fluviovolcÀnic de la garrotxa - aca-web.gencat.cat · castellfollit de la roca riudaura santa pau...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

FLUVIOVOLCÀNIC DE LA GARROTXA

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

09

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 09

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Girona

Sèrie 1:50.000, ICC: 256, 257, 295, 333

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Fluvià, el Ter

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 168 Extensió aflorant (km2): 168

Tipologia litològica dominant: Volcànic i fluviovolcànicAltres tipologies litològiques: Al·luvial

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures

Altres característiques: Agrupament d’aqüífers desvinculats

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:Aquesta massa d'aigua s'emmarca en el domini de les unitats geomorfològiques de la cubeta o fosa de la Garrotxa i la serralada Transversal Catalana.

Municipis inclosos totalment:

les Planes d'Hostoles

la Vall d'en Bas

la Vall de Bianya

Montagut

les Preses

Sant Ferriol

Castellfollit de la Roca

Riudaura

Santa Pau

Canet d'Adri

Salt

Sant Feliu de Pallerols

Sant Aniol de Finestres

Girona

Sant Gregori

Sant Jaume de Llierca

Olot

Sant Joan les Fonts

Sant Martí de Llémena

202 Àrea paleògena de la baixa Garrotxa

Pàgina 3


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

La massa d’aigua Fluviovolcànic de la Garrotxa està definida per un conjunt d’aqüífers de naturalesa fonamentalment vulcanosedimentària i al·luvial que s’emmarquen en el domini de les unitats geomorfològiques de la cubeta o fossa de la Garrotxa i la serralada Transversal Catalana. Aquestes unitats geomorfològiques són d’edat alpina i es caracteritzen per l’irrupció episòdica d’un vulcanisme quaternari que, a grans trets, envaeix el domini geogràfic de la conca alta del Fluvià i del Ser, la vall de la Llémena i riera de Canet d’Adri i la vall del Brugent. Els límits geomorfològics d’aquesta massa són: al nord, els relleus de l’alta Garrotxa; a l’est, la cubeta lacustre Banyoles-Besalú; al sud, les estribacions més septentrionals del massís de les Guilleries i a l’oest, els relleus més occidentals de la serralada Transversal.

Les unitats fluviovolcàniques estan constituïdes per colades de lava i dipòsits piroclàstics, que successivament van envair les antigues valls fluvials de la baixa Garrotxa recobrint, en part, dipòsits al·luvials preexistents, a la vegada que els dipòsits volcànics eren fossilitzats per nous aports detrítics al·luvials constituint una alternança de nivells al·luvials i volcànics, que en conjunt conformen els dipòsits fluviovolcànics.

Des d’un punt de vista litoestratigràfic i genètic es poden distingir dues unitats de materials quaternaris:

- Materials volcànics que provenen, fonamentalment, de magmes de composició bàsica i donen lloc a: -materials piroclàstics heteromètrics constituïts per cendres, lapilli i escòries volcàniques que morfològicament configuren els cons volcànics i els mantells piroclàstics corresponents a les acumulacions que cobreixen el paleorelleu al voltant dels focus eruptius, i -colades de lava de composició basàltica i basanítica que envaeixen les antigues valls fluvials.- Sediments al·luvials quaternaris associats a la xarxa hídrica i al règim fluvial de la zona: -materials d’origen al·luvial (graves, sorres i argiles) representats per nivells fluvials multiepisòdics, i -materials lacustres resultants del barratge dels cursos fluvials per l’emplaçament de colades de laves.

- L’existència d’un aqüífer fluviovolcànic confinat, en el sector de la fosa de la Garrotxa (conca alta del Fluvià) ve determinada per la presència de nivells de llims i argiles de plana d’inundació o de colmatació lacustre que confinen els nivells permeables inferiors,

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

2023A12 Aqüífer fluviovolcànic de la vall del Llémena i Canet d'Adri

2023I41 Aqüífer fluviovolcànic lliure de la Garrotxa

2023I42 Aqüífer fluviovolcànic confinat de la Garrotxa

2023A11 Aqüífer fluviovolcànic del Brugent

Pàgina 4


tota vegada que ells mateixos poden quedar recoberts per nous aports volcànics i/o al·luvials. Aquests nivells llims-argilosos actuen localment com a aqüitards. De totes maneres, aquests dos aqüífers sovint presenten una connexió hidràulica molt bona i és molt difícil diferenciar el trànsit entre ells.

Els límits emprats són geològics: litoestratigràfics dels aqüífers que conformen la massa, i els límits estructurals que els separen hidràulicament. En aquest sentit, els límits litoestratigràfics estan determinats per la pròpia extensió de les àrees aflorants o no aflorants de les unitats litoestratigràfiques que conformen els diferents aqüífers de l’àmbit geomorfològic comprès entre la conca alta del Fluvià i del Ser, la vall de la Llémena i riera de Canet d’Adri i la vall del Brugent.

Infiltració directa de pluja i recàrrega del Fluvià, Llémena i Brugent.

Àrees aflorants i recàrrega dels rius Fluvià, Llémena i Brugent (influent).

Fonts, descàrregues en trams del riu Fluvià, Llémena i Brugent (efluents).

En menor mesura, també hi ha circulació de medi fissurat

Al tractar-se d’una massa d’aigua constituïda per aqüífers independents la piezometria, el flux subterrani predominant i les relacions hidrodinàmiques, s’han descrit per separat:• Aqüífers lliure (2023I41) i confinat (2023I42) de la Garrotxa: Els diferents nivells volcànics i al•luvials que se superposen i interdigiten en la zona de la Garrotxa s’han considerat com una única unitat hidrogeològica fluviovolcànica conjunta en la que existeix una connexió hidràulica bona entre tots els nivells considerats i per tant amb una superfície piezomètrica sense discontinuïtats significatives. La superfície piezomètrica s’adapta a la topografia de la zona amb un flux subterrani regional amb dues direccions predominants: una, en sentit nord des de les cotes més altes de la capçalera del riu Fluvià fins a Castellfollit de la Roca i, una altra, en sentit est seguint la vall del riu Ser a l’alçada de Santa Pau. Cal destacar l’existència de zones que sovint s’inunden donat que el nivell piezomètric regional es troba per sobre de la superfície topogràfica. Algunes d’aquestes àrees són: Pla de Bianya, Pla de Llacs, l’Estany, les Tries, Codella. Per altra banda, algunes zones presenten descensos locals del nivell piezomètric relacionats amb l’explotació de les aigües subterrànies, com són les àrees del Pla de La Canya, i el Pla de Begudà, amb una forta implantació industrial i amb importants captacions d’abastament. En general, les oscil•lacions dels nivells piezomètrics reflecteixen prou bé la pluviometria, podent-ne establir un comportament estacional de l’aqüífer fluviovolcànic

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 5


de la Garrotxa amb oscil•lacions del nivell piezomètric de l’ordre de la desena de metres (19 m) en capçalera i de 3-4 m en el pla d’Olot.• Aqüífer fluviovolcànic del Brugent (2023A11) i aqüífer fluviovolcànic de la vall del Llémena i Canet d’Adri (2023A12): Actualment no existeix una piezometria regional detallada de cap d’aquests dos aqüífers. De totes maneres, de l’observació dels mapes geològics i tenint en compte l’orografia del terreny i la posició relativa entre les diferents unitats quaternàries fluviovolcàniques i el substrat encaixant es pot deduir que la piezometria d’ambdós aqüífers s’adapta bastant a l’orografia del terreny imposada per la dinàmica fluvial d’una banda i pels episodis volcànics de l’altra. En aquest sentit, es posa de manifest l’efecte barratge de les diverses colades volcàniques que van interceptar el curs fluvial i que en part van confinar nivells al•luvials i, viceversa, on dipòsits al•luvials cobreixen parcial o totalment dipòsits volcànics. En general per l’aqüífer fluviovolcànic del Brugent i de la Llémena i Canet d’Adri es pot descriure una direcció del flux de l’aigua subterrània aproximadament SE, es a dir subparal•lel a la direcció dels dos rius.

Sense dades

20 - 30

Molt variable: entre 8 - 9000

Els gruixos i les variacions laterals de la zona no saturada per al conjunt de la M.A. varien des de pocs metres fins a gruixos decamètrics. Localment s’han descrit nivells d’aigua sorgents.

Cursos de règim influent/efluent molt variable segons el tram considerat. En general, els trams alts o de capçalera són efluents, mentre que en els trams més baixos solen ser influents. Els principals cursos d’aigua superficial són: Fluvià, Llémena I Brugent

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 6


Paràmetres Unitats Promig Any o període

Núm. de mostres

HCO3- mg/l 259,5 1985-91 4

Ca2+ mg/l 83,2 1985-91 4 Conductivitat uS/cm 505,0 1985-91 4 Cl- mg/l 13,1 1985-91 4 Duresa total mg/l 283,4 1985-91 4 Mg2+ mg/l 18,3 1985-91 4 pH u. pH 7,83 1985-91 4 K+ mg/l 7.0 1985-91 4 Na+ mg/l 12,4 1985-91 4 SO4

2- mg/l 47,2 1985-91 4

Aquest estat correspon a la situació que probablement hi havia abans de la dècada dels 90.

Pàgina 7


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 8


La massa d’aigües subterrànies Fluviovolcànic de la Garrotxa inclou, de forma parcial, un total de 6 municipis que han estat declarats vulnerables a la contaminació per nitrats segons el Decret 476/2004: Sant Joan les Fonts, Olot, les Preses, Santa Pau, Vall d’en Bas i Vall de Bianya.

Segons aquest decret en la massa d'aigua del Fluviovolcànic de la Garrotxa no hi ha descrit cap aqüífer inclòs en el Decret 328/1988, de mesures de protecció addicionals d’aqüífers.

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 9


5. PRESSIONS

14,0

8,5

23,9

14,6

63,9

39,3

60,2

37,0

En aquesta massa d'aigua coexisteixen els conreus de regadiu amb els de secà ocupant una superfície percentual de gairebé 3 a 1. En aquesta àrea predomina el conreu d'herbacis de regadiu, mentre que el conreu d'herbacis de secà predomina en el sector de Canet d'Adri i Sant Gregori.En aquesta massa d'aigua la magnitud de la pressió qualitativa per activitat agrícola intensiva de regadiu és alta.

En aquesta zona es coneix l’aplicació de fangs de depuradora com a adobs agrícoles per als cultius herbacis de regadiu. Les àrees més destacables per aquesta pressió de tipus difús són:Les planes agrícoles de la vall del Ser (en el sector de Santa Pau), del Brugent (en el sector de Sant Feliu de Pallerols), de la Llèmena (en el sector de Sant Gregori) i en la vall de Bianya (entre Sant Joan les Fonts i Hostalets de Bianya).En aquesta massa d'aigua la magnitud de la pressió per adobs amb biosòlids és baixa.

En aquesta zona només es realitza recàrrega artificial com a conseqüència dels retorns de reg de l'agricultura de regadiu. S'ha estimat una recàrrega de 0,11 Hm3/any, que representa una pressió baixa.

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió alta. Es detallen a continuació els caps de bestiar i el nitrogen total que acaben generant (any 2003):

•Porcí: 47.635 (405 t/any)•Boví: 17.865 (912 t/any)•Avícola: 185.127 (92 t/any)

En aquesta massa d’aigua existeixen zones agrícoles on s’apliquen dejeccions ramaderes que representen >200 kg/ha/any. Aquestes àrees es circumscriuen sobretot en la vall del Ser, en el sector de Santa Pau.

Pàgina 10


En aquesta massa d'aigua la magnitud de la pressió per l'ocupació del territori per zones urbanes i industrials és considerada de moderada. Les àrees urbanes i industrials més destacables són:• els nuclis urbans i industrials dispersos pel territori, i • el pla d’Olot, des de la vall d’en Bas fins a Sant Joan les Fonts Les activitats industrials comprenen des d’indústria alimentària, química, farmacèutica, i càrniques.

En aquesta massa d'aigua la magnitud de la pressió exercida per les infraestructures industrials es considerada de baixa.

L'activitat industrial en aquest territori és força diversificada i segons la classificació de la tipologia d’aqüífers la majoria de les empreses del territori pertanyen al Grup 3 i 4.La pressió per abocaments industrials és alta.

En el sector del Pla d'Olot s'han detectat sòls contaminats (VOC's, dissolvents i metalls pesants), sòls potencialment contaminats i s'ha descrit un episodi per vessament de dissolvents. La magnitud de la pressió per a sòls contaminats i episodis de contaminació detectats és moderada.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

A l'extensió ocupada per la massa d'aigua es localitza un únic abocador de residus industrials (gestió a l'origen) amb un volum de tractament de 111.000 m3. En aquest cas la pressió és moderada.

A l'extensió ocupada per la massa d'aigua es localitzen diversos abocaments d'EDARS:• els abocaments de les depuradores d’Olot i Sant Joan les Fonts, amb una capacitat de tractament conjunta de l’ordre d’uns 20.000 m3/dia,• l’abocament de les aigües residuals depurades procedents de les plantes de tractament d’Amer i les Planes d’Hostoles, amb una capacitat conjunta de 2.000 m3/dia, i • l’abocament de la depuradora de Sant Gregori.Per altra banda, també cal considerar els col•lectors intermunicipals de la vall d’en Bas fins a Olot, connectant amb la vall de Bianya i Sant Joan les Fonts, el col•lector de Sant Feliu de Pallarols i les Planes, el col•lector de sanejament d’Amer i el col•lector de Sant Gregori.La pressió per abocaments d'EDARS és alta.

La superfície total de la massa d'aigua ocupada per activitats extractives és de l'ordre de 0,74 Km2 (0,5% del sòl ocupat). Aquestes activitats es situen, principalment, en certs trams del Brugent (aigües amunt d'Amer) i en la vall del Llémena, en el pla de Sant Martí

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Pàgina 11


i en el pla de Sant Gregori. Cal destacar l'activitat extractiva de greda volcànica. En aquest cas la pressió és moderada.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 12


Alta

Alta

Baixa

Baixa

Moderada

Baixa

Alta

Moderada

Sense pressió

Moderada

Alta

Moderada

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Alta

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 13


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 14


12,22,1 17,0 5,5 45,04,6 38,0

14,0 1,2 0,96

La magnitud de la pressió extractiva es pot considerar alta. L’aqüífer presenta una densitat d’extraccions molt significativa. Inclou les extraccions d’abastament municipal de diversos municipis, amb un volum d’extracció municipal de l’ordre de 4,62 hm3/any. Encara més destacables són les extraccions industrials, que es distribueixen per tota l’extensió de l’aqüífer i preferentment en les zones industrials d’Olot, les Preses, Sant Joan les Fonts, Sant Feliu de Pallerols, Les Planes d’Hostoles, Amer i Sant Gregori amb una extracció conjunta de 5,54 hm3 /any.Els principals nuclis d’extracció se situen en les captacions d’abastament d’Olot, en el parc Nou, i en els sectors industrials de Sant Joan les Fonts, Olot, les Preses i Vall d’en Bas, mentre que la resta de l’explotació queda homogèniament distribuïda en tota l’extensió de l’aqüífer. A nivell d’aqüífers, el més explotat és l’aqüífer confinat de la Garrotxa; ell sol representa més del 40% de les extraccions de tota la massa.

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

12,2

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsLa superfície total de la massa d'aigua ocupada per cultiu de freatòfits és força important i ocupen, principalment, les lleres de:• la riera de Bianya, en el sector d'Hostalets, • trams del Brugent (aigües amunt d'Amer), i • la vall del Llémena, en el pla de Sant Martí i en el pla de Sant Gregori.La pressió sobre la quantitat del recurs pel cultiu de freatòfits és considerada de moderada.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 15


Alta

Moderada

Moderada

Aquesta massa d'aigua està formada per un conjunt d'aqüífers de tipologia lliure i confinada amb predomini de lliure, amb zones no saturades poc importants i amb fluxos relativament ràpids. La permeabilitat granular i fissurada li configura una vulnerabilitat entre moderada i alta. En general, per a tota la massa d'aigua s'ha considerat una magnitud alta, considerant així la situació més desfavorable.

Alta

Alta

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 16


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 17


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

2023A12 Aqüífer fluviovolcànic de la vall del Llémena i Canet d'Adri

7,8 671,0 303,7 71,4 33 95,7 18,1

34,96 2,85 12,9 - - -

Analítica del 2003 d'un punt

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

2023I41 Aqüífer fluviovolcànic lliure de la Garrotxa

7,87 547,5 279,63 17,9 46,42 92,78 21,02

12,95 6,86 34,0 - 129,90 5,6

Conjunt amb 2023I42. Promig de 12 punts de l'any 2003

Aqüífer:



-



1987-2003

1995-2003

-

-

31

21

16

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

-Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 18


2023I42 Aqüífer fluviovolcànic confinat de la Garrotxa

7,87 547,5 279,63 17,9 46,42 92,78 21,02

12,95 6,86 34,0 - 129,90 5,6

Conjunt amb 2023I41. Promig de 12 punts de l'any 2003

Aqüífer:



-



2023A11 Aqüífer fluviovolcànic del Brugent

239,0 111,0 8,8 13,7 28,0 7,0

10,0 2,60 6,8 - 30,00 -

Analítica del 2002 d'un punt

Aqüífer:



-



S'observen valors locals de nitrats superiors a 50 mg/l si bé els valors mitjans de la massa són inferiors a aquest llindar. Localment es detecten baixes concentracions de compostos organoclorats

Alt Alt

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

(Pressió total x Vulnerabilitat)

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

No es constata a nivell regional

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

Pàgina 19


Alta

PRESSIÓ TOTALIMPACTE COMPROVAT

Baix

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 20


7. AVALUACIÓ DEL RISC

Sí No Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

El risc es relaciona sobretot amb la contaminació per nitrats i localment metalls a les zones urbanes i industrials

Pàgina 21

FLUVIOVOLCÀNIC DE LA GARROTXA

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Esquema geològic de l'aqüífer fluviovolcànic de la Garrotxa. (Fayas i Domènech, 1973).

Figura 2. Mapa piezomètric de l'aqüífer fluviovolcànic de la Garrotxa. (González, A. i Mago, T., 2000).

Annex. Pàgina A 2


Figura 3. Mapa de tipus de pressió difusa sobre la massa d’aigua Fluviovolcànic de la Garrotxa.

Annex. Pàgina A 3


0

10

20

30

40

50

60

70

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Co

ncen

trac

ió N

O3

(mg

0

10

20

30

40

50

60

70

Figura 4. Gràfica en caixa de les concentracions de nitrats en l’aqüífer 2023I41 i 2023I42 (1996-2003).

Annex. Pàgina A 4


Figura 5. Evolució piezomètrica en el sector del Croscat i el Pla d’Olot, aqüífers 2023I41 i 2023I42 (Bach et al., 2003).

Annex. Pàgina A 5

fluviovolcÀnic de la garrotxa - aca-web.gencat.cat · castellfollit de la roca riudaura santa pau...

Documents