L’ U N I V E R SF O R C E S G R A V I T A T Ò R I E S

A continuació tractarem alguns dels components de l’univers,

aquells que hem pogut observar al llarg dels segles.

L’ U N I V E R S Q U E O B S E R V E M

Estrel més proper a la Terra.

Element principial (central) del Sistema Solar.

Principal font d’energia:

• Forma de llum• Calor

E L S O L

Forta atracció gravitatòria sobre els planetes.

Els fa girar al seu entorn

Únic satèl·lit natural de la Terra.

Òrbita el·líptica:• Distància:

384.403 Km.• Velocitat: 3.700

km/h.• Temps: 27 dies,

7h, 43min, 11,5seg.

7% de la llum que rep.

L A L L U N A

Són grans masses de gasos (hidrogen i heli).

Emeten llum. Reaccions

nuclears a l’interior.

E L S E S T E L S

Astres que giren al voltant del Sol.

No tenen llum pròpia/ reflecteixen la llum solar.

Rotació: giren sobre ells mateixos pel seu eix.

Translació: descriuen òrbites en cercle a l'entorn del Sol.

E L S P L A N E T E S

Planetes interns i densos

Són els més pròxims al Sol.

Tenen una estructura interna semblada a la de la Terra, és a dir estan fets de roques i per això se'ls denomina planetes terrestres o tel·lúrics.

Planetes interns i densos

Mercuri: Venus:

Planetes interns i densos

Terra: Mart:

Planetes externs i lleugers

Són els més distants al Sol.

Tenen una estructura interna semblada a Júpiter, que bàsicament està format d'hidrogen i heli, i per això se'ls denomina planetes jovians.

Planetes externs i lleugers

Júpiter: Saturn:

Planetes externs i lleugersUrá: Neptú:

Cossos menors del sistema solar

Es desplacen al voltant dels planetes

E L S S A T È L · L I T S

Conjunt d’estels, núvols

de gas, planetes i pols còsmic units

gravitatòriament.

G A L À X I A

Galàxia El·líptica: Galàxia Lenticular:

Galàxia Espiral Barrada: Galàxia Espiral Intermèdia:

Galàxia Irregular:

Regió del medi interestel·lar

formada per gas i per pols amb

diversos origens.

N E B U L O S A

Nebulosa Brillant d’Emissió:

Nebulosa Brillant de Reflexió:

Nebulosa Fosca: Nebulosa Solar:

Objecte que orbita al voltant d’una estrel (el mateix cos no pot ser un estel).

És prou massiu com per a esdevenir un cos agregat o adquirir una forma esfèrica o quasi esfèrica.

No és un satèl·lit. No ha d’esvaïr

gravitatòriament de la seva òrbita a altres cossos veïns.

P L A N E T E S N A N S

Objectes sòlids.

Components: roca i metall.

Més petits que els planetes.

Orbiten al voltant del Sol.

A S T E R O I D E S

Cos celeste sòlid amb diferent composició que els asteroides. Massa petita. Formen part del

Sistema Solar.

C O M E T E S

Afirma que la Terra és el centre del sistema Solar. Es manté fixa i els altres astres

giren al seu voltant.

M O D E L S G E O C È N T R I C S

Al centre hi ha la Terra, un cos esfèric i immòbil.

Al voltant giren altres cossos:- Sol i Lluna (òrbites

circulars)- Planetes (òrbites

complexes) Anomena epicicles les

circumferències que descrivien els planetes, i deferent les dels epicicles.

L’esfera dels estels cobreix totes les esferes i gira al voltant de la Terra.

El Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu

voltant.

M O D E L S H E L I O C È N T R I C S

Aristarc (310 aC – 230 Ac):

El Sol es el centre de l’univers.

La Terra, la Lluna i els diferents astres giren al voltant del Sol.

Els astres i satèl·lits realitzen òrbites de radis diferents.

El conjunt dels cossos es troba a l’interior d’una esfera d’estels.

M O D E L S H E L I O C È N T R I C S

Nicolau Copèrnic (1473-1543):

La Terra i altres planetes es mouen en òrbites al voltant del Sol.

La Lluna gira al voltant de la Terra

La Terra gira sobre si mateixa

El Sol es immòbil.

Necut a Itàlia (1564-1642) va ser un astrònom, flòsof, en- ginyer, matemàtic i físic italià, relacionat estretament amb la revolució científca.

A P O R T A C I O N S D E G A L I L E U

• Va poder demostrar que la superfície lunar no era plana.

• Va poder observar els 4 satel·lits de Jupiter.

• El sol estava en continu canvi.

• Afirma que la Via Làctea és un conjunt d’estels.

• Va descobrir l'anell de Saturn.

• Va descobrir les fases de Venus i de Mart.

• Les variacions de Venus estan relacionades amb els seus canvis de grandària.

• Tots els cossos de “l’univers” (menys el Sol) són semblants entre si.

• El Sol ha de ser un cos enorme per a no ser afectat per l’efectedel moviment orbital de la terra.

Van ser enunciades per Johannes Kepler

Descriuen el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Aquestes lleis s'apliquen a qualsevol cos orbitant al voltant d'un altre, sempre que negligim la influència de tercers cossos.

L E S L L E I S D E K E P L E R

Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol seguint òrbites el·líptiques. El Sol està en un dels focus de l’el·lipse.

1ª L L E I D E K E P L E R

En el periheli els planetes es mouen més ràpid perquè es troben més a prop del Sol.

En l’ afeli es mouen més lentament perquè es troben allunyats del Sol

El radi vector que uneix un planeta i el Sol escombra àrees iguals en temps iguals. És a dir, la velocitat areolar és constant.

L és el producte de la massa del planeta, la seva velocitat i la seva distància al centre del Sol.

2ª L L E I D E K E P L E R

Per a tots el planetes:

R és la distància mitjana al Sol. T és el període orbital. K és la constant de Kepler o de

proporcionalitat.

3ª L L E I D E K E P L E R

L’ A P O R T A C I Ó D E N E W T O N

1ª - Llei de la inèrcia.

2ª - La força és igual a la massa per l'acceleració:

3ª - Llei de l'acció i la reacció:

�⃗�=𝒎 · �⃗�

L A D I N À M I C A D E

L’ U N I V E R S

Newton va demostrar que la força gravitatòria disminueix segons el quadrat de la distància i que això dóna origen a les lleis de Kepler del moviment planetari. Va exposar la Llei de la gravitació universal.

F

L A T E O R I A D E B I G B A N G I L’ O R I G E N D E L’ U N I

V E R S

El Big Bang, literalment es un esclat, constituent el moment en que del no res emergeix tota la matèria, és a dir,

l’origen de l’univers.