131El patrimoni festiu del Pirineu

L’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra preveu lainscripció de béns immaterials per fomentar-ne la conservació il’estudi, la catalogació i la protecció, i donar suport a les entitatsque els mantenen i els difonen. En el context de la Llei 9/2003, delpatrimoni cultural, es defineix el patrimoni immaterial d’Andorracom el conjunt de creacions i de manifestacions de la comunitat,que inclou les expressions culturals de les formes de viure de lasocietat andorrana amb les seves creences, costums, sabers, pràc-tiques, valors i símbols. El concepte de patrimoni immaterial és unareformulació d’altres conceptes com el de folklore o cultura tradi-cional, però també abraça noves creacions i manifestacions queemanen de la diversitat i la creativitat que caracteritza la societatd’avui. I els béns immaterials que són part del nostre patrimoni cul-tural sorgeixen de la interacció amb la natura i la història, generenun sentiment de continuïtat i d’identitat, i promouen la creativitat iel respecte a la diversitat. El departament de Patrimoni Cultural, en col·laboració amb lesentitats i els agents culturals, va valorar treballar sobre el calendarifestiu i les celebracions populars, i documentar les expressions i elsrituals que les caracteritzen. Les festes són part de la cultura tradi-cional i popular, i són esdeveniments que es converteixen en refe-rents configuratius de la identitat compartida, que a més tenenvoluntat de continuar i de projectar-se cap al futur. El treball dedocumentació i de valoració s’ha situat en l’estudi del calendarifestiu viu en l’actualitat, amb un recorregut històric, i que manteneni reelaboren components de la celebració festiva que existien en elpassat. L’estudi per determinar quines són les festes més represen-tatives, més celebrades i més participatives s’ha realitzat a partir de

Isabel de la Partei Cano, antropòlogaa l’Arxiu d’Etnografia

del Ministeri deCultura

Festes d’Andorra d’interèscultural, expressions de la sevaidentitat i creativitat

EL PATRIMONI FESTIU DEL PIRINEU 10es TROBADES CULTURALS PIRINENQUES: 131-137 (2014)Societat Andorrana de Ciències, AndorraDOI: 10.2436/15.0110.19.17 ISBN: 978-99920-61-21-3

“El patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la

identitat i la creativitat d’un país.” Article 34de la Constitució del Principat d’Andorra

Desenes Trobades Culturals Pirinenques 132

l’observació i les entrevistes. Es va optar per inventariar les festes més rellevants i significativescom a festes d’interès cultural que conserven i transmeten un seguit de valors culturals imereixen un reconeixement especial. Les festes inventariades pel seu interès culturalevolucionen al llarg de l’any en diferents pobles del país i mostren la riquesa i la diversi-tat d’aquestes expressions comunitàries que són part del nostre patrimoni immaterial.No és un inventari tancat, cal continuar observant i valorant la vitalitat de les nostres festesper poder analitzar la possibilitat d’ampliar l’inventari de festes d’interès cultural.El procés de declaració de les expressions festives com a béns immaterials i part delpatrimoni cultural té com a objectiu la seva protecció i difusió, el desenvolupament del’associacionisme cultural on s’emmarquen, i la seva valoració com un element de dinamit-zació cultural i turística. El reconeixement de festa d’interès cultural ha de servir per con-servar-ne els elements essencials i significatius, però sense interferir en la seva dinàmicad’evolució i adaptació en cada context històric i social. L’any 2010, el dia de la revetlla de Sant Joan, es van incloure els primers quinze bénsimmaterials a la secció quarta de l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra. Estracta de quinze festes amb un especial interès cultural. Els criteris principals a l’hora deconsiderar la inclusió d’aquestes festes a l’Inventari general s’assenten sobre el fet quetotes constitueixen fites del calendari festiu andorrà i són especialment interessants pelque fa –amb matisos diferents en cada cas— a l’arrelament històric i la continuïtat, la repre-sentativitat i la vitalitat, així com per la seva capacitat de crear moments i espais de comu-nió social. Les festes declarades d’interès cultural compleixen els criteris generals d’inclu-sió, però també tenen significats i valors específics que són part de l’imaginari col·lectiu.En el cicle de Nadal es troben les festes méscelebrades i que han generat un costumaritradicional festiu abundant i significatiu, queconeix formes i continguts nous. La cavalca-da de Reis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany és una celebració moderna queha adquirit una gran rellevància i aplega ungran nombre de persones fins a convertir-seen una fita ineludible. L’eix central de la festase centra en una gran desfilada de carrossesque recorre les principals vies d’Andorra laVella i Escaldes-Engordany durant la tarda-vespre de la vigília de Reis. Les escudellades i la subhasta dels encantsde Sant Antoni (amb les ofrenes dels veïns abenefici de l’Església) del 17 de gener són les festes representatives del cicle d’hivern i lacelebració tradicional ha incorporat noves expressions. Aquestes manifestacions festivess’articulen de forma diferent a cada parròquia. Si temps enrere el moment de trobada mésrellevant tenia lloc a l’església de Sant Antoni de la Grella, a la Massana, on es portaven elsanimals domèstics guarnits, avui són els àpats populars d’escudella els que convoquen els

Cavalcada de Reis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. ANA FP_23. Autor: Fèlix Peig

133El patrimoni festiu del Pirineu

ciutadans a trobar-se pertot el país. Elprimer àpat popular modern es va fer aAndorra la Vella l’any 1978. A Canillos’anomena la vianda de Sant Antoni. AEncamp, la festa de l’escudella i elsencants es va traslladar de dia i se cele-bra, al cap de parròquia, el diumengemés pròxim a Sant Antoni i, al Pas de laCasa, el diumenge següent. A Escaldes-Engordany, l’escudellada se celebra perSant Antoni però els encants es van tras-lladar al primer diumenge posterior al diade la Candelera (2 de febrer). En canvi ala Massana es mantenen el mateix dia. ASant Julià de Lòria, finalment, l’escude-llada no es fa en honor de Sant Antonisinó de Sant Sebastià, al qual es dedicaun vot de poble des del segle XIX, el 20 degener.La celebració de les festes de Carnavals’estenen des del dissabte de Carnaval finsal dimecres de Cendra i són especialmentcelebrades a Encamp i Canillo. A Encamp,els actes principals d’aquestes festes sónla penjada del rei Carnestoltes, la desfila-da de comparses, el judici dels contraban-distes, el ball de l’Óssa, l’operació del reiCarnestoltes i la lectura del testament delrei Carnestoltes i l’enterrament de la sardi-na. Però el moment central de la festa és larepresentació de l’Óssa, una farsa carna-valesca de l’atac d’un ós a una colla depagesos que, després de matar-lo, el fanballar. El ball de l’Óssa ha anat variant ambel pas del temps i s’hi han incorporat dià-legs i cançons, i en els darrers anys els jovesen fan una versió més desenfadada i burles-ca, amb referències constants a la vida sociali política de la parròquia i del país. Les altresdos representacions sarcàstiques són: eljudici als contrabandistes, una farsa sobre lapràctica del contraban, i de creació més

Encants de Sant Antoni d’Escaldes-Engordany.ANA FP. Autor: Fèlix Peig

Escudella de Sant Antoni d’Andorra la Vella.ANA FAM_5288_04. Autor: Josep Alsina i Martí

Ball de l’Óssa d’Encamp. ANA FP_084. Autor: Fèlix Peig

134 Desenes Trobades Culturals Pirinenques

recent, l’operació del Carnestoltes, quetanca les festes.Els arlequins són els protagonistes delCarnaval de Canillo. Els joves es vesteixenamb roba blanca o de color clar on cusenflors i retalls de roba de forma irregular i decolors vius i contrastats, als quals, alhora,s’afegien coscolles cosides per tota la dis-fressa, i a la mà una surriaca que fan espe-tegar al ritme de les cançons que cantenmentre desfilen pels carrers i fan la plega.Tot i que poden aparèixer en qualsevolmoment de les festes de Carnaval, elmoment central d’aparició dels arlequinsarriba just després de la penjada del reiCarnestoltes, quan desfilen pels carrersprincipals del cap de parròquia.Per Pasqua, les caramelles d’Ordino i deSant Julià de Lòria mantenen vives les can-çons i la tradicional recapta. Es tracta d’unacantada de cançons tradicionals que elgrup de caramellaires format per membresde la Coral Casamanya, l’Escola de Músicai el Grup Artístic a Ordino, i de la CoralRocafort a Sant Julià de Lòria canten alscarrers a canvi d’un donatiu. La festa té llocentre el matí i el migdia del Diumenge de

Caramelles d’Ordino. ANA FR_0694.Autor: Joaquim de Riba

Aplec al santuari vell de Meritxell. ANA FFP.Autor: Francesc Pantebre

Arlequins de Canillo. ANA. Fons Arxiu d’Etnografia d’Andorra

135El patrimoni festiu del Pirineu

Pasqua, quan els grups de caramellairesrecorren els carrers principals.L’aplec de la Mare de Déu de Canòlich, eldarrer dissabte de maig, i l’aplec de laMare de Déu de Meritxell, el 8 de setem-bre, són les dues fites religioses i festivesmés significatives i celebrades del calen-dari marià. Pelegrinatge, devoció, bene-dicció, comunió, àpat comunitari i músicai dansa caracteritzen els aplecs. La Marede Déu de Meritxell és la patrona d’An-dorra, una festa nacional i un dels pocsdies al llarg de l’any durant els quals elritme atrafegat dels carrers comercialscessa i tothom participa d’un temps dedescans i de festa compartit. El santuaride Meritxell és un símbol religiós, espiri-tual i identitari que ha esdevingut un espaide trobada i de cohesió per a una societatcada dia més diversa. L’arribada de l’estiu la marca una de lescelebracions més populars: les falles deSant Joan. Fer giravoltar les falles la vetllade Sant Joan és una tradició viva molt arre-lada a Andorra que es perd en la memòriade les generacions més velles. Des de fauns anys el foc de les fogueres del país queencenen les falles es fa amb la flama delCanigó, símbol dels Països Catalans, coma reconeixement d’una cultura i una llen-gua compartides que travessen fronteres.A Andorra la Vella les falles i les fogueresprenen una rellevància especial, perquèSant Joan és la festa del poble. La festa del Roser d’Ordino és part de la tra-dició, però coneix nous significats en què lesflors n’esdevenen part essencial, i any rereany l’organitza la comissió de festes queforma el jovent del poble. Si en altres indretsla festa del Roser se celebra durant el mes deMaria, al maig, o el dia de la Mare de Déu delRoser, a l’octubre, al poble d’Ordino aquesta

Aplec al santuari de Canòlich. ANA FP_064. Autor: Fèlix Peig

Fallaires d’Andorra la Vella. Autor: Xavi Burgos

Roser d’Ordino. ANA. Arxiu d’Etnografia d’Andorra

136 Desenes Trobades Culturals Pirinenques

festa d’origen religiós se celebra el primerdiumenge de juliol, i les processons i les devo-cions han donat pas a la festa de les roses, onels joves són els artífexs de la festivitat. La benedicció de vehicles de Sant Cristòfold’Anyós coincideix amb la festa major delpoble, i té lloc el 10 de juliol, el mateix diade Sant Cristòfol, davant d’aquesta esglé-sia romànica dedicada al patró dels viat-gers, els navegants i els automobilistes. Undels actes centrals de la festa major és labenedicció de vehicles, precedida d’unaperitiu popular i de la missa en honor delsant patró. Les festes majors més tradicionals i popu-lars tenen la seva fita durant els mesos d’es-tiu, amb els dies més llargs i les nits méscaloroses. La diada de Santa Anna de lafesta major d’Escaldes-Engordany, el 26 dejuliol, troba el moment àlgid en el ball deSanta Anna, que interpreta l’Esbart deSanta Anna, el més antic del país amb mésde cinquanta anys d’història. Els movimentsi els dibuixos dels balladors i el transcurs iles normes del ball mostren moltes simili-tuds amb el contrapàs. És un moment de lacelebració que congrega molts ciutadans ique fomenta un sentiment de pertinença. La festa major de Sant Julià de Lòria se cele-bra el darrer cap de setmana de juliol i s’allar-ga uns dies més. És una de les festes majorsmés populars del país, on les danses prenenun protagonisme especial i esdevenen unmoment central de la celebració. La passa ésuna cercavila de parelles de solters i solterespels carrers del poble. Al davant de la cerca-vila se situen les parelles que s’han de casardurant l’any, que esdevenen els fadrinsmajors, i els segueixen les parelles comen-çant pels més grans i acabant pels més petits.La passa finalitza el recorregut a la plaça Major,on el noi convida la noia a un vermut i la noia

Sant Cristòfol 1948. Fons de casa Cremat

La Passa de Sant Julià de Lòria. ANA FP_4.Autor: Fèlix Peig

Festa de Santa Anna d’Escaldes-Engordany. ANA Fons AM_5554_05. Autor: Josep Alsina i Martí

137El patrimoni festiu del Pirineu

el convida a dinar a casa seva. Després de lapassa, a la mateixa plaça, una cobla inter-preta la música del ball cerdà, els fadrinsmajors obren el ball i les noies conviden aballar els nois amb una barretina. A la tarda,l’Esbart Lauredià representa la Marratxa,una dansa senyorial que simbolitza la gène-si del cosenyoriu andorrà i les parròquies. També són significatives algunes celebra-cions vinculades a l’activitat ramadera ques’han conservat al llarg del temps. Labenedicció de les guardes comunes deSetúria i de les pastures comunals té lloccap a final de juny a la Massana. La celebra-ció simbolitza el pas del bestiar cap a lespastures d’alçada i congrega els ramadersen un dia de festa reivindicativa de la impor-tància econòmica i identitària d’aquestaactivitat tradicional.Les fires ramaderes eren llocs de trobada,de comerç i d’intercanvi que reunien trac-tants i pagesos i on es feien tot tipus detransaccions comercials. A Andorra s’hanrecuperat la Fira del bestiar de Canillo, el 16d’octubre, i la Fira concurs de bestiar d’An-dorra la Vella, el 27 d’octubre, dates en quèel bestiar baixava de les pastures comunals.Les fires coneixen nous al·licients com araels concursos, que volen ser una mena d’es-tímul per continuar mantenint viva l’activitat,ara amb una connotació festiva. Totes les festes són expressions culturals itenen múltiples dimensions. Cada festa téuna forma, una funció i un significat queevoluciona al llarg del temps en consonàn-cia amb les necessitats i les possibilitatssocials i individuals. Les velles i les novesexpressions festives tenen la capacitat d’im-plicar i de cohesionar la ciutadania. Les cele-bracions comunitàries generen un sentimentd’identificació i de pertinença, i suposen unenriquiment de la identitat cultural.

Fira de bestiar de Canillo. ANA FGP_363.Autor: Guillem de Plandolit

Benedicció de les guardes comunes de Setúria.ANA. Arxiu d’Etnografia d’Andorra

Fira de bestiar d’Andorra. ANA FGP_359.Autor: Guillem de Plandolit

Actualment es continua treballant en la promoció de les festes d’interès cultural que hanestat valorades o protegides, però també en la identificació, la documentació, la investi-gació, la preservació, la protecció, la promoció, la valoració, la transmissió i la revitalitzaciód’altres expressions del patrimoni cultural immaterial.

138 Desenes Trobades Culturals Pirinenques