FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIA nº 4 • maig 2010 Via Laietana 16 • 08003 Barcelona www.ccoo.cat/fsc

REPORTATGELa situació de la pesca

pàgs. 2-4

CONVERSA AMB...Les agrupacions del SectorGeneralitat i el sindicat SME-CCOO

pàgs. 5-6

MOBILITZACIONSContra la reforma de les pensions.8 de març, Dia internacionalde la Dona TreballadoraPrimer de maig

pàgs. 7-9

NOVEL.LA I SOCIETATpàg. 19

ALTRES NOTICIES I FETSpàgs. 22-23

ENTREVISTASònia Papell pàg. 24

ENTREVISTAManel Peronapàgs. 17-18

SINDICALpàgs. 10-16

TENIEM UNA ALTRA PORTADA PREVISTA PERÒ LES MESURES ANTISOCIALS DEL GOVERN ENS HAN OBLIGAT A FERAQUEST CANVI A DARRERA HORA POC TEMPS ABANS D’IMPRIMIR-LO

2 MAIG 2010

REPORTATGE 2

T’ho miris com t’ho miris,CCOO és la garantia

Iniciem un importantperíode de concentraciód’eleccions sindicals enquè cal renovar delegats idelegades sindicals, co-mitès d’empresa i juntesde personal. Uns proces-sos electorals en què caltreballar per enfortir l’op-ció que representa CCOOde sindicalisme de classe,acional i independent dequalsevol poder polític,mediàtic o empresarial.

Només enfortint CCOOtindrem la garantia d’unadefensa ferma dels drets iles llibertats socials i labo-rals dels treballadors i tre-balladores, només enfor-tint CCOO tindrem la ga-rantia d’una ferma i serio-sa negociació dels conve-nis i els pactes de condi-cions del personal funcio-nari, només enfortintCCOO tindrem la garantiaque les decisions sindicalsho són en funció de la lliu-re decisió del sindicalis-me.

És hora de treballar perenfortir l’opció de CCOOarreu, a tots els centres detreball, a totes les empre-ses, perquè: T’HO MIRISCOM T’HO MIRIS,

CCOO ÉS LA GARAN-TIA.

EDITORIAL

Màxim Pujade

Encara que la societat en generalsempre ha tingut una visió poèti-ca i romàntica de tot allò que en-volta el món de la pesca, la reali-tat és una altra de ben diferent.La situació de permanent incer-tesa en què viuen els treballadorsdel sector pesquer, que es veuenen la corda fluixa en els seus llocsde treball, i els seus ingressoseconòmics familiars, és un fet.

Dia rere dia molts pescadorsamb els seus estris s’endinsen almar per enfrontar-se a una duraaventura, amb l’únic objectiud’atrapar en les seves xarxes elmàxim de peixos i, a poder ser,aquells més preuats en el mer-cat. Surten de matinada, abansque surti el sol, amb un cafè alcos. El retorn, quan el mar dis-posi i la gana empenyi.

El mar és un medi imprevisi-ble i capriciós. Canvia tantes ve-gades de vestimenta que, d’undia a un altre, la mateixa porcióde mar es mostra irreconeixible,i això afecta la feina dels mari-ners que han triat aquesta feinaper guanyar-se la vida. Les tem-pestes, les xarxes, l’aventura,creen un ambient de repte iconvivència amb la natura, iconverteixen el mar en un con-trincant i alhora en un incansa-ble proveïdor. Per als pares, lesdones i els fills dels pescadors,quan hi ha mala mar i les tem-pestes són ferotges, el retardmés lleu o la no-comunicaciósuposen una angoixa terrible.Un malson justificat si atenem ales estadístiques, en què apareixl’alt índex de mariners que handeixat la vida al mar.

Però, a banda dels capricisdel mar, històricament la feinadels seus protagonistes, els pes-cadors, no ha anat acompanya-da d’unes condicions laborals iun salari digne que compensi,encara que sigui en part, el du-ríssim esforç que comportaaquesta mil·lenària professió.

Si ens remuntem als anys se-tanta, dins d’un context en elqual el país despertava de lamort de Franco i els sindicats declasse encara estaven sense le-galitzar, la pesca va ser uns delssectors que ja es va mobilitzarper reclamar millores laborals.Avui, després de més de 30 anysde democràcia, els costums, lescondicions laborals i de vida se-gueixen sent similars a la dels

anys 76-77. I és que, per estranyque sigui, la pesca continua sentun subsector atípic, totalmentdesarreglat, sense conveni, sen-se pagues extres, sense vacancesremunerades i amb un sou queno sol sobrepassar els 1.000 eu-ros.

DIFICULTAT D’HOMOGENEITZAR

SINDICALMENT EL SECTOR

Les diferents arts de pescaque s’utilitzen a les diverses zo-nes del país, els tipus de captu-res, els tipus d’embarcacions(de gran dovellatge o petits), id’altres factors, són elementsque fan que cada port tingui elsseus usos i costums.

Si ens centrem en la geografiadel país, es fa difícil de trobardos ports que siguin iguals, laqual cosa condiciona que uns

vaixells treballin de dia i d’altres,de nit. Aquest fet fa que sigui di-fícil homogeneïtzar el sector ique els sindicats puguin actuar-hi conjuntament. Una dificultatque s’observa, per exemple, al’hora de celebrar eleccions sin-dicals, tot i que, gràcies a lapressió sindical, s’han anat pro-mulgant algunes normatives es-pecífiques, acomodades a lescondicions especials de la sevafeina.

Aquestes circumstàncies fanque el pescador hagi de viurebastant aïllat de la vida social ipolítica.

Quant a la resta de drets icondicions dels pescadors,aquests són molt febles, atèsque aquest sector no té un con-veni col·lectiu sectorial sinó quees regeix pels usos i costums, iés, de vegades, complicat que esrespecti ni tan sols l’Estatut dels

treballadors. Davant aquesta situació,

CCOO sempre ha reclamatl’elaboració d’un convenicol·lectiu del sector, en què esprevegi, entre d’altres coses, unsou mínim per als treballadors,així com un ingrés per produc-tivitat.

L’INCERT SALARI DEL PESCADOR

Les converses dels pescadors,quan acaben la seva jornada la-boral, sempre giren al voltantdels diners. El divendres és eldia de la setmana que l’armadores reuneix amb el patró i els ma-riners per passar comptes i dis-tribuir els jornals segons les ven-des de la setmana.

És llavors quan els pescadorssaben, exactament, el que co-braran aquella setmana, una ve-gada s’hagi fet un atípic càlculde repartiment dels guanys.

I com es fa aquest reparti-ment? Es tracta d’un sistema decàlcul antiquat en què les retri-bucions dels mariners es distri-

La situació de la pescaEl 1979 l’escriptora Jan Morris, en un dels seus llibresde viatges, escrivia:“No hi ha experiència més desconsoladora que passarel matí amb una quadrilla de pescadors de sardines, enun dia en què es dóna malament la pesca; treballencom esclaus endinsant-se en l'aigua amb les enormesxarxes, arrossegant-les després amb gran esforç, centí-metre a centímetre, hora rere hora, sobre la sorra: tan-

tes coses depenen d'aquesta captura, s'ha malgastattanta feina i tant humor, tan atents són aquests homesentre si, hi ha tants nens amb fam que esperen a casa,que, quan apareix finalment una dotzena de peixetsagafats en la xarxa, sembla baixar sobre la platja unsentiment de resignació desesperançada, i els pesca-dors, recollint acuradament el seu aparellament, se se-paren, i s’adrecen a les seves cases en silenci, esgotats.

Els treballadors del sector pesquer

veuen en la corda fluixa els seus llocs

de treball i els seus ingressos

econòmics familiars

3MAIG 2010

Reportatge 3

bueixen en base a un sistemaanomenat salari a la part.Aquest arcaic sistema es re-munta a l’any 1946, tot i que laseva aplicació prové dels ano-menats “usos i costums”, quees remunten a èpoques moltantigues.

Per la seva banda, les confra-ries, que tenen el seu origen enles associacions gremials me-dievals i que en l’actualitat se-gueixen conservant la sevavigència, s’encarreguen de lestasques de gestoria i de tots elstràmits, quasi sempre relacio-nats amb les diverses adminis-tracions públiques que tenencompetències en la pesca.

SISTEMA DE RETRIBUCIO A LA PART

La peculiaritat del sistema,que s’emmarca fora de les rela-cions contractuals habituals,consisteix en el fet d’assignar altreballador una fracció determi-nada dels guanys. En el salari ala part, la retribució no depèndel rendiment del treballador si-nó del resultat de la mateixa em-presa, per la qual cosa els pesca-dors no reben un salari fix, sinóque es reparteixen –en parts queno han de ser necessàriamentiguals– la quantitat obtingudapel peix capturat.

De l’import total brut de lapesca capturada per cada em-barcació (anomenat “montemayor”), l’armador detreu lesdespeses de la Seguretat Social,tant les de l’empresari com lesdels mariners; el gel o “neu”, elcarburant... i, depenent de “lapicaresca” de l’armador, algu-nes coses més.

Una vegada s’assoleix l’im-port net (anomenat “monte me-nor”), que és el resultat de restardel “monte mayor” les despesesd’explotació i els derivats del’aplicació de les ordenances la-borals, aquest es distribueix ha-bitualment, excepte en els casosen què s’hagi pactat un altre ti-pus de tracte, de la manera se-güent: la meitat per a l’armadori l’altra meitat se la reparteixenentre el patró (dues parts apro-ximadament) el mecànic (unapart i mitja aproximadament) iels mariners (una part aproxi-madament).

Aquest fet fa que els marinersunes setmanes cobrin unesquantitats i unes altres setma-nes en cobrin unes altres, iaquesta és justament la sevatragèdia, la seva preocupació i eltema de conversa i discussió ha-bitual entre els mariners quanacaben la seva feina el diven-dres.

El conflicte entre mariners iarmadors apareix moltes vega-des quan algun armador senseescrúpols aprofita l’hora de ferel repartiment per afegir a lesdespeses altres elements que notenen cap raó de ser, com po-

dria ser el fet d’haver de repararel radar del vaixell.

El caduc i obsolet sistema derelació laboral dels pescadors faque l’activitat dels mariners es-tigui supeditada no només aaconseguir el màxim de captu-res sinó que depèn, també, decom es faci aquest injust repar-timent final. El predomini delcapital sobre el treball es con-verteix en un absolut.

Els pescadors es converteixensimplement en una força de tre-ball i d’habilitat sotmesa a lesordres del patró, que té la con-signa de l’armador que l’únicacosa que interessa és que el vai-xell torni ple de peix.

Aquesta subordinació fa queen moltes ocasions es parli mésdels patrons i els armadors queno pas dels mariners, que, defet, són els veritables protago-nistes i els que fan la feina.

Però, a banda d’aquest siste-ma que perjudica al pescador,aquest ha d’enfrontar-se a lesxarxes de distribució del peix, acausa dels alts percentatges ques’apliquen i que repercuteixendirectament sobre el que verita-blement treballa, el pescador.Des de CCOO hem denunciatreiteradament aquest fet i hem

exigit reduir la distància dels in-termediaris, per així ajudar unsector que no està travessant elseu millor moment.

LA CONCILIACIO FAMILIAR

La conciliació de la vida labo-ral, la familiar i la personal enaquest sector és força difícil. Desde CCOO hem apostat per nego-ciar tots aquells instrumentsque facin possible compatibilit-zar aquestes responsabilitatsdels treballadors: flexibilitathorària, preferències en torns devacances, ampliació temporaldels permisos... Alhora, des delsindicat, hem treballat en qües-tions referents a la igualtatd’oportunitats i la no-discrimi-nació laboral entre homes i do-nes.

Les dones estan presents atots els nivells i en totes les àreesdel sector pesquer, com a formad’obtenir ingressos addicionals.Normalment l’activitat de lesdones en la pesca, artesanal oindustrial, és força present en latransformació i la comercialit-zació del producte.

Les dones han estat represen-tades durant molt temps en les

plantes de transformació, entreels proveïdors, en la recollidad’algues marines i mariscs o ela-borant i reparant les xarxes.Però, el desenvolupament del’economia i els nous hàbits hantransformat radicalment aques-tes tasques de les dones.

LES PARADES BIOLOGIQUES (LA VEDA)

Una altra de les dificultatsamb les quals es troben els pes-cadors és la manca d’ajuts quanes produeixen les anomenades

“parades biològiques”, necessà-ries per regenerar els caladors,així com els plans de gestió.

Els ajuts del FEP (Fons Euro-peu per a la pesca) estan desti-nats als armadors, i els pesca-dors han d’espavilar-se amb elque treuen de l’atur. Des deCCOO sempre hem consideratinjust que els treballadors ha-gin de subvencionar les atura-des biològiques amb les sevesprestacions socials, i que lesajudes siguin totes per a la pa-tronal.

Aquest fet ha donat lloc a si-tuacions com la d’aquells treba-lladors que, per diversos motius,ja sigui per acomiadament, ven-da del vaixell, canvi de port ba-se, etc., es queden en situaciód’atur sense poder acollir-se ales prestacions de desocupacióper haver-les consumit durantles aturades biològiques. A més,aquestes parades biològiquesobligatòries fan que els mari-ners vagin perdent coeficient re-ductor del règim especial delmar, que influeix en un avança-ment de les seves jubilacions.

Per aquest motiu, des de faanys CCOO, i en solitari, recla-ma de l’Administració queaquestes ajudes arribin tambéals treballadors, evitant queaquests consumeixin les sevesprestacions de desocupació.

Finalment, i fruit d’una llar-ga i perseverant negociació deCCOO amb diverses forma-cions polítiques, s’ha aconse-guit que tots els grups parla-

La pesca continua sent un subsector

atípic, totalment desarreglat, sense

conveni, sense vacances remunerades

i amb un sou que no sol sobrepassar

els 1.000 euros

En el salari a la part, la retribució

no depèn del rendiment

del treballador sinó del resultat

de la mateixa empresa

4 MAIG 2010

Reportatge

mentaris hagin votat a favord’una esmena a la nova Llei depesca de Catalunya, recollidaen l’article 87b. de l’esmentadaLlei, en l’apartat “Objecte delsajuts i subvencions”. Allí es ga-ranteix el caràcter universald’aquests ajuts, mantenint aixíels llocs de treball i els contrac-tes laborals durant les paradesbiològiques.

En aquests moments, la majo-ria dels portaveus dels grups par-lamentaris estan elaborant unaresolució per instar el Govern dela Generalitat a desenvoluparallò que disposa l’article 85d’aquesta Llei, i fer que aquestaproposta legislativa sigui una re-alitat per als treballadors.

LA PREVENCIO

La prevenció és, sobretot,una actitud de responsabilitat iprudència per part dels tripu-lants i dels armadors i patrons,que han de complir amb totesles obligacions legals, és a dir,disposar a bord i en perfectescondicions d’ús de tots els mit-jans de seguretat laboral i marí-tims reglamentaris. Malaurada-ment, en el sector pesquer mol-tes vegades el tema de la pre-venció ha brillat per la sevaabsència. No és estrany, pertant, que en els anys 90 la pescafos declarada com un sectord’alt risc, a causa de la freqüèn-cia i la gravetat dels accidentsque es produïen en aquesta acti-vitat. La realització de la feina enespais reduïts, les dures condi-cions mediambientals, les llar-gues jornades laborals, tot unit ala sensació de soledat, influei-xen en l’aparició de riscos.

Tot i que CCOO reconeixemque els vaixells cada vegada sónmés moderns i estan millor do-tats, considerem que això no éssuficient, i que cal implementartotes les mesures de seguretat.S'ha d'augmentar el nombred'inspeccions perquè aquestsmitjans estiguin sempre en per-fectes condicions i és impres-cindible incrementar la forma-ció dels mateixos mariners, ja

que sense aquesta formació deres no serviran els mitjans ma-terials.

Malauradament, constatemen diversos estudis que aquestaformació és molt escassa i defi-cient, atès els pocs recursoseconòmics que s’hi dediquen iper la dificultat d'aconseguirque la formació arribi a uns tre-balladors sense regles en la sevafeina.

CCOO aposta per seguir inci-dint en l'acord que van signarels ministeris de Foment, Tre-ball i Agricultura i Pesca pelqual els vaixells pesquers hande ser inspeccionats per com-provar que s’hi apliquen les me-sures de prevenció i formació.Així mateix, CCOO aposta per lacreació d’un organisme inde-pendent que investigui tots elsaccidents marítims per tald’evitar errors futurs.

EL JOVES PENGEN LES XARXES

Abans del anys seixanta, nor-malment a la majoria dels portsdel nostre país la gent vivia de lapesca. Les transformacionseconòmiques han fet que aixòhagi deixat de ser l’única alter-nativa, convertint-se aquesta enuna activitat amb molt poc pesespecífic des del punt de vistaeconòmic.

Els pescadors de major edatho són des que tenen ús de raó,de tota la vida. Primer van apren-dre l’ofici del seu pare i despréses van embarcar ells sols. Elsseus fills van aprendre una micad’ells i una mica de l'avi, i des-prés es van afluixar sols. La pescaés una activitat mil·lenària, i aixísemblen haver-ho entès els vellsdel poble, que van saber trans-metre i ensenyar aquesta feinaals seus fills i néts. Ells mateixosreconeixen que són pescadorsper elecció. Pesquen de vegadesde nit o de dia, de vegades dematinada, i admeten que és difí-cil, la vida que han triat. Però aixíés la pesca.

La realitat actual, però, ensdiu que ja no hi ha joves del paísdisposats a suportar l’ofici de la

pesca, i que els armadors han decontractar mariners estrangersper completar les seves tripula-cions. Les darrers dades de laSeguretat Social parlen d’ungran increment d’afiliats immi-grants en el sector pesquer. Lamajoria són provinents del Ma-greb i dels països subsaharians,molts d’ells ja de l’ofici.

I és que ens trobem davantd’un sector i d’una feina amb unalt grau d’exigència, tant físiccom mental, que a més a mésavui està immers en una crisigeneral i sotmès a una normati-va comunitària progressivamentmés restrictiva, motivada per lanecessitat de mantenir els “es-tocs”, cada cop més minsos

arran de l’excés d’explotaciódels recursos durant les últimesdècades. Tot i que la flota ja s’havist fortament reduïda peraquest motiu, i el concepte depesca responsable ha anat ca-lant en el conjunt del sector,això obligarà els pescadors a re-plantejar-se, cada vegada més,la seva dedicació al mar.

federació serveis a la ciutadania

www.ccoo.cat/fsc

CCOO sempre hem considerat injust

que els treballadors hagin de subvencionar

les aturades biològiques amb

les seves prestacions socials

5MAIG 2010

CONVERSA AMB...

Serveis a la Ciutadania

Serveis a la Ciutadania. Bé, par-larem de diverses qüestions re-latives a l’acció sindical, al sin-dicalisme de classe i a les espe-cificitats particulars del vostrescol·lectius professionals, i, percomençar, us plantejo una pri-mera pregunta o tema de dis-cussió.

Quines dificultats us trobeua l’hora de fer acció sindicaldins dels vostres àmbits?

Antoni Lara. En tractar-sed’un cos molt jerarquitzat, es famolt complicat pertànyer a unsindicat. La majoria del cos demossos està format per gentmolt jove, d’entre 24 i 25 anys demitjana i, per a la majoria d’ells,aquesta és la seva primera feina.Per regla general, aquests jovesno volen saber res d’implicar-seen acció sindical. No els parlisd’acció sindical, ni de convenis,de reivindicacions generals od’alguna cosa similar. Per con-tra, sí que els interessen els te-mes puntuals relacionats amb laseva feina.

José Luis Moure. El sindica-lisme neix per negociar interes-sos d’una part davant d’una altrapart. El problema del sindicalis-me el tenim en determinatsgrups professionals. M’explico.Tenim alguns col·lectius profes-sionals que tenen contractuali-

tat i d’altres que no la tenen. Perexemple, els pilots d’Iberia te-nen capacitat contractual, tenennegociació col·lectiva, i per tantuna varietat i una capacitat sin-dical i col·lectiva plena, total-ment diferent de la d’un mossod’esquadra, que té una capacitatsindical limitada. La primera re-flexió que em suggereix és la se-güent: a banda de pertànyer a uncol·lectiu específic singular o nopertànyer-hi, en quina mesuraafecta tenir o no tenir capacitatcontractual per desenvoluparl’acció sindical?

Cristina Mèrida. Afecta força,per exemple, a l’àmbit peniten-ciari el fet que el personal que hitreballa és relativament jove, ique han arribat a aquesta feina is’han trobat unes condicionsque han millorat molt al llarg deltemps, i costa molt de motivar-los perquè participin en l’acciósindical. Ara, per exemple, enhaver de tractar el tema de la ju-bilació, els joves es desentenenperquè consideren que els caumolt lluny.

Ferran Sánchez. L’acció sin-dical està molt condicionada pelmoment social en què el sindi-calista es troba. Actualment es-tem en una societat molt hedo-nista, molt individualista, moltegoista, i per tant, a l’hora d’ani-mar la gent a apuntar-se a fer ac-ció sindical, prèviament has defer tot un treball de pedagogiasobre el sindicalisme, sobre lanostra funció i sobre el que hacostat assolir uns drets col·lec-tius que ara tots gaudim.

A diferència d’altres col·lec-tius, en el nostre sector de justí-cia, un dels problemes més im-portants que ens trobem és el dela disgregació. L’administracióde la justícia existeix a tot arreu,a cada poble i ciutat, i això signi-fica que ens hem de multiplicar.

Manel Ferrer. Ja que parlemde col·lectius disgregats, en elnostre cas la disgregació la te-nim amb el tema dels torns dinsdel cos de bombers, que influeix,

i que complica la tasca de la nos-tra activitat sindical. Nosaltresno podem parar mai ni reunirtothom per parlar o votar algunacosa conjuntament. És gairebéimpossible.

A aquest problema se n’afe-geix un altre d’important, i ésl’actitud negativa a fer acció sin-dical una vegada el treballadorés dins del cos de bombers.

La gent que hi treballa s’hisent bé. De fet, entrar a formarpart del cos de bombers era elseu objectiu, ja que era el quemés els agradava, i engrescar-losa partir d’ací per fer sindicalismeés força complicat.

Dèlia Serra. Igual que elsbombers, nosaltres també tenimproblemes. La nostra actuació, iens funciona prou bé, és treba-llar l’afiliació abans que la gententri dins de l’agrupació. Des del’Agrupació d’Agents Rurals femuna entrada prèvia en la gentdonant una bona informació alsopositors, mitjançant correuselectrònics, contactes telefònics,informacions de com funcionenles oposicions, de quins són elscursos de formació… Hi ha, perdir-ho d’alguna manera, una re-lació prèvia, que el treballadoragraeix, i ho considera i ho agra-eix positivament com a referent.

El problema que se’ns plante-ja és que ens és molt difícild’apartar la gent que està encontacte directe amb el territori,amb la natura, amb el bosc…

que, de fet, és el que veritable-ment li agrada. Proposar-los quefacin altres coses que els restitemps per fer el que els agrada,encara que sigui per treballar perals altres, no és ben rebut. Tot iaixí, també he de dir que tenimmolta afiliació dins del col·lectiui això ens dóna força.

SC. Ja que parlem de les difi-cultats que es tenen a l’horad’engrescar la gent per fer acciósindical, us afegeixo un temamés: com afecta la imatge nega-tiva que té part de la societat delque és públic?

JLM. Hi ha una majoria socialque qüestiona el concepte delque és públic, que ho consideracom una cosa ineficient, inne-cessària i una manera de mal-gastar, i aquest fet, repercuteixnegativament? afecta a nivellsindical? Aquest és un tema queens hem de preguntar. Però, amés, crec que tenim un altrehandicap, que és que tenimmolts treballadors del servei pú-blic que són mileuristes, i aixòtambé pot condicionar la nostracapacitat sindical.

CM. A molts companys i com-panyes, en especial en el nostreàmbit, els fa vergonya sortir alcarrer i dir que són funcionarisde serveis penitenciaris. Si a aixòhi afegim que el nostre col·lectiuno està tan cohesionat com d’al-tres, llavors el tema se’ns com-plica molt.

Joan M. Sentís. El que és pú-blic està devaluat, però és unproblema molt més genèric.

SC. La nostra federació, laFSC, és un clar exponent de ladiversitat del sindicalisme ge-neral i de classe, i és un exemplede com, sense perdre de vista elcaràcter general, actuem en elsafers particulars, i a l’inrevés.

JLM. Nosaltres considerem elsindicat no només com un siste-ma de millora de condicions la-borals sinó també com a modelde canvi social, com a modelideològic… I això per a nosaltresés molt important.

Però la realitat és que convi-vim i fem sindicalisme amb unapart de la gent que només es vin-cula al sindicat per considerar-loun instrument d’utilitat, per re-soldre els seus problemes con-crets...

MF. Que jo recordi, l’únicamoguda important que vam te-nir en el nostre sector va ser l’any98, quan ens vam declarar en va-ga. Recordo que els serveis mí-nims van funcionar al 100%. Hocomento perquè nosaltres somun sindicat de classe, un sindicatgeneral que vetlla, també, pelsusuaris, que poc té a veure ambels sindicats corporatius.

JLM. Jo crec que massa vega-des, des del sindicat, en la nostraquotidianitat, en el nostre dia adia, fem una pila de coses queens resten temps per actuar comun sindicat que vol transmetre,també, un model ideològic.

De vegades, i això és un errorque cal corregir, fem molt treballde gestió, i això fa que els treba-lladors i treballadores s’acomo-din, perquè els ho donem tot fet.

Ens trobem amb els companys i companyes coordina-dors i membres d’executives de les diferents agrupacionsdel sector de la Generalitat i amb el secretari general delsindicat SME-CCOO, així com amb el coordinador delsector Generalitat i el secretari general de la FSC (MANELFERRER, coordinador de l’Agrupació de Bombers, CRIS-TINA MÈRIDA, coordinadora de l’Agrupació del PersonalPenitenciari, ANTONI LARA, secretari general del sindi-cat SME-CCOO, JOAN M. SENTÍS, coordinador del sectorGeneralitat, FERRAN SÁNCHEZ, membre de l’Executivade l’Agrupació de Justícia, DÈLIA SERRA, membre del’Executiva d’Agents Rurals, JOSÉ LUIS MOURE, secretarigeneral de la FSC-CCOO de Catalunya), per parlar de lafeina específica de les agrupacions, de l’acció sindical es-pecífica i el fet de formar part de CCOO, sindicat general,nacional i de classe.

José Luis Moure. Dèlia Serra.

Manel Ferrer

Joan M. Sentís.

Conversa amb les agrupacionsdel Sector Generalitat

i el sindicat SME-CCOO

6 MAIG 2010

Conversa amb...

FS. És cert, el treballador noté temps d’ocupar-se d’allò mésbàsic, però no li queda altre re-mei.

Recuperant el tema del corpo-rativisme, considero que elsplantejaments corporativistesacaben fracassant, i la prova la te-nim amb el que ha passat amb elspilots. Què va passar amb el sin-dicat de controladors aeris? Quèpassarà amb el de pilots? Quèestà passant amb els sindicatscorporativistes que tenim al nos-tre entorn? Què va passar amb elsindicat corporativista de pre-sons, que al final va quedar ab-sorbit per un sindicat de classe?

Crec que tot el que s’ha fetsense un sentit de responsabili-tat i en fals cau pel seu propi pes.En canvi, a diferència d’aquestesestructures corporativistes, elnostre sistema col·lectiu i res-ponsable dóna més bons fruits.

SC. Però, què fa diferent unsindicat com el nostre d’un sin-dicat corporatiu? En què ensveuen diferents, els treballa-dors?

JLM. Doncs que som un sindi-cat general i que som capaços dedonar resposta a més necessitatsde les estrictament professionals.Per exemple, com a sindicat ge-neral, nosaltres negociem una pi-la de coses que tenen a veureamb el salari diferit o indirecte. Ésa dir, quan el sindicat negocia hofa en polítiques de mobilitat i po-lítiques que tenen a veure amb lasanitat, l’ensenyament, la protec-ció social, les pensions…

SC. Però rendibilitzem bé totaixò? La gent, ho percep, quefem tot això?

JLM. Jo crec que no.

AL. Des del nostre col·lectiude mossos d’esquadra, crec queho rendibilitzem prou bé. I aixòno és nou: ve de lluny, ve de lanostra història sindical en el cosde mossos i del nostre treballconstant, amb contratemps i di-ficultats diverses.

La nostra diferència enfrontdels corporativistes o els no cor-porativistes és allò de… fins onpodem arribar com a sindicat. Iel tema més clar que estem ex-primint al màxim és el tema dela jubilació als 60, i el tema de lespagues dobles, que ja hem re-

solt. Cap sindicat corporatiu hohauria aconseguit; en canvi, elsdos grans sindicats de classe síque ho hem aconseguit.

SC. Un funcionari, té la per-cepció que és determinant enaquest país el paper del sindica-lisme per garantir la protecciósocial? O, dit d’altra manera, elsfuncionaris, perceben que elsgarants dels sistemes públicsdel fet que hi hagi protecció so-cial… som els sindicats?

JLM. Un dels problemes quepotser tenim com a sindicat ésque no sabem comunicar bé i,potser sense adonar-nos-en,som els pitjors venedors del pro-ducte que generem. Quanttemps dediquem, i no parlo dediscursos, sinó a explicar a lagent tot el que fa el sindicat?Quant temps dediquem a expli-car als treballadors que no no-més som un sindicat de discur-sos sinó un sindicat que fa quan-titat de coses per als treballadorsi que, a la llarga, beneficia la nos-tra condició de treballador, deciutadà, d’usuari?

JMS. Crec que no ho sabemexplicar i, alhora, tenim greusproblemes per fer-ho en els mit-jans. L’altre dia, sense anar méslluny, en el programa de TV3Polònia, hi havia un esquetx onsortien sindicalistes, però la mevasorpresa és que només hi aparei-xia Cándido Méndez. Seria im-pensable que en el mateix pro-grama hi sortís el PSC i no hi apa-regués CiU, o que hi sortís elPSOE i no el PP, o a l’inrevés. Hodic perquè, a banda de fer auto-crítica pel poc ressò que, de vega-des, els mitjans de comunicaciófan del que fa el sindicat, tambéés una realitat que de vegades ensho posen encara més difícil.

Caldria saber quant temps de-diquem a explicar a la gent les co-ses concretes que fa el sindicat ique, segurament, ens beneficia-ria en la nostra condició de sindi-cat de classe dels treballadors.

MF. Jo crec en els intermedis.En unes coses la nostra condicióde sindicat general ens benefi-cia, però en d’altres no ens bene-ficia tant, ja que, encara que si-gui erroni, ens veuen com unacosa molt gran que no els englo-ba, que no els sosté tant en elmoment en què tenen un pro-blema concret.

JLM. De fet, el que passa mésconcretament és que en una em-presa privada i petita et jugues la

feina, i en l’àmbit en què ensmovem nosaltres això no és així.

AL. Això de no tenir cap pro-blema és relatiu, i un exemple sócjo mateix, que porto 24 anys i du-rant 10 anys no vaig poder entrara exercir la meva especialitat. Síque et marquen fins on pots arri-bar i fins on no pots arribar.

DS. Jo torno a apostar perquèhi hagi un aprenentatge inicial,molt abans que la gent s’afiliï oentri en els comitès. I aquesta ésla nostra política: abans d’entrarja ens tenen com a referència; ésuna manera d’entrar a la societati que ens coneguin molt més. Amés, la nostra gent s’afilia no no-més per defensar els treballa-dors/es, sinó també per fer unservei a la societat i per millorarel servei als usuaris.

SC. Suposo que hi ha col·lec-tius més vocacionals que d’al-tres, però, en general, creieuque el caràcter vocacional in-flueix en el tipus de sindicalis-me que s’ha de fer?

JLM. Jo crec que hi ha col·lec-tius en què el treballador o la tre-balladora s’integren més per vo-cació que per altres raons.

MF. En el meu sector de bom-bers, la vocació a l’hora d’entrardins del cos és molt important.

DS. En el nostre cas, elsagents rurals, passa una mica elmateix que succeeix en el cos debombers. Hi ha molta vocació.És tanta la vocació, que moltesvegades ens trobem que volemtreballar més del que ens deixen.El nostre objectiu és treballar idonar servei als ciutadans. I, perfer-ho, necessitem eines.

JMS. No hi ha dubte que lapart vocacional és molt impor-tant en sectors com els de bom-bers o els agents rurals, però joem pregunto si el servei que do-nem en general en aquests àm-bits és bo sindicalment parlanten tots els rams.

JLM. És tanta la vocació, quem’imagino més una vaga de fo-restals per demanar eines perpoder treballar que una vaga quesols prevegi demanar un aug-ment de salaris.

DS. Jo crec que les dues cosesvan lligades. Crec que, quan tuaconsegueixes treballar i treba-llar bé, tot és molt millor. Nocrec que una cosa vagi deslliga-da de l’altra.

CM. La vocació no és la reali-tat en una part important, simés no en el col·lectiu mésnombrós de treballadors peni-tenciaris. És evident que enl’àmbit del tractament sí que esdóna, però no en altres col·lec-tius, que són els més nombro-sos. Per tant, no és un elementque afecti o incideixi, com pas-sa en d’altres àmbits.

MF. Jo, si m’ho permeteu,voldria fer de víctima. En el temade la comparació entre diferentsagrupacions, per exemple, elsagents rurals en la seva històriahan tingut uns problemes de si-tuació i de possible desaparicióque els han afectat molt. Avui,

una vegada superats aquests en-trebancs, l’agrupació s’ha cohe-sionat moltíssim.

Pel que fa als mossos d’es-quadra, aquesta repressió inicialtambé la vam viure quan els nos-tres superiors ens deien que nopodíem crear un sindicat dinsdel cos.

Des del nostre sector sí queveiem que tenim molts proble-mes competencials, i ens preo-cupa molt el futur. Jo tinc el meufutur assegurat, però a mi empreocupa el futur dels bombersd’aquí a vint anys… I això no hoveu la gent que entra ara. Jo veig,per exemple, però en un futur,que si l’Administració començaa voler relaxar el nivell de bom-bers o mossos i el nivelld’emergències, podem arribar atenir nivells molt baixos. LaUME, per exemple, en altres co-munitats autònomes fa el 70%dels serveis.

DS. Nosaltres també a nivellcompetencial patim aquestsproblemes que diu en Manel.

MF. Sí, però vosaltres els heupatit i us ha servit per cohesio-nar-vos, en canvi en el sectorbombers aquests problemes elstenim latents, però la gent no elsviu. Crec que hem de fer un es-forç de pedagogia i explicar-ho ala gent.

JMS. En el nostre cas, a nivellgeneral de l’Administració de laGeneralitat, una de les tasquesimportants que tenim sindical-ment parlant és apropar-nos itreballar amb la gent que encarano està al nostre costat.

SC. Què hem de canviar en elsindicat per poder implemen-tar més el paper que té un sindi-cat general com el nostre perconvertir-lo en un sindicat mésútil en la nostra acció sindicaldel dia a dia?

CM. Jo crec que hem de men-talitzar la gent en el sentit de con-tribuir des de dos àmbits: des dela causa comuna del sindicat i, al-hora, ens hem d’ocupar de les co-ses més petites que ens reclamala gent. A la gent els ha d’arribar ihan de mentalitzar-se dels pro-blemes que no veuen però que hisón, i amb relació als quals nosal-tres, des de la nostra responsabi-litat, tenim l’obligació d’actuar itransmetre les nostres actua-cions, cada dia, sempre.

JMS. Per implementar mésaquest paper del sindicat gene-

ral, també hem de tenir encompte la lectura de la realitat.Jo he constatat que als treballa-dors que estem representant, apriori ja els costa sentir-se treba-lladors d’aquest món general.De vegades ens és molt difícilenganxar la gent perquè dins dela Generalitat algunes feinesqueden massa deslligades. Us enposaré un exemple: en general elpersonal de les residències no ésque no se sentin treballadors dela Generalitat, és que moltes ve-gades no se senten ni tan sols delDepartament de Treball.

SC. Però les noves tecnolo-gies, faciliten aquesta tasca decomunicació?

JMS. És cert que les novestecnologies faciliten molt aquestvincle amb els treballadors,però, de vegades, el volum d’in-formació pot provocar una so-bresaturació a la gent. No potsenviar tot el que estàs generant,però, alhora, no pots deixard’enviar el que t’afecta directa-ment com a treballador de laGeneralitat.

JLM. Les noves tecnologiestenen unes possibilitats dins del’acció sindical increïbles. Sa-bem que la majoria de la gentestà connectada a Internet.

Jo crec que som la federacióque més hem treballat en els co-rreus electrònics i tenim com amínim uns 30.000 afiliats que te-nen un correu electrònic.

Gràcies al correu electrònic sesolventen dificultats d’acció sin-dical com la de contactar ambels treballadors que treballen entorns, etc.

Però, dit això, crec que a ban-da de la tecnologia sempre had’existir un contacte més directei emocional amb el treballador.Tanmateix, hem de millorar,tant pel que fa a la quantitat compel que fa a la qualitat, és a dir,en com i de quina manera hemde fer la distribució, tot i que enaquest àmbit també hemavançat.

MF. En el nostre sector te-nim una assignatura pendentquant a la utilització d’aquestssistemes de comunicació. És untema que l’hem de treballarmolt més.

FS. Nosaltres tenim una ex-periència que ens ha donat unbon resultat, i aquesta ha estatla d’explicar correctament elsprocessos de negociació. Crecque moltes vegades ens abo-quem a comunicar els resultats,però per arribar a aquests re-sultats hi ha tot un procés quede vegades dura molt de tempsi que és molt complicat de ne-gociar, i cal que la gent el visua-litzi. És important que visualitzila nostra feina.

Ens hem adonat que de vega-des un procés de negociació benexplicat però el resultat del qualal final és dolent, ha donat millorfruit que un resultat excel·lent ique ha nascut com un bolet. Elresultat és una part més del pro-cés. Cristina Mèrida.

Ferran Sánchez.

Antoni Lara.

7MAIG 2010

MOBILITZACIONS

La manifestació de dimarts 23 de febrer, per protestarper una de les mesures aprovades pel Consell de Minis-tres del Govern espanyol el divendres 29 de gener: lad’endarrerir l’edat legal de jubilació als 67 anys, va serun important èxit de mobilització, més de 50.000 per-sones en la manifestació de Barcelona, a les quals calsumar les importants assistències a les manifestacionsde Lleida, Tarragona, Girona i Tortosa.

Èxit de participació en les manifestacions...

...contra la reformade les pensions

8 MAIG 2010

Mobilitzacions

Antònia Vives Ventura

En aquest escrit voldria fer un acte de reconeixe-ment envers tots aquells que, des de la seva con-vicció personal, mostren la seva ferma actitud afavor de la igualtat real entre dones i homes.

Per començar, vull remarcar que, de la ma-teixa manera que no totes les dones som iguals(aquesta és una afirmació totalment interessa-da, per tenir-nos a totes en un mateix calaix desastre), els homes tampoc no ho són.

Quan vaig ser conscient del rol que per raó desexe havia d’exercir, vaig començar a observarels homes i les dones que tenia al meu voltant.

Sempre m’agrada remarcar que el fet de serdona no pressuposa néixer amb les idees claresi amb unes ulleres de color lila. Hi ha homes idones que sí que ho creuen. Com deia l’escrip-tora i filòsofa Simone de Beauvoir, “no es neixdona, sinó que te’n fas”. És a dir, fins que nomadures i aprofundeixes en la vida, no etsconscient de les moltes subtileses en qüestióde gènere que s’escapen al gruix de la societat.

Quan he començat a aprofundir sobre el te-ma, m’he adonat que, mentalment i sense pro-posar-m’ho, tenia fetes tres llistes. I, també, sen-se proposar-m’ho, havia anat col·locant els ho-mes, companys, amics i familiars en una d’elles.

Una d’elles (una llista) està tan desbordadaque ja no hi caben més noms i, per desgràcia,és plena d’homes que conec. Com ja us podeuimaginar, em refereixo a tots aquells que el dic-cionari de la llengua catalana engloba dinsd’una actitud masclista, mot que defineix de lamanera següent:

“Actitud que, per raons històriques, culturalsi religioses, mantenen certes societats, que con-sisteixen a atribuir als homes una superioritatde valors, en tots els camps, sobre les dones”.

En una segona llista apareixen els homes po-líticament correctes i que actuen d’una maneracorrecta i equànime vers el tema, però que no esvolen mullar. Tot i que en un principi a mi jam’estava bé, després, i vistos els resultats, m’es-tic plantejant anul·lar aquesta llista. Per què?Doncs perquè plantegen la igualtat sense teniren compte el punt de partida desigual, afavorintuna vegada més les desigualtats.

La tercera, la més important, i la que a mim’agrada, té noms propis i amb majúscula,perquè em sento orgullosa d’haver-los coneguti perquè m’agrada tenir-los com a companys iamics. I és en aquesta llista on apareixeu moltsde vosaltres, que m’acompanyeu dia a dia i aqui en aquesta ocasió vull dirigir aquestes lí-nies de gratitud.

Us vull agrair la vostra valentia, el vostregest amable, les vostres paraules de suport, elfet que talleu qui es passa amb comentarismasclistes...

Per sort, cada vegada sou més i, sense re-nunciar a res, en lloc de donar-nos una colza-da, sou capaços de caminar amb nosaltres.Perquè tots i totes sabem que hi ha lloc per atothom. Perquè sense renunciar a la masculi-nitat preneu valors femenins per enriquir-vos.

El meu agraïment a tots els col·lectius d’ho-mes que, tot i que encara no són gaire cone-guts per la majoria de nosaltres, porten anystreballant per la igualtat de les dones, per l’era-dicació de la violència de gènere i un munt decoses més.

Per endavant també vull donar les gràcies atots aquells que, n’estic convençuda, us anireusumant a la causa, perquè aquest és un projec-te de tots i totes per a tots i totes.

Sense renunciar a la diferència, busquem laigualtat REAL. Moltes gràcies per poder cami-nar junts. Gràcies, companys.

HOMES i homes!

Dia internacional de la Dona Treballadora

El 8 de març es va celebrar el Dia internacional de la do-na. Des de CCOO es van celebrar un grapat d’activitats,xerrades, debats, cursos, etc., encaminats a manifestarun compromís ferm per la igualtat d’oportunitats i lano-discriminació de les dones.En aquests moments de crisi econòmica, CCOO consi-dera que s’ha de lluitar més que mai per continuar en-davant amb les reivindicacions cap a la igualtat, sensedeixar que s’utilitzin excuses oportunistes per conti-nuar reproduint encara més les desigualtats.En el marc dels actes del 8 de Març, la FSC va organitzaruna xerrada dirigida a delegats i delegades i una jorna-da formativa per a quadres sindicals, ambdós actes de-senvolupats pel psicopedagog Daniel Gabarró, el qualva parlar sobre “La invisibilitat de la masculinitat tradi-cional: l’obstacle fonamental a la tasca sindical”.

8 de març

9MAIG 2010

Mobilitzacions

Massiva resposta de treballadors i treballadores a la ma-nifestació del Primer de Maig, amb una presència majo-ritària de CCOO. Una manifestació que ha estat especial-ment reivindicativa en defensa dels drets socials i labo-rals, perquè la crisi no l’han de pagar els treballadors.En la manifestació, la FSC hi ha participat activament,amb una pancarta pròpia:

Primer de MaigDEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS

DEFENSEM L’OCUPACIÓ

Jaume Martí . Responsable decomunicació del Sector Administració Local de la FSC

S’inicia de nou un procés elec-toral, en què CCOO parteixcom a primera força sindicalen l’àmbit de les administra-cions locals de Catalunya. Elpropòsit del nostre sector éstornar a revalidar i millorar elsresultats obtinguts en les da-rreres eleccions sindicals. Peraquest motiu hem confeccio-nat un full de ruta amb 24punts, on es troben represen-tats tots els col·lectius. La nos-tra força és el compromís;compromís dels nostres dele-gats i dels quadres sindicalsamb tots els treballadors/es deles entitats locals catalanes.

Creiem que tots els puntssón força importants, però vol-dríem destacar els següents:creació d’un acord/ conveniper a totes les administracionscatalanes com a instrumentd’homogeneïtat i uniformitatde les condicions de treballdels empleats públics locals, iconsolidació de la clàusula derevisió salarial i eliminació delssous inferiors a mil euros.

Lluitem i lluitarem per limi-tar i controlar les externalitza-cions dels serveis públics, aixícom per aconseguir uns plansde prevenció actius i emmot-llats als llocs de treball.

Necessitem una llei del sis-tema de seguretat públic quereculli les realitats de la poli-cia local.

La formació contínua hade ser una realitat i ha d’estarlligada a la promoció i a la ca-rrera professional i els nostresesforços van per la via de po-tenciar-la i fomentar-la.

Per dur a terme aquestsobjectius, el sector de l’Admi-nistració local de CCOO deCatalunya us demanem elvostre compromís i el vostresuport en aquestes eleccionssindicals. Podeu estar segursque no us defraudarem, per-què SOM LA GARANTIA.

10 MAIG 2010

SINDICAL

Després de la segona conferèn-cia del sector del Cicle Integralde l’Aigua, portada a terme al’octubre de 2009, va quedarconstituïda la nova executiva,que actualment ja s’està fent

càrrec del sector a Catalunya;executiva constituïda amb re-presentació de les quatre pro-víncies, executiva que començaa caminar amb la majoria sindi-cal en el sector per primera ve-

gada; majoria que hem de se-guir mantenint i ampliant perpoder seguir capitanejant elsector i portar-lo, ara sí, on esmereix.

La situació de crisi econòmi-ca que estem vivint també haarribat al nostre sector, tantamb la congelació salarial delsquatre convenis provincialsper part de la patronal com

amb la reducció de plantilles,situació que va portar l’execu-tiva, amb prèvia consulta ambels delegats/ades del sector, aportar a terme el dia 20 de fe-brer la primera mobilitzaciódel sector a nivell de tot Cata-lunya; mobilització del sectorque va encapçalar CCOO i que,gràcies a l’esforç de tots, va serun èxit.

Des de CCOO seguirem apos-tant fort tant per la reivindicaciódavant els incompliments de lapatronal, com per a la consecu-ció, mitjançant la negociaciócol·lectiva, d’un conveni au-tonòmic que millori tant lescondicions econòmiques comles socials d’aquest sector deprimera necessitat.

Per tot això ens cal enfortir elnostre projecte, projecte de fu-tur i ambiciós, que dependrà di-rectament de la consecució delsobjectius marcats i de la partici-pació de tots els treballadors/esdel sector, i no hi ha millor ma-nera per treballar conjuntamenti obtenir bons resultats que ambl’ampliació del nombre de dele-gats/ades i afiliats/ades, que sónqui donen força i sentit al nostreprojecte.

Jordi Cibeira, Antoni Ribas, Àngela Rodríguez, José Vargas

Quan demanem el vot per a lescandidatures de CCOO en elsector de mitjans de comunica-ció, oci, cultura i esports, ho femperquè volem la unitat dels tre-balladors. Creiem que sumarens fa forts, i per això amb les si-gles de CCOO tenim delegats detots els departaments a les em-preses del sector (periodistes,productors, documentalistes,tècnics d’informàtica, càmeres,fotògrafs, tècnics audiovisuals,personal de manteniment, re-cepcionistes, publicistes, co-mercials, administratius, mú-sics, monitors esportius...). Tanten els mitjans de comunicaciócom en els cinemes, teatres,clubs esportius i parcs d’atrac-cions, defensem els drets i inte-ressos de TOTS els treballadors itreballadores, sense excepció.

Pensem que només si totesles persones assalariades estemjuntes podrem plantar cara a lesempreses. Les divisions entre lesdiferents àrees o departamentsnomés beneficien els objectiusdels empresaris, que sempre in-tentaran afeblir la representaciódels treballadors. La unió entreels empleats de totes les àrees ésl’única forma de fer front a la

política de retallades i externa-litzacions progressives que s’es-tan portant a terme en el sector.

CCOO és el sindicat amb mésafiliats/ades i delegats/ades deCatalunya. Vivim un moment enquè augmenta l’ofensiva delsempresaris en general, i dels em-presaris dels mitjans de comuni-cació en particular. No és el mo-ment d’anar per lliure, ja quemolts problemes són comuns ales diferents empreses del sectorde l’oci, la cultura i els esports.

Comissions Obreres tépresència en els comitès d’em-presa de les principals empresesdel sector, com Catalunya Rà-dio, TV3, Avui, Grup Zeta, El Pa-ís, Grup RTVE, Grup El Punt,Grup Godó, Grup Cinesa, TeatreLliure, Teatre Nacional de Cata-lunya, Gran Teatre del Liceu,Futbol Club Barcelona, Federa-ció Catalana de Natació, GrupSEAE, Grup UBAE, Grup Eurò-polis, Grup Holmes Place, PortAventura i molts d’altres.

No ens casem amb ningú,només amb els treballadors, isempre intentarem aconseguirunes condicions millors per atothom, partint de la base de lanegociació i el diàleg i, si cal, laconfrontació. Som un sindicatplural, on tenen cabuda tota lagent que comparteix idees pro-gressistes i democràtiques.

Sector Cicle Integral de l’Aigua

Raons per votar CCOOen el sector de mitjansde comunicació, oci,

cultura i esportsSector

Administració Local

Manifestació del Sector d’Aigües.

Sector de GràfiquesLa teva decisió depresentar-te com a delegat/ada omembre de comitèpel sindicat CCOOens enforteix com a sindicat

Hem d’acordar les basesde transició de l’estructu-ra de categoria des del’any 2008, en què es vaobrir el procés d’adapta-ció a la nova estructuraprofessional (categories).Estarem atents perquè elcanvi pugui suposar unavenç professional, i encap cas resulti un perju-dici per a cap treballa-dor/a, amb un seguimentacurat, assegurant la co-rrecta aplicació d’allò ne-gociat i proposant exercirconjuntament una tascamediadora en els proble-mes d’aplicació que espuguin plantejar.

Assegurar el correctedesenvolupament dels as-pectes legals que, enmatèria d’igualtat, conci-liació i gènere, així com ensalut laboral i prevenció,han de ser objecte d’apli-cació a les empreses.

Alhora aconseguimentre tots que en el pro-per conveni es negociïn ies vegin reflectits tots elstemes que més interes-sen i preocupen els tre-balladors del sector.Junts, amb la vostra forçai participació, treballemperquè es millorin lescondicions dels treballa-dors/es; per això la nos-tra organització ha de sercada dia millor.

Al sindicat miremd’oferir el màxim de ser-veis als nostres afi-liats/ades: assessoramentjurídic, tant laboral comcivil, a través dels nostresgabinets d’advocats; aixícom una sèrie de serveisamb descomptes (dentis-tes, assegurances de vidai de llar, òptiques, ofertesde llocs de vacances iagències de viatges, entred’altres).

Tot això és possible imillorable si continuemaugmentant el nostrenombre de delegats/ades;si no, difícilment podremaconseguir una posicióforta per negociar amb elsempresaris i per mantenirels serveis necessaris tanten allò laboral com en allòsocial.

La majoria sindical de Correos es va mobilitzar i ho continuarà fent contral’apagada postal i la consegüent pèrdua de milers de llocs de treball

A Barcelona van convocar aturades i concentracions el dia 14 d’abril

11MAIG 2010

Sindical

Antonio Sánchez Carrillo

Durant la negociació de l’últimconveni del sector es va priorit-zar el tema de les cotitzacions, afi i efecte que en base a aquestescotitzacions, el dia de demà,quedés una jubilació més omenys “decent”, cosa que nosucceïa en convenis anteriors, ies va passar d’una cotitzaciód’uns 750 € fins a l’actual del’any 2010, de 1.350 €, elementque per a CCOO significava unavenç important.

El frau no només es produeixen un àmbit, i des de CCOO elperseguim i denunciem. Peròcom a novetat en l’àmbit del taxi,cal destacar l’actuació de deter-minats sectors d’autònoms, coml’actitud fraudulenta en aspectesrelacionats amb el percentatge apercebre per part de l’assalariat:el no-cobrament de les paguesextraordinàries i el no-gaudi deles vacances.

Hem de destacar que actual-ment s’estan donant situacionsde frau a la Seguretat Social i fins itot a Hisenda; cotitzacions queen absolut tenen a veure amb allòestipulat en el Conveni col·lectiuprovincial del taxi.

Avui –incomplint qualsevolnorma jurídica– es fan contractesde jornada completa i al cap depoc temps, ocultant el fet al tre-ballador/a, l’empresari començaa cotitzar per mitja jornada. Evi-dentment això suposa un frau, jaque per a això s’hauria de seguir

l’establert en el Reglament me-tropolità del taxi –article 26.6–,que indica aquesta qüestió ambtotal claredat. Però ja no nomésincompleixen allò estipulat en elreglament; també i sense renova-ció contractual ni, per descomp-tat, autorització de l’afectat/ada,de manera que aquests autò-noms passen directament a cotit-zar per imports inferiors als le-gals. Un absolut greuge compara-tiu entre els que sí que cotitzenallò que els correspon i aquestsúltims.

Estem, doncs, davant d’unfrau en els seus dos vessants:menys cotitzacions en la Segure-tat Social i no-ingrés d’impostosde l’IRPF al Ministeri d’Hisenda.

Avui que s’està discutint la re-baixa de les pensions en les sevesdiverses variants, no es veu béque es permeti, des de cap

instància, ni un sol frau a les ar-ques de la Seguretat Social.

CCOO denunciarà totes i ca-dascuna de les irregularitats quees detectin en aquest i/o en qual-sevol sector que redundin en de-triment dels treballadors/es.Aquest és el nostre compromís icom a tal el complirem.

Frau en les cotitzacions en la Seguretat Social en el Sector del Taxi de Barcelona

Hem de destacar que actualment

s’estan donant situacions de frau en la

Seguretat Social i fins i tot a Hisenda.

Cotitzacions que en absolut tenen

a veure amb allò estipulat en el Conveni

col·lectiu provincial del taxi

La majoria sindical de Correus–CCOO, CSI.F, Sindicat Lliure iCGT–, amb el 70% de la repre-sentació, iniciem un procés demobilitzacions per defensar laviabilitat de Correos i contral’“apagada postal”, que culmi-narà la primera quinzena dejuny amb una vaga general.

Davant la política d’ajust dur il’abandonament per part del Go-vern, que ha deixat Correos forade la seva agenda política, i da-vant la incertesa que això com-porta per al correu públic, CCOO,CSI.F, Sindicat Lliure i CGT, ambuna majoria sindical de més del70% de representativitat en l’em-presa, han assolit un acord d’uni-tat d’acció encaminat a exigir uncanvi de rumb per part del Minis-teri d’Hisenda, com a propietari, iel de Foment, com a regulador,per evitar la més que previsibleapagada postal a què està con-demnada, si no hi ha una rectifi-cació clara, la major i més antigaempresa pública de l’Estat (mésde 500 anys i 65.000 treballadors),que compta a Barcelona ambmés de 8.400 treballadors.

Dos anys després d’iniciada lalegislatura, any i mig des que elParlament Europeu aprovés la di-rectiva postal i vuit mesos abansque aquesta entri en vigor (1 degener de 2011), Hisenda i Fo-ment, amb una absència absoluta

de diàleg social, no han fet ni unasola proposta de llei postal, ni demodel financer, ni de pla estratè-gic, ni de pla d’inversions. Al con-trari: han reduït les inversionsgairebé un 50%, han escatimatmés de 160 milions per al fi-nançament del servei públic uni-versal, i tenen paralitzat el pla es-tratègic per disputes polítiquesentre els dos ministeris. A més detenir bloquejada la negociaciócol·lectiva de les condicions labo-

rals dels treballadors i treballado-res de Correos per l’estancamentde la negociació del convenicol·lectiu i de l’acord funciona-rial.

Les conseqüències no podienser d’altres: Correos està debilitateconòmicament, amb un dèficitde 64 milions d’euros per a 2009 i151 per a 2010, amb una reduccióde plantilla l’últim any de més de2.000 llocs de treball, que li impe-dirà ser competitiu i tenir el ser-

vei públic en condicions. Aixídoncs, Correos té els dies comp-tats i està acostant-se a una mortper asfíxia que s’emportarà perdavant milers de treballadors. Lesnoves mesures anunciades perFoment (retallada del 4% en des-peses de personal i la no-reposi-ció de vacants) provocaran unnou retall de la plantilla de mésde 3.000 ?llocs de treball.

CCOO, CSI.F, Sindicat Lliure iCGT han exigit un “pla de xoc”

que garanteixi la viabilitat de Co-rreos; per a això, han traslladat alsministeris d’Hisenda i Economia10 propostes, que han de definirel futur model postal espanyol ique passen per un finançamentsuficient, en inversions i serveipúblic universal, i una regulaciónecessària (transposició de la di-rectiva) del servei postal univer-sal, de la competència, dels ?llocsde treball i de la consolidació deCorreos com a operador públicde referència, garantint d’aquestaforma la seva viabilitat econòmi-ca i empresarial.

Els quatre sindicats han apro-vat un procés de mobilitzacióamb una campanya en defensadel correu públic i contra l’apaga-da postal, amb l’explícita crida ala ciutadania i als treballadorsperquè s’adhereixin a les atura-des parcials i/o concentracionsconvocades en tot l’Estat i que aBarcelona es va fer el 14 d’abril,per reivindicar la viabilitat, la sos-tenibilitat de l’empresa i el des-bloqueig de la negociació col·lec-tiva, amb l’objectiu de combatrela condemna a mort anunciadade Correus, a la qual l’Executiusembla haver posat data. El pro-cés de mobilitzacions, que du-rarà, en la seva primera fase, delmarç al juny, culminarà en la pri-mera quinzena de juny amb unavaga general a tot l’Estat.Manifestació de Barcelona.

12 MAIG 2010

Sindical

Generoso CalvoSecretari general. Secció sindicalTransports de Barcelona

La secció sindical de CCOO aTransports de Barcelona (Auto-busos de Barcelona) és a la cot-xera de la Zona Franca, i és desd’allà des d’on s’organitza total’activitat amb els altres cen-tres de treball repartits per laciutat.

Aquesta activitat se centraprincipalment en els dimarts,quan fem permanències en elscentres de treball des de les 4de la matinada, que és quancomencen a sortir els autobu-sos, fins a les 9 del matí, quanacaben de sortir, i des de les 8de la tarda, que és quan co-mencen a entrar, fins passadesles 12 de la nit, que és quanacaben d’entrar els autobusosque han sortit al matí. Els altres

dies els dediquem a solucionarels problemes, que no sónpocs, dels aproximadament800 afiliats/ades (som la pri-mera força sindical de l’empre-sa en nombre d’afiliats), a pre-parar i fer les reunions amb ladirecció de l’empresa, a acom-panyar els afiliats/ades al jut-jat, a l’advocat o on calgui, aconfeccionar el nostre full in-formatiu, que surt cada duessetmanes aproximadament, i aatendre la gran quantitat d’as-pirants que opten a treballar enaquesta empresa.

Durant molts anys CCOOhem signat bons conveniscol·lectius per als treballa-dors/es, reconeguts ara pels al-tres sindicats, que tant els ha-vien criticat, i fins i tot denun-ciat, i en què han perdut les de-mandes. En el conveni 2005-2008, fins a l’any 2007 vam creargairebé mil contractes nous, i va

créixer el servei al carrer, tant enlaborables com en festius, peròdes de fa dos anys succeeix alcontrari.

Des de fa dos anys tenim unafeina extra arran de la conflicti-vitat laboral permanent en laqual ens ha ficat l’actual majoriasindical CGT-ACTUB-trànsfuga(delegat actual de PSA) per de-manar l’aplicació del RD902/2007, amb l’excusa que ne-cessitàvem dos dies de descansa la setmana. CCOO estemd’acord amb els dos dies de des-cans, però no amb les formesd’aconseguir-los, sinó ambl’aplicació del conveni anterior,en què podíem parlar de des-cansos dins del marc del conve-ni. Però l’afany de protagonismede la majoria ens ha dut a unasituació dolenta per als treballa-dors/es d’aquesta empresa.

Durant tot aquest temps hanintentat anul·lar-nos com a sin-dicat, i fins i tot vam haver deposar una demanda de tutela

(que vam guanyar), però no hohan aconseguit: CONTINUEMSENT LA PRIMERA FORÇA ENNOMBRE D’AFILIATS.

Ens han posat com els do-lents davant els treballadors/es idavant l’opinió pública, ens hanposat condicions per estar en elscomitès de vaga, no accepten lesnostres propostes per millorarles nostres condicions de treball(CCOO va demanar que els 25minuts que es generen per tre-ballar en cap de setmana es des-cansin en cap de setmana, i ells,com a majoria que són, acordenque es descansin en laborable),però copien de la nostra plata-forma de conveni el que els inte-ressa i ho presenten com si fosidea seva.

El gener CGT, ACTUB i SITsignen el nou conveni col·lectiu,i en queden fora de la signaturaCCOO i UGT. No el signem per-què es perd poder adquisitiu enfer desaparèixer per als conduc-tors/es la “garantia del temps depresència? (uns 130 ? mensualssense antiguitat), entre d’altrescoses, i perquè no es va parlargairebé res de la resta de col·lec-tius de treballadors/es de l’em-presa, a més de no millorar gensles condicions socials.

Des del dia 9 de març, el co-mitè d’empresa es compon per6 delegats de la UGT, 6 de laCGT, 5 de CCOO, 5 d’ACTUB(Associació de Conductors), 5del SIT (Sindicat Independent),1 de PSA (Plataforma Sindicald’Autousos) i 1 d’ACAT (Asso-ciació de Comandaments,Agents i Tècnics). CGT en vaperdre 2 i ACTUB 1.

Després de la campanya dedesprestigi envers els sindicatsde classe, els treballadors/esens van donar la seva con-fiança, i ara ens toca no dece-bre’ls. Tenim la feina de treba-llar per defensar els drets detots i totes, d’aconseguir recu-perar el poder adquisitiu per-dut en aquest conveni no sig-nat per nosaltres, i de millorarles condicions de treball en lesdiverses comissions del comitèd’empresa.

És el que sempre hem fet.

CCOO, sindicat amb identitat pròpia a TB

Autobusos de Barcelona, un conflicte permanent

Durant tot aquest temps han intentat

anul·lar-nos com a sindicat, i fins i tot vam

haver de posar una demanda de tutela (que

vam guanyar), però no ho han aconseguit:

Continuem sent la primera força

en nombre d’afiliats

Tenim la feina de treballar per defensar

els drets de tots i totes, d’aconseguir

recuperar el poder adquisitiu perdut en

aquest conveni no signat per nosaltres,

i de millorar les condicions de treball

en les diverses comissions

del comitè d’empresa

Eleccions sindicals en el Sector Aeri i de Serveis Turístics

J. Enrique Martínez LázaroSecretaria d’Organització delSector Aeri i de Serveis Turístics

Les eleccions sindicals en elsector aeri i de serveis turísticses planteja des de punts de par-tida diferents. D’un costat hi hales empreses aèries, de han-ding, companyies d’helicòpters,etc., que tenen la seva base enaeroports i en què, per tant, di-ríem que els treballadors i tre-balladores estan concentrats engrans centres de treball, alsquals arribem sense cap proble-ma. Per tant, es tractaria de pro-gramar d’una manera eficientles visites i reunions amb elstreballadors. Suposen la partgran de la nostra representació,entorn al 80% dels delegats i de-legades. I d’altra banda hi ha lesempreses de lloguer de vehicles,amb conductor i sense, ambdues patronals: FENEVAL iZOMTURENT. Estaríem parlantde prop de 5.000 treballadors enaquest subsector i de més de2.000 centres de treball, ja queen la seva majoria són oficinesdisperses i amb pocs treballa-dors, empreses blanques (sensecap representació). Aquí la dis-persió és important, tot i que al-gunes empreses com Hertz,Avis, Europcar... tenen comitès ioficines en la majoria d’aero-ports.

Les eleccions sindicals en elsubsector d’agències de viatgessón radicalment diferents. Es-tem parlant d’una atomitzacióimportant de centres de treball,amb més de 40.000 treballadorsi treballadores i més de 15.000oficines. És aquí on podem teniruna major capacitat de creixe-ment. En la seva majoria sónempreses blanques, i on hi harepresentació no hi som majori-taris com a sindicat. Hem signatrecentment el conveni estataljuntament amb altres sindicats.Això seria la nostra millor ma-nera d’arribar a tots els centresde treball. Aquest subsector,juntament amb el de vehiclesde lloguer, suposa el 20% de lanostra representació, però ésaquí on ens juguem ser la pri-mera força sindical en el nostresector.

En darrer lloc, una reflexiósobre el treball electoral. Sensdubte el moment electoral previés molt important pel que fa acuidar la propaganda, etc., peròla nostra feina de negociació, derepresentació en el dia a dia,n’és l’element clau. Dependràde la nostra tasca que ens guan-yem la confiança dels treballa-dors o que la perdem de cara alsque volem representar.

Xavi Navarro

Xavi Navarro. Quina és laimportància i la funció d’unaSecretaria de Comunicació enuna organització com CCOO deCatalunya?

Dolors Llobet. En una orga-nització que a Catalunya aplega190.000 persones afiliades i mésde 26.000 delegats i delegadessindicals, la comunicació és unaeina imprescindible per a l’acciósindical. A la Secretaria li corres-pon principalment difondre totallò que fem, diem i aconseguimcom a sindicat. Si tot allò quefem no ho comuniquem, sovintno se sap i per tant ens fa perdreforça.

XN. Com treballeu els aspec-tes relacionats amb la imatge icom valores el seu pes com aelement de projecció públicadel sindicat?

DLL. Els treballadors i treba-lladores s’afilien a CCOO, pertant no podem perdre de vistaque, més enllà de les especifici-tats de l’empresa, el sector o elterritori, pel que ens reconei-xen és pel que ens és comú, iaixò ens fa més potents. El can-vi de logotip ens ha permès res-saltar aquesta imatge comuna, iés una oportunitat de tenir unaimatge més coherent com a or-ganització. D’altra banda, tam-bé anem prenent consciènciaque la imatge també és impor-tant per demostrar la nostrapresència en les mobilitza-cions.

XN. En una organització tandiversa com CCOO, és la Secre-taria de Comunicació l’enca-rregada de vetllar per la co-herència del discurs del sindi-cat en la seva projecció públi-ca?

DLL. Una funció de la nostraSecretaria és vetllar per la co-herència de la nostra presènciapública. En la nostra organitza-ció hi ha una multiplicitatd’emissors d’informació i laconfluència de diversos interes-sos pot donar lloc a missatgescontradictoris cap a l’afiliació ila societat, que cal evitar, ja queles persones alienes al sindicatel que veuen és el que opinaCCOO.

XN. Com s’enforteixen el dis-curs i el missatge del sindicat?

DLL. Hem de ser capaçosd’explicar les nostres propostes iopinions a l’afiliació i a les perso-nes treballadores amb el contac-te directe i personal, i també ambtots els mitjans de comunicacióque tenim a l’abast. Però hi ha unaltre missatge que transmetemamb la nostra pràctica quotidia-na, que ha de ser coherent ambtot el que proposem i diem. Això

és el que ens dóna coherènciacom a organització.

XN. En breu tindrem el perí-ode de concentració d’elec-cions sindicals. Quina és la im-portància del treball comuni-catiu en un procés com aquest?

DLL: En el període d’eleccions,la comunicació ha de tenir tambéaquesta prioritat. Hem d’explicarles nostres propostes als treballa-dors i treballadores amb tots elsmitjans que tinguem al nostreabast, i hem d’explicar les nostresexperiències i bones pràctiques alconjunt del sindicat. Des de la Se-

cretaria, per a aquest períodeelectoral, hem posat a l’abast deles seccions sindicals el nostre ca-nal “Visió sindical”, perquè siguiun instrument per difondre lesnostres experiències, i també es-tem treballant la nostra presènciaen les xarxes socials.

XN. Quins són els elementscomunicatius que cal tenir encompte per continuar sent laprimera força sindical de Cata-lunya?

DLL. El resultat de les elec-cions sindicals no ens el donaràla comunicació, però aquesta potser un instrument útil per a lacampanya electoral. Hem d’ex-plicar que el fet de ser el primersindicat a l’Estat i a Catalunyaens dóna més capacitat d’in-fluència en totes les decisionsque afecten les nostres condi-cions de vida i de treball. Guan-yar les eleccions ens permet serdecisius en els comitès d’empre-sa, en les taules dels convenis i

en qüestions d’àmbit més gene-ral, com per exemple el futur delsistema de pensions. I ser fortsen afiliació i representativitat ensserveix per ser independents delspoders polítics i econòmics.

XN. Creus que podem estarsatisfets de la projecció públicaque actualment té el nostre sin-dicat?

DLL. Crec que la nostrapresència pública és molt impor-tant. Fa pocs dies vam elaborar lamemòria d’activitats de la Secre-taria i vam poder constatar coml’any 2009 vam fer 795 notes depremsa, la qual cosa indica unincrement important d’activitat,motivada, d’una banda, per l’ac-tual situació de crisi, i també perla millora de la capacitat de co-municar de tot el sindicat. Peròno ens volem quedar aquí: lanostra presència pública és desi-gual segons els sectors, els terri-toris i els àmbits d’actuació, i pertant tenim marge de millora.

13MAIG 2010

Sindical

En una organització que a Catalunya

aplega 190.000 persones afiliades

i més de 26.000 delegats i delegades

sindicals, la comunicació és una eina

imprescindible per a l’acció sindical

Dolors LlobetAmb la Dolors Llobet, secretària de Comunicació i Imat-ge, i portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Cata-lunya, parlem de la importància de la imatge, la comuni-cació en la nostra organització, així com del paper queaquesta té en els processos d’eleccions sindicals.

José M. Ginés Guerrero Coordinador del projecte. Secretariad’Immigració de CCOO de Catalunya.

Si la riquesa en les ciutats cosmopolitesés la diversitat de persones que les for-men, en els centres de treball és cadadia més palpable l’existència de perso-nes, homes i dones de diferents orí-gens, capacitats, cultures, religions,condició sexual, joves, majors, etc., totsi cadascun amb unes tasques de treball,en un espai comú i amb una jornada la-boral.

La gestió d’aquesta diversitat de co-neixements i capacitats dels treballa-dors/es suposa la consecució de nousdrets laborals i un benefici per a l’em-presa, quan aquests drets es pacten en-tre les direccions de les empreses i elsrepresentants dels treballadors/es.Aquests acords visualitzen en molts ca-sos que una part important dels proble-mes en la gestió de recursos humanssón derivats de les deficiències en l’or-ganització del treball.

Des de CCOO estem potenciant larealització d’acords de gestió de la di-versitat que han d’expressar la no-dis-

criminació dels treballadors o treballa-dores en temes com la selecció de per-sonal i l’accés a l’ocupació, les condi-cions de treball i la promoció, la flexi-bilitat i l’adaptació de la jornada, l’apli-cació dels permisos i períodes vacacio-nals, per poder fer realitat la concilia-ció de la vida laboral i la personal. In-corporar la formació sobre la diversitatcom a mecanisme d’acceptaciód’aquesta nova realitat en les empresesi centres de treball i com a forma deprevenció de conflictes en l’àmbit la-boral.

Aquesta activitat sindical, promogu-

da des de la Secretaria d’Immigració deCCOO de Catalunya, ha possibilitat enl’últim any la signatura de quatreacords –entre els quals es troba l’em-presa ABD, de la Federació de Serveis ala Ciutadania–, que preveuen els temesanteriorment relacionats i que afectenempreses de diferents sectors d’activi-tat i un total de 2.121 treballadors/es.En els pròxims anys és voluntat del sin-dicat la generalització i la incorporacióen les propostes de negociació col·lecti-va d’aquests acords com a garantia dedrets laborals en les empreses i centresde treball.

Amb la gestió de la diversitat guanyem més drets laborals

Dolors Llobet.

14 MAIG 2010

Sindical

Lourdes Alsina PérezPresidenta del comitè d’empresadel Consorci del Transport Sanitari. Regió Girona CTSC-RGSecretària de Joventut de la FSC

La situació viscuda el dia 8 demarç i els dies posteriors ensobliga a plantejar obertamentels dèficits i les greus erradesque vàrem patir els treballadorsi treballadores del transport sa-nitari, igual que d’altres i el con-junt de la ciutadania.

És evident que necessitem unsistema d’emergències que, abanda de sortir a les “fotos” ser-veixi realment per donar respos-ta a les necessitats del moment ique es dotí, per tant, de recursosnecessaris per poder afrontar si-tuacions com les viscudes.

Durant aquests dies, 8 demarç i següents, els treballadorsi treballadores del transport sa-nitari hem hagut de treballar:

• amb una uniformitat que fariure i vehicles no preparats;

• amb cadenes de neu trenca-des;

• sense xarxa telefònica;• posant en perill les pròpies

vides i les dels pacients;• passant la nit en qualsevol

lloc; ens han hagut de resca-tar els bombers o altres ser-veis d’emergències i moltses van quedar aïllats;

• fent torns de guàrdia de mésde 30 hores perquè el relleuno arribava, estava aïllat enalgun indret de les comar-ques de Girona, tot plegatper atendre serveis que noeren urgents i en què pertant no era necessari córrer

aquest elevat risc, sinó quees tractava un cop més decobrir l’expedient, tant delSEM com de l’Institut Ca-talà de la Salut, perquè noen sortissin malparats enaquesta guerra política en-tre Govern i oposició.

Sortosament, no va succeirres veritablement greu, però noes pot estar sempre agraint “alsaires del cel” la sort. Durantaquests dies tots ens vàrem feralgunes preguntes que necessi-ten respostes aclaridores:

• On eren els TUAREGS (vehi-cles tot terreny) del SEM?

• Per què l’empresa va haverd’anar a buscar els com-panys i pacients atrapatsarreu de la província ambles mateixes ambulànciesamb les quals aquests pri-mers varen quedar atrapats?

• Per què els hospitals dona-ven altes o feien marxar elpersonal de recursos hu-mans i visites en ambulàn-cies en plena nevada?

• Per què havíem de sortir afer serveis impossibles?

• Per què no hi havia un equipdel SEM, dels bombers o delque fos amb els vehicles pre-parats per acompanyar-nosa fer aquests serveis impossi-bles?

• Per què molts companys va-ren haver d’espavilar-se perpoder passar la nit amb lesmínimes condicions possi-bles?

• Per què alguns companys icompanyes varen quedaratrapats sense poder arribara ells de cap manera? O sen-se saber on eren?

• Per què d’altres companysvaren haver de fer autènti-ques burrades de quilòme-tres, passar per carreteresper les quals era impossiblecircular per poder arribar aserveis on ja no hi havianingú o un cop més no erenurgents?

• Per què algunes dotacionsvaren estar hores intentantarribar a la base o a serveis,i un cop allà els tornaven aenviar per les mateixes ca-rreteres per les quals ha-vien estat atrapats duranthores?

• Quantes ambulàncies varenser ajudades per pagesosamb els seus tractors o al-tres persones per treure-lesde la neu i encara les feienseguir treballant?

• Per què el mateix dimecresa primera hora del matí,amb les carreteres gelades,

els serveis programats s’ha-vien de fer?

• Per què quatre dies desprésde la nevada es prepara undispositiu de prevenció onprobablement l’única cosaque s’ha fet (a part de sortira la tele) ha estat despertarla gent a la matinada en-trant a casa seva a la força?On era aquest dispositiu eldimarts, el dimecres?

• Per què, mentre aquest dis-positiu i les ambulàncies deguàrdia han passat la nitamb bombers i mossos bus-cant gent suposadament aï-llada, les ORCA (ambulàn-cies del SEM per atendre si-tuacions especials) dormienen hotels a Girona?

Volem i exigim respostes itreballarem per aconseguir-les iposar les bases perquè no es tor-nin a produir situacions com lesviscudes per tots o totes durantaquests dies.

No podem deixar de fer algu-nes consideracions importantsque ajuden a entendre per quèvàrem patir treballadors i ciuta-dania aquests desastres i des-cordinació:

1. SEM: Totalment inoperant,insensible, gens preparat, ni ungram d’empatia i massa d’egois-me; de gestors cap amunt varenoperar només en benefici polític,en cap moment es varen preocu-par per la seguretat dels tècnics opacients. Demores de més de 12h en serveis, movien ambulàn-cies de guàrdia per atendre ser-veis preventius. En definitiva, va-ren fer el que la seva intel·ligèn-cia o capacitat i el seu sentit decobrir-se les espatlles política-ment els va permetre.

2. ICS: Inexistent, com un ze-ro a l’esquerra, sembla més unasucursal d’una empresa fantas-ma, no els busquis fora del seuhorari de 8 a 15 h sempre que novingui la consellera, que llavorssegur que els trobaràs.

3. Empresa: També té part deresponsabilitat. Varen posar-himoltes ganes i esforços, els res-ponsables varen complir comvaren poder, la veritat és queamb molts pocs recursos varenfer molta feina, tota la que varenpoder; ens ha quedat clar queens falten molts mitjans.

Quasi tots els delegats territo-rials varen treballar molt, ho sa-bem del cert, explicat pels ma-teixos treballadors, varen fer totel que era a les seves mans i esvaren preocupar de veritat pelstreballadors i treballadores: unadelegada va anar des de Cam-prodon gairebé fins a Blanesamb un 4x4 a rescatar la sevagent i els pacients.

Per part de l’empresa va fal-tar suport i material com robade recanvi per als treballadors itreballadores o cadenes de neude recanvi a les bases.

L’empresa ha de prendreconsciència que, en momentsde desastre com aquest, ha defer ús del poder que té, i del buitde poder que hi ha tant al SEMcom a l’ICS, ha de poder serautònoma per prendre les deci-sions, sobretot aquelles queafecten els treballadors. Va faltarmés pressió al SEM per evitarserveis inútils i també a l’ICS.

Tenim clar que l’empresa és,de tots, la menys culpable, peròresponsable al cap i a la fi de notenir als nostres magatzems ma-terials adequats per afrontaraquestes situacions: materialscom cadenes de neu, roba espe-cial, sistemes alternatius de co-municació... com també un plaestratègic, protocols d’actuacióen què tothom tingui molt clarcom s’ha d’actuar davant dequalsevol emergència i o catàs-trofe.

El nostre repte, la nostra obli-gació, és no tan sols denunciarel que ha succeït sinó treballarperquè no tornem a patir el de-sastre de la gestió.

La gran nevada: la gestió del desastre o el desastre de la gestió

15MAIG 2010

Sindical

Josep Pomés i ComasLlicenciat en Dret per la UOCDiploma de postgrau en Dret Urbanístic UdG

Malgrat les nombroses defini-cions de mobbing3, la maneramés diàfana d’aproximar-nos ala qüestió és explicant-ne algu-nes de les tècniques emprades,la finalitat última de les qualsconsisteix en aïllar i estigmatit-zar la víctima atemptant greu-ment contra la seva dignitat i in-tegritat per obtenir-ne directa-ment o mediatament un benefi-ci econòmic i/o de prestigi pro-fessional o social:

a) Realització d’accions en-caminades a l’aïllament socialde la víctima (impedir que elscompanys parlin amb la perso-na assetjada, ignorar la sevapresència, en els casos mésgreus s’arriba a excloure-la encompartiments separats delsseus companys, al lloc on esguarda material inservible o es-patllat).

b) Manipulació i extensió derumors maliciosos, per exem-ple, enviar a la resta dels com-panys correus electrònics inju-riant a la víctima o atribuint-lifalsament el desenvolupamentde conductes inapropiades, es-tendre malèvolament la ideaque perjudicarà els interessoscol·lectius o d’altri, la qual cosapot detectar quan se l’insulta oamenaça amb ocasió de la con-sulta de la seva situació laboralpersonal o de l’exercici de qual-sevol dels seus drets més fona-mentals, com l’assistència a unareunió pública, o del desenvolu-pament diari de les seves activi-tats.

c) Obstaculització del seutreball, a través d’amagar-li in-formació que precisa, induir-lila comissió d’errors, manipularel seu ordinador canviant la ubi-cació d’arxius, inutilitzant-lo oimpedint l’accés amb el cons-tant canvi de les claus; en casosgreus es pot arribar a deixar eltreballador sense despatx, telè-fon, cadira ni taula, normalmentper via de fet i aprofitant algunaabsència o permís del treballa-dor i havent-se prèviament su-brogat altres persones, assetja-dors o còmplices, els seus èxits otasques realitzades.

d) Invasió de la privacitat del’empleat, per exemple el seucorreu, i pressionar-la mit-jançant la monotorització exces-siva tant de les seves tasques comde la seva vida privada i fami-liar.

e) Assignació de tasques inú-tils, la més clàssica, arxivar oencarpetar plecs de papers

però també admet la variantd’encomanar tasques impossi-bles o inabastables, per ex. es-canejar tota la documentaciósense cap mitjà per poder-hofer. En ambdós casos, el compo-nent d’humiliació és bàsic, via laprovocació del sentiment deculpa (individual) i de rebuig(col·lectiu) a través de les varia-bles absurditat/inviabilitat. Espoden emprar successivamentles dues modalitats i, a més,

amb dosis de crueltat inimagi-nables per una persona sana,com ara l’encàrrec d’anar pelsdespatxos dels col·legues quehan contribuït activament –deforma mediata o directa– enl’execució del mobbing per en-dreçar els seus papers.

f) Modificació, sobtada i sen-se prèvia advertència, de lesatribucions a efectuar, senseexplicació addicional sobre lesnoves, l’accés a la informació o a

l’equipament necessari perefectuar-les.

g) Remoció del lloc de treballaprofitant un permís o absèn-cia, substituint-te, moltes vega-des, irregularment per una per-sona afí, cosa que agreuja tant elsentiment d’injustícia del “mob-bingmizat” com la sensaciód’impunitat, arrogància i pre-potència dels “mobbingmitza-dors”. Normalment el turmentatacaba, sota l’excusa d’una reor-

ganització laboral, passant lestrucades al seu substitut, quecompta no només amb millorsequipaments, suport i informa-ció sinó amb molt menys prepa-ració, formació i/o experiència.Aquesta situació pot, fins i tot,intentar-se normativitzar, permés que il·legalment, mit-jançant paràmetres com el sou,condicions de permanència,llocs de treball, de manera di-versa entre els aduladors i el tre-ballador perseguit.

h) Agressions continuadesfora del centre que dificulten lavida diària i l’equilibri emocio-nal. En entorns petits, estancatsi molt “depenents” poden abas-tar actuacions com, per exem-ple, el precinte del cotxe correc-tament aparcat, denúncies fal-ses i anònimes sobre conduccióèbria, apartament d’amics permitjà de l’amenaça de no reno-var-los feina o no atorgar-losuna llicència, dificultar o impe-dir el canvi de feina, per mitjà del’ascendència o influència delsmaltractadors en els futurs ipossibles contractants, és a dir,eliminar l’”ocupacionalitat” ex-terna del fustigat.

En definitiva, es tracta d’in-fringir una autèntica torturapsicològica, violència extremaque arriba, en general, sobtada-ment i inesperada i que recolzaen la genètica social de la per-sona humana; procés destruc-tiu de cercle viciós que acabadesvirtuant i pervertint la reali-tat, en transformar i presentarels efectes com a causa mercèsa mecanismes psicològicsd’atribució de responsabilitat iculpabilitat al martiritzat, abas-tament estudiats per la victi-mologia, fruit majorment d’unautomatisme defensiu de salva-guarda de la seguretat pròpia4

(“a mi no em pot passar perquèsóc un bon treballador”), i sem-pre degut als trets definidors dela personalitat i actuar delmobbingmitzat, que representauna greu amenaça pels abusa-dors ja sigui pel coneixementque pugui tenir de comporta-ments més o menys irregulars,delictius o mafiosos com perposar en evidència –freqüent-ment de manera inconscient–les incompetències i mediocri-tats dels altres, a raó del seu zeli perspectives en el treball, pro-fessionalitat, honestedat, inde-pendència, ètica o sentit de lajustícia5. La perspectiva apun-tada enllaça, d’aquesta manera,perfectament amb l’origen del’expressió anglesa mobbing,manllevada de l’etologia, quanKonrad Lorenz l’emprava per

Mobbing a l’Administració Pública: La corrupció consentida en el món local

La voluntat d’analitzar aquesta temàtica parteix, per una banda, de les devastadoresconseqüències que genera, i, per l’altra, de motivar una major conscienciació socialdel fenomen i de la seva transcendència1, com la via més efectiva per a reduir-ne elsseus perniciosos efectes2 individuals i socials, tot analitzant-ne les raons últimes i enquin entorn arrelen les seves causes.

referir-se a l’atac que petits ani-mals gregaris infringien a unanimal solitari més gran i que,després ha arribat a la discipli-na laboral, a través del metgesuec Heinnemann, en l’intentde descriure comportamentsinfantils a les aules, i principal-ment pel psicòleg suec Ley-mann Heinz, l’autor de la frase“el lloc de treball és l’últim re-ducte dels camps de batalla onla gent es pot aniquilar mútua-ment sense córrer risc de pena-lització”.

No són d’estranyar, conse-qüentment, les possibles moti-vacions que GONZÁLEZ DE RI-VERA6 esmenta com als seus de-sencadenants primordials:

• “- Justificar un despido parael que no hay argumentossólidos.

• Desplazar a la vícitma paraponer en su lugar a otro tra-bajador que la sustituirá.

• Forzarla a un abandono ilí-cito mediante chantaje oamenaza de su puesto detrabajo.

• Obligarla mediante todo unasedio a solicitar el trasladoo a aceptar una jubilaciónanticipada.

• Ahorrarse el coste de la in-demnización de un despidoimprocedente que no sepuede o se quiere desem-bolsar.

• Aislar a una persona quepuede hacer sombra al aco-sador.

• Aislar a una persona quetècnica u organizativamen-te puede “desmontar el chi-ringuito” del acosador.

• Aislar a una persona al cualse considera contrario a lacultura que el acosador im-pone en el departamento”.

Les conseqüències indivi-duals del mobbing són morda-ces, virulentes i incisives7, comes palesa en les dades extretesde l’Estudios Cisneros VI8: sín-drome d’estrès postraumàtic(72%), depressió i ansietat(70%), agressivitat (66%), soma-titzacions (64%), intenciód’abandonar la professió (61%) idisminució de l’autoestima(53%)9, on s’explicita que lescauses més assenyalades del’assetjament són “la envidia, noceder al servilismo y la defensade los derechos laborales”. Noobstant això, hem de posar l’ac-cent tanmateix en les pene-trants repercussions socials i ge-nerals del drama del maltracta-ment, que no només afecta òb-viament als principis d’eficièn-cia i eficàcia de l’AdministracióPública i a l’augment de la des-pesa (baixes laborals, neutralit-zació de les persones més capa-ces, baixa rendibilitat, augmentdel temps destinat a la ideació iaplicació de la violència), sinó ala vulneració del complimentconstitucional del principal ob-jectiu i ontologia de les Admi-nistracions Públiques: servir als

interessos generals. Aquest és, alnostre parer, l’aberració mésgran que es produeix, l’objectiuessencial i més corrupte delmobbing, la persecució dels in-teressos privats, que es manifes-ta no només amb la fustigacióals treballadors sinó amb d’al-tres manifestacions d’aquella

vulneració, habitualment mésvisibles i condemnades per lasocietat però que no deixen deser derivacions esbiaixadesd’aquell valor, com ara la famo-sa i actual corrupció urbanísti-ca. I és que l’àmbit laboral, legali real, ofereix eines eficaces per alluitar contra la corrupció.

Aquesta desviació s’aprecia,i es reflexa alhora, en les carac-terístiques ecològiques labo-rals, i explica perquè tenen lamés gran incidència en les ad-ministracions públiques, espe-cialment en les locals10, atesesla coincidència i proximitatd’interessos que tenen lloc, ontrobem alcaldes o regidors pro-motors o constructors, on elsacords municipals causen afec-tació directa dels seus interes-sos en quant a propietaris delsòl o titulars d’activitats, i a onexisteix, sens dubte, l’espai mésgran entre la normativa, el quehauria de ser, i la realitat opràctica diària, el què és. Se-gons el nostre parer, la quoti-dianitat demostra la impunitat,la inexistència de mecanismesde control i seguiment ade-quats. Des d’un punt de vistalaboral, i per tot el que s’ha ex-posat, penso que en l’àmbit pú-blic s’hauria d’arbitrar no no-

més un control de comprovaciód’ofici sinó la confecció d’unscriteris avaluadors i classifica-dors de les condicions laborals,sobretot tenint en compte laimportància que tenen per evi-tar i mitigar la corrupció. Pen-sem que en poblacions petitesel control polític pot ser inexis-tent, potser per formació, perdificultat d’exercir-la en un en-torn tancat, per subordinació odependència laboral o familiaramb els components de l’equipde govern. En conseqüència,mesurar i articular aquells ins-truments que allunyin al perso-nal i al grup de l’anomenat es-tat “agèntic”, entès com aquellatendència a obeir acríticament iaplicar irresponsablement or-dres i desigs d’un poder conside-rat superior11, impedirà des delpunt de vista social, la corrup-ció, i des de l ’ individual, elmobbing que pugui produirqualsevol psicòpata narcicista12

o mediocre inoperantment ac-tiu13. Per tot això, és decisiu elcompliment dels criteris demèrit i capacitat en l’accés ipromoció pública, la conve-niència d’establir relacions delloc de treball (obligatòria legal-ment), no externalitzar amb as-sessors les tasques d’inspecció iinforme que han de realitzar elsfuncionaris competents, i, so-bretot, vetllar i comprovar elcompliment de la normativasistemàticament ignorada sinóvulnerada.

Les conseqüències individuals del mobbing són mordaces,virulentes i incisives14, com es palesa en les dades extretes

del Estudios Cisneros VI15: síndrome d’estrès postraumàtic (72%), depressió i ansietat (70%), agressivitat (66%),

somatitzacions (64%), intenció d’abandonar la professió (61%) i disminució de l’autoestima (53%)16, on s’explicita que les causes

més assenyalades de l’assetjament són “la envidia, no ceder al servilismo y la defensa de los derechos laborales”

[…] hem de posar l’accent tanmateix en les penetrants repercussions socials i generals del

drama del maltractament, que no només afecta òbviament als principis d’eficiència i eficàcia de

l’Administració Pública i a l’augment de la despesa (baixes laborals, neutralització de les

persones més capaces, baixa rendibilitat, augment del temps destinat a la ideació i

aplicació de la violència), sinó a la vulneració delcompliment constitucional del principal

objectiu i ontologia de les Administracions Públiques: servir als interessos generals

NOTES

1 Veure article del psicòleg del treball Iñaki Piñuel: “La nueva epidemia orga-nizativa del siglo XXI”.2 Veure article “Elementos y dinàmica psicosocial del acoso institucional/gru-pal: Cómo prevenirlo y neutralizarlo” de Fuentes Martínez, Francisco: “...en-tiendo que su solución más radical, estriba en que su anàlisis, interpretacióny rechazo sean culturalmente tan compartidos como la esclavitud, por ejem-plo”.3 Valgui, entre totes, l’expressada per Iñaki Piñuel: “En el ámbito laboral, de-finimos el mobbing como el continuado y deliberado maltrato verbal y modalque recibe un trabajador por parte de otro o otros, que se comportan con élcruelmente con el objeto de lograr su aniquilación a través de diferentes pro-cedimientos ilegales, o ajenos a un trato respetuoso o humanitario y que aten-tan contra la dignidad del trabajador. El mobbing tiene como objetivo intimi-dar, apocar, reducir, aplanar, amedrentar y consumir, emocional e intelec-tualmente a la víctima, con vistas a eliminarla de la organización o a satisfa-cer la necesidad insaciable de agredir, controlar y destruir que suele presentarel hostigador, que aprovecha la ocasión que le brinda la situación organitzati-va particular (reorganización, reducción de costes, burocratización, cambios

vertiginosos, etc...) para canalizar una serie de impulsos y tendencias psicopá-ticas” (Any 2001).4 Vegeu l’article “Los testigos cómplices o testigos mudos”, d’Eva Ventín Loren-zo.5 Vegeu les notes definidores de la personalitat de la víctima i de l’assetjadoren l’obra “Mobbing” d’Iñaki Piñuel6 Vegeu l’article “Motivaciones del mob-bing” de González de Rivera, José Luis.7 Vegeu els articles “Las consecuencias del mobbing” i “Síntomas clínicos delacoso” de González de Rivera, José Luis.8 Consulteu el treball “Estudios Cisneros VI: Mobbing, acoso psicológico en eltrabajo en la comunidad de Madrid”, dirigit per Iñaki Piñuel. Any 2006.9 Vegeu l’article “Mobbing, implicaciones sociales y psicopatológicas”, del pro-fessor Fuertes Martínez, Francisco. 10 Vegeu l’article d’Iñaki Piñuel: “El mobbing se manifiesta sobre todo en lasadministraciones públicas”.11 Segons definició extreta de l’article “Elementos y dinámica psicosocial delacoso institucional/grupal: como prevenirlo y neutralitzarlo” de Fuertes Mar-tínez, Francisco.12 Terme emprat per Hirigoyen, Marie France.13 Expressió utilitzada per González de Rivera (any 2002).

16 MAIG 2010

Sindical

17MAIG 2010

ENTREVISTA

Màxim Pujade

Màxim Pujade. Sempre s’ha ditque la Transició va ser modèli-ca, però, no creus que al silencique va imposar la dictaduras’hi va sumar la indiferència dela Transició?

Manel Perona. Totalment: laTransició va ser l’única manerade fer una ruptura pacífica, peròentre tots vàrem ser massa pru-dents i ens oblidàrem dels desa-pareguts que van lluitar perquèavui tinguéssim una democrà-cia. I aquesta mancança de “lanostra democràcia” ha estat de-

nunciada públicament en totsels fòrums i conferències a lesquals hem anat.

MPU. Aquest buit et fa quecomencis a indagar sobre per-sones desaparegudes durant laGuerra Civil i el franquisme?

MPE. A nivell personal, vaigcomençar juntament amb lameva dona buscant un onclemeu i un de la meva dona desa-pareguts durant la Guerra Civil.En el cas de l’oncle de la mevadona, la seva família va iniciarla seva recerca en el mateix mo-ment de la seva desaparició,l’any 1938, durant la Batalla de

l’Ebre. La germana del desapa-regut no va parar de buscar-lofins que l’edat i la salut ja no liho van permetre. Després no-saltres vam agafar el relleu ivam continuar la recerca, finsavui.

MPU. L’heu trobat?MPE. No, encara no. Les últi-

mes pistes ens van dur a Mèxic,on hi havia documents sobreuna persona que tenia els ma-teixos nom i cognoms del desa-paregut, i que provenia del ma-teix lloc, el barri de la SagradaFamília de Barcelona. Però al fi-nal, res de res.

MPU. Deu ser frustrant que,després d’arribar al final deltrencaclosques, l’última peçano encaixi.

MPE. No t’ho pensis, perquè,de fet, ja és gratificant pensar

que estàs buscant un familiardesaparegut. A més, mentrebusco l’oncle de la meva donatrobo indicis d’altres desapare-guts sobre els quals estic treba-llant. I això és important i grati-ficant alhora.

MPU. Per fer les recerquesus ajudeu, moltes vegades,amb el testimoni de les perso-nes que encara són vives. Re-centment l’historiador JosepMaria Solé i Sabater va treureel llibre Revolució i esperança,on recollia el testimoni d’11supervivents de la Guerra Ci-vil . Però… cada vegada enqueden menys.

MPE. Efectivament, cada ve-gada en són menys. També hede dir que quan utilitzemaquesta font d’informació sem-pre tenim una limitació de l’es-pai molt gran. De fet nosaltresens referim, bàsicament, a ladocumentació, i quan ens tro-bem algú que conserva bonamemòria, l ’aprofitem. Peròtambé és cert que la memòria,de vegades, ens juga males pas-sades... Ens va bé per compon-dre espais i llocs, però les sevesdeclaracions normalment sónmassa selectives.

MPU. Una de les mesuresimposades per la dictadurafranquista, quan va acabar laGuerra Civil, va ser la dissolu-ció dels sindicats de classe. Almateix temps els seus béns vanser incautats i els sindicats,

perseguits i represaliats. Quinpaper teniu en aquesta recercahistòrica?

MPE. Els arxius històrics deCCOO treballen per recuperar,organitzar, conservar i difondreel patrimoni documental delsindicat. És molt important res-catar aquells primers docu-ments on es reflecteix la lluitadels anys seixanta i setanta a fa-vor de la democràcia.

Hem treballat i treballemamb els sindicats CCOO i UGT.Els sindicats estan portant a ter-me la seva tasca específica entot aquest procés i intentemcol·laborar-hi. Aquesta tasca tannecessària com dificultosa és laque es realitza en els arxius deCCOO.

MPU. Després de tants anysde recerca i de parlar amb unmunt de gent, encara hi ha al-guna cosa que et sorprengui delque va passar en aquell perío-de?

MPE. Més que sorprendre’m,em commouen. Em commouque algú em digui que va poderviure gràcies al fet que els quevan assassinar el seu pare vandonar feina a la seva mare. Sónsentiments contradictoris i, al-hora, són declaracions commo-vedores.

MPU. L’any 2002 crees l’As-sociació per a la Recuperacióde la Memòria Històrica de Ca-

La fossa de l’oblitL’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica

de Catalunya continua buscant milers de víctimes de la Guerra Civil i del franquisme

Reconstruir la història i capbussar-se en el passat per rescatar la memòria de totsaquells que van morir per la democràcia i l’ideari republicà és un dels reptes que elpresident de l’Associació per Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Ma-nel Perona, té des de fa molts anys. A finals del 2002 es va constituir l’associació, i Ma-nel Perona porta comptabilitzats més de 2.000 casos de desapareguts documentatsper familiars. Quan Manel Perona parla dels desapareguts, els seus ulls reflecteixen el dolor delscentenars de famílies que li han expressat el dol obert, silenciós i dels temps passats,just en el moment de la desaparició forçada d’un ésser estimat i que encara no s’hapogut tancar.Durant massa anys les desaparicions perpetrades durant la Guerra Civil i el franquis-me s’han enterrat en una fossa de l’oblit, molt més profunda que la fossa comuna ca-vada pels genocides.

Així és, i la nostra associació sempre

ha tingut molt clar que la via judicial

era i és necessària

Manel Perona.

Manel Perona.

18 MAIG 2010

Entrevista

talunya. Com i per què va néi-xer aquesta associació?

MPE. Ens vam constituircom a associació a finals del2002, tot i que nosaltres portà-vem treballant en aquest temades de l’any 1974. L’Associacióper a la Recuperació de laMemòria Històrica de Catalun-ya neix a partir de les noves tec-nologies, concretament Inter-net. Com que hi havia un con-glomerat de gent buscant elsseus familiars desapareguts du-rant la Guerra Civil i el fran-quisme, Internet ens va servircom a eina per contactar ambfòrums, sumar esforços i po-der-nos ajudar entre personesque teníem objectius molt si-milars.

Després buscàrem una einalegal que pogués servir perconstruir una associació i, unavegada assolida, començàrem atreballar a Catalunya.

Una de les primeres accionsque vam fer va ser la de pro-moure una resolució al Parla-ment de Catalunya perquè elGovern pogués fer un cens detots els desapareguts, així comun mapa de les fosses comunesa Catalunya.

MPU. Tu vas ser pioner enaquesta recerca de la memòriadels oblidats, i no va ser fins al2007, amb el Govern Zapatero,que s’aprovà la Llei de lamemòria històrica a nivell es-tatal i, un any després, el Parla-ment de Catalunya aprovà laLlei de fosses comunes. Quinavaloració en fas, d’aquesteslleis?

MPE. Tot i que, com a asso-ciació, som dels que més hemtreballat i participat en la llei,crec que la Llei de la memòriahistòrica va néixer curta. Pensaque quan s’estava aprovant lallei encara se n’estaven nego-ciant alguns articles. Però eraallò o res. Dit això, ha servit perdonar subvencions i aconseguirtornar la nacionalitat espanyolaa un munt d’exiliats.

Quant a la Llei de fosses co-munes, a pesar de les seves limi-tacions, des del seu inici hi te-nim dipositades moltes espe-rances perquè, per primera ve-gada, s’ha volgut afrontar unproblema que fins ara s’haviaintentat oblidar i deixar de ban-da.

MPU. La idea de l’associació,

és tancar el tema i que els resul-tats i la veritat del que va passarquedi en els llibres o bé que lajustícia actuï en conseqüència?

MPE. Nosaltres volem passarel full de la història, però no elvolem passar en blanc. A di-ferència d’altres països, el quenosaltres tenim en aquests mo-ments és el dol de moltes perso-nes que encara no l’han poguttancar. Si volem acabar definiti-vament aquest dol i que elsdrets humans siguin respectatsen el nostre país, per a això, calque puguem esbrinar què va serde tots els desapareguts/des ique la gent sàpiga que van exis-tir i que van morir.

Moltes vegades ens omplimla boca parlant dels experimentsque feien els nazis amb els seuspresoners, però ningú no parladels experiments que feien elsfranquistes.

MPU. Ho entenc, però hi hagent que prefereix que no es re-mogui res. La recuperacióhistòrica, cicatritza les ferides obé les enceta?

MPE. Hi ha familiars a quiallò que més els preocupa no ésobrir les ferides, sinó que el querealment volen és posar unllençol per damunt de tot aixòper tapar i amagar la veritat.

MPU- Comprens aquestapostura?

MPE. Sí, i per una raó moltsenzilla: per por. Fins no fa gairetemps, en aquest país la gent te-nia por de donar la cara.

MPU. Sembla mentida que,després de tants anys, encaraexisteixi por a parlar. Des de lateva associació, has constatataquesta por?

MPE. He constatat aquestapor i, a més, jo mateix he patitamenaces per voler remoure elpassat. Sense anar més lluny,l’any 2005 es van fer unstreballs d’exhumació aOlesa de Montserrat,que, per la seva im-portància, vancomptar amb lapresència d’al-

gun mitjà de comunicació.Quan els periodistes anaven aentrevistar la gent del poble,aquests els tancaven la portaperquè no volien parlar davantde les càmeres.

Va ser una sensació molt es-tranya, perquè, mentre elsequips d’arqueologia treballavenrodejats d’un munt de curiososque miraven el que feien, d’altres–els que menys— ens pregunta-ven: qui esteu buscant, els assas-sins o els assassinats? Perquè siesteu buscant els assassins aquíno els trobareu, però si busqueuels assassinats els trobareu allà—assenyalant una capella que hihavia al costat.

MPU. Quin paper ha tingutl’Església en tot aquest afer?Quina valoració fas de les pa-raules de Rouco Varela quan vadir: “algunes veces es impor-tante saber olvidar”?

MPE. L’Església hauria defer una reflexió molt profun-da sobre tot aquest tema,veure realment quina va serla seva participació i actuaren conseqüència.

MPU. Hi ha algú quehauria de demanar perdóper totes les atrocitats quees van fer durantaquest període detemps?

MPE. Con-sidero que,en gene-ral, s’hanf e tmoltsactesr e i -

vindicant la memòria dels desa-pareguts, però encara és horaque hi hagi una petició de per-dó...

MPU.- I… qui l’ha de fer?MPE. L’hauria de fer el mà-

xim estament, la màxima repre-sentació popular de l’Estat, tam-bé l’Església.

MPU. A banda de demanarperdó, no trobes que la justíciahauria de fer justícia amb lesbarbaritats que es van fer? Fa-miliars de les víctimes, juristesi ONG, i fins i tot l’ONU, recla-men a Espanya que jutgi el seupassat. Que jo recordi, nomésel magistrat que va desfermarel 1988 el procés a Pinochet,Baltasar Garzón, va fer un in-tent fallit d’asseure el franquis-me a la banqueta.

MPE. Així és, i la nostra asso-ciació sempre ha tingut moltclar que la via judicial era i ésnecessària.

Nosaltres col·laboràrem mol-tíssim amb l’Audiència Nacio-nal. Vam recopilar totes les nos-

tres dades i les facilitàrem al jut-ge Garzón. En la seva instrucció,Garzón va registrar més de114.000 desaparicions forçades.

Sabíem les limitacions ambles quals es podria trobar el jut-ge, però també sabíem que siGarzón iniciava tot aquest pro-cés alguna cosa en trauríem, i defet en van sorgir moltes coses.

MPU. Però… llavors, què vapassar?

MPE. Doncs que van tornar aaparèixer aquelles pors de quèet parlava abans, i van portar-nos a una situació molt emboli-cada, perquè el que havia de jut-jar, finalment, pot ser jutjat. Detotes maneres, no s’acabarà enaquest punt.

MPU. Què més va passar?MPE. Una vegada es va dicta-

minar que Garzón no era com-petent per encausar el franquis-me, la nostra Associació i d’al-tres denunciants que aportàremextenses i exhaustives dades,demanàrem que ens retornessintota la informació facilitada.Doncs bé, el Tribunal Suprem,no solament no ho ha fet, sinóque l’ha donat al sindicat ManosLimpias, denunciant del jutgeGarzón.

Ara aquest sindicat disposade 130.000 noms de desapare-guts a més dels noms de les per-

sones que treballem en aquesttema. Ara les meves dades

personals apareixen en unsindicat que res té a veure

amb mi: saben qui sóc,on visc i a què em

dedico.

Considero que, en general, s’han fet

molts actes reivindicant la memòria

dels desapareguts, però encara

és hora que hi hagi una petició de perdó...

Per la vostra manera d’entendre les cosesPer la vostra determinació per a canviar-les

Per triar-nos per a comunicar-hoPer deixar-nos fer-ho de manera diferent

Pel vostre èxit!!dinarte@dinarte.es

19MAIG 2010

NOVEL.LA I SOCIETAT

Pepe GálvezMembre de la Comissió Executiva de la FSC estatal i director de TRIBUNA DE LOSSERVICIOS A LA CIUDADANÍA

Per què un article sobre novel·lanegra en una revista sindical? Enprimer lloc perquè així ho ha de-cidit el seu director; en segon llocperquè hi ha vida més enllà delsindicat, i en tercera instànciaperquè la novel·la negra és la no-vel·la social de la globalització.De manera que passeu i llegiu.

Avís: “Això és una novel·la. Totaixò és veritat, tot és mentida”.Aquestes paraules, que Domini-que Manotti col·loca a la manerade pròleg de la seva últimanovel·la, Lorrein connection, sónuna declaració directa d’inten-cions narratives. Res del que ensexplica en les seves pàgines hapassat, però tot el que hi llegiremha pogut o podrà succeir. Una deles característiques més diferen-ciadores de la novel·la negra, delgènere negre en general, és el fetde rescatar moltes petites i gransveritats que en el món real s’ocul-ten o volen ser ignorades. De fet,durant el període d’auge de laglobalització, la novel·la negra haestat gairebé l’única ficció ques’ha entossudit a mostrar la partfosca d’aquesta fase del capitalis-me. En la mateixa Lorrein connec-tion se’ns ofereix una descripcióencertada de pràctiques econò-miques contemporànies, al vol-tant de desviació de subvencionseuropees, OPA internacionals...en les quals la vulneració de la lleies converteix en una activitat quegaudeix de gran impunitat. Tam-bé assistim a la col·lusió, que nocol·lisió, entre poder econòmic idelinqüència, maniobres d’espio-natge industrial, batalles d’inte-ressos i de grups de pressió dinsels estrats de l’alta política... a allòa què ens remeten les paraules,quasi sempre sàvies, de ManuelVázquez Montalbán, que a Geo-metrías de la memoria, un llibreentrevista esclaridor que va realit-zar Georges Tyras, relacionaval’auge de la novel·la negra a l’Es-panya dels setanta amb “l’homo-logació del país amb les nacionsneocapitalistes”. Evolució en laqual “les regles del joc sobre ladoble veritat de l’organització po-

lítica i social, sobre la doble morali la doble comptabilitat, assenya-laven ja la fragilitat de la fronteraque separa la política del delicte”.Espanya ha seguit evolucionanten l’espiral de la corrupció, demanera que la mencionada fron-tera s’ha convertit en un enormeforat per on entra tothom. Persort la novel·la negra també haseguit aquí, com a mirall cada copmés polièdric de denúnciad’aquestes evolucions perverses.

LA CORRUPCIO, ETERNACOMPANYA DEL PODER

Estem parlant de novel·la ne-gra, no de novel·la policíaca: ladiferència és que aquesta darreraredueix el crim o el delicte a unenigma per resoldre, a un reptemés o menys intel·lectual. En lanovel·la policíaca i en els seusvessants cinematogràfics i televi-sius, la motivació dels assassi-nats respon a una casuística limi-tada a qüestions passionals i apetites cobdícies, o bé, i cada copmés, a l’acció d’un mal metafísicpersonificat en els assassins ensèrie. La novel·la negra, en canvi,situa el mal en les relacions i enles fractures i desequilibris so-cials i sobretot en el potencialcriminal que guarda el poder,tant en el seu vessant social comtambé en l’econòmic i el polític.

L’origen de la novel·la negrael trobem a Collita roja (1929),novel·la de Dashiell Hammet,

que va rompre amb la dinàmicad’intrigues en ambients acomo-dats i va situar l’acció dins ladinàmica de la corrupció enl’àmbit d’una petita ciutat mi-nera americana. Hammet va mi-litar en el Partit Laborista Ame-ricà, i va passar sis mesos a lapresó per rebutjar fer de testi-moni en el Civil Rights Con-gress, en la campanya de la caçade bruixes contra els comunis-tes realitzada pel comitè del se-nador McCarthy’s (vegeu el lli-bre d’Higinio Polo DashiellHammet. Novela negra y caza debrujas en Hollywood).

A partir d’aquest moment, lacorrupció, el control dels políticspels gàngsters o la seva implica-ció en l’economia il·legal, comtambé l’abús de poder, apareixe-ran en moltes obres de RaymondChandler, Horace MacCoy, JimThompson, Charles Williams,Frederic Brown... i més tard enles de Ross Macdonald, Roger Si-mon o Sara Paretsky. Aquesta úl-tima, a banda de ser una escrip-tora amb un gran nervi narratiu isensibilitat social, mereix passara la nostra particular història per-què el 1982 introdueix un canviradical en el paper de la donadins dels codis del gènere negre,amb la creació de la detectiu V. I.Warshawski. Les obres de Pa-retsky, que a Espanya s’han editat

de forma incompleta i intermi-tent, són un dels exponents mésclars del compromís de denúnciasocial de la novel·la negra.

CRITICS I LUCIDS

Tot i que, com ja hem pogutveure, la novel·la negra s’originaen la cultura popular ianqui, seràa Europa on assumirà el seu ves-sant més crític i majoritàriamentlligat a simpaties amb les ideolo-gies i fins i tot militàncies en or-ganitzacions socials o polítiquesd’esquerres. Són dos els focus del’assimilació, l’adaptació i l’ex-pansió del gènere: Suècia iFrança. En el país nòrdic, re-ferència dels encerts i fins i tot deles limitacions de la socialde-mocràcia, un matrimoni formatper Maj Slöwall (ella) i PerWahlöö (ell) va iniciar el 1962amb Roseanne una sèrie de nounovel·les (The Man on the Bal-cony, The Laughing Policeman,The Cop Killer, The Abominableman, The Locked Room, The Te-rrorists…), que es va aturar ambla prematura mort de Wahlöö el1975. Tant Henning Mankellcom Stieg Larsson, o l’islandèsArnaldur Indridason, reconeixenla parella sueca com el seu modelreferent. El tractament del tempsmés proper a la nostra realitat; la

humanització tant del protago-nista, l’inspector Martín Beck,clar avantpassat de Walander,com de l’activitat de la policia engeneral, que és presentada ambles seves llums i ombres en unaactivitat constant, que està allun-yada de la genialitat i que algunscops pot apropar-se al ridícul; ai-xí com la ruptura amb el mani-queisme en descobrir els delin-qüents dins d’una visió progres-sista que s’incorpora amb natu-ralitat a la narració, són caracte-rístiques que avalen la importàn-cia i l’actualitat de la seva obra.

La branca francesa, que comp-tava amb els antecedents d’unanovel·la policíaca impregnada decostumisme com la practicadapor Simenón o Leo Malet, s’ex-pandeix a partir del Maig del 68amb autors com Jaen François Vi-lar, Didier Daennickx, DanielPennac, Fred Vargas… Destaca-rem aquí dos autors: Jean ClaudeIzzo i Dominique Manotti. El pri-mer (mort el 2000), militant d’es-querres, va ser el creador d’unabella i vital trilogia (Total Khéops,Chourmo i Soleá), que ens facompartir el seu amor i el seu do-lor envers una Marsella mestissa ia mans de la màfia i la ultradreta.Per la seva banda, Manotti inscriula seva militància, segons ella ma-teixa, en un àmbit que es podriaqualificar de marxista i sindicalis-ta revolucionari, cosa que es tra-dueix en unes novel·les (SombreSentier, Le corps noir, À nos che-vaux, i la ja esmentada Lorreinconnection), que impressionenper la solidesa de les seves tra-mes, convencen pel rigor delsseus plantejaments i sedueixenper la seva habilitat narrativa.

El límit de l’espai aconsellaposar punt i final a aquest arti-cle i deixar per a una altra possi-ble ocasió, si el públic i el Xaviho permeten, el vessant espan-yol, el mediterrani, o aquesta ex-plosiva internacionalització queviu ara el gènere negre, i queconverteix les seves obres enuna guia de la mundialització.

Negra com l’ànima de l’especulador

Per què un article sobre novel·la negra en

una revista sindical? En primer lloc perquè

així ho ha decidit el seu director; en segon

lloc perquè hi ha vida més enllà del sindicat,

i en tercera instància perquè la novel·la

negra és la novel·la social de la

globalització. De manera que passeu i llegiu

20 MAIG 2010

FORMACIÓ

ACTUALIZACIÓ PROCESSAL PENAL PRESENCIAL 25 JUNY BARCELONA

DISENY I EDICIÓ PRESENCIAL 25 JUNYJULIOL

AUTODEFENSA NIVELL 2 PRESENCIAL 25 JUNY BARCELONA Trabajadores de la administraciónpública del sector de prisiones

GESTION DE LA SEGURIDAD PENITENCIARIA NIVEL 2 PRESENCIAL 25 JUNY

CURS BÀSIC DE MEDICINA FORENSE. INTRODUCCIÓ A LA PSIQUIATRIA FORENSEPRESENCIAL PRESENCIAL 25 JUNY BARCELONA

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES PRESENCIAL 25 JUNY BARCELONA

EQUIPOS DE INTERVENCIÓN EN PRISIONES NIVEL 2 PRESENCIAL 25 JUNY BARCELONA Trabajadores de la administraciónpública del sector de prisiones

LA NOVA OFICINA JUDICIAL PRESENCIAL 25 JUNY BARCELONA

CURSO MODALIDAD HORAS INICIO LUGAR DE IMPARTICIÓN DESTINATARIOS

C U R S O S A F C A P

Si estàs interessat/da, posa't en contacte amb aulaactiva

per correu electrònic: aulaactiva@aulaactiva.net o per fax: 93 302 29 53

Per qualsevol dubte o aclariment trucar al telèfon: 93 481 55 81

PRESTACIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL I MUFACE PRESENCIAL 25 JUNY TARRAGONA

EXCEL MIXTE 50 JUNYJULIOL BARCELONA

ACCESS MIXTE 50 JUNYJULIOL BARCELONA

POWER POINT MIXTE 50 JUNYJULIOL BARCELONA

WORD MIXTE 50 JUNYJULIOL BARCELONA

DESENVOLUPAMENT WEB MIXTE 50 JUNYJULIOL BARCELONA

INTERNET MIXTE 50 JUNYJULIOL BARCELONA

ANGLÈS MIXTE 50 JUNYJULIOL BARCELONA

FRANCÉS MIXTE 50 JUNYJULIOL BARCELONA

ESTATUT BASICO DE L'EMPLEAT PÚBLIC (EBEP) ONLINE 50 JUNYJULIOL

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL; GESTIÓ DE TEMPS I TASQUES ONLINE 100 JUNYJULIOL

L'ACOMPLIMENT DE LES FUNCIONS BÀSIQUES EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ONLINE 100 JUNY

JULIOL

OFIMATICA ONLINE 100 JUNYJULIOL

EXCEL ONLINE 100 JUNYJULIOL

ACCESS ONLINE 100 JUNYJULIOL

POWER POINT ONLINE 100 JUNYJULIOL

WORD ONLINE 100 JUNYJULIOL

DESENVOLUPAMENT WEB ONLINE 100 JUNYJULIOL

INTERNET ONLINE 100 JUNYJULIOL

21MAIG 2010

Formació

Poden participar aturats i treballadors del següents sectors:

• Empreses operadores de serveis de telecomunicacions• Estiba i desestiba• Marina mercant• Ports de l’Estat i autoritats portuàries• Transport aeri• Transports de malalts i accidentats en ambulància• Transport de mercaderies per carretera• Transport de viatgers per carretera• Agències de viatges• Aparcaments• Lloguer de vehicles amb

i sense conductor• Pesca i aqüicultura• Autopistes• Ferroviari

a distànciacursos subvencionats

Cognoms: ...............................................................................................................................................................................

Nom: ...............................................................................................................................................................................................

Empresa: ..................................................................................................................................................................................

Sector: ..........................................................................................................................................................................................

Telèfon Contacte: ......................................................................................................................................................

Correu electrònic: ......................................................................................................................................................

Curs:

□ ANGLÈS PRINCIPIANTS

□ ANGLÈS INTERMEDI

En cas d’estar interessat, tramita aquestasol·licitud, omplint les dades sol·licitadesi enviar a: marta@acme.com.es

Sol·licitats per la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya, finançat pel Consorci per a laFormació Contínua i el Fons Social Europeu

Formació Presencial (P)

Formació Distància (D)

Formació Mixta (M)

Pla dirigit als sectors (F): Activitats annexes al transport, Lliurament domiciliari,

Estiba i desestiba, Grues mòbils, Marina mercant, Ports, Transport de viatgers,

Transport aeri i Transport de mercaderies.

□ Anglès bàsic (D) □ Anglès intermedi (D)

□ Francès bàsic (D) □ Francès intermedi (D)

Pla dirigit als sectors (F): Arts gràfiques, Premsa diària i Premsa no diària.

□ Selecció d’imatges (D) □ Creació i manteniment de pàgines Web (D)

□ Disseny i tractament avançat d’imatges (D) □ Tractament digital d’imatges (D)

Pla dirigit als sectors (F): Agències de viatges i Lloguer de vehícles.

□ Especialista en direcció i gestió de RRHH nivell 1(D) □ Powert Point (D)

□ Anglès Intermedi (D) □ Anglès avançat (D)

Pla dirigit als sectors (CS): Arts gràfiques, Manipulats de paper i cartró,

Editorials i indústries afins, Empreses de publicitat, Exhibició cinematogràfica,

Premsa diària, Premsa no diària, Producció audiovisual i Pastes, paper i cartró.

□ Presentacions multimèdies (D) □ Informàtica. Office XP (D)

□ Anglès principiants (D) □ Català bàsic (D)

□ Gestió i prevenció de l’estrès (P)

Pla dirigit als sectors (CS): Operadores de serveis de telecomunicacions, Estiba

i desestiba, Marina mercant, Ports de l'Estat i autoritats portuàries, Transport aeri,

Transports de malalts i accidentats en ambulància, Transport de mercaderies i de

viatgers per carretera, Agències de viatges, Aparcaments, Autopistes, Ferroviari,

Lloguer de vehicles, Pesca i Aqüicultura.

□ Preparació obtenció permís C (M) □ CAP viatgers/mercaderies (M)

□ Disseny de pàgines Web (D) □ Informàtica. Office XP (D)

□ Anglès principiants (D) □ Anglès intermedi (D)

□ Anglès avançat (D) □ Francès principiants (D)

□ Català bàsic (D) □ Gestió de l’estrès (P)

Si estàs interessat/da, envia aquesta preinscripcióper correu electrònic: aulaactiva@aulaactiva.net oper fax: 93 302 29 53

Per qualsevol dubte o aclariment trucar al telèfon: 93 481 55 81

Cognoms: Nom: ..................................................................................................................................................................................

Empresa: Sector: ................................................................................................................................................................................

Telèfon Contacte: ...............................................................................................................................................................................

Correu electrònic: ..............................................................................................................................................................................

22 MAIG 2010

Altres notícies i fets per Rosa Sans

SI NO REPS ENCARA LA NOSTRAPUBLICACIÓ DIGITAL ENVIA’NS

O ACTUALITZA EL TEU CORREU ELECTRÒNIC A fsc@ccoo.cat

La presentació a la seu del sindi-cat a Barcelona, el passat mes demarç del llibre 11-M: La novelagráfica en un acte organitzat perl’Àrea de Cultura va ser un sinceri emotiu homenatge a les perso-nes que han sofert la violènciadel terrorisme, alhora que unaaportació a la reflexió sobre elque signifiquen aquells fets quemai més s’haurien de repetir.

En l’acte van intervenir els au-tors, els guionistes Antoni Guirali Pepe Gálvez, i el dibuixant JoanMundet, com també Pilar Man-jón, presidenta de la Asociación11-M Afectados por el Terroris-mo, que en va escriure el pròleg.Era una taula molt especial, d’or-gull d’organització per tenir afi-

liades al sindicat persones comPepe Gálvez, guionista i respon-sable sindical de la Federació deServeis a la Ciutadania, però so-bre tot d’una afiliada molt espe-cial, Pilar Manjón, qui ens vatransmetre l’orgull de ser de Co-missions Obreres.

L’11 de març de 2004, quanmilers i milers de persones sor-tien de casa per iniciar les sevajornada, uns brutals atemptatsterroristes, que van tenir lloc aquatre trens de Madrid i rodalies,van trencar la vida de 191 perso-nes i van deixar milers de ferits.

Aquet còmic llarg, amb tantespàgines com un llibre, és fruitd’un acurat treball d’investigaciódels seus autors. Recrea els fets, a

través de la sentència, i fa un re-corregut des de la preparaciódels atemptats fins a la celebra-ció dels judicis. Introdueix la fi-gura de tres personatges ficticis–un periodista, el familiar d’unavíctima i un policia–, que apor-ten informació contrastada, ambl’objectiu de dramatitzar narrati-vament el que exposa la sentèn-cia i fer més comprensiva l’obra.

Hi ha algunes coses que voliadestacar del llibre. Primer, lautilització del còmic com a ele-ment d’expressió reivindicatiu.Va ser la mateixa editorial Pani-ni Comics la que va proposar alsautors fer aquesta aproximació,amb el llenguatge del còmic, aun fet tan tràgic i que ha tingut

tanta repercussió en la nostrahistòria recent.

Però el que realment és remar-cable és la forma en la qual elsautors s’aproximen al tema. Elsautors són rigorosos, honestos ifugen de la morbositat en una na-rració que amb una precisió do-cumental aconsegueix un bon ni-vell narratiu i gràfic. Al mateixtemps s’aconsegueix introduir unpunt de vista més humà i directe,s’intenta donar la visió de com vaafectar a les persones que direc-tament es van veure afectadesd’una manera o altra.

Aquestes són les raons que uspuc donar per llegir el còmic, elque resta en la meva memòria:la dignitat de persones que, comPilar Manjón, fan de la justíciademocràtica el centre de la sevalluita.

La memòria, un dret universal —Expliquem un altre cop com etvan ferir a la guerra. Ben sovint,aquesta conversa era present acasa nostra. A ell li costava expli-car a les seves filles com havia es-tat aquell episodi que va marcarla seva vida, però quan ho acon-seguíem, sempre ens deia:—Jo heperdonat, però no ho he oblidat.Expliqueu-ho als vostres fills.

La inauguració de l’Espai Me-morial Democràtic a Barcelona(Via Laietana, 69) ens dóna unagran oportunitat de recollir,transmetre i recordar la nostrahistòria recent. Aquest espai ésun homenatge a les lluitadores illuitadors per la democràcia.

Les entitats memorialistes du-rant anys han estat reivindicant elreconeixement de la resistènciaantifranquista i que es retés ho-menatge als represaliats. Final-ment s’ha fet realitat la demandaque l’Associació d’expressos polí-tics de Catalunya va fer en l’actedel Liceu el 2002. El sistema de lli-bertats del qual gaudim en l’ac-tualitat no hauria estat possiblesense les lluites que en el passat ides d’àmbits molt diversos vandur a terme el combat contra ladictadura franquista.

L’Espai Memorial Democràticés un equipament multidiscipli-nari amb referents arreu del móni que alhora exerceix de nuclicentral de la Xarxa d’Espais deMemòria de Catalunya. Disposad’un espai d’acollida i d’informa-ció, al costat d’un espai muse-ogràfic basat en una proposta in-teractiva de noves tecnologies isistemes audiovisuals. L’espaitambé inclou una àrea d’exposi-cions temporals, un centre dedocumentació, una aula pera atallers i un auditori, obert a la so-cietat, a la participació, a l’ús delsseus recursos i a l’assistència ales activitats que es programen.

L’Espai Memorial Democrà-tic és el primer d’aquestes ca-racterístiques que s’inaugura aEspanya. A Catalunya hem estatpioners a establir una políticapública de recuperació de lamemòria democràtica. Com vadir el conseller Saura en la inau-guració: “És un acte de justíciapolítica que enforteix la de-mocràcia, un deure de l’Admi-nistració, recollit per l’Estatut.”

La memòria democràtica hade ser entesa com un dret uni-versal, és un patrimoni col·lec-tiu, plural, que contribueix ambel coneixement del nostre pas-sat a crear una societat més lliu-re i democràtica.

11-M: La novela gráfica. La dignitat de la memòria

Acte presentació del llibre.

Pilar Manjón.

23MAIG 2010

Altres notícies i fets per Rosa Sans

Assegurança col.lectiva d’accidentsSi ets afiliat o afiliada amb més d’un any d’antiguitat i al corrent de pagament, et cobreixuna pòlissa col·lectiva de 9.000 € en cas de mort per qualsevol tipus d’accident. Tel. 93481 27 03

CEPROM (Fundació per a laFormació i l’Estudi Paco Puerto)

La formació és un dret dels treballadors i un element clau per fer front a lasituació canviant del nostre mercat de treball. A CCOO pots formar-te gra-tuïtament a través del CEPROM. Aquest centre organitza cursos a totCatalunya de més de 50 especialitats. Mitjançant el CEPROM podràs apren-dre una professió i tenir més possibilitats en el moment de trobar una feina,si estàs a l’atur, o reciclar-te i millorar la teva situació professional, si ja tre-balles. Tel. 93 481 27 17. www.ccoo.cat/ceprom

Escola de persones adultes Manuel SacristánAquesta escola compta amb tres nivells de formació ambl’objectiu que els participants obtinguin el GraduatEscolar o el Pregraduat. També es realitzen altres ensen-

yaments com ara català, matemàtiques, castellà, etc. Tel. 93 481 29 10

Fundació Cipriano García-Arxiu HistòricLa Fundació Cipriano García s’encarrega de la conser-vació i difusió del patrimoni històric documental delnostre moviment sindical i de la resta de movimentssocials catalans. Tel. 93 481 27 07

Servei LingüísticEl Servei Lingüístic promou l’ús social de la llengua en el món sindi-cal i laboral per mitjà de campanyes de sensibilització, cursos decatalà, correcció i traducció de documents. El nostre objectiu ésdefensar el dret dels treballadors i les treballadores al coneixe-ment i l’ús del català. Tel. 93 481 29 11. www.ccoo.cat/sl

SL

CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals)El Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) és un centre in-terdisciplinar d’estudis, investigacions i assessorament en matè-ries com l’economia, el dret laboral i la sociologia del treball. Via Laietana, 16. 6a Planta. 08003 Barcelona. Tel: 93 481 28 41 - Fax: 93 268 13 91

Atlantis Assegurances Amb Atlantis Assegurances, en conveni amb CCOO, pots fer-te una assegurança d’automòbil, llar, accidents personals, cara-

vanes, vida i estalvi amb condicions molt avantatjoses per als afiliats i les afiliades.Tel. 93 481 27 03

Assegurança de Nòmina per treballadors públicsSi depens dels teus ingressos i vols assegurar-te la nòmina per agarantir la percepció del salari en cas de sanció, pots fer-ho a

través de la FSC, la qual té un conveni amb l’asseguradora Atlantis. Més informació altelèfon 93 481 28 48 o al mail: fsc@ccoo.cat

Pla de PensionsSi vols gaudir d’una pensió complementària en el moment de la teva jubilació, CCOOt’ofereix un PLA DE PENSIONS per a afiliats, amb la garantia i control de CCOO ien condicions millors que les que ofereixen altres entitats.

Habitatge Entorn Habitatge Entorn és una cooperativa de promoció immobiliària creada sota l’impulsde CCOO. El seu objectiu és facilitar habitatges de qualitat a preus inferiors als quenormalment es troben al mercat immobiliari. Tel. 93 310 00 00

DescomptesEl fet de ser un col·lectiu de més de 150.000 persones afiliades fa que el nostre serveide consum pugui establir contractes de col·laboració amb empreses i comerciants detots els sectors i aconseguir descomptes per als nostres afiliats (serveis tan diversoscom el dentista, espectacles, poliesportius, roba o un cotxe). Veure www.conc.es i consulta la nostra base de dades

Formació, Cultura, Documentació i Serveis

Residències de temps lliurePer gaudir d’unes vacances a preus molt assequibles pots sol·licitar plaça en qualsevolde les residències de temps lliure de Catalunya o d’altres comunitats autònomes.CCOO compta amb un 25 % de les places. Tel. 93 481 29 15

A flor de pell, de Tània Juste, La MagranaEl retrat de l’ambient urbà de la Barcelona de l’era de Primo de

Rivera, a través de la vida d’una noia jove, amb el seu desig de serella mateixa, en una societat on el paper de la dona era limitat, ésl’eix de la primera novel·la de Tània Juste.

La Isabel, orfe de pare i amb un germà acabat de casar, fa demodista amb la seva mare per tirar endavant. La solitud formapart de la seva vida, fins que les coses canvien quan una amiga dela família li ofereix l’oportunitat de treballar en una pelleteria bar-celonina. Aquesta sortida de casa li permet deixar anar tota la sevavitalitat.

L’autora, Tània Juste, nascuda a Barcelona el 1972, historiadorade formació, ha treballat en el món de la moda, la comunicació iels viatges culturals, i s’estrena amb una novel·la realista, com po-dem veure per la cura dels detalls i la descripció dels ambients quefa de la Barcelona dels anys vint, però a la vegada també és inti-mista per la forma de tractar les vivències i els sentiments dels per-sonatges.

A flor de pell és una novel·la sobre el transcurs de la vida, i comel destí, que pot trencar algunes il·lusions, també en pot portar denoves.

EL LLIBRE RECOMANAT

Solidaritat. Fundació Pau i SolidaritatLa Fundació Pau i Solidaritat és una organització nogovernamental pel desenvolupament i la cooperacióinternacional constituïda a iniciativa de CCOO de

Catalunya. La Fundació realitza projectes de cooperació i sensibilització perfomentar la consciència cap a l’acció solidària i facilita les relacions entre els tre-balladors i les treballadores del Nord i el Sud. Tel. (93) 481 29 12 .

Dientes naturalmente sanos.Para unos dientes excelentes, fuertes y bonitos,

lo mejor es mantenerlos siempre en su estado natural.

24 MAIG 2010

CONTRA

Edita: Federació de Serveis a la Ciutadania de CatalunyaVia Laietana, 16-2na i 4t • 08003 Barcelona

Telèfon 93 481 28 48 - 93 481 27 65 Fax 93 268 39 52 - 93 310 78 69Correu electrònic: fsc@ccoo.cat

http: www.ccoo.cat/fscGENER 2010-Nº 3

Director: Xavier Navarro

Consell de Redacció: Jordi Martí (Coordinador),

Mª José Carrillo, Màxim Pujade,Fèlix Belzunce, Marian Rodríguez,

Manuel Roldán, Manel García Pla,Conxita Enrich, Mario CastilloIl.lustracions: Ernest Priego

Fotografies: Manel MoraCorreció lingüística i traducció textes:

Serveis lingüístic CONC

Realització i Fotomecànica: Dinarte, S.L.

Imprimeix: ROTIMPRESDistribució: General Serveis

Depòsit Legal: GI-1539-2008

Tirada d’aquet número 40.000 exemplars

Serveis a la ciutadania és una publicació on es respecta

la lliure expressió dels autors. Els textos signats reflecteixen

únicament l’opinió dels signants,que pot coincidir o no amb la de Serveis a la ciutadania

FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIA nº Via Laietana 16 • 08003 Barcelona www.ccoo.cat/fsc

SINDICAT COMARCAL BAIX LLOBREGATCtra. d’Esplugues, 6808940 Cornellà de LlobregatTfno: 93 377 92 92

SINDICAT COMARCAL VALLES OCCIDENTALRambla, 7508202 SabadellTfno: 93 715 56 00

SINDICAT COMARCAL OSONAPlaça Lluis Companys, 3 baixos08500 VicTfno: 93 886 10 23

SINDICAT COMARCAL ANOIAPg. Mossén Cinto Verdaguer, 122, 1r08700 IgualadaTfno: 93 805 04 94

SINDICAT INTERCOMARCAL TARRAGONAAugust, 48 1r43003 TarragonaTfno: 977 24 30 20

SINDICAT INTERCOMARCALALT PENEDES-GARRAFMarquès del Duero, 15 1r08800 Vilanova i La GeltrúTfno: 93 815 25 17

SINDICAT INTERCOMARCALVALLÈS ORIENTAL-MARESMEPius XII, 5-7 baixos08401 GranollersTfno: 93 860 19 40

SINDICAT INTERCOMARCALCOMARQUES GIRONINESMiquel Blay, 117001 GironaTfno: 972 21 40 70

SINDICAT INTERCOMARCALBAGES-BERGUEDAPg. Pere III, 60-6208240 ManresaTfno: 93 873 00 00

SINDICAT INTERCOMARCALTERRES DE LLEIDAAvinguda Catalunya, 225002 LleidaTfno: 973 26 36 66

FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIA DE CATALUNYA

Via Laietana, 16-2na i 4t08003 Barcelona

Teléfono 93 481 28 4893 481 27 65

Fax 93 268 39 52 93 310 78 69

Correu electrònic: fsc@ccoo.cathttp: www.ccoo.cat/fsc

Xavier Navarro

Xavier Navarro. L’espai deltemps de què disposes és de doso tres minuts, però, per mun-tar-lo, has de dedicar-hi unmunt d’hores i esforços.

Sònia Papell. Sí. Si ho com-parem amb altres cadenes detelevisió, el nostre espai deltemps és molt reduït. Tenim eltemps just per fer una bonaprevisió del temps que faràl’endemà i, de fet, és el que in-teressa a l’espectador. Però permuntar dos minuts de “meteo”,hi ha una miqueta de feina aldarrere que la gent potser des-coneix.

A banda del que és la previ-sió... també hi ha la part de gra-fisme, on fem els mapes desímbols que s’emeten; les imat-ges, per exemple, que arribend’un temporal de neu als EstatsUnits s’han d’editar; les foto-grafies que ens envien elscol·laboradors s’han de trac-tar... A més a més, també hi hauna altra part, que és maqui-llatge i vestuari.

XN. Però, 2 minuts... és poc.SP. Dos minuts potser és una

miqueta just i jo sempre dema-naria una mica més... però perfer una bona previsió del tempsguarnideta i ben “xula” dos o

tres minuts són correctes. Per-què pots tenir 7 o 8 minuts i quequan acaba la informació l’es-pectador s’estigui preguntant sidemà s’ha de posar jaqueta o no.

Però bé, com et deia, i repre-nent la pregunta, per feraquests dos minuts de “meteo”hi ha ben bé un matí de feina.Mirar el Meteosat que et dónales imatges del que ha passatles últimes 24 hores... És a dir,per posar un exemple, el frontque ahir al vespre estava en-trant per Galícia l’endemà, almatí quan arribes, t’adones queja ha escombrat tota la penín-sula i està a les portes de Cata-lunya. Però el que volem és ferprevisió, i la previsió, el Meteo-sat no te la dóna. Llavors hi hatot un seguit de pàgines públi-ques a Internet des d’on et potsdescarregar els mapes isobà-rics, uns mapes que són previ-sions a un dia, a dos, a tres ofins a 10 dies vista. Amb aquestmaterial, amb les dades de dife-rents estacions meteorològi-ques que hi ha repartides arreudel país, amb les dades queaporten els diferents observa-dors meteorològics, i amb lesprediccions del Servei de Mete-orologia de Catalunya i del’Agència Estatal de Meteorolo-gia, tenim un bon material perfer un acurada previsió deltemps dels propers dies.

XN. I són fiables aquests ma-pes?

SP. Hem de tenir en compteque les previsions fins a tres diessón fiables i a partir del tercer diaja no ho són tant. Però per sort latècnica ha evolucionat molt i arahi ha mapes de previsió a deudies vista que l’encerten bastant.Actualment tenim un 80% deprobabilitats d’encertar una pre-visió a curt i a llarg termini.

Però aquests són mapes queno acostumem a ensenyar per latele, els que sí que ensenyemsón els mapes de símbols (ambel sol, la pluja, el vent, la neu...)perquè en el fons és el que li in-teressa a l’espectador.

XN. ...i ho has de fer tot ambaquesta porció de temps tanpetita?

SP. Sí, haig de ser capaç deposar tota la informació en dosminuts. Ah... tot i que els edi-tors/editores intenten respectar iconservar aquests dos minuts...si hi ha alguna notícia importantqui perd minuts és l’espai delMeteo. Ens podem quedar amb 1minut i 45 segons, o bé amb 1minut i mig. I llavors has d’adap-tar tota la previsió a aquest noutemps i quan és un dia amb unasituació meteorològica compli-cada, és difícil. Recordo com aanècdota un informatiu de faanys, un dia que havia nevatmolt i que això era la notícia deldia. Doncs bé, quan va arribarl’espai del temps, per ampliar lainformació de la nevada, dispo-sava tan sols de 20 segons... i re-cordo que vaig acabar dient: Ho-la, bona tarda, ha nevat, neva icontinuarà nevant... Després vaentrar l’editor i em va dir: “T’hansobrat deu segons.”

Aquell dia la previsió deltemps no podia ser més clara iconcisa.

XN. Sònia, si fessis un símilde mapa de temps des del puntde vista econòmic, com presen-taries la situació?

SP. Depèn, alguns tenen unaborrasca molt gruixuda al seudamunt i d’altres tenen bontemps. La resta, estem en una si-tuació, diríem, de pantà ba-romètric, és a dir, no estàs enbonança, però tampoc estàs pa-tint les conseqüències d’una bo-rrasca i d’una situació compli-cada i prolongada. Però, comdeia abans, hi ha gent que tenenal seu damunt una borrascagruixuda.

XN. I el futur del temps comel veus? Se’ns inundaran lescostes? El canvi climàtic ésmolt evident?

SP. Si ens basem en els resul-tats de la conferència de Copen-haguen i la patètica actuaciódels polítics, millor serà que lapoblació comenci a encendreespelmes o vagi a Lourdes perveure si un miracle ens solucio-na el greu problema. I perdonaque sigui tan crítica.

Ho veig tot una mica compli-cat. Com un núvol gris que hotapa tot per culpa dels interes-sos econòmics que hi ha al vol-tant del canvi climàtic. Avui diaja tenim a sobre nostre el canviclimàtic i si algú ho dubta és queés tonto.

XN. Em pots posar algunexemple d’aquesta evidènciade canvi climàtic?

SP. El llac Titicaca, per exem-ple, s’està quedant sense aigua itot el sistema ha hagut de can-viar... La gent que viu allà ja nopot viure de la pesca, han decanviar el seu sistema de mante-niment i de vida.

Hi ha gent que es pensa quees tracta d’un canvi en el clima

que no ens afecta, i estan equi-vocats. De moment, per a no-saltres, Sud-amèrica ens quedamolt lluny, però, qui et diu qued’aquí a deu anys no el t in-drem aquí? Qui et diu qued’aquí a deu anys, sent opti-mista, no haurem de canviar lanostra manera de viure quanno puguem cultivar vinyes per-què la temperatura hagi pujatmassa.

En deu anys, del 1990 fins al1999, la temperatura ha pujat0,2 graus. De l’any 2000 fins ara,0,4 graus; per tant, són dues dè-cimes més. Dues dècimes, quèés? Doncs, bastant. A escala pla-netària, és molt.

XN. Això és prou eloqüent...SP. De vegades, quan em

pregunten si s ’ha de serdramàtic amb el canvi climà-tic, jo contesto que avui diaqualsevol cosa que faci adonarla gent que les coses, clima-tològicament, estant canviant,i que encara que no m’afecti ami, a la llarga pot afectar elsmeus fills o els meus néts o elsmeus besnéts... és important.El que passa és que nosaltres,els éssers humans, som unamica egoistes per naturalesa, ino pensem en quines condi-cions deixarem els nostres fillsen el món en què vivim. Potser,quan ells siguin grans, haurand’anar a esquiar a Anglaterra,perquè al Pirineu ja no hihaurà glaceres. Al Pirineu, lesglaceres estan disminuint uncentímetre per any...

L’Antàrtida s’està desfent.L’any passat van arribar unesimatges per “l’Euro” (agènciesde televisió que tenim estrange-res) de plaques de gel que s’es-tan desfent i alguna d’aquestestenia les mides d’una illa de lesIlles.

La Sònia Papell és llicenciada en Geografia Física i especialitzada en Climatologia.Va entrar a treballar a Televisió Espanyola l’11 de setembre de l’any 1996. “Als úl-tims anys de carrera vaig tenir la sort de conèixer en Javier Martín-Vide, que em vainvolucrar encara més en aquest món de la meteorologia. Em va animar a dema-nar una beca a la secció de meteorologia de TV3. I allà vaig conèixer molt més deprop el que era la informació del temps en una cadena de televisió. A partir d’aquí,al juliol de 1996 es va convocar un càsting a Sant Cugat. Em van trucar, vaig anar-hi, el vaig fer i... em van agafar.”

Sònia Papell

Sònia Papell.