fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.537

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

24 de desembre de 2017 Diumenge IV d’Advent

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)

Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’ha-gué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Na-tan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un enve-lat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.» Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Sen-yor: Tu m’has de fer un casal per a resi-dir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has em-près, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra. »He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’opri-miran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’ho-ra de reposar amb els teus pares et do-naré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. »El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»

Salm responsorial [88,2-3.4-5.27.29 (R.: 2a)]

Senyor, cantaré tota la vidaels vostres favors,d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat.Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,mantinc la fidelitat en el cel.»

R. Senyor, cantaré tota la vidaels vostres favors.

He fet aliança amb els meus elegits,jurant a David el meu servent:«T’he creat per sempre una dinastia,mantindré per tots els segles el teu tron.» R.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu i la roca que em salva.»Mantindré per sempre el meu amor,la meva aliança amb ell serà perpètua. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)

Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesu-crist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profè-tics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Ga-briel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha conce-dit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomena-ran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li do-narà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Al-tíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomena-ran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respon-dre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Mirada endins per Jordi Figueras Jové, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix a la felicitació de Nadal del Sr. Arquebisbe

Diumenge IV d’Advent

LlarLes experiències més fondes són amb els que compartim la casa: la casa pairal, el pis de lloguer, la segona residència. El profeta diu a David que Déu li farà un casal. Déu ens l’ha fet. És l’Església. La casa on hi caben tots els pobles, la llar on hi tenen dret tots els homes de la terra. No és una casa pels purs i els escollits sinó destinada a tota la humanitat. Eva ens va fer perdre la llar del paradís. Maria està disposada que Déu comenci una nova llar a casa seva i en ella mateixa. Els batejats formem part del cos d’Aquell que pel «Sí» de Maria ha esdevingut home i així nosaltres participéssim de la seva divinitat.

Llegim aquests dies les narracions més tendres de l’evangeli: els capítols primer i segon de Mateu i Lluc on se’ns narra amb simplicitat i elegància la infància de Jesús. És una catequesi pasqual.

5per a reflexionar

NADAL, LLIÇÓ DE SENZILLESA

Si alguna cosa distingeix els primers temps de vida de Jesucrist és l’absència d’espectacularitat. L’Evangeli de sant Lluc, el

qual refereix amb més detall el naixement de Jesús, mostra precisament que l’esdeveniment més gran de la història de la humanitat va transcórrer de la manera més senzilla.

Aquests dies nadalencs repassem les seves paraules d’humilitat sublim, després de situar Josep i Maria en l’escenari d’un edicte d’empadronament de l’emperador: «Josep, com era de la família i descendència de David, va pujar des de Natzaret, ciutat de Galilea, a la ciutat de David anomenada Betlem, a Judea, per empadronar-se amb Maria la seva esposa, que esperava un fill. I quan ells es trobaven allà, li va arribar l’hora del part, i va infantar el seu fill primogènit; l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal.»

D’aquesta manera, com de puntetes, va entrar al món aquell que, essent Déu, va ser el creador de l’univers. Bé va dir un conegut periodista: si jo hagués viscut allà en aquella època, segurament hauria entrevistat el rei Herodes, o hauria fet

reportatges sobre el cens, però m’hauria passat per alt que en una cova de Betlem havia nascut el rei del món.

Davant el Nadal hi ha dues actituds: una és entretenir-se en el que és secundari, contemplar els llums de les botigues, els regals, les possibilitats de viatges, l’espera de menjars suculents… L’altra és fixar-se en allò essencial, que és que ens ha nascut el nostre Redemptor, celebrar amb la família aquesta gran festa cristiana, gaudir del silenci necessari per adorar en el nostre cor Jesús infant i demanar-li que aprenguem la seva lliçó de senzillesa i de pau per a poder transmetre-la a totes les persones que ens envolten.

De tot cor us desitjo un Bon Nadal!

Nadal, una renovació per a la vida de cada dia

Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16). Amb aquesta afirmació comença la festa de Nadal. S’aplega la comunitat creient, es munten els pessebres, es paren taules familiars, s’obsequien els amics, s’encenen lluminàries arreu del món.

Déu havia vist la situació del seu poble, la humanitat. Li havia arribat el clam dels humans, que se sentien opri-mits per culpa dels explota-dors. Sabent que el seu po-ble patia va decidir baixar a alliberar-lo i a fer-lo caminar cap a un domini bo i lliure (cf. Ex 3,7-9). El seu cor de Pare no podia restar insensible davant el patiment dels seus fills, la debilitat de les seves forces, la fragilitat dels seus esforços, el fracàs dels seus projectes.

Per Nadal celebrem el dia sortós que el Fill únic de Déu Pare va prendre carn i sang humanes, es féu Germà nostre en Maria de Nazaret. Jesús, company de ruta, ens posa les mans, tendres i fortes alhora, a les nostres espatlles abatudes pel cansament i pel desconcert. Jesús inclina la seva mirada compassiva sobre les nostres misèries; i la llum que surt dels seus ulls foragita la nostra por i els nostres dubtes.

Cada any, per Nadal, refem el camí, el pelegrinatge de la fe, que ens porta a Jesús. El trobem a Betlem, on Ell se’ns dóna com a Pa de Vida. La nostra mirada entelada es troba amb la seva, plenament lluminosa. Es dissipa la boira del dubte i anem endavant amb renovat convenciment. El pes que suportem s’ha tornat més lleuger.

Diversos camins ens porten a la cova, però no fineixen en la petita figura de l’infant. Ell ja ha parlat. I ho ha fet ben clara-ment.

Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu. Tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi (Mt 25,40.45). Les figures del pessebre no són decoratives o convencionals, sinó ben reals. En elles, ara i cada dia, Jesús és besat, estimat i adorat. Estimat i adorat en aquell que té gana i set i que no

sap què posarà a taula per a ell i per als seus fills; en aquells discriminats per la raça, con-dició o religió, tancats a l’altra banda d’un reixat impossible de superar; en aquella malalta postrada i desesperançada per la soledat; en aquell que està atrapat per la delinqüència o el vici i no troba la manera d’alli-berar-se’n; en aquells que es-tan de dol i se senten trencats per dins perquè han perdut un ésser estimat...

Quan anem a Betlem, trobem en Jesús tots aquests germans i és a ells a qui hem de lliurar l’obsequi de l’amor i de la fe. La

concreció de les obres de misericòrdia són els gestos reals de la fe que es fa amor, de l’amor que demostra l’autenticitat de la fe. Passat el Nadal de la fe i de l’amor, retornem, renovats, a la vida de cada dia. La renovació s’expressa i es comprova en dues actituds que han de ser permanents. La primera, el reconeixement i la lloança de l’amor que Déu ens té des de sempre i que ara palpem en l’amor humà de Jesús. No hi ha res més reconfortant que sentir-se estimat. I l’amor de Déu és fidel i incansable. La segona actitud que cal practicar és el reconeixement de la pròpia dignitat i la de cada home i cada dona. El reconeixement de la proximitat, de l’acollida, de la solidaritat amb paraules clares, en accions eficaces, en denúncies valentes.

Cada any ens ho recorda el Nadal: és la memòria de l’Església que compartim en celebració de fe i d’amor.

Josep Bofarull, rector de les parròquies de Maspujols i Riudecols

publicació

CANT ESPIRITUAL

Jou, David. Viena Edicions, 2017. 110 p. PVP: 11,00 €.

Aquest nou poemari és la cloenda d’un conjunt de cinc llibres publicats en anys consecutius sobre el tema religiós. A més dels temes de ciència i fe, incorpora la mística, el diàleg interreligiós i el Nadal. «Cant espiritual» tanca aquest cicle amb una reflexió des de l’espiritualitat cristiana sobre què som els humans, quina relació tenim amb Déu, quina aproximació fa Déu cap a nosaltres.

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (Edifici del Seminari. C. de sant Pau, 4. 43003 Tarragona).

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Cicle BLitúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana

Diumenge, 24: Diumenge IV d’Advent [2Sa 7, 1-5.8b-12.14a.16; Salm 88, 2-3.4-5.27 i 29; Rm 16, 25-27; Lc 1, 26-38 (LE/LH pròpies)] Després de l’Hora menor (Nona) s’acaba el temps d’Advent

Dilluns, 25: Nadal del Senyor (Sol ) [Missa de la nit: Is 9, 1-6; Salm 95, 1-2a.2b-3.11-12.13; Tt 2, 11-14; Lc 2, 1-14; Missa de l’alba: Is 62, 11-12; Salm 96, 1 i 6.11-12; Tt 3, 4-7; Lc 2, 15-20; Missa del dia: Is 52, 7-10; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4.5-6; He 1, 1-6; Jn 1, 1-18; o bé més breu: 1, 1-5.9-14 (LE/LH pròpies)]

Octava de Nadal

Dimarts, 26: Sant Esteve, protomàrtir (F) [Ac 6, 8-10; 7, 54-60; Salm 30, 3cd-4.6 i 8ab. 16bc-17; Mt 10, 17-22 (LE/LH pròpies)] Dia segon dins l’octava de Nadal

Dimecres, 27: Sant Joan, apòstol i Evangelista (F) [1Jn 1, 1-4; Salm 96, 1-2.5-6.11-12; Jn 20, 2-8 (LE/LH pròpies)] Dia tercer dins l’octava de Nadal

Dijous, 28: Sants Innocents, màrtirs (F) [1Jn 1,5-2,2; Salm 123, 2-3.4-5.7b-8; Mt 2, 13-18 (LE/LH pròpies)] Dia quart dins l’octava de Nadal

Divendres, 29: [1Jn 2, 3-11; Salm 95, 1-2a.2b-3.5b-6; Lc 2, 22-35 (LH de l’octava)] Dia cinquè dins l’octava de Nadal. Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir (Comm.)

Dissabte, 30: [1Jn 2,12-17; Salm 95, 7-8a.8b- 9.10; Lc 2,36-40 (LH de l’octava)] Dia sisè dins l’octava de Nadal

Diumenge, 31: Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep (F) [Gn 15, 1-6; 21, 1-3; Salm 104, 1b-2.3-4.5-6.8-9; He 11,8 11-12.17-19; Lc 2, 22-40; o bé més breu: 2, 22.39-40. O bé: Sir 3, 3-7.14-17a; Salm 127, 1-2.3.4-5; Col 3, 12-21; Lc 2, 22-40; o bé més breu: 2, 22. 39-40 (LE/LH pròpies)]I vespres de la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu

agenda

Litúrgiade la setmana

Lectures de la solemnitat del Nadal del Senyor25 de desembre

per a saber més

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Salm responsorial [97,1.2-3ab,3cd-4,5-6 (R.: 3c)]

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seva dreta i el seu braç sagrathan sortit victoriosos. R.

R. D’un cap a l’altre de la terratothom ha vist la salvació del nostre Déu.

El Senyor ha revelat la seva ajudai els pobles contemplen la salvació.L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelmenta la casa d’Israel. R.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terrala salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d’alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i tocs de corn. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)

En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté

l’univers amb el po-der de la seva parau-la, acabada l’obra de purificació dels pe-cats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primo-gènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

27 de desembre—Admissió a ordes dels seminaristes Antonio Rodríguez, Adrià Fernández, Albert Font i Robert Otaba. La celebració, presidida pel Sr. Arquebisbe, tindrà lloc a la capella major del Seminari Pontifici de Tarragona, a les 19.00 h.

28 de desembre—Visita familiar «Els avis ensenyen la Catedral als néts» a càrrec de la Sra. M. Joana Virgili Gasol (Premi Catalunya Educació Marta Mata). L’activitat, que es farà a la Catedral, a les 11.00 h, requereix entrada. Cal recollir-la a La Botiga de la Catedral (entrada pel carrer Mare de Déu del Claustre). Organitza l’Associació Amics de la Catedral de Tarragona.

31 de desembre—Jornada de la Festa de la Sagrada Família. Missa presidida pel Sr. Arquebisbe a la Catedral, a les 11.00 h. Celebració dels 25, 50, 60 i 75 anys d’aniversari de noces. Inscripcions a l’adreça pastoral.familiar@arqtgn.cat. Organitza la Delegació diocesana de pastoral familiar.

—Vigília de cap d’any al Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor (Església de Jesús i Maria de Tarragona) presidida pel Sr. Arquebisbe, a les 22.45 h. Organitza el Consell arxidiocesà de l’adoració nocturna espanyola de Tarragona.

2 i 3 de gener—Convivències de Nadal per a escolans, a partir de 1r d’ESO, a Lilla (Conca de Barberà). Més informació i inscripcions a la vostra parròquia abans del dia 30 de desembre. Organitza el Secretariat diocesà de Vocacions.

—Concert «El poema de Nadal» de Josep Maria Sagarra a Torredembarra, càrrec de la Coral de Santa Rosalia. Tindrà lloc a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol, el divendres dia 29 de desembre a les 21.30 h. L’entrada-donatiu és de 7 euros i es pot adquirir anticipadament el dia 27 de desembre, de les 18.30 a les 19.30 h. al c. Antoni Roig, 22, de Torredembarra o bé abans del concert.

—Exposició de pessebres i diorames a Tarragona. La mostra, que es pot visitar fins el 14 de gener, es troba a la Rambla Nova, 105 (accés per l’església de Sant Antoni de Pàdua) en el següent horari: caps de setmana i festius, de les 12.00 a les 14.00 i de les 17.30 a les 20.30 h; els dies feiners fins el 5 de gener estarà oberta de les 17.00 a les 20.00 h.

—Retaules Vivents a Reus. Representació de diverses escenes del naixement i infantesa de Jesús. Tindrà lloc els dies 26 i 30 de desembre al voltant de l’església Prioral de Sant Pere Apòstol i la plaça de les Peixateries Velles, a les 20.00 h. Organitza el Patronat Foc Nou.

—Exposició de pessebres al Monestir de Santa Clara de Reus (Germanes Clarisses). Es pot visitar des del dia de Nadal fins el 14 de gener durant el dies feiners de les 16.00 a les 18.00 h. i els diumenges i festius, de les 16.30 h. a les 18.00 h.

—II Pessebre vivent a Vinyols i els Arcs. Es podrà visitar el dia 30 de desembre de les 18.00 a les 21.00 h. El donatiu serà de 5

euros —3 euros per als menors de 16 anys—, o bé si es compra anticipadament serà de 4 i 2 euros respectivament (venda a Ca la Regina, al carrer de l’Església, 1). Organitza la Parròquia de Santa Caterina de Vinyols i els Arcs amb la col·laboració de l’Ajuntament.

—XLII Pessebre vivent a la Pobla de Montornès. Es representarà els dies 25 i 26 de desembre, de les 18.00 a les 20.30 h i els dies 1, 6 i 7 de gener de les 18.30 a les 20.30 h, pels voltants de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès. El preu de l’entrada pels infants de 8 a 14 anys és de 4 euros, i pels majors de 14 anys de 7 euros. Més informació trucant als telèfons 977 648 012 i 652 938 623, o al web www.lapoblademontornes.cat.

—VII Pessebre vivent a Valls per l’entorn de l’església de Sant Joan i els carrers del barri antic. Les representacions seran el dia 27 de desembre, de 17.30 a 20.00 h, i els dies 28 i 29 de desembre, de 17.30 a 19.30 h. Més informació al web www.valls.cat/pessebre-vivent

—Exposició de diorames i pessebres al Vendrell. Es podrà visitar fins el diumenge dia 7 de gener a La Fusteria (c. Major, 16) els dies laborables de les 18.00 a les 20.00 h, i els festius de les 12.00 a les 14.00 h. i de les 18.00 a les 20.00 h. Del 8 al 21 de gener hi haurà visites guiades amb reserva prèvia. Més informació al web www.elvendrell.net.

ACTES DE NADAL

L’origen de les tradicions nadalenques: una data, el 25 de desembre

Com en altres casos, els primers cristians van aprofitar festivitats paganes per celebrar la seva

fe. En el cas del Nadal, entorn del 25 de desembre les civilitzacions precristianes celebraven el solstici d’hivern, quan la llum tornava novament i s’acabaven les tenebres. Encara que és una època de fred i de nits llargues, se sap que la vida torna novament a començar. En un primer moment, durant els segles I i II després de Crist, els cristians no celebraven el naixement de Jesús. Se sabia quan havia mort, a la Pasqua Jueva, però no quan havia nascut. No obstant això, en el segle III trobem els primers testimonis de la celebració de la festa del Naixement de Crist per l’Església, encara clandestina, el dia 25 de desembre.

Per altra banda, els romans celebraven del 17 al 24 de desembre les Saturnalia, unes festes dedicades al déu Saturn. En l’època imperial, a partir dels segles I i II, es va instaurar el 25 de desembre com el dia del naixement del «Sol invicte», divinitat que era representada per un nounat. Era un dia de festa, ningú treballava, fins i tot els esclaus tenien festa.

Aviat, la ja gran comunitat de cristians romana —que encara vivien en clandestinitat— va aprofitar aquesta data tan

celebrada en la societat romana per celebrar el naixement de Jesús, de qui no en coneixien la data.

La difusió de la celebració litúrgica del Nadal va ser ràpida. Després de les persecucions de Dioclecià, el 354, es va fixar oficialment la data del Naixement de Crist. En el segle V pot considerar-se que el Nadal era una festa universal, ja que llavors l’Església no estava dividida.

També els pobles del Nord d’Europa celebraven una sèrie de festes entorn del solstici, en honor a déus com Thor, Odin o Yule, raó per la qual als evangelitzadors no els va costar adaptar les festes paganes al Nadal.

M. Narbona, doctor en Història

El poder d’un Infant, fill de Déu i de Maria, no és el poder d’aquest món, fonamentat en la força i en la riquesa, és el poder de l’amor. És el poder que va crear el cel i la terra, que dóna vida a cada criatura. [...] És el poder que regenera la vida, que

perdona les culpes, reconcilia els enemics, transforma el mal en bé. És el poder de Déu. És el poder del servei, que instaura en el món el regne de Déu, regne de justícia i de pau.

[...] Benvolguts germans i germanes: «Un infant ens ha nascut, un fill ens ha estat donat»: és el «Príncep de la pau». Acollim-lo.

Del missatge Urbi et Orbi del sant pare Francesc25 de desembre de 2016