1

Freud: 1856-1939 (psicoanàlisi)

Sumari

1. Biografia i bibliografia

2. La hipòtesi de l’inconscient

3. Teoria global de la personalitat

4. Les malalties mentals

5. Teoria de la sexualitat

6. La interpretació dels somnis

7. Societat i cultura

8. La filosofia i l’evolució de la psicoanàlisi

9. Dades document

1. Biografia i bibliografia.

Marx, Nietzsche i Freud coincidiran en la seva crítica a la cultura. Els tres

veuran darrera de les realitzacions més elevades i espirituals de la

societat occidental interessos materials no reconeguts per la interpretació

dominat de la cultura. Darrera la filosofia, la moral i la religió, Marx veurà

interessos i conflictes de classe que impliquen la dominació d'uns sobre

els altres, Nietzsche descobrirà odi, ressentiment i impotència en front

dels valors de la vida, Freud l'acció omnipresent dels instints i les

pulsions inconscients.

1856. Neix el 6 de Maig a Freiberg (Moràvia). Antiga Txecoslovàquia.

Família de comerciants jueus.

1860. La família es trasllada a Viena. Estudia medicina. Sol·licita una

plaça de professor a la universitat de Viena. La sol·licitud de Freud es

rebutjada per la seva condició de jueu.

2

1885-86. Es trasllada a Paris per seguir les experiències del neuròleg

francès Charcot. Obre un consultori privat de tractament de malalties

nervioses.

1938. Abandona Àustria en ser annexionada per l’alemanya hitleriana

1900. Publica La interpretació dels somnis.

1905. Publica Tres assaigs sobre teoria sexual.

1907. Publica l’article La conducta obsessiva i les pràctiques religioses.

1913-14 Escriu i publica Tòtem i tabú.

1921 Publica Psicologia de les masses.

1923. Publica El jo i l'Allò.

1927 Publica El futur d'una il·lusió.

1930. Publica El malestar en la cultura.

1939. Publica Moisès i el monoteisme. Mort de càncer a Londres, exiliat

per causa del nazisme. La seva obra i ell mateix van tenir la virtut de no

deixar indiferents a ningú. Ambiciós, tossut al mateix temps que valent, va

saber interpretar de manera aguda la situació moral de la societat que li

tocà viure.

2. La hipòtesi de l'inconscient i la Psicoanàlisi

Les idees corrents de l'època associaven psiquisme amb consciència,

quan no directament amb ànima. Els individus eren éssers conscients,

autònoms, lliures, en definitiva éssers racionals. Quan el comportament

humà presentava anomalies aquestes només podien ser atribuïdes a

problemes neuro-fisiològics o a debilitat de caràcter, manca de voluntat,

malícia, defectes de formació. Freud sospitava que aquesta manera de

veure el psiquisme era excessivament simplista. Les causes i els motius

del comportament humà tenien que tenir un origen més profund. Sense

rebutjar els coneixements i la metodologia de la ciència mèdica del

3

moment, les seves investigacions, que reclama com a científiques, venen

a ocupar un espai intermedi entre la ciència i la reflexió filosòfica. En

aquest espai intermedi tindrà nuclear importància el llenguatge en

l’expressió individual i de caràcter cultural. Un paper destacat d’aquesta

reflexió el tindran els somnis i els mites.

Freud defensa que el punt de partida de la seva teoria és l’observació

empírica dels seus malalts. Aquestes observacions el porten a sospitar

que el psiquisme no es redueix a les seves manifestacions conscients. En

aquell moment la psicologia mèdica de l'època era bàsicament positivista,

és a dir, només considerava com a rellevants les dades que

proporcionava l'observació empírica dels malalts i en conseqüència no

especulava amb hipòtesis que no poguessin ser observades. I el

inconscient no era directament observable sinó que es tenia que inferir a

partir de determinades conductes.

Una malalta es converteix en el model paradigmàtic dels estudis de

Freud. Es tractava de la pacient que compartia amb el seu col·laborador

el doctor Breuer, una jove de 21 anys, que va emmalaltir poc després de

la mort del seu pare. La noia, entre altres símptomes, gairebé no

menjava, tenia tos nerviosa, mals de cap, paràlisi parcial en el cos,

pèrdua de sensibilitat i hidrofòbia.

Breuer i Freud utilitzaren per al tractament de la malaltia de la pacient la

teràpia de la hipnosi amb la que aconseguiren alguna millora. Per

exemple, pogueren eliminar la hidrofòbia en descobrir amb la hipnosi que

associava l'aigua amb el record infantil del gos de la família bevent del

got que habitualment ella feia servir.

La hipnosi, però, no fou prou efectiva per eliminar els demés símptomes.

Va ser aleshores que Freud comença a treballar amb la tècnica del que

anomena lliure associació. Mitjançant l'exteriorització verbal de les idees

de la pacient i en un llarg recorregut que sortejava totes les defenses o

4

resistències, finalment s’arribava de manera conscient a la font dels

problemes del malalt.

A partir d’altres casos, segons Freud, allò que el tractament mostrava

després d'aquest recorregut sempre era el mateix,: un conflicte traumàtic

entre les pulsions sexuals del malalt i la censura exercida des dels nivells

de la consciència.

Els resultats de la tècnica de la lliure associació, i d’aquí la seva

importància, el feren concloure que el mitjà en el que el subjecte es

constitueix és el llenguatge. L'individu és instint i alhora un ésser lingüístic

en el procés de formació de la seva experiència.

En el cas de la jove a la que es feia referència anteriorment - Anna O.- el

conflicte principal, segons Freud, estava entre el desig inconscient del

pare i el rebuig conscient d'aquest desig (Complex d'Edip).

Fou la pràctica mèdica la que va acabar convertint la psicoanàlisi en:

1. una tècnica terapèutica.

2. una teoria global de la personalitat

3. una teoria de la sexualitat humana.

4. una hermenèutica de la cultura.

Les idees elementals que sustentaven aquesta polifacètica teoria eren:

1. tenim un inconscient que influeix sobre la personalitat i el

comportament.

2. els desequilibris psíquics amb origen no fisico-neurològic provenen

dels conflicte entre inconscient i conscient.

3. la font de l'inconscient es troba en la sexualitat.

4. els conflictes tenen una manifestació lingüística.

5. per arribar a l’inconscient amb possibilitats terapèutiques cal utilitzar

l'expressió lliure d'idees per part del propi pacient.

5

Definició d'Inconscient

Per a Freud l'organisme humà és un sistema d'energia. Aquesta energia

assumeix diferents formes entre les quals està la psíquica, una energia

que permet pensar, imaginar, recordar …en definitiva que permet

l'activitat natural de les nostres facultats psíquiques. Allò que fa

l'organisme es alliberar energia que és la que activa els processos

psicològics.

Per a Freud, l'inconscient és una combinació d'energia i de

representacions simbòliques.. D'aquest inconscient no en tenim control,

actua instintivament i de manera compulsiva. Només podem obligar-lo a

transformar-se, a disfressar-se per acomodar-lo a les condicions morals i

normatives de la societat. Aquesta acció sobre l’inconscient es la

denominada censura. La censura consisteix en una repressió i segons les

característiques que adopti aquesta repressió provocarà una

simptomatologia malaltissa. Somnis, actes fallits, lapsus, acudits,

símptomes neuròtics somàtics …

3. Teoria global de la personalitat

1.- L'anàlisi del psiquisme humà.

De la hipòtesi de l'inconscient, Freud va passar a una teoria global

de la personalitat. L'elaboració d'aquesta va tenir en compte tres

consideracions:

A) la perspectiva dinàmica.

B) la perspectiva tòpica.

C) la perspectiva econòmica.

A) la perspectiva dinàmica.

Aquesta perspectiva pretenia estudiar les característiques fisiològiques

del psiquisme. Segons aquesta, el psiquisme humà és un sistema

d'energia. Aquesta energia física l’entén a la manera d'energia instintiva

6

que en desenvolupar-se psíquicament pren el nom de pulsió. La pulsió,

doncs, és un instint físic al mateix temps que psíquic. Aquest instint busca

disminuir la seva tensió. Donada la importància que Freud dona a la

sexualitat, aquest instint psíquic descrit amb el terme pulsió passa a

denominar-se libido quan es refereix en particular a la tensió sexual

manifestada a nivell psíquic.

Inicialment Freud va parlar de l'existència de dos instints: el sexual i el

d'autoconservació. Més endavant, i a partir de l'experiència mèdica, va

reeleaborar la seva teoria i parlà de dos instints bàsics, l’instint de vida o

Eros i l’instint de mort o Thanatos.

Amb el primer es busca el plaer, amb el segon la desaparició radical de

tota tensió, un retorn a un estat de pre-vida.

B) la perspectiva tòpica.

Freud parla de l'existència de tres dimensions en el psiquisme. El 1913

les definí com:

- inconscient: lloc d'Eros i Thanatos i dels continguts reprimits.

-

-

-

Preconscient: barrera de contenció i lloc de la memòria.

Conscient: Informació i elaboració d'aquesta informació. Es

nodreix d'energia de l'inconscient.

El 1923 va reelaborar la segona tòpica incorporant-hi els resultats del

seus treballs:

Com a sistema d'energia que som, aquesta ocupa una determinada

dimensió de la nostra personalitat segons l'individu va desenvolupant-se

psíquicament.

Allò:

Aquesta dimensió s'encarrega de les descarregues d'energia instintiva. El

seu principi és el del plaer i el caràcter problemàtic de veure satisfetes les

seves demandes és font de frustracions i malestar. Equival a l'inconscient

7

de la primera tòpica. Les descarregues energètiques que ocupen aquesta

dimensió del psiquisme activen els sistemes fisiològics.

Un d'aquests sistemes és el perceptual (percepció-percepte). En aquest

moment es forma una representació de l'objecte que ha reduït la tensió

energètica o una altra, la d'una experiència dolorosa contraria a la

buscada. Immediatament s'activa el mecanisme de la memòria

(empremtes mnèmiques).

Dins dels processos primaris de l'allò es distingeix entre "actes reflexos"

(purament fisiològics) i no reflexos (psíquics). Un exemple de conducta:

a) un nen té gana (carència-instint-tensió)

b) hom l'alimenta (reducció tensió-satisfacciò-plaer)

c) ha generat el procés perceptual (de l'aliment) i empremtes

mnèmiques. (experiència-memòria).

d) Repetició seqüència a-b-d … l'aliment s'associa a reducció de la

tensió i a continuació:

e) la gana (tensió) produeix una imatge mnèmica associada a la

satisfacció de la tensió en anteriors oportunitats.

f) Intent de reduir la tensió a través de la imatge: el que Freud

anomena Identitat de Percepció.

g) El record de l'aliment s'identifica amb la imatge de l'aliment.

h) L'allò no els distingeix: realitza els seus desitjos mentalment.

Característiques de l'allò:

-

-

-

-

està mancat d'organització

Descarrega o desplaça la seva energia.

no té racionalitat i es amoral.

Jo:

8

El jo es desenvolupa absorbint energia de l'inconscient. Consisteix en

l'àmbit de resposta als problemes quotidians en equilibri amb les pulsions

de l'allò i les constriccions del Súper Jo. Amb la seva acció procura

corregir i millorar les imatges de l'inconscient. Es governa pel principi de

la realitat (propi del procés secundari). Es proven solucions fins trobar la

que permet descarregar més tensió.

- Súper jo: Com el jo es constitueix absorbint energia de l'inconscient.

Consisteix en la consciència moral i en l'ideal perfeccionista. Normes,

prohibicions, models … interioritzats pel subjecte. Imprimeix caràcter de

les persones: idealista, perfeccionista, moralista…

Tan el jo com el súper jo són possible per a) l'aprenentatge i b) pels

fracassos de l'allò que per ell mateix no satisfà les pulsions instintives.

Els conflictes

a) entre l'allò i el jo. Aquest conflicte desencadena l'angoixa neuròtica.

Es tracta d'una por irracional relacionada amb alguna amenaça no

identificada del món real. Suposa en definitiva, l'existència d'una energia

instintiva amb una determinada representació objectal (simbòlico-

predicativa) que busca un objecta en la realitat on descarregar-se. La

incompetència del jo en la recerca d'un objecte real provoca que hi hagi

descarregues impulsives incontrolables … que és el que tem el jo. Els

comportaments neuròtics poden manifestar-se dient una inconveniència,

actuant maldestrament, tenir explosions de pànic.

b) entre l'allò i el super jo amb el jo d'intermediari. Aquest conflicte se

l'anomena angoixa moral. Sentiment de culpa per determinades accions

del jo o del súper jo.

c) també es parla d'angoixa real quan la por o temor s'origina en algun

perill objectiu (real) en curs i que afecta a l'individu. (que ens trobem

davant d'un immens lleó)

C) la perspectiva econòmica.

9

Procedeix a fer un estudi quantitatiu de l’energia psíquica El sistema

nerviós busca descarregar l'energia que genera. Necessita fer-ho per

reduir la tensió nerviosa que acumulem. Aquesta tensió nerviosa és motiu

d'insatisfacció. A aquesta permanent activitat de descarrega Freud n'hi

diu "principi de constància" i a la descàrrega n'hi diu catèxia. Els objectes

considerats des de la perspectiva de l'inconscient són equivalents quan

tenen semblances específiques. L'allò no fa distincions precises entre

objectes, més bé l'atreu aspectes específics dels objectes. En aquest

sentit l'allò és predicatiu.

Aquesta descàrrega té lloc en dos processos:

a) procés inconscient (procés primari).

b) procés conscient (procés secundari).

El procés inconscient està regit pel principi del plaer mentre que el

conscient ho està pel principi de realitat. De l'equilibri entre aquestes

dues dimensions, plaer-realitat, depèn la salut mental.

Aquí equilibri vol dir la capacitat que tingui el jo de satisfer les pulsions de

l'inconscient. El jo pren energia de l'inconscient i amb ells activa els

processos psíquics propis de la consciència, el que coneixem per les

nostres facultats psíquiques. L'equilibri entre el procés primari i el procés

secundari depèn de la capacitat de sincronització que aconsegueixi el jo.

A aquesta capacita n'hi diu Freud identificació. La identificació és

fonamental per tal que els plans d'acció del jo es puguin dur a la pràctica.

L’angoixa

El fracàs és l'angoixa: neuròtica i moral. Per escapar a l'angoixa, hi ha

dues vies

1) satisfer el desig sense entrar en conficte amb el

super jo.

10

2) elaborar estratègies que substitueixin l'objecte

originari.

Aquestes estratègies reben el nom de mecanismes de defensa:

1) Repressió: El mecanisme de defensa més important. Consisteix en negar

les pulsions no acceptades pel super-jo, com les de l’incest. El desig

reprimit no es eliminat sinó emmagatzemat en l'inconscient. El desig

reprimit retornarà com a símptoma neuròtic. La repressió té un alt cost

energètic i limita les possibilitats del jo en la seva relació amb la realitat.

2) Regressió: Consisteix en el retorn a etapes anteriors més satisfactòries.

Una variat d'aquesta és la fixació que consistiria en negar-se a

evolucionar mantenint-se en un etapa anterior davant de la por al fracàs,

al ridícul, al càstig (fixacions infantils, objectuals …).

3) Sublimació: Consisteix en la transformació de les pulsions en activitats

socialment acceptades desexualitzades: religió, art, cultura…

4) Projecció: Consisteix en traslladar a altres ésser i objectes els impulsos

que el jo considera perillosos. Les fòbies expressarien el temor substituint

en objectes o situacions que l'individu sent vers ell.

5) Desplaçament: Traslladar a un objecte més innocent o menys

problemàtic les nostres pulsions sexuals: amor a les plantes, cotxes …

6) Reacció (formació reactiva): Desenvolupar una conducta oposada a

aquella que impulsa l'inconscient: de l’agressivitat a una conducta

pacífica.

7) Identificació: Consisteix en fer pròpies les qualitats d'una altre. Les

identificacions poden ser a) narcisistes, b) de pèrdua de l'objecte i c)

d'identificació amb l'autoritat.

4. Les malalties mentals

Freud distingeix entre dos tipus de malalties:

11

-

-

Psicosi: consisteix en el conflicte entre el subjecte i la realitat.

El jo crea la seva pròpia realitat i no reconeix el seu estat. En això

consisteix la psicosi maníac-depressiva, les paranoies (paranoia: "Para

noho", paraula grega que vol dir "contra enteniment"), esquizofrènia ….

Es tracta normalment d'individus intel·ligents, amb un elevat concepte de

si mateixos i desconfiats.

Neurosi: el subjecte té consciència de la realitat i del seu estat

psíquic i n'intenta fugir sistemàticament: angoixes, fobies, obsessions,

histèries …

5. Teoria de la sexualitat humana.

El tema de la sexualitat fou un dels més conflictius. Les teories de l'època

destaquen

1) que la sexualitat era un fenomen exclusiu de la vida adulta.

2) les idees sobre la mateixa estaven dominades per una moral

repressiva que pretenia reduir-la a l'àmbit de la reproducció.

Freud va distingir entre sexualitat i genitalitat. Per sexualitat entenia el

plaer erogen i per genitaliat la reproducció. També, molt provocatiu a

l’època, Freud afirmà el caràcter natural de la pulsió sexual en totes les

etapes de la vida. Per sexualitat entenia la recerca de plaer físic sobre la

base de les àrees erògenes del cos humà.

Aquesta sexualitat es entesa com bisexual, és a dir, hi ha originalment

una recerca de plaer que no distingeix entre sexes; d'aquesta bisexualitat

deriva l'heterosexualitat i la homosexualitat.

El desenvolupament de l'infant des del seu naixement no és un camí fàcil.

Segons Freud allò que el nen esdevindrà com a persona en la seva vida

adulta està condicionat a les fases o etapes de desenvolupament de la

seva sexualitat. En aquest desenvolupament es produeix el pas d'un

estadi de sexualitat a un altre de genitalitat. En l'etapa o estadi de

12

sexualitat l'individu troba plaer mitjançant la realització d'una pulsió

originada per qualsevol òrgan capaç de produir plaer. En la etapa de

genitaliat les pulsions es concentren en el coit (en els genitals) i

afavoreixen la procreació des d'una perspectiva socio-cultral.

Etapes formatives

Estableix que els individus passen per unes fases o etapes de formació

de la seva sexualitat que estan relacionades amb el descobriment des de

petits d'aquelles parts del cos que li proporcionen plaer:

1ª etapa: Oral (0-1 anys). la zona erògena és la boca i les activitats totes

aquelles que tenen que veure amb el contacte físic amb ella: menjar,

beure, succionar …. La relació amb el món de l'infant és a través de la

boca. El problemes bucals sera la primera font de insatisfacció i per tant

de frustracions, entre altres les que suposen el creixement de les dents.

La pervivència en l'adult d'aquesta zona erògena es manifesta en el plaer

que proporciona besar i introduir-se objectes més o menys agradables a

la boca.

2º etapa: Anal (1-2 anys). la zona erògena és l'anus i l’activat la funció

excretora. L’evacuació i retenció intestinal és una satisfacció autoeròtica

de tipus narcisista. Forma part l'etapa anal del descobriment del propi cos

i durant la mateixa se sent orgullós del seu descobriment que per

imposició de l'entorn haurà de restringir o substituir. La prohibició de

parlar, jugar i embrutar-se amb els excrements imposats pel que s’entén

per les bones costums i el hàbits de neteja aportaran noves frustracions.

Aquesta és una fase activa si es compara amb la fase oral. Hi ha

consciència que la recerca de plaer es troba amb l'oposició dels seus

tutors. Començarà a buscar substituts més acceptables com jugar amb

fang, sra o trencant joguines.

3º etapa: fàl·lica (3-6 anys). Durant aquesta etapa el nen segueix la seva

descoberta del propi cos. Ara la zona erògena són els òrgans genitals.

13

Aquesta fase es caracteritza pel complex d'Edip, d'Electra i de castració.

La importància que prenen per a la vida sensual i afectiva el pares és

determinant. La identificació amb la persona del mateix sexe estarà

determinada per les prohibicions i models de conducta socials,

prohibicions i models que començarà a interioritzar. Aquestes normes i

prohibicions generaran un sentiment ambivalent d'amor-odi que està en

el nucli del complex d'Edip/Electra. Prohibicions i normes tenen en el seu

rerafons el càstig. La por a aquest es focalitza en la pèrdua dels genitals

en el nen (complex de castració) i en l'enveja de penis en el cas de la

nena en identificar el seu clitoris amb un penis poc desenvolupat.

4ªetapa: lactància (6-12). En aquesta etapa, l'individu assimila les normes

i prohibicions coincidint amb una disminució de les pulsions sexuals. És el

moment de la construcció de l'ideal del jo i de la solució dels complexos

desenvolupats en l'etapa anterior. Aquesta etapa coincideix amb el

redimensionament de la vida dels nens. És el moment de la descoberta

d'un món extrafamiliar i comença a facilitar-se la distinció entre món

subjectiu i món objectiu.

5ª etapa: genital (12-14). presa de consciència de l'ús dels respectiu

genitals. La sexualitat es concentra en els genitals. Moment de canvis

fisiològics i psicològics, es va consolidant el principi de realitat guanyant-li

terreny al del plaer.

Ja hem deixat clarament establert el caràcter bisexual de la naturalesa

humana així com que l'heterosexualitat majoritària té que veure amb

factors socio-culturals. Tal com està organitzada la vida del nen/a apunta

a la formació d'éssers heterosexuals de manera que l'homosexualitat es

presenta com un procés que ha distorsionat els objectius socials i

culturals. A aquesta distorsió en diu Freud inversió en predisposar a

l’individu a una vida sexual homosexual.

14

Les perversions:

La pulsió sexual sempre ve acompanyada d'agressivitat. Quan aquesta

aconsegueix independitzar-se de la pulsió i dominar-la té lloc les

desviacions conegudes per perversions:

Sadisme: Associació d'agressivitat i sexualitat. Consisteix en l’obtenció de

plaer sexual mitjançant el dolor dels altres. Freud l'explica a partir de

l'instint de mort que es presenta de manera autònoma en relació a la

libido. Aquesta exteriorització té el seu paral·lelisme amb el voyeurisme,

que, sense agressivitat, es representatiu d'un projecció sobre els altres

de la pulsió sexual.

Masoquisme: es tracta de l'agressivitat sàdica que es replega sobre el

propi jo. L'objecte on descarrega la pulsió és sobre un mateix.

Narcisisme: es tracta d'una manifestació de centrament sobre el propi jo

procurant-se autosaficaccions. És simultània al rebuig que l'individu sent

pel món exterior en identificar-lo amb el desplaer.

6. La interpretació dels somnis.

1.- El somnis abans de la psicoanàlisi

Els somnis havien estat considerats tradicionalment com a vies de

coneixement profètico-religiós com és el cas de grecs i romans que

tenien endevinaires per trobar en els somnis informació sobre el futur o

dels egipcis que creien que a través dels somnis es transmetien

missatges divins. El caràcter diví del somni el tenim en moltes religions i

el mateix Mahoma, profeta de l'Islam, afirmà que havia rebut a través dels

somnis l’encàrrec de comunicar el missatge de Déu als éssers humans.

Freud dóna un tomb radical a aquestes interpretacions. Per a ell els

somnis constituïen "el camí real per arribar a l'inconscient" (La

interpretació dels somnis - 1900).

15

2.- Què és un somni

Per molt complicats i desordenats que semblin els somnis, aquests tenen

un significat capaç de proporcionar-nos informació sobre el psiquisme, els

seus problemes i les seves necessitats.

Eren particularment valuosos per apropar-nos a l'inconscient. El somni és

essencialment la realització simbòlica de desigs reprimits i té com a

finalitat obtenir el descans corporal.

Freud diferencia en els somnis entre dos tipus de continguts:

-

-

-

-

el contingut manifest: es tracta de la part "visible" dels somni,

allò que el subjecte recorda amb més o menys detall i quasi sempre és

incomprensible i incoherent.

el contingut latent: les raons profundes que provoquen el

somni.

El procés que desencadena el pas del contingut latent al contingut

manifest, el procés de simbolització, és el que Freud anomena elaboració

onírica. Tota elaboració onírica implica un procés de simbolització que té

la seva raó en la natura mateixa del contingut latent inconscient. Si el

contingut manifest intentés sortir a la consciència sense aquest procés de

simbolització, sense la disfressa simbòlica, no seria tolerat per la

consciència.

El somni pot tenir dos orígens:

un impuls instintiu material reprimit que vindria directament de

les profunditats de l'inconscient

un desig recent no satisfet adequadament, que estaria entre la

consciència i l'inconscient.

Per a interpretar els somnis ens cal descobrir i comprendre els

mecanismes que faciliten el procés de l'elaboració onírica.

16

L'elaboració onírica comporta un procés de simbolització amb el qual es

transforma i deforma el contingut latent. Mijançant el somni l'individu

redueix la tensió derivada de no poder satisfer el desig, la pulsió sexual.

3.- Mecanismes d'elaboració:

1.- condensació: sintetitzar en un món simbòlic un conjunt d'idees

latents.

2.- desplaçament: traslladar la representació d'una cosa a una

altra per evitar la censura.

Altres mecanismes que intervenen segons Freud són la dramatització -

quan els desigs es converteixen en historietes més o menys creïbles- i

els símbols que repeteixen objectes i paisatges com a substituts de

objectes de desig real i dels propis genitals.

4.- Els símbols en els somnis

Representacions més utilitzades

-

-

-

-

-

-

-

la cas llisa: homes

la casa amb elements de subjecció: la dona.

emperadors i emperadrius: els pares.

animals petits: els germans

aigua: naixement. La relació amb l'aigua pot ser de diferent

mena:

i. un hi cau o en surt; també pot venir representat com que

algú salva a un altra o n'és salvat. S'interpreta en un sentit de relació

maternal.

ii. partença, viatge: mort

foscor: mort

uniformes: nuesa.

17

5.- La interpretació dels somnis

Hi ha tres passos principals:

A) L'objecte sobre el qual hem de concentrar la nostra atenció no és el

somni en la seva totalitat, sino cadascun dels elements del seu contingut

per separat

B) un somni pot interpretar-se de diferents maneres, depenent de la

persona que el somii o depenen dels estats individuals.

C) abans d'interpretar un somni es necessita una informació preliminar

del subjecte.

6.- Alguns somnis:

A) sobre la mort: quan algú somia dolorosament amb la mort del seu

pare, mare o algun dels seus germans, no s'ha d'interpretar com el desig

actual de que aquesta persona mori sinó en el significta de que en algun

moment de la infancia s'ha desitjat aquesta mort.

B) Si somiem que ens trobem despullats o mal vestits davant alguna

persona estranya però no setim vergonya el somni no tindrà particular

rellevància. Probablement estarà en relació a algun aconteixement

recent. Però si sentim vergonya, voldrà dir que tenim necessitat que algú

ens vegi despullats encara que no en el present o passat immediat. EL fet

de que en la infància ens reprimissin anar despullats, aquest desig es

relitza mitjançant el somni.

C) Un somni de Freud. Freud havia optat a una plaça de professor a la

universitat de Viena. La decissió corresponia al ministeri i les seves

possibilitats eren mínimes. Una tarda es va trobar amb un amic (R) que

com ell era jueu i que aspirava a la mateixa plaça. Aquela nit Freud va

somiar: "El meu amic és el meu oncle. Sento una gran estima per ell.

Veig davant meu la seva cara, però canviada, més allargada i

contrastada amb precisió especial per la seva barba …".

18

La interpretació que en fa Freud és la següent: "R, és el meu oncle.

Aquest oncle havia estat processat per un assumpte de diners i

condemnat judicialment . Això va suposar undur cop per al pare de Freud

que deia que el seu germà era unimbècil. Freud va concloure d'aquesta

associació que el seu amic (R) era el seu oncle i que d'ell en deia que era

un imbècil. Analitzant el somni va poder interpretar que l'estranyesa que

li havia provocat el rostre somiat del seu amic era en realitat el resultat

d'haver superposat oníricament els dos rostres: el de l'amic i el del seu

oncle. Però hi havia una diferència: el seu oncle era un delinqüent mentre

que el seu amic (R) no. Aleshores recordà que el seu amic va tenir

problemes amb la justícia perquè un dia va atropellar a un vianant amb la

bicicleta.

Fins aquí, Freud, encara considerava que no s'explicava la totalitat del

procés d'elaboració dut a terme. Aleshores va recordar que un altra amic

seu (N), també jueu, pretenia la plaça. Recordà que N va parlar-li i

després de felicitar-lo li va dir "Qui sap? Potser hi ha alguna cosa

d'especial en contra meva. ¿Ja sap vostè que un cop vaig ser objecte

d'una denuncia? Potser per això em poden denegar el títol de professor.

En canvi contra vostè no tenen res en contra". Freud d'aquesta part del

somni en va fer la següent explicació. El seu oncle (imbècil i delinqüent)

eren els seus dos col·legues i no havien aconseguit encara el

nomenament: un per imbècil (R) i l'altra per delinqüent (N). Amb aquest

somni Freud negava en el somni motiu real que obstaculitzava el

nomenament de professor universitari: la seva condició de jueu. De fet

estava disfressant els motius reals per veure satisfet en somnis el seu

desig (obtenir la plaça). Ara bé, aquesta interpretació posava en relació

el somni amb esdeveniments actuals de la vida de Freud. Però hi havia

un significat més remot que Freud va creure descobrir en la continuació

de la interpretació del seu somni. El desig de Freud de ser nomenat

professor era superat per un desig que retrocedia a la seva infància. El

cas és que en el somni ell assumia el lloc del ministre que nega la plaça

19

als seus amics i és aleshores que ell recordà com de petit havia desitjat

ser ministre. Continuant amb aquesta interpretació, el ser ministre – alta

autoritat- el situava en una posició d'avantatge respecte el seu pare. El

substituïa. I recordà que de petit, una nit que dormia amb els seus pares

va orinar-se en el llit i el seu pare molest va dir-li que no serviria per a res.

7.- L'oblit dels somnis

Intervenen varis factors:

- la poca intensitat de les imatges dels somnis.

- el caràcter esporàdic d’alguns somnis. Recordem aquells que es

repeteixen.

- la dificultat de trobar un ordre i un sentit al somni que el fa incoherent i

per tant és difícil de retenir en la memòria.

- la predisposició del subjecte pels seus somnis.

7. Societat i cultura

Aquest és l'apartat més rellevant des del punt de vista filosòfic. Ara bé:

sense els apartats que l'han precedit no ens hagués estat possible

formular-lo de manera entenedora.

A la manera de Plató que es serveix de la seva antropologia per formular

la seva teoria política (recordeu els tres tipus d'ànima i els tres tipus de

classes socials), Freud utilitza la seva teoria de la personalitat per

projectar-la a la interpretació de l'organització social, del comportament

social i de la cultura. Per exemple, amb la seva teoria dels instints o

pulsions s'havia decidit per una concepció d'ésser humà que presenta

força semblança amb l'ésser egoista de Hobbes, aquell egoisme que

conduiria al pacte fundacional de l'estat autoritari.

Per a Freud, l'individu és un ésser instintiu que cerca satisfer els seus

desigs. Aquest és el seu objectiu i per aconseguir-ho cercarà objectes on

descarregar la seva tensió nerviosa. Aquests objectes poden ser

20

qualsevol dels que existeixen en la natura inclosos els demés éssers

humans. Sota aquesta concepció de la naturalesa humana, influït per la

literatura científica de l'època i per les narracions mítiques, Freud tracta

d'explicar-se l'origen de la societat, de la moral i de la religió. (Tòtem i

tabú: 1912), considerant que la noció de "pare mort" en oposició a la de

"pare real" i la seva funció en l'estructura del subjecte tindran un paper

essencial.

El Mite fundacional

Freud fa servir el mite per a elaborar les seves teories. Com ja s'ha dit en

altres apartats, considera l'individu com un ésser que és constitueix per

mitja del llenguatge i, el que succeeix a nivell individual – els secrets que

desvetlla el llenguatge - també succeeix a nivell social (importància de les

llegendes, mites, tragèdies, Hamlet, narracions bíbliques…).

Freud, a partir de totes aquestes expressions narratives reconstrueix un

protomite fundacional i estructural per a explicar la formació dels vincles

socials i els principis legals, morals i religiosos. El mite li permet copsar la

universalitat de l'estructura psíquica en els individus i en les col·lectivitats.

Segons ell, l'origen de la societat es troba en la necessitat de defensar-se

de la natura. La creació d'una unitat social superadora de les diferents

individualitats protegeix i beneficia a l'individu en un aspecte: li ofereix

seguretat davant dels fenòmens naturals en una etapa que denomina

estat de natura en el que no existeix pròpiament societat. En aquest estat

l'individu no reprimeix els seus instints de manera que tots els individus

cerquen la satisfacció de les seves pulsions. En aquest estadi la força

imposa una autoritat no reconeguda que monopolitzarà les fonts de plaer.

Segons aquesta visió mítica, els homes vivien en petites comunitats

(estat de natura). Hi havia un líder, una autoritat que en raó de la seva

força monopolitzava els objectes de desig d'aquella comunitat, és a dir,

les dones. Davant d'aquest monopoli que privava els demés de satisfer

els impulsos instintius, els homes es rebel·len i assassinen l'autoritat

21

(violència), el pare (el paricidi original, la constitució de la societat

fraterna, el retorn del pare mort), en sentit anàleg a allò que succeeix en

la vida psíquica individual amb el complex d'Edip).

La culpa, el pacte i el naixement de la llei

Immediatament després de l'assassinat, els homes es senten colpits pel

sentiment de culpa davant la transgressió que suposa la seva acció i en

ells nasqué l'anhel d'expiació. D'aquest sentiment i el seu corresponent

anhel d'expiació sorgí un pacte de renúncia a l'agressió mútua i s'instituí

la prohibició de tenir relacions sexuals amb dones que pertanyessin a la

pròpia estructura familiar: el “tabú” de l'incest. És l'origen de la civilització.

Els individus es comprometen a reprimir la seva tendència a la realització

directa de les pulsions.

Aquesta interpretació de la gènesi de la societat utilitza com a model el

que ja coneixem de la teoria de la personalitat, i en el procés d’aquesta

interiorització caldrà que s'hagin aconseguit els dos mecanismes

imprescindibles:

- Un extern, que mantindrà viu en el record dels individus, és a dir, la por

al càstig.

- un intern, que serà la interiorització pròpiament dita de la llei, aquella

que permet la creació d'una autentica consciència moral, la que

constituirà el super-jo, i serà equivalent a l'imperatiu categòric del que ja

ens va parlar Kant en la seva ètica.

Aquest super-jo prohibeix i castiga però també protegeix el narcisisme del

subjecte amb els seus ideals. Aquest és l’autèntic fonament de la

consciència moral.

Malestar i sublimació

Aquest sentiment de culpa anima a un amor que recompensi l'acte

criminal anterior i mantingui el grup sota un principi o llei regulador de les

22

conductes. El preu que haurà de pagar l'individu és el de la seva felicitat.

Són les restriccions socials les que provocaran un profund malestar en

l'individu i un menyspreu envers la cultura de tal manera que els

individus, sovint, desitjarien retornar a l'estat de natura. Per a Freud,

però, aquest retorn és impossible. El pas d'un estat de natura a un de

cultura és irreversible.

L'energia libidinal reprimida busca mitjançant un mecanisme de

desplaçament o de sublimació la manera de compensar la no realització

del desig eròtic. La civilització admet aquest desplaçament envers a

activitats com l'amistat (un impuls sexual coartat segons Freud) l'art,

l'estudi, el treball o l'esport.

Si és el cas que la societat imposa excessives restriccions a l'instint eròtic

i no ofereix sortides substitutòries que desviïn d'una forma acceptada

socialment l’energia libidinal generarà individus infeliços i amb malalties

mentals com les psicosis i les neurosis. Segons això, els valors morals no

són la màxima expressió de la racionalitat humana, tal com s'havia

mantingut en la tradició filosòfica occidental (Plató, Aristòtil, Descartes,

Kant), sinó que amaguen conflictes pulsionals d'arrel clarament material.

Els valors morals segons Freud, no són "bons en sí mateixos" sinó que

són un instrument al servei de la realització de les pulsions en oferir

alternatives acceptades socialment. D'aquesta manera, el fonament de la

moral consistiria en l'interès, un interès que deriva de la naturalesa

instintiva de l'ésser humà.

L’objectiu de la cultura

Resumint, la cultura s'organitza amb dues finalitats:

- Protecció de l'ésser humà contra el domini de la naturalesa.

- Regulació de les inestables relacions entre els homes (violència,

agressivitat).

23

A partir del moment que es trenca la relació home-naturalesa (el pacte, la

renúncia) l'instint merament físic és substituït pel desig. Aquest ja no

serà exclusivament físic sinó que tindrà una dimensió psíquica i serà

expressió d'una mancança, d'alguna cosa que no es té. (El futur de una

il·lusió: 1927).

Religió i sublimació

La renuncia de la que parlàvem troba mecanismes compensatoris,

relacionats amb el sistema moral, característics de les neurosis

individuals. Un dels més importants és el de la religió. Partint de la seva

posició atea, Freud creu que les creences religioses no poden derivar-se,

com mantenia gran part de la tradició filosòfica occidental, de l'anàlisi

racional. La religió és un fet que ha existit des de que l'home es trobà

enfrontat amb la natura i es sent desvalgut (Hume). A mesura que

progressa el coneixement, els déus queden limitats a l'àmbit moral on

esdevenen la llei i fonamenten els preceptes socials i les seves

prohibicions bàsiques: l'incest, el canibalisme i l'homicidi. Freud afirma

que hi ha una estreta vinculació entre la constitució de la llei, la figura

paterna (Déu) i la formació d'un ordenament social.

Per a ell, la religió és el comportament característic de les neurosis

obsessives (Els actes obsessius y las pràctiques religioses - 1907).

L'angoixa i la precisió meticulosa del ritual religiós en seria la millor prova.

Aquest comportament, el religiós i el dels actes obsessius en general, té

la virtut no només d'oferir una sortida a la tensió, sinó que suprimeix les

tendències egoistes i antisocials. La religió té una funció protectora del

individu en posar-lo sota la protecció d'una figura paterna i, a més, li

proporciona una explicació a les seves mancances disminuint-li l'angoixa

que aquestes li produeixen. En la gènesi de les idees religioses, Freud

veu clar que les divinitats i el déu únic proporcionen protecció, omple de

significat la nostra ignorància, ofereix un model moral a seguir, i a més a

més, aquest déus –el déu- són éssers superiors a l'autoritat paterna, un

24

ésser que supera al pare. El déu-jutge de les religions és per a Freud la

forma alienada de la figura paterna - pare protector i repressor, i per això

pare idealitzat i odiat- d'un infant que ha perdut el paradís originari, el pre-

natal en el nen, el d'estat de natura sense coaccions en l'individu.

Però amb tot, la religió amb els seus recursos manté a l'individu en un

estat infantil, el fa dependre del pare i l'obliga a complir amb la llei sota

l'amenaça radical del càstig (el càstig de castració). La religió en suma és

un expedient cultural que preserva de les neurosis individuals traslladant-

les a la col·lectivitat: pretén donar sentit a l'existència, explicar la realitat

(funció epistemològica), donar consol i valor front el desconegut (funció

moral) i i fixar normes i prohibicions (funció coactiva i socialitzadora). Hi

ha l'intent de dominar el món dels sentits mitjançant un món irreal fruït

d'un mecanisme de sublimació i de projecció de les necessitats

biològiques i fisiològiques.

Art i sublimació

També l'art és un mitjà per satisfer les necessitats reprimides, encara

que en aquest cas no tothom hi pot accedir. L'art és un llenguatge

simbòlic i metafòric similar al somni (que com dèiem és la disfressa del

desig). En l'art disfressem el desig de tal manera que la sintonia entre

artista i públic ens expressa una complicitat basada en la infelicitat, la que

crea la cultura necessàriament repressiva. (El surrealisme fou el corrent

artístic més identificat amb la psicoanàlisi.)

L'artista troba en el seu acte de creació un mode peculiar de satisfer els

seus desigs pulsionals, sublimant la libido en major o menor grau,

aconseguint donar-los una expressió culturalment admesa i valorada. En

contrapartida, per al públic que gaudeix de l'obra d'art, Freud interpreta

aquesta satisfacció com el plaer d'una tendència eròtica coartada en la

seva fi en trobar desplaçats en els objectes de la producció artística els

atributs de l'objecte eròtic-sexual anhelats. També en l'obra artística

25

l'espectador pot fer-se còmplices dels seus complexes i conflictes

psíquics.

8. La filosofia i l'evolució de la psicoanàlisi.

- la mitologia grega, la narracions bíbliques, els mites i les narracions

populars i literàries

- Tenir cura de les relacions amb els filòsofs de la sospita del XIX: Marx i

Nietzsche.

- Relacionar l'imperatiu categòric amb l'ideal del súper jo.

- Mencionar les preocupacions científiques de l'època de Freud.

- És possible traçar un paral·lelisme "prudent" amb la màxima grega del

"coneixe’t a tu mateix", recollida per Sòcrates.

- És possible traçar una paral·lelisme amb Plató en el sentit que els dos

fan una analogia individu-societat.

- L'existencialisme (XX) i les contradiccions conscient/inconscient

- Popper (XX) i la crítica a Freud

9. Dades document:

- Obres de Freud mencionades

- Obres introductories al pensament de Freud i psicoanàlisi

• Juan Benedi, Cómo interpretar los sueños, Ed. Obelisco.

• John McLeish, La teoría del cambio social, ed FCE. Breviarios.

- Autors i moviments filosòfics mencionats: Empedòcles, Sòcrates,Plató,

Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Marx, Nietzsche, Breuer, Popper

- Glossari de nocions i teories mencionats