fitxa del tema del mes espurn@ - març 2012 - meteorologia

8/2/2019 Fitxa del tema del mes Espurn@ - mar 2012 - Meteorologia

1/11

1


2/11

El pronstic meteorolgic s laplicaci de la cincia i de la tecnologia per predir lestat delatmosfera terrestre en un temps futur en una localitat determinada. Basats en models numrics,presenten un marge derror causat per mesures deficients de les condicions inicials i per la mancade comprensi de certs processos atmosfrics. Aquestes previsions sn importants per a les

activitats humanes. Debateu sobre la utilitat daquest servei i establiu en quins temes s decisivala seva informaci:

ESPAI PER PRENDRE NOTES DE LACTIVITAT

Aquestes descripcions del temps futur sexpressen a travs de textos i de mapes, que es difonendes de mitjans dinformaci i entitats especialitzades. Els textos que es generen reben el nom depredictius, segons la teoria de les tipologies textuals. Poseu atenci a les sevescaracterstiques i llegiu-ne un exemple. Amb aquestes dades, heu de redactar-ne un queacompanyi el segent mapa de predicci:

No obstant aix, el pronstic meteorolgic pot difondres tamb a travs de mitjans socials de laweb 2.0. Aix, el Twitter, per exemple, ens permet rebre actualitzacions de la previsi que fan elsemissors meteorolgics i les observacions en directe dels usuaris daquest servei de piulades(microblogging). Consulteu la informaci que corre amb les etiquetes (hashtags) #eltemps i#meteocat per veure la concreci del temps que es fa en el moment en qu feu aquesta activitat.Podeu, a ms, amb un compte de Twitter de la vostra aula o amb els vostres personals, fer-neunes piulades, durant una setmana, sobre el temps que esteu veient des de la finestra de la vostraclasse o des del pati de lescola: no us oblideu de posar-los les etiquetes esmentades.

2
http://www.xtec.cat/centres/a8019630/cat/dossier1.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.0733ee5bfae8638c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=2f23e8eef02f2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f23e8eef02f2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.0733ee5bfae8638c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=2f23e8eef02f2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f23e8eef02f2210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.xtec.cat/centres/a8019630/cat/dossier1.pdf


3/11

Si volem saber el clima duna zona en concret s molt til el climograma. Un climograma s ungrfic que representa el clima dun lloc determinat. Anem a construir-ne un. Tamb el pots crearamb els recursos digitals del ite. Primer necessitem les dades de precipitacions i temperatura de lazona a estudiar.

Amb una estaci meteorolgica, i fent les mitjanes mensuals, podem obtenir aquestes dades. Aqu

tens un exemple:

Mes G F M AB MG JN JL AG S O N DT C 9 12 15 18 21 23 25 24 19 16 15 11P (mm) 135 95 52 58 61 19 15 10 40 85 120 115

CLIMOGRAMA

Nom de la poblaci

Tem

peratura(C)

160Pre

cipitacions(mm)

60

14050120

40100

3080

2060

1040

020

-100G F M AB MG JN JL AG S O N D

T (C) P (mm)

Tamb el pots saber ms sobre climogrames i construir-ne un amb un full Excelfent clic en aquestenlla.

3
http://recursostic.educacion.es/buenaspracticas20/apls/MediaWiki/index.php/Creaci?n_de_Climogramashttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=df0286c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=df0286c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.xtec.cat/~rherna24/meteo_climogrames.htmhttp://www.xtec.cat/~rherna24/meteo_climogrames.htmhttp://recursostic.educacion.es/buenaspracticas20/apls/MediaWiki/index.php/Creaci?n_de_Climogramashttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=df0286c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=df0286c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.xtec.cat/~rherna24/meteo_climogrames.htm


4/11

Noms cal fer un rpid cop dull per saber la predicci meteorolgica, ja que est representada enun mapa de valors de pressi atmosfrica, de l'estat del cel i de la temperatura de molts punts. Sis'uneixen amb lnies els punts que tenen una mateixa pressi atmosfrica s'obt un mapad'isbares.

>1013 pressi alta = Bon temps, temps assolellat. El centre d'altres pressions s'indica

amb unaA(anticicl) 1013 pressi normal = Temps variable o estable < 1013 mb pressi baixa = Temps plujs. El centre d'altres pressions s'indica amb una

D o B (depressi o borrasca).

La temperatura i l'estat del cel ens ajuden a situar les masses d'aire i, per tant, els fronts, que snzones on s probable que plogui.

front clid front estacionari

front fred front ocls

Clicant a324.cat o aAEMet podrs veure levoluci de les isbares per tamb de diferents fronts.I a la web de Educaplus a lapartat de ClimaTIC podrs veure com es construeix una prediccimeteorolgica i crear els teus propismapes del temps.

1. Uneix tots els punts d'igual pressi.

2. Busca el nmero ms baix. Pinta el seu smbol a sobre. Quin temps preveus que far en aquestpunt?3. Ara busca el nmero ms alt. Pinta el seu smbol i preveu el temps que hifar.4. Tenint present el que sexplica en aquest enlla, quina direcci tindr el vent segons el mapa aCatalunya?

4
http://www.educaplus.org/climatic/03_fact_frentes.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/03_fact_frentes.htmlhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteomapes&zona=9&tipus=isobareshttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteomapes&zona=9&tipus=isobareshttp://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/modelosnumericos/hirlamhttp://www.educaplus.org/http://www.educaplus.org/climatic/index.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_prediccion.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_prediccion.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_mapalibre.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_mapalibre.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_mapalibre.htmlhttp://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/meteoro/unitat1/fitxers/f3.htmhttp://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/meteoro/unitat1/fitxers/f3.htmhttp://www.educaplus.org/climatic/03_fact_frentes.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/03_fact_frentes.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/03_fact_frentes.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/03_fact_frentes.htmlhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteomapes&zona=9&tipus=isobareshttp://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/modelosnumericos/hirlamhttp://www.educaplus.org/http://www.educaplus.org/climatic/index.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_prediccion.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_prediccion.htmlhttp://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_mapalibre.htmlhttp://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/meteoro/unitat1/fitxers/f3.htm


5/11

La natura ha estat, en la seva diversitat, motiu dimitacions diverses per part de lhome, ja sigui atravs de lart, ja en lenginyeria, ja en larquitectura. La seva bellesa, la seva sostenibilitat, el seuequilibri han sedut els creadors. Els fenmens meteorolgics no han restat al marge daquesta

representaci. En aquest cas, la msica ha estat capa de reproduir amb prou varietat diversosmoments del temps: estacions, tempestes, pluja, neu, vents, nvols, sol, El cas de lesconegudes Les quatreestacionsde Vivaldi ens dna un bon exemple: per tenir una idea rpida,consulteu la secci Msica de laplicatiu JClic que es troba a lXTEC. Llegiu els sonets que lautorcompos per acompanyar els concerts, mentre en sentiu alguns moviments: cerqueu les paraulesque tinguin relaci amb el temps meteorolgic i poseu-les en com.

Altres han reprodut aquests fenmens noms amb la veu i les mans; feu una ullada a aquestapluja coral:

http ://youtu . be / t6 JvisY_0 Go

Ara sou vosaltres els que heu de demostrar els sons que porteu dins vostre. Amb parts del cos, oamb instruments improvisats proveu de composar una breu obra sonora o musical tot imitantelements meteorolgics: no oblideu de preparar, abans, un gui o esquema del que voleurepresentar: participants, instruments, parts, lletra, etc.


5
http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_estacions_(Vivaldi)http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_estacions_(Vivaldi)http://clic.xtec.cat/projects/vivaldi/jclic/vivaldi.jclic.ziphttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_estacions_(Vivaldi)http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_estacions_(Vivaldi)http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_estacions_(Vivaldi)http://clic.xtec.cat/projects/vivaldi/jclic/vivaldi.jclic.ziphttp://clic.xtec.cat/projects/vivaldi/jclic/vivaldi.jclic.ziphttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Gohttp://youtu.be/t6JvisY_0Go


6/11

6


7/11

El vent, a la terra, s el moviment en massa de laire. En meteorologia, els vents es classifiquensegons la seva fora i la direcci des de la qual bufen. Les dades les obtenim amb lanemmetre.Per, don neixen els vents? Els vents sn causats per diferncies en la pressi de laire. Quan es

dna una diferncia de pressi, laire s accelerat des de una pressi ms gran a una de mspetita: a la terra, els dos factors que causen aquestes oscillacions de pressi sn les difernciesde temperatura entre lequador i els pols (diferncia en labsorci de lenergia solar) i la rotaci delplaneta (cf. vdeo Origendelosvientos i el text Perqufavent ?). Aquest comportament de lapressi atmosfrica es descriu en els mapes disbares: on les lnies estan ms juntes, hi ha msvariaci en la pressi i s genera ms vent. La fora del vent es descriu ambl escala deBeaufort ampliada, segons la seva velocitat en nusos (1,8 km/h). La seva direcci esdescriu en lanomenada rosa dels vents. Aquestes dues variables es representen eninformacions meteorolgiques amb les brbulesde vent.Consulteu la previsidel estatde lamarde El Temps de TV3 i empleneu la segent graella:

DIRECCI DEL VENTPREDOMINANT

ALTRES DIRECCIONS DELVENT

NUSOS I KM/H BRBULAMS FORTA

NUSOS I KM/H BRBULA MSFEBLE

Posa el teu cos al vent: no, no, s clar, no et pots enlairar ! Fer mquines a lescola perquvolssiu, seria difcil. Per qu no fem, per, volar estels? Aneu a la pginaComfer estelsa l 'escola i escolliu-ne un parell. Si feu dos grups, podreu treballar millor. Desprs,si us ha agradat lexperincia, ja en podreu fer ms. Per comenar, semblen atractius i fcilsLestel trapeci (de paper) i el de butxaca o el SLED (de plstic). No us oblideu dorganitzar b

la feina !


Si fa no fa, per sense corda guia, aix volen tamb els avions:

http://youtu.be/p5q9xa2fews

7
http://youtu.be/4yr_9L-kxsghttp://youtu.be/4yr_9L-kxsghttp://youtu.be/4yr_9L-kxsghttp://youtu.be/4yr_9L-kxsghttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vent#Escala_de_for.C3.A7a_del_venthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vent#Escala_de_for.C3.A7a_del_venthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_dels_ventshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_dels_ventshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_dels_ventshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_dels_ventshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:B?rbules_de_vent.pnghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:B?rbules_de_vent.pnghttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttps://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/http://youtu.be/p5q9xa2fewshttp://youtu.be/4yr_9L-kxsghttp://youtu.be/4yr_9L-kxsghttp://youtu.be/4yr_9L-kxsghttp://youtu.be/4yr_9L-kxsghttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d65b86c9e9d27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vent#Escala_de_for.C3.A7a_del_venthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vent#Escala_de_for.C3.A7a_del_venthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vent#Escala_de_for.C3.A7a_del_venthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vent#Escala_de_for.C3.A7a_del_venthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vent#Escala_de_for.C3.A7a_del_venthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vent#Escala_de_for.C3.A7a_del_venthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_dels_ventshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_dels_ventshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_dels_ventshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:B?rbules_de_vent.pnghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:B?rbules_de_vent.pnghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:B?rbules_de_vent.pnghttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttp://www.324.cat/pnoticies/notMeteo.jsp?servei=meteoserveis&tipus=marhttps://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/https://sites.google.com/site/comferestelsalescola/http://youtu.be/p5q9xa2fews


8/11

Desprs de la Segona Guerra Mundial, lany 1949, neix, en un protocol addicional del Tractat deGinebra, lOrganitzaci Internacional de Protecci Civil, el sistema pel qual cada pas proporcionaprotecci i assistncia a tots els seus ciutadans, en casos daccident, demergncia o de risc greu:

en el cas de Catalunya (tel. 112, Twitter @emergenciescat), activa els plans de protecci idautoprotecci necessaris per a cada situaci. Els relacionats amb la meteorologia sn elssegents:

NOM PLA FENOMENMETEOROLGIC

GRUPAFECTAT

GRUPPROTECTOR

EMERGNCIACONCRETA

1. INUNCAT

2. NEUCAT

3. ALLAUCAT

4. sense nom

5. sense nom

Llegiu els enllaos que apareixen en els nmeros dels plans i, si cal, els altres que apareixenvinculats als noms. Debateu sobre la utilitat dels consells. Dividiu-vos en 2 grups: aquells quevulguin simular agents de Protecci Civil i aquells que vulguin simular ciutadans afectats per unaemergncia, un risc o un accident daquesta mena: els de Protecci aprofundiu en els consells; elsafectats, imagineu preguntes i demandes dajuda. Un cop preparat el material, simuleu trucadestelefniques dels afectats, a les quals els agents improvisen respostes basades en els consellsllegits: tan important com el contingut de la vostra resposta, s lempatia amb qu tracteu lafectat.

Poseu per escrit les qestions dels afectats i graveu les simulacions amb un dispositiu de gravacipropi dun programari (Audacity) o duna web (www .goear. com).


8
http://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.749d9d1d4de644df65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=22358f47dced4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=22358f47dced4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/Arees%20dactuacio/Proteccio%20Civil/Plans%20de%20proteccio%20civil/Plans%20de%20proteccio%20civil%20a%20Catalunya/Documents/INUNCAT.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.749d9d1d4de644df65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=d6f612502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d6f612502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/030%20Arees%20dactuacio/Proteccio%20Civil/Plans%20de%20proteccio%20civil/Plans%20de%20proteccio%20civil%20a%20Catalunya/Documents/Pla_NEUCAT_2011.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=c79412502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c79412502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/Arees%20dactuacio/Proteccio%20Civil/Plans%20de%20proteccio%20civil/Plans%20de%20proteccio%20civil%20a%20Catalunya/Documents/Document_Pla_Allaucat.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=678caef6c101b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=678caef6c101b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=3c634bf835e25310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3c634bf835e25310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.goear.com/http://www.goear.com/http://www.goear.com/http://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.749d9d1d4de644df65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=22358f47dced4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=22358f47dced4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/Arees%20dactuacio/Proteccio%20Civil/Plans%20de%20proteccio%20civil/Plans%20de%20proteccio%20civil%20a%20Catalunya/Documents/INUNCAT.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.749d9d1d4de644df65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=d6f612502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d6f612502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/030%20Arees%20dactuacio/Proteccio%20Civil/Plans%20de%20proteccio%20civil/Plans%20de%20proteccio%20civil%20a%20Catalunya/Documents/Pla_NEUCAT_2011.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=c79412502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c79412502ded4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/Arees%20dactuacio/Proteccio%20Civil/Plans%20de%20proteccio%20civil/Plans%20de%20proteccio%20civil%20a%20Catalunya/Documents/Document_Pla_Allaucat.pdfhttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=678caef6c101b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=678caef6c101b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=3c634bf835e25310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3c634bf835e25310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.goear.com/http://www.goear.com/http://www.goear.com/http://www.goear.com/http://www.goear.com/


9/11

Quan lOliver em va contestar que es trobava com el temps, el primer que vaig fer, va ser treure elcap per la finestra

THAS SENTIT ALGUNA VEGADA COM EL TEMPS?

De fet, sestan estudiant les relacions entre els processos atmosfrics, el clima i la vida humana alanomenada biometeorologia o bioclimatologia humana. Veiem que diu sobre aquest tema elpsiquiatra Pedro Bustelo que ens parla de lhivern i de com ens poden influir les poques hores desol. El Dr. Hugo Liao ens parla de la primavera i els mals de cap. El temps de pluja tamb afectaalgunes persones com pots veure en aquesta notcia.

Potser, pots preveure una tempesta. Algunes persones semblen que puguin endevinar quin tempsfar. Tenen un dit, cama o bra que els hi dna aquesta informaci. Els canvis de temps ensafecten a tots en major o menor mesura, encara que noms entre un 50 i un 60% de la poblacipot declarar-se meteorosensible. En aquesta notcia de Muy interesante que el fenomen t unaexplicaci cientfica. Jos Miguel Vias, meteorleg, desprs de fer la predicci del temps, ensexplica qu vol meteorosensible en un programa aRNE

ETS METEOROSENSIBLE? RAONA LA RESPOSTA.

9

PENSA COM TAFECTEN A TU ELS CANVIS DESTACIONS
http://www.youtube.com/watch?v=_EQUcK9JviUhttp://www.youtube.com/watch?v=UFua4ts2sXE&feature=fvsrhttp://www.youtube.com/watch?v=LcyYI-ubL9Ahttp://www.parasaber.com/medio-ambiente/meteorologia/actualidad-meteorologica/articulo/viento-meteorosensible-iones-borrasca-presion-atmosferica-lluvia-nubes-eres/2697/http://www.muyinteresante.es/ilas-personas-con-dolores-articulares-puede-predecir-una-tormentahttp://www.divulgameteo.es/uploads/14-10-2006.mp3http://www.divulgameteo.es/uploads/14-10-2006.mp3http://www.youtube.com/watch?v=_EQUcK9JviUhttp://www.youtube.com/watch?v=UFua4ts2sXE&feature=fvsrhttp://www.youtube.com/watch?v=LcyYI-ubL9Ahttp://www.parasaber.com/medio-ambiente/meteorologia/actualidad-meteorologica/articulo/viento-meteorosensible-iones-borrasca-presion-atmosferica-lluvia-nubes-eres/2697/http://www.muyinteresante.es/ilas-personas-con-dolores-articulares-puede-predecir-una-tormentahttp://www.divulgameteo.es/uploads/14-10-2006.mp3


10/11

La temperatura presenta les variacions prpies de cada clima de la Terra i, a ms, una variaciglobal que anomenem canvi climtic: un canvi de clima atribut directament o indirectamenta l'activitat humana que altera la composici de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitatnatural del clima observada durant perodes de temps comparables. En el cas de Catalunya, la

medici de les temperatures dels darrers 60 anys demostra aquesta oscillaci:

Quin ha estat lincrement de la temperatura en aquest perode? Quin ser laugment durant elsegle XXI? (cf. Canviclimtic).

Els bioindicadors tamb en donen el mateix senyal: sn espcies que reflecteixen lestat bitic oabitic del medi ambient, limpacte sobre un hbitat o ecosistema, o la biodiversitat duna regi. Enel cas dEuropa i de la Mediterrnia, la Processionria del Pi (Thaumetopoea pityocampa) haesdevingut recentment un bon indicador biolgic dels efectes del canvi climtic sobre els ssers

vius (cf. vdeo i ressenya sobre lindicador a Catalunya). Provem dentendre-ho, tot elaborant, engrups, presentacions multimdia sobre aquest insecte lepidpter, tot provant de seguir aquestaestructura (un tem per diapositiva):

1. PORTADA I TTOL2. DISTRIBUCI GEOGRFICA3. HBITAT4. VIDA (podeu dedicar una diapositiva a cada

fase, si voleu)5. FISIOLOGIA (descripci amb imatges; podeu

dedicar una diapositiva a cada fase, si voleu)

6. IMPACTE (com a plaga)7. MTODES DE CONTROL8. BIOINDICADOR (qu, per qu, on, quan, com)


10
http://ca.wikipedia.org/wiki/Canvi_clim?tichttp://ca.wikipedia.org/wiki/Canvi_clim?tichttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Gestio%20forestal/Sanitat%20forestal/Plagues%20i%20malures%20forestals/Fitxes%20de%20plagues%20forestals/01.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Gestio%20forestal/Sanitat%20forestal/Plagues%20i%20malures%20forestals/Fitxes%20de%20plagues%20forestals/01.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Gestio%20forestal/Sanitat%20forestal/Plagues%20i%20malures%20forestals/Fitxes%20de%20plagues%20forestals/01.pdfhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Procession?ria_del_pihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Procession?ria_del_pihttp://youtu.be/hYkD4LuSkXUhttp://amicsarbres.blogspot.com/2011/07/la-processionaria-del-pi-al-llucanes.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Canvi_clim?tichttp://ca.wikipedia.org/wiki/Canvi_clim?tichttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Gestio%20forestal/Sanitat%20forestal/Plagues%20i%20malures%20forestals/Fitxes%20de%20plagues%20forestals/01.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Gestio%20forestal/Sanitat%20forestal/Plagues%20i%20malures%20forestals/Fitxes%20de%20plagues%20forestals/01.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Gestio%20forestal/Sanitat%20forestal/Plagues%20i%20malures%20forestals/Fitxes%20de%20plagues%20forestals/01.pdfhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Procession?ria_del_pihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Procession?ria_del_pihttp://youtu.be/hYkD4LuSkXUhttp://amicsarbres.blogspot.com/2011/07/la-processionaria-del-pi-al-llucanes.html


11/11

existencial

El canvi climtic, com hem estudiat, s:

el nom utilitzat per a referir-se a la variaci global del clima de la Terra. Durant la seva histria el nostre

planeta ha sofert nombrosos canvis climtics, per tots ells deguts a causes naturals com variacions en els

parmetres orbitals de la Terra, impacte de meteorits o canvis en la circulaci ocenica entre d'altres. En

l'actualitat hi ha nombroses evidncies que indiquen l'inici d'un canvi del clima, per aquesta vegada degut a

l'acci de l'home amb la crema d'una gran quantitat de combustibles fssils.

Davant daquesta evidncia, ja palesa els anys 90, els pasos del mn van decidir, en diversescimeres especfiques en el marc de les Nacions Unides, signar el conveni anomenat Protocol deKyoto (1997) per la prevenci daquesta variaci climtica i dels seus efectes. Des daleshores, eldocument s el punt de trobada entre les diferents postures envers la reducci demissi de gasosdefecte hivernacle; la seva eficcia per encara no ha estat demostrada. Recentment, a la fi delany 2011, se celebr una nova cimera a la ciutat de Durban; aquest ns el balan:

"LacimeradeDurban aprovafinalmentallargar elProtocol deKioto " ( VilaWeb)

DEBATEU SOBRE EL DECIDIT EN AQUESTA CIMERA I VALOREU-NE ELS ACORDS

Per altra banda, estenent aquestes reflexions ms enll del nostre planeta, lastrnom Carl Sagan,commogut per labsurditat de la nostra civilitzaci, qestiona el nostre paper en lunivers, totdemanant una actitud responsable i respectuosa envers el medi ambient:

http://youtu .be /Gh 6 ulPNrGdk

DEBATEU I REFLEXIONEU SOBRE LA RESPONSABLITAT DE LESPCIE HUMANA ENVERSEL PLANETA TERRA.

11
http://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3959664/20111211/cimera-durban-aprova-finalment-allargar-protocol-kioto.htmlhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdkhttp://youtu.be/Gh6ulPNrGdk