fonaments d'inform ica introducci al laboratori …robert/teaching/foninfnova/introlab.pdf ·...

La informàtica La sessió de treball Fitxers i directoris Manipulació de fitxers Editors de fitxers Personalització bàsica Ús del pendr

FONAMENTS D’INFORMÀTICA

INTRODUCCIÓ AL LABORATORI

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona

Robert Joan Arinyo


Índex

1. La informàtica

2. El hardware i el software

3. El computador digital

4. El sistema operatiu

5. La sessió de treball

6. Fitxers i directoris

7. Manipulació de fitxers

8. Editors de fitxers

9. Personalització bàsica


INFORMÀTICA


Informàtica

• La Informàtica és la ciència que estudia les tècniquesd’emmagatzemament i tractament automàtic de lainformació.

• Els dos grans components de la informàtica són: elhardware (material) i el software (programes).


HARDWARE I SOFTWARE


Hardward i Software

• El hardware és el conjunt de dispositius físics: elcomputador i els perifèrics.

• El software és el conjunt de programes de computador, esa dir, conjunts d’instruccions que, d’alguna manera, elcomputador sabrà interpretar.


El computador (1/2)

• Un computador és una màquina electrònica capaçd’efectuar un conjunt petit d’operacions simples de càlcul aelevada velocitat i sense intervenció humana.

• Avuí dia, la immensa majoria dels computadors existentsrepresenten la informació mitjançant valors quantificats enuna notació numèrica de base fixada (usualment 2), lainformació pren valor en un conjunt finit numerable i noméses pot modificar de forma discreta. Aquests computadorss’anomenen computadors digitals .


El computador (2/2)

CPU

UAL

BUS

UC

MC

CANAL

PERIFERICS

Computador d’arquitectura Von Neumann


Software

1. Sistema operatiu : conjunt de programes que controlen lagestió dels recursos del sistema de manera segura i eficaçi, alhora, proporcionen la interficie entre el hardware il’usuari del computador.

2. Utilitats : programes que permeten el desenvolupamentd’altres programes. Entre les més importants estan elseditors de fitxers i els compiladors.

3. Aplicacions : programes desenvolupats per resoldre algunproblema concret amb l’ajut del computador.


Unix/Linux

El UNIX, i la versió per a computadors personals conegudacom a LINUX, és un sistema operatiu

• de software lliure,

• basat en disc,

• multiusuari,

• de temps compartit,

• fiable i segur (pràcticament no li afecten els virusinformàtics),

• d’alt rendiment,

• d’ús senzill.


Elements bàsics

Tres conceptes senzills bàsics que cal tenir clars:

1. compte

2. procès i

3. usuari


Compte

Un compte d’un sistema informàtic amb sistema operatiu detemps compartit resta definit per un conjunt de tres conceptes:

1. Un nom, únic en el sistema, que l’identifica. Aquest nomes coneix com nom de l’usuari .

2. Una contrasenya (password) que autentifica l’accés alcompte.

3. Una quota o quantitat definida, limitada i d’accés privatd’espai físic en el disc del sistema informàtic peremmgatzemar informació.


Procès

Procès : és un programa al qual se li han assignat uns recursosd’ús exclusiu en un computador en el qual està sent executat.


Usuari

• Per nosaltres, un usuari serà un compte en el que s’estanexecutant processos.

• Hi ha dues classes d’usuaris:

1. els normals2. els superusuaris (system managers). Aquests poden

efectuar determinades operacions per gestionarl’explotació del sistema.


SESSIÓ


Inici d’una sessió (1/8)Si el computador té instal.lats més d’un sistema operatiu, un cop connectat elcomputador i acabada la càrrega del programa inicial, (boot strap ), elsistema mostra la pantalla del selector de sistema operatiu

Selector de Ubuntu sobre Windows 7 via wubi


Inici d’una sessió (2/8)Selecionat el sistema operatiu, el boot strap el carrega i litransfereix el control.

Per iniciar la sessió, (o log in o log on) el sistema operatiudemanarà que l’usuari s’identifiqui.


Inici d’una sessió (3/8)

Tot seguit el sistema us demanarà la contrasenya

Fer eco de la contrasenya no és una bona estratègia


Inici d’una sessió (4/8)

Finalment, tindreu a la pantalla l’escriptori on ha estat iniciadala sessió


Inici d’una sessió (5/8)Un altre escriptori

Linux permet personalitzar l’aparença i forma d’interacció agust de l’usuari -Navegueu per la Web per veure algunespossibilitats!


La sessió (6/8)Finalment, s’inicia la sessió propiament dita obrint una consolamitjançant la qual s’interaccionarà amb el sistema operatiuentrant comandes pel teclat ,


Fi de sessió (7/8)

Per acabar la sessió, Linux ofereix les opcions clàssiques


Fi de sessió (8/8)

Usualment amb un segon pas de confirmació


FITXERS i DIRECTORIS


Fitxers (1/14)

La unitat de tractament del sistema Linux és el fitxer

• Un fitxer és una seqúència de bytes identificada per unnom únic dins del sistema.

• El sistema no assigna cap estructura ni significat al seucontingut

• Aquesta filosofia s’aplica tant als fitxers en disc com aqualsevol dispositiu: teclat, impressores, etc.


Fitxers (2/14)

• Un directori es un fitxer tal que contènoms d’altres fitxers.

• En altres sistemes operatius també s’anomenen carpetes(folders).


Fitxers (3/14)

El sistema de fitxers està estructurat segons una jerarquia

bin boot etc var home

robert pau

tmpxarxes

dev

alumne

cartes

pau

En el que segueix, imaginat que ets un microbi bidimensional que caminaper les arestes de la jerarquia i s’atura en els fitxers i directoris, com quan fasclics en windows


Fitxers (4/14)

bin boot etc var home

robert pau

tmpxarxes

dev

alumne

cartes

pau

• Linux no imposa cap regla sobre la posició del fitxers en lajerarquia.

• En general, les quotes dels usuaris s’organitzen a partir de/home.

• La resta organitzen els programes del sistema operatiu.


Fitxers (5/14)

El nom d’un fitxer és únic i està format per una seqüència decaràcters tal que

1. el primer caràcter és el directori arrel, /,

2. seguit dels directoris de la jerarquia que defineixen el camífins arribar al directori que contè el fitxer, separats pelsímbol /.

3. seguit pel nom local del fitxer

/home/robert/xarxes/pau


Fitxers (6/14)

• Un nom de fitxer canònic

/home/robert/xarxes/pau

• El mateix nom simplificat usant l’identificador estàndarddel propi usuari

/̃xarxes/pau


Fitxers (7/14)

• Directori de treball : directori respecte del qual un usuaridefineix el noms dels fitxers.

• Si el directori de treball és: /home/robert/

Per referir-nos al fitxer: /home/robert/xarxes/pau

Nomès caldrà indicar: xarxes/pau


Fitxers (8/14)

• Els conceptes de propietari i de drets d’accés a un fitxersón fonamentals per la seguretat del sistema informàtic,fins i tot quan només hi ha un usuari.

• En les operacions diàries de creació i ús dels fitxers, lesdefinicions de propietari i drets d’accés poden funcionarcorrectament sense necessitat de parar gaire atenció.

• Resulta imprescindible coneixer aquests conceptes perquèes poden donar situacions que, a posteriori, tenen difícilsolució.


Fitxers (9/14)

Els drets o permissos d’accés defineixen la manera en la quees pot usar un fitxer. UNIX contempla tres permissos diferents:

1. Lectura (Read): indica que està permés consultar elcontingut del fitxer.

2. Escriptura (Write): indica que està permés canviar elcontingut del fitxer o bé eliminar-lo de l’estructura dedirectoris.

3. Execució (Execute): indica que el contingut del fitxer es potintentar interpretar i executar com un programa.


Fitxers (10/14)

Quan el fitxer és un directori , els permissos tenen un significatlleugerament diferent. Són els següents:

1. Lectura: indica que es pot fer una llista del fitxers que hi haal directori.

2. Escriptura: indica que està permés afegir o eliminar(esborrar) fitxers al contingut del directori.

3. Execució (Execute): indica que es pot llistar informacióassociada als fitxers que hi ha al directori.


Fitxers (11/14)

Respecte dels drets d’accès, UNIX organitza els usuarissegons tres nivells:

1. propietari o usuari (user)

2. grup (group) d’usuaris que comparteixen drets d’accèsdels seus fitxers

3. d’altres (other). Fa referència a qualsevol usuari que téaccés al sistema i que no és ni el propietari ni cap membredel grup.


Fitxers (12/14)

Llistat de propietaris i drets d’accés

drwxr-xr-x 6 etseib etseib 1024 May 28 1999 apa/drwx------ 8 root robert 1024 Nov 17 18:12 secret/-rwxr-sr-x 3 robert constr 1024 May 26 2000 public.html-rwx------ 1 robert constr 328 Jan 19 11:09 calcul*-rw-rw---- 1 robert robert 15072 Jan 20 10:28 unix.tex

1) drets d’accès, 3) propietari, 4) grup, 5) grandaria, 6-8) estampa, 9) nom


Fitxers (13/14)

Llistat de propietaris i drets d’accés

- rwx r-s r-x 3 robert ...

1. –: fitxer regular, d: directori

2. rwx: drets propietari

3. r-s: drets grup (en aquest cas s i x son síbols equivalents)

4. r-x: drets de la resta d’usuaris


Fitxers (14/14)

• Quan es crea un fitxer, el sistema li assigna uns valors depermissos per defecte que resulten adients en la majorpart de les operacions en les que intervenen.

• Més endavant veurem com1. es poden modificar els permissos d’un fitxer2. com es poden definir per defecte


COMANDES de MANIPULACIÓ de FITXERS


Comandes (1/20)

• UNIX ofereix un nombre elevat de comandes.

• Qualsevol usuari pot definir noves comandes i afegir-les alseu repertori particular.

• Això fa que UNIX sigui un sistema operatiu radicalmentdiferent de la resta.


Comandes (2/20)

• En UNIX, tota comanda defineix una acció sobre, si mésno, un fitxer.

• Per exemple, com veurem, la comanda que llista (mostra)el contingut d’un directori, notada per ls, és un fitxer binariubicat en el directori /bin.

• Per desencadenar-ne l’execució només cal entrar el nomabsolut del fitxer

/bin/ls

Prova-ho!


Comandes (3/20)

En general, la sintaxi d’una comanda té tres camps.

• El primer camp és el nom de la comandals

• El segon camp és opcional i defineix paràmetres quemodifiquen el comportament de la comanda. El primercaràcter és, en general, un guió, -.

/bin/ls -la

• El tercer camp, si existeix, seran els noms d’altres fitxers

Tota comanda s’acaba prement la tecla Enter

Prova la nova comanda i compara el resultat amb elprecedent


Comandes (4/20)

A l’inici d’una sessió, el directori de treball és l’arrel de la quotade l’usuari. S’acostuma a identificar com el home.

Per comprovar-ho

• Observa la darrera linia mostrada en el teu terminal oconsola. El text indicarà on estàs situat.

• Entra la comandapwd (Print Working Directory)

• Observa la resposta del sistema i executa ls -al


Comandes (5/20)La comanda bàsica per canviar el directori de treball (ChangeDirectory) a la jerarquia de directoris és

cd

Per comprovar-ho

• Observa la darrera linia impresa en el teu terminal oconsola. El text indicarà on estàs situat.

• Llista el contingut del directori: ls- al

• Tria un fitxer tal que el primer caràcter del llistat anteriorsigui la lletra d.

• Entra ara la comandacd /xxx/yyy/zzz

on /xxx/yyy/zzz representa el fitxer que tu has triat.

• Observa el que respon el sistema


Comandes (6/20)

I, si desprès d’haver desencadenat diverses vegades l’execucióde la comanda cd, em trobo perdut a la jerarquia, com pucsaber on sóc?

• En qualsevol moment pots entrar la comandapwd (Print Working Directori)

Fes-ho i observa la resposta del sistema


Comandes (7/20)

I, si desprès d’haver desencadenat diverses vegades l’execucióde la comanda cd, em trobo perdut a la jerarquia i vull que eldirectori de treball sigui el meu home?

• En qualsevol moment pots entrar la comandacd

• Fes-ho i observa la resposta del sistema .

• Per assegurarte’n d’on ets, executa la comandapwd


Comandes (8/20)

• Executa la següent seqüència de comandes i analitza lesrespostes que dona el sistema operatiu

cdpwdls -al

• Executa i analitza les sortides de les comandes

cd ..pwdls -al

Nota que la primera comanda ara té un paràmetre (punt, punt)!

• Al llistat del directori, identifica el teu home. Suposem que és/home/xxxx/. Quina relació jeràrquica hi ha entre el teu homei el directori de treball corrent?


Comandes (9/20)

• Ara executa la comanda

cd /home/xxxx/

• Observa la resposta del sistema.

• Per assegurarte’n d’on ets, executa la comanda

pwd


Comandes (10/20)

Ara, com es crea un directori?

• Fes que el directori on vols crear-ne un altre sigui eldirectori de treball. Per exemple, executa

cdpwdls -almkdir nouDirectorils -al

i comprova que desprès d’executar la darrera comanda,apareix en el llistat el nou directori.

• Ara executa les comandescd nouDirectoripwdls -al

I analitza’n el resultats.


Comandes (11/20)

I com s’elimina un directori?

• Per poder eliminar un directori cal que sigui buit, és a dir,que no contingui cap altre fitxer.

• Si has seguit les explicacions, executa les comandescd ..pwdls -alrmdir nomDeFitxer (ReMove Directory)ls -al

• Ara, el directori nomDeFitxer ja no serà llistat.

Aquesta comanda és perillosa. En Unix, en general, un copesborrat un fitxer és irrecuperable.


Comandes (12/20)

I com es crea un fitxer?

• Hi ha diverses maneres de crear un fitxer

• Executa la comandacdls | cat > unFitxerls -al

Aquest mètode no l’usarem en el curs. Només l’hem utilitzatara com a recurs.


Comandes (13/20)

Veure el contingut d’un fitxer és una operació que cal tot sovint.

• Només té sentit veure el contingut d’un fitxer si conté textASCII

• Hi ha diverses comandes. La més útil ésless unFitxer

• Executa-la i prova de desplaçar les linies mostradesprement les tecles fletxa amunt i fletxa avall. Per a acabarprem la tecla q.


Comandes (14/20)

Generar un fitxer per còpia d’un altre és senzill

• Comprova l’existència del fitxer a copiar (unFitxer)ls -al

• Ara fes-ne una còpia amb nom unFitxer2cp unFitxer unFitxer2ls -al

• Si els continguts dels fitxers unFitxer i unFitxer2 soniguals, la comanda

diff unFitxer unFitxer2No generarà cap missatge

Si el fitxer unFitxer2 ja existia, el seu contingut es perdrà!!!


Comandes (15/20)

Esborrar fitxers és una altra operació necessària però moltperillosa: un cop esborrat un fitxer, és irrecuperable!

• Executa exactament la comandarm xrzTr (ReMove)

Quina ha estat la resposta del sistema?

• Ara executa les comadesrm unFitxer2ls -al

• Analitza les respostes del sistema


Comandes (16/20)

És una bona pràctica executar les comandes perilloses amb unparàmetre de seguretat

rm -icp -imv -i


Comandes (17/20)

Manegament dels drets d’accès a fitxerschmod asp nomfitxer

amb els següents significatsa : Indica quin és el tipus d’usuaris als que afecta el permís.

• u: el propietari,• g: grup al qual pertany l’usuari• o: la resta de possibles usuaris

s : autoritza o denega l’accès• +: autoritza l’accès• -: denega l’accès

p : Defineix el tipus d’accés. Pot ser r,w o x.


Comandes (18/20)

Exemples d’ús de la comanda chmod

• Aplicant el nom complet del fitxerchmod u+x /home/robert/xarxes/pauchmod o-r /home/alumne

• Aplicant el nom local del fitxerchmod g+x xarxeschmod u+w xarxes


Comandes (19/20)

• Les implementacions modernes de UNIX admetenincloure alhora diversos tipus d’usuaris i de permissoscom, per exemple

chmod ug+rwx /home/alumne

• Un cas especial que permet referir-se als tres tipusd’usuari alhora és

chmod a-x /home/alumne


Comandes (20/20)

• Una gran eina que el sistema operatiu Linux ofereixl’usuari és el manual en línia de comandes

• La comanda per consultar com s’utilitza i quina tascaefectua una comanda és molt simple

man nomComanda

• Per exemple, si hom vol saber que fa la comanda chmod,executa la comanda

man chmod

• Aplica-ho a diverses comandes i analitza’n les respostesobtingudes.


EDITORS de FITXERS


Editors (1/11)

Editar :

• Establir l’edició d’un text i tenir-ne cura.

• Publicar i posar a la venda un llibre, un periòdic etc.

• En informàtica, preparar les dades per a operacionsposteriors.


Editors (2/11)

En aquets curs,

• Un editor de fitxers és una aplicació informàtica (unprograma) que permet editar fitxers que contenen text.

• El text estarà codificat segons el codi ASCII (AmericanStandard Code for Information Interchange).

Inicia el navegador i cerca les paraules “ASCIItable”.


Editors (3/11)

• Model funcional d’editor de fitxers: programa que permetutilitzar un computador com una màquina d’escriure on elpaper ha estat substituït per un fitxer al disc del sistema.

• Hi ha diversos editors. Per exemple, en windows hom pottrobar el blocDeNotes.

• En aquest curs usarem l’editor emacs.

• El word no és un editor de fitxers, és un processador detextos: aplicació informàtica que permet donar una formaespecífica (formatar) a un text què, possiblement, incloufigures, taules i d’altres elements.


Editors (4/11)

• En la consola o terminal que tens oberta, executa lacomanda

emacs prova

• Ara situa el cursor sobre la consola i intenta executaralguna comanda. Què passa?

• Tanca l’emacs fent clic a la creu de l’extrem dreta superior.

• Executa ara la comandaemacs prova &

i intenta interaccionar amb el computador via el terminal


Editors (5/11)

L’emacs presenta cinc (5) àrees d’interacció. De dalt a baixsón:

1. Menú d’operacions textual

2. Menú d’operacions amb icones combinat amb l’àrea dediàleg associada a la cinquena àrea d’interacció.

3. Area d’edició del text

4. Línia de estatus: indicador de búffer modificat, nom delfitxer en edició, posició del cursor, possible tipus decontingut

5. Àrea de diàleg


Editors (6/11)

1. A la finestra de l’editor que has obert, el text que vulguis.

2. Selecciona del menú de l’àrea primera l’opció File i deldesplegable selecciona l’opció Save.

3. Selecciona del menú de l’àrea primera l’opció File i deldesplegable selecciona l’opció Exit Emacs.

Ja has creat el teu primer fitxer per edició!

4. Comprova-ho tot executatn la seqüència de comandesls -alless prova


Editors (7/11)

Comandes emacs

• Entrar text a partir de la posició del cursor: Simplementpiqueu les tecles dels caràcters que creieu convenient.

• Moure’s pel text

• CTRL A : Posiciona el cursor al principi de la línia.• CTRL E : Posiciona el cursor al final de la línia.• CTRL N o ↓ : Posiciona el cursor a la línia següent.• CTRL P o ↑ : Posiciona el cursor a la línia precedent.• ← : Posiciona el cursor al caràcter anterior.• → : Posiciona el cursor al caràcter posterior.


Editors (8/11)

• Esborrar text. Sempre es fa respecte de la posició delcursor.

• CTRL D : Esborra el caràcter on està el cursor.• DELETE : Esborra el caràcter exactament d’abans del

cursor.• CTRL K : Esborra des del caràcter del cursor fins al final de

línia.

• Tallar i enganxar: la parella CTRL K CTRL Y


Editors (9/11)

• Cercar una cadena de caràctersCTRL SI-Search : cadena-cercada RETURN

• Substituir una cadena de caràctersESC XM-x replace-string RETURNReplace string: cadena-a-substituir RETURN with:nova-cadena RETURN


Editors (10/11)

1. A la teva terminal executa la comandaemacs prova &

2. Assaja en el text les diverses comandes anteriors

3. Selecciona del menú de l’àrea primera l’opció File i deldesplegable selecciona l’opció Save.

4. Selecciona del menú de l’àrea primera l’opció File i deldesplegable selecciona l’opció Exit Emacs.

Ja has editat un fitxer existent!

5. Comprova-ho tot executant la seqüència de comandesls -alless prova


Editors (11/11)

Un manual d’emacs en línia

1. executa la comandaemacs &

2. Selecciona del menú de l’àrea primera l’opció Help i deldesplegable selecciona l’opció Emacs Tutorial.

Ací tens un manual de l’emacs on podràs comprovar queles possibilitats són immenses. No cal que les aprenguistotes!


PERSONALITZACIÓ BÀSICA


Personalització (1/4)

• Fes que el teu directori de treball sigui el homecd

• Llista el contingut amb la comandals -al | more

Veuràs que hi ha una munió de fitxers tals que el primercaràcter és un punt. Són els fitxers de configuraciópersonal del sistema operatiu.

• Quan trobis un de nom .bashrc, aturat.

• Examina’n el contingutless .bashrc



• Fes-ne una còpia de seguretat, per si de cas t’equivoquesgreument!

cp .bashrc bashrc

• Edita el contingut del fitxeremacs .bashrc &

1. Fixa els permisos d’accès per defecte, substituïnt la líniaumask 022

per# umask 022

2. Al darrera afegeix la línia novaumask 077

3. Els fitxers es crearan amb permisos només per a l’usuari-rw- - - - - - -

4. Salva el fitxer .bashrc



• Comprova si el fitxer .bashrc contè les líniesalias rm=’rm -i’alias cp=’cp -i’alias mv=’mv -i’

Si no hi són, afegeix-les.

• Ara, aquestes operacions perilloses requeriran confirmacióabans de ser executades!

• Salva el fitxer i acaba la sessió.



• Els canvis efectuats en el fitxer .bashrc tindran efecte apartir de la propera sessió.

• Si vols que siguin efectius ara mateix, entra la comanda

source .bashrc

Aquesta comanda no és important en un curs introductori.


ÚS DEL PENDRIVE


Pendrive (1/4)

• Pendrive, USB flash drive o memòria USB (UniversalSerial Bus) és un dispositiu d’emmagatzemament que usamemoria de tecnologia flash.

• En el Linux Ubuntu de les aules, desprès de connectar-lo,el pendrive s’activa (es munta) automàticament i al’escriptori apareix una icona que n’indica lescaracterístiques.

• Encara que hi ha altres formes d’interaccionar amb elpendrive, explicarem la que només usa les comandes deteclat.


Pendrive (2/4)

• Directori que el vostre computador ha assignat al pendrivels -alF /media

Suposem que el llistat mostra D2EA-DBE3

• Comprova que el pen drive és el teu, llistant el seucontingut

ls -alF /media/D2EA-DB3

• Ara, el pendrive es comporta com qualsevol altre directoridel teu disc dur amb el nom

/media/D2EA-DB3


Pendrive (3/4)

• Per fer una còpia del fitxer prova del directori de treball enel pendrive, cal la comanda

cp prova /media/D2EA-DBE3/. (mateix nom)cp prova /media/D2EA-DBE3/nomNou

• Per fer una còpia del fitxer prova del pendrive al directori detreball, cal la comanda

cp /media/D2EA-DBE3/prova . (mateix nom)cp /media/D2EA-DBE3/prova nomNou


Pendrive (4/4)

En acabar l’operació sobre el pendrive, i sempre abans dedesconnectar-lo físicament, cal

• Executar umount /media/D2EA-DBE3, o

• Amb el botó de la dreta del ratolí

1. fer clic sobre la icona del pendrive i,

2. fer clic en el desplegable sobre l’opcióTreu la unitat de forma segura


RECOMANACIONS


Recomanacions (1/2)

• En aquest curs aprendreu a treballar usant comandestextuals via consola.

• Aquesta forma de treballar et permetrà ser tu qui controlal’ús del computador.

• Allau de coses noves del primer día? Cap problema. Ésmolt més senzill del que sembla. Abans de prèmer tecles:

1. Llegeix i interpreta el missatge del sistema.2. Pensa el que cal fer.

• Teniu tota la informació que cal, i més, a la web.Acostumeu-vos a consultar-la de manera sistemàtica.


Recomanacions (2/2)

• Els examens de laboratori els fareu individualment a l’aulainformàtica dins d’un temps generalment molt ajustat. Pertant,

• No abuseu de preguntar i demanar al vostre veí en lessessions regulars com ha resolt un problema. Esforceu-vosen resoldre’l vosaltres mateixa.

• Completeu sempre individualment, a casa o a les aules del’Escola, les pràctiques que no heu pogut acabar dinsl’horari ofical de classe de laboratori.


Això és tot per avuí!

fonaments d'inform ica introducci al laboratori …robert/teaching/foninfnova/introlab.pdf ·...

Documents