foto: david ruano - sala beckett · 2016-11-01 · del temps i la fragilitat de les relacions...

Foto: David Ruano

Vells temps Autor:Harold Pinter

Direcció: Sergi Belbel

Sala Beckett Del 2al 27 de juliol

Vells temps

Harold Pinter / Sergi Belbel

1

Un triangle minimalista amb l’inconfusible segell Pinter Ha passat de debò o és un record que, de tan real, ha acabat suplantant la realitat mateixa? S’ho pregunten els personatges d’una filigrana escènica plena de la ironia i l’humor, especial i enigmàtic, del Nobel de Literatura Harold Pinter. Una parella convencional, la Kate i en Deeley, reben la visita de l’Anna, una dona que vint anys enrere havia compartit pis i amistat amb la Kate. En el decurs d’una conversa que arrenca d’una manera aparentment lleugera i banal, rememora uns fets que potser han passat o potser no però que, pel fet d’existir en la memòria de qui els explica, acaben formant part de l’esfera real. Tots tres personatges es coneixen bé, però quina és realment la història que comparteixen? Els laberints de la memòria són un dels temes que toca Pinter en aquesta peça, que també retrata magistralment els estralls del temps i la fragilitat de les relacions humanes. I és que la visita de l’enigmàtica Anna despertarà sospites, recels i tensions ambigües en la parella, d’aquí que la peça, estrenada a Londres el 1971, hagi estat descrita de vegades com un «triangle minimalista», apassionant, seductor i inquietant.

Foto: David Ruano

Vells temps


2

Fitxa artística Autor: Harold Pinter Traducció: Joan Sellent Direcció: Sergi Belbel Interpretació: Carles Martínez Deeley Míriam Alamany Kate Sílvia Bel Anna Escenografia: Max Glaenzel Vestuari: Mercè Paloma Il·luminació: Kiko Planas Espai sonor: Jordi Bonet Ajudantia d’escenografia: Mariona Torner i Josep Iglesias Construcció d’escenografia: Xarli Caracterització: Toni Santos Ajudantia de direcció: Antonio Calvo Una coproducció del Grec 2014 Festival de Barcelona i la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia Teatre Del 2 al 27 de juliol Sala Beckett Horari: de dimarts a dissabte, 21.30 h; diumenge, 18.30 h Durada: 75 minuts Espectacle en català Preu: 20 €

Vells temps


3

Sinopsi Una habitació i una parella. El marit és un director de cinema. La dona espera l’arribada d’una vella amiga que fa vint anys que no veu i amb la qual havia compartit pis durant els anys de joventut. Quan finalment aquesta amiga fa acte de presència, però, ben aviat l’alegria pel retrobament dóna pas a la desconfiança. I comença una pugna entre el marit i l’amiga per tal de veure qui té més poder damunt de la dona. Què passa entre aquest home i aquestes dues dones? Quina relació van tenir elles dues? Quins secrets amaguen els tres personatges? Presentació La visita d'una vella amiga de la infància d'un matrimoni causa un seguit de sospites, recels i ambigües tensions en la parella. L'obra ha estat qualificada com un "triangle minimalista". Sota una aparent lleugeresa inicial, gairebé més a prop d'una comèdia de bulevard que d'una obra de tesi, Pinter retrata magistralment els estralls del pas del temps, els laberints de la memòria i la fragilitat de les relacions humanes i de parella. De mica en mica, els records evocats comencen a entortolligar-se i tot acaba agafant una densitat gairebé tràgica. "Hi ha coses que recordes encara que pugui ser que no hagin passat mai. Hi ha coses que jo recordo que potser no m’han passat mai, però, quan les recordo, llavors passen de debò," afirma l'Anna, l'enigmàtic personatge que irromp un dia en la vida d'una parella aparentment convencional. Amb una ironia i un sentit de l'humor ben especials, Pinter escriu una mena de trencaclosques de peces que difícilment encaixen, tota una filigrana per a dues grans actrius i un gran actor, una història ambigua que inquieta, sedueix i interroga constantment l'espectador. Sergi Belbel

Vells temps


4

Harold Pinter parla sobre Vells temps Fragments provinents del llibre Conversationswith Pinter de Mel Gussow (Londres: Nick HernBooks, 1994, pàgs. 16-47). MEL GUSSOW: Has vist Llarga és la nit? HAROLD PINTER: Sí. MEL GUSSOW: Recordes quan? HAROLD PINTER: De fet sí, però no estava sol al cinema amb una única altra persona, ni vaig conèixer cap noia a la sortida, ni m’hi vaig casar, etc etc. Pot molt ben ser, però, és molt possible, que fos un dia molt calorós quan vaig veure Llarga és la nit. El que m’interessa en gran mesura és la boirina del passat. Hi ha un moment a l’obra en què en Deeley diu a... l’amiga, que es van conèixer en un pub 20 anys enrere. Bé, el fet és que pot ser que sí o pot ser que no. Si et demanessin que fessis memòria, realment no pots estar segur de qui vas conèixer 20 anys enrere. I en quines circumstàncies. MEL GUSSOW: L’Anna té una rèplica clau a l’obra: “hi ha coses que recordes encara que pugui ser que no hagin passat mai.” Essencialment, és això el que dius... HAROLD PINTER: Correcte. MEL GUSSOW: Naturalment, el que passarà és que, com amb Tornar a casa, la gent començarà a jugar a endevinar: es van conèixer? Van dormir junts? HAROLD PINTER: Crec que és una pèrdua de temps. MEL GUSSOW: Des del teu punt de vista, el fet literal d’una trobada o d’una relació sexual no importa realment. HAROLD PINTER: No. El fet és que és terriblement difícil definir què va passar en qualsevol moment. Crec que és terriblement difícil definir què va passar ahir. Saps allò tan catòlic del pecat al cap? En gran part és el resultat de la imaginació i un cop ho imagines és tan veritat com la realitat. MEL GUSSOW: La possibilitat que la trobada no tingués lloc fa la relació menys important? HAROLD PINTER: No. El fet que parlin d’una cosa que ell diu que va passar –fins i tot si no va passar– a mi em sembla que recrea el temps i el moment molt intensament en el present, de manera que, de fet, passa davant dels teus propis ulls –a través de les paraules que ell fa servir. Quan arribes al final d’aquesta part de l’obra, ells ja comparteixen una cosa en el present. MEL GUSSOW: Que pot o no estar basada en una cosa que va passar o no en el passat? HAROLD PINTER: Correcte. (Pausa.) MEL GUSSOW: Suposo que es podria dir que una cosa semblant va passar en el passat. Potser ell no va conèixer l’Anna, però probablement va conèixer algú com l’Anna. HAROLD PINTER: Sense cap mena de dubte. I pot molt ben ser que hagués conegut l’Anna. Tot el que diu realment és que la va conèixer en un pub, i que la va convidar a una copa, i que van anar a una festa, i que li va mirar les cames per sota les faldilles. Bé, no hi ha manera possible de saber si era o no l’Anna, però pot molt ben ser que ho fos. Vull dir, vivien al mateix barri. MEL GUSSOW: [...] Em resulta evident que Vells temps és una extensió del que vas fer a Landscape i Silence. Em pregunto si hi estàs d’acord.

Vells temps


5

HAROLD PINTER: Sí. Sí, hi estic d’acord, però mai no podré trobar-me en una posició per discernir, per fer cap mena de judici sobre la meva pròpia feina en termes de desenvolupament o direcció. [...Després de Tornar a casa], era conscient que em calia una altra cosa. No podia seguir de la mateix manera. De fet, és cert que a Vells temps, la dona hi és, però sense ser-hi, la qual cosa em va plaure quan vaig intentar fer-ho, quan em va sortir així. MEL GUSSOW: Havies pensat que ella no hi fos físicament? HAROLD PINTER: Sí. Vaig pensar: entrarà realment per la porta? Però si entrés per la porta, haurien de sopar, ja que en parlen una vegada i una altra. O és que es tractarà de fer un fosc? I de sobte allà la vaig tenir – l’escena dos! I aleshores no sé com va anar. Vaig pensar: ja és aquí, ja és aquí. Tinc una nota en el meu primer manuscrit, a un lateral de la pàgina: “L’Anna allà tota l’estona, pregunta.” I naturalment era això. Em vaig entusiasmar d’allò més quan ho vaig descobrir. [...] HAROLD PINTER: Fins a Vells temps, Tornar a casa era per a mi, estructuralment, l’obra de la qual em sentia més satisfet. MEL GUSSOW: Creus que ara ho és Vells temps? HAROLD PINTER: Sí. No hi sobra res. Landscape i Silence són dues obres molt curtes. No considero Silence com una peça del tot reeixida, però sento que l’havia d’escriure. Va ser tot un alliberament. MEL GUSSOW: Estàs més satisfet de Landscape? HAROLD PINTER: No, no ho estic. Estructuralment, Landscape no està del tot bé. No hi ha res que hi pugui fer. Però anava a dir que Vells temps posseeix per a mi un equilibri exacte. Estic segur, però, que molta gent no hi estarà d’acord després de veure-la. Amb la majoria de les meves obres, la gent respon de manera molt molt forta. [...] MEL GUSSOW: Podries traçar la gènesi de Vells temps? HAROLD PINTER: Em penso que la vaig escriure l’hivern passat [l’entrevista té lloc el desembre de 1971]. Sí, l’hivern passat. Deu fer un any. Bé, no hi ha res que et pugui dir perquè tot va anar de manera molt estranya, realment. Era una d’aquelles èpoques en què creies que no tornaries a escriure. Estava ajagut al sofà llegint el diari i vaig tenir un flash d’alguna cosa. No tenia res a veure amb el diari. MEL GUSSOW: Tenia a veure amb el sofà? HAROLD PINTER: El sofà potser sí, però el diari segur que no. Vaig córrer escales amunt cap a la meva habitació. Visc en una casa molt alta. Em sol resultar difícil arribar al capdamunt. Però com un llampec, de cop ja era a dalt. MEL GUSSOW: Què et va venir al cap? HAROLD PINTER: Em penso que van ser les dues primeres línies de l’obra. No sé si de fet van ser les primeres línies. Dues persones parlant sobre algú altre. I llavors m’hi vaig llançar. [...] MEL GUSSOW: Al manuscrit de Vells temps, hi va haver canvis en una pàgina. Tenia a veure amb tasses de cafè. El canvi no va ser de diàleg, sinó de tasses de cafè i, em sembla, gots de brandi. HAROLD PINTER: Absolutament, sí. MEL GUSSOW: Què va passar? HAROLD PINTER: Bé, hi va haver un altre únic canvi en aquest fragment. Vaig escriure una nova rèplica durant els assaigs. Va ser l’únic afegitó abans de Londres. La rèplica és: “Sí, me’n recordo.” I aquesta rèplica va afectar tot això del brandi i el cafè. Va venir enmig del brandi i el cafè i va afectar tota l’estructura. En aquesta obra, aixecar una tassa de cafè en el moment equivocat pot perjudicar els pròxims cinc minuts. Igual que veure un glop de cafè, que pot arruïnar l’acte.

Vells temps


6

[...] MEL GUSSOW: Et trobes mai pensant en la infància? HAROLD PINTER: No. És com si ho hagués esborrat gairebé tot. Si em demanes que t’expliqui les meves històries de la infància, em resultaria gairebé impossible. El mateix passa amb l’adolescència. És lleugerament diferent perquè recordem diferents menes d’humors, atmosferes, estats d’ànim generals, com la pena i la felicitat i coses així. Però em resulta molt difícil ser més concret. Per exemple, en referència a Vells temps, si em demanessis quina noia vaig conèixer fa 20 anys un mes d’agost, no t’ho sabria dir. Vaig conèixer un cert nombre de noies durant un període determinat de temps i realment no seria capaç de dir quina. Les dates són impossibles. No només no et podria dir quina noia va ser, sinó que tampoc no et podria descriure què va passar entre nosaltres. Romanen una o dues imatges. Una imatge de pluja, per exemple, al carrer. O un mirall. No puc recordar gaire cosa, però no és que ho hagi oblidat. Existeix –perquè no se n’ha anat així, d’una manera tan senzilla. Ho porto amb mi. Si realment ho recordessis tot, explotaries. No pots dur pes. Descartem, és clar, tantes coses. Ho hem de fer. [...] MEL GUSSOW: A la gent els agrada trobar enigmes fins i tot si no n’hi ha. Ja m’imagino el que la gent dirà amb Vells temps, va passar o no va passar? HAROLD PINTER: Deixa’m que et digui una cosa sobre Vells temps. Passa. Passa tot. (Silenci.) [...] MEL GUSSOW: Quant vas trigar a escriure el primer esborrany de Vells temps? HAROLD PINTER: Uns tres dies. MEL GUSSOW: I el segon esborrany? HAROLD PINTER: Uns quants mesos. MEL GUSSOW: Quan vas acabar, vas fer que algú et llegís l’obra? HAROLD PINTER: Em llegeixo l’obra en veu alta a mi mateix, per tal de saber que es pot representar. Transito per tots els personatges. Els faig moure’s. Interpreto tots els personatges. MEL GUSSOW: Algú mira? HAROLD PINTER: Jo també sóc el públic. MEL GUSSOW: Rius? HAROLD PINTER: Ric mentre escric, de vegades. MEL GUSSOW: El títol ve primer? HAROLD PINTER: No. MEL GUSSOW: Últim? HAROLD PINTER: Sí. MEL GUSSOW: Cap títol provisional mentre escrivies? HAROLD PINTER: Sí que n’hi va haver un, sí. Un d’absurd. A l’obra l’Anna parla dels cafès que trobàvem al lloc on els artistes i els escriptors i de vegades els actors es reunien, i “altres on hi havia ballarins”. I no em podia treure del cap la frase “i altres on hi havia ballarins”. De fet, vaig posar “Altres on hi havia ballarins” i vaig pensar, no, no, no és aquest ni molt menys. No, vaig estar molt content del títol quan finalment va arribar. Vaig pensar que era molt encertat.

Vells temps


7

L’autor: Harold Pinter Londres, Anglaterra, 1930 – 2008. Harold Pinter va néixer el 10 d’octubre de 1930 al barri londinenc de classe obrera de Hackney, en el si d’una família jueva. En esclatar la II Guerra Mundial va ser separat dels seus pares i evacuat a la zona campestre d’Anglaterra. El 1944 va tornar a Londres i va cursar estudis a la Royal Academic of Dramatic Art durant dos semestres. En aquest període va escriure els seus primers poemes i va actuar en vàries companyies sota el pseudònim David Baron. Pinter inicia la seva extensa obra –va escriure un total de 29 peces al llarg de la seva carrera– el 1957, amb TheRoom, representada per primera vegada a la Universitat de Bristol pels estudiants. La peça pren com a escenari una habitació tancada i molt pocs personatges, com la majoria de les seves obres teatrals. Immediatament després va publicar TheBirthdayParty(1957), una peça que no va ser ben acollida per la crítica i que va ser retirada de la cartellera una setmana després de la primera representació. Tot i aquestes reticències, l’èxit no va tardar a arribar-li, ja que el 1959 amb TheCaretaker va aconseguir el primer reconeixement públic. Durant la dècada de 1960, Pinter escriu una sèrie d’obres com A NightOut (1959), NightSchool (1960), TheLover (1962), TheHomecoming (1964), Landscape(1967) i Silence (1968), que el van consagrar com a figura influent del teatre britànic per a tota una generació de dramaturgs. El seu estil s’ha etiquetat com a “teatre de l’absurd” –iniciat per Beckett, Ionesco i Genet– ja que parteix usualment d’una situació aparentment innocent, absurda i amenaçadora a causa d’una conducta peculiar d’algun personatge que resulta incomprensible per al públic, i en ocasions, per a la resta dels personatges. A més, les obres de Pinter també es caracteritzen per partir de fantasies eròtiques i obsessions, gelosia i odis, i per això també han estat qualificades com a “teatre de la inseguretat”. Anys més tard, l’autor escriu obres com Betrayal (1979), One for theRoad(1984) o Celebration (1999), que ell mateix porta a escena al teatre TheAlmeida de Londres la primavera de l’any 2000. Amb el pas del temps, Pinter s’implica més obertament en política i les seves obres més tardanes tendeixen a ser més curtes, de temes polítics, i hi utilitza al·legories de la repressió. L’obra de 1988 Mountain Language, per exemple, sorgeix a partir de l’experiència del dramaturg sobre la repressió turca i la supressió de l’idioma kurd. A més d’autor dramàtic de teatre, Pinter va escriure obres per televisió i ràdio i va dirigir més de trenta produccions de teatre pròpies i d’altres autors, com Robert Shaw, James Joyce, David Mamet i Simon Gray. En el món del cinema va ser guionista de pel·lícules com The Servant (1964) i TheMessanger (1971) de Joseph Losey, TheLastTycoon (1976) d’Elia Kazan i FrenchLieutenantsWoman (1981) de KarelReisz. També és autor d’una única novel·la, TheDwarfs.

Vells temps


8

Amb els guions per al cinema va aconseguir diversos premis, com l’Ós de Plata del Festival de Cinema de Berlín (1963), el premi BAFTA (1965 i 1971), la Palma d’Or del Festival Internacional de Cinema de Cannes (1971) i el Premi de la Commonwealth (1981). També va optar als Oscar per FrenchLieutenantsWoman i Betrayal. El premi més important de la seva carrera, el Nobel de Literatura, li va ser atorgat per l’acadèmia sueca l’any 2005 per ser “qui en les seves obres descobreix el precipici sota la irrellevància quotidiana i les forces que entren en confrontació a les habitacions tancades”. Va morir la nit de Nadal del 2008 a causa d’un càncer d’esòfag. Més informació: www.salabeckett.cat http://www.haroldpinter.org http://www.abc.net.au/rn/arts/bwriting/stories/s671912.htm http://www.faber.co.uk/author/harold-pinter/ El 1996 la Sala Beckett va dedicar a aquest autor el cicle Tardor Pinter, en el marc del qual s’hi van poder veure One for theRoad, El muntaplats i Un ligero malestar. Posteriorment, s'hi ha pogut veure Vells temps (2006), amb direcció de Rosa Novell.

Vells temps


9

Currículums Joan Sellent Traducció Nascut a Castellar del Vallès el 24 d’octubre de 1948. Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB. Màster en Traducció Literària per la Universitat de Manchester (Anglaterra). Traductor literari i professor a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona fins al curs 2012-2013. Ha compaginat la traducció literària amb la traducció de guions de llargmetratges i sèries televisives. Des de fa 15 anys es dedico majoritàriament a la traducció teatral. Traduccions de narrativa més recents: -L’illa del tresor, de R.L. Stevenson. -David Copperfield, de Charles Dickens. Selecció de traduccions de teatre: -Hamlet, Coriolà, El rei Lear, Ricard II, Conte d’hivern, Nit de Reis i El mercader de Venècia, de William Shakespeare. -La presa i Una ciutat brillant, de ConorMcPherson. -Un tramvia anomenat Desig i Gata sobre teulada de zinc calenta, de Tennessee Williams. -Cendres a les cendres, Terra de ningú i Vells temps, de Harold Pinter. -Shylock, de Gareth Armstrong. -84 Charing Cross Road, de HeleneHanff. -Celobert, de David Hare. -Un matrimoni de Boston, de David Mamet. -Panorama des del pont, d’Arthur Miller. -PeerGynt, de Henrik Ibsen (en col·laboració amb Anne-LiseCloetta). -El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde. -Rock ‘n’ Roll, de Tom Stoppard. -Els nois d’història, d’Alan Bennett. -La casa dels cors trencats, de George Bernard Shaw. -Agost, de TracyLetts. -Truca un inspector, de J.B. Priestley. -La nostra classe, de TadeuszSłobodzianek (en col·laboració amb Sonia García Navarro). -Un fràgil equilibri, d’Edward Albee. -Dubte, de John Patrick Shanley. -La Bête, de David Hirson. -Bona gent, de David Lindsay-Abaire. -Al galop, de Mark Hampton i Mary Louise Wilson.

Vells temps


10

Sergi Belbel Direcció Terrassa, 1963. Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986.Membre fundador de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona.Professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, de 1988 a 2006.Director Artístic del Teatre Nacional de Catalunya, de 2006 a 2013.

Obres: Calidoscopis i fars d'avui, 1985. La nit del Cigne, 1986. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Elsa Schneider, 1987. Òpera, 1988. En companyia d'abisme, 1988. L'ajudant i Tercet, 1988. Tàlem, 1989. Carícies, 1991. Després de la pluja, 1993. Morir, 1994. Ramon (dins Homes!), 1994. La boca cerrada(dins Por mis muertos), 1996. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. La sang, 1998. El temps de Planck, 1999. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. Forasters, 2003. Mòbil, 2005. A la Toscana, 2006. Fora de joc, 2009.

Direccions de textos propis: Minim.mal Show, 1987. Òpera, 1989. En companyia d'abisme, 1989. Tàlem, 1990. Carícies, 1992. Després de la pluja, 1993. Homes! 1994. Después de la lluvia, 1996. Sóc Lletja, 1997. Morir, 1998. El temps de Planck, 2000. Forasters, 2004. A la Toscana, 2007.

Direccions d'altres autors: L'augment, de GeorgesPerec, 1986 i 1994. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. Passos, de Samuel Beckett, 1987. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Desig, de Josep M. Benet i Jornet, 1991. La filla del mar, d'Àngel Guimerà, 1992. Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d'Emili Vilanova, 1993. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. L'hostalera, de Goldoni, 1995. L'avar, de Molière, 1996. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Rumors, de Neil Simon, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. L’estiueig (Trilogia dellaVillegiatura), de Goldoni, 1999. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. MuelleOeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). Primera Plana, de Hecht i MacArthur (2003). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Les falses confidències de Marivaux (2005). Carnaval (2006), de Jordi Galceran. 15, de T de Teatre (2006). En Pólvora, d’Àngel Guimerà (2006). L’Inspector, de NikolaiGógol (2009). El Ball, d’IrèneNémirovsky (2009). Agost (August: OsageCounty), de TracyLetts (2010). Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet. (2011). La Bête, de David Hirson (2012), El Crèdit, de Jordi Galceran (2013). La punta del iceberg, d'Antonio Tabares (2014). Els dies feliços, de Samuel Beckett (2014) Vells temps, de Harlod Pinter (2014)

Traduccions i estrenes a l'estranger: Elsa Schneider: estrenada a França. En companyia d'abisme: estrenada a Alemanya, traducció a l'anglès. Carícies: estrenada a Argentina, Colòmbia, Uruguay, Portugal, França, Itàlia, Alemanya (3 produccions), Eslovènia, Dinamarca, Bèlgica (flamenc), Canadà (anglès), Brasil, New York (International Fringe Festival), Polònia, Cuba, Veneçuela; traduccions sense estrenar: rus, suec, hebreu.

Vells temps


11

Tàlem: estrenada a França, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Àustria, Suïssa, Regne Unit (Londres), Uruguay, Polònia, Noruega, Itàlia, Austràlia (Melbourne). Després de la pluja: estrenada a Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de 15 produccions), Àustria, Suïssa, Noruega, Argentina, Suècia, França (vàries produccions: Montpellier, París, etc.), Dinamarca, Bèlgica (2 produccions: francès i flamenc), Holanda, Mèxic, Itàlia, Estats Units (New York), Eslovènia, Grècia, Polònia, Luxemburg, Canadà, Brasil, Islàndia, Croàcia, Xipre, Hongria, Romania, Perú, Txèquia, Bulgària, Xile, Israel. Morir: estrenada a Finlàndia, Suècia, Alemanya, Japó, Dinamarca, Grècia, Uruguai, Itàlia, Argentina, Brasil, Perú, Israel. Traduccions sense estrenar: francès. Sóc lletja, estrenada a Portugal, Dinamarca (2 produccions: Copenhague i Aalborg), Suècia, Noruega, Grècia, Croàcia. La sang, Estrenada a Bèlgica (flamenc), Àustria, Colòmbia, França, Suècia, Alemanya, Polònia, Uruguay, Chile, Txèquia, Hongria, Sèrbia. Traduccions sense estrenar, a l’anglès, al suec. El temps de Planck, estrenada a Alemanya (Frankfurt, maig 2002), a Àustria (Burgtheater de Viena, abril 2003) i a Mèxic (2005). Traduccions sense estrenar: búlgar. Forasters, estrenada a Alemanya (Schauspiel Leipzig, 2006). Traduccions sense estrenar: anglès. Mòbil, estrena absoluta a Dinamarca (Copenhagen, Plan-B, gener 2006). Estrenada en català al Teatre Lliure, amb direcció de Lluís Pasqual (2006-07). Estrenada en castellà al CDN amb direcció de Miguel Narros (2007). Estrenada a Alemanya (Hannover, Potsdam, Bremen, Sttutgart, Berlín, etc.). Eslovènia (Ljubljana), Àustria (Viena), Luxemburg, Finlàndia (Tampere) Eslovàquia (Zilina), Hongria (Budapest), Japó (Tòquio), Holanda (Maastricht), Sèrbia (Belgrad), Perú (Lima), Uruguai (Montevideo), Itàlia (Roma). A la Toscana, estrena absoluta a Dinamarca (Copenhaguen, Plan-B, setembre de 2007). Estrenada en català el novembre de 2007 al Teatre Nacional de Catalunya. Estrena en castellà el març de 2008 (Teatro de la Abadía, Madrid). Estrenada en húngar a Budapest el gener de 2010. En búlgar a Sofia (Bulgària), octubre de 2011. En alemany a Darmstadt (Staadtheater, 2012). En coreà, (토스카나), Seül 2012. Traducció sense estrenar: anglès (In Tuscany). Fora de joc (2009), lectura escenificada en danès al HusetsTheater de Copenhaguen (Dinamarca), juny de 2009. Estrenada amb direcció de Cristina Clemente al festival Grec 2010, al teatre Capitol de Barcelona, juny de 2010. Lectura escenificada en anglès (Offside) al Prelude Festival de New York. LarkDeveloppementCenter, octubre de 2010. Estrena en danès a Copenhague l’abril de 2011 (Far skal do). Estrena a Alemanya (ImAbseits, Weimar, 2012). Estrenada a Romania (2014)

Traduccions: Fedra, de Racine. L'augment, de GeorgesPerec. Combat de negre i de gossos, Combate de negro y de perros, En la soledad de los campos de algodón, En la solitud dels camps de cotó,La nit just abans dels boscos, Tabataba i altres textos, Moll Oest iMuelleOeste, de Bernard-Marie Koltès. L'hostalera, de Goldoni (amb Núria Furió). L'avar, de Molière. Rumors, de Neil Simon. Busco el senyor Ferran (L’aide-mémoire), de Jean-Claude Carrière. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Vindrà algú, de Jon Fosse (amb Anne-LiseCloetta). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes. Les falses confidències, de Marivaux. El ball, d’IrèneNémirovsky (adaptació escènica). Delicades (Delicadas) d’Alfredo Sanzol. El misantrop, de Molière. Aventura!, d’Alfredo Sanzol. Krum, de HanochLevin (con Roser Lluch). Els dies feliços, de Samuel Beckett.

Vells temps


12

Òpera (Direcció escènica): IlViaggio a Reims, de G. Rossini. Direcció musical: Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu, març 2003.

Televisió: Adaptació dramàtica i guió de la telenovel.la Secrets de Família (argument de Ma. Mercè Roca), Televisió de Catalunya,1995. Argument i guió de la sèrie Ivern, per a Televisió de Catalunya, 1996-2001. (Publicat a l’editorial Empúries, col. Narrativa, Barcelona 2002). Guió de Nissaga: l’herència, per a Televisió de Catalunya, 1999. Autor de Después de la lluvia, Estudio 1 de TVE, 2000.

Cinema: Carícies, de Ventura Pons. Col.laboració en el guió, basat en la seva pròpia obra, 1997. Morir (o no), amb guió i direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra Morir, 1999. Forasters, amb direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra. Guió de la pel·lícula Eva per a Escándalo Films i ParamountPictures, coescrit amb Cristina Clemente.

Mencions i premis: Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premio OjoCrítico de RNE, 1992. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premi Serra d'Or 1994, per Després de la pluja. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premio Ercilla de Teatro a la "mejor labor teatral", 1996. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L'hostalera. Premi "Els millors de 1997" de Tarragona, a la millor direcció per L'avar. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premi “Els millors de 1997” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar. Premi Molière 1999 a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie(Després de la pluja) en la producció del Théâtre de PocheMontparnasse de París. Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999) Premi de la Crítica Serra d’Or 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Max de las Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003 per la dramatúrgia i direcció de Dissabte, diumenge i dilluns de De Filippo (TNC, 2002) Premi Butaca 2003 a la millor direcció i al millor muntatge teatral per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC). Premi Teatre BCN 2003 a la millor direcció de la temporada per Primera Plana (TNC). Premi “Els millors de 2003” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’habitació del nen, de Benet i Jornet. Premi Teatre BCN a la millor direcció de la temporada 2004-2005 per El mètode Grönholm. Premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral per Forasters. Premi Butaca 2009 al millor espectacle teatral de la temporada per El Ball. Premi Butaca 2011 al millor espectacle teatral de la temporada per Agost. Nominat als premis Gaudí 2012 al millor guió original per la pel·lícula Eva. Nominat als premis Goya 2012 al millor guió original per la pel·lícula Eva.

Vells temps


13

Míriam Alamany Kate Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona. El 1994 va rebre el Premi Extraordinari d’Art Dramatic (Institut del Teatre). Teatre: L’Auca del Born. Guió i direcció de Jordi Casanovas. El Born Centre Cultural. 2013; La Bête de David Hirson. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2012; MollySweeney de Brian Friel. Dir. Miquel Górriz. Sala La Planeta, Festival Temporada Alta. Teatre Lliure de Gràcia. Premi Quim Masó. Grec 2012; Un fantasma a casa de Noel Coward. Dir. Antonio Calvo. Teatre Borras. 2011; Julieta i Romeo de Shakespeare. Dir. Marc Martinez. Teatre Coliseum. Festival Grec. 2011; Un mes al camp d’Ivan Turguénev. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2011; Alaska i altres deserts de Harold Pinter. Dir.Xicu Masó. Festival de Temporada Alta. 2010; L’inspector de NikolaiGógol. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2009; Els diaris d’Adami Eva de Mark Twain. Dir. Xicu Masó. Teatre Capitol.2008; Les tres versions de la vida de Yasmina Reza. Dir. Xicu Masó. Teatre Capitol. 2008;El silenci del mar. Adaptació teatral de la novel·la de Vercors. Dir. Miquel Gorriz. CAET. Sala Muntaner. 2008; La plaça del diamant de Mercè Rodoreda.Dir.Toni Casares. TNC Sala Gran. 2008;Tres versions de la vida de Yasmina Reza. Dir.Xicu Masó. Teatre Lliure. 2007; Passat el riu de Joe di Pietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea, 2007; La Indiana d’Àngels Aymar. Dir. Julio Álvarez. Teatre Tantarantana. 2007;La Strada de Fellini. Dir. Xicu Masó. Teatre Romea. 2006;Al vostre gust de Shakespeare. Dir.XicuMaso. Teatre Grec i TeatreRomea. 2005-2006;No hay nada bueno en ti. Por eso te amo. Dir. Manuela Lorente. Corral deComedias de Alcalá de Henares. Producció: Teatro de La Abadía. 2006; Vocespóstumas. Dir. Joaquín Hinojosa. Corral de Comedias de Alcalá. 2005; Pulsió de F. Z. Kroetz. Dir. Glòria Balañà. Teatre Tantarantana. 2005; El fantàstic Francis Hardy de Brian Friel. Dir. Xicu Masó. Teatre Romea. 2004; Buits de Toni Martín. Dir. Lurdes Barba. TeatreTantarantana. 2004; El libertino d´Eric Emmanuel Schmitt. Dir. Joaquin Hinojosa.Teatro de La Abadía. 2003; Romàntics Alemanys. Dir. Miquel Gorriz. Sala Maria Plans. 2003; El mestre i Margarita de MikhailBulgàkov. Dir.XicuMaso. Teatre Lliure. Grec 2003. Fins que l’amor enssepari). Dir. JaumeMelendres. Teatre Zorrilla de Badalona. 2002;Mort accidental d’unanarquista de Dario Fo. Dir. Pere Planella. Teatre Capitol. Grec 2001. El tiet Vània d’Anton Txèkhov. Dir. Josep Minguell. Tantarantana Teatre. Grec 2000;La comèdia dels errors de Shakespeare. Dir. HelenaPimenta. TNC Sala Petita. 2000; Audiència i vernissatgede Václav Havel. Dir. Josep Minguell. Teatre Artenbrut. 1999. Televisio. Ha participat a les sèries La Riera,Jet lag, Hospital central, Mirall trencat, El comisario, Psicoexpressi Laberintd’ombres. Cinema: El Cafè de la Marina, dirigida per Sílvia Munt. 2014; Todo me pasa a mi, dirigida per Miquel Garcia. 1999. I els curts Gemidos, L’avi i Al final del riu.

Vells temps


14

Sílvia Bel Anna Llicenciada en art dramàtic. Premi de la crítica serra d'or 2005 a la millor aportació teatral.L'any 2012 rep el Premi Memorial Margarida Xirgu a la interpretació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina. Ha col·laborat amb músics com Lluís Llach i Jordi Savall en diferents concerts poètic-musicals.Actualment també compagina la seva faceta d’actriu amb col·laboracions literàries a diferents mitjans i espais culturals. Teatre. Ha interpretat entre d’altres obres: Dispara, agafa tresor, repeteix de Mark Ravenhill. Dir. Josep Maria Mestres. 2013; La ciutat de Martin Crimp. Dir. Víctor Muñoz. Sala Beckett. 2011; Un mes al camp d’Ivan Turguénev. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2011; Nit de Reis de Shakespeare. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2010; Un marit ideal d’Oscar Wilde. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Goya. 2009; La casa dels cors trencats de Bernard Shaw. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2009; Miquel (homenatge a Martí i Pol). Amb Jordi Dauder i Lluís Llach. Teatre Lliure. 2008; La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Adaptació teatral de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. TNC Sala Gran. 2007; El ventall de Lady Windermere d’Oscar Wilde. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2007; Carnaval de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea; Nausicade Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Teatre Grec; Aurora De Gollada, escrita i dirigida per Beth Escudé i Gallés. Projecte T6. TNC Sala Tallers; La Xarxa de Joan Brossa. Dir. Josep Maria Mestres. Brossa Espai Escènic; Sóc el defecte de Manuel de Pedrolo. Dir. Joan Maria Gual; Noves veus, nous poetes. Dir. Lourdes Barba; El Procés de Kafka. Dir. Àlex Rigola; Els dos bessons venecians de Carlo Goldoni. Dir. Toni Cafiero; Jo era a casa i esperava que vingués la pluja de Jean-Luc Lagarce. Dir. CatherineMarnas; Quan serà pintada una escena de fons sense fi de Joan Brossa. Dir. Moisès Maicas; Les filles de King Kong de TheresiaWalser. Dir. Anna Silvestre; Lleons al jardí, espill d’AbuBakr d’Albert Roig. Televisió. Ha interpretat el personatge d’Isabel a El cor de la ciutat, Thaïs a Vendelplà, i és una de les protagonistes de la sèrie Infidels. Cinema. Ha participat a les pel·lícules: Año Mariano, dirigida per Fernando Guillén Cuervo i Karra Elejalde; Torapia, dirigida per Karra Elejalde;Xtrems, dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg. 2008; Insensibles, dirigida per Juan Carlos Medina. 2012.

Vells temps


15

Carles Martínez Deeley Estudis d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i a The InternationalSchool of Drama de Londres amb Michael McCallion. Teatre: L’encarregat de Harold Pinter. Dir. Xicu Masó. Teatre Lliure. 2014; Els folls de Shakespeare. Creació de Marc Rosich. Temporada Alta. 2013; Els feréstecs de Goldoni. Teatre Lliure. 2013; La Bête de David Hirson. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2012; MollySweeney de Brian Friel. Dir. Miquel Górriz. Teatre Lliure de Gràcia. 2012; Un fantasma a casa de Noel Coward. Dir. Antonio Calvo. Teatre Borras. 2011; Julieta i Romeo de Shakespeare. Dir. Marc Martinez. Teatre Coliseum. Festival Grec. 2011; Un mes al camp d’Ivan Turguénev. Dir. Josep Maria Mestres. TNC SalaGran. 2011; Pel davant i pel darrera de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold.Teatre Borràs. 2010; Nit de Reis de Shakespeare. Dir. Josep Maria Mestres. TNCSala Gran. 2010; Alaska i altres deserts de Harold Pinter. Dir. Xicu Masó.Tantarantana. 2010; Natale in casa Cuppielod’Eduardo De Filippo. Dir. Oriol Broggi.Biblioteca de Catalunya. 2010; L’inspector de NikolaiGógol. Dir. Sergi Belbel. TNCSala Gran. 2009; Els diaris d´Adam i Eva de Mark Twain. Dir. Xicu Masó. ClubCapitol. 2008; El rei Lear de Shakespeare. Dir. Oriol Broggi. Biblioteca deCatalunya. 2008; La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Dir. Toni Casares. TNCSala Gran. 2007; El ventall de Lady Windermered’Oscar Wilde. Dir. Josep MariaMestres. TNC Sala Gran. 2007; Tres versions de la vida de Yasmina Reza. Dir. XicuMasó. Teatre Lliure. 2007; La Stradade Federico Fellini. Dir. Xicu Masó. CentreDramàtic del Vallès. 2007; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. Xicu Masó. TeatreRomea. 2006 i Teatre Grec. 2005; No hay nada bueno en ti. Por eso te amo. Espectaclede creació a partir de poetes del segle d’or espanyol. Dir. Manuela Lorente. Corralde Comedias d’Alcalá de Henares i Teatro de la Abadía de Madrid. 2006; Casa ijardí d’Alan Ayckbourn. Dir. Ferran Madico. CAER. 2005; Ròmul El Gran deFriedrich Dürrenmatt. Dir. Carles Alfaro. TNC Sala Petita. 2005; Teatre senseanimals de Jean-Michel Ribes. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2004; Plou aBarcelona de Pau Miró. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2004; Liliomde FerecMolnar. Dir. Carlota Subirós. Sala Beckett. 2004; Primera plana de Ben Hecht iCharles MacArthur. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2003; El mestre i Margaritade MikhailBulgàkov. Dir. Xicu Masó. Teatre Lliure. 2003; Començaments sense fi. A partir detextos de Kafka. Dir. GeorgesLavaudant. TNC Sala Petita. 2003; La filla del mard’Àngel Guimerà. Dir. Josep Maria Mestres. TNC. 2002; Víctor o els nens al poder deRoger Vitrac. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2002; La mort accidental d’un anarquistade Dario Fo. Dir. Pere Planella. Club Capitol. 2001; Pluja seca de Jaume Cabré. Dir.Joan Castells. TNC Sala Petita. 2001; La comèdia del errors de Shakespeare. Dir.Helena Pimenta. TNC Sala Petita. 2000; L’estiueig de Goldoni. Dir. Sergi Belbel.TNC Sala Gran. 1999; Hamlet de Shakespeare. Dir. Lluís Homar. Grec. 1999; Elsgegants de la muntanya de Pirandello. Dir. GeorgesLavaudant. TNC Sala Gran.1999; El sopar dels idiotes de Francis Weber. Grec. 1998. Premi de la Crítica deBarcelona; Fum, fum, fum de Jordi Sánchez. Dir. Josep Maria Mestres. CDGC.1997. Premi de la Crítica de Barcelona; A trenc d’alba d’Ignasi Garcia. Dir. PereAnglàs. Sala Beckett. 1997; La bona gent de Santiago Rusiñol. Dir. Pep Cruz.CDGC. 1997, etc.

Televisió: Sagrada Família, Lo Cartanyài La memòria dels Cargol com a protagonista,i en intervencions puntuals a Jet lag, Psico Express, Laura, Estació d’enllaç, etc.

Cinema: entre d’altres, El Cafè de la Marina de Sílvia Munt, i La Ciudad de los prodigiosde Mario Camus.

Vells temps


16

Max Glaenzel Escenografia Teatre: Els dies feliços de Samuel Beckett. Dir. Sergi Belbel. Teatre Lliure. 2014; El crèdit de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. La Villarroel. 2013; Migranland. Dir. Àlex Rigola. Temporada Alta. 2013; La rosa tatuada de Tennessee Williams. Dir. Carlota Subirós. TNC Sala Gran. 2013; El policía de las ratas de Roberto Bolaño. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2013; Quan despertem d’entre els morts de Henrik Ibsen. Dir. Ferran Madico. TNC Sala Petita. 2013; Els nostres tigres beuen llet d’Albert Espinosa. Dir. Albert Espinosa. TNC Sala Gran. 2013; La Bête de David Hirson. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2012; Macbeth de Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. TNC Sala Petita. 2012; Cyrano de Bergeracd’EdmondRostand. Dir. Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2012; L’habitació blava de David Hare. Dir. David Selvas. Teatre Romea. 2012; Rei i senyor de Josep Pous i Pagès. Dir. Toni Casares. TNC Sala Petita. 2012; Coriolà de Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2012; HeddaGablerd’Ibsen. Dir. David Selvas. Teatre Lliure. 2012; Agosto de TracyLetts. Dir. Gerardo Vera. Centro Dramático Nacional de Madrid. 2011; Una vella, coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2011; Tragèdia. Dir. Àlex Rigola. Grec 2011; Pedra de tartera de Maria Barbal. Dir. Lurdes Barba. TNC Sala Petita. 2011; Les tres germanes de Txèkhov. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2011; L’arquitecte de David Greig. Dir. Julio Manrique. Teatre Lliure. 2011; Agost de TracyLetts. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2010; Gata sobre teulada de zinc calenta de Tennessee Williams. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2010; La Gavina de Txèkhov. Versió de Martin Crimp. Dir. David Selvas. La Villarroel. Grec 2010; TheHamlet’scircus de Toni Martín. Dir. Toni Martín. CAER. Teatre Romea. 2010; Escenes d’un matrimoni / Sarabanda d’Ingmar Bergman. Dir. Marta Angelat. TNC Sala Petita. 2010; El balld’IrèneNémirovsky. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Tallers. 2009. Premi Butaca 2010 a la millor escenografia; Alícia de Lewis Carroll. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2009; Nixon-Frost i Nixon-Frost (unpluggedscenic) de Peter Morgan. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2009; L’inspector de NikolaiGógol. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2009; DíasMejores de Richard Dresser. Dir. Àlex Rigola. Festival Temporada Alta, Teatro de La Abadía, CAER. 2008; Jugar amb un tigre de Doris Lessing. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2008; Rock’n’roll de Tom Stoppard. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2008; Rodoreda, retrat imaginari. Dir. Carlota Subirós. Mercat de les Flors. Grec 2008; Après moi, ledéluge de Lluïsa Cunillé. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2008; Goldberg de Ferran Carvajal. Mercat de les Flors. 2008; A la Toscana de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2007; 2666 de Roberto Bolaño. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. Grec 2007; Viatges a la felicitat. Projecte T6-dansa. TNC Sala Tallers. 2007; Tornar a casa de Harold Pinter. Dir. Ferran Madico. CAER de Reus. TNC Sala Petita. 2007; Unes veus de Joe Penhall. Dir. Marta Angelat. Villarroel Teatre. 2007; En Pólvora d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2006; Otel·lo de Shakespeare. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2006; Els estiuejants de Màxim Gorki. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2006; Les falses confidències de Pierre de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt. Dir. Carles Alfaro. TNC Sala Petita. 2005; El beso de la mujerarañade Manuel Puig. Dir. Manuel Dueso. Teatro Muñoz Seca de Madrid. 2004; Forasters de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2004; Barcelona mapa d’ombres de Lluïsa Cunillé. Dir. Lurdes Barba. Sala Beckett. 2004; Primera plana de B. Hecht i C. MacArthur. Dir. S. Belbel. TNC Sala Gran. 2003; Ilviaggio a Reims de GioachinoRossini. Dir. Sergi Belbel. Dir. musical Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu. 2003; L’habitació del nen de J.M. Benet i Jornet. Dir. S. Belbel. Teatre Lliure.

Vells temps


17

2003; El cas Gaspard Meyer de Jean-YvesPicq. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2002; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. TNC. Sala Gran. 2002; El club de la corbata de Fabrice-Roger Lacan. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Romea. 2002; Moll Oest de Bernard-Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. 2002; Vindrà algú de Jon Fosse. Dir. Antonio Simón. Sala Beckett. 2002; El perro del hortelanode Lope de Vega. Dir. Magüi Mira. Vània Produccions. 2002; La dona i el detectiu de Mercè Sàrrias. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2001; Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo. Dir. P. Planella. Teatre de calaix. 2001; Madre (el drama padre) d’Enrique Jardiel Poncela. Dir. Sergi Belbel. Centro Dramàtico Nacional. 2001; La dona incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001; Eso a un hijo no se lehacede J.M. Benet i Jornet. Dir. TamzinTownsend. Euro Escena. 2001; Excuses de Jordi Sánchez i Joel Joan. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Romea. 2001; Suite de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2001; Estiu d’Edward Bond. Dir. Manel Dueso. TNC. Sala Petita. 2001; Històries d’amor de Toni Cabré. Dir. Toni Casares. TNC. Sala Tallers. 2000; El temps de Planckde Sergi Belbel i Òscar Roig. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2000; La mort d’August de RomainWeingarten. Dir. Víctor Álvaro. Centre Dramàtic del Vallès. 2000; Taurons de David Mamet. Dir. Ferran Madico. Villarroel Teatre. 2000; Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000; Penjats de Tim Firth. Dir.TamzinTownsend. Villarroel Teatre. 1999; La sang de Sergi Belbel i El gos del tinent de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999; Això guixa de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. Zitzània Teatre. 1999; Rumors de Neil Simon. Dir. Sergi Belbel. Vània Produccions. 1999; Àfrica 30 de Mercè Sàrrias. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1998; Sóc Lletja de Jordi Sánchez i Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. Cia. Kràmpack. 1997; Kràmpack de Jordi Sánchez. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre de l’idiota. 1994; Yvonne, princesa de Borgonya de WitoldGombrowicz. Direcció: Josep Maria Mestres. Cia. Receca de Winter. 1993. Mercè Paloma Vestuari Llicenciada en Geografia i Història, secció Art, per la Universitat de Barcelona. Titulada per l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda, especialitat en Espectacle i Comunicació Visual. Barcelona, 1985. Quart curs d’Estampació. Escola Massana. Barcelona. Selecció de treballs més recents: Teatre:

Treballs amb Sergi Belbel: Una vella, coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet. TNC-CAET. Sala Petita. 2011; El ball d’IrèneNémirovsky. TNC Sala Tallers. 2009; En Pólvora d’Àngel Guimerà. TNC Sala Gran. 2006; Carnaval de Jordi Galceran. Teatre Romea. 2006; Moll Oest de Bernard Marie Koltés. Grec 2002; El alcalde de Zalameade Calderón de la Barca. TNC-Compañía Nacional de TeatroClásico. 2000; El temps de Planck de Sergi Belbel i Òscar Roig. Teatre Romea. Grec 2000; El criptograma de David Mamet. TNC Sala Petita. 1999; Rumors de Neil Simon. Vània Produccions. 1999; Morir de Sergi Belbel. Producció del CDGC, 1998; Testament de Josep M. Benet i Jornet. Festival Grec 1997; L’Avar de Molière. Grec 1996; L’Hostalera de Carlo Goldoni. Grec 1995; El mercader de Venècia de W. Shakespeare. CDGC. 1994.

Vells temps


18

Treballs amb Calixto Bieito: Tirant lo Blanc. Teatre Romea. 2008. Premi de la crítica de Barcelona; Los persas. Réquiem por un soldado. Festival de Mèrida. 2007; Plataforma de Michel Houellebecq. Teatre Romea, Ajuntament de Viladecans i Edinburgh Internacional Festival. 2006; PeerGynt de Henrik Ibsen. Teatre Romea, Festival Internacional de Berge, Grec i Ajuntament de Viladecans. 2006; La Celestina de Fernando de Rojas. Edinburgh Internacional Festival. 2004; El rey Lear de Shakespeare. Teatre Romea. 2004; L’òpera de quatre rals de Brecht. Grec 2002; Macbeth de Shakespeare. Festival Int. de Salzburg. 2002; BarbaricComedies de Valle Inclán. Producció Edinburgh Festival-AbbeyTheatre de Dublín. KingsTheatred’Edimburgh. 2000; Mesura per mesura de W. Shakespeare. TNC Sala Gran. 1999; La casa de Bernarda Alba de F. García Lorca. 1998; Life is a Dream de Calderón de la Barca. Festival d’Edimburg. 1998; Pierrot Lunaire de Schönberg. Teatre Lliure. 1998; La Tempestat de W. Shakespeare. Grec 1997; GalileoGalilei de B. Brecht. Mercat de les Flors, 1996; La profesión de la Sra. Warren de Bernard Shaw. Círculo de Bellas Artes, Madrid. 1996; El Rei Joan de W. Shakespeare. Festival Grec 1996.

Altres: La dona vinguda del futur de Marc Rosich. TNC Sala Gran. 2013; Quan despertem d’entre els morts de Henrik Ibsen. Dir. Ferran Madico. TNC Sala Petita. 2013; Rei i senyor de Josep Pous i Pagès. Dir. Toni Casares. TNC Sala Petita. 2012; La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Adaptació teatral de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. TNC Sala Gran. 2007; Boscos endins de Stephen Sondheim. Dir. J.L. Bozzo. DagollDagom. 2007; Conte d’hivern de Shakespeare. Dir. Ferran Madico. Teatre Grec. 2007; Tornar a casa de Harold Pinter. Dir. Ferran Madico. CAER. TNC Sala Petita. 2007; Romeo por Julieta de Shakespeare. Dir. Emilio Hernandez. Centro Andaluz de Teatro .2003; Poe de DagollDagom. Dir. J.L. Bozzo. Poliorama. 2002; Otelo el moro de Shakespeare. Dir. Emilio Hernandez. Centro Andaluz de Teatro Sevilla. 2001; Bodas de sangre de F.G Lorca. Dir. Ferran Madico. Grec 2001; Tots eren fills meus d’Arthur Miller. Dir. Ferran Madico. Teatre Romea. 1999; Los enfermos d’Antonio Álamo. Dir. Rosario Ruiz Rogers. Teatro de la Abadía. 1999; La sang de Sergi Belbel. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999; El gos del tinent de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999. Dansa: Viaje al sur. Coreografia de Cristina Hoyos. Centro Andaluz de Danza. 2005; Dalidance. Coreografia de Ramon Oller. Cia. Metros. Festival de Peralada 2004; Carmen. Coreografia de Ramon Oller. Cia. Metros. Festival de Peralada 2003; Romy&July. Coreografia de Ramon Oller. Teatre Poliorama. 1997.

Òpera i sarsuela: Wozzeck de Berg. Gran Teatre del Liceu. 2005; Don Giovanni de Mozart. EnglishNational Opera. 2000; Cosi fan tutte de Mozart. Òpera de Gal·les. 2000; Carmen de Bizet. Festival de Peralada. 1999; Ilmondodella Luna de Haydn. Òpera Zuid de Maastricht. 1999; El barberillo de Lavapiésde Barbieri. Dir. Calixto Bieito. Teatro de la Zarzuela. Madrid, 1998; La verbena de la Paloma de Tomás Bretón, Dir. de Calixto Bieito, Grec-96; Toscade Puccini. Liceu. 1997.

Cinema: Stella cadente de Lluís Miñarro. 2014; Pa negre d’Agustí Villaronga. Presentada al Festival de San Sebastián 2010. Premi Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català al millor vestuari. Nominada al Goya al millor vestuari; El mar d’Agustí Villaronga. Presentada a la Berlinale 2000; A los que aman, dirigida per Isabel Coixet. Sogecine,1997. Nominació al premi Goya per al millor vestuari.

Vells temps


19

Kiko Planas Il·luminació Barcelona, 1961. Treballa en el món de l’espectacle des de 1984.

Teatre: Els dies feliços de Samuel Beckett. Dir. Sergi Belbel. Teatre Lliure. 2014; El crèdit de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. La Villarroel. 2013; Els nostres tigres beuen llet d’Albert Espinosa. Dir. Albert Espinosa. TNC Sala Gran. 2013; La Bête de David Hirson. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2012; Noies de calendari de Tim Firth. Adaptació de Marc Rosich. Dir. Antonio Calvo. Teatre Poliorama. 2012; Dubte de John Patrick Shanley. Dir. Sílvia Munt. Teatre Poliorama. 2010; El mercader de Venècia de Shakespeare. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Gran 2012; Una vella, coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2011; Agost de TracyLetts. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2010; Bashir Lazhard’Evelyne de la Chenelière. Dir. MagdaPuyo. Sala Beckett. 2010; Rigor mortis de José Luis Martín. Dir. J.L. Martín. Teatre Condal. 2010; Marburg de Guillem Clua. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Petita. 2010; El berenar d’Ulisses d’Enric Nolla. Dir. MagdaPuyo. Sala Beckett. 2010; Psicosis. El circo de los horrores. Teatre Victòria. 2009; El balld’IrèneNémirovsky. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Tallers. 2009. Premi Butaca 2010 a la nillor il·luminació; La bella dorment del bosc. Ballet David Campos. Teatre Romea. 2009; Antílops de HenningMankell. Dir. MagdaPuyo. TNC Sala Petita. 2009; L’inspector de NikolaiGógol. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2009; Mama Medea de Tom Lanoye. Dir. MagdaPuyo. Teatre Romea. 2008; Espectres de Henrik Ibsen. Dir. MagdaPuyo. Teatre Romea. 2008; El poema de Nadal. Dir. Esteve Polls. TNC Sala Gran. 2007; Estriptis. Dir. Rafael Amargo, Jaime Chávarri, Mario Gas, Andrés Lima, Carles Padrissa, Sol Picó. Festival Temporada Alta. 2007; A la Toscana de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2007. Nominat als Premis Butaca 2008; Krap. L’última cinta de S. Beckett. Dir. Jordi Coca. Sala Beckett. 2007; Temps real d’Albert Mestres. Projecte T6. Dir. MagdaPuyo. TNC. Sala Tallers. 2007; Gorda de Neil LaBute. Dir. MagdaPuyo. Villarroel Teatre. 2006; Valentina de Carles Soldevila. Dir. Toni Casares. TNC Sala Petita. 2006; Turn Me On. Ballet David Campos. Teatre Romea. 2006; Cruel y Tierno. Dir. Javier Yagüe. Teatro Valle Inclán Centro Dramático Nacional. 2006; La nit àrab de Roland Schimmelpfennig. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2006; Jugant amb Molière. Dir. Esteve Polls. Mercat de les Flors. 2005; El professional de DusanKovacevic. Dir. MagdaPuyo. TNC Sala Petita. 2005; El Camp de Martin Crimp. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2005; Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Dir. Esteve Polls. Espectacle realitzat a les Catedrals de Catalunya. 2005; Plou a Barcelona de Pau Miró. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2004; Prometeo. Dir. MeméTabares. Teatro Romano de Mérida. 2004; El mètode Grönholm de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Tallers. 2003. Teatre Poliorama. 2004. Premi Max a la millor il·luminació 2005; Àrea privada de caça d’Enric Nolla. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Tallers. 2003; Excés de Neil LaBute. Dir. MagdaPuyo. TNC Sala Tallers. 2003; Moll oest de Bernard-Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. Grec 2002; Agripina. Dir. Eugenio Amaya. Teatro Romano de Mérida. 2002; Hamlet. Dir. Mauricio Celedon. Auditorio de Cáceres. 2002; Las parcas. SamarkandaTeatro. Dir. MeméTabares i Fermín Núñez. Festival de Teatro de Mérida. 2001; La dona incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001. Premi Butaca a la millor il·luminació. 2001; Suite de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2001; Rent de JonathanLarson. Teatre Principal. 1999; Amadeus de Peter Shaffer. Dir. Àngel Alonso. Teatre Tívoli. 1998; Ivanov. Dir. GenadiKorotkov. Mercat de les Flors. 1997; Otelo de W. Shakespeare. Dir. Mario Gas. Grec 1993.

Vells temps


20

Òpera: Die Winterreisse. Dir. Santiago Pales. Foyer Liceu. 2004; Faust. Dir. Estefano Poda. Teatre La Faràndula de Sabadell. 2003; TheFairy Queen. Dir. Lindsay Kemp. TeatroLiceo de Salamanca. TeatroArriaga de Bilbao. 2002; La petita flauta màgica. Dir. Joan Font. Foyer Liceu. 2001; L’enfant et lesortiliege. Dir. M. Scaparro. Auditorio de Santiago de Compostela. Galicia. 1999; La Bohème. Dir. Beppe de Tomassi. Palacio de Cantabria de Santander. 1997; El retablo de maese Pedro. Dir. Ariel García Valdés, amb escenografia i diapositives de Mariscal. Festival de Granada. 1996. Jordi Bonet Espai sonor Barcelona el 3 de Desembre de 1959. Composició, creació i producció de Bandes Sonores. Des dels seus inicis amb DagollDagom a finals de la dècada de 1970 ha treballat amb els millors directors de l’escena com Adolfo Marsillach (Anselmo B, L’auca del senyor Esteve), Josep Maria Flotats (El despertar de la primavera, Infantillatges, Lorenzaccio, El misantrop, Ara que els ametllers ja estan batuts, Cavalls de mar, Tot assajant Don Joan, Àngels a Amèrica, La gavina, Arte, París 1940, La cena, Stalin), Fabià Puigserver (La Flauta màgica), Joan Lluis Bozzo (Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, La botiga dels horrors, El Mikado, Mar i Cel, Flor de Nit, Poe), Sergi Belbel (La Bête, El crèdit, Els dies feliços), Josep Maria Mestres (El sopar dels idiotes, 23 centímetres, La Bella Helena, La Lloll, La filla del mar, El tinent d’Inishmore, Un mes al camp, Llibertat), Mario Gas (L’òpera de tres rals), Jerome Savary (El tango de Don Joan), Xavier Albertí (Com dir-ho, La Capitana), Hermann Bonin (El comte Arnau, La dama de les camèlies), El Tricicle (Entretrés, SIT, Garrick), etc. Ha realitzat el so directe, la post-producció d’àudio i el muntatge musical de nombrosos projectes de cinema i televisió, com ara programes de La Trinca (No passa res, Tariro, tariro), sèries de Els Joglars (Som una meravella, Yasemoseuropeos, Orden especial), DagollDagom(Oh Espanya!, La memòria dels Cargol, Psico-Express), El Tricicle (Choof, Dinamita, Trilita), o pel·lícules com Remake de Roger Gual, 53 dies d’hivern de Judith Colell, Chico y Rita de Fernando Trueba i Javier Mariscal, La vida empiezahoy de Laura Mañà o Meublé-Lacasita blanca de Sílvia Munt. Ha participat en grans esdeveniments, com ara en la direcció de so de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 92, la cerimònia inaugural del Mundial 82 de futbol, la visita del Papa Joan Pau II a Montserrat (1982),l’Oratori de Liverpool (Paul McCartney amb Orquestra i Cors, 1992), el concert “Som una Nació” (100.000 persones a l’Estadi del FCBarcelona), les cerimònies de la Expo Zaragoza 2008, els Piromusicals de la Mercè, etc. Actualment alterna la direcció de l’estudi de so OIDO amb el disseny acústic i de bandes sonores per espectacles (tant de teatre, pavellons temàtics, spotsde publicitat, etc.)

Vells temps


21

Josep Iglesias Ajudantia d’escenografia Formació: Llicenciat en Arquitectura. Primera promoció de la Universitat de Girona. 2005-2010. Postgrau en Disseny Escenogràfic a Elisava (Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, UPF), l’any 2014. Curs sobre Arquitectures Catalanes del segle XX a la Universitat de Girona. Experiència laboral: pràctiques de disseny escenogràfic amb l’escenògraf Max Glaenzel des d’abril de 2014; suport en treball de maquetació i exposicions temporals d’arquitectura a la Universitat de Girona. 2010/2011; feines de suport en diversos estudis d’aquitectura. 2006-2009. Altres:coautor proposta construïda Girona temps de flors amb el lema “Pausa”. 2011; coautor proposta finalista concurs UdG. Girona temps de flors amb el lema “Casa 2.0”. 2010; coautor proposta guanyadora concurs UdG. Girona temps de flors amb el lema “Reflexions”. 2009; escenografies Lactòniai S.O.S. 2010-2011; coautor i guionista de les obres teatrals Lactònia, S.O.S., Visca, MerryChristmas. 2008.2011; direcció artística del curtmetratge Apariencias, historia de un bar. 2008. Mariona Torner Ajudantia d’escenografia Formació: Postgrau en Disseny Escenogràfic a Elisava (Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, UPF), l’any 2014. Llicenciada en Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’any 2013. Curs intensiu de RevitArchitecture a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’any 2013. Workshop del màster “Intervenció i gestió del paisatge”, UAB i UPC, al barri del Rec d’Igualada. Experiència laboral: com a freelance, arquitecta/dissenyadora a RecStores S.L., Igualada (Barcelona); pràctiques de disseny escenogràfic amb l’escenògraf Max Glaenzel; pràctiques al departament de paisatge i urbanisme de l’Ajuntament de Manresa al costat de l’arquitecte municipal David Closes, Manresa. Departament d’urbanisme, territori i paisatge; col·laboracions al despatx d’arquitectura Castellnou&Ribera Arquitectes; pràctiques al despatx d’arquitectura Andreu Ymbernon Grau Arquitectes, Igualada;

Vells temps


22

Antonio Calvo Ajudantia de direcció Llicenciatura en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. 1999-2004. Direcció: PartyLine de Marc Rosich.Teatrandreu. Sant Andreu de la Barca. 2014; Pell de Mercuri de Philip Ridley. Parkingd’hivern. Fabra i Coats. Barcelona. 2013; La millor nit de la teva vidade Jordi Silva. Club Capitol. 2012; Noies de Calendari de Tim Firth. Teatre Poliorama. 2012; Canigóde Jacint Verdaguer. Temporada Alta. TNC. 2001; Un fantasma a casa de Noël Coward. Teatre Borrás. 2011; Sensualitats de diversos autors. Sala Muntaner. 2011; LÓs/El cant del cigne de Txèkhov. Festival LOLA. 2010; PartyLinede Marc Rosich. Tramateatre. 2010; L’Odissea d’Homer. Traducció de Carles Riba. Dramatúrgia Marc Rosich. Festival Grec. 2010; Vittoria de Marc Rosich. Tramateatre. 2010; Fum FumFum de Paul Auster. Tramateatre. 2009; Moren els contes de Carles Mallol. Blauter Produccions. Teatre Tantarantana. 2009; Ens hi ha portat la paraula de Vinyoli. LaPerla29. Grec 2009; Extrems de William Mastrosimone. Produccions de Ferro. Teatre Principal de Palma. 2009; El joc dels idiotes de Marc Rosich. Focus. Teatre Condal. 2008; No pesa el corazón de los veloces. Erre que erredanza. TNC. Sala Petita. 2008; N & N de Marc Rosich. Teatre obligatori. Sala Beckett. 2008; Enfermoimaginario de Marc Rosich i Pau Miró. Focus. Teatre Condal. 2008; Un fill, un llibre, un arbre de Jordi Silva. Projecte T6. TNC Sala Tallers. 2008; Segones referències. Festival LOLA Esparreguera. 2007; Lluís Soler diu Shakespeare. Festival Shakespeare de Santa Susanna. 2007; La millor nit de la teva vida de Jordi Silva. TNC i Sala Versus. Projecte T6. 2007; Homer, Ilíada, a partir del text d’Alessandro Baricco. Festival Grec 2006; Amor de Don Perlimplín con Belisa en sujardín de Federico García Lorca. Teatret. 2006; Entre Meses Variados de Marc Rosich. Teatre Lliure. 2006; Enterrats o Les Roses Putrefactes de Víctor Álvaro. Lectura dramatitzada. Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. 2005; Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra. Biblioteca de Catalunya. 2004; Bodas de Sangrede Federico García Lorca. Teatre Estudi. Institut del Teatre. 2004; Refugiados de Sergi Pompermayer. Pozoblanco, Córdoba. 2002. Ajudanties de direcció: Diesfeliçosde Samuel Beckett. Dir. Sergi Belbel. TeatreLliure. 2014; El crèditde Jordi Galcerán. Dir. Sergi Belbel. Sala Villarroel. Barcelona. 2013; Els nostres tigres beuen llet d’Albert Espinosa. Dir. Albert Espinosa. TNC. 2012; El mercader de Venècia de Shakespeare. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Gran. 2012; Un Mes al camp d’Ivan Turguénev. Dir. Josep María Mestres. TNC Sala Gran. 2011; Agost de TracyLetts. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2010; Marburg de Guillem Clua. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Petita. 2010; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Dir. Calixto Bieito. Focus. 2007; Carnaval de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. Focus. 2006; El mètode Grönholm de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2003.

Vells temps


23

Oficina de premsa

Institut de Cultura de Barcelona La Rambla, 99. 08002 Barcelona

Telèfon 933 161 069 Correu electrònic: [email protected]

Enllaç a les imatges i els dossiers:

https://eicub.net/?grup=Grec2014

www.bcn.cat/grec Twitter @grecfestivalbcn

#grec2014 www.facebook.com/grec.festival.barcelona

www.youtube.com/user/grecfestivalbcn

foto: david ruano - sala beckett · 2016-11-01 · del temps i la fragilitat de les relacions...

Documents