BercaINFORMACIÓ D’ACTUALITAT D’ALGEMESÍ · SETEMBRE 2019 Núm. 266

DEL 20 AL 29 DE

SETEMBRE LA FIRA

DE JONEGADES MÉS

IMPORTANT DEL

MÓN TAURÍ

EL PATRIMONI DE

LA HUMANITAT

D'ALGEMESÍ DESFILA

PELS CARRERS DE

LA CIUTAT

Berca 3

MARTA TRENZANO RUBIOPSPV-PSOEAlcaldessa d’AlgemesíHisendamtrenzano@algemesi.net @martatrenzano

PERE BLANCO VEGAEUCultura, Treball, Noves Tecnologies i Administració electrònica pblanco@algemesi.net

ANTONIO GARCÍA MARTÍNEZPSPV-PSOEAgricultura i Seveis Públicsaagarciam@algemesi.net

PALMA EGIDO AGULLÓPSPV-PSOEPromoció Econòmica i Mercat, Festes, Joventut, i Parcs i Jardinspegido@algemesi.net

TIMOTEO MONTALVÀ RIBERAPSPV-PSOEPersonal, Seguretat Ciutadana, Política de Protecció Civil i Gestió d'Emergències, i Cementeritmontalva@algemesi.net

ANNA GIRBÉS CASTELLPSPV-PSOEPolítiques Inclusives, Cooperació i Solidaritat, OMIC i Jutjat de Pauagirbes@algemesi.net

RAFAEL LLUCH MARTÍNEZPSPV-PSOEEsports, Patrimoni i Promoció del Valenciàrlluch@algemesi.net

FINA MACHÍ LLOPISEUEducació, Igualtat, i Sanitatfmachi@algemesi.net ELISA LLUCH GIRBÉSPSPV-PSOETransició Ecològica, Medi Ambient i Mobilitat, Comunicació i Protocol, i Agermanamentselluch@algemesi.net

ÀNGEL FERRER CAMARASAPSPV-PSOEParticipació, Transparència i Govern Obert, Atenció Ciutadana i DIALaferrer@algemesi.net

EDGAR BRESÓ ESTEVECIUDADANOSUrbanisme i Turismeebreso@algemesi.net

JOSÉ JAVIER SANCHIS BRETONESPortaveu Partit Popularjjsanchis@algemesi.net

LORENA CALATAYUD RUIZPortaveu Més Compromíslcalatayud@algemesi.net

BORJA REVILLA BRIOSOPortaveu Voxfrevilla@algemesi.net

Berca Butlletí d’Informació Municipal · Número 266 · setembre 2019 · www.algemesi.net

Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidora de Comunicació: Elisa Lluch. Redacció, maquetació, imprenta i distribució: UTE Carbe Produccions SL - Repart-Coal SL. Correcció i assesso-rament lingüístic: Agència de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí. Publicitat: Sucromèdia (Tel.: 609 75 75 80). Tiratge d’aquest número: 12.500 exemplars. Depòsit legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084. Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·laboradors i opinants.

Tot adquireix un color diferent en el setembre algemesinenc. El sol llueix més i, fins i tot, la pluja —que mai volem que aparega en setembre— fa un olor diferent. Perquè les nostres festes es viuen amb tots els sentits. Per això ens uneixen tant i ens involucren a totes i a tots. Perquè en setembre, les festes de la Mare de Déu de la Salut i la Setmana de Bous mouen milers de persones en diversos escenaris.

El reconeixement a les festes de la Mare de Déu de la Salut és per a generacions d’algemesinecs i algemesinenques que han treballat en el passat i treballen en l’actualitat per fer possible la Festa més única i que concita més unanimitat entre els valencians. Una festa amb arrels sòlides, que és fruit de la devoció i la tradició cultural d’un poble que l’ha mantinguda, però alhora l’ha renovada. Una festa on cabem totes i tots, perquè pertany a tot el poble. Per això, no ens ha de dividir mai res, perquè el seu èxit, el seu reconeixement l’hem aconseguit gràcies a la unió. Sols un poble que treballa unit pot bastir una festa tan important.

Com a alcaldessa, he de donar les gràcies a totes les persones que fan possible la Festa de la Mare de Déu de la Salut. En realitat, és el mateix que agrair a tot el poble d’Algemesí la seua idiosincràsia, per ser com és, perquè sols això fa possible tindre la Festa que tenim.

La Setmana de Bous tancarà el mes de setembre i del 20 al 29 la plaça Major serà el centre dels festejos. De nou, un exemple de festes bastides des de l’organització popular de les penyes que impliquen cadafalers i abonats, que s’organitzen en la Comissió Taurina, i alcen una plaça singular. També la fira de jonegades és de les més important del món taurí. Em consta que la Comissió ha confeccionat el cartell de la vesprada i de la nit des de la voluntat d’agradar a tots.

Finalment, sols em queda desitjar-vos bones festes i demanar-vos que mantinguem els nostre esperit acollidor cap a tots aquells que ens visiten en el mes de setembre per a compartir les nostres festes.

Marta Trenzano Rubio Alcaldessa d’Algemesí

4 Berca

L'antevespra de la Mare de Déu Josep Antoni Domingo i Borràs

L’anàlisi històrica de la nostra Festa Major, la Mare de Déu de la Salut, és una font importantíssi-ma d’il·lustració sobre com s’ha desenvolupat i ens sorprén, a més, la gran capacitat de pervivència al llarg dels temps. La clau, sens dub-te, ha estat sempre la gran flexibili-tat que ha mantingut en adaptar-se a les demandes i exigències socials de cada moment. Canvis, retocs, adequacions... un aguait només al seu itinerari centenari observant com ha sigut organitzada ens ho demostraria. Així ha estat, senzillament, com s’ha pogut re-soldre exitosament el problema de com-binar el binomi tra-dició i modernitat. Tendim, però, molt a sovint, a consi-derar que tots els actes han sigut ce-lebrats des de sem-pre –de tota la vida, diem–, d’igual ma-nera, fiant-nos de la nostra memòria acumulada, quan la realitat és que la llarga vida de la nos-tra Festa gran ultra-passa amb escreix la curta visió que tenim d’aquesta. La Festa no ha sigut mai estàtica sinó dinàmica, els festers la dotaren de la flexibilitat necessària i suficient, i, precisament, per eixa capacitat ha perdurat fins avui com un tresor del passat.

Un exemple, resumit, del que diem s’addueix amb el present co-mentari sobre la commemoració de l’antevespra de la Mare de Déu, eixa jornada que obri solemne-ment les diades festives, el cor de la Festa. Les tres grans jornades festives amb què avui celebrem la nostra patrona, antevespra, vespra

i dia, en temps pretèrits es reduïen només a les dues darreres. La in-troducció de l’antevespra fou en el seu moment una novetat colpidora, una cosa bastant recent si ho com-parem amb altres aspectes compo-nents del conjunt. Llegiu el que diu l’acord pres per l’Ajuntament l’11 d’agost de 1880:

«A continuación se dió cuenta del Programa que para la celebración de las fiestas que anualmente se dedican a la Virgen de la Salud, presentado por los Mayordomos de la calle de Valen­

cia, que en el año actual la tienen a su cargo en nombre de este Ayuntamien­to, y resultando de su lectura que la distribución de los festejos se hace ex­tensiva a los días seis, siete y ocho de setiembre, cuando hasta la presente se celebraban únicamente en los días sie­te y ocho, no omitiendo ninguno de los actos de ella, tanto religiosos como pro­fanos, que rigurosa y tradicionalmente se venían observando, antes bien aña­den otros que vienen a prolongar un día más la festividad para mayor solaz del vecindario, lo aprobaron en todas sus partes, acordando que se participe a los Mayordomos para su realización,

advirtiéndoles muy especialmente ob­tengan la conformidad del Reverendo Clero en los actos que les estan reser­vados por su competencia».1

El text, a més de la datació de l’efemèride i de ser la primera cita documental sobre la confecció d’un programa d’actes pels festers d’ales-hores, és interessant per la clarivi-dència amb què reflecteix com esta-va organitzada la Festa. Comptava, així doncs, amb dos copatrons amb competències ben delimitades: per una part, l’Ajuntament, –en nom

dels veïns, a qui corresponia oficial-ment el patronatge des de 1816–, sobre els actes profans, tot estant els fes-ters o mayordomos, el veïnat actiu, els gestors delegats; per l’altra part, el clero que entenia sobre el ritual litúr-gic i la resta d’as-pectes religiosos.

Ò b v i a m e n t , aquella novetat de 1880 ha pervis-cut d’ençà, però no sempre amb el ma-teix contingut. Ho podem deduir del

Programa de Festes de 1892,2 –per ara, primer dels que conservem–, on figuren com principals actes a celebrar de vesprada pel carrer de la Muntanya, des de l’estació del ferrocarril fins a la plaça Major: primerament, una cavalcada, for-mada per grups (segurament els balls que acudirien a les proces-sons), doncs la corporació, per allò

1ARXIU MUNICIPAL D’ALGEMESÍ (AMAlg), Llibre d’Actes. 1880. H-53·5, f. 43, 11-VIII-1880.2Una reproducció fotogràfica en FERRI CHULIÓ, A.S. (2004), La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Palacios, Sueca, f. 89.

Berca 5

Dr. Ignacio Faus MatosesPràctica privada a Algemesí en clinicafausdentistes. És professor associat de la unitat docent d'Estomato-logia a la Universitat de València, i professor col·labo-rador del Màster d'especialització en Ortodòncia.

Ortodòncia infantil: per què és important previndre

Per la nostra experiència en Clínica Faus, sabem que el mes de setembre no és només el de tornar a la rutina. És el mes en què més pacients acudeixen a informar-se sobre la conveniència que els seus fills comencen un tractament amb ortodòncia.Encara que cada vegada veiem més adults amb ortodòncia, també és veritat que existeix desco-neixement sobre l'ortodòncia infantil. L'Associació Espanyola d'Especialistes en Ortodòncia indica que a partir dels sis anys és l'edat ideal per a revisar al pacient i valorar començar un tractament d'ortodòncia infantil, la qual cosa no vol dir que necessàriament el tractament haja de començar a aquesta edat.El primer que hem de tindre en compte és que, si està valorant la possibilitat de començar aquest tractament, és molt important que consulte amb l’ortodoncista, que és l’odontòleg que ha estudiat un postgrau universitari de tres anys de duració de especialització en Ortodòncia. L'ortodoncista serà qui l'informe i assessore sobre els diferents tractaments amb ortodòncia que millor s'adapten al seu cas.Existeixen multitud d'aparells i tècniques per al tractament en els casos d'ortodòncia infantil o orto-dòncia en xiquets, però el més important és realitzar un adequat diagnòstic. Cal tindre en compte que una manera de mossegar incorrecta pot produir una desviació òssia funcional de la mandíbula que ha de corregir-se a temps. Per això l'ortodòncia Infantil té com a principal objectiu corregir els mals hàbits orals o les posicions anòmales dels ossos de la cara.Cada pacient i el seu cas en particular ha de ser totalment individualitzat a l'hora de realitzar un pla de tractament, i ha de tindre en compte les peculiaritats que presenta cada xiquet, tant a nivell biològic com personal.

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUTd’estimular-ne la par-ticipació, sortejava un vestit «entre los grupos que asistan a la Cabal­gata la antevíspera de la Virgen de la Salud...»3. Seria, doncs, com un acte previ de presen-tació. Seguia, després, una mena d’entrada de músics, els dolçainers i la banda de música fo-rastera, que, en arribar a la plaça, iniciaven un passacarrer pels carrers de volta. I a la nit, la se-renata a la plaça Major, el concert per la banda de música de la vila. En resum, una jornada de presentació amb predomini de l’activitat musical, la que avui en-cara es manté entre d’altres.

En 1908, encara pervivia la caval-cada, ara amb carrosses dels quatre barris, a les quals se n’afegia una fi-nançada per l’Ajuntament.4 Com pot s'hi pot veure, són tots actes pro-fans, res, en canvi, no es deia de la

conjunció amb els religiosos, no hi ha cap esment al final de la Novena ni a la commemoració del Retorn, que avui són els principals.

En 1934, el Programa de Festes enllestit pels festers del barri del car rer de la Capella incloïa, en can-vi, com a principals, el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Capella5 a l’altar major amb els cant de Vespres i Matines; al capvespre, el passacarrer per la banda de mú-

sica; de nit, la processó del Trasllat a la capella de la Troballa i, a la mit-janit, el Retorn amb co-ets i traca i volteigs de campanes.

La configuració actual manté les seues arrels en les innovacions ope-rades durant els anys 40 del passat segle XX.6

Acoblant-se a les cir-cumstàncies emergents de cada temps, d’acord amb les noves exigèn-cies socials i les mentali-tats, ha sigut com, a poc

a poc, pas a pas, respectuosos amb la tradició, els nostres avantpassats i nosaltres mateixos hem anat bas-tint la Festa harmònicament.

3AMAlg, Llibre d’Actes. 1892. H-57·1, f. 111, 17-VIII-1892.4AMAlg, Llibre d’Actes. 1908. H-60·3, f. 35, 31-7-1908.5BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL D’AL-GEMESÍ. Fons local. «Programes de Fes­tes», Programa de 1934.6Ibidem, Programa de 1940.

6 Berca

PRESENTACIÓ DE LLIBRE

Algemesí. Filantropia i assistència social en les

primeres dècades del segle XX

de M. Júlia Castell Llàcer Presenta: Carmel Ferragut

Divendres 6 de setembre de 2019

19.00 hores

Sala d’actes del Casino

(c/ Muntanya, 24) · Algemesí

Museu de la Festa · setembre 2019EXPOSICIÓ D'ESCULTURA

CERÀMICA

LA PROCESSÓ DE LA MARE DE

DÉU DE LA SALUT EN ESCULTURES CERÀMIQUES,

DE LUIS MANUEL CABALLERO

PUNTADES DE MODERNITAT

EXPOSICIÓ D'INDUMENTÀRIACARTELLS ANUNCIADORS DE LA FESTA DE LA MARE

DE DÉU 2019

Des del 2 de setembre

CARTELLS ANUNCIADORS DE LA SETMANA DE BOUS

2019

Des del 14 de setembre

MOSTRA ARTESANA D’INDUMENTÀRIA

FALLERA I TRADICIONAL

6, 7 i 8 de setembre

Artesans d’Algemesí associats a ACSA

UNES FOTOGRAFIES INÈDITES DEL 8 DE SETEMBRE DE 1935 Andrés Felici Castell

La Festa el 1935Els dies grans de les celebracions del

1935, organitzats pel barri de Santa Bàrba-ra (en aquells anys també anomenat barri de Berca), s’iniciaren el 6 de setembre a poque-ta nit amb el passacarrer de l’antevespra per part de la banda de música local. A les 22.00, a l’aleshores plaça de la República, la mateixa Societat Musical va realitzar un concert i, en acabar, es va interpretar el tradicional vol del Retorn des del campanar de la basílica de Sant Jaume.

El dia 7 es despertava amb un volteig ge-neral de campanes i a les 8.00 feia la seua entrada la banda convidada: la d’Exploradors de Picassent, que havia obtingut pocs dies abans el primer premi en un certamen cele-brat a Conca. Aquesta agrupació, en compa-nyia de la local i un grup de dolçainers (en-tre els quals estarien probablement Antonio Llombart, Tales i Antonino Roig, Tenca), van

Fa uns mesos, realitzant unes investigacions sobre les músiques de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, en la Biblioteca Valenciana Nico-lau Primitiu vaig trobar, al fons d’Agustín Alamán Rodrigo (AAAR C-57), un sobre en què es podia llegir: «Fotografies dels Balls d’Algemesí. Man-quen els balls de la Carxofa i sobretot el dels Tornejants. Any 1935».

Va ser una grata sorpresa obrir-lo i descobrir allí sis instantànies, que mai abans havia vist, realitzades el matí del dia 8 de setembre de 1935. No sé si van ser propietat exclusiva d’Agustín Alamán o si, al con-trari eren una còpia i per tant altres veïns del poble també les podrien tindre. Hi apareixen l’entrada de la imatge a la basílica, el campanar vist des del carrer dels Figueres i els balls de la Muixeranga, Bastonets, Pastoretes i Llauradores poc després de la finalització de la Processo-neta del Matí.

Davant d’una troballa tan singular, he cregut convenient donar a conéixer aquesta informació, que pot servir d’ajuda als investigadors locals, aprofitant a més per a analitzar les imatges i descobrir alguns aspectes de les nostres celebracions previs a la Guerra Civil, un esdeve-niment que, sense cap tipus de dubte, va marcar un abans i un després en la nostra Festa.

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

→

8 Berca

ser els encarregats d’acompanyar els di-ferents grups de la Plega a les 9.00.

De vesprada, a les 16.30, la imatge de la Mare de Déu de la Salut va ser tras-lladada a l’altar major i davant d’aquesta es resaren matines amb orquestra a les 18.00. Una hora i mitja més tard arranca-va un passacarrer novament amb les dos bandes de música i els dolçainers.

A les 21.00 començà la processó de trasllat de la imatge des de la parròquia fins a la capella de la Troballa: la processó de les Promeses, amb una duració inferior a les dos hores, doncs a les 23.00 s’inicia-va un concert a la plaça (no sabem si de la banda municipal o de la de Picassent), que finalitzava amb un castell de focs d’artifici disparat pel pirotècnic de Torrent Ricardo Parra.

Els primers rajos de sol del dia 8 van ser acompanyats de coets i volteig de cam-panes, i a les 6.00 començava una desper-tà per part dels dolçainers. A les 8.00 es va celebrar una missa a la capella de la Troballa i, a continuació, la processó de retorn de la imatge fins a la parròquia: la Processoneta del Matí, de curta duració, doncs a les 9.00 s’iniciava a la basílica el res de tèrcia amb orgue i després se cele-brava una missa cantada amb orquestra i orfeó, presidida pel doctor José Aparicio, arxipreste d’Énguera (beatificat el 2001 pel seu martiri). A les 12.00, amb la fina-lització de l’acte litúrgic, les bandes de mú-sica feren un passacarrer i es dispararen 2.000 tronadors i una traca llarga.

A les 16.00 es van resar a la parròquia les Vespres amb orgue i a les 18.00 s’inicià la processó de Volta General, encara que a l’hora de l’eixida va començar a ploure

lleugerament i de poc no es va suspendre l’acte. Per sort, l’aigua cessà i van poder acompanyar la Mare de Déu, a banda dels balls, uns 1.500 fidels. A la seua conclusió, a les 24.00, es va fer un concert a la plaça per part de la banda convidada, culminat amb un castell de focs d’artifici disparat pel mateix pirotècnic que la nit anterior.

Encara que no ho semble, les Festes d’aquest any aportaven una novetat sig-nificativa respecte a les dels anys ante-riors. Segons la documentació extreta dels escassos programes de festes conservats d’aquests anys (1930 i 1934), així com les notícies de premsa, sabem que el 1934 la processó del trasllat de la parròquia a la capella (processó de les Promeses) s’havia fet el dia 6 a les 21.00; el dia 7 a les 20.00 s’havia iniciat la de retorn de la capella a la parròquia (Processoneta del Matí); i el dia 8 a les 18.00 la de Volta General.

Aquest avançament d’un dia de la pro-cessó de les Promeses i el trasllat de la del matí al dia 7 a la nit no va ser una situació puntual d’aquest any: el 1930 també es va fer així. I no sabem si era un costum, perquè entre els anys 1931 i 1933 es van prohibir algunes celebracions públiques en honor a la Mare de Déu, que quedaren recloses a l’interior del temple.

Tot açò pot tindre una explicació més o menys lògica: l’any 1935 el 8 de setem-bre va ser diumenge. Si aquesta festivitat queia qualsevol altre dia de la setmana, potser molts veïns es veurien obligats a absentar-se, especialment els matins, per motius laborals. Per això mateix, totes les processons es farien a la nit. De fet, les notícies que tenim de l’any 1929 en què el dia 8 també va ser diumenge, mostren com les processons es concentraven en dos dies, com en l’actualitat.

Vist, a grans trets, com va ser la Festa del 1935, a continuació anirem analitzant cadascuna de les fotografies.

L’entrada de la Mare de DéuTal com s’aprecia a la instantània, al

centre està la imatge primitiva de la Mare de Déu de la Salut (potser aquest és l’últim retrat que coneixem a hores d’ara abans de la seua desaparició) sobre l’anda, por-tada per poc més d’una dotzena d’homes, la majoria militars i alguns d’ells mari-ners, a jutjar pel seu vestit. Per darrere la presidència es limita únicament a dos preveres, doncs la resta del clero desfilava davant. Aquests dos podríem pensar que foren el rector, Bernardo Blasco Carreres, i el predicador convidat, José Aparicio, ar-xipreste d’Énguera. Però un d’aquest sem-bla tindre una edat avançada, amb el pèl canós, fet que no es correspondria amb cap dels dos, nascuts el 1902 i el 1892 respectivament.

Davant de la porta de l’entrada, la Muixeranga alça quatre pinets de dos altu-res cadascun i només per un costat. Enca-ra així, allò que més crida l’atenció és que ningú dels presents està prestant atenció ni a la Mare de Déu, ni a la Muixeranga, ni a l’entrada. Tots (excepte els portadors de l’anda) estan capgirats en direcció al cen-tre de la plaça, mirant cap amunt, contem-plant alguna cosa que queda fora de l’abast de l’objectiu fotogràfic que va captar aques-ta instantània. Les cròniques de la Festa, recollides pocs dies després als periòdics, ens descriuen aquest moment aportant un poc de llum al respecte:

«La entrada de la Virgen en la Iglesia constituyó un acto conmovedor. Se elevaron aerostatos, se soltó una nube de palomas todos los bailes se pusieron en acción, tocó la música, se disparó la traca, vibraron de emoción todos los corazones y prorrumpió el público en vivas y calurosos aplausos» (Las Provincias, 10 de setembre de 1935)1.

Tal com s’aprecia a la imatge, no s’hi veu cap ball, excepte la Muixeranga, pel que potser estaven dansant en un en-taulat que es pot veure a la fotografia del campanar (que ens permet conéixer l’es-tat de la façana de la basílica uns mesos abans de l’esclat de la guerra), que s’alça-va enmig de la plaça; però també podria ser que estigueren soltant els globus o els coloms, i per això la gent mira cap amunt.

Siga com siga, un nodrit grup de per-sones ompli la plaça, els balcons i els car-rers limítrofs, per contemplar una entrada matutina de la patrona, que, a jutjar pels

Entrada de la Mare de Déu.

Campanar de la basílica de Sant Jaume.1Vull donar les gràcies a Enric Olivares per ha-ver-me facilitat les notes de premsa d’aquest any.

Berca 9

VERTMATIC

REPARACIÓN DE PERSIANAS

PUERTAS AUTOMÁTICASTOLDOS

665 673 723

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUTtestimonis assenyalats amb an-terioritat, no es produïa des de feia sis anys.

Però aquesta fotografia també ens permet veure el principi del carrer de la Muntanya i apreciar lleugerament alguns dels seus edificis més significatius, com el campanar de l’església de la Con-fraria de Sant Jaume, situada enfront del Casino Liberal. I tam-bé hi ha un detall que no passa desapercebut, el cartell de consi-derables dimensions que assen-yala: «Hoy gran partido Fútbol». Aquest esdeveniment esportiu també va ser comentat breument per la premsa de l’època:

«El domingo en el campo del Ensanche, se jugará el partido semifinal del torneo de copas entre los potentes equipos alcireños F. C. Mercurio e Invencible, poderosamente re­forzados. Hay gran expectación por presen­ciar este encuentro, al que se espera gran concurrencia de la ciudad vecina» (Las Pro­vincias, diumenge 1 de setembre de 1935).

Els ballsLes quatre fotografies dels balls estan

fetes poc després de l’entrada de la Mare de Déu, en l’espai comprés entre les 9.00 (quan hauria començat l’ofici litúrgic) i les 12.00 (hora d’inici del passacarrer per part de les bandes de música), temps que aprofitarien les danses per recórrer dife-rents bars i llocs concorreguts del poble per ballar i traure’s alguns diners extra. Per això totes aquestes imatges van ser realitzades en els carrers de la Muntanya i l’actual dels Arbres.

La fotografia dels Bastonets és l’única presa al carrer de la Muntanya, cosa que permet observar també de fons edificis com l’església de la Confraria, el Casino

Liberal o el cartell del partit de futbol. El grup de balladors, posant per a la instan-tània, està precedit de dos botargues, que porten cadascú un bastó i una planxa (tal vegada de recanvi per si a algú se li tren-cava). Els huit dansadors estan acompa-nyats pel mestre de la dansa, que roman al centre, sense portar bastó ni planxa, doncs no ballava, i possiblement no duia gaiato, tal com s’aprecia en altres imatges més antigues.

La identitat de tots ells ens resulta a hores d’ara desconeguda, no obstant això, un d’aquests deuria ser Carmelo, el Pare­sant, que va exercir com a mestre a par-tir de 1940, quan va ensenyar a ballar un grup de xiquets. Respecte al mestre de la dansa, podria ser el mític Tomás de Pipa, anomenat així per Joaquim Pérez, encara que al 1932 apareix referit com a Tomás Hueso, i el 1906, en la notícia més anti-ga que conservem d’ell al capdavant de la dansa, com a Tomàs Quiles Vendrell.

Aquest home, probablement Vicente Quiles Vendrell (1876-1966), encara que conegut popularment com Tomàs (doncs l’havien precedit almenys tres genera-

cions de Tomàs Quiles), apareix a les fotografies que coneixem de l’actua-ció que van fer els Bastonets a Barce-lona en 1929 amb trets facials d’ho-me major (encara que només deuria tindre 53 anys), que pareixen sem-blar-se als d’aquesta instantània.

Pel que fa a la imatge de la Muixe-ranga, sorprén molt la construcció que estan realitzant, que en l’actua-litat no es correspon amb cap figura concreta, és un pinet de tres que se situa sobre una base de dos perso-nes sense pinya: una figura de quatre alçades realitzada per tan sols cinc muixeranguers. S’hi poden comptar fins a vint-i-sis balladors, alguns ves-tits amb el característic trage a ratlles;

altres, amb tela blanca i altres, barrejant peces d’ambdós formats.

Bastonets.

Muixeranga.

→

Casa Garrofera

• Empresa familiar fundada en 1930• Menús diaris

• Local climatitzat

C/ Acadèmic Segura, 8 · ALGEMESÍ · Tel. 96 242 06 85 · 616 57 62 57

Les teues tapes tradicionals de sempre

10 Berca

Novament, ens resulta complicat poder realitzar identificacions. El mestre, a qui no podem reconéixer pel seu aspecte, te-nint en compte que poguera ser també el personatge que apareix al fons supervisant la construcció de la torre, possiblement era Francisco Blay, conegut com a Quico el Barber, que apareixia com a mestre en una actuació realitzada a València en Falles el 1934. No sabem si està present Enric Francisco Gil, el reconegut mestre Cabrera, que en aquesta data ja comptaria amb 59 anys, una edat molt avançada en l’època per a fer torres humanes.

És una llàstima que en primer plànol no es puga distingir el rostre del tabaleter que s’aprecia a l’es-querra, que toca amb un tambor molt semblant a una caixa, tal com se solia fer en aquesta època. Sí que s’hi veu amb major claredat el per-cussionista de les Pastoretes, a la part dreta, que torna a ser un home major i no un xiquet (com solien ser els tabaleters acompanyants de dolçainers).

En la fotografia d’aquest ball s’aprecien sis parelles de pastore-tes, totes elles xiquetes; i al fons, al costat del mestre, s’hi veuen la Rei-na i el Pastor, únic xic de la dansa, d’una estatura molt menor a la res-ta de dansadores, cosa que denota que les balladores eren xiquetes en edat quasi adolescent.

Al centre de la instantània està, gaiato en mà, el mestre del ball Joan Baptista Pelechano, el Mona, conegut anys després, per la seua malaltia, com Batiste el Ceguet. Ací acabaria d’encetar un càrrec que havia heretat de la seua sogra Joa-quima Moreno, Ximeta, que va fal-tar el 1936, i sabem que el 1934, moment en què va tornar a fundar el ball de les Llauradores, encara exercia de mestra de les Pastoretes.

Una fotografia de certa transcendèn-cia és la del Bolero, doncs, per imatges conservades, sabíem que el 1934 havia reaparegut el ball només amb dones i es creia que així van eixir també a dansar l’any següent, però en aquesta instantà-nia s’aprecia que no va ocórrer d’aquesta manera: el 1935 van participar cinc pa-relles mixtes dirigides per Eduardo Bor-ràs Sabater, el Campanero, que es veu al fons. Algunes dones ja havien eixit l’any anterior, com es pot deduir a partir de les imatges conservades del 1934. D’aques-ta manera el homes van ballar les Llau-radores per primera vegada el 1935 i no el 1939, com es creia fins ara. Gràcies a les informacions contingudes al llibre del Bolero i a les dades aportades per Adrià

Moreno, podem identificar la majoria de balladors masculins: el primer seria Ave-lino Borràs, germà del mestre del ball; el segon José Soler Llorca, el Carabassot; el tercer ens resulta desconegut; el quart, Vicent Domínguez Navarro, conegut com el tio Blaiet o el Pandero, mestre de la dan-sa entre 1943 i 1961; el cinqué José Ma-ría Pelechano Martínez, Braç de Ferro; i l’últim, al centre, el ja citat mestre Eduar-do Borràs. Pel que fa a les dones, només sabem el nom de la segona, Vicenta Roig Castell, coneguda com Fèlix o Montora.

Els balls que no apareixenLes fotografies ens poden aportar mol-

tes dades sobre allò que s’hi veu, però també sobre allò que no s’hi veu. Com ja hem assenyalat, al sobre on es conserven aquestes imatges s’apunta l’absència de dos danses: la Carxofa i els Tornejants, donant a entendre que era una pena no tindre imatge d’aquestes en aquest any.

Per què? Es poden donar ací diverses respostes: perquè al fotògraf se li va obli-dar fer-les, perquè Agustín Alamán les va perdre o perquè ni la Carxofa ni els Tor-nejants van eixir en la Processoneta del Matí el 1935. Però tot pareix indicar que la resposta correcta és l’última.

Els Tornejants tenien per costum no participar en aquesta processó matutina,

entre altres raons per motius laborals, com així ho afirma Francisco Rubio, Cat­xol, ballador actiu entre 1939 i 19492, i no va ser fins al 1954 quan començaren a eixir-hi. De fet, si hagueren estat pre-sents, probablement hagueren aparegut darrere de l’anda en la fotografia de l’en-trada, preparant-se per a fer la seua ca-racterística coreografia.

Per altra banda, el tema de la Carxofa resulta un poc més complex. El 1926 José Prósper Bremón, un profund coneixedor de la festa local, ja assenyala que aquest

ball «ha caído en desuso»3, i de fet, en totes les notícies de premsa que conservem d’aquesta dècada i la següent, quan parlen dels balls de la processó, sempre fan referència només a la Muixeranga, els Basto-nets, les Pastoretes i els Tornejants. Tampoc coneixem cap imatge an-terior a la Guerra Civil d’aquesta dansa, probablement ballada per homes, tal com afirma el mateix Prósper. Per tant, resulta molt pro-bable que la Carxofa-Arquets no participara en les processons del 1935, com així ocorregué els anys anteriors, i de fet aquesta dansa no es recuperaria fins a les festes cen-tenàries de la Troballa de la Mare de Déu el 1947.

No obstant això, en la crònica feta pel diari Las Provincias el 10 de setembre assenyalen la presència en les processons de la Muixeran-ga, Bastonets, «Carchofa», «Llau-radores», «Bolero» i «Torneo». Però aquesta confusió de noms (doncs a Algemesí mai hem utilitzat el mot Llauradores per referir-nos a les Pastoretes) pot denotar algu-nes errades, doncs, tan sols un dia abans, l’algemesinenc Martí Do-mínguez escrivia un article al ma-teix diari fent un resum de la Festa

i, quan parla dels balls, no cita la Carxofa.D’aquesta manera, a partir d’unes an-

tigues imatges hem pogut extraure diver-ses dades importants sobre com era la Festa de la Mare de Déu de la Salut abans del 1936, i potser moltes de les fotogra-fies que centenars de famílies algemesi-nenques conserven a les seues llars, a les quals no donen pràcticament importàn-cia, també poden aportar molta informa-ció i servir d’estudi per donar llum a molts dels aspectes de la Festa que encara a dia de hui romanen en l’oblit.

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Ball de les Pastorentes.

El Bolero.

2Escartí, Lluís, «Els Tornejants (1ª part)», en Berca, núm. 226, setembre 2015, p. 9.3Prósper Bremón, José María, «Las danzas de la Villa de Algemesí», en Las Provincias, 14 de març de 1926, p. 11.

Berca 11

AÑOS CUMPLIENDO

SUEÑOSCOLCHONES MIVIS, S.L.

Almussafes, 4 · 46680 Algemesí (Valencia) · Tel. 96 248 17 83 · mivis@colchonesmivis.com

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

12 Berca

Vicent Ramon Llàcer Ferrandis, EL PARE SANT (1888-1959) Lluís Escartí

En la trobada de muixerangues de juny de 2018, participaren els Castellers de Sants, de la ciutat de Barcelona. En aquell esdeveniment vaig conéixer el cap de colla, Jordi Esteban Camprovín Llàcer. Arran d’una curta però interessant conver-sa, em va dir que el seu avi matern era algemesinenc; que, a les darre-ries del segle XIX, sent un xiquet, es va fer muixeranguer; que sent sol-dat va participar en la guerra d’Àfri-ca on, posant en perill la seua vida, va tindre una actuació heroica, i que posteriorment emigrà a Barcelona on es va establir i es va convertir en empresari.

D’aquella primera conversa i de con-tactes posteriors amb ell i amb altres fa-miliars, anà emergint la figura de Vicent Ramon Llàcer Ferrandis, membre de la nissaga dels Pare Sant, un personatge que mereix ser recordat.

Vicent, el tercer fill dels set que tingué el matrimoni format per Vicent Ramon Llàcer Segura i de Rosa Ferrandis Cerve-ra, va nàixer el 28 de febrer de 1888, a les quatre de la vesprada, al carrer de la Mun-tanya, 115, a tocar de l’ermita de Sant Roc i prop de l’estació del ferrocarril. A l’en-demà el nounat fou batejat per Joaquín Cabanes Marrades, prevere de l’església de Sant Jaume i fill d’Algemesí. Actuà de testimoni Carlos Castañer Basques, fus-ter de professió i pare del que esdevindrà mestre de la banda municipal Santa Cecília, Carlos Castañer Pelechano.

Vicent Ramon prompte deixà l’escola per a treballar de jornaler del camp, com son pare i els seus germans, i, sent encara un xiquet, va ingressar en la Muixeranga.

Jordi Esteban Camproví ens confirma que membres de la famí-lia dels Llàcer, des de feia temps, havien estat vinculats a la Muixe-ranga, i ens aporta nova informació d’interés sobre el tema: «Josep Lla-cer Bohigues, cosí germà del meu avi Vicent Ramon Llàcer Ferrandis –ens diu– fou mestre de la Muixeran-ga entre els anys 10 i 20 del segle XX–. Ma mare sovint em va parlar del que fou el primer Pare Sant de la família, el seu besavi patern, Josef Llàcer Ferrer (nasqué el 1822 i faltà entre 1888 i 1897), i en el llibre que la Muixe-ranga publicà l’any 1998, amb motiu de la celebració del 25 aniversari de la seva renovació, es fa una clara referència a un Pare Sant; jo crec que es deu referir a un

d’aquests dos homenots. Un altre muixa-ranguer reconegut va ser Batiste Llàcer Bohigues, germà de Josep, que era molt alt i fort, i sembla que de fort convenci-ment republicà. Cada cop que havia cele-bració en època de Franco -referint-se a la nostra Festa Major-, ell que era molt bona persona, agafava una manta i se n'anava a dormir al "cuartelillo" perquè no li po-guessin imputar cap malifeta. I membres de la Muixeranga havien d’acudir a la

guàrdia civil a pregar que li donaren solta perquè n’era un puntal imprescindible en la formació de qualsevol figura».

I incidint en el tema, cal recordar que Carmelo, germà de Josep i de Batiste, tin-gué un fill, Enrique Llàcer Alemany, que

va ser mestre del Ball dels Bastonets des-prés de la Guerra Civil.

Una fita important en la vida de Vicent Ramon va ser la seua participació en la guerra d’Àfrica. Segons consta en el seu expedient militar, entre 1909 i 1912, va servir en el Regiment d’Infanteria número 59 de Melilla, on va participar en diversos combats en la guerra del Rif, coneguda també com la guerra del Marroc o d’Àfri-ca –un conflicte provocat per la rebel·lió de les tribus berebers de la zona que es resistien a l’ocupació colonial espanyola–. Sortosament, quan Vicent Ramon es va incorporar a la seua destinació de Melilla, ja havia tingut lloc la batalla del Barran-co del Lobo en la qual l’exèrcit espanyol va patir una tremenda desfeta: segons dades oficials, entre soldats morts, ferits i desapareguts, hi va haver més de 700 víctimes; encara que les xifres no oficials parlen d’entre 1.000 i 1.500 morts.

Després d’aquesta derrota, Vicent Ra-mon va entrar en combat en diverses oca-sions a Talosit i Marufen on tingué una actuació heroica, tal com consta en l’es-mentat expedient: «En el desarrollo de uno de estos combates, vió caer a un herido entre las líneas de fuego. Con grave expo-sición de su propia vida pudo llegar hasta el y transportarlo hasta las posiciones es-pañolas [...]. Recibió por este acto la felici-tación de sus oficiales. [...]. Pasados unos días, un oficial de su compañía le notificó que tenía concedida una condecoración».

Quan Vicent Ramon va acabar el ser-vici militar i va tornar a Algemesí en la primavera de 1912, ja tenia pressa la decisió d’abandonar el poble i tras-lladar-se a Catalunya a la recerca de treball. Així que, al cap d’uns dies es va establir a la ciutat de Barcelona on tindria més possibilitats de progressar econòmicament. Després d’una temp-tativa fallida d’ingressar en el cos de carabiners, com que era un home alt i corpulent, es posà a treballar d’estiba-dor al port de Barcelona.

Vicent Ramon no va ser l’únic de la família que va emigrar. Salvador, el seu germà major, amb fama de bohe-mi, emigrà també de jove a França on va morir l’any 1962, i Batiste Llàcer Bohigues, el muixeranguer republicà, emigrà a Brasil i mai més va tornar.

Durant aquest període, Vicent Ra-mon conegué una catalana, Pilar Solé

Pech, amb la qual es va casar el 1915 a l’església romànica de Sant Pere de les Puelles, de Barcelona. El matrimoni tin-gué dos filles i un fill: Pilar (1917), Vicenta (1921) i Vicent (1930).

Foto de casament.

Vicent (assegut en la cadira) amb altres companys de mili. Melilla, 1910.

Berca 13

Abans de pintar el cotxe, el desmontem

tot per a quedar com a origen.

Tlf: 96 110 07 12Mbl: 665 32 25 81 (Carlos) 685 10 50 02 (Juan)C/ Albotaina, 4-B · 46680 Algemesí (València)tallercheap28@gmail.com

Ens pots trobar a Facebook

ALUMINIO · HIERRO · PVC · INOXIDABLE · TOLDOS

Vicente - 653 67 09 07Victor - 609 10 74 29

Talleres y ventaC/. La Costera, 9 · T./F.: 96 242 18 55 · ALGEMESÍ

PLANCHA - PINTURA - MECÁNICA

Te pasamos la ITV, tú solo pagarás las tasas

LAVADO MANUAL DE VEHÍCULOS Y TAPIZADOS

talleresribellesalgemesi

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUTL’any 1916, Vicent Ramon va

deixar el treball portuari i es va as-sociar amb els propietaris de l’em-presa Hermanos Pujol, que es de-dicava a la fabricació de politges de fusta, una mena de rodes de grans dimensions que, amb un sol motor, mitjançant un eix i una corretja, feia marxar cadascuna de les màquines d’una nau industrial, principalment de la indústria tèxtil.

Finalment, la il·lusió de tindre un negoci propi es va acomplir: Vi-cent Ramon s’independitzà l’any 1932 i va muntar una empresa del mateix ram al carrer de la República –actualment de Sant Joan–. El ne-goci funcionà tan satisfactòriament -sobretot després de la Guerra Ci-vil-, que, amb els beneficis obtinguts va adquirir tres edificis a Barcelona: l’any 1941, un al barri de Gràcia, que consta de planta baixa i quatre pisos; el 1944, un al-tre al barri de Sants, de planta baixa i sis pisos, i, finalment, l’any 1949, una finca de planta baixa i cinc pisos a la barriada de Sant Martí de Provençals. També va adquirir dos camps al terme d’Algemesí. I per atendre els encàrrecs dels clients, en continu augment, Vicent Ramon hagué de traslladar l’empresa a una nau més gran i moderna ubicada a Malgrat de Mar, un poble a cavall entre Barcelona i Girona.

Vicent Ramon Llàcer Ferrandis, el Pare Sant, era un home alt i estirat i molt vi-gorós; tenia un caràcter obert i un subtil sentit de l’humor. De jove lluïa un bigot acaragolat i una cabellera negra que el temps, prest, s’encarregaria d’emblan-quir. Era una persona laboriosa i empre-nedora, amb una gran capacitat de tre-ball. Era elegant i pulcre; tenia bona perxa i millor presència: qualsevol roba li parava bé; sempre portava jaqueta, inclús en ple estiu. Era un enamorat de la seua famí-lia i tenia un gran sentit de l’amistat i de l’hospitalitat: els familiars i els amics que

visitaven Barcelona sempre tenien a ca Vicent parada i fonda, entre altres, els algemesinencs, principalment els novençans que hi acudien a passar la lluna de mel.

Vicent Ramon mai no va perdre el contacte amb el seu poble. Sempre que visitava les falles de València, pas-sava per Algemesí i saludava familiars i amics, i a l’estiu, solia vindre a pas-sar les vacances a casa d’algun fami-liar, fent-les sempre coincidir amb la Festa Major. Les visites es feren més freqüents a partir de 1935, en què morí la seua dona. Els familiars enca-ra el recorden assegut en una cadira, de matí, a la porta de casa, donant conversa als veïns i coneguts que hi passaven. Després de dinar, solia

acudir al Círculo Católico a prendre cafè i fer tertúlia amb els amics de joventut. Al capvespre, pegava una volta pel poble i tornava a casa, sopava en família i, tots plegats, agafaven les cadires i eixien al car rer a prendre la fresca i a xerrar amb els veïns fins ben entrada la nit.

L’any 1959, mentre es trobava a Alge-mesí gaudint de les festes de la Mare de Déu, va patir una embòlia provocada per un procés greu d’arteriosclerosis, malaltia de la qual ja no es va recuperar: morí me-sos després a Barcelona, concretament el 27 de desembre.

En aquest retorn al passat, hem reme-morat la figura de Vicent Ramon Llàcer Ferrandis, el Pare Sant, que, a les darre-ries del segle XIX, sent un xiquet, ja s’enfi-lava cap al cel rematant una Muixeranga, i que de jove alçà el vol buscant nous ho-ritzons i a Barcelona va aconseguir ser un exitós empresari.

Agraïment a Jordi Esteban Camprovín Llàcer, excel·lent font d’informació que ha fet possible que aquest treball arribara a rams de beneir. Gràcies també als germans Pepa i Pepe Simó Llàcer per les seues aportacions.

Vicent a la porta de l'empresa. Anys 40.

Vicent R. amb els néts Javier, Pilar, Joan Vicent i Jordi Esteban. Any 1955.

14 Berca

EL CÒLERA DE 1834 I LA VOLTA GENERAL DE LA PROCESSÓ

Francisco José Llácer Bueno*

Quasi sense dubte que la primera pro-cessó que es faria a Algemesí, seguint una volta general, seria en l’edat mitjana la del titular de la parròquia, Sant Jaume, per-què la del Corpus, fins a l’any 1565, es feia a Alzira on havien d’acudir tots els po-bles de la seua «jurisdicció e contribució particular», com Algemesí, Guadassuar, Carcaixent (ja no va acudir en 1563), Ca-banyes, el Toro, Cogullada, Ternils, Pardi-nes, Albalat, Benimaclí, etc., ja que eren llocs o carrers d’Alzira (Algemesí era ca-rrer) i havien «de anar ab la creu y capa de la sglésia del dit loch» a la solemne proces-só que es feia a Alzira.

L’erecció a Algemesí de la Confraria del Santíssim Sagrament agregada a la “confraternitá del Santissimo Sagramento” fundada en l’església de Santa Maria so­pra Minerva de Roma, mitjançant Butlla expedida el 20 de febrer de 1565, va aca-bar el viatge de creu i capa a Alzira per al Corpus i també fou el pròdrom de la desmembració posterior i independència d’Algemesí; però això és un altre tema.

És clar que no seria la volta general actual, perquè no hi havia tants carrers com en 1800, i la processó seria prou més curta. Ara bé, les dos processons, la del segle XVI i la del segle XVIII tenien en comú que eren processons perimetrals, que tancaven un circuit, on el principi era també el final.

Les processons de tipus general, no les d’un barri o carrer, seguien l’itinerari mar-cat per a totes: la del Corpus, la del Sant Soterrament, la de Sant Jaume, la de la Mare de Déu de la Salut o com la celebra-ció de qualsevol centenari d’una canonit-zació, v. gr. sant Vicent Ferrer.

Als 500 aniversari de la Troballa, en

1747, es feu solemne processó a la Mare de Déu de la Salut i, per arreplegar almoi-nes, es va dividir el poble en huit bar ris. En Carta Pública atorgada en 31 de des-embre de 1747 entre el señor cura i l’Ajun-tament consta el següent: «Y por quanto en atención a que los ocho Barrios en que se distribuyeron para las festividades de nuestra Señora de la Salud, que en este año se han celebrado, devia continuarse en recoger limosnas para proseguir la obra de la Capilla en mayor culto de nuestra Reyna, y que en la misma forma se nom­bren los Mayorales para la fiesta annual de nuestra Señora de los barrios consecu­

tivamente, de forma que en este año que se entrará sean los Ma­yorales de la Calle Nueva, en el siguiente de la del Molino y así en adelante».

Eixe “consecutivamente” so-lament té sentit si la processó a la Mare de Déu de la Salut seguia l’itinerari nor-mal i usual de la processó del Corpus o la del Sant Soterrament en la Setmana San-ta. És a dir, que en 1747 i 1748 el sentit direccional de la processó de la Mare de Déu era distint del que es fa ara. A ma-jor abundament, cal fer constar un detall més en eixe aspecte, i és que l’ordre de successió dels diversos barris al dia de hui, reflectix que el nomenament dels ma-jorals, o dels barris, encara es fa segons la Carta Pública de 1747: Barri Munta-nya, Barri Capella, Barri Santa Bàrbara

i Barri València, és a dir, en el sentit direccional invers de la processó de la volta general que es fa actualment.

Però tot açò va can-viar en l’any 1834 quan ocorregué en quasi tota Espanya i Algemesí una epidèmia de còlera mor-bo, que ací causà més de 300 morts i un nombre indeterminat d'envaïts des del 10 de juliol en què morí Cachoni fins al 6 de novembre en què es cantà el Te Deum, final oficial de l’epidèmia. Com deiem en el Berca d’abril passat va ser un «any fu-nest i calamitós, difícil

d’oblidar, que va enfonsar Algemesí ad imum (fins a l’abisme), però del que tots els anys reeixim col·lectivament, encara que no ens n’adonem de manera massa clara».

D’eixe abisme de por i desesperança començàrem a eixir a l’inici de l’any se-güent, fent una processó a la Mare de Déu demanant-li socors, ajuda i la salut venidora.

Hi ha a l’Arxiu Municipal d’Algeme-sí unes carpetes: «Comptes de lo rebut i pagat per la festa de Nostra Senyora de la Salut», on consten prou anys a partir de 1830. La sorpresa que es troba un és

que, en data tan extemporània com el dia 18 de gener de 1835, es va fer una segona processó organitzada pels festers del ma-teix barri que en l’any 1834. El dia era el primer dissabte hàbil,

passades les festes i la huitava de l’Epi-fania. La ressenya d’eixe any diu així, pel que fa als càrrecs que presenta el deposi-tari Joaquín Girbés i que ací posem el títol en fotografia i en transcripció:

Cargo de lo que tenemos en seda y di­nero recogido por segunda vez de los bar­yos para la fiesta de Nuestra Señora hecha en 18 de enero de 1835.

Tenim prou amb el títol, solament s’arrepleguen seda i diners. De seda, n’hi ha tres partides que són cobrades a preus distints; pel que fa als diners tenim el següent:

Por lo recogido en los barrios doscientos cuarenta y un reales con treinta y dos ma­ravedises. 241rs 32

Por lo recogido en la pliega de la Vís­pera de la fiesta doscientos ochenta reales 280 rs vn

Y últimamente mil trescientos cuatro reales siete maravedises que tiene el de­positario Joaquin Girbes en su poder de la primera fiesta y que hes lo que sobro

1304 rs vn 7ms

En total arreplegaren 8.486 reials de billó i 22 maravedís. Qui vullga veure el text complet el trobarà en l’Arxiu Munici-pal d’Algemesí1 o en una publicació de Do-

1AMALG.- Comptes festes Mare de Déu de la Salut. Caixa 543, número 5, Document 1830-70, sense paginar.

Plànol d’Algemesí al voltant de 1800. La volta general seria igual a l’actual.

Creat per Federico Esteve.

Berca 15

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUTmingo Borràs2. En el text apareix diverses vegades eixa consideració de segona festa. En l’encapçalament, «recogido por segun­da vez de los baryos»; en la quantitat que encara tenia el depositari, «que tiene el de­positario Joaquin Girbes en su poder de la primera fiesta…».

A més, no es recapta ni dacsa (panizo), ni arròs blanc, ni blat, ni melons per-què no era temps de collita, al contrari que en setembre de 1834 en què es recapten entre altres «siento cuarenta y sinco barchillas de pani­zo” o bé “tres cargas y una barchilla de arros blanco», o «cuatro cargas y una barchi­lla y siete medios selemines de trigo». I damunt, acumu-len els 1.304 reials de billó sobrats de la primera festa, perquè era el mateix barri.

Déiem en el treball de Ber­ca esmentat que en el temps de la pestilència el 49,81% dels soterrats eren pobres de l’hospital o de la parrò-quia o sense béns, quan la mitjana dels pobres sepul-tats des de 1830 solament eren el 18,02%, i cite literalment: «Per tant, cal dir, que hi havia molta gent al poble sense recursos, en termes absoluts, i que, estadísticament, morí prou més gent necessitada en el temps de pesta que en temps normal. La higiene deficient, la pitjor alimentació, els habitatges dolents, les cases a la part baixa del poble on els pous d’on es bevia estaven més contami-nats... tot contribuïa a que la propagació de la malaltia entre els més pobres fora més virulenta i gran».

Però creien que alguna cosa no s’ha-via fet bé. Creien que la Mare de Déu de la Salut, a qui tots s’aclamaven, protegia més bé els qui estaven dintre del recinte perimetral marcat pel circuit de la volta

general i deixava menys protegits els qui n’estaven fora i que acostumaven ser els més pobres. Inclús la vespra i el dia de la Mare de Déu de 1834 havien sigut sepul-tades (segons el Llibre de Mortuoris) deu (10) persones, de les quals solament dos van fer testament, les altres huit, és a dir

el 80 %, eren «sin bienes» set (7), i una era «Pobre del Hospital» i, és clar, no tenien res a deixar en testament.

Per a fer una protecció integral del po-ble calia fer un canvi: canviar la processó perimetral i fer una processó estacional, on les estacions o parades es referiren als quatre punts cardinals, d’on per qualse-vol d’estos poguera vindre la pestilència. El model més pròxim el proporcionava el ritual de “Benedicció de fonts i térmens” que es feia el dia 1 de gener i que co-mençant pel nord acabava per l’oest. Per tant, es va fer una PROCESSIO TEMPORE

MORTALITATIS ET PESTIS, cantant les lleta-nies majors, i en les oracions de les lleta-nies, en cada estació, dient per dos vol-

tes: «A peste et fame, libera nos, Domine». I després, «Ut a pestilentiae flagello nos liberare digneris, te rogamus, audi nos». («Per a què et dignes lliurar-nos del flage-ll de la pestilència, t’ho preguem, escol-ta-nos»). A continuació es llegia el salm núm. 6 en cascuna de les estacions.

Per a fer tal processó estacional, calia començar pel nord i sense major pro-blema es canviava el sen-tit, i així seguint el sentit invers de la volta general usual es feia una processó per a allunyar la pesta (ad repellendam pestilentiam) de manera ortodoxa quant a les estacions, començant pel nord i seguint per l’est, el sud i acabant per l’oest

A partir de 1835, a l’ha-ver quatre estacions, es canvià el nombre de barris de festers de 8 a 4, procu-rant buscar els barris que foren més adients als quatre punts cardinals, encara que hi haguera vacil·lacions i re-sistències. Així, l’any 1836 (de la processó de setembre de 1935, no en tenim cap

notícia al respecte), els quatre barris són: barri del carrer de València, que mira al nord; barri del carrer de la Capella, que mira a llevant (en realitat també mira a ponent o està situat al sud)<, barri del ca-rrer del Molí, que eixint de la plaça mira al sud i barri del carrer de la Muntanya, que mira a l’oest; no són exactes els punts cardinals, sinó aproximats (no es pot pas-sar per mig de les cases) i tenen l’eixida de referència des de la plaça Major.

Entrada de la Mare de Déu venint des del carrer de la Muntanya. Foto de Vicente R. Piquer Rosa.

→

Bones festes

2Domingo Borràs, J.A.: Festa a la Ribera: les festes d’Algemesí, Algemesí, 1983. Pags. 137-8. Hi ha un error de lectura a l’en-capçalament: de ‘hecho’ referint-se al cargo i devia ser ‘hecha’ referint-se a la festa.

16 Berca

OFICINA MUNICIPAL D'INFORMACIÓ

AL CONSUMIDORAtenció:

de dilluns a divendresde 9.00 a 14.00 h

CANVI DE COMPANYIA DE LLUM I GAS

El passat mes d’octubre es van prohibir per llei les contractacions de llum i gas en els domicilis o porta a porta, sense consentiment previ dels particulars. Des d’alesho-res, algunes empreses energètiques usen noves vies per aconseguir el canvi de com-panyia sense infringir la llei, per exemple:

- Contractant per telèfon.- Contractant en estands o parades en llocs públics.- Aconseguint el comercial un consentiment previ del client, en forma per exem-

ple d’invitació.- Fent firmar al client que la contractació s’ha fet en al carrer i no dins el domicili

(encara que siga a la porta de sa casa).Canviar de companyia és sempre una opció i no una obligació. Llig bé les condi-

cions, i recorda que t’empara un dret de desistiment de 14 dies per a canviar d’opinió.Amb la col·laboració:

FESTES A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Passar de huit barris a quatre no se-ria faena pacífica. Els veïns dels barris “suprimits” no sabien molt bé d’on es tocava ser festers. Per això, en els anys que seguixen hi ha variacions en la ma-nera de captar almoines per a la festa. En 1836 hi ha dos recaptadors per barri, en 1839 els recaptadors són huit, molts anys solament s’indica «por la limosna recogida de los barrios», sense indicar ni barris ni recaptadors. Finalment, en l’acta de l’Ajuntament de 31 de desem-bre de 1843, amb una conferència prèvia amb el señor cura, Doctor Don Gaspar Silvestre, s’acordà nomenar «Mayorales de Nuestra Señora de la Salud los veci­nos de esta población». Tal nomenament pareix que acabà amb les vacil·lacions dels veïns per si podien estar en un bar-ri o no. De tota manera, en eixe mateix any, l’Ajuntament acordà dedicar un carrer a la Mare de Déu de la Salut, el que abans era “No trau cap”, a proposta del secretari de l’Ajuntament. Va acon-

seguir fer més visible el carrer de Santa Bàrbara, el qual, a partir de la plaça del Guaranyero mira clarament cap a l’est, cosa que saben els veïns, ja que quan s’alcen prompte veuen eixir el sol pel fi-nal del carrer. Prompte es va produir el canvi del barri carrer del Molí, pel bar-ri del carrer de Santa Bàrbara, on este últim mira a l’est; el barri del carrer de València, està mirant al nord; el barri del carrer de la Capella està tot ell al sud de la població; el barri del carrer Muntanya mira al sol ponent, a l’oest.

En el punt on es resaven les oracions els festers dels barris posaven un alta-ret, o bé resaven davant un panell de ceràmica de la Mare de Déu de la Sa-lut; en el carrer de València està en la casa cantonera quan la processó gira pel carrer dels Mont; en el carrer de santa Bàrbara, enfront del carrer de la Mare de Déu de la Salut; en el carrer de la Capella, era la mateixa capella que tenia una vis attractiva immensa; en el carrer

de la Muntanya estava el panell on hui està el carrer de l’Acadèmic Segura (vid. Olivares), obert el carrer posteriorment i traslladat el panell.

En història el hòmens fan les coses i rarament expliquen la motivació; eixa és la nostra tasca, intentar esbrinar un poc el passat. Un any de calamitat, una processó totalment extemporània, però dedicada a qui clamaven la salut del poble, una reducció de huit a quatre barris, estos marquen els quatre punts cardinals, creació de panells ceràmics on no hi havia en eixos carrers dels Bar-ris (v.gr. carrer de santa Bàrbara i car-rer de València, crec que en 1866, com ha vist Olivares). Hui ningú se’n recor-da per què es canvià el sentit de la volta general: solament per reeixir col·lectiva-ment, tot el poble, amb l’esperança de la salut de cos i d’ànima, perquè la por i la desesperança són greus malalties de l’ànima.

* Cronista d'Algemesí

ACTES AMB MOTIU DEL CENTENARI DE COPAL

Divendres 13 de setembreTaula redona 100 anys de CopalSala d'actes del Casino 20.00 hores

Del 23 d'octubre al 8 de novembreExposició «100 anys de Copal»Museu Valencià de la Festa

Dijous 24 d’octubrePresentació llibre Les dècades de la Copal i de la Caixa RuralAutor: Paco LlàcerTeatre Municipal

Berca 17

Setembre 2019

FESTES A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

Un any més els festers del Barri de la Capella ens diri-gim als veïns d’Algemesí com organitzadors de les festes a la Mare de Déu de la Salut. Malgrat la responsabilitat que ens suposa aquesta tasca, és per a nosaltres un ho-nor poder dur a terme tot allò que ens correspon com administradors i organitzadors. Per aquest motiu, hem d’agrair a tots els col·lectius que, d’una forma o altra, participen en cadascun dels actes que se celebren durant la nostra festa.

Tots la coneixem massa bé, i sovint repetim sempre les mateixes paraules sobre ella. Però els festers, igual que tots els fills d’Algemesí, portem tan a dintre la festa de la Mare de Déu que no ens cansem mai, i esperem amb gran il·lusió celebrar-la any rere any amb goig i joia.

Aquests dies les famílies, els amics i veïns, en definiti-va, tot el poble es retroba per gaudir. Són dies els quals, forasters i paisans consoliden llaços, llaços d’unió que ens fan ser i sentir-nos millor.

A més de tot l’esmentat amb anterioritat, els festers som molt conscients del sentir religiós i espiritual de la nostra festa. Aquesta se celebra al voltant de Maria, Mare de Déu de la Salut. On tots d’una forma o altra oferim art, poesia, música i una entranyable devoció que es viu a cada moment. És la forma d’expressar mitjançant l’art eixe sentiment que fa centenars d’anys començà a des-pertar als nostres cors la flama del nostre sentir.

Com sempre, començarem la festa amb la Novena. Però el dia gran serà pregonat el matí del 7 a la Ple-ga, acompanyat pel so d’eixos instruments tan nostres, dolçaina i tabal, que ompliran de música els carrers del poble. Per la vesprada celebrarem les Vespres, un dels actes més importants de la festa, doncs en ella la devoció popular va incloure i segueix mantenint la música i poe-sia dels nostres conciutadans, creant un meravellós acte ple de fervor i cultura.

Tots coneixem el que prossegueix: portalades obertes, cases engalanades, gent per tot arreu, famílies i amics reunits al carrer de volta i tot un poble agermanat cele-brant que estem de festa.

Esperem que aquest any puguem retrobar-nos i gau-dir del nostre poble un any mes, amb la il·lusió i l’alegria que ens caracteritza. A més a més, esperem que gaudiu dels balls, música i actes que envolten la festa i, una vega-da finalitzada, espereu amb la mateixa joia que comence la de l’any pròxim. Us desitgem bones festes.

Salutació

18 Berca

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

Dijous 29 d’agost, primer dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina22.00 · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Divendres 30 d’agost, segon dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dissabte 31 d’agost, tercer dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu en la basílica de Sant Jaume. Acontinuació, missa vespertina22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa22.45 h · Ronda Poètica a la Mare de Déu a la capella de la Troballa

Diumenge 1 de setembre, quart dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina20.30 h · «Assajos als carrers del poble». A la plaça Major: Danses de Gegants i Cabuts a càrrec de Berca Grup de Danses i Escola Musical de Tabal i Dolçaina21.30 h· «Assajos als carrers del poble». A la plaça del Cid: ball de les Llauradores.22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Del dilluns 2 al dijous 5 de setembreCursets per a preparar les músiques de les processons. L’horari serà de 17.00 a 21.00 h; pot variar pels assajos al carrer dels balls · Organitzats per l’Escola Musical de Tabal i Dolçaina.

Dilluns 2 de setembre, cinqué dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa17.00 h · Curset per a preparar les músiques de les processons19.30 h · Visita a la Mare de Déu en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertinaDe 19.30 a 21.00 h · Al pati del Patronat parroquial, primera de les ses-sions d’aprenentatge i repàs de les «Danses d’Algemesí» a càrrec de Berca grup de danses d’Algemesí.21.00 h · «Assajos als carrers del poble». A la plaça del Pla. Nova Muixe-ranga22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dimarts 3 de setembre, sisé dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa17.00 h · Curset per a preparar les músiques de les processons19.30 h · Visita a la Mare de Déu en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina20.30 h · Nomenament del Consell Assessor. Capella de la Troballa22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella

de la Troballa22.45 h · A la placeta de la capella de la Troballa (actual placeta dels Bastonets), en acabar la novena, Virolai a la Mare de Déu: cant d’estil i balls populars algemesinencs a càrrec de Berca grup de danses d’Algemesí

Dimecres 4 de setembre, seté dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa17.00 h · Curset per a preparar les músiques de les processons19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina19.45 h · «Assajos als carrers del poble». A la placeta de les Tres Moreres. La Muixeranga20.30 h · «Assajos als carrers del poble». A la porta de l’Aire de la basílica de Sant Jaume. Assaig dels cants de l’Apostolat. 20.30 h · «Assajos als carrers del poble». A la porta de la basílica de Sant Jaume. Volants.20.30 h · «Assajos als carrers del poble». La Dansà, assaig general de les Danses d’Algemesí al barri del Pla. Organitza: Berca Grup de Danses d’Algemesí i Escola Musical de Tabal i Dolçaina d’Algemesí 22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dijous 5 de setembre, huité dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa17.00 h · Curset per a preparar les músiques de les processons18.00 h · Viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Alge-mesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut, de la mà de David Pous. Eixida des de la capella de la Troballa. (Col·laboració per a l’organització de les Festes de la Mare de Déu de 2019).18.30 h · «Assajos als carrers del poble». Al carrer de Sant Cristòfor i la placeta de les Tres Moreres. Assaig dels balls de les Pastoretes, Carxofa i Arquets19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina.20.00 h · Viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Alge-mesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut, de la mà de David Pous. Eixida des de la capella de la Troballa. (Col·laboració per a l’organització de les Festes de la Mare de Déu de 2019).20.00 h · «Assajos als carrers del poble». A la plaça Ideal Terrassa. Ball dels Tornejants. 20.30 h · «Assajos als carrers del poble». Al parc de Salvador Castell (zona nova). Assaig del ball dels Bastonets.22.00 h· Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capellade la Troballa22.45 h · XXXII Dansà a la Mare de Déu amb la ballada popular de «les Danses d’Algemesí» des de la capella de la Troballa fins a la plaça Major. Organitza Berca Grup de Danses i Escola Musical de Tabal i Dolçaina

Divendres 6 de setembre, últim dia de novena i antevespra de la Mare de Déu08.00 h · Missa a la capella de la Troballa10.00 h · Viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Alge-mesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut, de la mà de David Pous. Eixida des de la capella de la Troballa. (Col·laboració per a l’organització de les Festes de la Mare de Déu de 2019).12.00 h · Viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Alge-mesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut, de la mà de David Pous. Eixida des de la capella de la Troballa. (Col·laboració per a l’organització de les Festes de la Mare de Déu de 2019).

Programa d 'actes

Berca 19

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

18.00 h · Viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Alge-mesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut, de la mà de David Pous. Eixida des de la capella de la Troballa. (Col·laboració per a l’organització de les Festes de la Mare de Déu de 2019).19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina19.30 h · Cercavila pels carrers de la volta general, pels dolçainers itabaleters d’Algemesí20.00 h · Viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Alge-mesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut, de la mà de David Pous. Eixida des de la capella de la Troballa. (Col·laboració per a l’organització de les Festes de la Mare de Déu de 2019).22.00 h · Últim dia de novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa amb la participació dels xiquets i de les xiquetes dels Misteris i Martiris.En finalitzar la novena, castell de focs artificials, rifes i pluja de caramels.23.15 h · Presentació i primera part del concert de la Banda Simfònica «Santa Cecília», de la Societat Musical d’Algemesí, a la plaça Major. 24.00 h · Inici de la Nit del Retorn. Obertura de les portes de la capella de la Comunió de la basílica. Ambientació, Àngelus, Volteig del Retorn des del campanar de la Basílica i disparada de 21 salves a la Mare de Déu.A continuació, segona part del concert.Després del concert, cada hora, Volteig del Retorn que es perllongarà fins a l’alba.

Dissabte 7 de setembre, vespra de la Mare de Déu08.00 h · Missa a la capella de la Troballa09.45 h · Concentració a la plaça Major de festers, dolçainers i tabaleters, i tots aquells que vulguen participar en la Plega de la Mare de Déu.10.00 h · Prec, oferiment i Virolai a la Mare de Déu a la basílica d’inici de la Plega10.00 h · Viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Alge-mesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut, de la mà de David Pous. Eixida des de la Capella de la Troballa. (Col·laboració per a l’organització de les Festes de la Mare de Déu de 2019).10.15 h · Plega general. Eixida de la plaça Major per a recórrer, amb ambient festiu, els distints carrers del poble. Les persones que vulguen aportar el seu donatiu per a la Festa, podran fer-ho en eixe moment o en les cistelles de les processons.12.00 h · Viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Alge-mesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut, de la mà de David Pous. Eixida des de la capella de la Troballa. (Col·laboració per a l’organització de les Festes de la Mare de Déu de 2019).12.00 h · Volteig general de campanes en tots els campanars del poble17.00 h · Veneració de la imatge de la Mare de Déu de la Salut, a la ba-sílica, fins a les 19.00 hores19.30 h · Trasllat de la Mare de Déu a l’altar major, i solemne cant de Vespres, amb ofrena de nards a la Mare de Déu. Acompanyarà la Schola Cantorum d’AlgemesíEn acabar les Vespres, al campanar, toc de l’Ave Maria, amb el repic de la Xerevia20.30 h · Missa a la basílica22.00 h · Processó de les Promeses composta per: Misteris i Martiris, Muixerangues, Bastonets, Pastoretes, Carxofa, Arquets, Llauradores, Creu Barroca, fidels amb cera, Tornejants i Guió de la Mare de Déu, Cirialots, andes de la Mare de Déu portada pels estudiants fills i filles del poble i volants, presidències (eclesiàstica, festers i corporació municipal). Banda de Música.Al finalitzar, entrada solemne de la Mare de Déu a la capella de la Tro-balla i disparada d’un castell de focs artificials. A continuació, missa de la

Germandat Sacerdotal.Després de la missa, a la capella de la Troballa, Introducció i anuncide les Lloances a la Mare de Déu, a càrrec d’UNAM Teatre.A continuació, vetlla a la Capella fins a l’alba.

Diumenge 8 de setembre, dia de la Mare de Déu06.30 h · Volteig general de campanes, al campanar de Sant Jaume08.00 h · Despertà pels dolçainers i tabaleters pels carrers de la volta ge-neral, eixint de la plaça Major08.00 h · Missa a la capella de la Troballa per tots els festers difunts09.00 h · Missa a la capella de la Troballa pels difunts dels balls,misteris i martiris, personatges bíblics, volants, músics i totes les persones que han col·laborat i participat en la Festa10.00 h · Processoneta del Matí amb la participació de: Misteris i Mar-tiris, Muixeranga, Bastonets, Pastoretes, Carxofa, Arquets, Llauradores, Gegants (rei En Jaume i reina Na Violant), Creu Barroca, fidels amb cera, Tornejants i Guió de la Mare de Déu, Cirialots, andes de la Mare de Déu portada i escortada pels militars fills i filles del poble i volants, presidències (eclesiàstica, festers i corporació municipal) i Banda de Música.En arribar a la plaça Major, entrada de la Mare de Déu, disparada de salves i solta de coloms pels colombaires.A continuació, a la basílica, missa major concelebrada. Participa la Schola Cantorum.Després de la missa, al final del parc de Salvador Castell, mascletà.18.30 h · Missa a la basílica19.30 h · Processó de volta general amb l’ordre següent: Misteris i Mar-tiris, Muixeranga, Bastonets, Pastoretes, Carxofa, Arquets, Llauradores, Creu Barroca, fidels amb cera, Tornejants i Guió de la Mare de Déu, Per-sonatges Bíblics, Apostolat i Cirialots, andes de la Mare de Déu portada a trams pels fallers d’Algemesí, confraries de Setmana Santa, Bombers, Volants, Policia Local, Antics Alumnes dels Maristes i dels Escolapis, pre-sidències (Eclesiàstica, Festers i Corporació Municipal). Banda de MúsicaEn arribar a la plaça Major, disparada d’un castell de focs artificials i entrada solemne de la Mare de Déu en la basílica. Oració i trasllat de la imatge al seu cambril i acomiadament amb el cant del Virolai.

Dissabte 14 de setembre22.30 h · Lloances a la Mare de Déu, al Teatre Municipal

Diumenge 15 de setembre20.00 h · Lloances a la Mare de Déu, al Teatre Municipal

NOTES• Es demana encaridament a tots el veïns i veïnes del poble que posen el tapís de la Mare de Déu al balcó de casa a partir del 29 d’agost, primer dia de novena.• El dissabte, dia 1, hi haurà venda de polseretes de la Mare de Déu a la plaça del Mercat.• En cas de pluja, les processons eixiran al segon volteig de campanes.• A la plaça Major hi haurà un entaulat amb rampes d’accés a disposició de les persones amb mobilitat reduïda que vagen amb cadira de rodes. Cal respectar-lo per a elles.• Demanem als veïns i veïnes dels carrers per on passen les processons que engalanen les façanes i posen als balcons cobertors, tapissos i llums per solemnitzar el pas processional.El barri de la Capella agraeix a totes les persones, grups i institucions que, amb la seua col·laboració, presència i participació desinteressada, fan rea-litat la Festa a la Mare de Déu de la Salut.Gràcies i bona Festa.

Festers del Barri de la Capella

20 Berca

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

Probablement la primera referència documental que tenim d’Algemesí es troba al Llibre del Repartiment de Jaume I i data de 1243. Des d’aleshores el nostre poble ha anat creixent i canviant al llarg de gairebé huit segles, però la història del que avui coneixem no seria la ma-teixa sense dos elements fonamentals en la seua vertebra-ció: una misteriosa aparició a l’interior d’una morera i la construcció d’una primitiva parròquia de conquesta, la de Sant Jaume Apòstol.

Els festers del Barri de la Capella vos conviden, de la mà de David Pous (fester del nostre barri), a descobrir una història apassionant a través del temps. Una història que és la dels nostres avantpassats i també la nostra. En-davant en un viatge únic per aquests carrers i monu-ments que de segur descobriran una nova i sorprenent visió d’allò que anomenem Algemesí.

DATES I HORARIS: Dijous 5 de setembre a les 18.00 h i 20.00 h / Divendres 6 de setembre a les 10.00 h, 12.00 h, 18.00 h i 20.00 h / Dissabte 7 de setembre a les 10.00 h i 12.00 h

LLOC D’EIXIDA: plaça dels Bastonets (capella de la Troballa)

NOMBRE MÀXIM DE PARTICIPANTS PER VISITA: 30 (per rigorós ordre d’arribada)

PREU: Gratuït (donació voluntària a favor del Barri de la Capella per a l’organització de les Festes de 2019)

Com alguns dels nostres conciutadans i conciutadanes no arribaren a comprar la polsera de la Festa, el Barri de la Capella ha fet una nova tirada perquè puguen adquirir-la i guadir-ne en Casa Mercedes o al carrer de la Capella, 46.

Jaime Borràs Pla

Fester del barri i veí del car-rer Sant Joan Baptista, sem-pre a punt per col·laborar en qualsevol tasca de la Festa.

El nostre agraïment i sem-pre en el nostre pensament. Amics festers del Barri de la Capella.

In memoriam

Un viatge apassionant: 800 anys d’història del nostre poble. Algemesí, la Festa i la Mare de Déu de la Salut

Polseres de la Mare de Déu de la Salut

Tomás Rafael García Escartí

Patró de la Mare de Déu de la Salut i del Stm. Crist de l’Agonia

Antonio Botella Bixquert

Fester sempre disposat a fer qualsevol tasca per en-grandir la Festa de la Mare de Déu. El 9 de gener de 2017 volares, com tants i tants coloms han volat cap al cel a l’entrada de la Nos-tra Mare en la Processone-ta del Matí, a la casa del Pare. Ja et trobem a faltar,

Ramón Diego Machí Trull i Juan Miguel Pellicer Carratalá

L’11 de febrer de 2017 rebem una trista notícia per a tots els festers del Barri, el Sr. Rafael ens havia deixat.

Home de bon fer, callat i respectuós. Vas ser el nostre tresorer fins al 2009. Com-partires càrrec amb dos presi-dents. Vam compartir la tasca de tresoreria en 2007, fores un bon mestre. Gràcies per la teua dedicació desinteressada al nostre barri. Des d’allà on estàs pensa en nosaltres.

el nostre colombaire no està per recordar-nos que hem de buscar coloms. Fins sempre, Antonio.

Berca 21

Joaquín Llopis CasanovaVicente Botella BarberáVicente Beltrán VendrellVicente Bueno PuchadesAmparo Pellicer CarrataláCarmen Machí CamarasaAna Cris Machí CamarasaVicente Esteve GarcíaAntonio Gómez PozoEnrique Esteve BarberáFrancisco Llácer BuenoSalud Esteve RubioEmilia Raga CastañerSalud Raga CastañerJosé Manuel Baldoví NácherPaco Colomer SanjuánVicent Ferragud AlandeteEnrique Pous Niclós

Joaquín Ribes RubioJosé Ramón Martí CortsGermán Romero NavarroPepita Machí TrullVicente Sáez GirbésMª Carmen Felici BorrásCarmen Montrull BartualVictoria Hervás LlopisJimena Mita Hervás LlopisSalud Sáez MachíTeresa Pérez MartínezNatalia Lain AyllonAdrián Lain AyllonValeria Más SáezDavid Pous BenitoRosa Villanueva GarcíaJoaquin Ferrís GalianoAlfonso Maravilla Moreno

President: Ramón Diego Machí TrullTresorer: Juan Miguel Pellicer Carratalá

Secretari: Miguel Ramírez Mulet

Festers:

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

22 Berca

Sona la campana des de la improvi-sada espadanya que encara queda en la vella esglesieta. El rector tanca la porta de la casa abadia i sent l’olor de la calç que emblanquina les seues joves parets. -Ai, si l’obra de la nova església avança-ra tan ràpidament com quan es va cons-truir aquesta casa! - pensa Mn. Dacir -mentre encén la flameta del cresol per il·luminar l’escriptori.

Ha passat un dia dur perquè les obres de la nova església no avancen al ritme que ell voldria. El mestre d’obra li ha estat explicant les dificultats que tenen amb la pedra i els picapedrers. -Però això no és motiu perquè retardem enca-ra més la finalització de la capella que ha de guardar la preciosa imatge de la morera! La Mare de Déu ha d’estar al seu lloc per a la festa!- I amb aquesta asseveració el rector ha donat per tan-cada la conversa.

Novament, la campana el torna al present: és el toc d’ànimes. El dia ja ha caigut, i la palmera de l’hort allarga l’ombra quasi fins a l’estança silenciosa on el rector seu davant de l’escriptori. Ave Maria, gratia plena... ora pro nobis pec-catoribus, nunc et in hora mortis nostrae, amen. I mentre prega recordant els difunts no pot evitar que el seu pensament vaja de l’obra de l’església nova a les ànimes del purgatori, i del tron del cel on és coro-nada la Mare de Déu envoltada d’àn-gels, a la capella lateral de l’església on encara no pot ser entronitzada la imatge morena de Berca perquè els picapedrers no van al ritme que ell voldria. Requies-cant in pace. Amen. I amb el senyal de la creu tanca el prec, atrafegat i despistat, per les animetes del purgatori. Requiem aeternam dona eis Domine...

Ja ha pres la ploma amb la mà i es disposa, com cada nit, a omplir de pa-raules un full blanc, on va guardant, per a la història o per a la seua pròpia consciència, allò que el bon Déu li ha concedit de viure en la jornada. La fla-meta del cresol comença a tremolar i ell mateix nota com els ossos se li gelen perquè s’ha girat un vent de llevant que entra per la finestra, que encara roman

oberta. Les primeres nits fresquetes de setembre ja anuncien la tardor que vol començar. Tanca la finestra de fusta i desapareix l’ombra de la palmera i la blanca llum de la lluna. L’estança s’om-pli de la llum càlida de l’oli que s’escam-pa i ho tenyeix tot de daurat.

«In nomine Domini. A llaor de la be-naurada sempre Verge Maria, Mare de Déu i de tots los pecadors. Hui la Providència ens ha visitat, si no per alleugerir les obres de l’església, sí amb la inspiració que ha volgut re-galar als nostres cors perquè tots tres capellans del poble, aclamàrem la Senyora de la morera de Berca, amb el nom que Ella mateixa ens ha vol-gut donar. I la cosa no ha estat fàcil.»De bon matí, després d’ajustar els comptes amb el mestre d’obra, esta-va celebrant la santa missa a l’altar de l’esglesieta vella, davall dels peus del sant Jaume peregrí del retau-le primitiu. Tant cridaven des de la sagristia que m’han fet pensar que algun accident havia malferit un obrer i he hagut d’enviar l’escolà per tranquil litzar el meu esperit i no inte-rrompre el sant sacrifici. Quina sor-presa la meua en veure que els crits venien d’una acalorada discussió en-tre Mn. Curçà i Mn. Frasquet, que no encertaven a acordar amb quin nom havíem d’anomenar la Mare de Déu de la morera.

»-Bon dia Mn. Frasquet, bon dia Mn. Curçà... i m’han fet interve-nir en la discussió, disposant que jo també havia de proposar un nom per a la Senyora. Dels Àngels, del Conhort... del Conhort als Àngels i d’ahí no eixíem, fins que per tres ve-gades, amb bolletes de paper i amb palletes, de la Salut ha paregut que era el nom que la Providència volia. Cadascú ha guardat el seu orgull i el seu geni, i agenollats tots tres davant de la imatge de la Mare de Déu, per primera vegada li hem pregat salut de nostres malalties, Mare de Déu de la Sa-lut, i un nuc a la gola ens ha fet eixir

les llàgrimes mentre una abraçada fraterna ens refermava en la caritat que ens uneix pel ministeri. Després hem parlat de com anaven les obres, a veure si per a l’any que ve la Mare de Déu de la Salut ja tindrà el seu lloc a l’església, i hem fet un passeig mentre els carros i les haques ana-ven tornant a casa per a l’hora del dinar...».I pensant en el dinar li ha vingut al

cap que encara no havia sopat, però la llum grogueta de l’oli i el cansament de la jornada han pesat més que la fam, i els ulls s’han deixat caure esborrallant les darreres paraules de la ploma. La campana dona deu campanades però Mn. Dacir ja està molt lluny, la seua ment ja ha volat... i en un son profund ha vist com finalitzava l’obra de la pri-mera capella de l’església i hi entronit-zen la Mare de Déu de la Salut; ha vist el senyor bisbe del Marroc consagrant l’església nova; ha presenciat la discussió sobre la vella esglesieta i ha vist com, fi-nalment, no l’enderroquen, sinó que per disposició del Patriarca, la converteixen en capella de la Comunió. Ha conegut aquell pintor que venia ensenyat d’Itàlia i ha bastit el retaule nou de Sant Jaume.

Han passat els anys en un bufit i s’ha queixat que no hi ha campanar a l’es-glésia nova, i l’ha vist bastir sobre els contraforts de la porta d’entrada; ha contemplat com obrien les capelles late-rals per fer una volta claustral al temple, que ha estat ja renovat; i la capella de la Comunió ha canviat tot el seu aspec-te per un altre de molt més modern, i han traslladat la imatge de la Mare de Déu de la Salut des de la capella que ara és de la Puríssima a la de la Comunió; i ja no li fa festa solament el carrer de Berca, sinó que tot el poble participa i l’aclama per patrona.

Menuda festa que no li ofereix el poble d’Algemesí a la seua patrona! Tal com passen els anys han anat intro-duint balls i melodies, danses i música que completen, al carrer, l’ofici diví que a l’interior del temple canten els cler-gues. En vint-i-quatre hores, els carrers

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

Nunc dimittis servum tuum, Domine

BODA

5 €NO DEJE QUE

SUS RECUERDOS SE DETERIOREN

TODOS LOS FORMATOSBETA Y SUPER 8 CONSULTAR

MARTINS660 14 62 77C/ Sant Josep de Calaçans, 3

DIBUJOPINTURACERÁMICAMODELADOGRABADO

TODOS LOS NIVELESPREPARACIÓN:Bellas ArtesArtes AplicadasEscuela de Cerámica Manises

PROFESORADO: Doctores en Bellas ArtesGrupos especiales adultos Tlf. 96 242 18 12

CURSOS DE TERAPIA ARTÍSTICA

del poble s’omplin de la presència de la Mare de Déu, en tres processons. La volen honorar complint les promeses, la traslladen al lloc de la troballa per dur-la després a l’església per a la missa ma-jor i es fa la volta general, perquè Ella no és només d’un barri, sinó de tot el poble que l’aclama i que Ella guarda i beneeix. El cor de pastor de Mn. Dacir batega tan de pressa que pareix que se li n’eixirà del pit: quina emoció en veure tanta devoció i tanta alegria al voltant de la Mare de Déu. Per fi el Papa reco-neix l’amor que el poble professa per la mareta d’Algemesí i li concedeix la co-ronació canònica. Quin dia esplendorós i joiós per a tots els fills d’Algemesí; per als que li canten qué bien te sienta la real corona, amparo celestial de Algemesí i tam-bé per aquells que a mitja veu li diuen, Mare de Déu, Mare de Déu...

Però els dies van fent-se grisos i una gran nuvolada pareix que envolta el po-ble en l’obscuritat... què està passant? El cor del rector que botava de goig ara plora llàgrimes molt grosses en veure el foc dins de l’església i la Mare de Déu moreneta cremant a la plaça, el 8 de se-tembre, compartint la sort de molts dels seus fills. El plor del sacerdot es con-verteix en pregària quedeu-vos per sempre ací, no ens deixeu, Font de Salut, Estrella del mati. Dies durs i difícils que a poc a poc van deixant pas a un nou poble. Ja res tornarà a ser com abans. El foc sempre

és destructor i purificador en un temps. I tots els que volien anaren a tallar un trosset de fusta per bastir una nova imat-ge de la Mare de Déu i fer-li la festa...

Els sons de la muixeranga la tornen a alçar a toc de dolçaina i tabal, i van acu-dint els pastorets i els arquets i la carxofa, i prompte es presenten els bastonets i els tornejants, i s’organitza el bolero, i venen a acompanyar-la els apòstols i evange-listes, i els fills de Jacob, tots de blanc, i la bella reina Esther i David i Moisés i l’Agüelet colomet... el rector es veu revestit amb la millor capa pluvial i amb tots els

germans capellans entonen les vespres, i les completes... i els volants alcen les an-des perquè la Mare de Déu comence el seu caminar pels carrers del poble entre el vol joiós de les campanes i una pluja de pètals de rosa que ompli d’aroma i colors la nit del set de setembre.

Mn. Dacir ha anat reclinant-se so-bre l’escriptori fins que el cap ja des-cansa completament damunt de la tau-la. Un son profund l’ha fet traslladar-se en el temps, perquè en somnis tot és possible. I ha fet un llarg viatge, ha vist una llarga història.

Nunc dimittis servum tuum, Domine

→

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

24 Berca

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

Les parets de la casa abadia ja estan pintades al plàstic i una claueta a l’en-trada encén els llums elèctrics a totes les estances. El tinter, la ploma i el pa-per s’han canviat per un teclat i una pantalla d’ordinador. L’aire fresquet ja no corre quasi gens en setembre, per l’escalfament global del planeta, la lluna encara està, però el morrut roig ha acabat amb la palmera que feia ombra sobre la paret emblan-quinada.

Però està la Mare de Déu, està el poble i està la Festa, i això és el goig del rector.

El poble ha viscut les transforma-cions que l’han fet entrar en el segle XXI i que han canviat el paradigma d’actuació, els models de referència, les certeses i seguretats que fins fa unes dècades pareixien fermes però que hui són inconsistents perquè res no n’hi ha de ferm en l’imaginari col·lectiu d’aquestes primeries de segle. Però el poble roman, avança i retrocedeix segons li toca en sort i tal com es mouen els fils de la política i de l’economia. I seua és la Festa. El poble ha pogut mantenir la festa des del temps en què ser d’Algemesí i ser cristià era una mateixa cosa. Però en l’actuali-tat, la Festa sobrepassa el sentiment de la fe i la devoció, perquè ha generat una expressió cultural tal, que és signe d’iden-titat del mateix poble. Hui la Festa és tra-

dició, retrobament, unió, força, reivindi-cació, diversió. (I mentre escric açò, Mn. Dacir assegut al seu escriptori del s. XVI fa un sobresalt... es torna a acomodar i

segueix dormint...) Com podríem negar o no veure açò? És clar que sí.

La festa es tradició però no costum o immobilisme; es retrobament, però cal saber amb què o en qui ens retro-bem; es unió, però no la que dona una causa comú que defensar; és força, però

no la de l’avalot que fa una massa de gent incontrolada; és reivindicació si va més enllà de les modes passatgeres; és di-versió si sap traure fora, per compar-

tir, allò que abans ha interioritzat en la intro-versió. Així la Festa té el seu sentit, moderada sempre per la raó, buscant la visió de conjunt de tota ella, més enllà dels interessos i els gustos individuals de cada grup que la compon.

Mossén Dacir entra en la fase profunda del son, malgrat la incò-moda posició sobre l’escriptori. Un somni dolç l’ha traslladat uns quants segles endavant i veu com la Festa ha arribat a altes cotes de reconeixe-ment internacional, però no per això ha deixat de mantenir la seua essència.

Quina riquesa tan gran té Alge-mesí! El poble té la Festa! Mossén Dacir continua en la part mes dolça del seu somni. Somnia la novena que prepara la gran festa; està present a la plaça Major per a començar la Nit del Retorn; beneeix els festers en co-mençar la plega; baixa la imatge de

la Mare de Déu del seu cambril per a la veneració del poble i la trasllada a l’al-tar major per al cant de les vespres. Els balls ja estan preparats per començar les processons: la de les promeses és la que obri la nit de la vetlla. La processoneta del matí deixa pas a la celebració de la

El color, la imatge i la quantitat ho tries tu

Samarretes, polos, sudaderes... Pots triar la roba que vulgues i personalitzar-la.

On?En Sucromèdia.En el carrer Lluís Vives núm. 6

ARTS GRÀFIQUES:Reprografia

Fotocòpies digitals A4 - A3

Impremta ràpidaFotos carnet

EnquadernacióFlyers, fulls, díptics, tríptics i revistesSamarretes personalitzades

C/ LLUÍS VIVES, 6 baix TEL. 96 242 18 92MÒBIL 609 75 75 80www.sucromedia.comsucromedia1@gmail.com

Porta'ns la foto que t'agrade i te l'ampliarem al tamany que desitges.

T'ho agrairan!

C/ LLUÍS VIVES, 6 baix Tel. 96 242 18 92 / Mòbil 609 75 75 80

www.sucromedia.com sucromedia1@gmail.com

REGALA IMATGE, REGALA RECORDS

Berca 25

PSICOEVO ALGEMESÍCENTRO DE PSICOLOGÍA

PSICOLOGÍA PARA ADULTOS

TERAPIA DE PAREJA

PSICOLOGÍA REPRODUCTIVA

PSICOLOGÍA INFANTIL

PSICOPEDAGOGÍA

LOGOPEDIA

96 302 21 30600 38 61 95

C/ MONTAÑA 26-2º-5ªALGEMESÍ

BOUTIQUE INFANTIL

C/ Muntanya, 1 · Telf. 96 201 58 33 algemesi@littlekings.es

facebook.com/littlekings.algemesi

TEMPORADA DE VERANO AL 65%

AVANCE NUEVA TEMPORADAOTOÑO-INVIERNO

PÍDANOS PRESUPUESTO SIN COMPROMISOPrecios especiales en mecánica rápida

96 242 39 20 - 638 278 348

EN ALGEMESÍ

DURANTE LOS MESES DE SEPTIEMBRE Y OCTUBRE

OFERTA ESPECIAL

EN CAMBIO DE ACEITE Y FILTROS

missa major, com a centre creient de la festa, i finalment la processó de volta ge-neral obri la festa més enllà del carrer de Berca i l’entorn de la Capella: de tot el poble és la Mare de Déu.

Efectivament, eixe és un altre dels miracles de cada set i huit de setembre a Algemesí: que la Mare de Déu es fa mare de tots i a tots congrega al seu voltant: els creients i els que dubten, indiferents i ateus, blancs i de color, d’esquerres i de dretes, del poble i forasters... tots en són un quan les notes de la muixeranga convoquen per iniciar la processó. I tant de bo, segueix somniant el mossén, que el sentit comú i la raó conserven l’espe-rit de la Festa.

Tres tocs de campana desperten el rector. Són les tres del matí! No sap molt bé si ja ha entrat la Mare de Déu de la processó o encara està pel carrer. La llu-meta del cresol que quasi ja s’apaga li fa tornar a la realitat del seu escriptori i la cadira de cuir on s’havia quedat ador-mit, escrivint la memòria del dia.

«...ja he d’anar al llit, perquè he fet una bona dormida i un bon som-ni. Done gràcies a Déu en tancar el dia perquè m’ha deixat formar part d’aquest poble. Done moltes gràcies perquè m’ha permés de ser part molt directa d’aquesta Festa. Acabe el dia amb un profundíssim sentiment de gratitud perquè la Mare de Déu de la Salut m’ha acompanyat, perquè

m’ha estimat, perquè m’he sentit fill d’Ella amb tots els fills d’Algemesí.

Cal resar les completes abans de dor-mir. Deus in adjutorium meum intende... i és moment de reconéixer els pecats, i les mancances... les faltes de caritat o aquelles coses en les quals he pogut ser motiu d’escàndol... confiteor Deo omnipotenti, et vobis fratres... mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa... que Déu Nostre Senyor s’apiade de mi i em perdone. Amb el salm de completes dic de tot cor ets el meu Senyor, ningú com tu no em fa feliç. Senyor heretat meua i calze meu. La part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meua heretat. Sí, com pagaré al Senyor tant de bé que m’ha fet?És hora de completar el dia. Però en-cara queden molts projectes, moltes idees, moltes millores per a la Festa... l’església està per acabar, no paren de vindre xiquets a la parròquia, hi ha molts joves a qui acompanyar, vellets i malalts... com esperen una paraula... encara queda tant per es-timar! Però cal deixar-ho en mans de Déu. Tu Senyor ets enmig nostre i nosal-tres portem el teu nom. No ens abandones, Senyor. Com són de consoladores les paraules de Jeremies d’esta hora de completes!Nunc dimittis servum tuum, Domine... ara pots deixar anar el teu servent,

Senyor; els meus ulls han vist el teu Salvador! Sí, Senyor, m’has mostrat la teua presència i el teu amor amb tantes persones que hui m’han esti-mat. Llum que es revela per a mi amb cada gest, amb cada paraula dels meus germans capellans, Frasquet i Curçà; amb cada persona, xiquets, joves i majors amb qui he compartit la fe en este dia. Dia que ja acaba, però demà tornarà a eixir el sol i, mentre s’obri camí, brillarà l’Estrela del Matí».

Jesus Corbí Vidagañ, rectorNavalón, 25 de juliol de 2019

Solemnitat de l’Apòstol St. Jaume

PD: De fa uns quants anys els rectors del po-ble parlàvem de fer el misteri dels tres capella-nets. No ho aconseguírem quan estaven Avelino i el P. Jose Luís, que ja tenien els papers assig-nats, però ho férem estant ja Óscar i Ramon, seguint el mateix ordre de papers, segons el qual Mn. Frasquet seria el rector de Maria Auxilia-dora, Mn. Curçà el de St. Pío i Mn. Dacir el de St. Jaume.

Ara he pres la veu prestada de Mn. Dacir per escriure aquest, el meu darrer article del progra-ma de la Festa de la Mare de Déu de la Salut com a rector de St. Jaume i vicepresident del Patronat de la Festa. La passió que sent Mn. Dacir per la Mare de Déu, pel poble i per la Festa és la meua, i la gratitud que ell expressa és la gratitud que naix del meu cor.

Ell tanca un dia amb les completes, donant gracies a Déu. Potser eixe dia haja durat tretze anys, de tanta intensitat com ha tingut.

FESTERS DEL BARRI DE LA CAPELLA

Berca 27

SETMANA DE BOUS 2019

Divendres 20 de setembreXUPINAZO21.00 hores. C/ MuntanyaTRIBUT REMEMBER THE QUEEN

Diumenge 22 de setembreCAVALCADA CADAFALERA

Dilluns 23 de setembreDESENCAIXONADATentadero amb alumnes d'Algemesí

Dimarts 24 de setembreTALLARINA ON TOUR

Dimecres 25 de setembreGRAND PRIX

Dijous 26 de setembreCONCURS DE RECORTES

Divendres 27 de setembreHENRY MENDEZ

Dissabte 28 de setembreCAMELA

Dissabte 21 de setembreDEMARCO FLAMENCO

ESPECTACLES NOCTURNS

28 Berca

Berca 29

30 Berca

El piragüista Ricardo Sales i l’eq

Durant l'any 2018, visitaren el nos-

tre museu un total de 13.265 perso-

nes, de les quals 1.085 eren de fora

de la Comunitat Valenciana i 2.111

procedien d'altres països.

Des de la regidoria de Turisme, tre-

ballarem per consolidar i potenciar

aquest meravellós recurs turístic,

únic a tot el territori. Respectar les

nostres arrels i tradicions ens digni-

fica com a poble. Potenciar els nos-

tres recursos i mostrar-los al món,

ajudarà l'economia, el creixement i

el benestar a la nostra ciutat.

MUSEU VALENCIÀ

DE LA FESTA

GABINETE PEDAGÓGICO

Perito judicialTécnicas de estudioEvaluación pedagógica OrientaciónAsesoramiento Intervención Seguimiento Cambio conductual

Sarai 676 423 866Guillermo 616 850 998

C/ Teodoro Llorente, 11

PrimariaPrimariaSECUNDARIASECUNDARIA

BACHILLERATOBACHILLERATOMATRÍCULA ABIERTA 2019-2020

32 Berca

Algemesí (96 248 32 02) · Sollana (96 321 20 13) · Sueca (96 007 30 34)www.cliniksaludodontologos.com

Cliniksalud Odontólogos Dres. Mazón & Saavedra

Una clínica adaptada para toda la familia

Ortodoncia con alineadores invisibles Implantologia oral avanzada

1ª visita sin coste, NO somos franquicia