Introducció

En el context mediterrani que ens envolta,les plantes lligades als ambients de ribera,moltes vegades evocadores de paisatgescentreeuropeus, donen la pinzellada de color iexotisme que enriqueix el conjunt, tant des delpunt de vista merament escènic (paisatge),com des del florístic i ecològic (Folch, 1981).Aquesta peculiar flora s’atrinxera en l’estretafranja que ressegueix els drenatges naturalsdels turons i muntanyes de la conca de la rierad’Argentona, buscant sempre unes condi-cions d’humitat ambiental i edàfica determina-des (Montserrat, 1989). Al nord de Catalunya,de la Península i a Centreeuropa, per exemple,aquestes condicions d’humitat són també fre-qüents més enllà de l’àmbit fluvial, de maneraque aquestes espècies es troben en altrestipus de comunitats (Massalles et al. 1988).Vist així és obvi que al Mediterrani l’escasse-sa d’ambients humits determini a la vegadauna escassesa de plantes lligades a aquestescondicions (Bolòs i Vigo, 1984-2001). Però amés, aquests ambients ocupen una superfícieínfima en relació a la vegetació mediterràniaque els envolta i es troben força desconnec-tats entre ells, desconnexió moltes vegadesagreujada o clarament causada per l’acció del’home (Gómez et al. 1997).

L’actual distribució de les espècies vege-tals de ribera no es pot explicar únicament permitjà de factors naturals com el clima, lafondària del nivell freàtic o el relleu sinó quecal introduir-hi un altre factor modulador deprimer ordre: l’acció secular de l’home (Agui-lella i Ríos, 2003). Les explotacions tradicio-nals dels boscos de ribera (tallada d’arbres,

extracció de branques com a llit i farratge d’a-nimals, etc.) han interactuat al llarg dels seglesamb aquests boscos. Actualment, i amb lapèrdua del valor d’aquests recursos forestals,els boscos de ribera han estat substituïts permonocultius de pollancres i plàtans (més rara-ment robínies) i, el que és pitjor, s’han conver-tit en abocaments de runa i deixalles a celobert o en vies de pas de xarxes d’abasta-ment o bé per clavegueres d’urbanitzacions iaglomeracions urbanes. L’impacte actualtambé es deixa sentir per la proliferació devials de pas força transitats. Aquest fet hapermès que es doni un increment d’infraes-tructures dins del domini de la ribera que enmolts casos arrasa literalment tota la cobertavegetal d’aquests preuats ambients (vegeuAmador et al., 2003).

Un impacte no tan visible però probable-ment més perillós que alguns dels mencionatsés l’existència de pous i captacions (legals iil·legals) en les lleres dels cursos fluvials. Unexcés d’extracció pot ocasionar, sens dubte,un dèficit en les immediacions de la zonaexplotada i afectar molt directament el boscde ribera ja que aquests ecosistemes estancondicionats per la disponibilitat d’aigua.Malauradament, a les parts baixes de la concade la riera d’Argentona, les rieres es trobenforça deteriorades per l’existència d’esculle-res i murs de contenció. En aquestes condi-cions és difícil que la vegetació natural puguisobreviure o es pugui tornar a restablir.

No podem perdre de vista totes aquestesparticularitats a l’hora d’emprendre una gestióefectiva dels hàbitats humits dels cursos flu-vials i de la seva flora associada. En aquestarticle, emmarcat dins del projecte Boscos de

47

FLORA DELS BOSCOS DE RIBERADE LA CONCA DE LA RIERA

D’ARGENTONA

Xavier Tarruella, Merche Guerrero, Núria Benaiges, Rosa Maria Alentorn, Roser Vilatersana i Moisès Guardiola

Secció de Ciències Naturals, Museu de Mataró

Els boscos de ribera de la riera d’Argentona conserven encara un important patrimoni florístic que cal preservar i potenciar per tal que les generacions futures en puguin gaudir. És

oportú plantejar aquestes qüestions en l’“era de la sostenibilitat” i seria absurd que, just enaquest moment, fos quan el nostre patrimoni florístic quedés relegat dins dels límits d’uns

pocs parcs naturals o, pitjor encara, confinats en uns jardins botànics. La vegetació de riberaactual ha d’ésser protegida en la seva integritat, dins i fora d’uns límits imposats des d’una

lògica exclusivament socioeconòmica i, per tant, antropocèntrica.

Ribera de la conca de la riera d’Argentona:refugis de biodiversitat (Marfà et al., 2003),estudiarem la flora de ribera, amb l’objectiuprincipal de fer una anàlisi de la seva distribu-ció i estat actual per tal de veure com de llunyes troba de la vegetació potencial. D’aquestamanera es pretén caracteritzar la tipologia dela seva flora a partir de la potencialitat d’a-quests cursos fluvials per albergar-hi aquesttipus d’ecosistemes riparians. Per això, pre-sentarem una anàlisi de la distribució iabundància de les espècies riparianes peracabar fent una valoració global d’aquestaflora i extreure’n un índex de “qualitat botàni-ca” que descrigui l’estat actual de la flora alsprincipals afluents de la riera d’Argentona.

Àrea d’estudi i metodologia

Per tal de comprendre millor la biodiversitatvegetal dels boscos de ribera hauríem de teniren compte prèviament que dins de la conca dela riera d’Argentona trobem dues regionshidrològiques diferents. Els cursos fluvials mésseptentrionals porten aigua durant bona partde l’any; mentre que els més meridionals pre-senten un règim hídric marcadament estacio-nal. Els primers drenen els vessants sud-oestde la serra del Corredor i donen lloc a les rieresdel Far, de Canyamars i de Can Rimbles.Aquestes subconques constitueixen la part decapçalera que recull més aigua de tota la concade la riera d’Argentona. Els cursos meridionals–Ameia, Clarà, Espinal– estan ubicats en zonesamb menys pluviometria.

Dins de cada una d’aquestes dues regionshidrològiques hi podem trobar dues tipologiesgeomorfològiques molt diferents: els torrents iles rieres. Mentre que els primers ocupenbàsicament les parts més altes dels cursosfluvials i són, per tant, afluents de força desni-vell, excavats i estrets on predominen proces-sos erosius i de transport amb marges dependent molt pronunciat; els segons, encanvi, ocupen les parts baixes més a prop dela seva unió amb l’eix principal de la rierad’Argentona, on predominen els processossedimentaris que fan que tinguin una lleraforça més ampla amb terrasses al·luvialsextenses. A més a més, els torrents d’aques-ta conca acostumen a portar aigua gairebé totl’any, mentre que les rieres es caracteritzenper la seva marcada estacionalitat, i portenaigua en moments molt puntuals de l’any i,moltes vegades, de manera torrencial.

Les dades s’han obtingut a partir de lainformació procedent de les fitxes de camp(vegeu Marfà et al., 2003). Aquesta informa-ció correspon als inventaris de camp de laflora a banda i banda de les ribes al llarg delscursos fluvials i acompanyada d’una des-cripció botànica de la comunitat del dominide la ribera.

Per tal de facilitar la feina de camp a l’horade fer els inventaris florístics, es va dur aterme, prèviament, una recerca bibliogràficade les comunitats de ribera que potencialmentesperàvem trobar. Per tant, a la fitxa de campde “botànica” hi havia un llistat previ exhaus-tiu de totes aquelles espècies susceptibles deser trobades en aquests indrets. En ella s’hianotaven les presències de cadascuna de lesespècies herbàcies i les abundàncies relativesde les espècies arbòries i arbustives de riberatrobades en cada marge dret i esquerre perseparat. Addicionalment, també s’hi anotavenalgunes espècies acompanyants del dominide l’alzinar que penetraven dins del domini dela ribera; aquelles espècies de bardissa; itotes aquelles èspecies al·lòctones que s’hannaturalitzat força bé en aquests indrets; comtambé aquelles espècies ruderals i nitròfilesque han colonitzat amb èxit la ribera. L’objec-tiu d’aquests llistats addicionals fou per feruna valoració botànica de l’estat actual de lescomunitats de ribera.

Per tal d’assolir aquest darrer objectiu,es van elaborar dos índexs simultanis, unper a l’estrat arbori i un per als estratsarbustiu i herbaci. Aquests índexs es basa-ven en qualificar entre 1 (qualitat molt baixa)i 5 (qualitat molt alta) cadascun dels inven-taris de les espècies trobades dins de cadatram estudiat. A l’hora d’assignar aquestesqualitats es tenia en compte la proporciórelativa de les espècies pròpiament autòc-tones i que donaven nom a la comunitat;com també es considerava l’abundànciarelativa d’espècies al·lòctones, ruderals ode bardissa que colonitzaven la ribera. Lapresència d’aquestes darreres feia minvar laqualitat global de la comunitat. En canvi,aquest índex botànic donava valors màximsen aquells casos on hi havia més densitatd’espècies autòctones de ribera, i que pertant, la comunitat ripariana es corresponia ala potencialment esperada.

Distribució actual de la flora de ribera a lariera d’Argentona

La característica principal de la vegetacióde ribera de la conca de la riera d’Argentonaés l’alt grau de fraccionament de la distribucióde les espècies. No hi ha una continuïtat enquant a les comunitats. L’atomització de lescomunitats fa que les seves plantes caracte-rístiques o definitòries també es trobin demanera fragmentària. La taula 1 corroboraaquesta afirmació: la majoria de les espèciespròpies de les comunitats de ribera es trobenlocalitzades en determinats trams poc o gensalterats per l’activitat de l’home per a cadas-cuna de les rieres prospectades (codi L en lacolumna de distribució de la taula 1). De fet lamajor part de les espècies que es troben dis-

48

49

Taula 1. Llistat de la flora localitzada a cada una de les cinc rieres estudiades a la conca de la riera d’Argento-na. S’indica l’abundància relativa (A) amb quatre nivells: rr=molt rara (<5%), r=rara (5-20%), c=comuna (20-60%), cc=molt comuna (>60%). També es descriu l’àrea de distribució (AD, a la capçalera de la taula) de cadaespècie segons si és dispersa (D) o localitzada (L).

Canyamars Far Ameia Espinal Clarà TOTALA AD A AD A AD A AD A AD A AD

Espècies de riberaAlnus glutinosa cc D c D c L r L c LAnemone nemorosa rr L rr LAngelica sylvestris r L r LApium nodiflorum r L c L c L r L r L r LAquilegia vulgaris c L c L r L r L r L r LArum italicum c L c L c L r L r L c LCarex pendula cc D c L c L c D c L c LCarex sylvatica r L rr L r L r L r L r LCircaea lutetiana r L c L r L r LCornus sanguinea r L c L r L c L r L r LCorylus avellana cc D c D c L r L r L c LDaphne laureola r L r L r L r L r LDoronicum pardalianches cc D cc D c L r L r L c LEquisetum telmateia c L c L c L r L r L c LEupatorium cannabinum r L r L r L r L r L r LEvonymus europaeus r L c L r L r L c D r LFraxinus angustifolia r L rr L r L r LGeum urbanum r L c D r L r L r LHelleborus viridis r L rr LHumulus lupulus c D r L c L c LHypericum androsaemum rr L rr L r L rr LLamium flexuosum c D c L c D r L cc D c LLaurus nobilis r L r L c L c L r L r LLavatera olbia Lilium matagon c L r LLithospermum p-coeruleum r L r L r L c D c D c LMelica uniflora c L c L r L r L r L r LMelissa officinalis r L r L r L r LMercurialis perennis c D r LPhragmites australis Polystichum setiferum c D c D r L c L c LPopulus alba r L r L c L r L r L r LPrimula veris ssp columnae r L rr LPrunus avium c L c L r L r L c L c LRanunculus ficaria c L c D c L r L c LRorippa narturtium-aquaticum r L r L rr L rr LSalix cinerea ssp oleifolia c L c L r L r LSambucus ebulus c L rr L r L r L r L r LSambucus nigra cc D r L cc D r L r L c LSanicula europaea r L r L r L r LSaponaria officinalis r L r L c L c L c D r LScirpus holoschoenus r L r L r L r LScrophularia nodosa r L r L r L r LSorbus torminalis r L r L rr LStellaria holostea c L c L r L c LSymphytum tuberosum c D cc D c L r L r L c LTamus comunis c L c L r L c D c L c LTypha sp. r L rr LUlmus minor c D c L c L cc D c L c LVeronica montana r L c L r L r L r L r LVinca major rr L rr L rr L r L c L r LViola sylvestris r L r L r L r L r L r LVitex Agnus-castus c L r L c L r L

Espècies de bardissaCoriaria myrtifolia rr L rr L r L r L c L r LCrataegus monogyna c L c L c L cc D cc D c LPrunus spinosa r L c L r L r L c L c LPteridium aquilinum cc D c L c L cc D c L c DRubus sp. cc D cc D cc D cc D cc D cc D

Espècies d’alzinarArbutus unedo r L r L r L r LClematis vitalba c D r L r L c L c L c LHedera helix cc D c D cc D cc D cc D cc DIlex aquifolium r L rr L rr LQuercus humilis r L r L c L c L cc D c LQuercus ilex ilex c L c L cc D cc D cc D c DRhamnus alaternus r L r L c L r LRosa sempervirens r L c L c L r LRuscus aculeatus r L r L r L c D c L r LSmilax aspera r L c L cc D c L r LViburnum tinus rr L r L rr L r L r L r L

Espècies al·lòctones/nitròfilesAilanthus altissima r L r L r LArundo donax c L c L cc D c L cc D c LCastanea sativa c L r L r L r L r LCeltis australis r L r L c L c L r LJuglans regia r L rr LPetasites pyrenaicus c L c L r L r LPhytolacca americana rr L rr LPinus radiata r L r L r L r L r LPlatanus x hispanica cc D c D c L cc D r L c LPopulus sp. cc D c D c L c L c L c LRobinia pseudoacacia r L r L r L c L r L r LUrtica dioica cc D cc D cc D r L r L c D

tribuïdes de manera més generalitzada pertotes les rieres i torrents són algunes espèciespròpies de les bardisses (Pteridium aquilinum,Crataegus monogyna o el Rubus sp.), de l’al-zinar (Quercus ilex ssp. ilex) o altres espèciesnitròfiles com l’ortiga (Urtica dioica), les qualses veuen afavorides per les pertorbacions d’o-rigen antròpic.

De la relació de plantes recollides a la taula1 cal destecar les més singulars (algunes d’a-questes espècies únicament es troben en unasola riera i de manera força excepcional), comtambé aquelles espècies autòctones de riberaamb una distribució més àmplia.

Espècies de ribera singulars

La riera de Canyamars és la que acumulaun nombre més alt d’espècies singulars; defet, el buixol (Anemone nemorosa), l’el·lèborverd (Helleborus viridis), l’angèlica borda(Angelica sylvestris), el marcòlic (Lilum marta-gon) i el mercurial (Mercurialis perennis) sónexclusives d’aquesta riera (Fig. 1). Aquestescinc espècies són plantes acompanyants icaracterístiques de les vernedes, o bé tambées troben en boscos caducifolis humits. Noobstant això, totes elles són força rares a lacomarca. Pel que fa a plantes arbustives sin-

50

Figura 1. Espècies de plantes herbàcies singulars presents a la riera de Canyamars: A, el·lèbor verd (Helleborusviridis); B, buixol (Anemone nemorosa); C, mercurial (Mercurialis perennis); D, angèlica borda (Angelica sylvestris) (Fotos: J. Corbera (A, B) i M. Guardiola (C, D).

A

B

C

D

51

Taula 2. Localització a la conca de la riera d’Argentona de les espècies singulars (s) i d’algunes d’al·lòctones (a); altresamb distribució esparsa o rara (r) i algunes de distribució més àmpllia (d) les quals són d’interès per la comunitat quedescriuen.

Espècie Riera

(s) Anemone nemorosa - Canyamars: només trobada en aquesta riera, localitzada esparsa per sobre del pou de Glaç fins a can Eugasser

(s) Angelica sylvestris - Canyamars: només en aquesta riera, des del pou de Glaç fins a 0,5 km per sota de can Pau de la Rosa(s) Helleborus viridis - Canyamars: només localitzat en aquesta riera: una localitat per sobre de can Gel i

esparsament trobada per sobre el pou de Glaç fins per sobre del torrent Sot de les Albes(s) Ilex aquifolium - Canyamars: un tram d’uns 400 m per sota la creu de Rupit

- Ameia: just 200 m per sota la capçalera(s) Lilium martagon - Canyamars: només trobada en aquesta riera, alguna població a la zona de can Gel i

poblacions més contínues a les zones menys alterades per sobre del pou de Glaç fins a uns 400 m abans de la capçalera

(s) Mercurialis perennis - Canyamars: distribució molt semblant a la del marcòlic (Lilium martagon)(a) Ailanthus altissima - Ameia: des de la desembocadura fins a can Naves

- Clarà: part baixa de la riera per sobre la c-1415 i per sota de la urbanització de can Raimí(a) Arundo donax - Canyamars: localitzada a les zones més alterades: per sota del poble de

Canyamars, al nucli del poble, a can Cunit i per sobre de can Pau de la Rosa- Far: tota l’àrea d’influència del poble de Dosrius i de la urbanització de can Massuet, per sobre de la B510 i per sobre del camí de can Mingot- Ameia: principalment des de la desembocadura fins a uns 500 m per sota de can Riudameia i al voltant del poble d’Òrrius- Espinal: del pont de l’Espinal en avall i a la urbanització de Sant Carles- Clarà: des de la desembocadura fins per sobre de can Raimí, torna a aparèixer a la capçalera

(a) Phytolacca americana - Far: localitzada a l’alçada dels 3 km des de la desembocadura(a) Robinia pseudoacacia - Canyamars: localitzada a la zona del poble de Canyamars

- Far: apareix a la zona d’influència del poble de Dosrius, des de la desembocadura fins al pont de la B510- Ameia: a la part baixa, des de la desembocadura fins a la desembocadura de l’Espinal- Espinal: del pont de l’Espinal fins a la urbanització Sant Carles a la capçalera- Clarà: localitzada a la zona d’influència de la riera de can Raimí

(r) Carex sylvatica - Canyamars: apareix esparsament a tota la riera- Far: localitzada puntualment per sota del camí de can Mingot- Ameia: apareix esparsament a tota la riera

(r) Dahpne laureola - Canyamars: per sobre de can Pau de la Rosa fins a la capçalera- Far: capçalera i punt on desemboca la riera de Rials- Ameia: entre can Riudameia i la depuradora d’Òrrius i a la capçalera

(r) Fraxinus angustifolia - Canyamars: localitzat a la part baixa de la riera (desembocadura) i al pou de Glaç- Dosrius: localitzat a la part baixa de la riera, just per sobre del poble de Dosrius- Ameia: localitzat just per sobre de can Riudameia

(r) Hypericum androsaemum - Canyamars: només trobat entre can Pau de la Rosa i la Creu de Rupit- Far: només localitzat uns 400 m per sota del camí de cal Mingot- Clarà: localitzat als últims 300 m de la capçalera

(r) Melissa officinalis - Canyamars: esparsament entre can Cunit i uns 800 m per sobre de can Pau de la Rosa - Far: a la desembocadura del torrent de Rials, tram comprès entre 1 i 2 km per sobre del pont de la B510 i uns 200 m per sota de can Bosc.- Ameia: un punt entre la C-60 i la C1415, una altra localitat per sobre de la desembocadurade la riera de l’Espinal i una última uns 300 m per sota de can Boringues de Baix

(r) Populus alba - Canyamars: dues localitats, una a la desembocadura i entre el pou de Glaç i el poble de Canyamars- Far: dues localitats: per sobre de Dosrius i per sota el camí de cal Mingot - Ameia: des de can Riudameia fins per sota del poble d’Òrrius- Clarà: únicament per sobre de la urbanització de can Raimí

(r) Sanicula europaea - Canyamars: esparsament per sobre del pou de Glaç fins gairebé la capçalera- Far: apareix en dues localitats per sobre del pont de la B510, entre el camí de cal Mingot i per sota la urbanització de can Massuet i torna a aparèixer a la capçalera

(r) Sorbus torminalis - Ameia: entre can Riudameia i la depuradora d’Òrrius(r) Viola sylvestris - Canyamars: esparsa al pou de Glaç i entre can Pau de la Rosa i la creu de Rupit

- Far: uns 200 m per sota i 500 m per sobre del pont de la B510, des del camí de can Mingot fins 1 km avall i una franja d’uns 400 m aproximadament al cap d’1 m per sota la urbanització de can Massuet- Ameia: esparsament a la capçalera, des de can Famades- Clarà: una localitat uns 300 m per sota de ca l’Altafulla

(d) Alnus glutinosa - Canyamars: del poble de Canyamars en amunt- Far: per sobre de Dosrius fins a l’inici de la urbanització de can Massuet- Ameia: apareix als 3,4 km des de la desembocadura, per sota de can Riudameia fins sota Dosrius, per sobre el poble apareix espars- Clarà: només trobat per sota ca l’Altafulla

(d) Laurus nobilis - Canyamars: únicament localitzat en uns 400 m entre el torrent d’en Rius i el Sot de les Albes- Far: per sobre de Dosrius, esparsament des del camí de cal Mingot fins a uns 700 m aigües avall i just per sota fins a la urbanització de can Massuet- Ameia: esparsament per tota la riera a partir de can Naves aigües amunt fins la capçalera- Espinal: especialment abundant del pont de l’Espinal en amunt- Clarà: una localitat sota can Raimí i a la capçalera

(d) Salix cinerea ssp. oleifolia - Canyamars: a la desembocadura, del nucli de Canyamars fins al pou de Glaç, al torrent del Sot de les Albes i uns 200 m per sota la creu de Rupit- Far: per sobre Dosrius fins al torrent de Rials, espars per sobre el pont de la B510, per sota el camí de cal Mingot i a la zona de la urbanització de can Massuet- Ameia: una població per sobre de can Riudameia, una per sota Òrrius i espars al llarg d’un tram de 600 m per sobre el poble d’Òrrius- Espinal: dues parcel·les a la part alta de la riera

gulars que fan incursions en els indrets humitsde les riberes, cal destacar el boix grèvol (Ilexaquifolium), i el sanguinyol (Cornus sanguinea)que també és propi de l’estatge muntà. A lataula 2 es dóna la localització de cadascunad’aquestes espècies singulars per a la concade la riera d’Argentona. Val a dir que en qual-sevol cas, totes elles s’han trobat en trams flu-vials força ben conservats i molt humits, man-tenint una distribució bastant localitzada alstrams alts i molt esparsa al llarg de tota la riera.

A més a més, i fora d’inventari, cal afegir enaquesta relació d’espècies rares algunes plan-tes detectades pels autors en algun torrent tri-butari d’aquesta mateixa riera de Canyamars.Aquest és el cas de Carex grioletii (Tarruella iGuerrero, 1999) una planta molt rara a Cata-lunya i a la Península (Fig. 2), i de la lúzulaselvàtica (Luzula sylvatica), planta eurosiberia-na que descendeix excepcionalment fins a laterra baixa mediterrània.

Per altra banda, hi ha un grup d’espèciesque potser no són tan singulars per a la nos-tra cxxomarca, però sí en canvi han estat tro-bades en molt poques localitats, concreta-ment en trams molt peculiars amb presènciapermanent d’aigua superficial o de nivellsfreàtics elevats i en indrets bastant oberts iassolellats. Aquests és el cas de les plantescom la boga (Typha sp.), el canyís (Phragmitesaustralis) i el créixem (Roripa nasturtium-aqua-ticum). No obstant això, la manca d’un habitatadient per a elles (exposicions assolellades,nivell freàtic elevat i aigua permanent) en lesrieres estudiades fa que aquestes espècies,tot i ser força comunes en molts ambients dul-ciaquícoles a la resta de la comarca, apare-guin en el nostre àmbit com a rares.

Existeix un altre grup de plantes que tot iser espècies associades a les comunitats deribera, tenen una distribució esparsa i pocrepresentativa dins dels conjunt d’espèciestrobades (Taula 2), tal és el cas de les espèciescom el càrex silvàtic (Carex sylvatica), el llore-ret (Daphne laureola), el freixe (Fraxinusangustifolia), l’orval (Hypericum androsae-mum), la tarongina (Melissa officinalis), l’àlbar(Populus alba), la sanícula (Sanicula europa-ea), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) ila viola boscana (Viola sylvestris).

Finalment, cal fer especial esment de l’aloc(Vitex agnus-castus), que tot i ésser una espè-cie molt típica de les nostres rieres més meri-dionals (Montserrat, 1989), actualment és unaespècie en franca regressió per la destrucciódel seu hàbitat, i corre el risc de quedar-serelegada a la categoria d’espècie singular enpocs anys (March i Corbera, 2003). Actual-ment ha estat localitzada en els trams baixosde les rieres d’Ameia, de Clarà i de l’Espinal, ique es trobava acompanyada en la majoriadels casos per la Vinca major; i en canvi estroba sempre competint pel mateix hàbitat

amb la canya (Arundo donax) –espècie al·lòc-tona i afavorida per l’home– de tal manera quela canya arriba a ofegar literalment els pocsindividus d’aloc.

Dins del context dels retalls d’alocar loca-litzats a la zona, cal mencionar l’absènciatotal de l’òlbia (Lavatera olvia). Les descrip-cions dels alocars d’altres regions la consi-deren una planta característica de l’associa-ció. Nosaltres només l’hem trobada fora del’ambient de ribera i lligada als canals de dre-natge de camins de terra i pistes forestals.En aquests particulars ambients l’espècie noera rara.

Espècies de ribera de distribució més general

Gairebé un 60% del total d’espècies deribera citades a la taula 1 estan distribuïdesàmpliament per la conca de la riera d’Argento-na. Tanmateix, la major part d’aquestes espè-cies estan poc representades a les rieres del’Espinal i de Clarà atesa la seva elevada alte-ració i escassa conca de recepció.

Així per exemple, caldria destacar aque-lles espècies herbàcies de ribera àmpliamentdistribuïdes i relativament abundants dinsdels dominis de les vernedes i les avellano-ses. Concretament, tant l’herba de les

52

Figura 2. Carex grioletti és una de les espècies rareslocalitzades a la conca de la riera d’Argentona (Foto:M. Guardiola/ACTIUM).

encantades (Circaea lutetiana), com la coro-na de rei (Doronicum pardalianches), l’ortigaborda (Lamium flexuosum), la consoldamenor (Symphytum tuberosum), la gatassa(Ranunculus ficaria), la rèvola (Stellaria holos-tea), el corniol (Aquilegia vulgaris), i els pen-jolls (Carex pendula) solen tenir abundànciesrelatives superiors al 50% a les rieres deCanyamars, a la del Far i a les capçaleres dela riera d’Ameia. Totes aquestes plantessempre han estat trobades formant part delsotabosc de la ribera, i sempre acompanyantels verns (Alnus glutinosa) i el gatell (Salixcinerea ssp. oleifolia). Altres, com el polístic(Polystichum setiferum) forma un estrat her-baci exhuberant per sota dels avellaners(Corylus avellana).

Finalment, cal fer esment d’aquelles espè-cies que solen acompanyar les omedes, comel mill gruà (Lithospermum purpuro-coeru-leum), el càrex silvàtic (Carex sylvatica) l’herbasabonera (Saponaria officinalis) i una plantaarbustiva, l’evònim (Euonymus europaeus),que té uns fruits espectaculars de colorstaronja i rosa i de fulles que es tenyeixen devermell a la tardor per després desfer-se’ndurant l’hivern. Totes elles han estat trobades

amb abundàncies relatives superiors al 20%en aquelles rieres més eixutes i meridionals dela conca de la riera d’Argentona, i on l’omedaconjuntament amb l’alocar solen ser lescomunitats potencials esperables. Concreta-ment l’om (Ulmus minor) ha estat inventariatamb assiduïtat a les rieres de Clarà, Ameia il’Espinal (Taula 1).

Vegetació potencial de ribera a la rierad’Argentona

La vegetació potencial d’un lloc és aquellaque finalment s’establiria sense la intervencióde l’home (Bolòs et al., 1994). Utilitzantaquesta mena d’artifici, i analitzant les dadesde camp, podem imaginar com seria i com esdistribuiria la vegetació potencial en les nos-tres rieres. La figura 3 representa la distribucióideal de les principals comunitats de riberaque es podrien donar, i que de fet apareixenen l’actualitat de forma fragmentada i desdi-buixada al nostre territori. La vegetació actualno és més que una ombra d’aquesta vegeta-ció potencial.

A continuació desgranarem i descriuremaquestes comunitats de ribera utilitzant la

53

ÒrriusArgentona

Dosrius

Mataró

Canyamars

Verneda

Omeda / avellanosa

Alocar

Rie

rade

l Far

Rier

a d'Ameia

Rierade Clar

à

Rie

rade

l'Esp

inal

Riera de Canyamars

Urb. Can Massuet i el Far

Urb. Can Figueras Urb. Can Brugueràs

Urb. Can Raimí

Urb. Les Ginesteres

Urb. Can Cabot

Urb. Sant Carles

Figura 3. Mapa de vegetació potencial de ribera a la conca de la riera d’Argentona.

nostra informació de camp i la d’altres autors.Aquestes descripcions ens poden servir perconèixer el grau d’alteració de la vegetacióactual respecte a aquesta vegetació ideal i, encas de plantejar projectes de restauració demarges fluvials, ens dóna informació sobre lesespècies vegetals que caldria potenciar o res-taurar.

Tenint en compte l’abundància i distribucióactual de les espècies de ribera, hem diferen-ciat dos grans grups de rieres que es corres-ponien al tipus de comunitat esperada. Ungrup correspon a aquelles rieres més meridio-nals i un altre, format per les més septentrio-nals. En el primer grup, on formen part la rierade Clarà, l’Espinal i la part baixa d’Ameia, lescomunitats de ribera que esperaríem trobarsón les bosquines d’alocar amb vinca grossa(Vinco-Viticetum agnicasti) –als trams baixos–,l’omeda amb mill gruà (Lithospermo-Ulme-tum) –a les parts mitjanes– i l’avellanosa ambfalgueres (Polysticho-Coryletum) –a lescapçaleres. A més a més, en aquells torrentsarrecerats i molt humits s’hi pot desenvoluparuna comunitat de lloreda (Rusco-Lauretumnobilis).

A les rieres més septentrionals –la de Can-yamars, el Far i la capçalera de riu d’Ameia–,la vegetació potencial predominant és la ver-neda amb consolda i ortiga morta (Lamio fle-xuosi-Alnetum). No obstant això, en aquellstrams més torrencials i encaixonats, la verne-da és gairebé inexistent o bé estaria acom-panyada de l’avellanosa amb falgueres (Polys-ticho-Coryletum). Per exemple, el vern i l’ave-llaner hi són presents a prop del 60% de lesparcel·les prospectades. En canvi, en aquellsindrets més planers, els verns solen anaracompanyats d’oms (Ulmus minor), però sem-pre en zones més allunyades de la riba i ambmenys disponibilitat d’aigua freàtica. Aixídoncs, l’omeda pot formar segones bandesde vegetació en aquestes rieres, fent una tran-sició cap a l’alzinar.

Verneda amb consolda (Lamio flexuosi-Alnetum)

La verneda amb consolda representa lapenetració eurosiberiana més agosarada al side la terra baixa mediterrània (Folch, 1981).

La verneda és una de les comunitats deribera més exigents quant a humitat edàfica.De fet, podríem dir que el vern, l’arbre quedóna personalitat a la comunitat, viu amb els“peus” dins de l’aigua.

Les espècies que caracteritzen a aquestacomunitat són el vern (Alnus glutinosa), lacorona de rei (Doronicum pardalianches), larèvola (Stellaria holostea), l’ortiga borda(Lamium flexuosum), el marcòlic (Lilium marta-gon) i la consolda (Symphytum tuberosum)(Fig. 4). Algunes d’aquestes espècies són

geòfites; és a dir, passen l’època desfavorablesota terra, però comencen a sortir a principisde primavera, de manera que surten abansque els arbres caducifolis de ribera treguin lesfulles.

També es troben ben representades l’herbade les encantades (Circaea lutetiana), la gatas-sa (Ranunculus ficaria) i els penjolls (Carex pen-dula) (Fig. 4).

Com hem comentat, aquesta comunitat estrobaria en els llocs més immediats a l’aigua ien cursos com el de Canyamars, el Far oAmeia que presenten aigua la major part del’any.

Omeda amb mill gruà (Lithospermo-Ulmetumminoris)

Les omedes fan el paper de vegetació detransició entre el món dels boscos de ribera iles comunitats més típicament mediterrànies.Dins del perfil teòric d’un marge de ribera ocu-pen una posició de frontera entre la verneda il’alzinar a les rieres humides i septentrionalsde la conca. En canvi, a les rieres més eixutesi meridionals, com la riera de Clarà, l’Espinal, ien gran part la riera d’Ameia, les omedes apa-reixen a la zona més immediata a la llera.

Les espècies característiques de l’omedasón el mill gruà (Lithospermum purpurocoeru-leum), l’om (Ulmus minor), i el Carex sylvaticassp. paui.

Avellanosa amb falguera (Polysticho-Coryletum)

L’avellanosa ocuparia marges ombrívols enla proximitat de les vernedes, concretamentals llocs més humits no inundables (Folch,1981).

Aquesta comunitat es troba dominada al’estat arbori per l’avellaner (Corylus avellana) ia l’herbaci, pel polístic (Polystichum setife-rum). A la conca de la riera d’Argentona, l’ave-llanosa era més abundant a les rieres mésseptentrionals; concretament en aquellestorrenteres encaixonades de les rieres del Far,Canyamars i d’Ameia (Taula 1). En aqueststrams, el vern era pràcticament inexistent i l’a-vellanosa es barrejava amb l’alzinar.

Lloreda (Rusco-Lauretum nobilis):

Aquests tipus de comunitats formades perbosquines de llorer (Laurus nobilis) solen anaracompanyades molt sovint d’algunes espè-cies herbàcies de ribera com el Carex pendu-la, Lithospermun purpuro-coeruleum, Sapo-naria officinalis i la liana Tamus comunis.Aquesta comunitat creix ufanosament enindrets força humits i ben atemperats, d’aque-lles torrenteres encaixonades i orientades detal manera que reben assíduament els vents

54

55

Figura 4. Espècies herbàcies pròpies de la verneda. A, consolda menor (Symphytum tuberosum); B, el marcòlic(Lilium martagon); C, ortiga borda (Lamnium flexuosum), D, corona de rei (Doronicum pardalianches); E, càrex pèn-dul (Carex pendula); F, gatassa (Ranunculus ficaria). Fotos N. Benaiges (A, C), M. Guardiola (B, E) i J. Corbera (D, F).

A

C

B

E

F

D

56

446 448 450

4606

4604

4602

4600

Qualitat botànica segons les espècies arbòries

alta

molt alta

baixa

mitjana molt baixa

Òrrius

Urb. Can Raimí

Urb. Les Ginesteres

Urb. Can Cabot

Urb. Sant Carles

Argentona

Dosrius

Rier

a d'Ameia

Rierade Clar

à

Rie

rade

l'Esp

inal

ÒrriusArgentona

Dosrius

Mataró

Canyamars

Figura 5. Mapa de qualitat botànica segons les espècies arbòries a cada tram estudiat dins la conca de la rierad’Argentona.

57

450 452 454

454 456 458

4606

4608

4606

4608

Dosrius

Urb. Can Massuet i el Far

Canyamars

Urb. Can Figueras

Urb. Can Figueras

Canyamars

Urb. Can Brugueràs

Rie

rade

l Far

Rierade Canyamars

58

446 448 450

4606

4604

4602

4600

Qualitat botànica segons les espècies herbàcies i arbustives

alta

molt alta

baixa

mitjana molt baixa

Òrrius

Urb. Can Raimí

Urb. Les Ginesteres

Urb. Can Cabot

Urb. Sant Carles

Argentona

Dosrius

Rier

a d'Ameia

Rierade Clar

à

Rie

rade

l'Esp

inal

ÒrriusArgentona

Dosrius

Mataró

Canyamars

Figura 6. Mapa de qualitat botànica segons les espècies herbàcies i arbustives a cada tram estudiat dins laconca de la riera d’Argentona.

59

450 452 454

454 456 458

4606

4608

4606

4608

Dosrius

Urb. Can Massuet i el Far

Canyamars

Urb. Can Figueras

Urb. Can Figueras

Canyamars

Urb. Can Brugueràs

Rie

rade

l Far

Rierade Canyamars

càlids i humits de la marinada (Hernàndez,1999); tal és el cas de les rieres de l’Espinal ien alguns trams de la riera d’Ameia.

Alocar (Vinco-Viticetum agni-casti)

Aquesta comunitat arbustiva ocuparia elsmarges de les rieres seques (Clarà, Ameia) enel seu tram baix. També podria ocupar posi-cions més interiors (parts mitjanes d’unariera), sempre i quan l’exposició i orientaciófossin favorables (condicions termòfiles). L’a-locar està caracteritzat a la conca de la rierad’Argentona per la presència de l’aloc (Vitexagnus-castus) i la vinca grossa (Vinca major).

Altres espècies que poden acompanyar lesanteriors són el magraner (Punica granatum) ila barretera (Petasites pyrenaicus).

Qualitat botànica

En aquest apartat utilitzarem l’expressióqualitat botànica com a sinònim de presència iabundància de plantes pròpies de les comuni-tats de ribera en un torrent o riera determinatsrespecte al potencial que ha de tenir. Aixídoncs, considerarem que els cursos amb mésquantitat d’espècies pròpies d’aquestsambients són els que tenen més qualitat botà-nica. Atenent a aquest criteri i amb les dadesd’abundàncies relatives (Taula 1), podem afir-mar que la riera de Canyamars és la que pre-senta més qualitat botànica seguida de la delFar, amb un total de 44 i 42 espècies pròpies deribera, respectivament.

Cal destacar que bona part d’aquestesespècies de ribera es troben molt localitzadesi molt poques (11 en el cas de la riera de Can-yamars) es troben distribuïdes d’una manerageneral (indicades amb la lletra D a la taula 1).Evidentment aquesta distribució fragmentàriadenota una alta vulnerabilitat de les plantes deribera envers els diversos impactes que esdonen o es poden donar en aquests ambients.

Les figures 5 i 6 representen, amb 5 cate-gories de colors, la qualitat botànica de lesrieres estudiades, la primera até només a lesespècies arbòries de ribera (Fig. 5) i la segonaa la presència d’espècies arbustives i herbà-cies (Fig. 6).

En general podem dir que en els dosmapes les categories que indiquen qualitatsaltes o molt altes no són molt abundants i, enla majoria dels casos, els trams inclosos enaquesta categoria apareixen fragmentats. Aixòtorna a fer palès que la millor qualitat botànicaes dona a la riera de Canyamars, mentre que lapitjor és a la riera de l’Espinal. Les rieres deClarà i l’Espinal, amb alocars i omedes, mos-tren menor riquesa florística per la majorrecurrència de les alteracions antròpiques.

Analitzant detalladament les figures 5 i 6,s’observa que normalment l’estrat arbori es

troba més ben conservat –hi ha més parcel·lesamb qualitat alta i molt alta– que l’estratarbustiu i herbaci. Es podria explicar aquestfet per la vulnerabilitat més alta d’aquests dosúltims estrats als moviments de terres, varia-cions del nivell freàtic i altres impactes queafecten els marges i riberes de la zona.

Així podríem dir que l’estrat arbustiu i her-baci, especialment aquest últim, pot servir-nos com a senyal d’alerta per a detectar per-torbacions que rarament podrien ésser detec-tades, a temps, amb les espècies arbòries.Per tant, aquests resultats demostren lanecessitat d’utilitzar les espècies herbàciescom a bioindicadores de l’estat ecològic deles riberes a l’hora d’aplicar índexs de qualitatde boscos de ribera.

Conclusions

Des del punt de vista botànic i atenent ales plantes pròpies de ribera, podem extreureuna sèrie de conclusions que s’han anatapuntant al llarg del present article.

La riera de Canyamars seguida de la delFar són les rieres amb més nombre d’espè-cies vegetals pròpies de ribera. Aquest fetcreiem que és degut a la presència d’un nivellfreàtic més elevat, clarament relacionat ambles seves superfícies de conca de recepció. Lapresència d’aquest nivell freàtic elevat permetque la vegetació de ribera més freatòfila, quea la vegada és la més diversa, com les verne-des, gatelledes o avellanoses, pugui desenvo-lupar-se correctament. Les rieres de menorconca de recepció, com la de Clarà i espe-cialment la de l’Espinal, no disposen de l’hà-bitat (de la potencialitat) per albergar aquestescomunitats més exigents en humitat. La causade la baixa qualitat d’aquestes dues rieres nola podem atribuir a la menor potencialitat d’al-bergar-hi espècies, sinó a la recurrència de lesalteracions antròpiques.

A l’igual que les limitacions causades pelmedi físic (disponibilitat hídrica principalment)l’acció antròpica condiciona clarament la dis-tribució de les espècies de ribera i, per tant, laqualitat botànica de les rieres. En tos elscasos estudiats l’acció antròpica (urbanitzaciódel territori, canalització de marges, conreus,plantacions fustaneres, abocaments) equival adegradació de la qualitat botànica dels cursosfluvials.

A excepció de la riera de Canyamars, lavegetació de ribera no presenta una distribucióespacial homogènia al llarg de tot el recorregutd’un curs fluvial concret. Tot al contrari, aques-ta distribució és fragmentària. Aquest fet incre-menta la fragilitat d’aquestes “illes” de vegeta-ció que poden ésser fàcilment destruïdes perimpactes puntuals (arranjament d’una carrete-ra, construcció d’infraestructures de conduc-ció d’aigua o gas, estabilització de marges,....).

60

L’estrat arbori de les rieres estudiades estroba, en general, més ben conservat que elconjunt de l’estrat arbustiu i herbaci atès queaquest últim és més sensible a les variacionsdel nivell freàtic i a les pertorbacions antròpi-ques. Per tant, índexs de qualitat fonamentatsbàsicament per paràmetres estructurals, comés el cas del QBR (Munné et al., 2003) àmplia-ment utilitzat pels rius de Catalunya, esdeve-nen poc satisfactoris a l’hora de reflectir l’es-tat ecològic de les riberes.

Recomanacions per a la preservació de laflora de ribera

Els boscos i bosquines de ribera són unllegat natural especialment sensible a l’accióhumana. Com qualsevol altre llegat no tenimel dret de malmetre’l. No s’ha de perdre devista que es tracta d’ambients situats fora delseu òptim climàtic i són especialment sensi-bles a qualsevol factor que alteri el seu micro-clima humit i la disponibilitat hídrica (alteraciódel nivell freàtic).

La conservació dels boscos de ribera tébeneficis més enllà del merament científic oètic. Així l’existència d’un marge amb vegeta-ció de ribera pot servir de refugi i lloc d’ali-mentació a nombrosos vertebrats i inverte-brats útils com a controladors de plaguesagrícoles. Per altra banda, un bosc de riberaincrementa el valor paisatgístic d’un espairural, natural i fins i tot, urbanitzat, enversqualsevol observador potencial del territori.

Per finalitzar, creiem important apuntaralgunes recomanacions per tal de garantir lapreservació i, fins i tot, la regeneració delsboscos i bosquines de ribera:

- Urgeix cercar fórmules de protecció igestió reals d’aquests ambients (regionals,comarcals o locals). Les fórmules teòriques jaestan escrites, però no s’apliquen. Caldria quel’àmbit de gestió fos la conca hidrogràfica.

- Per trobar el consens per aplicar aques-tes fórmules cal que prèviament la poblacióestigui informada i sensibilitzada sobre laimportància de preservar aquests ambients.

- Cal dissenyar i executar projectes de res-tauració de la vegetació de ribera per tal demillorar i connectar els fragments que hi ha enl’actualitat. Cal que aquests projectes es tro-bin coordinats i/o integrats amb els progra-mes de conservació de les lleres fluvials queexecuta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ala comarca del Maresme.

- Recomanem l’ús d’índexs de qualitat deboscos de ribera que tinguin en compte lesespècies herbàcies, ja que aquestes són méssensibles a les alteracions de la ribera.

Bibliografia

AGUILELLA. A. i RÍOS, S. (2003). Boscos, bardis-ses i herbassars: quinta essència de laribera. Mètode, 38: 40-51.

AMADOR, L., GUARDIOLA, M. SABATER, F. I VALLS,I. (2003). Estructura i qualitat dels boscosde ribera de la conca de la riera d’Argento-na. L’Atzavara, 11: 63-80.

BOLÒS, O. i VIGO, J. (1984-2001). Flora delsPaïsos Catalans. Ed. Barcino. Barcelona.

BOLÒS, O. et al. (1994). L’estudi de la vegetacióde Catalunya. Ed. Montblanc-Martín. Bar-celona.

FOLCH, R. (1981). La Vegetació dels PaïsosCatalans. Ed. Ketres, Barcelona.

GÓMEZ, F. (1997). Los bosques ibéricos, unainterpretación geobotánica. Ed. Planeta.

HERNÀNDEZ, A.M. (1999). Les lloredes delMontnegre i el Corredor, fragments de lau-risilva mediterrània. II Trobada d’Estudio-sos del Montnegre i el Corredor: 65-66.

MARCH, E. i CORBERA, J. (2003). Els alocs deles rieres del Maresme. Un projecte per alseu estudi i conservació. L’Atzavara, 11:103-108.

MARFÀ, V., BOSCH, M., BRIANSÓ, F., DÍAZ, A.,FIGUERES, E., MARTÍNEZ, A., MARTÍNEZ, E.,ORTIZ, P., SABATER, F., VENTURA, M. i VILAR-DELL, O. (2003). Els boscos de ribera de laconca de la riera d’Argentona: objectiusdel projecte i metodologia emprada. L’At-zavara, 11: 37-46.

MASSALLES, R.M. et al (1988). Plantes supe-riors, Història Natural dels PPCC. Vol VI.Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

MASCLANS*, F. (1980). Els noms de les plantesals Països Catalans. Ed. Montblanc-Martin.Barcelona.

MONTSERRAT, P. (1989). Flora de la cordilleralitoral catalana (porción comprendida entrelos ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa d’Es-talvis Laietana. Barcelona.

MUNNÉ, T., PRAT, N., SOLÀ, C., BONADA, N. i RIE-RADEVALL, M. (2003). A simple field methodfor assessing the ecological quality of ripa-rian habitat in rivers and streams: QBRindex. Aquatic Conservation: Marin andFreshwater Ecosystems, 13: 147-163.

TARRUELLA, X. i GUERRERO, M. (1999). Aportacióal coneixement de Carex grioletii Roem. ala Serralada Litoral Catalana. Butlletí de laInstitució Catalana d’Història Natural, 67:65-66.

* No citat al text, però d’aquest document sen’ha extret els noms populars de les espèciesdetallades a l’article.

61