festa major...per oblidar-nos de timideses i per gaudir en companyia de les persones que estimem....
TRANSCRIPT
Del 9 al 17 de juny de 2018 Festa Major
Sant Quirze de Besora
SalutacióRosa Vestit i Villegas
Alcaldessa de Sant Quirze de Besora
Santquirzencs, santquirzenques,
El compte enrere ha arribat al seu final i ja és Festa Major. Durant els propers dies el nostre poble s'omplirà
de la celebració més nostra, la que ens fa vibrar, sentir i ens dóna un sentit de pertinença a un territori, a una
tradició que any rere any omple cada racó de la vila amb les imatges, els sons i les olors que li són pròpies.
El proper dissabte 16 de juny marquem amb vermell el calendari per ressaltar Sant Quirze com a data
assenyalada, com a diada gran, la de l'única i incomparable nostra Festa Major.
La Festa Major és aquí. La festa de totes i tots, per identitat i pertinença, i amb voluntat de sentir-nos
part d'una comunitat, d'un mateix terme, d'un mateix Poble, us presentem el programa de la Festa
Major d’enguany treballat amb la Comissió de Festes, la Comissió de Jovent Nem Tard, entitats i vo-
luntaris que sense tots ells no seria possible. Perquè les festes majors existeixen, per damunt de tot,
per ser celebrades i per ser viscudes amb civisme i respecte.
Celebrem la tradició i la història del nostre poble i de la nostra Festa Major. Però, celebrem per damunt
de tot el nostre present. Impliquem-nos i participem en tots els actes. Celebrem, un any més, amb total
entrega als sentits i als sentiments, que som Sant Quirze.
Sortiu al carrer, reuniu-vos amb els amics i amb la família i gaudiu de la celebració amb el respecte i la
intensitat que es mereix. Mantingueu desperts els
sentits i deixeu-vos emportar pels encants de la
Festa Major. Viviu-la perquè ja comença, i en tan
sols un respir ja haurà acabat.
Siguem-ne grans protagonistes. Siguem-ne grans
amfitrions. Siguem-ne la part i el tot.
Un any més , en nom meu i de tot l’Ajuntament:
Només és Festa Major un cop l’any, que tinguem
tots, una molt bona Festa Major!
.3
Benvinguts a la Festa Major!Comissió de Festes
Santquirzencs i santquirzenques:
Ja hi tornem a ser. En pocs dies arribem al dia 16 de juny, dia de Sant Quirze i de Santa Julita. Arriba la
Festa Major. Sembla que fos ahir però com que el temps passa tan de pressa, no ens hem adonat que ja
ha passat gairabé un any de la nostre festa més lluïda.
Aquests dies, el nostre poble ja té ganes, després d’un hivern molt llarg i carregós, que els dies de bon
temps arribin. Això vol dir que la Festa Major ja s’acosta. Són dies de disbauxa, xerinola, festa, gresca,
murga i també, perquè no dir-ho, d’estar en família. Seran uns dies plens de música, ball, jocs,
humor, focs d’artifici i molts altres actes per a
tothom.
Aquest any, el tema principal del programa de la
Festa Major són els llocs, edificis o racons emble-
màtics de la nostra població. Tothom té un lloc o
un racó que li desprèn un encant especial, per
qualsevol motiu, ja sigui arquitectònic, sentimental
o el que sigui. I en el nostre poble, n’hi ha molts.
Així doncs, gaudiu de totes les activitats que
us hem preparat. No us les podeu perdre!
Santquirzencs i santquirzenques, benvinguts a la
festa. Benvinguts a la Festa Major!
.5
Ens veiem al pavelló o als carrers de Sant QuirzeNem Tard
Festa Major. Quina combinació de paraules més bonica! Dues paraules que amaguen històries, anècdotes,
records i, probablement, els dies més esperats de l’any per les santquirzenques i els santquirzencs. Dies de
retrobaments i de disbauxa, de riures i abraçades, de brindis i promeses. De festa, molta festa, i de
poques hores dormides. O, si més no, això intentem entre tots que així sigui.
Suposem que molta gent pensa que tot això és possible simplement si hi ha ganes de passar-ho bé, si
s’encara la festa amb la intenció d’oblidar una mica les preocupacions del dia a dia. Nosaltres, però, des
de la Comissió de Jovent Nem Tard, creiem que no és només això. Creiem que hi intervé un altre factor
que ens empeny a fer-ho sense ni tan sols ser-ne conscients del tot. A Sant Quirze hi ha un lloc on les
emocions flueixen de manera natural. Un lloc que associem a la diversió i a la festa. Un lloc amb
unes parets que han estat testimoni d’honor d’enamoraments i desenamoraments, de discussions i
reconciliacions, de somriures i llàgrimes, de balls i de caigudes. Un lloc perfecte per deixar-nos anar,
per oblidar-nos de timideses i per gaudir en companyia de les persones que estimem.
Sí, només podem estar parlant del Pavelló Municipal de Sant Quirze de Besora. El lloc més emblemàtic, el
centre neuràlgic de la festa santquirzenca. Aquest és probablement l’espai amb el qual més ens identifiquem,
que sentim més nostre i que ens agradaria que fos durant molts anys l’escenari perfecte per construir històries
inoblidables entre tots.
Ben mirat, no sabem ben bé perquè ens hem posat tan sentimentals, i més tenint en compte que els dos
actes organitzats per Nem Tard durant la Festa Major es fan en altres racons del poble, però és cert que la
proximitat d’aquestes dates tan especials ens estova el cor. I així, amb el cor i de tot cor, només ens queda
dir-vos... Companyes i companys, amigues i amics, veïnes i veïns, ens veiem al pavelló o als carrers de Sant
Quirze. Salut i bona Festa Major!
.7
Sant Quirze i Santa Julita 2018 Parròquia
En primer lloc, desitjar a tots una molt bona Festa
Major del poble i convidar a tothom a assistir als
actes de la mateixa, des de la parròquia us con-
videm als actes religiosos en honor dels nos-
tres sants patrons Quirze i Julita, especialment
a la missa solemne en honor dels sants que tindrà
lloc el dissabte 16 de juny a les 11 del mati, amb
un predicador de fora i concelebració amb els
mossens veïns i els antics rectors del poble que
hi puguin assistir.
Aquest any, per a la Festa Major hem volgut fer
record de les dues capelles del poble, les de
Lurdes i de Montserrat, amb un escrit fet per
una feligresa:
Capelles de Lurdes i de Montserrat de Sant
Quirze de Besora
Situem-nos en el temps de la indústria tèxtil a les
nostres comarques.
Buscant calaixos he trobat aquesta fotografia de fa, almenys, uns cent deu anys enrere, en la qual es
pot apreciar la incipient construcció de la que seria la capella de la Mare de Déu de Lurdes de la fàbrica
de Can Trinxet, més tard Can Tomàs, en la nostra població.
En la imatge es pot apreciar, a la banda esquerra, el conducte d’entrada o sortida (tal com està més o
menys avui) del túnel i escales que condueixen al cambril de la Verge, aquí tot just apuntat. Pedra tosca,
amb l’escut o medalló que sembla, del Sagrat Cor, completament acabat.
La trentena d’homes que hi figuren són els setmanals i directors de la mateixa empresa, que no ens deixen
veure res més de l’obra; ja no tenim ningú per explicar-nos què els va motivar per posar-se satisfets davant
la feina que ja s’intuïa que donaria un excel·lent resultat.
Els lectors amb més anys a l`esquena que tinguin
a les seves mans aquesta publicació, segurament
hi coneixeran algun personatge o familiar aquí
reflectit.
Ha passat un segle. Aquestes roques han copsat
pregàries, anhels, casoris, frisances, agraïments…
El món continua; les limitacions humanes perduren;
no cal perdre mai la fe i l’esperança.
Aquesta altra fotografia acolorida, alegre, ac-
tual, és d’aquesta passada festivitat de la Mare
de Déu de Montserrat, advocada, en aquest
cas, dels treballadors de Can Guixà; l’empresa
va aixecar aquesta capella dedicada a la Patrona
de Catalunya demanant la seva protecció.
També d’això, ja fa molts anys; voltada de jardins amb
arbres centenaris, amb esveltes canyes de bambú,
amb el riu Ter a tocar, amb la remor de l’aigua i els
ocells que li fan de fons musical… una delícia!
En aquesta ocasió una coral jove, nova, neta, hi ha
donat el punt excels.
Una tarda per pregar i recordar!
I constatació de les arrels cristianes dels nostres
indrets.
Bona Festa Major!
.9
C. Major, 38. Prats de Lluçanès
EDITORIAL: Fem llibres a midaVINS: Fem tastos personalitzats
INFORMA-TE’N al 93 856 01 11
Llar d’Infants Els Quirzets
Aquest curs a la Llar d’Infants hem estrenat logo. És una imatge d’un nen o nena que està contenta i
oberta a descobrir el món. Després de 35 anys de trajectòria d’aquesta entitat del poble, les persones
que en formem part continuem creient que el més important són els infants i que la nostra tasca és
assegurar que puguin desenvolupar les seves
capacitats amb l’objectiu d’educar per viure i
conviure en el nostre món actual.
L’equip de la Llar d’Infants Els Quirzets us desitja
molt bona Festa Major!!!
Molt bona Festa Major!!! .11
Som l’Escola...Escola Segimon Comas
L’escola obre cada dia les portes amb un somriure que li ve de lluny i fixa la mirada atenta des
de l’emblemàtic balcó per escriure un dia més un bocí de la seva història.
La màgia esdevé realitat quan qui ens visita són adults que un dia van ser nens i es van forjar dins de les
seves parets, ara reconvertides en altres espais que els evoquen a un record que reviu gràcies als sentits.
Tanquen els ulls i pugen les escales sospitant que esdevindran un altre cop nens i nenes i reescriuran les
pàgines d’un llibre escrit i acostumat a no deixar de sorprendre’s per les incerteses del futur.
La imaginació esdevé poder de construir un nou escenari quan els visitants obren per primera vegada la
porta acompanyats de la seva família i descobreixen a poc a poc el seu tarannà. Un camí d’acompanyament
família-escola serà la clau de l’èxit educatiu i de créixer com a persones.
El domini de l’espai trenca barreres quan els actuals habitants deixen el seu patinet al pati interior, ara
remodelat, que és testimoni del passat, present i futur. Les mirades compartides i plenes de complicitat
pugen les escales al primer pis, les aules s’il·luminen i un nou dia s’enceta dialogant, aprenent, convivint,
avançant i endevinant nous reptes. Els més petits es veuen acaronats per la mà del pare, mare, avi, àvia…
que els acompanya, es corden els botons de la
bata i deixen la maleta al penjador. Tot és il·lusió i
el joc forma part de l’aprenentatge d’aprendre a
aprendre.
El matí esdevé hora del pati i l’esbarjo migdia amb
el menjador ple de gom a gom, la cuinera amb el dinar a punt i l’equip de monitors compartint les últimes
consignes: cal estar com a casa i aprendre a servir-nos.
Les reunions són l’eix de la sala de professors i l’equip de mestres dissenya nous projectes i prepara la
pràctica educativa de manera cooperativa i en equip.
La tarda s’apropa i deixa pas a un munt d’activitat que s’allarga més enllà de l’horari escolar. L’escola
s’inunda i els passadissos i aules completen la jornada amb una oferta atractiva de l’AMPA.
I més enllà, la vesprada, a la biblioteca reunions amb representació de la comunitat educativa. És
temps d’informar, reflexionar, valorar, compartir… Tots i totes expressem les nostres opinions i anem
configurant el projecte engrescador que és la nostra escola. Una comunitat educativa oberta que
promou nous projectes amb l’objectiu de formar persones amb identitat pròpia que lluiten per un
món millor.
Finalment l’estelada nit trasllada l’escola al món dels somnis, es relaxa tranquil·la, escriu en una
llibreta un fragment més de la seva història, l’amaga en un lloc recòndit per guardar el secret als
seus habitants.
BONA FESTA MAJOR!
.13
Carolina Querol
Directora INS Bisaura
L’Institut Bisaura som un centre educatiu que ja té dinou anys de vida i que des de l’inici ha treballat
amb il·lusió el repte de construir i consolidar l’etapa de l’ESO, la darrera d’ensenyament obligatori,
per al territori i la gent del Bisaura i Alpens.
Amb la primera denominació de SES Sant Quirze de Besora, naixia aquest petit institut el curs 1999-2000,
quan el Departament d’Educació va autoritzar un centre de secundària amb plantilla i direcció pròpies,
dos anys després que s’implantés l’ESO en el sistema educatiu català. Aconseguir l’Institut va ser el fruit
de la voluntat tenaç de tots els representants i famílies dels municipis adscrits: Vidrà, Santa Maria de Besora,
Sora, Montesquiu, Alpens i Sant Quirze de Besora.
Des del primer dia vam estar recolzats pels ajuntaments, per les famílies i per la població en general, que
tant va lluitar per disposar d’aquest servei educatiu en el nostre entorn geogràfic.
Va ser un temps de molta feina i de molta lluita. Feina, per bastir un centre digne i de qualitat. Lluita, per
aconseguir també l’autorització definitiva del Departament a impartir el segon cicle de l’ESO.
L’INS Bisaura: un passat, un present i un futur
Fins el curs 2001-2002 vam viure, doncs, una etapa de creixement i de construcció marcada per la pre-
carietat de mitjans i d'espais: l’ala dreta de l’edifici de Primària, el dalt del Pavelló, el magatzem del
carrer Domingo per instal·lar el laboratori... Tres espais diferents que van comportar molta mobilitat i la
imprescindible coordinació per superar els obstacles dels anys d’arrencada.
La necessitat de disposar d’un edifici en condicions es va fer del tot urgent i els nostres representants
polítics van treballar de valent per aconseguir-lo. El vam poder estrenar i gaudir el setembre de 2002.
Amb el nou edifici vam aconseguir poder estar junts compartint un únic espai ben equipat i dotat de
recursos. La SES esdevenia una realitat més palpable, més tangible, més ubicada, més acollidora.
El 2005-06, per decisió de Consell Escolar, es va acordar un nom propi al centre. D’entre tots els proposats,
per unanimitat va ser escollit SES Bisaura, un nom que ens identificava i ens cohesionava com a territori.
L’any 2008-09 es va escollir un logo propi de centre: un pont (el de Sant Quirze), un riu (el Ter), un paisatge
(el Bisaura i Alpens). Tot fent camí, el centre va passar per altres canvis de nom. El curs 2011-12 ens vam
dir SI Bisaura. I, a l’inici de l’actual curs, el Departament d’Ensenyament decideix la denominació universal
d’Institut per a tots els centres que imparteixen l’ESO. Ens agrada dir-nos INS Bisaura perquè el nom
permet reflectir la realitat que som: l’Institut de Secundària del territori que representem.
Al llarg d’aquests dinou anys hem seguit un camí de creixement i consolidació que ha anat donant
identitat a l’institut: un centre de reduïdes dimensions que vol garantir a l’alumnat una formació
acadèmica de qualitat i una atenció personalitzada preferent en un marc de convivència positiva
per a tots els membres de la comunitat educativa.
Amb l’esforç i col.laboració de tothom, volem seguir treballant per arrelar-nos en el passat, per
créixer en el present i per avançar plegats vers el futur que volem compartir.
.15
Grup d’Envelliment Actiu de la Cooperativa
Fent un resum paisatgístic del que tenim a Sant Quirze, us diré amb satisfacció que tenim llocs magnífics,
que conviden a fer caminades.
Montserrat: Un paratge on es venera la imatge de la Mare de Déu del mateix nom i amb arbres frondosos
i canyes de bambú que adornen tot l’entorn.
Lurdes: Una capelleta a l’ex-fàbrica Tomàs, a semblança de l’autèntica cova de Lurdes de França.
El passeig de la Coromina: Una veritable Rambla de Natura en direcció al Castell de Montesquiu i a on
els assidus caminadors, joves i vells, gaudeixen de l’aire sa i l’olor de les herbes silvestres.
La Font de l’Espadaler: Un pla d’arbres centenaris i ple d’encant, que convida a fer-hi barbacoes i berenars.
La Font del Padró: Situada a les Roques i menys coneguda, però molt adient per fer-hi una caminada.
La Font del Bufí: Que maca que era! Quants avis, a la seva joventut, la seva diversió era anar-hi a berenar
el diumenge a la tarda!
La Plaça de Sant Quirze. Els records bonics de festes amb sardanes i Festa Major. Tot curull d’animació
popular.
El Passeig del Ter o del Riu: Que no està valorat com hauria, però el rabeig de l’aigua, dóna pau i
tranquil·litat al que es passeja per allà.
La Cooperativa: Lloc emblemàtic i anyenc; una entitat reconeguda i amb socis, i on al llarg del temps s’hi
havien fet i s’hi fan diverses activitats, com ball, cinema, teatre i la tenda que tenia molta importància quan
es va inaugurar. Ara, en canvi, ha passat a ser el centre d’esbarjo per gent gran i avis. S’hi fa gimnàstica,
memòria, cursos de cuina i alguna altra conferència profitosa de salut i cultura.
La Casa de Cultura: Antigament anomenada Can
Tija i ara sala d’exposicions de totes les categories.
Can Roca o l’Hostal: Els que havíem viscut l’eufòria
d’aquest cafè, restaurant i hotel, recordem l’èxit dels
seus balls, aperitius, tertúlies a la terrassa i la música
de qualitat que s’hi podia escoltar. Trist final per un
edifici també emblemàtic!
Bells paratges santquirzencs .17
El Centre
A nosaltres no se’ns pot acudir cap lloc més emblemàtic que el nostre teatre, l’històric teatre el
Centre. Un teatre per on centenars de santquirzencs i santquirzenques passen cada any, ja sigui
sobre l’escenari, creant móns imaginaris, com des de la platea, gaudint dels espectacles que s’hi
realitzen. Un teatre que pot haver canviat de forma durant els més de 100 anys que porta sent
un centre cultural de Sant Quirze, però que mai ha canviat el seu esperit participatiu, integrador
i cultural. Un teatre que, poc a poc, amb l’ajuda i col·laboració de tots, es va adaptant als nous
temps i a les moltes adversitats que s’ha anat trobant.
En el seu escenari ja fa més de 115 anys que veiem com els ximples d’en Garrofa i en Pallanga ens expliquen la
seva història, mentre sant Miquel i Satan enfronten dues visions del món. Fins a quatre generacions de diferents
famílies han anat passant per una entitat que cada vegada és més forta, més oberta i més transversal. Una entitat
on cada vegada més veïns i veïnes de Sant Quirze hi tenen algun record, una entitat que any rere any veu créixer
una generació diferent de joves, gràcies a les obres que hi interpreten alumnes de l’Escola i de l’Institut.
És un lloc que, a més, durant molts anys, ha anat aglutinant cada cop més oci i cultura bisaurenca, i que
durant un temps es va convertir, gràcies al seu local social, en un punt central de l’ambient cultural i festiu
del poble. Un ambient que fa anys que des de la Junta volem recuperar, i confiem acabar esquivant totes
les adversitats que ens hem anat trobant per poder tornar a oferir a la gent de Sant Quirze l’alternativa
d’oci que durant un temps tant va triomfar.
És alhora un lloc emblemàtic perquè és un exemple clar de cultura popular, una cultura imprescindible per
recordar qui som i enfrontar-nos a la globalització i a la impersonalització a què ens porta la societat actual.
Un lloc on tant petits com grans es puguin trobar amb un context que afavoreixi el treball de les emocions,
dels sentiments, i desenvolupar l’empatia, l’eina més poderosa per lluitar contra les injustícies.
I especialment, és el lloc que escollim com a mostra d’agraïment per a totes aquelles persones que han
estat treballant i col·laborant perquè l’entitat tiri endavant. Actors i actrius, directors i directores, tècnics i
tècniques, i tota la resta de col·laboradors i col·laboradores, han ofert hores de les seves vides per mantenir
l’esperit que ha fet créixer aquesta entitat. Un agraï-
ment que, per suposat, s’amplia fins a tots els socis
i sòcies, i al públic, que confien en el nostre treball
i segueixen apostant per consumir un producte cul-
tural que, malgrat no ser professional, està entregat
a tots vosaltres des de la màxima estima i respecte.
.19El Centre
.21
Associació Gombau de Besora
Sant Quirze no és un dels pobles que surten a les guies turístiques, no és una vila medieval, ni gaudeix de
grans monuments, però per nosaltres és una localitat amb un encant especial. No és fàcil fer una selecció
d’un sol lloc emblemàtic: hi ha indrets amb història, com les indústries tèxtils o el pont; llocs bonics,
com tota la riba del riu Ter o el mateix Padró; llocs culturals com la Casa de Cultura o el mateix teatre
el Centre. Diàriament veiem llocs que per nosaltres són habituals però que a ulls d’un estrany són
encantadors, com seria la font de l’Espadaler o la plaça Comtessa Ermessenda.
Humilment hem triat un lloc que ara està en clara decadència però anys enrere era conegut arreu i
que és present en la història del municipi i que ens pot ajudar a entendre perquè som com som. És
l’Hostal Roca, construït el 1895 (segons consta a la placa de l’edifici) i que anteriorment s’havia anomenat
Hostal del Ter o Fonda Rossell, ja que el seu primer regent va ser J. Rossell. Va tenir una època de màxima
esplendor als anys vint: en aquells moments eren moltes les famílies que triaven aquest local per fer les
seves celebracions més especials, com podien ser banquets de casament, batejos, aniversaris...
Aquest edifici, situat a la rambla Concepció, va anar evolucionant durant tot el segle XX. Per davant seu
han passat totes aquelles persones que circulaven entre Barcelona i Puigcerdà, la coneguda carretera de
Ribes, fins que es va construir la variant de la C-17, que ha fet allunyar el trànsit d’aquest edifici. L’hostal
disposava de totes les comoditats del moment i comptava amb moltes habitacions però, a més, tenia un
ampli bar, diversos salons per als àpats, una sala de ball, uns estables per guardar els carruatges (que no
tardaria gaire a convertir-se en un garatge per als cotxes) i fins i tot havia tingut el teatre Calderón, on es
van representar Els Pastorets d'en Pitarra el 1899, any en què el Centre Catòlic encara no existia. Poste-
riorment es va convertir en el cinema Núria, on cada setmana es projectaven pel·lícules i en alguna d’elles
encara es recorda que per poder-hi entrar s’havien format cues que arribaven fins al pont. Fins i tot, en el
cantó de la carretera de Berga, a l’extrem, disposava d’una peixateria. Un altre servei de què va disposar,
un cop passada la guerra, era el d’un sortidor de gasolina. Estava situat davant de l’hostal i consistia en
una bomba manual que un home accionava mitjançant una palanca fins a extreure la gasolina necessària.
Recordem que aquest establiment també va fer història pel fet de ser el primer bar on es va prohibir fumar dins
el local. Més endavant, aquesta norma de salut pública es va fixar, per obligació legislativa, en tots els altres.
En la nostra opinió, és un lloc especial i és una llàstima l’estat en què es troba actualment. Tots els nascuts
abans del 1990 recordem aquest establiment, tots hi hem passat estones amb amics o família, els grans ho
recorden en tota la seva esplendor i els més joves, pels seus últims dies. En destaquen la famosa gasosa i
les llargues partides de ping-pong o de futbolí o de billar o en les màquines de videojocs recreatius.
Can Roca
Programació22.Dissabte, 9 de juny
3r. Torneig Infantil de Festa Major.
Lloc: La Cooperativa.
Hora: a partir de les 9 del matí.
Torneig Social de Festa Major de Tennis Taula.
Lloc: La Cooperativa.
Hora: a partir de les 4 de la tarda.
Dimarts, 12 de junyConcert de Gòspel amb el grup Pessic de Gòspel.
Lloc: Teatre El Centre.
Dimecres, 13 de juny
Sorteig de Llotges.
Lloc: Pavelló Municipal.
Hora: a les 8 del vespre.
Dijous, 14 de juny
Havaneres amb el grup Les Anxovetes.
Lloc: Pavelló Municipal.
Hora: a les 10 del vespre.
Divendres, 15 de juny
Espectacle: Xeringada i Escuma.
Lloc: Plaça Ermessenda.
Hora: a les 5 de la tarda.
Els Reis Mags seguint l’estrella.
Punt de Trobada: Aparcament de la Cugulera-Way
(finalitza a la plaça Major).
Idea: Xavier Martínez i Oriol Marcos.
Hora: a les 6 de la tarda.
Organitza: Comissió de Jovent Nem Tard.
Sopar de gats i gatetes.
Lloc: Carpa Jove.
Hora: a les 10 del vespre.
Venda de tiquets: Forn de pa Torres
Preu: 15€
Correfoc amb els Diables Rocadepena.
Lloc: Plaça Bisaura.
Hora: a 1/4 d’11 de la nit.
Nit de Gats, amb els grups:
Di-Versiones i Sixtus.
Lloc: Pavelló Municipal.
Hora: a 1/4 d’1 de la nit.
ProgramacióDissabte, 16 de juny
Missa Solemne en honor a Sant Quirze i a Santa Julita,
amb l’Orquestra Maravella.
Lloc: Església de Sant Quirze.
Hora: a les 11 del matí.
Vermut popular.
Lloc: Plaça Major.
Hora: a les 12 del migdia.
Sardanes, amb l’Orquestra Maravella.
Lloc: Plaça Major.
Hora: a 3/4 d’1 del migdia.
Concert amb l’Orquestra Maravella.
Lloc: Pavelló Municipal.
Hora: a les 6 de la tarda.
Preu: 6€.
Festa Holy
Lloc: Zona Verda Can Guixà.
Hora: a 2/4 de 7 de la tarda.
Ball de Gala amb l’Orquestra Maravella.
Lloc: Pavelló Municipal.
Hora: a les 11 de la nit.
Carpa Jove amb DJ Silva.
Lloc: Darrere Pavelló Municipal.
Hora: a la 1 de la nit.
Nomenament de l’Hereu i la Pubilla del 2018.
Hora: a la 1 de la nit.
Organitza: Comissió de Jovent Nem Tard.
Diumenge, 17 de juny
Cercavila amb els Gegants i Grallers de Montesquiu i
Sant Joan de les Abadesses.
Lloc: Plaça Bisaura.
Hora: a les 11 del matí.
Animació Infantil, amb els Pot Petit.
Lloc: Pavelló Municipal.
Hora: a les 5:30 de la tarda.
Monòleg de Fel Faixedas, amb l’espectacle
Bona nit, benparits!!!
Lloc: Pavelló Municipal.
Hora: a les 7:30 de la tarda.
Preu: 10€.
Focs Artificials.
Lloc: Balconada del Pont.
Hora: a les 10:15 de la nit.
. 23
Acc
èssi
t d
e ci
cle
inic
ial:
Gui
llem
Vila
rgo
nter
.
Grup Municipal PDeCAT Junts x Catalunya
Amics i amigues, un any més tenim aquí l’esperada Festa Major; aquest any el programa gira entorn dels
llocs emblemàtics de Sant Quirze. Com a PDeCAT - Junts x Catalunya, hem estat pensant en un sol lloc i
la veritat és que és molt difícil; el pont, les fonts, el parc, l’escola, l’Ajuntament, tots tenen un moment o
altre, un record o un sentiment.
Hi ha els sentiments personals, cadascú de nosaltres en podria dir un munt de cada lloc, hi ha els
sentiments de poble, els que tenim en conjunt, com el pont, que després de 502 anys ja té nom
i s’anomena Pont de l’1 d’octubre de 2017. Pensant en l’escola i la casa de cultura, ho recordem per
la lluita feta i la lluita que ha de venir com a símbols de llibertat i de democràcia.
La depuradora, inaugurada fa un any i mig pel conseller Sr. Josep Rull, o l’Ajuntament, que han
visitat els consellers Sr. Joaquim Forn i el Sr. Jordi Turull, que ara es veuen privats de llibertat per
defensar la democràcia, el dret a decidir i les nostres idees.
Són dies que ens vénen un munt de sentiments, però hem de seguir endavant i continuar pels que són a
la presó, pels que són a l’exili i pels que continuem lluitant.
És Festa Major, celebrem-ho, aprofitem per fer poble i compartir estones, vivències, jocs, balls,
riures i complicitats en aquests dies màgics.
Santquirzencs, santquirzenques, des del PDeCAT - Junts x Catalunya, us desitgem una gran i
molt bona Festa Major 2018!
.25El nostre poble
Grup Municipal d’ERC
Cada poble, cada racó de Catalunya, té la seva pròpia identitat. I el nostre, també. Un poble costerut,
amb escales i pujades, assolellat, on gairebé mai hi arriba la boira, amb gent treballadora i solidària,
i amb un entorn magnífic.
La Festa Major, acostuma a remarcar els nostres trets d’identitat. Els actes que es programen cada any,
si són diversos, ens fan sortir de casa i relacionar-nos més amb els nostres veïns i veïnes. La d’aquest
any, de Festa , segurament tindrà programats actes que ja han esdevingut tradició i d’altres de novedo-
sos, o això esperem tots els santquirzencs i santquirzenques, però el que és ben cert, és que serà una
Festa Major diferent, ja que, malgrat Sant Quirze continua el seu dia a dia amb una certa normalitat, la
majoria no oblidem i tenim ben present que des de la Festa Major de l’any passat, al nostre país han
canviat moltes coses: hi va haver un 1 d’octubre, que per la seva transcendència política passarà a la
història a nivell de país. Però aquell 1 d’octubre, a Sant Quirze, van passar moltes més coses. Una de
molt important és les hores i hores que molts santquirzencs i santquirzenques ens vam passar al carrer
fent-nos companyia, parlant i escoltant-nos. Ningú tenia pressa per marxar. Va ser un acte de relació
entre veïns entranyable, malgrat les agres conseqüències que està tenint.
Per això, perquè som gent de pau, perquè ens agrada poder-ne parlar, perquè volem defensar la nostra
identitat com a poble i com a país, aquests dies de Festa cal que sortim al carrer, que ens relacionem i que
participem de les activitats.
Hi ha qui estrena vestit per la Festa Major. Us recomanem que us mudeu amb alguna peça groga,
que tal i com està el país, segurament la podrem lluir en més d’una ocasió. O sinó, poseu-vos un
llaç a la solapa de l’americana o a la pitrera. Serà el petit homenatge a tots els presos i preses
polítiques que ja fa tants i tants mesos que estan privats de llibertat.
Visca la Festa Major! Festa digna! Festa amb identitat i Festa en llibertat!
Un poble amb identitat
Teresa Granados
Un indret discret, gairebé amagat, el recer dels meus matins de primavera ara fa uns quants anys...
Nouvinguda, amb prou feines coneixia el poble que em va acollir, aquell voltar per camins ignots, la
meva menuda al cotxet, el temps per a nosaltres… Quina descoberta aquell dia, un amagatall, vaig
pensar, la rambleta breu, la Verneda, i una font que avui, diada de Sant Jordi, m’ha vingut a la memòria.
El passat ben present.
Records. Empènyer suau el cotxet avançant damunt les pedretes del Passeig, imaginant un munt
de canalla jugant al pont de ferro, ara rovellat, corrent assedegats per beure l’aigua de la font,
el drac i el cavaller... Un munt d’història, un bocí de natura, el riu trenant versos al cabal i el cant
del Ter lliscant per la resclosa.
Records. Matí assolellat. La menuda volia sortir del cotxet i llavors l’agafava i fèiem un somriure al
riu, i després sentíem els ocells mentre provàvem de fer les primeres passes. I sèiem a un banc com
ans solien seure els avis, les parelles d’enamorats, la quitxalla, veïns de tot el poble, el vell i el nou,
assolellant la tarda…
Records. Els gemecs de la meva bufona, el meu follet, la papallona que alegrava els meus matins… Gustós
acaronar-li els rínxols mentre li cantava una melodia compassada amb el brogit del Ter calmós. Les mans
menudes que volien les meves, els ulls blavíssims i aquell esguard murri volant fins al cel… L’abraçava, la
petonejava, i el poble i el pont ens picaven l’ullet. Matins regalats.
Rambleta entranyable, els verns que ens acollien,
que m’acullen avui mentre escric aquests mots…
Un munt d’imatges, de sons, de persones que un
dia van sovintejar aquest indret... Emblemàtic? Si
més no al nostre cor, que és on romanen les dolces
emocions i els millors records.
Vivim la Festa Major als racons del poble que
estimem. Gaudim-ne…
La verneda dels records .27
Antònia Soler i Ginebra
Hola santquirzencs: a ple segle XXI tots tenim clar que com menys sucre mengem, millor ens va per la salut,
però tal com està el pati (políticament parlant) i per animar-vos, us voldria endolcir un xic la Festa Major.
Començarem pel iogurt perquè, encara que ho sembli, no és una llaminadura. Fa més de seixanta anys
només se’n trobava a les farmàcies perquè era com una medicina que es feia (i es fa) amb llet fermentada,
per combatre infeccions intestinals. Es repartien diàriament frescos, per encàrrec, que un recader portava
de Vic, elaborats per algunes granges.
El iogurt industrial el va començar a fabricar Isaac Carasso, basant-se en un mètode artesà que havia après
a Bulgària. Anys més tard, va ser el seu fill Daniel qui va aixecar l’imperi Danone, que encara perdura, i en
pla més llaminer, fabriquen els Danonino, Danet, Danup... tots els seus productes porten les tres primeres
lletres del nom del fabricant.
La xocolata sempre ha estat la llaminadura per excel·lència, i la varen inventar al segle XVIII tres senyors
suïssos: Philippe Suchard, Rodolphe Lindt i Henri Nestlé. Ara tots coneixem aquestes marques, però
Nestlé s’ha estès mundialment amb moltes branques d’alimentació, començant per la llet La Lechera.
La síl·laba inicial va gairebé a tots els productes: Nescafé, Nestea, Nestum, Nespresso, Nesquik... les
altres dues marques xocolateres, bomboneres i torroneres, també són internacionals.
El Donut que elabora Panrico, el va registrar Andreu Costafreda al 1962, després de fer un viatge als Estats
Units per exportar farina i descobrir unes rosquilles que li varen cridar l’atenció. Aquell llamí és tan ben fet
que ha sigut molt imitat, però ningú ha aconseguit superar-lo. Es reparteixen diàriament per assegurar
que siguin frescos. Panrico també fabrica el Bollicao.
La casa Bimbo va ser l’inventora del pa de motlle industrial als voltants del 1965, però abans els forners ja
el feien de manera artesana. És el pa anglès de tota la vida. Bimbo fabrica Bony, Tigretón, Pantera Rosa,
Bucanero...
Quan anàvem a l’escola de les monges, el nostre llamí era la pega dolça. No importava qui la portés,
n’hi havia per tots els que en volíem, perquè la trencàvem a trossos. Si per acabar-ho d’arrodonir algú portava
sidral de taronja o llimona, ens el posàvem al pla de la mà, sucàvem la pega, i allò era un festí.
Els gelats a l’estiu era cosa important. Només coneixíem Frigo i, per la festa major, quan començava
la calor, solien ser les postres més triades per les famílies que acostumaven a tenir convidats. A part
dels de corte, només existien els polos i els Frigolins, que eren cilíndrics. Quan acabava l’estiu, s’acabaven
els gelats fins l’any següent.
Retorn al passat... llaminer
Sobre begudes llamineres, vàrem passar de la gasosa de Can García de Manlleu, i l’Oranja que be-
víem quan anàvem a assajar al Centre, a la Coca-Cola, la Pepsi i el Cacaolat. La primera es comença a
fabricar a Barcelona l’any 1953, però és nord-americana i es varen trigar molt anys per obtenir els permisos,
perquè no es posaven d’acord. Finalment va ser Cobega qui la va comercialitzar i, actualment, és el pro-
ducte més venut al món. La Pepsi, tot i tenir èxit i ser la competència més aferrissada, no ha arribat, però,
a tants consumidors.
A la fira de mostres de Barcelona es va presentar Cacaolat l’any 1933 i és el batut que tots coneixem a
base de llet i cacao. Aquesta beguda, que es pot beure freda i calenta, es va deixar de fabricar en temps
de guerra perquè no es trobava cacao, i fins el 1950 no es va poder engegar de nou la producció. Quan el
2011 la marca era de la família Ruiz Mateos i va fer fallida el seu grup Nueva Rumasa, va tornar a perillar el
producte, però gràcies a un acord de Cobega i Damm, avui en dia, es pot gaudir d’aquest deliciós batut.
Sobre caramels, els de cafè amb llet són de principis del segle XX. Trenta anys més tard varen arribar els
Darlins, que eren (i són) tous de nata i els fabricava Mauri de Barcelona. Més tard La Vaca que Rie i el 1961,
els Sugus de Suchard, que segueixen existint. El xupa-xup també és dels anys seixanta i es considerava
car perquè cada caramel amb bastonet valia una pesseta. Quan els varen voler introduir a altres països va
ser Salvador Dalí qui en va dissenyar el logo.
Bé amics, ja se sap que el llegir no engreixa, però no us voldria haver embafat parlant tant de dolços.
Bona Festa Major i bon estiu a tothom!
Josep Martínez
Tenint en compte que en un escrit de Festa Major no toca parlar de temàtiques tristes ni depriments,
he intentat equilibrar la balança del caos actual, amb una dosi d'optimisme i esperança.
No us faré recordança del desastrós i caòtic desgavell polític que estem patint, sinó de la il·lusió inicial
que tenen aquelles persones que, de debò, volen dedicar-se vocacionalment a la política, per a posar-se
al servei del país, defugint tota mena d'interessos i privilegis personals.
No us en faré, tampoc, d'aquells que utilitzen tots els mitjans que els dóna el poder, per a manipular i
dividir a la societat en benefici propi. Cal recordar-nos d'aquelles persones íntegres, que voluntària i
lliurement han decidit servir la societat.
Tampoc us faré recordança de la corrupció generalitzada arreu, sinó de totes les persones que són
honrades, aquelles, que ni tan sols els passa pel cap posar-se un euro a la butxaca que no sigui seu.
Ni us en faré, tampoc, d'aquells ciutadans, que Déu ens en guardi, que s'alimenten de la confusió i del caos,
escampant llavors d'odi, divisió, confusió, i d'enfrontament arreu. Cal fer memòria d'aquelles persones que
tenen com a únic objectiu lluitar per la llibertat, la veritat i el respecte a tota persona humana.
Ni us en faré, tampoc, d'aquells que han venut la seva ànima al poder dominant, incomplint les promeses
del seu programa per a fer una societat més justa, tot recolzant al món obrer. Ens cal fer memòria de molts
d'altres que, amb una coherència absoluta, són fidels permanentment als seus principis.
Ni us en faré, tampoc, de la vulneració de Drets Humans al nostre país, per part dels qui maneguen les cireres,
sinó d'aquells que han arribat a donar la vida per defensar els Drets de tots els éssers humans.
Ni us en faré, tampoc, d'aquells que no saben llegir el nom del destinatari de sobres farcits de diner de
tonalitat fosca, sinó d'aquells que, tot i patir per arribar a fi de mes, valoren més la seva dignitat, que
l'acceptació d'una tasca degradant i fraudulenta.
Ni us en faré, tampoc, d'aquell que va recolzar l'invasió del país dels qui NO tenien armes de destrucció
massiva. Aquell que manifesta que no cal demanar perdó per aquesta decisió infame i terrorífica. És vital
fer memòria d'aquelles persones que tenen com a prioritat cercar el diàleg, la justícia i la pacificació arreu.
Ni us en faré, tampoc, dels qui pretenen, amb la justícia, fer tota mena d'injustícia, sinó d'aquells que
s'esforcen per a fer més justa la justícia.
Ni us en faré, tampoc, dels que estan incapacitats per a tractar humanament i amb dignitat a les persones,
sinó de tots aquells que fonamenten la seva existència en fer un món més humà i més digne.
Des del país de la utopia, optimisme iesperança en la nostra Festa Major
Ni us en faré, tampoc, d'aquells que donen suport i prioritat pressupostària a temes d'armament i defensa,
per a generar injustament una riquesa ignominiosa. I per assolir aquest macabre objectiu, provoquen re-
tallades als pressupostos de despesa social, sanitat i cultura. De cabdal importància, fer memòria d'aquells
que defensen la justícia social, la solidaritat, la cultura i la pau.
La fortalesa i la solvència democràtica d'un país, està vinculada al grau d'integritat, moralitat, coherència,
honestedat, dignitat i humanitat dels responsables de gestionar el poder atorgat. Si dos pots de crema
de bellesa han provocat una dimissió sonada, quants polítics, creieu honestament, haurien de dimitir?
Si no hi ha dimissions, és una senyal evident, que la democràcia grinyola i supura pels quatre costats. És
patètic viure en un país en què la gran majoria dels polítics hagin oblidat que la seva tasca és vocacional,
amb l'objectiu essencial de servir la societat i no pas de servir-se d'ella.
Tindran aturador algun dia, tantes pàgines negres escrites diàriament en el llibre de la historia del món?
Les llavors de la crisi del sistema actual foren plantades en aquella època fosca, que voldríem oblidar, però
no podem. Personalment, m'indigna d'allò més que em tractin d'ignorant, intentant manipular-me dia rere
dia, per a fer-me empassar gripaus constantment.
Per tot plegat, permeteu-me fer un viatge al país de la utopia, per tal de somniar que la corrupció, la
manipulació, la mentida, la injustícia, la immoralitat, la mesquinesa i la inhumanitat, desapareixeran de
la faç de la terra algun dia.
Des de la galàxia d'aquest país llunya, molt llunyà, us desitjo
UNA BONA FESTA MAJOR!
Víctor Bordas
Gombau de Besora es creu que va néixer a dalt del castell de Besora per allà la dècada del 970.
La seva vida passaria al costat de la comtessa Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell, comte
de Barcelona, a la cort o al seu seguici. Té un paper rellevant en política i economia durant gran part de la
seva vida.
Els magnats que podem identificar com a caps de les famílies del seu cognom son: Gombau de Besora,
Sunifré de Rubí, Hug de Cervelló, Guillem de Castellví, Mir o Miró d’Hostoles, Senfred de Gurb, Amat de
Súria; Ramon, vescomte de Girona, Bonuç de Claramunt, Odó o Ot de ses Agudes, Hug de Montagut,
etc...
Alguns d’aquests noms els trobarem repetidament en la documentació, com Gombau de Besora, els
vescomtes de Barcelona i d’Osona i Girona, els Gurb i Cervelló... Anys després, actuaren també els fills
anteriors o bé sorgiran noves famílies com els Muntanyola, Montcada, Orís, Balsareny, etc., que seran
els magnats de les dècades futures.
Ramon i Ermessenda, l’any 997 cedeixen a Gombau de Besora l’espluga i l’alou del Fai perquè hi pugui
edificar el monestir de Sant Miquel.
El 2 de setembre de 1018, el bisbe i canonges de la catedral de Barcelona varen comprar o permutar alous
amb Gombau de Besora. Gombau també és marmessor en el testament del comte Ramon Borrell, segons
consta en el document fet el 12 de novembre de 1018 en virtut del qual varen donar a l’església catedral
de Sant Pere, de Vic, l’alou de Socarrats, situat a Sallent del Bages, vers Sampedor, que el comte li havia
llegat al seu testament.
Un altre document vigatà de 14 de maig de 1034 parla de la donació feta per la comtessa Ermessenda,
per Gombau de Besora, Miró d’Hostoles i Bernat Ruvir, com a marmessor del difunt comte Ramon, de
l’alou d’Heures, situat entre Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons, a l’església de Sant Pere de Vic, segons el
comte havia manat en el seu testament.
Entre els laics o magnats no hi ha dubte que té el primer rang Gombau de Besora, el gran polític i agent
de la cort comtal durant més de mig segle (990-1050). Els comtes l’enriquiran amb importants béns a Mont-
bui, les Franqueses, Montornés, el Far de Vallès, a Pacs i Cubelles del Penedès, a Eranprunyà, a Gavà del
Baix Llobregat, i dintre la mateixa ciutat de Barcelona, els quals, units els seus béns inicials de Besora,
Curull i Torelló, el constitueixen un dels homes més poderosos del seu temps. Sabem, per exemple, que
la comtessa Ermessenda va demanar al bisbe Oliva de Vic, el 1019, que li donés els delmes i drets de la
parròquia de Torelló, d’on tenia ja el domicili civil.
El bisaurenc Gombau de Besora
La seva habilitat farà que pugui mantenir-se en el poder actiu i gaudir de la confiança de Ramon Borrell i
d’Ermessenda, del seu fill Berenguer Ramon I i que torni a aconsellar Ermessenda en la seva segona etapa
de govern directa a la mort del Corbat.
La seva retirada de la política activa se situa vers el 1045, segurament a rel de les topades entre Ermes-
senda i el seu nét Ramon Berenguer. Aleshores Gombau ja era vell i desitjava segurament la tranquil·litat.
Un testament seu de l’any 1041 diu que vol anar a Espanya, qui sap si en peregrinació o amb una missió
d’ambaixada prop els àrabs.
La seva filla Guisla s’havia casat amb Mir Geribert, que s’intitulava príncep d’Olèrdola, en oberta oposició
del seu gendre, acabés de precipitar la seva retirada.
Aquest personatge que, junt amb altres d’aquest Bisaura, que han tingut un protagonisme polític
o eclesiàstic, seria de justícia que de tant en tant se’n faci una recordança, per saber que en la
forja d’aquest país també s’hi ha contribuït.
Pere Martí i Bertran
M’han demanat que parlés d’algun racó emblemàtic de Sant Quirze, o que en tingués algun record especial. D’entrada
he pensat que ho faria de les fonts, perquè, com tantes i tantes poblacions prepirinenques i d’estiueig, Sant Quirze
en tenia un munt: la del Bufí, la de les Comes, la de l’Alba o de l’Àlber, la del Castell, la de l’Espadaler... I paro,
que no és de les fonts del que volia parlar. Volia fer-ho de la capella de Montserrat (potser un altre dia ho faré de
la de Lurdes) que hi ha a l’antiga fàbrica de Can Guixà. No ho faré pas des d’un punt de vista historiogràfic, no, que
això de ben segur que ho brodaria en Víctor Bordas, posem per cas. Ho faré des del record d’un infant que durant
uns quants anys hi va anar a fer d’escolà el dia 27 d’abril, el dia de la Mare de Déu de Montserrat. Me n’han quedat
sobretot tres imatges, a la retina i en algun altre sentit i tot. La primera és la de l’esclat de la primavera, la de la
força de la natura, perquè la capella estava envoltada d’un jardí ufanós i olorós, d’arbres majestuosos i de rosers
carregats, que sempre em feien pensar en la rosa de la llegenda de Sant Jordi. Diríeu que me n’arriba la fragància,
de les roses, ara que en fan tan poca, d’olor. La segona és la de la remor de l’aigua del riu, que hi passa a tocar i
que en aquella data, i en aquell temps, baixava ple a no dir, arrossegant tot el que trobava al seu pas i arrodonint
els rocs de riu (els còdols, que diuen en altres contrades) que omplen la llera del Ter i que van ser la font principal per
a la construcció de cases, de parets i de marges al poble, durant segles, com encara es pot veure en moltes construc-
cions. I la tercera, la més intensa i entranyable per a un infant, la de la xocolatada que un cop acabada la missa
ens oferien a casa del director de la fàbrica. De xocolata amb melindros, us ben asseguro que no en podíem pas
menjar cada dia, en aquell temps. I encara menys servida en xicres fines de porcellana (les agafàvem gairebé amb de-
voció, per no dir amb por o, si més no, amb respecte, gairebé de la mateixa manera com agafàvem les canadelles, el
calze o la patena, gosaria dir) i amb taula parada amb tovalles de fil i no goso dir que amb coberteria de plata, perquè
deu ser fruit de la meva imaginació i mitificació d’un moment que m’ha quedat ben gravat en gairebé tots els sentits.
Sembla que me n’arriba l’olor fina i intensa, de la xocolata
desfeta, encara fumejant; sembla que se’m fonguin a la
boca, aquells melindros tous a més no poder, que devien
haver arribat aquell mateix matí de Can Gaja o de Can
Quer; sembla que en tingui la postal gravada, com sortida
d’una pel·lícula d’època, victoriana gairebé, d’aquestes
que retraten amb tanta precisió tots els detalls; sembla
que me’n revingui el silenci, el respecte, les mirades amb
què ho escrutàvem tot els escolans. Els grans, suposo, hi
devien estar més acostumats, però no pas tots. No he tor-
nat més a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de
Can Guixà. Sé que cada 27 d’abril la tornen a obrir, però
per ara no he gosat acostar-m’hi, suposo que per por que
se m’esmicolés una imatge de felicitat infantil que tinc
ben gravada i que, com podeu veure, avui he volgut com-
partir amb tots vosaltres per desitjar-vos una molt BONA
FESTA MAJOR.
La capella de Montserrat
Josep Checa
Ho pots perdre tot.
Fins i tot la darrera tendresa amagada sota el coixí.
Les imatges
–les imatges que et fan viure, vull dir–
es poden allunyar per confondre’s en la incertesa
i després en la desolació, i en el no-res...
Només un desig d’estimar és el que s’atura sobre les coses.
Avui, per exemple,
s’ha submergit entre les heures clapejades de tardor
de la tanca de la darrera casa del carrer.
Demà, potser, maldarà per besar les mans
nerviüdes quan esbandeixin els plats a la pica,
o s’estovarà al so queixós d’un blues, inesperadament còmplice.
Un espiadimonis ha entrat per la finestra
i em fa seguir-lo fins al riu.
Ara, el riu és del color d’un poema de Lorca
i una pluja desganada plora damunt els bancs buits.
Hem estimat tant, que alguna engruna
s’emporta la vora del teu vestit.
Res mai no és el mateix;
ni quan empaitis la teva ballarina amb un furgó de mudances,
ni quan els retrets siguin tombes de silenci.
L’esdevenidor rau al revers de la fulla inaccessible
i s’estima més allò que s’ha perdut.
Equidistant, silencies els teus mots
per manllevar altres llavis.
.35El color del riu
m. n. m.
Com passen els anys, senyors;
un buf i un sospirar!
i s’han de gaudir els valors
que la vida ens pot donar.
De qualsevol menudesa,
que ens pugui donar alegria,
per quan vingui la tristesa
poder recordar aquell dia!
No vull posar melangia
en un jorn tan senyalat;
la Festa Major és alegria
en el present i en el passat!
Som un poble acollidor,
si bé tenim molts defectes;
volem sempre el millor
i ho logrem en molts aspectes
Si bé la “caca” dels gossos,
es segueix trobant pels carrers,
i pot ser un “trenca ossos”
pels que no anem gaire lleugers!
L’ incivisme es manté,
no es fa cas de la campanya,
tant el local com el foraster,
en recollir-ho no s’hi afanya!
El dia internacional de les dones,
va ésser un esdeveniment!
Com sempre i per les bones,
el nostre dret va ascendent!
La revista el “855”,
ja va complir els 30 anys
i el procés que va seguint
camina a bons viaranys!
També la “catalanofòbia”
ens entristeix enormement!
Però l’1 d’Octubre amb eufòria,
el vàrem complir assenyadament!
I el Bisaura a Brussel·les,
va tenir-hi representació;
grans banderes amb estel·les
i gent de la nostra població!
Han provat amb “garrotades”,
apagar la nostra veu,
com han fet altres vegades
i això de veritat és greu!
Poema inconcret
Si en Puigdemont vàrem escollir
pel nostre President...,
perquè amb el 155 volen persistir
i “engarjolar” tota la seva gent?
Valerosa ignomínia,
sense causes ni cap dret!
Trist arribar aquest dia,
“sense ordre ni concert”!
Moltes coses han passat
durant l’any al nostre poble.
Resumir-les és complicat!
Però m’allargaria el doble!
Tenim santquirzencs eixerits
que han triomfat ben de debò!
a Alemanya, Suïssa, Estats Units;
amb carrera i vocació!
També sé que en pediatra
i a Málaga en un Congrés,
la Dra. Torrabias
va obtenir un premi exprés!
“Els Pastorets” d’enguany,
s’han superat de valent!
i tot l’elenc amb afany,
de manera sorprenent!
El teatre reformat
ha quedat de meravella!
S’hi sent còmode assentat
tant el jove, com la vella!
El Trail del Bisaura,
tot un èxit fabulós!
molts corredors hi varen raure
per competir al Trail famós!
Una organització admirable,
una participació abundant,
tot això és molt notable
i al nostre poble fa més gran!
I el record als que han marxat,
no pot faltar en un vers meu;
ja que el seu esperit ha quedat
i el sentiment nostre és greu!
Sé que al bolígraf em deixo,
lletres i pensaments;
no obstant això, no em queixo,
perquè sé que en sou conscients!
I en aquesta gran diada
de la Festa Majonera,
vos desitjo altra vegada
que us vagi tot de primera!!!
BONA FESTA!!!
.37
Festa Major 2017
Acc
èss
it d
’ed
uca
ció
infa
nti
l: H
ele
na
Ro
ma.
L'Ajuntament vol agrair a les entitats i persones que a sota es detallen la seva participació, implicació i col·laboració en l'elaboració
d'aquest programa i en la coordinació i organització dels actes.
Col·laboradors:
Gil Ayats
Víctor Bordas
M. Carme Castany
Josep Checa
Teresa Granados
Valentino Hristov
Pere Martí
Josep Martínez
Maria Nogué
Helena Roma
Ester Serrallonga
Meritxell Serrallonga
Antònia Soler
Guillem Vilargonter
Entitats i Agrupacions:
Associació de Tennis
Ass. Gombau de Besora
Comissió de Festes
Comissió de Jovent Nem Tard
Escola Segimon Comas
GM ERC
GM PdeCat /Junts x Catalunya
Grup d'Envelliment Actiu
INS Bisaura
Llar d'Infants Els Quirzets
Parròquia de Sant Quirze
Pessic de Gòspel
Taula de St. Quirze de Besora
Teatre El Centre
Portada:
Oriol Muñoz
Contraportada:
Pau Vilargonter
Edita:
Ajuntament de
Sant Quirze de Besora
DL:
B 14274-2018
Us animem a guarnir els balcons
Santquirzencs i santquirzenques, des de l'Ajuntament ens agradaria que els balcons del poble estiguessin engalanats per la
nostra Festa Major. Per això us animem a penjar-hi les vostres banderes.
Per qui no en tingui, l'any passat, l'Ajuntament va fer una bandera personalitzada del nostre poble i país, escollida
popularment per votacions al Facebook. La podeu comprar, per 10€, a l'Ajuntament.
Moltes gràcies!
Correfoc. Divendres 15 de juny
Hora: a 1/4 d’11 de la nit.
Lloc: Cercavila de la plaça Bisaura a la plaça Major.
- No hi poden haver vehicles estacionats en aquest recorregut.
- És necessari tapar les façanes i els aparadors amb els cartrons
proporcionats per l´Ajuntament. A partir de dimarts dia 13 de
juny, els trobareu a sota les voltes de la plaça Major.
Es prega a tothom que adopti les mesures de protecció adients
per a les façanes, els aparadors, els cartells, els vehicles... per
evitar danys que puguin produir les espurnes del foc.
- Es prega no tirar aigua als diables, perquè es poden
mullar els petards i provocar accidents.
Cercavila de gegants. Diumenge 17 de juny
Hora: a les 11 del matí.
Lloc: Cercavila de la plaça Bisaura a la plaça Major.
- No hi poden haver vehicles estacionats en aquest recorregut.
Castell de focs. Diumenge 17 de juny
Hora: a partir de les 3 de la tarda.
Lloc: no hi poden haver vehicles estacionats a l'aparcament
de davant de la Cugulera.
Envelat
Enguany, per la Festa Major continuem amb l'envelat
tradicional i amb les seves corresponents llotges.
Hi ha dues opcions a escollir, que inclouen l’entrada lliure a
tots els actes del Pavelló:
- De 6 persones sense taula: 60€.
- De 10 persones amb taula: 120€.
Inscripcions: a l'Ajuntament a partir del dimarts 14 de
maig fins el dilluns 4 de juny.
Dia del sorteig: el dimarts 13 de juny a les 8 de la tarda al
Pavelló de Sant Quirze.
Per a un millor desenvolupament dels actes...
L´Ajuntament us agraeix la col·laboració!
Bona Festa Major!
Accèssit de cicle superior: Valentino Hristov.
Acc
èss
it d
e c
icle
mit
jà: P
au V
ilarg
onte
r.