fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.548

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

11 de març de 2018 Diumenge IV de Quaresma

Lectures

En els 300 anys d’una Ermita

Roda de Berà és el nom actual que respon a dos nuclis d’un territori comú, unifi cats en un mateix topònim al segle XIX.

Un era Roda i l’altre Berà. Encara que la història va veure passar moltes civilitzacions, la petjada romana va quedar indeleble amb l’arc de Berà aixecat a la ruta de Tàrraco a Bàrcino.

Avui, però, del que em proposo parlar és d’un esdeveniment intermedi: fa 300 anys que es va posar la primera pedra de l’Ermita de Berà. Va ser el 12 de març de 1718. El seu frontal el va presidir —fi ns a la Guerra Civil— una imatge de la Mare de Déu de Berà, talla romànica del segle XIII, que la tradició diu que va ser trobada per uns pescadors en una cova on hauria estat amagada per evitar-ne la profanació en temps de persecucions.

Víc� ma, tant l’ermita com la imatge, de la Guerra Civil, avui es troba reconstruïda i amb obres recents. El constant ha estat la

devoció popular per aquest lloc sant, d’altra banda comú a la devoció mariana de tantes poblacions.

Recorrent la geografi a de Catalunya són molt nombrosos els pobles que, a part de la seva església, tenen una ermita dedicada a la Mare de Déu amb alguna de les seves múl� ples advocacions. És un signe de la religiositat popular que mai no ha de ser menys� nguda.

He conegut molts casos en què fi ns i tot persones no prac� cants senten un atrac� u especial per la seva ermita. No sols en valoren la senzillesa, a vegades l’entorn; també se senten atretes per la presència maternal de Maria, i aquesta devoció pot portar algun dia a una afi rmació més completa de la seva fe.

Els goigs, composicions poè� ques que sovint es canten a les ermites, són un element d’aquesta proximitat del poble. La tradició els manté vius. Fa poc els Gogistes Tarragonins han editat un bonic llibret amb textos d’Andreu Muñoz i dibuixos de Josep Riera. Són disset escenes de la vida de Jesús. La Mare de Déu hi apareix en algunes. En una, es veu Jesús infant que dóna els primers passos vacil·lants i la seva mare és a poca distància per agafar-lo en els seus braços si cau, com ho fan totes les mares. El text diu: «Els primers passos, cap a Maria… els úl� ms, cap al Calvari».

En efecte, la Mare de Déu és al començament i al fi nal de la vida terrenal de Jesucrist. Penso que acostar-se a ella, com ho han fet els veïns de Roda de Berà durant els úl� ms tres segles, és el millor camí per a trobar Jesús.‘ La tradició diu que la Mare de Déu de

Berà va ser trobada per uns pescadors en una cova

DESTAQUEM...

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Període de preinscripció als centres educa� usAr� cle sobre el dret d’escollir escola

Diumenge IV de Quaresma

Vora els rius de BabilòniaMolts cops els cris� ans som cridats a llegir els textos fent una tasca d’interiorització i de pregària. Aquesta setmana, és molt interessant pensar en els profetes de l’An� c Testament, entre ells Ezequiel i Jeremies, persones que es presentaven davant el poble amb la veu de Déu, guiant-lo i recordant els termes principals de l’Aliança.

El Salm ens recorda aquest poble esclau, assegut vora els rius de Babilònia, convidat a cantar estant en terra estranya; fragment escoltat moltes vegades en versions operís� ques (cors de Nabucco) o en versions modernes (Boney M.)

Finalment, permeteu-me una breu refl exió sobre les paraules de l’evangelista Joan. La llum, que ens ha de guiar en tot el nostre camí vers Déu, és la fl ama encesa pel Creador i cal que ens hi acostem. D’altra banda, hi ha la foscor, que ens fa perdre i no ens mostra el sender i ens pot fer caure en camins tenebrosos.

Que la llum de la Quaresma ens faci avançar en aquest esplèndid camí que és el de la vida donada! —Període de preinscripció als centres educa� usAr� cle sobre el dret d’escollir escola

5

(p.3)

—Pelegrinatge diocesà a Terra Santa,del 21 al 30 d’agost

l’entrevista

(p.2)

Mn. Pere Dalmau, rector de la Parròquia de Sant Joan Bap� sta de Reus:

«A través d’aquest servei d’oferir menjar també poden descobrir que Déu els estima»

Lectura del segon llibre de les Cròniques (2Cr 36,14-16.19-23)

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien con� nuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fi ns que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fi lls, fi ns que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fi ns haver complert setanta anys. Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m’ha donat tots

els reialmes de la terra i m’ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.»

Salm responsorial [136,1-2.3.4-5.6 (R. 5a-6a)]

Vora els rius de Babilònia ens assèiemtot plorant d’enyorança de Sió.Teníem penjades les liresals salzes que hi ha a la ciutat. R.

R. Si mai t’oblidava, Jerusalem,que se m’encasti la llengua al paladar.

Quan volien que cantéssimels qui ens havien deportat,quan demanaven cants alegresels qui ens havien entris� t,i ens deien: «Canteu-nosalgun càn� c de Sió». R.

¿Com podíem cantar cants del Senyoren una terra estrangera?Si mai t’oblidava, Jerusalem,que se’m paralitzi la mà dreta. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cris� ans d’Efes (Ef 2,4-10)

Germans, Déu, que és ric en l’amor, ens ha es� mat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celes� als,

perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha � ngut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem prac� cant-les.

Evangeli segons sant Joan (Jn 3,14-21)

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell � nguin vida eterna. Déu es� ma tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que � nguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han es� mat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat sí que busquen la plena llum i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu.»

Mirada endins per David Melero Domènech, professor de Religió

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Fa uns mesos la parròquia de Sant Joan Bap� sta de Reus va començar un nou servei, coordinat amb el menjador social

de la ciutat, consistent en assegurar el diumenge al migdia un dinar a taula a totes aquelles persones sense recursos que no se’l poden permetre. El rector d’aquesta parròquia explica i valora l’experiència.

R�������

—En quin moment es plantegen com a Parròquia oferir aquest servei?

A l’es� u, la permanent del Consell parroquial estem dos dies projectant el nou curs i en aquesta reunió pensant en la dimensió que ens calia treballar més enguany va sor� r l’espiritual triant el lema «L’esperit obre el cor», que ens ocuparà dos cursos. Per tant, es tractava de pensar en serveis i experiències que ens perme� n obrir el cor a tot � pus de gent que el vulgui descobrir. Veiem també que per la Parròquia passen molts a demanar caritat, alguns els atenem allà mateix, d’altres els derivem a la Càritas Interparroquial però veiem que el menjador social de Reus els dona menjar per al cap de setmana perquè se l’empor� n però no un plat calent a taula. Aleshores vam pensar en oferir aquest servei.

A més, aquest es� u vaig par� cipar en el Col·loqui europeu de parròquies i una de les experiències que es va explicar era precisament que alguna parròquia estrangera convidava a missa persones sense recursos i després els donaven el dinar. Nosaltres vam pensar que a través d’aquest servei potser també podrien descobrir que Déu els es� ma.

—Quan ho van posar en marxa?

El plantejament vam fer-lo a l’es� u però va ser el primer diumenge de novembre quan vam començar.

—Quantes persones hi assisteixen?

Normalment acostumen a ser 25 o 30 persones. Cada dijous o bé l’assistent social o bé el responsable del menjador social de Reus ens acostuma a avisar de les persones que vindran.

En un primer moment volíem fer el menjar nosaltres però després hem vist que un càtering, el mateix que es porta a la Residència universitària, seria més senzill. Això permet que els arribi el menjar calent.

—Els voluntaris són també una part important d’aquest servei...

Sí, ara mateix tenim una seixantena de voluntaris per a servir. Ho vam demanar als pares de la catequesi, als monitors de l’esplai, als joves o d’altres persones de la parròquia. A més hi ha dues persones que vetllen per l’acollida i l’organització. Sempre hem � ngut gent disposada i això és una riquesa immensa, perquè la gent que serveix està contenta de fer-ho, el mateix passa amb els que acullen i són acollits. No falten mai voluntaris, més aviat hi ha sempre el desig de venir.

—Amb el temps també han degut crear una relació fraterna...

Sí i no, jo, per exemple, dino molts dies amb ells i ja els conec. Ells també s’esperen que els digui alguna cosa, que els abraci, que segui al seu costat. Alguns t’expliquen també la seva història, la seva vida. Però la majoria dels voluntaris, excepte alguns, sempre són diferents perquè fan torns i això fa que no possibili� més relació. Potser aquest és l’únic punt nega� u que puc trobar-hi.

Per la parròquia també és molt bonic perquè a les celebracions recordem quants dinars repar� m cada diumenge i tothom se sent par� cip.

—A part del voluntariat de quina altra manera més es pot col·laborar?

Aquells que ho desitgin poden comprar a la Parròquia un � quet, a un cost de 6 euros, i col·laborar amb un dinar.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 11: Diumenge IV de Quaresma «Lætare» [2Cr 36, 14-16.19-23; Salm 136, 1-2.3.4-5.6; Ef 2, 4-10; Jn 3, 14-21 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 12: [Is 65, 17-21; Salm 29, 2 i 4.5-6.11-12a i 13b; Jn 4, 43-54] Sant Maximilià

Dimarts, 13: [Ez 47, 1-9; Salm 45, 2-3.5-6.8-9; Jn 5, 1-3a.5-16] Aniversari de l’elecció del papa Francesc (2013)

Dimecres, 14: [Is 49, 8-15; Salm 144, 8-9.13cd-14.17-18; Jn 5, 17-30] Santa Mati lde

Dijous, 15: [Ex 32, 7-14; Salm 105, 19-20.21-22.23;Jn 5, 31-47] Sant Raimon

Divendres, 16: [Sa 2, 1a.12-22; Salm 33, 17-18.19-20.21 i 23; Jn 7, 1-2.10.14.25-30] Dia d’abs� nència

Dissabte, 17: [Jr 11, 18-20; Salm 7, 2-3. 9bc-10.11-12; Jn 7, 40-53] Sant Patrici, bisbe (Comm.)

Diumenge, 18: Diumenge V de Quaresma [Jr 31, 31-34; Salm 50, 3-4.12-13.14-15; He 5, 7-9; Jn 12, 20-33 (LE/LH pròpies)]

en un minut

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 11: Diumenge IV de Quaresma «Lætare» [2Cr 36, 14-16.19-23; Salm 136, 1-2.3.4-5.6; Ef 2, 4-10; Jn 3, 14-21 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 12: [Is 65, 17-21; Salm 29, 2 i 4.5-6.11-12a i 13b; Jn 4, 43-54] Sant Maximilià

Dimarts, 13: [Ez 47, 1-9; Salm 45, 2-3.5-6.8-9; Jn 5, 1-3a.5-16] Aniversari de l’elecció del papa Francesc (2013)

Dimecres, 14: [Is 49, 8-15; Salm 144, 8-9.13cd-14.17-18; Jn 5, 17-30] Santa Mati lde

Dijous, 15: [Ex 32, 7-14; Salm 105, 19-20.21-22.23;Jn 5, 31-47] Sant Raimon

Divendres, 16: [Sa 2, 1a.12-22; Salm 33, 17-18.19-20.21 i 23; Jn 7, 1-2.10.14.25-30] Dia d’abs� nència

Dissabte, 17: [Jr 11, 18-20; Salm 7, 2-3. 9bc-10.11-12; Jn 7, 40-53] Sant Patrici, bisbe (Comm.)

Diumenge, 18: Diumenge V de Quaresma [Jr 31, 31-34; Salm 50, 3-4.12-13.14-15; He 5, 7-9; Jn 12, 20-33 (LE/LH pròpies)]

agenda propostaproposta

Avui, 11 de març—Recés arxiprestal de Quaresma a Falset. Tindrà lloc a l’església parroquial de Santa Maria, a les 18.00 h, i anirà a càrrec de la Sra. Carme Borbonès, expresidenta de Càritas Catalunya, sobre el tema «Fent camí per la Quaresma». Organitza l’arxiprestat del Priorat.

16 de març —Vetlla de pregària per a joves ‘Worship night’, amb veneració de la Creu i cants de lloança, organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de Joventut. Es farà a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra, a les 21.00 h. Més informació al web www.delejot.cat.

17 de març—XII Jornada de mestres i professors de Religió a l’escola de Sant Ignasi de Barcelona (Jesuïtes de Sarrià), de les 09.00 fi ns a les 17.15 h, organitzada per la Fundació Escola Cris� ana de Catalunya i el Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya.

—XVII Trobada del Pas del Mar Roig a la Selva del Camp, de les 10.00 a les 17.00 h. Aquesta trobada, adreçada als infants de segon curs de catequesi de Comunió, mostra als infants d’una manera pedagògica el camí que va seguir el poble d’Israel des d’Egipte fi ns a la Terra Promesa. Organitza l’arxiprestat del Baix Camp.

—Conferència quaresmal a Reus sota el � tol «Cantem i preguem amb els Salms», a càrrec de Mn. Raimon Mateu, diaca. Tindrà lloc a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Reus, a les 18.30 h. Organitza la Confraria Jesús de l’Amargura.

18 de març —Concert de la Coral polifònica del Vendrell a l’església parroquial de Sant Joan Bap� sta de Tarragona, a les 19.00 h. Interpretarà l’obra musical religiosa Stabat Mater escrita per Giovanni Ba� sta Pergolesi sobre el sofriment de la Verge Maria.

—Xerrada quaresmal a Riudecols. Amb el � tol «Pelegrinatge als llocs de la passió, mort i resurrecció de Jesús a Jerusalem», M. de l’Esperança Amill, llicenciada en Ciències Religioses, exposarà aquest tema a l’església parroquial de Santa Maria Assumpta de Maspujols, a les 19.00 h.

Els diumenges de Quaresma—Solemne viacrucis amb la venerada imatge del Sant Crist de la Sang a l’església parroquial de La Puríssima Sang de Reus, a les 18.45 h. Organitza la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist d’aquest ciutat.

Sobre el dret d'escollir escola

Ningú posa en dubte que un estat que vulgui treballar pel bé comú —o l’anomenat «estat del benestar»— és aquell

que vol que els ciutadans siguin cada vegada més lliures —d'expressió, d'associació, d'opció polí� ca—, que entén la diversitat com a valor, i que es posa justament al servei d'aquest ciutadà.

No ens imaginem una societat on se’ns obligués a anar a comprar al supermercat que ens assignessin al costat de casa, o a la perruqueria que ens correspongués per zona. I si el problema és que t'agrada més el tall de cabell que fan a un establiment no escollit per tu, l'administració ja farà per obligar totes les perruqueries a fer els mateixos talls per tal que tothom � ngui les mateixes oportunitats i en condicions d’igualtat, és clar.

Sembla impensable, oi? Doncs aquesta mentalitat és la que tenen alguns responsables polí� cs pel que fa referència al que hauria de ser l'exercici del dret a escollir escola al nostre país. En aquest dret és quan materialitzem la nostra decisió, com a pares o mares, sobre qui volem que sigui el nostre company a l’hora de transmetre als fi lls els nostres valors, la nostra fi losofi a de vida, creences, la formació moral i religiosa que volem, en quin entorn educa� u desitgem que s’hi desenvolupin, etc. Potser sigui en aquest acte d'escollir escola on més necessari sigui preservar, abans que res, la llibertat.

Per què diem que alguns dels nostres polí� cs volen retallar aquesta llibertat —per altra banda garan� da per les lleis fonamentals arreu—? Això és un fet quan volen excloure

l'ensenyament de la religió a les escoles, quan deixen fora del fi nançament públic l'escola religiosa o determinats models pedagògics desitjats pels pares, quan retallen ajuts a les escoles d'inicia� va social, quan promouen un discurs que vol enfrontar l'ensenyament públic i el d'inicia� va privada, quan anteposen la planifi cació a la llibertat d'elecció, etc.

En aquestes dates estem en el procés de preinscripció a les escoles. És també el moment en què surten a l’opinió pública els models i debats sobre com ha de ser el nostre sistema educa� u: models de llibertat o models d'uniformitat.

A les escoles cris� anes seguirem educant, sempre, perquè els nostres alumnes esdevinguin ciutadans lliures i compromesos, des de la diversitat i la inclusió. I, si lliurement ho volen, compromesos amb el Regne de Déu.

Francesc Or� z, director de la Fundació Sant FructuósRepresentant de la � tularitat de les Escoles diocesanes

de Tarragona

Càritas parroquial de Sant Pau de Tarragona, en col·laboració amb El

Corte Inglés, ha organitzat una campanya de recollida d’aliments, els propers dies 16 i 17 de març, per poder abas� r el Servei de Distribució d’Aliments (SDA) que es troba en aquesta parròquia.

Aquest nou servei plantejat per Càritas s’ha implantat progressivament en moltes Càrites parroquials davant el context de crisi econòmica i el conseqüent augment en la demanda de persones i famílies que hi acudien per a cobrir les seves necessitats bàsiques, sobretot alimentàries. Aquest sistema consisteix en la disposició, per part dels par� cipants, d’una puntuació, segons

els membres de la unitat familiar, que poden bescanviar per aquells aliments que prefereixen.

Amb l’objec� u de poder atendre totes les necessitats que es sol·liciten i abas� r el SDA d’aliments frescos o conserves el proper divendres, dia 16, a la tarda, de les 15.00 a les 21.00 h, i tot el dissabte dia 17, de les 09.30 a les 21.00 h, el supermercat del Corte Inglés de Tarragona (Rambla President Lluís Companys, 7) disposarà d’espais de recollida d’aliments.

Els aliments de més necessitat són: sucre, tomàquet en conversa, arròs, llet, oli, pasta, cereals, aliments per als nadons, galetes i llegums cuits.

Campanya de recollida d’aliments

Pelegrinatge a Terra Santa

El Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat,

juntament amb l’Associa-ció Bíblica de Catalunya, ofereix de nou la possibi-litat d’anar a Terra Santa aquest proper es� u, del 21 al 30 d’agost.

Amb aquest viatge es pre-tén conèixer millor els llocs de la Bíblia i les persones que hi viuen tot veient i contemplant la terra on el mateix Jesús ha deixat les seves petjades. Aquest pelegrinatge permet apropar-se al bressol de la nostra fe i visitar els llocs sants que van ser tes� monis del naixement, ministeri, passió, mort i resurrecció de Jesús. Natzaret, Canà, Tiberíades, Betà-nia, Jericó, Betlem o Jerusalem seran alguns del llocs que es visitaran.

Les inscripcions ja són obertes. Per a més informació es pot consultar el web www.abcat.cat o bé contactar amb el director del Secretariat, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren (tel. 649 236 639 o aperez@arqtgn.cat).

—Conferència quaresmal del Sr. Arquebisbe. Mons. Jaume Pujol va iniciar, un any més, el cicle de conferències quaresmals, organitzades per l’arxiprestat de Tarragona, a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona. Sobre el tema «Què podem fer durant la Quaresma?» va aprofundir en el missatge del papa Francesc per a aquesta Quaresma que s’inspira en una expressió de Jesús en l’evangeli de Mateu (24,12): «El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà». A par� r de cites bíbliques, referències al Catecisme de l’Església Catòlica o la cons� tució pastoral Gaudium et Spes (Joia i esperança), el Sr. Arquebisbe va expressar que tots estem necessitats de conversió i que ens cal fer una refl exió ben sincera davant Déu.

Aquesta mateixa conferència, en castellà, va pronunciar-la a l’església parroquial de Campclar el dia 2 de març.

—Festa de la Mare de Déu Lourdes. El diumenge dia 18 de febrer l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes va celebrar la seva festa amb una missa, una visita cultural i un dinar de germanor. La jornada es va iniciar al ma� amb la celebració de l’eucaris� a a la Catedral presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada per Mn. Joaquim Gras, consiliari diocesà, a la Catedral de Tarragona. Després de la missa van visitar el Museu Bíblic Tarraconense i seguidament hi va haver el dinar de germanor al Centre Tarraconense El Seminari on es va homenatjar al Dr. Miquel Domènech en agraïment a l’assistència mèdica que ha brindat en els pelegrinatges de l’Hospitalitat al llarg de vint-i-cinc anys.

—Dia de l’Esperit del Curs Alpha. Prop de dues-centes persones van par� cipar en el ‘Dia de l’Esperit’ del Curs Alpha el dissabte dia 24 de febrer, al Centre Tarraconense El Seminari. Impulsat per la Delegació diocesana de pastoral de joventut hi van par� cipar unes 170 persones de les parròquies de Montblanc, Santa Coloma de Queralt, Valls, Reus, Creixell, Riudoms, Vila-seca i Tarragona, acompanyats dels seus respec� us rectors. La jornada es va estructurar a través de tres ponències, treballs en grup, el dinar de germanor i, fi nalment, la vetlla de l’Esperit a la capella major del Seminari, amb la par� cipació del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

El Curs Alpha és un curs de primer anunci de la fe que pretén ser una eina evangelitzadora al servei de les parròquies.

—El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, a Tarragona. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo (Barcelona, 1967), va pronunciar el dijous dia 22 de febrer la conferència quaresmal de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona, a l’església de Sant Agus� . Amb el � tol «De cors freds a cors abrusats», Mons. Gordo va centrar la seva conferència quaresmal en la necessitat de l’encontre personal amb Jesucrist i la conversió personal i pastoral en clau de missió per a una Església «en sor� da».

Mons. Gordo va subratllar, en repe� des ocasions, que el millor que podem fer a l’Església és treballar la fraternitat i ser autèn� cs. També va destacar el valor de la religiositat popular, «sovint menys� nguda» —va dir—, perquè neix del cor i s’obre al Senyor.

educació