissió, capaç d’omplir els carrers i places del sector de veïns disposats a disfrutar de la festa popular en la demarcació urbana de l’avinguda Almassora.

La Madrina de Sequiol, espera amb verdader afany la Des�ilada de Gaiates , el seu acte favorit en la setmana gran magdalenera, perquè, com bé diu, “tota la gent de la gaiata mostrem el treball de tot un any”. Assegura que l’acte que

menys li agrada és el Magdalena Vítol, “l’últim de la festa”. Però, mentres arriben eixos moments, Aroha ha sigut ja protagonista directa de les diverses cerimònies que han anat con�igurant el pròleg del cicle magdalener del 2014. Com el seu nomenament o�icial i entrega del pergamí acreditatiu, com la Imposició de Bandes en l’excepcional escenari del Teatre Principal en què va rebre ja els seus primers aplaudiments d’afecte i consideració, la inauguració de l’exposició de cartells, i cada una de les activitats que s’han anat desenrotllant en el cau de la gaiata, o les visites a les comissions festeres agermanades amb Sequiol.

Un any especial per a Aroha quan es complix el 50 aniversari de l’últim viatge de La Panderola, eixe trenet entranyable que circulava per on radica el sector on el monument de Fauvell, presidix l’entrada a la seu social de la institució gaiatera. I, com no, Aroha Espejo invita els veïns del sector a què s’endinsen en la festa popular de Sequiol: “Que disfruten plenament de la setmana gran magdalenera”.

CLAUDIALLOPIS

PASCUALMadrina Infantil

de Sequiol

CLAUDIA LLOPIS PASCUAL, D’ESTIRP CASTELLONERA I COR MAGDALENER

Vibra amb tot el que sona a Magdalena. Pertany a una família entroncada no sols amb el Castelló de sempre, el de les tradicions i la �idelitat als orígens, sinó

també el de la participació directa en cada una de les manifestacions festives que rodegen al tercer diumenge de Quaresma. És Claudia Llopis Pascual, Madrina Infantil de Sequiol, la gaiata de la seua vida, per a les festes de la Magdalena del 2014. Als seus 10 anys assumix el tron regi d’una de les comissions gaiateres de major solera de la ciutat. I és que ja amb quatre mesos va rebre la seua primera banda de dama de sector.

La seua germana Adriana va ser ja madrina infantil de la gaiata en el 2011, el seu germà menut Juan Carlos forma part de la comissió dels més xicotets, però és que el seu iaio Carlos Miguel Pascual va ser el pregoner en els anys 60, la seua iaia Carmen, Madrina de l’Armelar en 1966 i per vincles familiars està unida al recordat mestre de periodistes, Francisco Pascual. I és que amb este bagatge no era estrany que Claudia aconseguira un dia el tron regi de princesa de la gaiata de l’avinguda Almassora i carrers adjacents en un compromís constant des dels seus ulls de xiqueta, desperta, oberta i somrient amb les festes fundacionals de la ciutat i fent el seu somni realitat de lluir la banda o�icial de madrina amb les seues gales de castellonera.

Recorda perfectament el dia que la Presidenta de


66

67

la gaiata li va comunicar que seria la Madrina Infantil del 2014. Es va quedar sense paraules i en el seu cor va brollar el seu sentir fester que es va convertir en llàgrimes d’emoció. Apunta com els seus actes favorits de la setmana gran magdalenera: la Romeria a la blanca ermita de la Magdalena i la Desfilada de Gaiates.

Claudia Llopis Pascual estudia quint curs de Primària en el col·legi públic Carles Salvador. I compagina les seues activitats escolars i gaiateres amb classes de percussió en el Conservatori MestreTárrega de Castelló.

Encara en la seua ment està el record recent

de la seua presentació pujant les escales del Palau de la Festa acompanyada del president infantil, Raúl Pegueroles Morilla, el passat 7 de desembre, i amb la que iniciava l’aventura meravellosa del seu madrinatge en Sequiol. I també, les vivències del seu nomenament oficial i entrega dels pergamins acreditatius, la Imposició de Bandes, la inauguració de l’exposició de cartells, les presentacions de les altres gaiates en el Palau de la Festa, les visites als tallers gaiaters, la trobada amb les altres madrines…tot un conjunt d’instants que van configurant la màgica sensació d’un madrinatge per a la història.

RAÚLPEGUEROLES

MORILLAPresident Infantil

de Sequiol

RAÚL PEGUEROLES MORILLA, LA TRADICIÓ MAGDALENERA EN FAMÍLIA

La seua vida està estretament vinculada a la Gaiata 15, Sequiol. Des de pràcticament el seu naixement ha anat disfrutant de cada un dels moments d’alegria, jocs i

amistat que oferix Sequiol als xiquets. Quan a penes tenia 40 dies ja va anar a visitar a la Mare de Déu del Lledó del braç de sa mare en l’Ofrena de Flors en un dels actes més emblemàtics de la setmana gran magdalenera. I és que Raúl Pegueroles Morilla coneix com ningú el que és viure amb intensitat, no sols la setmana gran magdalenera en una gaiata, la de l’avinguda Almassora i carrers adjacents, sinó totes les activitats que, al llarg de l’any, organitza i prepara un dels sectors de major dinamisme i puixança en l’actual panorama magdalener. Un xiquet de 10 anys que té el privilegi d’ostentar per a les festes de la Magdalena del 2014 la presidència de la comissió dels més xicotets d’eixa gaiata a què, amb la seua família, dedica hores i hores en la major aventura possible per a un xiquet del país castelloner.

Sa mare, Antonia Morilla, va ser Madrina de la gaiata 15 en les festes de la Magdalena de 1992; el seu tio, Domingo, és l’actual President de la gaiata 8, Portal de l’Om, la seua tia Beatriz Vidal va ser Madrina també de Sequiol en 1995, i la seua germana Ainhoa va ocupar el màxim càrrec infantil en 1995. Amb este bagatge familiar no era d’estranyar que Raúl arribara a la presidència de


68

69

la comissió infantil de la gaiata que porta gravat en el seu estendard la imatge de La Panderola.

Estudiant de quint curs d’Educació Primària en el col·legi Isidoro Andrés, el centre escolar capdavanter del concurs de maquetes de gaiates que organitza la pròpia comissió de Sequiol en una de les iniciatives de major relleu per al foment i impuls de l’esperit gaiater entre els escolars, practica el bàsquet formant part del Club Basket Castelló.

Raúl Pegueroles, que sent plenament tot allò que s’ha relacionat amb el tercer diumenge de Quaresma, invita els xiquets del sector i, per extensió a tots els xiquets de Castelló que s’integren en el moviment gaiater perquè, no dubta a dir-ho, “és una oportunitat per a disfrutar

de forma divertida les festes de la Magdalena”. I és que, a escassos dies de l’inici de la setmana gran magdalenera, el President Infantil vibra ja amb el sentiment magdalener.

Com titular de la comissió dels xicotets ha pogut participar ja en els actes o�icials previs als festejos fundacionals, com en l’acte de la Imposició de Bandes, en el que va rebre la insígnia d’or de la Gestora de Gaiates i el pergamí acreditatiu del seu càrrec per part de la Junta de Festes, la inauguració de l’exposició dels cartells de Magdalena i les festes i els actes que s’han anat organitzant en el si de la comissió de Sequiol al llarg dels últims mesos. Raúl iniciarà el pròxim 22 de març l’aventura més meravellosa que pot viure un xiquet castelloner, ser president infantil de gaiata.

ELISABETH BREVA

ALMERICHPresidentade Sequiol

ELISABETH BREVA, “FER FESTA PER AL SECTOR DE SEQUIOL”

Un any més, Sequiol a per totes. Una de les comissions de major dinamisme i vitalitat magdalenera, la 15, torna a apostar per “fer festa i que els veïns

del sector visquen la Magdalena intensament”. Són les paraules de la presidenta de la gaiata, Elisabeth Breva Almerich, una de les dones més compromeses amb la festa magdalenera i que, de nou, encapçala un equip humà conformat per més de 150 persones que ha demostrat que l’auge de Sequiol no és per casualitat, és el fruit d’un treball ben fet que aporta un segell característic a les festes fundacionals.

Breva assegura que, a pesar de la conjuntura econòmica desfavorable, la gaiata “aguanta bé l’estirada”, encara que reconeix que “cada any es fa més complicat preparar i elaborar les festes”. I, a pesar d’això, la il·lusió roman en els hòmens i dones de la gaiata de l’avinguda Almassora i adjacents per a “fer més grans i millors les festes fundacionals de la ciutat”.

La titular de Sequiol anuncia que, una altra vegada serà Jovi Monroig, artista o�icial de la comissió, l’autor del disseny del monument que l’associació festera que porta el guarisme 15 oferirà als castellonencs. “Una obra en la línia clàssica, encara que amb elements contemporanis i d’avantguarda”, explica Breva, qui té clar que la gaiata “és el símbol màxim de les festes de la Magdalena i ens representa


70

71

com a sector i, per tant, és important per a la 15”. “Per això, el monument signi�ica la major inversió del nostre pressupost en cada cicle fester”, a�ig la Presidenta. Per descomptat, els Sequiolos opten a revalidar el primer premi del concurs o�icial de gaiates obtingut l’any passat. Una obra, la del 2013 que serà la gaiata de la ciutat del 2014 i, en qualitat de tal, des�ilarà davant de les reines de les festes en la màgica nit del tercer diumenge de Quaresma. Arquitectura e�ímera que tindrà l’honor de tancar la Des�ilada de Gaiates.

En l’agenda de treball de la comissió de Sequiol, i una vegada superada amb rotund èxit la presentació de la gaiata celebrada el passat 7 de desembre, amb un ple �ins a la bandera en el Palau de la Festa i un espectacle que serà recordat com el més sentit homenatge a La Panderola en el 50 aniversari del seu últim viatge, està ara l’ultimar els monuments del 2014 en els tallers de la comissió de l’avinguda

Benicàssim, per�ilar el llibret que el lector té ja en les seues mans i tancar les contractacions per a les diverses activitats que es realitzaran en el barri durant tota la setmana de la Magdalena en el sector, “especialment els dinars, els sopars i els esmorzars de germandat en el cau, així com les orquestres i els jocs infantils perquè tots se senten representats i els que vullguen vinguen a acompanyar-nos”, explica detalladament la Presidenta de Sequiol.

I és que Elisabeth Breva només té paraules d’orgull per a la “gran família” que forma part de la gaiata amb el desig que tots els veïns del barri se senten implicats en l’esdevindre fester d’una agrupació gaiatera que brilla amb llum pròpia en la setmana gran de la ciutat. Sequiol es postula com una de les gaiates de major envergadura, perquè, com recorda la Presidenta, “la gaiata és el millor Pregó” de Magdalena.

74 Acomiadada de Andrea Estrada Torres

Tota història té un principi i un �inal. La meua en el Sequiol va començar fa ja molts anys.

Des de ben xicoteta he viscut les festes de la Magdalena dins de la gaiata i, com tota castellonera, el meu somni ha sigut poder representar al meu sector. I per �i, l’any passat ho vaig veure convertir-se en realitat. Després de tant de temps seria la Madrina de la Gaiata 15, la meua Gaiata.

Pareix un tòpic dir que més que una gaiata som una família, però així és com m’heu fet sentir. Per a mi, cada un heu aconseguit que em senta com en ma casa; m’heu abrigat, m’heu donat tot l’afecte possible, m’heu consolat en els moments plujosos i hem celebrat amb alegria tot el bo de l’any. Gràcies.

Agrair enormement l’esforç i dedicació de les persones del “matadero”. Moltes han sigut les hores dedicades al nostre monument; donava igual el fred, el vent o el cansament, sempre heu estat ací, esforçant-vos més i més per a poder lluir amb orgull nostra bella Gaiata. I tot el vostre esforç es va veure recompensat. Va ser un honor pujar a arreplegar el primer premi, el vostre premi, doncs sense la vostra superació i dedicació no seria possible.

Elisabeth, has sigut la meua Presidenta, la que m’ha portat del braç, guiant-me i recolzant-me. Moltes gràcies per tot. I per descomptat també a tu Jorge, gràcies per estar al meu costat dissabte rere

Madrina 2013

75

dissabte. Els Rotllo i Canya sense tu no haguera sigut el mateix.

No vull dir damos i dames perquè sou molts més, “els jóvens”, els meus amics i companys de fatiga. M’heu tret un somriure en tot moment. Gràcies a tots per ajudar-me a aconseguir eixos instants de felicitat.

Però una Madrina sense la seua Madrineta infantil no és res, i per sort jo t’he tingut a tu, María. Si el ser Madrina ja era un somni, poder-ho viure amb tu, la meua neboda, ha sigut aconseguir la perfecció. No podia imaginar ser Madrina sense tu, i m’has demostrat el per que, dia rere dia.

També tu, Nicolás, el meu

minipresi. No podria haver tingut un millor. Amb les teues pilleries m’has alegrat els dies i m’has fet viure grans moments. Moltíssimes gràcies als dos. Sense vosaltres al meu costat, enguany no haguera sigut el mateix.

I per descomptat, no puc deixar-me als meus pares i la meua germana. Si algú ha fet que tot açò fóra possible són ells. Moltes gràcies per recolzar-me i convertir els meus somnis en realitat. Però sobretot, vull agrair-li’l a la persona que ha aconseguit que jo haja arribat �ins ací, la meua tia Maruja. Ella és la que ha fet possible que des de xicotetes poguérem eixir en la Gaiata; hi ha invertit innumerables hores i grans esforços en nosaltres

perquè poguérem lluir-nos, i sempre amb un somriure i sense demanar res a canvi. Moltíssimes gràcies tia, mai podré agrair-te prou tot el que has fet per nosaltres.

Este és el vostre any: Aroha, Claudia i Raul. Desitjar-vos que el 2014 siga, com a mínim, tan especial com va ser per a mi el 2013. Disfruteu de cada moment i absorbiu tot el que pugueu, perquè l’any passa volant i quan te n’adones és Magdalena Vitol!.

Tota història té un principi i un �inal, i encara que el meu any haja passat, açò no és la �i, perquè sé que encara em queda molt camí que recórrer en la Gaiata 15 Sequiol, la meua Gaiata.

76 Acomiadada de María Voltes Usó

Despedir-me? Ja ha arribat el moment? Si encara recorde els nervis que teníem a casa el dia que Elisabeth em va

telefonar per a dir-me que m’havien elegit per a representar als xiquets i les xiquetes del Sequiol!! Per �i el meu somni s’anava a fer realitat. Tots els records que tinc de les Festes de la Magdalena estan d’alguna forma relacionades amb la Gaiata 15 Sequiol, on vaig començar a vestir-me de castellonera quasi quan encara no sabia ni caminar.

Recorde cada presentació i cada monument gaiater de tots estos anys i els milers de “voltetes” que he donat darrere de d’elles, el dia de la des�ilada. Recorde les pujades a l’ermita cada primer cap de setmana de festes i les entregues de premis... Recorde també les batalles del confeti i l’ofrena de �lors a la Mare de Deu del Lledó. I recorde com cada any, en la plaça major, després del Magdalena Vitol, mentres tots ploraven, jo tènia una xicoteta il·lusió... un any menys que em faltava...!!!

I eixe any va arribar. I ha resultat molt mes especial del que vaig sonmiar... Al principi tot ho comparava amb l’any en que el meu germà Alvaro havia sigut President Infantil... doncs recordava com s’ho havia passat de bé amb Irene i Lourdes. Però, a poc a poc, vaig començar a escriure la meua pròpia història.

Tot va començar amb el nostre nomenament en el Cau, la solemnitat de la Imposició de Bandes en el teatre Principal. Van seguir els divertits dissabtes en el Palau, els actes menys divertits als que també havíem d’assistir.

Madrina Infantil 2013

77

I sense donar-nos compte va arribar la nostra presentació. I que emocionant va ser veure’ns dalt de l’escenari a Nicolas, Andrea i a mi. Que bonic va ser tot!!!... I a més me vaig emocionar molt al veure a la meua teta Sonia ballar.

Van continuar passant setmanes i mesos i sí, com tot el món diu, el temps passa molt ràpid i sense més, ens vam trobar en la setmana de festes...

I per mes que havia viscut les festes de la Magdalena cada any, este va resultar molt més especial. Representar a la Gaiata 15 en tot Castelló és un orgull que no podré oblidar mai. Des�ilar darrere de “Somni Sommiat“ i de

“Seguint la teua llum”, pujar a la magdalena amb les altres Madrines i Presidents, eixir en la carrossa en el Pregó infantil, tenint la sort que en l’escaló més alt estava la meua amiga Laura com a Reina Infantil.... És o no per a recordar?

I damunt, aconseguir el primer premi... altre somni més que posava la guinda a aquest gran any. Un premi a tot l’esforç dels Sequiolos que li lleven temps a les seues famílies per a donar-nos unes gaiates espectaculars any rere any. Veritat papa?

Vull que estes esbosses servisquen per a despedir-me d’aquelles persones que han estat més pròximes a mi durant tot aquest meravellos any. D’Elisabeth, de la que espere

continuar aprenent any rere any el seu amor per les festes de la Magdalena, recordant amb afecte cada acte a què ens ha acompanyat i com ens ha cuidat i mimat.

Despedir-me també de Nicolas, qui ha sigut el meu acompanyant des de fa molts anys i amb el que he disfrutat molts dies de jocs durant tot l’any, de centenars de “Rotllo i Canya” ballats... que mai podré oblidar. Segur que quan siguem majors serà de nou el meu acompanyant.

Però tindreu que permetre’m que el meu record més especial siga per a Andrea, la meua Madrina major, la meua altra “teta”. He crescut veient-la vestir-se de castellonera en la gaiata. Ma casa esta plena de fotos junt amb ella tots els anys que hem estat tots dos en Sequiol... i he aprés a voler a la Gaiata 15 com ella em va ensenyar. No podia haver tingut una Madrina major millor. Gràcies per cuidar-me tant i ser la meua amiga.

I ara un desig molt especial per a Aroha, Claudia i Raul. Difruteu, difruteu molt de tot el que esteu vivint. Vos desitge molta sort amb els premis, (doncs la vostra sort també serà la meua), i recordeu que sou els representants de la millor Gaiata de tot Castelló, Sequiol.

Per a �inalitzar i sense voler donar mes noms (perquè hauria d’estar escrivint fulls i fulls...), un abraç molt gran a tots i cada un dels membres del Sequiol, esta gran FAMÍLIA que ha fet d’este 2013 un any inoblidable. Gracies a tots.

79Acomiadada de Nicolás Rodríguez Manteca

Bo, ha arribat el moment de dir adéu a aquest any fantàstic i des d’estes línies voldria despedir-me de tots els “Sequiolos” i veïns de Castelló.

La veritat siga que no se per on començar. Per on comence? El nomenament, la presentació, el cós, les des�ilades...? Són tants actes i tan bonics que és complicat elegir quin m’ha agradat més.

I de la gent? Que dir de la gent!!! La Jefa Elisabeth, la nostra Presi, les Madrines, la comissió i molt especialment a la gent del matadero, quantes hores passant fred a l’hivern, calor a l’estiu i alguna que altra guinyotà �ins a les tantes de la nit. A tots ells n’estic molt agraït.

Haver d’anomenar tanta gent és un poc complicat. La veritat es que he tingut una comissió infantil com major magní�ica, en especial “motoret” que ja sabeu tots qui és.

Hi ha hagut dos persones més que han estat al llarg d’un any sencer al meu costat: Andrea i María. No tinc paraules per a agrair la vostra amistat. Hem pogut compartir moltes aventures com guanyar el primer premi de gaiates -no és per res però era la millor-, mai m’oblidaré d’eixe moment de pujar a l’escenari de la Plaça Major plorant d’emoció. I és que aquest any amb vosaltres ha sigut meravellós.

Estes festes han tingut molts actes i moltes fotos, amb el poc que a mi m’agraden! però el protocol és el protocol i m’he hagut d’aguantar. No tot ha de ser perfecte!!!

Volguera també fer menció tots els meus amics que he fet en les distintes gaiates: madrines, madrines infantils i presidents infantils que tots junts ens ho hem passat d’allò més.

I per a acabar voldria agrair també el suport que he tingut aquest any de tota la comissió. Amb la vostra ajuda és molt fàcil ser President Infantil d’esta Gaiata. I també desitjar a Aroha, Claudia i Raúl que passen un any fester tan increïble com ho he passat jo.

Bones festes

President Infantil 2013

81

Sequioler de l’Any

EN LORENZO RAMIREZ PORTOLES

Fadrí d’Or

ARMANDO BREVA ALMERICHMª LIDON CARRETERO VILLARROIG

CLAUDIA CAVILLA DOMENECHALEJANDRA COSIN GUALMARTA MARCO GALMES

Mª CARMEN MONTE MARTINEZADRIAN NEBOT SANAHUJA

ADRIAN ORTIZ PEREZVICENTE VOLTES PORTILLA

Fadrí d’Argent

ALEJANDRO BREVA MONTELAURENAO CLIMENT BELTRAN

JORGE MARTI GARCIALOURDES MORENO VAZQUEZ

JUAN MANUEL PRADAS MONTANERANA RODRIGUEZ PEREZ

ESTHER VIERA ARRUEBO

Panderola d’Argent

IONUT MARIAN BELINSCHIANGEL LOPEZ SAFONT

MOHAMED ALI AHMEDOU SIDIRAFAEL COSIN MARCOVICENTA GUAL GALVAN

CELESTINO GUAL GALVANPILAR IRIGOYEN SARMIENTO

JOSE SEGARRA GINES

Panderola d’Argent Infantil

JUAN CARLOS FRANCISCO PASCUALLUCIA ORTIZ DE ZAYAS

ANA RUBERT CALATAYUDLUCIA BENEDITO ORDAZ

CARLOS BENEDITO ORDAZMARTA GUAL IRIGOYEN

Distincions Honorífi ques

FAMÍLIA ESPEJO-GARCIAFAMÍLIA FRANCISCO-PASCUALFAMÍLIA PEGUEROLES-MORILLA

ASSOCIACIÓ 125 ANYS PANDEROLAFALLA BARRI VALÈNCIA

PROGRAMA “ANEM DE FESTA”

Fadrí d’Or Infantil

LUCIA AGUILA MORENOMAYA AGUILERA BIOSCA

BEATRIZ ALSO GALASOTERESA DOUMERE FABREGATBALMA DOUMERE FABREGAT

Fadrí d’Argent Infantil

MARTINA PRADAS VIERALAUREANO CLIMENT BELTRAN

President d’Honor

EN JOAQUIN BORRAS LLORENS

QUADRO D’HONOR

Espectacles

C/ Alacant, 1 baix - 12.004 Castelló - Telf. 964233402 - Fax. 964227954

www.espectaculoslevante.com [email protected]

LLOGUER DE:

Cadires, taulesEscenarisCarpesSo i il·luminacióWC químicsGrups electrògens

ArtistesOrquestresTrios, duos, organistesInfantilsDisc - mòbilsXarangues

CONTRACTACIÓ DE:

84

PROGRAMA DE FESTES AL SECTOR

Exposició de les maquetes presentades al XI Concurs Escolar “Ciutat de Castello” que organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Caballers, des del 15 fi ns al 30 de març. ENTRADA LLIURE

12:00 h. Anunci ofi cial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molás junt la plaça del Primer Molí.

16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la parti cipació dels membres de la nostra comissió.

20:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Herrero enfront del Cau Gaiater.

22:30 h. IV SEQUIOLROCK, Marató de música rock per a jovens a càrrec de grups novells al carrer mestre Bretón, cantonada amb el carrer Sequiol. Actuaran Cave Canem, La Gran Ganga, Mala Sangre, Toque de Queda i Vitreus. Fi de festa amb Paramento, grup guanyador de l’edició anterior.

23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

“DE LA FESTA, LA VESPRA”Dissabte

22 de Març

Diumenge

23 de Març07:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina

Sequiol.07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Herrero, per a anar a la

Romeria de les Canyes.08:00 h. Romeria de les Canyes.20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfi lada de Gaiates

pels principals carrers de la ciutat, amb la parti cipació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infanti l, d’enguany. A conti nuació trasllat de les gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front l’insti tut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal·lades.

“MAGDALENA, FESTA PLENA”

8510:30 h. Cavalcada Infanti l amb la parti cipació de la nostra comissió infanti l,

a qui acompanyarà la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol i Grup de Dansa Sequiol.

11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu)17:00 h. Entrega de premis del XV Concurs de maquetes Associació Cultural

Gaiata 15 Sequiol per alumnes del col·legi Isidoro Andres, trofeus partocinats per higiniomateu i a conti nuació...

18:00 h. Xocolatà a carreg de l’Associació Cultural Gaiata 15 “SEQUIOL”18:30 h. Demostració i taller de resolució del cub de Rubik a càrrec de

Javier Tirado Orti z campió d’Espanya i President de la Federació Espanyola del CUB DE RUBIK

19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assiti r a l’Encesa de Gaiates. 20:00 h. Encesa de Gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front línsti tut de

secundària Francisco Ribalta.

01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector.09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina

Sequiol.11:30 h. Parc infanti l, per a tots els xiquets del sector, al carrer Sequiol.

Romandrà obert fi ns a les 13:30 hores.10:30 h. Cercavila pel sector amb la xaranga “BANANA BOOM”.10:30 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i

llimonà (vore nota al peu) 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació d’emboti ts casolans, patrocinat per CARNISSERIA

XARCUTERIA PRADES (vore nota al peu)15.00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:15 h. Obertura del Parc Infanti l, al carrer Sequiol, que romandrà obert

fi ns a les 20:00 hores17:30 h. Exhibició del grup infanti l NEW ART, Gimnàs Sport Castelló17:00 h. XV Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. Les bases i les

inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior.

IX Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior

VI Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior

VI Concurs de futbolí infanti l patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior

18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xaranga “BANANA BOOM”20:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els

premis, acompanyats de la xaranga “BANANA BOOM”21:00 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la

Plaça Major. 22:00 h. Tornarem al nostre Cau Gaiater, per a celebrar els premis

aconseguits o per a oblidar el disgust (taxe’s el que no procedisca).

“DIA DEL XIQUETS”

Dilluns

24 de Març

Dimarts

25 de Març

86

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidará els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu)

11:30 h. Degustació de “pintxos morunos” per als socis, patrocinat per RODINE (vore nota al peu)

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:00 h. Conti nuació XV Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. IX Concurs de parti x patrocinat per higiniomateu. VI Concurs de futbolí infanti l patrocinat per higiniomateu. VI Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 17:30 h. Cos Multi color, desfi lada de carrosses amb batalla de confeti pel

circuit de l’avinguda del Rei en Jaume, amb la parti cipació de la nostra comisió.

22:00 h. Sopar de “Pa i Porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A conti nuació...

23:00 h. Disco mòbil SEQUIOL en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. La marxa més actual a càrrec de DJ Kamo.

“TRADICIONS DE CASTELLÓ”

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol.

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu)

11:00 h. XXVII Concurs dibuix infanti l “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu

11:30 h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als socis, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Villarroig. (vore nota al peu)

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:00 h. Conti nuació XV Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. IX Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. VI Concurs de futbolí infanti l patrocinat per higiniomateu. VI Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 18:00 h. “Acti vitats infanti ls amb espectacle de bambolles de sabó, pintura d

cares, taller de macramé i jocs en grup”20:00 h. Parti cipació de la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol en el XV

Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal, “Homenatge a Vicent Pau Serra i Fortuño”, en la Plaça Major

21:30 h. Sopar de “Pa i Porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A conti nuació...

22:00 h. Teatre Valencià. El grup del taller de teatre de l’A.C. Gaiata 15 Sequiol es oferirà l’obra: “PEPINO I MELO”, amb la col·laboració de la Fundació Dávalos – Fletcher.

23:00 h. Entrega dels nomenaments del SOCI DEL MES als socis agraciats i al fi nalitzar FESTA DE DISFRESSES per a totes les edats, ball de plaça ambientat amb el gran FELIPE

Dimecres

26 de Març

Dijous

27 de Març

87


10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu)

11:30 h. Degustació de tombet de fabes, patrocinat per Bar Bocateria HERRERO, 64. (vore nota al peu)

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 14:30 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra

Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos

22:30 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A conti nuació...

23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra. Els Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiolos en una insuperable posada en escena. NO VOS EL PODEU PERDRE......!!!


11:00 h. Esmorzar de “pa i porta. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu)

11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.11:30 h. Degustació d’ous fregits, patrocinat per Huevos SALES. (vore nota

al peu) 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).16.45 h. Jocs Infanti ls Tradicionals 17:00 h. Conti nuació XV Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. IX Concurs de parti x patrocinat per higiniomateu. VI Concurs de futbolí infanti l patrocinat per higiniomateu. VI Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu.17:30 h. Jocs Infanti ls Tradicionals al carrer Sequiol 18:00 h. Degustació de pernil serrà, tallat a ganivet per mestre tallador de

pernil i propietari del MESON EL CORTIJO, (vore nota al peu)20:00 h. Visita de la Reina, Reina Infanti l i Corts d’Honor al peu de les

Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infanti l, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes disti ncions de la Junta de Festes.

21:00 h. Sopar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A conti nuació...

23:00 h. NIT DE SALSA, amb la parti cipación de “CASTELLÓ BAILA”.

“DIA DEL SOCI”Divendres

28 de Març

Dissabte

29 de Març

88

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa ofi cial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.

L’A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

- ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà)

- DEGUSTACIÓ: De dimarts al divendres enfront del Cau Gaiater. Per a poder parti cipar en les degustacions serà imprescindible disposar del corresponent val/ració que estarà a disposició en la Tasca Gaiatera, individual (2 €) o en abonament dels quatre dies (6 €). (Per a la col·laboració del manteniment dels actes festi us de magdalena en el sector). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuïts, d’acord amb la categoria d’associat.

- DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fi ns les 14 hores del dia anterior, havent d’abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar les taules al carrer, el dinar es reparti ria en el Cau.

- CONCURS DE PAELLES: Tot parti cipant hi haurà d’inscriure’s en el Cau Gaiater fi ns les 14 hores del dissabte 29 de març. La paella es confeccionarà al carrer Sequiol, amb els ingredients que lliurement hagen triar i aporten cada un dels parti cipants, així com la lenya, trípode, paelló, … la gaiata entregarà l’arròs. Les paelles

es presentaran devant del jurat abans de les 14:30 hores, quí valorarà el sabor, la presentación fi nal i el seu correcte grau de cocció.

- IMPORTANT: Per a tots el espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires: abonament setmanal 60 €. (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de magdalena en el sector) PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències.

- SOPAR DE PA I PORTA: Els vals de beguda per a estos sopars, entregats gratuïtament als socis, es deuran canviar, en el lloc senyalitzat, exclusivament en horari de 21:30 a 22 hores.

- LLIURAMENT DELS PREMIS: El dissabte 5 d’abril de 2014, a les 20:00 hores, es farà el llirament dels premis als guanyadors del concursos de magdalena en el Cau Gaiater al nostre CAU del carrer Herrero,

XV Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. IX Concurs de parti x patrocinat per higiniomateu. VI Concurs de futbolí infanti l patrocinat per higiniomateu VI Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. XXVII Concurs dibuix infanti l “Dibuixa la teua gaiata“, al

voltant de les Gaiates, patrocinat per higiniomateu

11:00 h. Obertura del Parc Infanti l, al carrer Sequiol, amb dos unfl ables12:00 h. Reparti ment de l’arròs per al concurs de paelles.12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXVII Concurs de Paelles al carrer

Sequiol. 14:30 h. Límit de presentació de les paelles al Jurat.16:00 h. Lliurament dels premis: XXVII concurs de paelles20:30 h. Cercavila pels carrers del sector amb la xaranga “BANANA BOOM”21:30 h. Formació comiti va per assisti r a la desfi lada fi de festes. 22:30 h. Desfi lada Final de festes desde l’avinguda del Rei fi ns arribar a la plaça

Major, amb la aprti cipació de la nostra comissió.22:45 h. Gran Traca Final que parti nt de la plaça Major recorrerà els principals

carrers de la ciutat. En tornar a arribar a la plaça Major, remat fi nal i Magdalena VITOL. En acabar els actes ofi cials “apagada” de la nostra gaiata i…

MAGDALENA VITOL!!!

VISCA LA MAGDALENA 2015

Diumenge

30 de Març

90

plaça vilanova d’alcolea, 6 baix12005 castelló

consultes 964218113 urgències [email protected]

Perruqueria de mascotesboti ga especialitzada

patologia mèdicatraumatologia

cirurgiahospitalització

activ

itats

92

Nomenament dels màxims representants del sequiol

Q uan les calors de l’esti u tocaven a la seua fi , un nou exercici festi u arrancava en el Sequiol i arrancava amb un acte tradicional: l’acte de nomenament dels càrrecs que representaran

al Sequiol en la Magdalena 2014, Aroha Espejo García com a Madrina; Claudia Llopis Pascual, con a Madrina Infanti l i Raúl Pegueroles Morilla com a Presidente Infanti l. Amb este acte es posava a funcionar novament la maquinària de la nostra entranyable Panderola.

Per davant quedava un verdader repte il·lusionant, repeti r els èxits aconseguits en anteriors edicions, com els de la Magdalena 2013.

Amb este acte de nomenament d’Aroha, Claudia i Raúl, el nostre tren es col·locava novament sobre els rails de la tradició, rumb a la seua estació fi nal amb els vagons i en el camí, anirem afegint viatgers, esperant omplir les maletes d’èxits, de premis, però sobretot, arribar al nostre destí amb la sensació, una vegada més, del deure complit amb alegria.

PER A LA MAGDALENA 2014

93

I així vam arrancar el nostre camí, el dissabte 21 de Setembre de 2013. Ens vam reunir novament en el nostre CAU per a agrair als càrrecs de l’any 2013, Andrea Estrada, María Voltes i Nicolás Rodríguez per eixe any tan inoblidable que van passar i ens van fer passar. De la mateixa manera complimentar els càrrecs de l’any 2014, Aroha Espejo, Claudia Llopis i Raúl Pegueroles que prenien el relleu per a representar-nos en la pròxima edició de la Magdalena 2014.

Al matí , l’equip de muntatge del Sequiol, va realitzar els oportuns treballs de condicionament del local, preparant-ho tot per a que este acte tan entranyable fóra tot un èxit. El muntatge de l’escenari -en tons beix-, comptava amb unes vidrieres il·luminades de la gaiata infanti l 2013, en laterals i el centre, amb referències a La Panderola , la Magdalena i l’escut de Castelló. Un detall destacat dins del propi escenari eren els pergamins del nomenament.

Amb la vesprada avançada, quan la nit prenia els carrers del sector, sobre les 20,00 hores i amb la sala repleta de membres de la comissió, amics, familiars i socis de la gaiata que van voler sumar-se a este acte, començava este amb la desfi lada, en primer lloc d’Andrea Estrada Torres, Madrina 2013 acompanyada del vicepresident Víctor Orozco i María Voltes Usó, Madrina Infanti l 2013, acompanyada pel President Infanti l 2013, Nicolás Rodríguez Manteca.

Després d’ells, la desfi lada dels càrrecs 2014, Aroha Espejo García, Madrina 2014, acompanyada del vicepresident Jorge Martí i la Madrina Infanti l 2014 Claudia Llopis

Pascual, acompanyada pel President Infanti l 2014 Raúl Pegueroles Morilla.

S’iniciava la part protocol·lària, començant amb la lectura de l’acta, seguit de l’entrega de pergamins que acreditaven a Aroha, Claudia i Raúl com a representants del Sequiol per a les festes de l’any 2014. En este acte, també Andrea, María i Nicolás, van rebre una reproducció en miniatura de l’estendard de la comissió en senyal d’agraïment per l’any viscut per ells tres de forma tan especial i que segur no oblidaran, però sobretot nostre agraïment pel seu saber estar i per com van saber representar-nos allí on la seua presència va ser requerida.

Un ram de fl ors a les Madrines 2013 i 2014, va servir per a

94

adornar un escenari ja replet d’emoció, enyorança i il·lusió per l’exercici que per a uns fi nalitzava i que per a altres començava.

Va seguir l’acte amb la tradicional entrega d’insígnies per als nous membres de la comissió i de plata per als que, amb este era ja el tercer any consecuti u que formen part d’esta família que és la Gaiata del Sequiol .

Les sempre paraules exactes i emocionants de la nostra presidenta Elisabeth, van servir per a fer un repàs a tot el que va succeir en la Magdalena de l’any 2013, per a agrair a Andrea, María i Nicolás la seua dedicació, amb un record especial per a María ja que en la Magdalena 2014, formarà part de la Cort d’Honor de la Reina Infanti l com a Dama de la Ciutat. Un càrrec merescut pel seu arrelament a les festes.

Va haver-hi, com no, paraules d’alé i d’ànim per a Aroha, Claudia i Raúl, els acabats de nomenar càrrecs de l’any 2014 perquè disfruten del seu any.

I, com no, un record per a Laura, la nostra Reina Infanti l 2013, una gran reina infanti l que ha capti vat amb el seu somriure i saber estar a tot Castelló.

Un magnífi c àgape, un castell unfl able i un animat ball van posar el punt fi nal a un acte, tí pic, tradicional. Potser no el més multi tudinari, però segur que el més emoti u.

95

Nomenament i Imposicióde Bandes 2014

CASTELLÓ ES RENDIX ALS PEUS DE LA REINA LARA EN UNA GALA DE TRADICIÓ

L’ALCALDE, ALFONSO BATALLER, LI IMPOSA EL DISTINTIU DE MAJESTAT COM A PRÒLEG DE LES FESTES DE LA MAGDALENA 2014

EL PRINCIPAL ACULL UNA CERIMÒNIA QUE EVOCA LA TRADICIÓ DE LA CIUTAT AMB LA SEQUIOLERA AROHA ESPEJO

EN L’ESCENARI DE LA CORT

P ort i elegància castellonera, Lara Sos Boix es va elevar a l’octubre a l’olimp de les serenes majestats de les festes de la Magdalena 2014. En el primer pas del camí fester cap al tercer

diumenge de Quaresma, el dissabte 5 d’octubre, en un Teatre Principal fi ns a la bandera, Lara Sos va rebre la banda verda maragda de reina de les festes de Castelló en un solemne acte ple de reminiscències a les tradicions i protocols de festa.

La Imposició de Bandes va arrancar al Palau Consistorial, on l’alcalde, Alfonso Bataller, junt amb la corporació municipal al complet, i el President de la Junta de Festes, Jesús López, va exercir d’amfi trió de la reina Lara, les seues dames de la ciutat i les 19 madrines dels sectors de la capital. Entre elles, ja sota el pòrti c de l’Ajuntament, en una plaça Major guarnida amb els aplaudiments ciutadans, amb port i rumb magdalenero, la jove Madrina de Sequiol, Aroha Espejo García era el viu refl ex de la felicitat, en el moment en què l’orgull de 15 anys com Sequiolera l’elevava a la cort major de la Magdalena 2014.

EL DIA DE LA REINA LARA // La cerimònia de la Imposició de Bandes va discórrer pels vies tradicionals. Un protocol que a penes ha pati t variació amb el pas del temps, en el dia gran de la reina Lara. I es va iniciar amb l’accés a l’escenari de les madrines dels sectors, que van rebre la banda blanca. Una a una van anar pujant a les taules Alexandra Vicent Salvador, de Brancal de la Ciutat; Laura

Agramunt Arnau, de Fadrell; Ariadna García Fenollosa, de la Porta del Sol; Paula Aso Toledo, de L’Armelar; Nerine Pérez Ballester, de Hort dels Corders; María Garcilópez Palau, de la Farola-Ravalet; Yaiza Viciano Pérez, del Cor

CRISTINA GARCIA / VICENTE CORNELLES

96

de la Ciutat; Anna Marín Gozalbo, del Portal de l’Om; Noelia Personat Guerrero, de L’Espartera; María Ángeles Sanfeliu Galver, de El Toll; Cristi na Salvador Mas, del Forn del Pla; Mar Guevara Sanmateo, de Sensal; Beatriz Cano Museros, de Castalia; Aroha Espejo García,

de Sequiol; María Jesús Parreño Ballester, de Rafalafena; Mireia Andreu Prades, del Tir de Colom; Patricia Barreda Chiva-Julián, de Crèmor i Jéssica Paulano Delgado, de La Cultural.

Després d’elles, Melina Queral

Llach, en qualitat de dama dels Cavallers de la Conquesta i Claudia Balado Ferrer, Isabel Carrilero Gorrita, Carla Alberto Breva, Mónica Toledo Llorens, Elisabet Giménez Frías i Beatriz Aso Toledo, van rebre la banda com a dames de la ciutat, la cort més pròxima a la reina Lara.

La jove ambaixadora de la festa de Castelló, majestuosa i triomfal, va fer la seua entrada en el pati de butaques del Principal escortada per l’esquadra de gala de la Policia Local i els macers, i amb el públic posat en peu. Eren els moments previs a la imposició del disti nti u com a reina de les festes de la Magdalena, mentres els clarins interpretaven la Marxa de la Ciutat, anunciant als quatre vents que Castelló proclamava la seua reina de les festes. En el carrer, un remat aeri de focs consagrava la Magdalena a l’octubre.

El President de la Junta de Festes, Jesús López, va iniciar els parlaments. El seu discurs va servir d’agraïment i despedida a Cristi na Pastor, reina de la Magdalena

97

del 2013, per la seua entrega, dedicació i compromís amb la festa magdalenera.

L’alcalde. Alfonso Bataller, va assegurar que “sens dubte, Castelló és un poble que pot senti r-se orgullós de manti ndre molt vives les seues tradicions que estan fermament ancorades en la història”. Va parlar de les gaiates, “monuments de llum que són un senyal d’identi tat de la

nostra festa”, i de les comissions de sector, “que realitzen una labor impagable que es fa per amor al poble i per senti ment castellonenc”. Bataller va unir “festa, tradició i dona”, perquè en elles “està el testi moni de la història, del nostre poble i del nostre ser”. I, per això, les dones de la festa “són el millor símbol” perquè “Castelló és una ciutat de dones d’esti rp festera”. Va ti ndre paraules de reconeixement

a Cristi na Pastor, reina del 2013: “Castelló no et despedix, t’acull i et rati fi ca com la seua reina”, i ja dirigint-se a Lara Sos, en to afectuós li va dir: “el teu són les festes de la Magdalena i les portes molt dins”. I, va afegir Bataller: “Si hi ha una dona que simbolitza la falda maternal esta és, sens dubte, la nostra reina de les festes, Lara, en la que volem veure la metàfora d’eixa blanca ermita”. //

98

CORONA, CEPTRE I BANDA VERDA MAGDALENA PER A BEATRIZ ITURRALDE

LES DAMES DE LA CIUTAT I LES 19 MADRINES INFANTILS VAN REBRE EL DISTINTIU DE COLOR BLANC COM A INTEGRANTS DE LA CORT D’HONOR

L ’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, va imposar ahir la banda verda de reina infanti l per a les festes de la Magdalena del 2014 a Beatriz Iturralde Cubertorer.

Temps de xiquetes castelloneres en un octubre immens de calor i amb la mirada posada ja en l’ermita de Santa Maria Magdalena i el seu tercer diumenge de Quaresma. En un moment solemne i amb els clarins de la ciutat sonant, la besnéta de Carlos Murria el que fóra primer secretari de l’anti ga Junta Central de Festejos de la Magdalena, va rebre el disti nti u maragda que li obri la porta a la més meravellosa aventura mai comptada amb la resplendor màgica de les gaiates.

Protocol a ultrança en el Teatre Principal que, abarrotat

de públic, va donar la benvinguda als xiquets del país castelloner el 4 d’octubre. Primer, els Presidents infanti ls: David Valverde Personat, de L’Espartera; Ivan García Paidal, de El Toll; Javier Godes Garbí, de Forn del Plá, Marc Teresa Martí n, de El Grao, Raúl Pegueroles Morilla, de Sequiol, i Francisco Andrés Rauta de Crèmor. Els sis en l’escenari van rebre un quadro acreditati u de la seua ti tularitat en les seues respecti ves comissions de sector.

Després de l’homenatge als Presidents infanti ls en què va destacar el port i la reparació del Sequiolero Raul Pegueroles, no debades és un xicotet gran veterà de la festa, fi ll i germà de madrines Sequioleres, va arribar el torn de les madrines infanti ls, amb l’accés a l’escenari de la il·lusionada Claudia Llopis, radiant, encantadora i

CRISTINA GARCIA / VICENTE CORNELLES

99

coneixedora del gran moment que estava vivint. Per fi era el seu moment, i va saber disfrutar-ho com cal. De Brancal de la Ciutat, Cristi na Batalla Serret; de Fadrell, Irene Escoí Escuriola; de la Porta del Sol, Esther Renau Lleó; de L’Armelar, Paula Adell Sales; de Hort dels Corders, Gabriela Gonell Pegueroles; de la Farola-Ravalet, Nerea Ibáñez Vilar; del Cor de la Ciutat, Patricia Santacatalina Pol; del Portal de l’Om, Ainara Morilla Torres; de L’Espartera, Natalia Victoria Peris, de El Toll, Ana Escudero Monge; del Forn del Plá, Lledó Calero Andrés; de El Grao, Vera Sánchez Tellols; de

Sensal, Clara Moreno Amiguet; de Castalia, Sara Mínguez Usó; del Sequiol, Claudia Llopis Pascual; de Rafalafena, Lucía Ferrando Pascual; del Tir de Colom, Natalia Sánchez Hernández, del Crèmor, Paula Burlacu Díaz i, de La Cultural, Lucía Fernández Gaviño.

Els màxims representants de Sequiol, Claudia i Raul, van disfrutar al màxim. Raul va rebre la insígnia d’or de la Gestora de gaiates en el saló de plens de l’ajuntament, per a, després de la desfi lada des de l’ajuntament al teatre, va rebre el pergamí i l’afecte de tots els castellonencs. Per la seua banda Claudia, no podia conti ndre els nervis mirant, il·lusionada la seua blanca banda com anys enrrere ho va fer la seua germana.

LES SIS DAMES // Posteriorment, a ritme cadenciós de triomfal desfi lada per l’estora roja del coliseu de la plaça de la Pau, van accedir a l’escenari les sis dames infanti ls: la Sequiolera María Voltes Usó, Carolina Navarro Viera, Anna Feliu Usó, Andrea Chippirraz Babiloni, Lola Marco Alors i Paula Gascó Pradells.

Dames que van precedir Beatriz Iturralde Cubertorer, qui feia la seua entrada victoriosa en el Principal, escortada per l’esquadra de gala de la Policia Local i amb el públic posat en peu. Reina infanti l que, després de rebre la banda verda, es converti a en princesa de la festa, atenta la mirada i expectant en el cor, assentada en el tron de l’àguila bicèfala que, any rere any, cedix la família Mira d’Orduña. Així mateix, l’alcalde va imposar les bandes de color blanc a les dames i madrines infanti ls.

Al micròfon, en la presentació, un altre Sequiolero, Nacho Carceller, junt amb María Bádenas, reina infanti l del 2012, van conduir amb gran mestria la primera nit especial dels xiquets festers de Castelló.

100

HISTÒRIA, TRADICIÓ I FUTUR // “La festa es viu profundament, perquè és conseqüència d’un senti ment emocional, que naix de la història i la tradició que va fer nàixer a la nostra ciutat des de la muntanya del Castell Vell, i per això anualment tornem fi ns a la blanca ermita de la Magdalena, recordant el nostre orgull de genealogia”, va proclamar l’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, en la seua al·locució del Teatre Principal durant l’acte d’imposició de bandes a la reina infanti l de les festes, Beatriz Iturralde Cubertorer, i el seu Cort d’honor.

Una festa que “per als xiquets és com un conte màgic adornat per la llum de les gaiates i per l’alegria

contagiosa”, va destacar la primera autoritat municipal. El primer edil es va dirigir a la reina infanti l afi rmant que “pertany a una família castellonera de vibrant intensitat, que li ha inculcat un amor especial per les festes que només es coneix en el si de les gaiates, les comissions que fan possible els monuments de llum, arquitectura refulgent del nostre passat i que enlluerna un futur feliç i prometedor”. Va ti ndre paraules de record al seu besiaio, Carlos Murria “inoblidable per la seua generositat, simpati a i caràcter parti cipati u i emprenedor, un puntal ferm que va donar solidesa a les nostres festes”.

Així mateix, va anomenar a les

seues dames i a les madrines infanti ls, “referències dels xiquets de les nostres festes”, i va ressaltar també el paper dels presidents infanti ls, “que tenen en el seu xicotet, però il·lusionat cor, l’esperit de treball dels majors”. I va citar la reina infanti l 2013, la Sequiolera Laura Turch, de la que va dir que el seu somriure “no s’esborrarà mai dels nostres cors”, i a la seua família, que han bolcat plenament a augmentar l’esplendor, l’alegria i la parti cipació de les nostres festes”. Per la seua banda, el President de la junta de Festes, Jesús López, després d’agrair a la reina Laura el seu regnat del 2013, va destacar la importància dels xiquets en l’esdevindre fester. //

101

presentacio oficial‘

de la gaiata 15 sequiol

U n dels actes més emblemàti cs i esperats per part de la comissió és la Presentació ofi cial de Madrines, Dames i Comissió que representaran durant les festes de la Magdalena.

Este acte de presentació, ha ti ngut al llarg dels anys, diferents variacions. Recordem els actes que es realitzaven des de principis de la dècada dels anys 70, fi ns fa escassos dos anys en l’entranyable marc escènic de la Pèrgola de Ribalta. Fins mitjan de la dècada dels anys 80, els actes de presentació es limitaven a la desfi lada, imposició de bandes, ofrenes fl orals i desfi lada de baixada. De fons d’escenari, la corti na roja amb els adorns del bingo del C. E. Castelló i un parell de tapissos de la Diputació. No hi havia temps per a més, doncs es podia entrar en el recinte el dissabte de bon matí i calia deixar-ho net, al fi nalitzar la vetlada, per a poder seguir amb la sala de joc.

Posteriorment i una vegada fi nalitzada la concessió com a sala de bingo i aprofi tant que es podia disposar de més temps, arribarien les decoracions d’escenari, decoracions espectaculars que van causar gran admiració perquè portaven en si una posada en escena per a donar la sorpresa als assistents. Prompte a este protocol se li sumarien actuacions que dotaven a l’acte de presentació d’un espectacle amé. I així fi ns als nostres dies.

Estos actes de presentació, porten amb si un muntatge, una idea bàsica i un guió que s’ha de seguir, junt amb una decoració, d’acord amb la temàti ca que es desitja desenrotllar i sobre el qual es basa l’acte en si. Donc be! A fi nals de l’esti u, una comissió creada per al desemvolupament de l’acte de presentació, es va reunir per a tractar en primer lloc de traure un tema de fons. Es va decidir uti litzar com a fi l conductor de l’acte el 125 aniversari de la posada en funcionament de la nostra recordada Panderola i el 50 aniversari de la supressió del seu servici.

101

102

Una vegada treta la idea principal, calia realitzar el guió, acoblar la música, confeccionar la decoració de l’escenari i buscar l’espectacle que fera amena l’acte de presentació.

Prenent com a fi l conductor la història de la Panderola, es donarien pas a les diferents part. Una vegada confeccionat el primer esbós de guió, l’equip encarregat de la música, es posa mà a l’obra recopilant una infi nitat de cançons per a confeccionar el librett o musical, acord amb cada part de la presentació. En paral·lel, altres components anaven realitzant el disseny dela decoració: una Panderola gegant parti da en dos que adornaria ambdós parts de l’escenari. L’espectacle pensat per a esta vegada seria projeccions en pantalles de led d’un reportatge de la Panderola i imatges dels membres de la comissió, Madrines i Presidents, projectades a mesura que accedien a l’escenari, deixant

per a la resta de la presentació, la projecció de quadros de l’arti sta castellonenc Lorenzo Ramírez -servisquen estes esbosses per a mostrar l’agraïment d’esta associació a un magnífi c mestre dels pinzells amb qui Sequiol ha

102

103

trobat un aliat sempre que l’ha necessitat. Gràcies Lorenzo per estar sempre disposat a ti rar una mà per les Gaiates de Castelló-.

Tota una àrdua tasca des de mesos abans de l’acte de presentació fi ns a

arribar el moment esperat per tots, un treball amb una única recompensa, esperar que els assistents al acte, disfruten d’una presentació del Sequiol.

I si gran va ser l’esforç de disseny no

menor va ser el de preparació de l’acte doncs a la gran envergadura del muntatge s’unia la manca de temps disponible per a això. Cal ti ndre en compte que tot este treball de muntatge ho realitza la pròpia comissió i, per tant, es realitza fora dels seus horaris laborals. Fet que pareix no es té en compte a l’hora de facilitar l’accés al nou Palau de la Festa.

Un muntatge complicatdoncs compaginava el muntatge de mes de 50 metres quadrats de tarima per a poder albergar als més de seixanta comissionats que accedixen sobre l’escenari, amb les seues corresponents cadires, per a majors i infanti ls. Després del qual, es procedia a la instal·lació de mes de 60 metres quadrats de pantalla de led, dividida en 3 zones: una central de major defi nició, i dos laterals. I complementant l’escena, el muntatge de les Panderoles, amb una alçària de 8 metres. I per este orde, la qual cosa complica molt més la coordinació.

I les proves. Els equips d’il·luminació, pantalles de led... a més de muntar-se necessiten ser ajustades i provades amb les imatges que Sequiol havia editat per a l’ocasió... Amb tot, esgotant fi ns a l’últi m segon, el dissabte 7 de desembre, minuts abans de les 11 de la nit, tot estava preparat per a començar amb la presentació del Sequiol 2014.

I esta vegada el temps si va permetre disfrutar a tots els assistents a l’acte de l’espectacularitat de l’arribada de la comissió sobre vehicles d’època – agrair la col·laboració, un any mes, de Rallye Club Costa Azahar per aportar els seus vehicles, verdaderes joies automobilísti ques- fi ns a la pròpia esplanada enfront del Palau mentres es disparava un espectacular remat aeri de focs.

Tot s’iniciava com estava previst. I així el va veure la premsa.

104104

105105105

FALLA BARRI VALÈNCIA

CENTRO ARAGONÉSCENTRO CULTURAL ANDALUZ

FALLA LA QUE FALTAVA

REIAL COFRADIA DE LA MARE DE DÉU DE LLEDÓ A BARCELONA

C.E. CASTELLÓ

FALLA PORT SAPLAYA

FEDERACIÓ DE COLLESA.C. GAIATA 4 - L’ARMELAR

106

Una de les gaiates amb més solera i arrelam de la capital de la Plana, la de Sequiol, va omplir el dissabte a la nit el saló principal del Palau de la Festa per a presentar de forma ofi cial a les dos jóvens que representaran a l’enti tat durant la pròxima edició de les festes de la Magdalena.

Aroha Espejo i Claudia Llopis van ser proclamades, respecti vament, Madrina i Madrina Infanti l per al 2014 en una emoti va cerimònia que, a pesar de les baixes temperatures, va congregar a nombrós públic en les instal·lacions de Sensal.

Sobre l’escenari es van succeir més de 60 persones per a donar vida a

una representació en què els símbols més tradicionals i característi cs de les festes fundacionals de la capital de la Plana es van entremesclar amb tocs més innovadors per a donar una major agilitat a l’espectacle, que va ser molt aplaudit per tots els presents. Els colors, els sons, el folklore i la música característi cs de les festes de la Magdalena tampoc

van faltar en una cerimònia que va omplir de nou el Palau de la Festa.

La Presidenta de la Gaiata 15, Elisabeth Breva, així com el President Infanti l de la comissió Raúl Pegueroles, van abrigar les noves Madrines en la seua proclamació ofi cial davant de la societat castellonenca que les va rebre amb una càlida ovació.

La nostra presentacio‘

AROHA I CLAUDIA JA REGNEN EN SEQUIOL

106

aixi la van veure‘

107

El Palau de la Festa va tornar a vesti r-se de gala dissabte passat a

la nit per a albergar l’espectacular presentació de la Gaiata 15 que, sense apartar-se del protocol tradicional, va oferir als nombrosos assistents un acte modern i diverti t. L’esdeveniment, que va rendir un senti t homenatge a la

Panderola, el transport ferroviari que commemora enguany el 50 aniversari de la seua desaparició, va encimbellar com a Madrina a la jove Aroha Espejo i així mateix va proclamar la xiqueta Claudia Llopis com a Madrina Infanti l.

SEQUIOL HOMENATJA A LA PANDEROLA

107

108

La Gaiata 15 va recordar la modernització que va suposar per a la província el míti c tren a vapor quan es complixen 50 anys de la seua jubilació.

La gaiata Sequiol va celebrar el dissabte la presentació en societat de les seues Madrines 2014 Aroha Espejo García i Claudia Llopis Pascual. En la seua nit més especial el guarisme 15 va rendir homenatge a La Panderola, el míti c tren a vapor de la província, que va portar prosperitat i modernitat a la zona.

En una de les presentacions més brillants dels últi ms temps. Sequiol va fer gala de la seua experiència i de la

dilatada esti rp de fester que compta. Una llarga llista de xiquets, xiquetes i jóvens van copar l’escenari del Palau, radiants de felicitat en un important moment de les seues vides.

Els portaestendards Fernando Carratalá Palencia i Sergi Martí García van ser els primers a fer la seua aparició, seguits dels col·laboradors Adrián Doumere Fabregat, Laura Truch Benedito, Marta Gual Irigoyen, Sara Calatayud Safont, Jenifer Carratalá Blasco, Ana Rubert Calatayud, Maia Aguilera Biosca i Adriana Llopis Pascual, germana de la madrina infanti l 2014.

GRAN COMISSIÓ INFANTIL. El President Infanti l Raúl Pegueroles Morilla i la Presidenta de l’associació Elisabeth Breva Almerich també van ocupar el seu lloc en l’escenari per a rebre a la comissió infanti l i la comissió de Sequiol. La primera representant dels més xicotets va ser Jimena Pradas Viera, seguida

de les dames d’honor infanti ls Lucía Orti z de Zayas i Malena García Miravet, acompanyades per Juan Carlos Francisco Pascual.

Les dames Claudia Orti z de Zayas, Natalia Queral Asencio, Marti na Pradas Viera i Marti na Aguilera Biosca van recórrer el camí molt somrients i van disfrutar del seu moment. Després d’elles, les germanes bessones Teresa i Balma Doumere Fabregat, acompanyades per Marcos Rodríguez Manteca i Nagore García Miravet amb Xavier Queral Asencio.

Van tancar la comiti va infanti l per a la Magdalena 2014 Beatriz Also Galaso, Mar Sanahuja Marco, Lucía Aguila Moreno, Elena Puig Vilarroig i Maria Collados Marza, acompanyada de Fran Benedito Tarazona.

La història de La Panderola va estar present durant tota la vetlada i Sequiol va recordar aquells anys en

SEQUIOL NOMENA MADRINES A AROHA I CLAUDIA I RENDIX

HOMENATGE A LA PANDEROLA

109

què el preu dels bitllets no arribava a una pesseta. En 1925 més d’un milió de castellonencs es van pujar al tren a vapor, a què popularment se li cantava “de Castello a Almassora va un tren que vola”.

La comissió va estar encapçalada per Marta Beri Galán, de la mà d’Enrique Carceller Sebasti a. La dama Beatriz Belenguer Mercé va ocupar el seu lloc del braç d’Alejandro Breva Monte i Alba Orozco Alcón, va fer el propi amb el seu acompanyant Jorge Martí García. Les jóvens Ana Rodriguez Pérez i Maite Vilar Ferrero van pujar a l’escenari junt amb Adrian Nebot Sanahuja i Carlos Mon Breva, María Isierte Carnicer, acompanyada per Luis Rivas Galindo, i la Madrina d’Honor Estefania Climent Moreno, junt amb Mohammed Ali Ahmedou

Sidi, van ser els encarregats de tancar la comissió 2014 de Sequiol.

Les màximes representants del curs festi u 2012/2013 van iniciar el seu últi m ascens a l’escenari per a deixar el càrrec que han ostentat en mans de les Madrines 2014. Maria Voltes Uso, acompanyada pel president infanti l Nicolás Rodríguez Manteca, i la Madrina 2013 Andrea Estrada Torres, del braç del vicepresident Jorge Martí Obiol van despedir així un dels anys més especials de les seues vides.

EL MOMENT MÉS ESPERAT. El moment més esperat de la nit va arribar de la mà de la Madrina Infanti l 2014 Claudia Llopis Pascual, i la Madrina 2014, Aroha Espejo García. Amb un ampli somriure i

l’emoció a fl or de pell, les màximes representants per a la pròxima Magdalena, van recórrer el camí cap a l’escenari del braç del president infanti l Raul Pegueroles Morilla.

Una vegada completat l’elenc de representants de la Gaiata 15 Sequiol va voler rendir tribut a un home que va dedicar tots els seus esforços a preservar i fomentar la cultura de Castelló Vicente Pau Serra Fortuño. Després d’este senti t record, es va procedir a l’ofrena que disti ntes enti tats i amics van voler fer a les noves representants de la Gaiata 15.

Els centres culturals andalús i aragonés, el Club Esporti u Castelló, La Federació de Colles i la Gestora de Gaiatas, així com la ti nença d’alcaldia Sud, en representació de l’Ajuntament no van faltar. Les falles Port Saplaya i Barri de València tampoc es van perdre la nit gran d’Aroha i Claudia. L’himne de la gaiata va despedir a les noves representants de Sequiol, que emprenen ara un bonic camí cap a la Magdalena 2014

ESTIRP FESTERA. Una vintena de xiquets i xiquetes de diverses edats integren la comissió infanti l de Sequiol, que demostra ti ndre futur i passió per les festes.

DESPLEGAMENT DE LLUM. Llums i música van ser els millors aliats en la vetlada més important per a la Gaiata 15. El desplegament de color va fer del Palau un lloc màgic.

109

110

TOC ROCKERO. La banda sonora de la nit va combinar a la perfecció la tradició amb la música més rockera. Les cançons populars de grups com AC-DC, Rolling Stones o Queen van sonar amb força en el Palau i van fer ballar als assistents.

L’ALCALDE. L’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, no va faltar a la seua cita amb les gaiates. A pesar que havia de córrer els 10 quilòmetres de la ciutat al matí següent, va assisti r a la presentació com cada setmana.

DOCUMENTACIÓ. L’organització va realitzar una gran tasca de documentació històrica per a recordar l’etapa més memorable de La Panderola. Els 75 anys de vida del tren a vapor van oferir a la ciutat desenrotllament i prosperitat.

SOLIDARITAT. La gaiata Sequiol col·labora tots els anys amb els presos de Castelló, que s’encarreguen de la decoració de les taules, segons va apuntar l’organització. Enguany els reclusos han elaborat una bonica fi gura amb canyes i cintes magdaleneres.

110

111

JUAN DIEGO INGELMO FIRMA EL CARTELL DE LA MAGDALENA 2014

El cartell anunciador de la Magdalena 2014

A f inals d’esti u i principi de la tardor, els actes d’iniciació d’un nou exercici fester, es van desenrotllant. Imposicions de bandes i elecció de cartell anunciador, marquen el tret d’eixida

cap a una nova setmana de festes.

Per tercera vegada en cinc anys, l’arti sta Juan Diego Ingelmo, va resultar guanyador del concurs de cartells de la Magdalena de l’any 2014, amb la seua obra “Rotllo i Canya”. Ja es va alçar amb el tí tol en els anys 2009 i 2011 i va tornar a repeti r en este exercici de l’any 2014, quan el jurat triat per a l’ocasió, va decidir que la seua obra, fóra l’encarregada d’anunciar que del 22 al 29 de Març, ti ndrà lloc nostres festes de la Magdalena 2014.

Posteriorment, en la vesprada nit del dia 31 del passat mes d’Octubre, va ti ndre lloc la inauguració de l’exposició dels diferents cartells que van parti cipar en esta edició en la sala d’exposicions de la Fundació Dávalos Fletcher, sent inaugurada per les reines de les festes Laura Sos Boix i Beatriz Iturralde Cubertorer, acompanyades per les respecti ves Cort d’Honor -entre les que destacava el somriure de Maria Voltes, dama de la Ciutat Infanti l- i representants de les diferents comissions de Gaiata, amb Madrines i Presidents i dels representants de la Junta de Festes.

L’acte en si, va ser presidit per l’alcaldessa en funcions Na Marta Gallen Peris qui fóra reina de les festes l’any 1984 i a

la que acompanyava el regidor de festes de l’Ajuntament i President del Patronat de Festes, En Joaquín Torres.

La sala comptava, a part dels 68 cartells que van parti cipar en esta edició, amb multi tud d’elements de les nostres festes, com exposició de trages de castelloneros i castelloneres i maquetes de les diferents gaiates que han obti ngut premi al llarg d’estes últi mes edicions -com a nota curiosa indicar que Sequiol estava molt bé representat amb les seues maquetes de Gaiates guanyadores-.

Les festes de la Magdalena, ja estaven en marxa i comptaven des de llavors amb un cartell que les anunciava, un cartell que formarà part ja de les col·leccions que molts amants de les nostres festes realitzen. Un cartell que serà per sempre el que recordarà a Aroha Espejo, Claudia Llopis i Raul Pegueroles com els màxims representants del Sequiol en la Magdalena 2014.

112

Nomenament Sequiolersd’Honor 2013

Un dels actes que els Sequiolos esperen amb més interés és l’acte de reconeixement con SEQUIOLER d’HONOR a aquelles enti tats o persones que per la seua abnegada col·laboració amb la nostra Gaiata, per la seua aportació a les nostres festes fundacionals o pel seu treball darrere de la nostra cultura, són mereixedors de rebre una disti nció especial. I Sequiol, des de fa uns anys, els fa entrega d’uns detalls molt especials amb els que volem manifestar-los el nostre més senti t agraïment. Uns detalls que representen a la nostra Panderola i són confeccionats, a mà, un a u, pel nostre equip d’arti stes que treballen les vidrieres en les nostres gaiates, el que manifesta la importància que Sequiol dóna a estos guardons.

Setmanes abans de l’inici de la setmana gran, és la data elegida per a reunir a tots els nomenats Sequiolers d’Honor, per a la Magdalena 2013 i fer-los entrega de la seua disti nció. A més, és també moment de complimentar el nostre President d’Honor, Joaquín Borrás Llorens.

Així doncs, una vegada degustat el dinar

-excel·lent, per cert- i sota la direcció de dos novells presentadors Anna Turch Benedito i Nacho Carceller Sebasti á -indicar que va sorprendre la soltesa i fermesa amb què van realitzar la seua labor, aportant frescor i dinamisme a l’acte- se va anar nomenant a tots i cada un dels guardonats.

En primer lloc va ser el nostre President d’Honor, Joaquín Borrás Llorens qui va arreplegar la disti nció de mà de la nostra Presidenta, Elisabeth Breva. I sense dissolució de conti nuïtat, van anar rebent els seus guardons de SEQUIOLER d’HONOR 2013: • Família Estrada - Torres, família de la

nostra Madrina 2013.• Família Voltes - Usó, família de la

nostra Madrina Infanti l 2013• Família Rodríguez - Manteca, família

del nostre President Infanti l 2013• Club Esporti u Castelló, amb moti u del

90 Aniversari de la seua fundació• Rondalla Vora Sequia, per ser un dels

grups emblemàti cs dins de “La Festa de la Rosa” que estos últi ms anys oferix les seues melòdiques rondes a les Sequioles

• Insti tut Politècnic (Mestria), per la seua col·laboració en la construcció de maquetes en el concurs escolar de maquetes de gaiata “Ciutat de Castelló”.

• Anti c Motor Club Castelló i Rallye Club Costa Azahar, per la seua col·laboració en la nostra presentació i en el reportatge fotogràfi c del llibret 2013 amb els seus espectaculars vehicles.

• María López López i Laura Turch Benedito, per ser la primera Reina i la primera Reina Infanti l d’esta Associació, portant amb orgull el nom de SEQUIOL per la nostra ciutat i fora de les seues fronteres.

Per a fi nalitzar l’acte, va prendre la paraula la Presidenta de l’associació per a manifestar públicament l’agraïment de la nostra associació amb tots ells pel seu compromís amb nosaltres i brindant per unes magnífi ques festes de la Magdalena 2013, a les que invitava a tots ells a parti cipar i viure amb nosaltres de tots els actes del nombrós programa de festes que Sequiol tènia preparat. Doncs ells ja també eren Sequiolos.

113

RALLYE CLUB COSTA AZAHARANTIC MOTOR CLUB CASTELLÓPresident d’HonorJOAQUIN BORRÁS

FAMILIA ESTRADA TORRES

FAMILIA VOLTES USÓ

INSTITUT POLITÈCNIC

FAMILIA RODRÍGUEZ MANTECA

FUNDACIÓ RURALCAIXA

RONDALLA VORA SÈQUIA

MARÍA LÓPEZ - ReinaLAURA TURCH - Reina Infantil

114

X CONCURS

ESCOLAR DE MAQUETES DE

GAIATA “CIUTAT DE CASTELLÓ”

PATROCINAT PER LA FUNDACIÓ RURALCAIXA

Onze anys, milers d’escolars, centenars de maquetes, deu obres reproduïdes a un metre d’escala són el resultat d’una dècada del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló que organitza amb gran èxit l’Associació Cultural Gaiata 15, Sequiol en una mostra de la insigne acti vitat que realitza la comissió d’este sector. Tot un exemple que hauria d’estendre’s i, sobretot, ti ndre sempre darrere l’aval de les insti tucions de la ciutat.

L’equip que lidera Elisabeth Breva no ha desisti t de l’interés i s’ha esforçat per a aconseguir els suports que són necessaris i ti rar endavant esta iniciati va en la seua onzena edició. Lloable gest que no hauria de passar desapercebut a ningú, i menys encara als que diuen senti r-se ‘castelloneros’.

Despertar la curiositat dels més xicotets, fer-los descobrir quin és el símbol de les seues festes fundacionals i, al mateix temps, implicar mestres i a pares és un treball important. Tant que hauria d’incloure’s en les

programacions escolars en el primer trimestre del curs lecti u.

Eixos xiquets, a l’arribar Magdalena són, sens dubte, els que millor aprecien el monument gaiater quan el veuen desfi lar, quan el contemplen en la plaça del seu barri… quan escodrinyen de quins materials estan realitzades.

Ells per la seua banda són tan enginyosos que qualsevol material de rebuig, ja siguen les populars càpsules de café, unes oueres, agulles de cabets de colors, palletes, pinces o furgadents

Pedrera d’artistes gaiaters

Chelo Pastor Verchili

115

poden ser materials preciosos per a donar regna a la seua imaginació i crear el seu parti cular “esclat de llum sense foc ni fum”. Qui sap si algun dia u d’eixos xicotets arti stes arribara a ser un professional arti sta gaiater!

Aquells que cada any guanyen i comproven com la seua xicoteta gaiata es converti x, per obra i gràcia dels artesans de la comissió de Sequiol, en una autènti ca peça d’art, han de senti r-se especials i importants. I ho són.

Sequiol desperta senti ments i sensibilitat; aconseguix que els pares comparti squen hores amb els seus fi lls traient avant ‘la seua’ gaiata, la que s’exposarà, guanye o no el certamen de cada any, i la que podrà mostrar orgullós a la seua família i als seus amics durant els dies que romanen exposades en el Museu Etnològic del carrer Cavallers.

Tant és així que Sandra Espuig Aragonés, la xicoteta de 8 anys que l’any passat va guanyar el primer premi del concurs encara recorda amb gran emoció el treball que va capti var tots

115

116

els membres del jurat. “Em va agradar molt fer la gaiata amb mon pare” assegura amb la il·lusió per veure esta Magdalena la seua creació reproduïda a escala i pensant que “van ser molts els dies que vam dedicar” a donar cos a un disseny “que vam pensar entre els dos” i sobre el qual també va opinar sa mare.

Amb només 7 anys, esta alumna del col·legi públic Cervantes relata “com van ser de diverti des les vesprades que a l’eixir de classe, mon pare i

jo ens vam dedicar a dissenyar el meu gaiata”. Al preguntar-li quins materials va emprar els enumera u per un: “Vam uti litzar vidres de colors, perxes transparents, de les de penjar roba, fi l d’aram i pintures per als dibuixos”.

Amb els colors assegura que “vam pintar els anagrames de les 19 gaiates” en un interés que la seua creació rendira tot un homenatge als monuments que representen als sectors en què es dividix Castelló en festes.

“També tenia llum”, indica Sandra abans d’explicar que “vam emprar llumenetes de Nadal” amb què la seua maqueta va cobrar ‘vida’, la que va percebre el jurat el dia en què va haver de seleccionar els millors treballs infanti ls presentats a concurs i que li va valdre un “gran premi”. “Em van regalar un ordinador” adverti x amb emoció.

“Vaig fer una maqueta d’esti l modern”

explica amb la naturalitat pròpia de la seua edat, “perquè a mi m’agraden més les gaiates modernes”. Sandra sap del que parla.

Va treballar amb tanta il·lusió que diu que li recomana a tots els xiquets de Castelló que parti cipen en cada edició organitzada per la comissió de Sequiol. Ella és una gran afortunada perquè en sa casa s’ha viscut i es conti nua vivint la festa amb passió. No en va sa mare, Isabel, va ser madrina de la gaiata 6, Farola-Ravalet, i son pare, Manolo, ha format part de la gaiata 5, Hort dels Corders, durant anys.

És més, tal com s’encarrega d’adverti r la pròpia Sandra, el seu ti o matern, José Luis, té l’honor d’haver sigut arti sta gaiater en diverses edicions de les festes fundacionals de la seua ciutat natal. Per això, la seua cosina Lara també parti cipa en el concurs…

Tota una pedrera ‘d’arti stes gaiaters’.

116116

117

ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA 15 SEQUIOL

XVCONCURS DE MAQUETES DE GAIATA

AL COL·LEGI ISIDORO ANDRÉS

CURS PREMI NOM LEMA

1er Primària

1er Gabriela Sifre SegoviaAndrea Sifre Segovia Magdalena colors de llum

2on Laia Monzón Rubert Festa i tradició

3er Candela Vicente Ferrandiz La baixada al plà

2on Primària

1er Pablo Arribas Miranzo La nostra festa

2on Lucas Zafont García Carmanyoles

3er Alicia Alvarez FernándezLeire Marín Rodríguez Colors d’aigua

3er Primària

1erRaúl García Cano

Mario Flores BellésGerard Ferrando Ballester

Amb el pregó

2on Raquel Sorribes Pérez Festa i fusta

3er Aitana Cortes Adell Visca la magdalena

4t Primària

1erPaula Esterve PachecoLaura Pérez Barreda

Sara Martí nez AndreuCorona de Llum

2on Antonio Escrig García Cultura i tradició amb molta diversió

3er Balma Llaves Cuevas Llums i coets

5é Primària

1er Alejandro Rodríguez Ramírez La llum de la festa

2on Ruben Serra Turch Festa, llum i colors

3er Yaiza López Garriguez La llum de la nostra festa

6é Primària

1er David Arnau Haba Llum i color es la festa de Castelló

2on Miquel Ferrando BallesterCarlos Domínguez Pastor Magdalena reciclada

3er Julia Godoy Domingo Un esclat de colors

119

A mb l’arribada de les dates nadalenques, Sequiol inicia el seu taller de construcció de Betlem, en la seua seu social, amb el que parti cipa en el concurs que anualment convoca l’Ajuntament,

dins de la categoria d’Associacions Veïnals. Una acti vitat que coordina el nostre vicepresident Vicente Javier Queral i que, en esta edició, va comptar amb la col·laboració de Javier Rodríguez en el disseny i confecció de les construccions que componien el nostre Betlem.

La inauguració del mateix, a les mans dels nostres màxims representants, Aroha, Caludia i Raul es va realitzar el 21 de desembre i va romandre exposat fi ns passada la festi vitat de Reis, sent visitat per un nombrós grup de veïns i amics.

Ja fi nalitzades les festes, el 17 de gener de 2014, en els salons de l’Ajuntament de Castelló se lliuraven els premis

del concurs. Sequiol es va alçar amb un accèssit de la secció Associacions Veïnals. Guardó que va ser arreplegat per la nostra Madrina, Aroha Espejo, la nostra Madrina Infanti l, Claudia Llopis i el nostre President Infanti l, Raul Pegueroles -tots ells acompanyats pel vicepresident Jorge Marti - de mans de la primera autoritat municipal, l’Alcalde Alfonso Bataller.

ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2013DE NOU AMB VOSTÉS EN ESTE REPÀS ANUAL QUE FEM SOBRE ELS RESULTATS ACONSEGUITS PER SEQUIOL. TOTS ELS SEQUIOLOS ESTEM MOLT SATISFETS PER TOT QUANT HEM VISCUT EN AQUEST ANY PERÒ, A MÉS, HA ESTAT REFRENDAT PELS PREMIS ACONSEGUITS PER LA NOSTRA ASSOCIACIÓ. VEGEM-HO.

XX CONCURS DE BETLEMS “CIUTAT DE CASTELLÓ”

120

L ’Orde 5/2013 de 14 de gener (DOCV 6944 de 16/1) de Conselleria de Educació, Cultura i Esport, convocava les ajudes econòmiques desti nades a la promoció de l’ús del valencià en les festes de

la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2013, amb una dotació econòmica de 10.500 €uros, dividits en 12 premis.

El jurat designat a este efecte, una vegada analitzats els treballs presentats a concurs, va dictaminar el següent veredicte (RESOLUCIÓ 15/3 de Conselleria de Educació, Cultura i Esport - DOCV 6998 de 8/4):

• Primer premi: Gaiata 8 Portal de l’Om• Segon premi: Gaiata 15 Sequiol• Tercer premi: Gaiata 1 Brancal de la Ciutat• Quart premi: Colla Rebombori• Quint premi: Gaiata 17 Tir de Colom

• Sext premi: Gaiata 9 L’Espartera• Sèpti m premi: Gaiata 10 El Toll• Octau premi: Gaiata 14 Castalia• Nové premi: Gaiata 6 Farola-Ravalet• Desé premi: Gaiata 18 Cremor• Onzé premi: Gaiata 11 For del Pla• Dotzé premi: Colla Host del Castell Vell

Mateix pòdium de l’edició anterior. Sequiol es consolida com una de les publicacions més llorejades d’esta convocatòria, estant present de manera ininterrompuda en els tres primers llocs des de l’edició de l’any 2000, la qual cosa demostra la qualitat i la cura amb què Sequiol realitza la seua publicació anual que sense deixar de ser l’essència d’un llibret de Gaiata, aporta un valor afegit pel seu interessant i erudita aportació cultural en els seus arti cles temàti cs.

L a deliberació dels diferents jurats va oferir el veredicte següent:• Millor portada a la presentada pel llibret de la

Gaiata 15 Sequiol• Millor arti cle inèdit al publicat en el llibret de la

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat• Tercer premi al millor llibret, Gaiata 8 Portal de

l’Om• Segon premi al millor llibret, Gaiata 17 Tir de

Colom• Primer premi i millor llibret de la Magdalena

2013, Gaiata 15 Sequiol.

No hi ha dos sense tres, diu el refrany. I quanta raó té!. Per tercer any consecuti u la publicació del Sequiol era elegida com la millor del panorama festi u. Ja els prometí em des d’esta mateixa secció, l’any passat, que el treball que tenien en les seues mans estava replet de bon gust i interessants arti cles el que a la fi li va valdre eixe primer premi.

No se si hi ha el: no hi ha tres sense quatre, però els puc assegurar -i vostés ho poden veure doncs ho tenen en les seues mans- que este llibret li seguix a la saga dels seus germans majors.

CONCURS CONVOCAT PER LA CONSELLERIA DE CULTURA PER A LES ACTIVITATS QUE PROMOCIONEN L’ÚS DEL VALENCIÀ

CONCURS CONVOCAT PER LA JUNTA DE FESTES A LA MILLOR PORTADA, MILLOR ARTICLE INÈDIT SOBRE EL TEMA “25 ANYS DE LA FUNDACIÓ

MUNICIPAL DE FESTES” I AL MILLOR LLIBRET DE FESTES EN EL SEU CONJUNT

121

2 013 no va comptar amb esta convocatòria. Era el preludi d’una mort anunciada que ens va arribar mesos arrere. La desaparició de l’ens RTVV – Canal 9 ens ha deixat òrfens.

Servisquen estes línies per a agrair el suport i esforç d’esta enti tat amb les nostres festes i, concretament el nostre element més diferenciador: La Gaiata. A pesar de tot el que podem criti car del tracte rebut per este ens al nostre poble i les nostres festes, no hem d’oblidar que,

almenys, amb la convocatòria d’estos premis, va ajudar a manti ndre i fi nançar una part essencial de les nostres Gaiates: la seua llum.

Sequiol, verdader dominador en esta secció, vol fer públic el seu agraïment a quants van fer possible estes convocatòries i espera, en un temps no molt llunyà poder comptar amb una televisió pròpia, la nostra, que ajude a reacti var les nostres festes.

EDICIÓ DELS PREMIS CANAL 9 - RTVV A LA MILLOR IL·LUMINACIÓ DE GAIATA I PREMI ESPECIAL A LA MILLOR GAIATA INFANTIL

122

L a pluja va retardar este Eurovisiu concurs en 24 hores, passant-lo a la vesprada – nit del dimecres, si bé, la sort ja estava ti rada doncs les votacions de cada un dels jurats que va haver de conformar

cada comissió si va haver d’entregar el seu veredicte en els terminis previstos.

Un any més -i ja van...- volem manifestar el nostre total desacord en la forma amb què es desenrotlla esta votació. Encara que les bases del concurs explicita clarament els valors que s’han de ti ndre en compte en la valoració que cada jurat ha de fer sobre les gaiates, any rere any, queda demostrat fefaentment -i enguany no seria menys, una simple ullada al quadro de votacions deixa bé a les clares algunes ruboritzants votacions- que entren en joc altres condicionants totalment externs al monument Gaiata -no oblidem que és el que s’ha de jutjar- que desvirtuen i resten valor al veredicte fi nal. I estem convençuts d’això i ho reiterem, enguany més si cal des de la part més alta del quadro de votacions, perquè si de veritat volem potenciar este element singular, diferenciador, com són les nostres Gaiates hem d’assumir la nostra responsabilitat, la de tots, els que intervenen en este jurat sense el rigor que s’hauria d’exigir per a tan alt honor com els que per omissió estan deixant fer a este mercadeig que, certament, cada vegada s’assembla més a Eurovisió.

Anem doncs amb el que van donar de si les votacions. En primer lloc cada President de Gaiata va procedir a llegir el veredicte del seu jurat per a les gaiates infanti ls atorgant 6 punts a què, al seu parer, era la millor i així successivament fi ns 1 punt.

Des d’un principi es va veure una lluita entre les gaiates 7 Cor de la Ciutat i 8 Portal de l’Om per la primera plaça, seguides de prop per les Gaiatas 1 Brancal de la Ciutat i 15 Sequiol. Vam arribar, inclús a aconseguir la segona plaça a

mitjan votació. Però la recta fi nal no ens va ser favorable i ens vam quedar amb el quart lloc. “Seguint la teua llum” òpera prima d’Enrique Carceller, es va quedar a les portes del podi.

I va començar el moment més esperat. Amb idènti c guió, els Presidents de Gaiata van iniciar novament la seua ronda de votacions. Des de la segona ronda, Sequiol va encapçalar el quadro, seguit de la Gaiata 18 Crémor -els eterns rivals en les últi mes 8 edicions-, posició que ja va assegurar a falta de les dos últi mes votacions -recordar que cada Gaiata no pot votar-se a si mateix i l’avantatge era de 6 punts- alçant-se, Sequiol, amb la primera posició.Sequiol va aconseguir els 88 punts, aconseguint el 6 de 9 comissions i 5 cincs -també un 0-, i traient una diferència de 13 punts a la segona classifi cada, Gaiata 18 Cremor i 39 punts a la tercera classifi cada, Gaiata 17 Tir de Colom.

Amb este triomf de “Somni somniat”, Sequiol aconseguia el seu octau màxim guardó, converti nt-se en la Gaiata que més primers premis ha aconseguit en la història de les Festes de la Magdalena. Tot un èxit, màxim si es té en compte que la Gaiata 15 va començar el seu camí en la Magdalena de 1982.

Però la immensa alegria de guanyar el primer premi, amb el temps s’està converti nt en un malson. A hores d’ara este primer premi, denominat Premi President de la Generalitat està pendent de dotació econòmica, la qual cosa fa que, paradoxalment, del lloc 2n al 6t si han ti ngut el seu premi en metàl·lic mentres que la guanyadora no. Esperem de les instàncies competents donen resolució a este greuge comparati u.

A esta situació cal afegir l’handicap -hauria de ser un honor però com algun periòdic ti tulava, és una maledicció- de ser Gaiata de la Ciutat per a l’edició següent, la qual cosa suposa per a Sequiol haver de fer una nova i important inversió en material per a poder competi r en igualtat de condicions en la següent edició del concurs.

Els Sequiolos ens senti m molt orgullosos d’haver pogut sobreposar-nos a estos contratemps i poder oferir a tots els nostres veïns i a tota la ciutat, una Gaiata amb les garanti es sufi cients com per a conti nuar optant als primers llocs. Ha sigut un grandíssim esforç.

Este ha sigut el resum en resultats de la Magdalena 2013. Els emplacem d’ací a dotze mesos en esta secció del llibret de la Magdalena 2015 on esperem poder seguir comptant-los nous èxits Sequiolos.

CONCURS CONVOCAT PER LA JUNTA DE FESTES PER A GAIATES I GAIATES INFANTILS PER A LA MAGDALENA 2013

123

VOTACIÓ GAIATES PUNTUACIÓ TOTAL

GAIATA 6P 5P 4P 3P 2P 1P1 18 15 19 13 16 7 02 15 18 7 13 12 17 23 15 13 7 8 18 6 04 7 15 9 12 13 10 05 16 6 17 18 15 11 06 15 18 7 8 9 16 197 15 18 17 16 13 11 43 4rt8 15 18 17 6 7 16 169 15 17 16 19 18 14 18

10 17 18 7 15 6 8 111 17 16 13 7 2 9 912 15 11 18 13 7 17 513 18 17 15 9 7 16 25 6é14 16 15 18 8 11 7 115 18 16 6 19 17 13 88 1er16 18 15 17 9 7 13 38 5é17 18 15 6 8 9 16 49 3er18 15 17 7 9 16 13 75 2on19 15 18 7 8 17 16 10

VOTACIÓ GAIATESINFANTILS

PUNTUACIÓ TOTAL

GAIATA 6P 5P 4P 3P 2P 1P1 8 17 19 11 15 7 48 3er2 7 1 12 18 16 6 03 8 7 9 10 14 13 44 15 9 16 6 7 12 23 6é5 1 8 11 18 4 7 36 8 7 1 11 15 9 25 5é7 8 15 11 6 17 16 54 2on8 4 15 7 19 1 6 84 1er9 15 8 4 1 6 18 22

10 1 8 17 7 15 4 311 7 8 19 13 3 9 2312 8 6 4 14 5 1 513 17 8 7 15 4 1 414 8 15 7 1 3 5 1015 8 1 6 11 7 16 37 4rt16 8 14 4 6 18 15 817 8 1 11 18 9 7 1718 9 7 8 1 11 6 1819 18 7 1 9 6 8 11

VOTACIONS

123

124

4 - GENER

19 - GENER

5 - GENER

Activitats culturalsdel Sequiol en 2.013La Federació Gestora de Gaiates va celebrar amb els representants infanti ls de les diferents comissions de sector, la prompta arribada de Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, amb una animada festa a Indiana Hill. Festa que no es van perdre Maria Voltes i Nicolas Rodríguez en representació dels xiquets Sequiolos i que van comparti r amb la Reina Infanti l, Laura Turch.

Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa, dels representants de la Gaiata 12 El Grao per a la Magdalena 2013: Madrina, Isabel Carrillero Gorrita; Madrina Infanti l, Ines Orti z Salvador; President Infanti l, Pablo Orti z Salvador i President, Juan Antonio Tirado Serrano per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

Visita de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient al Cau del Sequiol, fent entrega dels primers regals als xiquets de la comissió.

12 - GENERVisita, a la nostra llotja del Palau de la Festa, dels representants de la Gaiata 14 Castalia per a la Magdalena 2013: Madrina, Sandra Domenech Esteve; Madrina Infanti l, Anna Feliu Usó i President, Eloy Soria Izquierdo, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

125

27 - GENER

2 - FEBRER

Se celebra, en la plaça Les Aules, la XV Trobada veïnal de Tabal i Dolçaina, amb l’organització de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat. La secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol, sota la direcció de Domingo Llopis, va parti cipar junt amb altres enti tats, interpretant l’obra “La Murmerota” de Jose Rafael Pascual Vilaplana, obtenint un rotund èxit.

• Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa del Alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller acompanyat per les Reines de les festes Cristi na Pastor i Laura Turchs per a desitjar-nos unes molt bones festes de la Magdalena 2013.

• Acte d’agraïment a les persones i entitats que han col·laborat amb la nostra associació. Així, en els salons d’un cèntric hotel de la ciutat la màxima representació del Sequiol es va reunir, en una agradable i amé dinar per a complimentar totes les persona nomenades com “Sequiolers d’Honor 2013”. De la mateixa manera es va lliurar el nomenament de nostre President d’Honor, Joaquín Borras. Tots ells van rebre un magnifique detall, fet a mà, amb la insígnia de La Panderola.

30 - GENER25 - GENER

26 - GENER

La família Sequiolera s’ampliava. Jimena venia al món a omplir d’alegria al seu pares Esther i Juanma i la seua germana Marti na.

Entrega de premis del Concurs de Betlems organitzat per l’Excm. Ajuntament de Castelló. Als Salons de Plens de l’Ajuntament i de mans de la Reina Infanti l, Laura Turch, el nostre Vicepresident Javi Queral, acompanyat de les nostres Madrines Andrea i María, i del President Infanti l, Nicolas, van arreplegar el quart premi corresponent a la categoria d’associacions veïnals.

Es va celebrar el tradicional sopar de Comissió en què es fa entrega la Madrina, Andrea Estrada; Madrina Infanti l, María Voltes i President Infanti l, Nicolas Rodríguez, uns detalls de part de tota la comissió del Sequiol. Per la seua banda, els màxims representants van obsequiar els assistents amb una magnifi ca gaiata en miniatura.

126

14 - FEBRER

16 - FEBRER

Als salons d’actes de La Casa dels Caragols es va presentar el llibret de la Magdalena 2013 presidit per la Reina Infanti l, Laura Turch i acompanyada del President del Patronat de Festes, Joaquín Torres i del President d’Honor del Sequiol, Joaquín Borras. Un acte, presentat per Nuria Miravet, membre de la nostra associació i col·laboradora en la confecció del llibret, que va començar amb l’entrega dels primers exemplars del llibrets a les nostres Madrines, Andrea Estrada i María Voltes, i al nostre President Infanti l, Nicolas Rodríguez, per part de la nostra Presidenta, Elisabeth Breva. De la mateixa manera es va fer entrega d’un exemplar a tots quants han col·laborat en la publicació aportant els seus interessants escrits; esta edició, sota la temàti ca de la indumentària.

Berenar oferit per la Reina de les Festes, Laura Turch a tots els representants infanti ls dels diferents ens col·laboradors. En representació del Sequiol: la Madrina Infanti l, Maria Voltes acompanyada del President Infanti l, Nicolas Rodríguez. Per la nit, va ser el torn de la Reina, Cristi na Pastor qui va complimentar amb un sopar als representants dels sectors de la ciutat. En este cas Sequiol va estar representat per la seua Madrina, Andrea Estrada i la Presidenta de l’associació Elisabeth Breva.

10 - FEBRERAmb idènti c guió protocol·lari que el dia anterior, se celebrava l’Homenatge a les Comissions Infanti ls. Esta vegada, Maria Voltes i Nicolas Rodríguez -Madrina i President Infanti ls del Sequiol- eren els que, des dels seus seients preferents, observaven com els seus companys Sequiolos pujaven a l’escenari, mentres Laura Turch, la nostra Reina Sequiolera, anava imposant els corbati ns als estendards infanti ls de les comissions -cal ressaltar que el porta estendard de Sequiol era Sergi Marti , qui no va poder reprimir un somriure al veure Laura la seua companya de batalles en 2012-. Per a tancar l’acte, la Reina Laura es va dirigir a tot el públic present per a reclamar l’important paper que juguen els xiquets en la nostra festa, animant a tots, majors i xiquets, a disfrutar i viure intensament, com ella ho ha fet sempre, de les nostres magnífi ques festes. I va invitar totes les xiquetes de Castelló a somiar, somiar en ser Reina de les Festes. A vegades, el somni es complix.

9 - FEBRERAl Palau de la Festa es desenrotlla l’acte d’Homenatge a les Comissions de Sector, organitzat per la Junta de Festes. La nombrosa comissió del Sequiol es va fer senti r sobre l’escenari preparat a este efecte. Durant l’acte, la Gestora de Gaiates va disti ngir com Gaiater de l’any a la Rondalla Els Llauradors. De la mateixa manera, va recordar als Presidents de Gaiata que en 1988 (feia 25 anys) van conformar la primera comissió Gestora de Gaiates. La Reina Cristi na Pastor, va imposar un corbatí commemorati u als estendards de les diferents Gaiates, el de Sequiol portat per Fernando Carratalá. Va tancar l’acte dirigint unes senti des paraules en homenatge a totes les persones que componen les comissions de sector. Des de les primeres fi les, la Cort de la Reina, no perdia detall de l’acte. I entre elles la nostra guapíssima Madrina Andrea Estrada.

127

23 i 24 - FEBRERActes de Galania a les Reines de les Festes de Castelló, amb la parti cipació de les nostres Madrines, Andrea Estrada i María Voltes així com el nostre President Infanti l, Nicolas Rodríguez. Com a preludi de l’acte es va inaugurar el taulell que conté els noms de les Reines 2013, Cristi na i Laura en el passeig de les Reines d’accés al Palau. El taulell estava guardat per la maqueta rèplica de la Gaiata del Sequiol de 2011, guanyadora del primer premi. La vesprada del diumenge, va ser el dia gran de la nostra Reina Sequiola Laura Turch qui va rebre, primer el compliment de qui va ser el seu President Infanti l, Sergi Martí Garcia, com coixiner reial. L’ofrena de la Germandat del Cavallers de la Conquesta va ser realitzada per un altre Sequiolo, Xavi Queral Asencio. Per a fi nalitzar, va ser la veu de Nacho Carceller Sebasti a qui va fer galania en nom de totes les xiquetes i xiquets de la ciutat. Ressaltar que la Banda Municipal va estrenar el pasdoble Laura Turch en honor de nostra Reina Infanti l, compost per Bernardo Adam Ferrero. Finalitzat l’acte, la comissió del Sequiol va fer entrega d’un record a la nostra Reina Sequiolera, de mans d’Andrea, María i Nicolas, acompanyats de la Presidenta de l’associació, Elisabeth.

17 - FEBRER

21 - FEBRER

20 - FEBRER

22 - FEBRER

22 - FEBRER

En el magatzem de Gaiates, la comissió del Sequiol es va reunir perquè Andrea, María i Nicolas, màxims representants del la Gaiata, batejaren les Gaiates de la Magdalena 2013, obres de José Vicente Monroig -la major que portava per lema «Somni somiat»-, i d’Enrique Carceller -la infanti l que portava per lema «Seguint la teua llum»-.

Es reunix el jurat del X Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” per a escollir els treballs guanyadors, sent el primer premi absolut el treball presentat per Sandra Espuig Aragones, alumne del col·legi Cervantes.

Finalitza el termini d’entrega dels treballs presentats al X Concurs Escolar de maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” patrocinat per Ruralcaixa

• Vesprada molt animada en el Cau del Sequiol on els més menuts de la comissió van viure una diverti t berenar. Els màxims representants del Sequiol, Andrea, María i Nicolas van obsequiar tots els assistents amb unes efí meres gaiates de llepolies que prompte van ser devorades.

• Visita de les màximes autoritats municipals i festi ves, amb la Reina de les Festes, Cristi na Pastor i l’alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller, al cap, als magatzems municipals per a veure com s’ulti men els últi ms retocs de les Gaiates. En el box de Sequiol van ser rebuts per l’equip de treball que ha conformat el nostre «Somni somniat» Tant l’Alcalde de la Ciutat com els diferents Regidors que li acompanyaven, van mostrar interés en diferents peculiaritats del nostre monument.

128

3 - MARÇ

4 - MARÇ

Magdalena festa plena. Al despuntar el día, tots el Sequiolos a la Romeria de les Canyes. A poqueta nit es va donar eixida a la Desfi lada de Gaiates. Una desfi lada que va transcórrer perfecte, rebent moltí ssimes felicitacions per part del nombrosíssim públic que va acompanyar l’acte. Només al fi nal, quan la nostra Gaiata ocupava el seu lloc per a l’acte de l’Encesa de

l’endemà, va ocórrer l’inesperat: la ruptura de la direcció de la Gaiata feia impossible maniobrar la mateixa. Amb ajuda de membres d’altres comissions, especialment dels amics de CASTALIA, tot va quedar en un anècdota que podria haver sigut un problema greu si ocorre açò mateix durant la desfi lada.

En la Cavalcada Infanti l, la representació del Sequiol va ser molt extensa doncs a la desfi lada de la seua comissió infanti l hem d’afegir les actuacions del grup del taller de balls tradicionals del Sequiol a qui acompanyava la Secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol. Maria i Nicolas, la nostra Madrina i President Infanti l van acompanyar a Laurita, la nostra Reina de les Festes. I a la vesprada es van complir les pitjors expectati ves quant a climatologia. Una intensa pluja obligava a suspendre l’acte d’Encesa de Gaiates. Així, sota la pluja, l’abnegat equip Sequiolo va traslladar les seues gaiates fi ns al seu sector.

28 - FEBRER

2 - MARÇ

En els salons de la Fundació Ruralcaixa es va fer entrega dels premis a tots els guanyadors del X Concurs Escolar de Maquetes.

De la festa, la vespra. Inici de la Magdalena 2013. Sequiol va parti cipar de manera acti va, primer a la Mascletà d’inici de festes i també al Pregó. Ja a la nit la tercera edició del concurs de musica rock per a grups de la ciutat: SEQUIOL-ROCK calfava l’ambient fi ns a altes hores de la mati nada. PARAMENTO va ser el grup que es va alçar amb el primer premi. I tornant a les tradicions les nostres Gaiates van eixir del magatzem cap al punt d’eixida de la desfi lada.

23 - FEBRERInauguració de l’exposició de totes les obres del X Concurs de maquetes de Gaiata en el museu Etnològic de Castelló que va romandre fi ns al 10 de març. Nombrosìssim públic va passar pel centre per a admirar les obres presentades pels escolars

27 - FEBREREncesa de la Gaiata 21 – Fundació Alzheimer Salomé Moliner (l’elecció del guarisme 21 va ser degut al fet que el 21 de setembre és el dia mundial de l’Alzheimer). La cessió de part de la nostra Gaiata de 2010 va fer possible este projecte que va aportar un poquet d’il·lusió i alegria a un col·lecti u, familiars i malalts, que lluiten cada dia. La seua Madrina, senyora Virtudes Aguilella i la seua Madrina Infanti l, xiqueta Berta Molina Ramos, acompanyades del President Emilio Marmaneu, van exercir d’amfi trions i van rebre les ofrenes de diferents col·lecti us, encapçalats per l’ofrena del Sequiol, realitzada per la nostra màxima representació: Andrea Estrada, Maria Voltes i Nicolas Rodríguez acompanyats del Vicepresident Vicente Javier Queral.

129

5 - MARÇ

7 - MARÇ

6 - MARÇ

La jornada s’inicia amb la reunió del jurat de la nostra comissió per a dirimir el nostre veredicte del premi de Gaiates. A migdia es dóna inici a les degustacions en la Tasca del Sequiol que es desenrotllen durant tota la setmana. A la vesprada, de nou la pluja tornava amb insistència. Esta unida a la falta de previsió de l’organització tornava a alterar el programa previst, passant l’entrega de premis a la jornada del dimecres. Amb el que no va poder ni la pluja va ser amb la il·lusió dels més jóvens de la comissió que, per segon any consecuti u, ens van delectar amb el seu mini mascletà de color.

La degustació de productes i la visita al centre de la tercera edat El Pilar va ser el punt de parti da d’un dia marcat, una altra vegada, per la pluja, fi ns al punt que va obligar a suspendre l’acte central de la vesprada: El Cós Multi color. Tot i aixó, la jornada vesperti na va ser propícia doncs nombrós públic s’acostà a veure la gaiata guanyadora, completament il·luminada i lluint les seues millors gales, com els amics de la Falla de Borriana, Barri de València. A la nit, Teatre Valencia a carrec del taller de teatre valencià Sequiol, estrenant l’obra “Fenómenos”.

De bona matí i atés que les previsions eren favorables, l’equip de Sequiolos va deixar en perfecte estat de revista nostres monuments: mes d’un centenar de litres d’aigua es van reti rar dels prop de 800 gots que componien la Gaiata. També es va recuperar el parc infanti l que es va anul·lar la jornada anterior on els més jóvens van disfrutar d’allò més. Segona jornada de degustació enfront del Cau. I amb 24 hores de retard va donar començament l’entrega de premis. Sequiol va ser la gran guanyadora de la nit: el nostre llibret i la nostra Gaiata “Somni somniat” s’alçaven amb sengles primers premis. De volta al sector, la música de DJ KAMO i els ritmes de “Furius Dancers” van rematar una jornada intensa i plena d’alegria.

8 - MARÇ

9 - MARÇ

El dia clarejava solejat i sense amenaça de pluja. Es va celebrar el Cós Multi color on tota la nostra comissió va disfrutar d’allò més. Dir divendres al matí en Sequiol és dir degustació d’ous fregits, la més multi tudinària de les degustacions. Ja a la vesprada el programa festi u es completa amb la vista de les Reines i corts d’honor a la nostra Gaiata, fent entrega de les disti ncions festi ves: els Fadrins d’or i d’argent en categoria infanti l i absoluta. Emoti u va ser el moment que Laura, la Reina Infanti l entregava les seues disti ncions als seus pares Mari Carmen i Nino. A la nit, els ritmes caribenys d’Almalafa Combo van inundar els carrers del sector.

L’Ofrena de fl ors a la Mare de Déu de Lledó va congregar una infi nitat de veïns que van voler acompanyar a la seua Gaiata Sequiol fi ns a la Basílica per a oferir els seus presents a la nostra Mareta. La fi de festa va estar a càrrec de la l’espectacular posada en escena de la Grupestra Centauro que de nou va ser un èxit de públic i d’espectacle ja que la seua posada en escena és el directe més “canyero” de quantes propostes musicals s’ofereixen hui en dia. A destacar la presència de nombrosíssim públic vingut des de diferents pobles de la comunitat, fi dels seguidors de la Grupestra, així com representació de la joventut de pràcti cament totes les gaiates de la ciutat, als que Sequiol sempre rep amb els braços oberts.

130

16 - MARÇ

19 - MARÇ

17 - MARÇ

17 - MARÇ

Per segón any, l’entrega de trofeus als diferents concursos organitzats durant la setmana de festes i patrocinats per HIGINIO MATEU es va realitzar el següent dissabte després de festes a fi de poder comptar amb tots els guardonats.

Els nostres amics de la Falla Barri València de Borriana van voler invitar-nos al seu dia gran. Així els nostres màxims representants, Andrea Estrada, Maria Voltes i Nicolas Rodríguez acompanyats per diversos componenets de la comissió, encapçalats per la Presidenta Elisabeth Breva,vam parti cipar amb ells, al matí , en l’ofrena de Flors, on també va estar present la Reina Infanti l de Castelló, Laura Turch qui es va sorprendre al senti r els víctors dels Sequiolos en el seu desfi lar pels carrers de Borriana. A mig dia, vam disfrutar de la mascletà. Bo... amb un poc d’esglai perquè un incident a punt va estar d’emprenyar el dia. I ja a la nit, en el seu acte més emoti u, la Cremà dels seus monuments. Agrair l’exquisit tracte rebut per tots els membres de la comissió Barri de Valencia.• Sequiol va atendre la invitació dels amics de la Falla de La

Vall d’Uixó, La que faltava per a acompanyar-los en l’ofrena de fl ors a la Mare de Déu dels Desamparats. La delegació estava encapçalada per les nostres Madrines, Andrea Estrada i María Voltes i el President Infanti l Nicolas Rodríguez als que acompanyava el Vice President Jorge Martí .

• La Secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol va abrigar el seu director, Domingo Lopis, en la seua parti cipació en l’ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats a València, acompanyant a una comissió fallera.

Fora del programa de festes però un dels actes més entranyables per a tots els Sequiolos: el retorn de les nostres Gaiates al magatzem municipal. “Somni somniat” esperarà la seua nova cita amb la festa però esta vegada des de la plaça Major, privilegi que ti ndrà com Gaiata de la Ciutat 2014.

10 - MARÇ

11 - MARÇ

Amb la nova edició del Concurs de paelles del Sequiol s’iniciava una jornada que acabaria amb la Desfi lada Final i el Magdalena Vitol, darrere de la qual, l’apagat de les nostres Gaiates va posar punt fi nal a la Magdalena 2013.

131

14 - ABRIL

27 - ABRIL

19 - ABRIL

Convocat per la Reial Confraria de Lledó, la V edició del concurs de dibuix a l’aire lliure “Ven a pintar a Lledó”. A la dita convocatòria estaven invitats els membres de les comissions infanti ls de tots els sectors de la ciutat. Representant a Sequiol, van parti cipar els nostres màxims representants: Nicolas Rodríguez i María Voltes als que acompanyava també Marcos Rodríguez “motoret”. Els tres van demostrar grans dots artí sti cs, deixant patent que són fi dels hereus dels seus pares, Javier i Vicente, en l’art del dibuix.

En els Salons de Plens del Consistori Municipal, se feia entrega dels premis del V Concurs “Ven a pintar a Lledó”. Nostra Madrina Infanti l, Maria Voltes Usó es va alçar amb el primer premi de la categoria quart de primària, rebent el seu diploma de mans de President de la Reial Confraria de Lledó. Les obres premiades van quedar exposades en la capella de l’edifi ci de les Aules de la Llati nitat des del 7 al 10 de maig.

En la seu social de Sequiol, la nostra Presidenta Elisabeth Breva feia entrega del premi en metàl·lic al grup guanyador de la tercera edició del Sequiol-Rock: el grup Paramento que van realitzar la gravació de la seua maqueta en l’estudi de gravació La Cova.

4 - MAIG• Àmplia parti cipació de la comissió infanti l del Sequiol en el Pregonet de les Festes de Lledó, amb la parti cipació de la nostra Madrina Infanti l, Maria Voltes i del President Infanti l, Nicolas Rodríguez. El grup de balls tradicionals del Sequiol també va parti cipar acti vament. Tancant el Pregonet trobàvem la nostra Reina Infanti l, Laura Turch acompanyada de les seues Dames de la Ciutat.

Com a curiositat indicar que una de les carrosses que va parti cipar portava com a adorn un medalló amb la imatge dels Barreros portant a la Lledonera, cedit per Sequiol.

• Primer dissabte de maig i amb ell arriba una de les tradicions més nostres: La festa de la Rosa. En la plaça Major, s’obri la primera serenata que donarà pas a moltes més que inundaran els carrers de la nostra ciutat tots els dissabtes nit de maig, afalagan a la dona castellonera. I, com no, els Sequiolos Andrea, María i

Nicolas acompanyats de la nostra Presidenta Elisabeth van disfrutar dels primers ritmes melòdics de maig. I van rebre la seua tradicional rosa de color roig, símbol d’esta festa.

5 - MAIGA la vesprada, processó general en honor a la Mare de Déu de Lledó enfront de la Basílica. La Comissió del Sequiol, amb els seus màxims representants Madrina, Andrea Estrada; Madrina Infanti l, María Voltes i President Infanti l, Nicolas Rodriguez, al cap, va acompanyar la seua Patrona, portada pels “Barreros” de la Mare de Déu de Lledó; entre els que els Sequiolos comptem amb una nombrosa representació. Molt prop de la Mareta va desfi lar una il·lusionada Laura Turch junt amb Cristi na Pastor, com a Reines de les Festes.

132

25 - MAIG• Com és tradicional en les nits dels dissabtes de maig, Sequiol celebra la Festa de la Rosa. En esta edició vam comptar amb la Rondalla Vora Sequia i amb Jacaranda que va fer les delícies de totes les dones Sequioleres, congregades en el Cau. El President Infanti l Nicolas Rodríguez va ser l’encarregat d’ofrenar una rosa roja a totes les xiquetes i dones presents en el Cau Sequioler. I com no, a les seues inseparables Madrines, Andrea i Maria però també va ti ndre l’honor d’ofrenar a la Reina Infanti l, Laura Turch. Per la seua banda la Presidenta Elisabeth Breva van voler agrair als components de la Rondalla Vora Sequia i de Jacaranda el seu abnegat esforç en pro d’esta tradició, amb un detall.

31 - MAIGEn la plaça Major es desenvolupa l’acte de cloenda de les diferents escoles de Dolçaina i Tabal de la Ciutat. Cada una d’elles encapçala un cercavila que des de diferents punts de la ciutat fi nalitzen enfront de l’ajuntament on, cada una d’elles, interpreta una peça. L’Escola de Tabal i Dolçaina Sequiol també va voler estar present, sota la direcció del seu professor i director Domingo Llopis.

17 - MAIGEl tercer dissabte de maig s’ha consolidat, en la nostra ciutat, com el dia del Ball Perdut. En esta sexta edició, l’A. C. Sequiol vam voler contribuir al gran èxit de la convocatòria parti cipant amb la nostra escola de balls regionals.

11 - MAIG

12 - MAIG

Acte de coronació i imposició de bandes a la reina del Centre Andalús, Laura Martí nez Miranda i les seues Dames d’Honor, en el centre la Marina del Grau. Sequiol va estar representat per la nostra Madrina: Andrea Estrada i la Madrina Infanti l, María Voltes acompanyades pel President Infanti l, Nicolas Rodríguez i el Vicepresident, Jorge Martí .

Festes de l’associació de veïns Virgen de Lidón en honor a la nostra Patrona. Sequiol va voler estar acompanyant estos amics, atenent la seua amable invitació i parti cipant, amb la seua màxima representació en l’eucaristi a en honor a la Patrona de Castelló.

133

1 - JUNY

2 - JUNY

15 - JUNY

El centre cultural la Marina del Grau, acollia l’acte de presentació del llibret dels feste de Sant Pere 2014. Present la representació del Sequiol, encapçalada per Andrea Estrada, Maria Voltes i Nicolas Rodríguez acompanyats de la nostra Presidenta Elisabeth els qui van rebre un exemplar del programa de festes.

En compliment dels terminis establits en el reglament d’elecció de màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, es va reunir la comissió permanent per a l’obertura de les candidatures presentades i després de la verifi cació de compliment de requisits i oportunes deliberacions van ser elegides per unanimitat: la senyoreta Aroha Espejo García com a Madrina, la xiqueta Claudia Llopis Pascual com a Madrina Infanti l i el xiquet Raul Pegueroles Morilla com a President Infanti l.

Acte de presentació de les Reines de Sant Pere del Grau què van acudir els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, Andrea, María i Nicolas acompanyats per la Presidenta Elisabeth. Un acte que tornava al Moll de Costa en una agradable nit, que va conti nuar després de l’acte amb un animat ball. Tot un encert del nou president del Grau, l’amic Toni Tirado.

5 - JULIOLActe de clausura de les diferents acti vitats que exercix, durant tot l’any, a l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, en el Cau, que canviava de data al divendres i de format doncs s’eliminava el ball de la fi de festes, a fi d’evitar les queixes veïnals rebudes l’any passat. Estem per a fer festa no per a molestar. Els diferents parti cipants de les acti vitats de balls regionals, balls de saló, etc., van fer una exhibició de les seues habilitats abans d’arreplegar un detall de mans de Andrea, María i Nicolas. De la mateixa manera, es va fer entrega d’un detall a totes les empreses que, durant l’any, col·laboren desinteressadament amb la nostra associació. Ressaltar l’espectacular posada en escena que ens van brindar els xics i xiques del teatre amb Javi i Nuria al cap.

26 - JUNYDurant la vesprada i després dels nervis per l’espera, vam ti ndre l’alegria i l’orgull de rebre la notí cia que María Voltes Usó, la nostra madrina infanti l de la Magdalena 2013 havia sigut elegida com a Dama de la Ciutat per a la Magdalena 2014. Alegria que vam comparti r tots els Sequiolos tant amb ella com amb

els seus pares Vicente i Eva, membres acti us també d’esta comissió. Maria ha sigut una xiqueta que ha crescut en el si de Sequiol formant part de la Comissió Infanti l des de la seua més tendra infància passant per tots i cada un dels escalafons fi ns a arribar al punt màxim.

134

Va ti ndre lloc l’acte de nomenament dels nostres càrrecs. Durant tot el matí la comissió va estar treballant en els decorats, protocol i agraïment als assistents per a aconseguir l’espectacular resultat que, any rere any, s’aconseguix. Aroha, Claudia i Raul van donar el tret d’eixida del que segur esta sent un any que sempre ti ndran en el record com un any especial.

21 - SETEMBRE

15 - SETEMBRE

Un any més hem comparti t amb els nostres amics de la Falla Barri València, la tradicional Batalla de Flors colofó de les festes de Borriana en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Aroha, Claudia i Raul, van poder descobrir el gran esforç i treball que realitzen les comissions falleres en la creació de carrosses adornades amb paper que una vegada acabades són espectaculars. Com no, van disfrutar del confeti en la seua desfi lada. Enhorabona a la nostra Falla amiga ja que va aconseguir el segon premi de la construcció de carrosses originals

13 - JULIOLFestes en torn del patró de la Ciutat, Sant Cristòfol. A la vesprada, solemne missa en la cocatedral de Santa Maria on van acudir la nostra Madrina Infanti l, Maria Voltes Usó i el President Infanti l, Nicolas Rodríguez Maneca als qui acompanyava el vicepresident Jorge Martí -la nostra Madrina, Andrea Estrada Torres no va poder acudir per moti us laborals-. Després de la missa, la benedicció dels vehicles i el reparti ment de cintes commemorati ves va posar el punt i seguit. Ja a la nit, al Palau de la Festa, amena vetlada de germanor entre les diferents comissions de sector i la resta de ens festers que van voler sumar-se a l’esdeveniment. Un acte que va comptar amb les actuacions de les comissions infanti ls, Madrines i Presidents Infanti l i de les Madrines dels sectors, de la Reina Infanti l, Laura Turch i les seues Dames de la Ciutat Infanti l -amb una espectacular posada en escena- i, com a punt fi nal, l’actuació dels Presidents de les Gaiates. Destacar que els Sequiolos: Eva Usó, Manolo Doumere i Javi Rodriguez, van celebrar el seu aniversari bufant els cirets de la tortada.

1 al 31 - AGOST

28 - AGOST

En la Web del Sequiol, agost és el mes en què canvia l’edició magdalenera. Una fi nestra a la xarxa de xarxes on es troba, totalment actualitzada, els esdeveniments i avatars on parti cipa la nostra associació, manti nguda per la nostra webmaster, Salomé Albella. Noves seccions com els nostres llibrets oferixen a qui la vista la possibilitat de consultar tot el nostre bagatge cultural i literari. Des d’esta plataforma quedava convocat el IV Festi val SEQUIOL-ROCK i el XI Concurs Escolar de Maquetes de Gaiates

Inici, en els magatzems municipals, de la construcció de les Gaiates. Una magnífi ca paella de verdures va ser d’element central del sopar, per als mes de vint Sequiolos que conformen l’equip de construcció. Ressaltar la labor d’intendència que realitze Víctor Orozco en la confecció dels magnífi cs menús. Porquet, fabes al tombet, arròs amb llamàntol, musaca, marmitako... o les espectaculars sopes fredes de poma o carabassa; res es resisti x a la mestria en els foguers de Victor. Enguany amb treball doble doncs a la maqueta guanyadora del X Concurs Escolar “Ciutat de Castelló” s’havia de construir la maqueta de la nostra Gaiata “Somni somniat”, guanyadora del primer premi.

135

1 al 15 - OCTUBREMes en què es donen inici a totes les acti vitats culturals que organitza l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol i que es desenrotllen al llarg de la setmana en el Cau Gaiater:• Taller de Balls regionals, dirigit a tots els socis més

xicotets i dirigit per Lledó Marzá, el divendres de 18 a 19 hores al cau.

• Taller de Teatre. Una de les acti vitats de major calat d’entre les que s’organitzen, amb un dilatat repertori d’obres a favor seu. Esta vegada els xics que coordine Angel Esteban estan preparant una nova obra.

• L’Escola de Tabal i Dolçaina, oberta a tots els socis del sector, conti nua sent el fons on es formen els jóvens músics que, a poc a poc, van ampliant la ja nombrosa Secció de Tabal i Dolçaina, la parti cipació dels quals, dins del panorama fester, comença a ser molt important, com queda refl ecti t en este resum d’acti vitats. Els dissabtes de 10:30 a 13:30, a les ordes de Domingo Llopis, les notes musicals de tabal i dolçaina i les parti tures, al Centre d’adults Germà Colon

2 - OCTUBRE

4 - OCTUBRE

I comencem un nou any: Magdalena 2014, amb l’acte d’obertura que realitza la Gestora de Gaiates, en els salons de la Diputació, amb els representants de les disti ntes Gaiates. I com no podia ser menys, van estar presents els Sequiolos Aroha Espejo, Claudia Llopis i Raul Pegueroles, acompanyats de la nostra presidenta Elisabeth Breva. Una vegada va començar l’acte, les primeres que van ser presentades van ser les Reines, Lara i Beatriz. A conti nuació, les Dames de la Ciutat, on es trobava la nostra xiqueta Maria Voltes., I després d’elles, van anar desfi lant totes les Gaiates fi ns que va arribar el torn dels nostres representants. Molt emocionats van desfi lar cap a l’escenari amb seguretat i aplom, que ben segur manti ndran durant tot l’any.

Va ti ndre lloc en el Saló de Plens de l’Ajuntament per part de l’Alcalde de la Ciutat, la imposició d’insígnies de la Gestora de Gaiates als Presidents Infanti ls. A pesar de les emocions i un acte familiar però no per això menys important, preludi de l’acte d’Imposició de bandes a la Reina Infanti l. Tot seguit, Claudia Llopis i Raúl Pegueroles van iniciar la seua desfi lada cap al Teatre Principal on de les mans, de nou, de l’Alcalde, Raúl va rebre un pergamí amb el Pregó Infanti l i Claudia la imposició de banda com a Madrina Infanti l i un detall fl oral de mans del President de la Junta de Festes; de la mateixa manera que ho va fer la Dama de la Ciutat, María Voltes. L’acte va ser conduït pel Sequiolo Nacho Carceller donant imatge del seu aplom i domini de la paraula. En la llotja principal, junt amb al President de la Junta de Festes, nostra Laura Turch, Reina Infanti l 2013, seguint molt de prop tot quant succeïa sobre l’escenari. A pesar de les emocions i records d’un any que acaba, el somriure de Laura il·luminava el Principal.

29 - SETEMBRE

30 - SETEMBRE

L’equip de Futbol Sala del Sequiol iniciava la lliga, que en esta edició estava dividida en dos divisions, quedant enquadrats en la segona. Un renovat equip que aspira a millora els resultats de les edicions anteriors, encara que per als Sequiolos, l’important és disfrutar d’uns moments distesos amb companys d’altres col·lecti us festers. El primer parti t, contra Vikingos es va perdre per 6 a 4.

I tot el que comença, acaba. En el Palau de la Festa es va celebrar l’acte de despedida de les Reines Cristi na i Laura, així com dels disti nts representants dels sectors i com no dels Sequiolos Andrea, Maria i Nicolas on, darrere de l’entrega d’uns detalls per part de la Junta de Festes, van passar a realitzar l’acte de parlaments per part del president de la Junta de Festes, Jesús López i el President del Patronat de Festes, Joaquin Torres. Per a fi nalitzar van ser les Reines Cristi na i Laura, entre plors i senti men de tristesa, van fer tot un recorregut per l’any magdalener que havien passat junt amb els presents, acabant amb un gran somriure pel record que sempre els quedarà.

136

1 - NOVEMBREElegit el cartell de la Magdalena 2014, com no, vam estar presents en la inauguració de l’exposició presidida per “Rotllo i Canya” cartell guanyador de l’autor Juan Diego Ingelmo. Sequiol va estar representats per Aroha, Claudia i Raul qui van ti ndre l’alegria de veure la maqueta de la nostra gaiata guanyadora de la Magdalena 2011 “Ramell de lluminàries i tarongina” ocupa un lloc destacat en l’exposició.

26 - OCTUBRE

19 - OCTUBRE

Finalitzada la presentació vam rebre la visita dels representants de l’A.C. Gaiata 2 Fadrell per a invitar-nos a la seua pròxima presentació: Madrina, Laura Agramunt; Madrina Infanti l, Irene Escoí Escuriola i President Manuel López Safont.

• També els representants de la Gaiata 5, Hort dels Corders, Madrina, Nerine Pérez Ballester, Madrina Infanti l, Gabriela Gonell Pegueroles i President, Pedro Mª Pérez Notari, van voler invitar-nos a la seua pròxima presentació ofi cial en el Palau de la Festa

5 - OCTUBRE

12 - OCTUBRE

Amb idènti c guió protocol·lari, al dia següent, vam acompanyar la nostra Madrina, Aroha, al Teatre on tenia la responsabilitat de representar nostre sector amb orgull i alegria després de tans anys en el si d’esta Gaiata. Era l’acte d’Imposició de Bandes a la Reina Lara i la seua Cort d’Honor. Finalitzat aquest acte, ens vam desplaçar a un restaurant de Castelló per celebrar, tots junts, el nomenament d’Aroha, Claudia i Raul.

• Aroha, Claudia i Raúl, acompanyats pel Vicepresident Jorge van assisti r a l’Església de la Santí ssima Trinitat per a acompanyar els nostres amics del Centre Aragonés en la parti cipació de la missa en honor a la Mare de Déu del Pilar.

19 - OCTUBRE

• Vam rebre la visita en la llotja del Palau als representants de l’A.C. Gaiata 3 Porta del Sol; Madrina Ariadna García Fenollosa; Madrina Infanti l, Esther Renau Lleó i President David García Vicent

• Com ve sent habitual, van visitar les llotges del Palau, la Reina de les Festes, Lara Sos Boix i la Reina Infanti l, Beatriz Iturralde Cubertorer, acompanyades de l’Alcalde, Alfonso

Bataller, el President del Patronat de Festes ,Joaquín Torres i el President de la Junta de Festes Jesús López, per a desitjar-nos un feliç inici de l’exercici magdalener.

137

10 - NOVEMBRE

16 - NOVEMBRE

23 - NOVEMBRE

30 - NOVEMBRE

Van assisti r els nostres representants per a la Magdalena 2014, Aroha, Claudia i Raul, junt amb el vicepresident Jorge Martí i les seues respecti ves famílies,

invitats per la la Confraria de la Mare de Déu del Lledó a Barcelona, a la missa celebrada en el quinzé aniversari de l’entronització de la Mare de Déu del Lledó a Barcelona, en la parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova.

Una vegada fi nalitzada la presentació, vam rebre la visita dels representants i amics de l’A.C. Gaiata 8 Portal de l’Om per a invitar-nos a la seua pròxima presentació. Madrina: Anna Marín Gozalbo, Madrina Infanti l, Ainara Morilla Torres i President Domingo Morilla Pineda. Visita esperada tenint en compte que la Madrina Infanti l, Ainara i el President, Domingo són familiars del nostre President Infanti l, Raúl

Este dissabte rebíem la visita dels representants de l’A.C. Gaiata 11 Forn del Pla per a invitar-nos a la seua pròxima presentació. Madrina, Cristi na Salvador Más;

Madrina Infanti l, Lledó Calero Andrés; President Infanti l, Javier Godes Garbí i President, José Miguel Sidro Trilles.

Este dissabte ens tocava a nosaltres, als representants del Sequiol per a la Magdalena 2014, visitar llotja a llotja als companys de les disti ntes Gaiates per a fer-los entrega del corresponent

Saluda invitant-los a l’acte de presentació que ti ndria lloc la setmana següent.

1 - DECEMBREReportatge fotogràfi c a la plaça Villahermosa, per al suplement especial que prepara el periòdic Mediterranio, per a les presentacions de sector.

2 - NOVEMBRE

9 - NOVEMBRE

Esta setmana rebíem en la llotja del Palau de la Festa als representants de l’A.C. Gaiata 18 Crémor: Madrina, Patricia Barreda Chiva-Julián; Madrina Infanti l ,Paula Burlacu Díaz; President Infanti l ,Francisco Andrés Rauta i President, José Antonio Lleó Rubio, fen-nos entrega de la invitació per a la seua presentació la següent setmana en el Palau.

Una vegada transcorregut l’acte de presentació i com ve sent habitual tots els dissabtes, vam rebre la visita dels representants de l’A.C. Gaiata 1 Brancal de la Ciutat per a invitar-nos a la seua pròxima presentació. Madrina: Alexandra Vicent Salvador; Madrina Infanti l, Cristi na Batalla Serret i President Andrés Bort Bort. I per a acabar la nit, la celebració del natalici d’Aroha, la nostra Madrina. Felicitats!

138

14 - DECEMBRE

20 - DECEMBRE

• Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 16 “Rafalafena”: Madrina, Maria Hesús Parreño Ballester; Madrina Infanti l, Lucía Ferrando Parreño i Presidenta, Lidón Candel Albiol , ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte).

Els més jóvens de la comissió, amb Claudia i Raul al cap, van rebre el Carter Reial de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, en la plaça Major. També Maria Voltes, amb la resta de Dames de la Ciutat Infanti ls entregaven les seues cartes a l’emissari reial.

• Acte d’exaltació dels amics de la Falla Barri de València de Borriana. La Madrina d’Honor, Estefania Climent acompanyada del Vicepresident Jorge Martí van comparti r una amena vetlada amb Aida Feliu Torner, Fallera Major i Paola Asencio Pérez, Fallera Major Infanti l, per a l’exercici 2014.

7 - DECEMBRE

10 - DECEMBRE

13 - DECEMBRE

Va arribar la nostra Presentació , la de la 15, després de setmanes de treball. I va arribar a bon fi amb una

espectacular posada en escena amb una pantalla de leds, on van anar apareixent quadros de l’amic Lorenzo Ramirez a grandària geganti na, així com un vídeo on apareixia la Panderola a ritme de música heavymetal -un treball del grup Asgaya, parti cipant del III Sequiol-Rock-. Un acte conduït pel televisiu Julio Tormo a qui un imprevist incident amb el seu automòbil a punt va estar d’impedir la seua parti cipació. Al fi nal, una anècdota més.

Així és el dia a dia d’esta comissió quasi sense a penes haver-nos llevat la jaqueta i la corbata, ens col·loquem la granota de treball i comencem a preparar el nadal amb el

nostre Betlem Gaiateroi la decoració del Cau.

• Com ve sent tradicional, l’equip de la construcció de la Gaiata van celebrar el tradicional sopar de Nadal -en este punt deixar clar que este sopar és “a escote”- on és indispensable, per

a parti cipar, portar posada la tradicional “pajarita” doncs és un sopar de gala, a pesar de la indumentària de faena. Al fi nalitzar l’equip del “matadero” i amics del Sequiol van brindar per un bon any i pel bon fi dels nostres monuments.

• La Gestora de Gaiates va felicitar el Nadal a totes les Madrines i Presidents de totes les comissions de sector, així com a la Reina de les Festes, Laura Sos i les seues Dames de la Ciutat, a les qui acompanyaven l’Alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller, el Regidor de Festes Joaquín Torres i el President de la Junta de Festes, Jesús López.

Una vetlada inoblidable en la que Aroha Espill i Elisabeth Breva van rebre una impressionant pasqüera, desitjant a tots: Bon Nadal!!!.

139

21 - DECEMBRE 21 - DECEMBRE

• Gravació, al CAU del Sequiol, de la felicitació de Nadal que Sequiol prepara per a les pròximes festes nadalenques: un vídeo on tota la comissió, presidida per Aroha, Claudia i Raul, brinda per unes pròsperes i bones festes.

• Visita, a la nostra llotja del Palau de la Festa dels representants de la Gaiata 17 “Tir de Colom”: Madrina, Mireia Andreu Prades; Madrina Infanti l, Natalia Sánchez Hernández i President, Iban Burguete, ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte.

• Finalitzada la presentació, les Reines de les Festes: Lara Sos i Beatriz Iturralde, acompanyades de l’alcalde de la Ciutat, el regidor de festes i el president de la Junta de Festes, van felicitar el Nadal a totes les Gaiates. Posteriorment, la màxima representació de cada una de les comissions es van intercanviar les tí piques felicitacions nadalenques.

• Inauguració del Betlem del Sequiol a càrrec de la nostra madrina, Aroha Espejo; la nostra Madrina Infanti l, Claudia Llopis i del nostre President Infanti l Raul Peguroles acompanyats per la Presidenta, Elisabeth Breva i pel Vicepresident coordinador d’esta acti vitat, Vicente Javier Queral. Sequiol desitjava així Bon Nadal a tots el seus veïns, socis i amics.

27 - DECEMBRE

31 - DECEMBRE

Al Cau del Sequiol, el Carter de Ses Majestats els Reis d’Orient va arreplegar les últi mes cartes dels xicotets Sequiolos. Claudia i Raul, com a màxims representants dels xiquets van exercir d’amfi trions de tan il·lustre visita. Ressaltar la bústi a Sequiolera que arreplegava totes les cartes dels xiquets.

Els Sequiolos van despedir l’any tots junts en una diverti da vetlada celebrada al Cau fester. Un suculent sopar va donar pas a les dotze campanades amb que es tancava un extraordinari i meravellosos any 2013 i es donava la benvinguda a un esperançador i plens de nous reptes, any 2014, tot siga dit en clau festi va perquè en el context econòmic, ja és una altra cosa. L’alegria i la diversió va durar fi ns a altes hores de la mati nada.

140

P rimer dissabte de Magdalena, l’inici de les festes. Unes festes que no es donen per començades fi ns que no se sent la mascletà al Primer Molí, no s’escolta al Pregoner recitant els versos de Bernat

Artola i no s’inaugura qualsevol tasca amb amics, cacaus, tramussos i una beguda ben fresqueta. I, pels Sequiolos, a més de tot això, fi ns que no es celebra el Sequiol-Rock, un certamen musical per a grups novells on és benvingut tot el que vulga arrimar-se per gaudir d’una excel·lent primera nit. Eixe 2 de març, començava el III Sequiol-Rock.

Aquesta edició es va caracteritzar per ser una nit molt diverti da i la més roquera de totes les edicions, ja que en cap moment va faltar ni la música ni la gent. Però, a més, hi va haver novetats: el Sequiol-Rock va anar un poc més enllà, perquè va ser la primera vegada que es va anunciar el festi val mitjançant ràdio, en la Vox UJI Ràdio (107.8 FM) en el programa Rock’n’metal, on van fer un programa carregat d’humor i ens van presentar a tots els grups parti cipants i algunes de les seves cançons, per anar obrint boca, i a més, encara se pot senti r aquell programa emès el 20 de febrer de 2013 en la web de la ràdio de la UJI. Un altra novetat d’aquest any: s’incloïa un premi per votació popular, on cada assistent rebia una papereta i així votar el seu grup preferit per converti r-lo en guanyador en aquesta categoria al fi nal de la nit.

Amb l’escenari preparat i el públic reunit, el grup

encarregat d’obrir la nit va ser Abokajarro, un grup de Vilavella composat per quatre joves, que amb tres instruments de corda i un de percussió aconsegueixen un esti l molt rocker i mogut per al millor començament possible de la nit, amb cançons com Delirium Tremens. A conti nuació els van seguir Primer Asalto, un grup de metal/hardcore de Castelló format a principis de 2008 també per quatre components. Els seus temes estan caracteritzats per un so enèrgic i contundent, que combina amb lletres àcides i críti ques a la societat. Entre les seves cançons estan Tierra Prometi da o Dictaduras del Terror. Els tercers en parti cipar van ser Meando Acetona, un grup de cinc components creat en 2008 que compagina les seves pròpies cançons amb versions punk-rock de cançons ja existents, amb un esti l i unes ganes que els han permès ser teloners de grups com Subversión X o Barón Rojo; amb ells vam ballar cançons com Mi Ciudad o Dinero Asesino. Després els va seguir el grup valencià Paramento, amb cinc integrants que van començar en la música a l’any 2006 amb un grup d’esti l pop-rock, però que al 2012 amb la marxa de l’anterior cantant van formar un nou grup amb un esti l més rocker i agressiu, infl uenciat per grups com Extremoduro o Marea i ens van fer gaudir amb cançons com Poeta o Putos recuerdos.

III ed

ició FESTIVAL

SEQUIOLROCK

140

141

Una vegada superat l’equador de la nit, va pujar a l’escenari el grup més multi tudinari, Lèpoka, amb set integrants. El seu esti l es el folk metal, amb infl uències del trashmetal, powermetal i heavymetal i, a més a més, ens van regalar un espectacle de dança del ventre en algunes cançons, que van fer que fóra una actuació molt completa; entre el seu repertori podem trobar cançons com Yabdabadabadaio Malleus Mallefi carum. Els següents en actuar van ser To Morats, un grup que va començar al 2009 amb quatre components i que ha manti ngut aquesta formació des del primer moment. El seu esti l és el punk rock, havent parti cipat en diversos concerts per tota la província i Terol, entre els que es troba la segona edició del Sequiol-Rock; entre el seu repertori podem trobar Espaciosin humor o Villa Coleta. Els últi ms en tocar dins del concurs –que no en la nit– van ser Asgaya, un grup format en 2009 per cinc components a base de veu, corda i percussió i que en 2012 van gravar el seu primer disc debut Ven a ver. Amb un esti l de heavymetal, ens van presentar cançons com Traición i Panderola, una versió molt més rockera de la coneguda cançó -per cert esta cançó va obrir la nostra presentació aquest desembre-.

Per fi , va arribar el moment de decidir els guanyadors. Per una banda, calia recomptar els vots del jurat popular i, per l’altra, triar el guanyador absolut de la nit i que s’emportaria l’anhelat premi, l’ajuda per poder gravar un CD i poder actuar l’any següent com a convidats. Però, mentres tot allò tenia lloc, era el torn de El jabalí de Fausto, els guanyadors de l’anterior edició i que ens van presentar el seu nou CD, on van tornar a demostrar les raons per les quals van guanyar l’edició passada: lletres àcides, qualitat musical i la bona estona que fan passar a qualsevol que

s’arrime a l’escenari i els escolte. Algunes de les cançons d’eixe CD, -i que ens van tocar aquella nit- van ser El ou, Urmangaríno Metrosexual + Vente a Benidorm.

Després d’aquesta actuació, va arribar el moment que tots esperàvem: saber qui havia guanyat. En primer lloc, es va anunciar el premi del jurat popular, que va ser per Lèpoka, on el seu esti l, les ganes de que tot el món gaudira i l’espectacle que ens van oferir els van fer guanyadors indiscuti bles en aquesta categoria, rebent una placa commemorati va de la gran nit i els grans moments que vam viure junts. A conti nuació, com a guanyadors del III Sequiol-Rock el jurat va decidir atorgar el premi a Paramento: el jurat va valorar no només l’excel·lent qualitat musical i creati va sinó també l’ambient que van propiciar entre tot el públic en la seva actuació. En conseqüència, com a vencedors de la nit, van rebre en aquell moment la placa commemorati va d’aquesta fi ta i l’oportunitat de tornar a tocar en aquell mateix instant. Més endavant, però ja més prop, la gravació del CD del grup i poder repeti r en el IV Sequiol-Rock aquestes festes de la Magdalena de 2014.

D’aquesta manera la nit va arribar a la seva fi , deixant un bon sabor de boca en tots els assistents, ja foren músics o espectadors, i amb ganes de repeti r per a l’any següent. Per tant, només restava una opció disponible: que la música deixara de sonar i les llums s’apagaren, però amb la promesa de repeti r un treball ben fet i ti ndre una velada de concerts igual o millor que la que acabava de fi nalitzar, on la música i la festa tornaran a ser protagonistes de la nit en el proper Sequiol-Rock.

142

Socis del mesD iuen els diccionaris que Soci (sovint conegut pel

seu nom en francés partenaire) és la persona que rep cada una de les parts en un contracte de societat. Per mitjà d’eixe contracte, cada un

dels socis es compromet a aportar un capital a una societat normalment amb una fi nalitata empresarial amb la capacitat de ti ndre més capital.

Per extensió, també s’anomena soci a cada una de les parts que treballen conjuntament a desenrotllar un negoci empresarial, siga quina siga la forma jurídica uti litzada.

Però la defi nició que a nosaltres més ens interessa és la que denomina soci a un membre d’una associació. En este cas, no hi ha la fi nalitat empresarial, atés que l’associació sol ti ndre una fi nalitat social,cultural, esporti va, o altres.

El soci, per a la nostra associació és la part més important, ja que amb la seua col·laboració ajuda a la fi nalitat de la mateixa.

En la nostra Associació Cultural, el soci és fonamental per al desenrotllament de totes les nostres acti vitats, doncs amb la seua aportació desinteressada ajuda a què puguem complir amb la nostra fi nalitat que no és altra que el celebrar cada any la setmana de festes de la Magdalena.

I si important és la seua aportació, més important és la seua parti cipació; qualsevol acti vitat no ti ndria senti t sense la parti cipació dels socis.

També les acti vitats que realitzem: futbol sala, balls regionals, balls llati ns, escola i secció de dolçaiana i tabal o el teatre valencià, entre altres, estan pensades per a la parti cipació dels nostres socis.

Per tot això, la nostra associació, la nostra gaiata, com qualsevol associació, precisa de tots, precisa la col·laboració dels socis per a poder realitzar cada any nostra fi nalitat que no és altra que procurar manti ndre viva la fl ama de la tradició, de manti ndre encesa la llum de la nostra gaiata, de poder realitzar uns actes per al gaudi de tots.

Al llarg de l’any, cada mes hem estat elegint i nomenant al soci del mes, encara que tots els socis, es mereixen tal disti nció.

Gràcies a tots, tant als que han rebut aquesta disti nció com als que no. Estem molt sati sfets de comptar amb un bon nombre d’associats però el nostre desig és intentar augmentar el nombre de socis perquè és l’única via de poder manti ndre la nostra fi losofi a de festa, el nostre treball en pro de les nostres tradicions. És, en defi niti va, poder manti ndre la cadena de transmissió dels nostres orígens a generacions futures.

La nostra crida a tots perquè puguen ajudar a la gaiata del sector amb la seua aportació i invitar-los que visquen l’experiència de pertànyer a aquesta Associació tan dinàmica com la del Sequiol -parafrasejant un anunci televisiu, possiblement la millor Gaiata del món- on podem dir que complim amb una de les frases més repeti da en les festes i sobretot en el Magdalena Vitol, “Magdalena tot ’any” perquè ací, en la Gaiata 15 Sequiol, la festa, dura tot l’any.

SOCI

S DEL

MES ABRIL

MAIGJUNY

JULIOLAGOST

SETEMBREOCTUBRE

NOVEMBREDESEMBRE

GENERFEBRER

MARÇ

JOSE RIPOLLES BELTRANJOAQUIN V. AGOST ANDRESSANTIAGO FORCADELL MUÑOZAAMPARO TOVAR MARTINEZRAMON VILAR PANTOIXROSA CATALANANDRES LLOBREGAT VOLTESVICENTE APARICIMARTA CANALES SOSINMACULADA PITARCH PEÑAMª CARMEN LOPEZ MUÑOZMª ANGELES SAFONT JUAN

143

Els Sequiolosprotagonistes de la

Magdalena 2013

L a Magdalena 2013 s’iniciava amb una Sequiola protagonista per excel·lència: la Reina Infanti l, LAURA TURCH BENEDITO. I junt amb ella van estar altres Sequiolos que també van ti ndre el

seu moment de glòria. Recordem-ho.

Setembre, mes de les Imposició de Banda a les Reines. Un solemne acte amb un estricte protocol que té una important fi gura, guardada sempre per a algú molt especial per a qui ocupa el tron reial. En esta ocasió FRAN BENEDITO TARAZONA, cosí de Laura, va ti ndre el gran honor de posar als peus de la nostra sobirana més Sequiola el regi coixí verd. Un senzill acte però que requerix de prestesa i aplom per a poder conferir al mateix la solemnitat del moment.

A escasses setmanes de l’inici de la Magdalena 2013, es va celebrar l’acte de Galania a les Reines. En estos actes hi ha una fi gura que comparti x protagonisme amb les Reines. És qui rep el mandat de realitzar galania en nom de tota la ciutat. Laura, la nostra Reina Infanti l tènia moltí ssima sort doncs l’elecció del seu Galantejador ja augurava un èxit rotund. NACHO CARCELLER SEBASTIA, un jove compromés amb la festa però expert en estos menesters, doncs a més a més de representar als xiquets del Sequiol en la Magdalena 2.009, ha sigut també Pregoner Infanti l en la Magdalena 2.011. Nacho va accedir a l’estrada amb gallardia i després de la seua salutació a la sobirana, va ocupar el faristol per a glossar sobre Laura a qui coneix molt bé doncs han

sigut moltes les experiències que Nacho, Laura i la seua germana Ana han viscut junts. Així, ens va presentar una xiqueta, Laura, amb immenses ganes de viure, coneixedora de la festa i amb verdadera passió per les nostres tradicions que, estava segur, capti varia a tota la ciutat amb la seua immensa simpati a i la seua perenne somriure.

Però no acabava ací la presència de Sequiolos sobre l’escenari. De nou la fi gura del coixiner reial era exercit per algú pròxim a Laurita. Algú amb qui va comparti r un meravellós any 2012, com màxims representants de les xiquetes i xiquets del Sequiol. SERGI MARTÍ GARCÍA, el seu President Infanti l amb qui tantes i tantes confi dències havia comparti t l’any anterior estava allí per a prostrar-se davant d’ella i col·locar el verd coixí sota els seus peus, símbol del seu rang reial. Una sorpresa que va il·luminar la careta de Laura al veure eixir a Sergi d’entre les bambolines.

Ja en l’apartat de les ofrenes, esperava Laura l’últi ma sorpresa. En representació de la Germandat del Cavallers de la Conquesta, XAVI QUERAL ASENCIO, qual mestre d’armes, portava fi ns als peus de la sobirana l’espasa, ofrena de l’associació.

A tots ells ENHORABUNA, van ser el complement perfecte perquè la Magdalena 2013 fóra inoblidable per a tots els Sequiolos.

144144

145

Activitats culturals i esportives

al SequiolD es dels seus primers anys de camí, l’AC. Gaiata

15 Sequiol, ha destacat per l’aposta en diverses acti vitats, tant culturals, com esporti ves o de esti l més tradicional.

És una forma més d’ajudar i fer festa, de ressaltar i engrandir un sector dinàmic que pretén agluti nar sota les sigles del Sequiol a veïns i amics més enllà de la setmana de festes, més enllà de l’àrdua, altruista i encomiable tasca de fer festa i gaiata.

Balls, esports, música, treballs, es mesclen al llarg d’un any per a donar sabor especial i únic a un dels sectors més dinàmics del panorama festi u de la ciutat.

Unes acti vitats que tenen com a colofó i punt àlgid, la setmana de festes, unes acti vitats dirigides i realitzades pels socis de l’AC Gaiata Sequiol, la que per guarismes numèrics li va correspondre el 15, diuen els entesos en números que és la xiqueta bonica.

El futbol sala, és una acti vitat esporti va, on com es diu, l’important és parti cipar. I per a Sequiol, l’important és parti cipar i disfrutar. Parti cipar perquè ho fem en una lliga amb altres enti tats culturals festi ves de la ciutat i disfrutar perquè ho fem a cada parti t, en cada entrenament, potser, perquè això de menys és el resultat, el que importa, verdaderament és l’esperit i les ganes de disfrutar i passar-ho d’alló més, perquè ja guanyar, ha de ser la…. Córrer darrere d’un baló, senti r com et volen dirigir, sense saber moltes vegades cap a on i senti r-se per un moment estrela d’este esport, comparables als Mesi, Ronaldo o el mateix Iniesta del futbol sala, és el que no té preu i després tots junts a celebrar-ho.

Per nadal, en l’entrada al cau, es confecciona un Betlem monumental, premiat en el concurs de betlems que s’organitza en la nostra ciutat. Dies abans, es preparen, cases i efectes, es desemboliquen i lleva la pols als personatges que adornaran el nostre naixement: els pastors, el bou, la burra, Sant Josep, la Mare de Déu, el xiquet Jesús, els Reis Mags, el Rei Herodes, el caganer... Totes i cada una de les

peces, són preparades i col·locades perquè lluïsquen durant les festes nadalenques junt amb els adorns nadalencs i ens acompanyen durant cada un dels actes que celebrem en el cau: la recepció al carter reial, la nit de cap d’any o la nit de reis.

Des de fa anys, s’han desenrotllat al llarg de tot el curs, acti vitats com ara la dolçaina i tabal. Classes imparti des els dissabtes al matí i que ha ti ngut diversos centres d’ensenyança, problemàti cs per les molèsti es que ocasiona el so d’estos instruments. Es va començar en el Cau i després ha hagut de passar al Col·legi Germà Colom, per a minimitzar eixes molèsti es, doncs en cap moment, es pretén amb les nostres acti vitats molestar a ningú, tot al contrari, per això hem hagut d’anar adequant els assajos. Uns assajos i unes classes dirigides per un mestre en estos combats, com és Domingo Llopis, classes que van des de la iniciació fi ns al nivell més avançat, passant per la secció que és l’encarregada de posar les notes musicals d’estos instruments tan nostres, en diversos actes al llarg de l’any, inclús fóra del nostre àmbit festi u.

Si l’escola i secció de Dolçaiana i Tabal, va ser de les primeres acti vitats que es van posar en marxa en la Gaiata del Sequiol, l’últi ma acti vitat cultural és el Sequiol Rock que va aconseguir l’any passat la seua tercera edició i que per a esta Magdalena, es prepara la quarta per a omplir de Rock la plaça del Sequiol, la primera nit de Magdalena. Guitarres, baixos, bateries, prenen la nit del primer dissabte, amb un handicap important, competi r amb la nit de DJ que organitza la Junta de Festes i que per tant, arrossega molta gent jove en detriment de la nostra aposta pel Rock, desti nat a grups novells. Un obstacle que no és impediment per a disfrutar una nit d’una acti vitat desti nada a un públic jove i no tan jove, doncs el Rock amb totes les seues vessants mai passa de moda i el Sequiol aposta per donar oportunitat als grups que tenen difi cultat per a actuar damunt d’un escenari, davant de públic i amb un equip adaptat per a l’ocasió. I l’aposta és realdoncs Sequiol premia el guanyador amb l’oportunitat de poder gravar la seua maqueta amb les seues composicions. Qui sap?, potser és l’inici de futurs èxits

146

Una altra acti vitat cultural desenrotllada per a la setmana de festes és el teatre valencià. Són ja moltes les obres que el grup de teatre valencià del Sequiol, ha posat en escena i esperem que siguen moltes més. Sainets d’allò més variat, amb temàti ques diferents, però sempre amb eixa doble intenció, eixa trama que pretén arrancar el somriure de qui contempla l’obra. No importa si la nit, en el moment de la interpretació, és freda o inclús plujosa, sempre se supera qualsevol obstacle per tal de portar a efecte, tot allò que mesos abans es va preparar i es va assajar per part d’uns improvisats i esforçats arti stes que donen tot perquè altres ho disfruten. I la seua major i millor recompensaé l’aplaudiment i el somriure del public. Este any este taller de teatre posarà en escena l’obra ti tulada “Pepino i Melo”.

Des de fa deu anys, la Gaiata 15, ve fen una altra aposta en el coneixement i difusió de què signifi ca GAIATA. Per un moment, els xiquets, a través de les acti vitats escolars, se senten arti stes gaiaters. Eixe és el fonament del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiates “Ciutat de Castelló”. Han sigut 10 anys junt amb la Fundació Ruralcaixa Castelló i que per a esta onzena edició, molt al seu pesar, no podrem comptar amb el seu suport. Però no importa, Sequiol està convençut que allò que s’ha aconseguit en 10 anys, bé val un esforç i, de nou, convoca la onzena edició, amb la mateixa il·lusió, perquè els més menuts, comencen a saber com és el nostre símbol festi u per excel·lència i que ens diferencia de la resta de les festes, perquè mai caiga en l’oblit, i tornarem a recrear a escala d’1 metre, l’esbós guanyador. Des d’estes línies agrair a la Fundació Ruralcaixa Castelló la seua aportació al llarg d’estos 10 anys. De la mateixa manera llancem una crida d’ajuda, de patrocini, de col·laboració a quantes empreses i enti tats puguen col·laborar en que esta iniciati va conti nue perdurant en el temps, doncs molta és la il·lusió que posa Sequiol en això, però els recursos són, cada vegada, més limitats.

També tenim ball regional, encaminat als més xicotets i que d’esta manera, aprenen moviments al ritme de peces musicals tradicionals. Boleros, jotes o fandangos, són apresos per un grup de xiquets i que el dilluns de Magdalena, tenen el seu dia clau, no en va, eixe dia al matí , com no abillats amb els trages regionals, ballaran durant la Cavalcada Infanti l, mostrant tot allò que van aprendre durant els assajos en el cau. Després, eixe mateix dia a la vesprada, ja en el sector, mostraren el seu repertori per a tots els veïns, és la seua festa, el seu dia gran, perquè ells, formen part de la nostra festa i són una part important del Sequiol. Gràcies a ells i a l’escola i secció de Dolçaina i Tabal, la part que correspon als Sequiolos en la Cavalcada, es fa més vistosa, amena i sobretot, la dota d’un caràcter diferenciador de la resta de comissions.

Finalment, però no menys important volem parlar dels balls de saló, una acti vitat que va nàixer per a disfrutar i fer exercici al mateix temps que s’aprenia el moviment amb bases de ritmes llati ns. Una acti vitat que no passa de moda, on es pretén imitar grans ballarins, on mai s’arriba al límit, on sempre hi ha una cosa, un pas que aprendre., Una acti vitat que a més a més ens va donar l’oportunitat d’aprendre d’un gran ballarí -i millor persona- que ens va fer disfrutar com el que més: Gilse Breva. Una maleïda malalti a ens va privar de conti nuar aprenent de tu, Gilse, i te’n vas anar ballant. Que sols i desemparats ens vas deixar, Gilse! Però el teu ritme va calar, les teues ganes de ballar i ballar, són ja part essencial dels Sequiolos. Ens vas ensenyar a disfrutar ballant, a riure, a viure. Per això des d’ací et volem donar les gràcies. I des d’on esti gues ballant ara, junt amb els Sequiolos que et van precedir, no dubtes que cada vegada que sone una bachata, un merengue... estaràs present en el cor de tots nosaltres. Dile que no!!! Fins sempre Gilse.

147

Disfruta amb el triple de telepizza

MITJANESfi ns a 5 ing fi ns a 5 ing

el secret està en la massaon tu vullgues

FAMILIARS

148

CENTRE MEDITERRÀNI DE BEGUDES CARBÓNIQUES PEPSICO, S.L.Polígon Ciutat del Transport - C/ Bèlgica, 136 - 12006 CASTELLÓ

TELÈFON: 964 245 068 - FAX: 964 252 397

articles

150

serà perquè vaig viure la Final de Copa dins la panxa de ma mare, allà al Manzanares. Serà perquè m’he passat

mitja infància al Bovalar, donant menjar als conills i a les gallines d’Hortènsia i Paco. I al camp de l’Azor, en esti u baix la solana, mentre joves promeses lluitaven per fer-se un lloc a la tan valorada pedrera albinegra.

O serà perquè el “Siño Paco”, En Paco Guillén, ens portava a una bona colla de xiquets a l’espigó a pescar. Mai treia res, però clar, és que ell en realitat se n’anava a “donar-li de berenar als peixos”. O perquè un poc més tard, amb la fresqueta després d’un calorós dia d’esti u, Manolo Adell gaudia ensenyant-nos a tota la “xavalada”, els últi ms segells que havia adquirit com a bon afi cionat a la fi latèlia que era.

Potser les corregudes per la part alta d’aquella llarga tribuna del vell Castàlia, amb el meu cosí José Tomàs, o les llepolies que Paquito, Julio Aparici o Ximo Nos em donaven sempre que em veien.

O perquè no, l’arribada d’aquells fulls amb lletres impreses per una màquina del futur que anomenaven fax i que venien d’un lloc que deien Federació, a les anti gues ofi cines del carrer Trinitat. Aquells sostres tan alts em feien pensar que aquell lloc era, si més no, un castell que amagava tresors.

Serà perquè a ma casa s’ha viscut, des que ti nc ús de raó, una passió pel blanc i el negre. Com les franges que ornen l’estendard de la nostra Gaiata, anomenada Sequiol en

memòria de dos dels símbols més importants de la nostra ciutat, la Panderola i el Club Esporti u Castelló.

Per tot això i perquè, com diu Conrado Marín al llibre “En el escudo de tu historia”, una passió és una passió, en aquest cas la de tots els sequiolos de la 15, aquest any calia escriure sobre el nostre benvolgut equip albinegre.

Noranta-dos anys d’història de l’equip orellut eren difí cils de resumir, però més difí cil encara era no deixar-se a ningú dels importants en el ti nter. Per això, abans de res, cal demanar perdó a totes aquelles persones que per falta d’espai, i de temps, no han estat nomenades en els arti cles que venen a conti nuació, sent com que han format part important de la història del nostre Club Esporti u Castelló.

I per a parlar-nos del C.E. Castelló,

hem escollit un grup de gent que, des de diferents angles i punts de vista, d’una o una altra manera, han estat lligades a l’equip albinegre.

Miguel Angel Serer, coautor de “En el escudo de tu historia” i albinegre fi ns a la medul·la, ens parla de símbols, de la identi tat del club i els seus orígens. El mestre Arquimbau, que tantes vesprades de futbol ens ha narrat, ens recorda que va haver-hi un temps en què el Castelló, allà on anava impressionava pel seu joc, així ho deien les cròniques esporti ves dels diaris més importants.

Eliseo Ramos, uti llero, i José Sidro, soci número nou del C.E. Castelló, ens han contat les seues vivències al voltant de l’equip albinegre al llarg dels darrers quaranta anys. Ambdós lligats al club pel seu amor als colors blanc i negre.

Parlar en Castelló de Tonin és parlar

PePe MarZa, MassatGista Del c.e. castellÓ i Pare De les NOstres seQUiOleres liDÓN i eleNa, eN la BaNQUeta aMB aDell i BelliDO

articles: c. e.

151

de futbol. L’avala tota una vida d’entrega a la seua gran passió, com a jugador en una de les èpoques més important de la història del club, com a entrenador després, i com a impulsor en l’actualitat de la pedrera albinegra. Però també parlar de futbol és parlar d’En Vicente del Bosque, Seleccionador Nacional amb qui Espanya aconseguí el primer, i únic fi ns ara, Campionat del Món de Futbol. El Marqués de Del Boque, al llarg de dues temporades va vesti r la samarreta blanca i negra, i recorda amb moltí ssima esti ma el seu pas per la nostra ciutat.

I parlant d’èpoques importants, qui no ha gaudit i pati t en igual proporcions amb el Castelló de Luiche? Un home passional i mediàti c que es va guanyar l’esti ma de tots els afi cionats orelluts. Aquell últi m ascens dels albinegres a primera divisió és inesborrable a la reti na dels qui ho van viure. Amb un capità de luxe, Javi Valls, el jugador que més parti ts ha disputat amb el C.E. Castelló, dirigint magistralment un equip on més que companys eren amics, tal com ens conta al seu arti cle.

Com ara Javi Valls, centenars de jugadors del Castelló s’han format a la pedrera, eixa part d’un equip de futbol no sempre sufi cientment mimada, a pesar de ser la clau per a enforti r qualsevol projecte sòlid i de conti nuïtat d’un club esporti u. Pepe Palatsí, des del Bovalar abans, als camps de Gran Via ara, sap i ens conta de la importància d’una bona pedrera.

Una pedrera de la qual va sorti r

Pedrito Alcañiz, un dels jugadors més importants i carismàti cs en la història del nostre club. Pare, fi ll i néts, una Nissaga de la qual ens parla amb gran mestratge Pepe Beltran. I és que hi ha cognoms en aquests noranta-dos anys de vida del Castelló, dels quals ens senti m realment orgullosos. Com ara Mendieta, el xaval sorgit de la pedrera, que es va converti r en un jugador admirat a tota la geografi a nacional i internacional la dècada dels 90. Això Gaizka, perquè son pare, Andrés, ja havia lluït vint anys enrere i amb força èxit també, la samarreta albinegra.

També, una breu pinzellada del nostre amic Pepe Prades recordant-nos que l’amistat entre N’Emili Fabregat i En Santiago Bernabéu va nodrir al Castelló, al llarg de molts anys, de jugadors importantíssims en la història del futbol espanyol.

I per fi nalitzar, Emili Pons, amb sang, cor i ànima albinegres, ens apropa futbol i festa. La història del C.E. Castelló va desenvolupant-se a mesura que ens parla dels onze parti ts més signifi cati us jugats dins la setmana de Festes de la Magdalena. Festes que no ti ndrien senti t sense col·lecti us com ara Gaiates o Colles, tema aquest any de concurs, que tracta el nostre amic i col·laborador habitual de la Gaiata 15 Sequiol, Joan Josep Trilles.

Ací acaba el nostre senzill, peti t, però molt senti t homenatge al Club Esporti u Castelló, l’equip albinegre, de tots els qui portem amb molt d’orgull el mot Orellut!

Un agraïment molt especial al soci número 17 del Castelló, a quin son pare, el meu avi, el va fer soci el dia que va néixer, i sense el qual aquesta feina hagués estat del tot impossible. Gràcies Tomaset.

PacO MOrales, tOMÀs MiraVet i MaNOlO aDell a les GraDeries Del Vell estaDi castÀlia

castellÓ

152

És innegable que són dies durs per al Club Esporti u Castelló. Al cap de 92 anys, l’avi està pati nt una crisi de salut, però que nin-

gú pense que són els últi ms dies. No. Aquest club complirà cent anys i molt més. Venim d’una època a on socialment i políti cament s’han comés abusos i desfetes. Probablement, el nostre club n’és un bon exemple. L’herència és un camí pedregós, costera amunt i ple d’esforços. A hores d’ara estem, com tots sabeu, immersos en un con-curs de creditors i lluitant en la tercera divisió. Aquesta és la nostra realitat i sobreposar-nos a ella, el nostre repte. La meua experiència en aquests denou mesos en què esti c presidint el Club Es-

porti u Castelló em diu que malgrat els obstacles i els errors, hi ha esperança. Esperança pel principal combusti ble per a ti rar endavant aquest repte és l’afi ció, i aquesta afi ció és inesgotable. La força que ens doneu ens fa somniar en un futur millor. Una de tantes forces per exemple és aquest llibret de la Gaiata 15 Sequiol dedicat al club albinegre. Seria més fà-cil dedicar-lo a la mar, les festes de la Magdalena o al Fadrí, però ara, pre-cisament ara, és quan l’afi ció, decidi-da, defensa al club per a sobreviure com un dels grans símbols de la ciutat de Castelló, com la mar, les festes de la Magdalena o el Fadrí. Gràcies pel recolzament. Complirem cent anys i molts més. Pam Pam Orellut!

David Cruz, President del C.E. Castelló

Cent anys i molts més

CENT ANYS I MOLTS MÉS

153 Símbols d’un Club, orgull d’un poble

GAIATA 15

Orellut, albinegre, Castàlia o Sequiol són sense dubte, paraules que tot castellonenc associa al Club Esporti u Castelló, equip de

futbol representati u d’una ciutat que, si ben és cert que en l’actualitat poca gent va a l’estadi, no és menys cert que la gent conti nua preguntat els diu-menges per la vesprada: “Què ha fet el Castelló”.

Per a qualsevol seguidor d’un equip de futbol, aquest està ple de simbolis-mes i des d’aquestes pàgines anem a intentar desvetllar cadascuna d’elles.

ORÍGENSSembla que el futbol en Castelló, l’introdueix Enrique Beltrán, castellonenc de pare nord-americà i que les primeres carreres darrere d’una pilota es produïen en els terrenys del Tir de Colom, just on està ara el Parc de l’Oest. És un esport senzill i molt prompte pren popularitat. Comencen a orga-nitzar-se els primers clubs: Deporti vo, Castàlia, Obelisco, Ribalta, però qui més afi cionats acumula és el Cervantes F.C., club afi liat al Centre Republicà de Castelló i format per gent treballadora i obrera. Vesti a samarreta tri-color, com la bandera republicana i portava una estela al pit. El Cervantes solia jugar en el camp de la carretera de València i va ser tal la importància que va adquirir, que a poc a poc van anar desapareixent la resta de clubs de Castelló, mantenint l’equip cervantí i el Castàlia, una més que dura ri-valitat.

Miguel Ángel Serer González

SÍMBOLS D’UN CLUB, ORGULL D’UN POBLE

CERVANTES C.F, 1919, EQUIP QUE DONARIA ORITGETRES ANYS DESPRÉS AL C.D. CASTELLÓN

JUGADOR DEL CASTÀLIA, UN DELS PRIMERS EQUIPS A LA CIUTAT DE CASTELLÓ

154

Però la importància que estava adquirint el futbol a tota Espanya no acabava de quallar del tot a Castelló per dues raons: la primera, que l’equip cervantí sols atreia els afi -cionats afi ns a la república, i la segona, que el nom del club no representava literalment a la ciutat. D’aquesta manera, un grup de visionaris encapçalats per En Tadeo Mallach, van decidir proposar un canvi de nom. El 20 de juliol de 1922 se celebrà al Centre Republicà de Castelló, situat en ple centre de Castelló on actualment està el ca-rrer Ruiz Zorrilla, la Junta general de la Societat espor-ti va Cervantes. En aquesta assemblea es va proposar el canvi de nom del club, de Cervantes F.C. a Castelló F.C. en un principi i immediatament a C.E. Castelló. De les 80 persones assistents, 46 van votar a favor del canvi i 34 en contra, pel que el canvi de nom del club que havia de ser representati u de la ciutat de Castelló, s’havia apro-vat. Però, cóm convéncer als jugadors del Cervantes que havien de jugar en un nou club i abandonar l’equip repu-blicà? Doncs, mitjançant un engany. Els directi us, van fer signar als jugadors en una fi txa en blanc. Aquesta fi txa, una vegada signada, es va omplir amb el nom de CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN, en lloc de CERVANTES CLUB DE FÚTBOL. Com és natural, alguns jugadors no van voler ac-ceptar aquest canvi i es van negar a jugar en el nou club per a conti nuar fent-ho en el Cervantes. Per a questa raó, van ti ndre que “reclutar” dos jugadors del Castàlia per a completar els onze necessaris per a jugar. Per què CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN i no CASTELLÓN CLUB DE FUT-BOL? Perquè van considerar que el nou club no es de-dicaria exclusivament al futbol, i ti ndria seccions d’altres esports com podien ser el ciclisme o l’atleti sme.

EL PRIMER PRESIDENTEl primer president del C.D. Castellón va ser D. Tadeo Ma-llach Musti eles, consignatari d’embarcacions i que va acce-dir a la presidència després de l’assemblea on es va acordar el canvi de nom. El Sr.Mallach va ti n-dre decisions molt importants dins de la història del club, per a bé i per a mal. Va ser un home visio-nari, sense cap lloc de dubte, però no tenia un caràcter popular. Pràcti cament des del dia de la fundació del club, es va proposar de fer un “stadium” nou per a l’equip i sols va tardar poc més d’un any en aconseguir-ho, construint “El Sequiol”. Per contra, sempre se’l recordarà també per haver cedit els dos punts d’un parti t, al València C.F., un fet que, malgrat que era en aquella època legal, va fer que molts afi cionats es donaren de baixa com a socis del club, derivant aquest fet, en la dimissió irrevocable del president.

UNIFORMEEn l’eufòria del moment, el soci Amadeo Andrés Saba-ter va proposar com a uniforme per al nou club, una samarreta a llistes horitzontals verdes (com els camps), taronges (com la rica fruita) i blaves (com el cel de Cas-telló), i pantaló negre. Quan van anar a comprar la roba, afortunadament no van trobar-ne d’aquest disseny i en van comprar unes blanques. Així, els dos primers anys

Símbols d’un Club, orgull d’un poble

TADEO MALLACH

EN 1925 EL C.E. CASTELLÓ VA LLUIR, NOMÉS DUES SETMANES, UNA SAMARRETA ROIG-I-BLANCA

PRIMER EQUIPATGE DEL CASTELLÓ AL 1922

EL DIARI HERALDO DE CASTELLÓN PUBLICA LA NOTÍCIA DE LA FUNDACIÓ DEL CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN EL 22-07-1922


de vida, el club va vesti r samarreta blanca amb panta-ló i calces negres. Però, com es va passar a l’albinegra? El 8 de desembre de 1923 el Castelló va jugar un parti t del campionat regional contra el València C.F. En aquella època, era legal que un equip, malgrat haver guanyat el parti t, cedira els punts a l’altre i així va succeir. El Castelló va véncer per 1 a 0, però li va donar els punts al València que els necessitava per guanyar el campionat. La rivalitat entre les dues afi cions era tan gran que molts afi cionats castellonencs s van donar de baixa com a socis i van fer dimiti r el president En Tadeo Mallach i fi ns i tot, li van fer canviar la samarreta per tal de no assemblar-se a la del València. Aquesta situació de regalar punts al contrari, també va trobar el punt còmic i la gent deia que el nostre club s’anomenava CeDe Puntos. En 1924, el Castelló va jugar alguns parti ts en una samarreta roig-i-blanca però fi nalment, gràcies al periodista i secretari tècnic del club D. Joaquín Maria Teigeiro, va adoptar com a defi niti ves les samarretes amb ratlles blanques i negres, igual que la Societat Gimàsti ca Española, equip en aquella èpo-ca, molt popular en Madrid. El C.D.Castellón, va portar aquest equipatge per primera vegada l’11 d’octubre de 1925 en un parti t contra el Gimnàsti c de València i ben fort podem dir que és el club espanyol més popular en vesti r aquests colors.

La samarreta albinegra ha canviat molt en 9 dècades d’existència: ratlles, més amples, més estretes, amb la blanca al centre, amb la negra, però des d’eixa data sem-pre albinegra. Com a curiositat, destacar l’equipatge que

va dur el 14 de setembre de 1981, albinegra però amb les ratlles molt estretes. En saltar al terreny de joc a fer-se la foto ofi cial, el públic va començar a xiular demanant que es llevaren eixa samarreta i es posaren la tradicio-nal. Davant l’escàndol que va produir-se, van optar per llevar-se-les damunt mateix la gespa i posar-se de nou l’albinegra, la de sempre. També cal comentar el disseny innovador que va vesti r la temporada 99-2000 i 2000-01. En aquesta ocasió, tal vegada, aquest disseny mereixia un rebuig major que el de vint anys enrere, però no va passar res.

EL PRIMER ENTRENADOREn l’època en què es va fundar el C.D.Castellón, ja hi havia ídols. Ju-gadors que havien disputat parti ts internacionals i que jugaven en els clubs més importants d’Espanya. Tal era el cas de Agustí n Sancho, natural de Benlloch, que era futbo-lista internacional de la U.E. Sants i més tard del F.C. Barcelona. San-cho estava de vacances al seu po-ble quan li van proposar ser entrenador d’aquest nou club. Sense dubte, el fi txatge Sancho va ser el “ganxo” que necessitava la directi va per a fer guanyar seguidors al C.D.Castellón. Sols va estar unes setmanes, just el que li van durar les vacances. Pel que es veu, el Castelló inicial no tenia un entrenador de la manera que avui en dia el coneixem com a tal.

L’ESCUTA través de les diverses fotografi es de l’època, podem deduir que l’escut que van lluir el C.D. Castellón en els seus orígens era prou diferent de l’actual. Va ser l’arti sta Tomás Colón qui el va dis-senyar i a través dels anys, ha anat evo-lucionant a l’igual que han evolucionat

la resta d’escuts de tots els equips de futbol mundial.

A fi nals dels 90, poc abans de morir, l’arti sta encara va visitar l’estadi durant un parti t i quan algú li va comentar sobre l’escut, va contestar que no recordava eixe disseny. I tant! Com que no era el mateix!

ELS TERRENYS DE JOCEl camp de la carretera de València va veure els primers parti ts del CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN, però cal dir, que des d’un principi, el president En Tadeo Mallach es va proposar construir un camp de futbol digne de la ciutat de Castelló. Al principi es va pensar de construir-lo en uns terrenys propers a la caserna de San Francisco, on actual-

AGUSTIN SANCHO

PLANTER DE L’ASCENS EN 1972, AMB LA SAMARRETA TRADICIONAL

EL CASTELLÓ AMB SAMARRETA DE RATLLES ESTRETES

156

ment està l’església amb el mateix nom però fi nalment es va optar per construir-lo al fi nal del carrer Herrero, just on durant molts anys ha estat l’Escola de Magisteri i avui es troba l’insti tut Joan Bapti sta Porcar. Va ser un grup de 10 afi cionats qui va contactar amb el propietari dels terrenys, En Jaime Chicharro, per tal de comprar-los. El solar es va vendre el 29 d’agost de 1922 a un preu molt òpti m, amb la condició de què sempre foren per a un camp de futbol. Aquests 10 afi cionats van llogar després el camp al C.E. Castelló però el pagament d’aquest lloguer no va arribar a produir-se mai.

Les obres van avançar molt ràpidament i així, el dia 3 de novembre, en poc més d’un any, es va poder inaugurar “El Sequiol”. El rival per a tal magne esdeveniment, va ser el R.C.D. Espanyol de Barcelona, amb Ricardo Zamora al ca-pdavant. Els castellonencs van abarrotar el camp, emocio-nats per ti ndre, per primera vegada, un camp de futbol que no tenia res a envejar als de la resta de la Regió valenciana.

Passats uns anys, aquest camp va quedar anti quat, i ja en els anys 40, el governador civil de Castelló En José Andi-no, va promoure la construcció d’un nou estadi amb ca-pacitat per a 25.000 persones. Una nova infraestructura

que seria l’orgull de la ciutat. Es va proposar el nom de José Andino per anomenar tal magna construcció, però va ser ell mateix que va rebutjar aquesta idea.

Segons Miguel Aparici Bernat, en el seu llibre ”Estadio Castalia”, es va posar aquest nom per relacionar la ciutat de Castelló amb una anti ga ciutat que des de l’edat de pe-dra es pensava podia assentar-se al mateix lloc. A més a més, al santuari de Apolo en Delfos, al peu del Parnaso, existi a una font consagrada a la ninfa Castalia, en l’anti ga Grècia. Així doncs, el nom Castalia estava lligat al nom an-ti c de Castelló (anys enrere es va comprovar que aquesta afi rmació era falsa) i a l’esperit esporti u de l’anti ga Grècia.

L’Estadi Castalia es va inaugurar el 4 de novembre de 1945 en un parti t de lliga davant l’Atléti co Aviación. El primer gol el va marcar Juanito Soria i el Castelló va véncer per 2 gols a 1. Aquesta va ser la casa de l’equip albinegre fi ns a 1986 en què es va demolir per a construir, al mateix lloc, el Nou Estadi Castàlia, un nou camp de futbol modern i còmode per a un Castelló que volia créixer socialment i esporti vament. Aquest nou Castàlia es va inaugurar el 17 de juny de 1987 i el rival, novament va ser l’equip madri-leny de l’Atlèti c de Madrid, marcant el Iugoslau Zlatan, el primer gol al nou estadi castellonenc.

EL CRIT DE GUERRA: EL PAM PAM ORELLUT

Orellut igual a castellonenc. No és un insult ni molt menys. Té relació amb el futbol de totes totes. Per a explicar aquest crit, es van ajuntar dues històries. Per un costat, el germà del porter Pepe Alanga, li va portar d’un viatge a Àfrica, un elefant de fusta que el futbolista guardava com a mascota al costat de la porteria els dies de parti t. Per una altra ban-da, un grup de joves, bromistes i amb ganes de festa, se solien posar darrere d’un afi cionat anomenat Jaime Vare-lla qui solia animar als jugadors amb dues palmades: PAM, PAM! El tal Varella, pel que es veu, tenia uns pavellons auditi us generosos i quan picava les palmes dues vegades per a animar, els de darrere cridaven: Orellut! I d’aquesta manera ja tenim el PAM, PAM, ORELLUT!!!! Després, per conti nuar la burla, uti litzaven aquesta paraula per a rimar amb qualsevol parti cipi que en valencià és molt fàcil: per exemple: pam pam orellut, el València ha perdut, que va ser una frase molt cantada per l’època.


ESTADI CASTALIA

CAMP DEL SEQUIOL

COL.LOCACIÓ DE LA PRIMERA

PEDRA DE L’ESTADI

CASTÀLIA

JUANITO SORIA VA

FER EL PRIMER GOL A L’ESTADI CASTÀLIA

VISTA AÈRIA DEL NOU ESTADI CASTALIA

ENTRADA AL CAMP DEL SEQUIOL, OCTUBRE 1931

JAIME VARELLA, AFICIONAT ORELLUT

PEPE ALANGA, 1924, PORTER DEL C.E. CASTELLÓ


L’HIMNE És sense dubte, uns dels himnes més bonics, entranya-bles i amb més calat que hi ha al futbol espanyol. La mú-sica és de Vicente Andrés Sabater i la lletra de Eduardo Bosch Ferreres. Va ser compost després de l’històric as-cens a primera divisió en 1941. Les orquestres de Caste-lló la tocaven i l’anunciaven com una novetat important. Amb els conti nus descensos i ascensos de categoria, va perdre interés i es va quedar en l’oblit fi ns que en 1972, el gran locutor de ràdio Chencho, ajudat per l’incombusti ble Paco Vicent “Quiquet de Castàlia”, el van rescatar. Es van reunir amb Vicente Andrés, autor de la lletra i, amb bon criteri, la va renovar perquè hi havia estrofes que estaven desfasades. El Pam Pam Orellut es va gravar als estudis de Ràdio Castelló al carrer Moyano i va ser la Murga Típica “Fadrell Camp”, amb el mestre Gargori al capdavant, qui va ti ndre l’honor d’interpretar-la i deixar-la per a sempre registrada. A parti r d’eixe any, els acords del Pam Pam orellut s’encarreguen de donar la benvinguda als juga-dors, quan aquests xafen la gespa de Castàlia.

SABIES QUÈ...• Què el primer parti t ofi cial del Castelló va ser contra un

equip de Sagunt anomenat Ahtleti c Català?

• Què el príncep Felip és soci d’honor del conjunt albine-gre?

• Què el 8 de març de 1931, durant un parti t contra el Sporti ng de Gijón, es van canviar quatre vegades els

PARTITURA ORIGINAL DE L’HIMNE DEL CASTELLÓ (I), (II) I (III)

MURGA TÍPICA FADRELL CAMP, QUI VA GRAVAR L’HIMNE TAL I COM AVUI EL CONEIXEM EL PRÍNCEP FELIPE ÉS SOCI HONORÍFIC DEL C.E. CASTELLÓ

158

porters, alternant Altés i Alanga?

• Què el futbolista que més vegades ha vesti t la sama-rreta albinegra en parti t ofi cial és Javi Valls amb 427 durant 12 temporades?

• Què el màxim golejador a la història del C.E. Castelló ha estat el gran Basilio amb 122 gols?

• Què la major golejada del Caste-lló es va produir el 8 d’abril de 1928 da-vant el At. Sagunti no per 16-0 i que Caste-llet va marcar 7 gols?

• Què el Porter que més encontres ha disputat en el Cas-telló ha estat el Serbi Dragomir Racic amb 276 parti ts?

• Què el C.E. Castelló ha ti ngut vàries seccions esporti -ves com l’atleti sme, el ciclisme, el bàsquet o ara el fut-bol sala?

• Què el Castelló va ser campió regional les temporades 28-29 i 29-30 i que aquest era considerat més impor-tant que el campionat de lligues?

• Què el 17 de juny de 1923 el C.E. Castelló va inaugurar el camp de futbol de Vila-real anomenat més tard El Madrigal, en un parti t contra el Cervantes F.C.?

SECCIÓ D’ATLETISME DEL CD CASTELLÓ

BASILIO

CASTELLET RACIC

INAUGURACIÓ DEL CAMP DE FUTBOL DEL VILA-REAL EN 1923

SECCIO DE CICLISME DEL C.E. CASTELLÓ

Fonts consultades:“Del Blanco al albinegro”, de Ximo Alcón i Jesús Martí nez Mira.“Estadio Castalia”, de Miguel Aparicio Bernat.“Y fuimos albinegros”, de Jose Luís Tirado Safont “Del Sequiol a Castalia”, de Jose Luís Tirado Safont“Libro de plati no del C.D.Castellón”, de Jose MªArquimbáu“En el escudo de tu historia. Jugadores del C.D.Castellón 1922-2010”, de Conrado Marín i Miguel Ángel Serer“Nº18 de la revista Castelloneries, any 2004”.


159 Jugadors que van deixar petjada

És obvi que el Club Esporti u Castelló es troba en una situació compromesa; diria fi ns i tot, que es troba en una de les situacions més difí cils de la seua història, i açò que des que es va fundar, el

20 de juliol de 1922 ha passat per bastants situacions complicades. En aquests moments la nefasta gesti ó de la societat Castellnou i sobretot d’Antonio Blasco i Osuna, la deixadesa de molta gent important de Castelló, i la passivitat de les enti tats ofi cials, que han recolzat des-caradament a altres equips de la Comunitat, al marge d’una situació econòmica molt difí cil, etc., etc., han por-tat al Club a aquesta conjuntura.

Tampoc en aquesta peti ta anàlisi hauríem de deixar pas-sar dos fets importants en la vida del club, que sovint són representati us de perquè al Castelló li ocorren coses que no els passa a altres clubs. Al llarg de la història, han existi t en aquesta ciutat legions de seguidors amb el cor completament albinegre, però no és menys cert que amb la butxaca molt tancada. Recordem el moment en què el club va perdre el camp del Sequiol, on s’havien escrit les

més importants gestes albinegres, per no reunir entre tots noranta-mil pessetes; i d’un altre costat tampoc cal oblidar la falta d’interés de l’Ajuntament per haver man-ti ngut aquell camp, que va passar a la seua propietat i després a la història, com a tantes i tantes coses impor-tants en la vida de la ciutat: l’edifi ci del Cercle Mercanti l en la porta del Sol, l’edifi ci de la Caixa d’Estalvis en el carrer Cavallers, etc., per posar alguns exemples. I és que cada poble és com és i esti ma les seues coses de diferent manera.

Deixe aquestes qüesti ons que ja no tenen remei, per a centrar-me en el que m’han demanat els directi us d’aquesta magnífi ca i entusiasta Comissió de Sector, una de les més importants en l’actual estructura de les nostres festes; he de referir-me a jugadors importants al llarg de tots aquests anys. Naturalment la llista seria gran i ocuparia un espai del qual no dispose.

He escollit el tí tol de “Jugadors que van deixar petjada”, que és el mateix amb el qual vaig presentar en els anys

Jose Maria Arquimbau, periodista

JUGADORS QUE VAN DEIXAR PETJADA

GRADERIES DEL CAMP DEL SEQUIOL PLENES

160

1999-2000, al diari “Llevant de Castelló”, una sèrie de pe-ti tes biografi es d’alguns d’aqueixos jugadors que fi guren amb lletres d’or en la història del Club. Entre uns altres vaig citar a Ramón Nebot, Juan Soria, Nicolás Santacatali-na, Vicente Hernández, Manolo Badenes, Roqueta, Anto-nio Pérez, Basilio, Pizá, Manolo Doménech, Paco Guillen, Vicente Martí nez “el salao”, Arnau, Santolaria, Serrano, Aznar, Quinocho, Luis Cela, etc. Més fi ns i tot que a aquei-xes biografi es individuals que serien legió, vaig a assen-yalar a un grup de jugadors, quasi tots de casa, pràcti ca-ment amateurs, que van protagonitzar l’etapa històrica més brillant i commovedora d’aquest club.

Podia per mèrits també, haver triat a l’equip fundacio-nal, amb fi gures míti ques com per exemple Alanga o Planchadell, que al fi nal de la mateixa dècada dels vint, van aconseguir els primers grans èxits amb l’èxit del triomf als Campionats Regionals sobre el gran rival que era el València, però vaig a centrar-me en el grup de ju-gadors que el 2 de maig de 1941 en el parti t de promoció contra el Reial Saragossa que es va jugar en el camp de Chamarti n de Madrid, van véncer al Saragossa per 3-2, gols de Basilio, Arnau i Hernández, i que li van portar per vegada primera a la màxima categoria del futbol espan-yol. Aquella vesprada es van alinear: Pérez, Medrano, Martí nez, Antolí, Selma, Santolaria, Arnau, Hernández, Basilio, Safont i Pizá. I concrete aquesta etapa del Club, perquè a parti r d’aqueix moment, l’equip va estar sis temporades ininterrompudes en primera divisió, davant la sorpresa de totes les afi cions d’Espanya.

Com a dada curiosa abans de seguir avant amb el relat d’aquesta època dels anys quaranta, vull recordar que els èxits sobre el València, en la primera època en els campionats regionals citats, quan es va aconseguir tant el subcampionat com el campionat, signifi caven una ex-plosió de goig per als afi cionats, per la qual cosa anem a recordar el que es va publicar en el setmanari “Pam,

pam” versió castellonenca de “L’Estaca” de València, que en el número del 27de febrer de 1927, amb la signatura de P. Xiulet, va dir:

“¡Ya llora el Valencia/la mala actuación que ha llevado/contra el Castellón/y allá en sus adentros/ rabia el men-tecato/porque no es honroso/su campeonato/!. ¡Llora sin cesar/ la Federación/por lo pasteleros/que sus miem-bros son,/y remordimientos/ti ene de conciencia/por ha-cerle bis /en todo al Valencia!/¡ Sólo el que no llora/ y ríe con gana/ es el gran equipo que ti ene la Plana/ese once que lleva veinti dós riñones/, cada cual los suyos/ como dos balones!.”

En conéixer el que va ser aqueixa enorme etapa després de l’ascens a primera, hem de recordar que el Caste-lló venia d’uns anys desaparegut, com a conseqüència dels greus incidents que es van produir el 29 de gener de 1933 en el camp del Sequiol, en un parti t contra el Real Oviedo. El nefast arbitratge de l’aragonés Ostalé, va provocar les ires dels afi cionats, la invasió de camp, agressions i fi ns a una manifestació davant el Govern Civil amb l’àrbitre envoltat per la Guàrdia Civil. Encara que amb prou faenes va resisti r fi ns a maig, les fortes sancions van moti var que el Club desapareguera, fi ns que conclosa la guerra civil, es va reorganitzar el futbol espanyol i els òrgans federati us regionals van encarregar en l’esti u de 1939, a qui ja havia sigut president amb an-terioritat, Juan Traver, que consti tuïra de nou el Club Es-porti u Castelló. El senyor Traver va exigir als federati us, que el club fóra inscrit en la segona divisió, categoria en la qual militava fi ns a la seua desaparició.

Posteriorment es va reunir amb els directi us dels tres equips que en aqueix moment hi havia en la ciutat: Peña Ribalta, Atlèti c Castelló i Rácing, que li van oferir tot ti pus d’ajuda. El Ribalta fi ns i tot va donar els uniformes i van posar a tots els seus jugadors a la disposició de qui ana-

Jugadors que van deixar petjada

EQUIP QUE VA CONSEGUIR EL PRIMER ASCENS A LA MÀXIMA CATEGORIA

LA PRIMERA PLANTILLA EN LA CATEGORIA MÀXIMA

161

va a ser l’entrenador, Paco Guillén, que després preferiria seguir jugant. Lògicament els anys que havien passat, els efectes de la guerra, etc., havien fet que molts dels juga-dors de la primera etapa ja no esti gueren en acti u. Aqueixa nova planti lla la van formar Roca, Marzá i Gómez com a porters als quals se sumaria Nebot després del seu pas pel Madrid i València; com a defenses Pio I, Paquito, Mar-que, Sos, Gas, Gonel, Queral; com a mitjans, Santolaria, Santacatalina, Antolí, Selma, Valls, Ramos i Gómez junta-ment amb Paco Guillén que com ja hem dit va esti mar que la seua labor com a jugador era més important que com a tècnic; i fi nalment com a davanters, Hernández, Mun-tanyés, Dolz, Mon, Sales, Arenós, Argueda, García, Pio II, Belaire i Salt, arribant després Lazcano, Isaco i Peris, i amb el campionat de segona en marxa, van completar la plan-ti lla, Soroa que procedia de l’Osasuna, Sarasqueta Enasti del Bilbao i Catogué del Borriana. L’un d’octubre de 1939 va tornar a reaparéixer en una trobada ofi cial el Club Es-porti u Castelló, que va jugar primer el campionat regional i després en el grup tercer de segona divisió.

En aquells sis anys en primera, els jugadors van sorpren-dre per la seua qualitat i sobretot per la seua entrega i el seu entusiasme; el camp del Sequiol va adquirir la cate-goria de camp noble i la gran afi ció ho va converti r en un escenari poc menys que imbati ble.

En aquesta època es va inaugurar l’Estadi Castalia, con-cretament el 4 de novembre de 1945. El Castelló va com-peti r en aquell temps amb planti lles com la del Valèn-cia en la qual destacaven Eizaguirre, Juan Ramón, Epi, Mundo o Igoa; amb la del Barcelona en la qual fi guraven Balmanya, Martí n, Bravo o Escola, o amb la del Madrid que comptava amb Quincoces, Pinya, i Barinaga. En

l’Espanyol estaven Trías, Martorell i Teruel; en el Bilbao gent de la importància dels Iriondo, Panís, Zarra i Gain-za; en l’Atlèti c Aviació-Atlèti c de Madrid altres jugadors importants com Aparicio, Gabilondo, Cobo o German; Campanal en el Sevilla i en el Granada Trompi i Camilo Liz, que molts anys després seria entrenador i secretari tècnic del club albinegre.

El Castelló va triar com a entrenador a Emilio Vidal, que substi tuïa a Teodoro Mauri, l’entrenador de l’ascens. L’equip va iniciar el campionat a La Corunya, perdent per 2-1, marcant el primer gol en la màxima categoria Vicente Hernández. En la primera temporada, la 41-42, va acabar en la vuitena posició, per davant d’equips com l’Espanyol i el Barcelona. Arran de la victòria sobre l’Espanyol en el seu camp (2-3) en els periòdics catalans es va ressaltar aquest triomf de manera rotunda. La Vanguardia va es-criure: “Por lo visto y comprobado, el Castellón, jugando de Campeonato, es una cosa muy seria”. En vint-i-sis par-ti ts, el Castelló va marcar cinquanta-quatre gols.

En jugar en el Sequiol el parti t contra el València, el re-cordat informador esporti u i entranyable amic Chencho, es va referir a aquesta trobada amb el seu clàssic esti l líric-èpic, de la següent manera:

”El alba de ese día quiso anunciarnos con su imponde-rable belleza, refl ejada sobre las aguas tranquilas del “Mare Nostrum” el acontecimiento deporti vo del día. Un Castellón-Valencia en fútbol, resorte inter-regional para que desde el últi mos rincón del Reino valenciano afl uye-ran al Sequiol miles y miles de afi cionados para presen-ciar un parti do de eterna rivalidad, emanada desde los ti empos más remotos de ambas sociedades deporti vas”.


SANTACATALINA, GUILLEN I SANTOLARIA, TRES PILARS FONAMENTALS DE L’EQUIP ALBINEGRE

162

El míti c Ricardo Zamora va dedicar al Castelló les següents paraules: “Admiro en él ese magnífi co espíritu de equipo que lo vislumbré en su juego. Admiro también esa canti -dad de amor propio puesta en la lucha por jugadores que ni cuentan con prensa halagadora ni piensan en ella, para pensar tan sólo en los colores que defi enden. Me inclino ante esa rapidez desplegada por todos y admiro la inteli-gencia de algunos de sus maravillosos jugadores”. Altres críti cs como ara l’àrbitre Pedro Escarti n, també van desta-car la tremenda velocitat del joc albinegre.

En la temporada següent, la 42-43, va obtenir la seua mi-llor classifi cació, amb el quart lloc, darrere del Bilbao, Se-villa i Barcelona, i per davant entre uns altres del València i Madrid. Als primers se’ls va guanyar tant en la primera com en la segona volta del campionat i al Madrid, en el Sequiol, se li va derrotar per 3-0. Els jugadors albinegres començaven a cridar poderosament l’atenció en el futbol espanyol i molts clubs començaven a pensar a reforçar-se amb alguns d’ells. En guanyar als valencianistes en el par-ti t que es va jugar uns dies abans de falles, els seguidors albinegres des del camp a l’estació van anar cantant:

“Al Valencia yo he vencido, en el campo de Mestalla, Y este mi regalo ha sido para ninot de la falla”.

En la tercera temporada entre els grans, la 43-44, el Castelló va acabar en cinquena posició per davant del Madrid, del Barcelona i del Bilbao. Va guanyar en Sant Mamés a l’equip bilbaí i per 3-0 al Barcelona en Sequiol. En la sisena jornada del campionat va arribar a ocupar la segona posició. La situació econòmica del Club era difí -cil, el nombre de socis -en una ciutat xicoteta- baix per a recaptar bons fons i naturalment, els jugadors davant temptadores ofertes d’altres clubs de la categoria, po-saven difí cil la seua conti nuïtat i es van produir baixes molt importants com la de Santacatalina, Ruano i sobre-tot la més destacada, la de Basilio. Per tot açò després de tres anys en primera, va començar el declivi, i malgrat tot encara va acabar el torneig en vuitena posició. El 26 de novembre de 1944 l’equip albinegre va jugar amb el Ma-

drid en Chamarti n un parti t en el qual va brillar pel seu coratge i entusiasme, que va raure en l’heroisme. Un for-tí ssim colp del porter Pérez amb el seu company Guillén, en el transcurs de la primera part, va deixar inconscient al porter, que va haver de ser substi tuït, i el seu lloc el va ocupar el mateix migcampista. El marcador en aqueix moment registrava empat a un gol. El comentarista José Carrasco en el diari Marca, va escriure el següent:

“La mejor arma del Madrid, en los últi mos encuentros, era la velocidad que imponía al contrario, que en la ma-yoría de los casos no podían contrarrestar. Pero tenía que ser uno de las mismas característi cas quien viniese a Chamartí n a amargar la brillante historia de la presente temporada y a quitar el cero que durante cuatro jorna-das ha mantenido Bañón… Un gran cerebro director nos trajo el Castellón en esta visita, y en verdad, que después de haber visto actuar a estos cinco jugadores, sin nom-bre, pero con un entusiasmo digno de todo jugador pro-fesional, no extraña lo más mínimo el tí tulo que traían de máximos goleadores.

El Madrid no mereció ganar el parti do. Pero como la for-tuna está de parte del más fuerte casi siempre, esta vez el Madrid ha logrado una victoria que es ilógica y que tu-vieron que concurrir muchas cosas para que se lograse. Primero la ausencia de Pérez en la puerta, susti tuido por el veterano Guillén, todo pundonor y amor propio para servir a sus colores, y luego el instante en que se formó el barullo, en el últi mo minuto de la conti enda. De una melee salió el triunfo de los blancos.

Los levanti nos dejaron en Chamartí n una lección de pun-donor profesional”.

El Castelló i els seus jugadors van rebre elogis que po-ques vegades han rebut altres. El conegut periodista Rienzi en la seua secció “Fogonazos” escrigué: “Aquí no hay más arma secreta que la del Castellón. Eso de las naranjas es para despistar. En Castellón, a los aspirantes a jugadores los meten en un cuarto oscuro y les sueltan


EQUIP QUE VA ACONSEGUIR UNA VICTÒRIA ÈPICA EN MESTALLA FORMACIÓ TÍPICA EN LA TEMPORADA 44-45. PÉREZ, BAIGUES, ALLEPUZ, SANTACATALINA, BURCET, SANTOLARIA, ARNAU,

GARCÍA DÍAZ, BASILIO, DOMÉNECH I PIZÀ

163

un toro con un hachón encendido en cada cuerno. Y si al sacarlos están aún vivos y han cambiado de color, los meten a zapateros. ¡No sirven para el fútbol!.

Convengamos en que el Madrid quiso darle batalla en todos los terrenos al Castellón; pero se encontró con que cada jugador de La Plana llevaba meti dos en el bolsillo a dos más y claro, así no podía ser. No se veían más que rayados por todas partes.

Es que hasta que no ha llegado el Castellón no hemos sabido ni lo que es jugar, ni lo que es tener corazón, ni que hasta en deporte vivimos el siglo de la velocidad, ni al precio que deberían ir las naranjas.

Una pregunta que se hacían todos los espectadores. ¿Qué les dan ustedes de comer?. Ustedes eligen a ciegas una calle cualquiera en Castellón de la Plana, y luego, también a bulto dicen: De cada una de las primeras once casas de los impares nos traen un muchacho de diecinue-ve años. Los juntan, los agitan ustedes un poquito y sale un equipo que le da miedo al susto.

Ayer en el campo de Chamartí n, descubrimos una nueva propiedad de los naranjos; los huertos áureos de la Pla-na, con las más sabrosas naranjas, dan los mejores fut-bolistas de España. ¡Así los mejores!. Y los más bravos, los más fuertes y los de mejores senti mientos”.

Ara comprendran molts afi cionats i sobretot els més jo-ves, perquè el Castelló sempre ha gaudit de presti gi en el futbol espanyol i ha sigut un club volgut i apreciat. Aquells sis anys, aquella entrega, aquell esperit que te-nien els seus jugadors, es van guanyar l’admiració i el respecte en tots els camps.

Aquestes frases haurien d’estar escrites en gruixudes lletres d’or, tant en la Ciutat Esporti va com en el lloc d’entrenament de Castalia, per a recordatori i estí mul dels

qui vesteixen una samarreta que mereix el major dels res-pectes i per la qual s’han de deixar la pell en el camp, amb independència de la categoria en la qual militen.

En la temporada 45-46 augmentaven els problemes so-bretot econòmics. A punt de començar el campionat no hi havia junta directi va, i entre les baixes, la més im-portant va ser la del porter nulense Antonio Pérez, que va marxar a l’Atlèti c Aviació, i al que per cert després d’acabar un parti t en Coruña, després d’una fantàsti ca actuació, els mateixos companys el van traure a coll en-mig d’una de les més grans ovacions que s’havien escol-tat en aquell camp.

Malgrat aquelles difi cultats a les quals hem fet referèn-cia, el Castelló encara va acabar la competi ció novament en la vuitena posició. Desgraciadament la temporada se-güent, la 46-47, va fi nalitzar amb l’equip en segona divisió. Els equips poderosos lògicament es feien amb els millors jugadors dels equips pobres i aquests s’anaven afeblint i a més els jugadors volien millors fi txes. El Castelló no podia fer més i fi ns i tot en un dels primers desplaçaments, a Gijón, no hi havia diners inclús per a començar el viatge i amb prou faenes es va aconseguir. En el diari Hierro de Bilbao, es va fer referència indirecta en començar el cam-pionat a aquesta situació dels albinegres:

“Este equipo, como siempre, nadie sabe en concreto nada de él hasta que da principio la Liga. Es modelo de Club raro, nunca suena nada extraordinario que se re-fi era a él. En verdad que no nos cansamos de sepultarle todas las temporadas, pero él, como el Ave Fénix, de la nada al resurgimiento ofi cial y circunstancial de los pri-meros puestos”.

Per a salvar l’enti tat es necessitaven mil quatre-cents so-cis o dos-cents almenys de mil pessetes. Amb prou fae-nes es va arribar als nou-cents. La temporada que més va recaptar per taquilles va ser la 43-44 en la qual no es va arribar ni al mig milió de pessetes.

Per a incrementar els seus ingressos fi ns i tot es va fer un sorteig per a regalar un parell de cavalls de ti r, un mag-nífi c dormitori, un menjador, una màquina de cosir, un aparell de radi, cinc bicicletes, dos pernils i dues mantes, però tampoc allò va solucionar res. Amb l’equip ja en picat, es va traspassar a Manolo Badenes al Barcelona. L’equip va acabar en l’últi m lloc, jugant l’últi m parti t a casa contra l’Atlèti c de Madrid i tancant la seua primera estada en la màxima categoria del futbol en el camp de Buenavista del Real Oviedo.

Vint-i-cinc anys tardaria el Castelló a tornar a primera di-visió, precisament quan es complien les noces d’or del seu naixement. Caldrà esperar al centenari per a veure’l novament entre els grans?


L’EQUIP BASE DE LA TERCERA TEMPORADA EN 1ª VA ESTAR FORMAT PER SANTACATALINA, BURCET, ARNAU, SANTOLARIA, MELENCHÓN I PÉREZ DE PEU, GARCIA DÍAZ, BAIGUES, BASILIO,

DOMÉNECH I PIZÀ ACATXATS

164

La meua relació amb el Castelló va començar l’any 69 com a porter de camp, després inspector de portes, i ja al 71 en el Bovalar com a delegat dels equips de futbol base que portava Casanova.

Quan l’any següent el Castelló pujà a primera, ajudava al ”uti llero” del primer equip tant en casa com als des-plaçaments.

Anys després, concretament al 97, vaig tornar al Bova-lar amb Toni Alegre, i quan aquest es va reti rar vaig aga-far la seua delegació del futbol base. Tots els dilluns em reunia amb Tomàs Miravet a les anti gues ofi cines del club i programàvem junts els parti ts del cap de setma-na següent als camps del Bovalar. Van ser quatre anys

Eliseo Ramos Benet, utillero

Quaranta anys entre balons i equipatges

QUARANTA ANYS ENTRE BALONS I

EQUIPATGES

EN LA PRESENTACIÓ DELA CAMPANYA QUEREMOS SER MÁS (2012-2013)

JUAN BAUTISTA BELTRAN FABREGA, BATISTE, UTILLERO I DELEGAT DEL CLUB ALS ANYS 40

165

de delegat general del futbol base, amb Xoxi Gonzalez, Serrano, Ciriaco Cano, Pepe Heredia,... Els divendres recorde que portava els diners per a pagar als àrbitres dels parti ts del cap de setmana.

L’equip comença a baixar, baixar..., fi ns que ens n’anem a 2ªB. Cinc anys de delegat de camp del primer equip, després encarregat de la Ciutat Esporti va i fi nalment “Uti llero”. Aquesta és a grans pinzellades la meua his-tòria al Castelló.

Pati nt, pati nt i treballant des de l’ombra. La part bona, que he conegut a molta gent, m’he congraciat amb moltes persones, i allà on vaig rep abraçades per tot arreu i sent l’esti ma de la gent, és el que més agraïsc d’aquesta feina.

Actualment la meua tasca és ti ndre el material a punt, revisar vestuaris, equipatges, que esti guen llestes pilo-tes, botes,... en defi niti va el que fa el ”Uti llero” o Cap de material.

I pati nt perquè no tenim els mitjos desitjables per a tre-ballar. He viscut èpoques de tots els colors. Hi ha hagut anys en què com ara el material estava just, altres en què era més que abundant, i altres en què al primer equip li sobrava material i per al futbol base no hi ha-

via ni samarretes, va ser la trista època de la cantera oblidada.

És fonamental el suport de l’afi ció en aquests moments. L’equip necessita ingressos per a liquidar deutes, eixir de la situació concursal i ti rar cap endavant.

En l’àmbit parti cular, i després de 40 anys, puc dir que la meua bandera ha estat la fermesa en l’amor a uns co-lors. Al llarg de tant de temps hi ha hagut temporades de no cobrar ni un xavo, si de vegades et donaven una propineta benvinguda era. La meua feina al Castelló ha estat del tot desinteressada, sempre m’he vist com un col·laborador de l’equip i res més.

De tots aquests anys ti nc mil anècdotes a contar. Recor-de en un parti t a Tenerife en segona, que una vegada apleguem allí i a l’hotel ens fi quem a revisar el material, ens adonem que ens hem deixat les botes a l’aeroport de Barajas. Ens vam desplaçar de seguida a l’aeroport de Tenerife, i després de localitzar el paquet a Barajas i unes quantes hores de tràmits, les botes aplegaven en el primer avió de l’endemà, molt poc de temps abans del començament del parti t.

També una altra vegada, en 2ªB, vam anar a jugar un parti t a Onti nyent. Després de tenir-ho tot preparat als


ELISEO NETEJA AMB CURA LES PILOTES ELISEO RAMOS PREPARANT ELS BALONS PER AL PARTIT DEL DIUMENGE

166

vestuaris, veig com amb una canya i un ganxo m’estaven furtant dues samarretes. Vam tenir a dos jugadors su-plents a la banqueta sense samarreta i al sorti r a la se-gona part al camp altres companys els la van haver de deixar, i amb els números barrejats, és clar.

En podria contar unes quantes, però recorde ara un viatge al Nord. Veníem de guanyar, no sé si de Ferrol o de Langreo, i a l’autobús tots anàvem cantant. De sob-te l’autobús es va aturar en una carretera costa amunt, enmig del no res, i van baixar tots els jugadors, tècnics i jo a espentejar el vehicle per tal de fer-lo aplegar a un replanell i que agafara força per a arrancar. Per sort ho vam aconseguir i tornàrem bé a casa, un poc més cansats, això sí!

L’autobús d’un equip de futbol és un lloc curiós. Tens qui es passe dotze hores de viatge jugant a cartes da-rrere a la tauleta, qui es passe tot el camí dormint, o qui té molta corda i xarre i xarre sense fi . A mi sempre m’han acusat de roncar... no, home, jo no ronque, res-pire fort!

Encara un últi m record, quan es va inaugurar el camp anterior, el Castàlia amb l’esti mada torre marató. S’havia de fer dues coles per a accedir al camp. Primer a les taquilles per a treure l’entrada del parti t, i després per a què ens donaren el cartonet del “auxilio social”, cosa d’algun governador civil de l’època. Tota una aven-tura veure un parti t del Castelló.

Per a mi el CD Castelló ha estat el meu hobbie, la meua gran afi ció. Des de Borriol i en bicicleta baixàvem dos amics i jo per a veure els parti ts de futbol abans d’incorporar-me a l’equip, mira si l’afi ció em ve de lluny. I això quan els parti ts es jugaven a les 15 ó 15’30 perquè no hi havia llum arti fi cial!

Aquest any ti nc intenció de jubilar-me esporti vament, de tancar una porta que vaig obrir fa quaranta-cinc anys i que ha estat la meua passió. Deixaré els vestua-ris i equipatges per a un altre. Jo, a la grada i al sofà, de senyoret...

PAM PAM ORELLUT


EL UTILLERO DEL C.E. CASTELLÓ VIGILA QUE BOTES I EQUIPATGES ESTIGUEN A PUNT EN CADA ENTRENAMENT I

PREVIAMENT A CADA PARTIT

GUARDA COM UN TRESOR UN RETALL DE PREMSA DE FA QUINZE ANYS

167

La meua història en el Castelló va ser com la de la majoria de jugadors que vénen de la cantera. Vaig començar al Victòria de la mà de Camolo, d’ací vaig passar al San Fernando de Miralles i fi nalment al Royce de Bellido, abans de recaure a l’Atlèti c de Castelló, d’on vaig passar ja al

juvenil de la mà de Manolo Adell. Del juvenil a l’amateur, i després cedit al CD Piel Vall d’Uixò (després Unión Deporti va Vall d’Uixò), equip al qual tornaria després amb 32 anys.

L’etapa en el Piel va ser molt molt bona, tant que equips importants s’interessaren per mi. Com ara el València, oferta que vaig rebutjar perquè volia quedar-me en Castelló. I també perquè el president del Castelló en aquell temps, N’Emilio Fabregat, em digué que al València ni parlar-ne, que el meu futur estava a casa fent gran el nostre equip.

El meu debut amb el Castelló va ser en setembre de 1970, concretament el

Antonio Navarro Manzanares, Tonin, jugador i entrenador del C.E. Castelló

Un ascens, una Final de Copa, una vida en blanc i negre

UN ASCENS, UNA FINAL DE COPA,

UNA VIDA EN BLANC I NEGRE

ALINEACIÓ DE LA FINAL DE COPA DEL 73. DRETS CORRAL, FIGUEIRIDO, CELA, OSCAR, FERRER I BABILONI. ACATXATS, FELICES (MASSAJISTA), TONIN, DEL BOSQUE, CLARES, PLANELLES I FÈLIX

TONIN, JUGADOR DEL PRIMER EQUIP DEL C.E. CASTELLÓ DES DE 1970 A 1980, ABANS JUVENIL I AMATEUR

168

dia 6, davant el Racing de Santander. Guanyàrem dos a un i jo vaig fer el segon gol, històric a més per què va ser amb la mà. Hi ha una bonica anècdota, ja que el porter del Racing Santander era Pedro Corral, qui dos anys després jugaria en el Castelló. Ja com a companys, bromejàvem sovint amb la legalitat d’aquell gol marcat amb la mà.

La temporada següent, 71-72, vam aconseguir l’ascens a primera en un agònic últi m parti t de lliga davant el Mallorca. Només valia la victòria i vam guanyar! Prime-ra part 0-0, comença la segona part amb molt de ner-viosisme i per fi gol de Planelles rematant de cap des-prés d’un centre de Babiloni. I el segon gol el vaig fer jo, atent com estava al baló que se li va escapar al porter mallorquí Vallespir després d’una treta de cantó. Vint-i-cinc anys després el Castelló tornava a primera, no ho havia estat des de l’època de l’anti c Sequiol.

El primer parti t del regrés a primera va ser davant el Reial Madrid. Vam perdre 2-3 en un parti t molt discuti t, dels de la grada cridant “robo”, ja que ens guanyaren amb dos gols de penal molt discuti bles. El primer gol del retorn a primera el vaig fer jo.

Inoblidable també la victòria 4-0 al Barça amb Miguel Reina a la porta blaugrana i els coixinets dels seients caient des de les grades per celebrar-ho. Els coixinets i les monedes de vint-i-cinc pessetes que els catalans, des de la grada supletòria que s’hi havia instal·lat da-

vant la torre Marató, ti raven al camp en senyal de pro-testa. L’endemà, a l’entrenament, no paràvem de reco-llir monedes de la gespa. El tercer gol va ser meu. Quina festa aquella.

La temporada 72-73 va ser històrica, amb el remat de la fi nal de la Copa del Rei al camp del Manzanares, en aquell moment Copa del Generalíssim, disputada da-vant l’Atlèti c Club de Bilbao. Viure el parti t més gran i important que ha disputat el Club Esporti u Castelló va ser una cosa impressionant. Érem només tres de Caste-lló: Pepín Ferrer, Babiloni i jo.

Recorde perfectament les eliminatòries anteriors: Be-ti s, València i a la semifi nal el Gijón. L’eliminació del Va-lència va ser molt sonada perquè en casa havíem em-patat a zero i va ser a l’últi m minut, en la pròrroga i en sa casa, quan Causanilles va marcar el gol que féu el pas endavant al torneig de la Copa.

L’alineació de la fi nal, cóm oblidar-la: Corral en la por-ta, a la defensa Figueirido, Cela, Óscar, Ferrer i Babilo-ni, i al capdavant Tonin, del Bosque, Clares, Planelles i Fèlix. No s’oblide una cosa així. Es viu amb una alegria immensa, tot Castelló bolcat damunt del seu equip de futbol. Però en aquells moments eres jove i potser no li donaves el valor que tenia a aquella proesa. És amb el pas del temps on la nostàlgia i els records et fan tre-molar d’emoció pensant en el privilegi d’haver viscut, d’haver estat protagonista del moment més gran del Club Esporti u Castelló.

I per part de l’Athleti c de Bilbao: Iribar, Saez, Villar, germans Chechu Rojo, Lasa, Arieta de davanter centre, Guisasola, etc. Va ser un parti t vibrant i molt noble, fi ns i tot en l’àmbit de les afi cions. Tant que déu anys des-prés es va repeti r el parti t a Castàlia en benefi ci de les vícti mes de les inundacions de la Pressa de Tous. Men-dieta, Pepe Tena que en pau descanse i jo, vam ser els “maneguetes” que vam organitzar el parti t al 82.


CRÒNICA DE LA FINAL DEL 73 AL DIARI MARCA

COMMEMORACIÓ DE LA FINAL DE COPA DEL 73 NOU ANYS DESPRÉS. ELS DOS EQUIPS, CASTELLÓ I BILBAO, AMB ELS

TROFEUS EN FINALITZAR L’ENCONTRE, QUE ES VA DISPITAR EN AJUDA DELS AFECTATS PER LA PRESSA DE TOUS

169

D’aquella fi nal del 73 ti nc una anècdota, una d’entre mil en deu anys al Castelló, relacionada amb el segon gol que ens va fer l’Atlèti c. Ens estaven estrenyent i vaig baixar a dos metres a ajudar en defensa. Figueirido em passà un baló que es llevà de damunt. Estava ofegat, no tenia recursos, així que el contrari em furtà el baló i gol. N’Emilio Fabregat que en Pau descanse em vo-lia matar, em va dir que de no ser perquè esteva allí a la llotja amb el Generalíssim haguera baixat al camp i m‘haguera estrangulat.

N’Emilio em volia moltí ssim però també era extraor-dinàriament exigent amb mi. Recorde un dia a Castàlia contra Les Palmes, a més eren les festes de la Magda-lena i mai se’ns han donat bé els parti ts dins la setma-na gran de festes. Estàvem 0-0 al descans i asseguts als vestuaris plantejant el que seria la segona part, s’arrima el President, Don Emilio Fabregat, i em diu: “tu què estàs fent allí a la banda, bevent llimonades?”. No ho sap ningú el que vam córrer a la segona part, sobre tot jo que no deixava de pensar en les llimonades. Co-rreguda amunt, correguda avall per aquella banda fi ns que va aplegar el primer gol de Planelles i després el segon meu. En fi nalitzar el parti t va vindre a preguntar-nos si era necessari que baixara cada parti r a llegir-nos la carti lla per a què espavilàrem.

Era un home molt esti mat i respectat dins l’equip. I també la seua dona, que de vegades em deia: “Tonin, que tu el sents a N’Emilio des del camp els crits que et pega?.” “Sí, clar que sí que el sent.” Però no, no el senti a des del terreny de joc, ho feia a la mitja part i després del parti t. Les llimonades...

N’Emilio Fabregat i la seua dona viatjaven sempre amb l’equip als parti ts de fora de casa. Amb algun accident inclòs i tot. Però pense que aquella proximitat va ser també una peça clau en l’època daurada del Castelló.

Després de déu anys en el Castelló vaig tornar als meus inicis a la Vall D’Uixò, ara ja com a Unión Deporti va,

amb quasi 32 anys. Al llarg de la meua carrera esporti va vaig ti ndre l’oportunitat de fer el salt a altres equips de primera com ara el València, el Múrcia als seus millors temps, o el Salamanca.

L’últi m any del meu pas pel Castelló l’equip tenia al-gunes difi cultats econòmiques i el seu President, N’Antonio Sales, volia traspassar jugadors per tal de sanejar el club. A més el meu lloc al terreny de joc se l’estava guanyant el jove Viñas i N’Antonio Sales em va convéncer per a fer les proves amb el Salamanca. Van vindre a buscar-me en cotxe d’aquell equip i vaig estar fi ns i tot entrenant amb ells, però poc abans de signar el contracte vaig decidir tornar cap a casa, preferia que-dar-me a Castelló i així és com vaig fer cap a la Vall.

Avui en dia manti nc una molt bona relació amb Viñas i sempre gastem la mateixa broma: “pitxa, aún no te han traspasado? Aún estàs aquí?”

A la UDE, en segona B i amb l’equip en declivi econò-mic, vaig acabar la meua carrera futbolísti ca. N’Antonio Sales volia fer-me un homenatge a Castàlia “por todo lo alto” però jo vaig preferir un amistós entre els dos meus equips de sempre, molt emoti u per a mi.

Si hagués aguantat un any més, haguera viscut un altre ascens. No he ti ngut molta sort amb els ascensos, igual com a segon entrenador del Castelló. Amb Antonio To-rres vam gestar tota la cama de l’últi m ascens del Caste-


L’ALINEACIÓ CULÉ DEL CASTELLÓ 4-BARÇA 0. DRETS, REINA, RIFÉ,CORTES, TORRES, DE LA CRUZ I LAREDO. ACATXATS,

JUANITO, MARTÍ FILOXIA, COS, ZABALZA I ASENSI. DESPRÉS VAN ENTRAR MARCIAL I PÉREZ

ALINEACIÓ ALBINEGRA DEL CASTELLÓ 4-BARÇA 0. DRETS, CORRAL, CAYUELA, CELA, FIGUEIRIDO, FERRER I BABILONI.

ASSEGUTS, TONIN, DEL BOSQUE, CLARES, PLANELLES I FÈLIX. DESPRÉS ENTRAREN ORTUÑO I LEANDRE

MOMENT DEL QUART GOL, DE TONIN, AL CASTELLÓ 4-BARÇA 0

170

lló: Ibeas, Manchado, Raul, Javi Valls, Carrillo, etc., però ni Toni Torres ni jo vam viure l’ascens.

Després vaig repeti r experiència com a segon entrena-dor al costat de Antal Dunai, Roberto Gil, Benito Joa-net, Carlos Virba, Causanilles, Ciriaco Cano, Luiche i Bonachera.

Avui en dia seguisc d’alguna manera vinculat al Club Esporti u Castelló gràcies a l’equip de futbol CD Tonin. Aquest any hem construït un Amateur C del Castelló,

entrenat per Pepe Palatsí i amb Paco Chaparra i Ramon completant el quadre tècnic, per a donar suport al pri-mer equip i sobretot a l’Amateur, ja que quan hi ha le-sions, el segon equip es queda molt tocat. D’aquesta manera, amb jugadors del voltant dels 20 anys ajudem a reforçar la cantera o futbol base albinegre.

En Castelló segueix havent-hi gent que per malament que vaja l’equip i per delicada que siga la seua situa-ció, conti nua senti nt els colors i emocionant-se amb l’himne albinegre. Jo m’incloc entre ells i faré tot el que


LA FEDERACIÓ VALENCIANA DE FUTBOL, EN LA TEMPORADA 2004-05, FA ENTREGA A TONIN DE LA MEDALLA D’OR PER LA SEUA ENTREGA I TOTA UNA VIDA DEDICADA AL FUTBOL

TONIN COM A SEGON ENTRENADOR DE CIRIACO CANO DE SEGON ENTRENADOR DE BONACHERA

171

esti ga en la meua mà per tal de reconstruir un equip que ha estat i és història de la nostra ciutat.

Tornarem a viure una fi nal de la Copa del Rei en blanc i negre? Abans cal pujar uns quants escalons i arreglar unes quantes coses. És complicat però no impossible.

PAM PAM ORELLUT


PARTIT HOMENATGE A TONIN EN FINALITZAR LA SEVA CARRERA FUTBOLÍSTICA. S’ENFRONTEN A LA VALL D’UIXÒ ELS SEUS DOS

EQUIPS DE SEMPRE, CASTELLÓ I VALL D’UIXÒ, ABANS PIELESPONTANI SALTA AL CAMP DEL MANZANARES EL DIA DE LA

FINAL DE COPA DE 1973

SEGON ENTRENADOR DE PACO CAUSANILLES

CARICATURA DE TONIN AL DIARI MARCA, 16-01-1974

172

Amb el Reial Decret 135/2011, sa Majestat el Rei En Joan Carles I va concedir a En Vicente del Bosque González, el tí tol de Marqués de Del Bosque, mesos després d’aconseguir, com

a seleccionador nacional, la primera Copa del Món de la història de la Selecció Espanyola de Futbol.

La Federació Internacional d’Història i Estadísti ca del Futbol, IFFHS, acaba de nomenar a En Vicente del Bos-que millor seleccionador nacional del món de l’any 2013, tí tol que ja havia aconseguit els anys 2009, 2010 i 2012. La FIFA també el nomenava l’any passat millor entrenador del món 2012.

Com a entrenador ha guanyat dos Campionats de Lliga (2001 i 2003), dos Champions League (2000 i 2002), una Supercopa d’Espanya (2001), una Supercopa d’Europa (2002) i una Copa Interconti nental (2002) dirigint al Reial Madrid en la seua “Era Galàcti ca”. I amb la Selec-ció Espanyola, a més del Mundial de Sudàfrica 2010, guanyà la següent Eurocopa, de Polonia i Ucrania 2012, converti nt-se en el segon entrenador de la història que obté els dos campionats, després de l’alemany Helmut Schön.

Però abans que entrenador, En Vicente del Bosque fou jugador, i dels que marcaren època, centrecampista que destacà per la seua visió de joc i una gran capacitat d’organització. Quatre-cents quaranta-u parti ts ofi cials, cinc Campionats de Lliga i quatre Copes del Rei, divuit vegades internacional amb la Selecció espanyola de futbol, un bagatge del qual pocs jugadors poden pre-sumir.

En Vicente del Bosque també fou albinegre. Dues eta-pes en el Club Esporti u Castelló, el primer pas una mi-queta fugaç. Arriba al Castelló cedit pel Reial Madrid Amateur en 1970. Jugant en 2ª divisió i amb una arren-cada espectacular, marcant tres gols en a penes cinc parti ts.

Entrevista a Vicente del Bosque González, Seleccionador Nacional de Futbol

Vicente del Bosque també va ser albinegre

VICENTE DEL BOSQUE TAMBÉ VA SER

ALBINEGRE

EN VICENTE DEL BOSQUE VA JUGAR AL C.E. CASTELLÓ LES TEMPORADES 70-71, EN SEGONA DIVISIÓ, I 72-73,

A LA CATEGORIA MÀXIMA

173

“En Santi ago Bernabéu i N’Emilio Fabregat tenien molt bones relacions i ja abans diversos jugadors havien vingut cedits des del Madrid al Castelló. En aquell mo-ment em van cercar dos equips més de segona divisió, però va ser per aquella amistat entre els presidents pel que vaig acabar en el Castelló.”

Pateix un trencament de menisc a la fi d’any i, després de la recuperació, juga els últi ms cinc parti ts i se’n va a Còrdova on debuta en 1ª divisió.

“Vaig jugar 5 o 6 parti ts i em vaig lesionar el genoll en un xoc amb un jugador de l’Oviedo. Vaig estar pràcti -cament tota la temporada en el dic sec. A més, quan anava a reincorporar-me, en un amistós em vaig tren-car la clavícula, així que no vaig tornar fi ns al fi nal de la temporada, vaig jugar els últi ms cinc parti ts.

Me’n vaig anar cedit l’any següent al Còrdova, on efec-ti vament vaig debutar en primera divisió, i després vaig tornar al Castelló.”

La temporada següent, 72-73, torna al recentment as-cendit Castelló i es consagra com a futbolista excepcio-nal que marcaria una època en el futbol espanyol.

“Bé, doncs jo crec que ens ajudà el fet de tenir un bon equip al voltant, i a tots nosaltres ens va fer millors, clar. Vam tenir l’oportunitat de quedar cinquens en la lliga, de jugar la fi nal de la Copa d’Espanya, i amb açò tots vam eixir reforçats d’aquella temporada.”

Els que el van veure jugar al camp de Castalia en aque-

lla època diuen que era un xic alt i tí mid, que practi ca-va un futbol fàcil de toc, sempre ben col·locat al camp, amb un gran senti t tàcti c en el seu joc.

“En aquells anys en què el Madrid m’havia cedit a al-tres equips, vaig tractar d’agafar tot el millor que els professionals més majors que jo m’oferien i vaig trac-tar d’aprendre de tots ells. Per a mi, aquelles cessions van ser bones, molt enriquidores. Va ser, en el personal i en el futbolísti c, una etapa de formació molt bona, sí.”

En eixa segona temporada en el Castelló, l’equip queda cinquè en la taula i juga la fi nal de la Copa, llavors del Generalíssim. Recorda aquella temporada i, sobretot, aquella fi nal?


AMB LA SAMARRETA DEL REIAL MADRID, ON VA ESTAR DES DEL 73 FINS AL 84, TEMPS EN QUE VA ACONSEGUIR 5 LLIGUES I 4

COPES DEL REI

AMB EL REIAL MADRID VA JUGAR 11 TEMPORADES, 339 PARTITS, I VA MARCAR 25 GOLS

PLANELLES, TONIN I VICENTE DEL BOSQUE, EN UN PARTIT A CASTALIA LA TEMPORADA 72-73

174

“Teníem un bon equip, una mescla de joves i veterans que van donar molt bons resultats, i érem un equip di-fí cil per a qualsevol. Jo crec que solament fallàrem una miqueta en la fi nal de Copa per falta de tradició en re-lació a l’Athleti c de Bilbao, i aquest va ser superior i va guanyar.

Tant en lliga com en copa vam fer una excel·lent cam-panya. Castalia s’omplia fi ns a la bandera, Castalia gaudia amb el seu equip. Va ser el moment més alt del Castelló fi ns a on jo conec i recorde.”

Després va aconseguir infi nitat de tí tols amb el Reial Madrid. Es viu amb més nerviosisme una gran fi nal com a jugador o com a entrenador?

“Jo crec que es gaudeix més com a jugador i es té més responsabilitat com a entrenador. La responsabilitat està diluïda quan eres jugador entre tots, i es gaudeix moltí ssim. No hi ha ni comparació. Fins i tot sent entre-nador pateixes a més, perquè dels vint-i-dos convocats solament poden jugar catorze com a màxim, i açò fa que algun jugador es quede sense jugar i no puga gau-dir-ho tant com els altres. Però bé, en línies generals se celebra i es gaudeix moltí ssim més com a jugador.”

Com d’important és la bona sintonia, el bon rotllo en un vestuari?

“Esti c convençut que segons s’estableixen i segons es desenvolupen unes bones relacions, una bona con-vivència, un ambient sa, una gent que conega bé els objecti us, que tots vulguen i lluiten pel mateix, que no hi haja molt excés de protagonisme per part de ningú, doncs tot açò són factors que infl ueixen perquè funcio-ne millor un equip, açò és indubtable.

I llavors érem un bon grup, humanament gent bona, i alguns amb moltí ssima experiència que ens van ajudar moltí ssim als més joves. Els casos d’Óscar, de Cela, de Babiloni, d’Araquistain, de Mendieta, jugadors que ens van ajudar a formar-nos a aquells que érem més joves. Vam fer una molt bona mescla, sí.

Recorde també a Tonin, Ferrer, Leandro, Figueirido, …, uns més joves, altres veterans, va ser molt bonic, vaja si ho va ser.”No es cansa de veure futbol?

“El futbol per a mi és una passió, però també la meua vida. Ha sigut la meua professió però també i sobre-


AMB LA SELECCIO ESPANYOLA VA JUGAR DEL 75 AL 80 CONVOCAT PER LADISLAO KUBALA

175

tot la meua passió. I per tant, dolent serà el dia que no tinga ganes de veure un partit, aquell dia caldrà deixar-ho. Jo crec que no, jo crec que seré més del fut-bol que quasi quasi d’un equip. Defensaré sempre tant al futbol, com he defensat als equips en els quals he estat.”

I li queda alguna cosa per aprendre?

“Sens dubte, sempre hi ha coses que s’aprenen, el futbol evoluciona constantment, i cal estar pendent perquè si no et quedaries ancorat en el passat, de quan eres jove o quan has ti ngut a aquest entrenador o a aquest altre, … En açò del futbol cal estar molt atent perquè cada dia va evolucionant, clar que sí. En algunes coses imagine que hi haurà una involució, però en la majoria, el futbol va progressant, és clar.”

En el seu pas per Castelló, va poder viure una mica de la setmana de festes de la Magdalena?

“No gaire, et sóc sincer. Encara que la veritat és que els dos anys anteriors al meu aterratge en el Castelló, com a juvenil del Reial Madrid, vaig acompanyar al primer equip a jugar eixe parti t, sem-pre especial i tradicional, que es jugava en la Magdalena. Després, com a jugador del Castelló, entre els entrena-ments i que vivia en el Grau... No recorde, la veritat, tampoc era d’eixir molt. Sé que era per març...”

Voldria enviar-li un missatge d’ànim a la trista en aquests moments afi ció albinegra?

“Que de moment tenen la sort encara de comptar amb un Club Esporti u Castelló que està viu. Hem conegut clubs que han passat mals mo-

ments i han ressorgit, i jo espere que el C.E. Castelló ressorgisca d’aquest moment difí cil que està passant. L’important és que no desaparega, que lluiten per no desaparéixer, perquè segur que hi haurà algú que li done impuls i puga tornar a tractar-se una altra vegada amb els grans del futbol espanyol. Altres clubs no po-den dir el mateix perquè han desaparegut, i no obstant això el C.E. Castelló amb les seues manques i les seues vicissituds encara està viu, així que ho cuiden i que in-tenten entre tots ajudar-ho perquè algun dia puga tor-nar a jugar en primera divisió.”

Tant de bo aquests desitjos es facen realitat i prompte puguem veure al nostre Castelló en el lloc que, per his-tòria, li pertoca.

El que m’ha quedat clar és que En Vicente del Bosque és un esporti sta de raça, gent senzilla, propera, sen-se cap mena d’arrogància o vanitat. Un gran entre els grans, com a esporti sta i com a ser humà.

Un plaer


EN UNA RODA DE PRENSA COM A SELECCIONADOR NACIONAL QUE ÉS

DES DE JUNY DE 2008

RECOLLINT EL PREMI PRÍNCEP D’ASTURIES 2010 OTORGAT A LA SELECCIÓ ESPANYOLA DE

FUTBOL

VICENTE DEL BOSQUE ALÇANT EL TROFEU DE CAMPIONS DEL MON A

SUDÀFRICA L’ANY 2010

EN VICENTE DEL BOSQUE A L’ESTADI CASTALIA, RODEJAT DELS MÉS MENUDETS DE LA PEDRERA DEL C.E.CASTELLÓ

176

Entrevista a Andrés y Gaizka Mendieta, jugadors del C.E. Castelló

Mendieta: un cognom, dues generacions d’albinegres

MENDIETA: UN COGNOM, DUES GENERACIONS

D’ALBINEGRES

ANDRÉS MENDIETA AMB EL CLUB ESPORTIU CASTELLÓ, AMB QUI VA JUGAR DEL 70 AL 74

GAIZKA MENDIETA, JUGADOR DEL C.E. CASTELLÓ. VA DEBUTAR AL PRIMER EQUIP UN 4 DE DESEMBRE DE 1991 DAVANT EL MÀLAGA

177

Andrés i Gaizka, pare i fi ll, porter i migcampista, tots dos van lluir l’elàsti ca albinegra en un moment de les seues reeixides carreres com a futbolistes. Els separen dues dècades i amb

elles dues maneres molt diferents de viure i entendre el futbol.

L’any en què naix Andrés es realitza el primer vol civil des de l’aeroport londinenc de Healthrow. Quan naix Gaizka, la sonda Mariner 10 està sobrevolant Mercuri i des del radi-telescopi d’Arecibo s’estan enviant missatges a l’espai a la recerca de vida intel·ligent més enllà.

A. M.: tot avançava molt de pressa, de la mà de la tecnologia i del despertar de la gent, molt reprimida fi ns llavors. En el futbol l’evolució va ser paral·lela. Abans es vivia d’una altra manera, tot era més casolà i menys mediàti c. En la meua època jugar una fi nal d’un gran torneig o assisti r a una Olimpíada no semblava tan important com ara. Però també els jugadors érem amics i sopàvem junts, sortí em junts, féiem més pinya, hi havia més unió. Avui els veus amb els seus cascos en les orelles, o jugant amb els seus telèfons o consoles, aïllats del món que els envolta i la veritat fa una mica de pena. No es coneixen entre ells i és molt difí cil fer equip així.

Açò em recorda que vas fer popular una frase que diu alguna cosa així com que “els parti ts es guanyen en el bar”.

A. M.: Si, se li atribueix a Cruiff , però jo ho vaig dir molt

abans! Vaig estar vint anys entrenant en regional i els xavals m’ho senti en dir sovint. Entrenàvem dimecres i divendres i després del treball ens n’anàvem a sopar, a voltes portant nosaltres el sopar i negociant un preu econòmic amb algun bar de l’entorn.

Naixes el mateix any que grans jugadors de la talla de Rivelinho, Esnaola o Figueroa. I en el teu pas pel Reial Madrid, Rayo Vallecano, Esporti u de la Corunya i el Castelló de primera, alternes amb jugadors que van ser ídols per a molta gent.

A.M: ja ho crec, com ho va ser per a mi Iríbar. Era una icona, el meu model a seguir, el millor sens dubte. Recorde que en la meua època com a futbolista es guardaven molt les formes i jo, als grans jugadors que m’envoltaven els parlava de vosté, de tant respecte com


ANDRÉS MENDIETA AMB EL REIAL MADRID, ON VA JUGAR LES TEMPORADES 65-66 I 69-70

ANDRÉS MENDIETA AMB LA SELECCIÓ NACIONAL DE FUTBOL. VA DEFENDRE A ESPANYA AMB LA SELECCIÓ D’AFICIONATS, LA UNIVERSITÀRIA, LA MILITAR I TAMBÉ AMB LA OLÍMPICA A MÈXIC

ANDRÉS MENDIETA AMB EL RAYO VALLECANO, TEMPORADA 66-68 A SEGONA DIVISIÓ

178

els tenia. Els primers dies a Madrid anava a entrenar amb autobús, i recorde que, quan arribava, em fi cava en una espècie de piscina buida a esperar a la resta de companys i estava com acoquinat, envoltat de tanta fi gura.

De la mateixa manera, Gaizka naix el mateix any que jugadors de la talla de Julen Guerrero, Kily González, Costi nha o Alessandro del Piero. Com a jugador del València, quaranta vegades internacional amb la Selecció Espanyola, com a jugador del Barça, Lazio o Middlesbrough, Gaizca comparteix cartell amb alguns dels millors futbolistes del món.

Andrés Mendieta és Futbolista per convicció o per casualitat?

A. M.: de “chiripa”. Fins a sisé de batxiller jo jugava de defensa o de davanter, però en l’últi m any els faltava un porter i em va tocar. I mira, no se’m va donar malament, ja que fi ns i tot recorde que guanyàrem al Tudelano de tercera. Ah, per cert, i no és per la platja, no et cregues eixe mite dels porters bascos, és pel frontó!

Vam anar amb el col·legi a jugar a un poble i el camp estava molt enfangat. Se’m va acostar un home calb i em va preguntar si era cert que l’any següent me n’anava a estudiar a Bilbao. Llavors em va oferir fi txar pel Begoña, un equip de juvenils molt bo, en primera regional.

D’ací vaig passar al S.D. Indauchu que estava en segona

divisió, de quart porter ni més ni menys! Però el camp on entrenàvem estava al costat de l’Escola d’Enginyers on estudiava i com el futbol per a mi no era més que un entreteniment en aquell moment, em venia bé la proximitat entre un punt i un altre. Fins que arriba el primer parti t i es lesiona el porter ti tular. Iriondo, l’entrenador, em va dir “el diumenge va a jugar vosté”. I


GAIZKA MENDIETA ES VA DECIDIR PEL FUTBOL EL DIA QUE SON PARE EL VA FER ESCOLLIR ENTRE DOS MODELS DE BOTES

GAIZKA MENDIETA, ATLETA ABANS QUE FUTBOLISTA

GAIZCA MENDIETA DE XICOTET, AMB ELS SEUS GERMANS ARTURO, GORKA I AITOR

179

per açò vaig ser futbolista, esti c convençut, ja que vaig jugar tota la temporada i a parti r d’ací es va fi xar en mi el Reial Madrid. Segurament, si en el Indauchu no haguera jugat, no haguera sigut futbolista.

Pel que fa a Gaizka, compaginant futbol i atleti sme estava quan en fi nalitzar la temporada amb l’Orpesa,

l’equip li va donar cinc mil pessetes. Vam anar a Deportes Tonin per unes botes noves i hi havia dos models que li agradaven, unes de set mil i unes altres d’onze mil pessetes. Li vaig dir que, si volia seguir en l’atleti sme, es quedara amb les de set mil, i si volia ser futbolista, amb les d’onze mil. Va escollir les més cares. Així és com vaig saber que Gaizka triava el futbol!

G.M.: ja, ja, ja! Sí, recorde aquell dia perfectament! És curiós com a voltes prenem decisions que després són transcendents en les nostres vides en una desena de segon i en situacions tan peculiars, com en aquest cas, triant un model o un altre de bota de futbol. Però efecti vament aquell va ser el moment en el qual em vaig decidir pel futbol. També començava a tenir una edat en la qual compaginar estudis, atleti sme i futbol començava a ser molt difí cil.

Els dos internacionals, lluint la samarreta de la Selecció Espanyola de futbol i amb uns quants tí tols en la vostra butxaca.

A. M.: bé sí, en el meu cas vaig estar amb la Selecció Nacional d’Afi cionats en un Campionat d’Europa, com a olímpic en els Jocs de Mèxic, i també amb la Selecció Militar, jugant amb aquesta últi ma un Campionat Mundial. Ah, i amb la Selecció Nacional d’Universitaris, amb la qual quedàrem Campions d’Europa guanyant 3-1 a Iugoslàvia en Galícia i on vaig ser a més triat millor jugador del torneig.

De la mateixa manera, Gaizka va ser sub-campió


EQUIP QUE VA ACONSEGUIR L’ASCENS EN 1972 DAVANT EL MALLORCA. ESTADI CASTALIA

GAIZKA ALÇANT LA COPA DEL REI 1999 QUE EL VCF VA ACONSEGUIR DAVANT EL BARÇA

180

d’Europa sub-21, i amb l’absoluta va jugar l’Olimpíada d’Atlanta 96, l’Eurocopa de Bèlgica i Holanda 2000, i el Mundial de Corea i Japó 2002, ni més ni menys!

Al marge que avui dia se li dóna moltí ssima més importància a aquest ti pus de campionats per l’entorn mediàti c que els envolta, es viuen amb més nerviosisme els parti ts com a pare o com a futbolista?

A. M.: com a pare, sens dubte! Com a futbolista no tens ni la meitat de tensió, no eres conscient de la importància del que estàs jugant. Vaig anar al Campionat d’Europa d’Afi cionats a Mallorca i quedàrem sub-campions com podríem haver quedat campions. En l’Olimpíada igual. No obstant açò, com a pare, uf què malament ho vaig passar en les dues fi nals consecuti ves de la Champions a París i Milà...

G.M.: sí, esti c d’acord. Els parti ts, en el meu cas no com a pare però sí com a espectador, quan estàs en la graderia per lesió o per sanció, es viuen amb molt més nerviosisme.

Viviu els dos una Final de Copa, en el teu cas del Generalísimo i en el cas de Gaizka, Copa del Rei. Tú amb el Castelló, Gaizka amb el València. Tu la vas perdre, ell la va guanyar.

A.M: jo, en la fi nal davant el Bilbao no vaig gaudir massa, molts nervis. Va ser un desengany, ja que en lliga havíem guanyat a casa per golejada i empatat a Bilbao, quedàrem a més cinquens i ells setens en la taula, per la qual cosa semblava que estava tot fet, un passeig. I no obstant això, jugàrem bastant malament

i vam perdre. Per contra, en la de Sevilla, amb Gaizka, ho vaig passar bomba. Vam anar tota la família i allò va ser una festa.

G.M.: jo vaig jugar una altra fi nal anteriorment, amb el VCF, que vam perdre contra el Depor, i aquests parti ts t’ensenyen molt. Les fi nals són parti ts diferents a qualsevol altre parti t i l’experiència en aquests casos conta molt.

Que Gaizka es converti sca en un excel·lent llançador de faltes i penals, té alguna cosa a veure amb els consells del seu pare com a porter que va ser abans?

A. M.: no, en absolut. Ell sempre diu que va aprendre del seu company rus Oleg Salenko. Gaizka aprengué a jugar al futbol. De xicotet compaginava el futbol i l’atleti sme, entrenava amb mi els divendres amb l’Orpesa, i els


GAIZKA MENDIETA, JUGADOR DE LA LAZIO, ITALIA, TEMPORADA 2001-2002

GAIZKA DISPUTA UN BALÓ DAVANT EL PORTER DEL BARCELONA A LA FINAL DE COPA DEL REI DE 1999

GAIZCA MENDIETA DEFENENT AL

MIDDLESBROUGHT INGLÉS DE 2003

A 2009 ON, DESPRÉS D’UNA LLARGA LESIÓ,

PENJA LES BOTES DEFINITIVAMENT

GAIZKA MENDIETA AMB L’ELÀSTICA DEL BARÇA LA TEMPORADA 2002-2003

GAIZKA MENDIETA VA DEFENDRE QUARANTA

VEGADES LA SAMARRETA DE LA

SELECCIÓ NACIONAL DE FUTBOL

181

dissabtes corria a cros. Ximo Badenes em va dir un dia que per què no fi txava per l’Orpesa, tenia llavors catorze anys. “En el vestuari estem tots esperant que ell vinga per a posar-nos la samarreta del seu mateix color”, em va dir. I llavors el vaig fi txar i el vaig posar de defensa esquerre. Tenia una cosa molt bona a part del fons: sabia tot el que havia de fer, però no sabia fer-ho. Jo creia que no s’aprenia a jugar al futbol, però s’aprén, ja ho crec, m’ho va demostrar Gaizka i anteriorment Clarés.

Clarés al principi era desmanotat, però mentre els altres féiem el tí pic ronde, ell insisti a a centrar, xutar a porta, practi cava i practi cava, i a força de constància i molta insistència, va aconseguir ser un dels grans. Clarés va aprendre a jugar al futbol, Gaizka igual.

Jo, amb els penals de Gaizka ho passava fatal, fi ns que no veia la pilota dins no respirava. Tenia una habilitat especial per a saber cap a on es movia el porter, a mi em semblava impossible d’endevinar. Pati a moltí ssim cada vegada que ti rava un penal.

G.M.: totalment d’acord. Practi ca, practi ca i practi ca com a fórmula per a millorar (que no garanteix l’èxit però ajuda!) Dedicava molt de temps a practi car, me’n recorde que el meu pare em donava planings per a millorar i me n’anava amb els meus germans a entrenar…pobres el que han hagut d’aguantar! Ja, ja …

L’any 91, any que Gaizka debuta en el Castelló, és l’any en què Aitor Senna guanya el Mundial de Fórmula 1 o que Miguel Indurain aconsegueix el seu primer Tour de França. I es parlava molt d’esport, ja que estaven a un pas les Olimpíades de Barcelona.

A. M.: García Hernández, tan prompte es va fer càrrec del grup, va posar a Gaizka a jugar en el primer equip. Venia de jugar amb èxit en el Juvenil, on a ell i a Roqueta els coneixien com “els zipi i zape del Castelló”. Juga tots els parti ts, dinou, i el fi txa el València. Guus Hidink el va pujar al primer equip i Héctor Núñez el va consolidar, començant a jugar de defensa esquerre. Amb Parreira, Luis Aragonés i Jorge Valdano no li van anar tan bé les coses, però amb Claudio Ranieri va arribar la seua explosió defi niti va. Un gol seu a Sant Sebasti à va evitar que desti tuïren al tècnic, que estava en la corda fl uixa. I a parti r d’ací, jugant com a migcampista es va converti r en l’ànima de l’equip, arribant fi ns i tot a ser capità del mateix.

Finalitzada la seua llarga etapa en el València, Gaizca marxa a Itàlia, passa fugaçment pel Barcelona, i fi nalment arriba a Anglaterra, on acaba la seua carrera futbolísti ca.

A. M.: crec que és bo dir-ho, en Itàlia no es va adaptar.

Em vaig adonar que no s’havia guanyat el respecte de la gent quan en assabentar-me que havien perdut 2-1 amb un gol de penal, el vaig cridar per a felicitar-lo pel gol i em va dir que l’havia ti rat el Piojo López. Estant Gaizka en el camp, el Piojo a València no haguera ti rat el penal.

No obstant açò, a Anglaterra les coses van canviar i va aconseguir ser el primer espanyol que guanya un tí tol en sòl anglés. A més amb un equip, el Middlesbrough, que en els seus més de cent anys d’història mai havia aconseguit un tí tol.


EL 26-11-1999 EL DIARI ESPORTIU MARCA EDITA UN ESPECIAL SOBRE GAIZKA MENDIETA EN EL QUE PARLA DE LA SEVA PASSIÓ

PER LA MÚSICA

A L’ESPECIAL DEL DIARI MARCA, GAIZKA MENDIETA PARLA DE LA MÚSICA COM LA SEUA VIA D’ESCAPE…

182 Mendieta: un cognom, dues generacions d’albinegres

Entremig va jugar quaranta parti ts amb el F.C. Barcelona, que no està gens malament! És curiós, de xicotets, ell i els seus germans es van vesti r de futbolistes amb samarretes de diferents equips, i Gaizka portava la del Barça. Jo bromejava amb ell dient-li que anava a enviar la foto al club perquè veieren des de quan estava escrit que algun dia seria culé.

G.M.: Sí, Itàlia defi niti vament no va ser com m’esperava. Un equip amb molts problemes, amb molts jugadors nous després d’anys de molt èxit en el club i amb una falta de conti nuïtat que va fer l’adaptació fi ns i tot encara més difí cil, fi ns al punt que al gener volien que me n’anara cedit. No entenia res! I sí, recorde aquella foto, però sempre li deia que no la traguera perquè semblaria com aquells jugadors que sempre trauen fotos de xicotets amb la samarreta d’un club per a així intentar guanyar-se a la gent i no m’agrada açò. Les coses es guanyen i aconsegueixen d’altres formes, com en el camp i en els entrenaments.

Andrés, debutes en el Castelló l’any 1970 i vius una de les etapes més boniques en la història del Club Esporti u Castelló, amb ascens a primera i fi nal de la Copa del Rei inclosos.

A. M.: recorde el dia anterior a l’últi m parti t de lliga l’any de l’ascens. Era dissabte i l’endemà quatre equips ens jugàvem pujar a primera divisió. Estàvem entrenant al Camp del Azor i vingué a entrevistar-nos la televisió. Celebràvem l’ascens com si ja ho haguérem aconseguit, per a tenir-ho gravat i preparat per si l’endemà ho aconseguíem. T’imagines, quina vergonya, si no ho aconseguim i ens trauen per la tele… per descomptat a un dels quatre equips candidats a l’ascens li va passar!

G.M.: Recorde les bromes que es gastaven en les concentracions de pretemporada als novençans, tant jugadors com directi us, no hi havia excepcions! I no recorde exactament a qui va ser, però normalment els jugadors sopàvem més ràpid que els directi us que venien amb l’equip, o es quedaven jugant a les cartes fi ns a més tard, i en aquell període de temps els veterans de l’equip (Giner, Camarasa, Roberto, etc.) van anar a la seua habitació que estava en la planta baixa i van posar tot en el jardí: llit, tauleta de nit, taula escriptori, l’habitació tal qual muntada fora i nosaltres amagats en els arbusts per a veure-li la cara…ja, ja, ja!! Quina cara que va posar el directi u!! I moltes altres bromes que es gastaven, els jugadors joves dormíem amb un ull obert i barràvem la porta perquè no entraren a la meitat de la nit, ara em ric però…

Andrés Mendieta, porter reconegut per la seua seguretat sota els pals i la seua rapidesa en les eixides, li va dir a un periodista del Diari Marca un 25 de novembre de

1973: “m’agradaria tenir un fi ll futbolista, que poguera algun dia defensar els colors del Castelló. Seria la meua major sati sfacció”. Dues dècades després el somni es va complir. I el seu fi ll, Gaizka, no solament va defensar l’elàsti ca albinegra com ell, sinó que a més es va converti r en motor i ànima del VCF i va arribar a ser quaranta vegades internacional amb la Selecció espanyola de futbol, tot açò amb un desplegament fí sic portentós, i arribant a marcar gols de molt bella estampa.

Avui dia Andrés, jubilat, gaudeix de la vida cuidant el jardí de la seua casa i als seus néts, als quals adora. Gaizka, per terres angleses, compagina les seues dues grans passions: el futbol i la música, el primer com a comentarista en televisió, el segon com a DJ de reconegut presti gi.

Tots dos porten en les seues esquenes carreres plagades d’èxits, i no obstant açò, són persones amb una humanitat especial, que s’han brindat amablement a col·laborar en aquest xicotet però molt senti t homenatge a l’equip de la nostra ciutat, el C.E. Castelló.

Gràcies Andrés, Gràcies Gaizka

PAM PAM ORELLUT

GAIZKA DESCANSAT A L’AUTOBÚS AL VIATGE DE TORNADA DESPRÉS D’UN PARTIT FORA DE CASA

183

Em fa goig escriure en aquest llibret de Sequiol ja que jo també, fa molts anys, vaig estar immers al món de les festes. L´any 74 vaig ser president de la Gaiata 6 Farola-Ravalet, nom que li va fi car Quiquet

de Castàlia al barri del Parc de Ribalta quan li va donar nom a totes les gaiates. La meua fi lla era madrina infanti l. L’any següent em va agafar Pepe Carot per a la Junta Central, en la qual m’encarregava de Reina infanti l i dametes, focs, cavalcada infanti l, batalla de fl ors, i després formava part de la que anomenàvem “brigada d’obres”. Érem tres, Andrés Renau, Marin i jo, i ajudàvem a tot allò que feia falta. Fins al 79, amb Marisa Folch Ferrer de Reina infanti l.

En aquell moment ja portava uns anys dedicat també al futbol, com a delegat de Juvenils amb Lluís Serrano. Abans havia estat jugador, però m’ho havia hagut de deixar per una lesió. Com no hi havia Amateur, es va crear el club de futbol Castàlia, i la base d’eixe equip va ser un altre conjunt que jo portava i que es deia el Gimnàsti c. Sis o set jugadors d’aquell equip van pujar al Castàlia, que va debutar a segona regional.

La temporada 85, quan va baixar el C.E. Castelló a segona divisió una altra vegada després de l’ascens del 83, em van agafar per a directi u del Castelló, en concret de delegat de viatges. M’encarregava d’organitzar les eixides de l’equip juntament amb Tomàs Miravet: hotel, menús, etc.

Ho vaig deixar uns anys i després, quan el meu nét va agafar afi ció pel futbol, em vaig tornar a enganxar i vaig estar entre altres a l’Esporti ng de Castelló de relacions públiques.

També vaig tenir la meua etapa d’àrbitre. L’anti c “Frente de juventudes” organitzava els campionats locals. Va ser Juanito Carda qui em va proposar ser àrbitre i vaig començar xiulant amb ells. Però la federació va voler que esti guérem tots federats i van vindre a fer-nos proves fí siques per a obtenir el tí tol. Vaig estar arbitrant en la lliga de juvenils. Em van donar també algun parti t de segona regional però m’havia de desplaçar i no m’acabava d’agradar. Fins que em vaig cansar.

José Sidro Maicas, soci nº 9 del C.E. Castelló

Lleialtat a uns colors, al meu equip

LLEIALTAT A UNS COLORS,

AL MEU EQUIP

JOSE SIDRO MAICAS GAUDEIX D’UN CAFENET MENTRE PARLA AMB MOLTA ESTIMA I PROU DE NOSTÀLGIA DEL CASTELLÓ

CARNET DE SOCIO Nº 9 DEL C.E. CASTELLÓ

184

Eren etapes que anaves vivint. El que mai he deixat de ser és soci del C.E. Castelló. Sóc soci des de l’any 1946, amb dotze anys, fi ns ara que acabe de complir els 79 i ti nc el número 9.

Amb moltes èpoques viscudes i ara amb un Castelló en hores baixes. El C.E. Castelló històricament sempre havia gaudit d’un mecenatge que ara no té. Persones que han ti ngut diners i han volgut medrar donant-se a conéixer públicament gràcies a l’equip. Era bo per a eixes persones i per al club, ja que mentrestant anaven amollant alguna “perreta”. I així hem anat fent, fi ns a les societats anònimes. Em sap mal dir-ho, però en una societat com la nostra, apàti ca per excel·lència amb tot ti pus de manifestacions, és igual culturals, que religioses, esporti ves o socials, ens animem quan hi ha un grup que ha anat per davant i s’ha preocupat per fer les coses bé, sempre un poc a remolc.

Si esti guérem els primers a la taula, el camp estaria ple. En

segona B, estant els primers, han entrat al camp deu mil persones. Ara anem quatre gats al futbol, i sense ingressos i sense mecenes, la situació serà complicada de solucionar.

He viscut dos ascensos a primera, i un altre a segona A, que va ser el fi nal dels deu anys del Castelló en tercera. Tots els anys jugàvem la lligueta d’ascens, però mai aconseguíem pujar. Fins que l’últi m any es va fer un equip molt bo, jo diria que de primera, de la zona baixa però de primera. Primer vam anar a Tarragona i vam empatar, ací vam guanyar, i després va vindre el Eldense, no recorde si ací empatàrem o prenguérem, però gràcies a haver-los guanyat a sa casa va venir l’ascens.

I cóm podria oblidar-me d’un altre gran moment, el de la fi nal de la Copa del Rei del 73. En aquella època tenia una fàbrica de conserves amb una delegació en Laredo. El dia anterior a la fi nal vaig haver d’anar allà per feina,


LES PENYES DEL C.E. CASTELLÓ AL GOL NORTE

EL C.E. CASTELLÓ DE PRIMERA, AMB EL NET DE JOSE SIDRO, RAUL PEREZ SIDRO, EN UN PARTIT A CASTALIA CONTRA LES PALMES

185

a visitar com a bon comercial que era, algunes fàbriques de la zona. I l’amo d’una d’elles ens va portar a un bar de Laredo, l’anomenada platja de Bilbao, a veure per la televisió el parti t que es jugava a Madrid. Tot el bar ple de bilbaïns, i jo! Aquell dia el Castelló va fer un desastre de parti t i vam perdre.

Molts anys seguint al Castelló, moltes eixides si no amb l’equip, amb amics per a veure’l jugar fora de casa. Una vegada vam anar sis amics a Santander i ens vam perdre, enmig del no res i sense saber cap a on anar.

O una altra vegada, aquesta viatjant amb l’equip cap a un desplaçament a Cadis. Feia un fred que pelava i ens acompanyava una pedregada que feia por. M’encarregava també de les pel·lícules, i estàvem mirant una d’estudiants que feien un concurs de pets. Coincidint amb un d’aquells pets de la pel·lícula, ens va esclatar la lluna davantera de l’autobús. Quin esglai, tot ple de cristalls, reconec que vam passar un poc de por. Després ens réiem dient que la lluna s’havia trencat per culpa d’un pet. “Viaje acidentado, viaje ganado” li vaig dir al periodista José Maria Arquimbau: “a ver si el señor Sidro será adivino” em contestà ell. I guanyàrem, ja ho crec.

Moltes, moltes aventures al voltant del Castelló. Abans el futbol es vivia d’una altra manera, hi havia recel per anar al camp. Els parti ts es jugaven a les tres de migdia, ja que no hi havia llum arti fi cial. Amb el menjar a la gola, i sense oblidar la fària, per suposat.

Per molts anys C.E. Castelló.

PAM PAM ORELLUT


L’AFICIÓ TÉ MOLTÍSSIMES GANES DE QUE EL CASTELLÓ TORNE A MILITAR ENTRE ELS GRANS

A LA PLAÇA MAJOR JA NO CAP NINGÚ MÉS, ES CELEBRA L’ÚLTIM ASCENS DEL CASTELLÓ

EL 4 DE NOVEMBRE DE 1945 ES VA INAUGURAR L’ESTADI CASTALIA EN UN PARTIT DE LLIGA DAVANT EL ATLÉTICO AVIACIÓN

GRADES PLENES A CASTALIA

186

Luiche és una d’eixes persones que no et deixa indiferent. Home mediàti c, senti mental o més bé passional, tot cor i entrega per la seua passió, el futbol. Entrenador, però abans jugador i amb

certa rellevància, ja que, entre altres, va marcar el gol decisiu per al primer ascens del Vila-real a segona divisió.

“Si mal no recorde fou en el 68-69. Després el Vila-real ha aplegat molt lluny, però en aquell moment era tota una gesta, la primera vegada que l’equip pujava a segona divisió, i el gol clau per a l’ascens el vaig fer jo, sí. Abans havia jugat al Calvo Sotelo de Puertollano, a l’Eldense, Eivissa, Sogorb, etc. I també a l’Albacete.”

L’any setanta-quatre penges les botes i comença la teua faceta d’entrenador.

“Sí, jo estant encara de jugador a Vila-real em vaig posar

a estudiar. Els jugadors teníem molt de temps ociós i jo vaig prendre la decisió de fi car-me a estudiar. Així que cada dia me n’anava a Castelló a rebre classes i, gràcies a l’esforç i la constància, em vaig treure el tí tol de mestre d’educació fí sica després d’un examen de llicenciatura a Madrid. Primer com a monitor, després com a mestre, així fou com em vaig llaurar una vida laboral paral·lela al món del futbol.

A conti nuació vingué el tí tol d’entrenador. Ho portava dins. El meu primer equip fou el Petrenense, en regional preferent. Després l’Almansa, Santa Pola i Albacete. Una vegada aconseguí el tí tol nacional, vaig entrenar l’Alcoiano, el Vila-real, Castelló, Eldense, Cartagena, etc.”

Vens a Castelló l’ any 88. Les dues temporades anteriors, al Vila-real, havien culminat amb l’ascens.

Entrevista a Luis García Martínez, Luiche, entrenador de futbol

Luiche, un entrenador de Primera

LUICHE, UN ENTRENADOR

DE PRIMERA

DE LA MÀ DE LUICHE, EL C.E. CASTELLÓ VA PUJAR A LA PRIMERA DIVISIÓ DEL FUTBOL ESPANYOL LA TEMPORADA 88-89

187

“En la província sempre s’han portat magnífi cament bé amb mi. Des de la meua etapa en Nules, a conti nuació Vila-real i després Castelló, sempre m’he senti t molt esti mat. I guarde molt bona relació amb la gent d’allà. Com a mostra, l’altre dia vingué el Vila-real a jugar a Elx i em vaig arrimar a veure’ls. Una alegria immensa saludar a gent amb la qual fa anys que no et veus però de la que guardes un bon record i et sents volgut. Igual amb el Castelló, fa poc van anar a Muro d’Alcoi i el mateix, una alegria immensa veure a la que considere la meua gent. A més de què, en la meua nova etapa com entrenador de la Selecció Valenciana, em resulta molt úti l observar jugadors dels diferents equips i categories de la comunitat.”

Dins la teua etapa en el Castelló va haver-hi un any màgic, el de l’ascens. Cóm va ser aquella temporada? Cóm va anar gestant-se aquell ascens?

“La primera refl exió que vull fer, el primer que puc dir, és que els grans culpables d’aquell ascens foren els jugadors. Avui en dia es veu o es llegeix massa sovint de les desavinences entre jugadores o entre jugador i entrenador, i això no hauria de ser així. L’equip de l’ascens del Castelló fou una pinya humana, una cosa certament envejable. I tampoc puc oblidar a Domingo Tàrrega com a President, va ser una altra fi gura clau. Li dec agraïment en tant que jo era un entrenador poc conegut, tal vegada en l’àmbit provincial o regional, però no nacional, i Domingo va confi ar de ple en mi des del primer minut.

Per cert, que per a vindre a Castelló vaig haver de pagar de la meua butxaca un milió vuit-centes mil pessetes de llavors per a rescindir el meu contracte amb el Deporti vo Eldense. Per sort fou una aposta que va eixir bé, ja que em vaig endur tres milions en primes gràcies al campionat de segona i a l’ascens.”

A falta de tres parti ts per al fi nal de lliga restaven tres

puntets per al campionat i per tant per a l’ascens. Como ho vas viure?

“Et jugaves moltí ssim, tota la feina de tot l’any, tota una ciutat, una província bolcada. Però també en la província d’Alacant estaven pendents del Castelló, coneixent-me a mi, tothom pendent d’aquell modest Castelló. Després vaig rebre innumerables felicitacions també des de la meua terra.

Recorde que en cas d’haver guanyat contra el Mallorca haguérem celebrat l’ascens, i a més en casa. Però vam empatar i ens ho haguérem de jugar tot a una darrera carta en Burgos. Difí cil, molt difí cil. Fou una gesta de tots, però sobre tot dels jugadors i de l’afi ció, que ens va portar en volandes.

Me’n recorde de tots els jugadors, començant per Martí nez Puig i Emilio com a porters, igual que Javi com a capità, Raül d’extrem esquerrà, etc.”

I després les celebracions, a Burgos i a casa, amb tota una ciutat bolcada amb el seu equip de futbol. La culminació d’un somni per a molts.

“El primer record que em ve al cap és que en la celebració encara al camp, en treure’m a muscles, em van trencar els botons de la jaqueta i vaig acabar en mànigues de camisa.

I l’apoteosi fou l’aplegada a Castelló, no només això, a kilòmetres i kilòmetres de Castelló hi havia gent a la carretera esperant-nos. Tota la província ho celebrà a l’uníson. Hi havia cotxes esperant-nos, seguint-nos, i eixes visites als pobles del voltant foren tremendament emoti ves, tota la província bolcada. Després d’allò, anaves a Borriol, Onda, Almassora, i notaves l’esti ma de la gent. Fins i tot en Vila-real, amb la coneguda rivalitat, clar, com la gent em coneixia i em guardava esti ma, tot el món s’alegrava. Molta gent em va demanar fer-se soci


LUICHE AMB PEPE HEREDIA, SEGON ENTRENADOR LUICHE NERVIÓS A LA BANQUETA, AMB PABLO SORIA, METGE DEL CLUB, I ANTONIO, UTILLERO

188

del Castelló, i allí anava jo amb la llista i els diners a fer-los socis albinegres.

Açò em recorda que tenia una relació especial amb moltes penyes i li guarde una esti ma especial a una d’elles, l’orella albinegra, perquè molts divendres a l’eixir del club, preníem allí una copa i xerrava amb uns i altres, molts estudiants que tornaven a casa pel cap de setmana. Hi havia molt bon rotllo, allí es reunien afi cionats i xerràvem animadament, em donaven la seua opinió sobre l’equip, era un ambient molt sa i bonic.

Rememoràvem també alguna que alguna gesta i altra, i ens seguien allà on anàvem, com per exemple recorde ara, al mini-estadi a Barcelona, on guanyàrem crec que 0-1 davant el Barça B, un parti t molt difí cil. I molts altres parti ts que no es poden oblidar, com aquell davant l’Alzira, per al que es va omplir un tren des de Castelló per a dur a la gran quanti tat d’afi ció que es traslladà darrere nostre. Guanyàrem 0-2. Estàvem prop però faltava un pas i calia aplegar al fi nal. Fou un pati ment immens.

Fou un ascens molt gran. Aquest any vaig estar en Elx quan van celebrar el seu ascens i em va recordar moltí ssim a aquell ascens del Castelló, amb moltes similituds.”

I després, la temporada següent, la permanència a primera divisió. Un altre any per al record.

“L’any següent fou gairebé preciós. Tots, jugadors i afi ció del Castelló, visitant el Nou Camp, el Bernabeu, el Calderón, un somni fet realitat.

Quan jugàvem fora de casa entregàvem als equips amfi trions una placa de ceràmica amb els escuts del club i la ciutat de Castelló. Era molt ben rebuda i certament allà on anàvem érem un equip que queia bé. Recorde una anècdota, a un company meu d’insti tut li van donar plaça en Santander i, aprofi tant que jugàvem allà, ens vam veure a l’hotel de concentració. Li vaig donar una

d’aquelles plaques i fou molt emoti u, quasi estava més emocionat que jo amb l’ascens.

Jo sempre pensava que eixa amabilitat amb la qual ens rebien i el detall de la placa, feien que si algun àrbitre s’equivocava a favor nostre, l’afi ció contrària no s’enfadés massa, ja ja ja.”

Com a jugador primer i com a entrenador després, has viscut uns quants ascensos. Comparables?

“Mai està bé comparar, perquè jo he ti ngut tres ascensos més com a entrenador, dos a segona B i, quan vaig començar de professional, un de regional a tercera. Però encara no volent comparar, per ascendir a la categoria màxima, com a campió a més, amb l’ambient que rodejava l’equip, sí que fou el moment més gran que vaig viure, fou apoteòsic.”

Tampoc és el mateix un equip que està permanentment guanyant tí tols, que un humil amb pocs moments de glòria a la seua història...

“Efecti vament, així és, es viuen els èxits d’una altra manera. El Castelló sempre ha estat un equip apreciat, com també ho és el Vila-real, que allà on va desperta simpati a. Serà per allò de la taronja de la terra?”

I ara, com a entrenador de la Selecció Valenciana de futbol, un nou repte.

“Si, la veritat és que és molt bonic que se’n recorden de tu. Castelló, València i Alacant, en defi niti va la meua terra. Jo quan veig als xiquets pel carrer amb xandall em pare i els dic “tu ets futbolista?” I ells acatxen el cap quasi amb vergonya i fan que sí. Me’n ric moltí ssim. Sempre m’ha agradat la il·lusió amb què les criatures s’afi cionen i lluiten per millorar-se a sí mateixos.”

Després de tants anys al món del futbol segur que


LUICHE AMB PEPE MEL, JUGADOR DEL CASTELLÓ LES TEMPORADES 88 I 89, ACTUALMENT ENTRENADOR DEL WEST

BROMWICH ALBION DE LA PREMIER LEAGUE

PLANTILLA DEL C.E. CASTELLÓ LA TEMPORADA 88-89

189 Luiche, un entrenador de Primera

podries escriure un llibre recopilatori d’anècdotes. Conta’ns alguna.

“Uf, en ti nc milers, però sí que recorde alguna. En una roda de premsa el primer any en primera. A fi nals d’octubre o primers de novembre, anàvem els vuitens en la classifi cació i algun periodista em va preguntar si aspiràvem a jugar la copa d’Europa, avui “Champions”. Recorde que li vaig contestar: “no home, no, jo com em deia el meu avi: granet a granet omplirem el graner”. Nosaltres puntet a puntet pensant en la permanència. I així fou, aguantàrem un altre anyet més en primera divisió.

Una altra de les coses que em venen al cap és un dels viatges que més m’ha impressionat i on vam estar una setmana fent la pretemporada amb el Castelló, fou en Lanzarote. Allò era com un altre planeta, amb el Teide al fons, pareixia la Lluna, un paradís, un recés de pau.”

Abans deies que avui en dia als jugadors els costa assumir una suplència. Com a entrenador, tenint en compte que darrere de cada número de samarreta hi ha persones, la responsabilitat a l’hora de confeccionar una alineació per a un parti t déu ser molta, has d’aplicar imagine una gran dosi de psicologia.

“Per a portar un grup de persones és importantí ssim aplicar la psicologia. A mi m’ha servit molt la meua faceta professional. Amb vint-i-vuit anys era mestre i donava classes a persones de dotze a catorze anys, això em va ajudar moltí ssim, ja que a la fi les persones majors no deixem de ser xiquets moltes vegades, sobretot en situacions límit ens comportem de vegades pitjor que els nens.

Els futbolistes són persones i són xiquets, que s’enfaden

igual que ells, tenen capritxos i pataletes igual que ells. Quin xiquet no vol que li donen una llepolia, o quin jugador no vol estar jugant els noranta minuts de cada parti t? Tots tenen unes ganes boges de jugar, però l’únic responsable de què juguen o no és l’entrenador.

I quan l’entrenador decideix que un jugador surt al camp i l’altre no, no ho fa per capritx sinó perquè ha estudiat que per a eixe parti t, en eixe moment, contra eixe equip, eixe sistema, eixe jugador rival, és millor un xaval que un altre. I no sempre s’entén, és més, l’entrenador com a ser humà que és, de vegades ho passa malament per deixar assegut a la banqueta o fora de la llista a un jugador.

És importantí ssim el diàleg. Jo, en Castelló, vaig ti ndre llargs diàlegs amb moltí ssims jugadors. I me n’anava a dinar amb ells per a parlar tranquil·lament, igual que de vegades amb periodistes, procurava tenir xerrades habitualment amb uns i altres per tal d’aclarir malentesos i no entervolir el meravellós ambient que regnava. Crec que el diàleg és la forma més fàcil de fer-se entendre dues persones.”

I així és com Luiche s’acomiada, fa tard a un entrenament. La seua veu està carregada de senti ment i quan parla del seu pas per Castelló els ulls se li encenen de goig. Per això els seus desitjos per a aquest equip nostre no poden ser més bons ni més sincers. Parlar del Castelló sense parlar de Luiche haguera estat com anar a Sant Roc el dia de la Romeria i no menjar-se la fi ga, ni el doset. Gràcies Amic!

PAM PAM ORELLUT

LUICHE ÉS, ACTUALMENT, ENTRENADOR DE LA SELECCIÓ VALENCIANA DE FUTBOL

190

Vaig començar jugant en un equip que es deia La Casera, de davanter centre en aquella èpo-ca. Jugàvem en el polígon, darrere del cemen-teri, a l’anomenat Camp del Silenci, i també

darrere del Bovalar. Amb deu anys vaig entrar al Cas-telló Infanti l de la mà de Pepe Palatsí, el meu primer entrenador al Castelló. Després al Juvenil, i fi nalment a l’Amateur, amb Luis Serrano i Julio Casanova. Vam fer unes temporades molt boniques. En el Juvenil, amb Ma-nolo Adell, vam ser campions de grup i aplegàrem a la semifi nal d’Espanya, on vam perdre davant el Reial Ma-drid de Michel, Mel, Pardeza, etc. I després, a l’Amateur, vam fer dues temporades molt bones, sobretot la se-gona, on vam quedar campions regionals d’afi cionats i subcampions d’Espanya. En eixos moments estava fent la mili voluntari per consell dels entrenadors, i vaig estar un any, que portant un morter a l’esquena, poc podia

jugar. Però gràcies a Luis Serrano, que es va preocupar molt per mi, va intercedir un poc fent gesti ons per a què poguera baixar a entrenar.

Vaig debutar en el Castelló l’any 81, amb divuit anys, per culpa d’una vaga de jugadors professionals. Va ser da-vant el Reial Madrid, on vaig jugar de lateral dret i per-dérem 1-2. Era entrenador en aquella època Osman Ben-dezu i el Castelló havia fet una temporada molt dolenta en la 1ª divisió, només restaven tres parti ts per a aca-bar a lliga. La setmana següent vaig anar també al camp del Beti s, jugant contra el grandíssim equip de Gordillo, Cardeñosa, Esnaola, etc. Recorde que aleshores no tenia vesti t de mudar i el veí d’enfront em va deixar un per a poder viatjar, era un altre temps! A l’últi m parti t en casa també em van convocar però vaig estar a la banqueta, contra el Cadis.

L’any següent, el meu segon any en l’Amateur, vam fer una gran campanya. Com deia abans, vam jugar la fi nal d’Espanya, eliminant prèviament al Barcelona en una victòria èpica 6-3. Havíem perdut a l’anada en Barcelona 3-0, recorde que la nit anterior havia ti ngut una marxa nocturna en la mili i estava molt esgotat, no havia pogut descansar a penes. En la tornada a casa anàvem perdent 2-3 i vaig marcar el gol de l’empat. A parti r d’ací ens vam menjar al Barça amb un 6-3. Va ser un parti t molt bonic perquè a més, com el primer equip no anava bé, de fet va batre records de punts negati us aquell any, l’afi ció es va bolcar amb nosaltres, l’Amateur, que estava fent un joc espectacular.

Després d’eliminar al Barça vam jugar la fi nal del Cam-pionat d’Espanya contra l’Aragó. A casa vam empatar a dos, i a mi em van expulsar. No vaig poder jugar a la tor-nada, però curiositats de la vida, sí que estava en Sara-gossa, només que fent maniobres militars a Sant Gregori al llarg de deu o dotze dies i em va coincidir.

L’any següent, temporada 83-84, vaig passar ja al primer equip amb Antonio Torres, per cert sogre de Guillermo Amor, jugador del Barça. Carrillo i jo vam fer tota la pre-temporada amb el Castelló, però al primer parti t no ens van fi car. Perdérem 0-3 contra l’Oviedo. I al següent con-tra el Palència ja pogué debutar. Vaig jugar tots els par-ti ts, 54 si no recorde malament.

Javier Valls Andrés, Jugador del C.E. Castelló

Mitja vida en blanc i negre

MITJA VIDA EN BLANC I NEGRE

SARAGOSSA. 1990

191

A poc a poc s’incorporaren més companys de l’Amateur com ara Alfredo o Pedro López, posteriorment Emilio a qui li va costar un poc més perquè abans de pujar al pri-mer equip va anar cedit al San Pedro i al Borriana. Però en quan li van donar l’oportunitat, estant encara Martí -nez Puig, es va quedar de ti tular. Eixe equip de la cantera va ser la base de l’equip de segona fi ns que a la tempo-rada 88-89 vam pujar a primera. Tenia 26 anys i l’equip era molt de la pedrera, ja que també estava, entre altres, Víctor Salvador, que havia anat més avançat, ja que amb 17 anys ja jugava al primer equip. Havia estat amb nosal-tres al Juvenil però després no va passar per l’Amateur, directament va pujar al Castelló.

Era un equip on hi havia un molt bon ambient, quasi tots de casa, amics tots, bàsic per a eixa solidaritat en el te-rreny de joc tan necessària per a què l’equip funcione bé al terreny de joc. I va ser en eixe ambient, que es va aconseguir l’ascens amb sang, suor i llàgrimes. Va ser una temporada on vam guanyar molts parti ts per 1 a 0 i on, sobretot, quasi no ens van fer gols. Teníem dos da-vanters, un que treballava molt, moltí ssim i un altre que marcava molts gols. El primer Raul, el segon Pepe Mel. I teníem una defensa molt solida, quasi tots de la pedrera. Menys Alejandro, que jugava per la dreta. Alfredo i jo de centrals, o Bonhoff i jo, i Alfredo de lateral esquerre, i després Toni Manchado pel centre, Jordi Vinyals, Ricardo Escobar, Jose Hurtado, i dalt jugaven Raul i Pepe Mel. Era la columna de l’equip, i després molta gent de la pedrera que anava entrant.

I al fi nal, es va aconseguir l’ascens en el camp del Burgos. Recorde que si el Tenerife no guanyava al camp del Ma-drid, nosaltres ascendíem directament. Però el Tenerife va guanyar al Madrid i vam tenir que esperar un poc més. En Burgos vam empatar a zero en un parti t molt dur i on vam aconseguir de nou mantenir la porteria a zero. Va ser una cosa molt bonica, desitjada per tots i una culmi-nació d’un somni, sobretot per a molts companys com

jo que havien començat des de ben xiquets i que havien anat escalant, jugant allí tota la vida. Va ser una festa in-creïble, especialment l’aplegada a la Plaça Major que va ser espectacular. Tota la plaça plena de gent, amb ban-deres i cànti cs. Recorde que vaig ser el primer a ti rar la jaqueta, per cert que era una jaqueta molt bonica, però tots la vam ti rar, era tanta l’alegria…

I l’últi m parti t de la lliga, després de tota la setmana de celebracions, vam jugar molt relaxats contra el Casti lla, per cert molt bon equip, i els vam guanyar si no recor-de mal per 6-1. Ja havíem ascendit i els vam agranar del camp. Una autènti ca festa.

Teníem d’entrenador a Luiche, una persona amb un do especial, el de l’atenció mediàti ca. Li agradava molt, a les rodes de premsa, contar anècdotes i batalletes, i gràcies a eixe protagonisme a nosaltres ens deixaven tranquils. Em ve al cap una anècdota al camp del Madrid. Allà, Luiche va dir a la roda de premsa que nosaltres érem “l’equip de les tres B: voluntad, valor y vuevos”. Estàvem els jugadors senti nt-lo en la ràdio i anàvem a bacs, ja que cap de les tres paraules té “b”. Un home de Villena que estava molt a gust ací i es notava. A més, va estar molt en la línia de deixar jugar amb molta llibertat al jugador, sense imposicions, i la veritat és que va ser un home que va funcionar molt bé, no hi havia cap problema al vesti -dor, tot el contrari, un ambient espectacular.

I bé, vam estar un any a primera, mantenint la catego-ria. Recorde que faltant dues jornades per a acabar la lliga estàvem a punt de salvar-nos i vam empatar contra el Valladolid en un parti t molt dur, molt difí cil de jugar. L’últi m parti t vam anar a un camp també molt complicat, el de l’Osasuna, i vam guanyar amb un equip format per gent de la pedrera. Allí va debutar Héctor Cruceta entre altres, i això era senyal que el Bovalar seguia donant els seus fruits, una cosa molt bonica i positi va. Recorde que en aquella època els de la marca Lott o van parlar en mi i vaig aconseguir que l’equipatge del Castelló fóra gratuït,


CONTRA EL BARÇA. AMB JULIO SALINAS CONTRA EL BARÇA. AMB LAUDRUP

192

ja que fi ns llavors ens el pagava el club. A més, de vega-da en quant, m’enviaven caixes de botes que portava al Bovalar per als xavals del futbol base. Era molt bonic, hi havia una connexió total entre tots. Va ser el triomf de la pedrera i de tota la gent que ha viscut al llarg de tants anys a l’ombra, ti rant-li hores al bovalar en molts casos desinteressadament, vivint-lo des de baix, assen-tant unes fortes bases sobre les quals es va construir eixe gran Castelló de primera. Un premi per a eixa gent i, per suposat, per a nosaltres també, ja que com a futbolistes érem els que mes gaudíem.

El següent any en primera divisió, temporada 90-91, férem una primera volta espectacular, de Uefa, amb divuit punts, però a la segona part va haver-hi molts problemes, començant perquè es va fi txar a un jugador rus, Dobrovolski, que ens haguera pogut ajudar molt i certament no ens va ajudar res. Se li va donar massa llibertat a eixe futbolista, generant uns greuges com-parati us molt grans. No entrenava molt, mentre que hi havia gent que suava moltí ssim i no jugava, en fi , mol-tes circumstàncies que no van ser gens positi ves per al vesti dor.

Preferisc parlar de totes maneres de la part positi va. Re-corde una anècdota molt bonica de l’any que vam pujar, amb Viña, capità de l’equip. Ell ja no gaudia massa de la ti tularitat i en l’últi m parti t en casa contra el Casti lla, a Viña el van canviar i em va donar el braçalet de capità. En fi nalitzar el parti t, la gent va saltar al camp i els jugadors vam aplegar amb calçotets, i sort!, al vesti dor. Jo vaig aconseguir conservar el braçalet gràcies a què me’l vaig guardar als calçotets, i després, en un sopar que vam fer li’l vaig regalar a Viña, perquè ell era el capità. És un poc la mostra de l’ambient que hi havia al vesti dor i que va ser la base per a aplegar fi ns on vam aplegar.

Per desgràcia després vam baixar a segona divisió, i des-prés a segona B, i jo ja no vaig seguir. Vaig acabar al Cas-telló l’any 94 amb trenta-un anys.

Quan pensava que penjaria les botes, encara vaig jugar un poc més. Primer a l’Onda, un any, amb Salvador Ri-bes d’entrenador. Vam quedar campions de grup, per un puntet no pujàrem a segona B.

Tot seguit vaig estar dos mesos entrenant al Juvenil del Castelló, gaudint moltí ssim amb els xavals de la pedre-ra, sense cobrar però molt a gust. Va ser curt perquè va sorgir la idea d’anar-me’n al Tortosa, on hi havia com-panys meus com ara Sergi, Salva o Pedro Lopez. I a més m’oferien la possibilitat de combinar el futbol amb una feina a un despatx d’advocats, fet pel què em va atraure la idea i me’n vaig anar cap a allà. Havia acabat la carrera i el fet de poder fer pràcti ques d’allò meu em va agra-dar. A penes vaig estar tres mesos, ja que passava mitja setmana allí i mitja setmana a casa, se’m feia dur, i a més vaig ti ndre una disputa amb l’entrenador per defendre a un company i em va ti rar a la grada 3 ó 4 parti ts. Vaig tor-nar al terreny de joc i, després de guanyar 6-1 contra un equip, em vaig despedir perquè no havien complit amb la promesa del despatx d’advocats.

Me’n vaig vindre a la Vall d’Uixó, un any i mig molt a gust, amb els germans Mechó. Fins que en un parti t contra l’Acero em vaig trencar el tendó d’Aquil·les i allò m’obligà a penjar les botes.

A parti r d’ací vaig estar jugant amb amics en una lligueta i em vaig trencar l’altre tendó. Els últi ms tres anys al Cas-telló ja havia sofrit problemes de tendiniti s Aquilea i vaig anar aguantant fi ns que al fi nal em vaig acabar trencant i per a més inri dues vegades.

Aquesta és la meua història com a jugador. Al primer equip del Castelló, 427 parti ts ofi cials, dotze tempora-des. Jo crec que una cosa que va infl uir en la baixada del Castelló a segona va ser el canvi d’entrenador. Van cessar a Luiche, i el seu successor, Lucien Muller, o no coneixia massa bé el futbol espanyol, o estava un poc desvinculat a aquest, perquè al meu entendre, i com a jugador en


CONTRA EL BARÇA. LOBO CARRASCO CONTRA EL BARÇA. ROBERTO I DE FONS LINEKER

193

aquell moment, un entrenador que haguera estat més fi cat a la lliga espanyola haguera tret més parti t, perquè l’equip seguia sent bo, d’això esti c ben segur. Ho dic per-què em ve al cap per exemple un parti t al camp de la Reial Societat on expulsen a un d’ells i, anant 1-1, fa un canvi defensiu quan teníem superioritat numèrica. Eren detalls, situacions estranyes. Tots som responsables d’aquell descens, però pense que el canvi d’entrenador no va estar encertat i amb un altre més coneixedor del futbol espanyol ens haguérem pogut salvar.

Un altre punt negati u va ser la pèrdua de confi ança en la pedrera. Es fi txava molta gent de fora i no eren molt millors del què hi havia a la pedrera. Però açò ja fou en la meua darrera època, per tant vist quasi des de fora.

Després d’aquest incís, tornant a la fi nalització de la meua carrera com a jugador, diré que amb la segona operació quirúrgica, la meua vida esporti va pegà un canvi del tot inesperat. Vaig ti ndre un problema quan a l’operació del tendó d’Aquil·les quasi em quede coix. Vuit mesos amb un aparell al peu perquè m’havien fi cat malament l’escaiola i quasi em tallen un nervi. Estant en aquesta situació, vaig rebre la cridada de Jose Manuel Llaneza que, certament en el moment en què es va produir va ser per a mi im-portant. M’oferia la secretaria tècnica del Vila-real i em va sorprendre. Inclús li vaig dir si no li portaria problemes per ser de Castelló. Però tenia bones referències meues, i així va ser com em vaig aventurar. Em van donar molta llibertat per a fi txar jugadors, tema que em va sorprendre, però va eixir bé i aquell any el Vila-real pujà a primera. Els dos primers jugadors de qui vaig aconsellar el seu fi txat-ge, van ser Aitor Arregui i Alberto Saavedra, als qui vaig veure en un parti t al camp de l’Écija davant l’Eibar. L’Eibar estava en segona B a punt de pujar i jo realment vaig anar a veure a un central d’aquest equip, però el central no em va agradar i sí que ho van fer els altres dos, que a la set-mana següent estaven jugant al Vila-real. Recorde que en la promoció d’ascens a primera, l’esquerrà Alberto va fer un gol i Aitor Arregui va fer un marcatge a Lubo Penev que se’l va menjar.

Van ser dos anys i mig intensos, portava ja el meu despa-tx i treballava amb el Vila-real, i una de les millors coses d’aquells dies és que vaig conéixer món, molt de món: Argenti na, Brasil, Noruega, Paraguai, ...

On he passat por ha estat a l’Argenti na, en un parti t “Lanús-Boca” on fi ns i tot va haver-hi ti rs. Anava amb vesti t de mudar i corbata. Recorde que un representant em guardava una entrada a platea. Venia de Rosario de veure un parti t, per cert allí es va decidir fi txar a Wal-ter Gaitan. Al fi nal no vaig poder contactar amb el re-presentant i vaig tenir que comprar una nova entrada. Estava a la barra blava de Boca, evidentment em vaig treure la jaqueta i la corbata. Quan va marcar Boca, jo estava abraçat amb un gruixut sense camisa, i quan fal-taven vint minuts per a acabar el parti t me’n vaig anar, allò feia por.

Per a poder tornar al centre de Buenosaires, buscava taxi i no en trobava, i em van dir que els taxis a Buenosaires no treballaven els diumenges, que havia de buscar un “remi”, un taxi pirata. Així que vaig entrat a una saba-teria i li vaig dir al sabater si em portaria. “¿Cuánto me paga?”, “Todo lo que tengo!” I així va ser. Quan vaig aple-gar a l’hotel, només pensava que haguera pogut veure el parti t tranquil·lament des de l’habitació, ja que el feien per la televisió! Son anècdotes del futbol.

Vaig fer una relació molt especial amb Paquito, una per-sona que per a mi és un exemple de què és un esporti sta, un entrenador i un company. Una persona que ho ha se-gut tot al món del futbol i que cada dia donava exemple amb el seu comportament. Com a entrenador del Vila-real va aconseguir una altra vegada l’ascens.

En Vila-real, a més de secretari tècnic, m’encarregava de buscar-li pis als jugadors, col·legi als seus fi lls, etc., de tot el que fera falta per a què esti gueren a gust.

Fins que un dia vaig decidir dedicar-me al cent per cent a la meua família i al meu despatx, una decisió totalment


CONTRA EL MADRID. AMB BUTRAGUEÑO. 89-90 CONTRA EL MALLORCA 90-91AMB CLAUDIO BARRAGAN

194

encertada. Estava esgotat, i al llarg d’any i mig això va ser el que vaig fer en exclusiva, família i despatx.

Un dia em va cridar Toni Alegre, persona molt esti mada en Castelló, per a ser comentarista esporti u a ràdio nou. Diversos anys molt a gust, i ara, en la situació que es-tan vivint vull enviar-li el meu suport a ell i tots els seus companys de canal 9. He vist com estan pati nt i es una situació molt dura.

En aquest moment conti nue estant en l’associació de ve-terans del Castelló, on no puc jugar per culpa del trenca-ment dels tendons però on hi ha gent com Ximet, com Victor, Cesar Ramos, gent que vol moltí ssim al Castelló, que estan treballant molt bé per al Castelló, i als qui els desitge tot el millor.

Jo el que espere és que algú de Castelló faça un pas en-davant i s’anime, perquè jo crec que ací hi ha molt bona afi ció, i si hi haguera sàvia nova i gent que volguera tre-ballar pel Castelló, l’afi ció s’il·lusionaria. La situació en aquest moment amb l’equip en tercera, és una situació trista, i tots els que volem al Castelló ens agradaria que esti guera d’una altra manera.

Jo demanaria recolzament per als que estan ara i sobre-tot que la gent que vol al Castelló pegara un pas enda-vant, tal vegada es podria ajuntar gent bona i de pes. Per exemple Emilio, que està de segon d’Oltra i que ha estat molts anys al Castelló, Pepe Heredia que també va sorti r d’una manera injusta, igual que Pedro Fernández

Cuesta, gent que vol moltí ssim al Castelló i que estarien disposats a ti rar una maneta per tal d’alçar la situació.

Com també “senti miento albinegro” i altres grups que s’esti men al Castelló i què, unint-se, farien un tot positi u per a què el Castelló ti rara endavant. Seria un desig molt important i bonic per a mi que la dinàmica canviés.

I amb aquest senti ment de nostàlgia, són tants els re-cords que em venen al cap que em costa ordenar-los. Mil anècdotes, alguna simpàti ca com ara un viatge a Galícia per a un parti t de copa. Estàvem sopant i els meus com-panys anaven caient dels seients. Vam ti ndre una intoxi-cació amb marisc i de tota l’expedició vam quedar cinc o sis bé, els altres tots malalts. Es va haver de suspendre el parti t.

O ara, parlant de les excentricitats d’alguns entrenadors, recorde a Causanilles i el seu “hombre a hombre”. En un parti t de copa davant el Sevilla de Súquer, guanyàrem a casa 2 a 1 i en la tornada al mister se li va ocórrer allò del “hombre a hombre” i va eixir bé, empatàrem a zero i passàrem l’eliminatòria. Es va obsti nar en repeti r siste-ma i al darrer parti t perdérem 4-0 davant el Casti lla.

Recorde també les paraules del meu company Victor, que quan no jugàvem i a la ràdio se senti a allò de què “la gente joven ti ene que ir poco a poco”, ell em deia que fera igual que ell: “jo, a Xenxo, si diu això per la ràdio quan el veig l’atropelle amb la moto” i ens féiem unes bones rialles.


CONTRA EL MADRID 89-90. AMB RAMOS MARCO I CHENDO

195

Era un ambient molt bonic el que nosaltres teníem, i en conviure tants anys... Recorde també amb esti ma les concentracions a Vilafranca. Allí vaig coincidir amb Emir Music, amb qui manti nc una molt bona relació encara avui en dia. Allà a Vilafranca li ensenyava a parlar anglés i castellà, ell només parlava servo-croata. Després con-tàvem anècdotes com el mateix fi txatge, ja que el Cas-telló va fi txar a l’hora a un servi, un croata i un bosnià, una cosa curiosa: Dragan Punisic, Mladen Mladenovic i Emir Music.

La part humana de tots aquests anys és el que queda. Avui en dia ti nc molt bona relació amb tots els companys que he nomenat, també amb Jordi Vinyals i un fum de gent d’aquest món del futbol. I el fet d’haver estat capità també m’ha ajudat molt, sobretot després, a l’època del Vila-real, ja que com a capità dialogaves molt amb tots els jugadors tractant de què esti gueren a gust.

L’experiència més bonica, l’ascens a primera. I després el fet d’haver-nos manti ngut en primera, això va ser la consolidació de l’equip en la categoria l’any següent. I el record més bonic, l’afi ció del Castelló, que era, i esti c convençut que ho segueix sent però ha pati t molt, una afi ció modèlica en molts senti ts. És una afi ció que entén molt de futbol i que és una pena que esti ga veient el que està passant amb un club on tot el món volia vindre a ju-gar. El Castelló era un club molt atracti u per als jugadors perquè era un equip seriós i un equip sanejat. A part de què es vivia molt bé, i així és perquè moltí ssima gent que ha passat per aquest club s’ha quedat a viure per la zona. Un club seriós i sanejat, no és per desgràcia la imatge que dóna avui des de fora.

TOTS UNITS, FEM CASTELLÓ.

PAM PAM ORELLUT

CONTRA EL BARÇA. SCHUSTER

CONTRA EL SARAGOSSA. AMB PARDEZA


196

Porte quaranta anys en el futbol, sense parar d’entrenar. Vaig començar als vint-i-cinc o vint-i-sis anys al futbol base del Castelló per mediació del meu amic Tomàs Miravet. Jugava en l’Almassora i

al mateix temps feia de delegat i d’entrenador en el Cas-

telló, on he passat directament o indirectament la major part de la meua carrera futbolísti ca. Vaig estar vuit anys en el Castelló, després me’n vaig anar a l’Almassora, Be-txí en tercera divisió, Benicarló, també al Cabanes aju-dant-lo en el seu ascens, i últi mament al San Pedro, vuit anys d’entrenador i tres de coordinador.

Ara esti c dins d’un nou projecte, molt il·lusionat amb un equipet que s’ha creat dins el C.E. Tonin però que com-peteix amb el nom de Castelló C. Es tracta d’un grup de xavals que juguen molt bé al futbol i amb qui entrene dos dies a la setmana als camps de Gran Via. I la idea és donar suport al Castelló, reforçar la seua pedrera. Tant de bo l’any que ve pujaren a l’Amateur quatre o cinc ju-gadors, un Amateur que segurament pujarà a Preferent, si no baixa el primer equip. Seria un èxit per a nosaltres en el primer any de vida d’aquest equipet.

Hi va haver una època en què la cantera es treballava molt bé. I això que no teníem els camps que es tenen

Pepe Palatsí Belaire, Entrenador de futbol base

La importància d’una bona cantera

LA IMPORTÀNCIA D’UNA BONA CANTERA

ENTREGANT A ESTEVE EL TROFEU DE MILLOR JUGADOR. AL FONS MANOLO ADELL I MANOLO GUAL

FUTBOL BASE

197

ara, amb herba arti fi cial i amb unes instal·lacions ben preparades. Abans tots els equips de futbol base juga-ven al Bovalar, als dos camps que allí hi havia, i era molt difí cil quadrar els entrenaments de tots.

Ha canviat molt, moltí ssim l’afi ció per part dels jugadors. Abans els jugadors anaven a peu o en bicicleta a entre-nar al Bovalar des de Castelló. Ara depenen de què els pares els puguen portar. Si els jugadors d’abans hague-ren ti ngut els mitjos que tenen ara, esti c segur que ha-gueren eixit moltes més fi gures d’aquells equips.

Nosaltres, d’aquella època de treballar tan bé la pedrera, vam traure molts jugadors que fi ns i tot van jugar a pri-mera divisió, com ara Ibeas, Javi Beltran, Javi Valls, Raul, Victor, Breva, ... El més bonic que hi havia era veure com en la alineació d’eixida, al primer equip, hi havia vuit o nou xavals eixits de la pedrera. Per als que havíem estat treballant al futbol base era un èxit rotund. La base de l’últi m ascens del Castelló va ser la pedrera, sense cap dubte. El més bonic és que jugava gent que senti a els colors de l’equip. Avui en dia i amb el Castelló en ter-cera, no hi ha el senti ment que hi havia abans per uns colors, perquè no hi ha una base de jugadors que hagen viscut des de baix de tot eixos colors, gent sorgida de la pedrera.

Els temps aquells van ser molt bons, hi havia un grup de gent bolcada en el Bovalar, com ara Manolo Adell, Tomàs Miravet, Julio Casanova que en pau descanse, Tonin,... Ens pagaven quatre “perres”, si és que ens pagaven, però treballàvem molt a gust i tots bolcats cap a un mateix ob-

jecti u, tenir una pedrera forta amb què nodrir de forma contí nua al primer equip. No treballar sufi cientment la pedrera és un gran problema per a qualsevol equip.

I pel camí, un milió d’anècdotes que contar. Per exem-ple amb el Juvenil B a la platja de Sant Joan. Anàvem a jugar, apleguem i no teníem hotel, s’havien oblidat de fer la reserva de l’allotjament. Al mateix hotel on vam acudir pensant que allí dormiríem, es van portar molt bé i ells mateixos ens van buscar un altre hotel per allí prop. Recorde que vaig haver d’estar tota la nit amb la mà recolzada en la fi nestra de tant aire com feia, per a evitar el soroll.

O també quan vam fi txar a Ibeas. Portava un any obser-vant-lo, i aprofi tant un parti t que es va suspendre al Bo-valar, vam anar Manolo Adell i jo darrere del cementeri, al camp anomenat del silenci, a veure a aquell jugador que prometi a. Justament aquell parti t va jugar horrorós! Però Manolo me va dir “si portes tot l’any mirant-lo serà perquè és bo, fi txem-lo”. Després Ibeas va donar un ren-diment absolut, va jugar en primera divisió, també en el Múrcia. Un cas paregut va ser el de López Miró, un ex-trem molt bo, que només tocar el Castelló se’l va endur el Madrid.

Una bona anècdota és que es casava el nostre bon amic Manolo Gual i teníem un torneig a Saragossa. Així que Tomàs Miravet i jo vam agafar carretera a Saragossa el dissabte de matí , jugàrem un parti t, de vesprada torna-da a Castelló per a la boda, i només acabar aquesta, de


DE JUGADOR DEL C.E.CASTELLÓ. COMPANYS I AMICS

AMB EL JUVENIL SEVILLA

198

mati nada, regrés de nou a Saragossa. Jugàvem amb el Barcelona, Bilbao i Saragossa. I tal com estaven aquelles carreteres... recorde que en tornar a Castelló, Tomàs es-tava amb moltí ssima febre per culpa d’unes bones angi-nes i em va tocar agafar a mi el cotxe. Quatre hores per aquelles carreteres amb el carnet de conduir recentment aprovat. Era una altra època, es feien més sacrifi cis per afi ció, certament.

Una altra anècdota va ser el quasi descart de Javi Valls. Era un jugador que teníem nosaltres al Juvenil i que anàvem a descartar-lo per poca altura. Però era bo, apuntava maneres i vam decidir entre tots els tècnics i coordinadors del Bovalar que aquell xaval podia tenir una bona progressió, que anàvem a esperar un poc. I així va ser com en poc mes d’un any va créixer quasi dos pams! Ja veus, capità a primera divisió i el jugador que més parti ts ha jugat amb el Club Esporti u Castelló. I encara m’enorgulleix més que siga avui en dia un bon advocat i una gran persona.

I parlant de bons jugadors, em ve al cap Castell. Vam ju-gar en Massamagrell un parti t de Juvenil B i hi havia gent molt bona, com ara Castell, Pepe Mora, ..., gent que fi ns i tot encara està jugant al futbol. L’anècdota fou que per-díem 1-0 i Castell estava caminant pel camp. Vam entrar a la caseta i vam discuti r, li vaig dir que l’única fi gura en aquell equip era jo, l’entrenador. Després d’aquell puro,

va eixir, va començar a jugar com ell sabia, vam remuntar 2-1, va marcar un gol que em va dedicar, em va abraçar, i avui en dia és una d’eixes persones a qui li guardes una esti ma especial i que a més m’abraça quan me’l trobe. És molt bonic que et reconeguen la teua feina, ja que no sempre és fàcil triar entre uns i altres xavals.

En la part humana també he vist una gran diferència amb el pas del temps. Abans li pegaves una brega a un juga-dor i si hi havia tres dies d’entrenament, en venia quatre. Ara no, ara a la mínima ho deixen i se’n van a jugar a la placeta amb els amics. No hi ha avui tanta afi ció ni tant de sacrifi ci. Bé és cert que abans no hi havia tants entre-teniments com hi ha ara. Abans només estava el futbol, avui hi ha mil coses més amb les que entretenir-se.

I encara més, abans la gent no pagava per jugar al fut-bol, aleshores que un jugador jugara més o menys, fi ns a cert punt no et sabia tan malament, ni ell s’ho prenia tan malament com ara. Ara es paga per jugar al futbol, i en molts casos quotes altes. Això fa que es genere certa obligació de fi car a tots. Els pares ho veuen així: si pague, és per a què el meu fi ll jugue. I no veuen que paguen per fer un exercici fí sic, per aprendre al mateix temps a jugar al futbol, pel lloguer d’unes instal·lacions i uns serveis, etc., i no per jugar el parti t del cap de setmana. El parti t és diferent, és un premi a la qualitat, l’esforç i el treball en equip. I això no vol dir que no et sàpiga malament.


AMB L’INFANTIL DESPRÉS DE GUANYAR UN CAMPIONAT

199

Quan deixes a uns xavals a la banqueta el dia del parti t, sent com que no fallen a cap entrenament i treballen tan de valent com els altres, et sap mal, clar que et sap mal.

Tenim ara un molt bon equipet, molt educats tots, pos-siblement molt novençà, però que a poquet a poquet van fent més coses. I sacrifi cats a més, ja que els qui estan estudiant a València no fallen cap divendres a l’entrenament, recuperant el que han fet els seus com-panys la resta de la setmana, i hi ha molt bon ambient dins l’equip.

I els pares? és més difí cil lidiar amb els pares que amb els xiquets, encara que jo no me queixe perquè pocs problemes he ti ngut. Quan alguna vegada algun pare es queixava de què el seu fi ll no jugava prou, o li deia que la porta estava oberta o, com un dia amb un pare d’un xaval d’Infanti l B, que li vaig dir que si ell es converti a en president i entrenador de l’equip el seu fi ll no fallaria cap parti t. Ho va entendre i ens vam acabar fent amics. Cada pare pensa que el seu fi ll és un Maradona i no, els xiquets estan aprenent a jugar a futbol, perfeccionant les seues virtuts i corregint els seus defectes, aprenent en defi niti va.

I també de vegades ens tocava barallar-nos amb altres equips. Quan vam fi txar a Pedrito Alcañiz, jugava el Cas-telló en casa i me’n vaig anar al camp del silenci a veure a un xaval que jugava molt bé al futbol. Recorde que Ma-nolo Adell i jo vam haver de discuti r molt amb el Roda perquè ens deien que no podíem fi txar-lo, que encara era Aleví, massa jove, i no ens el podíem endur per a l’Infanti l. Normal, el Roda no volia desfer-se d’ell. I mira on va aplegar, a ser jugador de primera divisió, un gran amb el Valencia, una gran fi gura del futbol espanyol.

Ací és on es veia el treball que féiem al bovalar, de recer-

ca de talents des de baix del tot, de captació de xavals per tots els camps dels voltants. L’estructura estava ben feta i la màquina engreixada, amb un treball permanent i de conti nuïtat. Ara les estructures del Castelló estan des-fasades, cal millorar-les, jo crec que el nostre era un bon model. En el nostre cas, a primers d’any era el moment de buscar xavals per tot arreu, de convéncer-los de que el projecte que hi havia per davant era il·lusionant. Aga-fàvem a grupets de jugadors i els féiem proves al camp de l’Azor. Tothom volia jugar al Castelló. Abans d’acabar la temporada ja teníem defi nits els equips de l’any se-güent. Avui en dia fa falta un projecte sòlid de pedrera, un grup de coordinadors que es menegen, que busquen jugadors i els il·lusionen amb eixe projecte, que parlen amb els seus equips i també amb els seus pares.

En defi niti va, un treball de camp, des de baix, assen-tant una bona base que a poc a poc aniria pujant cap a dalt. Faria falta que la Ciutat Esporti va funcionara per a no tenir escampats a tots els equipets i crear senti ment d’unió. Certament l’economia del Castelló en aquests moments no és bona i obrir la Ciutat Esporti va és una despesa important que no es pot permetre. Però per això dic que comencem per baix. Esti c convençut que hi ha experiència sufi cient en aquesta ciutat per a dur endavant un projecte il·lusionant de pedrera, per quatre duros i fi ns i tot sense cobrar. És fonamental que el fut-bol base es converti sca en un referent, que un xiquet des de pre-aleví ti nga l’aspiració d’anar pujant tos els esca-lons: infanti l, juvenil,..., i així el dia de demà quan jugue al primer equip, no hi haurà ningú que senta els colors o defenga l’escut tant com ell.

PAM PAM ORELLUTLa importància d’una bona cantera

AMB L’INFANTIL DEL C.E.CASTELLÓ

200

Encara que per a la joventut actual puga parèi-xer increïble, va haver-hi un temps, no molt llunyà, en el qual l’única tableta coneguda era la de xocolata, que en lloc de comunicar-nos a

base de whatsapps insubstancials quedàvem al carrer per tal de xerrar. Èpoques on portàvem la camisa per dins dels pantalons i, fi ns i tot ens burlàvem d’aquells als quals, per casualitat o no, els guaitaven els calçotets, amb indecorosa traïció. Eren moments on no vestí em ni els invasors eslips ni tampoc els bòxers, i molt menys els eròti cs tangues o els eufemísti cs «gaiumbos». Eren calçotets, i blancs, com déu mana, i sense més marca que la del mercat del dilluns...

L’aula de cada centre escolar estava presidida per un gran crucifi x, i al seu costat la foto de dos senyors serio-

sos, més groga que menys, que dic jo si serien els dos lladres que, segons els textos bíblics, acompanyaven el moment de la mort del fi ll de déu. Per si de cas, i sense saber ben bé el que signifi cava, els saludàvem amb tot el protocol de rigor, és a dir, amb la ma alçada.

Era el temps, també, en què el millor joguet pareixia renyit amb la hui insubsti tuïble tecnologia. Perquè el centre de totes les acti vitats –masculines, cal deixar-ho palès– era un baló. Res més. Ni tan sols hi havia por-teries que delimitaren l’acció del gol, la qual cosa con-verti a cada xut en polèmica i en un moti u d’esbroncada dels veïns, els quals pati en les nostres algaravies i les nostres balonades.

Amb el futbol com a motor de les vides de cada xi-

Pepe Beltrán, soci del C.E. Castelló i periodista

Nissaga albinegra

NISSAGA ALBINEGRA

PEDRO ALCAÑIZ PARE AMB EL SEU FILL PEDRO, I ELS SEUS NÉTS XIMO BALLESTEROS I PEDRITO, QUI AMB VUIT ANYS JA APUNTA MANERES I POT CONVERTIR-SE EN EL QUART MEMBRE DE LA FAMILIA AMB LA SAMARRETA ALINEGRA

201

quet, les col·leccions de cromos esdevenien un com-plement indispensable i els intercanvis, una mena d’exercici mercantil. Educació integral? Potser. Però preferisc reconèixer que els cromos passaven per ser la necessària projecció impossible d’aquells que no gaudíem de les millors condicions físiques per a la pràctica esportiva i ens conformàvem amb la ido-latria com a motiu existencial, per una altra banda tan pròpia de l’època. Fins i tot, i amb la complicitat del meu germà, vaig encertar a combregar fitxes de distints jocs de construcció per a dissenyar un esta-di, amb grades, la seua tribuna i un amfiteatre, on podien competir els meus cromos espentejant una boleta menuda fins a la porteria contrària. Encara en conserve uns quants d’aquells. Les meues primeres col·leccions són de principis dels anys setanta, amb un Castelló brillant que en la lliga del país va classifi-car-se el cinquè i va restar subcampió de Copa. Fou un temps, no sé si capritxosa moda o casualitat genètica, en el qual molts dels jugadors eren germans, condi-ció familiar que introduïa els ordinals en els cognoms i afegia entrebancs i mèrits als locutors de ràdio: al València CF, Claramunt I i II (que va arribar després al Castelló); o Castro i Quini en el Sporting, encara que mon pare recorda els tres germans Gonzalvo, en el Barça dels anys 50. O més recentment, també en el Sporting els germans Enzo i Oscar Ferrero (el Castelló

se’n va emportar després al roïn), o Patxi i Julio Sali-nas en l’Athletic.

Sempre m’han fet gràcia eixos vincles. Per aquest mo-ti u, en converti r-me en seguidor impenitent –o tal ve-gada hauria de dir penitent?– del Castelló, he perseguit tot ti pus d’històries semblants i, és clar, vaig recórrer a la Bíblia de l’albinegrisme: el llibre «En el escudo de tu historia», i als nostres parti culars apòstols: Conra-do Marín i Miquel Àngel Serer, els seus autors. Són ells qui m’apunten als germans Pinto I i Pinto II, de l’equip fundacional, a més d’oncles del gran Manolo Domé-nech; els germans José i Paco Guillén; els també ger-mans Manolo i Virgilio Badenes; els porters Polaco i Jaime, pare i fi ll; Andrés i Gaizka Mendieta, també pare i fi ll; Saura i Denis, oncle i nebot; els presidents Emilio i Juan Carlos Fabregat, pare i fi ll; i tants d’altres que farien interminable esta xicoteta redacció. Però de tots ells, trobe especialment notable la nissaga Alcañiz, amb l’avi, el fi ll i un nét! Perquè per a mi representen el màxim d’implicació sanguínia amb uns colors, els nos-tres, inversament proporcional al reconeixement que mai se’ls ha ofert des del club, l’afi ció i, fi ns i tot, la ciutat.

És per això, que quan Emili Pons em va convidar/obligar a parti cipar en aquest llibret, amb les meues experièn-

Nissaga albinegra

PEDRO ALCAÑIZ RUIZ I EL SEU FILL PEDRITO, AMB TRES ANYS, LA TEMPORADA 66. AQUEST XIQUET ES CONVERTIRIA ANYS DESPRÉS

EN UN DELS JUGADORS MÉS IMPORTANTS EN EL CASTELLÓ

PEDRO ALCAÑIZ RUIZ VA APLEGAR A CASTELLÓ L’ESTIU DE 1961 I DESPRÉS DE VUIT TEMPORADES D’ALBINEGRE ES VA QUEDAR A

LA CAPITAL DE LA PLANA

202

cies, a meitat camí de l’empirisme professional i el ro-manti cisme de l’afi cionat, vaig decidir converti r-los en els protagonistes de la meua aportació pseudoliterària.

Pedro Alcañiz Ruiz, nascut a Madrid (19-10-1936), sem-pre conta que quan Camilo Liz li va oferir fi rmar pel Castelló tenia una altra oferta, de l’Almeria. Però va preferir vindre amb nosaltres perquè pensava que allà hi hauria molts gitanos... Corria l’any 1961, i la millor prova que va encertar no són tant les huit temporades consecuti ves en què va vesti r la samarreta blanca i ne-gra, com el fet que ací es va casar i va fundar una famí-lia, que tantes vesprades de glòria li ha donat al C.E. Castelló.

Alcañiz es podria considerar el defensa tí pic d’una èpo-ca, poc amic de concessions i lluïments innecessaris, contundent i implacable amb les marques. Tant és així que durant cinc temporades consecuti ves va dispu-tar tots els minuts de lliga, arribant a ser el capità de l’equip i guanyar el premi a la regularitat. Amb Quino-cho i Aznar formaria la llegendària defensa de l’onze que va aconseguir l’ascens a Segona Divisió, després de molts intents en fals. El treball de Pedro Alcañiz el van confi rmar com a indispensable, fi ns que en una juga-da desgraciada, en la tercera jornada de lliga de l’any 1968, es va trencar dos dits del peu dret. Ja recuperat

d’aquella lesió, va fi rmar pel Villarreal CF, aconseguint el primer ascens de la seua història a la Segona Divisió, en la temporada 70/71, al fi nal de la qual es va reti rar. Encara que no del tot, ja que va seguir deixant cons-tància de les seus portentoses condicions fí siques en la lliga de veterans, amb el Ceinca, fi ns als 67 anys!

Tal vegada, per tot el que hem dit, siga fàcil d’entendre quan li preguntem quina diferència troba entre el fut-bol de hui i el que ell representa. I sentencia amb la mateixa rotunditat i autoritat amb què es manifestava en el camp: «Ahora hay mucho niñato, que enseguida se arruga y se lesiona. Antes no te podías lesionar, por-que si te lesionabas te quitaban el siti o». I de la ma-teixa manera afegeix: «Era un fútbol disti nto, ni mejor ni peor, diferente. La televisión también ha apartado a los afi cionados del campo. Ahora hay muchos intereses económicos de por medio, se ha perdido mucho del ro-manti cismo que rodeaba al fútbol. Ahora todo es nego-cio y vividores alrededor del fútbol. Y eso no me gusta».

Casat amb la castellonenca Vicenta Martí nez, va esta-blir a la capital la seua residència, i el seu fi ll primogènit (1-8-1965) va despuntar ben prompte amb el juvenil –seixanta gols en una temporada!– i en l’ equip amateur, fent-lo debutar Antoni Torres en Segona Divisió. L’any següent, i amb vint anys, ja era el màxim golejador de la categoria amb 23 gols, i citat per Jesús Pereda per a la selecció nacional sub-21, amb jugadors tan míti cs com Unzúe, Arozarena, Goicoetxea o Fernando. Barça, Mallorca i Sevilla es van interessar per ell, però el Cas-telló volia treure benefi ci. Va ser el València CF qui va pagar 30 milions de l’època, més un parti t amistós amb 4 milions garanti ts. Però, sobretot, gràcies a la renúncia de Pedro Alcañiz del 15% que li corresponia per llei i que va quedar reduït a mig milió de pesetes. Màxim golejador de l’equip, i amb Di Stefano d’entrenador, va pujar a Primera Divisió, deixant el València després de tres temporades i 37 gols. I va tornar a Castàlia, amb el seu equip de l’ànima recent ascendit a Primera.

La primera temporada va estar irregular, i en la segon va reaparèixer el talent na-tural que sempre l’ha disti n-git. Quatre gols al Tenerife en 33 minuts consti tueixen una marca històrica en el Castelló i en el futbol nacio-nal. Tanmateix, els seus onze gols eixe any no van evitar el descens d’un equip que es va senti r defraudat pel seu entrenador, Luiche, i no va trobar el recolzament espe-rat de la directi va. Alcañiz va

Nissaga albinegra

PEDRO ALCAÑIZ, JUGADOR DEL C.E. CASTELLÓ, TEMPORADA 66-67

PEDRO ALCAÑIZ, JUGADOR DE LA PEDRERA DEL C.E. CASTELLÓ, I AL

PRIMER EQUIP LES TEMPORADES 84 A 86,

89 A 91 I 96-97

203

estar una de les grans vícti mes d’aquella desfeta. Tant és així que els informes negati us que van sorti r del seu Castelló van evitar que fi txara per el Sporti ng. Va aca-bar en el Villarreal CF, com son pare. I, també com ell, per a pujar-lo a Segona Divisió, anotant inclòs un gol en la victòria a domicili a la Línea de la Concepción.

Després, ja reti rat, encara que acti u en la lliga de vete-rans, Causanilles el va rescatar per a una tercera època. Era la temporada 96/97 i l’equip necessitava els seus gols per a assegurar la permanència en Segona B. Alca-ñiz va deixar-se la boda de la seua germana a Madrid per tal d’acudir a la cridà dels seus colors. Ell no li va fallar al Castelló, encara que el club sí en el moment d’acomiadar-lo.

En total, han estat sis temporades no completes, amb 66 gols, que el situen al cinquè lloc entre els realitza-dors del C.E. Castelló, i l’únic que ha marcat amb el primer equip, el fi lial i el juvenil. Pedro Alcañiz encara va seguir jugant i marcant gols amb altres equips pro-vincials, fi ns i tot per a aconseguir anotar en totes les categories possibles, des de la Primera Divisió a la Se-gona Regional. Una fi ta inigualable a nivell nacional i poc coneguda en esta, la seua casa.

El seu caràcter, sincer i poc amic d’exercicis fariseus, li ha passat factura no poques vegades. Per això, no sorprenen les seues paraules quan barreja l’orgull per haver vesti t la samarreta albinegra amb la sensació d’impotència en massa ocasions: «Castelló és un poble, un poble gran, però un poble. No podem competi r amb la resta de clubs si no fem una aposta clara per la gent d’ací. Quan millor li ha anat al Castelló és quan qui ju-gaven, ho feien amb il·lusió, amb emoció i amb ràbia, perquè defensàvem tot allò que es nostre, que es dis-ti ngeix, i fa molt de temps que això no ho tenim clar ni en la directi va ni en l’afi ció, i així estem, pati nt en la Tercera Divisió: una vergonya, i com si no passara res. Ni les insti tucions, ni ningú, ha estat a l’alçada del que necessita el Castelló».

I remata amb la mateixa facilitat que ho feia damunt de

la gespa: «El problema és que venen de fora, ens roben en la cara i encara hi ha qui els defèn. Mentre als de casa, als que senten els colors, els envien, o en el millor dels casos els insulten pel carrer o els responsabilitzen de tots els mals. És la història del Castelló que es repe-teix sense solució de conti nuïtat».

Pedro Alcañiz no s’oblida mai del seu Castelló, acudeix tots els dies de parti t a Castàlia, ha estat habitual en molts desplaçaments i, de la seua passió, dóna fe el pub que regenta al carrer Ensenyança, el pub Wati ca-no, on un gran escut del club presideix la barra.

Un nebot seu, Ximo Ballesteros Alcañiz (20-1-1992), fi ll de la seua germana Cristi na i nét del primer Pedro Alca-ñiz, també forma part de la nissaga albinegra. Format a les seccions inferiors, encara que va militar també al ju-venil del Levante, va debutar amb el Castelló el març de 2012. Encara que les lesions han impedit la seua con-ti nuïtat i no ha passat dels 16 parti ts, tots en Tercera. L’angoixa classifi catòria tampoc l’han ajudat, tot i ser l’únic que enguany no ha gaudit de cap oportunitat i ha hagut d’acceptar l’opció d’acabar cedit al Borriol. Actua preferentment de defensa central, com el seu avi, i as-pira a repeti r el currículum del seu oncle, però sap que ho te difí cil, perquè a Castelló hi ha massa pressa, i per-què el seu cognom no mai ha ti ngut el reconeixement que es mereix.

«El que vull és que el Castelló puge de categoria, que jugue almenys en Segona Divisió, i si potser col·laborar modestament per a aconseguir-ho. Però allò que consi-dere principal és que s’acabe esta crisi i que el Castelló torne on es mereix, per afi ció i per història», desitja en-tre emocionat i rabiós, pel que li ha tocat pati r, tot i la seua joventut.

I tot apunta a que no acabarà la llegenda dels Alcañiz i el Castelló. A poc que es confi rme la progressió positi va de Pedro Alcañiz Castaño, de 8 anys d’edat, nét de Pe-dro Alcañiz Ruiz, fi ll de Pedro Alcañiz Martí nez i cosí de Ximo Ballesteros Alcañiz. Els seus companys del Futur ho testi monien, i les lleis de Mendel l’avalen.


PEDRO ALCAÑIZ PARE, PEDRO ALCAÑIZ FILL I XIMO BALLESTEROS, NÉT I NEBOT

RESPECTIVAMENT DELS PRIMERS. ELS TRES HAN ESTAT JUGADORS DEL C.E. CASTELLÓ

204

L’any 1922 comença a caminar el Club Esporti u Cas-telló com a equip de futbol omplint la seua història fi ns al moment actual, però ha sofert molts esde-veniments amb els quals no volem entrar i comen-

tarem l’etapa del president Emilio Fabregat Fabregat que va comprendre des de la temporada 1967-68 fi ns a la 1976-77.

En la primera temporada l’equip militava en la Segona Di-visió del futbol espanyol i Emilio Fabregat, amic de Santi a-go Bernabeu president del Reial Madrid, li va demanar la cessió d’alguns jugadors joves perquè ajudaren al nostre equip. Bernabeu li va fer cas i li envià al Castelló un grup de sis futbolistes compost per: Larrauri, Juanito, Búa, De la Fuente, Miguel Ángel i Tejada, els quals van aconseguir progressar en el nostre equip i van jugar després en el Reial Madrid sent Miguel Ángel el que més amunt va arribar, que era porter i va jugar amb la Selecció Espanyola i va par-

ti cipar en dos campionats del món, el d’Argenti na en 1978 i en el d’Espanya de 1981. Té el rècord de 346 parti ts jugats a la Primera Divisió amb l’equip madrileny.

A pesar de l’ajuda rebuda del Reial Madrid amb aquests ju-gadors a la fi de la lliga el Castelló va baixar a tercera divisió per la mala classifi cació obti nguda.

La temporada següent va tornar a la segona divisió mante-nint-se en les temporades 1969-70 i 1970-71 però també va tenir un jugador del Reial Madrid en la de l’ascens, ja que li van cedir a Plaza que era molt jove. La següent tem-porada li van cedir a un dels més famosos futbolistes que ha ti ngut, ja que va venir Vicente del Bosque que va jugar 13 parti ts i va marcar 4 gols i al fi nalitzar la temporada va tornar al Reial Madrid i en la de 1972-73 va venir de nou al Castelló i va jugar 30 parti ts de lliga, marcant 5 gols i 8 par-

Pepe Prades

Les cessions del Reial Madrid al C.E. Castelló

LES CESSIONS DEL REIAL MADRID AL C.E. CASTELLÓ

LA VICTÒRIA DAVANT EL MESTALLA, EL 31 DE DESEMBRE, PER 3-2, VA ESTAR PROTAGONITZADA POR AQUESTS HOMES: MIGUEL ÁNGEL, BABILONI, AZNAR, DE LA FUENTE, ECHARRI, CELA, ECHAVE, TEJADA, MOROLLÓN, ARRANZ I BÚA. ELS GOLS ELS VAN MARCAR TEJADA,

MOROLLÓN I ECHAVE

205

ti ts de copa sense marcar-ne cap. Aquesta temporada va coincidir amb Juan Planelles, com veurem més endavant.

Durant 1971-72 el Reial Madrid va cedir al jugador Plane-lles que provenia dels equips base i que va aconseguir el mateix any guanyar la Copa del Generalísimo amb la cate-goria de juvenils i uns dies després, amb el primer equip, amb la categoria absoluta.

Després d’aquest triomf, Planelles vingué a jugar al Caste-lló i al fi nalitzar la lliga es va aconseguir pujar a la primera divisió de la que s’havia baixat la temporada 1946-47.

La temporada següent, ja en la primera divisió, coincidei-xen en l’equip Vicente del Bosque i Juan Planelles, dintre d’aquell grup format, entre ells, per Babiloni, Ferrer, Tonín, Clares, Félix, Cayuela, Cela, Óscar, Corral, etc. tots els quals van fer passar uns moments molts feliços als “forofos” ja que a més de guanyar molts parti ts, va quedar el cinquè en la Lliga i va arribar a la fi nal de la Copa, a disputar al Vicen-te Calderón de Madrid, front a l’Atlèti c de Bilbao.

Aquests dos jugadors van arribar al cim jugant amb el Reial Madrid i la Selecció Espanyola.

Del Bosque i Planelles van tornar al Reial Madrid i aquest últi m se’n va anar a altres equips, com al València, al Sa-ragossa i fi nalment traspassat al Castelló, on va acabar la seua vida esporti va.

Del Bosque va jugar amb el Reial Madrid fi ns que acabà la vida esporti va com a futbolista. En acabar aquesta etapa va fer els cursos d’entrenador de futbol tornant al Reial Madrid com a tal, guanyant la Lliga Espanyola y la Copa d’Europa.

A l’acabar l’etapa d’entrenador del Reial Madrid i després que Luis Aragonés guanyara la Europa amb la Selecció Es-panyola, Del Bosque va rebre l’oferta de ser el Seleccio-nador Nacional de Futbol, cosa que va acceptar i ha sigut l’entrenador espanyol que ha guanyat més coses, ja que ha aconseguit el Campionat d’Europa i, per primera vegada, el Mundial de 2010.

Juan Planelles es reti rà del futbol i després ha tornat a Cas-telló col·locant-se en l’esport com a director de la instal·lació esporti va “Chencho” de l’Ajuntament de Castelló.

Després d’aquest dos monstres ja no vindrà més que Martí n Santos com a cedit del Reial Madrid la temporada 1974-75.

És d’agrair l’ajut que prestà el Reial Madrid al Castelló du-rant aquests anys.

Les cessions del Reial Madrid al C.E. Castelló

PLANELLES I DEL BOSQUE

EL 29 DE JUNY EL CASTELLÓN VA JUGAR LA FINAL DE LA COPA DEL GENERALÍSSIM, A L’ESTADI VICENTE CALDERÓN DE MADRID. D’INICI VAN JUGAR: CORRAL, FIGUEIRIDO, CELA, OSCAR, FERRER, BABILONI, TONÍN, DEL BOSQUE, CLARES, PLANELLES I FÉLIX. LES GRADERIES ES VAN

OMPLIR DE SEGUIDORS DEL BILBAO I DEL CASTELLÓ, QUE VAN OFERIR UN ESPECTACLE REALMENTE INOBLIDABLE PER ALS QUI VAN TINDRE LA SORT DE PODER VIURE-HO “IN SITU”

206

Deia el gran historiador local José Sánchez Adell que va haver-hi un temps en què a Castelló la paraula Castàlia servia per donar nom tant a un perfum com a un estadi. Rafael Martí de Vicia-

na ja al segle XVI va ser el primer qui va trobar adient relacionar la nostra ciutat amb la ciutat de Καρταλίας que citava Estrabó a la seva Geografi a del segle I aC, ens conta Juan José Ferrer. La llegenda va anant creixent i es va concloure que en algun lloc prop de la nostra ciutat els grecs, jònics per a més inri, haurien fundat una colò-nia i una mena de rèplica de la font de Castàlia situada al mont Parnàs, a Delfos. Aquest passat grec va estar de moda durant molt de temps i encara és palpable avui, no tan sols en el nom de l’estadi. Tanmateix mai va quallar a l’imaginarium de les Festes de la Magdalena. Al Pregó no desfi len ni Zeus, ni Aristòti l, ni Leònides. Ni Apol·lo, a qui estava dedicat el santuari de l’Oracle de Delfos, on es trobava l’originària font de Castàlia.

A primera vista sembla desgavellat, però el cert és que els valors que representa Apol·lo són els mateixos que les insti tucions fundadores van donar-li a les Festes de la Magdalena. Podríem resumir-los en bellesa, llum i art dins de l’ordre. A més a més, Apol·lo és, podríem dir, el més cristi à dels déus pagans. En canvi, i sobretot a la li-teratura, s’ha volgut identi fi car a Dionís amb el contrari d’Apol·lo, tot i que segurament els grecs no eren molt de concepcions dualistes en referència a això. Tothom relaciona Dionís amb el vi, la qual cosa ja el lliga forta-ment a les Festes fundacionals. Però també represen-ta el desordre, l’èxtasi i, en defi niti va, la submissió de la raó (Apol·lo) als senti ments i les passions. Quan als anys 40 es va decidir fer la Magdalena la festa princi-pal de Castelló, les autoritats precisament tenien por de l’esperit dionisíac de la Romeria: la beguda, la natura, la festa. Però clar, també era la més popular, així que calia apol·lonitzar-la. Encara avui és palpable aquella coexis-tència pacífi ca, que diria Nikita Khrusxov, entre un ti pus de festa basada en el protocol i en el descontrol. Entre el calendari dels actes i l’absència total de planifi cació. Entre les gaiates i les colles.

Castàlia i el parti t de Magdalena són un fi del refl ex d’aquesta dualitat. Un esdeveniment multi tudinari (si l’equip marxa bé), que forma part però no pertany a la

Magdalena. Desplaçat del seu horari habitual pels bous, any rere any ha de lluitar per trobar el seu lloc al ca-lendari. Un cop a l’estadi, no fa falta donar dades con-cretes, qualsevol que hi haja estat almenys una vegada, s’haurà adonat que durant dos hores a l’any es fan i es veuen situacions dionisíaques, molt allunyades del ben fer moral i legal que demana l’apol·lini art de l’esport. Accions de vegades diverti des i de vegades vergonyo-ses. És un parti t especial, únic. I molt sovint, és millor arribar dels fets parti culars a allò general. Per tant, allò que segueix no és una recopilació del passat del CD Cas-tellón, sinó que podrem fer-nos una idea d’eixe mosaic que és la història albinegra gràcies a onze peti ts relats independents. A onze de les visites que anualment Dio-nís fa a Castàlia, el santuari d’Apol·lo.

Els parti ts de Magdalena i la creació de les festes en 1945 van paral·leles. Abans les competi cions eren més curtes, per la qual cosa sovint havien acabat per a fe-

Emilio Pons i Guia

Dionís a Castàlia. Onze partits del CD Castellón en Festes de la Magdalena

DIONÍS A CASTÀLIAOnze partits del CD Castellón

en Festes de la Magdalena

Diumenge, 24 de març de 1946.CD CASTELLÓN – FC BARCELONA: 1-1PRIMERA DIVISIÓ. Jornada 25. Sequiol.ALINEACIÓ: Higinio; Mauri, Alepuz; Esteban, Melito, Santolaria; Arnau, Soria, Basilio, Domènech i Pizà. Ent: Vidal.

“EL PARNÀS”, FRESC DE RAFAEL DE 1511 A LA SALA DE LA SIGNATURA DELS MUSEUS VATICANS. AL CENTRE, APOL·LO

TOCA LA LIRA ENVOLTAT PER LES MUSES I POETES DE L’ANTIGÜITAT I EL RENAIXEMENT. SOTA EL DÉU BROLLA LA FONT DE CASTÀLIA. SUPOSADAMENT LA LA VERSIÓ CASTELLONENCA CORRESPONDRIA A LA FONT DE LA REINA I EL NOSTRE PARNÀS

NO SERIA ALTRE QUE EL TURÓ DE LA MAGDALENA.

207

brer o març. No va ser fi ns a 1942 quan el Castelló dis-putà el seu primer parti t el diumenge de Romeria. Va ser ja a Primera divisió i contra la Real Sociedad, a la qual golejà per 5-0. Aquells anys 40 foren la millor èpo-ca del Castelló en tota la seva història. Sis temporades a una Primera amb tan sols 14 equips i tres cops als quarts de fi nal de la Copa del Rei és el seu bagatge. L’impacte mediàti c a una ciutat tan menuda i un temps tan advers fa que encara avui els octogenaris recorden de memòria noms propis com els dels porters Antonio Pérez i Higinio; els defenses Miguel Martí nez i Baigés; el mig camp format per Santolaria (que tan sols es va perdre tres parti ts en els sis anys a Primera), el dur Santacatalina i el veterà Paco Guillén; i una davantera on eren entre d’altres Arnau, Hernández, Soria, Domè-nech, Pizà o Basilio Nieto, la gran estrela. Tant era així, que Basilio vivia enfront de l’actual Insti tut Ribalta, pel que tots els dies una multi tud de joves estudiants creuava el carrer per corejar el seu nom. L’últi ma cam-panya a Primera van debutar Manolo Badenes i Pauet, dos joves valors locals que es manti ngueren molt de temps a l’elit. El cos tècnic estava format per l’anti c ca-pità Emilio Vidal com a entrenador, mentre que Federi-co Varella fou el secretari tècnic fi ns la seva prematura mort i Bati ste Beltrán el seu ajudant, preparador de l’equip afi cionat, encarregat de material o allò que fóra necessari. Juan Traver fou el president durant la major part d’aquelles temporades. Una constel·lació de noms per al record.

El moment més gloriós es va viure a la campanya 1942/43 quan, malgrat començar malament a la Lliga, es va arribar a l’antepenúlti ma jornada com a segon classifi cat, a tan sols dos punts de l’Athleti c de Bilbao. No es va poder guanyar la competi ció, però el nivell dels jugadors albinegres (majoritàriament provincials) deixà

de passar desapercebut als seus rivals. El Castelló conti -nuava jugant al Sequiol (tot i que Castàlia ja havia sigut construït) amb una economia precària i unes infraes-tructures lamentables, fi ns i tot tenint en compte que era un context de postguerra. El primer en marxar va ser Basilio, fi txat pel Barça en 1944. L’aventura no va ser profi tosa per uns problemes amb el míti c exjugador i lla-vors entrenador Josep Samiti er, pel que va retornar per a la temporada 1945/46. Per a llavors ja havia començat l’èxode massiu de jugadors. El Castelló va anar sobrevi-vint i quan van arribar les Festes de la Magdalena, dis-putà una penúlti ma jornada intranscendent perquè ja estava còmodament salvat de la promoció de descens. El visitava l’actual campió, el Barcelona, qui per contra es jugava el campionat front al Sevilla. L’ambient era festi u i opti mista, perquè un mes abans el Sequiol ja ha-via descartat l’Athleti c de Bilbao de la lluita pel tí tol amb un sever 4-0.

Les cròniques d’una i altra banda són contràries quant a qui va merèixer la victòria, però coincideixen que l’arbitratge va ser fl uix. S’avançà l’equip de Samiti er a la primera part, però el col·legiat no va assenyalar res quan el migcampista blaugrana Virgós va trencar el peroné a Soria. Com que en aquell temps no hi havia substi tucions, el Castelló jugà quasi 60 minuts amb un home menys. Però encara així van obligar als defen-sors del tí tol a retrocedir més i més, fi ns que van aca-bar per cedir en la igualada. Aquest empat, juntament amb el d’una setmana després a Les Corts contra el Se-villa, va valdre als andalusos el seu únic tí tol de Lliga fi ns avui. Però aquest tan sols va ser el primer pas de la venjança de Basilio contra el seu anti c entrenador. Un any després el Barça va tornar a Castelló en la recta fi nal com a colíder, mentre els locals ja tenien peu i mig en Segona Divisió. Basilio va fer el primer gol dels quatre albinegres, sentenciant així a Samiti er, qui va marxar de la banqueta blaugrana i mai més va tornar a entrenar. Basilio, per contra, va conti nuar jugant a Primera divisió amb l’Espanyol, però enlloc va lluir tant com al Sequiol.

Si els 40 foren una època gloriosa de la història albine-gra, els 50 i els 60 van representar tot el contrari: els pi-tjors moments de la insti tució fi ns la segona meitat dels 90. Però dos dècades és molt de temps i, evidentment, uns anys van anar millor que altres. Després del descens a Segona en 1947, aquella magnífi ca planti lla s’acabà de disgregar, excepte per fi dels veterans com Santolaria. La


Diumenge, 28 de març de 1954. CD CASTELLÓN – BALOMPÉDICA LINENSE: 5-0SEGONA DIVISIÓ (G. SUR). Jornada 26. Castàlia.ALINEACIÓ: Bienvenido; Serrano, Pantaleón, Aznar; Taltavull, Orti z; Chordà, Fortanet, Vilalta, Ibáñez i Cabillo. Ent: Paco Guillén.

L’ONZE TITULAR ALBINEGRE EL DIA DE REIS DEL 46, ON DERROTÀ EL CELTA PER 2-1, EN UNA DE LES VICTÒRIES QUE VA PERMETRE

SALVAR LA TEMPORADA AMB TRANQUIL·LITAT. FORMEN DEMPEUS MAURI, HIGINIO, FANDOS, ESTEBAN, SORIA, SANTOLARIA I, A LA FILERA INFERIOR, ARNAU, MELITO, BASILIIO, ASENSIO I PIZÀ.

208

situació econòmica era ja molt precària, però el bac més gran va vindre tres anys després quan, tot i que s’amplià la competi ció des de 14 equips a dos grups de 16, es va perdre novament la categoria. A la Tercera divisió les coses encara es van complicar més quan la Federació va voler fer una nova reestructuració. El Castelló, malgrat acabar sisè, hagué de jugar una lligueta per no baixar a Regional. Es va recórrer a velles glòries com Santacata-lina, Soria o l’entrenador Emilio Vidal. Els resultats no foren sufi cients i es consumà un nou descens que fi nal-ment no es va fer efecti u per la quanti tat de queixes dels equips afectats per la reestructuració. Afortunadament, en dotze mesos la situació donava un gir de 180º quan el Castelló es proclamava campió d’un dels sis grups de Tercera, la qual cosa li donava dret a retornar a la Divisió d’argent. La temporada 1953/54 va ser especial per diversos mo-ti us. Primer de tot, perquè va ser la del trasllat defi ni-ti u a l’estadi Castàlia, on ja s’havia jugat però que no va acabar de ser acceptat, a banda de quedar molt malpa-rat per la riuada del 49. Paral·lelament, es va confi rmar la compra del Sequiol per part del club, fet que podria haver signifi cat un punt d’infl exió pel valor històric i patrimonial del camp. Malauradament, la tempora-da següent va passar a ser propietat municipal en no poder fer front al primer pagament. Llavors, al Sequiol passaren a jugar únicament les categories inferiors, que van ser reformades aquell mateix any. Antonio Bel-trán substi tuí al recentment desaparegut Bati ste com a màxim responsable. Es va crear un equip juvenil federat i un fi lial anomenat Sequiol CF. Era un temps en què el futbol espanyol s’allunyava del model d’equips reserva britànics uti litzat als 30 per apropar-se al sistema actual de fi lials, que començaria als 70. Fins a 1954, el més habitual a la Magdalena havia es-

tat reservar l’estadi per a exhibicions atlètiques, ciclis-tes o de boxa i jugar a futbol al Sequiol. No obstant això, en les dues festes abans de la riuada del 49, es va traslladar el partit al dilluns per tal de poder disputar-lo a Castàlia. Per tant, el partit contra el Linense del 54 va ser el tercer dels 35 a Castàlia, fita que espe-rem igualarà el Nou Castàlia en 2017. Novament, va ser en un horari força estrany: el diumenge del Vitol de matí. Es va repetir aquell 5-0 a la Real Sociedad de 1942, marcador que tornà a donar-se la tempora-da següent front al Jaén i el 1962 front a l’Olímpic de Xàtiva, essent encara avui la golejada més ampla en 69 partits de Magdalena. Malgrat tanta efemèride, la trobada va resultar irrellevant en una temporada mancada d’emocions. L’equip entrenat per Picolín i on destacaven els defenses Aznar y Serrano i el goleja-dor Vilalta, va començar la lliga amb opcions d’ascens, però poc a poc es desinflà. Mancant cinc partits, tant la promoció de descens com la d’ascens estaven molt llunyanes. Paco Guillén havia començat feia dues se-tmanes la seva tercera etapa com a entrenador, en la qual va mantindre la il·lusòria sisena plaça en què deixà l’equip el seu predecessor, la millor d’aquelles dos dècades tan difícils.

Després de l’oasi de la campanya 1953/54, el club va re-tornar als moments difí cils. En primer lloc, la temporada següent es va perdre la propietat del Sequiol, per la qual cosa retornà el fantasma dels problemes econòmics... si és que era cert que algun cop se n’havia allunyat. En el plànol esporti u, temporada darrere temporada es va anar donant un pas enrere, tornant a la Tercera divisió


Dissabte, 12 de març de 1966. 19:30.CD CASTELLÓN – CD ONDA: 2-0TERCERA DIVISIÓ (G. IX). Jornada 25. Castàlia.ALINEACIÓ: Ramírez; Quinocho, Alcañiz, Mendiondo; Aznar, Kuszmann; Palacios, Arranz, Tobalo, Folch i Echave. Ent: Juan Ramón.

LA TEMPORADA 1953/54 VA COMEÇAR MOLT BÉ. EL 22 DE NOVEMBRE EL CASTELLÓ VA DERROTAR PER 1-0 AL MÁLAGA,

LLAVORS LÍDER. DARRERE: ROSENDO, PICAS, TALTAVULL, AZNAR, POMAR I BIENVENIDO. DAVANT: CHORDÀ, AMORÓS, VILALTA,

IBÁÑEZ I RIERA. A POC A POC, L’EQUIP ANDALÚS, HÈRCULES I LAS PALMAS OBRIRIEN UNA BRETXA CLASSIFICATÒRIA AMB ELS SEUS

PERSEGUIDORS.

EL 12 DE JULIOL ES VA ACONSEGUIR L’ESPERAT ASCENS A SEGONA DIVISIÓ. ELS JUGADORS ALBINEGRES S’ABRAÇEN AMB ARRANZ PER CELEBRAR EL DEFINITIU GOL FRONT A L’ELDENSE.

209

en 1957 i tocant fons defi niti vament en 1959, quan va acabar 12è al grup. No va baixar a Regional per un sol punt i, per primer cop, es va quedar classifi cat per da-rrere de dos equips provincials. La temporada següent, amb l’anti c jugador Arnau a la banqueta, va retornar a Segona, però tan sols per un any. Curiosament, en aque-lles esporàdiques estades a Segona, va coincidir que el Jaén va visitar tres vegades Castàlia en Magdalena. Però la realitat és que el club, sota la presidència de Fernan-do Beltrán, restava atrapat a la Tercera divisió. I d’allí no el podia treure ni el retorn de Domènech, Badenes o Pauet, tres joves castellonencs de l’equip dels 40 que amb el temps van arribar a ser cridats per la selecció espanyola absoluta, tot i que tan sols el primer d’ells hi debutà.

El punt d’infl exió entre aquella etapa daurada dels 40 i la que havia de vindre als 70 va ser la temporada 1963/64. Camilo Liz va retornar a Castelló per a exercir de secretari tècnic i va remodelar pràcti cament de dalt a baix la planti lla. Pedro Alcañiz (pare) va ser de les po-ques excepcions, tot i que ja havia estat Liz qui l’havia portat en la seva anterior etapa. Dels nous, alguns serien fonamentals en la història del club, com Qui-nocho, tot i que per damunt de tots queda el nom de Cela, futur gran capità de la nau albinegra. En les dues temporades següents es van fi xar les darreres peces: els retorns de Pepe Aznar i Folch i les contractacions dels davanters Palacios, Echave, Arranz i Tobalo. Durant aquelles tres temporades l’equip va arrasar: tan sols va pati r 10 derrotes en els 94 parti ts de temporada regular i superà el seu registre golejador temporada rere tem-porada. Però tots aquells nombres no valien per a res a les eliminatòries posteriors d’ascens, on havia caigut front al Sabadell i el Recreati vo de Huelva.

La temporada 1965/66 s’anava desenvolupant de ma-nera semblant a les anteriors. A falta de 10 jornades el Castelló era sòlid líder i rebia l’Onda la vesprada del dissabte inaugural de Magdalena. Contraprogramat pel castell de focs i l’actuació de El Titi al Teatre Principal. Aquest ha estat l’únic derbi provincial en els parti ts de festes. Eren temps bons per al futbol provincial en ge-neral. Tot i que el Castelló era al pitjor moment de la seva història, o ja havien passat també els bons temps per al Nules i el Segarra de la Vall, tot el contrari oco-rria amb l’Onda, el Borriana, el Vila-real i el Benicarló. Fet i fet, era habitual trobar fi ns a quatre provincials al tercer graó del futbol espanyol, totalment impensable avui dia. Aquestes circumstàncies feien que els derbis provincials foren habituals: entre 1957 i 1969 Castàlia en va veure 19, dels 34 que hi ha hagut en 83 tempora-des de lliga. L’Onda era l’únic equip que podia presumir d’haver acabat millor classifi cat que el Castelló en dues temporades diferents, fi ta que tan sols va aconseguir igualar el Vila-real quasi 30 anys més tard. No obstant

això, la rivalitat era inexistent, entre d’altres perquè molts benvolguts exalbinegres acabaven a aquells equips. Per exemple, per l’Onda jugaren aquell dissab-te el porter Bachero, l’anti c capità Martí o Duarte. Tots tres van destacar en un equip que aguantà l’empat més de 80 minuts. Però fi nalment els locals s’endugueren la victòria amb la recepta d’aquell equip: la seguretat defensiva, el gran joc dels migcampistes (on debutà l’hongarés Kuszmann) i la dinamita de la davantera. To-balo i Arranz feren els dos gols, una peti ta mostra de la temporada on la parella signaria 48 i 90 l’equip en total, que aquell any sí que valdrien per superar la promoció front a l’Eldense.

Tan cert era que la planti lla de l’ascens a Elda en 1966 era massa bona per a la Tercera Divisió, que el mateix grup va estar ben a prop de pujar a Primera l’any següent. No obstant això, no tot eren alegries, principalment a l’àrea administrati va. El president Fernando Beltrán va coronar els seus 5 anys de mandat amb aquell èxit, però per manca de recolzament i els problemes de sempre (bàsicament econòmics i el camp propi) va abandonar el club. El relleu el va prendre un home fonamental en la memòria albinegra: Emilio Fabregat. Podríem parlar del primer president de l’època moderna, no tan sols pels èxits que va aconseguir, sinó més aviat per la seva fi gura forta i mediàti ca, molt allunyada dels seus predecessors al càrrec. Les seves bones relacions amb la Federació i el Real Madrid van marcar una fi ta en les relacions insti tu-cionals. Aquesta darrera fou especialment profi tosa en


Dissabte, 24 de març de 1973, 20:30.CD CASTELLÓN – UD LAS PALMAS: 2-1PRIMERA DIVISIÓ. Jornada 26. Castàlia.ALINEACIÓ: Corral; Cela (Óscar), Figueirido, Ferrer, Babiloni; Cayuela, Del Bosque, Planelles; Tonín, Clares i Félix (Ortuño). Ent: Müller.

AL SEGÜENT PARTIT COM A LOCAL DESPRÉS DE MAGDALENA, EL 8 D’ABRIL, CASTÀLIA VA REBRE AL BARÇA, LLAVORS LÍDER. ELS 6.000 AFICIONATS VISITANTS, INSTAL·LATS A UNA GRADERIA TEMPORAL, VAN LLANÇAR ELS COIXINETS CONTRA ELS SEUS

PROPIS JUGADORS EN SENYAL DE PROTESTA DESPRÉS DE QUE AL MINUT 72 PLANELLES FES PUJAR AL MARCADOR EL 4-0. ABANS

HAVIEN MARCAT CLARES, EL MESTRE DE BORRIANA I TONÍN.

210

emplenar el Castelló amb les seves cessions i descarts i en visitar regularment la ciutat per a jugar amistosos de pretemporada o a Magdalena. També va destacar el paper de la pedrera, ja coordinada per Manolo Adell, on va començar a ser habitual veure els equips infanti ls i cadets del Castelló en les rondes fi nals del Campionat d’Espanya. En la primera temporada de Fabregat la re-estructuració de la Segona divisió (que tornava a ti ndre tan sols un grup), suposava un nou descens a Tercera. Però quatre anys més tard, es celebraven les bodes d’or a Primera, curiosament on s’havia estat per darrera ve-gada a les de plata.

La temporada 1972/73 és la més important en la his-tòria del Castelló per l’efemèride que sol donar-li nom: la disputa de la fi nal de Copa front a l’Athleti c al Calde-rón. Als 70 encara era tradicional la disputa de la Copa (o almenys de les rondes fi nals) un cop acabada la Lli-ga. Per tant, bona part de la culpa d’aquella actuació la va ti ndre la bona forma en què el Castelló va acabar la competi ció de la regularitat, especialment tenint en compte com s’havia començat. El Castelló ocupà pla-ces de descens fi ns a desembre i llavors va començar la remuntada amb uns números semblants a allò que es coneix com la mitjana anglesa, és a dir, guanyant els parti ts com a local i empatant els de fora. Els dos equips de Madrid i els dos de Barcelona es van distanciar aviat de la resta i es van reparti r les places de competi ció eu-ropea, pel que als de Müller els quedà el consol de ser els primers de l’altra Lliga, tan atapeïda que del cinquè lloc fi nal dels Orelluts a la mitja taula tan sols hi hague-ren dos punts de diferència.

Així doncs, la victòria el dissabte inaugural de les Festes fou fonamental. En un principi, als dos equips els separaven set llocs a la classificació, però tan sols tres punts. Ni de lluny es va veure aquell dia el mi-llor partit d’un Castelló que com a local donaria es-pectacles com el 4-0 al Barça. Els canaris van imposar el seu ritme lent per frenar el dinamisme orellut. Van agafar avantatge a la primera part i van tindre bones ocasions per augmentar-lo. Però a la represa el Caste-lló millorà i en tan sols dos minuts Tonín va donar els gols de la victòria a Planelles i Clares. Aquell dia van jugar els mateixos 13 futbolistes que en la mítica final de Copa, tot i que no fou el mateix onze titular: sota els pals Corral, Cela com a home lliure, els defenses Figueiredo, Ferrer, Óscar i Babiloni; Cayuela, Del Bos-que i Planelles al mig camp; Tonín, Clares i Félix com a davanters inicials i Ortuño. El fet no és anecdòtic, ja que ells foren quasi exclusivament els 13 homes triats per Müller al llarg de tota aquella històrica tempora-da. Tan sols van cedir protagonisme en algun moment puntual, com el gol de Causanilles a la pròrroga per tal d’eliminar al València de la Copa, al llavors anomenat estadi Lluís Casanova.

Tan sols un any després de meravellar al futbol espan-yol, el Castelló va retornar a Segona. I això que es van manti ndre els membres principals de la planti lla a ex-cepció de dues peces, això sí, fonamentals: Planelles i Del Bosque van tornar a Madrid després de la seva ces-sió. La lluentor del primer lustre de Fabregat va amagar la realitat del segon: els greus problemes econòmics. Una realitat comuna a molts altres equips, però que ca-minava perillosament cap a la insostenibilitat en el cas albinegre. Fabregat va dimiti r en 1977, quan ja tan sols Tonín es mantenia a l’equip de cinc any abans, junta-ment amb Andrés Mendieta, qui va substi tuir Quino-cho al despatx. Aquells foren temps de més arribades des de Madrid (especialment mediàti ques les de Gen-to i Di Stefano com a entrenadors), tot i que el nom propi d’aquella etapa és sens dubte el porter iugoslau Dragomir Racić. Antonio Sales agafà la presidència d’un equip que es confi rmava en evitar la caiguda a Terce-ra i on l’única bona notí cia fou el pichichi de Cioffi en 1975. Després d’un parell d’anys, es congelà la dinàmi-ca d’endeutament del club i es va manti ndre una certa estabilitat en la banqueta amb Paquito i Benito Joanet. A més a més, arribà el premi del treball amb la pedre-ra quan la Federació va obligar els equips a alinear ju-gadors amb menys de 20 anys. Aquesta norma donava al Castelló un avantatge front a la resta perquè comp-tava amb joves de gran nivell com Robert Fernández, Ibeas, Javier Beltrán o Conde. A ells caldria afegir els re-torns de Planelles i Ferer i el fi txatge de Viña, així com l’esmentat Racić.


Dissabte, 13 de març de 1982, 20:30.CD CASTELLÓN – VALENCIA CF: 1-4PRIMERA DIVISIÓ. Jornada 28. Castàlia.ALINEACIÓ: Castel; Ibeas, Verdú, Navarro; Beltrán, Julio Prieto (Julio Durán), Blanco, Planelles; Conde, Mestre i Viña. Ent: Osman.

A LA PRIMERA VOLTA, ELS ALBINEGRES S’ENFRONTAREN AL VALÈNCIA EL 15 DE NOVEMBRE AL LLUÍS CASANOVA. ELS

AMFITRIONS GUANYAREN PER 1-0. EL CASTELLÓ FORMÀ AMB RACIĆ, PLANELLES, JULIO DURÁN, FERRER, JAVIER BELTRÁN,

BLANCO I, A LA SEGONA FILA, JULIO PRIETO, NAVARRO, VIÑA, VERDÚ I FERRERO.

211

Amb tot, el Castelló va retornar a Primera, però la temporada va ser un desastre en tot, excepte en el pla econòmic. A l’esti u, va perdre alguns bons jugadors de les temporades passades i els nouvinguts no van ti ndre cap rendiment remarcable. Esporti vament l’equip es va col·locar últi m a la quarta jornada i allà es va quedar fi ns el fi nal. En 34 parti ts tan sols s’obti ngueren 3 vic-tòries i 6 empats mentre que es van encaixar 82 gols. Va servir de fronti ssa entre les dues generacions més grans dels club: els veterans Planelles, Ferrer i Racić junt amb els joves com Ibeas, Manchado, Víctor Salvador o Javi Valls. La seva unió sobre la gespa de Castàlia l’11 d’abril, quan la vaga de futbolistes tan sols va permetre alinear aquells que ja eren massa grans per lluites sindicals i els joves que encara no eren professionals.

El dissabte inaugural es va disputar el parti t de Magda-lena, el qual no va ser una excepció en aquella tempo-rada de rècords negati u. El València va vèncer per 1-4, el que d’una banda és la major golejada en contra en un parti t de les Festes i, de l’altra, va trencar una ratxa de 10 anys sense perdre com a local en aquestes dates. Als visitants va destacar per damunt de tots l’exalbinegre Robert, però també jugà Ribes. A meitat de la segona part, just abans que Javier Beltrán feu el gol de l’honor, els valencians anotaren tres gols en cinc minuts. Llavors uns quants d’afi cionats, infl uïts per l’aspecte dionisíac de les festes, en tots els seus senti ts, botaren a la pista d’atleti sme per demanar la dimissió del president. El cas és que el mes següent Sales anunciava per sorpresa que no es presentaria a l’elecció per moti us de salut. El seu adéu signifi cà, entre d’altres, deixar pendent d’un fi l el projecte del nou i propi camp, ja inexcusable vist el la-mentable estat de Castàlia.

Després de la marxa de Sales i el retorn a Segona, s’inicià una etapa confusa. El futbol espanyol en general tra-vessava una època de canvis amb vagues de futbolistes que cercaven aclarir la seva situació professional i greus problemes econòmics derivats de la crisi econòmica en general i el Mundial del 82 en parti cular. Una tensió que avançava les fortes transformacions dels 90. El Caste-lló no era aliè a aquests problemes i, com sempre, hi havia la qüesti ó de l’estadi. Després de Sales tornà la inestabilitat insti tucional fi ns l’arribada de Domingo Tà-rrega, eixit del projecte salvador de Ximo Roca. Sota el seu mandat es construí en 1987 el Nou Castàlia sobre l’anti c estadi, després que es perdera el tren per fer-ho als terrenys propietat del club. La millor notí cia torna-

va a ser que s’estava aprofi tant el major tresor amb el qual es comptava llavors: la pedrera. Tant el juvenil com l’Amateur aconseguiren des de principis dels 80 resultats extraordinaris, entre d’altres el Campionat d’Espanya d’afi cionats del 86 o l’ascens a Tercera divisió dos anys abans, quedant sisens en la campanya de debut. Aquest fet tenia llavors molta més transcendència perquè tan sols sis equips tenien el fi lial competi nt a Segona o una Segona B que tan sols comptava amb dos grups. Malgrat que la trajectòria d’Ibeas i el pichichi de Pedro Alcañiz (fi ll) els feren parti r temporalment, en línies generals el bloc es va manti ndre. Per tant, l’ascens simplement va estar enllesti t quan aquests jugadors de la pedrera van estar madurs. A més a més, es va encertar en alguns grans fi txatges com els de Pepe Mel o Jordi Vinyals, els quals malauradament marxaren massa aviat. En la tem-porada de comiat de Viña, Luiche va ti ndre l’honor de ser el segon entrenador en proclamar el Castelló cam-pió de Segona divisió, gràcies a treure una rendibilitat excepcional dels gols, en guanyar 13 dels parti ts per 1-0.

L’esti u del 90 no pareixia presagiar res de bo, donat que jugadors importants de l’ascens com Alejandro, Bonhoff o el veterà Cabrera havien marxat. També ho va fer Ayú-car, mentre que José patí un accident de trànsit del qual no es va acabar de recuperar. Els reforços no van millo-rar les absències, per la qual cosa la consigna de l’equip va ser més que mai la pedrera. Com en la temporada an-terior, Emilio en la porteria, Javi, Alfredo en la línia de-fensiva, Manchado al mig camp i Raúl com a davanter, esti gueren habitualment a l’onze inicial. A més a més, Ibeas i Alcañiz (fi ll) augmentaren la seva importància fi ns a superar la trentena de ti tularitats cadascun. A tots ells hem de sumar les habituals contribucions de Ximet (tot i que no provenia de l’Amateur) i Víctor Salvador,


Diumenge, 3 de març de 1991, 18:30.CD CASTELLÓN – REAL VALLADOLID: 4-2PRIMERA DIVISIÓ. Jornada 24. Nou Castàlia.ALINEACIÓ: Emilio; Sánchez, Javi, Manchado; Ibeas, Ugbade, Fernández, Morón (Mauricio), Dobrovolski; Alcañíz i Raúl (Cruceta). Ent: Luiche.

EL VALÈNCIA VA TORNAR A VÈNCER EN LES DUES DARRERES VISITES A CASTÀLIA EN PRIMERA DIVISIÓ. EN 1990 VA VINDRE EN MAGDALENA. EN LA FOTO EL LINIER SERGI ALBERT, EL CAPITÀ ALBINEGRE JAVI VALLS, LA REGINA ADRIANA FONT, L’ARBITRE MARTÍN NAVARRETE (DECISSIU EN LA DERROTA) I EL CAPITÀ

VALENCIANISTA FERNANDO (AMB FUTUR ORELLUT). LA VISITA DE 1991 VA SER TOT JUST DUES SETMANES ABANS DE LES

FESTES. JAVI I FERNANDO REPETIREN CAPITANIA I EL RESULTAT FOU DE 0-2.

212

així com la esporàdica presència de futbolistes afi cio-nats o juvenils. L’equip de Luiche marxà còmodament classifi cat durant la primera volta a mitja taula. Tot i que havia estat vuit parti ts consecuti us sense marcar un sol gol, també va aconseguir que en 5 d’ells no li feren cap. Com era d’esperar, la distància de punts amb els llocs de perill era reduïda. Al mercat d’hivern s’aconseguí un colp d’efecte amb la cessió de Dobrovolski, jove estrela del futbol sovièti c que no comptava amb oportunitats al Genoa italià. La seva adaptació no va ser bona i l’equip començà una davallada tot just abans de Magdalena, perdent els quatre primers parti ts de la segona volta.

El parti t front al Valladolid va tancar la jornada de Pri-mera el diumenge amb l’estrany horari de les 18:30, per tal de no coincidir amb la baixada de la Romeria ni la primera correguda de bous. Aquella va ser la primera temporada que Canal Plus oferí parti ts de futbol el diu-menge, deixant els dissabtes a les autonòmiques. Amb tot, no era gens habitual. El parti t en qüesti ó es guanyà clarament i, a més a més, amb una gran actuació de Do-brovolski. El sovièti c va fer un gran gol des de lluny i, després de jugades individuals, va donar dos més a Al-cañíz i el nigerià Ugbade, qui novament va fer esclatar la graderia. Amb dues victòries els dos següents parti ts a Castàlia front a Athleti c i Cadis, pareixien eixir els comp-tes de la permanència sense massa problemes. Però la situació acabà embrutant-se considerablement amb sis derrotes consecuti ves. Müller va tornar a seure a la ban-queta albinegra, però l’enfonsament de l’equip va ser espectacular. Ni tan sols van ser capaços de manti ndre la plaça de promoció i van caure al descens directe en l’últi ma jornada en benefi ci del Cádiz, tot un especialis-ta en aquell temps a salvar-se in extremis.

En tan sols tres anys el Castelló havia pati t una meta-morfosi difí cil de resumir en poques paraules. Tàrrega va estar 10 anys de president, com Fabregat, i igualment ti ngué un primer lustre molt més brillant que no el se-gon. Un vesti dor trencat va provocar la diàspora de la

magnífi ca generació de la pedrera, dels quals tan sols Javi Valls conti nuava. Les tensions van afectar també la confi ança en el president, que s’anava quedant sol, i les relacions amb la premsa. Enmig de tots aquests al-darulls, la situació econòmica començà a ser dramàti ca per les conseqüències de la reconversió del club en SAD. Amb tot plegat, el rendiment del club anava degradant-se a gran velocitat. La temporada 92/93 va començar en la zona alta de Segona per acabar rebent golejades i re-galant un triomf al Vila-real (on jugaven Alcañíz, Ibeas, Alfredo, Víctor i Mateu) vital per a la seva permanèn-cia. Al parti t se’l va recordar anecdòti cament com el del “Amigos para siempre”.

Per tant, la temporada 93/94 es presentava con un graó més en el descens a l’infern albinegre. La base que res-tà de les temporades anteriors no era massa sòlida i es fi txà malament tant en esti u com en gener. Així doncs, es comptava amb una planti lla feble, on tan sols els veterans Fernando Peralta i Juan Carlos van ti ndre un passat i un futur consolidat al futbol professional. Tot i això, hi va haver alguna bona notí cia, com que la pe-drera albinegra conti nuava produint internacionals en categories inferiors, com ara Gaizka Mendieta (llavors ja en el València), Adelantado o Forner. O l’eliminatòria de Copa front al míti c Sevilla de Suker, Simeone, Rafa Paz o Unzué, que tan sols va poder amb els Orelluts en la pròrroga i amb ajuda arbitral. Però malgrat ti ndre aco-rralat el líder de Primera, a la Segona tan sols portava una victòria en nou parti ts. La ratxa de dos mesos sense guanyar i set parti ts sense marcar un gol, entre novem-bre i gener, enfonsà els albinegres en llocs de descens a 2ªB i va costar-li el càrrec a Ciriaco Cano. El substi tut no va ser altre que Luiche, que no engegà bé la seva segona etapa a Castelló.

Arribats a Magdalena Luiche no havia guanyat cap dels seus cinc parti ts com a entrenador, però tenia una excel·lent oportunitat per a redimir-se. La fortuna del


Dissabte, 5 de març de 1994.CD CASTELLÓN – REAL MURCIA: 0-0SEGONA DIVISIÓ. Jornada 27. Nou Castàlia.ALINEACIÓ: Fernando; Ricardo (Salva Terra), Estanis, Fernández Cuesta, Domínguez; Adelantado, Tejero, Fermín, Manolo Herrero, Juan Carlos; i Mateu (Manu Irún). Ent: Luiche

Dissabte, 12 de març de 1994.CD CASTELLÓN – SD EIBAR: 2-0SEGONA DIVISIÓ. Jornada 28. Nou Castàlia.ALINEACIÓ: Fernando; Javi, Salva Terra, Fernández Cuesta; Adelantado, Tejero (Arranz), Fermín, Manolo Herrero, Juan Carlos; Vaginho (Julio) i Manu Irún. Ent: Luiche

L’EQUIP TITULAR QUE EMPATÀ AL MINIESTADI CONTRA EL FILIAL BARCELONISTA EL 6 D’OCTUBRE. PRIMERA FILA: FERNANDO,

FERNÁNDEZ.CUESTA, MANOLO HERRERO, ARRANZ, GURINOVITX I ESTANIS. A LA SEGONA: TOŠIĆ, FERMÍN, TEJERO, JUAN CARLOS I

ROQUETA.

213

calendari va voler que s’hagueren de disputar dos par-ti ts lliguers a casa en festes per primer cop en la his-tòria i, a més a més, contra rivals directes: Múrcia i Eibar. La primera fi nal va ser el dissabte del Pregó. Va ser una trobada de necessitats, roïna i amb un Castàlia en caiguda lliure d’afl uència. Van empatar a no res, malgrat que el Castelló ti ngué superioritat numèrica durant quasi tota la segona la part. Allò no era sinó el preludi del futur immediat de dos clubs amb una his-tòria recent paral·lela i condemnats també a comparti r descens a fi nal de temporada. Una setmana després per fi va guanyar Luiche, per 1-0 com als vells temps. El botí no va ser sufi cient per deixar els llocs de descens, cosa que ja no es faria en tota la temporada, tot i que tres victòries en el tram fi nal van estar prop de perme-tre la salvació. Però a l’últi ma jornada es va caure front al Compostel·la, ti rant per terra l’esforç i la il·lusió que la ciutat havia renovat pel club. El descens va iniciar una nova etapa. Suposava el colp fi nal als 10 anys de presidència de Tàrrega, però també, arran els movi-ments del Vila-real en l’últi ma jornada i les setmanes posteriors, en contrast amb el que va ocórrer un any abans, van forjar les bases d’una rivalitat inexistent fi ns aquell moment però decisiva per entendre la his-tòria posterior.

Després de caure a Segona B, el Castelló era un dels principals favorits a l’ascens, tot i que com a companys de grup va ti ndre des del principi a altres equips habi-tuals de la Segona divisió com ara l’Elx, el Llevant, el Sabadell, el Figueres o el Murcia. La primera tempora-da, malgrat la seva irregularitat, el Castelló aconsegueix classifi car-se entre els quatre primers, el que li dóna dret a disputar una lligueta d’ascens que acaba de for-ma dramàti ca front al Sestao. L’any següent quasi es re-peteix l’objecti u. Però el problema del relleu de Tàrrega es va agreujar després de la marxa de Palau: al llarg de la 1996/97 una banda de pirates lluitaren contra tots per tal d’aconseguir el seient vacant i ben a prop van estar de fer desaparèixer el club. Després d’una nova aparició salvadora de Ximo Roca, fi nalment Toni Bonet va comprar el club i començà la seva era. Uns anys en què el club suposadament era una potència econòmi-ca de la categoria, però els resultats contí nuament el col·locaven com un modest de mitja taula.

Però tot pareixia que defi niti vament canviaria de cara a la campanya 2001/02. A l’esti u es va contractar di-versos jugadors d’una o dues categories superiors com Palacios, Dani Bouzas, Ángel Luis Camacho o Miguel Fi-gueira, tot i que per damunt de tots relluïa Paco Salillas, pichichi de la Segona divisió dues temporades abans. Tot allò juntament al que ja hi havia a casa (Joseba Agi-


Dissabte, 9 de març de 2002, 20:30.CD CASTELLÓN – CD TOLEDO: 1-2SEGONA DIVISIÓ B (G. III). Jornada 28. Nou Castàlia.ALINEACIÓ: Valero; Paco Mije, Cuevas, Miguel, Rubén (Ramón); Navarro, Joseba, Roberto Tomás (Besora), Chito; Dani Bouzas (Vicente Roberto) i Salillas. Ent: Santi Palau

MERCEDES AGOST GÓMEZ, REGINA DE LES FESTES DE LA MAGDALENA EN 2002, FA LA TRETA D’HONOR DEL CASTELLÓ-TOLEDO. VINT-I-SIS SEGONS MÉS TARD, SALILLAS INAUGURARIA

EL MARCADOR, PERÒ LA VICTÒRIA CAURIA DEL COSTAT VISITANT

L’ALBINEGRE JOSEBA DISPUTA EL BALÓ AMB NACHO ZARAGOZÁ, DAVANT LA MIRADA DE DANI BOUZAS. FEIA

33 ANYS QUE EL CASTELLÓ NO S’ENFRONTAVA A L’ONDA, A QUI VA DERROTAR PER 1-2 EN LA 1ª JORNADA. ENCARA

ENLLUERNATS PER UNA EXCEL·LENT PRETEMPORADA, RES FEIA PRESAGIAR EL DESASTRE POSTERIOR.

214

rre, Besora, Javi Sanchis, Navarro, Xavi Valero o Pepe Mora, líder de la nova generació del Bovalar) va fer que la il·lusió es disparés. A la pretemporada va derrotar fi ns i tot el València de Rafa Benítez, sots-campió d’Europa, en un parti t en què el defensa visitant Pellegrino va ser fortament ovacionat. La lliga arrancà amb una victòria a Onda i 10.000 persones a Castàlia per veure el parti t front al Casti lla. Però ràpidament l’equip començà a en-caixar golejades com a visitant i a pati r excessivament com a local. Al principi de la segona, ni tan sols els resul-tats a Castàlia impedien adonar-se que la lluita no era altra que evitar per primer cop el descens a la quarta categoria del futbol.

Després de perdre a Lanzarote el diumenge de Romeria, el Castelló rebia un Toledo en hores baixes. El parti t es podria resumir com el més lamentable de la tempora-da dins de l’etapa més lamentable en la història del club fi ns llavors, com van ser la capti vitat a 2ªB per més d’una dècada. La premsa va xifrar en unes 800 persones la gra-deria, tot i que la memòria parla de prou menys. Suposa-rem que fou el parti t de Magdalena amb menys assistèn-cia de tota la història. El guió de la trobada va calcar el de la temporada: Salillas va marcar l’1-0, es malbarataren diverses ocasions, el Toledo empatà, l’equip s’enfonsà amb el pas dels minuts i, tot just al fi nal, els manxecs van fer el segon. Els nervis van estar presents a la graderia especialment contra la presidència, però també sobre la gespa, d’una manera poc habitual entre els propis pro-fessionals d’un vesti dor trencat. I per a coronar la xar-lotada, un conegut borratxo local va fer d’espontani sal-tant al camp, per recordar-nos un caire propi de les dates i el present més cruel del club. L’espectacle del Toledo seria encara superat (almenys en l’aspecte purament es-porti u) a la jornada 35 quan el Novelda va fer pujar un històric 0-5 a Castàlia. Palau fou cessat i l’objecti u de la permanència el va aconseguir Jorge Palomo, entrenador d’un Amateur que vivia la seva segona etapa daurada a Tercera. Efecti vament, l’única fórmula que va funcionar aquell any: Salillas i pedrera.

La vida pot canviar molt en 12 mesos, com ha passat més d’un cop en la història albinegra. La temporada 2002/03 és recordada en el col·lecti u com l’Any del rècord i, per a molta gent, suposa el començament de la seva història albinegra. Fernando Gómez substi tuí Adolfo Andreu com a Director Esporti u i portà un tècnic molt jove, però tan desconegut com les desafortunades apostes del seu

predecessor. Fet i fet, l’arribada de José Luis Oltra a la banqueta de Castàlia va signifi car un abans i un després en la història del club. Practi cà un futbol més bo que no bonic, però el cert és que els seus registres van ser im-pressionants. Amb tot, pot ser el més sorprenent de tot és que homes de la temporada anterior com Mora, Mi-guel, Palacios, Javi Sanchis o Salillas van resultar vàlids per a aquesta. Els fi txatges no van ser espectaculars per la seva procedència. Tan sols Quero havia jugat a Prime-ra, Xavi Oliva, Marcos i Juan Navarro coneixien bé la 2ªB i, fi ns tot Abel, Juanjo i Xavi Gràcia provenien de l’Onda, que havia baixat a Tercera. I a ells cal afegir les aporta-cions puntuals de la pedrera.

El cas és que un cop arribats a les Festes de la Magda-lena el números parlaven de 28 parti ts de lliga en els quals 17 havien estat victòries i 11 empats, amb 39 gols a favor i 8 en contra. Un situació irrepeti ble. El parti t front a la Gramenet, disputat el dissabte d’arrancada de les Festes, va ser el fi del refl ex de com havia canviat tot. L’equip semblava imbati ble més per la capacitat de superposar-se a tota adversitat que no pel seu nivell. El 28 de febrer a Lleida hi havia arrebassat al Salamanca el rècord de parti ts sense perdre a la categoria després que Salillas tocara el primer baló en entrar al camp i en la que va ser l’única oportunitat. Després, tant en el par-ti t de festes amb la Gramenet com una setmana abans a l’Hospitalet, els rivals tampoc encertaren a tombar-lo malgrat jugar amb 10 durant una hora.

Pareixia que el destí d’aquella temporada era allargar la fi ta almenys fi ns que acabaren les Festes. Efecti vament, el primer cap de setmana després de Magdalena es va perdre per primer cop a la temporada front a l’Hèrcules (1-2). Al fi nal de la temporada regular es va baixar el nivell, no el sufi cient per que perillara la primera plaça, però sí el triomf a la primera lligueta d’ascens en vuit anys, on va caure dramàti cament contra el Ciudad de Murcia de Quique Pina. Les dues temporades següents


Dissabte, 22 de març de 2003, 20:00.CD CASTELLÓN – UDA GRAMENET: 3-1SEGONA DIVISIÓ B (G. III). Jornada 29. Nou Castàlia.ALINEACIÓ: Oliva; Espeleta, Navarro, Mora, Palacios; Abel, Xavi Gràcia (Miguel), Juanjo, Quero, Javi Sanchis (Paco Mije); i Salillas (Marcos). Ent: Oltra.

ONZE INICIAL QUE GUANYÀ AL GAVÀ A LA BÒBILA PER 0-3. DEMPEUS: MIGUEL, ABEL BUADES, MORA, MARCOS, OLIVA I PALACIOS. A LA GATZONETA: QUERO, HÉCTOR MOHEDO,

ESPELETA, XAVI GRACIA I JUANJO.

215

es va viure de la inèrcia d’aquella base i la consagració de Dealbert i Castell, quedant-se la resta de la seva gran generació pel camí. Al tercer intent, tal i com va passar en 1966, s’aconseguí l’anhelat ascens. Coses del futbol, tal volta quan es comptava amb una pitjor planti lla i pi-tjor futbol s’havia vist.

Després de l’era Bonet va vindre l’era Castellnou. I clar, en un principi ningú no pensava que el canvi seria a pitjor. Les restes de les planti lles de l’Any del rècord i de l’ascens mutaren en una nova: la de García Osuna, representant de jugadors i membre de la fatí dica Cas-tellnou. La primera temporada brindà una salvació mi-raculosa després de romandre en llocs de descens des de setembre fi ns a Pasqua. En la segona, l’entrenador Moré donà estabilitat i fonaments a un grup que ani-ria creixen amb el pas dels parti ts. L’últi m gran equip albinegre venia a estar format pel zamorà Carlos Sán-chez, els centrals de la pedrera Mora i Dealbert, Rafi ta acompanyant-los per la dreta, l’equilibri de López Garai i la màgia de Mario Rosas al centre; per davant d’ells Arana, Uranga, Perico o Nsue i en la punta d’atac Ulloa o el Tabares d’abans de trencar-se la cama. Ja amb Pepe Murcia, arribà a les jornades decisives de la 2007/08 en una esperançadora cinquena plaça, però el rendiment

va caure espectacularment des que el Xerez i Antoñito es creuaren en el camí albinegre.

En l’edició següent, els Orelluts marxaren sempre molt a prop dels llocs d’ascens a Primera, però mai no acabaven d’enfi lar-s’hi. En acabar la primera volta, l’entrenador Abel Resino marxà al club de la seva vida: l’Atléti co de Madrid. Amb Paco Herrera el nivell baixarà un graó, tot i que els números conti nuaren sent esperançadors. El parti t de Magdalena resultava decisiu tot i que resta-ven 13 jornades. Era el moment ideal per no descarrilar i presentar una candidatura seriosa a l’ascens: es rebia al Rayo, rival directe i amb l’oportunitat de neutralitzar la derrota a Vallecas per 4-2. En cas de victòria, diumen-ge seria la primera Romeria en llocs d’ascens a Primera divisió des de 1981.

El parti t era una festa abans ja de començar, amb gaire-bé 10.000 persones a Castàlia. L’expectació va col·lapsar les taquilles i molta gent no va entrar fi ns el descans. Feia molts anys que no es vivia una situació similar. Per tant, en certa manera, no era tant important el parti t en si com allò que es respirava fora de l’estadi, o en aquella mateixa cua de gent que aspirava a pagar per tan sols 45 minuts de futbol. El parti t fou força estrany, començant pel fet que tots dos equips van jugar amb el segon uni-forme. El Castelló de blau en un parti t com a local i, a més a més, en Magdalena. Es va igualar a no res, un cop assenyalat el fi nal, va conti nuar la festa. Tot i que se sospitara que l’equip amb Herrera anava a menys, ningú s’esperava que aquest parti t fos un punt d’infl exió tan gran en la història albinegra. L’últi m moment de felicitat abans de començar el desastre. L’equip no tornà a guan-yar fi ns a maig, tot i que va acabar en una digna setena plaça pels resultats fi nals. Com el 4-0 a l’Eibar de l’últi m, on la graderia es pensava que tan sols s’acomiadava del capità Dealbert.

L’esti u de 2009 va ser el primer d’una sèrie de d’esti us horrorosos en la història albinegra. Des de pràcti cament gener tothom sabia que Dealbert marxava al València.


EL JUGADOR ORELLUT RAFITA I EL RAYISTA PACHÓN EN EL PARTIT QUE ELS ENFRONTÀ A CASTÀLIA EL DISSABTE DEL

PEGRÓ DEL 2009. TOTS DOS EQUIPS JUGANREN AMB EL SEGON UNIFORME.

Dissabte, 6 de març de 2010, 20:00.CD CASTELLÓN – REAL UNIÓN: 1-1SEGONA DIVISIÓ. Jornada 27. Nou Castàlia.ALINEACIÓ: Lledó; Pedro, Zamora, Xisco, Reyes (Medina); Mantecón, Ortí z (Páez), Silva, Guerra, Palanca (Guzmán); i Ulloa. Ent: Márquez

Dissabte, 13 de març de 2010, 20:00.CD CASTELLÓN – GIRONA FC: 0-1SEGONA DIVISIÓ. Jornada 28. Nou Castàlia.ALINEACIÓ: Lledó; Pedro, César, Xisco, Reyes (Medina); Mantecón, Ortí z (Guerra), Páez (Aarón), Medina (Toño), Palanca; i Ulloa. Ent: Márquez

Dissabte, 14 de març de 2009, 20:30.CD CASTELLÓN – RAYO VALLECANO: 0-0SEGONA DIVISIÓ. Jornada 29. Nou Castàlia.ALINEACIÓ: Carlos Sánchez, Rafi ta, Zamora (Omar), Pol, Baigorri; López Garai, Mantecón, Arana, Mario, Uranga (Perico); i Ulloa (Nsue). Ent: Herrera.

216

Però amb el pas dels dies tots els jugadors importants de l’equip llevat d’Ulloa van anar desfi lant per la por-ta de darrere de Castàlia. Els fi txatges, llevat Palanca, foren tan decebedors, que el seu nivell era fi ns i tot in-ferior als suplents que romangueren, per la qual cosa el Castelló s’arrastrà llasti mosament cap al destí inevi-tablement del descens a Segona B. L’única bona notí cia van ser els minuts dels joves de les categories inferiors, que gaudien d’un bon moment novament a la Tercera. Noms com Pol Bueso, Aarón Torlà, Jordi Marenyà, Marc Trilles o Marc Cosme van haver de deixar l’Amateur pre-maturament per esdevindre els fonaments del primer equip i manti ndre la nau a fl otació en les desastroses campanyes vinents, quan no va haver senyals de vida de capitans ni patrons. Tasca, per cert, de vegades oblidada massa ràpidament .

La història albinegra tornà a capgirar-se de manera molt brusca en tan sols 12 mesos. Si a l’anterior Magda-lena es mirava de reüll l’ascens, ara tan sols un miracle podia evitar el descens. Certament, l’equip va ser últi m en 38 de les 42 jornades i no donava senyals de vida. Però la permanència era a tan sols nou punts i, com al 1994, Magdalena coincidia amb dos parti ts a casa contra rivals directes: Real Unión i Girona. Realment tot era possible encara si es treien sis punts, però ja al primer parti t tan sols es va empatar i gràcies. La vic-tòria del Girona el segon dissabte va sentenciar la mort anunciada. Al porter visitant Jorquera li va tocar pati r estoicament per parti da doble: la pressió de la graderia en Magdalena i la seva frustració per la por del futur incert. D’ací a fi nal de temporada anar a Castàlia es va converti r en un suplici difí cil d’explicar, gaudir per últi m cop de la categoria que tant havíem pati t per assolir alhora que el nostre equip es dessagnava. Però el pitjor encara estava per vindre.

L’esti u de 2010 va ser pitjor que el de 2009, perquè es feia palès que el projecte no era ni de lluny retornar a Segona, sinó viatjar deu anys en la màquina del temps i esdevindre un equip mediocre de Segona B. Però és que el de 2011 fou encara pitjor, quan el que sembla-va una broma de mal gust per part d’Antonio Blasco va acabar amb el descens administrati u a Tercera divisió. No era la mateixa categoria dels 50 i els 60, amb equips històrics atrapats i altres molts forts, quan no existi a la Segona B. Avui no es remés que l’embut d’entrada al futbol plenament afi cionat i regional. Ha perdut la seva raó de ser, més en temps de crisi econòmica. La tempo-rada 2011/12 ens va confi rmar que viatjaven enrere en el temps, concretament a la 1996/97, respecte a la qual per no canviar no canvià ni tan sols algun nom propi. A la 2012/13 vam recobrar la il·lusió, però novament ens toparem amb una promoció adversa. La caiguda del primer equip va arrastrar l’Amateur fi ns a Primera regional i va provocar la diàspora de les darreres ge-neracions. Probablement, tan sols amb jugadors ara en acti u que han passat per la pedrera albinegra es podria fer un equip competi ti u a Segona B.

I de tot allò que em vist, què ens queda avui? Difí cil dir res esperançador. Mirant enrere, al nostre passat, l’única senyal positi va és que certament la tempora-da actual resulta molt semblant a la 2001/02: l’equip planifi cat per arrasar que va acabar lluitant per la per-manència, on els nervis i la tensió van provocar escenes molt tristes dins i d’alt de la gespa. Però bé, tots recor-dem també gràcies a què i a qui ens vam salvar i com alguns dels jugadors d’aquella malparada planti lla con-tribuïren en construir allò que va passar la temporada següent. Però allò que anirà primer serà tornar aquesta Magdalena a Castàlia per veure el 70è parti t i la 36a victòria, enguany sobre el Uti el.

Agraïments a Nerea Miravet i Miguel Angel Serer.

Fotos cedides per Miguel Angel Serer, web de la Fede-ració de Penyes del C.E.Castelló i el “Libro de Plati no del C.D. Castellón” editat pel diari Levante.


MANTECÓN, PALANCA, ZAMORA, DAVID SILVA, XISCO CAMPOS I ULLOA VAN ESTAR EN ELS 31 JUGADORS EMPRATS AQUELLA NEFASTA TEMPORADA. LLEVAT DEL PORTUGUÉS, ELLS CINC,

RAFITA, JONATHAN VALLE, LLEDÓ I TOÑO SÓN ELS ÚNICS QUE DESPRÉS DELS DEL DESCENS HAN TORNAT A DISPUTAR UN SOL

MINUT A UN EQUIP DE SEGONA. UNA DADA QUE PARLA PER SI MATEIXA DEL PREMEDITADAMENT RUÏNOSA PLANIFICACIÓ

ESPORTIVA PER PART DELS DIRIGENTS.

217

Anem a parlar del que han estat el col·lecti us festers en les Festes de la Mag-dalena. Unes festes que

les entenem com a tal després de la seua renovació de les l’any 1945. Però abans no hi havia festes a Cas-telló?

Llavors cal adreçar-se al bon treball del qual va ser Cronista Ofi cial de Castelló, l’historiador José Sánchez Adell i l’antropòleg Àlvar Monferrer Monfort, Magdalena: historia y le-yenda de un pueblo (2002).

Hem de tenir ben clar que les nos-tres festes són fundacionals tot i que el tercer diumenge de Quaresma, per tradició, rememoren el trasllat de l’ermita de la Magdalena al pla. Segons ens conten, Lluís Revest situa la primera professó del Castell Vell en 1375. El caràcter penitencial ens esdevé per la fam que van pati r eixe any ja que a la romeria es donava de menjar als pobres. També en 1409 i 1453 troben documents on parlen de la devoció a Santa Maria Magda-lena amb la romeria al seu ermitori.

També en conten que al segle XVII aquesta romeria o processó està consolidada i integrada en el calen-dari festi u anual de la vila de Caste-lló. Però serà a les primeries del se-gle XVIII on segons Enric Guinot en el seu estudi sobre la Crónica de Llo-rens de Clavell, considerat el primer cronista de Castelló, es parla de la processó de la Magdalena i se citen les gaiates com a element fonamen-

tal i per això es deia la processó de les llums.

La festa de la Magdalena, segons el Pare Vela, entra en una crisi a mitjan segle XVIII i deixa de celebrar-se uns

anys però es recupera l’any 1751 en la tercera setmana de Quaresma i en dissabte. El pare José Rocafort en el seu treball Libro de Cosas notables de la Villa de Castelló, de l’any 1775 ens concreta detalls sobre la proces-

Per Joan Josep Trilles i Font

Artic

le pr

esen

tat a

conc

urs e

n la m

agda

lena

2014

sota

el le

ma:

TRAD

ICIÓ

I EVO

LUCI

Ó DEL

S COL

·LECT

IUS F

ESTE

RS EN

LES F

ESTE

S DE L

A MAG

DALE

NATradició i evolució dels col·lectius festers en les Festes de la Magdalena

218

só de la Magdalena però en l’any 1793, ens diu que es canvia la festa del dissabte al diumenge.

L’any 1852 l’Ajuntament en el programa de la celebració del VI centenari on apareixen gaiates portades per xiquets i a lesdarreries del segle XIX, Bernardo Mundina Milallave en la seua Historia, geografi a y estadísti ca de la provincia de Castellón de 1873, descriu la forma de celebrar la festa de la Magdalena

Ja en l’any 1887 Arcadio Llistar publica la seua Historia de Castellón, ens parla de la romeria i processó, fa una men-ció a les canyes però res ens diu de les gaiates.

Tot i això, fent menció a unes notes d’Antoni J. Gascó Sidro on es parla de les gaiates que desfi laven entre els diferents grups de penitents amb fanals de diferents colors. Degut al gran èxit, l’Ajuntament d’acord amb l’arxipreste de Santa Maria, decideix construir catorze gaiates. A aquestes gaiates individuals, que algunes les podem veure al Museu d’Etnologia de Castelló, van anar afegint-se d’altres majors que eren portades per quatre homes.

Ja al segle XX, segons Sánchez i Monferrer, van a fer acte de presentació les primeres gaiates corporati ves, amb gran monumentalitat. En la processó de 1914 van desfi lar dues gaiates fetes pel pintor Vicente Castell. Després vin-gueren: la gaiata de l’Ajuntament; la militar; la del Círculo Mercanti l; i la de la Cámara Agrícola y el Gremio de San Isidro. Unes gaiates que volien imitar la monumentalitat de les falles valencianes.

Esdevé la Primera Guerra Mundial i decau la festa però es recuperen a fi nals del anys 20. En 1929 es parla de la parti cipació de barris que no es farà efecti va fi ns a la re-novació de 1945.

Per deixar ben clar que les gaiates,i per deslligar-se de qualsevol similitud amb les falles, tal com va dir Antonio Pascual Felip: la gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum. Llavors es crea la Junta Central de Festejos per man-

tenir vives les tradicions i recordar tots els anys els nostres orígens com a poble.

Cal afegir que la gent anava a la romeria en carros enga-lanats en grups que anomenaven penyes o colles. Hi ha referències d’uns grups de gent que no sols s’ajuntaven per anar a la Magdalena, també ho feien per anar a Pas-qua, a les Festes de Juliol i altres, tot l’any ja tenien acti -vitat reunint-se en masets o alqueries. D’altres que sols s’ajuntaven el dia de festa i, o anaven en carro o llogaven un camió per anar-hi.

Ja entrem en la renovació de les festes. Després de la Gue-rra Civil tothom va quedar molt afectat, sincerament hi havia poques ganes de festa. Tot i això en 1939 es cons-ti tueixen de bell nou confi rmant-les i renaixent les belles tradicions. El 3 de desembre de 1944 es consti tueix la Jun-ta Central de Festejos en un intent de potenciar les festes gràcies a Carlos Múrria Arnau i José Simón Hernández que li feren arribar les propostes a l’alcalde Benjamín Fabre-gat. Propostes que es materialitzarien l’any 1945 deno-tant que la festa dels darrers anys havia quedat reduïda a la romeria i poc més.

Llavors a la farmàcia de Manuel Segarra Ribés, en la seua reboti ga fruit d’una tertúlia a la qual eren assidus amics tals com Soler i Godes, Sánchez Gozalbo, Salvador Guinot, Sales Bolí, Lluís Revest i altres membres de la Societat Cas-tellonenca de Cultura, així com altres intel·lectuals caste-llonencs, allí es van “cuinar” moltes idees que després fructi fi carien en manifestacions cíviques i culturals. Nai-xen la Cavalcada del Pregó, com un aparador dels pobles de la província, i la Gaiata com el símbol de la festa.

Aquest grapat de maneguetes va aconseguir donar a les

219

festes uns conti nguts, una simbolo-gia i unes pautes acordes amb les tradicions i la història de la ciutat, cosa molt important, però el règim, a través de la Junta Central contro-lava fèrriament tota l’estructura fes-tera. Era el règim qui decidia quanta pólvora es cremava, quins coros y danzas havien d’actuar al Pregó i qui podia ser reina de les festes. Però per damunt de tot insisteixen a pro-jectar per primera vegada les festes als barris, els futurs sectors, dema-nant ajuda a tothom.

Així doncs, el 12 de desembre es pu-bliquen les normes per fer gaiates en els sectors i festes parti culars. A més cada sector triarà una Madrina de la Gaiata que fi gurarà entre les dames de la Reina de la festa d’eixe any, Carmen Abriat Puig. Cada gaia-ta rebrà un nom adequat a aquesta i el triarà la comissió del sector. Ales-hores es creen dotze sector: Gaiata 1 “Plaza Alcázar de Toledo”; Gaiata 2 “Plaza de la Paz”; Gaiata 3 “Plaza Generalísimo”; Gaiata 4 “Calle Nava-rra”; Gaiata 5 “Plaza Rey don Jaime”; Gaiata 6 “Plaza Independencia”; Gaiata 7 “Plaza de la Iglesia”; Gaia-ta 8 “Solar de Santa Clara”; Gaiata 9 “Plaza Clavé”; Gaiata 10 “Plaza María Agusti na”; Gaiata 11 “Plaza San Roque”; i Gaiata 12 “Caserío del Grao”.

L’any següent, en 1946 s’aprovà el

Reglamento por que ha de regir-se la junta Central de Festejos de la Magdalena, vigent fi ns a la nova reglamentació aprovada l’any 1987 mitjançant la Fundació Municipal de Festes quan arribà la democra-ti tzació de les insti tucions. Llavors la gent de la festa va començar a poder decidir sobre coses tan elementals. Ara hi ha molta més llibertat i cada col·lecti u fa la festa com vol. Això, als anys 40, 50 i 60 era impensable.

Comencen a nàixer els primers col·lecti us festers, el primer ens vin-culat va ser la Germandat dels Cava-llers de la Conquesta l’any 1951 que des d’aleshores la seua representant femenina, la Violant d’Hongria, té el privilegi de formar part de la Cort d’Honor de la Reina de les festes.

Es crea el Cos Multi color i el Mesó

del Vi. Així mateix en 1978 apareixen en escena Els Moros d’Alqueria com un col·lecti u de referent a les nostres festes amb l’aportació, anys després, entre d’altres, del Festi val Interna-cional de Música de festa.

Amb la preada democràcia, la festa comença a evolucionar i celebrem l’any 1979 el I Congrés Magdale-ner organitzat pel la Junta Central i l’Ateneu de Castelló. Llavors, entre d’altres, es concretà que: la data de celebració de les festes fundacionals hauria de seguir sent el tercer diu-menge de Quaresma; calia revalorit-zar la Tornà de la Romeria; mantenir els símbols magdaleners de la canya i el rotllo; que els tradicionals moca-dors recuperen el seu colorit; recu-perar les xiquetes del meneo a les gaiates; fomentar les gaiates indivi-duals; dignifi car la gaiata monumen-

220

tal; fomentar la parti cipació individual; i democrati tzar la parti cipació i gesti ó.

Castelló es fa gran i l’any 1982 es creen tres noves gaiates: 13 “Sensal” per nàixer en eixa parti da; 14 “Castàlia”per trobar-se prop de l’estadi de futbol; i 15 “Sequiol” en record de l’anti c camp del Club Esporti u Castelló. Cal re-cordar que les altres gaiates van evolucionar afortuna-dament i adquiriren les actuals denominacions: Brancal de la Ciutat; Fadrell; Porta del Sol; L’Armelar; Hort dels Corders; Farola-Ravalet; Cor de la Ciutat; Portal de l’Om; L’Espartera; El Toll; i Forn del Pla.

L’any següent es consti tueixen tres noves gaiates: 16 “Ra-falafena” per trobar-se en la parti da del seu nom; 17 “Tir de Colom” per l’anti c camp de ti r; i 18 “Crémor” per l’anti c camí dels Mestrets o camí Crémor. L’any 1984 naix la da-rrera gaiata, la 19 “La Cultural” recuperant amb encert la història de l’Associació Cultural Deporti va.

Dos anys després, l’any 1986 naix la Fira Alternati va al pas-seig de Ribalta. També se celebra el II Congrés Magdale-nenc organitzat en aquesta ocasió pels Moros d’Alqueria amb ponències de José Sánchez Adell, Jaime Nos Ruiz i

Francisco Pascual Mas. Les gaiates i colles no van par-ti cipar-hi acti vament però encara així, entre d’altres, l’Associació Folklòrica El Millars va presentar una comuni-cació sobre indumentària. També presentaren propostes Josep Miquel Francés, Vicent Farnós, la Germandat del Cavallers, la Gaiata 2 Fadrell, la Colla de Dolçainers i Ta-baleters de Castelló, els Moros d’Alqueria i Juanjo Pérez Macián. En aquest congrés es reivindicà: el caràcter pe-nitencial de la Romeria i una vegada més la gaiata com a símbol de les festes així com el tercer diumenge de Quaresma per celebrar la Romeria; potenciar la desfi lada nocturna de gaiates; recuperar les tradicions; acceptació del vesti t de castellonera; fomentar una major identi fi -cació entre les comissions de sector i el seu veïnat; ne-cessitat d’un Casal de festes com a lloc de trobada dels col·lecti us festers; donar espai de parti cipació a les colles; i que la Junta de Festes hauria de revisar urgentment els seus estatuts.

L’any 1988, sent president de la Junta Central, Clemente Agost naix un altre ens vinculat, La Host del Castell Vell, conformant-se com una associació de caire cultural i fes-ti u. Gairebé tots eren anti cs membres de la Germandat del Cavallers de la Conquesta.

221

Eixe mateix any se celebra la primera Assemblea de Fes-tes. Els estatuts de les festes canvien. Llavors l’evolució de la festa va ser notable amb l’eclosió de les colles, amb les quals s’havia de comptar, encara que ningú sabia ben bé com integrar-les a l’estructura festera i a les comissions de sector. Eren dos maneres ben diferents d’entendre la festa.

Sent alcalde de la ciutat Daniel Gozalbo, l’any 1989 es consti tueix la Fundació Municipal de Festes. Aleshores es torna a produir un nou canvi en les festes i als col·lecti us festers. Nous estatuts i nova Junta amb Sebasti án Pla Co-lomina. Comença un nou cicle per a les festes, en el qual s’implicava a tot el món de la festa de Castelló. S’havia dotat d’una estructura nova i parti cipati va que donava protagonisme a tots els ens festers en la programació dels diferents festejos i no solament per la seua parti cipació en ells, sinó per la responsabilitat adquirida per ells en la programació i organització de molts d’ells. Donava una certa autonomia als ens festers i feia possible el que a ni-vell políti c s’estava converti nt en una “realitat”: la descen-tralització i l’autonomia també en la festa.

Ja en l’any 1990 s’instaurà el Concurs de Paelles Inter-colles organitzat per la Colla del Rei Barbut, un altre ens vinculat, a la plaça de les Aules. Naix també l’Aljama de Castelló per representar el poble jueu a les festes. Anys després, l’any 1992 naix un altre ens, la Colla Bacalao.

La Federació Colles de Castelló, tot i que ja funcionava abans, va nàixer ofi cialment el dia en què representants de divuit colles van signar els estatuts d’una nova asso-ciació cultural, al saló d’actes del Centre Municipal de Cul-tura. Corria el dia 14 d’octubre de l’any 1993. El nostre amic José Juan Sidro de la colla El Pixaví, diu al respec-te: l’arribada de la democràcia, va portar l’aparició de les Colles com a fenomen social, festi u i parti cipati u, jugant un paper important i fonamental en l’evolució festera,

en ser enti tats que d’una banda busquen la renovació i l’enforti ment dels actes de caire popular i, per l’altra re-cuperar tradicions i cultura; per això prompte nous actes impulsats per les Colles, van ocupar espais festers i tempo-ralització dins la setmana magdalenera...”.

L’any següent, dins de la Federació Colles de Castelló naix l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló. Pedrera i motor del que han estat moltes de les colles de dolçainers i tabaleters a la nostra ciutat. Agrupacions que han sabut evolucionar amb les festes lluitant per la dignifi cació d’aquests instruments i la música tradicional més nostra.

Llavors organitzat per la Federació Colles de Castelló l’any 1995 se celebra el III Congrés Magdalener que es va cele-brar al saló d’actes de Bancaixa de Castelló al mes de juny. Com deia Paco Pascual: aquest III Congrés, organitzat per la Federació de Colles i amb el suport de l’Ajuntament, ha de ser el punt de parti da d’una nova etapa d’engrandiment de la festa i de manera especial en la nostra Magdalena i en el respecte a les tradicions, sense perdre el pas.

Per anar concloent, direm que el nom de les nostres fes-tes també ha anat canviant: Feria y fi esta de la Magda-lena; Feria y fi estas de la Magdalena; Fiestas de la luz; Feria de la Magdalena;· Fiestas de interés turísti co; Fiestas de la Magdalena; Festes de la Magdalena; Fira i festes de la Magdalena; a parti r del 2007, Fira i festes de la Mag-dalena · Festes d’Interés Turísti c Nacional; i en 2010 Les Festes de la Magdalena van aconseguir el tí tol de Festes d’Interès Turísti c Internacional.

222

L’any 2011 ens acomiadem de la Pèrgola com a recinte fester i donem la benvinguda al Palau de la Festa i dins de l’estructura festera en general, al febrer del 2013 es cons-ti tueix per exigències del guió, per ser Castelló una gran ciutat, el Patronat Municipal de Festes amb la fi gura del regidor de festes com a cap amb un consell rector, deixant la gesti ó limitada a la Junta de Festes.

Les festes són el que la gent de Castelló vol que siguen,

un espai on tenen cabuda tots i que treballen durant tot l’any per la festa: Junta; Federació Gestora de Gaiates; ens vinculats; Federació Colles; Festes de Carrer; Associacions Veïnals... Tots plegats, si ens ho creiem i per damunt dels poders insti tucionals, farem que la festa evolucione adap-tant-nos a les noves circumstàncies sempre lluitant per les nostres tradicions més pairals.

224

T’ASSESSOREM LABORAL, FISCALI COMPTABLEMENT

Tel - 964255535 Fax - 964210535e-mail: [email protected]

Carrer Herrero, 65 - entresòl. 12005

Asesoria y Seguros RIUS S.L.

225

BAR - BOCATERIA

Herrero 64

PABLO MATEO CATALÁNCarrer Herrero, 64 baix dreta - 630 640 313

12005 CASTELLÓ[email protected]

POLÍGON IND. CIUTAT DEL TRANSPORT - CARRER BÈLGICA, 136

12006 CASTELLÓ

TELÈFON. 964 245 068

quali tat distr ibució

226

COCINAS Y BAÑOS PAULS S.L.

www.cocinaspauls.comCarrer Amalio Gimeno 12, CastellóTelèfon: 964.20.33.13

MANCAS 2009 S.L.Manteniment de fàbriques

Carrer Onda 30-2-612006 - CASTELLÓ

TELÈFON 686434187

227

Mes prop de tu C O M P A N Y I A D ’ A S S E G U R A N C E S

Visitanos enAvda. de Valencia,

esq. Plz. Villanueva deAlcolea, 7

TLF: 964 103 979

228

- Anteriorment junt a la plaça de l’Ajuntament

des de 1958

Roba Tradicional i complements

Alejandrina Pitarch

Carrer Mayor, 92 - 12001 CastellóTel. 964 22 59 43E-mail: [email protected]

Pintura en alta decoració - Acabats d’autor

CARRER LAIRÓN, 116 - A / POLÍGON CIUTAT DEL TRANSPORT12006 CASTELLÓ · TEL.:964 251 900 / 629 632 100

[email protected]

229

Ofi cina: Carrer José Sánchez Adell, 6 baix12005 CASTELLÓ

Tallers: Avinguda Hnos Bou, 253 - 12003 CASTELLÓTelèfon 964 34 06 66 - Fax 964 34 06 [email protected] - www.juanvinuesa.com

Pollastre TorratPollastre Torrat

Obert Diumenges al matíObert Diumenges al matíFaça la seua comanda !!Faça la seua comanda !!

Quarts de PollastreQuarts de Pollastre

Costella torradaCostella torrada

Conills torratsConills torrats

Tel. 964 20 90 55669 76 12 35

Carrer Coves de Vinromà(front Ambulatori “Constitució”)

12005 CASTELLÓ

Carnisseria Carnisseria

AMPAROAMPARO

230

LLOC DEL 123 AL 128LLOC DEL 123 AL 128SERVICI A DOMICILISERVICI A DOMICILI

TELÈFON: 964 22 52 36TELÈFON: 964 22 52 36MÒBIL: 620 940 199MÒBIL: 620 940 199MÒBIL: 686 071 928MÒBIL: 686 071 928

MERCAT CENTRAL CASTELLÓ3era GENERACIÓ

231

ELS MÉS NATURALS

Polígon Industrial Mercat d’Abasts, naus 5 i 6Partida Bovalar, s/n

Telèfons 964 73 04 29 - 964 73 04 30Fax 964 73 08 33

12004 CASTELLÓ

M E S Ó N

Plaça Vilanova d’Alcolea, 212005 Castelló · Tel. 964 05 00 09

VinsEmbotitsRosquesCarns

Camí Collet, s/nCamí Collet, s/n(Front Mercat d’Abastos)(Front Mercat d’Abastos)

CASTELLÓCASTELLÓTTel. 964 730 366el. 964 730 366Fax. 964 730 400Fax. 964 730 400

e-mail: [email protected]: [email protected]: www.covalco.esweb: www.covalco.es

fruita-verdurafruita-verduracarnisseriacarnisseria

Noves seccions !Noves seccions !

Venda a professionals de l’Hostaleria, Alimentació i Col·lectivitatsVenda a professionals de l’Hostaleria, Alimentació i Col·lectivitats

NOCYR, SAL

Pda. Bovalar s/n - Pg Mercat d´abastos nau 812004 CASTELLO

Tlf. ofi cines 964730977 - Fax 964103411Tlf. tenda 964730474

CARNISSERIASALA DE TROSSEJARFABRICA D´EMBOTITS

MAGATZEM FRIGORIFIC

NUEVA TIENDA EN CALLE PEÑISCOLA 16 DE CASTELLÓN

HORARILaboral de 06,00 a 14,00 h. i de 17,00 a 20,00 h.

Dissabtes de 06,00 a 14,00 h.

232

PROTESIS CAPIL·LARSCONFECCIÓ A MIDA AMB DISSENY

Ideal i defi nitiu per a la dona amb poca densitat de cabell o perduda de cabell sense arribar a la calvície

TOTES LES NOSTRES PROTESIS ES PODEN LLAVAR MENTRES ET DUTXES, POTS DORMIR, BANYAR-TE EN EL MAR O EN LA PISCINA,... UNA VIDA

NYYYYYpersonalitzat

totalment normal!!

T. 964 10 12 33T. 964 10 12 33CARRER HERRERO, 56 · 12005 CASTELLÓCARRER HERRERO, 56 · 12005 CASTELLÓ

PAPELERIA A4AVINGUDA ALMASSORA, NÚM. 60

TELÈFON 964-069-461CASTELLÓ

[email protected]

LLIBRES DE TEXTLLIBRES DE LECTURA JUVENILSMATERIAL ESCOLARMATERIAL D’OFICINAPAPERS ESPECIALS PER A IMPRESSIÓ INK-JETCOMUNIONSTARGETES DE VISITA EN 12 HRSINVITACIONS DE BODA

ARTICLES DE REGALENQUADERNACIONSPLASTIFICACIONSIMPRESSIONS DES D’USB

MOTXILLES, ESTOTJOSMALETES

BOSSES DE MÀ DE GIMNÀSTICABOSSES DE MÀ DE VIATGE

CARTERESBITLLETERES

BOSSES DE MÀBANDOLERES

NECESSERCARTERASSOS

PORTA ORDINADORSPORTA DOCUMENTS

CARPETERIA EN GENERALESCRIPTURA

I TOT PER AL COL·LEGI I INSTITUT

COMUNIONS (invitacions, recordatoris, detalls, regals, etc …)

Activitats Activitats culturals i esportivesculturals i esportivesGaiata 15

Sequiol

Fes-te soci i participa www.sequiol.es

Més informació al Cau, Carrer Herrero, 64Dimarts i divendres de 19:30 a 21:30 h.

Ball d

e sal

ó

Teat

re va

lenc

iàDo

lçai

na i t

abal

Betle

m ga

iate

r

Futb

ol sa

laBa

lls re

gion

als

Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Gràfi ques Color Imprés el 25 de febrer de 2014, festi vitat de Sant Valerio.

Volem agraïr l’esforç i col·laboració de tots els que han intervingut en l’edició d’este llibret, d’una manera o una altra. Des dels que ens han aportat les seues vivències en els arti cles fi ns a les empreses que han inserit la seua publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada així com a l’equip humà del Sequiol que ha fet possible que hui ti nga en les seues mans nostre llibret 2014.

A tots MOLTES GRÀCIES

“SOMNI SOMIAT” - Gaiata de la Ciutat 2014Gaiata guanyadora del 1er. premi de la Magdalena 2013

LA GAIATA 15 ELS DESITJA BONES FESTES DE LA MAGDALENA 2014


A.C.

Gai

ata 1

5 “S

equi

ol”

Magd

alen

a 201

4

Magdalena 2014


gaiata 15 2014

Documents