FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIA nº 5 • setembre 2010 Via Laietana 16 • 08003 Barcelona www.ccoo.cat/fsc

VAGA GENERAL

pàgs. 2-10

ALTRES NOTÍCIES I FETSpàgs. 22-23

ENTREVISTA

Manuel Tápiapàg. 11

DEL 8 DE JUNY AL 29 DE SETEMBRE

pàgs. 12-20

ENTREVISTA

Josep Maria Romero Velardepàg. 21

CONTRAPORTADA

Rubén Cruz

pàg. 24

A l’inici, a l’esclat d’aquestagran i important crisi, va haver-hi veus demanant grans i impor-tants canvis, especialment entot allò relacionat amb l’anome-nat “lliure mercat”. Llavors unaonada d’intervenció pública, demés Estat, va evitar una gran iprofunda depressió. Fins i tot esvan arribar a fer afirmacionsgrandiloqüents sobre la necessi-tat de refundar el capitalisme,però finalment el que s’ha pro-duït és un altre fenomen:

• A escala europea, la cons-trucció d’Europa es veuamenaçada: els atacs espe-culatius contra la zona euro,l’ascens del populisme i de-terminades actituds inso-lidàries d’alguns països.

• Retrocés de l’Estat del be-nestar a Europa i, de mane-ra especial, a Espanya. Lesdarreres mesures presespels diferents governs tenencom a característica comu-na la pèrdua de drets socialsi laborals, però especial-ment afavoreixen un retro-cés important de l’Estat delbenestar, ja que les dife-rents mesures d’ajust ata-quen directament la despe-sa social.

S’ha imposat a Europa, entreels governs europeus, la idea delnecessari ajust, que en termesplaners vol dir retallada de des-pesa pública acompanyada, en

el cas espanyol, d’increment del’IVA. En definitiva, els mercatss’estan imposant a la política i ala democràcia, a la ciutadaniaen definitiva, i si els mercatscontinuen dictant el guió, enca-ra l’ajust serà més important, iaixò vol dir més retallades, comja comença a anunciar el minis-tre Corbacho, i això, en conse-qüència, abona el conflicte so-cial, però també possibilita l’in-crement del populisme si noexisteix un clar lideratge trans-formador, i és aquí, en impossi-bilitar qualsevol tipus de liderat-ge i oposició, que cal emmarcarl’ofensiva ultraliberal, que vivimespecialment al nostre país,contra el sindicalisme de classe,i de manera especial contraCCOO, perquè som un obstacle,una força organitzada que esconfronta de manera clara alsdictats dels mercats i, per tant, ales idees més conservadores i ul-traliberals.

A Catalunya i a Espanya, tot ique es desenvolupava amb certarapidesa, la implementació del’Estat del benestar és tardana illuny de ser completa si la com-parem amb l’Europa central inòrdica. Malauradament, l’inci-pient desenvolupament del nos-tre Estat del benestar ha anatacompanyat, sovint, de reduc-ció d’impostos, tot pensant queaixò ajudaria a una major activi-tat econòmica que, a la fi, com-

portaria un increment recapta-tori, i això no era res més queuna idea errònia, quimèrica,que amb la crisi s’ha enfonsat.No es pot voler serveis i Estat delbenestar de característiques delnostre entorn europeu avançat itenir uns model d’impostos ca-da vegada més propers als delsEUA.

Val a dir que els sectors ultra-liberals inviten constantmentels nostres subconscients iconscients a elaborar la idea queEuropa s’estanca per culpa delsnivells impositius alts i els altsnivells de despesa social; res

més allunyat de la realitat:aquests no són el problema i lesdades en el conjunt d’Europaens ho demostren; el problemaestà centrat en una crisi finance-ra que alguns han decidit que lapagui el conjunt de la ciutada-nia, com també han decidit fernegoci, per la via de la privatit-zació, del conjunt del sector pú-blic.

A Espanya i a Catalunya, calafegir un altre fals element aldebat: l’obsessió quasi malal-tissa, per part dels sectors ultra-liberals, que hi ha un excés defuncionaris i un excés encaramés elevat de despesa pública.Les dades són fàcils de contras-tar, i desmenteixen de maneracategòrica aquesta argumenta-ció. El pes del funcionariat so-bre el total de treballadors al’Estat espanyol és inferior al dela resta de les economies d’unapart important de l’eurozona, iel pes de la despesa pública noarriba a la mitjana de l’OCDE nien sanitat, ni en pensions, ni eneducació, ni en la resta de ser-veis públics i essencials. A totaixò cal afegir la nostra feblesaimpositiva, molt menor, tot i lapicada d’ull darrera del Governcatalà i algunes manifestacionsdel Govern de l’Estat, al de paï-sos que encara tenen un Estatdel benestar amb qui ens vol-dríem comparar.

Segurament ens cal redefinirel nostre Estat del benestar, re-definir-lo en un sentit progres-siu, per poder donar una majorcobertura als qui han estat méscolpejats, i això vol dir que enscal fer un canvi, un gir en elsconceptes impositius: avui ésinaudit que es mantingui la su-pressió o la important disminu-ció de l’impost sobre el patrimo-ni, per exemple, o que la lluitacontra el frau sigui tan poc in-tensa en comparació a altres es-tats com Dinamarca o Suècia.Tanmateix, el camí triat pelsnostres governs, i també i de

manera més intensa per partimportant de l’oposició, és bendiferent: l’opció triada amb lesmesures d’ajust, amb la reformalaboral, van encaminades forta-ment al nostre encara dèbil Es-tat del benestar, i això evident-ment acompanyat de greus i im-portants retallades de drets la-borals que es concreten amb lareforma laboral recentmentaprovada.

Com han manifestat algunsautors, darrere del debat sobrel’ajust i la reducció del dèficit,en definitiva sobre la situacióde l’Estat del benestar, el quese sostrau és un important de-bat ideològic que té molt a veu-re amb la qualitat democràtica,el control social de l’economiai la defensa de les llibertats, in-closa la de mercat, això sí, re-gulat.

Els governs català i espanyol,amb petit matís menys rellevantdel que prediquen en el cas ca-talà, han entrat en el camí mar-cat pels sectors financers, clara-ment ultraliberals, els qualss’han fet forts a Europa dictantmesures socialment molt re-gressives, i tot i així els anome-nats “mercats” encara volenmés.

El conflicte, doncs, està ser-vit: cal que plantegem amb con-tundència l’oposició social i enscal continuar treballant, analit-zant i explicant a la societat queel que realment ens cal és mésEstat, més serveis públics, mésdespesa per generar ocupació,menys temporalitat i sense pèr-dua de drets; en definitiva mésdemocràcia i més Estat del be-nestar, i això és una lluita ambunes forces desproporcionadesperò que cal fer, sense fugir-ne,sense caure en la resignació,perquè ens hi juguem molt, i peraixò és molt important fer possi-ble que el proper dia 29 de se-tembre sigui un èxit la vaga ge-neral convocada per CCOO iUGT.

2 SETEMBRE 2010

EDITORIAL 2

E D I T O R I A L

S’ha imposat a Europa, entre els governs europeus,

la idea del necessari ajust, que en termes planers vol dir retallada

de despesa pública acompanyada, en el cas espanyol,

d’increment de l’IVA

3SETEMBRE 2010

VAGA GENERAL3

CCOO i UGT de Catalunya re-butgem la reforma laboral apro-vada pel Govern de l’Estat per-què és regressiva en els drets deles persones treballadores, em-pitjora les nostres condicions la-borals i dificultarà, encara més,la possibilitat d’accedir a unaocupació a les persones atura-des. Ens reafirmem en la ideaque el mercat de treball no és lacausa de la crisi i que, per tant,la sortida de la crisi no depèn dereformes laborals. La sortida dela crisi ha de venir de la genera-ció d’activitat econòmica que,als nostres ulls, cal fonamentaren la centralitat de la creaciód’ocupació. La reforma aprova-da ahir pel Govern trasllada a laclasse treballadora una partsubstancial dels costos de la cri-si, està desequilibrada a favor deles posicions empresarials i afe-girà més dificultats a la sortidade la crisi econòmica cap a unnou model productiu. Aquestatac intens als drets de les per-sones treballadores ens dóna to-ta la raó i legitimitat per convo-car vaga general el proper dia 29de setembre.

UGT i CCOO de Catalunya la-mentem que, després de mesosde negociació tripartida, el Go-vern de l’Estat no hagi tingut encompte gran part de les propos-tes sindicals per afavorir l’ocu-pació estable i de qualitat i eli-minar la temporalitat injustifi-cada, i hagi cedit, en canvi, a lespressions de les organitzacionsempresarials i als lobbieseconòmics internacionals ambuna reforma que facilita i abara-teix l’acomiadament, no limitala temporalitat, dinamita la ne-gociació col·lectiva ampliant elpoder discrecional de l’empre-sariat per imposar les seves con-dicions i autoritza les agènciesprivades de col·locació ambafany de lucre a mercantilitzarla desocupació, privatitzant ifent més precaris els serveis pú-blics d’ocupació. La proposta dereforma laboral que hem cone-gut ens perjudica especialmenten:

• La generalització de l’abara-timent de 8 dies en el costde l’acomiadament a càrrecde FOGASA, l’extensió delcontracte amb indemnitza-ció de 33 dies i la no-pena-lització de la contractaciótemporal, que no fomentaràel contracte de treball inde-finit ordinari per posar punti final a la dualitat del mer-cat de treball, sinó que pro-vocarà una rebaixa de lescondicions dels contractesindefinits i que es doni vialliure a l’acomiadament ex-prés.

• L’ampliació de les causeseconòmiques per a l’aco-miadament objectiu el faci-lita i l’abarateix, i empitjorala tutela judicial dels treba-lladors i les treballadores.

• L’autorització de les agèn-cies privades de col·locacióamb afany de lucre sensecontrol ni reforç dels serveispúblics d’ocupació posa enrisc la igualtat d’oportuni-tats i la no-discriminació,així com la transparència ila gratuïtat en l’accés a lafeina. També l’oberturad’actuació de les ETT a l’Ad-ministració pública i laconstrucció.

• Dóna més eines a les em-preses per despenjar-se delcompliment dels convenis ideixa la flexibilitat salarial ihorària a les mans arbitrà-ries dels empresaris, amb elque això suposa de pèrduade drets econòmics il’atemptat contra la conci-liació de la vida laboral i lapersonal i l’ús del tempspropi.

Aquesta reforma laboral ésinútil per crear ocupació i perincentivar un canvi de modelproductiu, ja que dóna expecta-tives als sectors empresarialsque continuen amb l’estratègiade competir amb baixos costoslaborals i precarietat.

Com ja vàrem expressar el 8de juny en la vaga dels treballa-dors i les treballadores del sec-

tor públic, també rebutgem laretallada de salaris, la no-co-bertura de plantilles i la conge-lació de les pensions, que ensallunyaran, encara més, delsmodels d’Estat del benestar eu-ropeu i posaran en més dificul-tats les persones amb rendesbaixes.

Creiem necessari impulsarun pacte de creixement, ocupa-ció i canvi de model productiuque es traslladi a l’estabilitatpressupostària. Cal interveniramb polítiques que responguina la crisi de demanda en la qualens trobem, que aconsegueixinla transformació del model pro-ductiu. I això serà possible ambl’enfortiment de la negociaciócol·lectiva, amb la creació d’unabase industrial sòlida que inver-teixi en R+D+I, amb el desenvo-lupament d’una política d’infra-estructures que doni suport alcanvi de model, amb una políti-

ca energètica eficient, amb unapolítica d’habitatge públic queprioritzi el lloguer, amb la millo-ra del nostre sistema públic deprotecció social, prioritzant lamillora del sistema educatiu i laseva vinculació al sistema pro-ductiu, així com la millora de laformació professional. Aquestpacte ha d’anar acompanyat dela millora dels ingressos del sec-tor públic a través de la recons-trucció de la fiscalitat per fer-laprogressiva, justa i eficient, comtambé de la lluita contra l’eco-nomia submergida i l’evasió fis-cal.

UGT i CCOO ens adherimplenament a la resolució de laComissió Executiva de la Con-federació Europea de Sindicats(CES), en la qual es fa una cridaper establir un pla de recupera-ció econòmic d’àmbit europeu,acompanyat d’un “new deal”social i ecològic, que afavoreixi

el creixement i la creació d’ocu-pació. Igualment, volem cons-tatar que ens cal una sortidaeuropea a la crisi, i que és en elmarc de les mobilitzacions con-vocades per la CES el 29 de se-tembre a tot el continent quefarem pivotar les nostres ac-cions.

Amb aquesta resolució,CCOO i UGT de Catalunya ini-ciem una campanya de mobilit-zació i d’explicació als centresde treball per tal que els comitèsd’empresa es pronunciïn encontra d’aquesta injusta refor-ma laboral. UGT i CCOO de Ca-talunya rebutgem la reforma la-boral regressiva i fem una cridaa tots els treballadors i les treba-lladores catalans a expressar laseva oposició al text en els dife-rents actes i mobilitzacions quees duguin a terme,i en la vagageneral convocada per al dia 29de setembre.

Aquesta reforma laboral és inútil

per crear ocupació i per incentivar

un canvi de model productiu, ja que dóna

expectatives als sectors empresarials

que continuen amb l’estratègia

de competir amb baixos costos

laborals i precarietat

RESOLUCIÓ DE CCOO I UGT SOBRE LA REFORMA LABORAL

I convocatòria de la vaga general per al proper 29 de setembre

4 SETEMBRE 2010

VAGA GENERAL

Vicenç Navarro, Catedrático de Políticas Públicas y de Economía Aplicadaen la Universidad Pompeu Fabra

Una de les explicacions que s’handonat amb més freqüència en lesrevistes econòmiques espanyoles(la gran majoria de les quals estanfinançades per la banca i pel mónempresarial i que, per tant, repro-dueixen la doctrina econòmicaneoliberal que tals grups pro-mouen) a l’elevada desocupació aEspanya és la suposada rigidesadel mercat laboral, resultat delque es considera excessiva in-fluència dels sindicats, que, en laseva defensa dels contractes fixos(anomenats insiders, és a dir, elsque estan dins el mercat laboral),estan protegint els treballadorsd’edat avançada a costa dels jovesque tenen dificultats de trobarfeina (i als quals se’ls anomena,per això, outsiders, és a dir, elsque estan fora del mercat labo-ral), ja que els llocs de treball exis-tents estan ja ocupats pels altrestreballadors d’edat més avançada(que poden ser els seus pares).Com a conseqüència de donarmés seguretat al pare, dificultantpoder acomiadar-lo, l’empresaris’ho pensa dues vegades abansd’oferir una feina al seu fill, ja quetem que més tard no podrà aco-miadar-lo. I d’aquí es conclouque l’empresari no creï un lloc detreball i, per tant, la desocupaciósigui alta. S’assumeix, així, que hiha una lluita intergeneracionalper llocs de treball. Aquesta lluitaintergeneracional es presentatambé pels mateixos autors en elcas de les pensions, encara queaquí no és entre els joves i els seuspares, sinó entre els joves i elsseus avis. La gent més gran –se’nsdiu– està sobreprotegida, viu encondicions molt favorables, re-sultat de pensions excessivamentgeneroses, i això a costa dels jovesque contribueixen més del queels correspon, que paguen lespensions dels seus avis, pensionsque ells mateixos no podran gau-dir, resultat de la suposada in-solvència de la Seguretat Social(vegeu la meva crítica a David Ta-guas, fidel representant del pen-sament neoliberal, que va ser, alseu dia, director de l’oficinaeconòmica de La Moncloa en elGovern Zapatero, “La SeguretatSocial és viable. Rèplica a DavidTaguas”, www.vnavarro.org.24.02.10).

La tesi insiders-outsiders coma causa de la desocupació va serpromoguda fa ja diversos anyspel secretariat econòmic de l’OC-DE (el club dels països més ricsdel món) en el seu informe Em-ployment Outlook 1999. En tal in-forme s’indicava que el fet que ladesocupació mitjana dels païsosde la UE-15 hagués estat mésgran (durant el període 1980-

1999) que als EUA es devia al fetque els mercats de treballd’aquells països eren més rígids iregulats que els dels EUA. I com aprova d’això, es referien a la dico-tomia insiders versus outsiders,que, segons ells, caracteritzavaels mercats laborals europeus.Tal tesi va ser desacreditada ràpi-dament, ja que les dades mostra-ven fàcilment l’error dels seus su-posats. En realitat, la desocupa-ció dels països que constituirienla UE-15 havia estat menor du-rant el període anterior, 1960-1980, que la desocupació delsEUA, encara que els mercats la-borals europeus estaven ja llavorsmés regulats que els nord-ameri-cans. És més, els mercats laboralsa la UE-15 estaven més desregu-lats durant el període 1980-1999que durant el període anterior,1960-1980. No podia, per tant,considerar-se que la més grandesocupació a la UE pogués atri-buir-se a la més gran regulaciódels mercats de treball europeu(ni tampoc als insiders-outsi-ders). És més, la desocupació en-tre els joves als EUA (que no teniatal dicotomia outsiders-insiders)era molt més gran que en diver-sos països de la UE-15. Això vaportar que l’OCDE hagués de co-rregir la seva tesi. I en el seu infor-

me Employment Outlook 2006 vaconcloure amb la següent frase“de la nostra anàlisi de l’OCDEpodem afirmar que l’impacte deles mesures proteccionistes delloc de treball [nota meva, la na-rrativa utilitzada per definir elque els autors neoliberals tru-quen rigideses laborals] és esta-dísticament insignificant per ex-plicar el nivell de desocupació enun país de l’OCDE”. Més clar, l’ai-gua. A partir de llavors, l’OCDEha deixat d’utilitzar l’argumentoutsider-insider per explicar ladesocupació (encara que utilitzaaltres arguments, igualment erro-nis, ja que continua estancada enel pensament neoliberal).

Però els economistes neolibe-rals, impermeables a les dades,continuen repetint el dogma insi-ders-outsiders per explicar la de-socupació, sent l’últim exemplel’article de Juan J. Dolat en El País,17.06.10, on, novament, els insi-ders, els treballadors adults sónresponsables de l’elevada desocu-pació dels joves, concloent que elmillor per a tots és que es facilitials empresaris que puguin aco-miadar, de la mateixa manera, atots els treballadors, assumintque avui els empresaris tenengrans dificultats de fer-ho. Les da-des, tanmateix, no avalen tal su-

posat. Segons les dades oficialsdel Ministeri de Treball, durant elperíode de l’octubre 2008 a l’octu-bre 2009, el 50% de contractes ex-tingits han tingut una indemnit-zació de només 8 dies per any. I lagran majoria dels restants han re-but una indemnització de 20 diesper any, i només per a una mino-ria d’acomiadaments declaratsimprocedents, la indemnitzacióha estat de 33 a 45 dies per any. Ésmés. I com bé ha escrit Vidal Ara-gonès (“Una reforma constituïdaa base de mites”, El Diario,17.06.10), “el cost per als empre-saris és substancialment inferioren molts casos. En el cas dels aco-miadaments individuals i col·lec-tius en empreses de menys de 25treballadors que derivin de causeseconòmiques, tècniques, organit-zatives o productives, l’empresariva pagar (el 2009) el 60% i FOGA-SA (Fons de Garantia Salarial) elrestant 40%. I les empreses insol-vents no van abonar quantitat al-guna, assumint FOGASA el totalde la indemnització”.

El que estem veient és unaenorme allau mediàtica i ideolò-gica encaminada a responsabi-litzar els sindicats de l’elevadadesocupació a Espanya. Per fer-ho, l’argumentari inclou un in-tent de separar els sindicats de la

seva funció defensora dels inte-ressos dels treballadors, presen-tant-los els sindicats com a apa-rells corporativistes que defen-sen els seus propis interessos,que es presenten com a diferents– en realitat, fins i tot oposats –als interessos dels treballadorsque representen. Un exempled’aquesta posició és l’article deFrancesc Homs i Molist, repre-sentant de la dreta a Catalunya,CiU, a El Segle (18.06.10), en quèfa l’afirmació de que si el PSOEfora en realitat autènticamentsolidari amb els treballadors,hauria d’enfrontar-se als sindi-cats, ja que aquests estan dificul-tant la resolució de l’elevada de-socupació. És sorprenent comles dretes a Espanya (responsa-bles que Espanya –i Catalunya–estiguin a la cua de la UE en elseu Estat del benestar i de queels salaris dels treballadors si-guin dels més baixos) es presen-tin ara com els partits dels treba-lladors (vegeu el meu article“Partit Popular, el Partit dels tre-balladors?”. El Plural 14.06.10, i“Els nacionalismes conservadorsi liberals a Espanya”, de ràpidapublicació a Público).

Les causes mai esmentades de la desocupació

El que molts estudis científicshan mostrat és que la causa mésimportant perquè es creï o es des-trueixi lloc de treball és la deman-da que els empresaris tenen sobreels béns i els consums que pro-dueixen. El món empresarial noexpandirà la seva plantilla foraque hi hagi un augment dels pro-ductes que produeix i ven. Iaquesta és la situació a Espanya.El món empresarial té davant unproblema greu d’escassetat en lademanda. El problema de l’aturno està al mercat de treball, sinóen la baixa demanda i en el tipusde demanda i producció. I l’es-cassa demanda es deu a dos te-mes que l’èmfasi en el mercat detreball està ocultant. Un és l’ex-cessiva polarització de les rendesa Europa i a Espanya. Les rendesdel treball han disminuït a la UEd’una manera espectacular, men-tre que les rendes de la capitals’han incrementat enormement. Iaquesta polarització ha estat fins itot més accentuada a Espanya.Els beneficis empresarials vancréixer a Espanya un 73% durantel període 1995-2005 (més del do-ble de la mitjana de la UE-15, un33%), mentre que els costos labo-rals van augmentar durant el ma-teix període un 3,7% (cinc vega-des menys que a la UE, un 18,2%),dades que rarament apareixen enles revistes econòmiques, o fins itot en la premsa en general. Iaquesta situació ha creat diversosproblemes. Un d’ells és l’escassa

Els sindicats tenen raóArticle publicat per Vicenç Navarro en el diari digital El Plural, el 21 de juny de 2010Aquest article mostra l’error de les teories neoliberals, que atribueixen l’elevada de-socupació a Espanya a les rigideses laborals conseqüència de l’excessiva protecciódels treballs fixos (anomenats insiders), a costa dels treballs temporals i desocupats(anomenats outsiders). L’article assenyala que la causa més gran de la desocupació ésl’escàs creixement econòmic conseqüència de l’escassíssima demanda (tant públicacom privada) resultat d’un gran endeutament a causa de la disminució de les rendesdel treball com a percentatge de la renda total. Aquesta disminució també explica elsproblemes de baixa productivitat del país.

5SETEMBRE 2010

VAGA GENERAL

demanda (conseqüència de la da-vallada de la massa salarial) i con-següent endeutament de les clas-ses populars. El gran endeuta-ment de les famílies espanyoles esbasa en aquest fet. Segons l’Agèn-cia Tributària Espanyola, el 2007,el 63% dels assalariats (16,7 mi-lions de treballadors) tenien unsalari brut de 1.100 euros. El queaixò implica és una gran escasse-tat en la capacitat adquisitiva deles classes populars, profunda-ment endeutades, i que quan vadecidir el crèdit, va paralitzar lademanda domèstica. I això ocorreen cada recessió econòmica queEspanya ha tingut. I la pobresadel sector públic (Espanya té ladespesa pública per habitant mésbaix de la UE-15) explica tambél’endeutament públic i l’escàs po-der i recursos que l’Estat té en laseva capacitat d’estimular l’eco-nomia. Aquest escàs poder subs-titutori (de l’estímul privat) ésconseqüència de les polítiquesneoliberals de les dretes, que mésque partits dels treballadors hanestat sempre els partits dels ban-quers i dels empresaris, que s’hanoposat a incrementar els seus im-postos (segons l’Agència Tributà-ria, un empresari paga menys im-postos que un assalariat) i la des-pesa pública, dificultant així elcreixement de la despesa públicacom a estímul per a la recupera-ció econòmica i la reducció de ladesocupació.

I l’altra conseqüència de la davallada de les rendes

salarials

La baixa productivitat en am-plis sectors de l’economia. Encontra del que escriuen els eco-nomistes neoliberals, el fet queels salaris siguin baixos no es deual fet que la productivitat siguibaixa, sinó al revés, la productivi-tat és baixa com a conseqüènciade l’existència de salaris baixos.Si un empresari té la possibilitatde pagar salaris baixos perquè hiha un gran nombre de candidatsper a un lloc de treball (el cas dela verema o del turisme o de laconstrucció, com a exemples), elssalaris que pagarà seran baixos.Ara bé, si no se li permet pagarsalaris baixos, haurà d’invertir enel lloc de treball i en el treballadorper assegurar-se que un treballa-dor faci el que ara fan deu.

Això és el que ocorre als païsosnòrdics, de tradició socialdemò-crata. En realitat, l’economistaMeiner va convèncer fa ja moltsanys el Govern socialdemòcrata iels sindicats suecs que no podienpermetre’s, a Suècia, salaris bai-xos. Una economia basada en sa-laris baixos era i és una economiaineficient. D’aquí que es prohi-

bissin salaris baixos. En els con-venis col·lectius, els salaris baixosno es permeten, ni en situacionsprovisionals. I això va tenir ungran impacte en la productivitatde l’economia. No cal dir que vahaver-hi empreses que es vancol·lapsar en no poder pagar talssalaris, però era, i és, responsabi-litat pública trobar un lloc de tre-ball (de similar nivell salarial) altreballador que ha hagut de dei-xar aquella empresa que tanca. Iés responsabilitat pública trobar-li, no només una feina, sinó tam-bé una casa i una escola per alsseus nens, entre altres requisits.

No se li pot demanar flexibili-tat al treballador, a base de crear-li inseguretat, tal com succeeix aEspanya, on el món empresarial ibancari està molt mal acostumat,per haver estat sobreprotegit pelpoder polític, no només durant ladictadura, sinó també després. AEspanya es parla molt de la rigi-desa laboral, quan el problemamés gran és la rigidesa i la duresaempresarial. La primera és la res-posta a la segona. I el fracàs del’Administració pública enaquesta dimensió és enorme. Ésinjust exigir flexibilitat al treballa-dor a costa de la seva seguretat.Espanya té la despesa en protec-

ció social més baixa de la UE-15.Només un 20%, comparat ambun 32% a Suècia o un 30% a Dina-marca. El món empresarial i labanca espanyola, així com l’Estatespanyol, no han entès que laprotecció i la cohesió social sónelements clau per garantir unaelevada productivitat. Tots elspaïsos del sud d’Europa tenen es-cassa productivitat perquè tenenescassa protecció social. El mónempresarial espanyol, conegutper la seva duresa (i amb el su-port d’uns mitjans de persuasiópropers a ell) s’ha oposat a l’ex-

pansió de la despesa pública i dela protecció social, preferintaconseguir la flexibilitat laboral,no amb la seguretat, sinó ambaugment de la inseguretat.D’aquí l’elevada desocupació.Però això és improbable que ellector ho senti, ho vegi o ho escol-ti en els mitjans de més gran difu-sió del país, en què durant elspropers mesos veurem una enor-me allau en contra dels sindicats,darrere de la qual hi ha un intentde diluir encara més l’Espanyasocial, i la protecció social delsespanyols.

Carlos Pellejero. Executiva delsector carretera de la FSC-CCOOde Catalunya

Sovint, i cada vegada més, sen-tim a parlar dels mercats i delpoder que exerceixen sobre elsestats i sobre les persones. Però,què són aquests “mercats”? I,sobretot, com poden tenir tantde poder sobre les coses?

El que és curiós és que al vol-tant d’aquestes qüestions ‘ma-croeconòmiques’ tots els ciuta-dans tenen una opinió formada,o, almenys, són capaços de re-petir-ne una d’aliena amb pèls isenyals. Sigui dit d’entrada queno pretenc ser un expert en eltema, però penso que davant defenòmens com aquests, queacaben essent tan lesius per anosaltres com a ciutadans i coma treballadors, convé agafar lesteories amb pinces i avaluar-lesabans d’acceptar-les com a veri-tats absolutes d’una nova reli-gió.

El primer dubte (i lògic) és quèés aquest mercat. Potser és quel-com tan diferent de la descripcióclàssica? Això és, el lloc on es reu-neixen els venedors de producteso serveis i els compradorsd’aquests acorden el preu i realit-zen les transaccions que siguin

necessàries per portar a terme elseu intercanvi.

Si busquem descripcions mésacadèmiques d’aquest concepte,apareixen alguns autors que en-tren en concrecions més detallis-tes: “no es pot parlar de mercatpròpiament dit si no es produeixla transacció, o sigui que existeixiun punt d’intersecció entre la cor-ba de la funció de la demanda i lacorba de la funció de l’oferta.Aquest punt determinarà el preu ila quantitat de producte i serveiintercanviats”. Bé, sembla enre-vessat, però té sentit: si en el mer-cat, el venedor de fruita m’ofereixun quilo de taronges a 1,5 euros,

però jo només en tinc 0,25 euros,difícilment aconseguirem unacord, però no hi ha una intersec-ció entre la meva corba de de-manda i la corba d’oferta del ve-nedor.

Els clàssics indiquen que allò“perfecte” d’aquest concepte ésque gràcies a la “mà invisible”(que no, que no m’ho invento,aquesta vegada les cometes nosón meves: que en diuen així!), elmercat es regula sol: simplificantmolt, si tots els compradors arri-bem amb 0,25 euros i, sobretot, sino hi ha uns altres venedors dis-posats a rebaixar les seves expec-tatives, al final el venedor de ta-

ronges es veurà obligat a estudiarun canvi en la seva corba d’ofertade taronges (ja que, en realitat,NO està venent res). Això és elque se suposa que passa en unmercat de competència perfecta,on hi ha un nombre il·limitat decompradors i de venedors, i capd’ells no té suficient informacióni control perquè la seva influèn-cia individual alteri el preu. És adir: tots seríem preu acceptants.El problema és que aquest mo-del, repetit sense parar pels cadavegada més abundants defensorsdel liberalisme (versió EUA, quepoc tenen a veure amb els llibe-rals europeus del segle XVIII iXIX), pràcticament des de la sevaproclamació, es considera tan re-al com les fades, els follets o laCaputxeta Vermella: una història.

És útil com a model quant ala seva capacitat d’anàlisi teòri-ca. No obstant això, la realitatdel món s’acosta molt més a lesdiferents versions dels mercatsde competència imperfecta:monopolístics, oligopolístics,etc., en què alguns dels actorsposseeixen capacitat i poder permodificar unilateralment lescondicions dels mercats, i, pertant, el preu i la quantitat deproducte o servei per intercan-viar. Evidentment, aquest és elcas del mercat de capitals.

Tornant a l’exemple anterior,si en el mercat només un venedordisposa de taronges, les possibili-tats que el preu baixi fins a la me-va capacitat de compra (0,25 eu-ros) són remotes. Fins i tot si estractés d’un producte no perible,el venedor podria optar per rete-nir-lo i esperar un millor momentper intentar vendre’l.

Pensem, doncs, en els mercatsde capital. En aquest cas la mer-caderia per intercanviar és el fi-nançament aliè que tant estatscom empreses i particulars (a di-ferents nivells) necessiten per su-fragar part de les seves despeses iinversions. Podem creure queaquests mercats “es regulensols”, que es donen en condi-cions de “competència perfecta”,que cap actor disposa d’informa-ció, capacitat i poder per modifi-car les condicions? EvidentmentNO. D’igual manera que les enti-tats bancàries retenen o neguenel finançament a petites empre-ses i a particulars, passa amb elsestats, amb l’agreujant que aaquests últims no se’ls nega elcrèdit, senzillament se’ls imposaun tipus d’interès més elevat.

Aquesta elevació del preu enun mercat de competència per-fecta correspondria a un equilibri

No se li pot demanar flexibilitat al

treballador, a base de crear-li inseguretat,

tal com succeeix a Espanya

Els mercats obliguen, els mercats manen

6 SETEMBRE 2010

VAGA GENERAL

entre l’oferta de les entitats i lademanda dels estats. No obstantaixò, i aquí hi ha el truc, els estatsno decideixen lliurement les se-ves condicions de demanda. En-tren en joc les tristament famosesagències de ràting. Aquestes or-ganitzacions avaluen la capacitatde retorn dels diferents ens (em-preses i estats, principalment) iestableixen les “primes de risc”;això és, el diferencial que per da-munt del preu real del producte(en aquest cas per sobre de l’in-terès dels diners prestats) haurande pagar si volen obtenir crèdit.

Com a informació comple-mentària, cal recordar queaquestes agències de ràting sónles mateixes que fa uns anys asse-guraven la solvència d’empresescom Enron, Worldcom, LehmanBrothers, o el mateix Madoff, finsal dia anterior a les seves fallidesrespectives, la qual cosa fa pensarrespecte a la seva independènciai la seva capacitat real d’anàlisi.

És sabut per tots que un ban-quer és un senyor que et deixaun paraigua quan no plou i quete’l treu quan comença a ploure.Doncs en aquest cas és igual: siun estat té més dificultatseconòmiques, la lògica bancàriaindica que se li ha d’exigir un ti-pus d’interès més alt.

Arribats a aquest punt, l’estaten qüestió podria anar al mercatbuscant un altre “venedor de di-ners”, que s’ajustés millor a lesseves necessitats, però... NON’HI HA CAP. I és que el mercatde capitals, tot i ser tan extenscom el món, està controlat perun grapat d’organitzacions queno superarien cap legislació na-cional de la competència (pactes,acords, límits o “maquinació”per alterar el preu de les coses”),però tranquils: no hi ha una le-gislació internacional que preve-gi aquestes actuacions i, per tant,funcionen amb plena impunitat.Missatge per als estats: “llenties”.

Així, doncs, són els mercats elsque obliguen els estats a l’adop-ció de mesures restrictives de la

despesa? Hem vist que el mercatel formen tan compradors comvenedors i sense el concurs delsdos no hi ha transacció. No obs-tant això, en aquest cas el vene-dor imposa el seu criteri, esta-bleix condicions i impossibilital’accés del comprador si aquestno les accepta. A l’inversor li im-porta ben poc si l’Estat ha de re-duir a la mínima expressió ladespesa social (és més, li exigeix),si l’estalvi serveix per remunerarla seva inversió.

En condicions de competèn-cia, el mercat és sinònim d’acord,però quan aquesta competènciaés irreal, es tracta d’imposició od’abús de poder. Per tant, quanes diu que un mercat obliga al’adopció de determinades mesu-res, en realitat és UN DELS AC-TORS d’aquest mercat el que de-cideix o imposa l’altre.

Parlem, doncs, en propietat:els inversors internacionals (enti-tats bancàries) imposen als estatspolítiques de restricció de la des-pesa pública per tal que l’estalviserveixi per remunerar les sevespròpies inversions. I això no ésun acord, sinó una imposició.

Si seguim investigant, resultaque aquestes entitats són les ma-teixes que fa uns mesos, davant lacrisi financera, van ser salvades(en alguns casos in extremis)amb diners públics dels diferentsestats, que per això van haverd’augmentar el seu deute. Curio-sament, ara, aquestes mateixesempreses, basant-se en els rà-tings que van empitjorar la classi-ficació dels estats, precisamentper estar endeutats, exigeixenprimes de risc més elevades. Crecque està bastant clar: les entitatsbancàries estan extorsionant totsels estats, aprimant la seva capa-citat de despesa sota mínim, i,consegüentment, danyant greu-ment l’Estat del benestar.

Està clar que podem posar unafegitó a la famosa frase final de lapel·lícula de Billy Wilder, Con fal-das y a lo loco: “Ningú és perfec-te”, però els mercats, menys queningú.

Joan Carles GallegoSecretari general de CCOO de Catalunya

Finalment el Govern ha deci-dit aprovar el Reial decret dela reforma laboral dia 16 dejuny. El que es proposa recullla lògica de les organitzacionsempresarials en apostar perfacilitar l’acomiadament: deli-mita de manera més àmpliales causes econòmiques per al’acomiadament objectiu; ge-neralitza el contracte per alfoment de l’ocupació ambacomiadament de 33 dies; iobre les portes a les decisionsunilaterals dels empresaris.No recull les propostes sindi-cals per reduir la temporalitat,millorar i protegir el contractea temps parcial, desvincular la

temporalitat de l’estacionali-tat o els contractes d’obra iservei dels subcontractes. Amés, obre la porta perquè lesempreses de col·locació ambafany de lucre puguin interve-nir de manera quasi exclusivaen els processos de recol·loca-ció i intermediació laboral, jaque no hi ha cap aposta per lamillora dels serveis públicsd’ocupació, que han de ga-rantir la igualtat de tracte, laqualitat dels processos i la no-discriminació.

L’acord sobre la reformalaboral era pràcticament im-possible. La CEOE no hi teniainterès, perquè la seva apostades del primer dia era que elGovern, pressionat per les di-ficultats econòmiques i per lapròpia feblesa política, de-cretés al seu favor. Durant lanegociació s’han contraposatdues lògiques. D’una bandala de la CEOE, interessada a

reduir costos laborals, viabaixar cotitzacions i facilitarl’acomiadament, i a reforçarels poders empresarials perevitar tuteles externes o pro-cediments de negociació. I del’altra, la lògica sindical, quevol reforçar l’estabilitat i laseguretat laborals, ja que aixòpermet potenciar empresesmés innovadores i producti-ves, que incorporen la quali-ficació i el reciclatge, la im-plicació i la motivació, is’aposta per introduir meca-nismes de negociació peracordar flexibilitat en l’orga-nització, la jornada, les con-dicions de treball, que per-metin adequar-se als canvisde l’entorn de l’empresa.

La reforma laboral no cre-arà ni activitat ni ocupació.Això passa per altres reformes

prioritàries, com la del siste-ma financer, per garantir lasolvència de les entitats, re-gulant i gravant el capital es-peculatiu i promovent el ca-pital productiu; o la reformafiscal i la lluita contra el frau,per assolir la suficiència d’in-gressos públics per invertir enmillora d’infraestructureseducatives, de recerca,energètiques, de comunica-ció i altres, i garantir la pro-tecció i la cohesió socials.Però, malauradament, el Go-vern està cedint a les pres-sions de les entitats finance-res, nacionals i internacio-

nals, i dels sectors polítics imediàtics representatius delspoders econòmics, que recla-men les velles receptes delneoliberalisme econòmic (lesque estan en l’origen de la cri-si, un mercat sense regles nicontrols). Per això el Governha iniciat el camí cap a un fu-tur de menys drets i garanties,amb desregulacions, privatit-zacions i pèrdua de cohesiósocial, amb la reforma de lescaixes, la reforma laboral, ladel sistema de pensionsanunciada, i l’ajust pressu-postari aprovat recentment.

La reforma laboral propo-sada renuncia a avançar versun mercat de treball queaposti per l’estabilitat i la fle-xibilitat internes pactades, pergarantir l’adaptabilitat de lesempreses als canvis en l’en-

torn econòmic, a partir dedrets, garanties, participació inegociació. Les propostes delGovern no fan més que incen-tivar la conflictivitat socialque ha d’expressar el rebuig, iforçar a fer recular les mesu-res. Però, a més, són inútils, jaque els vells avantatges com-petitius dels baixos costos la-borals i la precarietat, que re-clama la patronal, no són útilsen un món global on la inno-vació, la qualitat i l’eficiènciasón el resultat d’un treballqualificat i valorat, que se su-porta en l’estabilitat i la segu-retat laborals.

Una proposta injusta i inútil

Les propostes del Govern no fan més

que incentivar la conflictivitat social

que ha d’expressar el rebuig, i forçar

a fer recular les mesures Edifici Borsa de Caracas.

7SETEMBRE 2010

VAGA GENERAL

En el context actual de crisi, iamb una demanda de consumencara molt afeblida per la si-tuació econòmica de moltes fa-mílies, l’aplicació de la pujadade l’IVA en el transport públicsuposarà un nou gravamen queafectarà, sobretot, els sectors dela població amb menys recur-sos. Malgrat que el transport pú-blic queda dins del tipus reduïtde l’IVA (que passa del 7% al8%), això suposarà una despesaextra per a la ja malmesa econo-mia dels treballadors i les treba-lladores de Catalunya.

L’únic tipus d’IVA que no esveurà afectat per la pujada és elsuperreduït, que es manté al 4%,i que engloba productes de pri-mera necessitat, com l’alimenta-ció i els medicaments. Potser elGovern s’hauria de plantejar lapossibilitat de considerar, tam-bé, el transport públic com unelement de primera necessitat iaplicar-hi aquest tipus d’IVA su-perreduït, igual que a aquellsproductes que més pesen en lacistella de la compra dels contri-buents amb menys recursos.

Tanmateix, l’aplicació delnou IVA se suma al 2% d’incre-ment que ja van registrar elsabonaments més utilitzats elpassat 1 de gener, després que el2009 la T-10, la targeta més uti-litzada de tot el sistema integrat,ja fos la que més es va encarir,amb un 6% d’increment.

Des del punt de vista deCCOO de Catalunya creiemque cal un canvi profund enl’actual sistema de finança-ment del transport públic, queno gravi els sectors més desafa-vorits. El sistema actual estàesgotat, i la seva insuficiènciaeconòmica és cada vegada mésevident. Cal un sistema que nonecessiti pujades anuals (devegades molt per sobre del’IPC) i que les noves infraes-

tructures no provoquin unaacumulació del seu dèficit. Ai-xí, cal un sistema en què elsabonaments socials (famíliesnombroses, joves, etc.) no va-gin a càrrec de la resta.

Cal, per tant, buscar recursosfinancers fora del marc actual,amb una llei de finançament deltransport públic que tenim pen-dent des de l’aprovació de la Lleide mobilitat, el 2003. Aquestallei de finançament permetriabuscar noves formes de finança-ment.

Fidelitzar els usuaris

També és necessari un siste-ma de títols de transport quepermetin la fidelització delsusuaris, amb abonaments dellarga durada i simplificació ta-rifària, més atractius, que pu-guin ser subvencionats mit-jançant la reducció de l’IRPF,com es preveu en la Llei d’eco-nomia sostenible.

Cal un control més intensiudel frau. Es podrien evitar algu-nes pujades si s’aconseguís con-trolar el nivell de frau del trans-port públic, un problema cadacop més estès i visible.

En un context de crisi coml’actual, és el moment de re-

plantejar-se les fonts de fi-nançament del transport públic,encetar polítiques de fidelitza-ció dels usuaris i introduir nousmodels de tarificació social (tar-geta laboral, targeta per a atu-rats, etc.).

En aquest sentit, el fort com-promís de CCOO de Catalunyaper canviar el model actualmenthegemònic de mobilitat, trac-tant de fomentar la mobilitatsostenible, segura i saludable,s’ha de traduir en la creació delsnous títols de transport que fi-

delitzin els usuaris. Això és pos-sible en el marc d’un nou siste-ma de finançament del trans-port que afavoreixi aquesta cre-ació de nous títols de transportcol·lectiu que en fomentin l’ús.

Creiem que una formad’aconseguir un increment de laquota del transport públic ésaconseguir una tarificació delseu preu encara molt més com-petitiva respecte a l’ús del cotxeprivat, tot i que les diferènciesentre els costos del transportpúblic i el transport privat ja sónactualment molt favorables altransport públic. Però, també,l’objectiu és que els usuaris re-bin un tractament que els afavo-reixi, ja que els usuaris habitualsdel transport públic tenen uncomportament que, sens dubte,repercuteix en benefici del con-junt de la societat, atès que re-dueix els impactes socials,econòmics, mediambientals,energètics i de salut que com-porta l’ús massiu i abusiu delvehicle privat motoritzat, que,en definitiva, afecta el benestarde les persones.

CCOO de Catalunya considera que l’aplicacióde la pujada de l’iva en el transport públic

perjudica seriosament els usuaris i les usuàries més desafavorits

La pujada de l’IVA apro-vada pel Govern, i que en-tra en vigor demà, 1 de ju-liol, és, en opinió deCCOO, inoportuna i re-gressiva.

Amb una demanda en-cara molt feble, com aconseqüència de la crisieconòmica, incrementarl’IVA contribuirà a desin-centivar el consum i a ferrecaure sobre els sectorsde la població amb menysrecursos els efectes mésimportants de la pujadad’aquest impost. És a dir,pagaran proporcional-ment més els que tenenmenys. D’altra banda, ésuna mesura que tindràefectes negatius sobre lainflació, la recuperacióeconòmica i la creaciód’ocupació.

En canvi, el Govern noha previst un tractamentmés just d’aquest impost,com podria ser introduirun nou tipus d’IVA del 20%que gravi els productes deluxe i aplicar un tipus re-duït o superreduït (4%) enels productes que més pe-sen en la cistella de la com-pra dels contribuents ambmenys recursos.

Aquesta reforma conti-nua la política regressivadel Govern en matèria fis-cal, amb increments delsimpostos indirectes quepaguen per igual tots elsciutadans i les ciutadanesamb independència delseu nivell d’ingressos,mentre que les rendes delcapital continuen tribu-tant molt per sota de lesrendes del treball.

Davant la caiguda delsingressos fiscals produïdaper la crisi hi ha altres viespossibles i més progressi-ves per reequilibrar elspressupostos, com recu-perar l’impost del patri-moni i gravar les rendesmés altes. El Govern tam-poc està actuant de formadecidida i amb mitjanscontra el frau fiscal, queseria una forma eficientd’augmentar els recursos.Un frau que encara es potveure incrementat com aconseqüència de la puja-da de l’IVA, tal com ha ad-vertit el Sindicat de Tèc-nics del Ministeri d’Hi-senda.

CCOO de Catalunya denuncia que la pujada de l’ivaés inoportuna i regressiva

www.ccoo.cat/fsc

federació serveis a la ciutadania

Via Laietana, 16-2na i 4t

08003 Barcelona

Telèfon 93 481 28 48 - 93 481 27 65

Fax 93 268 39 52 - 93 310 78 69

Correu electrònic: fsc@ccoo.cat

8 SETEMBRE 2010

VAGA GENERAL

Manuel Fages, Secretari d’Organització FSC

Al llarg d’aquest article donaréels motius socials, econòmics ipolítics per als quals crec quehem d’anar a la vaga general eldia 29 de setembre.

Des del punt de vista econò-mic, en primer lloc hem deplantejar: d’on surt la crisi? Quien són els culpables? I, davantd’això, quines solucions hi ha?

Som davant una profundacrisi financera i econòmica in-ternacional. La primera gran cri-si de l’economia globalitzada. Elseu origen es troba en la pre-valència de l’economia especu-lativa davant de la productiva ien l’absència de controls del sis-tema financer, sobretot a EUA,on s’ha jugat irresponsablementalliberant crèdit sense garantiesal voltant del mercat immobilia-ri. Eren les conseqüències del li-beralisme més radical impulsat

a la dècada dels 80 per Thatcheri Reagan.

En un principi, els instiga-dors de la crisi estaven desorien-tats, amagats i, aparentment, enretirada. Es va arribar a plante-jar la necessitat de refundar elcapitalisme (Sarkozy) i era unlloc comú en els fòrums interna-cionals impulsar la intervencióde la política en l’economia,quelcom insòlit en els anys deprevalència de les tesis neolibe-rals.

A Espanya, la crisi internacio-nal té una repercussió més agu-da, per coincidir amb l’esgota-ment del model de creixementque s’ha seguit a les últimes dè-cades, fins al punt que Espanyahauria entrat en crisi fins i tot enel cas que no s’haguessin donataquestes circumstàncies inter-nacionals.

El model de creixement es-panyol s’ha caracteritzat per laforta embranzida de la cons-trucció d’habitatges residen-

cials, fomentada pels baixos ti-pus d’interès i del sector serveis.Les conseqüències són conegu-des: desorbitat creixement delpreu de l’habitatge, que ha por-tat a les famílies espanyoles a unnivell d’endeutament difícil-ment assumible; gran creixe-ment de l’ocupació de baixaqualificació; escassa estabilitat;insuficient protecció i baixos sa-laris, i beneficis empresarials,altíssims en molts casos, que nos’han reinvertit en eines de fu-tur, com són la investigació, lainnovació i la formació dels tre-balladors i les treballadores, si-nó que se n’han anat cap a la re-tribució del capital, els alts ren-diments que oferia el sector im-mobiliari o les despeses sump-tuàries.

Quan ha esclatat la bombollaimmobiliària s’ha paralitzatl’activitat constructora, que haarrossegat les empreses auxi-liars en primer terme i ha afectatla demanda interna i s’ha estès

al conjunt de l’activitat econò-mica. Amb això ha començatuna destrucció de llocs de tre-ball que ens ha col·locat per da-munt dels quatre milions depersones a l’atur, amb unatendència creixent. La caigudadels llocs de treball, que s’agu-ditza per la incapacitat de lanostra economia d’absorbir elcreixement de la població acti-va, s’ha encebat al lloc de treballtemporal, que és el que menysdrets de protecció acumula, i si-tua en més d’un milió les perso-nes en risc d’exclusió social; haincrementat la morositat i ha re-tret el consum; això aguditza elcercle viciós, afecta la produccióde béns i serveis i porta a unapèrdua de llocs de treball cadavegada més gran.

El Govern espanyol s’ha ca-racteritzat durant els primersanys de la crisi per afirmar quemai no actuaria en contra delsdrets laborals i socials dels tre-balladors i les treballadores.

Però el cert és que ha sucumbita les pressions dels mercats i, enrelació amb elles, a les directriusde la Unió Europea.

S’ha produït un gir radical enla política econòmica i social delGovern, que ha tingut diversesfites:

• Pressupostos generals del’Estat de 2010.

• Pla d’austeritat de 29 de ge-ner en què anuncien una re-tallada de 50.000 milionsd’euros i avancen la sevaproposta d’allargar l’edat dejubilació dels 65 als 67 anys.

• Pla d’ajust de 12 de maigque suposa una retallada dela despesa de 15.000 milionsd’euros addicionals.

• Al juny, la Reforma Laboral.I amenacen amb altres ele-

ments nous, com la reforma delsistema de pensions (de la qualja en sabem l’orientació) o mésretallades en els propers pressu-postos generals de l’Estat.

PER QUÈ UNA VAGA GENERAL?

És a dir, s’està fent una políti-ca econòmica anticíclica, quanel que cal és reduir el deute pri-vat i incentivar el consum; perreactivar el creixement de lanostra economia, el Govern i laUE apliquen polítiques econò-miques basades exclusivamenten el control del dèficit públic,amb caràcter monolític senseadequar les polítiques econòmi-ques a les necessitats de cadapaís.

Brussel·les va imposar l’obli-gació de reduir el dèficit públicd’acord amb el pla d’estabilitatperò no la direcció de les mesu-res per prendre, que són res-ponsabilitat exclusiva del Go-vern espanyol. Quan es governaamb pànic i no amb raons sem-pre es prenen solucions equivo-cades.

Les mesures promogudes pelGovern en el pla d’ajust: conge-lar pensions, rebaixar el salarials treballadors públics, supri-mir el període transitori peradaptar el règim de jubilacióparcial, o ajustar el període decarència per tenir dret a pensiófins a 15 anys, suprimir la retro-activitat en matèria de de-pendència, reduir la inversiópública, són injustes, ja que lacongelació de les pensions afec-ta un dels sectors més febles dela societat com és el dels pensio-nistes.

Així mateix, la supressió de laretroactivitat de la dependènciacastiga les persones més desval-gudes, a més de premiar la CAque menys i pitjor ha desplegatla llei. Retallar els salaris delstreballadors públics també ésinjust, ja que es fa robant-los eldret a la negociació i emparant-se en una imatge construïda in-teressadament per la qual se’lsveu com uns privilegiats, obli-dant que es tracta de col·lectiusamb salaris moderats i baixos,fonamentals per garantir el fun-cionament del país i els serveisbàsics a la comunitat.

Desequilibrades, ja que s’op-ta per reduir la despesa abando-nant qualsevol objectiu d’incre-mentar els ingressos. En una si-tuació com l’actual tots hemd’enfrontar sacrificis, però hemde recordar que els treballadorsi les treballadores ja els estemsuportant en forma de pèrduade llocs de treball i absènciad’expectatives de trobar-ho, amés d’haver acceptat pactaracords per a la negociaciócol·lectiva que suposaven unamoderació salarial fins a l’any2012. Algun d’ells ara és incom-plert pel Govern.

Antieconòmiques. Reduir lacapacitat de compra de pensio-nistes i treballadors públics pro-vocarà una davallada del con-sum quan la reactivació econò-mica requereix estimular la de-manda. D’altra banda, la reduc-ció de la inversió en obra públi-ca frenarà l’activitat econòmicai suposa renunciar a crear llocs

de treball en aquest àmbit, i finsi tot pot provocar pèrdua addi-cional de llocs de treball. El ma-teix Govern ha començat a re-conèixer que la previsió de crei-xement, escassa de per si, min-varà per l’impacte d’aquestesmesures.

Una fallida de la legitimitatdel diàleg social. La congelacióde les pensions va en contra de15 anys de consens al voltant delPacte de Toledo, que ha permèsgarantir la viabilitat del nostresistema públic, una de les sevesregulacions legals, com és la re-valorització anual de les pen-sions, es deixarà sense efecte.En aquest mateix sentit, reduirel salari dels treballadors pú-blics “per decret” suposa un fla-grant incompliment dels acordssubscrits fa pocs mesos entreGovern i sindicats.

Una amenaça a la negociaciócol·lectiva en el sector privat,que també havia estat objected’acord entre empresaris i sindi-cats al voltant de l’Acord de ne-gociació col·lectiva 2010-2012.Comença a ser significatiu elnombre de convenis que s’ha-vien de negociar i que des del’anunci del pla d’ajust s’hanbloquejat o trencat per les pre-tensions empresarials d’aplicarrebaixes salarials al recer delque ha plantejat pel Govern enla funció pública.

Amb l’aprovació del decretd’ajust també es feia un copmortal al procés de diàleg socialobert. La CEOE ha fet fracassarla negociació amb la seva pre-tensió d’aprofitar la crisi per

sortir-ne amb una posiciód’avantatge, això és: aconseguirara el que en una altra conjun-tura no s’hagués pogut aconse-guir, i el Govern, amb la seva ac-titud passiva i sensible a les rei-vindicacions empresarials, tam-bé ha contribuït al fracàs de lanegociació.

I ara ens trobem amb el de-cret de reforma del mercat labo-ral, que és regressiva i social-ment injusta, facilita i abarateixl’acomiadament, incrementa latemporalitat, dóna més poderals empresaris i posa en risc ele-ments importants de la negocia-ció col·lectiva. Quan es diu quela reforma laboral és insuficienten matèria de negociaciócol·lectiva o és que no se’n té niidea o és que es vol acabar ex-pressament amb la negociaciócol·lectiva sectorial.

Passem ara a analitzar aques-tes mesures:

SOBRE CONTRACTACIÓ:

Les mesures aprovades gene-ralitzen el contracte de fomentde la contractació indefinida(encara que diu que s’avaluaràel 2012), deixant el contracte or-dinari en perill d’extinció.

En contractació temporal: nos’adopten mesures eficaces perreduir la temporalitat injustifi-cada. La falta de regulació delcontracte fix discontinu farà quel’eventual per circumstàncies dela producció segueixi operantcom fins ara en les activitats es-tacionals. El contracte d’obra o

servei, que no es desvincula deles contrates i subcontrates, eslimita, però el text aprovat se-guirà permetent l’encadena-ment de contractes (diversespersones podran rotar en unmateix lloc de treball). No es facap nova referència al contractea temps parcial (per l’oposicióde la CEOE).

L’única regulació que desper-ta el nostre interès és la referental contracte de formació.

Per a la conversió de tempo-rals al contracte de foment de lacontractació indefinida s’esta-bleix l’horitzó del 2011, mentrenosaltres plantejàvem el 2010per evitar que la via d’accés almercat laboral sigui la contrac-tació temporal.

En conclusió, es manté la for-ma dual del mercat de treball is’incideix en la precarietat i latemporalitat.

SOBRE FLEXIBILITAT INTERNA:

El Govern ha atès algun delsnostres plantejaments en rela-ció amb l’anomenat “model ale-many”, en la lògica d’incentivarel repartiment del temps de tre-ball i la reducció de jornadaabans de recórrer a l’acomiada-ment.

Estén a 2011 la possibilitatd’operar amb ERO de suspensiótemporal amb reposició deprestacions.

La negociació col·lectiva esdebilita quan el text de la Refor-ma qüestiona l’eficàcia vincu-

lant dels convenis col·lectius.En matèria de modificació

substancial de condicions detreball, l’RDL, en la mesura queles causes estan vinculades a lesque operen per a l’acomiada-ment objectiu, atorga més podera l’empresari en detrimentd’una flexibilitat negociada iamb participació sindical.

Amplia considerablement lespossibilitats de la desvinculaciósalarial en la línia demanada perla CEOE.

SOBRE L’ACOMIADAMENT:

Causes: es flexibilitza l’aco-miadament per causes econò-miques i s’amplia considerable-ment per causes tècniques, or-ganitzativa i productiva, que arapassen a ser suficients per justi-ficar l’acomiadament. Obre lescauses per fer més previsiblel’acomiadament objectiu, ja ques’admet per prevenir una futura“evolució negativa”, sense re-querir que l’empresa acrediti lesdificultats de forma “real, actuali efectiva”.

Improcedència i nul·litat: lesempreses ja no tindran obstacleper intentar l’acomiadamentobjectiu reconegut improce-dent, ja que els defectes en la se-va tramitació ja no donen lloc ala nul·litat.

Cost de l’acomiadament:quan es flexibilitza i s’amplienles causes de l’acomiadament esprodueix automàticament unabaratiment de l’acomiada-ment. Per al cas del contracte de33 dies també es produeix l’aba-ratiment de l’acomiadamentperquè a les empreses n’hihaurà prou amb recórrer a lacarta a les paraules “acomiada-ment objectiu” perquè la in-demnització per acomiadamentimprocedent passi de 45 a 33dies; i, a més, es poden acollir aldenominat “acomiadament ex-prés”, sense necessitat d’abonarels salaris de tramitació.

Finançament: el FOGASA as-sumirà la indemnització de 8dies, tant per a l’acomiadamentobjectiu procedent –al qual noens oposem– com per a l’aco-miadament objectiu improce-dent, que mereix el nostre radi-cal rebuig, ja que un acomiada-ment sense causa no pot ser fi-nançat per l’erari públic.

SOBRE LA INTERMEDIACIÓ:

Es legalitza la intervenció deles agències amb ànim de lucresense abordar el reforçamentdels serveis públics d’ocupació,i s’atribueixen funcions de com-petència administrativa a lesagències esmentades, que hau-rien de residir exclusivament alsserveis públics d’ocupació. Aixòsuposa convertir en un negocimercantil el mandat constitu-cional del dret al treball i de vet-llar per la plena ocupació.

9SETEMBRE 2010

VAGA GENERAL

El Govern espanyol s’ha caracteritzat durant els primers

anys de la crisi per afirmar que mai no actuaria en contra

dels drets laborals i socials dels treballadors i les treballadores.

Però el cert és que ha sucumbit a les pressions dels mercats i,

en relació amb elles, a les directrius de la Unió Europea

10 SETEMBRE 2010

VAGA GENERAL

Igualment, les ETT podranoperar en les administracionspúbliques, sense sotmetre’s ales garanties constitucionalsd’igualtat, mèrit i publicitat, re-forma totalment innecessària ino justificada.

Se’ns acusa que aquesta vagageneral és una vaga política, és adir contra el Govern de l’Estat es-panyol. No és així, és una vagacontra unes polítiques determi-nades que, des del nostre punt devista, són antisocials, injustes ique, a més, no ajudaran a sortird’aquesta crisi, sinó que podenser un llast de manera importantper al creixement econòmicd’aquest país, i endarrerir la recu-peració econòmica i el lloc de tre-ball.

En aquests moments no es-tan en joc una sèrie de mesuresconcretes, unes ja presentades,com el decret d’ajust amb la re-ducció de salaris públics i lacongelació de les pensions, o elde reforma laboral, que desprésanalitzaré, i una altra que ja vananunciant, com el “copagamentfarmacèutic”, l’ampliació del’edat de jubilació, etc.

El que veritablement està enjoc és el model social europeu,que tant ha costat d’aconseguir.En el cas espanyol, jo diria quetotes aquestes mesures són unatac directe a la Constitució, quedefineix l’Estat espanyol com un“Estat social i democràtic dedret”.

L’Estat social és un sistemaque es proposa enfortir serveis igarantir drets considerats es-sencials per mantenir el nivellde vida necessari per participarcom a membre ple en la socie-tat, com són l’assistència sanità-ria, l’educació pública, un tre-ball i un habitatge digne, indem-nització de desocupació, subsidifamiliar, etc. És a dir, garanteixels anomenats drets socials mit-jançant el seu reconeixement enla legislació.

Proveeix la integració de lesclasses socials menys afavori-des, evita l’exclusió i la margina-ció, de compensació de les desi-gualtats, de redistribució de larenda a través dels impostos i ladespesa pública.

Utilitza instruments com elssistemes d’educació i sanitat (enmés gran o menor grau públicso controlats per l’Estat, obliga-toris o universals i gratuïts o

subvencionats), finançats ambcotitzacions socials. Es tendeix ala intervenció al mercat i la pla-nificació de l’economia, tot aixòen contra dels principis del libe-ralisme clàssic.

L’Estat democràtic de la nos-tra època es caracteritza per serun Estat en les decisions delqual prenen part les organitza-cions socials afectades. És inte-ressant reflectir aquí unasentència del Tribunal Constitu-cional: “el caràcter social i de-mocràtic de l’Estat impedeixque en nom del principi d’igual-tat es privi el treballador de lesconquestes socials aconsegui-des (STC 81 / 1982)”.

L’actual Govern espanyol,amb el suport explícit i implícitde la majoria del Parlament, haoptat per fer desídia de les sevesobligacions constitucionals is’ha plegat a les pressions delssectors més conservadors de laUnió Europea i als grans trustsfinancers, ara anomenats mer-

cats, que anteposen elsseus in-

teressos especulatius als inte-ressos de la societat en general idels treballadors i les treballa-dores en particular.

Hauria d’haver estat el Parla-ment, i ara, en el seu defecte, elTribunal Constitucional, en de-fensa dels principis bàsics cons-titucionals, els que s’haguessinenfrontat a les mesures presen-tades pel Govern, però com totsconeixem la seva debilitat i da-vant la seva inacció, haurem deser els treballadors i les treballa-dores els que lluitem no nomésper defensar els drets que mirend’arrabassar-nos, sinó per de-fensar aquest model d’Estat so-cial i democràtic de dret que du-rant tants anys no vam tenirperò que ara volem preservar.

En aquests moments, comtots haurem observat, s’ha in-tensificat la campanya en contradels únics que estem en condi-cions d’oposar-nos a aquestespolítiques, que som els sindi-cats. Ens juguem, per tant, el re-coneixement de la capacitat deresposta i interlocució del movi-ment sindical.

Aquesta vaga general ha de serno una vaga a la defensiva, sinó

que

ha de tenir caràcter de proposta,davant les agressions que els tre-balladors i les treballadores estemrebent. Des de CCOO no ens hemd’acontentar amb una respostadefensiva, sinó que cal plantejarpropostes per demostrar que lasortida de la crisi és possible fentaltres polítiques i no només lesque proposen l’FMI, l’ECOFIN iles opcions polítiques més con-servadores.

En aquest sentit, des deCCOO exigim:

La reconducció del plad’ajust, restablint els drets delspensionistes, els empleats pú-blics i el manteniment de la in-versió en obra pública.

La retirada d’una reforma la-boral lesiva, que facilita l’aco-miadament i empitjora les con-dicions de treball.

La negociació col·lectiva coma marc de protecció de les con-dicions de treball, front als in-tents de devaluar-la i d’indivi-dualitzar les relacions laborals.

El manteniment del sistemapúblic de pensions com a eixcentral del nostre sistema deprotecció social, i la seva ade-quació a l’evolució social a tra-vés de l’acord polític i social.

Cal apostar per una Europamés social en la qual la políticadeixi d’estar sotmesa a les forcesdel mercat.

Una política que redueixi eldèficit públic mitjançant l’incre-ment dels ingressos i no nomésmitjançant la reducció de la des-pesa, i que planifiqui el compli-ment dels objectius de dèficitdel Pacte d’estabilitat i creixe-ment de la Unió Europea en ter-minis compatibles amb la reac-tivació econòmica i la creació dellocs de treball.

Una nova política fiscal, quereforci l’estructura d’ingressosde l’Estat, recuperant impostossuprimits i apostant per unamés gran recaptació basada enla progressivitat fiscal, alhoraque es combati amb més deter-minació i mitjans el frau fiscalque són un llast per a la nostraeconomia, ja que assoleix taxesque pràcticament dupliquen lamitjana de la Unió Europea.

Una reforma del sistema fi-nancer que garanteixi els seuscontrols polítics, que exerceixinla funció que tenen encomanada,que és la de fer fluir el crèdit a lesfamílies i a les empreses, i ambun sistema de caixes d’estalvi quepreservi el seu caràcter social.

Una política econòmica quedoni prioritat al creixement i ala creació de llocs de treball ique, en conseqüència, inverteixien les persones, en els sistemesde protecció social, en la inver-sió productiva i en el canvi depatró de creixement basat en unsector industrial fort, la investi-gació, el desenvolupament i lainnovació, i en la formació delstreballadors i les treballadores.

Per això tots i totes hem departicipar en la vaga generalconvocada per al proper 29 desetembre.

Les mesures promogudes pel Govern en el pla d’ajust:

congelar pensions, rebaixar el salari als treballadors públics,

suprimir el període transitori per adaptar el règim de jubilació

parcial, o ajustar el període de carència per tenir dret a pensió fins

a 15 anys, suprimir la retroactivitat en matèria de dependència,

reduir la inversió pública, són injustes, ja que la congelació

de les pensions afecta un dels sectors més febles

de la societat com és el dels pensionistes

11SETEMBRE 2010

ENTREVISTA

Xavier Navarro

Xavier Navarro: Finalmenthem hagut d’arribar a convocaruna vaga general per al proper29 de setembre. El Govern hatraspassat les línies vermellesquan ja havíem advertit què po-dia comportar tota acció de re-tall de drets. Pots concretar-nosuna mica més en què consisteix-en les actuacions governamen-tals, tant les inicials, amb retallsde salaris i prestacions, com lade la reforma laboral?

Juanma Tápia: Efectivament,el Govern ha cedit a les pres-sions dels grups empresarialseconòmics financers, grups quea partir d’una estratègia oportu-nista, en el context de crisi enquè vivim, intenten retallardrets laborals, reduir l’Estat delbenestar i els serveis públics, idebilitar les organitzacions sin-dicals i la negociació col·lectiva.

Els seus interessos en joc sóndiversos: d’un costat, augmen-tar la precarietat laboral en elmercat de treball, alhora queoferir noves oportunitats de ne-goci al capital privat en àrees del’Estat del benestar.

La política del Govern coinci-deix amb les polítiques de ladreta econòmica i política. Polí-tiques socialment injustes ieconòmicament ineficients.

Les propostes del Govern novan en la direcció d’afavorir unnou model productiu per al nos-tre país, un model productiu decompetitivitat i un model socialbasat en la qualitat dels produc-tes i serveis, el valor afegit i la in-novació tecnològica, en la cohe-sió social i el desenvolupamentdels serveis públics. Aquesta ésl’única estratègia possible persortir de la crisi.

Pel contrari, la lògica de l’ac-ció del Govern que se’ns vol im-posar torna a reproduir el modelde creixement que ha fracassat, ique fa que les conseqüències dela crisi al nostre país hagin tin-gut efectes agreujats.

XN. Els cops de decret de re-talls de salaris i prestacions, eldel Govern espanyol i el deCatalunya, van tenir una re-sposta important, especial-ment en la manifestació deBarcelona. La vaga que convo-quem per al proper dia 29, potajudar a variar el rumb de lapolítica governamental?

JMT: La vaga general és ob-jectivament necessària per do-nar resposta a aquestes políti-ques negatives. El sindicalismeconfederal ha tingut una granmaduresa i responsabilitat.Hem esgotat els processos deconcertació amb la patronal i elGovern. Ens hem carregat deraó. És el Govern qui ha escollit,

i la seva elecció ha consistit adefensar els interessos mésretrògrads de l’empresariat.

La vaga serà útil per recom-pondre les agressions del Go-vern, el retall de les retribu-cions dels empleats públics, deles administracions i dels ser-veis concertats, per corregir lacongelació de les pensions, perevitar la major precarietat i pèr-dua de drets que representa la“contrareforma” laboral, tambéper fer front a les amenaces queexisteixen sobre el sistema depensions, la prolongació de lajubilació als 67 anys o la modi-ficació dels procediments decàlcul.

XN. Per a alguns sectors, elssindicats i en concret el nostre,som una expressió del passat icaduca. No creus que aquest ti-pus d’afirmacions, i n’hi hamoltes més i més pejoratives,no són més que l’expressió quesom un problema per a la sevavoluntat desreguladora?

JMT. El sindicalisme és l’es-perança en aquesta situació. Ésl’única força organitzada capaçde fer front a aquestes políti-ques. L’única força capaç de ge-nerar una dinàmica social sos-tinguda a favor d’una sortida ala crisi diferent.

No és estrany aquest discursantisindical. Ara bé, els nostresadversaris haurien d’anar ambcompte. El sindicalisme és unasenya d’identitat dels països de-senvolupats i de la civilitzaciódels drets humans i socials. I es-pecialment en un context de cri-

si el sindicalisme és un factorclau per garantir la solució equi-librada dels conflictes socials.

Desgraciadament existeixenaprenents de bruixot que, totformant cor en alguns mitjansde comunicació social, estan ju-gant amb foc.

XN. Amb aquestes mesures,la reforma i els decrets, amb laindefinició constant i fins i tot,més ben dit, la improvisacióconstant del Govern, no creusque el que genera és un fet pre-ocupant i perillós, un impor-tant distanciament del conjuntde la ciutadania, dels treba -lladors, especialment, cap a lapolítica i la democràcia?

JMT. Són molts els factorsque incideixen en aquest distan-ciament, i no hi ha dubte que lespolítiques del Govern i de la dre-ta en els terrenys econòmic i so-cial són un d’aquests factors.

La gent sent que els seus inte-ressos i drets concrets, les sevescondicions de vida i treball, sónatacats pels seus representant

polítics, fins i tot per aquells quepolíticament pertanyen a tradi-cions que els eren properes so-cialment.

Es té la sensació que les ac-cions concretes del Govern noresponen a allò que s’ha promèsi a què se’ns ha compromès.

XN. En aquest context, és in-negable per tant la necessitatdel sindicat, de CCOO, com areferent ideològic i social en ladefensa de l’Estat del benestar,en defensa del controldemocràtic de l’economia.

JMT: Evidentment, el sindi-calisme confederal de CCOO ésun referent ideològic de primerordre, per l’ideari i els valors querepresentem des de l’esquerrasocial.

Establir una nova relació entrepolítica i economia, entre de-mocràcia i mercat, és un elementcentral. Una nova relació que, enla realitat de la globalització, nopor basar-se només en els vellsestats nació, sinó en el desenvo-lupament de la construcció de

l’Europa social i política, i en larenovació de les institucions in-ternacionals i les seves regles. Elfutur de la democràcia, de la nos-tra civilització i, fins i tot, del nos-tre planeta, depèn d’aquesta ope-ració de gran abast.

El capitalisme ha demostratser tan depredador com Marx vapredir. A mesura que el tempspassa, l’antiga afirmació “socia-lisme o barbàrie” adquireix mésactualitat.

Ara bé, faríem bé de no posartota la responsabilitat sobre lesnostres espatlles i, en tot cas, con-tribuir a dinamitzar, com a ciuta-dans, la renovació de les pràcti-ques i idees de l’esquerra política.

Al mateix temps, és necessarireconèixer la necessitat de lapròpia renovació sindical. És ur-gent fer de la Confederació Eu-ropea de Sindicats, i de la Con-federació Sindical Internacio-nal, organitzacions que superinla fase de coordinació, mit-jançant la necessària transferèn-cia de sobirania des dels sindi-cats nacionals.

Juan Manuel Tápia Amb Juanma Tápia, secretari de Negociació col.lectiva de la CONC parlem de laconvocatòria de vaga general i de la importància del sindicalisme que representaCCOO.

La vaga serà útil per recompondre les agressions del Govern, el retall

de les retribucions dels empleats públics, de les administracions i

dels serveis concertats, per corregir la congelació de les pensions,

per evitar la major precarietat i pèrdua de drets que representa la

“contrareforma” laboral, també per fer front a les amenaces que

existeixen sobre el sistema de pensions, la prolongació de la

jubilació als 67 anys o la modificació dels procediments de càlcul

12 SETEMBRE 2010

DEL 8 DE JUNY AL 29 DE SETENBRE VAGA GENERAL

La retallada de sous i la despesa social, primeres retallades de drets.

La resposta sindical, la mobilitzacióLes mesures promogudes pelGovern espanyol de congelarpensions, rebaixar salaris delsempleats públics, suprimir elperíode transitori per adaptar elrègim de jubilació parcial i ajus-tar el període de carència finsals 15 anys per tenir dret a pen-sió, suprimir la retroactivitat enmatèria de dependència i reduirla inversió pública són mesuresperquè paguem la crisi els queno l’hem generada. I tot perquèaltres continuïn tenint benefi-cis.

I enmig d’aquesta situació,apareix el senyor Mas, amb lesseves declaracions i el posiciona-ment del seu grup parlamentariafavorint amb la seva abstenciól’aprovació del decret en el Con-grés dels Diputats, per convertir-se en el portaveu dels sectors fi-nancers que han provocat la crisii en el defensor de les posicionsde la patronal espanyola mésrància i ultraliberal.

Així mateix, el Govern de Ca-talunya ha anat més enllà, ambun decret amb una major afec-tació social i més regressiu en elseu conjunt. Això sí, amb unapetita nota de dolçor progressis-ta, en un petit aspecte de la mo-dificació de l’IRPF.

Aquestes van ser les nostresraons per a la mobilització, lesnostres raons per a la vaga deldia 8 de juny.

El 20 de juny, les organitzacions sindicals van donar una primera

resposta amb concentracions davant de les subdelegacions

del Govern, contra el decret del Govern central.

13SETEMBRE 2010

del 8 de juny al 29 de setembre VAGA GENERAL

El dia que el Govern català aprovava un paquet de mesures contrària

als interessos dels treballadors, contrària als serveis públics, amb

la publicació en el DOGC de les mesures de retallades a la catalana,

les organitzacions sindicals ens

tornàvem a mobilitzar, ara un important

nombre de delegats i delegades davant

del Palau de la Generalitat.

Els treballadors i les treballadores van sortir al carrer per rebutjar les mesures antisocials dels governs espanyol i català

La vaga del dia 8 i la gran manifestació

150.000 persones es van mani-festar el passat 8 de juny pels ca-rrers de Barcelona en la jornada

de vaga del sector públic, con-vocada en protesta per les me-sures proposades pel Governper lluitar contra el dèficit,que inclouen retallades im-portants en el sector públic.Les altres capitals catalanestambé van respondre a lacrida: 5.000 persones es vanmanifestar a Tarragona i a

Girona, respectivament,mentre que les concentra-

cions de Tortosa i d’Ampostavan aplegar 500 i 200 persones.

A Lleida la manifestació va sersecundada per més de 2.000 per-sones. L’èxit de les manifesta-cions no va fer més que reflectir

un importantíssim triomf de lavaga a Catalunya, amb un 75%de seguiment global. En el sectorde la Justícia, l’aturada va ser se-guida pel 85% de la plantilla; el80% en l’Administració local i el75% en els departaments de laGeneralitat. En l’ensenyamentpúblic, va haver-hi un seguimentd’un 50% de mitjana, depenentdel territori, mentre que a lesuniversitats es va arribar a un80% d’aturada. En el sector de lasanitat, per la seva banda, el se-guiment va ser del 52%, fora delsserveis mínims. Per empreses, elPort de Barcelona va ser tancat iel seguiment de la vaga va ser to-tal. A Correus, va haver-hi una

14 SETEMBRE 2010

del 8 de juny al 29 de setembre VAGA GENERAL

aturada del 70%, mentre que aFGC només funcionaren els ser-veis mínims. Finalment, cal in-formar que les plantilles de lesempreses de la Corporació Cata-lana de Mitjans Audiovisuals vanseguir la vaga amb un 90% d’in-cidència, i només van funcionarels serveis mínims, fet que va al-terar totalment les programa-cions.

Mentrestant, el Govern de laGeneralitat amaga el cap sota

l’ala i nega l’evidència, i algunsmitjans fan un tractament des-caradament progovernamental

Les reaccions a la convo-catòria de vaga i el seu desen-volupament han estat molt du-res per part dels poders políticsi mediàtics. Deu ser que els pre-ocupa la nostra mobilització, lanostra resposta a les seves

agressions. Ells ens voldrien ca-llats, resignats, immòbils, peròno ha estat així ni ho serà.Abans de la realització de la va-ga alguns ja deien que ni es fa-ria i que seria ridícula. Durantel seu desenvolupament, des del’Administració, o millor dit desdel Govern, ja deien que la in-cidència era gairebé nul·la; al-guns mitjans també es dedica-ven a intoxicar una mica (mal-grat la magnífica feina que de-senvolupen els professionals,les polítiques editorials són lesque són). I llavors, en finalitzarla jornada de vaga i la magnífi-ca manifestació, va arribar l’es-perpèntic comunicat del Go-vern de la Generalitat, que xi-frava de manera ridícula la par-ticipació de la vaga. Sincera-ment, creiem que algú a la Ge-neralitat té problemes greus depercepció de la realitat perquèno va comptabilitzar les dades

ALGUNS EXEMPLES DEL SEGUIMENT DE VAGA EN L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

EMPRESA PERCENTATGE DE VAGAAJUNTAMENT D’OLIVELLA 91,67AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ SARROCA 91,67AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS 92,11AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES 100,00AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS 70,09AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 90,07AJUNTAMENT D’AGRAMUNT 100,00AJUNTAMENT D’ARTÉS 95,16AJUNTAMENT DE BARCELONA 50,00AJUNTAMENT DE BERGA 60,58AJUNTAMENT DE CUBELLES 69,93AJUNTAMENT DE GIRONA 50,08AJUNTAMENT DE GRANOLLERS 60,05AJUNTAMENT DE JUNEDA 100,00AJUNTAMENT DE LA JONQUERA 100,00AJUNTAMENT DE LA LLAGOSTA 70,43AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR 80,08AJUNTAMENT DE MANRESA 60,07AJUNTAMENT DE MARTORELL 80,31AJUNTAMENT DE MASQUEFA 60,27AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS 95,22AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR 60,11AJUNTAMENT DE SABADELL 90,07AJUNTAMENT DE SALLENT 95,15AJUNTAMENT DE SITGES 50,30AJUNTAMENT DE TARRAGONA 80,10AJUNTAMENT DE VACARISSES 90,74AJUNTAMENT DE VILASSAR DE DALT 69,93AJUNTAMENT D’IGUALADA 80,22AJUNTAMENT DEL PRAT DE LLOBREGAT 90,10AJUNTAMENT DE MONTORNÈS DEL VALLÈS 65,42AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ DE BESÒS 85,27AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT 60,39AJUNTAMENT DE SANT FRUITÓS DE BAGES 95,95AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN 80,43AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET 80,00AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 91,38AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 60,00AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS 60,12AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ 50,10CONSELL COMARCAL DE L’ANOIA 81,25CONSELL COMARCAL DEL GARRAF 81,63MANRESANA D’ESPAIS ESCÈNICS, SL 60,00PATRONAT MUNICIPAL DE SERVEIS I ATENCIÓ DE MARTORELL 80,30PATRONAT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS DE MARTORELL 80,00

15SETEMBRE 2010

del 8 de juny al 29 de setembre VAGA GENERAL

de vaga a l’Administració local,la gran i eterna oblidada delsgoverns espanyol i català, itampoc sembla que van comp-tabilitzar empreses com FGC ola Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals (TV3, Cata-lunya Ràdio i altres de la Cor-poració), entre d’altres. Refres-quem, potser, algunes dadesque sembla que la Generalitatno ha sabut sumar o que pateixd’oblit. Pel que fa a les empre-ses de la Corporació Catalanade Mitjans Audiovisuals, la in-cidència va ser altíssima, i demanera concreta van ser les se-güents: descomptant els treba-lladors de serveis mínims i elscaps, el comitè de vaga de TVC ila CCMA xifren la participacióen la vaga a TV3 en més d’un80% i a la CCMA en un 90%.

En les altres empreses de laCorporació, el seguiment ha es-

tat aquest: Catalunya Ràdio,90%; CCRTV-Interactiva, 95%;Activa Multimèdia Digital,100%; Fundació La Marató,100% i TVC Edicions, 100%.

En l’àmbit del transport, laincidència a Ferrocarrils de laGeneralitat va ser altíssima, i vasuperar gairebé el 80 %, amb lasuma dels diferents torns de tre-ball. I tot això sense oblidar elscompanys i les companyes deCorreus, que van participar demanera massiva en la vaga, ambuna incidència global de la jor-nada del 70%, i que el Port deBarcelona, per posar un exem-ple, va tenir un seguiment de lavaga de pràcticament un 95% sicomptabilitzem tots els serveis.Per tot plegat, a veure si sumenmés bé o fan alguna cosa per notenir aquests oblits tan impor-tants en els moments de comp-tabilitzar la protesta, perquè perretallar no van oblidar-se deningú.

I la mobilització continua• El dia que es convalidava el

decret del Govern de la Gene-ralitat al Parlament de Cata-lunya

• La vaga de Correus en defen-sa del servei postal públic.

• Mobilitzacions a Terrassa• Girona en la inauguració de

noves instal·lacions de la Ge-neralitat per part del presi-dent Montilla

• En el Fòrum Internacionalque, ironies de la vida, Na-cions Unides havia organitzata Barcelona el dia 23 de juny iclausurava el president Mon-tilla

• La vaga de FGC• Vaga de RENFE• Treballadores familiars• Transport sanitari• TV3 i CCMA

16 SETEMBRE 2010

del 8 de juny al 29 de setembre VAGA GENERAL

I ara la reformalaboral, raons

per la vaga general

I després la reforma laboral, un altre acteantisocial del Govern, i la resposta sindical,

la convocatòria de les manifestacions del dia 30 de juny i la convocatòria de vaga

general del 29 de setembre

Més de 50.000 persones es van manifestar ahir a Barcelona per protestar contra la

reforma laboral aprovada pel Govern de Zapatero, en una mobilització prèvia a la

vaga general prevista per al 29 de setembre de 2010.

Manifestacions del dia 30 de juny

17SETEMBRE 2010

del 8 de juny al 29 de setembre VAGA GENERAL

RAONSPerquè hi ha raons, perquè hi havia raons per fer vaga

el dia 8 de juny i també hi ha raons per fer vaga general el 29 de setembre

Sóc funcionària i delegadade la junta de personal del’ajuntament on treballo. Lameva situació laboral és lamateixa que uns anys enre-re, és a dir: sóc funcionària(amb la qual cosa tinc feinaestable), tinc un horari queem permet conciliar la me-va vida: la personal, la fami-liar i la laboral. Doncs bé, faquatre anys, quan tothomestirava més el braç que lamàniga, jo era una pringa-da. Ves per on! Ja que em“conformava” amb la mevafeina, el meu horari, el meusou. I ara, de cop i volta, emtrobo que he passat, per artde màgia, de pringada a pri-vilegiada! Perquè a un gra-pat de setciències se’ls haacudit que els funcionaris i

els jubilats traurem el paísde la crisi amb l’abaixada desous per a uns i la congela-ció de les pensions per alsaltres. I, ja posats, es carre-guen unes quantes cosetesque fan nosa: les negocia-cions col·lectives, la inversiósocial, la inversió en educa-ció, etc.

Això és la punta dellança, ara ens aproven unareforma laboral injusta, quepossibilita i facilita els aco-miadaments. Així que elproper 29 de setembre te-nim la possibilitat de reivin-dicar tot el que volem i deprotestar per tot el que noens agrada. Així que, ànim,penseu que “les gotes d’ai-gua, si van unides, formantrius arriben al mar”.

Carmen Amador

Delegada CCOO Ajuntament de Terrassa

Secció sindical de Correus

La conseqüència de les retallades a Barcelona ha provocat una reducció de la contractació de 420efectius en relació amb l’any anterior, impossibilitant la cobertura de personal a les oficines de laprovíncia de Barcelona, amb el consegüent tancament o la reducció d’horaris d’atenció al públic.

A aquesta política de gestió, ba-sada en la crisi com a excusa perpoder desenvolupar un modelempresarial fonamentat en laretallada, s’hi suma la recentinstrucció de l’empresa de su-primir bona part del servei du-rant els caps de setmana d’estiu,fet que trenca la negociaciócol·lectiva i atempta contra eldret d’ocupació efectiva, i quedeixaria fora la major part delcol·lectiu, transfereix dretscol·lectius conquistats històrica-ment en l’àmbit de les relacionsindividuals i de decisió unilate-ral de l’empresa.

Aquestes mesures exempla-

ritzants d’aprimament de la ges-tió i de l’activitat empresarial,amb la retallada de les inver-sions –dèficit 50%–, del finança-ment del Servei Postal Univer-sal, de salari, d’ocupació –7.000ocupacions menys en els dos úl-tims anys–, de les condicions la-borals –bloqueig del conveni ide l’acord des de fa 17 mesos– iamb una retallada de la xarxapostal que està provocant tan-cament d’oficines, reducciód’horaris d’estiu i supressiód’horaris de control (mesurestotes elles preses de forma uni-lateral i sense cap negociacióamb les organitzacions sindi-

cals), estan afectant de forma di-recta la prestació del servei i lescondicions laborals.

A aquestes mesures privatit-zadores cal afegir-hi l’atac bru-tal que ha fet el Govern per de-cret, amb la reforma laboral,que agredeix brutalment elsdrets dels treballadors, afavo-rint de manera descarada l’em-presariat i fent pagar la crisi alstreballadors, al conjunt de laciutadania, perquè, que ningús’equivoqui, si no els parem,continuaran amb les agres-sions.

Per això, el dia 29, VAGA GE-NERAL

Per no estar d’acord davantla proposta de la reforma labo-ral presentada pel Govern en elja esmentant decret llei:

1r. En allò referent a l’article51, introduint una nova causaobjectiva per als acomiada-ments col·lectius i individuals,simplement justificant pèrduesdurant un període de 90 dies.

Aquesta mesura no dóna se-guretat en els llocs de treball nigenera ocupació.

2n. No poder estar d’acorddavant els instruments de fle-xibilitat interna en el desenvo-lupament de les relacions la-borals i, en particular, les me-sures de reducció temporal dejornada.

Contradient la ja aprovadaLlei d’igualtat, que ens permetadaptar la jornada de treball ales necessitats de la vida fami-liar.

Per això entenem que aques-

ta reforma, una vegada més, ensdemostra que per allò que apos-ta el nostre Govern és per la pre-

carietat i per l’abaratiment delssalaris.

I no per les inversions per

poder generar nous llocs detreball en la indústria, per po-der estar a l’alçada, com enshan anant dient fins ara, queEspanya és una potència eu-ropea.

Per tot això, i perquè no con-siderem que les coses s’han defer per reials decrets, sinó per lavia del diàleg i afavorint els inte-ressos de tots els implicats, ensunirem a la pròxima vaga gene-ral.

Secció Sindical d’Eulen telemàrqueting:

Expressem el nostre suport davant la pròxima vaga general, convocada per al 29 de setembre de 2010.

18 SETEMBRE 2010

del 8 de juny al 29 de setembre VAGA GENERAL

Felipe Mora

Sector de paper, gràfiques i fotografia de la FSC-CCOO de Catalunya

Són molts els motius pels qualss’ha d’aprovar la convocatòriade vaga general convocada peral dia 29 de setembre de 2010. Aaquestes alçades tots els treba-lladors i les treballadores ja sa-bem, en línies generals, els pi-lars i el nucli principal de la re-forma laboral elaborada perl’Executiu de José Luis Rodrí-guez Zapatero.

És una reforma que posa l’ac-cent, sense traves, en l’acomia-dament barat i fàcil, al·legantnomés “situació econòmica ne-gativa", sense que l’empresa ha-gi tingut pèrdues i sense neces-sitat d’aportar documents queacreditin objectivament les cau-ses de l’acomiadament. La pèr-dua de drets dels treballadors iles treballadores gairebé no téprecedents. I el pitjor de tot és

que no servirà per crear ocupa-ció, sinó més aviat al contrari,encara reforça més els empresa-ris, que, a sobre, amb molta bur-la per part del seu màxim repre-sentant, Díaz Ferran, rep la qua-lificació de “reformeta”. Dit si-gui de pas, feia molt de tempsque a la CEOE no hi havia un re-presentant tan “il·lustrat” comel que hi ha en aquests mo-ments.

Companys i companyes, ca-dascú que en tregui les sevesconclusions i els seus propismotius, però als treballadors i ales treballadores d’aquest paísno ens queda cap altra cosa queno sigui defensar els nostres in-teressos i els nostres drets coma assalariats, i això es fa fentuna vaga el proper 29 de setem-bre.

El dia que es va conèixer laretallada de salaris, la con-gelació de les pensions i lesaltres mesures del DecretZapatero, em vaig sentircom si fos un ciutadà del’edat mitjana. Ve el senyordel castell amb el seu se-guici i els soldats, agafa unsac de blat d’aquí, una ove-lla d’allà, el pa de tothom otot a l lò que l i v ingui degust. Tot això als campe-rols més humils, que res te-nen a veure amb els gransfastos de la noblesa als pa-laus. El pitjor de tot no ésque s’emportin el que ésteu i que t’ha costat tant deguanyar, sinó la insegure-tat que produeix saber queen qualsevol moment po-

den venir a treure’t més imés.

En aquells temps, les mos-tres de rebel·lia es pagavencares, potser amb la mort.Ara, tenim mecanismes lícitsde protesta: la vaga. Davantd’una agressió tan salvatgecom la del decret, no podemdeixar de respondre amb lamesura més contundent quetenim: la vaga. Per dignitatcom a treballador, per res-pecte a tots aquells que hansofert per aconseguir millo-res, per deixar unes condi-cions de treball avançades alsmeus fills... jo tornaré a fervaga contra una reforma la-boral injusta i innecessàriaque torna a colpejar els tre-balladors.

Joan Carles Blanco

Funcionari de serveis penitenciaris

Fa 29 anys que treballo a la Ge-neralitat de Catalunya i el trac-te de menyspreu que els em-pleats públics estem patint maihavia estat tan esfereïdor comara. Fins al punt que el mateixGovern català menysprea lafeina dels seus treballadors itreballadores, com és el casdels subalterns, i encoratja laresta de treballadors en contranostra adduint que som unsprivilegiats per tenir un lloc detreball fix; lloc de treball guan-yat amb esforç mitjançantunes oposicions a les quals espot presentar qualsevol, i aixípoder justificar una retalladade sou molt discutible. El Go-vern s’amaga darrere el Decretde Madrid per retallar la planti-lla, gasten quantitats vergon-yoses amb contractacions ex-ternes, estudis inútils i asses-sors als quals els augmenten

els complements per tal d’es-morteir la retallada. Per totaixò, el dia 8 de juny vaig fer va-ga, perquè crec que és l’únicaforma que tenim els treballa-dors i les treballadores per de-mostrar que no estem d’acorden com es fan les coses.

La reforma laboral nomésparla de la pèrdua de dretsdels treballadors. Una refor-ma que surt en plena crisieconòmica per facilitar l’aco-miadament dels treballadors iles treballadores, una reformaque permet reduir el sou i lajornada de treball fins un 70%en un país en què els sousestàndards són de 1.200 eu-ros. Qui pot viure amb el 70%de 1.200 euros? Creiem, de ve-ritat, que és millor això queanar a l’atur a cobrar el 100%de 1.200 euros? Sortirem de lacrisi amb decrets i reformes

que no generen feina sinó queen facilita la destrucció? Se-gons diuen, per sortir de lacrisi s’ha de consumir per aixípoder produir més i generarllocs de treball i augmentar elnombre de persones que con-sumeixen. Això s’aconsegueixretallant sous, facilitant l’aco-miadament i augmentant elsimpostos?

On són les accions de Go-vern per generar llocs de tre-ball? Per tot això, el 29 de se-tembre també faré vaga.

Jordi Solanellas López

Xofer de representació. Departament d’Economia i Finances

Jaume Rius

Secretari General de la Secció Sindical de CCOO a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

La Reforma Laboral que entred’altres coses amplia les causesper les que es pot deixar d’apli-car el salari, admetentse lesperspectives econòmiques del’empresa, encara que la situa-ció actual no generi problemesde viabilitat. Per aquestes raonsi per tot el que comporta la re-forma laboral, els companys icompanyes de Ferrocarrils de laGeneralitat anirem a la vaga ge-neral del proper 29 de setembre.Perquè la crisi no l’hem de pagarels treballadors ni els usuaris deltransport públic.

La vaga del dia 8 era un acte deDIGNITAT vers les persones quetreballem en el sector públic.

No hem d’oblidar que les ad-ministracions públiques tenenun alt índex d’eventualitat entreels seus treballadors.

La retallada dels sous ha sigutun atemptat i una vulneració alsconvenis laborals signats.

Som un col·lectiu maltractat,tant pel ciutadà com pels poderspúblics. Fa molts anys que es-tem perdent poder adquisitiu.En èpoques de vaques grassesningú no vol treballar en l’em-presa pública, però quan vénenmal dades som els culpables detot.

La vaga del dia 8 era una einaper dir: “Som treballadors comtots els altres, amb la diferènciaque nosaltres treballem en unaempresa que no produeix bene-ficis monetaris, sinó BENESTARI SERVEIS AL CIUTADÀ”.

No som privilegiats, sinó queexercim el DRET previst en la CEde tenir una feina.

El Decret de la Reforma La-boral aprovat pel Consell de Mi-nistres el 16 de juny, curiosa-ment el mateix dia que Espanyajugava contra Suïssa, retalla nonomés els drets dels treballa-dors, sinó que retalla drets decol·lectius concrets (dones,etc.).

També vol que l’Estat es facicàrrec dels acomiadaments decertes empreses en determina-des circumstàncies.

Com es farà càrrec del paga-ment dels acomiadaments, siteòricament no té prou dinersper pagar els seus treballadors?

No ens enganyem, aquest de-cret és un atemptat a l’Estat delbenestar, a retallar encara mésles fites aconseguides, que real-ment eren minses; només calmirar que estem a la cua de laresta de països quant a ajudessocials.

Per tot això, la VAGA generalés necessària. Hem de dirPROU, però ho hem de dir totsels treballadors i demostrar que,

en atemptats com aquest, elsTREBALLADORS, independent-ment del sector al qual pertan-yem, hem d’anar UNITS.

19SETEMBRE 2010

del 8 de juny al 29 de setembre VAGA GENERAL

Vaig fer vaga el dia 8 per co-herència i per dignitat. Elsfuncionaris no ens hem be-neficiat dels temps de bo-nança econòmica, i ara ensfan pagar els plats trencatsd’una crisi que no hem pro-vocat. Sembla que per partdels poderosos volen crearun enfrontament entre elstreballadors dels sectors

públic i privat, però els fun-cionaris som aquells quedonem servei a la ciutada-nia i també formem part dela classe treballadora.

D’altra banda, la retalla-da aprovada pel Govern in-clou altres mesures, com lacongelació de les pensions,l’eliminació del règim tran-sitori per a la jubilació par-cial, l’eliminació del caràc-ter retroactiu de les ajudes ala dependència, el xec bebè,que vulneren els drets delssectors més dèbils de la so-cietat.

És necessària la vaga ge-neral del dia 29 de setembreper tal de lluitar contra unareforma amb mesures in-justes ( acomiadar serà méssenzill i barat i subvencio-nat amb diners públics, lesETT poden actuar a les ad-ministracions...) i mostraral Govern que tots el treba-lladors estem units.

La reforma laboral, a l’am-pliar les causes de l’acomia-dament col•lectiu objectiu,deixa la porta oberta a l’aco-miadament de treballadorsfixes de les AdministracionsPúbliques en dos supòsits:

Les Administracions o en-titats amb dèficit pressupos-tari (causes econòmiques).Ja no és necessari que esqüestioni la viabilitat de l’en-titat que era la principal cau-sa a les Administracions Pú-bliques, i a més el dèficit esconverteix en causa automà-tica de cessament, fet quedeixa oberta la porta a la

possibilitat de que l’acomia-dament dels treballadors fi-xos es converteixi en unamesura per reduir el dèficitpúblic.

(Parlem dels casos de per-sonal no funcionari)

Les Administracions queoptin per la privatització deserveis, teòricament per es-talviar costos causes organit-zatives) emparant-se en elconcepte de millora per la si-tuació de l’entitat. Al no ferfalta que per l ’acomiada-ment l’entitat tingui proble-mes de viabilitat, es facilital’aplicació de la causa a les

Administracions Públiquesque introdueixin la substitu-ció d’ocupació pròpia perocupació per mitjà de con-tracta i subcontracta.

La reforma introdueix lapossibilitat que les ETT, percobrir les borses de contracta-ció temporal a les Administra-cions, poden substituir lespròpies de les Administracionsi sense sotmetre’s a les garan-ties constitucionals d’igualtat,mèrit i capacitat. Aquest és unfet molt greu i atempta contraprincipis constitucionals i ladefinició i concepte d’Admi-nistració Pública.

Josefina Trujillo

Delegada de CCOO departament d’Acció Social Generalitat de Catalunya

Secció sindical de Parcs i Jardins de Barcelona

Maika Ochoteco

Educadora Social serveis penitenciaris

El Govern hauria de començarper fer retallades als alts direc-tius, al sector financer, a la des-pesa militar, i carregar els im-postos als articles de luxe. És in-dignant la desídia d’aquest Go-vern a l’hora de controlar el sec-tor financer, que ha provocataquesta crisi que ens volen ferpagar als treballadors i a les tre-balladores. A sobre, ens venen laidea que aquesta reforma, abanda de ser un benefici per a laclasse treballadora, serà un be-

nefici de cara a la millora delconsum. Doncs bé: d’on no n’hiha, no en pot rajar. Si els treba-lladors ens hem d’estrènyer en-cara més el cinturó, com volenpretendre que consumim? LaReforma Laboral imposada ésuna càrrega tan sols sobre laclasse treballadora i les perso-nes dependents. Fa la sensacióque anem enrere socialment, iper això cal dir prou, cal una res-posta ferma el dia 29 de setem-bre, amb la vaga general.

Teresa Riera

Técnica de Salut Laboral

No cal ser un premi Nobel enEconomia per adonar-se que laretallada que ens vol imposar elGovern per cop de decret norespon a la intenció de millorarla situació econòmica de l'Estatper afavorir els ciutadans que estroben en situacions crítiques aconseqüència de la crisi. Si fosaixí, el decret no obligaria queels diners que els ajuntamentsestalviïn per la retallada es des-tinin a eixugar deutes o a inver-sions, sinó que obligaria a desti-nar-los als departaments d'a-tenció a les persones que ajudena pal·liar la situació dels ciuta-dans més vulnerables davantaquesta crisi.

Fa uns quants anys, vàrem te-nir una congelació; ara, una re-tallada i demà... què ens espera?La privatització dels serveis pú-blics, potser?

Ara es veu que els empleatspúblics som uns “privilegiats” pertenir feina estable i digna... I no-saltres que pensàvem que el tre-ball era un dret fonamental reco-llit en aquesta Constitució quetant defensen per altres coses.

Article 35:“1. Tots els espanyols tenen

el deure de treballar i el dret al

treball, a la lliure elecció de pro-fessió o ofici, a la promoció através del treball i a una remu-neració suficient per satisfer lesseves necessitats i les de la sevafamília, sense que, en cap cas,pugui fer-se discriminació perraó de sexe.

2. La Llei regularà un Estatutdels treballadors.” Com s'han desentir les persones que un dia

van arriscar la seva vida per de-fensar una democràcia, unaConstitució i uns drets (entre elsquals els sindicals) quan veuenel que està passant? Per ells i perla nostra dignitat com a emple-ats públics, no hem de demanardisculpes per tenir una feinadigna (perquè nosaltres la femdignament) i estable (... que jano és tan clar que ho sigui). Per-què tot el que hem avançat ensho hem guanyat amb esforç illuita, i en una negociaciócol·lectiva en la qual hi haviaacord per ambdues parts. Per ladefensa d'uns serveis públicsamenaçats per la voracitat d'unmercat que tot ho devora. Per-què no hem de pagar els platstrencats d'una classe política in-capaç de fer la feina que la ciu-tadania els ha encarregat... desde la secció sindical de CCOO del'Ajuntament de Martorell i elseu Patronat vàrem animar elsnostres companys i companyesa fer vaga i a mobilitzar-se. I hotornarem a fer per la vaga gene-ral, perquè hi ha raons, perquètornen a agredir els treballadorsamb una reforma laboral injustai innecessària, i per qualsevolmobilització.

Tornarem a lluitar en defensadels serveis públics i pels dretsdels treballadors i les treballa-dores. Tornarem a sofrir perquèdiran que som uns privilegiatsinsolidaris i desprestigiaran elnostre sindicat. Però tornarem avèncer perquè defensem el queés socialment just.

Per la vostra manera d’entendre les cosesPer la vostra determinació per a canviar-les

Per triar-nos per a comunicar-hoPer deixar-nos fer-ho de manera diferent

Pel vostre èxit!!dinarte@dinarte.es

20 SETEMBRE 2010

del 8 de juny al 29 de setembre VAGA GENERAL

Com a treballadora del ser-vei públic, em sento apallis-sada i vulnerada. Han abara-tit la nostra feina, sense pre-avís, d’una manera dictato-rial. S’havia de fer vaga el dia8 de juny per demanar res-pecte per als empleats pú-blics i per fer entendre aaquests que ens estan gover-nant que s’han equivocat,que no restarem callats ambel morrió a la boca, perquètenim drets i aquests hancostat molt d’aconseguir enun altre temps, i no es podenviolar d’aquesta manera.

Igual que el dia 8 de juny,el proper 29 de setembre hade ser un toc d’atenció, enquè la classe treballadorad’aquest país ha de sumarels seus esforços per donaruna lliçó al Govern i, sobre-tot, perquè aquest vagi fentuna lectura sobre què es po-den trobar si ens continueninsultant d’aquesta manera.

Un Govern que reforça laclasse treballadora és un Go-vern que mereix tot el respec-te i que es fa fort davant delsaltres. Quina llàstima que en-cara no n’hagin pres nota.

Jordi Venanci

Responsable de l’Agrupació d’Ambulàncies de CCOO

La reforma ha ampliat els casosen els que l’empresa pot aco-miadar als treballadors i les tre-balladores conforme als Expe-dients de Regulació d’Ocupaciói als acomiadaments objectius,és a dir, quan l’empresa argu-menta problemes econòmics ocauses relacionades amb el fun-cionament d’aquesta, per aco-miadar a tota o una part de laplantilla.

Això significa que actuacionsque abans eren il•legals, ara sónqualificades com legals, comcauses legítimes per l’acomia-dament, fet que comporta lapèrdua de la feina i l’abonamentd’una indemnització notable-ment inferior a si l’acomiada-ment no fos justificat.

I no contents amb això el cost

per l’empresa será molt menor ia sobre estarà subvencionatamb diners públics. Sols això jaés motiu més que suficient perla VAGA GENERAL.

Silvia Castilla,

Delegada de CCOO a l’Ajuntament de El Prat

CCOO del Patronat Municipal de Martorell

Per dignitat i en defensa dels serveis públics

Anirem a la vaga perquè ensvulneren els nostres drets,ens retallen el sou saltant-se el conveni sectorial, per-què faciliten els acomiada-ments, perquè ataquenl’Estat del benestar, perquè

ens deixen uns salaris demisèria, perquè vulneren lanegociació col·lectiva, per-què no ens resignem, per-què hem de dir prou benfort i ben alt. El dia 29, vagageneral.

Maria Jesús Sereno

Treballadora Familiar, delegada de CCOO a l’empresa CSI i Coordinadora de l’Agrupació de Treballadores Familiars deCCOO

21SETEMBRE 2010

ENTREVISTA

Xavier Navarro

Xavier Navarro. Josep Maria,què és i què pretén la Secretariade Formació Sindical i Culturade la CONC?

Josep Maria Romero. La Se-cretaria de Formació Sindical iCultura està integrada per l’Es-cola de Formació Sindical, elServei Lingüístic i l ’Àrea deCultura. També treballem, através de la formació i la refle-xió, les polítiques de renovació,rejoveniment, qualitat i diver-sitat dels nostres quadres i diri-gents sindicals, i hem fet unagran aposta per dimensionar laFundació Cipriano García, coma gran espai de reflexió estratè-gica i de difusió dels valors i dereforçament de la memòriahistòrica del moviment obrercatalà.

La nostra concepció de la cul-tura és entendre-la com una ei-na per a la transformació, de re-bel·lia envers les injustícies queens interpel·len i de sensibilitza-ció i lluita per l’assoliment dedrets humans universals. Lanostra vocació és tenir un relat iun discurs propi sobre allò quepassa al món, analitzar les sevescauses i sostenir una actitud ques’expressa en aquesta gran frasedel filòsof, periodista i políticitalià, Gramsci: “Davant el pessi-misme de la raó, l’optimisme dela voluntat”.

XN. Com es proposa incidirCCOO en l’àmbit cultural?

JMR. Des de CCOO ens pro-posem incidir, com a agent so-cial, en la vida cultural amb unavisió crítica, des d’un treball enxarxa i transversal, amb la pre-missa de la defensa de l’accés ila participació dels treballadors iles treballadores en la vida cul-tural com a dret social de ciuta-dania.

XN. Però no sembla quesigui un dels àmbits mésconeguts i destacats de l’organ-ització.

JMR. Efectivament és unafeina a la qual moltes vegadesno donem importància però caldestacar l’impacte social queté; CCOO de Catalunya, amb

pocs recursos i amb una grandosi de voluntarisme, sempreha fet una aposta molt nítidaper incorporar la cultura comun element més en la seva ac-ció sindical quotidiana. Ho hafet històricament concebent elsindicat com a espai solidari ide creació col·lectiva, i actual-ment també ho complementaamb l’elaboració de produc-cions diverses, de gran qualitat,sempre lligades als valors de latransformació social que ensdonen sentit com a organitza-ció sindical catalana. En defini-tiva, no s’entén la nostra tascasindical sense un visió, un con-tacte i una voluntat de creaciócol·lectiva.

XN. Com i de quina maneraplanifiqueu la feina per incidir,per dur a terme els objectiusmarcats?

JMR. La programació d’acti-vitats culturals parteix d’una

planificació anual en què el con-junt d’organitzacions del sindi-cat treballem en tres línies detreball:

L’organització d’activitatsvinculades a dates significativesper al sindicat, com ara, la Set-mana cultural del Primer deMaig, el Dia internacional de ladona treballadora, el Dia del tre-ball decent, el Dia contra el ra-cisme o contra el treball infantil,entre d’altres.

L’organització d’activitats desectors culturals diversos: Mos-tra de Cuines Obreres, vetlladagastronòmica que enguany haarribat a la 12a edició, certà-mens poètics i de novel·la en ca-talà o castellà, que també tenenuna llarga trajectòria, presenta-ció de llibres, còmics, jocs i es-ports, música o teatre.

Finalment, l’Àrea de Culturatambé elabora produccions prò-pies (exposicions, documentals,recursos pedagògics, etc.) que

tenen una extensa itinerànciapel conjunt del territori i quehan obtingut una valoració moltalta per part de persones, orga-nitzacions, entitats i centreseducatius que les han conegu-des.

XN. I la vostra activitat i pro-gramació també incideix, omés ben dit, reverteix, en elconjunt de l’afiliació d’algunamanera?

JMR. Els afiliats i afiliades po-den accedir a descomptes queacordem amb empreses i enti-tats del sector cultural (cinemes,teatres, etc.). Podeu trobar la in-formació d’aquests descomptesa la pàgina web de l’Àrea de Cul-tura.

XN. Vols afegir quelcommés?

JMR. Aprofito l’espai que emconcediu des de SERVEIS A LACIUTADANIA per fer una crida a

la seva implicació i participacióen aquest projecte cultural deCCOO.

Et puc avançar que a la tardororganitzarem un acte per tal quela gent de CCOO participi i faciel seu particular homenatge al’obra i la figura del poeta delpoble, Miguel Hernández, enl’any del centenari del seu nai-xement. També volem posar envalor el compromís de diferentsartistes i intel·lectuals amb elmoviment dels treballadors i lestreballadores, que van fer unagran aportació per la recupera-ció de les llibertats i se la van ju-gar quan no era fàcil, i en un ter-cer projecte sobre el sector deltèxtil a Catalunya.

Podeu conèixer tota l’activi-tat cultural a www.ccoo.cat/cul-tura i, si voleu rebre informacióde les novetats, poseu-vos encontacte amb nosaltres a travésdel correu electrònic

cultura@ccoo.cat.

Josep Maria Romero Velarde

Nascut a Barcelona el setembre de 1973, és diplomat en Graduat Social i té estudis enPsicologia per la Universitat de Barcelona. Va començar la seva activitat al sindicatl’any 1995, com a tècnic d’ocupació i inserció laboral a CCCO del Baix Llobregat i al-hora, amb un grup de joves, va participar en la creació del projecte ACCIÓ JOVE; vaser escollit coordinador nacional d’ACCIÓ JOVE - Joves de CCOO de Catalunya en el7è Congrés de CCOO de Catalunya (2000). L’any 2004 (8è Congrés de CCOO de Cata-lunya) assumeix la responsabilitat de Polítiques Afiliatives i Assessorament Sindical,dins de la Secretaria d’Organització del sindicat. Actualment, des del 2008 (9è Con-grés) és secretari de Formació Sindical i Cultura.

“La nostra concepció de la cultura és entendre-la com una eina per a la transformació”

22 SETEMBRE 2010

Altres notícies i fets per Rosa Sans

SI NO REPS ENCARA LA NOSTRAPUBLICACIÓ DIGITAL ENVIA’NS

O ACTUALITZA EL TEU CORREU ELECTRÒNIC A fsc@ccoo.cat

Ángel Rozas i “Tito” Márquez,

dos sindicalistes històrics

Tito Márquez.

Ángel Rozas.

En pocs dies de diferència, doshistòrics dirigents de CCOO deCatalunya ens han deixat. Quanencara teníem la tristesa per lapèrdua d’Ángel Rozas, la notíciade la mort de “Tito” Márquezens ha colpit novament.

Ángel Rozas era un dels fun-dadors de Comissions Obreresde Catalunya, patí la repressiópel seu compromís polític i sin-dical i va haver de marxar a l’exi-li, on participà en la DelegacióExterior de Comissions Obreres,a través de la qual es rebia la so-lidaritat dels sindicats europeus.Després del seu retorn, el 1977,

fou membre del Secretariat de laCONC, president de la Comissióde Garanties i president de laFundació Cipriano García.

“Tito” Márquez va organitzarles Comissions Obreres a Bada-lona, i per la seva activitat enl’organització dels treballadorsva ser detingut i va ingressar a laModel. Posteriorment es va vin-cular amb la coordinadora de laCONC i va passar a l’aparell depropaganda de CCOO. Des de1978 fins al 1996 va treballar a laSecretaria d’Organització de laCONC.

Sempre us recordarem!

Immersos com estem en unprocés d’eleccions sindicalssituat en el marc d’una greucrisi econòmica, farem unamirada a com vàrem celebrarles primeres eleccions sindi-cals en democràcia, en lesquals les candidatures de Co-missions Obreres assoliren ungran triomf. D’aleshores ençà,ens hem mantingut com a pri-mera força sindical de Cata-lunya en totes les conteseselectorals que s’han celebratfins ara.

Encara que, a causa de lasituació d’enfonsament delsindicat vertical, no en tin-guem dades generals, ja lesdarreres eleccions sindicalsdel franquisme, l’any 1975,carregades com van estard’un fort component laboral ipolític, van significar untriomf de les candidaturesunitàries i democràtiques im-

pulsades per les ComissionsObreres.

Però va ser en les primereseleccions sindicals democràti-ques, que tingueren lloc a par-tir del mes de febrer de 1978,que Comissions Obreres esconsolidaria com a primeraforça sindical de Catalunyaamb el 56% dels delegats, reco-llint els fruits dels anys de tre-ball pràcticament en solitari.

Aleshores s’iniciava un pe-ríode d’implantació de Co-missions Obreres com a sindi-cat en termes d’afiliació, derepresentativitat sindical i decapacitat de negociació, enuna època de crisi econòmicai en ple període de restauracióde les llibertats polítiques inacionals. Encara s’estavalluitant per l’amnistia laboral,però les eleccions sindicalssignificarien que la democrà-cia comencés a entrar en totes

les empreses, com es publicàen el número 0 de LluitaObrera, de gener de 1978.

En aquella ocasió, Comis-sions Obreres va editar una sè-rie de fulletons explicatius inombrosos cartells electorals,per animar a presentar-se coma candidat i a votar, alguns decaràcter general i altres dirigitsa col·lectius específics.

Finalment, el mes de maigd’aquell any es pogué realit-zar el Primer Congrés de laCONC, en el qual s’escollícom a secretari general JoséLuis López Bulla. Aquell estiutingué lloc una mobilitzaciómassiva pels convenis de dife-rents rams, amb una concen-tració extraordinàriamentnombrosa a Montjuïc.

Com veureu, tampoc noera fàcil, però ComissionsObreres vàrem ser les prime-res, les primeres!

Comissions, les primeres, les primeres!

Des de les

primeres

eleccions

sindicals

democràtiques

23SETEMBRE 2010

Altres notícies i fets per Rosa Sans

Assegurança col.lectiva d’accidentsSi ets afiliat o afiliada amb més d’un any d’antiguitat i al corrent de pagament, et cobreixuna pòlissa col·lectiva de 9.000 € en cas de mort per qualsevol tipus d’accident. Tel. 93481 27 03

CEPROM (Fundació per a laFormació i l’Estudi Paco Puerto)

La formació és un dret dels treballadors i un element clau per fer front a lasituació canviant del nostre mercat de treball. A CCOO pots formar-te gra-tuïtament a través del CEPROM. Aquest centre organitza cursos a totCatalunya de més de 50 especialitats. Mitjançant el CEPROM podràs apren-dre una professió i tenir més possibilitats en el moment de trobar una feina,si estàs a l’atur, o reciclar-te i millorar la teva situació professional, si ja tre-balles. Tel. 93 481 27 17. www.ccoo.cat/ceprom

Escola de persones adultes Manuel SacristánAquesta escola compta amb tres nivells de formació ambl’objectiu que els participants obtinguin el GraduatEscolar o el Pregra duat. També es realitzen altres ensen-

yaments com ara català, matemàtiques, castellà, etc. Tel. 93 481 29 10

Fundació Cipriano García-Arxiu His tò ricLa Fundació Cipriano García s’encarrega de la conser-vació i difusió del patrimoni històric documental delnostre moviment sindical i de la resta de movimentssocials catalans. Tel. 93 481 27 07

Servei LingüísticEl Servei Lingüístic promou l’ús social de la llengua en el món sindi-cal i laboral per mitjà de campanyes de sensibilització, cursos decatalà, correcció i traducció de documents. El nostre objectiu ésdefensar el dret dels treballadors i les treballadores al coneixe-ment i l’ús del català. Tel. 93 481 29 11. www.ccoo.cat/sl

SL

CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals)El Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) és un centre in -ter disciplinar d’estudis, investigacions i assessorament en matè-ries com l’economia, el dret laboral i la sociologia del treball. Via Laietana, 16. 6a Planta. 08003 Barcelona. Tel: 93 481 28 41 - Fax: 93 268 13 91

Atlantis Assegurances Amb Atlantis Assegurances, en conveni amb CCOO, pots fer-te una assegurança d’auto mòbil, llar, accidents personals, cara-

vanes, vida i estalvi amb condicions molt avantatjoses per als afiliats i les afiliades.Tel. 93 481 27 03

Assegurança de Nòmina per treballadors públicsSi depens dels teus ingressos i vols assegurar-te la nòmina per agarantir la percepció del salari en cas de sanció, pots fer-ho a

través de la FSC, la qual té un conveni amb l’asseguradora Atlantis. Més informació altelèfon 93 481 28 48 o al mail: fsc@ccoo.cat

Pla de PensionsSi vols gaudir d’una pensió complementària en el mo ment de la teva jubilació, CCOOt’ofereix un PLA DE PENSIONS per a afiliats, amb la garantia i control de CCOO ien condicions millors que les que ofereixen altres entitats.

Habitatge Entorn Habitatge Entorn és una cooperativa de promoció im mo biliària creada sota l’impulsde CCOO. El seu ob jec tiu és facilitar habitatges de qualitat a preus inferiors als quenormalment es troben al mercat immobiliari. Tel. 93 310 00 00

DescomptesEl fet de ser un col·lectiu de més de 150.000 persones afiliades fa que el nostre serveide consum pugui establir contractes de col·laboració amb empreses i comerciants detots els sectors i aconseguir descomptes per als nostres afiliats (serveis tan diversoscom el dentista, espectacles, poliesportius, roba o un cotxe). Veure www.conc.es i consulta la nostra base de dades

Formació, Cultura, Documentació i Serveis

Residències de temps lliurePer gaudir d’unes vacances a preus molt assequibles pots sol·licitar plaça en qualsevolde les residències de temps lliure de Catalunya o d’altres comunitats autònomes.CCOO compta amb un 25 % de les places. Tel. 93 481 29 15

Viatge per la pintura. Claus per entendre l’art i comprendre els artistes, de MarionaMillà i de Viena Edicions

És aquest un llibre especial. És evident que no és una història novel·lada, però des del primer mo-ment la seva lectura t’atrapa en aquest viatge emocionant per la pintura aquí. Sense ser especialista,cerca la manera de gaudir amb plenitud de qualsevol de les formes artístiques.

És una obra divulgativa, que ens provoca la curiositat i la capacitatd’observació davant de les grans obres d’art, gràcies a una successió deconceptes clau per entendre i interpretar els diferents estils, tendències itècniques que s’han utilitzat al llarg de la història de l’art.

El llibre, amb un magnífic pròleg de Sebastià Serrano, compta amb unaprimera part on l’autora ens facilita els coneixements bàsics per entendrela pintura, que ens permetrà seguir amb ella el viatge per la història del’art que desenvolupa l’assaig.

L’autora, Mariona Millà, nascuda a Barcelona (1954), és pintora, i en laseva àmplia trajectòria artística, que l’ha portat a exposar la seva obra ennombroses ocasions, també ha esmerçat esforços en el camp de la docèn-cia. Aquestes dues ocupacions es reflecteixen en l’escriptura del llibre: lasensibilitat artística i el mestratge que desenvolupa amb un gran atractiu,en un text ple d’anècdotes i de detalls sobre el procés creatiu dels gransnoms de la pintura.

EL LLIBRE RECOMANAT

Solidaritat. Fundació Pau i SolidaritatLa Fundació Pau i Solidaritat és una organització nogo ver namental pel desenvolupament i la cooperacióinter na cional constituïda a iniciativa de CCOO de

Catalunya. La Fundació realitza projectes de cooperació i sensibilització perfomentar la consciència cap a l’acció solidària i facilita les relacions entre els tre-balladors i les treballadores del Nord i el Sud. Tel. (93) 481 29 12 .

Dientes naturalmente sanos.Para unos dientes excelentes, fuertes y bonitos,

lo mejor es mantenerlos siempre en su estado natural.

24 SETEMBRE 2010

CONTRA

Edita: Federació de Serveis a la Ciutadania de CatalunyaVia Laietana, 16-2na i 4t • 08003 Barcelona

Telèfon 93 481 28 48 - 93 481 27 65 Fax 93 268 39 52 - 93 310 78 69Correu electrònic: fsc@ccoo.cat

http: www.ccoo.cat/fscSETEMBRE 2010-Nº 5

Director: Xavier Navarro

Consell de Redacció: Jordi Martí (Coordinador),

Mª José Carrillo, Montse Argemí,Fèlix Belzunce, Marian Rodríguez,

Antonio Garrido, Jordi Oliva,Francesc Niubo, Trini CorullaIl.lustracions: Ernest Priego

Fotografies: FSCCorreció lingüística i traducció textes:

Serveis lingüístic CONC

Realització i Fotomecànica: Dinarte, S.L.

Imprimeix: ROTIMPRESDistribució: General Serveis

Depòsit Legal: GI-1539-2008

Tirada d’aquet número 40.000 exemplars

Serveis a la ciutadania és una publicació on es respecta

la lliure expressió dels autors. Els textos signats reflecteixen

únicament l’opinió dels signants,que pot coincidir o no amb la de Serveis a la ciutadania

FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIAVia Laietana 16 • 08003 Barcelona www.ccoo.cat/fsc

SINDICAT COMARCAL BAIX LLOBREGATCtra. d’Esplugues, 6808940 Cornellà de LlobregatTfno: 93 377 92 92

SINDICAT COMARCAL VALLES OCCIDENTALRambla, 7508202 SabadellTfno: 93 715 56 00

SINDICAT COMARCAL OSONAPlaça Lluis Companys, 3 baixos08500 VicTfno: 93 886 10 23

SINDICAT COMARCAL ANOIAPg. Mossén Cinto Verdaguer, 122, 1r08700 IgualadaTfno: 93 805 04 94

SINDICAT INTERCOMARCAL TARRAGONAAugust, 48 1r43003 TarragonaTfno: 977 24 30 20

SINDICAT INTERCOMARCALALT PENEDES-GARRAFMarquès del Duero, 15 1r08800 Vilanova i La GeltrúTfno: 93 815 25 17

SINDICAT INTERCOMARCALVALLÈS ORIENTAL-MARESMEPius XII, 5-7 baixos08401 GranollersTfno: 93 860 19 40

SINDICAT INTERCOMARCALCOMARQUES GIRONINESMiquel Blay, 117001 GironaTfno: 972 21 40 70

SINDICAT INTERCOMARCALBAGES-BERGUEDAPg. Pere III, 60-6208240 ManresaTfno: 93 873 00 00

SINDICAT INTERCOMARCALTERRES DE LLEIDAAvinguda Catalunya, 225002 LleidaTfno: 973 26 36 66

FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIA DE CATALUNYA

Via Laietana, 16-2na i 4t08003 Barcelona

Teléfono 93 481 28 4893 481 27 65

Fax 93 268 39 52 93 310 78 69

Correu electrònic: fsc@ccoo.cathttp: www.ccoo.cat/fsc

Ruben Cruz Pérez

Ruben Cruz Pérez.

www.ccoo.cat/fsc

federació serveis a la ciutadania

Xavier Navarro

Xavier Navarro. Quines mo-tivacions han fet que t’hagisafiliat al sindicat?

Ruben Cruz Pérez. Perquè faanys que a casa sento moltesconverses entre el meu pare i lameva mare sobre temes sindi-cals i socials, i això em va cridarl’atenció, em va agradar tantque a poc a poc he anat partici-pant en les seves converses i, fi-nalment, m’hi he anat apropanti coneixent-lo i això m’ha fet ferel pas a afiliar-me.

XN. Per què, si encara no hastingut una relació laboral, fas elpas d’afiliar-te?

RCP. Pel que he dit anterior-ment, i perquè m’agradaria in-tentar aportar alguna cosa almón sindical i sempre amb elconvenciment que tot treballa-dor hauria d’estar afiliat a unsindicat, i segur que ho podréfer, podré aportar idees, i nousconeixements de la realitat.

XN. Per què a CCOO?RCP. He comparat, he inten-

tat conèixer els dos sindicats,tant UGT com CCOO, i aquest úl-tim és el que m’ha agradat mésde cara a ajudar i a aportar el mà-xim possible als treballadors, i

perquè crec que està més enconsonància amb el que penso.

XN. I què creus tu que potsaportar al sindicalisme?

RCP. En aquests momentsencara poc, però estic con-vençut que, si continuo ficat enaquest món i tinc la formaciónecessària, podré aportar mol-tes coses, sobretot idees fres-ques i ganes de treballar pertothom. Crec que els joves enshem d’implicar perquè podemaportar moltes idees i propos-tes per fer que el sindicat siguimés útil als treballadors i lestreballadores.

XN. I de les reformes delsgoverns, què n’opines?

RCP. Totes dues són negati-ves per als treballadors, i pertant per a tothom. Respecte a larebaixa de salaris, a més, afectadirectament el meu pare, que éstreballador municipal. Crec quecal fer tot el possible perquè lavaga general del dia 29 de se-tembre sigui un èxit.

XN. Però tu encara ets estu-diant.

RCP. Sí, però un amic de lameva mare em va dir fa tempsun eslògan molt antic: “Obrers iestudiants, sempre, sempre, en-davant”.

Via Laietana, 16-2na i 4t

08003 Barcelona

Telèfon 93 481 28 48 - 93 481 27 65

Fax 93 268 39 52 - 93 310 78 69

Correu electrònic: fsc@ccoo.cat

Ruben Cruz Pérez, estudiant aquest any va rebre el seu primer carnet com afiliat de CCOO,d’Acció Jove en l’acte que la CONC va organitzar a Terrassa per el reconeixement a l’afilia-ció, amb ell parlem del per què afiliar-se a CCOO, de les seves motivacions.