formació, una aposta de futur...av. francesc macià, 35 08206 sabadell tel.: 937 451 255 fax: 937...

INFORMATIUCOMERÇ

any: 13 número: 150 juliol-agost de 2010

Formació, una aposta de futur

Edició:

Difusió controlada per:

Col·laboració:

www.cambrescat.es

Consell editorial: Narcís Bosch Joan Josep SardàRafel CastellsMaria SegarraJosep Alegret

DirectorJosep-Francesc Valls

Cap de redaccióPelayo Corella

RedaccióRobert VallsVanessa Pérez

Fotografia i il·lustracionsJoan MorejónDaniel H. Agostini

Assessorament lingüísticFrancesc X. Navarro

RealizacióMedia Europa, S.L. Tel. 932 848 911 Fax 932 848 192 a/e: [email protected] Sardenya, 542-544, 1er 4a. Barcelona

Direcció comercialLaura Villoria

Disseny i impresióGràficas 94, SL

PublicitatGecap S.L. Ricard Piqué Tel. 93 459 33 30

Dipòsit legal B-10841/96

Cambra de Comerç de Barcelona Av. Diagonal, 452 - 45408006 BarcelonaTel.: 902 448 448Fax: 934 169 400www.cambrabcn.es

Cambra de Comerç de Girona Av. Jaume I, 4617001 GironaTel.: 972 418 500Fax: 972 418 501www.cambragirona.cat

Cambra de Comerç de Lleida Anselm Clavé Nº 2 25007 LleidaTel.: 973 236 161Fax: 973 247 467www.cambralleida.com

Cambra de Comerç de Manresa Muralla del Carmen 17-2308241 ManresaTel.: 938 724 222Fax: 938 727 766www.cambramanresa.com

Cambra de Comerç de Palamós Dídac Garrell i Tauler, 10, 2ª planta17230 PalamósTel.: 972 314 077Fax: 972 318 810www.cambrapalamos.org

Cambra de Comerç de Reus Boule, 2 43201 ReusTel.: 977 338 016Fax: 977 315 810www.cambrareus.org

Cambra de Comerç de Sabadell Av. Francesc Macià, 3508206 SabadellTel.: 937 451 255Fax: 937 451 256www.cambrasabadell.org

Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Passeig de Mar, 4017220 Sant Feliu de GuíxolsTel.: 972 320 884Fax: 970 325 450www.cambrescat.es/stfeliu

Cambra de Comerç de Tarragona Av. Pau Casals, 1743003 TarragonaTel.: 902 21 96 76Fax: 977 240 900www.cambratgn.com

Cambra de Comerç de Tàrrega Plaça Major, 425300 TàrregaTel.: 973 314 327Fax: 973 314 355www.cambratarrega.com

Cambra de Comerç de Terrassa Blasco de Garay, 29-4908224 TerrassaTel.: 937 339 833Fax: 937 891 165www.cambraterrassa.es

Cambra de Comerç de Tortosa Cervantes, 743500 TortosaTel.: 977 441 537Fax: 977 444 370www.cambratortosa.com

Cambra de Comerç de Valls Jacint Verdaguer, 143800 VallsTel.: 977 600 909Fax: 977 606 456www.cambravalls.com

Noms i cognoms Empresa

Adreça

Població Codi postal Telèfon

Fax Adreça electrònica

BU

TL

LE

TA D

E S

UB

SC

RIP

CIÓ

Si voleu subscriure-us gratuïtament a l’Informatiu Comerç, envieu-nos les vostres dades

per fax: 932 848 192/ tel. 932 848 911 / a/e: [email protected]

Les dades registrades en aquest formulari són confidencials. Teniu dret a sol·licitar que us consultin, per actualitzar-les o eliminar-les.També teniu dret a negar-vos a rebre més ofertes per correu o altres mitjans; si és així, poseu una creu a la casella següent

03INFORMATIUCOMERÇjuliol-agost de 2010

SS UU MM AA RR II

6 Portada:Formació, una aposta de futur

16 El turisme busca la complementarietat de l’oferta

18 Guissona, el triomf de la qualitat assequible

22 Tèxtil: un sector en ebullició constant

27 Galeria: Barruguet, de Terrassa

LA FORMACIÓ, LA PRIMERA PALANCAEl model comercial català es presenta com un èxit assolit per tot el sector, juntamentamb les forces polítiques i socials que han sabut interpretar-lo i conrear-lo. En aquestmodel s’emmirallen moltes associacions de comerciants arreu del món i fan molt benfet. Però aquest esforç col·lectiu de país exigeix fer un salt cap endavant si es vol man-tenir. Qualsevol objectiu de millora de la competitivitat, de la internacionalització,del dimensionament de les empreses comercials catalanes i de la imatge de la profes-sió, passa per dotar-nos d’una estructura de formació adaptada al nou perfil empre-sarial. Gran part dels actors del sector comercial han arribat a la conclusió que es trac-ta de la primera palanca.Tenim una bona oferta formativa i això no es pot negar. Però al document Reptes inecessitats de formació en el sector comerç, que acaba de presentar Barcelona Activa, espalesen els reptes que tenim; en la jornada en què es va mostrar tota l’oferta forma-tiva comercial, tots els actors van estar-hi d’acord. Quan estem parlant de formació,ens referim als coneixements sobre el desenvolupament de la feina, idiomes, etc., a lesactituds dintre dels equips, davant els clients, etc.El primer repte enfoca la formació universitària: oferir una proposta seriosa de grau ipostgrau en la línia de Bolonya, que vol dir d’alta qualitat i europea. El segon, dig-nificar els graus de formació professional, per tal que esdevinguin ofertes veritable-ment professionalitzadores per a aquells que vulguin seguir una carrera comercial enels nivells mitjà i de base. El tercer, molt avançat en algunes de les companyies quevan intervenir en la jornada esmentada, és la formació in house que ofereixen lesempreses de forma permanent als seus treballadors perquè estiguin preparats per assu-mir adequadament la feina i les innovacions que apliquen.Aquests continguts compten amb institucions empresarials, públiques i universitàriesamb capacitat de posar-los a l’abast. Només val a dir que cal evitar les duplicitats peresmerçar adequadament diners privats i públics i cercar les màximes sinergies possi-bles al servei d’un sector rellevant.

04 INFORMATIUCOMERÇjuliol-agost de 2010

A P U N T S

La primera de les conferències del cicledel centenari de la Cambra de Gironava comptar amb un protagonista d’ex-cepció: Isak Andic, president deMango, que va explicar la seva filosofiaempresarial i com l’aposta exterior,entre altres factors, ha estat una de lesclaus d’èxit d’una de les multinacionalscatalanes més conegudes. Andic, que gaudeix de la virtut de serun comunicador nat, va explicar elsseus inicis en el món de la venda deroba a la Barcelona de final dels anyssetanta i com va anar prosperant grà-cies a reinvertir tots els diners queguanyava. L’any 1984 va donar un gira la seva empresa i va crear una marcapròpia, franquícies i un sistema devenda en dipòsit. L’any 1995 va crearun centre logístic de distribució que li

va permetre internacionalitzar-se, tantpel que fa a les botigues com pel que faa centres de producció. Avui dia, l’em-presa disposa de 1.500 botigues, 8.000empleats i punts de venda als 5 conti-nents.El president de Mango va fer un resumde les polítiques que estan desenvolu-pant per superar la crisi. Polítiques quetot empresari pot aplicar a la seva prò-pia activitat: aprendre dels errors,donar més valor a la marca (en el seucas, creant fa 2 anys un Premi Mangolliurat per famosos i iniciant les desfi-lades), innovar apostant per les novestecnologies i, sobretot, aprendre adelegar. En aquest sentit, va explicarque va donar la condició de socis alsdirectius de la seva empresa i va crearconsells de direcció.

En el torn de preguntes dels assistents,Andic va explicar que, per evitar queel negoci perdi agilitat, cada 5 anysimpulsen una renovació total de l’em-presa i, a més, les retribucions de totsels departaments són variables. Pel quefa a la producció, actualment la meitatde la seva roba ve de la Xina, però con-sidera que aquest fet no condicionaque demà vingui d’un altre lloc. Detotes formes, va elogiar la capacitat detreball dels xinesos, amb una producti-vitat molt per sobre de l’existent aCatalunya.Als nous emprenedors, els va recoma-nar que desenvolupin una activitatempresarial que els agradi: així el tre-ball es converteix en un joc. I va afegirque no els faci por ser empresaris i quesempre estiguin predisposats al canvi,que siguin agosarats. Però també efi-cients, disciplinats, que apostin per lamillora contínua, l’exigència i la pres-sió, l’honestedat, la rapidesa i que dis-posin sempre de bona informació, queviatgin, facin esport i, sobretot, tin-guin clares les prioritats i comencincada dia amb les coses més importants.L’objectiu de la Cambra amb aquestcicle és que les personalitats convida-des facilitin a les empreses gironinesuna visió global i de futur dels diver-sos aspectes que afecten el món del’empresa i de l’economia, per tal queels empresaris disposin d’una valuosainformació per planificar estratègiesque els ajudin a concebre a llarg termi-ni polítiques comercials, sistemes deproducció, finançament o estructurainterna, d’acord amb les necessitatsfutures de la societat.

ISAK ANDIC EXPLICA ALS EMPRESARIS GIRONINSLES CLAUS DEL SEU ÈXIT

El fundador de Mango va explicar com va fer créixer la seva empresa


Com a punt final del procés electoralencetat aquesta passada primavera, elpassat 20 de juliol es va constituir el Pledel Consell General de Cambres deCatalunya. Durant l’acte de constitu-

ció se’n van elegir el Comitè Executiu,que va quedar integrat per: MiquelValls, president; Domènec Espadalé,vicepresident; Antoni M. Brunet, tre-sorer, i Joan H. Simó, Albert Abelló i

Xavier Ribera, vocals. El Ple delConsell està, a més, format per 26membres, entre els quals hi ha els pre-sidents de les cambres i 13 membresmés, designats a l’efecte per aquestes.

I precisament el renovat Consell deCambres de Catalunya ha anat perfeina i ja ha signat amb el Departamentd’Innovació, Universitats i Empresa unconveni de col·laboració, a través delqual es crearà un grup de treball per a laimplantació de la finestreta únicaempresarial. Des del Consell Generalde Cambres de Catalunya es veniareclamant des de fa anys la necessitat desimplificar els tràmits per afavorir lacreació d’empreses i que les empreses

no haguessin de destinar recursos exces-sius per poder complir la normativa. Aquest ha estat un dels acords als qualss’ha arribat durant la reunió de segui-ment de la comissió mixta, creada elgener de 2009 arran del conveni marcsignat entre el Govern de la Generalitati les cambres de comerç catalanes.Durant la trobada s’han definit les acti-vitats prioritàries que cal impulsar elspropers mesos, com ara la implantacióde les TIC a les empreses o la gestió de

les pràctiques dels alumnes de forma-ció professional i universitaris a lesempreses. Les cambres de Catalunyaestan treballant per apropar a les neces-sitats de les empreses, tant els estudisde formació professional com els estu-dis de grau derivats de la implantacióde l’Espai Europeu d’EducacióSuperior, així com també una més grancoresponsabilització de les empresesperquè aquests ensenyaments assolei-xen una major qualitat.

LES CAMBRES APOSTEN PER REDUIR LA BUROCRÀCIA

Els membres del nou Ple el dia de la seva constitució

CONSTITUÏT EL PLE DEL CONSELLDE CAMBRES DE CATALUNYA


P O R T A D A

Tradicionalment, el comerç ha estat unade les activitats econòmiques més relle-vants de Catalunya i representa unabona font d’ocupació, ja que comptaamb 285.400 treballadors, o el que és elmateix, el 14 % de l’ocupació total. Defet, el comerç és un sector altamentfeminitzat, en el qual les dones represen-ten el 60,8 % de l’ocupació i, en relacióamb l’edat, la majoria té entre 25 i 44anys. Amb tot, el sector ha de combatrealguns mals endèmics, com són l’altarotació dels treballadors i la baixa forma-ció del personal que hi treballa. Durant la jornada Estratègies en el Retailen temps de crisi organitzada per laCambra de Barcelona, en col·laboracióamb l’Ajuntament de Barcelona, ja vaquedar clara la necessitat del sectorcomercial de saber adaptar-se amb rapi-desa a les noves dinàmiques de consum,al canvi d’hàbits i a la competència crei-xent. I per aconseguir-ho, òbviament,una de les claus és la formació a travésd’un constant reciclatge professional. Enaquest mateix sentit, l’Ajuntament deBarcelona, a través de Barcelona Activa,va organitzar una jornada que, amb eltítol de Reptes i necessitats de la formacióen el sector del comerç, va voler posar demanifest la importància que té la forma-ció en l’èxit de les apostes empresarials.Durant la jornada es va presentarl’Estudi qualitatiu per a la identificació dereptes i necessitats de formació en el sectordel comerç. Aquest informe representauna valuosa eina per aconseguir una

millor eficiència empresarial en un con-text com l’actual. Així, almenys, ho creula gerent de Comertia, Elisabet Vilalta,quan assenyala que “davant un consumi-dor molt exigent, informat i assessorat,la formació és més necessària que mai”.

L’oferta formativaDes de l’inici, la formació per al comerç,tant pel que representa de quantitat comen continguts, s’ha trobat amb impor-tants mancances en l’adequació de l’o-

ferta formativa a les necessitats del sec-tor. A més, actualment es troba diluïda,ja que són diversos els agents que hi par-ticipen. D’una banda, l’Administraciópública; d’una altra, els sindicats, lespatronals i les empreses. De fet, a hores d’ara la formació s’estruc-tura en 3 grans àrees: la formació profes-sional reglada, gestionada des del’Administració educativa; la formació

ocupacional, gestionada des del’Administració laboral, i la formació con-tinuada, impartida per organismespúblics i privats per garantir el reciclatgedels professionals en actiu. Segons la res-ponsable de Formació, Comerç i Turismede la Cambra de Barcelona, MariaSegarra, “és la formació empresarial, laque cal mantenir des del punt de vistacameral, i ajudar en la presa de decisionsels qui han de gestionar els seus negocis.Aquest és el nostre valor afegit i és el queens permet diferenciar-nos, perquè lanostra missió és formar els empresaris”.Així doncs, a Catalunya aquest tipus deformació s’ofereix des dels ajuntaments,diputacions, cambres de comerç, patro-nals –Pimec, Comertia, Cecot–, sindi-cats –UGT, CCOO, etc.–, escoles decomerç –ESCODI–, associacions i agru-pacions de comerciants, etc. A més,també ofereixen formació reglada aquellscentres que imparteixen els cicles forma-tius de comerç i màrqueting –formacióprofessional– i les diverses universitatspúbliques i privades.El retail és, en qualsevol cas, un sectoramb poca tradició formativa. “És un sec-tor que s’ha caracteritzat per empresesfamiliars de poca dimensió que notenien l’oportunitat de poder formar-seamb programes de llarga durada i queintentaven fer-ho a través d’accions for-matives de curta durada i molt orienta-des a algun procés específic”, sentenciaRosa Colomé, coodirectora del Màsteren retail de l’ESCI. Aquesta formació,

FORMACIÓ,CLAU DE FUTURSector dinàmic com pocs, amb un important pes a l’economia del país, el comerç s’enfronta

al repte definitiu de plantejar la formació que reclama el nou perfil empresarial. Una cosa és

ben clara: el futur passa per la formació.

Les competènciesmés demanades són les transversals:idiomes adaptats ala venda, ofimàtica,atenció al client i gestió bàsica de l’establiment

INFORMATIUCOMERÇjuliol-agost de 2010 07

l’han assumida les institucions públi-ques, com ara les cambres catalanes ambels seus programes orientats a professio-nals/propietaris del sector comercial.A banda dels tradicionals cursos de for-mació, les cambres, i en aquest cas la deBarcelona, ja fa anys que van anar mésenllà amb programes com el d’especialit-zació d’assessors tècnics comercials.Entre els seus objectius destaca formarprofessionals capaços d’assistir tècnica-ment els diferents operadors del sectordel comerç i la distribució, i formarempresaris i directius dels negocis de ladistribució en àmbits com ara la gestióde l’empresa, l’animació i la promoció, ila gestió del territori. Una titulació reco-neguda per la Universitat Politècnica deCatalunya. La Cambra de Girona tambéofereix aquest programa, però en aquestcas el reconeixement prové de laUniversitat de Girona. Per la seva banda, la Diputació deBarcelona, en col·laboració ambl’Institut de Formació Contínua de laUniversitat de Barcelona, iniciarà el pro-per mes d’octubre la primera edició delMàster city retail & management, ambl’objectiu d’aportar coneixement teòric ipràctic a la gestió del comerç urbà i delsmercats municipals.L’Escola Superior de Comerç iDistribució (ESCODI) imparteix elPostgrau en direcció i gestió de fires i elCurs de direcció estratègica de centralsde compres i serveis, sengles títols ator-gats per la UAB.

Com a novetat d’enguany, l’EscolaSuperior de Comerç de Costa (ESCC)ha presentat el primer curs que s’impar-teix a Catalunya dedicat a l’ordenacióterritorial i sectorial de les activitatscomercials i de serveis. El curs, certificatper la URV i coordinat per l’exdirectorgeneral de Comerç Jaume Angerri, vaespecialment adreçat a tècnics munici-pals i responsables d’associacions comer-cials i de serveis. Interessant també ésl’oferta de l’escola Elisava, amb el Màsteren disseny de packaging i el Màster endisseny de l’espai comercial (retaildesign).De la mateixa manera, també resultainteressant l’oferta de les escoles denegocis, normalment focalitzada en elsquadres directius o professionalitzatsespecialitzats. És el cas d’EADA i ESCI.Rosa Colomé, de l’ESCI, explica que elprograma va néixer l’any 2007 “fruit del’alerta d’empreses de retail, com Mangoi d’altres de Comertia, que van expressarla necessitat de crear una formació uni-versitària específica per capacitar els pro-fessionals del sector”. De fet, “a més detraslladar el know how a l’aula amb pro-fessionals del sector, permet als partici-pats aplicar-los a la realitat empresarial”,afegeix Colomé. Per tant, està en con-sonància amb la demanda de més practi-citat dels estudis feta pels agents del sec-tor comercial.

El peix que es mossega la cuaEl principal obstacle, però, és que enca-

ra hi ha massa comerciants que no veuenatractiva la formació i no la creuennecessària. I a aquest fet se suma la rota-ció de personal. De fet, són moltes lespersones, sobretot joves, que considerenel comerç com una opció de treball atemps parcial durant el transcurs del seuperíode formatiu o bé que veuen el sec-tor com una sortida laboral fàcil en fina-litzar els estudis primaris o secundaris. Així doncs, els darrers anys la incorpora-ció de persones al món del comerç s’haproduït des de la perspectiva d’una ocu-pació temporal, i la causa principal radi-ca en la baixa valoració social de la pro-fessió. Això ve donat perquè els treballa-dors no consideren que els horaris i laretribució siguin prou atractius, entrealtres causes. També cal tenir en compteque l’elevada rotació genera costos, tan-gibles i intangibles, llasta la productivitatde les empreses i en fa minvar el poten-cial competitiu. Tot contribuint al des-prestigi de la professió, com també el fetd’incorporar al sector persones pocmotivades que ofereixen una baixa aten-ció al client.Ara bé, la conjuntura actual fa que lapermanència dels treballadors siguisuperior que en el cicle anterior. I a més,que hi hagi un excés de candidats al sec-tor comerç. Però la necessitat de bonsprofessionals, motivats a desenvoluparuna carrera professional en el món delcomerç, continua existint. Així doncs,per raó de la sobreoferta de candidats,ara la formació és considerada un factor

La formació ha d’aconseguir ser atractiva tant per a empresaris com per a treballadors


diferencial i, aquesta, s’erigeix com unimpuls a la professionalització del sector.

Prestigiar la professióLa viabilitat de la professionalització delsector passa per aplicar una política enrecursos humans que, segons l’estudipresentat pel consistori barceloní, secentri en 3 eixos clau: prestigiar la pro-fessió, explicar als nous empleats la reali-tat del comerç i, sobretot, deixar clar queno tothom pot ser comerciant. Cal posarfi a la idea que en el món del comerçqualsevol pot fer carrera professional. A l’hora de prestigiar la professió, talcom explica Vilalta, només cal recordarel que diu la llista de Best places to work2010: “S’hi observa que hi ha empresesde retail ocupant els primers llocs”.Així doncs, la carrera professional hi éspossible, per bé que des de les associa-cions professionals de comerç s’hi hanapuntat diversos obstacles. D’unabanda, la manca de transposició de l’ex-periència, les competències i la forma-ció, ja que actualment és molt complicat

certificar la professionalitat i la vàluad’un treballador del comerç. D’altrabanda, la transformació del botiguer enempresari és clau per a l’èxit del negoci ino tothom té els coneixements per feraquest salt endavant en la seva carreraprofessional. Per tant, la clau de tot ple-gat està en la formació. Segons MariaSegarra, a Catalunya tenim bons profes-sionals en el sector, però “hi ha el reptede la formació continuada, no tant res-pecte de les capacitats com pel que fa ala detecció de possibilitats. És aquí onfarem que el sector guanyi prestigi i espugui reposicionar. Ara bé, hi ha empre-ses del sector que ja ho estan fent, i moltbé, per cert”.Una de les empreses que des de l’inici haatribuït a la formació el seu valor dife-rencial ha estat el Grup Raffel Pages.L’any 1976 va obrir el primer saló aBarcelona i el 1992 ja va obrir el primercentre exclusiu per formar els futurs esti-listes perruquers de la companyia.Actualment el Grup Raffel Pages és unade les 10 principals ensenyes del món i

compta amb 115 salons a Espanya, París(França) i Ferrara (Itàlia) i 4 acadèmiesde formació (3 a Espanya i una aRomania). A més, acaba de posar enmarxa un nou projecte de formació aBulgària, al campus de la Universitatd’Arts i Oficis de Bucarest, en aliançaamb la Fundació Nacional UDECOM. Segons Carolina Pagès, directora deRaffel Pagès, “tots els nostres franqui-ciats han de passar pel nostre centre deformació, ja que a banda de ser bonsperruquers, han d’aprendre altres com-petències, com atenció al client, gestióempresarial...”. De fet, explica Pagès,“només a través de la formació podemaconseguir que tots els locals tinguin lamateixa imatge corporativa”.D’altra banda, Eva Gazardo, secretàriade Comerç de la UGT, afirma que “calvetllar perquè tota la formació es facidins l’horari laboral dels treballadors, jaque aquesta millora també repercuteixen el benefici de l’empresa”.Tot i això, segons que es va posar demanifest a la jornada organitzada perBarcelona Activa, “en els últims anys laincorporació de persones al món delcomerç s’ha realitzat des de la perspectivad’una ocupació temporal”. La causa prin-cipal es troba “en la baixa valoració socialde la professió”. I això és així perquè “elshoraris i la retribució, els treballadors noels consideren prou atractius, encara queexisteixen altres causes associades”. Per aquesta raó la formació és una de lesvies per recuperar aquest prestigi i, desd’aquesta, reivindicar el valor i sentit demoltes professions. Amb aquest esperites va posar en marxa una iniciativa aMercabarna ara ja fa 25 anys: l’Àrea deFormació, que s’ha convertit en un cen-tre d’aprenentatge i reciclatge professio-nal, especialitzat en la manipulació, elcomerç i la distribució de producte fresc. Així, durant el curs escolar 2009-10,Mercabarna va impartir un total de 30cursos ocupacionals, en els quals vanprendre part 452 persones. Per al primertinent d’alcalde de l’Ajuntament deBarcelona i president de Mercabarna,Jordi William Carnes, cal tenir presentque el sector del comerç alimentari és undels que millor ha resistit la crisi econò-mica actual i, per tant, un dels que

En l’estudi presentat a la jornada organitzada per Barcelona Activa es diu lite-ralment que, “a diferencia de qualsevol sector professionalitzat, al comerç noexisteix una oferta formativa reglada que garanteixi suficientment els coneixe-ments per tal de desenvolupar la professió amb garanties de qualitat”. Així,s’hi assenyalen els problemes següents:· Els treballadors no consideren la formació com a complement necessari perseguir una carrera professional al sector. Generalment, un treballador formatobtindrà la mateixa remuneració i desenvoluparà les mateixes tasques que unque no s’hagi format.· Els horaris laborals del sector dificulten la formació fora del lloc de treball.La formació es percep com una dificultat addicional a l’hora de conciliar lavida personal i professional per als treballadors.· L’alternativa, la formació en horari laboral, és vista per l’empresariat com uncost en comptes d’una inversió. Especialment en microempreses, ja que deixal’establiment sense personal suficient.· L’empresariat, especialment de les estructures comercials de menors dimen-sions, no valora de forma diferencial la formació, però sí l’experiència. Elmotiu és la poca adequació dels coneixements adquirits als cursos.· El moment actual és crucial per a la creació d’una oferta formativa reglada ohomologable. El motiu és el treball que s’està realitzant en la definició de lesqualificacions professionals. En aquest sentit, s’apunta que és imprescindibleque les competències associades als diferents nivells professionals siguin lesadients i que els diferents agents reconeixen que l’èxit de la formació regladapassa per l’entesa entre agents i Administració.

LES CLAUS DE LA FORMACIÓ


demana més treballadors. En part peraquesta raó, i també per la bona accepta-ció que tenen els cursos, l’any que ves’augmentarà un 60 % el nombre de per-sones que prendran part en els cicles for-matius.

Una oferta complementària“El sector comercial ha patit una grantransformació els darrers temps, ja queara són els encarregats de posicionar lesmarques al mercat, i no només de ven-dre-les. En aquest sentit, el retailer passaa ocupar una posició no només operati-va de la cadena de subministrament,sinó una posició estratègica clau”, afirmaColomé. Aquesta nova revolució exigeixprofessionals preparats per lideraraquests processos de gestió i expansió, “ique entenguin la totalitat del negoci i nonomés una part. És, doncs, en aquestpunt que han començat a aparèixeralguns programes que intenten donarresposta a aquesta formació integral delprofessional del retail. Mostra d’això ésel Grau en comerç d’ESCODI, orientata la formació de grau universitari dejoves sense experiència, i el Màster enretail internacional d’ESCI, orientat a laformació universitària per a professionalsamb experiència”, conclou la professorade l’ESCI.Que s’estan fent passes endavant en l’as-pecte de la formació, ningú no ho qües-tiona. “En el cas del comerç de distribu-ció hem avançat, perquè s’ha optat perl’especialització en graus superiors i aixòés un bon símptoma, tant per a ladimensió de les empreses comercialscom per al sistema en si”, subratllaSegarra.Aquest és el ventall de possibilitats ques’obre per encaminar la professionalitza-ció del món del comerç. Ara bé, tots elsagents implicats assenyalen la necessitatque la formació sigui polivalent, adapta-ble i flexible, és a dir que permeti adap-tar-se als canvis sectorials, organitzatius itecnològics. “Amb l’oferta formativaactual, no en tenim prou, perquè n’hi hapoca, és massa genèrica i no està orienta-da al que ara necessitem”, explica Vilalta.De fet, el marge de millora en la forma-ció és ampli, molt ampli. Segons l’en-questa d’activitat del sector comercial de

Barcelona, els estudis primaris i secunda-ris suposen el 60 % de la formació delsempleats. Els universitaris, el 2008, hieren només el 9 %.Així mateix, també s’apel·la a la transver-salitat de la formació, amb la creaciód’un coneixement comú i necessari atots els sectors comercials; a l’especialit-zació sectorial i a la practicitat de la for-mació. En aquest sentit, la gerent deComertia opina que “el programa quecomplementi l’oferta formativa ha d’es-tar orientat a aspectes relacionats ambl’actitud de les persones en el seu lloc defeina i, d’altra banda, a les aptituds icompetències professionals”.Tot i que l’actual conjuntura no facilitala contractació de professionals del sec-

tor, cal potenciar la formació com a viaper aconseguir l’excel·lència comercial alnostre territori. Les competències mésdemanades són les transversals: idiomesadaptats a la venda, ofimàtica, atenció alclient i gestió bàsica de l’establiment.Amb tot, es fa especial èmfasi en lescompetències relacionals, de tracte ambel client i la incorporació del sentimentd’orgull de pertànyer a aquest col·lectiuals nouvinguts.Per tant, el gran repte pendent rau aequilibrar la situació i no permetre quela balança únicament es decanti cap al’experiència acumulada, sinó que entrien equilibri amb la formació.

VVaanneessssaa PPéérreezz

Ara que parlem en aquest número del valor de la formació, val a dir que la Llotjade Mar va ser l’escenari de l’acte de lliurament dels títols del Curs d’assessorstècnics comercials (ATC). La d’enguany ha estat una edició especial, perquè delja consolidat programa que s’imparteix a Barcelona, a Girona també se n’ha duta terme la primera edició.Durant l’acte, el professor d’ESADE Lluís Martínez-Ribes va impartir una con-ferència per reflexionar sobre aquells aspectes que incideixen en l’èxit dels pro-jectes comercials, entre els quals un d’especial: la innovació, que ha de passar deser quelcom excepcional a un aspecte quotidià d’un model en evolució constant.

LLIURATS ELS TÍTOLS D’UNA NOVA EDICIÓ DELS ATC


N O T Í C I A

En el seu moment, la denominació anglosaxona singles o teen-agers va fer fortuna per descriure algunes tipologies de consu-midors. I evidentment, darrere d’aquestes tipologies hi haviacerts comportaments que coincideixen en temps i forma. Ara,segons un estudi de Kantar Worldpanel, la ràpida evolució dela societat està donant lloc a un nou consumidor. El nou paradigma, fruit de la crisi, és el del consumidor mésracional i planificador. Segons Kantar Worldpanel, el consu-

midor d’avui se sent més especial, i estalvia no només pernecessitat, sinó també per gastar en el que vol (opina així el54 % de les mestresses de casa, davant del 51 % l’any 2005).També es considera més expert i utilitza els canals de comuni-cació amb les marques d’una manera més activa, en detrimentde la publicitat tradicional, vers la qual mostra menys interès icredibilitat que fa uns anys. Finalment, la consciència social també incideix en el compor-tament del consumidor actual. Un terç de les mestresses decasa declara comprar productes de comerç just, 6 de cada 10participen en promocions solidàries i el 84 % diu utilitzar con-tenidors de reciclatge. D’acord amb aquests nous criteris,Kantar Worldpanel ha identificat 8 tipus de consumidors quedefineixen el model actual de societat:- Els e-consumers. Són usuaris d’Internet, tant laborals comdomèstics, i es declaren partidaris de la Xarxa com a canal decompra. Representen un 12,8 % de la població i realitzen el14,1 % de la despesa en gran consum.- Els do it for me o pobres en temps. Solen ser membres de llarsmolt nombroses, que anteposen servei i valors addicionals alpreu, sobretot si els facilita la seva vida diària. Són el 9,9 % dela població i realitzen el 9,7 % de la despesa en gran consum.- Els oportunistes o bargain hunters. S’integren en llars nombro-ses i treballadores, que tanmateix busquen promocions i compa-ren preus malgrat tenir poc temps. Signifiquen el 9,4 % de lapoblació i realitzen el 10,7 % de la despesa en gran consum.- Els loyalty card fans són assidus a les targetes de fidelització iinclouen llars nombroses de fins a 4 persones i de classes mit-janes. En conjunt suposen el 10,2 % de la població i protago-nitzen l’11 % de la despesa en gran consum.- Els under family pressure. Aquests consumidors es diferenciendels de la resta de llars nombroses perquè viuen més condicio-nats per la pressió de la feina i sobretot de la família. Són un10,7 % de la població i duen a terme l’11,8 % de la despesa engran consum.- Els eco-trendies inclouen els integrants de llars joves, petites iresideixen en grans àrees metropolitanes. Són els més innova-dors en gustos i estils de vida, no només en el consum de pro-ductes “bio” o del comerç just, sinó també en comoditats iviatges, i també són poc intensius en despesa en gran consum.Són l’11,9 % de la població i realitzen el 10,9 % de la despesaen gran consum.- Els green seniors engloben els majors de 50 anys, principal-ment retirats però amb una vida activa: es cuiden, fan esport...A més, es preocupen pel medi ambient, reciclen... i gasten enalimentació un 20 % més que la mitjana. Són el 23,5 % de lapoblació i fan el 19 % de la despesa en gran consum.- Els healthies agrupen els membres de les llars de classe mitja-na i sense fills petits, preocupats per seguir hàbits saludablesper a tota la família i més intensius en el consum de productesfrescos. Representen l’11,6 % de la població i amb el 12,8 %de la despesa en gran consum.

HI HA 8 MANERES DE CONSUMIR

El consum de productes frescos i ecològics guanya terreny en elcistell de la compra


COMERTIA RENOVA LA SEVA CÚPULA I DÓNAENTRADA A NOUS MEMBRES

Gabriel Jené, de La Mallorquina (2002-2006); Jordi Tarragona, d’Expo Mobi (actual president) i Javier Cottet, de Cottet Òptics (2006-2010)

L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar de Retail,Comertia, va nomenar durant la celebració de la seva darreraassemblea anual de socis Jordi Tarragona com a president suc-cessor de Javier Cottet, el qual ha estat al capdavant de l’enti-tat els darrers 4 anys.Jordi Tarragona, propietari de la reconeguda cadena de moblesi equipament de la llar amb la marca Expo Mobi, s’incorporaa la Presidència de Comertia en un moment d’austeritat en elconsum. Així mateix, en l’assemblea de Comertia es va presentar el plaestratègic per a aquest 2010-2011, centrat en un únic eix ver-tebrador: treballar per donar resposta a la necessitat d’adapta-ció de les empreses Comertia a la nova estructura de mercatque s’està forjant fruit de la situació actual.Amb la renovació de membres de la Junta Directiva, també s’hihan incorporat Carlos Caus, propietari de la cadena GottaPerfumeries, i Sílvio Elies de Veritas, director general delssupermercats d’alimentació ecològica. Aquests 2 nous càrrecssubstituiran Jordi Casas, de Casas Sabaters, i Xavier Vidal, delGrup Vidal, tots 2 socis fundadors de Comertia i membres dela Junta des de l’inici.D’altra banda, Comertia segueix el seu procés d’expansió, jaque fa escassament unes setmanes la cadena de fruites i verdu-res Frescuore es va adherir a aquesta associació d’empresesfamiliars de distribució. Frescuore, una empresa amb capital100 % català i 18 anys d’existència, va néixer de la unió d’ungrup de professionals amb una sòlida trajectòria tots ells en elmón de la distribució de fruites i verdures amb la idea demodernitzar i renovar el concepte tradicional de fruiteria aCatalunya.

El concepte de Frescuore, doncs, segons els seus promotors, vaser fruit de la necessitat de definir els aspectes que van acabaratorgant als seus punts de venda la identitat i el posicionamentdesitjat per desmarcar-se de la competència, com són unadecoració acurada dels establiments i de presentació del pro-ducte, una gran varietat i qualitat, preus competitius, un bonassessorament i un tracte exquisit al consumidor.La bona resposta del consumidor des de llavors ha portatFrescuore fins als 62 establiments actuals (22 propis i 40 fran-quiciats), tot aconseguint una bona implantació tant a laCiutat Comtal (27 establiments només a Barcelona), així coma altres ciutats i poblacions properes amb gran densitat depoblació (Badalona, Mataró, Granollers, Sant Boi deLlobregat, Sant Adrià de Besòs, Sabadell i Caldes de Montbui,entre d’altres.) Per a Joan Fruitós, director general, “ens hem adherit aComertia perquè ens uneix el mateix esperit fundacional queva fer néixer Frescuore, compartir per competir”. Pel que fa alritme de creixement de Frescuore, ha estat de 4 establimentscada any en format de franquícia, mentre que el seu pla d’ex-pansió xifra en 64 els punts de venda a final del 2010. La sevafacturació el 2009 va ser de 25 MEUR. Aquest any 2010Frescuore s’ha aliat estratègicament amb la cadena Superverdper crear la central de compres Nugafresc. Amb aquesta darrera incorporació, Comertia agrupa 51empreses, que sumen al voltant de 34.000 treballadors, 4.000establiments situats als principals centres urbans i comercialsde Catalunya i Espanya, 100 marques comercials reconegudesi una facturació de 3.700 MEUR anuals.


I N N O V A C O M E R Ç

UNA APOSTA DECIDIDA PEL

Aquesta és la fita que molts comerciants s’han proposat en algun moment de la seva tra-

jectòria, però les pors, el desconeixement de com fer-ho o les dificultats de l’entorn són, tal

com va quedar palès en les jornades d’InnovaComerç, barreres de vegades insalvables. Ara

bé, hi ha exemples que marquen una línia a seguir.

Són línies ben vàlides per a la gran majoria d’empresaris delpaís, perquè han estat portades a bon port per empreses fami-liars que, en un inici, eren modestes i que, després d’empren-dre un lent però segur camí de creixement, han aconseguit un

dimensionament que permet fer front a la competència ambmés garanties d’èxit. De fet, els 3 darrers exemples que es van poder veure a les jor-nades d’InnovaComerç van ser aquests:

Josep Ramon Nebot, administrador de La Creu Blanca

CREIXEMENT

LA CREU BLANCA

Aquesta cadena d’òptiques reusenca fun-dada l’any 1914 és una empresa familiarque a hores d’ara té 11 punts de venda,un dels quals amb un altre nom. Pertanya una central de compres que li permetaccedir a un producte a més bon preu,tot i que la seva filosofia, apostant per laqualitat i el bon servei, és personal iintransferible. Cultiva aquest nínxol demercat més minoritari, allunyat de lesguerres de preus típiques d’un sector –lesòptiques– que els darrers anys ha vist lairrupció d’algunes multinacionals ambuna aposta clara pel preu. Josep Ramon Nebot, el propietari, és elferm defensor d’aquesta filosofia que noha volgut canviar ni tan sols en temps decrisi. Això sí, l’any 2006 va repensar decap a peus el model de negoci a 10 anysvista. I ha aconseguit, millorant-ne lagestió, sent fidel als seus postulats i el seuposicionament, que és, com diu ell, “elque ens ha portat a ser on som”, i reno-vant la imatge de la cadena, a una posi-ció prou consolidada. Tot aquest treballha de servir, afegeix Nebot, per “seduirels clients”, que no deixa de ser, en defi-nitiva, “el factor clau en aquest sector”.


Interior d’un dels establiments de Culinarium

Montserrat Martí, gerent d’Esports Quinze

ESPORTS QUINZE

Aquesta ensenya és una empresa familiarcreada per Montserrat Martí i el seu mariti que forma part d’una central prou cone-guda del gran públic: InterSport. Ara bé,l’inici va ser ben diferent: nascuts en unpetit local al centre de Gavà, la marxa delnegoci i les oportunitats que es van pre-sentar els van permetre obrir nous puntsde venda; va ser llavors quan es va produirel maridatge amb InterSport, tot i quetambé tenen algun establiment que, ambl’ensenya Quinze, no està sota el paraiguadel grup suís. La particular visió de Martí, que conside-ra que les dificultats sempre poden esde-venir oportunitats que cal no deixar esca-par, expliquen bona part de l’èxit de laseva aventura empresarial. En el seumoment, l’aparició dels centres comer-cials i la verticalització del sector, amb lairrupció d’actors potents, van obligar aredefinir el posicionament de la sevaempresa. Ara la posició està consolidada idel que es tracta és de millorar i renovar

alguns punts de venda i reflexionar sobreel paper d’Internet en el seu negoci. Tot i això, Martí considera que, indepen-dentment dels reptes que depari el futur,per viure en un món –el comercial– tan

accelerat com l’actual, cal estar predispo-sats al canvi, ser flexibles, tenir una curio-sitat permanent i una ment oberta alconeixement per poder qüestionar i anti-cipar-se a les necessitats del consumidor.

CULINARIUM

Montse Robinat pertany a una família queha sabut adaptar-se als nous temps. I lamillor demostració és la diversificació queella i els seus germans han sabut aplicar elsdarrers anys al negoci. Una empresa, CasaDelfín, dedicada als serveis a l’hoteleria, hasabut crear una cadena de productes per ala cuina i la taula: primer va ser a través del’ensenya Platpreu, la qual, després (el2008) de l’estudi de mercat escaient, es vaoptar per l’actual Culinarium. Des de llavors, amb una marca i un con-cepte clarament definits, convertint elpunt de venda en un veritable aparador,realitzant accions de dinamització de totamena, aquesta empresa lleidatana buscacréixer en poblacions d’uns 100.000habitants, tot i els problemes que tenenmolts comerciants: el preu dels lloguers.El seu creixement serà “com una tacad’oli”, i tot i les dificultats, la voluntat ésirrefrenable, ja que, com assenyalaRobinat, “créixer et permet guanyarmarge”. I per què? Doncs perquè “aramateix som petits per comprar a fora i

grans per comprar aquí”. És a dir queguanyant una mica més de dimensiópodran omplir contenidors per a ells solsimportats de països com la Xina, amb unestalvi evident de costos. Robinat té clar que l’empresari comer-cial ha de voltar, ha de saber, maimillor dit, què es cou al seu sector. Iper això cal moure’s i visitar fires i ana-litzar quines són les principals tendèn-

cies de mercat. Fer-ho també permet, sise sap marcar el pas a la competència,“diferenciar-se”. Un darrer apunt queexplica el seu èxit: l’aposta per la for-mació. Tenen personal especialitzat enaquest àmbit que volta per tots els seuspunts de venda. Si a més d’estar for-mats, els treballadors se senten moti-vats degudament, està demostrat, “eltiquet mitjà de venda augmenta”.


A R T E S A N I A

SOUVENIRSQUE DEIXEN EMPREMTA

El conseller d’Innovació, Universitats iEmpresa, Josep Huguet, va presentar elpassat 30 de juny el primer catàlegd’Empremtes de Catalunya, una col·lec-ció de 228 productes artesans típicamentcatalans que “volen trencar amb aquestadinàmica perversa en què el turisme noestira de l’artesania de qualitat local, sinóque hi ha històries tan curioses com ladels barrets mexicans del centre deBarcelona”, reconeixia el conseller. Juntament amb el catàleg, el titulard’Innovació, acompanyat de la directorad’Artesania Catalunya, Gemma Amat,va inaugurar la botiga d’Empremtes, ins-tal·lada a la mateixa seu d’ArtesaniaCatalunya, al carrer de Banys Nous deBarcelona. Segons el conseller, el projecte

Empremtes de Catalunya “respon aldoble objectiu d’obrir nous canals devenda per als artesans i desenvolupar icontribuir a modernitzar el sector i oferiruna alternativa al sector comercial orien-tat al turisme, amb un producte singular,de qualitat i que ofereixi una imatge reali garantida de Catalunya”.Empremtes de Catalunya –impulsadesper Artesania Catalunya– és una marcaregistrada que identifica i distingeix pro-ductes artesans. Aquests productes s’handissenyat amb la voluntat de transmetreels valors del país a través d’elements vin-culats a l’art, la cultura, la història, latradició, l’arquitectura, el paisatge i elscostums populars que ens són propis.El catàleg, que ha estat la culminaciód’una iniciativa que es va engegar fa 4

anys, ha estat elaborat per 60 tallers d’ar-tesans d’arreu del país i recull 228 pro-ductes agrupats en 28 famílies (art, cul-tura, història i costums populars...) “ques’han definit per la seva rellevància com afactor identitari i explicatiu de Catalu-nya”, va apuntar el conseller. De moment, els productes es comercia-litzaran a la Botiga d’Empremtes deCatalunya i als centres d’acollida turísti-ca (CAT) d’arreu del territori. La inten-ció és que també hi hagi punts de vendaa hotels, museus i aeroports, ja que laintenció és que tots els ciutadans catalansi les desenes de milers de turistes quevisiten Catalunya es puguin endur “unaimatge real i garantida del país”.

Un imant d’una cua de peix de Tarraco o Barcino, un USB amagat dins d’un cargol de Lleida

o els castellers en paper maixé són alguns dels records que els turistes que visiten Catalunya

poden comprar per endur-se a casa i tenir, d’aquesta manera, una imatge més real del país

que han visitat.


O P I N I Ó

EL COMERÇ DIGITAL: LES TECNOLOGIES TRASPASSEN EL TAULELLAl comerç, les noves tecnologies han estat enfocades fonamentalment de portes endins: en

direcció al botiguer, el comptable, els dependents... Ara, però, les pantalles digitals prenen

vida pròpia i s’instal·len a diferents llocs de l’establiment, creen noves realitats físiques i

espais virtuals de compra dintre i fora de la botiga.

La tecnologia està molt més integradadel que ens pensem en la nostra vidaquotidiana com a compradors/compra-dores i consumidors/consumidores.Entre botiga i proveïdor, entre botiga imagatzem ja hi ha un intercanvi electrò-nic de dades. Són els anomenats sistemesEDI (en català, l’intercanvi electrònicd’informació o IEI).Quan els comprem, els productes moltsovint porten uns codis de barres que sóndesxifrats en passar per caixa, en clau depreu, per uns lectors òptics o escànersvinculats a bases de dades que contenenles tarifes de totes les referències de l’es-tabliment. El sistema més estandarditzatestà regulat per l’Asociación Española deCodificación Comercial (AECOC), ambseu a Barcelona. Ara també veiem pro-ductes amb uns microxips que fan serviruna tecnologia anomenada RFID (iden-tificació per radiofreqüència).Però no només això. A l’hora de pagar,moltes vegades ho fem amb l’anomenat“diner de plàstic”. Segons el BarómetroMasterCard del Pequeño Comercio enEspaña, el pagament amb targeta ésuna modalitat creixent al petit comerç.En concret, les xifres apunten un incre-ment del 5,7 % en l’acceptació d’a-questa fórmula de pagament dintre d’a-quest segment d’establiments, que ja sesitua en el 48 %. I sigui com sigui quepaguem, en el 90 % de totes les tran-saccions que fem per comprar, per treu-re diners del caixer automàtic, a les cai-

xes registradores, als pàrquings, alspeatges..., en surt un tiquet. Aquestspaperets s’escriuen amb unes impresso-res especials de mida molt petita, fabri-cades majoritàriament per l’empresaEpson, que té la seu espanyola aCerdanyola del Vallès.

Comerç electrònicAmb la irrupció massiva d’Internet, labotiga ha sortit de l’embolcall de les 4parets per endinsar-se fins a casa delsconsumidors a través dels seus ordina-dors. Avui els internautes podem fins itot portar a sobre una botiga sencera grà-cies a tecnologies tan avançades com lesque llancen per l’iPhone ensenyes de dis-tribució punteres. Una revolució que noha fet res més que començar.Segons l’últim informe sobre comerçelectrònic publicat per la Comissió delMercat de les Telecomunicacions(CMT), el comerç electrònic va moure aEspanya un volum de negoci de 5.751,7MEUR el 2009. I segons un informeemès per la mateixa Amazon fa uns dies,la transició cap als llibres digitals és unarealitat. Amazon ha declarat que, percada 100 llibres venuts en paper, ja són143 els llibres digitals venuts.Així, i seguint aquest exemple, Mango hadeclarat que aspira a tenir el 7 % de laseva facturació a través dels seus negocisen línia. La companyia va entrar a lavenda per Internet amb <www.mangoshop.com> l’any 2000, amb un període

d’enviament de només de 5 dies com amàxim.I és precisament Mango és la que acabade llançar una aplicació per a l’iPhoneque permet conèixer les novetats de lamarca, inclou un emprovador interactiu,i un sistema de geolocalització de boti-gues, entre altres funcionalitats. Per des-carregar-la gratuïtament es pot fer desdel mateix dispositiu amb AppStore o bédes de l’ordinador amb iTunes.Però aquesta és una petita mostra del queestà passant i ha de passar. Altres novetatstecnològiques que podem agafar com aexemples de la revolució tecnològica queestà començant són: la “caixa amiga”d’Alcampo, amb el seu model d’autopa-gament o self check-out; l’scan & go delcentre Carrefour a Albobendas (Madrid),on, amb tecnologia Motorola i serveiWi-Fi a tot l’espai comercial, un consu-midor pot fer l’escaneig dels productes;l’emprovador d’ulleres en línia queMultiópticas va posar en marxa ja el2007 o el Dactilplus, el sistema de paga-ment amb empremta digital, destinat alsector hoteler i petit comerç espanyol.

AAnnaa BBeerrddiiéé

[email protected]


E S T U D I C A M E R A L

Aquestes són algunes de les conclusionsde l’estudi El potencial econòmic del turis-me a l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i elGarraf, elaborat pel Gabinet d’EstudisEconòmics de la Cambra de Comerç deBarcelona, que posa de manifest laimportància dels atractius turístics d’a-questa àrea pròxima a la ciutat deBarcelona i que comprèn un milió d’ha-bitants. L’èxit turístic de la ciutat de Barcelonasuposa una oportunitat per a les comar-ques veïnes com l’Alt Penedès, el BaixLlobregat i el Garraf, ja que els permetcompetir en l’atracció dels turistes deBarcelona. Aquestes comarques es trobenreforçades per la proximitat amb la ciu-tat, i per les infraestructures de transport,uns fets que posen el mercat turísticmundial al seu abast. Cal tenir en comp-te aspectes com el desplaçament de novesimplantacions hoteleres cap a zonesperifèriques a conseqüència de la inflacióde preus immobiliaris d’aquests darrersanys. Una dinàmica que ha afavorit algu-nes ciutats, especialment del BaixLlobregat, on ara per ara els turistesnomés es limiten a pernoctar-hi. De fet,l’estudi també es fa ressò d’una “dada nogens menyspreable”, segons la tècnica dela Cambra de Comerç de BarcelonaVictòria Silberstein. I és que el 2009 ladespesa turística que es va fer a la zona vasituar-se al voltant dels 1.000 MEUR,

amb una aportació al PIB de 735 MEURi la creació de 13.500 llocs de treball.Així doncs, les noves infraestructures detransport han modificat la relació de les3 comarques amb Barcelona. A més, talcom explica Silberstein, “aquest fet hacomportat que els límits territorials isimbòlics de Barcelona com a destinaciós’hagin ampliat més enllà dels límits

purament de la Ciutat Comtal, ja que elturista no n’entén, de fronteres adminis-tratives, més enllà de les que separenl’Estat i França”.

Sumar per posicionar-seAra bé, el Baix Llobregat, el Garraf i l’AltPenedès haurien d’aspirar a bastant més

que a donar allotjament, cal que poten-ciïn els seus atractius turístics i “que les 3comarques treballin per sumar sinergiesperquè la combinació dels seus recursospot alçar la zona com una plaça turísticacomplementària de Barcelona”, afegeix latècnica cameral. Si no treballen peratraure una part del flux creixent deturistes que visiten Barcelona –uns200.000 diaris–, l’estudi alerta queaquestes comarques corren el perill quela ciutat se senti temptada d’apropiar-sed’algun d’aquests recursos per convertir-lo en punta de llança d’alguna operacióde potenciació turística de noves zonesde la ciutat.I és que un valor diferencial de l’oferta dela marca turística que agrupa les 3comarques és la seva diversitat, comple-mentarietat i proximitat geogràfica. Arabé, els atractius d’una zona no són sufi-cients per treure’n un profit econòmic sino compta amb una imatge potent, i “ésen aquest camí, en la suma de sinergies,que cal continuar treballant”.Si analitzem el que ofereix cada una deles comarques per separat, trobem que alGarraf impera el turisme de sol i platja i,de fet, compta amb un important nom-bre de places hoteleres. Per contra, l’AltPenedès, tot i disposar de poques placeshoteleres, ofereix la particularitat de l’e-noturisme, una pràctica que malgrat queha arrencat tard a Catalunya, té un clar

EL TURISME BUSCALA COMPLEMENTARIETAT DE L’OFERTAEl Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat poden millorar el seu posicionament turístic si es

consciencien del seu potencial i aposten per sumar sinergies. Compten amb una oferta

diversificada: sol i platja, enoturisme, turisme cultural, i el cada vegada més decisiu turisme

de congressos.

El valor diferencialde l’oferta de lamarca turística que agrupa les 3 comarques és la seva diversitat, complementarietat i proximitat geogràfica


exemple a seguir. Napa Valley, a l’Estatnord-americà de Califòrnia, és el referenti el principal mercat d’enoturisme delmón, tant per les dimensions com per lanotorietat. Napa Valley és un exemple deregió que ha sabut treure un segon profitdel negoci del vi i gaudeix d’una extensaoferta d’establiments i activitats relacio-nades, com són 700 cellers, 50 restau-rants, 150 hotels i 35 balnearis, a més demuseus, galeries i botigues especialitza-des. Per últim, el Baix Llobregat disposad’una interessant proposta de turismecultural i de congressos.Així doncs, les 3 comarques juntes ofe-reixen més de 25 quilòmetres de costa,19.000 hectàrees d’espais naturals prote-gits, la zona vitivinícola de la DO.Penedès, un important patrimoni

modernista i desenes de conjunts monu-mentals, una àmplia oferta de lleure i fes-tivals, una gran capacitat hotelera, aixícom les infraestructures apropiades peracollir reunions. L’estudi dibuixa un escenari de futurinteressant que passa per aprofitar almàxim el potencial turístic de la zona,amb un treball conjunt de les 3 comar-ques i que podria dur a un creixementde les activitats dependents del turismedel 5,4 % anual. Això significa que elturisme superaria el 4,5 % d’aportació alPIB de la zona i es crearien 19.000 llocsde treball, 6.000 més que ara.

Un sector a l’alçaL’Estat espanyol s’ha convertit en una deles primeres destinacions mundials de

turisme de congressos i negocis. El crei-xement d’aquest sector al nostre país estàper sobre de la mitjana internacional i ésespecialment significatiu a Catalunya.De fet, l’estudi destaca la importància deSitges i la zona del Baix Llobregat com adestinacions idònies per al turisme decongressos i negocis gràcies a una sèrie derequisits com són: la proximitat aBarcelona i l’aeroport, l’existència d’in-fraestructures apropiades per acollir con-gressos, capacitat hotelera molt heterogè-nia, així com la possibilitat de donar unvalor afegit a aquest segment ja sigui grà-cies al clima, l’oferta gastronòmica, l’ocio el shopping.


L’enoturisme i el turisme cultural són un complement perfecte per al turisme de sol i platja / Fotos: Turisme de Catalunya


M Ó D E L S D ’ È X I T

Era el 1959 quan Jaume Alsina, l’actualpresident del Grup AlimentariGuissona, va crear la petita CooperativaAvícola Comarcal, l’embrió del quehavia de ser uns anys després el primergrup empresarial de la demarcació deLleida i líder estatal del sector industriald’elaborats carnis. Actualment el GAG,a través de les diverses empreses que elconfiguren, compta amb una àmpliaexperiència en el sector agroalimentari idu a terme totes les activitats ramaderes,industrials i comercials necessàries perarribar al consumidor sense la interven-ció de cap tipus d’intermediari. Amb el

temps ha incorporat a l’estructura pro-ductiva, empresarial i comercial tots elselements necessaris per realitzar unaintegració vertical i així tancar el cicleproductiu complet del producte carni.El model operatiu es caracteritza per laconcentració geogràfica (de la produccióa Guissona i de la xarxa comercial engran part a Catalunya), la tecnificaciódels processos de transformació càrnia,la programació i un servei logístic diari,la inexistència d’intermediaris i, sensdubte, el model de botigues bonÀrea. Ara bé, tal com explica Mercè Roca, lacoautora d’Una estrategia singular, el lli-

bre en què s’analitza el model de negocidel GAG, si cal assenyalar un momentàlgid que ha marcat l’èxit del grup,“segurament hem de destacar la transfor-mació l’any 2000 de tot el nucli d’activi-tats industrials, comercials i de serveis ensocietat mercantil, tot involucrant lamassa social de cooperativistes com aaccionistes de la nova Corporació. Senseaquesta transformació, no parlaríem del’èxit empresarial del Grup AlimentariGuissona”.

Un negoci diversificatLa realització del cicle productiu com-

El Grup Alimentari Guissona (GAG) acaba de fer 51 anys i el balanç és altament significatiu:

és la primera empresa industrial càrnia i alimentària del país pel que fa a facturació (1.079

MEUR) i compta amb més de 360 botigues, la majoria concentrades a Catalunya, que treba-

llen aixoplugades en la marca bonÀrea.

GUISSONA,EL TRIOMF DE LA QUALITAT ASSEQUIBLE

La densitat de població és un dels factors que determina la localització de les botigues bonÀrea


plet del producte carni ha esdevingut undels grans reptes de l’organització.Actualment el grup du a terme tots elsprocessos, des del naixement del bestiar,passant per la fabricació dels pinsos, lacria i engreix dels animals, el sacrifici, latransformació i l’elaboració dels produc-tes fins a la distribució i la venda directamitjançant els establiments bonÀrea. Lacomercialització animal representa un63 % del volum de negoci; l’alimentacióanimal, un 23 %; l’enginyeria i energia,un 10 %; la sanitat animal, un 2%, i laresta, un 2 % més.L’any 2009, el GAG va facturar 1.079MEUR, amb un benefici net de 35MEUR i comptava amb 3.400 empleats,xifra que preveu augmentar aquest2010. Així mateix, del global de la fac-turació, la meitat (553 MEUR) corres-pon al negoci de les botigues bonÀrea,que l’han incrementada un 0,8 % res-pecte de l’exercici anterior. “L’èxitempresarial del Grup AlimentariGuissona s’explica gràcies al desenvolu-pament continuat i la fidelitat a la sevacultura original al llarg de mig segle. Hacrescut al ritme marcat pel seu propipotencial, fugint del risc, però senserenunciar a ser ambiciosos davant l’evo-lució d’un sector tan madur com el de laindústria agroalimentària”, apunta Roca. Des de l’inici es van preparar per afron-tar tots els processos íntegrament ambprevisió i coherència en el plantejamentde negoci. “El que era imprevisible ésque acabarien venent el 80 % de la pro-ducció en una xarxa pròpia de botigues ique l’èxit de les botigues bonÀrea acaba-ria convertint-se en molt més que elcanal de venda: la senya d’identitat del’empresa, esdevinguda la seva denomi-nació popular”, apunta la coautora. Les botigues són el graó final de laseqüència d’activitats del grup, i incor-porar-les a les seves activitats, una deci-sió estratègica en consonància amb elmodel d’integració vertical. Amb 1,13milions de tones anuals de fabricació depinso i 354.875 tones de productes car-nis processats, el Grup AlimentariGuissona també està en plena expansióen l’obertura d’establiments comercialsamb la marca bonÀrea. Si bé a final del2009 hi havia 358 establiments de venda

directa, 287 dels quals eren botiguesbonÀrea i 71 súpers, durant el primertrimestre del 2010 la xifra es va incre-mentar fins a 566. La demarcació ambuna major concentració de punts devenda és Catalunya (305), seguida perl’Aragó (37), Castelló (12), Madrid (2),Gualadajara (1) i Andorra (1). I és que,de fet, el nombre d’actes de compra alsestabliments bonÀrea és de l’ordre d’unmilió. En aquest cas, l’èxit comercial raua oferir als clients productes d’alta quali-tat (amb productes frescos de reposiciópràcticament diària gràcies a la seva prò-pia xarxa logística), preus immillorables(amb una mitjana el 30 % més baixosque la competència) i la comoditat imodernitat de la disposició dels produc-tes en format d’autoservei. “Les botigues bonÀrea són les més efi-cients de Catalunya, mesurant-ho enfacturació per metre quadrat (amb el2 % de superfície de venda, obtenen gai-rebé el 6 % de les vendes del sector) grà-cies al seu disseny, al règim d’autoserveii a la relació qualitat-preu”, afegeix Roca.Aquests resultats només són possibles“gràcies al model integrat de l’empresa,en què s’aprofiten totes les sinergies,s’optimitzen tots els processos, es mini-mitzen cicles de producte i s’aconseguei-xen economies d’escala”, continua. Elfactor que determina la localització deles botigues és que es faci en zones ambuna elevada densitat de població.Segons Mercè Roca, el model de fran-quícies ha permès que la xarxa de distri-bució del grup creixés gradualment, totevitant, d’una banda, els problemes asso-ciats als intermediaris, com pot ser lareducció de marges que queden en mansdels distribuïdors, així com la sevapotencial morositat, i els problemes decàrrega financera que pot suposar el crei-xement mitjançant adquisicions sistemà-tiques. No obstant això, tota opcióestratègica suposa renúncies: “Optar perbotigues exclusives pròpies suposa notenir presència en altres cadenes de dis-tribució, haver de fer un esforç superiorde fidelització de clients que estiguindisposats a comprar productes d’unasola procedència i, en absència de publi-citat als mitjans, limitar el coneixementde la marca”.

Reptes de futurEls reptes de futur són múltiples: des deconvertir la forta crisi econòmica en fontde noves oportunitats, fins a “mantenir-se innovadors i clarividents pel que fa ala evolució dels hàbits alimentaris i depreferències del consumidors, així comcontrastar la seva opció per la concentra-ció comercial local, respecte de la inter-nacionalització, que no es pot ignorar enun món globalitzat”, explica Roca. Peròpossiblement un dels grans reptes és lagestió de l’estratègia comercial amb ladiversificació creixent del seu negoci,especialment amb la promoció de boti-gues Súper bonÀrea, amb noves gammesde producte, i entrant així en competèn-cia directa amb el sector de la distribu-ció. “Un camí, entre d’altres, podria serla introducció d’un ampli ventall de pro-ductes de gamma alta o les línies i espe-cialitats complementàries de l’oferta ali-mentària, com la diversificació de platscuinats, les salses i els condiments o moltespecialment les línies dietètiques”, con-clou Roca.


Mercè Roca, juntament ambJosep Roca, analitza les claus del’èxit del model de negoci delGrup Alimentari Guissona enUna estrategia singular. Claves deléxito del Grupo AlimentarioGuissona (Profit, 2010).

LES CAMBRES RADIOGRAFIEN LA SALUT DE L’ECONOMIA CATALANA


M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A D E C A T A L U N Y A

Aquest és, en definitiva, l’objectiu prin-cipal d’una obra que dirigeix un completequip de professionals dirigits pel pro-fessor Antoni Garrido. Durant la pre-sentació de l’obra, però, sobre la sala pla-naven les repercussions de la recentsentència del Tribunal Constitucional(TC) i com aquesta pot afectar els puntsque, en matèria econòmica, i especial-ment en finançament i en inversionsquedaven recollits en el text aprovat enreferèndum per la ciutadania catalana. El president del Consell de Cambres,Miquel Valls, va ser clar sobre la situació:“La sentència del TC no ha d’afectar elscompromisos signats en matèria d’inver-sions”, en el seu moment tant pelGovern català com per l’espanyol. Arabé, per a Valls, si bé la sentència “nomodifica aquest acord, sí que limita lespossibilitats futures en l’àmbit d’unarelació bilateral”.

Però deixant de banda aquest tema, Vallsva fer, abans de cedir la paraula, unúltim recordatori que cal no perdre devista: “El 2009 va ser el pitjor any, desdel punt de vista de l’evolució econòmi-ca, des que es fa la Memòria”, per tal d’a-fegir, immediatament, que la situacióactual, tot i ser incerta, ha millorat. Lesexportacions i el turisme han començata remuntar.Aquesta és la paradoxa. L’any passat, varecordar el professor Garrido, mentreque a la resta d’Europa la sotragada vaser més profunda, Catalunya va cauremés que la resta d’Espanya perquè laseva dependència del sector exterior ésmés gran. Garrido va afegir 2 reflexionsmés: d’una banda, que el creixementeuropeu és contingut, perquè la zonaeuro no ha normalitzat el seu sistemafinancer i, de l’altra, que passar d’unapolítica expansiva a una de restrictiva

tindrà conseqüències en el creixement. Per últim, el professor Martí Parellada,membre del Consell Assessor de laMemòria, seguint aquest mateix argu-ment va posar de manifest una de lesparadoxes que domina el panoramaeconòmic internacional: si els estats noretallen el dèficit, malament; són pena-litzats pel risc real d’un excés de deutepúblic. Però si s’aplica aquesta retalladade manera radical, el creixement econò-mic, que és la sortida natural de la crisi,se’n ressent. Parellada va acabar recor-dant que, avui per avui, a l’altra bandade l’Atlàntic preval el fet créixer i, a lazona euro, sota l’ombra de la tot pode-rosa Alemanya, s’ha acabat imposantl’ortodòxia tradicional: control del dèfi-cit per garantir la sostenibilitat delmodel social europeu.

PP.. CC..

Una obra de referència. En això s’ha convertit la Memòria econòmica de Catalunya que any

rere any elabora el Consell General de Cambres de Catalunya. I tal com està la conjuntura,

trobar un espai per a la reflexió per mirar endavant sabent què ha passat i quins són els pro-

blemes i els reptes per superar, sempre ajuda.

D’esquerra a dreta: Martí Parellada, economista; el secretari general del Departament d’Economia i Finances, Martí Carnicer; el presidentdel Consell de Cambres, Miquel Valls; el president de la Cambra de Lleida, Joan Horaci Simó, i el professor Antoni Garrido


NIN TRANSMET OPTIMISMED I N A R C A M B R A

De fet, més enllà de la dictadura delsnúmeros, la dinàmica econòmica és unao una altra en funció d’un intangibledifícil, molt difícil de controlar: la psi-que humana. L’optimisme vital de fa unsanys, la predisposició a la despesa, unit ales facilitats creditícies van rellançar ambforça el creixement de l’economia espa-nyola; de la mateixa manera, el pessimis-me actual, la contenció de la despesa,fruit en alguns casos d’un excés deprudència, pot condicionar i fins i totalentir la incipient recuperació econòmi-ca. Per això mateix, el flamant directorgeneral de «la Caixa» va dedicar bonapart del seu temps a intentar revertiraquesta actitud vital col·lectiva. Així, Nin va reconèixer que si a la restadel món ja estan creixent més que a casanostra és “perquè també nosaltres vamser els últims a entrar en crisi”. Dit això,

va afegir que la resposta de les empresesi les famílies a la crisi ha estat bona: “Nohi ha cap altre país del món on s’estiguiestalviant tant”. En aquest sentit, Nin vaenaltir la feina feta per les empreses enaquests darrers 2 anys: una feina “difícil,de reestructuració, internacionalització imillora de la gestió”. D’alguna manera,el que Nin va deixar entreveure és quel’esforç al sector privat ja s’ha fet i queara toca el torn al sector públic, que hade reduir despesa i ajustar-la a un entornque veu amb molta suspicàcia l’excés dedeute. Tot i això, per a Nin el gran problema ésun altre: l’atur. Mentre aquest sigui ele-vat, l’espasa de Damocles planarà sobrel’economia espanyola. Amb una taxad’atur elevada no hi haurà un augmentsostingut del consum i, sense aquest, lainversió empresarial no remuntarà.

Quina és la solució? El creixementeconòmic. Nin va minimitzar altres problemes,com l’ajust immobiliari, i va parlar ambduresa sobre les notícies que carreguencontra la situació de la banca espanyola,tot donant a entendre que hi ha païsoson la situació és molt pitjor i la premsafinancera internacional no hi centra laseva atenció. Com a conseqüència, Ninva sentenciar que “no estem explicant béquè passa al nostre país; d’altres que ensdonen lliçons estan pitjor”. Per últim, per al director general de «laCaixa» el problema de fons del sistemabancari espanyol “no és de solvència,sinó de confiança”. Quan es va tancarl’aixeta de l’interbancari és quan l’econo-mia ha patit de veritat les conseqüències.

PP.. CC..

El director general de «la Caixa», Josep Maria Nin, va prendre part en els tradicionals Dinars

Cambra que organitza periòdicament la Cambra de Barcelona. Nin va voler sobretot trans-

metre confiança i deixar ben clara una cosa: la crisi econòmica ha tocat fons i ha arribat

l’hora de la recuperació.

Per a Josep Maria Nin, el problema de fons és que la percepció sobre l’economia espanyola és errònia

INFORMATIUCOMERÇjuliol-agost de 201022

T È X T I L

I ho fan per partida doble: d’una banda,com tots, pateixen la caiguda de vendes i,per revertir aquesta tendència, han apos-tat per una davallada de preus. Aquestacontenció obliga a reduir els marges i, pertant, s’han d’aprimar les estructures, revi-sar a fons la xarxa de venda –és a dir, tan-cant aquells punts menys rendibles–, aixícom reorganitzar les estructures internesper guanyar eficiència amb l’augment dela productivitat. De l’altra, cal tenir en compte la irrupcióde més i més marques que competeixenper un pastís que ha estat deflacionistadurant molt de temps: la deslocalitzacióde la producció a l’Àsia va comportar lareducció dels preus mitjans de qualsevolpeça de roba. Doncs bé, l’aparició enmercats madurs, com l’espanyol, denoves marques internacionals comportamés pressió a la resta d’operadors. És per això que, en aquest context, lesempreses miren d’augmentar ingressossense disparar els costos, i no és casuali-tat, doncs, que moltes hagin fet un gircap a la Xarxa. Internet s’ha convertit enel nou paradigma. Qui més qui menysvol augmentar la seva facturació en elcanal en línia. Per tant, no és casualitatque el gegant d’Inditex, Zara, hagi anun-ciat que al setembre aixeca a Espanya lapersiana digital. I no és l’única (vegeupàgina 26). Una aposta en què d’altres,com Mango o Women’secret, van fer depioners ja fa uns anys.Aquesta aposta és la demostració palpa-ble que la Xarxa té capacitat per atreureno ja consumidors de tota mena, sinótambé productes. Primer van ser els viat-ges, els llibres, la música i, ara, la roba.

Durant cert temps, moltes empresesdubtaven de l’acceptació que tindria,entre els consumidors, comprar robatelemàticament, sense tenir l’oportunitatd’emprovar-se una determinada peça, noveure el tallatge, els acabats, etc. Però l’èxit fulgurant que han tingut

alguns portals outlet de venda en líniahan fet canviar ràpidament moltes opi-nions. Les coses, ara, estan més clares pera moltes empreses: el consumidor, enevolució constant, ja no hi té cap menad’objecció. Per tant, entre la recerca denous canals de venda i l’acceptació crei-xent d’Internet, la conseqüència era i ésla ja explicada: l’aposta decidida perreforçar i, en alguns casos, crear portalspropis de venda en línia.Les xifres donen una pista de la rapidesaamb què està creixent aquest canal.Segons un estudi elaborat per la consulto-ria DBK, l’any 2009 les vendes de modaen portals espanyols van arribar als 195MEUR, el doble que un any abans... i 10vegades més que el 2006! Altres càlculsauguren que l’exercici actual podria fina-litzar amb una facturació propera als 370MEUR, i amb un creixement igualmentexponencial per al 2011.

Nous operadorsAra bé, hi ha un altre aspecte que intro-duirà més competència en un sector jasaturat. L’imperi d’Inditex, Mango,H&M, Caramelo, Adolfo Domínguez,Javier Simorra, Sita Murt, Celio,Desigual, Purificación García..., sónmoltes marques que, en diferents nín-xols de mercat, tenen importants quotesde mercat. L’entrada en el seu dia dePrimark va revolucionar la banda baixade la piràmide.Doncs bé, en el futur més immediat s’es-pecula sobre l’arribada de noves marques,algunes molt conegudes, d’altres no tant,que de ben segur suposarà més pressió pera tots els operadors. Així, per exemple, la

El de la moda és, probablement, un dels sectors que més ha patit la irrupció de l’entrada de

les grans marques. Aquestes, a través de la verticalització de la producció i la creació de la

seva pròpia xarxa de venda, van provocar molts tancaments de les tradicionals botigues de

roba. Però ara aquests grans grups també pateixen una competència ferotge.

UN SECTOR EN EBULLICIÓ CONSTANT

Les cues a peu de carrer són elementsintrínsecs dels establiments Abercrombie& Fitch


nord-americana Abercrombie & Fitch tédecidit per a l’any vinent iniciar el seucamí a Madrid i a Barcelona. Aquestamarca, que ha fet fortuna especialmentamb les seves samarretes i roba casual style,és un referent per a molts joves nord-ame-ricans (i per a milers de turistes). Els seusestabliments han aconseguit desenvoluparun concepte nou i refrescant: poca llumals establiments; dependents joves, atrac-tius tant ells com elles, simpàtics i amb unpermanent somriure a la boca mentre ate-nen els molts clients que fan cua a l’exte-rior per entrar al local. Aquesta cua podriarememorar en molts casos les que s’origi-nen a les discoteques i locals de lleure a lesnits, i és que, heus aquí el mèrit d’aquestaaposta comercial, Abercrombie & Fitch(A&F) ha portat a l’extrem el seu modelde negoci associant-lo al màxim amb unaexperiència lúdica irrepetible. Quantsturistes han passat, per exemple, davant lesseves portes a la Cinquena Avinguda deNova York i no s’han aturat amb curiosi-tat mirant què fa una multitud que s’a-muntega a l’entrada del seu establimentestrella!De fet, és possible que amb A&F arribiuna marca filial: Hollister. En aquest cas,ho farà amb la implantació als centrescomercials, i en el cas català, al sector escomenta la possibilitat que finalmentsigui a La Maquinista. Més marques: la californiana Forever 21,la japonesa Uniqlo, amb uns preus real-ment competitius i peces de molt dissenyamb una bona qualitat de teixits, o lacanadenca Aldo Shoes (ja present enaltres comunitats), que ha tingut l’encertde popularitzar sabates a preus assequiblesi ho ha fet amb una forta internacionalit-zació. Aquestes són algunes de les ense-nyes que els propers mesos, especialmentel 2011, acabaran de donar forma a unsector en evolució i transformació cons-tant.

Pelayo Corella

Abans de la distribució, però, hi ha el disseny i la producció. En el seumoment, i després de no poques polèmiques, la Generalitat va apostar percrear una nova passarel·la que donés suport al talent dels més joves: el 080Barcelona Fashion. Amb la participació d’alguns dissenyadors ja consagrats, lapassarel·la ha aconseguit consolidar-se. La darrera edició, la sisena, n’és unabona mostra. Es va assolir un nou rècord de participació, amb més de 10.100assistents. Així mateix, durant els 3 dies de la celebració del certamen es vanrealitzar, segons la Generalitat, uns 560 contactes comercials al Showroom080. Concretament, cadascun dels estands va mantenir entre 5 i 15 contactesamb potencials compradors, alguns dels quals s’han materialitzat en comandes. D’altra banda, el dissenyador Manuel Bolaño ha obtingut el Premi 080Barcelona Fashion a la millor col·lecció de dona i el dissenyador Juan AntonioÁvalos a la de millor col·lecció d’home. En la cerimònia de cloenda –que vacomptar també amb la presència del secretari general del Departamentd’Innovació, Universitats i Empresa, Enric Aloy, i de la directora general deComerç, Gemma Puig–, el conseller Huguet va destacar la consolidació delcertamen i la voluntat que el 080 Barcelona Fashion “continuï ajudant els cre-adors a internacionalitzar-se” i a “obrir canals de comercialització per a lesmicroempreses i pimes de moda”.

080 BARCELONA FASHION ES CONSOLIDA

Més informació a:www.abercrombie.comwww.forever21.comwww.uniqlo.comwww.aldoshoes.com Un model amb roba de Songzio desvela què ens espera per a l’estiu de l’any que ve


C A M B R A C T I V A

Moderats per Xavier Marcet, consellerdelegat d’LTC Project; EduardBerenguer, catedràtic del Departamentde Teoria Econòmica de la Universitatde Barcelona; Joan Coscubiela, professorassociat de la Facultat de Dret d’ESADEi secretari general de CCOO deCatalunya entre 1995 i 2008, i MartaMartí, presidenta de l’AssociacióIndependent de Joves Empresaris deCatalunya, van debatre sobre com ferfront al repte de la creació de llocs de tre-ball. Coscubiela va començar recordant queentre 1995 i 2008 es van incorporar almercat laboral 8 milions de persones iaquest és un dels canvis més sorprenentsi radicals que ha patit la societat espa-nyola en les darreres dècades. Ara bé,aquesta intensitat en la creació de llocsde treball ha estat igual d’intensa en ladestrucció en el moment en què la crisieconòmica va arribar a port. Aquest atur resultant, segonsCoscubiela, correspon en un 50 % a l’es-tructural i en un altre 50 % a raons cícli-ques. I per a aquest exsindicalista, unaprofunda reforma laboral no és la solu-ció. La mateixa legislació laboral que araes demana refer és la que va permetre lacreació de tants milions de llocs de tre-ball. És més, Coscubiela va fer una com-paració en el marc europeu per defensarel seu argument: els 2 països que mésdestrucció de feina han patit han estatIrlanda i Espanya, i són, precisament,2 països que tenen legislacions laboralsdiametralment oposades. La irlandesa,profundament desregulada; l’espanyola,més rígida. Per tot això, les raons d’unatur com l’espanyol només s’explica perl’esclat de la bombolla immobiliària (iaquí sí que hi ha un clar paral·lelismeamb la situació a Irlanda).

De fet, Coscubiela va descriure de mane-ra metafòrica el problema d’Espanya, enassenyalar que es tracta “d’un encreua-ment del diable: sol, sòl i molta micro-empresa”. Per a Coscubiela, a més detenir un problema d’estructura empresa-rial, amb un escàs dimensionament i unamanca evident en formació, cal revisar afons moltes altres polítiques abans que lalaboral. Així, per exemple, va referir-se ala revisió de les polítiques urbanístiques,el canvi en el finançament de les admi-nistracions públiques, el refinançament ila reestructuració del finançament privati aconseguir que les empreses creixin iguanyin dimensió. Per la seva banda, Marta Martí va apun-tar que més que un problema de dimen-sionament, “el que manca és talent”.Sense aquest no hi haurà ni creaciód’empreses ni dinamisme econòmic, jaque “el món es mou amb l’empenta deles persones que amb les seves ideesvolen fer coses”.

Llavors, què cal fer amb el mercat labo-ral? Doncs augmentar més la cooperacióentre les parts. A més de tenir “un paíssubvencionat”, el problema a Espanya ésque hi ha una generació sencera que noha gestionat crisis i per fer-ho també calun aprenentatge. És clar que això ja s’hafet i el que ara cal, davant el bloqueigactual, “i entenent que el món ha can-viat, és canviar les regles” per adaptar-sea aquest món en evolució constant. Martí, a més, va fer un cant a la culturaemprenedora. Va demanar que es pro-mogui entre la canalla, ja des de benpetita, “a pensar i reflexionar”. I, compassa en molts altres països, que arriscar-se no sigui, en cas de fracàs, un estigmasocial. D’alguna manera, Martí va deixarclar que la crisi actual és conseqüènciad’un determinat model de vida i que ara,quan les coses van mal dades, és quan esnota i aflora més la cultura de l’esforç.

PP.. CC..

El Comerç depèn del consum, i aquest, entre altres qüestions, de l’ocupació. Per tant, el prin-

cipal repte de l’economia catalana és retornar al camí del creixement i crear nous llocs de

treball. Amb aquesta premissa, la Cambra de Terrassa va organitzar el passat 1 de juliol una

nova edició de Cambractiva.

EL REPTE DE L’OCUPACIÓ

El president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, durant la cloenda del darrerCambractiva


N O T Í C I E S

COMPRAR EN HORES DE FEINASi un dels problemes de l’economiaespanyola és la competitivitat, aquestanotícia ajuda a entendre moltes coses.Segons un estudi recent, el 41 % delsinternautes espanyols fan les seves com-pres en línia en hores de feina, treballpublicat pel club privat de vendaPrivalia, ja que la franja horària amb mésactivitat de compra per Internet és laque va de les 11 a les 18 hores.Un altre 37 % d’usuaris fan les sevescomandes en la franja horària compresaentre les 7.00 i les 10.00 hores. I ho fanper raons pràctiques: “Per poder aconse-guir les millors ofertes del mercat ambels descomptes més desitjables”. El 22 %que resta de les compres es fan entre les19.00 hores fins a les 2.00 de la matina-da.En aquest sentit, els responsables de l’es-tudi, que han analitzat el comportamentde compra dels seus usuaris durant elsprimers mesos del 2010, han atribuït elfet que una mica més de 4 de cada 10internautes utilitzi les seves estones lliu-res al migdia per comprar, “a l’aprofita-ment de qualsevol moment lliure davantde l’ordinador per fer les seves compresen línia”.

Per últim, l’estudi posa de manifest queBarcelona (ciutat on té la seu Privalia)s’ha convertit, des de l’inici de Privalia,

en la capital espanyola on hi ha méscompres per Internet, seguida molt deprop per Madrid i València.

L’AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM ALERTA DE LES DEFICIÈNCIES EN L’ETIQUETATGE DE LACARN, EL PEIX FRESC, LES FRUITES I LES VERDURESL’Agència Catalana del Consum (ACC)ha dut a terme una campanya d’inspec-ció centrada en l’etiquetatge dels ali-ments, concretament en la carn de boví,el peix fresc i les fruites i hortalisses. Caldestacar que la campanya, realitzada tanten els productes envasats com en elsvenuts a granel, es deriva de diversosestudis sobre la situació de l’etiquetatge.S’ha de constatar que el consumidorpercep la qualitat dels productes precisa-ment a partir de les etiquetes, ja que és

un dels canals que aquest té per obtenirdades sobre el producte alimentari queadquireix i consumeix.La finalitat de la campanya ha estat,doncs, comprovar que els venedors com-pleixen la normativa d’etiquetatge dels ali-ments analitzats. Des de l’ACC s’ha dut aterme un total de 931 inspeccions en dife-rents establiments de tot el territori català.D’aquestes, en 553 s’han detectat incom-pliments en matèria d’etiquetatge, la qualcosa suposa el 59,40 % del total.

Pel que fa al tipus d’establiment, elcomerç al detall, on s’han fet pràctica-ment la meitat de les inspeccions (441de 931), és el que millor etiqueta el seuproducte. Els percentatges d’establi-ments inspeccionats amb incompli-ments han estat el 48,53 % del comerçal detall, el 53,23 % dels supermercats iel 80,28 % de les parades dels mercatsmunicipals.


La marca de roba Springfield ha llançat la botiga en línia<www.spf.com>, ja operativa, i obté d’aquesta manera un noucanal de venda complementari a les botigues físiques, el qualsuposa, segons Luis González, director general d’Springfield:“Un país més on operar”.Aquest nou servei permet als clients obtenir qualsevol tipus deproducte del catàleg i a la vegada permet a la marca tenir mésvisibilitat per als seus clients.El Grupo Cortefiel, que ja comptava amb la botiga en línia deWomen’secret, es planteja com a objectiu “que el canal en líniarepresenti entre el 3 % i el 6 % de les vendes totals del grup el2014”, tal com declara Patricia Benito de Mateo, directorad’E-Commerce del Grupo Cortefiel.La nova estructura de comerç en línia del Grupo Cortefiel pre-tén ampliar les seves botigues per Internet a les altres 2 mar-ques del grup que no compten amb aquest canal virtual, comsón Pedro del Hierro i Cortefiel, a més d’expandir el projecteels propers mesos al Regne Unit, França, Rússia i Itàlia.L’aposta estratègica del Grupo Cortefiel per potenciar lacomercialització en línia ve donada perquè “el mercat ja estàbastant madur com perquè els operadors s’aboquin a aquests

nous canals”, declara Patricia Benito. A España les vendes enlínia el 2009 van superar els 2,5 BEUR, amb un creixementque es va situar entorn del 6,7 %. A més, el sector de roba icalçat se situa en el cinquè lloc de productes més comprats, il’any passat van obtenir 191 MEUR.Juntament amb el llançament de la botiga virtual, PatriciaBenito va presentar l’estudi Radiografia del consumidor en líniaen botigues de moda, elaborat per alumnes de l’Executive MBAen Empreses de Moda de la ISEM Fashion Business School, elqual analitza el perfil, els hàbits de compra i les preferènciesdels compradors de marques de moda en línia. L’estudi indica que actualment el 55 % dels consumidors hancomprat alguna vegada per Internet i que el 7 % ho fa demanera habitual. A més, explica que les raons més habitualsper triar aquest mitjà és pels seus bons preus (75 %), per la lli-bertat d’horari (72 %) i per evitar les cues (35 %). Els princi-pals inconvenients que en destaquen els consumidors en l’in-forme és la impossibilitat de provar el producte i la dificultatper tornar-lo o canviar-lo. Per superar aquests reptes,Springfield opta per la possibilitat de fer les devolucions a qual-sevol de les botigues físiques amb què compten.

S ’ H A P U B L I C A T

SPRINGFIELD LLANÇA LA SEVA BOTIGA EN LÍNIA

Els sectors amb més números vermells pel que fa a acomiada-ments, i sempre segons les dades de la Central de Balanços, sónel de comerç i els que estan relacionats amb el turisme, amb undescens dels índexs de l’ocupació, quant a llocs de treball, del3,3 %.I pel que fa a la indústria, se’n perd un 4,1 %, precisament ales petites i mitjanes empreses –un sector que endèmicamentreivindica ajuts estructurals–, les quals travessen una situaciópitjor que les grans. L’estudi, a més de posar sobre la taula queaquest increment de beneficis va acompanyat d’acomiada-ments, també alerta que les empreses en general tendeixen poca la inversió empresarial. Les dades, que han estat extretes dela Central de Balanços Trimestral del Banc d’Espanya, posende manifest la progressiva millora en la capacitat de les empre-

ses per generar excedents. Fins al punt que el valor afegit brutgenerat –un indicador per avaluar els resultats de les societatsque participen en la mostra– va experimentar un incrementdel 2,6 % fins al març del 2010, una dada que contrasta ambla registrada en el primer trimestre del 2009, en el qual es vareduir un 12,5 %.La Central de Balanços es va iniciar l’any 1984. Aquestes anà-lisis tenen una gran rellevància i, a la pràctica, es consideren eltreball estadístic per avaluar els resultats empresarials mésimportant dels que es porten a terme a l’Estat espanyol. Una diferència que avala el treball és que aquests indicadorssón més fiables que l’Ibex, perquè el selectiu espanyol marcatendències clarament a favor de les grans empreses que hicotitzen.

TURISME I COMERÇ, AMB MÉS ACOMIADATS


G A L E R I A D E C O M E R C I A N T S

JO, DE GRAN,VULL SER PETIT!

La Judit i la Cristina Escudé han crescut i viuen entre joguines.Quan elles eren petites, la mare, Carme Ferrussola, va obriruna botiga de material didàctic i joguines a Terrassa:Barruguet. Era l’any 1968.Barruguet, igual que les 2 nenes, també ha crescut i actualmentcompta amb 3 punts de venda (2 a Terrassa i un a Barcelona),una empresa fabricant (amb seu a Terrassa i a Bulgària) i unadistribuïdora comercial. Ara, amb l’ajuda de la mare, són lesfilles les que porten el timó de Barruguet; la Judith al capda-vant de l’empresa distribuïdora, mentre que la Cristina com aresponsable de les botigues. Entre els objectius a llarg termini,les germanes Escudé preveuen la possibilitat d’ampliar la xarxade botigues pròpies, tant a l’Estat com a Europa, i en cap cases plantegen ampliar el canal de distribució amb el sistema defranquícies.

En aquest establiment res no és casual, ni tan sols el nom. UnBarruguet és un nan juganer i entremaliat que viu a Eivissa i téuna imaginació fantàstica que utilitza per jugar i viure. “Elnom el va suggerir l’avi inspirant-se en el conte d’en Patufet,que li agradava molt”, recorda la Cristina. I és que imaginació,curiositat, fantasia i joc són indispensables per a la filosofia deles botigues Barruguet: la imatge del paradís, sobretot per alspetits de la casa. Fins i tot, en una de les botigues de Terrassa,els menuts poden estalviar-se de baixar escales si opten peltobogan. De fet, és un espai pensat per als nens.Barruguet es caracteritza per tenir unes botigues molt grans,“perquè volem que els nostres clients experimentin i s’ho pas-sin bé; jugar, a banda d’oferir entreteniment i aprenentatge,també significa això”. Al llarg d’aquests 42 anys d’existència,“Barruguet ha treballat per oferir joguines tenint en compte lesnecessitats del moment, renovant idees i buscant arreu del mónarticles lúdics de qualitat amb valor pedagògic”. Els qui bus-quin joguines electròniques o els top de vendes mostrats pertelevisió, no els hi trobaran. Aquí s’hauran de deixar sorpren-dre per productes, tot i que tradicionals, més innovadors i sem-pre amb un valor educatiu al darrere. De fet, tenen clar que elseu valor diferencial està en el tipus de producte que ofereixeni també com ho fan: “Perquè nosaltres més que joguines venemsensacions”, explica la Cristina.Entre els seus productes estrella hi ha les joguines de fusta arte-sanals i de gran format que ara comercialitzen amb la marcapròpia Barrutoys. Hi ha des de cuines, casetes, castells, tallersmecànics, cavalls, cotxes... De fet, moltes de les seves creacionsneixen a la mateixa botiga “a partir del que ens demana elclient”, apunta Cristina Escudé.Davant de propostes com aquestes, un no té cap més remei querepetir-se una i mil vegades que “jo de gran vull ser petit”.


FITXA:BARRUGUETRutlla, 35-37Rutlla, 2908221 TerrassaTel.: 93 783 69 19

Gran Via, 62008007 BarcelonaTel.: 93 301 58 07

Barruguet opta per botigues molt grans, com la de Terrassa

formació, una aposta de futur...av. francesc macià, 35 08206 sabadell tel.: 937 451 255 fax: 937...

Documents