filosofia ii

Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II / Curs 08-09

1

Filosofia II

Aristòtil, o la virtut del terme mig


2

Seqüència didàctica Informació bàsica sobre Aristòtil i la seva època Taula d’exercicis i activitats didàctiques Vocabulari bàsic Comentari oral Avaluació


3

Objectius de la Unitat Saber descriure les circumstàncies socials i culturals que

envolten l’època d’Aristòtil. Saber diferenciar entre la filosofia idealista de Plató i el

realisme d’Aristòtil Saber exposar de manera clara i ordenada les grans línies

de pensament d’aquest autor pel que fa al coneixement, la societat, l’home, l’ètica i l’acció moral.

Saber interpretar correctament textos d’aquest autor Saber extrapolar els problemes filosòfics que tracta Aristòtil

a la nostra època Valorar la importància i la repercussió d’Aristòtil en la

formació del pensament i de la cultura occidental


4

Índex1. Vida d’Aristòtil. Context històric2. Metafísica d’Aristòtil3. Antropologia4. La Teoria del coneixement5. Cosmologia6. Ètica i Política7. Crítica a Aristòtil8. Aportació d’Aristòtil9. Vocabulari bàsic10. Activitats didàctiques


5

Aristòtil, o tocar de peus a terra

L’ésser es diu

de moltes maneres…


6

Context Històric / AristòtilAny 384: Neix Aristòtil a Estagira. Als 17 anys entra a l’Acadèmia, on hi roman fins a la mort de Plató (347 a.C)


7

Context Històric / Aristòtil Any 358: inici de l’hegemonia de Macedònia,

quan puja al tron Filip II, qui entra en l’escena de les tradicionals disputes entre les polis gregues

Any 347: Aristòtil marxa d’Atenes. Viatja fins a Assos i després Mitilene (illa de Lesbos). Investigacions sobre biologia.

Any 338: batalla de Queronea, en què Filip II derrota Tebes i Atenes. El seu fill, Alexandre el Gran, hi participa brillantment.

Any 336: Filip II mor assassinat pel seu general Pausànies. Comença el regnat d’Alexandre, i l’inici del gran imperi Macedònic. Aristòtil torna a Atenes, on funda el Liceu.


8

Imperi d’Alexandre el Gran


9

Context Històric / Aristòtil Any 323: Mor

d’Alexandre i inici de la fi de l’Imperi. Aristòtil ha de fugir d’Atenes, i se’n va a Calcídia (illa d’Eubea), on mor als 62 anys (322 a.C)


10

Obra d’Aristòtil

Ciència i Filosofia

Teòrica Pràctica Poètica

Metafísica FísicaMatemàtica

Ètica Política

Retòrica

Teologia

Ontologia

Lògica

Pura: Aritmètica, Geometria

Aplicada:Astronomia

Armonia

Cosmologia

Zoologia

Botànica

ComèdiaTragèdia


11

Obra d’Aristòtil Organon De la Interpretació Primers Analítics (dos llibres) Segons Analítics (dos llibres) Tòpics (vuit llibres) Refutacions de Sofismes Física (vuit llibres) Tractat del Cel (quatre llibres) De la Generació i de la Corrupció

(dos llibres) Metereològics (quatre llibres) Tractat de l’Ànima (tres llibres) De la sensació De la Memòria i del Record De la interpretació dels somnis De la respiració De la Joventut i de la Vellesa De la longevitat i de la brevetat de

la vida. De la Vida i de la mort

Història dels Animals (deu llibres) De les parts dels animals Del moviment dels animals De la marxa dels animals De la generació dels animals (cinc

llibres) Problemes (trenta-vuit llibres) Sobre Jenòfanes, Melis i Gòrgies Metafísica (catorze llibres) Ètica a Nicòmac (deu llibres) Ètica a Eudem (quatre llibres) Gran Ètica Política (vuit llibres) Econòmica (dos llibres) Retòrica (tres llibres) Poètica (falta la segona part, sobre

la comèdia) La Constitució d’Atenes


12

Aristòtil: idees bàsiques• Monisme Ontològic

no hi ha dues realitats, sinó una: el món material que podem observar i palpar.

• Monisme Antropològic:l’home no està fet de dues substàncies separades (cos i ànima). L’ànima i el cos no poden existir de forma separada. El cos mor quan l’ànima s’esvaeix.

• Teoria del Coneixement: Importància del coneixement sensible. Tot el que sabem comença pels sentits. La ment ordena la diversitat del món sensible i li dóna categoria de coneixement universal. La ciència és possible.

• Geocentrisme:La Terra és el centre de l’Univers


13

Aristòtil: idees bàsiques• Hilemorfisme: tot el que existeix és un compost

de dos principis metafísics, la matèria i la forma• Teoria del canvi: el canvi és real. Tot canvia

perquè tot està sotmès a dos principis metafísics: la potència i l’acte. La matèria és potència. La forma és acte.

• Teoria de les 4 causes: tot el que existeix es deu a 4 causes: material, formal, eficient i final. La més important de totes és la final. L’atzar no existeix.

• Lògica: és l’instrument de la raó. Sense la lògica no es pot pensar.


14

Aristòtil: idees bàsiques• Teoria Ètica:

La vida feliç es troba en la pràctica de les virtuts morals i en la recerca del coneixement. La virtut sempre es troba en el terme mig de totes les coses.

• Teoria política:l’home és un animal polític. Només es pot viure a la polis. La polis ha de ser governada pels millors (Aristocràcia).

• Teoria Estètica:l’art és imitació, perquè la imitació produeix plaer, sobretot si és imitació del que és bell. Funció catàrtica de l’art.


15

Aristòtil: Metafísica“L’ésser es diu de moltes maneres”

Causa Eficient

Causa Formal

Causa Material

Teoria de la causalitat

Forma pura:

Pensament de

pensament

Teoria Hilemòrfica:

Acte Pur:Primer motor

immòbil

Potència+

Acte

Substància+

Accidents Déu

Matèria+

Forma

L’ésser supremDinamisme

de l’ésser:

Categories de l’ésser

Metafísica (ciència de l’ésser)

Causa Final


16

Aristòtil: Metafísica Què és la realitat? La realitat és:

L’ésserPerò l’ésser es diu…de moltes maneres!

I què és l’ésser?Ésser és tot allò que és, el món que podem veure i tocar amb

els nostres sentits (El món de les idees no existeix). Però…

Hi ha moltes maneres de “ser” Que es poden resumir en 10, les 10 categories de

l’ésser


17

Aristòtil: MetafísicaLa primera categoria de l’ésser és la de…

Substància

La substància defineix les coses, és ella qui fa que siguin el que són i no una altra cosa.

La substància és, per això, una categoria necessària.

Les altres 9 categories també defineixen l’ésser, però no de forma necessària, sinó accidental


18

Aristòtil: MetafísicaUna poma és poma perquè té

substància de poma.

Un pomer sempre ens donarà pomes, mai peres.

El que distingeix el pomer del perer és la substància

En canvi, una poma vermella no és més poma que una poma groga. La seva diferència és accidental

Mateixa substància

Diferent substància


19

Aristòtil: Les Categories

1. Substància

2. Quantitat

3. Qualitat

4. Acció

5. Passió

6. Relació

7. Lloc

8. Temps

9. Posició

10. Estat


20

Aristòtil: Teoria Hilemòrfica La substància, alhora, es divideix en dues parts:

Matèria i Forma La Matèria és el substrat real que posseeix tot

ésser. La seva principal característica és que és indeterminada.

La Forma és el que determina la matèria, fent que cada cosa sigui el que és. Un gos i un dofí es diferencien per la forma, no per la matèria.

La matèria és principi d’individuació: dues taules d’igual forma són taules individuals en funció del principi material que les constitueix.


21

Aristòtil: Teoria Hilemòrfica

Taula 1

Taula 2

Taula

camillera

Taula

rústega

MATÈRIA: Individualització FORMA : determina la matèria


22

Aristòtil: Teoria Hilemòrfica Tot ésser és, substancialment, matèria + forma. No es

poden separar una de l’altra:matèria + forma = ésser

L’ésser humà també és un compost de matèria (el cos) i forma (ànima).

La forma és principi d’intel.ligibilitat de l’ésser: vol dir que l’ànima coneix els éssers per la forma, no per la matèria.

Per Aristòtil, l’ànima és mortal, perquè no pot existir sense el cos (Màtrix: el cos no pot existir sense la ment).

Aristòtil trenca amb Plató: les idees (formes) són part constitutiva dels éssers, i no poden existir fora dels éssers singulars.


23

Metafísica de les substàncies: Substància primera i Substàncies segones Fora de la ment només existeixen els éssers singulars, o

“substàncies primeres”: Babieca, Floquet de neu, Rintintín. La ment organitza els éssers singulars en classes i

subclasses (“substàncies segones”) de caràcter universal: cavall, goril·la, gos, mamífer…

La substància segona equival a la “idea” de Plató, però a diferència d’aquesta, no pot existir sense la “substància primera”, de la qual depèn.

Els individus concrets (substància primera) estan sotmesos al canvi, però no les substàncies segones, per la qual cosa es pot fer ciència.

La “forma” es relaciona amb la “substància segona”, perquè proporciona a l’ésser singular les qualitats que el defineixen dins d’una classe universal: “Ser gos”, “ser goríl·la” …


24

Aristòtil: Potència i Acte (el canvi) Si el coneixement científic

necessita la permanència, com definir científicament una realitat que està canviant contínuament?

Aristòtil introdueix una nova solució del problema: la Teoria de l’ésser en acte i l’ésser en potència.

Tot ésser es troba en acte, i alhora en potència d’esdevenir (canviar) cap a un altre estat:

Cuc en acte, papallona en potència

Papallona en acte


25

Aristòtil: Potència i Acte Entre l’ésser i el no ésser

hi ha doncs un estadi intermedi de l’ésser:

l’ésser en potència

L’esdevenir en el món és l’actualitzación constant d’allò que està en potència.

La matèria és la part de l’ésser que sempre està en potència.

La forma, en canvi, és el que actualitza l’ésser.

matèria Ésser en potència

forma Ésser en acte


26

Aristòtil: Les 4 Causes del canvi L’aglà és en potència una alzina. El capgròs és en

potència una granota. El marbre és en potència una estàtua …

L’aglà, el capgròs, el marbre… seran alzina, estàtua i granota en acte, quan tinguin la forma d’alzina, estàtua i arbre.

El que fa que l’ésser passi de la potència a l’acte és la causa. Segons Aristòtil, n’hi ha 4:-causa material -causa formal-causa eficient -causa final


27

Aristòtil: Les 4 Causes


28

Aristòtil: Les causes de l’ésser

Causa material

Causa formal

Causa eficient

Causa final

El substrat físic de tot ésser

El que fa que un ésser sigui el que és i no un altre

L’agent que produeix l’ésser (l’home, la natura)

La finalitat per la qual l’ésser és


29

Aristòtil: Teleologia La causa final és la més important de

totes, fa que l’ésser tingui sentit, raó de ser.

La filosofia d’Aristòtil és Teleològica (telos: finalitat). Tot el que existeix tendeix cap a una finalitat.

La pluja existeix per a una finalitat: regar els camps.

La finalitat de l’home és el coneixement i la vida virtuosa.


30

Aristòtil: El Canvi. Tipus de canvi Aristòtil entén el canvi com a un fenomen

inherent als éssers, definit com el pas de la potència a l’acte. En el canvi intervenen 3 elements:

Matèria o substrat El que no canvia

Privació de la forma El que encara no és, però serà

Actualització de la forma

Nova forma adquirida


31

Aristòtil: Tipus de canvi


32

Matèria primera / Matèries segones

La MATÈRIA PRIMERA és el substrat que roman sota tot canvi, sigui accidental o substancial. Té aquests trets:

a) És intel.ligible: no es pot percebre pels sentits, només es pot captar per la intel·ligència

b) És matèria pura, sense cap forma, i per això és capaç d’adquirir qualsevol forma. També és, doncs, potència pura.

c) És ingenerable, immutable, incorruptible i indefinida

d) És comuna a totes les substàncies corpòries del món terrestre. Tot surt d’aquesta i tot hi torna.

A partir de la matèria primera hi ha les matèries segones, les quals sempre estan unides a formes determinades i que constitueixen els compostos substancials: un gos, un arbre, un ocell …


33

Aristòtil: Antropologia L’home és un compost de matèria (el cos) i forma

(l’ànima) que no es poden separar. La mort d’un equival a la mort de l’altra.

Unió substancialànima

cos

• En tots els éssers vius, l’ànima és un principi vital, la portadora de vida.

• En l’home, a més, l’ànima és un principi intel.lectual, perquè és la seu de la raó, qualitat que ens distingeix dels altres animals. (home = animal racional)


34

Aristòtil: Antropologia

Tipus d’ànima Éssers funcions

Ànima vegetativa

Plantes Nutrició i reproducció

Ànima sensitiva

Animals Percepció sensible,

moviment local

Ànima racional Humans Enteniment i Raó

Aristòtil distingeix tres tipus d’ànima, amb tres funcions específiques


35

Aristòtil: Teoria del Coneixement Quan naixem no sabem res (contra Plató), la nostra ment

està en blanc.

A mesura que els sentits es desperten, la ment s’omple de percepcions, les quals, associades amb el sentit comú, es guarden a la memòria, la qual permet acumular experiència.

El procés del coneixement es completa quan l’enteniment rep l’experiència i crea, per mitjà de l’abstracció, els conceptes generals que seran la base de la ciència: home, mamífer, salut, malaltia, vertebrat, temperatura …


36

Aristòtil: Teoria del Coneixement

ciència


37

Aristòtil: CosmologiaGeocentrisme d’Aristòtil i Tolomeo (s. II d.C):

• la Terra és el centre de l’univers

• La Terra és esfèrica

• La Terra és immòbil

• Al voltant de la Terra giren esferes transparents, amb la lluna, els planetes, el sol i les estrelles


38

Aristòtil: Ètica i Política L’obra principal d’Aristòtil sobre ètica és la Ètica a Nicòmac En aquesta obra, Aristòtil defineix el bé com allò que

tothom desitja, no com allò que tothom hauria de desitjar. Vol dir que la recerca del bé és quelcom natural, que ve

marcat per la nostra pròpia substància o condició humana, i no és pas el compliment d’una norma o llei imposada.

Tot ésser tendeix cap a una finalitat (telos), i és aconseguint aquesta finalitat que tot ésser arriba a la seva perfecció, al seu bé.

La finalitat que tots els homes persegueixen és la felicitat Per tant, aconseguir la felicitat (Eudemonisme) és el bé de

l’home.


39

Aristòtil: Ètica i Política Ètica i Política estan lligades perquè el bé de l'individu i el

de l'estat són inseparables (tot i que Aristòtil posa l'accent sobre l'individu).

La virtut és un tret del caràcter, la disposició a actuar d’una certa manera en determinades circumstàncies (tant bones com dolentes)

La virtut consisteix en saber escollir el terme mitjà entre dues actituds extremes, per exemple, el coratge, entre la temeritat i la covardia.

La bona vida és la vida guiada per la virtut i la raó


40

Aristòtil: Ètica i Política Aristòtil distingeix dos tipus de virtuts:

També distingeix la justícia distributiva de la reparadora, i introdueix el concepte d'equitat com a correctiu de la llei abstracta.

Virtuts

Morals(ex: temprança)

S’asoleeixen practicant-les fins que es converteixen en costums i hàbits

Intel.lectuals(ex: intel.ligència)

S’aprenen gradualment


41

Aristòtil: Ètica i Política La vida contemplativa és la font de felicitat més durable i

profunda per a l'home superior. La Política comença criticant la concepció sofística de

l'estat com a construcció convencional. Al contrari, l’estat és una entitat natural i forma la

comunitat suprema, per damunt de la família i dels altres grups particulars; per tant, tendeix cap al bé suprem de la societat.

la ciutat-estat grega és la forma més elevada possible de la vida social, perquè permet a tothom (a tots els homes lliures) de viure plenament els afers públics.

Admet l'esclavitud com a institució natural, basada en diferències inherents als individus; l'esclau té una forma inferior de raó que justifica el seu destí.


42

Aristòtil: Ètica i Política Reconeix que no és just que la guerra sigui la font principal

d'esclaus, però no dóna cap solució satisfactòria a aquesta qüestió.

És un dels primers tractadistes d'economia política. Distingeix entre una manera natural d'adquisició de riqueses (agricultura, ramaderia, caça i pesca) i una manera no natural (intercanvi, on intervé el diner).

Fa la distinció entre valor d'ús i valor de canvi. Defensa la propietat privada, però corregida per l'ús comú de certs serveis.

Classifica els sistemes de govern en correctes i desviats. Els primers són: monarquia, aristocràcia i timocràcia. Les formes desviades són: tirania, oligarquia i democràcia


43

Aristòtil: Crítica de les seves idees1. Acceptació de l’esclavitud.2. Masclisme (la dona és un home mal fet).3. Elitisme: només les elits poden dedicar-se

a la vida contemplativa.4. Substància humana: existeix? Jean-Paul

Sartre diu que no.5. Vaguetat: Com saber on és el terme mig?6. Física i Astronomia: idees obsoletes.


44

Aristòtil: Grans aportacions La influència de la filosofia d’Aristòtil perdura en les

formes més elementals del pensament:

-en la idea de causa.-en la idea de finalitat, com a sentit últim de les coses.-en el binomi matèria-forma, tan important en l’art i en l’acció

creativa.-en la lògica deductiva, basada en el sil.logisme..-en la teoria sobre l’estructura de l’obra artística i literària, i la

seva funció social.-en la formulació empirista del coneixement: tot el que sabem

prové dels sentits.


45

Aristòtil: Vocabulari bàsic Peripatètic L’Estagirita Liceu Metafísica Ésser Categoria Substància Hilemorfisme Matèria Forma Causa Teleologia Potència Acte Moviment Equitat

Ésser Suprem Motor Immòbil Geocèntric Éter Regió sublunar Regió supralunar Organon Principi d’identitat Principi de contradicció Principi de tercer exclòs Sil.logisme Deducció Inducció Eudemonisme Terme mitjà Virtut


46

Aristòtil: Activitats d’aprenentatge

1. Escriu els conceptes morals que per excés o defecte atempten contra el criteri del “terme mig”:

EXCÉS•Insensibilitat

TERME MIG•Justícia•Amabilitat•Generositat•Modèstia•Cordialitat•Sinceritat•Valor

DEFECTE•Injustícia


47

Aristòtil: Activitats d’aprenentatge

1. Solució:

•Insensibilitat•Desvergonyiment•Prodigalitat•Irascibilitat•Vanitat •Arrogància•Temeritat

•Justícia•Amabilitat•Generositat•Modèstia•Cordialitat•Sinceritat•Valor

•Injustícia•Grolleria•Gasiveria•Mesquinesa•Asperesa•Timidesa•Covardia


48

Aristòtil: test - V/F1. Aristòtil va ser preceptor de

Carlemany2. L’Acadèmia és el nom de l’escola

que fundà Aristòtil3. La teoria hylemòrfica ens diu que

tota substància consta de matèria i forma

4. La Teleologia és la ciència que estudia la divinitat

5. Aristòtil no creia en l’existència de l’atzar

6. El Paradigma Geocèntric afirma que la Terra gira al voltant del sol

7. Segons Aristòtil, la teoria de les Idees és inútil

8. Segons Aristòtil, la matèria és acte, i la forma potència

9. L’home és un membre de l’organisme de la polis

10. Per Aristòtil, si les idees són les substàncies de les coses, aleshores no poden existir separades d’aquestes

11. Aristòtil creu que el canvi no existeix.

12. La Ciència és un coneixement necessari, universal i cert de les coses

13. La Sil.logística és l’estratègia militar que Aristòtil dissenya per a la defensa de la polis

14. La política és una ciència pràctica que estudia el bé de la comunitat

15. La vida virtuosa es pot aconseguir millor a pagès que a la ciutat

16. Les causes, segons Aristòtil, són tres: final, eficient i formal

17. El Primer Motor és mòbil

filosofia ii

Documents