FULL INFORMATIU 1

FULL INFORMATIU Número 52 centredeformacio@bgb.es Desembre 2012

ÍNDEX :

- Editorial - ÉS-cultura:

- Sabeu que és i on es troba?

- Nomenclàtor

- L’any de la picor

- Sabeu que és ? Resposta

- Accions formatives

- La barretina

- El Racó de la Web

- On the road

- As real as life it self

Obrim la matricula el 3 de Desembre !

El passat dimarts 27 prop de 600 persones es varen examinar per mirar d’obtenir un carnet que els habiliti per exercir la bonica professió de guia de Turisme de Catalunya, aquest any en lloc de demanar un 5 per aprovar, és a dir, contestar correctament la meitat de les 120 preguntes (evitant les equivocacions que resten), els hi demanaven un 6,5 per aprovar, en altres paraules, contestar correctament 78 preguntes, tenint en compte que les respostes incorrectes sostreuen punts, penso que aquest cop aprovar-lo no ha estat gens senzill. Cal preguntar-se si aprovar un examen així es sinònim de estar capacitat per ser un bon guia doncs, per exemple, saber qui esta enterrat a Bellpuig d’Urgell és una informació que en més de 20 anys no he hagut mai d’utilitzar. Segur que en el futur trobarem maneres millors per avaluar les capacitats i destreses dels candidats, doncs com venim dient des de fa molt anys, els guies no han de ser un pou de coneixement o dades, sinó que posseint la necessària formació cultural, han ser capaços de transmetre-la de manera clara i amena, recolzant-se en les tècniques de comunicació adaptant-se a la tipologia de grup que acompanyen i és clar, saber si la verge de la misericòrdia és la verge de Canet de Mar no hi te massa a veure. Desprès d’aquesta primera selecció que imagino serà força dura,(no tinc la certesa que per molts guies en actiu, començant per mi mateix, hagués estat fàcil aprovar), vindrà el examen oral on els candidats fets un manyoc de nervis

intentaran explicar, de la millor manera possible, davant del tribunal un dels dos temes que els hi hauran tocat en sorteig, si ho aconsegueixen, obtindran la certificació. Els guies de Turisme tenim la responsabilitat de presentar el nostre país i la nostra cultura als visitants, de la nostra intervenció se’n desprèn una imatge concreta, d’aquí la importància que l’administració controli qui fa aquesta funció de ”interface” cultural i més que habilitar els temuts guies enciclopèdia, habiliti comunicadors eficaços. Amb aquest carnet de guia passa el mateix que amb el carnet de conduir, a partir del moment que l’obtens és quan comences a aprendre a circular. Per que aquest aprenentatge no sigui a base de cops, des de BGB, aquest any conjuntament amb la universitat de Girona, us oferim un curs dissenyat per aprendre realment a fer de guia, poder fer-lo sense tenir la pressió del examen o bé perquè ja es te el carnet o bé perquè no hi ha un horitzó clar de quan serà la propera convocatòria fa que sigui més relaxat. Us explicarem que el públic en general ve a conèixer la ciutat i a passar-ho be, que és més important un somriure que una data, que el guia no és el protagonista sinó la ciutat, que si un senyor porta dues càmeres penjades al coll i una de vídeo a la mà estarà més interessat en tenir temps lliure per fer fotos que en escoltar, que si el grup és especialista en alguna cosa, serà precisament d’allò del que no haurem de parlar, que si es tracta d’una visita temàtica amb un grup molt interessat serà una de les poques ocasions on el guia podrà lluir la seva musculatura cultural, etc... Aquest coneixement nomes el dona la experiència, si voleu aprendre a fer de guia, aconseguir la màxima satisfacció del vostres clients o simplement actualitzar coneixements us oferim el ja tradicional curs de formació de guies de Turisme de Catalunya 2013.

http://www.barcelonaguidebureau.cat

Carles Picazo, Centre de formació BGB

FULL INFORMATIU 2

ÉS-cultura :

Les fonts Wallace original de 1872 Instal·lades a Barcelona per primer cop el 1888

Emplaçament: Una a la Rambla, L’altra a la Gran via

Materials: Ferro colat, en alguns casos pintat.

Escultor: Charles Lebourg

Foneria: Antoine Durenne

cim i entre les quals cau un rajolí d'aigua. Els pobles alemanys, des de Prússia fins a Baviera, acabaven de culminar el seu procés d'unitat amb una victòria bèl·lica sobre França. Sir Richard Wallace havia participat en aquella guerra franco-prussiana en tasques d'ajuda humanitària. Amb el desig que no tornés a repetir-se un enfrontament fratricida com aquell, Wallace va encarregar a la foneria Durenne que en fes centenars de còpies en ferro colat, que va anar regalant per dotzenes a les principals ciutats. A Barcelona n'hi van tocar dotze, de les quals només en quedaven tres, una a la Rambla, davant del convent de Santa Mònica, l'altra a Gran Via de les Corts Catalanes-Passeig de Gràcia, al costat de muntanya-Llobregat, i la tercera estava a Diputació-passeig de Sant Joan, a la vorera davant l'entrada a l'edifici de la Societat d'Aigües de Barcelona, essent enretirada quan es va traslladar la seu de la companyia al vendre's l'antic Palau del Marquès de Ricart a la Generalitat de Catalunya.

Els nostres carrers i espais públics desborden en còpies d'obres d'art, especialment en el terreny de l'estatuària. Moltes escultures, unes en fosa altres en materials de pedra, són còpies d'originals que descansen en diversos museus d'Europa. Gràcies, Venus, Dianes i fins i tot algun que altre Hèrcules. Bona part d'elles entronquen amb els procediments de difusió de l'art que des de principis del segle XVIII, quan el Gran Tour per la Itàlia clàssica –precursor del turisme cultural dels nostres dies- va potenciar l'emergència d'una important indústria dedicada a la còpia i recreació dels originals clàssics, o de quan, a la fi del segle XVIII, el Museu del Louvre decideix posar a l'abast de tots el patrimoni atresorat pels reis absolutistes.

Part d'aquestes escultures les trobem en els nostres jardins, aquells avui públics que en el seu moment van ser privats.

Una altra part de les còpies que moblen les nostres ciutats, formen el conjunt dels elements de mobiliari urbà monumentalitzat que, com la Font de les Tres Gràcies a la plaça Reial, comparteixen escenari amb algunes desenes més distribuïdes pels bulevards i les places d'Europa i Amèrica Llatina.

La indústria francesa de la fosa d'art en ferro, es va encarregar, des de mitjans segle XIX de difondre aquestes còpies d'originals de museus.

El 1872, un filantrop milionari anglès, sir Richard Wallace, hereu de la immensa fortuna del marquès d'Hertford, va encarregar a Charles A. Lebourg, (escultor francès que treballà, a París, per a les esglésies de Saint-Eustache i de la Trinité i per l’ajuntament) el disseny d'unes fonts que simbolitzessin la germanor dels homes del vell continent. Lebourg va crear així la característica font amb quatre cariàtides femenines, cobertes amb un lleuger drapejat per davant i per darrere, que sostenen una cúpula semiesfèrica, amb quatre peixos al

El buidatge de motlles,com a procediment de reproducció mecànica permetia un trasllat relativament fàcil a materials com el plom, bronze o el ferro. A partir del calc era factible, també, la reproducció en materials de pedra, utilitzant el clàssic procediment d'esculpir amb la màquina de punts.

Si en un primer moment la còpia va servir per a treure l'obra d'art del museu, ara, les tècniques contemporànies de facsímils en tres dimensions, permetran, com succeeix amb la coneguda estàtua a cavall de Marc Aureli a Roma, continuar “gaudint” de “l’obra original” en el “lloc original”, mentre que “l’original fundador” d'una possible sèrie, està preservat en l'atmosfera zero del museu.

FULL INFORMATIU 3

Nomenclàtor :

Carrer de les Egipcíaques CIUTAT VELLA

Entre els carrers del Carme i Hospital. Per la Casa de les Egipcíaques, establerta al carrer des de 1579 fins a 1699.

Acollia les dones que resolien apartar-se del món i de la seva vida llicenciosa, i observar una conducta penitent, a imitació de santa Maria Egipcíaca (s. V). Aquesta dona duia una vida dissipada, va anar en pelegrinatge a Jerusalem amb la intenció de conèixer món i distreure’s, però va veure la llum davant el sepulcre de Jesucrist i es va recloure al desert per purgar els seus pecats. Es construí en el solar de la presó de dones coneguda com La Galera de fet es deia carrer de la galera fins el 1570.

En un immoble proper es van gestar els moviments anarquistes de principis del s XX, amb la celebració de reunions entre Salvador Segui i Andreu Nin que van preparar la insurrecció de 1917.

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBARÀ ?

La solució la teniu a la pagina 4 !

Plaça Drassanes CIUTAT VELLA Conegut també com El Volcà del Paral·lel o La Carbonera

Quan les rondes avançaven pel territori proper al port algú va tenir la idea de fer, dins la plaça rodona que generaven, una mena de Volcà del Paral·lel, mitjançant carbó calent que, mullat per aigua subterrània, desprengués vapor. La idea venia motivada perquè antigament havia hagut magatzems de carbó, que havien estat una característica del Poble Sec, per necessitats del port. El projecte va ser realitzat per l'arquitecte municipal Pedro Barragán, i va començar a funcionar juntament amb les rondes. Tanmateix, dos anys després, Parcs i Jardins deixaven de subministrar aigua i el volcà roman inactiu des d'aleshores. Plaça del Diamant, GRÀCIA

Forma part d'un conjunt de noms de carrers en la nomenclatura dels quals intervingué un joier, quan s'urbanitzaren, pels volts de 1850 (Maragda, Or, perla, Robí, Topazi). Si quelcom a contribuït a fer famosa la plaça ha esta la novel·la de Mercè Rodoreda, tant es així que el punt mes destacat de la plaça es el monument dedicat a la protagonista.

El 1992 unes obres de millora van deixar al descobert un refugi antiaeri, el 2006 desprès dels treballs de recuperació i d’adequació es va obrir al públic.

Quin va ser 'l’any de la picor'? Roger Costa, Revista Sàpiens

La data fa referència a una plaga de puces que atacaven sense pietat persones de tota condició.

El 1471, exactament. O això és el que diu el prolífic, omnipresent i enguany homenatjat Joan Amades a 'Històries i llegendes de Barcelona'.

Amades afirma que “segons les cròniques i la tradició”, l’àrea de Barcelona va patir aquell any una recordadíssima plaga de puces que atacaven sense pietat persones de tota condició. La data va passar a formar part de la memòria popular no solament per aquest fet, que al cap i a la fi es podria acabar considerant anecdòtic, sinó perquè fou un any de fam i misèria a causa de la pèrdua de bona part de les collites. “La memòria del poble encara en té ben viu el record en el refrany: “De l'any de la picor, que tothom gratava”, sentencia Amades.

L'obra de Joan Amades ha estat importantíssima per als estudiosos de la cultura popular de les terres de parla catalana, tot i que no ha estat exempta de polèmica. Sovint Amades afirmava coses de manera taxativa sense citar la font d’on havia extret la informació, fet que s’agreuja quan després altres publicacions reprodueixen la informació de manera acrítica, com succeeix en aquest cas amb 'l’Enciclopèdia de Barcelona'. L’any 1471, per exemple, és una xifra exacta de la qual no sabem res més. És possible que l’extragués de la literatura de 'fil i canya' o 'canya i cordill', nom que prové del procediment que feien servir per exposar la seva mercaderia els establiments on venien aquests fulls amb informacions anecdòtiques o truculentes: els penjaven en cordills travessers clavats amb claus, d’on feien sostenir els fulls amb una canyeta esberlada, fora de l’abast de la canalla. 1471, com dèiem, és una xifra massa exacta per pensar que simplement se la inventés. És possible, en canvi, que Amades ho hagués llegit en algun d’aquests fulls, dels quals encara avui es conserva la col·lecció que va conformar amb els anys.

Com solem fer quan expliquem l’origen d’alguna dita com la que ens ocupa, acabarem fent esment d’altres formes que presenta aquesta expressió, normal tractant-se d’un fenomen de transmissió oral. En aquest cas, la picor es coneix en algunes àrees com la picassor, una forma plenament acceptada pel 'Diccionari de la llengua catalana' de l’Institut d’Estudis Catalans.

FULL INFORMATIU 4

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBARÁ ?

La coberta del nou Mercat dels Encants

Barcelona comptarà amb un dels millors mercats de vell del món. Primer perquè en la resta del planeta no existeix aquesta pulsió ordenadora tan barcelonina que obliga a delimitar i condicionar tota activitat. Camden Town, a Londres, el Rastre, a Madrid, o els marche Aux Puces parisencs són una extensió de llocs en els que la llei que els gestiona és poc més que la llei natural.

Enfront d'això, el model barceloní, una barreja d'algaravia mediterrània i serietat nordeuropea, ha previst una ubicació especifica i cèntrica per a aquest mercat de vell, els Encants. Lla construcció a tocar de la “ grapadora” i la torre Agbar d'un edifici singular apunta a espectacular i funcional.

Ho signa com veieu aqui al costat l'arquitecte barceloní (de Madrid) Fermín Vázquez i el seu estudi, B720.

El mercat dels encants s’anomena així perquè, antigament, per obtenir el dret de tenir la paradeta es feia una subhasta en cants, es començava cantant a la baixa 100, 99,98,97 quan algú deia prou es quedava la parada aquell dia per aquest preu, si hom trigava massa i un altre persona deia prou abans es corria el risc de quedar-se’n sense. una vegada conclòs, suposarà un dels mercats de vell més innovadors del món. La singular coberta hissada amb gats hidràulics sobre les rampes que acolliran els negocis i la plaça central de subhastes ja es pot veure prou bé. Es tracta d'una gran superfície formada per paral·lelograms i triangles que es troben a una cota màxima de 28 metres, més o menys l'alçada de la cornisa del veí Teatre Nacional. Tindrà un doble acabat. La part inferior, que es veurà des de la zona comercial, serà d'un reflectant acer inoxidable de color daurat que farà les vegades de mirall. En la part superior, serà visible en vista aèria, serà d'alumini amb una pàtina de zinc, que donarà al conjunt una aspecte vermellós. Realment l'edifici no és tal, doncs no té plantes, ni té tancaments, sota aquesta coberta d'alta tecnologia concebuda per protegir als usuaris del sol i la pluja hi haurà una llarga rampa, d'un 6% de pendent mig, que es recull sobre un gran espai, definit com el de la subhasta. Hi hauran dues plantes subterrànies, una la menys 2, exclusivament per a aparcament dels clients, i l'altra, la menys 1, com aparcament dels comerciants i magatzems. Les diferències de cota entre extrems del solar, que poden ser de fins a sis metres en un dels catets del triangle, i el pendent de la rampa donen lloc a un nivell anomenat altell, que també exercirà les funcions de magatzematge dels productes. El terra serà de panots, la rajola típica barcelonina, precisament per a emfatitzar que no es tracta d'un edifici, sinó d'un carrer o plaça coberta. «No és un centre comercial -assenyala Vázquez a EL PERIÓDICO- encara que haguem hagut de col·locar una escala mecànica [solsament una] », sentència.

FULL INFORMATIU 5

ACCIONS FORMATIVES

Cal reservar sempre via Mail al Centre de Formació; centredeformacio@bgb.es Us convidem a descobrir les interioritats de la Universitat de Barcelona. Acompanyats per un guia expert podrem gaudir d’un recorregut pel espais més emblemàtics del edifici, el vestíbul, l’escala d’honor, el paranimf, els claustres, la biblioteca... i conèixer els aspectes històrics, arquitectònics i artístics més rellevants.

Visita comentada al edifici històric de la UB :

Exclusiva membres: Gratuïta; 5 Crèdits BGB

DIA HORA LLOC DURADA

Dilluns 17 Desembre 16:00h.

Al vestíbul principal de la

Universitat de Barcelona

Gran Via de les Corts Catalanes, 585

1 Hora

Simbologia religiosa a la Sagrada Família :

En Jose Manuel Almuzara, arquitecte, realitzarà una visita destacant la simbologia de Gaudí en la seva obra magna (mes de 40 anys treballant en ella); una simbologia unida, com sempre tenia en compte Gaudí, a l'arquitectura.

Gaudí "...va fer el que és una de les tasques més importants avui: superar l’escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a una vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com Bellesa" (de la homilia de Benedicte XVI del 7 de novembre de 2010). Tenint en compte l'arquitectura i la fe de Gaudí, podem entendre la frase de César Martinell: "Gaudí va construir la Sagrada Família i la Sagrada Família va construir a Gaudí".... Exclusiva membres: Gratuïta; 08 Crèdits BGB

DIA HORA LLOC DURADA

Dimarts 11 de Desembre 16:00h. Entrada Carrer Marina 1,5 Hores

Quina antiguitat té la barretina ? Roger Costa, Sàpiens La seva popularitat s’afermà a la guerra d’Àfrica, en la qual els voluntaris catalans del general Prim es distingien per la barretina vermella.

Tot i que la més antiga documentada, una barretina de traginer, data del segle XVII, molts investigadors han volgut veure en el 'gorro' dels antics frigis (Àsia Menor) el primer antecedent d’aquesta peça de roba tan nostrada.

La seva extensió geogràfica tradicional abastava tota la zona mediterrània i també les

illes Canàries. A moltes comarques occidentals i a Andorra, d’altra banda, s’anomenava 'gorra'.

De barretines n’hi havia de molts tipus: la de xeixa (blanca o de color variat, utilitzada per dormir), la de mariner (vermella i no gaire llarga), la de capellà o la d’'escórrer fesols' (petita, cònica i amb una borla a l’extrem). Les més populars foren la barretina musca, de color morat, i la vermella. Les que estaven confeccionades amb un folre de color blanc, verd o negre, acostumaven a ser reversibles (la negra per al dol), i eren conegudes com barretines 'de dos cairells o de dos intents'. Al Pirineu, les classes populars solien dur barretina vermella, i la barretina musca es reservava per als dies de festa, per al dol o en exclusiva per als rics. Al Segrià, al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i la Ribera d’Ebre, en canvi, la musca era la més freqüent.

Durant el segle XIX, el procés de substitució de la barretina per la boina o la gorra de visera va córrer paral·lel al de la seva reivindicació per part del catalanisme. La seva popularitat s’afermà arran de la guerra d’Àfrica, el 1860, en la qual els voluntaris catalans del general Prim es distingien per l’uniforme blau i la barretina vermella. Al seu retorn victoriós a Barcelona foren publicades poesies com 'La roja barretina catalana', de M. Josefa Massanès, i 'La gorra vermella', d’Antoni de Bufarull, ambdues del mateix 1860. Prova d’aquest procés reivindicatiu imparable fou l’actitud de Jacint Verdaguer el 1865, quan recollí el premi dels Jocs Florals amb barretina, o la dels assistents a la gran manifestació proteccionista del 1882 a Barcelona o a les catalanistes del 1897, que també la portaven amb aquesta intencionalitat.

A la primeria del segle XX, quan només la vestien gent gran d’alguns indret del Pirineu, la barretina ja havia esdevingut un símbol de tot l’espectre catalanista, des dels republicans federals fins als carlins.

FULL INFORMATIU 6

‘A sobering question’ By Alan Bennett While leaders from across Europe gather to negotiate over more than a trillion dollars in European Union spending for the next seven year period, an amazing ‘minute fact’ has emerged regarding existing EU expenditure. The International Herald Tribune reported that during the summer, Martin Ehrenhauser, an Austrian member of the European Parliament, “had tabled a sobering question at the Brussels bureaucracy: How many bottles of alcohol does it have in its cellars?” After four months, Maros Sefcovic, European Commissioner for administration, revealed the answer - a total of 42,789 bottles of red, white and sparkling wines and nearly 2,000 more of spirits, lay in the cellars of the European Commission and the Council of the European Union. And the wines purchases dare hardly vintage grands crus - the most expensive bottle in the commission’s cellar cost about €47 Mr Ehrenhauser, an independent MEP told the Tribune, “I was shocked. I had not expected that they would have so many bottles. They should be working, not drinking!” The overall Brussels alcohols spend budgeted for 2012 is €43,000 ($55,000). A minuscule portion of a total budget of about $170 billion - most of this is for farmers and poorer regions.

Is this the end of the world! A brewery has created the world’s strongest beer with 65% alcohol by volume. Armageddon, produced by the Scottish Brewery, Brewmeister, in Aberdeenshire is 12 times stronger than standard beers. It was made to be served in 35ml bottles because a pint of Armageddon would contain 37 units.

Dead or alive!! The Archbishop of Naples said he had ordered his clergy to ban members of the mafia from attending church “even if dead” unless they repent. “If the men of the clans do not repent they will not be able to enter the church even if dead, this is what I told my clergy,” said Cardinal Crescenzio Sepe “He who sows death will only reap death”.

PC Boardman Incidents of shoplifting at a supermarket in Greater Manchester have fallen 75% since police installed a life-sized cardboard cut-out of a policeman, in an attempt to cut costs. Police Constable Boardman, who patrols Asda in Leigh, is so realistic that customers have tried to talk to it, only to scurry away in embarrassment when they realise it’s not real.

El Racó de la Web :

Guia Turística de 1847 !!

En el següent link trobareu una interessant guia turística de Barcelona de l’any 1847, “contiene cuanto puede ser útil a los forasteros y habitantes” . Val molt la pena donar-li una ullada.

http://archive.org/stream/guiadebarcelonap00dub#page/12/mode/1up

Entrevista destacable del 3/24

En aquest link trobareu la Entrevista que li va fer TV3 al nou arquitecte director de la Sagrada Familia JORDI FAULÍ

http://www.tv3.cat/videos/4281570/Entrevista-del-324-Jordi-Fauli-director-de-les-obres-de-la-Sagrada-Familia

Primera publicació d'un nou projecte per divulgar la ciutat

Sant Martí obre una col·lecció de guies dirigides als barcelonins. Cada edició inclourà informació d'un centenar de referències d'interès. Els llibres, un per cada districte, s'aniran publicant trimestralment .

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101120/sant-marti-obre-una-colleccio-guies-dirigides-als-

barcelonins/592283.shtml

Spains secret conflict

Aquí trobareu un altre vídeo interessant, presentat pe periodista Gary Gibson, llarg però força interessant, ple de vocabulari en anglès, molt útil si hem d’explicar objectivament la situació política catalana actual als nostres visitants.

http://vimeo.com/25245089

Si us vareu perdre l’espectacle de la Casa Batlló il·luminada, aquí el teniu “3d Mapping Dragon”:

http://www.youtube.com/watch?v=dOMCD-92wDw

FULL INFORMATIU 7

Artículo publicado en La Vanguardia, escrito por la periodista Ángeles Caso

Será porque tres de mis más queridos amigos se han enfrentado inesperadamente estas Navidades a enfermedades gravísimas. O porque, por suerte para mí, mi compañero es un hombre que no posee nada material pero tiene el corazón y la cabeza más sanos que he conocido y cada día aprendo de él algo valioso. O tal vez porque, a estas alturas de mi existencia, he vivido ya las suficientes horas buenas y horas malas como para empezar a colocar las cosas en su sitio. Será, quizá, porque algún bendito ángel de la sabiduría ha pasado por aquí cerca y ha dejado llegar una bocanada de su aliento hasta mí. El caso es que tengo la sensación –al menos la sensación– de que empiezo a entender un poco de qué va esto llamado vida.

Casi nada de lo que creemos que es importante me lo parece. Ni el éxito, ni el poder, ni el dinero, más allá de lo imprescindible para vivir con dignidad. Paso de las coronas de laureles y de los halagos sucios. Igual que paso del fango de la envidia, de la maledicencia y el juicio ajeno. Aparto a los quejumbrosos y malhumorados, a los egoístas y ambiciosos que aspiran a reposar en tumbas llenas de honores y cuentas bancarias, sobre las que nadie derramará una sola lágrima en la que quepa una partícula minúscula de pena verdadera. Detesto los coches de lujo que ensucian el mundo, los abrigos de pieles arrancadas de un cuerpo tibio y palpitante, las joyas fabricadas sobre las penalidades de hombres esclavos que padecen en las minas de esmeraldas y de oro a cambio de un pedazo de pan.

Rechazo el cinismo de una sociedad que sólo piensa en su propio bienestar y se desentiende del malestar de los otros, a base del cual construye su derroche. Y a los malditos indiferentes que nunca se meten en líos. Señalo con el dedo a los hipócritas que depositan una moneda en las huchas de las misiones pero no comparten la mesa con un inmigrante. A los que te aplauden cuando eres reina y te abandonan cuando te salen pústulas. A los que creen que sólo es importante tener y exhibir en lugar de sentir, pensar y ser.

Y ahora, en este momento de mi vida, no quiero casi nada. Tan sólo la ternura de mi amor y la gloriosa compañía de mis amigos. Unas cuantas carcajadas y unas palabras de cariño antes de irme a la cama. El recuerdo dulce de mis muertos. Un par de árboles al otro lado de los cristales y un pedazo de cielo al que se asomen la luz y la noche. El mejor verso del mundo y la más hermosa de las músicas. Por lo demás, podría comer patatas cocidas y dormir en el suelo mientras mi conciencia esté tranquila.

También quiero, eso sí, mantener la libertad y el espíritu crítico por los que pago con gusto todo el precio que haya que pagar. Quiero toda la serenidad para sobrellevar el dolor y toda la alegría para disfrutar de lo bueno. Un instante de belleza a diario. Echar desesperadamente de menos a los que tengan que irse porque tuve la suerte de haberlos tenido a mi lado. No estar jamás de vuelta de nada. Seguir llorando cada vez que algo lo merezca, pero no quejarme de ninguna tontería. No convertirme nunca, nunca, en una mujer amargada, pase lo que pase. Y que el día en que me toque esfumarme, un puñadito de personas piense que valió la pena que yo anduviera un rato por aquí. Sólo quiero eso. Casi nada. O todo.

Per veure com alguns promocionen el Turisme, clicka aquí sota, … així va el país.

A Spanish politician has sparked outrage after a picture of him posing on top of a dead deer with its hacked-off testicles perched on top of his head was posted online.

http://www.eturbonews.com/32369/tourism-minister-poses-dead-deers-testicles-his-head

Carlos Delgado, Minister of Tourism for the Balearic Islands

Si algú de vosaltres no desitja rebre aquest Full Informatiu, si us plau envieu-nos un E-Mail amb la paraula BAIXA al assumpte al centredeformacio@bgb.es, gràcies.

AS REAL AS LIFE ITSELF :

El ladrón vulgar te roba: El dinero, el reloj, la cadena, el coche y/o el celular. El político te roba: La felicidad, la salud, la vivienda, la educación, la pensión, la recreación, etc. El primer ladrón te elige a ti...... mientras que al segundo ladrón ¡ LO ELIGES TÚ !