fundació studium · pdf filetambé va estudiar el piano i ......

Download Fundació Studium · PDF fileTambé va estudiar el piano i ... impressionistes/simbolistes com Claude Debussy o Maurice Ravel ... 12 va ser escrita per Fauré com a conseqüència

If you can't read please download the document

Upload: trinhthuan

Post on 12-Feb-2018

247 views

Category:

Documents


6 download

TRANSCRIPT

  • Fundaci Studium AureumTemporada 2014-15Concert nm. 4

    El romanticisme francs Gabriel Faur

  • Una Vegada ms la petita forma s el tronc duna carrera compositiva de rellevncia. De la mateixa manera que els romntics Robert Schumann, Franz Schubert, el quasi expressionista Hugo Wolf, o el dodecafonista Anton Webern, Gabriel Faur (1845-1925) s un compositor que dedica la major part de la seva producci a la petita forma, de manera especial a la melodia acompanyada (melode), a la msica de cambra i a la pianstica. La major part de les seves composicions est feta per aquestes formacions.

    Faur fou un compositor de gran personalitat: va comenar la seva carrera compositiva assimilant els models romntics, va desenvolupar un profund lirisme i una esttica a cavall entre el romanticisme i el que sanomenaria impressionisme. Per Faur mai va abandonar la tonalitat com a eix de les seves composicions. Les seves aportacions al llenguatge harmnic sn fruit de la seva audcia i refinament meldics. Com s de suposar, la gran quantitat d'obres vocals escrites foren el vehicle amb el qual el seu discurs va anar adquirint personalitat prpia.

    La formaci de Faur va ser molt completa: va estudiar onze anys a l'escola de msica clssica i religiosa de Louis Niedermeyer, a Pars, per arribar a ser director de cor i organista. Faur va aconseguir una beca del bisbe de Pamiens per realitzar els seus estudis. All va conixer amb profunditat el cant gregori, la polifonia del renaixement i l'orgue. Tamb va estudiar el piano i l'art de la composici amb Sant-Saens. Faur va explorar i conixer les vanguardes del seu temps. Gran admirador de la msica de Wagner,

    curiosament no es va deixar influenciar per aquesta en les seves composicions. Faur mai va abandonar el seu refinament sonor, la seva delicada melodia i l a " s u g g e s t i s o n o r a " q u e l ' a c o s t a a l s impressionistes/simbolistes com Claude Debussy o Maurice Ravel (Ravel va estudiar amb Faur).

    El programa d'avui cont l'integral de les obres que Faur va escriure per a cor i piano. Les ms conegudes sn el Cantique de Jean Racine op. 11, una obra escrita al principi de la seva carrera amb un text de clara influncia religiosa. Aquesta obra orquestrada posteriorment forma part del repertori habitual del compositor. La segona s la Pavana op. 50, va ser escrita originalment per a orquestra, Faur va afegir posteriorment el cor amb un text clarament mitolgic i Amors. L'obra es va estrenar a la casa de la "Comtesse Greffulhe" a la qual est dedicada l'obra. Per contra Les djinns op. 12 s una obra amb text de Victor Hugo, escrita en el prefaci del seu llibre "Les Orientals". "Les Djinns" s bastant representatiu de l'orientalisme del segle XIX romntic. El terme "Djinn" s'utilitza per referir-se als esperits bondadosos, esperits o dimonis en les creences musulmanes. Els djinns sn esmentats en l'Alcor i en la teologia islmica com habitants d'un mn invisible en una dimensi ms enll de l'univers visible, poden ser esperits bons, dolents o neutres. En el poema d'Hugo, djinns sn representats com a ssers malvols, una banda de dimonis. Hugo comena amb lnies de dues sllabes, i desprs s'allarga gradualment les lnies potiques a deu sllabes. En el punt mig del poema, s'inverteix aquest esquema, i les lnies

    Carles Ponseti Verdaguer

    El romanticisme francs Gabriel Faur

  • sencongeixen lentament fins a les dues sllabes, al tancament del poema. La msica de Faur segueix aquest esquema amb un crescendo gradual seguit d'un gradual diminuendo. El Madrigal op. 35 amb text d'Armand Silvestre enfronta els homes contra les dones, per noms al comenament de l'obra. A mesura que la msica avana, l'estat d'nim canvia de la confrontaci a la reconciliaci. Le Ruisseau op. 12 va ser escrita per Faur com a conseqncia de la s e v a a c t i v i t a t d e p i a n i s t a a c o m p a n y a n t , concretament la va escriure per a les classes de Pauline Roger el 1881. De text metafric, cont una sensual melodia i unes oscillants modulacions.

    Faur t un extens repertori per a piano que inclou entre d'altres: 6 Impromtus, 13 Nocturnes, 13 Barcaroles, 4 Valsos, 9 Preludis... obres d'un gran contingut emocional i lric. En elles trobam l'herncia d'un Schumann o Chopin amb l"especial coloraci francesa" que Faur li aporta. Les Romances Sans Paroles op. 17 sn unes encantadores miniatures que conviden al plaer d'escoltar, petites obres plenes d'inspiraci. Com hem dit abans, la msica de cambra s una de les altres facetes de la msica de Faur. Un dels instruments ms "francesos" s la

    flauta: per tradici histrica, les flautes dolces i travesseres tengueren gran acceptaci en el renaixement i el barroc francs. Per realment ser a limpressionisme quan la flauta, de la m de Claude Debussy, trobar el seu moment sonor ms caracterstic. Faur va proposar en diverses ocasions la flauta travessera com a ideal sonor per transmetre la suavitat, l'elegncia i la subtilesa del seu discurs. Les obres per a flauta i piano del present programa sn variades, algunes molt conegudes i altres gaireb desconegudes com per exemple la "Morceau de Concours" o la Fantasia op. 7, obres que evoquen tot un mn sonor al qual Faur dna vida d'una manera molt personal. Les ms conegudes: la "Berceuse" i la "Siciliene", aquesta darrera s el segon moviment de la suite orquestral "Pelleas e Melisande", una de les poques obres que Faur va dedicar a l'orquestra. L'ordre d'interpretaci de les obres obeeix a un concepte de conjunt i de continutat: el de recrear l'atmosfera i el mn sonor d'un "quasi" conegut Gabriel Faur.

  • Carles Ponseti Verdaguer

    El romanticismo francs Gabriel Faur

    Una Vez ms la "pequea forma" es el tronco de una carrera compositiva de relevancia. De la misma manera que los romnticos Robert Schumann, Franz Schubert, el casi expresionista Hugo Wolf, o el dodecafonista Anton Webern, Gabriel Faur (1845-1925) es un compositor que dedica la mayor parte de su produccin a la pequea forma, en especial a la meloda acompaada (melodie), a la msica de cmara y a la pianstica. La mayor parte de sus composiciones est hecha para estas formaciones.

    Faur fue un compositor de gran personalidad: comenz su carrera compositiva asimilando los modelos romnticos, desarroll un profundo lirismo y una esttica a caballo entre el romanticismo y lo que se llamara "impresionismo". Pero Faur nunca abandon la tonal idad como e je de sus composiciones. Sus aportaciones al lenguaje armnico son fruto de su audacia y refinamiento meldicos. Como es de suponer, la gran cantidad de obras vocales escritas fueron el vehculo con el que su discurso fue adquiriendo personalidad propia.

    La formacin de Faur fue muy completa: estudi once aos en la escuela de msica clsica y religiosa de Louis Niedermeyer, en Pars, para llegar a ser director de coro y organista. Faur consigui una beca del obispo de Pamiens para realizar sus estudios. All conoci con profundidad el canto gregoriano, la polifona del renacimiento y el rgano. Tambin estudi el piano y el arte de la composicin con Saint-Sans. Faur explor y conoci las vanguardias de su tiempo. Gran

    admirador de la msica de Wagner, curiosamente no se de j i n f l uenc i a r po r e s t a en su s composiciones. Faur nunca abandon su refinamiento sonoro, su delicada meloda y la "suges t in sonora" que lo acerca a los impresionistas / simbolistas como Claude Debussy o Maurice Ravel (Ravel estudi con Faur).

    El programa de hoy contiene la integral de las obras que Faur escribi para coro y piano. Las ms conocidas son el Cantique de Jean Racine op. 11, una obra escrita al principio de su carrera con un texto de clara influencia religiosa. Esta obra orquestada posteriormente forma parte del repertorio habitual del compositor. La segunda es la Pavana op. 50, fue escrita originalmente para orquesta, Faur aadi posteriormente el coro con un texto claramente mitolgico y amoroso. La obra se estren en casa de la "Comtesse Greffulhe" a la que est dedicada la obra. En cambio Les djinns op. 12 es una obra con texto de Victor Hugo, escrita en el prefacio de su libro "Les Orientales". "Les Djinns" es bastante representativo del orientalismo del siglo XIX romntico. El trmino "Djinn" se utiliza para referirse a los espritus bondadosos, espritus o demonios en las creencias musulmanas. Los djinns son mencionados en el Corn y en la teologa islmica como habitantes de un mundo invisible en una dimensin ms all del universo visible, pueden ser espritus buenos, malos o neutros. En el poema de Hugo, djinns son representados como seres malvolos, una banda de demonios. Hugo comienza con lneas de dos slabas, y luego se alargan gradualmente las lneas

  • poticas a diez slabas. En el punto medio del poema, se invierte este esquema, y las lneas se encogen lentamente hasta las dos slabas, al cierre del poema. La msica de Faur sigue este esquema con un crescendo gradual seguido de un gradual diminuendo. El Madrigal op. 35, con texto de Armand Silvestre, enfrenta los hombres contra las mujeres, pero slo al comienzo de la obra: a medida que la msica avanza, el estado de nimo cambia de la confrontacin a la reconciliacin. Le Ruisseau op. 12 fue escrita por Faur como consecuencia de su actividad de pianista acompaante, concretamente la escribi para las clases de Pauline Roger en 1881. De texto metafrico, contiene una sensual meloda y unas oscilantes modulaciones.

    Faur tiene un extenso repertorio para piano que incluye entre otros: 6 Impromtus, 13 Nocturnas, 13 Barcarola, 4 Valses, 9 Preludios ... obras de un gran contenido emocional y lrico. En ellas encontramos la herencia de un Schumann o Chopin con la "especial coloracin francesa" que Faur le aporta. Les Romances Sans Pa ro les op . 17 son unas encantadoras miniaturas que invitan al placer de escuchar, pequeas obras llenas de inspiracin.

    Como hemos dicho antes, la msica de cmara es una de las otras facetas en la msic