FILATELINDORRANAA

Antic carrer Major, 23 (ANDORRA LA VELLA) Tel.: +376 825 829 - Fax: +376 820 048Horari Comercial de dilluns a dissabte de 10.00 a 13.00 h. i de 16.00 a 20.00 h.

DILLUNS, 22 DE MAIG DEL 2017Art & Col·leccionisme2

La candidatura conjunta a Patrimoni Cultural seria formada pel romànic andorrà amb el castell de Foix i la Catedral de la Seu d’Urgell i es proclamaria el 2019

Es presentarà una candidatura a la Unesco amb onze monuments

A ndorra avalua tirar en·davant una candidatu·ra a patrimoni cultural de la Unesco que po·dria liderar amb onze

monuments i en què hi hauria tam·bé el castell de Foix i la catedral de la Seu d’Urgell. El projecte giraria al voltant del relat d’Andorra com a pa·ís i tot i que ara com ara s’està en una fase d’estudi de viabilitat. La volun·tat, tal com va explicar la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Ge·labert, és que el 2019 aquesta candi·datura es pogués “proclamar”, ja que coincideix amb els 600 anys del Con·sell de la Terra. Aquest estudi de vi·abilitat ha estat presentat aquest mes als comuns, tenint en compte que molts dels monuments que se·rien dins aquesta proposta encara no tenen definits els entorns de protec·ció. L’acollida de la proposta per part de les corporacions comunals ha es·tat favorable i Gelabert va destacar que ara caldria prioritzar els entorns

REPORTATGE

Cal definir els entorns de

protecció d’alguns monuments

Es considera un bon element

per a la promoció del país

Hi ha un seguit de monuments que no tenen

definit l’entorn de protecció i, per tant, es prioritzaran

aquests.

d’aquells monuments que encara no en tenen.

Andorra estudia presentar una candidatura a patrimoni cultural de la humanitat de la Unesco que gira·rà al voltant del relat d’Andorra com a país i que inclourà onze monuments del Principat a més a més de la cate·dral de la Seu d’Urgell i el castell de Foix. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va presentar aquest projecte als comuns, ja que ara caldrà donar un impuls als entorns de

protecció de molts d’aquests monu·ments i va destacar la voluntat que el 2019 aquesta candidatura es pogués “proclamar”, ja que coincideix amb els 600 anys del Consell de la Terra.

Gelabert va manifestar que ja fa temps que es treballa en aquesta can·didatura, uns dos o tres anys, i que el que va presentar als comuns és “un estudi de viabilitat per a una possi·ble candidatura” a patrimoni de la hu·manitat de la Unesco. Els monuments que hi estarien inclosos serien Sant

Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros, l’església de Sant Martí de la Cortinada, Sant Cli·ment de Pal, Casa de la Vall, l’esglé·sia de Santa Coloma, el jaciment de la Margineda, i el roc d’Enclar, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters. La titular de Cultura va posar en relleu que havia anat a veure els cònsols ja que estaran afectats pels entorns de protecció que caldrà tirar endavant, ja que molts no estan fets, i volia sa·ber “els seus neguits, què en pensen”.

L’acollida, tal com van posar en relleu els portaveus de la reunió de cònsols, Trini Marín i Josep Mandicó, va ser fa·vorable, ja que es considera que pot ser un bon element per a la promoció del patrimoni històric del país.

Ara com ara, tal com va detallar Ge·labert, hi ha un seguit de monuments, entre els quals Sant Serni de Nagol, Casa de la Vall, Sant Martí de la Corti·nada o Sant Miquel d’Engolasters, que no tenen definit l’entorn de protec·ció i, per tant, es prioritzaran aquests.

Qüestionada sobre el fet que aquesta candidatura havia estat im·pulsada inicialment per la Seu d’Ur·gell, que vol que la catedral sigui pa·trimoni, Gelabert va destacar que d’aquesta manera el projecte té més pes ja que la catedral per ella sola no n’hauria tingut el suficient per a una candidatura.

De fet, el següent pas serà “parlar amb els països veïns” perquè els tres països donin impuls a la candidatura al mateix temps. H

DILLUNS, 22 DE MAIG DEL 2017Art & Col·leccionisme 3

El fons inclou pintures dels segles XIX i XX i una col·lecció de rellotges

Crèdit Andorrà ofereix dues jornades de portes obertes al seu fons d’art

L a pinacoteca és una gale·ria de pintures que inclou quadres dels pintors ca·talans més destacats dels segles XIX i XX, i una col·

lecció de rellotges domèstics catalans del segle XVIII i d’instruments singulars per mesurar el temps.

Crèdit Andorrà ha organitzat dues jor·nades de portes obertes al seu Fons d’Art, una col·lecció privada i sense ànim de lu·cre que té per objectiu preservar i divul·gar l’art. Les sessions tindran lloc el diven·dres 26 de maig, de 12 a 16 h, i el dissabte 27 de maig, de 10 a 18 h.

Creada el 1987, la pinacoteca inclou més d’un centenar de quadres dels pin·tors catalans més destacats dels segles XIX i XX –entre els quals destaquen peces d’autors com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Anglada Camara·sa, Joaquim Vayreda, Francesc Masriera i Joaquim Mir–, i una col·lecció de rellot·ges domèstics catalans del segle XVIII i d’instruments singulars per mesurar el temps. També es pot veure la predel·la i la taula «L’aparició al mont Gàrgan» del retaule gòtic de Sant Miquel de Prats, del segle XVI.

Per assistir·hi és necessari fer reserva prèvia al telèfon 88 88 80. Les visites són guiades i d’una hora de durada, i es faran en grups de màxim 15 persones. El Fons d’Art de Crèdit Andorrà es troba a l’edifi·ci Crèdit Centre, a l’avinguda Meritxell, 80 d’Andorra la Vella.

Algunes de les peces més significati·ves de la col·lecció són:

· Predel·la del retaule de Sant Miquel de Prats. És una de les peces més signi·ficatives de principi del S. XVI a Andorra. Està emmarcada en la tradició medieval per tècnica i composició sobre taula, pe·rò la iconografia és reveladora d’uns co·neixements i una sensibilitat més pro·

pers al Renaixement. Està composta de cinc taules que representen escenes de la passió de Crist: el prendiment, l’inter·rogatori davant Pilat, la crucifixió, les la·mentacions i la sepultura de Jesús.

· Ramon Casas. Hi ha diverses obres del pintor modernista català Ramon Ca·sas (Barcelona, 1866·1932). Destaca un autoretrat del pintor a mida natural, pin·tat a l’oli sobre arpillera. Aquesta obra fou pintada en reconeixement a l’exèr·cit francès acabada la Gran guerra, des·prés d’un viatge a París on va ser con·decorat amb la Légion d’Honneur pel govern francès. El Fons d’Art també dis·posa d’una tela coneguda amb el nom de Rosarito i molt típica del seu reperto·ri: la model, Júlia, musa i posteriorment la dona del pintor, representa una dona segura. L’autor utilitza una suau carnació d’elevat valor tècnic.

· Francesc Masriera. El Fons d’Art té quadres de Francesc Masriera (Barce·lona 1842·1902). “Els Masriera”, tal i com se’ls coneixia a la Barcelona burgesa, van ser pintors i joiers molt representatius. Pintaven sovint la figura femenina, d’es·til refinat i realista. La copa de xampany n’és un exemple, així com la senyora amb mantellina, de moda entre la burgesia re·finada de l’època.

· Isidre Nonell. Gitana asseguda. És una peça important del pintor modernista Isi·dre Nonell (Barcelona, 1872·1911). Es tracta d’un retrat de grans dimensions d’una do·na gitana. Nonell s’interessà sempre per la gent marginada, solitària, malalta, so·bretot dones d’ètnia gitana que mostren actituds normalment de tristesa i de po·bresa. Els seus quadres són habitualment petits i pintats sobre paper, ja que el pintor disposava de pocs recursos econòmics. Per aquest motiu, el quadre de gran for·mat que es pot veure al fons d’art té molt pes en aquesta col·lecció.

· Escola olotina. En el Fons d’Art hi ha vàries peces d’artistes que formaven part de l’Escola Olotina. Són paisatges naturalistes, de la Garrotxa, hereus de la tradició francesa de l’escola de Barbizon.

Paisatge amb ovelles. Aquesta obra és d’Enric Galwey (Barcelona, 1864·1931), deixeble de Joaquim Vayreda i membre de la segona generació de l’escola pai·satgística d’Olot.

· Joaquim Mir. Prats de Santa Coloma. Joaquim Mir (Barcelona, 1873·1940) és un pintor postmodernista, de pinzellada in·tensa i efectes de llum fruit del seu en·frontament personal amb la naturale·sa, que va fer estada al Principat. El Fons d’Art disposa de l’obra titulada Prats de Santa Coloma, realitzada l’any 1932.

· Rellotges domèstics catalans. Des·tacada col·lecció de rellotges domèstics catalans del S. XVIII. Són peces executa·des en ferro forjat i llautó gravat amb una tècnica constructiva molt particular he·reva de l’ofici d’antics ferrer.

Web del Fons d’ArtEl Fons d’Art de Crèdit Andorrà tam·

bé té el seu espai al món digital, art.cre·ditandorra.com. Es tracta d’un lloc web, accessible en català i en anglès, que in·tenta reproduir la visita al fons com si es tractés d’un museu virtual, amb les cor·responents sales d’exposició.

L’element central són les pròpi·es obres que formen la pinacoteca del banc, que estan ordenades per temàti·ca artística i també per autor, per facili·tar·ne la cerca. La pinacoteca virtual està distribuïda en els apartats següents: Ar·quitectura i urbanisme, Escultura, Estils i tendències, Pinzellades de llum i de co·lor, Fons d’art sobre paper, Pintura antiga (s. XVII·XVIII), El rellotge català (s. XVIII), La presència femenina i Andorra (retau·le del s. XVI). H

33 Predel·la del retaule de Sant Miquel de Prats, Paissatge amb ovelles d’Enric Galwey.i Rosarito de Ramon Casas.(De dalt a baix i d’esquerra a dreta)

CRÈDIT ANDORRÀ

DILLUNS, 22 DE MAIG DEL 2017Art & Col·leccionisme4

L’escultor ha comptat amb la col·laboració de pastors i esquiladors que l’han ajudat a fer els esbossos

L a Fàbrica de la Llana d’Escaldes Engordany, tancada des dels anys 70, ha tornat als seus orígens molt temps

després gràcies als personatges cre-ats per Toni Cruz «Els esquiladors», amb motiu la Biennal Andorra Land Art 2017. La sala està envaïda per una quarantena d’escultures de ferro, de siluetes d’homes i dones forjats en di-ferents posicions mentre esquilen les ovelles. A dalt, a les bigues, uns quants

La Fàbrica de la Llana torna a la vida amb les obres de Toni Cruz

col·laboració de pastors i esquiladors que l’han ajudat a fer els esbossos del que després seria l’obra, però a Andor-ra quasi no en queden. Cruz ha recor-regut al Pallars Sobirà, on ha conegut esquiladors en actiu i ha aconseguit uns quants quilos de llana xisqueta per completar la instal•lació. «Tots hem de posar el nostre granet de sorra per promocionar la cultura andorrana», diu. I la seva proposta reivindica un passat no tan llunyà i el posa en valor en un espai oblidat que torna a la vida durant els mesos de la biennal.

Cruz ha soldat cada esquilador o esquiladora amb l’ovella que tragina, i cada peça pesa entre uns 40 i 80 qui-lograms. L’autor ha treballat, com és habitual, amb acer corten, ja que és un tipus de ferro molt resistent, «amb desgast mínim». Quan acabi l’esdeve-niment de Land Art, el destí dels es-quiladors, dels pastors i del ramat és, probablement, «el magatzem». Amb tot, el ramat esculpit fa dos anys ara pastura en una rotonda als afores de la Seu d’Urgell.

L’artista amateur –Cruz és empre-sari de la restauració, aficionat a l’es-cultura– està «molt agraït a l’organit-zació per l’espai cedit» i celebra la pre-disposició del comissari, Pere Moles, i l’ajuda rebuda per part de tots els par-ticipants. «L’Andorra Land Art és una mica de tots», destaca. H

«És un luxe disposar de tant

d’espai»

«L’Andorra Land Art és una mica

de tots»

EXPOSICIÓ

pastors observen l’escena. I al centre, triomfant, una figura femenina sobre un oví. «Vull que cada persona s’ima-gini què hi veu», subratlla l’autor.

Cruz va participar a la primera bi-ennal amb un ramat d’ovelles forjades que pasturava als prats de Sant Joan de Caselles. «Em van proposar tornar a participar fa dos anys, però la inspira-ció va venir el dia que vaig visitar l’es-pai», confessa. «És un luxe disposar de tant d’espai», afegeix l’escultor.

Durant setmanes, Cruz ha anat con-

figurant «la coreografia» de les peces dels esquiladors, perquè tingui «un sentit l’espai que ocupen», explica. Cada llum, cada ombra, cada posició, tot està pensat. No hi ha res a l’atzar. «La mateixa peça fora d’aquest espai no tindria res a veure, ja que l’he con-cebuda expressament per a aquest espai», puntualitza Cruz.

L’autor ha combinat formes de cossos, postures i varietats d’ovins «perquè cadascú ho interpreti», re-itera. L’escultor ha comptat amb la

MARICEL BLANCH

33 L’autor amb les seves obres.

C. Na Maria Pla, local 17 - AD500 Andorra la Vella - Tel. 855 757 - Mòbil 601 555 - 325 020 - info@galobardasantiquaris.ad

«La Bíblia ha estat el primer fenomen de globalització»PERE ROQUET l’home que ha fet d’Andorra el «país de la Bíblia»

Quan el Secretari del Vaticà per a les Relacions amb els Estats, Paul Richard Gallagher, va estar al pa-ís durant la celebració de la dar-rera diada de Meritxell, va visi-tar l’exposició de Bíblies que hi ha al santuari va quedar impres-sionat, i va dir una expressió «An-dorra , país de la Bíblia». Aques-ta frase o, el que podria ser l’es-lògan de l’exposició permanent més important de Bíblies d’Eu-ropa en diferents idiomes, és una de les grans satisfaccions de Pe-re Roquet, la persona que n’ha fet la recopilació i posterior cessió per a que tothom en pugui fru-ir. Actualment hi ha 1.305 exem-plars en 1.222 llengües diferents de 140 països.

-Com vàreu iniciar la col·lecció?-Va ser una situació imprevista totalment. Al novembre de l’any 1995, a Turkana, una regió inhòs-pita al nord de Kènia, estava amb la meva dona en un poblat on hi havia tres cases, el demés eren barraques. Ens allotjàvem a casa d’uns combonians (de l’ordre del

«N’hi ha una en xiquitano, de Bolívia, que el parlen 50 persones»

DILLUNS, 22 DE MAIG DEL 2017Art & Col·leccionisme 5

ENTREVISTA

Bíblia ha estat el primer fenomen de globalització. Vaig pensar que seria fàcil i la meva secretària va començar a escriure a les prin-cipals societats de Londres, No-va York, i ni ens contestaven. Ells tenen la política de no enviar-les, les distribueixen a la parròquia o allà on sigui que va destinada, pe-rò no a enviar-les. Aleshores vaig començar a anar a Barcelona, Pa-rís o Madrid i en vaig aconseguir unes quantes. Però aviat les tenia totes i a partir d’aquí vaig comen-çar a utilitzar els meus viatges per buscar-ne més.

-Quina ha estat la més difícil d’aconseguir?-Sense cap mena de dubte la de Corea del Nord, on la Bíblia es-tà prohibida. Les fan a Corea del Sud i jo la vaig obtenir a través de Seul. Aleshores em varen expli-car com les enviaven al nord. És de pel·lícula, tinc fins i tot tinc fo-tografies que em van enviar de com ho fan. Es posen al costat de la frontera i quan tenen el vent a favor les envien en uns globus que arriben just uns metres més enllà, ja a Corea del Nord, i on les van a recollir d’amagat.

Pare Comboni). En aquell mo-ment jo tenia 63 anys, i el com-bonià em va demanar què faria quan em jubilés. Li vaig contestar que m’agradava viatjar i que vol-dria fer una col•lecció que tingu-és un atractiu cultural. Havia lle-git que la Bíblia estava traduïda a més de 2.000 llengües, que se n’havien editat més de 6.000 mi-lions d’exemplars i que m’agra-daria fer una col•lecció, no de Bí-blies antigues o exemplars espe-cials, sinó en llengües diferents. Aleshores em va donar un Nou Testament escrit en turkana. Va ser el primer exemplar de la col-lecció.Quan tornava vaig passar per la Bible Society de Nairobi, i en vaig aconseguir 16 o 17 més. Les vàrem posar com vam poder a les male-tes per poder-les portar, no fos cas que algun duaner d’alguna al-tra religió ens posés problemes.

-I a partir d’aquí va ser fàcil?-Gens ni mica. això és el que jo pensava, que escriuria a les dife-rents societats bíbliques i me les enviarien. Les Bible Society es-tan esteses per tot el món, són com una multinacional, de fet la

EL PERIÒDICANDORRA LA VELLA

@PeriodicAND

-Quins són els exemplars en llen-gües més minoritàries?-N’hi ha unes 50 en algunes de les llengües que parlen menys de 1.000 persones. En aquestes po-blacions és l’única edició impre-sa que s’ha fet. Són llengües on no hi ha res més que la Bíblia, ni diaris, ni revistes ni cap altre lli-bre. N’hi ha una en chiquitano, de Bolívia, que el parlen 50 perso-nes. També n’hi ha en manx, que el parlen 300 habitants de l’illa de Man, al mar d’Irlanda; en còrnic de Cornualla, a la Gran Bretanya: en llengua futuna, d’una illa del mateix nom del Pacífic que per-tany a França. Pel que fa a llen-gües diferents d’un mateix país n’hi ha 138 de Papua Nova Guinea, 115 de Mèxic, 66 de Rússia, 15 de França, 14 en llengües aborígens d’Austràlia o 29 d’Espanya, on fins i tot n’hi ha una en fala, una llen-gua que es parla a la vall extreme-nya de Jálama, a la frontera amb Portugal.

-N’hi ha en braille?-A la col·lecció n’hi ha 22 en braille per a cecs i fins i tot una en signes per a sordmuts, aquesta la tenen 70 milions de persones al món i és en CD. També n’hi ha una en un casset en mandarí.

-Com és que s’han arribat a fer Bíblies en aquestes llengües?-Pot ser la Bíblia, el Nou Testa-ment o algun Evangeli. Primer hi ha uns voluntaris, normalment lingüistes de categoria, que van al territori en concret a aprendre la seva llengua. Quan ja la par-len busquen als que més conei-xements tenen d’aquella pobla-ció per a que col•laborin amb ells. Posteriorment s’ha de fer tot el que correspon a la gramàtica, a l’alfabet i finalment traduir-ho del grec o de l’hebreu. Hi van sen-se cobrar, les despeses les co-breixen una de les organitzaci-ons que hi ha, la SIL , Summer Ins-titute of Linguistics, la Wycliffe i la Bible Society, que des del se-gle 18, quan arribaven els angle-sos a un territori a conquerir-lo, ells anaven al darrera per fer una Bíblia en l’idioma local i evange-litzar-los. Amb els mètodes mo-derns i internet es triguen uns 2 o 3 anys, anteriorment costava uns set anys fer una traducció.

-A més de les que heu cedit a Me-ritxell, també en teniu d’altres força especials Són reproduccions, volums im-pressionants, una és la Bíblia de Gutenberg, una altra és la Bíblia de San Isidoro de León que té anotacions en mossàrab i l’altre és el Beatus de Liébana de la Ca-tedral de la Seu d’Urgell. H

MARICEL BLANCH

33 Pere Roquet amb una de les seves bíblies.

DILLUNS, 22 DE MAIG DEL 2017Art & Col·leccionisme6

El museu de l’Hermitage de Sant PetersburgÉs una de les majors pinacoteques i museus d’antiguitats del món.

La col·lecció del museu ocu-pa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Neva, sent el més important d’aquests el Palau d’Hivern,

residència oficial dels antics tsars. La resta del complex arquitectònic el for-men cinc edificis, entre els quals es tro-ben el Palau Menshikov, l’Edifici de l’Es-tat Major i un recinte per a emmagatze-matge obert. El museu es va formar amb la col•lecció privada que van anar adqui-rint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins a 1917 quan va ser declarat Mu-seu Estatal.

La seva col·lecció, formada per més de tres milions de peces, abasta des d’an-tiguitats romanes i gregues, a quadres i escultures de l’Europea Occidental, art oriental, peces arqueològiques, art rus,

El museu en l’actualitat està col·laborant en

diversos projectes a l’estranger

Horaris i preus: És útil saber que el complex d’edificis de l’Hermitage està tancat els dilluns. Funciona de dimarts a dissabtes en l’horari de 10.30 a 18 i els diumen-ges de 10.30 a 17, tot i que el Palau d’Hivern tanca una hora abans. El tiquet que per-met una visita de dos dies consecutius costa 26 dòlars; per un sol dia el cost és de 18 dòlars. Es poden evitar les cues a la taquilla en comprar els tiquets per Internet. Hi ha serveis d’audioguies en castellà, anglès, alemany i francès. El museu té una gran cafeteria i accés a serveis d’Internet.

MUSEUS DEL MÓN

EL PERIÓDICO

joies o armes. La seva pinacoteca està considerada una de les més completes del món.

va residència en el recentment constru-ït Palau d’Hivern.

L’any 1764, Caterina va comprar una col·lecció de 225 quadres de pintura ho-landesa i flamenca a Berlín a Johann Er-nest Gotzkowski. Va ser llavors quan va començar a decorar el palau amb tot ti-pus d’obres d’art que anava adquirint provinents d’Europa Occidental. No-més el menjador estava adornat amb 92 quadres. Els diplomàtics russos a Europa estaven encarregats de com-prar tot tipus d’objectes, quadres, jo-ies, llibres, documents, per portar al Pa-lau d’Hivern.

Expansió internacionalEl Museu de l’Hermitage s’està expan-dint contínuament, i en l’actualitat es-tà col·laborant en diversos projectes a

l’estranger, com els complexos d’expo-sicions del Guggenheim Hermitage a la ciutat de Las Vegas, EE.UU., La recent inauguració del museu Hermitage Am-sterdam, a Holanda, o les sales de l’Her-mitage a la Somerset House, a Londres, Regne Unit.

A més, es va dur a terme el projecte cinematogràfic L’arca russa d’Aleksandr Sokúrov, un viatge a l’interior del museu, a la seva història i al seu contingut, ro-dada en una sola presa d’hora i mitja de durada, sense talls. La pel·lícula va par-

ticipar al Festival de Cannes l’any 2002.El 17 de juny de 2016 es va anunciar

que l’Hermitage de Barcelona obrirà les seves portes el 2019 al port de la ciutat comtal.

Els gats de l’HermitageEl museu té un secretari de premsa i 3 cuidadors per als gats.Des del segle XVIII han viscut al museo. El 1714 Isabel I, emperadriu de Rússia, va dir que el mu-seu necessitava als gats perquè hi ha-via rates. Aquest és l’origen dels gats. H

HistòriaLa història del Museu de l’Hermitage està molt relacionada amb la del Palau d’Hivern. Quan l’emperadriu Caterina la Gran va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat a Rússia, una de les prime-res coses que va fer va ser establir la se-

EL PERIÓDICO

DILLUNS, 22 DE MAIG DEL 2017Art & Col·leccionisme 7

JARABE DE PALO ‘50 PALOS’

Dijous, 1 de juny a les 21.30 hAuditori Nacional d’AndorraOrdino

Jarabe de Palo torna als escenaris després d’una breu aturada obligatòria per prescripció mèdica: l’any 2015 a Pau Donés, el cantant de la banda, li van diagnosticar càncer de colon, i el grup va haver d’anul•lar els més de 35 concerts previstos per a la gira europea i americana. Ara, recuperat, celebra el seu cinquantè aniversari i el vintè de carrera de la banda amb 50 palos, el seu onzè CD.

BLUETONICS

Dijous, 15 de juny 21.30hAuditori Nacional d’AndorraOrdino

Bluetonics és un quintet de blues andorrà amb una trajectòria de cinc anys, però la composició actual la formen: Àlex Bagaria (harmònica i veus), Marc Casadevall (guitarra rítmica, dobro i veus), Otilio Pinto (baix), Òscar López (guitarra solista) i Èric Barse (bateria). Ofereixen una fusió musical que comença pels ritmes de Louisiana i evoluciona fins a la solidesa de Chicago. Rhythm-and-blues i blues electrònic en estat pur.

DAVID SIX ‘SOLO PIANO’

Dijous, 22 de juny 21.30hAuditori Nacional d’AndorraOrdinoAmb la col·laboració del Foro Cultural de Austria, David Six arribarà a l’Auditori Nacional d’Andorra tot just després d’actuar a Barcelona, convidat pel Festival Internacional de Música Avançada Sònar d’enguany. Amb motiu del concert, el compositor crearà una peça nova titulada ‘Andorra’ (op. 72), que s’estrenarà mundialment el dia del concert. .

ESBART DE LES VALLS DEL NORD

Dissabte, 10 de juny a les 19hAuditori Nacional d’AndorraOrdino

Festival de temporada 2016-2017 de l’Esbart de les Valls del Nord, seccions petits, infantil i juvenils.

ONCA BÀSIC. CONCERT D’ESTIU GALA LÍRICA HAENDEL

Dimecres, 14 de juny 20.30h Prat del RoureEscaldes-Engordany

Les òperes i els oratoris de G. F. Haendel (1685-1759)

combinen el millor de la música barroca francesa, italiana i alemanya tot construint un estil musical internacional de gran èxit al segle XVIII i que s’ha mantingut fins a l’actualitat. A través de la veu de la soprano andorrana Jonaina Salvador i una agrupació instrumental formada per dos violins, violoncel i clavicèmbal, es repassen alguns del moments més emotius de la producció lírica d’aquest afamat compositor. El programa, que s’acompanya d’algunes peces de gran afectisme i expressivitat, s’estructura com un monogràfic ple de contrastos: des d’àries lacrimoses com la famosa “Lascia ch’io Pianga” de l’òpera Rinaldo fins a números de gran agitació i virtuosisme com l’ària “Tornami a Vagheggiar” d’Alcina.

FESTA LÍRICA

Dissabte 10 de juny a les 20.30h i diumenge 11 de juny a les 18h.Auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos Lauredià. Sant Julià de Lòria

Espectacle líric semiescenificat. Gaudirem d’una història creada a partir de fragments de les sarsueles més importants. Un recorregut per les àries i conjunts vocals més festius del repertori!

AGENDA NOTÍCIESD’ARTmúsicaUn jove deixa una pinya en un museu i la gent ho confon amb artHa tornat a passar. Un objecte abandonat en un museu, una broma, un experiment, acaba convertint-se en «obra d’art» simplement per estar entre les quatre parets d’un museu. Aquesta vegada ha estat a Escòcia. Ruairi Gray, un estudiant de 22 anys de l’escola de negocis de la Universitat Robert Gordon i el seu amic van passar per la fruiteria i van comprar una pinya abans de visitar una mostra a l’edifici Sir Ian Wood del complex estudiantil. La idea era deixar la fruita abandonada a la seva sort en la instal•lació i veure què passava. Una cosa així com el que va passar fa just un any al MOMA de San Francisco, on un noi de 17 anys va deixar les ulleres a terra i la gent va començar a arremolinar-se al voltant de les lents com si de la ‘Gioconda’ es tractés. La història de TJ Khayatan va donar la volta al món, i aquesta de la pinya va pel mateix camí.«Vaig veure un plafó buit en l’exhibició i vaig decidir posar la pinya allà i veure quant temps trigaria a ser confós per la gent com a art», explica el jove a ‘MailOnline’. Als quatre dies de deixar la fruita, els dos estudiants van tornar i van comprovar que una vitrina li donava un fons artístic al seu experiment.

ELPERIÓDICO

El retrat que Sissí va regalar al seu promès, subhastat per 1,5 milions d’eurosLa casa de subhastes Dorotheum de Viena ha subhastat per 1,5 milions d’euros un retrat eqüestre que l’aleshores futura emperadriu Isabel d’Àustria, Sissi, va regalar al seu promès, l’emperador Francesc Josep I d’Àustria, quan només tenia 15 anys, segons informa l’agència France Presse.

El retrat original que ha estat subhastat era obra de dos pintors de tall, Carl Theodor von Piloty i Franz Adam. Al palau imperial de Hofburg s’exhibeix una còpia del quadre, que romania en mans

privades (la casa de subhastes, evidentment, no ha informat si els propietaris eren encara membres de la família imperial austríaca). El preu de sortida de la tela era de 350.000 euros, i amb la càrrega addicional que es tracta d’un bé inexportable. No obstant això, la licitació ha pujat fins als 1,54 milions d’euros.

ELPERIÓDICO

ELPERIÒDIC

ELPERIÓDICO