1

FESTA DE L’ARBRE 2012 TEMA: FEM UN BOSC L’alumne ha de ser competent per: APRENDRE A APRENDRE:

1. Observar fenòmens i processos naturals 2. Anotar les observacions al quadern de camp 3. Fer-se preguntes sobre fenòmens i processos naturals 4. Fer hipòtesis 5. Relacionar els fenòmens observats amb les explicacions científiques 6. Fer-se noves preguntes

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA I COMPETÈNCIA SOCIAL A partir del tema de la festa de l’arbre “fem un bosc”:

1. Entendre els processos naturals que fan possible la creació d’un bosc 2. Entendre com l’actuació de les persones influeix en els processos

naturals AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

1. Interrogar-se davant els fets i els fenòmens que succeeixen al seu voltant.

2. Tenir desig d’observar amb objectivitat. 3. Tenir cura en la recollida de dades. 4. Distingir observacions i conclusions. 5. Sentir la necessitat de col·laborar amb altres en activitats científiques. 6. Mostrar interès per conèixer les aplicacions pràctiques de les coses que

s’han après. 7. Tenir una actitud reflexiva sobre la influència de l’activitat humana en el

medi

2

1. FEM UN BOSC! Aquest any a la festa de l’arbre volem aconseguir fer un bosc entre tots. La natura té maneres d’espavilar-se per fer boscos, però si l’ajudem una mica pot anar molt més de pressa. Fa 30 anys, a Bolvir, al lloc on farem la festa de l’arbre, hi van plantar pins . Ara aquests pins ja són grans. Veurem com ha crescut i què podem fer per què aquesta plantació es converteixi en un bosc de veritat. També volem fer un altre bosc, per això plantarem pins i roures .

1.2. COM ES FA UN BOSC? Un bosc es fa molt a poc a poc. Un bosc és un conjunt d’arbres, d’arbustos, d’herbes de molses, de líquens, d’animals i d’altres éssers vius que viuen junts i es relacionen entre ells. Els boscos creien i es propaguen en un terreny molt lentament. La manera que tenen les plantes d’escampar-se i ocupar més espai és a través de les llavors. També hi ha plantes que es poden escampar d’altre maneres, per exemple, a través d’esqueixos.

A la Festa de l’Arbre farem un bosc entre tots.

Un bosc es fa molt a poc a poc.

3

2. LA DISPERSIÓ 2.1. L’ÀNSIA DE PROPAGACIÓ DELS ÉSSERS VIUS Els éssers vius (animals, plantes...) fan tot el què poden per reproduir-se i deixar descendència. Les plantes tenen diferents maneres de fer-ho. Una manera de reproduir-se és fer llavors. Les llavors s’escampen i neixen plantes noves.

2.2. COM S’ESCAMPEN LES LLAVORS Les plantes tenen estratègies per fer arribar les seves llavors els més lluny possible. Algunes plantes aconsegueixen que el vent s’emporti les llavors ben lluny. Per això fan llavors amb ales o plomalls. (Els pixallits i alguns cards tenen plomalls. També en tenen els pollancres i els salzes –els podreu veure a la Festa de l’Arbres-. Els pins i els freixes fan llavors amb ales –els podreu veure a la Festa de l’Arbre-).

Plomalls (pixallits) Ales (pi) Hi ha d’altres plantes que aconsegueixen que els animals portin les seves llavors ben lluny. Per això hi ha plantes que fan els fruits amb ganxos (com el velcro). D’aquesta manera els fruits s’enganxen al pèl, a les plomes, a les potes, a la roba, als cabells o al calçat dels animals; i viatgen amb l’animal fins que cauen a terra. (A la Festa de l’Arbre podreu veure cards, que escampen les llavors d’aquesta manera.)

Les plantes fan llavors per reproduir -se i escampar -se.

4

Ganxos (card)

Hi ha plantes que fan llavors molt bones per menjar i els animals les recullen i se les emporten al seu rebost. Però pel camí perden algunes llavors o de vegades s’obliden d’on les han amagades. D’aquesta manera els animals escampen llavors sense voler. (Algunes d’aquestes llavors són les nous i les avellanes. Els pinyons i els aglans també s’escampen d’aquesta manera –els podreu veure a la Festa de l’Arbre.)

Aglans (roure) Pinyons (pi)

També hi ha plantes que fan fruits molt dolços. Els fruits criden l’atenció dels animals. Els animals es mengen els fruits i també, sense voler, s’empassen les llavors. Quan els animals fan caca, deixen les llavors ben lluny de la planta mare. D’aquesta manera els animals també escampen les llavors. (Les pomes, les cireres, les maduixes i els gerds són plantes que escampen les llavors d’aquesta manera. A la Festa de l’Arbre hi veureu rosers silvestres que també escampen les llavors amb la caca dels animals.)

5

Pomes (pomera) Fruit “tapaculs” (roser)

Algunes plantes que viuen a prop o a dins de l’aigua fan llavors que floten. El corrent d’aigua escampa les llavors. (Els joncs escampen les llavors d’aquesta manera. Les llavors dels freixes també s’escampen d’aquesta manera: les veureu a la Festa de l’Arbre.)

Sàmares (freixe) infructescències (jonc)

D’altres plantes no es refien ni del vent, ni dels animals, ni de l’aigua per escampar les seves llavors. Per això fan fruits que, quan s’obren, disparen les llavors a uns quants metres de la planta mare. (Les mongetes i les pinyes fan servir aquest sistema per escampar les llavors.)

El vent, l’aigua i els animals ajuden les plantes a escampar les llavors.

6

2.2.1. COM S’ESCAMPEN LES LLAVORS DELS PINS? A la Festa de l’Arbre d’aquest any plantarem pins. El fruit del pi són les pinyes i dins de les pinyes hi ha les llavors: els pinyons. Quan les pinyes són madures i s’obren, els pinyons surten de la pinya. Els pinyons tenen ales que fan que puguin volar una mica i escampar-se. Quan els pinyons cauen a terra tenen una segona oportunitat d’anar lluny. Alguns animals, com als esquirols, els agraden molt els pinyons. Si un esquirol troba un pinyó quan té gana, se’l menja de seguida, però de vegades s’emporta pinya a d’altres llocs. Pel camí pot ser que perdi uns quants pinyons. De vegades s’amaguen el menjar en rebosts i se n’obliden. D’aquesta manera els pinyons poden arribar lluny. Si hi ha un incendi els pins es cremen molt de pressa, per què tenen resina. Quan els pins es cremen, gràcies a la resina, les pinyes poden sortir disparades i explotar. D’aquesta manera poden fer arribar els pinyons força lluny.

2.2.2. COM S’ESCAMPEN LES LLAVORS DELS ROURES? A la Festa de l’Arbre d’aquest any plantarem roures. Les llavors dels roures són els aglans. Els aglans pesen força, i tenen una forma arrodonida. Quan cauen a terra poden rebotar i rodolar, però amb aquest sistema no poden anar gaire lluny. En canvi, els aglans són bons per a menjar. Hi ha animals que els recullen per menjar-se’ls. Amb la feina de recollir aglans i amagar-los en rebosts, alguns animals escampen els aglans: porten les llavors dels roures ben lluny.

Els pins tenen moltes maneres d’escampar els pinyon s: utilitzen el vent, els animals i els incendis.

Els roures conf ien en els animals per escampar els aglans.

7

3. QUÈ PASSA QUAN LES LLAVORS CAUEN A TERRA? No sempre d’una llavor que cau a terra en neix una planta. Per què pugui néixer una planta cal que la llavor caigui en un lloc adequat. Cada espècie de planta té el seu lloc preferit.

3.1. QUÈ PASSA QUAN UNA LLAVOR CAU A SOBRE D’UNA ROCA? La major part de les plantes no poden viure a sobre de les roques. Per això, si una llavor cau a sobre d’una roca, no neix la planta o, si aconsegueix néixer, no viu gaire temps. Els líquens són uns vegetals molt especials. Alguns líquens poden viure a sobre de les roques.

Líquens a la roca

Els líquens que viuen a les roques les desfan a poc a poc. Després de molt de temps (de vegades 1000 anys) aconsegueixen que a les escletxes de les roques hi hagi una mica de terra. Algunes plantes petites poden viure en aquestes esquerdes. Aquestes plantes continuen la feina dels líquens d’anar trencant i desfent la roca i fer espais on hi puguin viure plantes més grans.

No sempre d’una llavor en neix una planta.

8

Plantes a les esquerdes de la roca

L’aigua de la pluja, la neu i els canvis de temperatura també ajuden que les roques es trenquin i es desfacin. De mica en mica, gràcies a l’acció dels éssers vius i els fenòmens atmosfèrics les roques es trenquen, es desfan i es transformen: es va fent el sòl, la terra on poden créixer la major part de les plantes. Les plantes, quan es moren, es queden a terra i es desfan. Aquestes restes de plantes mortes es barregen amb la terra i la fan més bona.

3.2. QUÈ PASSA QUAN UNA LLAVOR CAU A SOBRE D’UNA CAPA FINA

DE TERRA? Quan una llavor cau en un lloc on hi ha una capa fina de terra, pot néixer fàcilment. Però no totes les plantes que neixen poden fer-se grans. Si la capa de terra és fina, només hi podran viure bé les herbes.

Herbassar Herbassar amb alguns matolls

Alguns líquens poden viure a sobre de les roques.

9

Com s’ho fan les plantes per viure? Les plantes agafen les sals minerals de la terra, però això és una part molt petita del seu aliment. Les plantes no són com nosaltres: no tenen boca per menjar els aliments que necessiten. Les plantes es fan el seu propi aliment: converteixen el diòxid de carboni (un gas de l’aire, el que nosaltres llencem quan respirem) i l’aigua en sucres. Això ho poden fer perquè agafen l’energia de la llum del sol (com una placa solar). Es pot dir, sense exagerar, que les plantes viuen de l’aire del cel. La majoria de les herbes tenen una vida curta: en un any neixen, creixen, fan llavors i es moren. Com que no viuen gaire temps, fan moltes llavors per poder assegurar que l’any següent neixin noves herbes. Quan les herbes es moren, passen a formar part de la terra. D’aquesta manera, la capa de terra és cada vegada més gruixuda i més rica. A mesura que el sòl és més gruixut i més ric, hi poden viure plantes cada vegada més grans. D’aquesta manera, entremig de les herbes hi poden créixer mates i arbustos. A mesura que passa el temps i els sòl és més gruixut i més ric, hi ha més arbustos que poden créixer. Quan els arbustos es moren també acaben formant part de la terra. D’aquesta manera la capa de terra és cada vegada més gruixuda i de més qualitat.

Quan hi ha poca terra, les plantes que se’n surten millor són les herbes.

10

3.3. QUÈ PASSA QUAN UNA LLAVOR CAU A SOBRE D’UNA CAPA GRUIXUDA DE TERRA?

Quan hi ha una capa de terra gruixuda i rica hi poden néixer moltes plantes. També hi poden néixer les plantes més grans, els arbres, que també són les plantes que poden viure més temps.

Bosc de ribera

De mica en mica, entre mig dels arbustos hi comencen a créixer arbres. Les fulles mortes dels arbres cauen a terra, es descomponen i acaben formant part de la terra. D’aquesta manera el sòl és cada vegada més gruixut i més ric. Aquests primers arbres que neixen entre els arbustos fan llavors que s’escampen pel voltant i, com que la terra és cada vegada millor, poden néixer cada vegada més arbres. D’aquesta manera, es va fent un bosc.

4. LA DESCOMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA Totes les coses (la fusta, les roques, els animals...) estan fetes de materials complexos. Però tots els materials complexos es poden convertir en materials més petits i més simples. Hi ha éssers vius que són especialistes en descompondre la matèria. A la Festa de l’Arbre podràs veure’n uns que són especilistes de veritat: els líquens.

On hi ha una capa gruixuda de terra h i poden viure plantes grans.

11

4.1. LA DESCOMPOSICIÓ DE LES ROQUES: ELS LÍQUENS Si toques una roca et semblarà un material molt dur. Però les roques es poden trencar i convertir en pols. Aquest procés es pot fer artificialment, però a la natura les roques es poden convertir en terra sense que faci falta cap màquina.

Líquens a les roques

Si mires una roca de molt a prop, potser hi veuràs unes taques de colors, més o menys arrodonides: són líquens. Els líquens són uns vegetals molt especials (una associació entre un fong i una alga). No necessiten terra per viure. Però sí que necessiten un lloc on agafar-se: una roca, per exemple. Gairebé no necessiten aigua: alguns en tenen prou amb la humitat de l’aire. Poden estar secs durant molt de temps i tornar a créixer quan les condicions són favorables. Alguns poden viure a sobre de les roques. Creixen molt a poc a poc.

Tots els materials complexos es poden convertir en materials més petits i més simples.

12

Com s’ho fan els líquens per viure? Els líquens agafen les sals minerals de les roques que desfan, però això és una part molt petita del seu aliment. Els líquens no són com nosaltres: no tenen boca per menjar els aliments que necessiten. Els líquens es fan el seu propi aliment: converteixen el diòxid de carboni (un gas de l’aire, el que nosaltres llencem quan respirem) i l’aigua en sucres. Això ho poden fer perquè agafen l’energia de la llum del sol (com una placa solar). Es pot dir, sense exagerar, que els líquens viuen de l’aire del cel.

4.2. LA DESCOMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA ORGÀNICA La matèria orgànica és el material de què estan fets els éssers vius. Les arrels, les tiges, les fulles, els fruits i les llavors de les plantes són matèria orgànica. També són matèria orgànica els cossos dels animals i dels altres éssers vius. De la mateixa manera que hi ha líquens que desfan les roques també n’hi ha que desfan les arrels, les tiges i les fulles de les plantes. Quan una planta es mor, aquests éssers vius la desfan, la descomponen. Aprofiten la matèria orgànica de la planta per viure. Converteixen els cadàvers en materials molt més senzills que les plantes aprofiten per fer-se grans i maques.

Alguns líquens poden desfer les roques.

Els líquens es fa briquen el seu propi aliment.

13

Hi ha molts éssers vius que col·laboren en la descomposició de la matèria orgànica morta. Alguns són animals, com els escarabats i els cucs, d’altres són líquens, també hi ha fongs (els bolets són fongs) i d’altres éssers vius com els bacteris que són tan petits que no els podem veure sense un microscopi.

Descomposició d’una soca per líquens Descomposició de branques

Hi ha éssers vius especialistes en desfer la matèria orgànica.

14

5. LA SUCCESSIÓ 5.1. FEM UN BOSC: DE LA ROCA NUA A LA TERRA RICA Els boscos es fan de manera natural a través del procés de successió. La successió és el camí que hi ha des d’un terreny on hi ha només roca fins a tenir un bosc amb una capa de terra gruixuda i bona.

Terres desèrtiques Herbassar Matollar Bosc

Roca nua Roca alterada Terra prima Terra gruixuda

Així, a sobre de les roques, per començar, només hi poden viure líquens. Després ja hi poden viure algunes plantes petites. Més endavant, quan hi ha una capa de terra prima, hi poden viure herbes. Amb les herbes la capa de terra es fa més gruixuda i rica: ja hi poden començar a créixer arbustos. Amb la feina dels arbustos el sòl millora i comencen a créixer arbres. Al final, tenim un bosc on hi ha arbres, arbustos, herbes i líquens. Tots tenen el seu lloc i fan una feina que és útil per a d’altres éssers vius.

A mesura que la capa de terra és més gruixuda i més rica hi poden viure més vegetals i vegetals més gra ns.

15

Podem ajudar a fer un bosc més ràpidament? Però nosaltres podem fer que aquest procés que a la natura li costa tan de temps de fer sigui més ràpid. Un exemple és la plantació que es va fer a Bolvir fa 30 anys. Aquest mateix procés és el que farem a la festa de l’arbre d’aquest any. Una plantació d’arbres no és un bosc natural, però s’hi pot convertir. A la festa de l’arbre d’aquest any veurem els treballs forestals que es fan per convertir una plantació en un bosc.

6. LA PROTECCIÓ I LA DESTRUCCIÓ DEL SÒL 6.1. ELS VEGETALS PROTEGEIXEN LA TERRA La feina que fa la natura de fer un sòl a partir de roques dura molts anys. Els vegetals fan dues feines. La primera feina és fer una terra gruixuda i bona. La segona feina és protegir aquesta terra. Com s’ho fan les plantes per protegir el sòl? Les arrels de les plantes creixen a dins de la terra. Les arrels fan dues feines a la planta. La primera feina és tenir la planta clavada a terra. La segona feina és agafar aigua i minerals per a la planta. A més d’aquestes feines, les plantes fan una feina per a la terra: l’aguanten. Les arrels fan una mena de xarxa a dins de la terra de manera que els granets de terra no es poden escapar. A més, les tiges i les fulles de les plantes fan com un paraigües a la terra: eviten que la pluja i el vent s’emportin la terra. Quan plou en una terra sense plantes, les gotes de pluja piquen la terra i l’arrenquen. Així la terra pot ser fàcilment arrossegada per l’aigua de la pluja, sobre tot en llocs on el terra està molt inclinat. En canvi, si plou a sobre d’un bosc, els arbres, els arbustos i les herbes frenen l’aigua i l’aigua ja no pot pica la terra amb força. Per això es diu que les plantes protegeixen el sòl de l’erosió.

Les plantacions acceleren el procés de successió.

16

Sòl desprotegit Vegetals protegint el sòl

Per tot això i perquè hi ha una part de les plantes que, quan es moren, forma part de la terra, el sòl pot ser cada vegada més gruixut i més ric.

6.2. LA DESTRUCCIÓ DEL SÒL La feina que fa la natura per crear terra bona es pot desfer en poc temps. De vegades és per causes naturals: incendi, riuada, tornado, esllavissada, allau, volcà... I de vegades pot ser per causes humanes. De totes aquestes causes, la que passa més sovint al lloc on vivim és que hi hagi un foc. Sigui com sigui, la natura torna a començar el procés. De fet hi ha plantes que estan adaptades al foc: algunes estan especialitzades en no cremar-se (per exemple, l’alzina surera) i d’altres aprofiten el foc per escampar les llavors (per exemple, els pins).

Els vegetals milloren la terra i la protegeixen.

La terra bona es pot de struir en poca estona, però la natura torna a començar el procés de fer-la.

17

6.2.1. QUÈ PASSA QUAN HI HA UN INCENDI? La feina que fa la natura per crear terra bona es pot desfer en poc temps. Si en un bosc s’hi cala foc, els arbres es poden cremar en poca estona. També es cremen els arbustos i les herbes. Això fa que el sòl estigui menys protegit. Per això, si fa vent, el vent aixecarà una part de la terra i se l’emportarà. Si hi ha una tempesta, la pluja picarà a terra amb força i arrengarà terra. Una vegada arrencada, és fàcil que l’aigua arrossegui la terra. Si tot això passa en un lloc amb pendent (en un lloc que no sigui pla) serà encara més fàcil d’arrossegar la terra. Per tot això, si desapareixen les plantes d’un terreny, la terra queda desprotegida. Quan no hi ha plantes en un lloc, la terra és més fàcil d’erosionar i es pot acabar destruint el sòl: la capa de terra bona pot desaparèixer.

Després d’un incendi la terra queda desprotegida

Quan això passa s’ha de tornar a fer terra bona. Si no ha quedat gens de terra i només hi ha roca, s’ha de tornar al començament. Els líquens són els primers que poden viure a sobre de les roques. Si ha quedat una capa de terra, seran les herbes les primeres que viuran en aquest terreny pobre. Més endavant, quan la terra sigui millor hi podran viure arbustos i arbres.

Quan la terra queda desprotegida costa menys d’erosionar.

18

7. LES PLANTACIONS 7.1. COM ES VA FER LA PLANTACIÓ DE FA 30 ANYS A finals dels anys 60 el govern estava molt preocupat perquè hi havia molts llocs del Pirineu sense boscos. Això era un problema, perquè la terra quedava desprotegida, s’erosionava i es feia malbé el terreny. Per això el departament de Patrimoni Forestal de l’estat va fer plantacions d’arbres a tot el Pirineu. A Cerdanya en va fer a Llívia, Prullans, Bolvir... A Bolvir hi havia uns terrenys que s’estaven fent malbé, per això van decidir plantar-hi arbres. Hi van plantar pi roig (Pinus sylvestris), pinassa (Pinus nigra), cedre (Cedrus adrizonica), i pinastre (Pinus pinaster). Els forestals van triar aquests arbres perquè per viure necessiten poca terra i poca aigua: són arbres molt forts i resistents. Van triar arbres que facin una capa de terra gruixuda en poc temps, encara que siguin arbres que no neixin de manera natural a Cerdanya (al·lòctons). A més, els van plantar molt junts: d’aquesta manera és més fàcil que sobrevisquin i si algun es mor o un animal se’l menja, no passa res perquè n’hi ha molts d’altres. Aquest any la Festa de l’Arbre la farem a Bolvir, en el lloc on fa 30 anys es va fer una d’aquestes plantacions. També tornarem a plantar, igual que fa 30 anys.

Els forestals trien les plantes que millor poden an ar a cada lloc per fer les repoblacions.

19

7.2. DE LA PLANTACIÓ AL BOSC Aquest any, a la Festa de l’Arbre, farem treballs forestals a la plantació de fa 30 anys. Aquest treballs serviran per millorar el lloc i fer que la plantació es converteixi, de mica en mica, en un bosc. Com que es van plantar els arbres molt junts, ara no tenen prou espai ni prou llum per a tots. Per això s’han de tallar alguns arbres. D’aquesta manera, quedarà lloc per què neixin nous arbres.

Operari tallant

Els arbres al·loctons (que no neixen per ells sols a la Cerdanya), també s’hauran d’anar traient a poc a poc en els propers anys. Aquestes arbres hauran servit per fer un bon gruix de terra, però també s’hauran de tallar. Al final quedaran només arbres autòctons (els que neixen espontàniament a la Cerdanya). En una plantació gairebé tots els arbres tenen la mateixa edat. Un bosc té arbres de diferents edats: joves, adults i vells. Fent plantacions es poden tenir boscos de manera més ràpida, però com en els horts, a les plantacions s’hi han de fer treballs de millora. En algunes zones dels boscos naturals també convé fer-hi treballs forestals com tallar arbres, podar-los o tallar arbustos. Aquests treballs ajuden a prevenir incendis, a recuperar pastures i a tenir arbres més grossos i macos.

Els treballs forestals s erveixen per millorar les plantacions i els boscos.