25-04-09

2 EL DIA D ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE DANSA DE CATALUNYA

L'anomenen la "Dansa de les abelles". No,no és l'última creació d'un coreògraf català,ni el ball tradicional d'alguna tribu exòtica.És el curiós nom d'un sistema de movimentque fan les abelles per comunicar-se entresi i advertir-se de la proximitat d'un sucu-lent camp de flors. Aquesta al·legoria pot-ser resulta estranya per a molts, ofèn algunsi intriga uns altres. En realitat, que la de lesabelles sigui, o no, efectivament una Dansao, simplement, un sistema complex de mo-viment, és poc important. En realitat els lí-mits entre Dansa, moviment i llenguatgegestual són molt més febles del que estemacostumats a pensar. I les més recents apli-cacions de la Dansa amb finalitats terapèu-tiques i educatives ho demostren cada diamés. L'al·lusió a les abelles ens serveix, mésaviat, per reflexionar sobre la importànciaintrínseca que té la Dansa, en el sentit mésampli, per als éssers humans; una Dansaque, a més de ser art, és llenguatge: moda-litat bàsica d'expressar i comunicar emo-cions, idees i significats.

Si a les parets de moltes coves prehistò-riques, al costat d'escenes de caça, apa-reixen sovint siluetes dansant és perquè laDansa ha tingut un paper essencial en lavida dels nostres avantpassats i ha prece-dit a la paraula articulada en les relacionshumanes. Malgrat això, l'aparició del llen-guatge verbal no ha substituït en cap cul-tura les potencialitats del llenguatge delmoviment, cosa que assenyala que la

Dansa és part integral de la constitució hu-mana, força fonamental en la vida social, ino pas conseqüència d'una invenció en unmoment i un lloc determinats de la histò-ria de l'ésser humà. La Dansa expressa co-ses que les paraules, per si soles, no po-den expressar. La Dansa és sens dubte unart perquè, com les altres formes d'art,ens permet experimentar el caos simbòli-cament i sense perill, però, a diferència deles altres arts, és capaç de fer-ho harmo-nitzant el cos i la ment.

En el subtil alè de la Dansa, veiem re-flectir-se, acceptats o contrastats, els va-lors d'una societat. De tot això ens obli-

dem quan entrem a les sales dels teatresde la nostra ciutat. Allà, la Dansa ens sem-bla cada vegada més un art difícil d'enten-dre. Doncs no. De la mateixa manera quea Orient la gent resa als déus, narranthistòries mítiques, amb el moviment de lesmans i amb els ulls, i a l'Àfrica homes i do-nes ballen al ritme de tambors a voluntatdels esperits de la selva, així els ballarins al'escenari intenten parlar-nos de les in-quietuds i els valors dels nostres temps.Val la pena parar-los atenció per unir-nos,amb el nostre cos i la nostra ment, al mo-viment dansant de tot l'Univers. ElenaCatalano, antropòloga.

Editorial

Tots ballem a la nostramanera, i la Dansa forma part de les nos-tres vides des de que naixem. Partint d'a-quest pensament, hem volgut dedicar ElDia D d'enguany als valors de la Dansa, alque aporta en tots els àmbits, més enllàde l'exhibició d'un espectacle, i per aixòhem parlat amb professionals del sectorque ens han explicat els seus projectes.No hi són tots, però hem intentat trans-metre l'essència i la importància de la se-va feina, una feina clau per a què la Dansasegueixi creixent i adaptant-se al mo-ment actual. Al llarg de l'encartable des-cobriràs la importància que té la Dansa enel desenvolupament integral del nen, aixícom els beneficis que aporta a la nostrasalut. Veuràs que la Dansa també és unateràpia que pot ajudar embarassades,gent amb trastorns alimentaris, discapaci-tats, drogodependents; i que contribueixa la integració social i fomenta el treballen equip. Per començar aquest viatgetrobaràs una reflexió sobre la Dansa coma fet artístic, on diversos professionals dela Dansa de Catalunya expliquen què ésper a ells la Dansa i per què han deciditdedicar-hi la seva vida. I tu...?, has pensatquè és per a tu la Dansa?, quin valor té ala teva vida i què t'aporta? Et convidem apensar-hi mentre descobreixes la gran ri-quesa d'aquest món...

Vid

a!,

ale

gri

a, d

isci

plin

a, introspecció, tècnica, emoció, constància

, pur

esa.

Silv

ia C

uest

a, b

all a

rina

Exi

stència més enllà de lo evident. M

udit Grau, creadora

VIU

RE EN HARMONIA. Josefina Coll,

core

ògra

fa

Ballar és vola

r a

la te

rra. L

a Dan

sa dó

na ales a la teva ànima. Sonia Klam

burg, pedagoga

Imaginar amb el cos i el movi-

ment. El cos és ple de paisatges possibles! I com que tots en tenim de cos, podem compartir aquestes ganes d’imaginar amb lliber-tat per empatia directa. La

Dansa és com una revolució, però molt més íntima: de cada ballarí i de cada espectador. Roser López

Espinosa, ballarina

Un art, i l’art es treu

del carrer, de viure, de sobre-viure, de caure i

aixecar-te i d’aprendre i voler evolucionar a la

vida. Ana Criado, ballarina

La D

ansa m’ha ensenyat a vèncer tot tipus de dific

ultat

s. B

etar

iu D

anie

l, ge

stor

a

El llenguatge és al pensament

el que la Dansa i el moviment

són a l'ànima. El cos expressa

el que sentim i volem. Marta Soria Frisch,

dansaterapeuta

La Dansa entra dins la responsabilitat c

ultural

d’una societat. Keith Morino, pedagog

La màgia de moure fins i

tot

allò que mai no es mou,co

m el

silenci.Jordi Milian, coreògraf

Beure aigua,

respirar, descobrir una ciutat nova, mantenir els peus al terra i agafar-se ben fort als núvols.

Aranzazu López, recreadora

Exist

èn

dora ,cre

ia més enllà de loevident.M

uditGreado

PER A MI LA DANSA ÉS...

HABITAR EL COS AMB EL COR I LA MENT,

O DONAR COS AL COR I LA MENT. ÉS UNA TRADICIÓ

MIL·LENÀRIA ESSENCIAL I CANVIANT. PER A MI ÉS ART QUAN ESDEVÉ UN SOMNI COMPARTIT

EN ESTAT DE VIGÍLIA. Cesc Gelabert, coreògraf

La Dansa et toca la pell. Natàlia Espinet, mestra

La

mev

a ún

ica vocació...El Ballet és m

olt m

és q ue un a

rt, p

er a

mi é

s un estil de vida. Carolina de Pedro, pofessora

La Dansa dóna memòria al meu cos, el

torna intel ligent, intuïtiu, sensible, és com si les capacitats

del cervell estiguessin fragmentades o multiplicades, diluïdes pel meu cos. Sovint reconec un genoll intel ligent

prenent decisions o un colze que esbiaixa emocionat. Aquesta actitud física alleugera i allibera la feina del

cervell i em fa pensar d’una manera física, sentir el que penso, pensar el que sento.

Àngels Margarit, coreògrafa

.

.

La Dansa de les abelles

WWW.DANSACAT.ORG 3

Xènia Guirao. L'autoconeixement, la segure-tat i la millora de l'aprenentatge només són al-guns dels beneficis que la Dansa pot aportaren l'àmbit educatiu. Encara que a Catalunyala Dansa és una de les activitats extraescolarsmés sol·licitades -hi ha més de 350 centres-, al'educació obligatòria no existeix com a assig-natura curricular, sinó que està integrada enles assignatures de Música i Educació Física.Conscients d'aquesta mancança, fa quatreanys la companyia Nats Nus Dansa va iniciarun programa per introduir la Dansa a totes lesescoles de Sant Cugat, "als nostres especta-cles havíem vist la facilitat de connexió que elnen estableix amb la Dansa, sobretot els méspetits que no dominen el verb", explicaClaudia Moreso, cofun-dadora de la companyia.En aquell moment erenresidents al Teatre deSant Cugat i els va sorgirl'oportunitat de treballaramb més de 1.500 nens,entre nou i onze anys, ales escoles públiques."La rebuda va ser moltbona, els mestres vanveure una nova manerade treballar i van enten-dre que el nen aprèn mi-llor a contar, l'abecedari,etc., a través de la Dansai el joc", explica.

Els nens van començar amb un treball -d'u-na hora setmanal i en substitució de Músicao Educació Física- de sensibilització del cos ivan acabar amb tot un procés de creació através de la Dansa creativa, que va culminaren un espectacle. A partir d'una idea generalcada nen aportava la seva pròpia personali-tat a l'hora de moure's i treballava aspectes

com la dinàmica i el ritme. "Va ser molt enri-quidor, molts nens deien: 'Ah!, això ésDansa?!', la gent encara creu que la Dansa ésvirtuosisme físic i no és cert, és autoconeixe-ment, creativitat, entendre's en grup i res-pectar sense els límits de la llengua", explica.

La creadora recorda especialment unasessió en què un nen mexicà acabava d'arri-bar a l'escola i no entenia el català: "Estavasol, assegut en un banc, quan vaig parlar-li ide cop va començar a moure les mans; elvaig conduir cap al grup i va acabar inte-grant-s'hi." El projecte de Nats Nus va finalit-zar el 2008, però la companyia vol seguiramb la iniciativa i estendre-la a altres munici-pis. No obstant això, continuen formant mes-

tres dins del cicle DanDan Dansa del Mercatde les Flors. El curs pre-tén donar eines per in-troduir la Dansa a l'aula icompta, a més de ambNats Nus, amb ÀngelsM a r g a r i t / C i a .Mudances. "Ha tingutuna gran acollida perpart dels mestres, quetenen molta necessitatde formar-se en aquestàmbit", conclou Moreso.

Paula Gutiérrez ésprofessora de Música

de nens entre tres i cinc anys a l'escola SEK.Després d'haver fet un curs de Dansa creati-va a l'Associació de Mestres Rosa Sensat, undels pocs centres que ofereix aquest tipusde formació, li va canviar completament laconcepció de la seva feina. A l'hora setmanalque destinaven a la psicomotricitat, van divi-dir els alumnes en dos grups i cada grup faDansa, cada 15 dies, com a assignatura curri-

cular. "La Dansa creativa m'ha funcionat moltbé; a partir d'un conte, una imatge, etc., creouna proposta de moviment. He notat un grancanvi en els nens", comenta. Desafor-tunadament a primària no ho pot fer permanca de temps; malgrat això, creu que seriamolt positiu que es treballés.

CEPSA Oriol Martorell: l'única escolaintegrada de l'EstatA Catalunya hi ha l'única escola integrada detot l'Estat, es tracta del CEPSA OriolMartorell. Amb més de deu anys de vida,acull alumnes entre sis i setze anys que rebenels ensenyaments generals obligatoris inte-grats amb els de Dansa i Música. "Hem acon-

seguit que dins del sistema educatiu es con-templi la Dansa i s'organitzi com els altres en-senyaments artístics", explica Amèlia Boluda,pedagoga i coordinadora de l'especialitat deDansa. "L'escola, a més d'ensenyar els conei-xements, també ha de formar persones, cre-ar uns valors, i la Dansa dóna eines per crear-los", assegura. "La Dansa treballa el cos, lament i l'esperit conjuntament, a més de la dis-ciplina, l'esforç i la superació", afegeix.

Una de les iniciatives que pretén aproparla Dansa a l'escola, en l'àmbit extraescolar,és Educadansa, un projecte liderat perSandra Pallisera i Xesca Casagran que esduu a terme a Girona. "Vam iniciar aquestprojecte perquè hi ha molta gent que nopot apuntar-se a una escola privada deDansa", explica Xesca Casagran.Actualment ja treballen a vuit escoles i vo-len seguir expandint la iniciativa.

El ballarí Toni Jodar també introdueix laDansa a les escoles, a un nivell més divulga-tiu, gràcies a La Dansa en 50 minuts. La pro-posta consisteix en una explicació-con-ferència dels diferents corrents de laDansa, que s'il·lustra amb moviments i ges-tos que permeten assimilar els coneixe-ments molt millor. L'activitat es fa ambalumnes de secundària i batxillerat tot i queja ha arribat a les universitats i s'ha estèsmés enllà de Catalunya. "Els estudiants s'o-bren a una disciplina que no coneixen, queen realitat els és molt propera, i comprovenque utilitzant el cos poden expressar-se",comenta.

La Dansa a l'adolescència L'adolescència és una de les edats més com-plexes del desenvolupament de l'individu; estracta d'una etapa plena de tabús i en què laDansa també pot tenir una incidència molt po-sitiva. "Si els agrada ballar i el professor con-necta amb ells, els beneficis són molts: conei-xen més el cos i accepten els canvis, agafen se-guretat i els hi puja l'autoestima", explicaSusana Pérez, doctora en Psicologia i ballarina.El treball de la mirada és molt important, "sesenten insegurs i comencen a mirar de formaperduda, i els desplaçaments diagonals i elsmoviments directes els donen molta segure-tat". La psicòloga imparteix Expressió corporala Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, és as-sessora a escoles de Dansa i forma part delgrup d'investigació a la Universitat Ramon Llull,on es tracten els beneficis de la Dansa en la po-blació: "El que investiguem, i sabem, des de fa10 anys és que la Dansa augmenta l'autoestimai disminueix l'ansietat. A més, és un element decohesió grupal molt important", conclou.

La Dansa creativa és una expressió artística,sorgida a partir de la Dansa contemporània,que té com a eines bàsiques el moviment na-tural i espontani del cos, "està especialmentrecomanada per als infants perquè els ajudaa expressar idees i emocions",explica Helena Garrabou, direc-tora de l'espai Movement deBarcelona. L'Helena balla desde petita però no va ser fins als28 anys quan va descobrir laDansa creativa a Nova York. Aral'aplica al seu espai, per on pas-sen cada setmana més de 120alumnes entre els quatre mesosi els dotze anys. Segons explica,investigacions recents en elcamp de la neurologia han de-mostrat la relació que existeixentre el moviment i els proces-sos d'aprenentatge; la Dansaajuda a desenvolupar més fàcil-ment habilitats bàsiques comaprendre a escoltar o resoldreproblemes, i contribueix a millo-rar l'aprenentatge. "Hi ha diferents tipus d'in-tel·ligència, no només la lògica i la matemàti-ca, també hi ha la kinestètica: la dels individusque processen la informació mitjançant el cosi que aprenen millor a través del tacte i el mo-viment; quan ho vaig descobrir vaig decidir ti-rar endavant el projecte", explica. AMovement es duen a terme diversos progra-mes en funció de l'edat del nen: a partir delsquatre mesos els infants desenvolupen l'acti-

vitat acompanyats dels pares; als tres anyscomencen a treballar individualment la Dansacreativa i altres programes com L'anglès a tra-vés de la Dansa; i a partir dels set anys i migs'inicien en els diferents estils de Dansa. La di-

rectora assegura que els resultats en totes lesedats són molt positius. A més, ha comprovatcom el moviment pot ajudar especialment aaquells nens que tenen dificultats de concen-tració i com el rendiment escolar pot millorarmolt a través d'uns moviments determinats:"S'ha descobert que molts nens amb dificul-tats d'aprenentatge no van gatejar de petits. Elgateig és un moviment creuat, quan es fa unmoviment d'aquest tipus els dos hemisferis

del cervell es connecten i la informació passamés ràpidament."Un altre dels pilars en què es basa el treball deMovement és el reforç positiu: "reforçar el ques'ha fet bé i comentar allò que pot ser millorable

els dóna molta seguretat", afirma. Abanda de les classes que fa al cen-tre, la pedagoga ha format mestresd'educació infantil i primària al'Associació Rosa Sensat: "La Dansaa l'escola aporta beneficis a tots elsàmbits perquè és un llenguatge na-tural. Els mestres saben que tenir unnen assegut cinc hores és molt difí-cil perquè necessiten moure's, peraixò la Dansa creativa esdevé una ei-na pedagògica idònia per aplicar enqualsevol matèria curricular."

Dansa als museusHelena Garrabou també ha desen-volupat programes de Dansa alsmuseus dirigits a escoles i famílies.El 2001 va tractar l'art medieval apartir de la simbologia i el bestiari:

"Fèiem un recorregut per la sala i descobríemcom es mouen els diferents animals, els hi en-cantava!", explica. El MNAC i el MuseuNacional d'Art de Girona són dos dels centresque acullen aquest projecte multidisciplinari.D'altra banda, al 2005 va desenvolupar el pro-grama La Dansa de fades i follets, amb l'objec-tiu d'apropar la iconografia de fades en l'art mo-dernista al públic familiar i les escoles; aquestprograma encara es pot trobar al MNAC.

"El llenguatge natural dels nens és el moviment"

El nenaprèn mi-

llor les diferentsmatèries a travésde la Dansa Clàudia Moreso, coreògrafa

Classe de Dansa creativa al centre Movement.

Helena Garrabou, durant una sessió de Dansa creativa.

Aprendreballant

Helena Garrabou, mestra de Dansa creativa i directora de l'escola Movement

4 EL DIA D ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE DANSA DE CATALUNYA

Valèria Gaillard. Si els ulls són el mirall del'ànima, el cos és el llibre de les emocions.Sobre aquest principi es basa la DansaMoviment Teràpia (DMT), una disciplinaemergent que cada cop té més adeptes al'estat Espanyol, a la cua de països com elsEstats Units i el Regne Unit on ja està con-solidada. Com altres psicoteràpies (l'arterà-pia, la musicoteràpia i el dramateràpia), ladansateràpia pren la creativitat com a einaper accedir a les emocions i desenvolupauna hermenèutica del llenguatge corporalper treballar l'ús terapèutic del moviment.Així, la Dansa, més enllà del benestar anímicque proporciona, té una dimensió guaridorasi s'acompanya d'un treball psicoterapèutic."La DMT connecta les persones amb el cosi les ajuda a prendre consciència corporal.Hem de tenir en compte que moltes malal-ties psicològiques tenen l'origen en un mo-ment primari de l'aprenentatge preverbalque es fa per mitjà del cos", explica HeidrunPanhofer, coordinadora del Màster de DMTa la UAB. "La psicoteràpia vol aconseguir uncanvi psíquic i corregir sentiments, coneixe-ments i comportaments."

Teresa Monsegur, dansaterapeuta i profes-sora del Màster de DMT a la UB, reconstrueixel procés d'aprenentatge del moviment desde la infància: "Busquem els moments quehan impedit a l'individu viure una etapa ne-cessària per reconstruir-los i recrear-los." Lessessions, que s'adapten al perfil del pacient ogrup, es basen en la motivació i en la con-fiança amb el terapeuta, que suggereix movi-ments i jocs per facilitar l'expressió. SegonsPanhofer les dinàmiques l'ajuden a comuni-car-se mitjançant el gest i el terapeuta pot ac-cedir a l'arrel del problema i intentar resol-dre'l. Una de les tècniques que s'utilitza és ladel mirall, en què s'imita el moviment de l'al-tre perquè s'adoni de com es mou i de qui és.Les sessions comencen i acaben amb una ex-plicació verbal, que serveix per comprendreel que s'ha treballat.

La Dansateràpia va néixer a mitjan del se-gle XX, tot seguint les passes de la Dansamoderna i els estudis en psiquiatria. La DMTha anat desenvolupant-se i ha aglutinat dife-rents corrents. "Als anys seixanta es treba-llava molt l'expressió i ara l'interès se centramés en la presa de consciència corporal", in-dica Panhofer.

Les aplicacions de la DMT van des de pa-tologies relacionades amb el cos -abusos se-

xuals, maltractaments, alteracions alimentà-ries, addicions-, fins a d'altres d'origen psi-cològic -autisme, hiperactivitat, depres-sions, etc.-. També és adequada per a disca-pacitats i gent gran. Un augment de l'auto-estima, un millor autoconeixement i la millo-ra d'habilitats d'interacció i comunicació sónalguns dels beneficis que aporta. Tot i així, imalgrat que existeixen dos màsters de DMT(a la UB des del 2002 i a la UAB des del2003), aquesta disciplina encara no gaudeixd'un reconeixement oficial, com ja ho fa aAnglaterra i Holanda.

Dansa i embaràsPracticar la Dansa durant l'embaràs pot te-nir efectes beneficiosos per a la mare per-què ajuda a prendre consciència del cos ide la musculatura que es veurà implicada

durant el part, i contribueix a prevenir le-sions en zones sobrecarregades durant lagestació, com ara l'esquena. Una de lesdanses més recomanades és l'oriental, jaque és de baix impacte, treballa en pro-funditat la zona pèlvica i afavoreix una ex-pulsió ràpida i sense dolor. BeatriceLavielle, ballarina i professora de Dansadel ventre, no ha deixat de ballar durantl'embaràs: "Pensava que perdria el centred'equilibri i, al contrari, m'ajuda a connec-tar-hi encara més." Saltar, córrer, fer abdo-minals són alguns dels exercicis que desa-consellen els metges perquè debiliten elperineu i poden provocar contraccions. Enqualsevol cas, la pràctica de la Dansa de-pendrà directament de l'estat físic de ladona embarassada. "En el meu cas, elsmetges em van aconsellar que continuésballant perquè deixar-ho era pitjor, i no no-més físicament, sinó també emocional-ment." Fa dos anys Reies Carbonell va ferla tesina del màster de la UAB sobre elsbeneficis de la Dansateràpia en embaras-sades: "És molt adequada en aquests mo-ments en què la dona pateix canvis físics ipsicològics importants." Carbonell va arri-bar a la conclusió que la DMT "millora lavinculació afectiva amb el nadó, així coml'adaptació a l'embaràs".

A mitjan dels noranta vaig convidar elDavid Toole, ballarí discapacitat, i elKuldip Singh-Barmi, ballarí no discapaci-tat, perquè interpretessin al Mercat deles Flors la que probablement era la pri-mera peça de Dansa integrada que es re-presentava a Espanya. Fou una nit inobli-dable, per l'actuació, i perquè a causad'un error tècnic van haver d'actuar sen-se música durant la segona part. Els es-pectadors ni se'n van adonar, va ser und'aquells moments en què intervé el des-tí i de sobte es produeix quelcom nou imeravellós.

Uns anys abans d'aquella nit vaigconèixer la Celeste Dandeker, ballarinade la London Contemporary DanceTheatre als anys 70, que durant una ac-tuació es va trencar el coll i es va quedaren cadira de rodes. Amb ella vam co-mençar a parlar sobre la pràctica de laDansa de forma integrada, on intervin-gués gent amb diferent capacitat física.Després d'intercanviar idees i parlar ambexperts vam decidir, no sense temor,fundar un grup integrat propi. Aleshoresvaig haver d'entendre l'efecte discapaci-tador de la cadira de rodes en gent ca-pacitada i vaig recordar com quan érempetits ens deien que no havíem de mirarla gent discapacitada; estic segur queaquest missatge ens ha marcat. Ésper això que quan coneixem algúque va en cadira de rodes,som els capacitats

els que actuem com si estiguéssim pa-ralitzats de cos i ment.

CandoCo Dance va ser la primeracompanyia amb ballarins discapacitats ino discapacitats, que va evolucionar finsa convertir-se en una de les companyiesde Dansa més actives i amb més èxit. Ensvam aventurar en allò desconegut ambuna iniciativa trencadora i innocentmentambiciosa. Mai no haguéssim imaginat alprincipi d'aquest viatge la llista de coreò-grafs que hi treballarien. L'arribada deballarins discapacitats va suposar nousreptes com l'accessibilitat de l'espai i elreplantejament dels valors estètics iètics. Avui, les companyies que inclouen(el verb incloure ha substituït el verb in-tegrar) artistes discapacitats han fet del'escenari britànic un lloc d'intercanvi iaprenentatge. Això demostra un canvigradual en la societat. Podríem dir que laDansa mai no havia tractat d'una formatan directa amb les actituds del públic,l'arquitectura i les polítiques socials.

En l'actualitat imparteixo classes a laUniversitat de Plymouth on el programade Dansa valora la improvisació igual quela tècnica i la coreografia. Fa poc s'hi vainscriure la primera persona discapacita-da, espero que sigui la primera de mol-tes. Això vol dir que els estudiants po-den trencar encara més barreres ambl'art de la improvisació i les eines queofereix la tècnica. Al cap i a la fi, aquestés el significat de la paraula integració, iel que la Dansa ha d'oferir al món. Adam Benjamin, artista del cos.

Més Dansa i menys Prozac Dansa idiscapacitats

La Dansateràpiatracta l’autisme, ladepressió i lesaddiccions, entred’altres

Xènia Guirao. El coreògraf català MarcelBassachas havia treballat en centres peniten-ciaris a Noruega i França, és per això que entornar a Catalunya va proposar al Departamentde Justícia dur a terme un projecte de Dansaa les presons. Un any més tard va començar afer tallers i espectacles participatius a deucentres d'homes, dones i joves, d'arreu deCatalunya. "Hi havia centres on feien Teatredes de feia temps, però la Dansa era una cosamolt nova", explica Bassachas. El projecte vatenir molt bona rebuda, tothom podia afegir-s'hi i s'hi treballaven diferents estils: des de laBase tècnica fins al Hip-Hop.

"La Dansa els ajuda molt a nivell físic i social.Són persones que han viscut una repressiómolt forta, que sovint s'han comunicat permitjà de la violència, o no s'han comunicat, iper tant conviure en un espai amb movimentés molt positiu per a ells. Veus com amb eltemps passen a tenir caràcters més dòcils i aser més alegres", explica el coreògraf. "Hi hainterns que van rebaixar medicació i d'altresque van aprendre a resoldre conflictes d'unaaltra manera", assegura Bassachas.

El seu projecte va durar dos anys, "al tercerany va haver-hi un canvi de govern, la nostra

associació va patir canvis interns, i arran d'u-na reducció de pressupost no vam podercontinuar", explica. La iniciativa, però, ha tiratendavant amb altres professionals que se-

gueixen portant la Dansa als centres peni-tenciaris i comprovant els beneficis de laDansa en la integració social. Un exemplen'és el projecte pilot de videodansa que li-dera el coreògraf Toni Mira a la presó de do-nes de Wad-Ras: "Fem dues sessions setma-nals amb l'objectiu final de produir una vide-odansa per presentar en un homenatge aOteiza, al País Basc. "Es tracta d'una presópreventiva on la majoria d'internes estanpendents de judici. Això vol dir que qualse-vol dia poden quedar en llibertat", afegeix.El creador voldria que el projecte tinguésmés continuïtat, de fet, les internes li hancomentat que els agradaria poder seguirfent Dansa, "també m'han explicat queaquestes classes son l'únic moment de lasetmana en què se senten bé de debò. LaDansa ajuda a conèixer millor el cos i lesemocions, i això és sempre útil, especial-ment per a qui, per la manca de llibertat, téalterades aquestes emocions", explica elcreador. A més a més, "els espais en què ensmovem, que sempre han estat per a elles es-pais tancats, depressius i avorrits, es trans-formen, en certa manera, en espais de crea-ció i comunicació", conclou.

Dansa als centres penitenciaris: aprendre a comunicar-se

Alumnes del màster en DMT de la UAB durant una sessió.

Espectacle amb presos al centre penitenciari de Figueres.

Scottish Dance Theatre a Angels of Incidence , d’AdamBenjamin. Fotografia: Kenn Bean.

WWW.DANSACAT.ORG 5

Reflexions entorn la Dansa: art i pensamentImma Prieto. El llenguatge de la Dansa fatemps que demana anàlisi i reflexió, una mira-da crítica i plural. Per això, ens hem acostat ala veu de dos teòrics que sota objectius dife-rents ens apropen a una geografia heterogè-nia i, malauradament, massa desconeguda.

1. Quina és la situació de la Dansa al nostrepaís?F.M. En general, i des de fa temps, la Dansaestà desatesa. N'hi ha, i de molt bona -tenimbons professionals, llocs d'exhibició, públicque esgota les entrades, escoles d'on surtenballarins premiats a Europa...- però poc su-port institucional, falten programes culturals,falta formació de nou públic. Hi ha qui parlade menyspreu; d'altres, d'incapacitat política.La web Fotoescena va comptabilitzar uns400 ballarins espanyols en mans de compan-yies estrangeres, 100 són catalans.I.N. Em resulta difícil respondre a aquestapregunta amb poques paraules. Crec que laDansa no es pot pensar en termes aïllats, sen-se tenir en compte la situació acadèmica,econòmica, social i cultural dels artistes i teò-rics, i del país en el qual s'inscriu.

2. Quin és el lloc o funció del cos en el llen-guatge de la Dansa?F.M. Paul Valéry deia que ballem perquè te-nim un excés d'energia: l'aranya no balla mai ala seva teranyina; nosaltres, a la nostra, sí, a di-ferència d'altres manifestacions que utilitzenel cos, el ballet neix d'aquesta vitalitat.Després, podem posar arguments, i el balletclàssic n'és ple, però no són més que l'excusaper provar diferents energies. I.N. El cos pot ser signe, vehicle, motor i vec-

tor de la mirada de l'espectador. Però una co-reografia no té lloc únicament en el cos, sinóentre els cossos, i aquests cossos són a la ve-gada persones. Si comparem la Dansa amb laperformance o l'art d'acció, veiem que la di-ferència no resideix necessàriament en lafunció del cos-persona, sinó en què dites ma-nifestacions provenen de les arts visuals, icompten amb el llegat teòric propi d'aques-tes formes de pensament.

3. Quina peculiaritat té la Dansa respected'altres arts escèniques?F.M. El ballet clàssic posa el cos al centre:l'escenografia, la música o les poques parau-les que algú hi pugui afegir, giren al seu vol-tant i mai no el substitueixen. O sigui que elcos ha de ser capaç, per si sol, de transmetrequelcom. Llavors, si el que vol transmetre ésuna idea complexa i no només un impuls comdèiem abans, en sortirà un llenguatge moltabstracte, de difícil accés, però molt visceral.En el cas de la Dansa clàssica, el llenguatge eltrobem molt codificat com a resultat d'un

procés de depuració; tot i així, la urgència delcos hi és igualment.I.N. La seva peculiaritat és potser la seva prò-pia història i les reflexions que genera sobre di-ta història. Això pot ser rellevant, sobretot te-nint en compte el lloc hegemònic que va ocu-par la Dansa respecte el concepte modern demoviment: durant dècades, la Dansa va cobriren l'art la necessitat de representar allò efímer,allò que no es podia anomenar amb paraules...,preconceptes que han evolucionat gràcies alsesforços de nombrosos coreògrafs que, comYvonne Rainer, van entendre que la Dansa erauna forma de pensament i que, com a tal, haviade nodrir-se de totes les fonts, fins i tot de laparaula. Per tant, no crec que existeixi una pe-culiaritat formal, sinó històrica i contextual.

4. És la Dansa un diàleg d'altres llenguatgestals com la música, la literatura,...?F.M. La música és la nena mimada de laDansa: des del principi s'ha ballat la música,però també es pot ballar contra la música, odirectament sense música, i la percepció de

l'obra canvia. De la mateixa manera, la Dansapot obrir-se a qualsevol altra disciplina, peròsi només sumes llenguatges, surt un nyap: calmodificar la coreografia per tal que entri endiàleg amb la resta. Aquest és el motiu pelqual el ballet, més rígid, ho té més difícil.I.N. Fa temps que la Dansa va deixar de ser-vir únicament com a il·lustració dels relatsde la música o la literatura per reconèixer-se com a un llenguatge independent capaçde generar els seus propis discursos, sensehaver d'abandonar per això els intercanvislingüístics amb altres arts.

5. La Dansa permet reflexionar sobre elpresent?, reflecteix els conflictes de l'homecontemporani?F.M. Si parlem d'art, i no pas de gimnàsticarítmica, és perquè la Dansa parla de l'home.El bon coreògraf crea uns passos per algunmotiu, ja sigui per investigar l'alegria de viu-re, el pànic davant d'un cos que envelleix,l'orgull de conèixer, l'anul·lació del jo, o totalhora. Desxifrar el gruix d'això és el paperdels crítics. Ara bé, en tant que art, laDansa no reflexionarà mai sobre un fet delpresent, sinó sobre la condició humana engeneral. Som homes i necessitem la Dansaper entendre què significa això.I.N. No només reflecteix qüestions que aten-yen el subjecte contemporani, sinó que pro-posa, a la vegada noves qüestions. A més, laDansa té lloc a través d'una trobada privile-giada amb la presència directa de l'artista i elpúblic. Aquestes condicions poden ajudar areflexionar sobre el present immediat, peròtambé, sobre la situació social, econòmica ipolítica que vivim.

Filòsof i redactor de DanzaBallet

FrancescMeseguer

Isabel deNaverán

Investigadora d'Arts Escèniques

Com hauràs vist al llarg del monogràfic, la Dansa pot ser unapràctica molt enriquidora en diversos àmbits de la nostra so-cietat. A l'esquema següent veuràs com per mitjà de les dife-

rents dimensions que engloba -física, emocional, cognitiva,social i estètica-, la Dansa afavoreix el desenvolupament in-tegral i harmònic de la persona. En funció del tipus de Dansa

(Hip-Hop, Ballet, Balls de saló, Contemporània, Flamenc, etc.)i de l'enfocament durant la pràctica, s'incidirà més o menysen un aspecte o en un altre. Olga Tragant, coreògrafa.

Els valors de la Dansa

DANSAPercepció i conciència espacial

Col·laboració i intercanvi

Respecte pels altres

Reconeixement de la identitat

Integració en el grup i en l’entorn

Comunicació

Consciència sensorial i corporal

Movilitat articular

Coordinació dinàmica general

To muscular, força i flexibilitat

Capacitat cardiorrespiratòria i neuromuscular

Fonaments i tècniques de moviment

Memòria corporal

Ritme i musicalitat

Harmonia i benestar

Energia i vitalitat

Expressió

Autoconeixement

Autoestima

Concentració i entrega

Responsabilitat

Desinhibició i espontaneïtat

Canalització d’emocions

Intuïció i imaginació

Recerca i creació

Enriquiment del llenguatge corporal i de moviment

Apreciació d’aspectes formals, conceptuals i expressius

Coneixement teoricopràctic dels diferents tipus de Dansa

Associació d’idees

Presa de desicions

Pensament crític

Assimilació de conceptes

Història de la Dansa i l’art

FÍSICA

SOCIAL

ESTÈTICA

COGNITIVA

EMOCIONAL

6 EL DIA D ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE DANSA DE CATALUNYA

Fotografia: Lukasz BorkowskiFotografia: cedida

Agenda Dia Internacional de la Dansa

AMPOSTAEscola de Dansa JaquelineBiosca• Jornades de portes obertes.Del 24 d'abril al 2 de maig 17-20:30 h.977 70 26 87

BARCELONAPati de les dones del CCCB • L'APdC organitza una accióparticipativa oberta a tothom.29 d'abril 14 h.www.dansacat.org932 68 24 73

CaixaForum• A les sales de les roses de lacia. Pendiente i Ana Eulate.2 de maig 18 h.934 76 86 00

Casa Elizalde• Ficcions Coreogràfiques deNúria Font, Jordi Teixidó iViviana Calvitti.29 d'abril 20:30 h.www.casaelizalde.com934 88 05 90

CC 'el Casinet' d'Hostafrancs• Portes obertes d'una classe iun assaig de La Companyia. 25 d'abril 10-14 h.www.lacompanyia.eu934 24 28 54

CC Cotxeres Borrell• Anatomia de Monsterville.Exposició de la cia. Arteria.21 d'abril 19 h.www.cotxeresborrel.net933 24 83 50

CC La Taxonera• Mou-te tot ballant a la Valld'Hebron. Mostra de Dansa.25 d'abril a les 11 h.www.centreshg.net/taxonera932 56 33 88

Escola de Ballet Eulalia Blasi• Classes al carrer de diferentsestils i nivells. 29 d'abril. www.escoladeballet.com932 46 59 62

Escola de Dansa Roseta Mauri• Portes obertes amb la possi-bilitat de participar-hi.28 i 29 d'abril.www.cmagnet.com

La Salamandra• Assaig obert de la cia. GataTitània. 30 d'abril 9:30-11:30 h.www.lasalamandra.net

L'Antic Teatre• Ruta 1a a l'Esquerra deDestinatarias & cia.23-25 d'abril 21 h.• Agnès de Claudia Faci.Dansa-Performance.30 d'abril-2 de maig 21 h.www.lanticteatre.com933 15 23 54

Mapad2• Presentació de la plataformaMapad2. Videoconferència en-tre Brasil-Catalunya-Mozambic.29 d'abril.www.mapad2.ufba.br934 53 72 48

Mercat de les Flors • Mostra Tot Dansa. Projecteque introdueix la Dansa con-temporània a les escoles.29 d'abril 10-18:30 h.• Amadou de Leo Castro. 24 d'abril 22:30 h.• Atlas (o antes de llegar aBarataria) de Mal Pelo.24 d'abril 21 h.www.malpelo.org972 49 41 27• Video-instalació de Mal Pelo acàrrec de Núria Font. Del 15 al 26 d'abril.

• Exposició fotogràfica de MalPelo a càrrec de Jordi Bover.Del 15 al 26 d'abril. • Testimoni de Llops de MalPelo.25 i 26 d'abril 21 h.www.mercatflors.org

Teatre Lliure• Gelabert Azzopardi estrenaSenseFi/Conquassabit.Del 16-26 d'abril.www.gelabertzzopardi.com932 28 97 47

Teatre Tívoli• Traces de la cia. Les 7 Doigtsde la main. Fusió de Dansa,acrobàcies, teatre i elements dela cultura urbana.28 d'abril-17 de maig.www.grupbalana.com

DISTRICTE DE GRÀCIAÀREA-Espai de Dansa i creació• Interacció d'Àrees dedicat a laTerra. Podràs reciclar i compar-tir material.• Exposició de les propostes fe-tes i Vídeos a la cartaDel 24 al 29 d'abril 10-20 h.• Divendres obert. Actuacionsde Dansa.24 d'abril 21 h.• Presentació de peces par-ticipants a la convocatòria debeques de formació d'Àrea. 25d'abril. www.areadansa.com932 10 78 50

Centre Maxime d'Harroche• Portes obertes. Actuacions itallers.26-30 d'abril.www.centremdh.com934 57 96 19

CC La Sedeta• Taller obert de Dansa jazz.28 d'abril 12-13:30 h. www.centremdh.com934 57 96 19

• L' Appartement de la cia. PMDanz.29 d'abril 20 h.Club de Ball Esportiu Rosemeri• Portes obertes.Del 24 al 29 d'abril 18-20 h.

Centre Moral de Gràcia• Ballaswing. Classe oberta.28 d'abril 19:30-20:30 h.

Escola Ramón Solé• Portes obertes.29 d'abril 16:30-20:30 h.

Espai Jove de Gràcia• Mostra del taller de DansaIntegrada d'Adam Benjamin.24 d'abril 14-16 h.

Movement-Espai d'aprenentat-ge i joc• Portes obertes i tallers deDansa creativa en família. 25 d'abril 11-13 h.

www.movementbcn.org932 18 90 65

La Caldera• Maps de Nats Nens, especta-cle familiar.25 d'abril 18 h.

Plaça del Sol• Esbart Lluis Millet.XXX Roda d'Esbarts Infantils iJuvenils.26 d'abril 11 h.• Escola Ramón Solé. Tallers per tothom.26 d'abril 12:30 h.• CMD'H. Actuacions d'alumnes.26 d'abril 14 h.

Plaça del Diamant26 d'abril:• Neco de la cia. Leftovers.(Hip-Hop) 10:30 h.• Danses d'arreu del món deMariona Cortès Escola de ballamb la participació del públic. 10:45 h.• Àrea mostrarà les coreogra-fies War of Work, Tous les Joursi Efecto Mariposa.11:40 h.• Jam session de tragantDansaamb música en viu.

12:30 - 14.30 h.29 d'abril:• Ball de saló. Club deBallsportiu Rosemeri.16:30 h.• Coreografies d'alumnes d'À-rea.16:45 h.• Movement presentaPrimajocs, coreografia infantil. 17:40 h.• Orfeó GraciencExhibició de Dansa clàssica.19 h.• Lectura del manifest.19 h.• Classe oberta de swing.19:30 h.

Plaça Virreina• Ballaswing. Trobada mensual iexhibició.26 d'abril 12 h.

Plaça Lesseps25 d'abril:• Exhibició del Club de BallEsportiu Rosemeri.10:30 h.• Actuació de Company &Company.10:45 h. • Exhibició de l'Escola de ballde saló i esportiu ViçensTorremadé & Glòria Sanz. 12 h.• Exhibició balls de saló i espor-tiu de l'Escola CarmeContreras.13 h.• Ballaswing. Animació parti-cipativa i exhibició.13:30 h.

TragantDansa• eFÍMERa [5] Taller Pandoraamb Aimar Pérez.25 d'abril 16-19 h.• Performance improvisació.25 d'abril 21 h.www.tragantdansa.com935 39 89 49

BARBERÀ DEL VALLÈSTeatre Municipal Cooperativade Barberà• 4 i 1 cinc de Factoria Mascaró.26 d'abril 12 h.www.bdv.es/bdv/agenda93 747 94 93

CANOVELLESCan Palots• Breviario d'Increpación Danza.Revisió de l'imaginari de laDansa espanyola, la copla i elflamenc.

24 d'abril 21 h.www.canovelles.cat938 46 80 54

CASTELLÓ D'EMPÚRIESPlaça del Homes• Cursos i exhibicions de dife-rents estils.3 de maig 12-13:30 h.691 81 46 29

CELRÀTeatre Ateneu • L'Associació Perla per laDansa organitza un espectacleon els visitants trobaran es-pais singulars i danses amaga-des.25 d'abril 17 h.http://ateneu.celra.cat972 49 26 31

CERDANYOLA DEL VALLÉSPlaça Cívica del Campus de laUAB• Mostra de peces curtes i frag-ments coreogràfics.29 d'abril 14 h.• Cursos i tallers oberts.Del 27 al 30 d'abril

ESPARREGUERAPlaça de l'Església25 d'abril:• Discurs de l'alcaldessa PacaFosalba.18 h.• Festa amb una coreografiaconjunta de diverses escoles.20:30 h.www.esparreguera.org937 77 18 01

Interior Església• Actuació dels grups deModern jazz i de Dansa del ven-tre de l'Escola Taller Estudi deBall.• Coreografies a diferentspunts del poble.25 d'abril 18-20:30 h.www.esparreguera.org937 77 18 01

GAVÀEspai Maragall• La Dansa no té edat.Coreografia i exposició fo-togràfica d'Ismael Tato.Del 25 d'abril-8 de maig.• Breviario d'IncrepaciónDanza. 26 d'abril 19 h.www.gavaciutat.cat

GIRONATeatre Municipal• Dansem 2. Mostra de Dansaclàssica i neoclàssica.26 d'abril 19 h.972 49 26 31

Plaça del Vi• Passejada fins la plaça ambpropostes contemporànies. 26 d'abril 19 h.972 49 26 31

Plaça dels Jurats• 8a trobada d'escoles i centresde Dansa.25 d'abril 17 h.972 49 26 31

Escola de Dansa Míriam Beltrán• Portes obertes per a presen-tar el treball realitzat durant elcurs.27 d'abril 17:30-21 h.http://dansambeltran.com972 33 50 16

Teatre Municipal de Girona • Breviario d'Increpación Danza 25 d'abril 21 h.www.ajuntament.gi972 41 90 18

GRANOLLERSCentro Andaluz• Vallès en Feria. Actuacions deFlamenc.29 d'abril 19 h.938 46 32 99

LLEIDATeatre Municipal del'Escorxador• El llac de les mosques de SolPicó. 25 d'abril 21 h.www.teatreescorxador.blogs-pot.com973 27 93 56

Plaça de St. Joan• Actuació de grups de Hip-Hop i Funky. 24 d'abril 18-20 h.676 99 67 76

INEFC• Clash_Dance. Dansa contem-porània amb Emili Gutiérrez iDansa clàssica amb SílviaCuesta.25 d'abril676 99 67 76

Plaça Víctor Siurana• Pastanagues de la cia. Iliacan.Espectacle infantil.27 d'abril 18 h.676 996 776

Biblioteca Pública de Lleida• Mostra de grups, escoles icompanyies de Dansa.

28 i 29 d'abril 20-22 h.• Lectura del Manifest.29 d'abril 20-22 h.676 99 67 76Claustre del Rectorat de la UdL• Mostra de Dansa contem-porània.28 d'abril 22-22:45 h.676 996 776

MANRESATeatre Kursaal• En Clau de Jazz de la cia.David Campos.25 d'abril 21:30 h.www.kursaal.cat93 872 36 36

OLOTAjuntament-Saló de sessions• Temporil Forte (videodansa)de Verònica Cendoya, guanya-dora de la beca Incubadora08.També a Can Trincheria fins el 3 de maig.29 d'abril 20 h.www.olot.cat972 27 91 38

Al Carrer• Itinerari Urbà de DansaTrajectes.1 de maig 12 h.www.olot.catwww.pnrm.net972 27 91 38

Plaça Major• Flava desde la Esencia. Hip-Hop amb Urban.2 de maig 18 h.• A+Cosas que nunca te conté.Espectacle de videodansa.2 de maig 22 h.www.pnrm.net

Parc Nou• Itinerari Natural de DansaTrajectes. 3 de maig 12 h.www.olot.cat

Teatre Principal d'Olot• Les Maletes del Dan DanDansa. Diferents escoles descobreixen què contenem les maletes i aprenen a utilitzar-les. Del 20 al 30 d'abril.www.pnrm.net

PALAFRUGELLTeatre de Palafrugell• Vida quotidíana i DansaDel 27 d'abril-3 de maig 10 a 13 h / 17 a 20 h.667 42 24 24

PALAMÓSCarrers de Palamós/Plaça delPedró. • TrobaDansa 2009. Mostra deDansa al carrer.2 de maig 18 h.• Lectura del Manifest. Mostresi jocs de Dansa.2 de maig 19 h.www.palamos.cat972 60 23 30

EL PRAT DEL LLOBREGATCentre Cívic Jardins de la Pau• Festa de la Dansa. Exhibicionsde grups de Dansa. Podránaprendre a ballar Hip-Hop,Balls llatins,... 29 d'abril 18 h.www.ccjardinspau.org934 78 21 41

PREMIÀ DE MAREscola de Música i Dansa-Estudi Teresa Maria• Vine a ballar i a mirar dife-rents estils de Dansa.24-29 d'abril.937 52 54 60

REUSTeatre Fortuny• XXV Gala de la Dansa.18 d'abril 21 h.www.tfortuny.org977 31 50 59

Plaça Prim• Mostra de Dansa.18 d'abril 19 h.

Plaça del Pallol• Mostra de Dansa.29 d'abril 19 h.

SABADELLTeatre l'Estruch • La Dansa no té edat, coreo-grafia i exposició fotogràfica. 26 d'abril. www.sabadell.cat

SALTTeatre de Salt• 6è Concurs CoreogràficDansalt.25 d'abril 21 h.• Dansem 2. Espectacle on totel públic per a gaudir i conti-nuar creixent amb la Dansa.26 d'abril 19 h.

Auditori de la Mercè• Herbero de la cia. Iu &Sophie.30 d'abril 21 h.www.ajuntament.gi

SANT CUGAT DEL VALLÉSTeatre Auditori• Assaig obert del Ballet deBiarritz.24 d'abril 19 h.• Don Juan/Carmen del Balletde Biarritz.25 d'abril 22 h.www.teatre-auditori.santcugat.cat93 590 76 90

SANT JOAN DESPÍEsplanada Nova BibliotecaMunicipal• Mostra de coreografies de di-verses escoles.26 d'abril 12 h.

L'Auditori Martí i Pola• Odonata de la cia. PepeHèvia. 26 d'abril a la tarda.

SANT QUIRZE DEL VALLÉSEscola de Dansa Josefina Coll• L'Excusa Perfecta. Mostra decoreografies i un fragment deGiselle.25 d'abril 12 h.www.dansajosefinacoll.cat937 21 28 87

Parc de les Morisques• Celebració del DID per diver-ses escoles.• Lectura del manifest per la re-gidora de cultura Àngels Ponsa.26 d'abril 11-13:30 h937 21 92 19

TARRAGONASala Trono• Llena de flores tu boca, es-pectacle representat per OlgaClavel i Miryam Mariblanca, icoproduït per LanònimaImperial.30 d'abril 20 h.www.salatrono.com

TORREDEMBARRATeatre de Torredembarra• Mostra d'alumnes deCentrescènic escola de Dansa. 25 d'abril 19 h.www.centrescenic.com977 64 57 06

TORTOSATeatre Auditori Felip Pedrell• Portes obertes a l'espectacleHabra Kadabra de la cia. deDansa Mar Gómez.19 h.• Peces curtes a càrrec delsalumnes del ballet estudiLlibertat Curto i l'Escola deDansa Neus Rodés.29 d'abril 19 h.

VALLSPlaça del Pati• Classe de Ballet, actuacions,lectura del manifest i unallençada de globus.26 d'abril 11 h.www.valls.cat/cultura977 63 60 03

VICPlaça dels Sants Màrtirs• Demostracions de les escolesde Dansa d'Osona.25 d'abril 10-13 h / 17-20 h.www.imacvic.cat938 86 72 87

Diversos espais del centre• Intervencions al trànsit. Cia.Bebeto Cidra. 25 d'abril 11-13 h.www.imacvic.cat938 86 72 87

Temple Romà• Taller de Dansa familiar.25 d'abril 17 h.www.imacvic.cat

Plaça Catedral• Taller de Capoeira.25 d'abril 18 h.www.imacvic.cat

Parc Jaume Portell• Taller de Breakdance.25 d'abril 19 h.www.imacvic.cat

VILAFRANCA DEL PENEDÈSTeatre Municipal de Vilafranca• Ölelés de Jordi Cortés iDamian Muñoz.25 d'abril 21 h.www.altarealitat.com

VILANOVA I LA GELTRÚPlaça de les Cols• Actuació de diverses escoles iassociacions.26 d'abril 11-14 / 17- 18:30 h.www.vilanova.cat/cultura938 14 00 00

Plaça de les Neus• Actuació de Belén Cabanes.26 d'abril 18:30 h. 938 14 00 00

d

Escola Josefina Coll

Ölelés de J. Cortés i D. Muñoz

Brevario d'Increpación Danza

Conquassabit de la cia. Gelabert Azzopardi Foto: Outumuro

En Clau de Jazz de la cia. David Campos

Atlas de Mal Pelo

La Dansa no té edat de ColorDansa

WWW.DANSACAT.ORG 7

EDICIÓ: Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya COORDINACIÓ: Xènia Guirao DISSENY: Salt & Pepper Studio CONTINGUTS: Adam Benjamin, Elena Catalano, Jordi Cortés, Valèria Gaillard, Xènia Guirao,Imma Prieto, Tracy Sirés, Olga Tragant. PRODUCCIÓ: Patrícia Álvarez, Sara Potau, Maria Roig, Tracy Sirés. JUNTA DE L'APdC: Jordi Cortés, Toni Cots, Beatriu Daniel, Sonia González, Anne Morin, Anna Roblas, OlgaTragant. AGRAÏMENTS: Consorci per a la Normalització Lingüística, Xavier Martínez, Débora Martínez, Joaquim Noguero, Mercedes Recacha. I a tots els que heu fet possible aquest monogràfic.